Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52964 | Carrer Sant Pere, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-9 | XIX | Construcció de planta rectangular i d'un sol nivell amb coberta de doble vessant que s'obre a tres cares. La porta principal és de doble full, s'obre a la façana que afronta al carrer i és feta amb brancals de maó i arc rebaixat també de maó pla. A la façana lateral es disposen dues finestres, també fetes de maó. Material que destaca al parament de maçoneria, de pedra desbastada, del conjunt dels murs de tancament d'aquesta construcció. | 08079-165 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698700,2.1110600 | 426230 | 4635710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Magatzem. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 52966 | Carrer Sant Pere, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-5 | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada de planta baixa, pis i coberta a doble vessant vers el carrer i que està conformat per un cos original i un adossat a la part posterior. La façana principal queda alineada al vial del carrer amb una porta d'accés que és de doble full i s'obre a la meitat meridional, vers la cantonada. Aquesta té els brancals fets de pedra local tallada i presenta una llinda monolítica de grans dimensions, flanquejada per una finestra ampla, que s'ha obert en el lloc on hi havia una d'anterior. A la planta sota coberta, just per sota del ràfec de la coberta, es disposen dues finestres amb muntants i llinda de pedra amb ampit motllurat. Peces aquestes que són monolítiques. El parament exterior de la façana, preserva el revestiment de morter de calç, en destaca les peces de pedra de les obertures i els reforços de pedra treballada que presenta la cantonada. La façana lateral segueix el desnivell del carrer al qual afronta, on a la planta baixa hi ha un petit finestró emmarcat per quatre peces de pedra tallada i a un nivell superior, una obertura d'arc de mig punt. El parament del cos frontal és fet de maçoneria irregular i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada, on s'adossa el cos posterior de l'edificació. Treu porta aquest carrer i és de llinda plana i brancals fets de maó i ceràmica. Aquest volum està tot revestit d'un envellit de morter. | 08079-167 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8697900,2.1112100 | 426242 | 4635701 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52969 | Carrer de Sant Oleguer, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-oleguer-1 | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i amb coberta de doble vessant vers les façanes que s'alineen amb els carrers que l'afronten. La façana principal és definida per les obertures de les tres plantes en què s'articula la distribució de l'edifici. Presidit per un eix vertical al costat esquerre on s'obre la porta d'accés a la planta baixa i una obertura per planta. La porta té una llinda amb una estructura de maó, si bé preserva els brancals originals de pedra tallada. La finestra balconera del primer pis també preserva els brancals de la finestra original amb llinda de pedra local. Tan sols, la petita finestra de la planta de sota coberta presenta l'ampit motllurat. Les altres dues obertures d'aquesta façana es corresponen amb dues finestres que queden situades a un mateix eix vertical, paral·lel a l'anterior i que s'obre a la planta baixa i el primer pis. A la façana lateral hi ha una petita finestra emmarcada per quatre pedres grans tallades que s'obre a la planta pis. Molt semblant al que s'obre a la façana posterior a la planta sota coberta. El parament de les tres façanes és fet amb maçoneria irregular de pedra local desbastada i pedruscall, presentant un reforç de pedra tallada a les cantonades. El ràfec és resolt amb una filada de teula, mentre que el carener de teules remarca els dos vessants de la coberta. | 08079-170 | Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8682700,2.1105800 | 426188 | 4635533 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52969-foto-08079-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52969-foto-08079-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52970 | Ca l'Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leulalia | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a migdia coberta per teulada de vessant simple vers la façana principal. Les obertures que es disposen, queden alineades en un únic eix vertical. A la planta baixa, la porta d'accés queda flanquejada per una finestra a cada banda, mentre que per sobre d'aquestes es disposen les finestres que s'obren a cada una de les dues plantes superiors. Aquestes obertures són fetes amb pedra tallada a brancals i llinda, que és, en tots els casos, monolítica. El parament de les façanes és de maçoneria desbastada, lligat amb morter de calç. | 08079-171 | Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8682200,2.1104800 | 426180 | 4635527 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52970-foto-08079-171-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 52973 | Carrer Sant Oleguer, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-oleguer-9 | XIX | Construcció de planta rectangular orientada al nord amb coberta de vessant simple. L'accés es fa per una porta doble amb llinda plana de fusta i una obertura rectangular a la seva part superior que serveix de carregador a l'únic pis que queda sota coberta. Totes dues obertures queden alineades amb un eix desplaçat vers l'esquerra de la frontal de la façana. Els murs són fets de maçoneria regular de pedra desbastada i pedruscall, amb reforç de pedra tallada a les cantonades i coberta sense ràfec. Adossat al costat dret de la façana es disposa un banc fet de pedres planes monolítiques de grans dimensions amb respatller també de pedra. | 08079-174 | Nucli urbà. Carrer Sant Oleguer, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8681000,2.1104300 | 426176 | 4635514 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52973-foto-08079-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Cobert. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 52974 | Carrer Balmes, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-balmes-46 | XVIII | Construcció de planta quadrada d'un sol nivell i coberta amb teulada de vessant simple vers la façana principal, orientada al migdia. Els murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria composta per pedra desbastada, de maons i pedruscall lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha reforços amb pedra tallada. La porta principal té una llinda de fusta plana i brancals de maó cuit disposats en cadena quedant centrada a l'eix de la façana. Està flanquejada per dos respiradors en forma de diamant fets també de maó cuit. | 08079-175 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 46 | 41.8680400,2.1104800 | 426180 | 4635507 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52974-foto-08079-175-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52976 | Antiga casa Presegué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-presegue | XIX-XX | Edificació a quatre vents i orientada a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el vial de l'actual carrer. La façana principal ofereix una ordenació regular de les obertures definides a partir de dos eixos verticals. Obrint-se a la planta baixa la porta del garatge i la porta principal amb llinda monolítica amb la inscripció VP 1976 SP sobre de la qual hi ha un aplacat on hi ha inscrit 1849. Les obertures de les plantes superiors es corresponen a dues finestres per planta, totes fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada i ampit motllurat. Adossada, al costat de ponent, s'emplaça una tribuna elevada amb coberta de teula de tres vessants que per una escala donant accés a la planta pis, quedant aquest cost porxat a la planta baixa. El parament exterior dels murs de tancament de llevant i ponent és fet de maçoneria de pedra desbastada. | 08079-177 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 52 | 41.8677500,2.1103700 | 426170 | 4635475 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52976-foto-08079-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 52977 | Cal Fuster Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-gros | XVII-XIX | Edificació aïllada de planta rectangular i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al migdia. A la planta baixa, just a l'escaire sud-oest, es disposa una porxada interior que treu dos arcs de mig punt a les respectives façanes que el conformen i on es localitza la porta principal. Restant l'escaire en si reforçat per una rafa alineada cap al sud. La façana principal presenta una composició definida a partir d'una doble línia horitzontal que conformen les obertures de la planta pis i la planta sota coberta. Modulació que es repeteix a les altres dues façanes, tot i que amb menys finestres a cada una de les plantes. La façana lateral presenta dues obertures alineades a un mateix eix, vers l'oest que es corresponen a la primera planta amb una finestra balconera i una finestra de menors dimensions a la planta sota coberta. En el seu conjunt, totes i cada una de les obertures estan fetes amb emmarcat de pedra tallada als brancals i amb llinda de pedra monolítica i ampit motllurat. Elements petris que es repeteixen en el reforç de les cantonades així com als brancals i dovellats dels arcs de mig punt de la planta baixa. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior del volum edificat és fet amb aparell de maçoneria regular. El ràfec de la coberta és fet per una doble filada de teula i maó. | 08079-178 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 54 | 41.8673800,2.1101700 | 426153 | 4635434 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52977-foto-08079-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 52981 | Carrer Rodors, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-46 | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada al carrer. La seva composició queda definida per les dues obertures que s'emplacen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa es disposa la porta principal que és d'arc de mig punt i de doble full, flanquejada per una finestra amb la llinda, presentant la inscripció JOAN SOLA 1796. Pel que fa a les plantes superiors, s'obren dues finestres iguals a cada un dels nivells. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter, remarcant el modulat de les pedres tallades que emmarquen el conjunt de les obertures. El ràfec de la coberta és d'una sola línia de maó col·locat a punta de diamant. | 08079-182 | Nucli Urbà. Carrer Rodors, 46 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8674100,2.1097900 | 426122 | 4635438 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52981-foto-08079-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52981-foto-08079-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 52989 | Carrer Doctor Vilardell, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-9 | XX | Casa aïllada conformada per dos volums de planta rectangular adossats amb la coberta a quatre vents amb dos cossos articulats que segueixen la forma de la planta. En destaca la composició múltiple de la façana principal amb una porxada interior d'arc de mig punt on es disposa la porta d'accés. S'accedeix, des de la cota de carrer per una escala d'un tram paral·lel a la façana que desembarca a un replà aterrasat definit a la frontal de la porta. La barana d'aquesta estructura és de doble tub horitzontal entre pilars quadrats als escaires. La simetria compositiva de la façana s'articula a partir del frontó que presenta la coberta del mòdul d'arc de mig punt de la porxada on hi ha la porta d'accés. La façana que dóna a migdia ofereix una composició presidida per un volum avança de planta rectangular que descansa sobre un gran arc escarser a la planta baixa que abasta tota l'amplada d'aquesta estructura. Per sobre, es disposa un tancament a modus de tribuna que el conforma una sèrie de quatre finestrals d'arc de mig punt. Quedant rematat l'espai de sota coberta amb un frontó triangular amb un òcul circular central. A la planta pis, l'espai que es defineix a llevant, entre els dos cossos que conformen l'edificació, es disposa una terrassa amb barana de ferro. El forjat d'aquesta estructura descansa sobre un pilar, quedant la planta baixa oberta pels dos costats. El sòcol de la casa, a l'alçada de la planta semi soterrada, és fet amb aplacat de pedra tallada regular que contrasta amb el revestiment llis del tram dels murs de la planta superior i els frontons de cada una de les façanes. El tractament del conjunt dels murs exteriors és resolt per un revestiment llis, quedant emmarcats per muntant de pedra algunes de les obertures que donen a l'exterior. El ràfec que envolta la coberta és format per un motllurat triple llis que dóna unitat compositiva a tot el conjunt. | 08079-190 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 9 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8680100,2.1129500 | 426385 | 4635502 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52989-foto-08079-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52989-foto-08079-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52990 | Carrer Doctor. Vilardell, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-7 | XX | Nau industrial als quatre vents de planta allargada que obre façana vers el carrer coberta amb teulada a doble vessant. La composició de la façana principal està modulada pel dimensionat de dues grans obertures amb llinda; una es correspon a la porta d'accés i l'altra a un gran finestral. El coronament de la façana queda resolt per una cartel·la rectangular de doble nivell que amaga el carener de la coberta, està presidida per un petit òcul central de ceràmica i una pinya sobre maons, també de ceràmica. Un voladís de teules sobre caps de biga prefabricats, recorre la façana de punta a punta, just per sobre de les obertures existents. El dinamisme d'aquesta estructura el marca un timpà fet de teula a la vertical de l'eix de la façana. Les obertures dels finestrals, tant del frontal com les dels laterals presenten una retícula quadriculada de vidre feta de ciment. | 08079-191 | Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 7 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8682500,2.1128400 | 426376 | 4635529 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52990-foto-08079-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52990-foto-08079-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52991 | Carrer Doctor Vilardell, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-14 | XX | Xalet a quatre vents de planta rectangular amb un cos avançat a la façana principal que conforma un porxo a la planta baixa, on s'obre la façana principal. La coberta és resolta a quatre aigües que inclou aquest volum central quedant rematada per un ràfec sobre caps de bigues pretensades que vola considerablement respecte al pla de la façana. La composició de la façana principal, que dóna al carrer, es defineix a partir del referit cos avançat que té la planta baixa porxada amb tres d'arcs de mig punt. Les obertures d'aquesta planta baixa són rectangulars, lleugerament allargades. Potenciant l'esveltesa de la construcció de la planta pis, un gran finestral de tres mòduls que presideix el cos avançat, mentre que la resta d'obertures, que s'emplacen en aquest nivell, en cada una de les plantes, són resoltes amb la mateixa solució tipològica que les que es localitzen a la planta baixa. La façana que dóna a migdia, està flanquejada per dues finestres per costat. S'obre una porta que dóna accés al jardí que envolta la casa. Obertura que presenta un petit voladís triangular fet amb teula i que amb unes escales salva el desnivell del terreny. L'acabat de tot el conjunt és resolt amb un revestiment llis i amb un sòcol aplacat de pedra. | 08079-192 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 14 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8680900,2.1126000 | 426356 | 4635511 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52991-foto-08079-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52992 | Local social. Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-cine | XX | Edificació de planta rectangular a quatre vents, tipus nau, cobert amb vessant orientat a llevant on s'adossa un cos central de doble alçada que conforma la façana principal. La planta baixa d'aquest cos central la conforma un únic volum, també de planta rectangular, que assoleix l'amplada de la nau, cobert amb teulada de vessant simple. Al tram central es disposa la portalada d'accés al recinte, mentre que a la planta pis, d'aquest cos adossat, se sobreposa una finestra de llinda plana que queda rematada per una coberta de triple vessant. El ràfec és resolt amb caps de biga pretensats i motllurats que donen entitat i rellevància aquesta part de l'edifici. El tractament del revestiment exterior dels murs és fet amb un enlluït pintat de color. | 08079-193 | Nucli Urbà. Carrer Doctor Vilardell, 16 | Amb la desaparició de l'antic local recreatiu, cine, teatre i ball que s'enplaçaba al costat de la Fabrica de Baix l'ajuntament va promoure la construcció d'un nou equipament social i recreatiu. El nou centre era hereu de l'activitat que anteriorment, dença de mitjans del segle XIX havien portat a terme locals com la Societat, el Centre o la Cooperativa. | 41.8679500,2.1127400 | 426367 | 4635496 | 1969 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Equipament públic: cinema i local social. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 52993 | Cal Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliberata | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia, on s'obre la façana principal amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a aquesta. La seva distribució interior s'articula a partir de tres nivells, on s'obren obertures a cada una de les façanes. La composició de la façana principal s'ordena basant-se en un eix central, definit pel carener. Obrint a la planta baixa, el portal d'entrada flanquejat per dos finestrons amb porticons exteriors de fusta. Al primer pis, una doble finestra emmarcada per pedra local tallada i brancals motllurats, també de pedra. Les llindes d'aquestes dues finestres tenen, respectivament, la inscripció IHOSEPH d'una banda i R---A, a l'altra. Per sobre d'aquestes s'obre un gran finestral d'arc escarser amb balconera, també emmarcat amb pedra tallada de factura recent. La façana lateral nord té adossat un cos sobresortint que afronta a un nivell sobre elevat on hi ha habilitada una terrassa. Pel que fa a la façana lateral que queda alineada amb el carrer, tan sols presenta dues obertures a la planta pis i una a la planta sota coberta. Totes emmarcades amb pedra local tallada amb llinda monolítica i ampit motllurat. L'aparell és fet de maçoneria, composta per pedra desbastada i pedruscall de reble amb reforços de pedra carejada a les cantonades. Destaquen uns carreus de gran format que es disposen al tram inferior de la cantonada sud-est. El ràfec és resolt amb doble línia de teules i maó pla. | 08079-194 | Nucli urbà. Carrer Vic, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8707500,2.1126500 | 426363 | 4635807 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 52994 | Carrer Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-11 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i de tres nivells interiors amb coberta de doble vessant. La composició de la façana principal queda estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes, definida a partir d'una distribució ordenada de les finestres en funció de l'eix on s'obre la porta principal, a la part central. La porta és de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda monolítica amb la inscripció FRANCISCO ROCA ANY 1806, flanquejant una creu patada sobre monticle. Vers la part dreta si obren dues finestres contigües, una de major dimensionat que l'altra però les dues també amb muntant i llinda de pedra tallada local. A la planta pis es disposen tres finestres de forma rítmica a partir de l'eix vertical de la porta. Elements que són emmarcats amb pedra tallada local, llinda monolítica i ampit motllurat i amb l'escaire escapçat. Al pis sota coberta es disposen dos petits finestrons, dels quals sols el del costat dret està fet amb pedra tallada i una obertura tipus finestral carregador, que queda parcialment tancat per una barana de ferro. El tractament de l'acabat del parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter de calç que deixa vist els elements petris que emmarquen les obertures. | 08079-195 | Nucli urbà. Carrer Vic, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8708000,2.1126700 | 426365 | 4635812 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 52995 | Cal Mesuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mesuro | XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i alineat amb el vial del carrer on treu la façana amb coberta de doble vessant. La seva distribució interior és de dos nivells, planta i pis, quedant ordenada la façana a partir de les obertures d'aquestes dues plantes. La porta, desplaçada al costat dret, és de doble full i està emmarcada per brancals de pedra local tallada i llinda monolítica de grans dimensions. A l'eix d'aquesta obertura es disposa la finestra principal del primer pis, que també està emmarcada per peces de pedra local tallada amb llinda i ampit monolític. En aquest mateix nivell però al costat esquerre s'obre una finestra de menor dimensionat que l'anterior, també emmarcada de pedra tallada. A la part de llevant de la façana s'obre un segon portal, també de doble full, coronat per un ràfec de teula al que se sopreposa, a la planta pis, una gran finestra balconera amb barana de barrots. El parament exterior del mur de tancament de la façana és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç que queda tot vist. Al tram superior esquerra, just per sota del ràfec de la coberta, que és fet d'una filada de llosa, es disposa un pany de mur fet amb carreus de pedra tallada reutilitzats. | 08079-196 | Nucli urbà. Carrer Vic, 15 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8709400,2.1127100 | 426368 | 4635828 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 52997 | Hort del Sagalès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-sagales | XX | Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres. | 08079-198 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s/n | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector. | 41.8693800,2.1129000 | 426382 | 4635654 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 52998 | Carrer Doctor. Vilardell, 4-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-4-6 | XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat a migdia, cobert amb vessant simple vers la façana principal. El tram de mur que conforma la façana lateral, orientada a llevant, queda afrontat amb el traçat del carrer i amb el tram de mur on s'obre el baluard que dóna accés a l'espai que s'obre davant de la façana principal. Definida a partir d'un eix central on s'obre una finestra vidrada d'arc rebaixat a la planta baixa i un balcó amb barana de ferro a la planta pis amb una obertura feta amb brancals i llinda monolítica de pedra tallada. Al costat de ponent es disposa una escala que dóna accés a l'actual habitatge. Pel que fa a la façana de la planta baixa, s'obren dues portes, una al costat de l'altra, amb brancals de pedra tallada i llinda de pedra monolítica i fusta, respectivament. A la planta pis tan sols hi ha una finestra també emmarcada amb pedra tallada. El parament d'aquests murs és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, presentant en alguns trams part del revestiment original. La cantonada és reforçada amb pedra carejada. El ràfec de la coberta és resolt amb una línia de teules sobre una doble alineació de maó, la inferior està disposada a punta de diamant. | 08079-199 | Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 4-6 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8686900,2.1122100 | 426324 | 4635578 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52998-foto-08079-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52998-foto-08079-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52999 | Tanca parcel·la urbana carrers Dr Vilardell - Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-parcella-urbana-carrers-dr-vilardell-balmes | XIX | Mur perimetral de tancament de parcel·la fet de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç. Presenta un coronament fet per una filada de pedra desbastada sense lligar que dóna unitat formal a l'estructura. L'acabat de l'aparell presenta diverses factures, destacant especialment la què conforma el tram central de llevant i el tram de migdia, sectors on es preserva la composició de l'aparell amb revestiment original. Els altres trams del mur estan rejuntats amb ciment. | 08079-200 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Balmes | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8684700,2.1123800 | 426338 | 4635554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52999-foto-08079-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53000 | Escuts paviment del carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-paviment-del-carrer | XX | Motius decoratius, fet amb codines de riu, que presenta el nivell de paviment del vial del carrer enfront de l'edifici de l'ajuntament. Es tracta de dos escuts quadrilongs amb el senyal heràldic de Catalunya i del municipi de l'Estany. | 08079-201 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688200,2.1122900 | 426331 | 4635593 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53000-foto-08079-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53000-foto-08079-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 53001 | Jardí costat Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-costat-ajuntament | XX | Espai enjardinat d'interès amb elements arquitectònics. Entre aquests es localitza una font obrada amb una roda de molí i una pica. Una placa en agraïment al Sr. Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament d'aigua a la població de l'estany i una gran pica monolítica de pedra picada que presenta una inscripció amb la llegenda PEY POC 1868. | 08079-202 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8688300,2.1124800 | 426347 | 4635593 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53001-foto-08079-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53001-foto-08079-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53002 | Tanca de la pista Vella, Zona d'esbarjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-pista-vella-zona-desbarjo | XX | Tram de mur de tancament perimetral de parcel·la de 2 m d'alçada i 7,50 m de llargada on s'obre una portalada d'arc de mig punt feta amb dovellat i brancals de pedra tallada que queda coberta per un pany de mur a modus de timpà. El coronament de tota l'estructura muraria, és fet de lloses planes. A la cantonada d'aquesta estructura muraria, es disposen dos corrons estriats sobreposats, un damunt de l'altre, i rematat per un guarda-rodes troncocònic. | 08079-203 | Nucli urbà. Carrer Balmes / Passeig Mossen Aureli (Carrer Rectoria) | 41.8685300,2.1133700 | 426420 | 4635559 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53002-foto-08079-203-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'espai es fa servir per jugar a les bitlles catalanes. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53003 | Mur de contenció del carrer Vic, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-del-carrer-vic-1 | XIX | Algun punt concret de l'aparell del parament està deteriorat. | Mur de contenció de terres en cantonada semicircular d'entre 2 i 3 m d'alçada i una traça de 20 m lineal, que afronta al voral septentrional del vial del carrer que actualment delimita. El tram més curt, és fet amb aparell de pedra desbastada col·locada en sec, mentre que la cantonada i mentre que el segon tram és fet amb el mateix aparell de maçoneria compost per pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç i alguns sectors rejuntats amb morter. Al final del tram més llarg, a tocar de la mitgera de l'edificació adjacent, es localitza un dipòsit interior de planta rectangular d'uns 3 m de fondària amb volta de mig punt feta de pedra desbastada per aproximació, igual que el paredat que el tanca per la part posterior. L'obertura que afronta al mur és amb llinda de bell nou i queda tancada per un reixat de barrots. | 08079-204 | Nucli urbà. Carrer Vic, 1 | 41.8701400,2.1117000 | 426283 | 4635740 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53004 | Paviment carrer Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paviment-carrer-monjos | XIX-XX | Paviment fet de lloses planes, majoritàriament de pedra local i pissarres, de diverses formes irregulars i mides disposades sense cap patró concret, tot i que guarden una certa composició horitzontal. Aquestes presenten un llaguejat prominent fet de morter que caracteritza el format de l'aparell constructiu i es disposen en un pla que presenta un lleuger pendent. Per salvar l'acusat desnivell del carrer, especialment en el sector superior del carrer, se succeeixen trams nervats, remarcats per vorades de pedra tallada rectangular disposades de forma perpendicular a l'eix del carrer. El lleuger pla inclinat que presenten aquests trams, permet anar salvant la diferència de cota que existeix entre els dos extrems del carrer. L'amplada d'aquests és variable, reduint-se progressivament la seva amplada a mesura que s'acosten al cap del carrer superior, on el pendent del terreny és més acusat. | 08079-205 | Nucli urbà. Carrer Monjos | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694200,2.1118300 | 426293 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53005 | Escultura Ciclista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ciclista | XX | Monument commemorativa feta sobre un podi rectangular revestit per un aplacat de pedra local sobre el que es disposa una planxa d'acer que representa la figura d'un ciclista sobre una bicicleta. | 08079-206 | Nucli urbà. Carrer Barcelona, s/n | 41.8708300,2.1147700 | 426539 | 4635814 | 2011 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53005-foto-08079-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la placa hi figura la llegenda 'A Pere Llort Carreras. Per la seva vàlua com a persona i en reconeixement a la seva desinteressada aportació en vers el foment del ciclisme. Els teus amics ciclistes que no t'obliden. L'Estany, 18-08-2011'. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 53008 | Antiga capella de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-betlem | XX | Construcció aïllada de planta rectangular i alçada prominent. Orientada la capçalera al sud, conforma una nau diàfana amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a l'oest i s'ordena a partir d'un eix vertical centrat on s'obre la porta d'accés i sobre el qual hi ha un òcul a la part superior. Al mur de tancament lateral que afronta migdia s'obren quatre grans finestrals d'arc de mig punt allargats que es distribueixen de forma regular al pany de mur. Aquests queden emmarcats per motllures i dovellat de pedra tallada a la seva meitat superior, igual que els elements de la façana principal. El parament constructiu dels murs del conjunt, presenten un revestiment exterior llis fet de morter del qual en destaquen emmarcats petris de les obertures, així com els reforços de pedra tallada local que presenten les cantonades de l'edificació. Disposant-se un cadenat alternat al pla de cada façana. Aquesta solució esdevé un dels elements més rellevant de l'edifici. | 08079-209 | Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n | Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. | 41.8698200,2.1169900 | 426722 | 4635700 | 1965 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici religiós desamortitzat i actualment emprat com aviari. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 53009 | Casa Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-betlem | XX | Edificació aïllada de planta rectangular de dos pisos i orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal s'orienta a migdia, tot i tenir una unitat formal presenta dos sectors compositius. El primer queda articulat a partir d'un gran portal dovellat d'arc de mig punt on es disposa una massissa porta de doble full amb reforç de ferro. Aquesta queda flanquejada a la planta baixa per dos grans finestrals de forma regular que estan tancats amb un reixat de forja. A la planta pis s'obren tres finestres rectangulars amb ampit de pedra motllurat. El segon sector, vers la part més meridional de la casa, es resol per un gran finestral rectangular, en alçada, tipològicament amb un tancament reixat igual als que presenten les obertures de l'altre costat. Al tram superior s'obre una galeria de solana de tres arcs més de mig punt amb dovellat de pedra i ampit motllurat llis, estan separats per dues petites columnes amb capitell. Solució que es reprodueix a la façana contigua. En destaca el ràfec de la coberta compost per un coronament prominent llis per sota del qual es disposa una filada de teula i una segona inferior de rajol col·locada a punta de diamant. | 08079-210 | Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n | Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. | 41.8700500,2.1167300 | 426701 | 4635725 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53009-foto-08079-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53009-foto-08079-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53011 | Pont de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera | XX | Estructura d'un sol ull feta d'obra que salva el torrent del Molí amb un traçat de 22 m de llargària i 7 m d'amplària amb un arc de mig punt d'uns 7 m d'alçada a la part central i uns 4 m de llum. Està construït amb volta de pedra carrejada disposada de forma regular fins a la línia d'imposta que queda és de pedra i està motllurada. Igual que la base de l'intradós de l'arc. La frontal de l'arc de cada una de les boques està arestada amb un dovellat de pedra tallada igual que els brancals, on es disposen carreus bé tallats a la frontal del mur i a l'intradós de la volta. Els estreps són massissos i presenten un parament exterior fet amb aparell de maçoneria irregular coronat per una cornisa feta de blocs de pedra tallada que recorre tota la longitud de l'estructura i sobre la que s'ha disposat una barana tubular. | 08079-212 | Carretera C-59. km. 48,350. Al nord del terme municipal | L'any 1882 la Diputació provincial impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria, que resseguí en força el traçat de l'antic camí de transhumància, o camí ral, que comunicava el nucli de l'Estany. | 41.8824800,2.1139000 | 426480 | 4637108 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53016 | Jaciment de la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-casa-de-cultura | IIdC - XVI | <p>S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.</p> | 08079-217 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53016-foto-08079-217-1.jpg | Legal i física | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez | 85|94 | 1754 | 1.4 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||
| 53017 | Monòlit de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-pedra | XX | Monòlit de pedra sorrenca de forma troncocònica d'uns 1, 50 m d'alçada i 1,90 m de diàmetre. | 08079-218 | Passeig del Prat, s/n | 41.8608800,2.1134100 | 426415 | 4634710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 53020 | Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixit-dels-lleons-de-santa-maria-de-lestany | XII | Desgast propi del pas dels anys. | <p>Teixit andalusí. Té una decoració de línies horitzontals de cercles amb dos lleons rampants afrontats, amb els cossos oposats i els caps acarats d'or espolinat, separats per l'arbre de la vida. En els intersticis dels cercles hi ha una estrella de vuit puntes, d'or espolinat. Els cercles no són tangents entre si, com ho eren els dels teixits andalusins de la primera meitat del segle XII, hi ha una línia que els separa tant verticalment com horitzontalment. Això fa que gairebé es formi un quadrat que té com a vèrtexs el centre de l'estrella, en el qual s'insereix el cercle. És un inici de geometrització del dibuix de cercles i de la decoració dels teixits en general per obra de la invasió dels almohades, procedents del nord d'Àfrica, d'Al-Andalus, estrictes seguidors de la Sunna i, per tant, partidaris de l'eliminació dels éssers vius en les decoracions artístiques i de la utilització de formes geomètriques. Són semblants al 'Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany', el 'Teixit dels lleons de Conca' (Museo Arqueológico Nacional, Madrid), un teixit de l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid i un del Museo Arqueológico de León, procedent d'un sepulcre de la Catedral. El fet que se'n trobin diversos amb un esquema decoratiu pràcticament paral·lel, fa pensar en una seriació de la seva fabricació, segurament destinats al mercat cristià.</p> | 08079-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliva, 3. Vic | 41.8693092,2.1125241 | 426350 | 4635647 | 08079 | L'Estany | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Ordits de fons i de lligament de seda, una trama llançada de seda i una espolinada de fil d'or. Lampàs, base i dibuix de tafetà, or espolinat en niu d'abella 13,5 x 19 cm; 4,5 x 5 cm; 3 x 7,5 cm. Referència museu; MEV 4133,7775, 7776 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 53022 | Font de la Baga del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-del-castell | XIX | La font és correspon amb una construcció de planta rectangular construïda amb blocs de pedra tallada disposada conformant un cos tancat practicable a partir d'un accés frontal definit per blocs de pedra tallada i amb un bloc a la llinda que presenta una inscripció amb la llegenda 1819 emmarcat en un cor amb una creu. | 08079-223 | Nord del municipi | 41.8828900,2.1031900 | 425592 | 4637163 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53022-foto-08079-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53022-foto-08079-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 53023 | Projector cinematogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-cinematografic | XX | Maquina de projectar cinema procedent de l'antic cinema municipal. Dispositiu opto-mecànic fabricat per l'empresa OSSA i que era emprat per mostrar pel·lícules projectades en una pantalla. L'aparell projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. | 08079-224 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 1947 | 08079 | L'Estany | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53023-foto-08079-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53023-foto-08079-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 53024 | Bomba de bombeig d'aigua potable. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-de-bombeig-daigua-potable | XX | Bomba d'impulsió, per al bombeig d'aigua des del dipòsit regulador per al subministrament d'aigua potable a la població. Fabricat per l'empresa Abellanet de Manresa. | 08079-225 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 | En Antoni Pujol i Pujol fou l'encarregat des de l'any 1932 del manteniment del subministrament del servei d'aigua potable al municipi. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 1931 | 08079 | L'Estany | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53024-foto-08079-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52843 | Creu de terme - Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-creu-de-pedra | <p>AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.</p> | XIV - XX | <p>La creu de pedra de l'Estany es troba arran de la carretera que va de Moià a l'Estany. És situada al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.</p> | 08079-44 | Carretera C-59, km 45 | <p>Es tracta d'un element escultòric construït cap al segle XIV, probablement per iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. Aparentment era situat marcant el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià, i que vorejava el prat de l'antic estany per la vessant est de la conca d'aportació. Apareix esmentada per primera vegada en un document del 30 d'abril de 1461 quan Tomàs de mas Martí, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, va vendre a Miquel Rovira, de la parròquia de Sant Feliu de Roudors, les tasques que Miquel Rovira hi havia de llaurar-li cada any de collita 'en aquella terra constituïda vers la creu del Prat del Stany'. [APSME, lligall1454-1500 Puigferrat, 2014] En un altre document posterior s'esmenta l'existència d'una altra creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. El 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla de la mateixa parròquia unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedrequi va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent'. A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503-1552' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat fins a l'actualitat. Un plànol de 1882, corresponent al traçat de la carretera provincial de Moià a Calaf per Súria, reflecteix l'actual ubicació de la creu de pedra al costat del límit del terme de Moià. Però aquest plànol no inclou informació de cap altra creu dins el terme, de manera que, en aquell moment, la creu de pedra del camí de Vic ja devia haver desaparegut. La disposició de la creu de pedra gòtica possiblement fou afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, desenvolupades entre 1884 i 1904, que aparentment realitzaren un rebaix del terreny adjacent, de manera que protegiren la vora del talús on es recolzava la creu amb un mur de carreus de pedra que apareix en les fotografies més antigues que es conserven. Entre juny i setembre de 1954 es realitzaren treballs de consolidació del recolzament de la creu en el terreny, ja que aquesta es trobava molt inclinada cap a la carretera, amb el risc de caure. Aquesta obra va ser promoguda i costejada pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant propietari en aquell moment del Molí del Grau, tal com testimonia una làpida actualment conservada al peu del monument. [Folch i Torres, 1954].</p> | 41.8568200,2.1128900 | 426367 | 4634260 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Restaurada l'any 1954 gràcies a l'aportació del fill adoptiu Josep Maria Vilardell. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||
| 52851 | Pla i Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa | <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> | <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> | 08079-52 | Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló | <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> | 41.8727300,2.1104300 | 426181 | 4636028 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||
| 52872 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lestany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | .XII-XIX | <p>El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.</p> | 08079-73 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.</p> | 41.8690000,2.1123900 | 426339 | 4635612 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||
| 52873 | Església de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi.(1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. p. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII -XX | <p>L'església té una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, capçat a llevant per tres absis semicirculars. En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha una cúpula semiesfèrica sobre trompes. L'absis central s'obre, mitjançant un senzill ressalt, a una perllongació de la nau que forma un cor, i les absidioles s'obren a cada braç del transsepte mitjançant també uns senzills ressalts. La nau i el transsepte es cobreixen amb una volta de canó de mig punt reforçada a la nau per tres arcs torals la qual arrenca, igual com les voltes de quart d'esfera dels absis, d'una senzilla imposta. Els arcs torals arrenquen de pilars rectangulars, llevat del que obre el presbiteri, que és emfasitzat per dues columnes, que substitueixen els pilars.</p> | 08079-74 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores, amb un sostre embigat, sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble. Com ja s'ha esmentat, el conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983). A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica (referenciada ja el s. XIV), realitzada en alabastre policromat. D'elements d' interès es conserven la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor.</p> | 41.8693200,2.1125100 | 426350 | 4635648 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'església, en conjunt, és d'una nuesa total i no té altres elements ornamentals que les columnetes de les finestres, els capitells i les bases de les columnes que suporten l'arc toral del cor i les impostes dels pilars, decorades amb un senzill tema geomètric o floral. El conjunt arquitectònic de l'edifici de l'església va ser reconstruit en bona part durant els anys 70 del segle XX primat-se l'aparença de la seva obra romànica, tant a la capçalera com a l'interior de la nau central, el que va comportar la desaparició d'estructures gótiques i barroques anteriors. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||
| 52877 | Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV - XXI | Recents treballs de restauració (2017) | <p>El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.</p> | 08079-78 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | <p>Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).</p> | 41.8691300,2.1124900 | 426348 | 4635627 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52877-foto-08079-78-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'. | 98 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||
| 52866 | PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX-XXI | <p>Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.</p> | 08079-67 | A l'Oest i l'Est del municipi | 41.8802800,2.1030700 | 425579 | 4636873 | 1997 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52866-foto-08079-67-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||
| 52830 | Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XII | Al tram nord del municipi la via és inexistent. | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell). | 08079-31 | Camí de la riera de l'Estany. | Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti. | 41.8740000,2.1148500 | 426549 | 4636165 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52841 | Camí de Moià, Camí de Santa Maria de Rodors, Camí Ral de Moià o de Camí de Transhumància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-moia-cami-de-santa-maria-de-rodors-cami-ral-de-moia-o-de-cami-de-transhumancia | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XIV-XVIII | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat del Raval del Prat (i del Raval dels Caputxins), vorejava el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada, entrant al poble a través del carrer de Rodors i continuant pel carrer Major, pel costat de la capella de Santa Cecília, fins a la plaça del Monestir. | 08079-42 | Camí de Rodors, s/n | Exceptuant el tram que voreja el prat de l'antic estany pel costat de ponent, aquest camí forma part d'una de les vies de transhumància antigues de primer ordre de Catalunya, que comunicava l'alta muntanya amb el prelitoral. Es tracta del camí ramader de bestiar majoritàriament oví, que des del pla de Barcelona i del Vallès es dirigia cap a les pastures del Pirineu oriental, passant per Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Moià, fins a l'Estany. A partir del poble de l'Estany continuava cap a Sant Feliu de Terrassola, Oristà, Prat de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Ripoll i Ribes de Freser. [Cortès, 2002, pàg.88] Aquests camins ramaders rebien diverses denominacions en cada territori. A la Catalunya Central eren coneguts amb el nom de carrerades (d'on possiblement prové la denominació del Mas de la Carrera). Les vies transhumants solien cercar les zones interfluvials, amb la finalitat d'evitar les grans valls, ja que aquestes eren les terres més fèrtils i el pas de grans ramats les podria malmetre. Va ser així com el Moianès i el Lluçanès van esdevenir llocs privilegiats per al traçat d'aquests camins ramaders. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI a causa de l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. En aquest període els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. [Trepat-Vilaseca, 2012] La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Aquesta gran via de transhumància també va afavorir el naixement d'activitats de caràcter preindustrial relacionades amb el bestiar de llana a l'Estany, documentades ja al segle XVIII, moment en el qual les dones de l'Estany filaven per les fàbriques de Centelles, amb les quals el poble de l'Estany es comunicava possiblement a través del camí de Collsuspina.[De Zamora, 1787-1973, pàg.57] Durant el segle XIX guanyaren progressivament protagonisme els oficis de paraires, teixidors, comerciants de llana, sastres, etc. Aquesta activitat preindustrial desembocà en la instal·lació de petites manufactures tèxtils en l'etapa de la industrialització. [Cortès, 2002, pàg.88] | 41.8632200,2.1106700 | 426190 | 4634972 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El tòponim Rodors es correspondria al nom d'un Castell antic, una quadra o districte i una parròquia. El Castell havia estat fins al s. XVII dels Rodors i després dels Talamanca, però en el segle XVII passà a domini Reial. | 94|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 52850 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIX-XX | La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme. | 08079-51 | Vorals carretera C-59, entre km 45 i km 46 | La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904. L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882] La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer. La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932. Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934] | 41.8653100,2.1123400 | 426331 | 4635203 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Anomenat 'Platanus Hybrida'. Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 52831 | Font de Mig Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mig-prat | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XIX | Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l'aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l'aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d'una font de pou. L'àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu. | 08079-32 | Situada al costat de l'actual carretera C-59 | 41.8641300,2.1126500 | 426355 | 4635072 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52831-foto-08079-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52831-foto-08079-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La font de Mig Prat es va construir al costat de la via que comunica l'Estany amb Moià, per tal de disposar d'un punt d'aigua pels veïns i els viatgers. L'any 1975 es va arranjar l'espai de la font, deixant-la com en l'actualitat, dotant-la d'una petita placeta i de pedrissos per seure. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 52838 | Font Pedrosa, Font de les Pedroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pedrosa-font-de-les-pedroses | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XVII | Abandonada | Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai. | 08079-39 | Vessant del serrat de l'Horabona | La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978] La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890] Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant. L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562: 'D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562' [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. 'La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura.' [Tabé, 1890, pàg. 8] | 41.8587700,2.1170200 | 426712 | 4634473 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 52833 | Font Grossa o font del Molí del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-grossa-o-font-del-moli-del-grau | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XIX-XX | Construcció consistent en un mur de contenció de terres de paredat, d'uns 2,5 m d'alçada, construït amb pedres irregulars però força grosses. Al mig de l'estructura hi ha una obertura també de pedra, amb arc de mig punt, a la part baixa de la qual hi ha una canalització metàl·lica que desemboca a un recipient de pedra. L'obertura deixa veure un petit espai interior, a manera de mina, cobert amb volta de canó. Presideix el conjunt una placa de pedra amb la llegenda: 'Font Grossa reconstruida pel Dr. Josep Ma Vilardell l'any 1946' El conjunt es completa amb un petit mur que fa de contenció de les aigües de la riera, un nivell lleugerament superior al de la font on hi ha una taula i bancs de pedra, i les escales, que comuniquen tant aquests dos nivells com el de la taula amb el prat que est troba a sobre. | 08079-34 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | L'única referència documental històrica actualment coneguda correspon a la llosa de pedra conservada al costat de la font, amb la inscripció; Font Grossa reconstruïda pel Dr. Josep M. Vilardell l'any 1946. | 41.8730700,2.1153300 | 426588 | 4636062 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La font Grossa està situada al sector de mestral de la finca del Molí del Grau. Pels voltants de mitjans del segle XX la finca va ser adquirida pel metge barceloní Josep Maria Vilardell, que transformà l'entorn del Molí del Grau i feu restaurar la font. Aquí, com en altres fonts del terme, s'hi feien fontades, preferentment el diumenge a la tarda, quan bé famílies, o bé les monges o el capellà, hi acompanyaven nens i nenes del poble a jugar. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 52837 | Font Vella o Font de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-o-font-de-les-eres | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XVIII-XIX | Construcció excavada sota el nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra, protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que conformen una esquena d'ase de secció triangular. La part més baixa de la construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font se situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les parets laterals. Al davant de l'arc que presideix l'escala descendent, hi ha una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la data 1756. . | 08079-38 | Nucli Urbà. Carretera de Barcelona - Carrer de l'Esport | El 1756 es va construir la font de les Eres, que va passar a anomenar-se la font Vella a partir de la construcció, abans del 1882, de la font del Prat. La làpida conservada al davant de l'accés deixa ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats Reials encarregades d'administrar l'abadia de Santa Maria de l'Estany en aquell moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així: 'Dr. Fernando Macià degà 1756'. La interpretació de la làpida és la següent: la paraula 'Fernando' (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres 'FERdo'. El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula 'degà' no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany. En un document de l'any 1890 apareix citada com 'la Fuente municipal del Estany, á dos minutos fuera del centro de la población (...) de agua permanente.' [Tabé, 1890, pàg. 11] En diverses ressenyes històriques contemporànies s'indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a 'font vella' però, tal com hem vist, en el document de 1890 la font de les Eres encara s'anomena com a 'font municipal', de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX. La font Vella apareix a diversos plànols històrics; al projecte de la carretera provincial (1882), al mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya (1914/1936), al projecte de variant de la carretera (1934), així com en diverses fotografies històriques. Durant l'any 1973 es realitzà una intervenció de conservació de la Font Vella, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa; cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona. Les actuacions previstes en la documentació conservada preveien adequar el desguàs de la font fins a la Mina, així com treballs de conservació dels paraments de pedra; amb un pressupost de 149.993'00 Ptes. | 41.8676100,2.1131600 | 426402 | 4635457 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | D'ús quotidià per als veïns, constitueix un referent d'identitat per als estanyencs. | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 52852 | Serrat del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-gaig | AADD (1996). Inventari de recursos culturals i naturals de l'Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès. Consorci del Moianès. Moià. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | Petit turonet situat a l'extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià. | 08079-53 | Carretera C- 59, km 45 | 41.8655100,2.1098300 | 426123 | 4635227 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l'horitzó amb formes i colors impressionants.És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d'on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996] | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 52848 | Camí d'Oló o de Santa Maria d' Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolo-o-de-santa-maria-d-olo | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. AADD (2014). Els senyors del terme de Santa Maria d'Oló, Web de l'Ajuntament. Santa Maria d'Oló. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIV | Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'oest. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel carrer Fosc (o carrer dels Monjos), enfilant-se pel carrer de Sant Pere, cap al Coll de la Crosa, passant pel costat de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, i continuava a nivell resseguint la vora del serrat dels Lliris, cap al poble de Santa Maria d'Oló. | 08079-49 | Camí d'Oló, s/n | Les referències més antigues actualment conegudes sobre l'existència del Camí d'Oló es vinculen al segle XIV, quan el monestir de Santa Maria de l'Estany adquirí el terme d'Oló. Els Oló foren senyors feudals del terme d'Oló i Aguiló fins que Arnau d'Oló el 1332 el va vendre a Ot de Montcada. La vídua d'Ot, Sibil·la, que tenia el castell empenyorat per raó del seu dot el 1364, el va vendre a l'abat i els canonges del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els súbdits d'Oló de primer veieren amb bons ulls la compra del terme per part de l'Estany, però des del 1386 començaren a fer assemblees i un sindicat per aplegar els 200.000 sous que havia costat al monestir la compra del castell i del terme, i així recomprar-se ells i passar al domini reial. L'afer fou molt llarg i sorollós i, davant l'oposició del monestir de l'Estany, els homes d'Oló l'assaltaren i l'incendiaren el 15 d'agost de 1395. Això ocasionà càstigs i represàlies i anys més tard, entorn del 1420, els homes d'Oló contribuïren directament a restaurar el monestir. [AADD, 2014, web.] També ens en dóna notícia de manera indirecta la fundació de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, cap al 1485, en la cruïlla del camí d'Oló, amb el camí per ascendir fins al Puig de la Caritat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí d'Oló és el quart en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat. També s'esmenta que 'Une los dos puntos[L'Estany i Oló] y sirve para el tránsito diario del conductor de la correspondència'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Santa Maria de Oló a Estany'. | 41.8727700,2.1070200 | 425898 | 4636036 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52848-foto-08079-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52848-foto-08079-49-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 52891 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-7 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLC i TORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIV-XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'alineen guarden l'obra de les façanes originàries, especialment les d'època moderna. | 08079-92 | Nucli urbà. Carrer Major. | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688300,2.1118300 | 426293 | 4635594 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.