Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52854 | Cabana de volta, Les feixes de França, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-2 | MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. | XIX | Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca. Orientada a migdia la porta presenta una llinda de pedra monolítica. La coberta és feta per volta d'aproximació i el gruix del mur de tancament és de 0,72 m. | 08079-55 | Pla de les Feixes de França | 41.8759700,2.0951600 | 424918 | 4636401 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 52855 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-10 | XX | Per Pasqua s'organitza una cantada de caramelles basada en diverses cançons del repertori popular que va acompanyada per alguns balls de caramelles, com el Ball de cascavells, el Ball de panderetes i el Ball de cintes. | 08079-56 | L'Estany | Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de l'Estany amb l'impuls dels mossens, Desprès de la guerra civil espanyola en deixaren de fer i es recuperaren els anys 60 del segle XX. Ja fa uns anys que aquesta tradició de cant i dansa popular està impulsada per la colla de caramellaires local. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'entitat organitzadora de l'activitat és la colla caramellaire 'Sortits de l'ou' de l'Estany. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 52856 | Safareig del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-viver | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio. (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIX- XX | Vas de contenció d'aigües format aparentment per murs de paredat ordinari. | 08079-57 | Nucli urbà, Carrer de la riera de l'Estany, s/n | Trobem constància de l'existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890], així comen la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954. Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l'adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava al poble. En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l'Estany] pasa por el centro de la población, y a tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera(')' [Tobé, 1890, pàg. 7] Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que: 'La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l'extrem N.O. En un safreig á cinc minuts del poble.' [Tresserra, 1920, pàg. 2] | 41.8712700,2.1152700 | 426581 | 4635862 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52857 | El Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontarro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI | Pont de pedra, d'obra de fàbrica de paredat ordinari, d'uns 3 metres d'ample, i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum, cobert per una volta de mig punt. | 08079-58 | Nucli urbà, Carrer de la Serreta, s/n | Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest. | 41.8706200,2.1153900 | 426590 | 4635790 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52857-foto-08079-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52857-foto-08079-58-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aspecte força desdibuixat a causa del cegat de l'ull i a la superposició de paraments damunt seu. | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52860 | Creu de Puig Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-puig-caritat | XIX - XX | Element escultòric de pedra, col·locat damunt un pedestal de pedra, recolzada en una plataforma esglaonada també de pedra, elevada respecte del nivell del terreny. L'actual creu és de mitjans del segle XX. | 08079-61 | Serrat dels Lliris, Puig de la Caritat. | Elevació de 1010 metres d'altitud , situada sobre el mateix poble de l'Estany. Pel juny de 1481, la llagosta arrasava els camps i es va anar invocar la Mare de Déu en aquest punt. Com que la collita es va salvar i s'havien repartit pans li va quedar el Puig de la Caritat. | 41.8758800,2.1087800 | 426048 | 4636379 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Jaume Molera | Fita ornamental commemorativa religiosa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52861 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-10 | CARRERAS Candi; Francesc; GOMIS, Cels (1908-1918). Geografia General de Catalunya. Volum II. Província de Barcelona. Establiment editorial d'Albert Martín, Barcelona. | XIX-XXI | La Festa Major del poble se celebra tradicionalment el 8 de setembre, coincidint amb la Nativitat de la Mare de Déu. Són elements tradicionals de la festa major l'ofici religiós, les sardanes, escenificacions de teatre i altres activitats lúdiques. | 08079-62 | L'Estany | La referència documental més antiga que actualment es coneix sobre l'existència de la festa major la trobem a la Geografia General de Catalunya de l'any 1908: l'Estany. (...) Es del bisbat de Vich, té una església parroquial, dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos hostals y tartana pera anar a Caldes. Fà festa major lo 8 de Setembre, y fira lo 8 de Desembre. [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245] | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 52862 | Fira de L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lestany | CARRERAS Candi; Francesc; GOMIS, Cels (1908-1918). Geografia General de Catalunya. Volum II. Província de Barcelona. Establiment editorial d'Albert Martín, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna. (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIX-XXI | La Fira de l'Estany es celebra tradicionalment el 8 de desembre, coincidint amb la festa de la Immaculada concepció de la Mare de Déu (també coneguda com a festa de la Puríssima Concepció). També cal destacar el concurs de pintura ràpida, d'origen contemporani, que ha tingut un nombre creixent de participants | 08079-63 | L'Estany | D'origen antic, la Fira de l'Estany fou antigament una fira ramadera. Dedicada al comerç de pells i bestiar. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI per l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. Malgrat trobar-se indicis a l'època preromana i romana, fou a partir del segle XII quan es considera que es començà a organitzar la pràctica de la transhumància a Catalunya i, en conseqüència, quan es creà la xarxa de camins per on havia de transcórrer. [Trepat-Vilaseca, 2012, pàg.7] Després de la reconquesta de terres als musulmans, els monestirs cristians més potents, com el de Santa Maria de Poblet o el de Santes Creus en zones planeres, i els de Sant Martí de Canigó o Sant Miquel de Cuixà en zones muntanyenques, eren propietaris de nombrosos ramats. Els monestirs de les zones de muntanya tenien dificultats per alimentar els seus ramats durant l'hivern per culpa de la neu i el fred, mentre que els de les planes no podien fer-ho a l'estiu per la competència amb els conreus. En conseqüència, els monestirs del Prepirineu català propiciaren la creació d'una xarxa de camins, estable i segura, que permetés el trànsit dels ramats cap a les pastures de muntanya a l'estiu, o cap a les zones menys fèrtils de les planes a l'hivern. El monestir de Santa Maria de l'Estany, molt més modest, és possible que també participés en aquest procés. Però a partir del segle XVI els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodós, sense especificar-ne l'època. [Tresserra, 1920, pàg.4] Aquest podria haver estat l'origen de la fira de l'Estany que, si ens guiem per la cita de Mossèn Tresserra i per la datació de la capella de Santa Cecília, podria trobar-se entre els segles XIII i XVI]. També trobem documentada la fira a la Geografia General de Catalunya de l'any 1908: 'Estany. (...) Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial, dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos hostals y tartana pera anar a Caldes. Fà festa major lo 8 de Setembre, y fira lo 8 de Desembre.' [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245] | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52862-foto-08079-63-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52863 | Fons documental de l'Arxiu del Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-del-monestir-de-santa-maria-de-lestany | XIII-XVIII | <p>En l'actualitat els fons arxivístics i bibliogràfics que es troben a la parròquia de Santa Maria de l'Estany estan instal·lats a la planta baixa en les dependències annexes al claustre, que també acullen el museu. Tot just entrar, en el vestíbul d'accés al museu es percep un ambient de notable humitat, que tanmateix desapareix al cap d'una estona de mantenir-se una activa circulació d'aire per l'obertura de les finestres. En els darrers anys s'ha tingut especial cura en mantenir una bona ventilació dels espais quan el temps ho permetia, fet que ha evitat deterioraments importants, però aquests espais són naturalment humits, i es detecten algunes alteracions en els documents emmarcats i penjats a la paret, Hi ha tres documents en pergamí en aquesta situació, dos al passadís d'accés i un altre en una paret més propera a la sala on hi ha al major part dels documents bibliogràfics i arxivístic. Els que mostren més alteració pels efectes de la humitat i dels fongs són els dos que hi ha al passadís d'entrada, una butlla de l'any 1507 de 49x84 cm., i una altre butlla de l'any 1616 de 53x79 cm. I especialment el primer d'ells, situat a la paret de la dreta de l'entrada .El tercer dels pergamins emmarcats, més gran (145x70),no presenta alteracions aparents. En la sala en què es troba agrupada la major part de la documentació aquesta es troba instal·lada en quatre armaris. Armari número 1,de fusta, amb dues parts de 1.30m,de 10 prestatges cada un. Del total de 20 prestatges d'aquest armari,15 15 contenen fons bibliogràfics o hemerogràfics i els cinc restants contenen documentació arxiu. Armari 2,de 1,75 m d'amplada, conté vuit nivells de prestatgeria, tres dels quals són de documentació d'arxiu i els altres cinc de documentació bibliogràfica. Armari 3.Encastat a la paret.D'1,15m d'amplada. Conté 4 nivells de prestatgeria, dels quals 2 són ocupats per capses que contenen fotografies de peces de museu mentre que les altres dues una conté butlletins oficials del bisbat i l'altra altre tipus de llibres Contemporanis. Armari 4.Encastat a la paret.D'1.15 m d'amplada i quatre nivells de llibres, conté butlletins del bisbat, i revistes 'Ecclesia'. Aquesta documentació cal afegir-hi uns 40 cm que es troben en un armari (núm 5) en el primer pis de la rectoria, on també hi ha uns 30 cm corresponents als fons ubicats a la planta baixa.</p> | 08079-64 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52863-foto-08079-64-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 52864 | Goigs a Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-l-estany | XIX | Goigs a lloança de Santa Maria que es venera a la parròquia de l'Estany, Bisbat de Vic. -Puix de Déu sou tan amada,/ preserveu-nos de tot dany:/sigueu la nostre advocada,/Verge Santa de l'Estany. -Déu etern us ha escollida/ i l'Arcàngel heu cregut;/vostre sí treurà florida/ resplendent de celsitud./ L'Esperit que us ha ombrejada/ farà néixer el diví Tany. -Nit de goig. Betlem fulgura/ quan Jesús de Vós és nat/ sou la Mare intacta i pura/ del Mesies esperat./ Nostra raça és honorada,/ Déu de l'home es fa company. -Un estel el camí els mostra/ als tres Reis de l'Orient/ i confessen el Fill vostre/ Déu i Home Omnipotent./ A Jesús, o Mare amada,/ tota glòria li pertany. -Al·leluia. Tothom canta/ a Jesús ressuscitat/ El cor vostre, Mare santa,/ llum de Pasqua l'ha inundat./ La nit vostra és feta albada/ s'ha allunyat el dol i el plany. -Quina joia pels fills d'Eva,/ i quin goig pel vostre cor/ quan Jesús al cel s'eleva/ ple de glòria i resplendor./ La nissaga esclavitzada veu trencat el seu parany. -Al Cenacle amb Vós, Maria,/ els apòstols s'han unit/ i heu rebut amb alegria/ els set dons de l'Esperit./ Tota llengua era parlada,/ del país i de l'estrany. -Dalt del cel Déu us honora,/ goig suprem que Vós sentiu,/ de la terra i cel. Senyora,/ us corona Emperatriu./ De la glòria sospirada/ Vós en sou el viarany. -Feu que fruiti amb benaurança/ tota entranya que es consum/ suplicant amb l'esperança/ de portar un fill a la llum./ Quan veurà l'hora esperada/ vetlleu Vós el seu afany. -Que la llei de l'Evangeli/ sigui tot el nostre encís:/ la mala herba mai no arreli/ en les llars d'aquest país./ Beneïu nostra sembrada/ que ens és vida durant l'any. -TORNADA. Puix de Déu sou tan amada/ preserveu-nos de tot d'any:/ Sigueu la nostre advocada,/ Verge Santa de l'Estany. | 08079-65 | Santa Maria de l' Estany. Carrer Verdaguer, 2. | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 52865 | Fons de l'Arxiu fotogràfic Municipal de L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-de-lestany | XX-XXI | El municipi de l'Estany ha iniciat una recollida de fotografies, les quals estan en procés de ser inventariades i serà la base per un arxiu fotogràfic digital. | 08079-66 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52865-foto-08079-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52865-foto-08079-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 52870 | Cobert del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-grau | RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XVIII | Els elements que conformen l'estructura presenten certes alteracions. | La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. I en destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. | 08079-71 | Nucli urbà. Carrer de Sant Isidre, 19 | 41.8705500,2.1137500 | 426454 | 4635783 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52870-foto-08079-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52871 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins | AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). | XVIII | Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 08079-72 | Raval del Prat. | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580600,2.1119900 | 426294 | 4634398 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52871-foto-08079-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52872 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lestany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | .XII-XIX | <p>El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.</p> | 08079-73 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.</p> | 41.8690000,2.1123900 | 426339 | 4635612 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||
| 52873 | Església de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi.(1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. p. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII -XX | <p>L'església té una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, capçat a llevant per tres absis semicirculars. En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha una cúpula semiesfèrica sobre trompes. L'absis central s'obre, mitjançant un senzill ressalt, a una perllongació de la nau que forma un cor, i les absidioles s'obren a cada braç del transsepte mitjançant també uns senzills ressalts. La nau i el transsepte es cobreixen amb una volta de canó de mig punt reforçada a la nau per tres arcs torals la qual arrenca, igual com les voltes de quart d'esfera dels absis, d'una senzilla imposta. Els arcs torals arrenquen de pilars rectangulars, llevat del que obre el presbiteri, que és emfasitzat per dues columnes, que substitueixen els pilars.</p> | 08079-74 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores, amb un sostre embigat, sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble. Com ja s'ha esmentat, el conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983). A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica (referenciada ja el s. XIV), realitzada en alabastre policromat. D'elements d' interès es conserven la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor.</p> | 41.8693200,2.1125100 | 426350 | 4635648 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'església, en conjunt, és d'una nuesa total i no té altres elements ornamentals que les columnetes de les finestres, els capitells i les bases de les columnes que suporten l'arc toral del cor i les impostes dels pilars, decorades amb un senzill tema geomètric o floral. El conjunt arquitectònic de l'edifici de l'església va ser reconstruit en bona part durant els anys 70 del segle XX primat-se l'aparença de la seva obra romànica, tant a la capçalera com a l'interior de la nau central, el que va comportar la desaparició d'estructures gótiques i barroques anteriors. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||
| 52874 | Ajuntament de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lestany | CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XIV-XVII | Edifici de planta rectangular en cantonada que dibuixa una forma allargada oberta a tres cares i amb coberta a doble vessant. Construcció que, antigament formava part del conjunt arquitectònic del monestir. L'actual façana oest de l'edifici queda alineada amb el carrer i és on es localitza l'accés principal a l'immoble que es fa per una porta d'arc de mig punt adovellada. El pany de mur que tanca aquesta façana presenta, a cada un dels costats, un contrafort de grans dimensions, que assoleix l'alçada de la planta pis. Aquesta façana està presidida per una placa amb la inscripció CASA CONSISTORIAL DE SANTA MARIA DE L'ESTANY RESTAURADA EN 1955 flanquejada per dos fanals a quatre cares de paret. Les úniques finestres de la façana es localitzen a la segona planta on a l'eix del carener de la coberta s'obre l'estructura d'una doble finestra, tota emmarcada per pedra local tallada i amb doble llinda monolítica. La façana nord, que s'obre a la plaça del monestir, la conforma un pany de mur on s'obre una balconada a l'alçada del primer pis amb dues obertures d'arc rebaixat de pedra tallada i barana de ferro. Al costat dret d'aquesta s'obre una finestra amb brancals i llinda monolítica de pedra amb ampit motllurat. Mentre que a la planta sota coberta es localitzen tres finestres de menors dimensions, també fetes de pedra tallada local. L'únic accés que presenta la façana es localitza a tocar de la cantonada esquerra i és una porta senzilla. A la façana que conforma el mur de tancament de ponent, s'obren un seguit de finestres a cada una de les plantes que ofereixen un ampli ventall tipològic i formal. Bé que en destaca el plafó del gran rellotge de sol, fet amb rajoles decorades, regal de Josep Roig i Ginestós i Maria Iñiguez i Oliver al poble de l'Estany 1982. Pel que fa a les obertures, a la planta baixa, centrades a l'amplada del mur, hi ha dues finestres reixades amb barrots i emmarcades de pedra local tallada. A la primera planta, d'una banda, s'obre un gran finestral d'arc escarser, fet amb un bloc monolític de pedra local sobre mènsules i brancal de pedra tallada. Al costat dret d'aquesta s'obre una segona finestra amb llinda monolítica plana i brancals i ampit motllurat de pedra. Un segon plafó de rajols ceràmics amb l'escut històric del municipi és situat a la part central de la façana, just al nivell del primer pis. Pel que fa al nivell de sota coberta s'obren quatre finestres, tres de gran i una de menors dimensions, totes fetes amb pedra local tallada en brancal, llindes i ampits. Tot l'aparell del conjunt de murs de les façanes són fets amb maçoneria que, en certa mesura, remarca l'horitzontalitat de les filades. El ràfec de la coberta de les façanes nord i sud és fet amb línia de teula sobre maó pla. | 08079-75 | Nucli urbà. Carrer del Doctor Vilardell, 1 | Aquest edifici formava part de les antigues dependències del monestir, podent-se tractar, molt probablement, de les estances privades de l'abat. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52875 | Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura | XIV - XXI | Obres de rehabilitació 2015 | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva façana s'articula a partir de la disposició de dues grans obertures que es disposen a la planta baixa. Una amb llinda recta i l'altra amb arc de mig punt rebaixat, on s'obre la porta de doble full que dóna accés a l'interior. A la planta primera s'obren dos finestrals emmarcats per pedra tallada local amb ampit motllurat que queden alineats, respectivament, amb les obertures de la planta baixa. A la planta sota coberta es disposa un finestró, també emmarcat amb pedra tallada, que s'obre a l'eix central de la façana. A les plantes inferiors, destaca l'emplaçament d'antigues obertures, actualment cegades. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç disposada guardant una certa horitzontalitat. El ràfec és fet amb una línia de teules.</p> | 08079-76 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | <p>Fins el 2014 hi havia la biblioteca (planta baixa)</p> | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Totalment reformat el 2015, en aquest edifici hi ha des d'aquest any diverses dependències municipals. A la planta baixa hi ha l'Oficina d'Atenció Ciutadana i el Centre de Visitants (Centre d'Interpretació - L'Estany història i natura - Informació turística). Al primer pis, trobem la Sala polivalent i al segón pis hi ha la sala de Lectura. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||
| 52876 | Fons de l'Arxiu Municipal de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-l-estany | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Estany conserva el fons documental des de l'any 1837. Actualment el fons és de 77,74 m. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques, ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins a la intervenció de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que va tenir lloc entre novembre de 2000 i febrer de 2001. L'abril de 2009 l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 08079-77 | Ajuntament de l'Estany. Carrer del Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52876-foto-08079-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Els fons documental abasta de l'any 1837 fins a l'actualitat. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 52877 | Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV - XXI | Recents treballs de restauració (2017) | <p>El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.</p> | 08079-78 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | <p>Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).</p> | 41.8691300,2.1124900 | 426348 | 4635627 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52877-foto-08079-78-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'. | 98 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||
| 52878 | Mare de Déu de l'Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lestany | XIV | <p>A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica, realitzada en alabastre policromat i documentada ja el s. XV. A l'interior cal destacar la talla d'alabastre del segle XIV de Mare de Déu de l'Estany. La Verge sosté amb el braç esquerre el Nen mentre l'alleta. Resta part de la policromia del mantell on destaca el blau d'atzur o de cobalt i els daurats.</p> | 08079-79 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8693600,2.1125600 | 426354 | 4635652 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Propietat Privada (Bisbat). Accés Públic | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 52879 | Creu votiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-votiva | XVII - XX | Creu de pedra situada davant la façana principal de l'església de l'Estany. Procedeix de l'antic cementiri. Col·locada sobre un pòdium quadrat de pedra i recolzada en un petit dau, s'aixeca un fust de petites dimensions coronat per un bloc de pedra de forma romboidal que presenta a les seves cares diferents motius bíblics, com la crucifixió i el martiri, de factura molt simple i tosca. | 08079-80 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2 | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52879-foto-08079-80-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Jaume Molera (possible) | La peça actual és una recracaió contemporània, possiblement obra de Jaume Molera. Segons notícies de Mn. Aureli, titular de l'actual parròquia, aquesta creu és el testimoni de l'existència d'un antic fossar comú que desaparegué en realitzar les obres de l'església del monestir. | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52880 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-0 | XVIII-XIX | <p>Peça monolítica de granit i de grans dimensions amb forma cilíndrica i interior rebaixat fins a mitja canya i unes dimensions d'1,20 m de diàmetre i 1 m d'alçada. La part exterior d'aquest element no presenta cap tipus de decoració ornamental ni treball escultòric.</p> | 08079-81 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-15 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'element, probablement reutilitzat, es localitza a l'absidiola del costat dret de l'absis central de l'església de Santa Maria de l'Estany, ocupant la part central d'aquest espai a modus de -pila baptismal-. | 98|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 52882 | Jardí Mossén Aureli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-mossen-aureli | XX | Zona enjardinada que ocupa l'entorn posterior del conjunt de les dependències monàstiques, església , capella del Santissim i casa rectoral. Al jardi hi ha un conjunt de parterres de pedra, així com alguns elements arquitectònic ornamentals, també hi és la font de la Mare de Déu de Montserrat. | 08079-83 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8691700,2.1127800 | 426372 | 4635631 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 52883 | Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | XIX-XX | <p>La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).</p> | 08079-84 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.</p> | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 53 | 2.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 52885 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla | AMADES, Joan (1950-56). Costumari Català. El curs de l'any. Ed. Salvat Tomo IV. Barcelona | XIX-XX | Dansa popular de caràcter tradicional. Segons el folklorista Joan Amades es tracta d'un ball cerdà (de la Cerdanya) que fou introduït a casa nostra pels occitans durant la seva immigració a Catalunya al segle XVII. 'Després d'un passeig previ al ball, els balladors fan fer rístol a la companya (figures 1 i 2), encarats i deixar anar les mans, marquen un suau punteig i evolucionen com indiquen les figures 3, 4 i 5; en repetir-lo, pren un moviment més viu i saltironat, com marca la figura 6, i acaba amb un airós giravolt del ballador (figura 79)' JOAN AMADES (1950-56) | 08079-86 | L'Estany | Hi ha dues hipòtesis de l'origen de la paraula Ball Pla. Una es refereix a la forma de ballar-se plana, suau, sense salts i moviments bruscs. L'altra al lloc on es ballava, en la zona plana del poble. Possiblement, aquesta primera hipòtesi prové d'estudis realitzats a Catalunya i Aragó on 'curiosament' també existeixen balls sota el nom de Ball Pla. Tanmateix, aquests balls comparteixen característiques similars amb el nostre. El Ball Pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts. Més que una dansa concreta, aquest Ball Pla indica una manera de ballar, un tipus de dansa oberta, a la que tothom podria afegir-s'hi. Els mots 'ball pla' defineixen per antonomàsia el contrari al fet de ballar fent salts, expressant els seus moviments com a dansa de galanteig, festeig amorós, molt ben acompanyats per un refinat vestuari. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52885-foto-08079-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | S'està intentant recuperar i promoure per part la colla caramellaire de l'Estany Sortits de l'Ou i sota la tutela de l'Esbart dansaire de Castellterçol. | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52886 | Antigues dependencies del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-dependencies-del-monestir | XIV-XVI | <p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.</p> | 08079-87 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.</p> | 41.8690700,2.1125900 | 426356 | 4635620 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 52887 | Font del Doctor Vilardelll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-doctor-vilardelll | XX | Font situada davant la casa del Doctor Vilardell, just al carrer que porta el seu nom. | 08079-88 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Barcelona | 41.8678900,2.1130400 | 426392 | 4635489 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52887-foto-08079-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 52888 | Col·lecció Plafons ceràmics Josep Roig i Ginestós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-plafons-ceramics-josep-roig-i-ginestos | XX | Es tracta de dues composicions de ceràmica, del mestre ceramista Roig. Les composicions són de ceràmica policromada. La primera està formada per un conjunt de 7 x 6 peces de ceràmica on hi ha el dibuix dels antics dominis de l'Estany. Aquesta composició data de 1982. Policromia en diversos colors. L'altra composició de rajoles de 5 x 4 es tracta del dibuix de dos àngels aguantant l'arbre, simbologia del territori amb el símbol eclesiàstic de domini del bisbat. Policromia en Blaus. | 08079-89 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52888-foto-08079-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52888-foto-08079-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 52889 | Carrer dels Monjos - Carrer Fosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-carrer-fosc | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XV-XVIII | Carrer estret i tortuós, en pujada, que va des del pla del monestir cap a Oló. Destaquen l'edifici de la casa núm. 6 pel seu portal dovellat d'estructura renaixentista, la casa núm.3 per les seves llindes amb inscripcions de 1792. El conjunt de les cases està construït amb pedra local (gres vermell, fàcilment degradable). El prototipus de casa és estreta, amb paret mitgera, de tres plantes, la de baix destinada per animals, primer pis com a habitatge i golfes. El carrer avui està enllosat i a la part superior, que ha de salvar més desnivell, hi ha escales. Les façanes de les cases són a diferents nivells per adaptar-se al pendent. Predominen els portals rectangulars, no massa amples, combinant amb algun portal rebaixat. | 08079-90 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos. | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118200 | 426293 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antigament hi havia un hostal on els traginers i les mules que es dirigien cap al Lluçanès descansaven. | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52890 | Carrer Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XV - XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'hi alineen guarden l'obra de les façanes originàries. El traçat del vial queda definit vers el fort pendent del vessant de llevant del Serrat de la Sagrera, Fet que propicia que al tram del carrer més meridional s'edifiqués sols el costat oest de l'antic camí, quedant totes les façanes de les cases obertes a l'est, on s'emplaça el nucli originari de la població. Dinàmica constructiva que s'inverteix al tram més septentrional del carrer on el pendent se suavitza. | 08079-91 | Nucli urbà. Carrer Rodors | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678600,2.1099700 | 426137 | 4635488 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52891 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-7 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLC i TORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIV-XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'alineen guarden l'obra de les façanes originàries, especialment les d'època moderna. | 08079-92 | Nucli urbà. Carrer Major. | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688300,2.1118300 | 426293 | 4635594 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52892 | Font de l' Avi Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-l-avi-ferreret | XX | En una placeta al costat de l'Ajuntament hi ha aquesta petita font, envoltada d'heures. Estructura composta per una antiga roda de molí estriada col·locada verticalment a la que se li adossa un aplacat de pedres que encerclen l'aixeta del brollador. A la part inferior de l'estructura es disposa una pica de pedra de planta rectangular que descansa sobre un peu, també de pedra. Prop d'ella uns bancs de pedra i uns arbres fan bona l'estada al bell mig del poble, a recer del romànic que perdura al pas del temps. | 08079-93 | Nucli urbà. Jardí Font Avi Ferreret o Plaça rellotge de sol. | POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany | 41.8688300,2.1125000 | 426348 | 4635593 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52892-foto-08079-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En agraiment de la població de l'Estany al senyor Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament del servei d'aigua potable al municipi. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52893 | Font de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany | XX | Estructura arquitectònica definida a partir una gran pica de planta rectangular que es disposa sobre el mur de contenció de terres del carrer, on es disposa un plafó escultòric amb un baix relleu de la imatge de la mare de Déu que està flanquejat per dos plafons epigréfics amb versos d'en Felip Graugés. | 08079-94 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2 | 41.8694800,2.1126900 | 426365 | 4635665 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52893-foto-08079-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52893-foto-08079-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En els jardins de darrere l'església i al costat del baix relleu que representa la Verge Maria hi ha gravats versos d'en Felip Graugés. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52896 | Cal Passerisa vell o Casa de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passerisa-vell-o-casa-de-les-eres | XVIII-XX | Edifici de planta quadrangular a quatre vents orientat a migdia amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de migdia. Al volum principal s'adossa un porxo d'arcs de mig punt a la façana de migdia i un cos adossat a la part nord. Els dos en planta baixa i amb coberta de teula de vessant simple. La distribució interior es defineix a partir de la planta i pis, presentant diverses obertures a cada una de les façanes. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior està fet de maçoneria amb els muntants de les obertures de pedra tallada. El ràfec de la coberta està fet amb maó a punta de diamant, sobre una línia de maó pla. | 08079-97 | Nucli urbà. Carrer Barcelona, 1 | Antiga masia que ha quedat absorbida per l'actual eixample del nucli urbà. | 41.8679100,2.1134300 | 426424 | 4635491 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació completament remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52897 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera | XVIII-XX | Cal Noguera és un conjunt d'edificacions disposades a l'entorn d'un edifici principal que es localitzen a l'entrada del camí d'Oló al nucli de població, just davant del prat que s'estén fins a tocar el Cementiri municipal i els actuals dipòsits d'aigua. L'edifici principal és una construcció de planta rectangular orientada a migdia articulada a partir de dos plantes interiors i coberta a doble vessant amb el carener sobre la façana principal. L'accés a l'interior queda habilitat al mur de tancament oest. La composició de la façana principal s'articula a partir de les obertures que es disposen en cada un dels dos nivell. A la planta baixa si disposa una porta flanquejada per dos grans finestrals fets amb obra prefabricada de formigó. En aquest mateix nivell s'hi disposa una de les obertures originals feta amb brancals i llinda de maó cuit. A la planta principal s'hi disposa un altra obertura feta amb maons així com una gran finestral de major dimensionat d'època recent. Vers la cantonada sud-est s'hi localitza una composició feta per dos grans finestral d'arc de de maó cuit al igual que els brancals de les obertures. Aquest esdevé l'element que dona singularitat a la façana i al conjunt de l'edifici. L'aparell constructiu de l'edifici és fet de maçoneria amb carreus de rius i argamassa de morter de calç. | 08079-98 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 19 | 41.8707700,2.1103900 | 426175 | 4635811 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52897-foto-08079-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Coneguda com Ca La Mestressa | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 52898 | Ca l'Errando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerrando | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant amb carener paral·lel a la façana lateral. Les façanes s'articulen a partir de les obertures que s'obren a cada una de les plantes. La façana principal s'ordena a partir d'aquests nivells de les plantes, on s'obren diverses obertures de dimensionat diferents. A la planta baixa es localitzen dues portes d'accés, la principal vers la part occidental i una altra més cap a l'est. L'estat que presenta el parament exterior, d'aquesta façana principal, permet apreciar l'aparell constructiu de maçoneria i les posteriors refeccions fetes amb maons. Destaquen les motllures de pedra local tallada que presenten algunes d'aquestes obertures, així com els brancals i la llinda de la porta principal. La façana lateral, que afronta a la plaça, presenta diverses obertures. | 08079-99 | Nucli urbà. Carrer Major, 1-3 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688400,2.1120900 | 426314 | 4635595 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52898-foto-08079-99-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chávez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52899 | Ca la Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tona | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant amb façana principal al carrer Major, on obre porta. La composició i el parament d'aquesta façana han estat reformats en època contemporània encara que es localitzen obertures originals amb motllures de pedra local treballada emmarcant les finestres. D'entre aquestes en destaca una, la de major dimensió que es localitza a l'eix de la façana, sobre l'accés principal a l'edifici. Presenta una llinda amb una decoració incisa, una orla encercla la data de 1702. | 08079-100 | Nucli urbà. Carrer Major, 5-7 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688100,2.1119900 | 426306 | 4635592 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. A la planta baixa hi ha el Bar-Restaurant Ca la Tona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52900 | Cal Pere Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coll | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada. El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana. | 08079-101 | Nucli urbà. Carrer Major, 9 - 11 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687800,2.1118600 | 426295 | 4635588 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52900-foto-08079-101-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52901 | Cal Cintet o Cal Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-o-cal-codina | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que guarda l'alienació del carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana és resolta per una porta de doble fulla amb arc rebaixat de muntants i dovellat de pedra tallada que s'obre a l'eix de l'edifici. A les plantes superiors, es disposen dues finestres per planta que guarden la simetria del conjunt. L'aparell està fet de maçoneria de pedra desbastada quedant remarcats els muntants de les obertures així com el reforç de pedra carejada de les cantonades. El carener està fet de maó pla i teula. | 08079-102 | Nucli urbà. Carrer Major, 13 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687400,2.1117500 | 426286 | 4635584 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52902 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer i cobert amb teulada de doble vessant. La composició de la façana s'articula a partir de les tres obertures que s'obre a cada una de les tres plantes de l'edifici. A la planta baixa s'obren dues portes amb llinda plana i una finestra, sobreposant-se per cada pis dues finestres i un balcó per planta. El seu parament és fet d'aparell de maçoneria de pedra desbastada regular. El ràfec és fet per una línia de teula sobre maó pla. | 08079-103 | Nucli urbà. Carrer Major, 15 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687100,2.1116900 | 426281 | 4635581 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Allotjament Rural. Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52903 | Ca la Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-roseta | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres amb façana al carrer Major. Presenta una composició articulada a partir de l'eix que defineix l'accés principal, queda desplaçat vers a l'est. El conjunt d'obertures de cada un dels tres nivells que presenta la façana, planta baixa pis i nivell sota coberta, tenen els brancals de pedra local tallada. Elements que ofereixen un acurat tractament de les formes i motllures. Destacant les de la porta, amb carreus de grans dimensions i una llinda plana de tres carreus, així com els de la finestra principal de la planta pis. Sense desmerèixer els que emmarquen la petita finestra del segon pis, definida a partir d'un únic carreu per costat i el de l'ampit amb goteró. | 08079-104 | Nucli urbà. Carrer Major, 17 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687100,2.1116100 | 426274 | 4635581 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52904 | Cal Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tori | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular que obre façana al carrer Major. Presenta una composició a partir de les obertures de cada una de les plantes. Aquestes obertures queden emmarcades per elements de pedra tallada amb motllures i cisellats decoratius. Destaquen els de la porta principal de doble ull, on es disposa una llinda monolítica plana i els de les finestres de les plantes superiors, també amb llindes monolítiques, una amb l'epigrafia d'una creu. La finestra, que es disposa a la planta baixa, queda tancada per un reixat de forja singular que dibuixa una quadrícula feta de barrots plants amb una petita portella registrable a la part inferior dreta. | 08079-105 | Nucli urbà. Carrer Major, 19 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687000,2.1115000 | 426265 | 4635580 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52905 | Ca la Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montserrat | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana principal vers el carrer. La seva composició es defineix a partir de l'eix que marca la porta principal i s'articula per les obertures de cada una de les plantes. Emmarcades per motllures de pedra picada local, destaca el seu dimensionat. La porta principal és d'arc de mig punt i presenta un dovellat regular ben dimensionat. Les finestres presenten llinda plana monolítica amb un cisellat de les arestes que es repeteix com a motiu, en cada un dels elements. La llinda de la finestra que es disposa sobre la porta principal, presenta una inscripció epigràfica amb la llegenda 1704. | 08079-106 | Nucli urbà. Carrer Major, 21 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687000,2.1114000 | 426257 | 4635580 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52906 | Cal Benet o cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat al nord amb coberta de doble vessant. La façana principal es defineix a partir d'una disposició regular de les obertures. A la planta baixa estan les portes d'accés i del garatge i per sobre d'aquestes, a cada una de les plantes dues finestres amb llinda monolítica i barana a l'ampit. El tractament de la façana és resolt amb un revestiment llis. | 08079-107 | Nucli urbà. Carrer Major, 23 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8686900,2.1113300 | 426251 | 4635579 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52906-foto-08079-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52907 | Ca la Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pilar | XVIII-XX | Immoble de planta rectangular en cantonada orientat a migdia i cobert amb teulada de vessant simple que desaigua vers la façana principal. Té adossat un cobert de doble alçada al seu costat occidental. La façana ofereix una composició definida a partir de la porta d'accés de doble full, que s'obre a la planta baixa flanquejada per una finestra. Aquesta porta, està desplaçada al costat dret de l'edifici, quedant centrada a l'eix del carreró que dóna accés. Així mateix, a la planta pis s'obre un finestral i a la planta sota coberta una finestra de menors dimensions. El parament exterior del mur de tancament de la façana està acabat amb un revestiment llis de color rogenc. Pel que fa al cobert que s'adossa al cos principal de l'edificació, està obert pel seu costat est, per on s'accedeix. En destaca l'estructura de la coberta de vessant simple, feta per encavallada de fusta rematada amb teula. | 08079-108 | Nucli urbà. Carrer Major, 2 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8689500,2.1116900 | 426281 | 4635607 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52908 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral, que s'obre al carreró. La composició de la façana principal es disposa a partir de les dues obertures que s'emplacen a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra reixada de forja. Obertures estan fetes amb emmarcat de pedra local tallada i llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis, just per sobre de la finestra de la planta baixa hi ha l'única obertura d'aquesta planta. La façana lateral presenta acabat resolt per un revestiment llis uniforme que es disposa per sobre d'un sòcol de maçoneria. De les dues obertures que es disposen per planta, crida l'atenció els elements petris d'una finestra que està tancada per un reixat reticular de forja, amb una llinda monolítica decorada i un ampit motllurat. El parament de la façana és fet amb aparell de maçoneria desbastada disposat de forma regular. El ràfec de la coberta és fet per una peça ceràmica en forma de teula i amb fons pla de maó. | 08079-109 | Nucli urbà. Carrer Major, 4 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688400,2.1117900 | 426289 | 4635595 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52909 | Carrer Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el carrer. La façana guarda una disposició regular de dues obertures per planta alineades en relació a dos eixos verticals. Corresponent-se els de la planta baixa amb la porta d'entrada i la porta del garatge. L'aparell constructiu del parament exterior de la façana és fet de carreus regular disposat en filades horitzontals a trenca junt de pla i amb emmarcat de pedra tallada les finestres de les plantes. El ràfec de la coberta és fet amb una línia de rajola a punta de diamant. | 08079-110 | Nucli urbà. Carrer Major, 6 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688100,2.1117300 | 426284 | 4635592 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52909-foto-08079-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52910 | Cal Santapau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santapau | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia que presenta una portalada d'arc rebaixat adovellada amb pedra tallada en una de les façanes i una porta de garatge a l'altre. El seguit d'obertures que es disposen a cada una de les plantes són emmarcades per pedra tallada i llinda monolítica. L'aparell dels murs és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular. | 08079-111 | Nucli urbà. Carrer Major, 8 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687900,2.1116700 | 426279 | 4635590 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 52911 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva composició s'articula a partir de l'eix que defineix la porta principal de la planta baixa i de les obertures que es disposen a les dues plantes superiors. L'accés principal és resolt per una porta de doble full amb llinda plana monolítica. El conjunt de motllures de les finestres, presenten un motiu decoratiu definit a partir d'un motiu de línies regulars en forma de marc que envolten l'obertura. La llinda d'una de les finestres de la planta primera presenta una inscripció: 1700. | 08079-112 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 4 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688500,2.1115400 | 426269 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52911-foto-08079-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 52912 | Cal Emiliu o Miliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-emiliu-o-miliu | XIX | Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc. | 08079-113 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 6 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688800,2.1114800 | 426264 | 4635600 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||||
| 52913 | Cal Truà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trua | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Construcció de planta rectangular orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal presenta obertures amb brancals de pedra local tallada que l'emmarquen. El recinte del conjunt edificat té l'accés per un baluard amb porta de doble full i llindar teulat. | 08079-114 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 22 - 24 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694900,2.1115100 | 426267 | 4635668 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/