Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48666 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-5 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. MIRALLES, F. I ROVIRA, J. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics, alguns punts del camí han estat traslladats, per exemple a Cal Codonyet on abans passava pel mig del camp i fa uns anys els propietaris el van traslladar paral·lel al costat de la carretera. A la Ferreria hi ha una tanca que delimita la propietat, a l'interior de la qual hi passa el camí ramader, essent aquest un punt important de trobada de ramats. | El camí ramader principal que circula dins el terme de l'Espunyola creua la part occidental del municipi en sentit sud-nord, per després continuar per la resta de terme en sentit oest-est. A grans trets, entrant al municipi pel ramal de Montmajor, circula pel costat de la masia de Montanyà prenent direcció cap a Cal Tet, sense arribar-hi, punt en el qual connecta amb el ramal que passant per la Ferreria ve de Cardona. A Montanyà i a la Ferreria hi havia un punt de returada i dormida. Després continua cap on hi havia l'Hostal de l'Esca, i cap a passar pel costat mateix de la capella de la Marededéu del Bosc, seguint en sentit nord per després dirigir-se cap a Cal Codonyet, que també era punt de dormida, i cap l'antic Hostal de Ca l'Ardit, tot seguit es dirigeix cap a Cal Pauet, on hi ha un enllaç amb el ramal que portava cap a les pastures d'estiu als Rasos de Peguera, a continuació va discorrent en sentit est tot passant pel costat de Cal Gotlla i després la casa de Puigventós, sota el Salt del Colom, per dirigir-nos cap a Cal Pius, continua vers molt a prop de la masia dels Quatre Vents per dirigir-se cap a l'Església de Sant Climent de L'Espunyola, va continuant pel bosc en una zona força planera cap a l'Hostal del Gran Nom, ja dins el terme municipal d'Avià. Alguns trams del camí es poden observar marques produïdes a la roca pel pas dels ramats al llarg dels anys. A finals del segle XIX arran de la construcció de la carretera de Berga a Cardona, alguns trams del camí ramader va ser desplaçats lleugerament per tal de permetre el trànsit rodat i a la vegada no dificultar el pas dels ramats. El trajecte del camí ramader coincideix més o menys amb el camí ral de Berga a Solsona (Berga, Avià, l'Espunyola i Sant Feliu de Lluelles, arribava al castell de Navès i a l'església del Joval i que pel Vinyat arribava a Solsona (SERRA;SANTADREU: 1984:14)) i a Cardona, passant per Montmajor. Com a camí ral, aquest té diferents ramals, i connexió amb diversos camins secundaris que comunicaven amb masies, esglésies, altres poblacions, etc. | 08078-121 | Per diferents indrets del terme municipal. | Aquest camí ramader és el principal dels que circulen pel municipi de l'Espunyola, el conjunt dels camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, uns de principals com aquest i altres de secundaris. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. La 'Strata Cardonensis' o camí ral de Cardona a Berga consta documentat des d'almenys el segle X. En aquest cas es tracta del camí que fa el trajecte de Cardona resseguint la riera de Navel cap a Sant Joan de Montdarn, passant pel sud del terme de Montmajor. Pel que fa al camí ral de Berga a Solsona (amb la seva derivació cap a Cardona), consta documentat també en diferents documents d'època medieval i moderna. En aquest cas podem fer referència a l'acta de consagració de l'església de Sant Salvador de la Mata, de l'any 899, on consta '...illam strata de Cardona...'com un dels límits del terme parroquial del monestir (VVAA: 1985: 150). En època moderna, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) apareix citat diverses vegades el camí ral que va de Cardona a Berga com a límit o afrontació de diferents propietats, s'hi referencia per exemple en la descripció del Mas Peraire, i del Mas de Sant Cebria, àlies Cots, pertanyents a Joan Boixader, pagès del Cint. En el llibre de Cèsar August Torres (TORRES: 1905: 339-343) hi trobem la descripció de l'itinerari de Berga a Solsona (Itinerari 158). | 42.0536500,1.7609800 | 397473 | 4656476 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48666-foto-08078-121-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A mitjans de l'any 2010 els municipis berguedans de l'Espunyola, Avià, Olvan i Sagàs van posar en marxar el projecte comú ' La ruta ramadera ' que forma part de la iniciativa conjunta 'A pagès descobreix'. El projecte ha consistit en la recuperació de 32 quilòmetres del camí ramader que travessa aquests municipis, per a convertir-lo en una ruta turística que es pot realitzar a peu, en bicicleta o a cavall. La ruta compta amb un díptic informatiu i un plànol en paper, a més de la possibilitat de descarregar-se la ruta als telèfons mòbils, i una guia amb tota la informació necessària com són el recorregut, els punts d'interès, allotjament i restauració, entre altres serveis.La ruta també està inclosa en la Xarxa de Senders del Berguedà, cosa que fa que el traçat estigui senyalitzat amb marques grogues o amb dues ratlles horitzontals, una vermella i una blanca, corresponents als trams que coincideix amb el GR (sender de Gran Recorregut). L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR3. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48687 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer | L'estructura no està gaire ben conservada. | Trobarem la font aproximadament a uns 800 metres de l'inici de la carretera del Cint; per accedir-hi hem de baixar per un petit corriol que descendeix abans de creuar el torrent o rasa de Trasserra. L'indret de la font és en un punt on el torrent de Trasserra troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla per sobre d'una placa de roca, tot creant una bassa de poca fondària; a sota la roca hi ha un baumat conformat en la veta tova de la roca, i que permet transitar una mica ajupit per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat al costat est del salt, hi ha dos dipòsits d'obra, el més petit és la font, on hi ha el sortidor d'aigua. És un indret ombrívol i agradable. Al costat oest del torrent hi ha les runes del Molí de Trasserra, el qual uns metres més amunt del salt tenia una petita presa on s'iniciava el canal a través del qual conduïa l'aigua cap a la bassa del molí. | 08078-142 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. El Molí de Trasserra correspon a una edificació datable entorn al segle XVII. El torrent pren el nom de la masia de Trasserra, la qual està situada dalt dels cingles de Capolat, i on s'inicia el torrent. Trasserra és una gran masia datada ja al segle XVI. | 42.0580000,1.7370800 | 395502 | 4656987 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a l'esquerra trobarem un petit aparcament; aquí s'inicia el corriol que ens porta fins la font. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48717 | Cap de dinosaure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-dinosaure | L'anomenat cap de dinosaure és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s'ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d'un dinosaure, d'aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom. | 08078-172 | A la zona de Sants Metges | 42.0568500,1.7583700 | 397262 | 4656834 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El bloc està situat a tocar del camí del pantà de l'Espunyola que puja a Capolat, o també Camí de Sants Metges a coll de Jou. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 48718 | Camí Ramader de l'Espunyola a Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-lespunyola-a-puig-reig | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Puig-Reig (ICR6) surt de l'Espunyola passant per la costa de la Mina i prop de Cal Pius. Poc abans de Cal Marsalet trenca a la dreta i segueix cap l'hostal de Cal Barjola, seguint cap Cal Matosa i després a Fontirons passant pel Serrat de Comatosa. Continua vers el Corral de Canudas, cap Canudes i després ja surt del municipi cap Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Segueix fins la Font dels Pagesos, on a prop hi ha dret a returada. I continua cap Puig-Reig passant pels Cal Ventura, els Colls, Madrona, Cal Trasserra Turó de la Senyera, i finalment creua pel Serrat de l'Oca. | 08078-173 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0379600,1.7848400 | 399422 | 4654705 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48719 | Camí Ramader del Pantà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-del-panta | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí del Pantà de l'Espunyola ( ICR13) surt de l'Espunyola prenen la direcció a Cal Pauet, creua la carretera C-26 i agafa en direcció Cal Miquelet i abans d'arribar-hi trenca a l'esquerra per pujar pels Cingles de Capolat. Travessa el torrent del Salt i va fins a Comamorera (ja terme de Capolat), tot enfilant la Serra de la Malla pel Collet cap a Sant Martí de Capolat. Segueix cap el Serrat de Runers per fer la carena fins Coll de Jouet, on es creua amb altres camins. | 08078-174 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0550100,1.7560100 | 397064 | 4656633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48720 | Camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-sant-joan-de-montdarn | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Sant Joan de Montdarn ( ICR39) pren com a punt de partida Canudas, on es segueix cap l'Esgleiola, s'enfila cap la carena de l'Alzina i surt a Circuns. Segueix cap les Cots de Sant Joan, on s'ajunta amb el camí de Gironella a l'alçada de Corderoure. A prop a la carena de la Muntanyeta hi ha dret de returada. Es creua amb el camí que va a de Viver a Montmajor. | 08078-175 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0231000,1.7971400 | 400417 | 4653041 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48721 | Camí d'Obiols a l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dobiols-a-lespunyola | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí d'Obiols a l'Espunyola ( ICR43) enllaça els camins de la banda de Cal Rosal i Gironella amb els de l'Espunyola i Avià. D'Obiols, s'enfila pel carrer Nou, cap a Graugés en direcció Cal Pla, cap Cal Cobinsà, i enllaça amb el que ve de Gironella i que va cap a Avià i l'Espunyola. | 08078-176 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0520500,1.7849100 | 399450 | 4656270 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48723 | Camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera-o-cami-de-capolat | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona. | Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics. | El camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat (ICR56) consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Des de Cal Pius surt un camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges; creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Tersà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç. Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix cap a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. | 08078-178 | El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0562900,1.6927800 | 391834 | 4656853 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48658 | Pedres de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-terme | XVII? | Algunes de les peces presenten la superfície laminada i erosionada. | Les pedres de terme es troben situades a costat i costat del camí que porta cap a Comarmada. Hem localitzat tres fites, tot i que sabem que n'hi ha una quarta i altres localitzades cap a la zona de Sants Metges. Dues de les peces són de forma allargada, clavades al terra, i la part visible mostra unes mides entre 54 cms d'alçada, uns 24 cms d'amplada i un 23 cms de profunditat; tenen quatre cares i són coronades amb un acabat en forma triangular (vist des de la part frontal). L'altra fita té forma rectangular, no està clavada al terra i té unes mides de 50 cms d'alçada, 80 cms d'amplada i 25 cms de profunditat. A la part frontal, hi ha picat en baix relleu el símbol del llinatge dels Cardona, un card de tres flors. | 08078-113 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona la casa va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Van tenir importants funcions de mediació entre els comtats de la Catalunya occidental (Urgell, Pallars, Castellbò) i la corona. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, no envà també se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. La Muntanya de Sal els va dotar de gran influència i poder econòmic, clarament palès amb la posterior adquisició del títol de ducs. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important darrera de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. Els Cardona van tenir nombroses possessions, a Tagamanent, el Brull, Savassona, Rupit i Casserres, on hi havia importants castells, i entre les quals hi ha part del terme de l'Espunyola, aproximadament la meitat oest, corresponent a les parròquies del Cint i Correà; sembla que excepte la part de llevant de l'actual terme, coincident amb el territori de l'antic termenat del Castell de l'Espunyola que formava part del comtat de Berga i va passar a estar vinculada amb el llinatge berguedà dels Peguera. El sector que va des de Montamajor, Correà i el Cint fins a Capolat formava part de la unitat física i històrica de la Vall de Lord, inclosa dins els territoris del comtat d'Urgell, i també eclesiàsticament formava part del deganat d'Urgell, i la resta del territori de l'Espunyola del deganat de Berga. Així, doncs, l'actual territori de l'Espunyola històricament ha estat partit entre aquests dos comtats que, posteriorment, en època moderna, la part occidental va continuar dominat pels Ducs de Cardona. És probable arran d'algun dels emparentatges d'època moderna de la família dels Cardona amb nissagues com els ducs de Segorbe o els de Medinacelli, que es realitzés una ratificació o posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII. | 42.0386200,1.7487500 | 396436 | 4654821 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48658-foto-08078-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48682 | Llegenda del Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-collet-de-les-forques | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | A l'Espunyola hi ha un indret conegut com el Collet de les Forques. En aquesta zona hi havia hagut un megàlit avui desaparegut. La llegenda relata que el megàlit del Collet de les Forques fou edificat pel mateix Diable, fet que comportava que el lloc fos punt de trobada de les Bruixes i els Bruixots de la contrada, els quals durant la Nit de Sant Joan hi celebraven el seu major Aquelarre. | 08078-137 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||||
| 48683 | Llegenda del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-lespunyola | AMADES, J. (1982): Folklore de Catalunya. Vol. I: Rondallística. Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | Es poc coneguda. | La llegenda diu que el senyor de L'Espunyola era el més ric i poderós de tots els que tenien les seves possessions a prop de Berga. Malgrat tot, però, era molt senzill i bona persona, fins al punt que, quan s'enamorà, no li va fer res que l'escollida fos una pagesa vassalla seva; segurament la més pobra i miserable de totes les que vivien sota els seus dominis. Aquest amor, però, ben aviat fou mal vist per la mare del senyor, que considerava que el seu fill havia de casar-se amb algú de la seva mateixa condició social. L'animadversió de la mare per la nova parella va anar creixent quan s'assabentà que el senyor anava a veure cada dia la seva estimada per veure com feinejava, i que fins i tot havia arribat a ajudar-la en aquelles feines del camp que hom considerava pròpies de les dones. Tan com creixia aquesta animadversió de la mare creixia entre els seus súbdits l'amor i el respecte pel seu senyor, al qual veien sovint i amb qui diverses vegades alternaven i hi xerraven. Un dia que el senyor va acompanyar la seva estimada a eixercolar blat, aquesta es va ajupir, va collir un gallaret, el va besar i l'oferí al noble cavaller. Aquest també va besar la flor i la va guardar com si d'una veritable relíquia es tractés. L'amor entre ambdós va anar creixent, fins al punt que el jove senyor es veié incapaç de compaginar-lo amb les tasques pròpies de la seva condició i al final va decidir renunciar al seu senyoriu. Així, el cavaller va creure oportú de cedir els seus títols i els seus dominis al seu germà per tal de poder-se casar amb la humil pagesa que li tenia el cor robat. Quan ho va exposar a la seva mare, aquesta va tenir un disgust tan gran que caigué greument malalta. Temorós del què li pogués passar, i per tal d'evitar causar-li cap més mal, el cavaller va decidir, molt a contra seu, oblidar el seu amor, i així ho va fer saber a la seva mare. Veient que si es quedava a prop d'ella no ho aconseguiria, va decidir de marxar a la guerra. Abans de partir, però, va enviar a la seva estimada el gallaret que tots dos havien besat col·locat a l'interior d'un reliquiari d'or i brillants. En rebre aquest obsequi, la pagesa no va tenir cap dubte i va restar convençuda que el noble cavaller l'estimava. L'absència del seu amor i la por que aquest pogués patir algun mal entrant en batalla, però, van entristir la fadrina de tal manera que ben aviat caigué malalta d'amor i enyorament, sense que cap metge sabés la causa dels seus mals ni què fer per tal de poder-la guarir. Finalment, la guerra es va acabar, i el noble cavaller va retornar al seu castell sa i estalvi i carregat de glòria per les grans proeses que havia protagonitzat. El primer que feu en arribar fou demanar per la jove pageseta, i, consternat, rebé la notícia que aquesta es trobava molt malalta i que els metges fins i tot patien per la seva vida. En conèixer aquesta dramàtica situació, el cavaller va córrer a visitar-la i, tan bon punt la veié estirada al llit, la va abraçar tendrament. Emocionada, la donzella li va agrair aquest gest, però el seu goig fou tan gran i el seu estat tan delicat que, immensament feliç, va morir als seus braços. La mort de l'estimada el va afectar tan que el cavaller va creure que el buit que la donzella havia deixat al seu cor mai més cap dona podria omplir-lo, i per això va decidir renunciar a tots els seus drets i béns, els seus títols, dominis i hisendes i fer-se frare. | 08078-138 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 48684 | Llegenda del Bressol de la Marededéu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bressol-de-la-marededeu | AMADES, J. (1989:406): Les imatges de la Marededéu trobades a Catalunya.Editorial Selecta, Barcelona. AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. FÀBREGA, A.(2000:110): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades. S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor. Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen. | 08078-139 | 42.0535000,1.7679600 | 398050 | 4656451 | 08078 | L'Espunyola | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de llegendes ha estat facilitat per Albert Rumbo, que està compilant les llegendes de la comarca del Berguedà. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||||
| 48547 | Sant Climent del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-del-castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Les restes es troben en un avançat estat d'enrunament. | <p>Les restes de l'església de Sant Climent del Castell estan situades al costat mateix del Castell de L'Espunyola, a l'extrem nord del turó on hi ha ubicat el conjunt. Actualment l'església es troba en un avançat estat d'enrunament, tant sols s'observa part dels murs perimetrals, els quals estan formats per un aparell de carreus força ben tallats i col·locats regularment en filades i disposats a trencajunt i que es corresponen a part de l'estructura romànica, excepte part del mur del costat més nord que presenta un parament més irregular i amb carreus menys acurats, probablement corresponent a alguna reforma o modificació realitzada amb posterioritat, es creu que entorn al segles XVI o XVII. En el mur del costat sud-est encara podem veure part del brancal de la porta d'accés i una de les dovelles, era una porta d'arc de mig punt adovellada. Algun dels murs conserva entorn als dos metres d'alçada però el seu estat és fràgil i insegur, de fet en els darrers anys s'ha desprès part de la roca on es troben assentades les restes. Hi ha fotografies de principis del segle XX en les quals es pot veure l'església dempeus, era un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, sense absis i amb la porta adovellada situada a la part sud del mur de llevant, també comptava amb una espadanya de doble obertura, i la nau era coberta amb volta apuntada sembla que realitzada amb posterioritat, cap al segle XIII. Segons les informacions publicades l'església s'esfondrà el dia 19 d'agost del 1914 o 1915. L'església es trobava a l'interior del recinte emmurallat juntament amb dues torres, conservades en l'actualitat i les quals van ser objecte de restauració entorn als anys 80 del segle XX. L'accés al recinte era a través d'una gran porta adovellada, també restaurada, i situada al davant de l'església, és un gran portal d'arc de mig punt; també es poden veure algunes restes de la muralla que cloïen les diferents construccions.</p> | 08078-2 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>L'església de Sant Climent de l'Espunyola formava part del bisbat d'Urgell i ja des d'origen era església parroquial, tot i estar situada dins el recinte castral. La primera referència documental de l'església de l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare (sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida). L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell.(DALMAU: 1976:886;). Al 985, el rei Lotari de França confirmava , en un precepte, els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre el conjunt de possessions citades hi figura dins el comtat del Berguedà, el lloc de l'Espunyola, l'església de Sant Climent amb els delmes i primícies, terres, vinyes i totes les pertinences que el monestir tenia arran de la donació feta pel comte Sunyer de Barcelona abans de morir. Aquest document porta a creure que tot l'alou de l'Espunyola, incloent-hi l'església, pertanyien als comtes de Barcelona, i a partir de la donació a Sant Joan de les Abadesses i la confirmació a Sant Miquel de Cuixà es mantingué definitivament com a possessió de Cuixà; de fet es confirmarà la possessió de l'església en les butlles papals de Joan XV l'any 985 i de Sergi V al 1010. Al llarg dels segles XII, XIII i XIV tenim constància de diverses notícies referides al llinatge dels Espunyola, els quals apareixen sovint vinculats a alguns esdeveniments importants de la història catalana. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola , s'expandí , i continua apareixen molt relacionada amb altres famílies nobles, especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. Tornem a tenir notícia de l'església el 1314, quan Ramon 'Cespunyola' va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola, de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola (SERRA VILARÓ: 1989:VOL.II, 475). En la visita al deganat del Berguedà l'any 1312 no apareix l'església de Sant Climent del Castell com a parroquial, però es creu que va continuar mantenint les funcions de parroquial fins al segle XVI, quan consta que va passar a ser parroquial la propera església de Sant Nicolau, la qual canvià la seva advocació per la de Sant Climent, aquesta encara és església parroquial en l'actualitat. A partir d'aquest segle XVI es degué inicià el seu abandonament arran de la pèrdua de culte. Pel que fa al llinatge dels Espunyola, en el fogatge de 1381, aquest ja no apareix residint en el castell, consta que era possessió de Mn. R. de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0470200,1.7830300 | 399287 | 4655713 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||
| 48560 | Santa Margarida del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-mercadal | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 256-257): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | En conjunt l'estructura es troba en bon estat, cal tenir cura de la coberta, que potser és l'element que requereix d'un manteniment més freqüent. | L'església està situada al costat mateix de la gran masia del Mercadal, quedant emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil. Es tracta d'una petita església romànica, és d'una sola nau rectangular capçada amb un absis a l'extrem de llevant i al mur de ponent un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis, que es redueix de manera graonada, és cobert amb una volta de quart d'esfera. Els murs són bastits amb un aparell fet amb grans carreus força regulars, col·locats en filades i a trencajunt; part de la superfície del mur sud mostra un revestiment de morter de calç. La porta és al mur sud cap l'extrem de ponent, és formada per un arc de mig punt adovellat i recolzat sobre muntants de grans carreus, tot en pedra ben tallada i polida. Trobem quatre obertures (alguna de tapiada) força senzilles, n'hi ha una a cada mur, que són de mides petitones i closes amb un arc de mig punt fet en una llinda monolítica, als brancals i ampit un carreu en cada costat; la finestra del mur de ponent és de mides més grans i els muntants són formats per uns quants carreus. Les superfícies interiors estan recobertes d'un revestiment senzill, sense cap tipus d'ornamentació. | 08078-15 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi | L'església de Santa Margarida anomenada del Mercadal o del Cint es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. En la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312 es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. Al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. Actualment l'església no té culte. | 42.0617100,1.7089300 | 393179 | 4657434 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48560-foto-08078-15-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48573 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-0 | XIX ? | La casa està abandonada i algunes parts, especialment l'interior, estan en mal estat de conservació. | Petita masia situada en una zona planera sobretot pel costat sud i est, per on s'estenen els camps de conreu, cap al nord hi ha zona boscosa. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada cap a llevant. Està construïda amb paredat de pedres irregulars de diverses mides, junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més aviat grans força ben tallats i polits. La porta d'entrada està situada a la façana de llevant és feta amb carreus als brancals i una biga de fusta a la llinda; les finestres són amb llinda plana monolítica, un carreu per cada brancal (en un cas, un brancal és modificat amb maó massís) i ampit també de pedra, a la façana principal hi ha una finestra amb ampit sobresortit formant un acabat en motllura de línies rectes, tot en pedra ben tallada, polida i acabat punxonat. Té dos annexes adossat, al costat sud és d'un sol nivell i destinat a corts pel bestiar, i al costat nord, és un paller de dues plantes, amb coberta a un vessant i amb un gran obertura cap a llevant al nivell superior, la part posterior del paller és d'un sol nivell i a mode de corral. | 08078-28 | A la zona sud-est del municipi | En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) i consta l'anotació de la casa Cabana del Sorta, que segurament es correspon a aquesta masia, i figura com habitant Juan Antich. | 42.0360500,1.7958700 | 400332 | 4654480 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 3,100 de la ctra. de L'Espunyola a Casserres, agafar el trencall al costat del Corral de Canudas, seguir la pista asfaltada uns 660 mts i agafar la pista de l'esquerra.Ctra. Bv-4131 de l'Espunyola a Casserres, passat aprox. 2,150 km al costat de la ctra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48576 | Comatosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comatosa | XVIII | La casa es troba en procés de rehabilitació. | La masia està emplaçada a poca distància de la carretera de l'Espunyola a Casserres, al peu d'un ampli pla d'alzines a la part nord i camps al costat sud-oest, oberta sobretot cap a ponent. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. Està construïda amb murs formats per paredat irregular de pedres desbastades de formes i mides diverses, amb cantoneres de grans blocs de pedra picada i acabat punxonat. Com és habitual, la majoria d'obertures són a la façana sud, dues per nivell; aquí hi trobem la porta principal d'accés, formada per brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda plana monolítica del mateix acabat. Al costat una petita finestreta emmarcada per quatre carreus. A planta primera, sobre la porta hi ha la finestra principal (que deuria obrir a la sala) és de muntants i llinda plana tot de pedra polida amb els angles esbiaixats, i ampit sobresortit; al costat una altra finestra de tipologia força similar, amb un petit arc de descàrrega a sobre fet amb dues lloses col·locades formant un triangle amb la llinda. A la planta sotacoberta, trobem una gran obertura amb llinda de fusta i l'altra emmarcada en quatre carreus. La resta d'obertures són similars, algunes són de factura més contemporànies; al mur nord hi ha una altra porta d'accés, d'obertura tardana. Al mur de llevant hi ha les restes d'un annex adossat. Al costat de ponent hi ha dues edificacions contigües, ambdues de dos nivells, l'una es correspon amb el paller antic, és de murs de pedra i una amplia obertura al mur de llevant, la planta baixa era destinada al bestiar i la superior a paller; l'altra cobert és una construcció recent bastida amb totxana. Entre la casa i els coberts hi ha el pla de l'era; també al davant de la casa, al sud, les restes d'altres murs. | 08078-31 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola, al costat de la carretera de Casserres. | L'única referència documental que coneixem sobre aquest mas data del 1856, en la cita de 'Comatosa' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un tal José Serra. Tot i no tenir constància de notícies documentals anteriors, sembla que l'estructura de la casa es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII. | 42.0437000,1.7764000 | 398733 | 4655352 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48576-foto-08078-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48586 | La Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XV-XVI | Ja fa anys que la casa no està habitada, i que no se li fa cap actuació de millora. Tot i això, els propietaris en tenen cura diàriament. | La masia La Pobla es troba situada a poca distància de l'església parroquial de Sant Climent de l'Espunyola i a tocar del camí ral. Es tracta d'una masia conformada per la casa, el paller i uns coberts. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i golfes, i està coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud. Les façanes estan arrebossades, tot i això en alguns punts podem veure part del parament que és conformat, a les cantorneres, per grans blocs de pedra desbastada formant peces bastant regulars, i la resta dels murs és un parament força irregular amb pedres de mides i formes diverses. Les obertures que més destaquen són a la façana principal, on trobem la porta d'accés formada per una obertura dovellada de peces de pedra sorrenca tallades i polides; al costat de ponent una finestreta simple amb marcs de fusta, i a la planta primera dues finestres emmarcades en muntants, llinda plana i ampit de pedra picada i polida amb els angles dels muntants esbiaixats. A la resta de façanes hi ha molt poques finestres, la majoria són de la mateixa tipologia però de mides més petites. Es tracta d'una casa de dues crugies, orientades perpendiculars a la façana principal amb un mur mitger, d'amplada considerable, que les separa i en el qual hi ha una única obertura que permet l'accés des de la crugia de llevant -on hi ha la porta d'accés a l'interior de la casa- cap a la crugia de ponent on trobem l'escala d'accés a la planta primera. La planta baixa era destinada majoritàriament al bestiar; la crugia est es troba compartimentada en diferents espais destinats al bestiar i magatzem, per contra la nau de ponent és un únic espai, i en el qual, com ja s'ha citat, hi ha l'escala, als peus de la qual trobem la boca del forn del pa -tapiada, ja que el cos exterior està totalment ensorrat-, la resta de l'espai era destinat al bestiar. A la planta primera es conserva l'estructura de la sala en el cos de ponent, amb una finestra amb festejadors que obra a la façana sud, els fogons amb armaris al mur mitger, i a l'extrem nord-est de la sala hi ha la cambra de la llar de foc amb un senzill banc escó. A la part nord de la sala trobem una habitació. L'accés a la crugia de llevant és a través d'una obertura de muntants i llinda de pedra ben tallada i polida que es troba aproximadament al centre de la sala i en el mur mitger; a través d'aquí un passadís ens dóna accés a les diferents habitacions, les més àmplies les dues dels extrems, nord i sud; en la de tramuntana s'hi conserva l'estructura dels graners. El paller està emplaçat al sud de la casa, entre els dos edificis hi ha l'era. El paller és de planta rectangular, format per dos nivells, amb la façana principal orientada cap a l'est. | 08078-41 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola 'En Pobla'. També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta 'En Pobla'. Altres referències les trobem ja més modernament, així en la documentació de l'Arxiu parroquial de Sant Sadurní del Cint conservada al Museu Diocesà de Solsona, trobem diverses referències a aquesta casa en el segle XVII i XVIII. És el cas d'una carta de precari i de nou establiment de la casa i terres de Sant Salvador, en la parròquia i terme de Sant Martí de Capolat, la casa, mas i heretat del Vilar Jossà, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà, i de la caseta, terres i horts de la Caseta del Pobla, en lo Salt del Colom, en la mateixa parròquia de Castellserà, feta per mossèn Salvador Clusa, com a procurador del duc Lluís de Cardona, a favor de Salvador Costa i Pobla. Aquestes tres propietats pagaven delmes al duc de Cardona, qui en tenia el domini alodial, i als rectors de Capolat i el Cint, respectivament; també contribuïen a la quèstia de Capolat i al castlà de València d'Àneu. Cal plantejar però, un interrogant, ja que en la documentació que hem citat hi trobem les següents referències: '...la casa que posseïa Francesc Costa i Pobla, a la partida del Salt de Colom, nomenada la Casa de la Pobla o Salt de Colom,...' i 'la pesa de terra rocosa i erma de 2 quartans de sembradura, situada dins el terme del Cint, dins la qual hi ha construïda una casa amb un hort annex anomenada Lo Salt de Colom, àlias Barnadas.', es tracta de la mateixa casa que s'anomena la Casa de la Pobla, Lo Salt de Colom o també Barnadas?, en cas de ser la mateixa, llavors les referències podrien tant correspondre a l'actual casa La Pobla com a la del Salt de Colom, fins i tot sembla més probable que es refereixin a la darrera. A ple segle XIX queda clara l'existència de les dues cases, ja que al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta la Pobla i el Salt de Colom. | 42.0535600,1.7816900 | 399186 | 4656441 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48586-foto-08078-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48602 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 | XVIII | La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. | La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. | 08078-57 | A la zona de Correà | La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. | 42.0324600,1.7252600 | 394482 | 4654166 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48604 | La Vileta Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-vella | XVII | La casa està deshabitada de ja fa anys, i s'observa alguna zona amb problemes estructurals. | La masia es troba a la part alta del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona planera però elevada. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per almenys tres fases constructives, de les quals es diferencia sobretot la part sud perquè és més alta que la resta, compta amb planta baixa, primera i golfes, mentre que el volum posterior és només de planta baixa i primera. El conjunt de la casa és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud. A grans trets el parament és força similar a la totalitat de la casa, ja que en conjunt és un paredat força bast, format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que a la part més antiga hi ha més presència de carreus tant sols desbastats, i a les parts més modernes és fet amb pedres més petites i més quantitat de teulís i maó barrejat; les cantoneres són carreus tant sols desbastats, a la part sud són més polits i regulars i més grans que a la resta. Pel que fa a les obertures, hem de destacar que a l'interior de la casa trobem la porta original d'accés, està situada després de la porta actual d'accés i es tracta d'una porta d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida i carreus als muntants tot amb l'angle treballat al biaix; també a l'interior, poc després de la porta trobem una obertura de comunicació interior de la planta baixa que és feta amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida i a la llinda una creu al centre i la data 1607 incisa, també amb els angles als biaix. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera força regular, a la planta baixa al centre hi ha la porta actual d'accés principal, és amb carreus als muntants i llinda de fusta, al costat de ponent una finestra potser oberta més tard; a la planta primera i golfes al centre hi ha una galeria, a plana primera és amb dos arcs de mig punt fets amb maó massís (sembla una actuació posterior i que en origen estigués totalment oberta definint una obertura de línies rectes, similar a la de planta golfes), i a les golfes és una gran obertura de traça més senzilla; a la planta primera al costat de llevant un balcó sense voladís, fet amb llinda de fusta i brancals dels mateixos carreus que als murs, i al de ponent una finestra amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat; a les golfes una obertura a cada costat de configuració com el balcó de la planta primera. A la resta de façanes trobem bàsicament finestres amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit en alguns casos sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles tallats al biaix, junt amb d'altres de formació més contemporània i fetes amb maó massís. La part original es correspon amb el volum central, el qual posteriorment s'amplià pel costat nord i sud; es tracta de tres fases constructives però cadascuna té a més modificacions i refets de períodes posteriors. De fet a la part del mur de ponent de la part original es mostra molt modificat i amb diverses actuacions. La façana sud, la de la galeria també presenta actuacions de diferents períodes. A l'interior, l'estructura original es correspon a una construcció de tres crugies paral·leles disposades amb orientació nord-sud, perpendiculars a la façana principal; al cos central hi ha l'escala d'accés a la planta superior, i a la meitat nord de la part de llevant trobem la boca del forn, avui tapiada. L'ampliació del costat nord, està configurada en dos cossos, amb un mur mitger com element de càrrega i distribució.. I l'ampliació del sud, és amb pilars interiors de càrrega. A l'exterior al costat de llevant hi ha alguns annexes de planta baixa adossats, i que eren destinats al bestiar i magatzem. | 08078-59 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La Vileta Vella és el resultat de diferents fases constructives, ja que s'observen almenys tres períodes, la part central es correspon amb l'original i més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, s'hi conserva una llinda amb la data 1607. Amb posterioritat s'amplià cap al nord, i després al sud, amb la construcció d'una galeria de dos nivells, a planta primera i golfes, i que probablement sigui fet al segle XVIII. Tot i això presenta altres modificacions i reformes de períodes posteriors, segle XIX i XX. Documentalment tenim constància de la masia la Vileta en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 75-76), en el qual s'hi relaciona que Maria Tor, vídua d'un pagès del Cint, té el Mas Vileta En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Vileta i hi consta Joan Fígols. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Vileta, i s'hi relacionen Joan Fígols, Teresa, Josep, Josefa, Manuela, Joan Guix i Margarida. A uns 400 metres cap al sud-est hi ha la casa la Vileta Nova la qual es va construir cap al 1920. | 42.0583100,1.7173400 | 393869 | 4657046 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) A la part posterior de la casa a pocs metres, hi ha el paller, és una estructura de dos nivells i coberta a dos vessants amb la configuració típica d'una gran obertura a la façana principal, la sud, amb un únic pilar al mig de la façana i un altre a l'interior, a la part central. Al costat oest de la casa hi ha una bassa parcialment perimetrada per un mur de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48610 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-0 | XIX | La casa de Cal Ferrer del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint, al peu de la carretera. Es tracta d'una casa, diversos coberts, pallers i annexes situats als costats sud-est de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. L'edifici té la superfície dels murs recobertes amb un arrebossat, excepte les cantoneres, que hi ha els carreus de pedra picada vistos, i el contorn de les obertures que és de maó massís. A la façana principal les obertures estan distribuïdes de manera simètrica i regular, amb dues obertures per planta; a la planta baixa, la porta d'accés al costat més de llevant, és amb llinda en arc rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre, i una finestra al costat; a planta primera dos balcons i a la planta segona dues finestres; són obertures rectangulars senzilles amb arc de descàrrega de maó a sobre. Les obertures de la resta de façanes són iguals o molt similars, totes emmarcades en maó. La casa té adossats diferents annexes a les façanes laterals, tres al costat est i un a l'oest; es tracta de construccions bastides amb posterioritat a la casa. Al costat est, l'annex del mig és de dues plantes, la superior és una ampliació de l'espai destinat a vivenda, la resta són de planta baixa i destinats a bestiar, magatzem i en un hi ha la fogaina. Pel voltant, bàsicament a costat i costat del camí d'accés (pel sud-est de la casa) hi ha diversos coberts destinats al bestiar, magatzem i paller; entre aquests hi ha el porxo antic, és de dos nivells, la planta baixa pel bestiar i la planta primera pallissa; té una escala exterior per accedir al segon nivell, el qual és obert cap al sud-oest, presenta una estructura bastant típica de murs tancats en planta en forma de U i pilar al centre de la façana oberta, la principal. A la part posterior de la casa hi ha una bassa d'obra o viver, i restes d'altres estructures. A poca distància de la casa es conserven escasses restes i molt amagades de la casa vella de Cal Ferrer. | 08078-65 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Els únics elements arquitectònics visibles de l'exterior de l'estructura de la casa de Cal Ferrer es poden correspondre amb elements del segle XIX. De fet la primera cita documental que coneixem de la casa Cal Ferrer és en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Climens Costa i Josefa. | 42.0575900,1.7380700 | 395583 | 4656941 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poc més de 100 metres cap al nord, a peu d'un baumat pel qual discorre el torrent de Trasserra hi ha la font de Cal Ferrer, la qual és nomenada tant amb el nom d'aquesta casa com pel del Molí de Trasserra, aquest està situat al costat mateix del torrent i de la font. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48612 | El Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junca | XVIII | La casa es troba en mal estat de conservació, sembla que la coberta presenta parts caigudes. | Casa situada a la part baixa d'una petita vall, a peu del torrent del Joncà, oberta cap al sud i est, on hi ha els camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs són fets amb pedres desbastades de mides força grans i bastant regulars falcades amb d'altres de petitones resultant un aparell força ben col·locat; les cantoneres són grans carreus de pedra ben picada i polida. La façana principal seria la que mira cap al sud-est, on hi ha la que sembla la porta principal d'accés, és de brancals i llinda monolítica tot de pedra ben picada i polida. Té una altra porta d'accés al mur sud-oest, és de llinda plana monolítica i brancals sense definir. En conjunt totes les obertures són formades per quatre grans carreus de pedra ben tallada i polida, amb marques de punxonat, un carreu per llinda, un per ampit i un a cada brancal; també hi ha alguna obertura amb més d'un carreu per brancal. Sobre la porta principal hi ha un balcó d'obertura més moderna, part emmarcat amb maó massís, i segurament és la modificació d'una antiga finestra. A la façana sud-oest a nivell de la planta sotacoberta hi ha una eixida, és de brancals de carreus i per llinda una biga de fusta. Al mur nord-oest hi ha un cos sobresortit adossat, és suportat per dos pilars de pedra i bigues de fusta, els murs són de pedra i es podria tractar-se del forn de pa. En conjunt l'estructura de la casa és molt regular i homogènia, sembla però, assenyalar-se la traça d'una cantonada en els murs de llevant i de ponent que podrien indicar una possible ampliació al costat més sud, on hi ha l'eixida. A l'est de la casa hi ha altres construccions contemporànies, una nau destinada a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-67 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no apareix citada la masia El Juncà. Probablement es tracta d'una construcció de finals del segle XVIII. | 42.0318200,1.8098600 | 401484 | 4653994 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48613 | Font del Borrec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borrec | XIX | La casa es troba en mal estat de conservació i requereix d'una intervenció de rehabilitació. | Caseta de planta rectangular, formada per planta baixa i planta pis, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Està construïda amb murs de paredat de pedra irregular, part dels quals estan arrebossats; les cantoneres del costat de llevant i les de planta baixa de ponent són de carreus grans de pedra picada i polida, a planta primera són de maó massís. Al mur de llevant hi ha algunes obertures feta amb blocs de pedra picada i polida, altres de senzilles, sense cap element decoratiu, i la majoria són emmarcades amb maó massís, unes amb maó col·locat a plec de llibre i d'altres posat de pla. L'accés a la planta primera és a través d'una escala exterior situada adossada a la façana sud. La planta baixa sembla haver estat destinada exclusivament al bestiar i magatzem, i la primera a vivenda. Al mur nord hi ha adossat un annex, de construcció contemporània, és fet amb totxana i consta de planta baixa i primera, i és cobert a un vessant, tot desaiguant sobre la teulada de la casa principal. A pocs metres a l'est hi ha altres coberts, destinats a paller i bestiar. Al voltant trobem altres construccions força recents destinades a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-68 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no ens apareix citada la masia Font del Borrec. Per l'estructura arquitectònica, amb important presència de maó a les cantoneres i emmarcant les obertures, deu correspondre a una construcció de finals del segle XIX, amb modificacions i construcció d'annexes a mitjans del segle XX. | 42.0348900,1.8038100 | 400988 | 4654342 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48615 | Rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-lesgleiola | XIX | Es troba en procés de rehabilitació. | La rectoria està situada sobre un tossal rocós, i adossada al mur de llevant de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud, a la plaça que hi ha davant l'església i la rectoria. Actualment es troba en ple procés de reforma. La casa presenta almenys dues fases constructives, una primera estructura més petita, que a la façana sud és clarament identificable ja que hi podem veure la cantonera que n'assenyala el límit; era conformada per murs de pedra desbastada de mides i formes irregulars i unes grans cantoneres de pedra picada i polida; les obertures a la façana principal estaven distribuïdes en tres eixos verticals i simètrics, a planta baixa la porta al centre i una finestra a cada costat, i a planta primera tres balcons, totes les obertures emmarcades amb maó massís als muntants i en llinda, col·locat a plec de llibre formant arcs rebaixats. Posteriorment, la casa s'amplia sembla que pel costat nord, fins al límit amb la sagristia, i cap a llevant; es tracta d'una estructura feta ja amb cantoneres de maó massís, i les obertures amb muntants també de maó i llinda plana de ciment encofrat, algunes han estat realitzades o modificades actualment arran de la reforma que s'hi està duent a terme. Abans de la reforma l'angle sud-est d'aquesta ampliació era coronat per un terrat. Els murs del costat de ponent de la casa són els de l'església, en ells hi podem observar diferents tipus de parament, resultat també de les diferents fases constructives de l'església. | 08078-70 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | La rectoria de Sant Pere és de construcció força contemporània, pel tipus d'acabat dels murs i de l'emmarcament de les obertures, ens assenyalen una estructura de finals del segle XIX o potser fins i tot principis del XX. L'església de Sant Pere de l'Esgleiola consta documentada ja des d'època medieval; la primera notícia documental és del 1112, en que s'esmenta l'església com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola', consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). l segle XIV, . El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. | 42.0194100,1.7956400 | 400287 | 4652633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48616 | Cal Nico Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-nou | XIX | La casa està deshabitada, i no s'hi ha fet cap actuació de millora. | La casa de Cal Nico Nou està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-oest. Està conformada per dues estructures totalment diferenciades, la més antiga és bastida en pedra, amb grans cantoneres de pedra picada i més o menys polida, i als murs paredat de carreus desbastats junt amb pedres més irregulars; a la part posterior, hi ha adossat el volum afegit, és contemporani i bastit amb totxana sense revestir. La casa té un altre volum adossat, en aquest cas a la façana principal i conforma un porxo a l'accés de la casa i a sobre, a nivell de planta primera, una terrassa; també és força actual i obrat amb totxana. A la part antiga trobem diverses obertures emmarcades en maó massís en brancals i en llinda, que hi és col·locat a plec de llibre; a la porta principal d'accés, que és a planta baixa, té la llinda en arc rebaixat. També hi ha altres obertures que no són amb maó, és el cas de les de planta sotacoberta, que són amb carreus als brancals i llinda de fusta. Al costat mateix de la casa, en el costat sud-est i quasi adossades, hi ha Cal Nico Vell. | 08078-71 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de Cal Nico Nou sembla tractar-se d'una estructura bastida al segle XIX, potser és de finals de segle, ja que en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, no hi apareix diferenciat, tant sols hi consta Cal Nico. Cal Nico ja consta documentat a finals del segle XVIII, i hem de pensar que es correspon a Cal Nico Vell. | 42.0608100,1.7378600 | 395571 | 4657299 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a la dreta trobarem un trencall que ens porta a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48617 | Cal Nico Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-vell | XVIII | La casa està deshabitada de fa anys. Algunes parts exteriors, corresponents a estructures més contemporànies estan en mal estat de conservació. | La casa de Cal Nico Vell està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions produïdes al llarg dels anys; és formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. La casa té molts afegits que amaguen part de l'estructura més antiga, de fet sembla que la part més vella defineix una petita caseta la qual posteriorment s'amplià pels laterals nord i sud, també té altres estructures afegides davant la façana principal, entre les quals una terrassa contemporània (bastida amb totxana). Els murs de la part més antiga són de paredat de pedres desbastades de mides i formes irregulars i a les cantoneres carreus força grans de pedra desbastada; algunes de les ampliacions són bastides amb murs de pedra i a les cantoneres maó massís. La majoria de les finestres són fetes amb maó massís, a la part més antiga deuen ser modificades amb posterioritat. Al costat sud-est hi ha adossat annexes destinats al bestiar, magatzem i paller, i cap al costat nord-est hi ha una altre cobert (molt modificat), el conjunt delimita l'era que queda més o menys closa amb les diferents construccions. Al voltant de la casa, sobretot pel costat sud, hi ha diversos coberts i naus contemporanis, bastits amb totxana. Al costat de ponent, quasi enganxada a la casa hi ha Cal Nico Nou. | 08078-72 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 87) hi consta que Joan Boixadera, pagès del Cint, té el Mas del Nico, abans 'Señer', i casa Valentí i n'aporta les afrontacions; a orient amb terres del Mas Torrades, que posseeix Joan Sabata, el seu propietari, i amb terres del Mas Boixadera, a ponent amb terres del Mas Piera i a tramuntana amb terres del Mas Gavaldans que posseeix Martí Trasserra de Capolat; també hi consta que de dita terra rep la dècima part de la part que fou del mas Vilarriana, que és la part de la dita terra on està situada la casa del Valentí, que és de temps antic rònega i és tinguda de casa d'un jornal. A més la dita terra fou de pertinença del Pujols de Capolat. Segons consta, la informació procedeix d'una referència que data del 17 de desembre del 1706. En el mateix capbreu també hi figura que Joan Sabata, pagès del Cint, i propietari del Mas Torrades, també té una peça de terra del Mas Nico (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fols.150-151). La següent referència documental localitzada és molt posterior, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta Cal Nico que hi viuen Josep Boixadera, Rosa, Ramon i Jacinta. | 42.0607700,1.7379800 | 395581 | 4657294 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48618 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-1 | XVIII-XIX | La casa fa anys que no està habitada, tot i això en tenen cura habitualment. | La masia està situada en una àrea planera prop del camí que porta a Sant Sadurní del Cint, i amb el torrent de Cal Ferrer o de Trasserra que discorre pel seu costat de ponent. La casa està formada per dos volums adossats de diferents cronologies. Ambdós són de planta baixa i primera, i coberts per teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tot i que presenta dues alçades diferents, ja que el volum més actual té la coberta més elevada. La part antiga de la casa defineix una petita caseta bastida amb murs de pedres de mides i formes diverses, alguns carreus desbastats i amb força teulís, les cantoneres són carreus rectangulars allargats desbastats i poc polits. Les obertures són senzilles, sense cap element destacable; n'hi ha alguna de formació més recent que és amb maó massís. La porta d'accés principal sembla correspondre's a la de façana principal, que és orientada cap al sud, és la porta del volum original, i és de llinda plana monolítica. El volum afegit contemporàniament al davant de la façana sud, s'assenta sobre part d'altres coberts i annexes ja existents, tot formant a planta baixa un porxo davant l'entrada i a planta primera l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. És una estructura bastida amb totxana i acabada amb un arrebossat de ciment pòrtland. Així, tenim diferents annexes a la part sud de la casa, són espais de planta baixa, originàriament destinats sobretot al bestiar i a magatzem. En el mur de ponent de la casa hi podem veure adossat un cos mig derruït que podria ser un forn de pa. Al davant de la casa, al sud-est, hi ha el paller o cobert, és de dos nivells i coberta a dos vessants, és construït amb pedra excepte la part més sud que és de construcció contemporània i fet amb totxana. | 08078-73 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental d'aquest mas és del 1856, en la cita de 'Serra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Antich. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Serra i hi consten Josep Puig, Mònica, Ramon i Teresa com a habitants del mas. | 42.0539200,1.7354800 | 395363 | 4656536 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48626 | Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsec | XIX | La casa està deshabitada de fa anys i no s'hi han fet actuacions de millora. | La masia de Puigsec està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i sota-coberta, té coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està construïda en diferents fases, l'estructura més antiga que defineix una caseta petitona corresponen a la part més sud de la planta actual. Aquesta part és construïda amb murs de paredat format per pedres irregulars i alguns carreus, i cantoneres de carreus ben tallats i polits, part de la superfície de les parets està recoberta per un arrebossat senzill; la porta d'accés es troba al mur sud-est, és de llinda monolítica; pel que fa a les finestres quasi totes són senzilles obertures rectangulars, al mur sud-oest n'hi ha una formada per quatre grans carreus ben tallats i polits. Al costat nord-est hi ha adossada una estructura que amplia la casa a nivell de planta primera, ja que la planta baixa era destinada al bestiar; pel mateix extrem també hi ha un altre volum afegit que era destinat també al bestiar a planta baixa i paller a la primera. El volum que queda al centre de la planta actual és construït amb murs de paredat al costat més nord i cantoneres de maó massís, i els murs laterals tot amb maó massís; la part afegida més al nord, ja és bastit tot amb maó massís vist. Al costat sud-oest de la casa hi ha dos coberts adossats, són de planta baixa i coberta a un sol vessant. | 08078-81 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | La casa de Puigsec apareix citada al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Serra. | 42.0456500,1.7923700 | 400058 | 4655550 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48629 | Cal Servins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-servins | XVIII | La masia està conformada per la casa, coberts annexos a la part posterior de la casa i el paller a pocs metres al costat sud. Ambdós edificis estan encarats cap al sud-est, cap on obre la carena en la qual estan situats. La casa és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener disposat perpendicular a la façana principal, la sud-est. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. La porta d'accés és a la façana principal i és feta amb muntants de pedra sorrenca picada i polida i una llinda de fusta. Pel que fa a les finestres, n'hi ha diverses que són amb muntants, llinda i ampit de pedra picada i polida, les de la planta baixa són obertures més petites i senzilles i les de la planta primera de mides més grans, i amb els angles interiors dels brancals i llindes esbiaixats, algunes tenen l'ampit sobresortit i motllurat i almenys en una de les llindes s'observa la traça d'haver tingut alguna decoració o incisió. També hi ha altres finestres, sobretot a la façana est, de construcció més moderna, són amb brancals i llinda de maó massís amb arc de descàrrega de maó de pla. Actualment hi ha altres obertures a la façana principal i posterior i a nivell de la planta golfes que són fetes recentment. A la façana principal i també destaca a nivell de la planta primera, la presència d'un parament molt regular amb un arc de descàrrega per sobre que acostuma a assenyalar la presència o la ubicació de la pica. El paller és de coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Està construït adossat a un marge fet que li permet tenir accés directe a peu pla als dos nivells que el conformen. És de planta rectangular, formada per una estructura de murs en forma de U, oberta cap al sud-est, amb un pilar al centre de la façana principal i una altre a l'interior, al centre de la planta. Entre la casa i el paller, a la part posterior d'aquest darrer, hi ha el pla de l'era. Al voltant de la casa, especialment cap a llevant i migdia, hi ha una bona extensió de camps de conreu. | 08078-84 | A la zona del Santuari dels Torrents, al nord de l'església | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 84-86) hi consta la referència de Domingo Sant Just que té el Mas Servins, àlies Cotillo, habitat i afocat, també hi trobem hi consta que la casa i terras dites la Taupera són de pertinença del Mas Servins (fol. 127). Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Servins' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Torns(?). Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Servins, i hi consten Pere Rialt i Maria, com a habitants del mas. | 42.0456000,1.7252900 | 394506 | 4655625 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48630 | El Vilar de Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-sants-metges | XVI | La casa està deshabitada, i té aspecte de poc cuidada. Els coberts i alguns annexes són plenament actius com explotació ramadera. | La masia està emplaçada a la falda dels cingles de Sant Salvador, a poca distància d'on s'inicia el fort desnivell, en una zona més o menys planera i oberta que queda entre dos torrents que neixen al veí municipi de Capolat. La casa presenta planta rectangular amb un volum adossat al costat de llevant, és formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal, que mira cap al sud; el volum del costat de llevant no té planta golfes i està cobert a un sol vessant. La superfície exterior dels seus murs és arrebossada, tot i això hi ha algunes zones on s'ha desprès el revestiment i podem veure el paredat que és format per carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; la porta principal és a la façana sud, és d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida i carreus als muntants amb el mateix acabat, a la clau hi havia una data incisa avui tant sols es conserven les dues últimes xifres, 82. Les finestres en aquesta façana són senzilles, de forma rectangular i sense elements arquitectònics o decoratius visibles degut a la presència del revestiment, tant sols indicar que hi ha una finestra de planta primera amb un ampit de pedra amb acabat motllurat. Al mur nord hi ha una altra porta d'accés, és de formació posterior, presenta contorn de maó massís, també hi ha alguna finestra amb el mateix acabat; en el mateix mur podem veure una finestra de llinda plana monolítica amb carreus als muntants. Al volum de llevant, el conjunt de les obertures són senzilles. Al davant de la casa hi ha diversos annexes i construccions destinats a l'explotació agropecuària. | 08078-85 | A la zona de Sants Metges | La denominació de la masia com a Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. Posteriorment, en tenim constància documental en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 64-66), en el qual en data 15 d'octubre de 1791 en Josep Boixader, pagès del Cint, capbreuava els masos Peraire i Sant Cebrià, àlies Cots, els dos dins el terme del Cint, i habitats i afogats; en la descripció de les afrontacions d'aquests masos es cita que afronta a orient amb terres del Mas Vilar de Castellserà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Vilar, en la qual hi consta Vicente Pujols. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en l'apartat corresponent a la sufragània de Sants Metges s'hi relaciona que al Vilar hi vivien Esteve Torné, Rosa i Dolores Soldevila. | 42.0580500,1.7733900 | 398507 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48632 | Roca del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-mill | XIX | Masia situada a l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb el veí municipi d'Avià i amb el de Montclar (en concret amb l'enclavament de Sant Quintí de Montclar). Està emplaçada sobre un pla de roca, en una zona oberta amb bastants camps pel seu voltant, i un petit turonet boscós al costat nord-oest de la casa, anomenat el Tossal de la Roca del Mill. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i sota-coberta o golfes, té coberta a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb un paredat de pedres desbastades que es troba parcialment cobert per un arrebossat a mode de rejuntat ample; les cantoneres són de grans carreus de pedra picada i polida amb marques de les eines de treball. Les obertures únicament es troben a les façanes sud i nord, a les lateral no n'hi ha. A la façana principal, la de migdia, estan distribuïdes simètricament; a planta baixa i planta primera hi ha tres obertures a cada nivell, al centre la porta principal a planta baixa i a planta primera un balcó ampitador, i una finestra a cada costat; a planta golfes una gran obertura central. A la façana posterior, al centre de la planta baixa hi trobem una altra porta d'accés amb una petita finestreta al costat de ponent; a planta primera tres finestres, totes iguals, i a les golfes la traça d'una finestra tapiada. Totes les obertures, excepte la que hi ha a la façana sud i a nivell de la planta golfes, són de la mateixa tipologia, amb muntants i llinda plana monolítica de pedra polida i ben tallada i a les finestres també l'ampit; les finestres són conformades tant sols per quatre blocs, un per costat, les de la planta baixa són de mides més petites. L'obertura de les golfes és emmarcada amb maó massís, la llinda és en arc rebaixat fet amb maó col·locat de pla; es deu correspondre a una eixida. Diverses de les obertures es troben tapiades. A la façana oest hi ha adossat un pou-cisterna de planta circular. Sembla que en els murs posterior i llevant hi havia hagut algun annex o cobert, avui desmuntat. A poca distància al sud-oest hi ha un cobert senzill, de construcció recent (fet amb totxana), és totalment obert cap a llevant. Al darrera de la casa, en la roca hi ha una petita bassa. | 08078-87 | A la zona est del municipi, de Sant Climent de l'Espunyola. | En la documentació consultada no ens apareix cap referència a la casa la Roca del Mill, és probable que es tracti d'una construcció de finals del segle XIX. | 42.0536800,1.8025100 | 400909 | 4656430 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48638 | Cal Saló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salo | XIX | Està abandonada i algunes parts estan en procés d'enrunament. | La casa està situada en una zona de camps de conreu i al costat d'una petita rasa que s'inicia al sud-est de la casa i que desaigua a la riera de Sant Quintí. És una petita caseta de planta rectangular amb les runes d'un annex al mur posterior, actualment la casa està deshabitada i en mal estat de conservació. Consta de planta baixa i primera, té teulada a dues vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. L'edifici està bastit amb murs de paredat format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. Les obertures estan distribuïdes de manera regular i simètrica a la façana principal, són fetes amb contorn de maó massís, excepte alguna de la part posterior que és feta amb contorn de carreus de pedra. És probable que la part sud-oest de l'estructura hagués estat utilitzada com a paller a nivell de la planta primera, ja que presenta a la façana principal i posterior un espai que defineix una gran obertura tancat amb maó massís. | 08078-93 | A la zona sud-est del municipi | No tenim cap referència documental sobre Cal Saló. La casa forma part de la propietat de la masia el Corral de Canudas. Per les característiques de la construcció podria tractar-se d'una caseta del segle XIX. | 42.0339400,1.7910700 | 399932 | 4654251 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48640 | Cal Reixagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reixago | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Les ruïnes de la masia del Reixagó estan situades a uns 200 metres al nord de la casa de Cal Rossinyol; en un petit turonet d'alzines que s'aixeca en una zona molt oberta i amb camps de conreu pels costat sud i oest. Les estructures conservades de la casa mostren una planta aproximadament rectangular orientada cap a migdia. El mur posterior, el que conserva quasi tota l'alçada, encara testimonia les dues vessants de la coberta, que indica que tenia el carener orientat nord-sud. Sembla doncs, que la casa devia consta de planta baixa, primera i golfes. L'interior és conformat per tres crugies paral·leles de les quals poden veure els murs mitgers i les restes de divisions interiors a nivell de planta baixa. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex i també corts pel bestiar o espais destinats a magatzem. Els murs, d'un gruix entre 55 i 60 centímetres, són bastits amb pedres irregulars de mides i formes diverses i alguns carreus desbastats formant un paredat irregular. | 08078-95 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de l'any 1856, hi figura una referència poc entenedora que sembla correspondre a Rexagó, en la qual hi consta José Trasserra. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Reixagó, i s'hi relacionen Josep Marciñac (?) i Maria. | 42.0572600,1.7451200 | 396166 | 4656896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48641 | Hostal de l'Esca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-lesca | XIX? | Una pila de runa, és un dels pocs testimonis que sembla que queden d'aquesta edificació. | Les ruïnes de l'Hostal de l'Esca estan cobertes de terra i pedres, resultat del propi enderroc de l'estructura i de material provinent de despedregar el camp de conreu i afectades pels mateixos treballs agrícoles. El gran camp de conreu encara és conegut pel nom del camp de l'Hostal de l'Esca. Pel costat oest del camp, a molt pocs metres discorre el camí ramader, sembla que la presència d'aquest i l'important trànsit que tenia degué fomentar l'existència de l'hostal. És freqüent que algunes masies que estan situades a tocar dels camins ramaders oferissin menjar i dormir, a més de productes de la casa. En aquest cas la denominació d'hostal sembla assenyalar que en aquest cas la casa devia estar clarament destinada a aquesta activitat, encara que compartida segurament amb tasques agrícoles i ramaderes. | 08078-96 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental en que es citi l'Hostal de l'Esca, és en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa i hi consten com habitants Ramon Boladeras, Maria i Maria. | 42.0353000,1.7367100 | 395434 | 4654467 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48641-foto-08078-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48642 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-0 | XVIII?-XIX | La masia es troba enrunada, es conserven en alçat part dels murs perimetrals. | Les ruïnes de la masia de Cal Xacó estan emplaçades just al costat de Sants Metges i de Cal Macià, a tocar i al davant mateix de la masia de Cal Macià. Ocupa aproximadament la part sud i oest del turó rocós on estan assentades ambdues masies; a la part sud del turó, als peus d'aquest hi ha una altra construcció, un antic femer (amb murs de pedra i coberta de volta) i alguna feixa de conreu. Les ruïnes de la casa defineixen una planta rectangular formada per murs de pedres irregulars desbastades junt amb alguns carreus i força teulís, en algunes parts es conserven més de dos metres d'alçada de mur. A l'interior s'hi pot veure la traça de murs mitgers que compartimentaven l'espai; i en el mur nord, les restes del què devia ser el forn de pa. No s'identifica la porta d'accés, però potser n'hi havia una pel costat oest, que és el més accessible i que dóna a l'era i a les restes d'algun paller o cobert; de tota manera, en la roca del costat sud hi ha una rampa d'accés, en part construïda amb un mur de contenció i que continua amb una escala d'accés picada a la roca (avui molt erosionada) i que indica també un accés per aquest costat, i per tant potser també la situació d'una porta d'entrada per aquesta banda, que a més, és el més comú. Al costat est de la casa hi ha uns petits annexes, formats en part per murs de pedra i en part per materials contemporanis. El conjunt de construccions que hi ha dalt del turó de la casa, amb els coberts, restes del paller i el pla de l'era, es mostren closos o almenys perimetrats per un mur, bàsicament en el costat del tallant de la roca. A la part sud-est d'aquest mur s'hi identifica part d'una estructura més antiga formada per un aparell de carreus regulats ben tallats i ben col·locats, i amb cantoneres de dimensions similars. | 08078-97 | A la zona de Sants Metges | En el Catàleg de masies (a l'apartat de ruïnes) del municipi, consta que a la casa hi ha o hi havia una inscripció que indica l'any 1871. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', ja hi apareix la casa Xacó, i hi consten Josep Pobladó, Raimunda, Ramon i Joan, com a habitants del mas. | 42.0567100,1.7655800 | 397858 | 4656810 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48643 | Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda | La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. | La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. | 08078-98 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. | 42.0423500,1.6740200 | 390257 | 4655329 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48644 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo | XVIII?-XIX | Enrunada. Es pot identificar més o menys el perímetre de l'estructura i alguns murs interiors. | Les ruïnes de Cal Miqueló estan situades prop de la Rasa de la Boixadera, enmig d'una zona boscosa amb antigues feixes de conreu avui ocupades per massa forestal. Les restes de l'estructura es troben amagades entre la vegetació i els arbres que hi han crescut. Es pot identificar una estructura de planta rectangular, que sembla correspondre a la construcció principal, i un annex de dimensions menors adossat al mur nord-est. L'estructura principal està bastida amb murs d'uns 60 cm de gruix, construïts amb grans carreus tant sols desbastats i pedres irregulars; es poden distingir força bé les quatre cantoneres principals. Tot i que hi ha gran quantitat de pedres de la mateixa construcció que cobreixen l'estructura sembla que es conserva força alçada dels murs, almenys entorn al 1,20 m. | 08078-99 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que sembla correspondre a Cal Miqueló, en la qual hi figura un tal Pedro Canellas (o Casellas). Informacions orals indiquen que durant el període de la guerra civil encara era habitada. | 42.0537400,1.7248500 | 394483 | 4656530 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De difícil localització, queda situada a poca distància del punt de creuament de la pista que porta de la Vileta Nova a la Taupera amb el torrent de la Boixadera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48645 | Gabaldans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabaldans | XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament, es conserven en alçat part dels murs. | Les ruïnes de la masia de Gabaldans es troben al costat de la pista forestal que comunica el camí que del Cint puja cap a Taravil i Capolat amb la pista de Torrades i Trasserra. Anant-hi des de Torrades, passats uns 1260 metres, per sobre la pista i a poca distància hi ha les restes. Les estructures es troben en procés d'enrunament i molt cobertes de vegetació que n'afavoreix el deteriorament, tot i això alguns dels murs que estan dempeus es conserven fins a l'alçada de la planta. Els murs mostren una planta allargada en sentit est-oest, la part sud mirant cap al què era l'antic camí d'accés. Sembla que està conformada per dues construccions principals situades adossades i comunicades entre elles, l'una semblaria correspondre pròpiament a la casa i l'altra podria ser més destinada a paller. La del costat més est conserva un pilar central i algunes compartimentacions interiors de la planta baixa; és una construcció bastida adossada al marge. L'estructura del costat de ponent també mostra diferents divisions interiors, i encara conserva part dels muntants d'una porta d'accés a la façana de ponent i una finestra amb llinda i brancals de pedra picada al mur nord. A grans trets el conjunt de les estructures estan bastides amb murs de paredat fet amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans carreus desbastats. | 08078-100 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Gabaldans en la qual es cita a Juan Torner. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Gabaldans, i s'hi relacionen Ramon Mosoll, Antonia, Josep i Anton. Informacions orals indiquen que encara hi ha algun veí que recorda quan era habitada, tot i que ja fa molts anys. | 42.0673300,1.7400400 | 395762 | 4658020 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48646 | Molí de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-trasserra | XVIII | La masia està parcialment enrunada, però es conserven en alçat part dels murs. Actualment s'estan fent treballs de neteja i recuperació de l'estructura. | El molí de Trasserrra està situat al peu del Torrent o Rasa de Trasserra, que neix a la finca Trasserra del municipi veí de Capolat. Actualment el molí està en procés d'enrunament, però tot i això conserva una part important dels murs i estructures que el conformaven. Així s'identifiquen l'estructura de la casa o casal moliner, amb algun annex o ampliació al costat de llevant, el paller o coberts al costat de ponent i a la part posterior de la casa hi ha l'estructura d'una gran bassa. La casa està definida per una construcció principal que conforma una planta rectangular, i que devia estar formada per planta baixa, planta primera i golfes, i en aparença, coberta a dues vessants amb carener orientat nord-sud. És una casa de dos cossos o crugies orientades nord-sud, i separades per un mur mitger que es desenvolupava fins al carener. A la planta baixa trobem les dues naus cobertes per voltes de canó fetes amb pedra, a la nau de ponent a més de menjadores pel bestiar també s'hi conserva el forn de pa, amb la boca en el mur oest; a la nau de llevant és on hi havia la sala de molta, i per tant hi havia instal·lades les moles del molí amb la tremuja i tota els elements que conformaven el molí, actualment tant sols es conserva part del sitial on anaven col·locades les moles; sembla que hi havia instal·lats dos molins, ja que podem veure dos forats que donen a dos cacaus o carcavans independents. Així, per sota part de la planta baixa hi ha l'estructura dels cacaus, coberts amb volta d'arc rebaixat; aquestes estructures s'allarguen més del que ocupa la planta de la casa, tot apropant la sortida de l'aigua al torrent. Sembla que a l'interior dels cacaus no s'hi conservin elements que formaven part de la infraestructura del molí, com l'arbre o el rodet. La casa està construïda amb murs de pedres desbastades i lloses, tot de mides i formes diverses, i cantoneres de grans blocs de pedra ben tallada. Es conserva alguna finestra a l'annex o afegit de ponent, combina brancals de maó i llinda de pedra; la porta d'accés a la planta primera d'aquest annex és emmarcada en maó, amb llinda d'arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha diversos pilars que deuen correspondre a l'estructura del paller. Tant la casa com el paller a la part posterior (nord) hi tenen l'estructura de la bassa, de la qual a més aprofiten part del mur com a límit o paret nord d'aquestes construccions. Es tracta d'una gran bassa que permetia tenir una bona reserva d'aigua i controlar l'aportació d'aigua al rodet; l'estructura de la qual és feta amb grans blocs tallats regularment, pel costat més o menys nord s'aprofita el mateix terreny natural de roca com a paret i límit de la bassa. A l'extrem de contacte de la bassa amb la casa, és on hi ha el pou on s'origina el salt d'aigua que dóna força al molí. Pel costat més o menys nord-est de la bassa hi ha l'entrada del canal que condueix l'aigua des del torrent a la bassa. La traça del canal es troba desdibuixada i amagada per la vegetació. | 08078-101 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Coneixem molt poques notícies sobre aquest molí. La primera referència documental localitzada és del 1856, en la cita de 'Molino de Trasserra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Casals. En un document del cumpliment pasqual de l'any 1886 de la parròquia del Cint apareix Molí, sembla que es deu correspondre al Molí de Trasserra, en aquell moment hi consten Teresa, Francisco i Josefa Badia i Martí Dachs. | 42.0579800,1.7366100 | 395463 | 4656986 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48648 | Ribolleda de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents | Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. | Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. | 08078-103 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. | 42.0467500,1.6777700 | 390575 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48649 | Cal Vellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vellet | XIX | En procés d'enrunament. Encara conserva l'alçat de la pallissa, la casa està molt més enrunada. | Les ruïnes de la casa de Cal Vellet estan formades per les restes de dues estructures, la casa i adossat al seu mur est el porxo. La casa es troba molt enrunada i coberta de vegetació, s'hi pot identificar la planta i conserva uns metres d'alçada dels murs perimetrals, excepte el mur sud que està més enrunat. Defineix una planta quasi quadrangular, devia constar de planta baixa i primera, potser també unes petites golfes. Els murs són de paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, i les cantonades de grans carreus desbastats. L'estructura més sencera és la del cobert, el qual es conserva fins alçada de teulada (era coberta a un vessant, desaiguant cap al nord); és de dos nivells, la planta baixa destinada a corts pel bestiar i la planta superior a paller. Aquesta estructura és feta amb murs de pedra de paredat irregular i cantoneres ben tallades, i a la façana sud, el segon nivell, tant el pilar central com els tancaments són obrats amb maó massís. | 08078-104 | A la zona de Sants Metges | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 73-75) hi consta la descripció de la caseta i terras dites del Coix Vellet de Ramon Tresserra, pagès del Cint, que podria tractar-se de Cal Vellet. En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta una referència que sembla correspondre a 'Ballet', podria tractar-se doncs de Cal Vellet, hi constava un tal Mariano Pujols. Posteriorment, al 1886, trobem l'anotació de Bellet entre la relació de cases que consten en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges; en aquest document hi consten Josefa Macià, Josep, Esteve i Maria. | 42.0484800,1.7654100 | 397831 | 4655896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48649-foto-08078-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48650 | Forn d'obra de la Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-ca-lesquerra | XVIII?-XIX | Part de l'estructura està enrunada i sitjada. | Les restes del forn d'obra es troben en un marge proper a una pista forestal que comunica la pista que puja a Capolat per la zona del Cint amb la pista que puja a Taravil, surt a l'alçada de la masia Torrades. Es conserva un espai de planta rectangular, que mesura uns 3 metres per 3,50 metres de planta, i que presenta una estructura en part excavada en el mateix terreny natural i en part construïda amb carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La part que obra cap a l'est es deu correspondre a la zona on hi havia l'accés a la cambra inferior o de combustió, en aquest costat el mur era totalment construït i actualment conserva poca alçada, probablement degut a no tenir el terreny natural com a recolzament de l'estructura. L'accés a la cambra de cuita es devia realitzar per la zona oest, on hi ha la part alta del marge i que per tant devia facilitar l'entrada a la cambra superior. La superfícies del terreny natural que formen part de l'estructura presenten la coloració produïda per l'acció del foc. L'estat de les restes no permet afirmar si es conserva o no la graella, tampoc sabem si era un forn de dues cambres o d'una. Prop del forn es poden observar bastants afloraments d'argila, els quals molt probablement són la font de subministrament de la matèria prima. | 08078-105 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Sembla que es tracta del forn de la casa la de Ca l'Esquerrà, la masia és documentada des del segle XVIII, el forn podria ser d'aquesta època o de períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres de construcció de la casa o de reparacions posteriors. La presència d'aquest tipus de petita indústria rural és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0661700,1.7330400 | 395181 | 4657900 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48651 | Forn de calç de la Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vileta | XX | L'estructura està en part caiguda i coberta de vegetació. | Les restes del forn de calç es troben al costat nord-oest de la casa, a pocs metres i al peu de la pista. L'estructura del forn està construïda aprofitant el desnivell del terreny, tant per tenir un bon accés a la part inferior i la superior, com per aprofitar el mateix tapàs per la construcció de l'estructura. Així una part del forn és excavat en el mateix terreny i la part del davant i superior és bastida amb blocs desbastats de pedra de mides i formes diverses, tot formant un mur que per la part del davant (sud-est) és lleugerament atalussat. La boca d'accés a la zona de combustió és en el mur sud-est, és una obertura més aviat petita en forma d'arc fet amb lloses posades a plec de llibre. L'interior és de planta aproximadament circular, d'uns dos metres de diàmetre, i actualment es troba molt ple de terra. | 08078-106 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Aquest forn es va construir i utilitzar per fer calç per la construcció de la casa la Vileta Nova, la qual es va bastir cap al 1920. | 42.0580800,1.7213500 | 394201 | 4657016 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48652 | Forn d'obra de la Serra del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-serra-del-pla | XVIII-XIX | Gran part de l'estructura està coberta de terra i vegetació. | Les restes del forn d'obra es troben al costat de ponent del torrent, i a pocs metres de la pista asfaltada que porta de la carretera de Berga a Solsona i Cardona cap la zona coneguda com el Clot de l'Espunyola, primer passarem l'antiga masia de la Serra del Pla (avui hostal i restaurant) i quan arribem al torrent cal que seguim a peu uns quants metres, és al costat esquerra aigües amunt. Les restes estan molt cobertes de vegetació, esbarzers i arbres que han crescut al lloc. L'estructura està construïda en el mateix tapàs aprofitant el marge del terreny a fi de facilitar l'accés a ambdues cambres. La inferior és la de combustió, i té l'accés pel costat est o sigui des del torrent o rasa, on són visibles dues boques, semblen excavades en el mateix terreny natural. La cambra de cuita o la superior actualment està molt coberta de terra i vegetació i no permet veure cap element de l'estructura, així a la part superior tant sols podem veure un monticle. | 08078-107 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Es tracta del forn de la casa la Serra del Pla, la masia és documentada des del segle XVI però molt probablement el forn es va construir en períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres d'ampliació o reparació posteriors. De fet és un tipus de petita industria rural que a la zona és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0549800,1.7928400 | 400111 | 4656586 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48652-foto-08078-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48653 | Forn de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-foradada | L'estructura està seccionada. | Les restes del forn es troben al peu de la carretera que puja a Capolat passant pel Cint, també coneguda com la Foradada. A pocs metres abans d'arribar a la roca picada pel pas de la pista trobem, al lateral nord, per tant visible des del camí, les restes seccionades d'un forn. El tall ens permet observar un clot allargat en alçada, en forma de U, tot mostrant el contorn amb les coloracions provocades per l'acció del calor sobre l'argila. El clot és excavat en el terreny natural. Part de l'interior és cobert de terra i vegetació. No tenim constància de quina va ser la funció d'aquest forn, per la tipologia podria tractar-se d'un forn de calç, caldria però confirmar l'existència propera de vetes de pedra calcària, ja que la majoria de roca de la zona és conglomerat. | 08078-108 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0685400,1.7241200 | 394447 | 4658174 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48654 | Tina de la masia el Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-masia-el-soler | XIII-XIV | Algunes parts estan erosionades, l'estructura està realitzada sobre roca sorrenca de fàcil degradació. Tot i que s'hi van realitzar actuacions de neteja, el seu interior s'ha tornat a cobrir parcialment de terra i vegetació. | La tina del Soler està situada just darrera i a tocar de la casa, a la part sud, en la mateixa codina on està bastida la casa hi ha la tina utilitzada pel premsatge del vi. La tina està excavada a l'extrem de la codina, tot aprofitant el desnivell de la mateixa roca per la construcció dels diferents elements. És de planta circular, aproximadament d'uns dos metres de diàmetre i d'alçada fa entre 180 cm a la part més baixa i uns 200 cm a la més alta. A l'interior hi ha restes molt erosionades d'alguns encaixos, sembla que es corresponen al punt d'encaix on es recolzaria l'estructura sobre la qual s'abocaria el raïm per tal de trepitjar-lo (o sigui que el premsatge es realitzaria directament a la tina). A la part baixa hi ha un parell de forats (avui dia s'hi ha col·locat, en un una aixeta i en l'altre un tub de plàstic) per on sortiria el most o vi; aquests forats donen a una pica de decantació excavada també a la mateixa roca, és de planta ovalada i mesura uns 100 cm de llarg per 58 d'ample i 40 d'alçada màxima. Els forats estan situats a uns 25 cm d'alçada respecte de la base interior. Sobre aquests forats hi ha un altre encaix circular d'uns 14 cm de diàmetre, i situat a uns 66 cm d'alçada des de la base de la pica. A més, a la part superior de la codina a tocar del mur de la casa hi ha uns altres encaixos de planta rectangular, dels quals en desconeixem la seva funció. | 08078-109 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler forma part del terme parroquial de Sant Climent de l'Espunyola, anteriorment Sant Climent del Castell de L'Espunyola, i administrativament depenent dels senyors del Castell. Els orígens del mas es remunten a finals del període baix medieval, ja que apareix una cita en el fogatge de 1497 hi consta la referència Madona Solera viuda, la qual és probable que es refereixi a la casa del Soler. En el fogatge de 1553 hi figura ja 'En... Soler balle', la qual a més ens assenyala que el senyor actuava com a batlle del terme. La tipologia de la tina es creu que podria correspondre als segles XIII o XIV. Cronologia que potser permetria apuntar uns orígens anteriors per a la masia del Soler. | 42.0433800,1.7911000 | 399949 | 4655300 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48654-foto-08078-109-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48655 | Forn d'oli de ginebre del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-del-soler | La traça del forn està molt erosionada. | Les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre es troben en una placa de roca que es localitza a poca distància de la masia del Soler, a uns 100 metres i al peu de la pista que va en direcció nord-oest, al costat de sota la pista. Les marques estan realitzades al pendent de la roca, tot mostrant una inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 34 cm de diàmetre amb dues línies incises al seu interior que prenen també la direcció descendent, cap un petit canaló, i el canal d'uns 78 cm de llargada; al final d'aquest canal i coincidint amb la part baixa de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent) hi ha un petit clot ovalat d'uns 11x10x4 cms. La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció del calor cap un recipient que es situava al final de la canal, en el clot. Les marques es troben en bastant mal estat ja que estan molt erosionades. | 08078-110 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | La masia del Soler consta documentada des de finals de la baixa edat mitjana, cap a finals del segle XV. Aquest element és un testimoni d'un seguit d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres i de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals i remeieres per tal de guarir malalties. | 42.0439400,1.7898100 | 399843 | 4655363 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48655-foto-08078-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48659 | Roc de la Monja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-monja | Les restes d'estructures estan enrunades. | Al peu del Serrat de Sant Salvador, just passat els darrers camps de conreu actuals, en mig del bosc trobem grans blocs de conglomerat. Destaca la presència d'una gran bloc que és conegut amb el nom de Roc de la Monja, al seu voltant hi ha altres blocs de mides menors, i adossats al roc principal i a la resta hi ha diversos murs que conformen vàries compartimentacions. Aquests murs defineixen unes estances situades a la part est i sud del roc. En conjunt són murs d'uns 50-60 cm de gruix, i d'una alçada visible variable entre els 20 i 60 cm., tot i que es conserva major alçada ja que les estructures es troben cobertes d'enderroc i vegetació. A l'extrem més est i més cap al sud hi ha dues estances amb els murs més ben conservats, són compartimentacions més grans que la resta i més obertes, podrien haver funcionat com a corrals. Molt a prop Josep Carreras va localitzar un fragment de molí de mà, actualment conservat al fons del Museu Comarcal de Berga. | 08078-114 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola | 42.0573700,1.7858100 | 399533 | 4656859 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48659-foto-08078-114-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48661 | Codonyet del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyet-del-cint | Bronze | L'estructura està molt afectada per la vegetació. Algunes de les lloses s'estan laminant. | El megàlit es troba en mig del bosc, envoltat de vegetació podem veure un petit túmul que constitueix part del dolmen. Les restes de la cambra defineixen un espai d'un 1,8 m de llar per 1,25 m d'ampla aproximadament; actualment tant sols conserva la llosa de la capçalera i la del costat de ponent. Segons informacions de Mn. Serra Vilaró (VILARÓ:1927:223), aquest dolmen tenia una característica molt particular i és que tenia el sòl enllosat i una mica enfonsades en el sòl les lloses laterals. Avui dia el túmul està molt desfet, quan Mn. Serra Vilaró hi va intervenir encara es conservava bona part i va poder amidar un diàmetre de 8 metres; també ens informà que la llosa lateral de llevant s'havia tret i portat a la casa de Cal Codonyet. El megàlit s'emmarca dins una cronologia entre el Bronze Mitjà i Bronze Final. | 08078-116 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). El dolmen havia estat violat. Les restes de tres cranis sembla que foren trobades in situ, sense que haguessin estat afectats per la violació. Hi havia fragments de material ceràmic molt esmicolat que formaven part de diferents vasos, entre els quals un de campaniforme decorat amb faixes de línies formant rombes i d'altres de decorades amb solcs o amb incisions. També sembla que hi ha algunes formes carenades. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0497600,1.7411800 | 395828 | 4656068 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/