Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48596 | Molí de Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya | XIX | El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. | 08078-51 | A la zona de Correà | Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. | 42.0275600,1.7238300 | 394355 | 4653624 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48597 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-2 | XVIII | La masia es troba situada al nord-oest de l'església de Sant Martí de Correà, en una zona elevada, tot quedant molt oberta cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular amb alguns volums adossats a cadascuna de les façanes, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que obra cap al sud (amb una lleugera inclinació cap sud-est). L'estructura és el resultat de diferents fases constructives, algunes de les quals es reflecteixen en les façanes a través de la traça dels angles que assenyalen el límit de diferents moments constructius. A grans trets i en conjunt, està bastida amb murs de paredat format per carreus tant sols desbastats junt amb pedres de mides i formes més irregulars, i a les cantoneres, a les parts que semblen més antigues, són carreus rectangulars allargats, poc polits i d'una alçada mitjana, per contra les cantoneres en les fases més modernes són de mides majors, més quadrangulars i amb un acabat més ben tallat i polit. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés directe a la planta baixa a través de la façana sud i a la planta primera, per la façana nord i pel costat de llevant a través d'una escala exterior. La majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors, en aquest sentit podem observar bàsicament dos tipus d'acabat, l'un és amb contorn de maó massís amb llinda en arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre i en alguna amb el maó posat de pla, i l'altre tipus és amb els muntants de maó massís i la llinda feta amb encofrat de ciment (la majoria són d'una actuació de reforma d'entorn a l'any 1950, que entre altres actuacions es van reconvertir unes finestres de la façana principal en balcons, i l'altres finestres són de les darreres obres de reforma de la planta golfes realitzades als anys 90 del segle XX, l'acabat de la llinda no és amb encofrat de ciment sinó amb pedra aplacada). Com a altres obertures destacables s'ha de fer un esment a una finestra de la façana de llevant, és amb muntants de maó massís i llinda plana monolítica amb una inscripció dins una cartel·la que posa 'JORDI SUBIRANA / ANY MCMIII'. A la façana principal hi ha dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és d'obertures senzilles de línies rectes. Interiorment la casa ha estat modificada en diferents períodes. Els eixos de compartimentació i distribució estant orientats nord-sud. La planta baixa com és habitual ha estat destinada al bestiar i magatzem, a la planta primera a vivenda i la segona també, arran de les obres realitzades als anys 90; part de la planta segona però, ja havia estat vivenda, part del costat nord i de ponent era destinat a masoveria. Constructivament i a grans trets sembla diferenciar-se una primera estructura més petita que es correspondria aproximadament a la meitat més de llevant, posteriorment es va ampliar la casa cap a ponent segurament coincidint ja amb la construcció del cos de galeria; posteriorment, a principis del segle XX (trobem les dates 1902, 1903 i 1904 en diferents llocs de la masia) es va realitzar una important obra de reforma i rehabilitació de la casa, potser també amb alguna modificació de volums, si més no amb l'ampliació de l'espai destinat al bestiar i magatzem, tot construïnt el cos que hi ha adossat al mur de ponent; ja amb posterioritat es documenten altres actuacions realitzades al llarg del segle XX, algunes de les quals ja s'han apuntat. El cos citat del costat de ponent és una estructura de tres nivells, la planta baixa és el femer, amb coberta de volta de canó feta amb pedra, la planta primera són corts, i la tercera paller o magatzem. | 08078-52 | A la zona de Correà | La masia del Verdaguer es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Les primeres notícies documentals conegudes del Verdaguer les trobem al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) on consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. La casa es correspon al Verdaguer Sobirà, ja que el Verdaguer Jussà o Casa del Reig es correspon amb Cal Bufot, que queda situat per sota el Verdaguer, cap al sud-oest. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura el Verdaguer i hi consta un tal José Antich. | 42.0345600,1.7155200 | 393679 | 4654411 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48597-foto-08078-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat de ponent hi ha un altre paller, de dos nivells i coberta a dos vessants, és bastit adossat a un marge i per tant amb accés directe a les dues plantes, la planta baixa és coberta amb voltes de maó massís posat de pla, el nivell superior defineix l'estructura típica de paller molt oberta cap al sud i est, amb pilars de pedra en un dels quals hi ha la data 1928. Al costat oest davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum que era conegut com Cal Ribell de les Corts. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48598 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 | XVIII? | Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. | 08078-53 | A la zona de Correà. | La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. | 42.0329300,1.7188400 | 393951 | 4654226 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48599 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix-0 | XVIII | La masia està situada en una zona més o menys planera que s'obra i s'estén al sud de la parròquia de Sant Martí de Correà. La casa està construïda adossada a una roca, la qual actua com a paret nord, defineix una planta rectangular de planta baixa i primera, coberta a un sol vessant que desaigua cap al cantó de la façana principal, la qual és orientada cap al sud-oest. En els darrers anys la casa ha estat totalment reformada, obres que han implicat una reconstrucció de grans parts dels seus murs, conservant-se com a originari tant sols part del costat de ponent, tot i això la volumetria s'ha mantingut com era. A la part conservada podem veure que estava format per un paredat d'acabat força irregular format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars en les mides i les formes, i cantoneres de grans blocs de pedra picada; el conjunt de la casa s'ha bastit amb pedra tot utilitzat tot el material que s'ha pogut conservar de l'antiga estructura o amb material de característiques similars. Pel que fa a les obertures són totes de formació actual, excepte part de la de situada al costat de ponent de la porta principal d'accés, és amb brancals de carreus i per llinda arc fet amb maó posat a plec de llibre (la llinda sí que és nova), també en la formació de les noves obertures s'han reaprofitat tots els materials que s'ha pogut, així en una de les finestres de la planta baixa, s'ha tornat a col·locar una llinda monolítica que té incisa la data 1882 amb una creu al mig tot dins una cartel·la. A l'interior es conserva la boca del forn de pa i el cos o cambra de cuita, està situat al mur de ponent, i el cos a l'interior del garatge que hi ha sota la terrassa d'aquest costat de la casa. Segons les informacions facilitades per la propietat una part important de la casa era construïda amb parets de tapia, pel que fa a les obertures en general eren força senzilles, algunes amb llinda plana monolítica i carreus als muntants. Segons indiquen semblava que havia estat construïda en més d'una fase, com a mínim la part de llevant, on hi havia la galeria semblava bastida amb posterioritat. A l'extrem també de llevant hi havia un annex adossa, corresponent a un paller, amb la part baixa destinada al bestiar i la superior a magatzem, pel davant de la casa també hi havia alguns altres coberts. Al costat de ponent hi ha uns coberts disposats, seguint la mateixa codina de roca, en aquest cas orientat al revés que la casa, s'han conservat més o menys tal com eren, són d'un sol nivell de planta i també amb coberta a un vessant, són espais que havien estat destinats al bestiar. Al costat nord-oest hi ha un porxo, era un paller, amb l'estructura típica de planta en forma de U, amb la façana oberta orientada cap al sud i amb un pilar al centre de la façana (que ja no es conserva). A pocs metres al davant de la casa, en els camps, hi ha un pou de planta circular. | 08078-54 | A la zona de Correà | La masia del Guix també era anomenada Balma del Guix, formava part de la propietat del Verdaguer i es troba dins la parròquia de Sant Martí de Correà, tot i que administrativament pertany al terme municipal de L'Espunyola. Segons informacions facilitades per la propietat, la casa consta ja en unes escriptures de finals del segle XVIII. | 42.0291100,1.7164900 | 393750 | 4653805 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48599-foto-08078-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48600 | Cal Bufot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufot | XVIII | La masia està situada en una zona planera, amb camps de conreu al seu voltant. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada lleugerament cap al sud-oest. La casa és conformada per l'estructura originària més petita corresponent aproximadament la meitat posterior de la casa, la qual al 1913 (segons llinda de la façana) s'amplià pel costat del davant (sud-oest) i més recentment pel costat de llevant (1957). La part més antiga està bastida amb paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars a la part baixa (aproximadament la part corresponent a la planta baixa) i tàpia a la part superior (actualment està recoberta amb un arrebossat de ciment), i a les cantoneres carreus allargats tant sols desbastats. L'ampliació afegida al davant de la façana principal, és feta amb murs de pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans peces ben tallades i polides. Pel que fa a les obertures a la façana principal són distribuïdes de manera força regular, tot i que es corresponen a dos moments clarament diferenciats. Així, a planta baixa tenim quatre obertures, totes són portes, la principal d'accés a la casa és diferent a la resta, és en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra ben tallades i polides (amb acabat punxonat), sobre muntants del mateix material i acabat; les altres tres portes són obertures de llinda plana monolítica sobre carreus. A la planta primera, sobre la porta principal hi ha un balcó amb voladís en el qual l'obertura és de llinda plana monolítica sobre carreus, tot també ben tallat i polit, a la llinda hi ha la incisió M1913S, que es corresponen a Martí Subirana i l'any de construcció, tot dins una cartel·la. A un costat té dues finestres i una més a l'altre banda, són fetes posteriorment. A la planta golfes al centre hi ha dues obertures amb llinda en arc de mig punt, i fetes amb maó massís. A la resta de façanes les obertures també són resultat de modificacions més recents. L'ampliació del costat de llevant és feta de l'any 1957, i és bastida en totxana; en el mateix moment es van bastir alguns dels coberts que hi ha al davant de la casa. A l'interior la planta baixa de la part construïda al 1913, conforma quatre espais paral·lels coberts amb volta feta amb maó col·locat de pla. La casa es complementa amb diferents annexes, coberts i pallers que trobem distribuïts pel voltant de la casa, al costat nord-est hi ha el més antic. | 08078-55 | A la zona de Correà | Cal Bufot es troba dins el terme parroquial de l'església de Sant Martí de Correà (pertanyent al veí municipi de Montmajor) i havia format part de la propietat de Cal Travé. Anteriorment era coneguda pel nom de Cal Reig, sembla que degut a que hi van anar a viure uns masovers provinents de Cal Reig de Linyà. Segons informacions orals del mateix propietari, Mn. Ballarà que havia estat rector a la parròquia de Montmajor, li va fer saber que inicialment la masia també era anomenada Les Coromines. Amb el nom de Cal Reig la masia ens consta documentada al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114), en el qual hi figura que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions de la finca. Segons aquesta referència la Casa del Reig es correspondria al Mas Verdaguer Jussà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta una masia que es podria correspondre al Bufot i en la qual hi figura Ramon Vilanova. | 42.0288600,1.7053800 | 392830 | 4653791 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48600-foto-08078-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48601 | Turrielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turrielles | XIV-XIX | La masia està situada en una zona elevada, amb àmplies vistes sobretot cap al sud i l'est. La casa és de planta rectangular i està formada per dues estructures clarament diferenciades, la més antiga que constitueix el volum principal i una ampliació al costat nord força recent i que tant sols és a nivell de planta primera a la planta baixa és a mode de porxo format pels pilars de suport de l'estructura. L'edifici està bastit sobre una codina rocosa. L'estructura originària es correspon a una casa forta d'origen baixmedieval; consta de planta baixa, primera i golfes, i és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Està construïda amb murs formats per un aparell regular de carreus rectangulars allargats i disposats formant filades, les cantoneres són de mides similars i segueixen les mateixes filades. La part baixa de les cantonades de la part nord estan bastides lleugerament atalussades, formant una mena de contrafort que reforça l'estructura a la part de la fonamentació. En conjunt els paraments són força homogenis, tot i que a la meitat més meridional de la façana sud i la façana de llevant (a la nord no ho podem veure perquè hi ha l'ampliació contemporània i a la part baixa la roca directament) presenten lleugeres diferències en el parament, hi ha més teulís, l'acabat del carreuat no és tant homogeni i les cantoneres són una mica més grans; aquest fet junt amb la presència d'un angle o cantonera al mig de la façana sud, a la part baixa, podrien indicar que aquesta casa havia estat una construcció més petita (hipòtesis que no podem confirmar, tant sols apuntar-la). D'altra banda, també al mur sud hi ha la traça d'una altra cantonera que potser es correspon amb les restes d'una obertura. Pel que fa a les obertures, a la façana de llevant hi ha la porta d'accés principal, és un porta d'arc de mig punt lleugerament rebaixat, format per dovelles de pedra picada, polida i amb acabat punxonat, sobre muntants del mateix material i acabat. En conjunt la majoria de les obertures són resultat de modificacions posteriors i fetes amb maó massís. Hi ha dues portes d'accés més a la planta baixa, també de maó massís, ambdues amb arc rebaixat, però de moments diferents, l'una amb el maó col·locat a plec de llibre i l'altre amb el maó posat de pla. També compta amb alguna finestra feta amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, una a la façana posterior que està tapiada, l'altre a la façana principal, i també en aquesta façana una amb llinda plana monolítica però muntants de maó. Hem de destacar la presència a la façana sud de les restes tapiades d'una finestreta probablement d'origen, de la qual tant sols es conserva la llinda (monolítica però avui trencada) que conforma dos petits arcs de mig punt que definien una finestra de doble obertura amb columneta al mig, avui desapareguda, i part dels brancals de carreus. Interiorment, la planta baixa de la casa està distribuïda amb dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger. Cal dir que en aquest mur s'hi identifica la traça de dos brancals que semblen correspondre a un arc, el qual hauria funcionat com element estructural de càrrega en el període d'origen de la construcció. Aquest probable arc a més ens assenyalaria una alçada dels forjats diferent a l'actual i que explicaria l'existència d'unes obertures tapiades que no es corresponen amb els nivells de forjat actuals. Actualment, els espais de la planta baixa són coberts amb voltes de maó massís posat de pla, resultat d'una reforma potser de finals de segle XIX, moment en el qual també es deurien modificar moltes de les obertures. Al voltant de la casa hi ha diferents coberts i annexes, els més antics estant situats a la part est, i altres sobretot pel costat sud i sud-oest, en conjunt destinats a l'explotació agropecuària essencialment ramadera. | 08078-56 | A la zona de Correà | Les característiques arquitectòniques de la masia ens assenyalen que ens trobem davant d'una casa forta d'origen baixmedieval, tot i que amb fases constructives de períodes posteriors en els quals s'amplià i/o modificà l'estructura. Es tracta d'una masia situada dins el terme parroquial de Correà, i sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII Correà passà a formar apart de l'administració del marqués d'Aguilar. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 81-84), hi figura que Josep Malagarriga i Fontcuberta, àlies Comaposada, pagès de Correà té el Mas Torrielles habitat i afocat. De fet el mas Turrielles avui dia continua formant part de la finca de Comaposada, que té la casa principal, Comaposada (es troba dins el terme municipal de Montmajor), al nord de Turrielles i amb bona visibilitat entre ambdues. L'indret de Comaposada (Coma Posada) consta ja documentat l'any 1118. Posteriorment, al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada dins el terme de Correà, el qual actua com a jurat comparent. Al costat mateix de la masia de Comaposada hi ha una petita església, Sant Miquel de Comaposada, que havia estat sufragània de Sant Martí de Correà; era utilitzada com a capella del mas i va ser reconstruïda a finals del segle XVII, l'any 1696 segons indica la llinda de la porta, per Josep Comaposada. | 42.0325600,1.7016500 | 392528 | 4654207 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48601-foto-08078-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48602 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 | XVIII | La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. | La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. | 08078-57 | A la zona de Correà | La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. | 42.0324600,1.7252600 | 394482 | 4654166 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48603 | Vileta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vileta-nova | XVII-XX | La masia es troba a la part est del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona elevada. Es tracta d'una casa de planta quadrangular, fomada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal la sud. Està construïda amb murs de paredat format per pedres de diverses mides i formes, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada i polida amb acabat punxonat. La façana principal, la que obra a migdia, com és habitual hi ha més obertures i de majors dimensions, hi són distribuïdes de manera regular i simètrica en tres eixos verticals, essent l'eix central el més destacat i que té més vistositat. A la planta baixa tenim al centre la porta d'accés, és amb llinda en arc rebaixat format per una clau de pedra picada i polida al centre i la resta amb maó massís posat a plec de llibre, els muntants també són de maó excepte la part baixa que hi ha un carreu a cada costat i que té el mateix acabat que la dovella de la clau; a costat i costat una finestreta. A la planta primera hi ha tres balcons amb voladís, un per eix vertical, són iguals, tenen llinda d'arc rebaixat amb maó posat a plec de llibre i muntants també de maó formant cadena. A la planta segona, al centre una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt fet amb maó posat de pla, la imposta sobresoritda i formant una senzilla motllura i els muntants també de maó; a banda i banda una finestra senzilla, de forma rectangular, amb arc rebaixat de descàrrega també de maó a sobre. A la planta golfes, al centre també una galeria com la de la planta segona però de menor alçada i a cada costat una obertura de forma romboïdal feta amb maó col·locat en degradació. A la resta de façanes el conjunt d'obertures són senzilles i totes fetes amb perfil de maó massís seguint el mateix estil. La casa té adossat al costat de llevant i al de ponent annexes de planta baixa destinats a magatzem i/o bestiar; i pel voltant compta amb altres construccions també destinades a l'explotació agropecuària. | 08078-58 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de la Vileta Nova es va construir cap al 1920. A uns centenars de metres cap al nord-est hi ha la casa la Vileta Vella, on residien els propietaris fins a la construcció de la nova casa. La Vileta Vella és una masia que consta de diverses fases de construcció, la part més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, es conserva una llinda amb la data 1607. | 42.0574900,1.7219600 | 394250 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres al nord-oest hi ha les restes d'un forn de calç que fou realitzat per la construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48604 | La Vileta Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-vella | XVII | La casa està deshabitada de ja fa anys, i s'observa alguna zona amb problemes estructurals. | La masia es troba a la part alta del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona planera però elevada. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per almenys tres fases constructives, de les quals es diferencia sobretot la part sud perquè és més alta que la resta, compta amb planta baixa, primera i golfes, mentre que el volum posterior és només de planta baixa i primera. El conjunt de la casa és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud. A grans trets el parament és força similar a la totalitat de la casa, ja que en conjunt és un paredat força bast, format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que a la part més antiga hi ha més presència de carreus tant sols desbastats, i a les parts més modernes és fet amb pedres més petites i més quantitat de teulís i maó barrejat; les cantoneres són carreus tant sols desbastats, a la part sud són més polits i regulars i més grans que a la resta. Pel que fa a les obertures, hem de destacar que a l'interior de la casa trobem la porta original d'accés, està situada després de la porta actual d'accés i es tracta d'una porta d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida i carreus als muntants tot amb l'angle treballat al biaix; també a l'interior, poc després de la porta trobem una obertura de comunicació interior de la planta baixa que és feta amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida i a la llinda una creu al centre i la data 1607 incisa, també amb els angles als biaix. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera força regular, a la planta baixa al centre hi ha la porta actual d'accés principal, és amb carreus als muntants i llinda de fusta, al costat de ponent una finestra potser oberta més tard; a la planta primera i golfes al centre hi ha una galeria, a plana primera és amb dos arcs de mig punt fets amb maó massís (sembla una actuació posterior i que en origen estigués totalment oberta definint una obertura de línies rectes, similar a la de planta golfes), i a les golfes és una gran obertura de traça més senzilla; a la planta primera al costat de llevant un balcó sense voladís, fet amb llinda de fusta i brancals dels mateixos carreus que als murs, i al de ponent una finestra amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat; a les golfes una obertura a cada costat de configuració com el balcó de la planta primera. A la resta de façanes trobem bàsicament finestres amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit en alguns casos sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles tallats al biaix, junt amb d'altres de formació més contemporània i fetes amb maó massís. La part original es correspon amb el volum central, el qual posteriorment s'amplià pel costat nord i sud; es tracta de tres fases constructives però cadascuna té a més modificacions i refets de períodes posteriors. De fet a la part del mur de ponent de la part original es mostra molt modificat i amb diverses actuacions. La façana sud, la de la galeria també presenta actuacions de diferents períodes. A l'interior, l'estructura original es correspon a una construcció de tres crugies paral·leles disposades amb orientació nord-sud, perpendiculars a la façana principal; al cos central hi ha l'escala d'accés a la planta superior, i a la meitat nord de la part de llevant trobem la boca del forn, avui tapiada. L'ampliació del costat nord, està configurada en dos cossos, amb un mur mitger com element de càrrega i distribució.. I l'ampliació del sud, és amb pilars interiors de càrrega. A l'exterior al costat de llevant hi ha alguns annexes de planta baixa adossats, i que eren destinats al bestiar i magatzem. | 08078-59 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La Vileta Vella és el resultat de diferents fases constructives, ja que s'observen almenys tres períodes, la part central es correspon amb l'original i més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, s'hi conserva una llinda amb la data 1607. Amb posterioritat s'amplià cap al nord, i després al sud, amb la construcció d'una galeria de dos nivells, a planta primera i golfes, i que probablement sigui fet al segle XVIII. Tot i això presenta altres modificacions i reformes de períodes posteriors, segle XIX i XX. Documentalment tenim constància de la masia la Vileta en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 75-76), en el qual s'hi relaciona que Maria Tor, vídua d'un pagès del Cint, té el Mas Vileta En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Vileta i hi consta Joan Fígols. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Vileta, i s'hi relacionen Joan Fígols, Teresa, Josep, Josefa, Manuela, Joan Guix i Margarida. A uns 400 metres cap al sud-est hi ha la casa la Vileta Nova la qual es va construir cap al 1920. | 42.0583100,1.7173400 | 393869 | 4657046 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48604-foto-08078-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) A la part posterior de la casa a pocs metres, hi ha el paller, és una estructura de dos nivells i coberta a dos vessants amb la configuració típica d'una gran obertura a la façana principal, la sud, amb un únic pilar al mig de la façana i un altre a l'interior, a la part central. Al costat oest de la casa hi ha una bassa parcialment perimetrada per un mur de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 48605 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc | XVIII? | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. | 08078-60 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. | 42.0419100,1.7363800 | 395418 | 4655202 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48606 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-3 | XX | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 133, al costat oest. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. La superfície de les parets es troba recoberta d'un arrebossat de ciment que la cobreix, excepte les cantoneres que són carreus regulars de pedra ben picada i polida, i les que donen al davant formen uns relleus irregulars, i el contorn de la majoria d'obertures que és fet amb maó massís. Les obertures a la façana principal hi són distribuïdes regularment, a planta baixa dues àmplies obertures, l'una és la porta principal d'accés i l'altra està tapiada, a planta primera tres finestres i a planta golfes també, però més petites; totes aquestes obertures tenen la part superiors dels brancals i la llinda lleugerament més sobresortit (a mode de guardapols) tot aportant-li un toc decoratiu. A la resta de façanes les obertures hi ha menys obertures i distribuïdes menys regularment, algunes són amb llinda en arc rebaixat, també de maó, i n'hi ha d'altres de formació recent. Al costat sud, hi ha adossat un volum de dues plantes, la planta baixa és d'origen i la superior sembla posterior. La casa té altres coberts i annexes per la part posterior. | 08078-61 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Segons les informacions facilitades per la propietat, la casa La Pedrera deu el nom a que en el lloc, arran de la construcció de la carretera, pels volts del tombant de segle XIX-XX, s'hi va extreure pedra o sigui que fou una petita pedrera, i posteriorment, en lloc del rebaix s'hi va construir l'actual casa, pels volts de l'any 1928-29. | 42.0466800,1.7393600 | 395672 | 4655728 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48606-foto-08078-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48607 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor | XVI-XVIII | La masia està situada en una zona força planera i oberta, envoltada de camps de conreu sobretot pel costat sud i est. Està conformada per la casa amb diferents annexes adossats pel seu voltant i varis coberts i naus destinats sobretot a l'explotació agropecuària. La casa té planta rectangular amb dos cossos sobresortits, un adossat al mur sud i l'altre al mur nord. Consta de planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La casa és un gran edifici bastit en diferents fases constructives. A grans trets el conjunt presenta murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses; les cantoneres són carreus de pedres més o menys ben tallades i picades, més petits a les fases més antigues i de mides més grans a les ampliacions posteriors. La casa està dividida verticalment en dues vivendes independents, l'una ocupa el costat de llevant i l'altre el de ponent, fet que determina que hi hagi diferents portes d'accés. A la façana nord tenim la porta antiga d'accés a la casa la qual donava a l'antiga escala d'accés a la planta primera, és una porta adovellada d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra picada i polida i carreus als muntants amb el mateix acabat (és probable però que originàriament la casa hagués tingut una altra porta més antiga a la façana sud tal i com és habitual, ja que no és corrent la ubicació de la porta principal a la façana nord). Al costat de llevant de la porta adovellada tenim l'actual porta d'accés a la vivenda de llevant, és per tant de formació contemporània, amb llinda en arc de mig punt feta amb maó massís posat en vertical i muntants també de maó. Al costat d'aquesta hi ha una altra obertura d'accés a la planta baixa, és amb llinda plana monolítica. En el mur de ponent tenim una escala exterior que ens dóna accés a la planta primera de la vivenda del costat de ponent, és una antiga finestra de llinda plana monolítica i brancals de pedra reconvertida en porta. Pel que fa a les finestres trobem bàsicament dos tipus d'acabat. L'un és amb llinda plana monolítica, brancals de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta primera i segona la majoria tenen ampit sobresortit i més o menys motllurat, i a la planta golfes són de mides més petites i ampit arran de mur; moltes tenen un petit arc de descàrrega sobre la llinda format per dues lloses col·locades definint un triangle, també algunes tenen els angles treballats al biaix; al mur oest n'hi ha una que té a la llinda la data 1737 incisa. L'altre tipus són finestres senzilles, amb el contorn de maó massís i força contemporànies, alguna correspon a reformes fetes fa pocs anys, amb tant sols maó als brancals. A l'interior part de la planta baixa és coberta amb voltes encofrades en pedra, són espais que havien estat destinats bàsicament al bestiar. A la planta primera de la vivenda de llevant trobem diferents estances amb voltes fetes amb maó massís; en aquest pis al mur nord hi havia hagut el forn de pa, el cos era exterior i es corresponia amb part del volum que hi ha adossat en aquest costat. A la casa es pot distingir una estructura més antiga, que ocupa la part central de la casa actual, probablement d'origen del segle XVI; el que en veiem avui presenta modificacions i reformes posteriors. Aquesta primera estructura es va ampliar pels costat oest i est i semblaria que afegint-hi ja almenys part del volum adossat al mur sud, a més de pujar l'alçada de la casa. A l'ampliació del costat de ponent hi ha la data 1737. El volum sud sembla que era diferent, tenia una altra volumetria i més alçada. | 08078-62 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Els orígens de la Masia La Tor es remunten com a mínim al segle XVI, ja que en el fogatge de 1553 hi consta Francesc Tor dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. Posteriorment tenim constància documental en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 93-97), en el qual s'hi relaciona que Joan Tor i Torrents, àlies Vileta, pagès del Cint, i tutor i curador de Manuel Tor i Joan Tor, té el Masos la Tor i Barballó, habitats, i el Mas Casamira, terres d'Albareda, Sallentó i Pla de Sant Martí, rònecs, i terres del Mas Casahuga de Montclar, situades en el terme del Cint. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia La Tor, en la qual hi consta Juan Marçal. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix La Tor i s'hi relacionen Antonino Serra, Isabel, Ramon Capdevila, Eulàlia, Josep, Antonia Olivia, Manuel Armengou, Bonaventura, Joan Pascuet, Josefa i Ramon Capdevila. | 42.0460400,1.7442100 | 396073 | 4655651 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48607-foto-08078-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48607-foto-08078-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48607-foto-08078-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48608 | Barballó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barballo | XVIII-XX | La masia està situada en una zona molt planera i oberta, envoltada d'amplis camps de conreu. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud, tot i que lleugerament cap al sud-est. La superfície de les parets presenten un arrebossat de ciment pòrtland que en cobreix el paredat, tant sols podem veure algunes de les cantoneres que són formades per grans carreus de pedra ben tallada i picada, i el contorn de les obertures, que en quasi totes és de maó massís. Tot i que la casa presenta una ampliació pel costat de llevant (més identificable en el mur posterior), l'acabat de les obertures és molt similar en les dues fases. A la façana principal, les obertures estan distribuïdes regularment en tres eixos verticals de registres, l'eix central i el de ponent són uniformes en planta primera i segona (són d'un mateix període, i el de llevant és posterior); a planta baixa la porta d'entrada al centre i una finestra al cada costat, a planta primera dos balcons amb voladís i una finestra al costat de llevant, i a la planta segona igual però els balcons són ampitadors, corona la façana una finestra romboïdal al centre. A la resta de façanes les finestres hi són distribuïdes més irregularment. La masia es complementa amb diferents annexes destinats a corts, paller i magatzem, i ubicats sobretot a la part posterior de la casa. La majoria de coberts són de cronologia força recent, la part més vella del paller és del 1939, i de quatre o cinc anys més tard els annexes que hi ha just al darrera de la casa; la resta són posteriors. | 08078-63 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Segons les informacions facilitades per la propietat, sembla que originàriament era una petita caseta, de la qual tant sols es conserva part dels murs del costat sud-oest. Cap a finals dels anys 20 del segle XX, es van realitzar obres de rehabilitació a la casa tot engrandint-la i fent noves les obertures. Posteriorment, entorn al 1954 es van ampliar la casa pel costat de llevant, adoptant ja la dimensió de la planta actual. Documentalment la primera referència coneguda de la masia Barbelló la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 93-97), en el qual s'hi relaciona que Joan Tor i Torrents, àlies Vileta, pagès del Cint, i tutor i curador de Manuel Tor i Joan Tor, té el Masos la Tor i Barballó, habitats, i el Mas Casamira, terres d'Albareda, Sallentó i Pla de Sant Martí, rònecs, i terres del Mas Casahuga de Montclar, situades en el terme del Cint. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Barballó i hi consta Pedro Canals. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Barballó, i s'hi relacionen Josep Capdevila, Josep i Francisca. | 42.0525600,1.7385400 | 395614 | 4656382 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48608-foto-08078-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48609 | Cal Savoia del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia-del-cint | XIX | La casa de Cal Savoia del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. Es tracta d'una caseta i diversos coberts, pallers i annexes situats als costats est i sud de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de paredat format per carreus desbastats junt amb d'altres pedres de tall, forma i mides més irregulars; les cantoneres són bastides amb grans carreus de pedra ben polida amb el contorn de les peces llis i la resta de superfície punxonada, acabat que també trobem en l'emmarcament de la porta i finestres originals. Pel que fa a les obertures, en conjunt sembla que les que en origen devien estar distribuïdes de manera simètrica; avui hi ha altres obertures de formació recent. La porta d'accés, situada a la façana sud, és de muntants i llinda en arc rebaixat conformat per la clau i una dovella lateral a cada costat, els muntants són de grans carreus, tot amb l'acabat que ja s'ha indicat per les cantoneres. Les finestres d'origen són homogènies, a planta primera de llinda plana monolítica, dos carreus per brancal i ampit sobresortit de motllura simple, a la llinda de la finestra de llevant de la planta primera de la façana sud hi ha una inscripció dins una cartel·la que posa AM.SA; a planta golfes són més petites i els brancals només estant formats per un únic carreu per costat i l'ampit no sobresurt. La casa té una ampliació contemporània afegida al mur nord, de planta baixa i primera. A l'interior de la planta baixa entrant trobem un rebedor que ens dóna a l'escala situada al costat sud-oest, la resta són dos espais, l'un en forma de nau allargada ocupa tot el costat est de la casa; el conjunt d'espais en aquest nivell de planta són coberts per volta de maó col·locat de pla. A partir de la planta primera com a element de càrrega interior tenim un únic pilar central de pedra picada que es desenvolupa fins al carener. A la planta primera, al mur nord i al costat oest hi havia hagut el forn de pa. Adossat al mur est de la casa hi ha un petit annex, avui reformat, probablement havia estat destinat a corts o bestiar. Entre els diferents coberts, destacar que al costat sud hi ha les restes del paller antic, avui dia totalment ampliat i modificat. | 08078-64 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Dins el municipi de l'Espunyola tenim dues cases que s'anomenen Savoia, la que és objecte d'aquesta descripció sempre s'ha diferenciat amb l'afegit del Cint, ja que l'altra es troba a l'extrem oposat del terme, al costat est. Segons indicacions del mateixos propietaris sembla que la casa va ser construïda per un descendent de la casa de Torrades, segurament cap a finals de segle XIX. En el cadastre vell apareix la casa anomenada com Cal Sàrvia. De fet la primera cita que trobem de Cal 'Saboya' és en un document de cumpliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Teresa Gragés, Anton i Maria. En aquest mateix document entre els habitants de Torrades hi trobem un tal Ambrós Sabata, podria correspondre a les inicials AM.SA que trobem en una finestra de la casa. | 42.0555300,1.7384900 | 395615 | 4656712 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48609-foto-08078-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48610 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-0 | XIX | La casa de Cal Ferrer del Cint està emplaçada en un ampli pla que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint, al peu de la carretera. Es tracta d'una casa, diversos coberts, pallers i annexes situats als costats sud-est de la casa. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i segona, és coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. L'edifici té la superfície dels murs recobertes amb un arrebossat, excepte les cantoneres, que hi ha els carreus de pedra picada vistos, i el contorn de les obertures que és de maó massís. A la façana principal les obertures estan distribuïdes de manera simètrica i regular, amb dues obertures per planta; a la planta baixa, la porta d'accés al costat més de llevant, és amb llinda en arc rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre, i una finestra al costat; a planta primera dos balcons i a la planta segona dues finestres; són obertures rectangulars senzilles amb arc de descàrrega de maó a sobre. Les obertures de la resta de façanes són iguals o molt similars, totes emmarcades en maó. La casa té adossats diferents annexes a les façanes laterals, tres al costat est i un a l'oest; es tracta de construccions bastides amb posterioritat a la casa. Al costat est, l'annex del mig és de dues plantes, la superior és una ampliació de l'espai destinat a vivenda, la resta són de planta baixa i destinats a bestiar, magatzem i en un hi ha la fogaina. Pel voltant, bàsicament a costat i costat del camí d'accés (pel sud-est de la casa) hi ha diversos coberts destinats al bestiar, magatzem i paller; entre aquests hi ha el porxo antic, és de dos nivells, la planta baixa pel bestiar i la planta primera pallissa; té una escala exterior per accedir al segon nivell, el qual és obert cap al sud-oest, presenta una estructura bastant típica de murs tancats en planta en forma de U i pilar al centre de la façana oberta, la principal. A la part posterior de la casa hi ha una bassa d'obra o viver, i restes d'altres estructures. A poca distància de la casa es conserven escasses restes i molt amagades de la casa vella de Cal Ferrer. | 08078-65 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Els únics elements arquitectònics visibles de l'exterior de l'estructura de la casa de Cal Ferrer es poden correspondre amb elements del segle XIX. De fet la primera cita documental que coneixem de la casa Cal Ferrer és en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, en el que hi consten com habitants Climens Costa i Josefa. | 42.0575900,1.7380700 | 395583 | 4656941 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48610-foto-08078-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poc més de 100 metres cap al nord, a peu d'un baumat pel qual discorre el torrent de Trasserra hi ha la font de Cal Ferrer, la qual és nomenada tant amb el nom d'aquesta casa com pel del Molí de Trasserra, aquest està situat al costat mateix del torrent i de la font. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48611 | Xuriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xuriguera | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona | XVI | La masia està situada en un punt lleugerament elevat que s'aixeca en una àmplia zona planera, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Casserres. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. La casa està bastida amb un parament de carreus desbastats col·locats més o menys formant filades, i alguns falcats amb petites pedres i teulís; part de les façanes mostren un rejuntat ample que cobreix parcialment el material constructiu. Quasi totes les finestres són emmarcades amb carreus de pedra picada i ben polida, vàries amb els angles treballats en bisell, i a la finestra més gran, la de sobre la porta d'accés, amb els angles lleugerament motllurats. La porta és situada més o menys al centre de la planta baixa de la façana principal, és una obertura en arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra picada i polida, i en la clau una cartel·la amb unes lletres o números en baix relleu bastant erosionades. La casa té adossades altres construccions annexes destinades bàsicament al bestiar i magatzem; la disposició d'aquestes estructures formen una mena de clos davant l'entrada. Al davant de la casa hi ha un paller part del qual és resultat d'una ampliació contemporània. | 08078-66 | A la zona de l'Esgleiola | Únicament tenim constància d'una referència documental de la masia Xuriguera, la qual ens permet apuntar els orígens d'aquesta almenys al segle XVI. Es tracta del fogatge de 1553, en el qual dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta ' Pere Vila sta al Mas Xoriguera'. | 42.0287700,1.8064400 | 401196 | 4653660 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48612 | El Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junca | XVIII | La casa es troba en mal estat de conservació, sembla que la coberta presenta parts caigudes. | Casa situada a la part baixa d'una petita vall, a peu del torrent del Joncà, oberta cap al sud i est, on hi ha els camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs són fets amb pedres desbastades de mides força grans i bastant regulars falcades amb d'altres de petitones resultant un aparell força ben col·locat; les cantoneres són grans carreus de pedra ben picada i polida. La façana principal seria la que mira cap al sud-est, on hi ha la que sembla la porta principal d'accés, és de brancals i llinda monolítica tot de pedra ben picada i polida. Té una altra porta d'accés al mur sud-oest, és de llinda plana monolítica i brancals sense definir. En conjunt totes les obertures són formades per quatre grans carreus de pedra ben tallada i polida, amb marques de punxonat, un carreu per llinda, un per ampit i un a cada brancal; també hi ha alguna obertura amb més d'un carreu per brancal. Sobre la porta principal hi ha un balcó d'obertura més moderna, part emmarcat amb maó massís, i segurament és la modificació d'una antiga finestra. A la façana sud-oest a nivell de la planta sotacoberta hi ha una eixida, és de brancals de carreus i per llinda una biga de fusta. Al mur nord-oest hi ha un cos sobresortit adossat, és suportat per dos pilars de pedra i bigues de fusta, els murs són de pedra i es podria tractar-se del forn de pa. En conjunt l'estructura de la casa és molt regular i homogènia, sembla però, assenyalar-se la traça d'una cantonada en els murs de llevant i de ponent que podrien indicar una possible ampliació al costat més sud, on hi ha l'eixida. A l'est de la casa hi ha altres construccions contemporànies, una nau destinada a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-67 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no apareix citada la masia El Juncà. Probablement es tracta d'una construcció de finals del segle XVIII. | 42.0318200,1.8098600 | 401484 | 4653994 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48613 | Font del Borrec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borrec | XIX | La casa es troba en mal estat de conservació i requereix d'una intervenció de rehabilitació. | Caseta de planta rectangular, formada per planta baixa i planta pis, és coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Està construïda amb murs de paredat de pedra irregular, part dels quals estan arrebossats; les cantoneres del costat de llevant i les de planta baixa de ponent són de carreus grans de pedra picada i polida, a planta primera són de maó massís. Al mur de llevant hi ha algunes obertures feta amb blocs de pedra picada i polida, altres de senzilles, sense cap element decoratiu, i la majoria són emmarcades amb maó massís, unes amb maó col·locat a plec de llibre i d'altres posat de pla. L'accés a la planta primera és a través d'una escala exterior situada adossada a la façana sud. La planta baixa sembla haver estat destinada exclusivament al bestiar i magatzem, i la primera a vivenda. Al mur nord hi ha adossat un annex, de construcció contemporània, és fet amb totxana i consta de planta baixa i primera, i és cobert a un vessant, tot desaiguant sobre la teulada de la casa principal. A pocs metres a l'est hi ha altres coberts, destinats a paller i bestiar. Al voltant trobem altres construccions força recents destinades a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-68 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no ens apareix citada la masia Font del Borrec. Per l'estructura arquitectònica, amb important presència de maó a les cantoneres i emmarcant les obertures, deu correspondre a una construcció de finals del segle XIX, amb modificacions i construcció d'annexes a mitjans del segle XX. | 42.0348900,1.8038100 | 400988 | 4654342 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48613-foto-08078-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48614 | L'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesgleiola | XVIII | L'Esgleiola està situada a pocs metres al sud de l'església i rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i golfes, té teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. L'edifici és construït amb un parament de carreus força ben tallats junt amb pedres tant sols desbastades i més irregulars, té un acabat amb una mena de rejuntat ample que li aporta un aspecte més aviat bast; les cantoneres són grans carreus rectangulars de pedra ben picada i polida. L'edifici està construït en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés en dos nivells, a planta baixa i a planta primera; la porta d'accés a la planta baixa és la més antiga, és a la façana principal, aproximadament al centre, i és de llinda en arc rebaixat de dovelles de pedra picada i polida sobre muntants de carreus amb el mateix acabat; la porta d'accés a planta primera és en el mur posterior i és d'obertura més recent. Pel que fa a la resta d'obertures, moltes són de factura força contemporània; n'hi ha algunes d'originals, amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i alguna amb ampit de pedra, en algun un cas amb motllures senzilles als angles i altres amb l'angle interior treballat en bisell; també n'hi ha vàries amb els brancals de maó massís i llinda plana monolítica. La casa té adossat un petit porxo al mur lateral de llevant, és una estructura contemporània. Pel voltant de la casa hi ha diverses naus i coberts actuals destinats a explotació agropecuària. | 08078-69 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | El nom de l'Esgleiola apareix esmentat per primera vegada en un document del 1112, en que s'esmenta l'església de Sant Pere de l'Esgleiola com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola' (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. La casa l'Esgleiola sembla una estructura de factura moderna, es pot correspondre a una obra bastida al segle XVIII, amb importants modificacions més tardanes, almenys visibles exteriorment en la traça de diverses obertures. Tenim notícia documental de la casa a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa 'Esgrayola' hi consta un tal Juan Soler. | 42.0190900,1.7954900 | 400274 | 4652597 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48614-foto-08078-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48615 | Rectoria de Sant Pere de l'Esgleiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-de-lesgleiola | XIX | Es troba en procés de rehabilitació. | La rectoria està situada sobre un tossal rocós, i adossada al mur de llevant de l'església de Sant Pere de l'Esgleiola. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud, a la plaça que hi ha davant l'església i la rectoria. Actualment es troba en ple procés de reforma. La casa presenta almenys dues fases constructives, una primera estructura més petita, que a la façana sud és clarament identificable ja que hi podem veure la cantonera que n'assenyala el límit; era conformada per murs de pedra desbastada de mides i formes irregulars i unes grans cantoneres de pedra picada i polida; les obertures a la façana principal estaven distribuïdes en tres eixos verticals i simètrics, a planta baixa la porta al centre i una finestra a cada costat, i a planta primera tres balcons, totes les obertures emmarcades amb maó massís als muntants i en llinda, col·locat a plec de llibre formant arcs rebaixats. Posteriorment, la casa s'amplia sembla que pel costat nord, fins al límit amb la sagristia, i cap a llevant; es tracta d'una estructura feta ja amb cantoneres de maó massís, i les obertures amb muntants també de maó i llinda plana de ciment encofrat, algunes han estat realitzades o modificades actualment arran de la reforma que s'hi està duent a terme. Abans de la reforma l'angle sud-est d'aquesta ampliació era coronat per un terrat. Els murs del costat de ponent de la casa són els de l'església, en ells hi podem observar diferents tipus de parament, resultat també de les diferents fases constructives de l'església. | 08078-70 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola | La rectoria de Sant Pere és de construcció força contemporània, pel tipus d'acabat dels murs i de l'emmarcament de les obertures, ens assenyalen una estructura de finals del segle XIX o potser fins i tot principis del XX. L'església de Sant Pere de l'Esgleiola consta documentada ja des d'època medieval; la primera notícia documental és del 1112, en que s'esmenta l'església com un dels límits d'una donació realitzada per un particular a Santa Maria de Solsona. Al 1314 el cavaller R. Cespunyola ven al seu oncle R. de Sant Serni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola i de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és, el terç del delme de blat, vi, carnalatge,llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre; a més també li va vendre els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de 'Cruilops de la de Cesgleyola', consta que els tenia en feu pel senyor rei d'Aragó (SERRA VILARÓ:1989:VOL.I, 475). l segle XIV, . El temple que veiem avui és però obra bàsicament del segle XVIII amb una façana d'estil neoclàssic, datada el 1831. | 42.0194100,1.7956400 | 400287 | 4652633 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48615-foto-08078-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48616 | Cal Nico Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-nou | XIX | La casa està deshabitada, i no s'hi ha fet cap actuació de millora. | La casa de Cal Nico Nou està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-oest. Està conformada per dues estructures totalment diferenciades, la més antiga és bastida en pedra, amb grans cantoneres de pedra picada i més o menys polida, i als murs paredat de carreus desbastats junt amb pedres més irregulars; a la part posterior, hi ha adossat el volum afegit, és contemporani i bastit amb totxana sense revestir. La casa té un altre volum adossat, en aquest cas a la façana principal i conforma un porxo a l'accés de la casa i a sobre, a nivell de planta primera, una terrassa; també és força actual i obrat amb totxana. A la part antiga trobem diverses obertures emmarcades en maó massís en brancals i en llinda, que hi és col·locat a plec de llibre; a la porta principal d'accés, que és a planta baixa, té la llinda en arc rebaixat. També hi ha altres obertures que no són amb maó, és el cas de les de planta sotacoberta, que són amb carreus als brancals i llinda de fusta. Al costat mateix de la casa, en el costat sud-est i quasi adossades, hi ha Cal Nico Vell. | 08078-71 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de Cal Nico Nou sembla tractar-se d'una estructura bastida al segle XIX, potser és de finals de segle, ja que en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, no hi apareix diferenciat, tant sols hi consta Cal Nico. Cal Nico ja consta documentat a finals del segle XVIII, i hem de pensar que es correspon a Cal Nico Vell. | 42.0608100,1.7378600 | 395571 | 4657299 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a la dreta trobarem un trencall que ens porta a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 48617 | Cal Nico Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-vell | XVIII | La casa està deshabitada de fa anys. Algunes parts exteriors, corresponents a estructures més contemporànies estan en mal estat de conservació. | La casa de Cal Nico Vell està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions produïdes al llarg dels anys; és formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. La casa té molts afegits que amaguen part de l'estructura més antiga, de fet sembla que la part més vella defineix una petita caseta la qual posteriorment s'amplià pels laterals nord i sud, també té altres estructures afegides davant la façana principal, entre les quals una terrassa contemporània (bastida amb totxana). Els murs de la part més antiga són de paredat de pedres desbastades de mides i formes irregulars i a les cantoneres carreus força grans de pedra desbastada; algunes de les ampliacions són bastides amb murs de pedra i a les cantoneres maó massís. La majoria de les finestres són fetes amb maó massís, a la part més antiga deuen ser modificades amb posterioritat. Al costat sud-est hi ha adossat annexes destinats al bestiar, magatzem i paller, i cap al costat nord-est hi ha una altre cobert (molt modificat), el conjunt delimita l'era que queda més o menys closa amb les diferents construccions. Al voltant de la casa, sobretot pel costat sud, hi ha diversos coberts i naus contemporanis, bastits amb totxana. Al costat de ponent, quasi enganxada a la casa hi ha Cal Nico Nou. | 08078-72 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 87) hi consta que Joan Boixadera, pagès del Cint, té el Mas del Nico, abans 'Señer', i casa Valentí i n'aporta les afrontacions; a orient amb terres del Mas Torrades, que posseeix Joan Sabata, el seu propietari, i amb terres del Mas Boixadera, a ponent amb terres del Mas Piera i a tramuntana amb terres del Mas Gavaldans que posseeix Martí Trasserra de Capolat; també hi consta que de dita terra rep la dècima part de la part que fou del mas Vilarriana, que és la part de la dita terra on està situada la casa del Valentí, que és de temps antic rònega i és tinguda de casa d'un jornal. A més la dita terra fou de pertinença del Pujols de Capolat. Segons consta, la informació procedeix d'una referència que data del 17 de desembre del 1706. En el mateix capbreu també hi figura que Joan Sabata, pagès del Cint, i propietari del Mas Torrades, també té una peça de terra del Mas Nico (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fols.150-151). La següent referència documental localitzada és molt posterior, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta Cal Nico que hi viuen Josep Boixadera, Rosa, Ramon i Jacinta. | 42.0607700,1.7379800 | 395581 | 4657294 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48618 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-1 | XVIII-XIX | La casa fa anys que no està habitada, tot i això en tenen cura habitualment. | La masia està situada en una àrea planera prop del camí que porta a Sant Sadurní del Cint, i amb el torrent de Cal Ferrer o de Trasserra que discorre pel seu costat de ponent. La casa està formada per dos volums adossats de diferents cronologies. Ambdós són de planta baixa i primera, i coberts per teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tot i que presenta dues alçades diferents, ja que el volum més actual té la coberta més elevada. La part antiga de la casa defineix una petita caseta bastida amb murs de pedres de mides i formes diverses, alguns carreus desbastats i amb força teulís, les cantoneres són carreus rectangulars allargats desbastats i poc polits. Les obertures són senzilles, sense cap element destacable; n'hi ha alguna de formació més recent que és amb maó massís. La porta d'accés principal sembla correspondre's a la de façana principal, que és orientada cap al sud, és la porta del volum original, i és de llinda plana monolítica. El volum afegit contemporàniament al davant de la façana sud, s'assenta sobre part d'altres coberts i annexes ja existents, tot formant a planta baixa un porxo davant l'entrada i a planta primera l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. És una estructura bastida amb totxana i acabada amb un arrebossat de ciment pòrtland. Així, tenim diferents annexes a la part sud de la casa, són espais de planta baixa, originàriament destinats sobretot al bestiar i a magatzem. En el mur de ponent de la casa hi podem veure adossat un cos mig derruït que podria ser un forn de pa. Al davant de la casa, al sud-est, hi ha el paller o cobert, és de dos nivells i coberta a dos vessants, és construït amb pedra excepte la part més sud que és de construcció contemporània i fet amb totxana. | 08078-73 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental d'aquest mas és del 1856, en la cita de 'Serra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Antich. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Serra i hi consten Josep Puig, Mònica, Ramon i Teresa com a habitants del mas. | 42.0539200,1.7354800 | 395363 | 4656536 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48619 | Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerra | XVIII | La masia està situada al peu del Cingles de Taravil, en una zona en desnivell, tot quedant ubicada en una zona elevada i oberta cap al sud i est, per on s'estenen els camps de conreu. Està conformada per la casa, el paller i altres coberts annexes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener disposat paral·lel a la façana principal, la qual està orientada vers el sud, tot i que lleugerament cap al sud-oest. Està bastida amb murs de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i als angles grans cantoneres de pedra picada. La porta d'accés és situada aproximadament al centre de la façana sud, a planta baixa, i és una porta adovellada formant un arc carpanell suportat en muntants de grans carreus, tot en pedra picada i polida; a la clau de l'arc hi ha una inscripció incisa que diu 'Martí Trasserra 1782'. Pel que fa a les finestres, a la planta baixa són petites finestretes emmarcades en carreus; a les plantes superiors, la majoria són formades per llinda plana monolítica, muntants de carreus i en les de planta primera amb ampit sobresortit lleugerament motllurat, algunes d'aquestes presenten els angles treballats en bisell; també hi ha algunes obertures de formació més contemporània que són emmarcades en maó massís. L'interior mostra una estructura de tres crugies paral·leles disposades perpendiculars a la façana principal, totes tres naus són cobertes amb voltes de pedra; la crugia central és en la que hi ha l'escala de pedra d'accés a la planta primera, el conjunt d'espais de la planta baixa havien estat destinats al bestiar. A la planta primera podem destacar a la part nord de la crugia central l'espai de la llar de foc, en el que hi ha s'hi conserva la boca del forn de pa (avui tapiada, ja que el cos no es conserva, era exempt i adossat al mur nord); l'accés des de la crugia central als àmbits que ocupen els cossos laterals és a través d'obertures formades per brancals de grans carreus i llinda plana monolítica, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles interiors acabats en bisell. La masia es complementa amb alguns annexes i coberts, entre els quals hi ha un gran paller situat a pocs metres al nord de la casa, és una estructura típica de planta de murs de pedra en forma de U i pilars a la part oberta, la qual està orientada cap al sud. | 08078-74 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Aquest document ens informa doncs que el nom propi de la casa era el de Mas Piera però també era conegut com Esquerrà o Montells. El nom del propietari és el mateix que figura en la dovella central de la porta d'entrada a la casa, on hi consta Martí Trasserra 1782. La Masia Trasserra de Capolat conformava doncs el capmàs del conjunt de la propietat, aquesta és una gran masia amb una estructura arquitectònica dels segles XVI, XVIII i XIX, tot i que ja apareix documentada anteriorment, en els anys 1175, 1433, 1497, 1499 i 1553. La següent notícia documental que coneixem de Ca l'Esquerrà és ja del segle XIX, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta que hi viuen Bonaventura Canals, Martina, Joan i Josep. | 42.0625500,1.7325600 | 395136 | 4657498 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48619-foto-08078-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48620 | Comarmada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comarmada | XIX | La masia està construïda en una zona en desnivell tot quedant oberta cap al sud i est, per on és més planer i hi ha diversos de camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera, segona i potser unes petites golfes o altell; és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa està construïda en diferents fases constructives; així sembla que inicialment era una casa petitona (que ocupa el costat nord-est de l'actual volumetria), la qual posteriorment s'amplià cap a l'est, cap al sud i s'augmentà el seu alçat, fases que sembla que es van realitzar en diferents moments. La part més antiga és construïda amb murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i les cantoneres de carreus més o menys ben tallats i acabats en un polit poc acurat. A l'interio de la planta baixa podem veure l'antiga porta d'accés la qual era oberta a la façana sud d'aquella estructura inicial, és de muntants de carreus de pedra picada i ben tallada i llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre (potser que la llinda estigui modificada amb posterioritat). Les obertures existents en aquella primera estructura són el resultat de modificacions posteriors. Arran de les ampliacions posteriors podem distingir que la planta baixa és feta amb murs de pedra formant paredat i angles de carreus més o menys ben tallats i polits; al mur nord i part de l'est hi podem veure part de pilars estructurals en façana fets amb carreus, quant la resta són fets són fets amb maó massís (podria respondre a dues fases constructives), entre el conjunt d'aquests pilars el parament dels murs és fet amb maó massís. El fet que la casa estigui bastida en una zona en desnivell li permet tenir accés a peu pla en dues plantes, la baixa i la primera. L'accés de la planta baixa és al mur de ponent, i és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís posat de plà i muntants de carreus ben tallats i polits; l'altre obertura és al mur nord, i s'hi arriba a través d'una petita palanca, és feta amb llinda plana de maó massís amb un petit arc de descàrrega a sobre i muntants també de maó. En conjunt la resta d'obertures són senzilles i sense elements a destacar, si que cal fer menció a la façana sud, on trobem dos nivells de galeria, a planta primera i segona, és una àmplia obertura amb tres arcs de mig punt, sembla com si no s'hagués acabat del tot, ja que els arcs no tenen els seus habituals pilars de suport (actualment compta amb uns puntals col·locats recentment). L'estructura interior de càrrega és en base a pilars, especialment a partir de la planta primera. Al costat est del mur nord (on hi ha la cuina) hi havia hagut l'antiga llar de foc amb el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha adossades diverses construccions destinades a paller, magatzem i corts pel bestiar. A més també compta amb altres construccions situades a pocs metres que també són destinades a l'explotació agropecuària. Algunes són de construcció força recent. Al costat oest hi ha un porxo construït entorn al 1949-1950, és de dos nivells i mostra l'estructura típica d'aquestes construccions amb una gran obertura en aquest cas a nivell de la planta superior cap al sud; és de murs de paredat i cantoneres i pilars de maó massís, les obertures, tant la de planta baixa, al costat de llevant, com la de planta primera, al mur nord, són d'arc rebaixat fet amb maó. | 08078-75 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tenim referència documental de la masia Comarmada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en què hi figura la casa Comarmada i hi consta José Fíguls. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Comarmada i s'hi relacionen Pere Rafart, Antonia, Josep, Ramon, Jaume i Joan. | 42.0404800,1.7429000 | 395955 | 4655035 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48620-foto-08078-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48621 | Cal Saurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saurina | XIX | La masia està situada en una zona en desnivell, fet que en determina la seva orientació cap a llevant. És de planta irregular i conforma dos nivells d'alçats, gran part de l'estructura és de planta baixa i primera, mentre que a la part sud, defineix un volum amb un nivell més. Ambdós volums tenen coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal que és oberta cap a llevant amb una lleugera inclinació cap al sud. Pel costat nord la casa té adossats altres volums només de planta baixa, un es correspon amb el cobert. L'estructura és bastida amb paredat de pedres irregulars i carreus desbastats, amb grans cantoneres de carreus ben tallats i polits. La casa actual és el resultat d'un important reforma realitzada a principis dels anys vuitanta, en l'actuació es van utilitzar materials provinents d'una altra masia. Amb anterioritat a aquesta rehabilitació la masia era formada per una casa de planta baixa i primera (correspondria a la part que actualment també només té dos nivells de planta) i un annex destinat a paller i al bestiar, situat adossat al costat sud de la casa, i que es correspondria amb la part sud de l'actual casa (la que té un nivell més d'alçada). Quasi la totalitat d'obertures de la casa són resultat de l'actuació dels anys vuitanta, hi ha però una petita finestreta al mur de tramuntana, formada un contorn amb quatre carreus ben tallats i polits, amb una cartel·la a la llinda amb elements incisos a dins, una creu al centre i potser, SS a un costat i 81 a l'altre, semblaria que estigués posat del revés i es tractés d'un 1855 però llavors la creu estaria cap per avall; aquesta finestreta ja apareix amb fotografies d'abans de la reforma. A la casa a més hi ha altres llindes amb data, una és un 1777, amb una creu al centre, i que podria ser una peça reaprofitada provinent d'una altra casa, a més, també hi ha 1981 en una altra llinda, data que ja es deu correspondre al període de rehabilitació. A l'interior de la casa trobem en un graó de l'escala de pedra la data 1841, també amb una creu al centre i dins un rectangle, es creu que aquesta peça ja era a la casa. L'interior de la vivenda era compartimentat i és amb un mur mitger de càrrega. | 08078-76 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa sembla correspondre a una estructura bastida al segle XIX. Tenim constància de molt poca informació documental, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha una referència poc entenedora que es podria correspondre a Cal Saurina, més si tenim en compta que hi consta un tal Ramon Serra i que amb posterioritat, ja al 1886, en un document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Saurina i s'hi relacionen Clement Serra, Francisca i Maria. | 42.0315900,1.7394300 | 395653 | 4654052 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48621-foto-08078-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48622 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-1 | XVI | Aquesta masia es troba emplaçada en una àmplia zona planera que s'estén a llevant de la riera de l'Hospital, i al costat de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. La casa és de planta trapezoïdal amb annexes adossats als murs de més al nord i al del costat oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud-est. L'estructura és bastida amb murs formats per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus rectangulars de mides més grans, i més o menys polits. En síntesi la casa està construïda en dues grans fases; conserva gran part de l'estructura originària que es correspon amb la zona nord-oest i interior de la casa, i una important ampliació que en suposà l'engrandiment de la casa pels costats sud i est, tot modificant les façanes principals de la casa. De fet, la majoria de les obertures es corresponen amb l'actuació d'ampliació de la casa, així a les façanes sud i est les obertures són realitzades amb maó massís, i també algunes de modificades a les altres dues façanes; també arran de les obres de rehabilitació actual s'han modificat algunes obertures, seguint però l'estil existent. Així a la façana sud-oest, a planta baixa, trobem al costat més de ponent tres obertures continues fetes amb arc de mig punt (al costat sud una obertura realitzada actualment), a planta primera quatre finestres distribuïdes regularment, i a planta golfes, al centre, una galeria tancada de tres obertures, en origen només eren dues, també d'arc de mig punt, tot fet amb maó. A la façana sud-est, trobem la porta principal d'accés és també en arc de mig punt fet amb maó i brancals del mateix material, a sobre dues obertures també amb llinda en arc, la resta són de llinda plana, tot en maó. A les façanes posteriors, a més de finestres amb contorn de maó, en trobem vàries amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit, tot en pedra ben tallada i polida, i alguna amb els angles treballats al biaix. A l'interior, passada la porta principal ens trobem amb la porta originària d'accés, és una gran portalada d'arc de mig punt amb dovelles i muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida. Sembla que aquesta primera estructura era una casa de tres crugies orientades perpendiculars a la façana, el mur del sud-est d'aquesta fase hauria estat substituït per pilars arran de l'ampliació de la casa. D'aquest període inicial, a més, es conserva una gran escala de pedra d'una sola tramada, molt singular, està formada per grans graons monolítics tant sols recolzats per un costat, en el mur de càrrega on estant encastats. També a l'interior, sobre la porta d'entrada, hi ha una part visible d'una antiga finestra. A l'exterior, al voltant de la casa hi ha annexes adossats, l'un és un pou, és al costat nord-oest i té planta de mig cercle, en aquesta façana hi ha una obertura (avui convertida en finestra) a través de la qual s'accedia a treure aigua directament des de l'interior de la planta primera. | 08078-77 | A la zona de Correà | La ubicació de la masia és en un punt estratègic, a peu del camí ramader, a més en un indret molt proper al creuament de diverses direccions. Aquest emplaçament determinà la funcionalitat de la masia al llarg de molts segles, així consta que la casa havia estat hostal, punt de parada de la diligència, i lloc de comerç, i tal com indica el nom també ferreria. Segons informacions orals dels darrers moliners del Molí de Montanyà, recorden que pujaven des del molí a la Ferreria a ferrar cavalls o reparar estris segons convingués. Segons informacions facilitades pels propietaris, Mossèn Ballarà els va comentar que la casa consta documentada des del finals del segle XV. La masia la Ferreria juntament amb el Pujol Vell, el Pujol Nou, el Molí de Montanyà i una altra masoveria que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas. En el Capbreu de Torroella, Correà i Clariana datat entre el 1787 i el 1793, fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 39) hi figura que Joseph Boixadera i Subirana tçé la casa dita La Ferreria, i una peça de terra, la Coma del Castell. Sorprèn la manca d'informacions documentals referides a la masia, ni tant sols en alguns documents d'època moderna que fan referència a la majoria de cases del municipi no hi apareix; potser ha sofert algun canvi en la denominació que desconeixem. | 42.0263400,1.7284300 | 394734 | 4653483 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48622-foto-08078-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48623 | El Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell | XVIII | Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. | 08078-78 | A la zona de Correà | El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0262800,1.7223500 | 394231 | 4653484 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48624 | Cal Marsalet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marsalet-vell | XIX | Aquesta masia es troba emplaçada a pocs metres al nord de la carretera de Berga a Solsona (i del camí ramader), al costat oest del torrent del Clot de Foubes (inici de la Riera de Navel), i amb els Cingles de Capolat a l'esquena, al nord el morral de la Malla i al nord-est el de Sant Salvador. Es tracta d'un petit conjunt format per la casa amb algun annex adossat, el cobert o paller i algun altre cobert menor. La casa és de planta quasi quadrangular, formada per planta baixa, planta primer i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener nord-oest a sud-est. Actualment potser es considera com a façana principal la que queda més encarada al sud-est, mirant cap a la carretera, però ho és la que dóna cap al sud-oest (o sigui que té el carener paral·lel a aquest frontis). Els murs són fets amb un paredat irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses i cantoneres de grans carreus de pedra ben tallada i picada. La porta principal, l'original, és a la façana sud-oest, és de brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda d'arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. Actualment, però té una altra porta d'accés a nivell de planta primera, a la façana sud-est, i a la que s'hi accedeix a través d'una escala exterior; aquesta porta és de muntants i llinda plana, tot de maó massís. Pel que fa a la resta d'obertures, les finestres, en trobem al mur més nord de petites dimensions i feta amb quatre carreus, un per brancal, un altre de llinda plana monolítica i un d'ampit, són de pedra polida i punxonada; a la façana sud-est, a planta baixa, n'hi ha un altre de similar però amb llinda de maó; ambdues estan tapiades. La majoria de les altres obertures són emmarcades en maó massís i amb llinda plana del mateix material. A la façana principal, sobre la porta d'accés, hi ha la traça d'una altra obertura tapiada, feta de brancals de pedra i llinda de fusta. Adossat al mur més de llevant hi ha uns coberts, un de senzill sense murs, i l'altre de murs de pedra; al mur posterior hi ha un petit cos sobresortit de fet de maó. A pocs metres al sud-oest hi ha un cobert de factura contemporània, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la superior a paller. | 08078-79 | A la zona de Sants Metges | Aquesta masia es troba emplaçada a pocs metres al nord de la carretera de Berga a Solsona (i del camí ramader), al costat oest del torrent del Clot de Foubes (inici de la Riera de Navel), i amb els Cingles de Capolat a l'esquena, al nord el morral de la Malla i al nord-est el de Sant Salvador. Es tracta d'un petit conjunt format per la casa amb algun annex adossat, el cobert o paller i algun altre cobert menor. La casa és de planta quasi quadrangular, formada per planta baixa, planta primer i unes petites golfes; té coberta a dos vessants amb el carener nord-oest a sud-est. Actualment potser es considera com a façana principal la que queda més encarada al sud-est, mirant cap a la carretera, però ho és la que dóna cap al sud-oest (o sigui que té el carener paral·lel a aquest frontis). Els murs són fets amb un paredat irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses i cantoneres de grans carreus de pedra ben tallada i picada. La porta principal, l'original, és a la façana sud-oest, és de brancals de grans carreus ben tallats i polits i llinda d'arc rebaixat fet de maó massís posat de pla. Actualment, però té una altra porta d'accés a nivell de planta primera, a la façana sud-est, i a la que s'hi accedeix a través d'una escala exterior; aquesta porta és de muntants i llinda plana, tot de maó massís. Pel que fa a la resta d'obertures, les finestres, en trobem al mur més nord de petites dimensions i feta amb quatre carreus, un per brancal, un altre de llinda plana monolítica i un d'ampit, són de pedra polida i punxonada; a la façana sud-est, a planta baixa, n'hi ha un altre de similar però amb llinda de maó; ambdues estan tapiades. La majoria de les altres obertures són emmarcades en maó massís i amb llinda plana del mateix material. A la façana principal, sobre la porta d'accés, hi ha la traça d'una altra obertura tapiada, feta de brancals de pedra i llinda de fusta. Adossat al mur més de llevant hi ha uns coberts, un de senzill sense murs, i l'altre de murs de pedra; al mur posterior hi ha un petit cos sobresortit de fet de maó. A pocs metres al sud-oest hi ha un cobert de factura contemporània, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la superior a paller. | 42.0545600,1.7696300 | 398190 | 4656566 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48624-foto-08078-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48625 | Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes | Gran masia de planta quadrangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener orientat més o menys nord-sud. La casa té dues portes d'accés, actualment la principal és a la façana més de ponent, s'hi accedeix a partir a través d'uns graons de pedra i és una porta de llinda en arc de mig punt fet en maó massís i els brancals també de maó, aquesta és la porta que dóna obertura a l'escala d'accés als pisos, però originàriament la porta principal era la de la façana més sud. En aquest cas es tracta d'una porta de llinda en arc carpanell, que junt amb els brancals és formada per peces de pedra ben tallada i polida amb una senzilla motllura en l'angle interior, i a la clau una cartel·la incisa en la qual potser hi posava la data de construcció, avui dia totalment il·legible. La façana principal destaca sobretot per la galeria de tres nivells, a la planta primera i segona dues grans obertures formades per arcs de mig punt fets en maó massís i recolzats sobre pilars també de maó, amb la imposta formada per un graonat de maó a mode de capitell, i al costat de llevant una finestra en cada planta formada per llinda monolítica sobre muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat, tot en pedra polida amb els angles treballats al bisell, i en la llinda de la planta primera una cartel·la incisa amb la data 1851 i una creu al centre. El darrer nivell de la galeria és d'una sola obertura al centre, igual que la dels nivells inferiors, i una finestra a costat i costat, que segueix el mateix patró que la galeria. La resta d'obertures són quasi totes formades per emmarcament de maó massís, tot i que hi ha algunes diferències, la majoria defineixen un rectangle emmarcat en maó amb un petit arc de descàrrega de maó de pla sobre la llinda, i algunes amb llinda en arc molt rebaixat amb el maó posat a plec de llibre. A la façana posterior, les obertures del darrer nivell són emmarcades en maó, però amb llinda en arc de mig punt. També hi ha alguna obertura a planta baixa i a la façana sud emmarcada en carreus de pedra i llinda plana monolítica, i alguna altra de tapiada al mur nord. També en el mur nord hi ha una tros de llinda reaprofitat en el qual hi ha incís el nom de Joseph, i a sota, un 1 i un 7, corresponent a un mil set-cents i pico, i una creu. La casa està construïda en diferents fases, de les quals exteriorment semblen distingir-se, una ampliació cap a la façana de llevant, una ampliació al sud i posteriorment una remunta en alçada. Sense un estudi més a fons es fa difícil precisar més, però si que es pot apuntar una estructura inicial molt més petita. El conjunt dels murs són bastits amb un aparell format per pedres bastant irregulars i de mides molt diverses, les cantoneres són de carreus allargats i més petites a la part més antiga, i més grans a les fases més modernes, i maó a la part de la remunta. La casa compta amb un clos o tancat en el costat de llevant, és format per una gran portalada d'arc rebaixat format per dovelles de pedra polida igual que en els muntants. De l'interior sabem que almenys la planta primera conserva l'estructura de la gran sala, la qual té un forjat particular, fet de bigues ben carejades i l'entrebigat format per peces de pedra decorades amb motllures formades per una forma circular amb elements vegetals i florals a l'interior i també pel contorn exterior; el terra és un paviment de maons quadrangulars, en un de les quals hi ha la data 1900. La masia es complementa amb diferents coberts i annexes, el paller principal al costat est, al davant del qual hi ha una gran era enllosada (entre les qual una llosa amb la data 1819 incisa). El paller defineix una planta rectangular allargada, consta de dos nivells, i és cobert a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que obre al sud. | 08078-80 | A la zona de Sants Metges. | 42.0485800,1.7575100 | 397177 | 4655917 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48625-foto-08078-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Al costat oest de la casa hi ha diferents annexes i coberts, destinats bàsicament al bestiar, magatzem i garatge; alguns són de construcció contemporània. A pocs metres al costat nord-oest de la casa hi ha una altra edificació, que havia estat la masoveria, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i teulada a dos vessants. La façana principal és orientada cap a l'est, mirant a la casa principal. La seva estructura és formada per murs bastits en pedra, però amb diferents elements formats per maó massís, com la part superior de les cantoneres, uns pilars en façana, algunes obertures. Aquesta construcció té adossat al costat nord un clos fet de murs de pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48626 | Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsec | XIX | La casa està deshabitada de fa anys i no s'hi han fet actuacions de millora. | La masia de Puigsec està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i sota-coberta, té coberta a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està construïda en diferents fases, l'estructura més antiga que defineix una caseta petitona corresponen a la part més sud de la planta actual. Aquesta part és construïda amb murs de paredat format per pedres irregulars i alguns carreus, i cantoneres de carreus ben tallats i polits, part de la superfície de les parets està recoberta per un arrebossat senzill; la porta d'accés es troba al mur sud-est, és de llinda monolítica; pel que fa a les finestres quasi totes són senzilles obertures rectangulars, al mur sud-oest n'hi ha una formada per quatre grans carreus ben tallats i polits. Al costat nord-est hi ha adossada una estructura que amplia la casa a nivell de planta primera, ja que la planta baixa era destinada al bestiar; pel mateix extrem també hi ha un altre volum afegit que era destinat també al bestiar a planta baixa i paller a la primera. El volum que queda al centre de la planta actual és construït amb murs de paredat al costat més nord i cantoneres de maó massís, i els murs laterals tot amb maó massís; la part afegida més al nord, ja és bastit tot amb maó massís vist. Al costat sud-oest de la casa hi ha dos coberts adossats, són de planta baixa i coberta a un sol vessant. | 08078-81 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | La casa de Puigsec apareix citada al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Serra. | 42.0456500,1.7923700 | 400058 | 4655550 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48626-foto-08078-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48627 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-1 | XV-XIX | La masia de Can Font està situada a la zona del Clot de L'Espunyola i molt a prop del Castell. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. És bastida amb murs de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, i cantoneres més menys ben tallades. La porta principal és al mur sud-est, és a nivell de la planta baixa i és una porta adovellada d'arc de mig punt feta amb peces ben tallades i polides i amb els angles treballats al biaix, els carreus dels muntants presenten el mateix acabat. La casa compta amb una altra porta d'accés al mur nord, és de formació recent i dóna pas a la planta primera a través d'una escala exterior. Pel que fa a les obertures, n'hi ha diverses que són resultat de modificacions posteriors, algunes de recents; també compta amb algunes formades per llinda plana de pedra monolítica i carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles motllurats, n'hi ha una que va ser convertida en balcó. Al costat sud-est hi ha un porxo i entre la casa i el porxo un mur que clou el conjunt, amb accés a través del costat de llevant; al costat del mur de llevant de la casa hi ha restes d'annexes o altres construccions enrunades. Al costat nord-oest hi ha un altre cobert, aquest és de formació més recent. | 08078-82 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | Els orígens de la masia Can Font es remunten a finals del segle XV, ja que la primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola 'En Font'. També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta Joan Font. Posteriorment, tenim constància del mas a finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 140-150), en la descripció de les propietats que té Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, referides al Mas Solanellas, la Casa del Prats àlies la Mesquita, a Capolat, i el Mas Vilar Jussà, la Caseta del Poble en lo Salt d'en Colom, la Casa de Sant Salvador, i la Caseta del Salt d'en Colom àlies Bernadas, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà. Segons la descripció aportada consta que el Vilar Jussà, i la Caseta del Pobla, termenegen a migdia part amb terres del mas Casafont, travessant lo camí ral vell. El Mas Font apareix relacionat com a límit d'afrontacions d'altres peces de terra descrites en el mateix període. Ja al segle XIX trobem la cita de la masia Can Font en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Antonio Cabañas. | 42.0488800,1.7837100 | 399346 | 4655919 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48627-foto-08078-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48628 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-0 | XVII-XVIII | La masia de Can Costa està situada a la zona del Clot de L'Espunyola. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, primera i sota-coberta, la teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obra cap al sud-est. Els murs són d'un aparell força regular format per carreus més o menys ben tallats i col·locats a trencajunt, i cantoneres també ben tallades i col·locades seguint les filades. La porta principal és al mur sud-est, tot i que en desconeixem la seva tipologia; presenta algunes finestres amb llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb ampit sobresortit, tot acabat amb pedra ben tallada i polida, també compta amb algunes obertures de formació més recent. Al costat de llevant hi ha un volum adossat que és de planta baixa i terrat a nivell de planta primera. La masia compta amb diverses construccions annexes col·locades bàsicament pel costat de llevant, la majoria adossades les unes amb les altres creant una mena de clos. Pel costat nord-est hi ha altres coberts, bàsicament destinats a l'explotació agropecuària. A poca distància de la casa hi ha les restes d'un forn. | 08078-83 | A la zona de Sant Climent de L'Espunyola | Tenim poques informacions referents a la casa de Cal Costa i també poca dades sobre la seva arquitectura. La visió parcial de la masia no ens permet apuntar amb claredat una cronologia, segons el catàleg de masies podria tractar-se d'una construcció dels segles XVII o XVIII. Tant sols tenim constància d'una notícia documental referida directament a la masia Can Costa, és ja al segle XIX en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Ramon Sa Font (o La Font). De fet, actualment encara pertanyen a la mateixa propietat Can Costa i Can Font, d'aquí potser la vinculació amb el cognom. | 42.0452800,1.7967100 | 400416 | 4655504 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48628-foto-08078-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48629 | Cal Servins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-servins | XVIII | La masia està conformada per la casa, coberts annexos a la part posterior de la casa i el paller a pocs metres al costat sud. Ambdós edificis estan encarats cap al sud-est, cap on obre la carena en la qual estan situats. La casa és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener disposat perpendicular a la façana principal, la sud-est. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. La porta d'accés és a la façana principal i és feta amb muntants de pedra sorrenca picada i polida i una llinda de fusta. Pel que fa a les finestres, n'hi ha diverses que són amb muntants, llinda i ampit de pedra picada i polida, les de la planta baixa són obertures més petites i senzilles i les de la planta primera de mides més grans, i amb els angles interiors dels brancals i llindes esbiaixats, algunes tenen l'ampit sobresortit i motllurat i almenys en una de les llindes s'observa la traça d'haver tingut alguna decoració o incisió. També hi ha altres finestres, sobretot a la façana est, de construcció més moderna, són amb brancals i llinda de maó massís amb arc de descàrrega de maó de pla. Actualment hi ha altres obertures a la façana principal i posterior i a nivell de la planta golfes que són fetes recentment. A la façana principal i també destaca a nivell de la planta primera, la presència d'un parament molt regular amb un arc de descàrrega per sobre que acostuma a assenyalar la presència o la ubicació de la pica. El paller és de coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Està construït adossat a un marge fet que li permet tenir accés directe a peu pla als dos nivells que el conformen. És de planta rectangular, formada per una estructura de murs en forma de U, oberta cap al sud-est, amb un pilar al centre de la façana principal i una altre a l'interior, al centre de la planta. Entre la casa i el paller, a la part posterior d'aquest darrer, hi ha el pla de l'era. Al voltant de la casa, especialment cap a llevant i migdia, hi ha una bona extensió de camps de conreu. | 08078-84 | A la zona del Santuari dels Torrents, al nord de l'església | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 84-86) hi consta la referència de Domingo Sant Just que té el Mas Servins, àlies Cotillo, habitat i afocat, també hi trobem hi consta que la casa i terras dites la Taupera són de pertinença del Mas Servins (fol. 127). Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Servins' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Torns(?). Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Servins, i hi consten Pere Rialt i Maria, com a habitants del mas. | 42.0456000,1.7252900 | 394506 | 4655625 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48630 | El Vilar de Sants Metges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-sants-metges | XVI | La casa està deshabitada, i té aspecte de poc cuidada. Els coberts i alguns annexes són plenament actius com explotació ramadera. | La masia està emplaçada a la falda dels cingles de Sant Salvador, a poca distància d'on s'inicia el fort desnivell, en una zona més o menys planera i oberta que queda entre dos torrents que neixen al veí municipi de Capolat. La casa presenta planta rectangular amb un volum adossat al costat de llevant, és formada per planta baixa, primera i golfes, té coberta a dos vessants amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal, que mira cap al sud; el volum del costat de llevant no té planta golfes i està cobert a un sol vessant. La superfície exterior dels seus murs és arrebossada, tot i això hi ha algunes zones on s'ha desprès el revestiment i podem veure el paredat que és format per carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La casa està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla a dos nivells de planta; la porta principal és a la façana sud, és d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sorrenca ben tallada i polida i carreus als muntants amb el mateix acabat, a la clau hi havia una data incisa avui tant sols es conserven les dues últimes xifres, 82. Les finestres en aquesta façana són senzilles, de forma rectangular i sense elements arquitectònics o decoratius visibles degut a la presència del revestiment, tant sols indicar que hi ha una finestra de planta primera amb un ampit de pedra amb acabat motllurat. Al mur nord hi ha una altra porta d'accés, és de formació posterior, presenta contorn de maó massís, també hi ha alguna finestra amb el mateix acabat; en el mateix mur podem veure una finestra de llinda plana monolítica amb carreus als muntants. Al volum de llevant, el conjunt de les obertures són senzilles. Al davant de la casa hi ha diversos annexes i construccions destinats a l'explotació agropecuària. | 08078-85 | A la zona de Sants Metges | La denominació de la masia com a Vilar dels Sants Metges, es deu a que a ponent de la casa, just en la carena que queda en paral·lel per aquest costat, és la zona on es creu que hi havia hagut l'antiga església de Sants Metges. Tot i que l'aparença exterior de la casa no ens permeti assenyalar una estructura arquitectònica d'origen baix-medieval, no podem descartar que part de la seva estructura es correspongui a aquest període o si més no, que es trobi assentada sobre una construcció amb aquest origen. Ja que les notícies referides al Vilar es remunten com a mínim al segle XVI, en el fogatge de 1553 hi consta 'En Vilar de Castel Sera'dins el lloc de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents'. Posteriorment, en tenim constància documental en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 64-66), en el qual en data 15 d'octubre de 1791 en Josep Boixader, pagès del Cint, capbreuava els masos Peraire i Sant Cebrià, àlies Cots, els dos dins el terme del Cint, i habitats i afogats; en la descripció de les afrontacions d'aquests masos es cita que afronta a orient amb terres del Mas Vilar de Castellserà. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Vilar, en la qual hi consta Vicente Pujols. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en l'apartat corresponent a la sufragània de Sants Metges s'hi relaciona que al Vilar hi vivien Esteve Torné, Rosa i Dolores Soldevila. | 42.0580500,1.7733900 | 398507 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48630-foto-08078-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48631 | Cal Savoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia-0 | XIX | Entorn al 2005 s'iniciaren les obres de reforma. | Masia situada a l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb el veí municipi d'Avià; molt propera a la riera de Clarà. L'emplaçament és en una zona oberta amb un petit turonet al costat de ponent. Ha estat totalment reformada i en gran part reconstruïda. És de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta (abans unes golfes de menor alçada), és coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest seguint la mateixa orientació que tenia abans de realitzar les obres. La façana principal obra cap al sud-oest. Conserva els murs perimetrals de la casa que són de paredat irregular i cantoneres de grans blocs de pedra picada i polida. Les obertures han estat modificades, actualment són emmarcades en pedra, en origen eren de muntants i llinda de maó massís. L'interior ha estat totalment refet; com a element de càrrega hi havia un únic pilar central de maó massís. Adossat al mur de llevant hi ha un cobert d'obra nova, ocupa l'emplaçament de l'antic paller, que era de dos nivells, la planta inferior destinada al bestiar i la superior a paller, era bastit amb pilars de maó massís. | 08078-86 | A la zona est del municipi, de Sant Climent de l'Espunyola. | 42.0565800,1.8043700 | 401068 | 4656750 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48631-foto-08078-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48631-foto-08078-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48631-foto-08078-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48632 | Roca del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-mill | XIX | Masia situada a l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb el veí municipi d'Avià i amb el de Montclar (en concret amb l'enclavament de Sant Quintí de Montclar). Està emplaçada sobre un pla de roca, en una zona oberta amb bastants camps pel seu voltant, i un petit turonet boscós al costat nord-oest de la casa, anomenat el Tossal de la Roca del Mill. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i sota-coberta o golfes, té coberta a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb un paredat de pedres desbastades que es troba parcialment cobert per un arrebossat a mode de rejuntat ample; les cantoneres són de grans carreus de pedra picada i polida amb marques de les eines de treball. Les obertures únicament es troben a les façanes sud i nord, a les lateral no n'hi ha. A la façana principal, la de migdia, estan distribuïdes simètricament; a planta baixa i planta primera hi ha tres obertures a cada nivell, al centre la porta principal a planta baixa i a planta primera un balcó ampitador, i una finestra a cada costat; a planta golfes una gran obertura central. A la façana posterior, al centre de la planta baixa hi trobem una altra porta d'accés amb una petita finestreta al costat de ponent; a planta primera tres finestres, totes iguals, i a les golfes la traça d'una finestra tapiada. Totes les obertures, excepte la que hi ha a la façana sud i a nivell de la planta golfes, són de la mateixa tipologia, amb muntants i llinda plana monolítica de pedra polida i ben tallada i a les finestres també l'ampit; les finestres són conformades tant sols per quatre blocs, un per costat, les de la planta baixa són de mides més petites. L'obertura de les golfes és emmarcada amb maó massís, la llinda és en arc rebaixat fet amb maó col·locat de pla; es deu correspondre a una eixida. Diverses de les obertures es troben tapiades. A la façana oest hi ha adossat un pou-cisterna de planta circular. Sembla que en els murs posterior i llevant hi havia hagut algun annex o cobert, avui desmuntat. A poca distància al sud-oest hi ha un cobert senzill, de construcció recent (fet amb totxana), és totalment obert cap a llevant. Al darrera de la casa, en la roca hi ha una petita bassa. | 08078-87 | A la zona est del municipi, de Sant Climent de l'Espunyola. | En la documentació consultada no ens apareix cap referència a la casa la Roca del Mill, és probable que es tracti d'una construcció de finals del segle XIX. | 42.0536800,1.8025100 | 400909 | 4656430 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48633 | Cal Pubillet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubillet | XVIII | La masia està situada a la falda dels Cingles de Taravil, en la zona on el desnivell comença a guanyar alçada. Està construïda sobre la roca, de la qual encara en podem veure blocs de conglomerat al mur de ponent de la casa, i també visibles a l'interior de la vivenda. La casa va ser profundament reformada, tot adaptant-la a les noves necessitats i configurant la planta en la forma actual. Presenta una planta irregular, allargada amb un reclau a la part oest; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal que és orientada cap al sud. En origen la casa era més petita, de planta rectangular i tant sols planta baixa, primera i un petit altell a mode de golfes. Aquella estructura originària tenia la porta també a la façana sud, tot i que no és la mateixa que l'actual, llavors era de muntants de carreus ben tallats i polits, i llinda plana de fusta (avui en podem veure part dels muntants sota una finestra). Les obertures actuals són resultat de la reforma, encara hi podem veure tapiades algunes de les antigues finestres, són de llinda plana monolítica sobre carreus i una amb ampit de pedra sobresortit, també n'hi havia alguna amb el contorn de maó massís. L'interior és una estructura de dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger; en origen a la crugia sud hi havia l'escala d'accés al costat est i la cuina amb els fogons i la llar de foc al costat oest, la crugia nord era destinada al bestiar, i a la planta primera hi havia habitacions. Actualment la casa presenta una nova distribució. Els murs són de pedra, les parts antigues eren amb carreus tant sols desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres blocs de pedra picada i més o menys polida; actualment podem veure parts dels murs originals tot i que es van haver de refer considerablement i hi ha zones que és de nova construcció, una part dels murs està revestida amb arrebossat de ciment. Al costat de ponent hi havia annexes, el que hi havia adossat al costat sud-oest era destinat al bestiar a planta baixa i a paller a la planta primera; aquest volum va ser annexat a la vivenda arran de les obres de reforma i ampliació. Al costat nord-oest de la casa hi ha una altra construcció, probablement és part de les restes d'un antic paller. A la façana de llevant hi ha un carreu amb la una inscripció que posa part d'una data de la qual ha desaparegut manca el darrer número, és un 181?, i al mig una A. Al mateix mur a la part inferior hi ha una pedra reutilitzada, és tracta d'una lliura o quintà, corresponent a una part d'una premsa de vi. | 08078-88 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló datat el 1799 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 114) consta que Pelegrí Boixadera, pagès del Cint, tenia el Mas Pubillet o Pujolet, situat dins el terme i castell del Cint, el mas figura com habitat i afocat. La casa torna a aparèixer referenciada al 1856, en el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Pubillet, i hi consten Juan Trasserra, Maria, Joan i Anton Torrents com a habitants del mas. | 42.0617000,1.7145600 | 393645 | 4657426 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48633-foto-08078-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48634 | La Taupera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-taupera | XVIII | Casa de la Taupera està situada damunt un petit morral que s'aixeca just sobre l'aiguabarreig de la Rasa de la Boixadera i la Rasa de Trasserra. És una casa de planta rectangular formada per planta baixa, planta primera i planta sotacoberta o golfes; és coberta amb teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. La casa té coberts d'un sol nivell de planta adossats al costat de llevant. A pocs metres al nord-est hi ha altres coberts, en aparença de construcció recent. La casa està reformada. Està construïda amb grans cantoneres de pedra ben tallada i picada i els murs de parament fet amb pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars. La porta d'accés es a nivell de la planta baixa i al centre de la façana principal, la sud; és de brancals i llinda plana de pedra també ben tallada i polida formant peces rectangulars. La llinda de la porta té una inscripció: Joan Badia, una creu incisa, i una data, mil set-cents setanta i pico (177?), i unes línies formant una mena de rombe allargat que emmarquen la inscripció. A la planta baixa hi ha poques obertures i de mides menors a la resta. A la planta primera i la sotacoberta són finestres de muntants, llinda plana i la majoria amb ampit sobresortit i alguna amb una senzilla motllura, tot de pedra polida; sembla que hi hagin algunes peces refetes, i probablement alguna obertura modificada o de formació recent, entre les quals el balcó existent a la planta golfes al centre de la façana sud. La finestra central , sobre la porta i a nivell de planta primera, també té una inscripció que diu: Joan Badia 1775 i enmig una creu. | 08078-89 | A la zona del Santuari dels Torrents | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 127) hi consta la referència de Joan Badia amb 'Caseta i terras ditas la Taupera, de pertinença del Mas Servins', i s'hi aporten les afrontacions. Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Taupera' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Badia. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Taupera, i hi consten Pere Carol, Mariagna, Miquel, Juan Casa i Rosa, com a habitants del mas. | 42.0489000,1.7283700 | 394766 | 4655988 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48634-foto-08078-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48635 | Cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme | XIX | La masia està ubicada en una zona en desnivell, al peu del Cingles de Taravil, tot quedant situada en una zona elevada i oberta cap al sud i est, per on s'estenen els camps de conreu. Està conformada per la casa, el paller i altres coberts annexes. La casa és de planta rectangular i consta dos volums diferenciats perquè presenten alçades diferents, la part del davant és de planta baixa i primera, i la part posterior a més té planta sota-coberta quedant més elevada, i definint així dues alçades de coberta, però ambdues són a dues vessants i amb la mateixa orientació del carener, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa però presenta com a mínim tres fases constructives, la part més antiga correspon a la part del davant, la qual s'amplià amb la construcció d'un cos més adossat al mur nord, i més tardanament s'engrandí amb un altre volum, aquest també afegit al costat nord. Aquest darrer volum sembla que va estar construït en dos moments, ja que a nivell de la planta baixa les cantoneres són de pedra i la resta de maó massís. L'estructura més antiga està construïda amb murs de pedres irregulars de mides diverses i grans cantoneres de pedra més ben tallada i picada; la segona fase no presenta grans diferencies en el tipus de material emprat, i en la darrera fase la pedra dels murs és més petita. Pel que fa a les obertures conserva la porta d'entrada principal, és a la façana sud-est, i es feta amb llinda en arc rebaixat en dovelles de pedra sobre muntants de carreus tot en pedra ben tallada i polida, a la clau de l'arc hi ha una data incisa sembla 1812 o 1872, i una creu al mig. També conserva una altra porta a la façana de llevant, a la part de la darrera ampliació, és de llinda de fusta sobre muntants de maó massís. La resta d'obertures són obertes recentment, arran de la reforma integral de la casa per tal d'adaptar-la a turisme rural. L'interior també és totalment modificat. Al costat est hi ha uns coberts, l'un es correspon amb el porxo o paller, de dos nivells, la planta superior és totalment oberta pel davant, cap al sud-est, tant sols amb un pilar al mig; aquest també ha estat rehabilitat, ja hi consta la data 1961 com a data d'una reforma anterior. | 08078-90 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental coneguda és del 1886 en un document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa Cosme i hi consta Josep Costa i Maria. | 42.0624100,1.7309700 | 395004 | 4657485 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48635-foto-08078-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48636 | Cal Ballestà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ballesta-0 | XVIII | La masia està formada per dos volums de planta baixa, primera i sotacoberta, els quals estan units per una construcció més petita de dos nivells (planta baixa i primera). El conjunt defineix una planta allargada amb les façanes orientades cap al sud. Totes tres construccions són cobertes amb teulada a dues aigües, el carener dels dos volums principals és orientat nord-sud, i del cos menor est-oest. El conjunt està bastit en una zona en desnivell, fet que permet tenir accés a peu pla a la planta baixa des de la façana principal i a planta primera a través de la façana posterior. L'edifici del costat de ponent es correspon amb la casa, és bastit amb paredat format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que estan parcialment cobertes per un rejuntat ampli i bast que no permet veure bé el material constructiu, les cantoneres són grans peces de pedra ben tallada i picada. Pel que fa a les obertures a la façana principal estan distribuïdes simètricament en tres eixos verticals; a planta baixa la porta al centre és en arc rebaixat de maó massís posat a plec de llibre sobre muntants també de maó, amb una finestreta a cada costat, de llinda plana monolítica sobre carreus i ampit també de pedra, tot ben polit i picat; a la planta primera una gran finestra al centre emmarcada en pedra ben tallada i polida, la llinda és plana monolítica i l'ampit sobresortit, a cada costat una finestra emmarcada en maó amb el mateix acabat que a la porta d'entrada; a la planta golfes destaca al centre una galeria formada per dues obertures en arc de mig punt fet amb maó posat de plà (avui és una galeria tancada) i muntants també de maó, a cada costat una finestra com les de la planta primera però més petites. A les façanes laterals hi ha poques obertures totes segueixen la mateixa tipologia que les de maó de la façana sud; a la façana nord també són iguales, tant la porta d'entrada a nivell de planta primera com les dues finestres de les golfes. El volum del costat de llevant es correspon amb l'antic paller, i actualment està reconvertit en vivenda, els murs són de paredat i les cantoneres de blocs tallats i picats; el conjunt d'obertures són de factura contemporània, la façana sud és la principal, i era la que havia estat totalment oberta, encara podem veure part del pilar central. El cos que uneix els dos volums és de construcció contemporània. Al costat est hi ha un annex que devia haver estat destinat al bestiar. | 08078-91 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental coneguda de la masia la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 79-81) hi consta que Pere Marsiñach i Canudas, pagès de L'Espunyola, té el Mas Ballestar, habitat i afocat, juntament amb una peça de terra del mas Mercadal. Posteriorment ens apareix documentada en ple segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta Ballesta i un tal Juan Santacreu. Sembla que aquestes referències es deuen correspondre a Cal Ballestà, però hem de tenir present que a la mateixa zona del Cint trobem la casa Cal Ballesta que pot portar a confusió en els noms i en l'atribució de referències documentals; de tota manera la denominació de Cal Ballesta sembla que és relativament contemporània, ja que anteriorment era anomenada la Diputació. També al 1886 trobem Cal Ballestà en un document de 'Cumpliment pascual de la Parroquia del Cint. Any 1886', hi figuren Joseph Santacreu, Josefa, Ramon, Juan, Dolores, Antonia i Carme. | 42.0578600,1.7110600 | 393349 | 4657004 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48636-foto-08078-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48637 | Cal Gotlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotlla | XVIII | La casa està emplaçada sobre un turó rocós situada prop de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, i a peu del camí ramader. Presenta una planta irregular degut a la unió de diversos volums. Els volums principals són dos, consten de planta baixa i primera, i cadascun té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. De fet la casa pròpiament és tot el conjunt, ja que interiorment estan comunicats els dos volums. El cos situat al davant de la façana és de planta baixa i conforma una terrassa a planta primera. Al costat de llevant hi ha un altre annex tant sols de planta baixa, a mode de porxo obert. A la part posterior hi ha un altre volum adossat, en aquest cas de planta baixa i primera. A grans trets, la casa està bastida amb murs de carreus desbastats i pedres irregulars formant paredat i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. La majoria de les obertures són fetes amb contorn de maó massís, n'hi ha algunes amb els brancals de pedra. La casa ha estat totalment reformada per tal de destinar-la a la funcionalitat actual de turisme rural. Així, part dels espais de planta baixa, especialment els del volum de sota la terrassa, havien estat destinats al bestiar, en un d'ells hi havia hagut la fogaina. La casa havia comptat amb dos forns de pa, l'un a planta baixa i l'altre a primera. Cap al costat nord-est hi havia hagut el paller, i al davant de la casa hi ha una piscina que es correspon amb el viver. | 08078-92 | A la zona de Sants Metges | La situació de Cal Gotlla, a peu del camí ramader i de la carretera de Berga a Solsona i Cardona, ha afavorit que al llarg dels anys hagi tingut diverses utilitats, a vegades compartides en un mateix període, així es recorda que abans de la guerra, la casa havia estat hostal, botiga i barberia. Cal Gotlla també consta documentada com a La Musella, així figura en el registre de la propietat i segons ens informa la propietat també hi consta en les escriptures que es remunten a mil set-cents i pico, on a més s'hi relaciona l'existència d'una casa més antiga. Al 1886, en un document de compliment Pasqual de la parròquia del Cint en el qual hi apareixen les cases de la sufragània, Sants Metges, hi consta Cal Gotlla amb Martí Armengou, Teresa, Francisco i Joan com a habitants del mas. | 42.0536500,1.7583000 | 397251 | 4656479 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48637-foto-08078-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48638 | Cal Saló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salo | XIX | Està abandonada i algunes parts estan en procés d'enrunament. | La casa està situada en una zona de camps de conreu i al costat d'una petita rasa que s'inicia al sud-est de la casa i que desaigua a la riera de Sant Quintí. És una petita caseta de planta rectangular amb les runes d'un annex al mur posterior, actualment la casa està deshabitada i en mal estat de conservació. Consta de planta baixa i primera, té teulada a dues vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. L'edifici està bastit amb murs de paredat format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. Les obertures estan distribuïdes de manera regular i simètrica a la façana principal, són fetes amb contorn de maó massís, excepte alguna de la part posterior que és feta amb contorn de carreus de pedra. És probable que la part sud-oest de l'estructura hagués estat utilitzada com a paller a nivell de la planta primera, ja que presenta a la façana principal i posterior un espai que defineix una gran obertura tancat amb maó massís. | 08078-93 | A la zona sud-est del municipi | No tenim cap referència documental sobre Cal Saló. La casa forma part de la propietat de la masia el Corral de Canudas. Per les característiques de la construcció podria tractar-se d'una caseta del segle XIX. | 42.0339400,1.7910700 | 399932 | 4654251 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48638-foto-08078-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48639 | Cal Farines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farines-0 | XVIII?-XIX | La casa està emplaçada en una zona planera situada prop de la carretera de Casserres i a poca distància del creuament amb la carretera de Berga a Solsona. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb un petit cos annex posterior, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal, la qual obra cap al sud però amb una lleugera inclinació vers l'est. La casa és de nova construcció, tot i que es va bastir a partir dels murs conservats de l'antiga edificació i aprofitant l'alçat preexistent. És construïda amb murs de pedra amb les diferents obertures amb contorn de maó massís. | 08078-94 | A la zona central del municipi. | La única referència documental de la que tenim constància de Cal Farines és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi figura Pedro Bover i Juan Pons. Informacions orals ens expliquen que a partir del matrimoni entre una parella procedents l'un de Cal Farines i l'altre de Cal Griva, van ser els qui posteriorment van construir la gran casa de Cal Pauet. | 42.0496900,1.7729400 | 398456 | 4656022 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48639-foto-08078-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||
| 48640 | Cal Reixagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reixago | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Les ruïnes de la masia del Reixagó estan situades a uns 200 metres al nord de la casa de Cal Rossinyol; en un petit turonet d'alzines que s'aixeca en una zona molt oberta i amb camps de conreu pels costat sud i oest. Les estructures conservades de la casa mostren una planta aproximadament rectangular orientada cap a migdia. El mur posterior, el que conserva quasi tota l'alçada, encara testimonia les dues vessants de la coberta, que indica que tenia el carener orientat nord-sud. Sembla doncs, que la casa devia consta de planta baixa, primera i golfes. L'interior és conformat per tres crugies paral·leles de les quals poden veure els murs mitgers i les restes de divisions interiors a nivell de planta baixa. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex i també corts pel bestiar o espais destinats a magatzem. Els murs, d'un gruix entre 55 i 60 centímetres, són bastits amb pedres irregulars de mides i formes diverses i alguns carreus desbastats formant un paredat irregular. | 08078-95 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) de l'any 1856, hi figura una referència poc entenedora que sembla correspondre a Rexagó, en la qual hi consta José Trasserra. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Reixagó, i s'hi relacionen Josep Marciñac (?) i Maria. | 42.0572600,1.7451200 | 396166 | 4656896 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48640-foto-08078-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48641 | Hostal de l'Esca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-lesca | XIX? | Una pila de runa, és un dels pocs testimonis que sembla que queden d'aquesta edificació. | Les ruïnes de l'Hostal de l'Esca estan cobertes de terra i pedres, resultat del propi enderroc de l'estructura i de material provinent de despedregar el camp de conreu i afectades pels mateixos treballs agrícoles. El gran camp de conreu encara és conegut pel nom del camp de l'Hostal de l'Esca. Pel costat oest del camp, a molt pocs metres discorre el camí ramader, sembla que la presència d'aquest i l'important trànsit que tenia degué fomentar l'existència de l'hostal. És freqüent que algunes masies que estan situades a tocar dels camins ramaders oferissin menjar i dormir, a més de productes de la casa. En aquest cas la denominació d'hostal sembla assenyalar que en aquest cas la casa devia estar clarament destinada a aquesta activitat, encara que compartida segurament amb tasques agrícoles i ramaderes. | 08078-96 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental en que es citi l'Hostal de l'Esca, és en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa i hi consten com habitants Ramon Boladeras, Maria i Maria. | 42.0353000,1.7367100 | 395434 | 4654467 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48641-foto-08078-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48642 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco-0 | XVIII?-XIX | La masia es troba enrunada, es conserven en alçat part dels murs perimetrals. | Les ruïnes de la masia de Cal Xacó estan emplaçades just al costat de Sants Metges i de Cal Macià, a tocar i al davant mateix de la masia de Cal Macià. Ocupa aproximadament la part sud i oest del turó rocós on estan assentades ambdues masies; a la part sud del turó, als peus d'aquest hi ha una altra construcció, un antic femer (amb murs de pedra i coberta de volta) i alguna feixa de conreu. Les ruïnes de la casa defineixen una planta rectangular formada per murs de pedres irregulars desbastades junt amb alguns carreus i força teulís, en algunes parts es conserven més de dos metres d'alçada de mur. A l'interior s'hi pot veure la traça de murs mitgers que compartimentaven l'espai; i en el mur nord, les restes del què devia ser el forn de pa. No s'identifica la porta d'accés, però potser n'hi havia una pel costat oest, que és el més accessible i que dóna a l'era i a les restes d'algun paller o cobert; de tota manera, en la roca del costat sud hi ha una rampa d'accés, en part construïda amb un mur de contenció i que continua amb una escala d'accés picada a la roca (avui molt erosionada) i que indica també un accés per aquest costat, i per tant potser també la situació d'una porta d'entrada per aquesta banda, que a més, és el més comú. Al costat est de la casa hi ha uns petits annexes, formats en part per murs de pedra i en part per materials contemporanis. El conjunt de construccions que hi ha dalt del turó de la casa, amb els coberts, restes del paller i el pla de l'era, es mostren closos o almenys perimetrats per un mur, bàsicament en el costat del tallant de la roca. A la part sud-est d'aquest mur s'hi identifica part d'una estructura més antiga formada per un aparell de carreus regulats ben tallats i ben col·locats, i amb cantoneres de dimensions similars. | 08078-97 | A la zona de Sants Metges | En el Catàleg de masies (a l'apartat de ruïnes) del municipi, consta que a la casa hi ha o hi havia una inscripció que indica l'any 1871. En el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', ja hi apareix la casa Xacó, i hi consten Josep Pobladó, Raimunda, Ramon i Joan, com a habitants del mas. | 42.0567100,1.7655800 | 397858 | 4656810 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48642-foto-08078-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 48643 | Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda | La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. | La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. | 08078-98 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. | 42.0423500,1.6740200 | 390257 | 4655329 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 48644 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo | XVIII?-XIX | Enrunada. Es pot identificar més o menys el perímetre de l'estructura i alguns murs interiors. | Les ruïnes de Cal Miqueló estan situades prop de la Rasa de la Boixadera, enmig d'una zona boscosa amb antigues feixes de conreu avui ocupades per massa forestal. Les restes de l'estructura es troben amagades entre la vegetació i els arbres que hi han crescut. Es pot identificar una estructura de planta rectangular, que sembla correspondre a la construcció principal, i un annex de dimensions menors adossat al mur nord-est. L'estructura principal està bastida amb murs d'uns 60 cm de gruix, construïts amb grans carreus tant sols desbastats i pedres irregulars; es poden distingir força bé les quatre cantoneres principals. Tot i que hi ha gran quantitat de pedres de la mateixa construcció que cobreixen l'estructura sembla que es conserva força alçada dels murs, almenys entorn al 1,20 m. | 08078-99 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que sembla correspondre a Cal Miqueló, en la qual hi figura un tal Pedro Canellas (o Casellas). Informacions orals indiquen que durant el període de la guerra civil encara era habitada. | 42.0537400,1.7248500 | 394483 | 4656530 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De difícil localització, queda situada a poca distància del punt de creuament de la pista que porta de la Vileta Nova a la Taupera amb el torrent de la Boixadera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 48645 | Gabaldans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gabaldans | XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament, es conserven en alçat part dels murs. | Les ruïnes de la masia de Gabaldans es troben al costat de la pista forestal que comunica el camí que del Cint puja cap a Taravil i Capolat amb la pista de Torrades i Trasserra. Anant-hi des de Torrades, passats uns 1260 metres, per sobre la pista i a poca distància hi ha les restes. Les estructures es troben en procés d'enrunament i molt cobertes de vegetació que n'afavoreix el deteriorament, tot i això alguns dels murs que estan dempeus es conserven fins a l'alçada de la planta. Els murs mostren una planta allargada en sentit est-oest, la part sud mirant cap al què era l'antic camí d'accés. Sembla que està conformada per dues construccions principals situades adossades i comunicades entre elles, l'una semblaria correspondre pròpiament a la casa i l'altra podria ser més destinada a paller. La del costat més est conserva un pilar central i algunes compartimentacions interiors de la planta baixa; és una construcció bastida adossada al marge. L'estructura del costat de ponent també mostra diferents divisions interiors, i encara conserva part dels muntants d'una porta d'accés a la façana de ponent i una finestra amb llinda i brancals de pedra picada al mur nord. A grans trets el conjunt de les estructures estan bastides amb murs de paredat fet amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats de mides i formes diverses, i a les cantoneres grans carreus desbastats. | 08078-100 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi figura la masia Gabaldans en la qual es cita a Juan Torner. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa Gabaldans, i s'hi relacionen Ramon Mosoll, Antonia, Josep i Anton. Informacions orals indiquen que encara hi ha algun veí que recorda quan era habitada, tot i que ja fa molts anys. | 42.0673300,1.7400400 | 395762 | 4658020 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48645-foto-08078-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml