Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52978 | Ca l'Eric, cal Zeferí, ca la Vagoneta o cal Caiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leric-cal-zeferi-ca-la-vagoneta-o-cal-caiet | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i orientat a llevant, està cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. Aquesta, treu porta a la planta baixa i presenta una finestra a cada costat i dues finestres més a la planta pis. Tot el parament exterior de l'edificació és acabat amb un revestiment llis. | 08079-179 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 52 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8672600,2.1097300 | 426117 | 4635422 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52978-foto-08079-179-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52982 | Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici d'estructura rectangular entre mitgeres i de planta baixa més dos pisos amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i la porta del garatge, les dues de llinda plana. Als pisos s'obren dues finestres per planta amb barana de ferro a l'ampit. L'acabat exterior de la façana és fet amb revestiment llis. | 08079-183 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 44 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8674600,2.1098200 | 426124 | 4635444 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52982-foto-08079-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52983 | Carrer Rodors, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-42 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i alineada amb el carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta dues portes d'accés a la planta baixa i dues finestres per planta. Totes de llinda plana. El revestiment exterior del mur de tancament de la façana és llis, mentre que el carener de la coberta és fet amb filada de maó pla. | 08079-184 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 42 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8675200,2.1098500 | 426127 | 4635450 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52983-foto-08079-184-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52993 | Cal Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliberata | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia, on s'obre la façana principal amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a aquesta. La seva distribució interior s'articula a partir de tres nivells, on s'obren obertures a cada una de les façanes. La composició de la façana principal s'ordena basant-se en un eix central, definit pel carener. Obrint a la planta baixa, el portal d'entrada flanquejat per dos finestrons amb porticons exteriors de fusta. Al primer pis, una doble finestra emmarcada per pedra local tallada i brancals motllurats, també de pedra. Les llindes d'aquestes dues finestres tenen, respectivament, la inscripció IHOSEPH d'una banda i R---A, a l'altra. Per sobre d'aquestes s'obre un gran finestral d'arc escarser amb balconera, també emmarcat amb pedra tallada de factura recent. La façana lateral nord té adossat un cos sobresortint que afronta a un nivell sobre elevat on hi ha habilitada una terrassa. Pel que fa a la façana lateral que queda alineada amb el carrer, tan sols presenta dues obertures a la planta pis i una a la planta sota coberta. Totes emmarcades amb pedra local tallada amb llinda monolítica i ampit motllurat. L'aparell és fet de maçoneria, composta per pedra desbastada i pedruscall de reble amb reforços de pedra carejada a les cantonades. Destaquen uns carreus de gran format que es disposen al tram inferior de la cantonada sud-est. El ràfec és resolt amb doble línia de teules i maó pla. | 08079-194 | Nucli urbà. Carrer Vic, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8707500,2.1126500 | 426363 | 4635807 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52900 | Cal Pere Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coll | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada. El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana. | 08079-101 | Nucli urbà. Carrer Major, 9 - 11 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687800,2.1118600 | 426295 | 4635588 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52900-foto-08079-101-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52899 | Ca la Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tona | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant amb façana principal al carrer Major, on obre porta. La composició i el parament d'aquesta façana han estat reformats en època contemporània encara que es localitzen obertures originals amb motllures de pedra local treballada emmarcant les finestres. D'entre aquestes en destaca una, la de major dimensió que es localitza a l'eix de la façana, sobre l'accés principal a l'edifici. Presenta una llinda amb una decoració incisa, una orla encercla la data de 1702. | 08079-100 | Nucli urbà. Carrer Major, 5-7 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688100,2.1119900 | 426306 | 4635592 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52899-foto-08079-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. A la planta baixa hi ha el Bar-Restaurant Ca la Tona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52906 | Cal Benet o cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat al nord amb coberta de doble vessant. La façana principal es defineix a partir d'una disposició regular de les obertures. A la planta baixa estan les portes d'accés i del garatge i per sobre d'aquestes, a cada una de les plantes dues finestres amb llinda monolítica i barana a l'ampit. El tractament de la façana és resolt amb un revestiment llis. | 08079-107 | Nucli urbà. Carrer Major, 23 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8686900,2.1113300 | 426251 | 4635579 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52906-foto-08079-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52924 | Cal Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flor | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis. | 08079-125 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694200,2.1118400 | 426294 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52944 | Cal Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guardia | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al costat de ponent s'hi adossa un cos a doble nivell cobert per una teulada de vessant simple. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés que queda definida en un eix vertical que estableix el ritme de les obertures de les plantes superiors. La porta és feta amb brancals de pedra tallada i llinda plana on es poden apreciar les restes d'una inscripció epigràfica amb una inscripció epigràfica molt malmesa on sols s'identifiquen els numerals 07 i a sobre una creu. Al costat de la porta s'hi disposa una petita finestra també amb muntants de pedra local treballada. La façana lateral est afronta amb el carrer adaptant-se al pendent natural del terreny. Aquest pany presenta una obertura a la planta pis, també feta amb muntants de pedra tallada local. Pel que fa a la façana de ponent a cada planta s'hi obra una finestra també amb brancals i llinda de pedra tallada. El parament exterior dels murs de tancament de l'estructura de l'edifici és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades. | 08079-145 | Nucli urbà. Carrer Pedretes, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700700,2.1116700 | 426281 | 4635732 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible pel cos adossat que aquest presenta així com pel tractament del parament exterior dels murs de tancament de l'edifici. Actualment és una casa de turisme rural -Cal Guardià-. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52941 | Cal Pascal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pascal | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada i coberta de doble vessant que presenta una volumetria complexa per l'adossat que presenta a la façana principal. La façana del cos principal s'articula a partir d'un eix vertical on s'obre la porta d'accés, a la planta baixa i, per sobre d'aquesta un balcó sobre caps de biga amb barana de ferro. En el mateix eix que els anteriors, però a la planta sota coberta, s'obre una altra balconada que dóna accés al terrat pla del cos adossat a la façana principal. Totes les obertures d'aquest cos principal són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada local. El parament del mur de tancament de la façana és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular, tot guardant una certa disposició horitzontal de les filades. | 08079-142 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120100 | 426308 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52953 | Cal Barretines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barretines | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos i un tercer cos que s'hi adossa a l'oest, tot orientat a migdia, afronta al carrer i amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva distribució es defineix en planta baixa i pis. La composició actual de la façana queda definida pels dos accessos de la planta baixa. L'un es correspon amb la porta d'accés, de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda de fusta, i l'altre amb una porta de garatge amb brancals de maó i una gran llinda de fusta. La primera d'aquesta queda flanquejada per dues finestres amb brancals i llinda de pedra tallada i tancades per un reixat. L'altra està flanquejada per dues petites obertures emmarcades per quatre pedres tallades, quedant una d'aquestes actualment cegada. A la planta pis del cos occidental, just sobre la porta d'accés, es localitza una tribuna vidrada amb coberta de vessant simple. A banda i banda s'obren finestres emmarcades per pedra tallada. Al cos oriental es repeteix aquesta simetria de les obertures, localitzant-se dues finestres emmarcades per pedra tallada que guarden la vertical de les que hi ha a la planta baixa. El parament dels murs és fet d'aparell de maçoneria irregular compost per pedra desbastada i pedruscall, tot lligat amb morter de calç, i amb reforços de pedra a les cantonades de cada un dels cossos. | 08079-154 | Nucli urbà. Carrer del Serrat, 8 - 10 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8706800,2.1109600 | 426223 | 4635800 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52938 | Carrer Sant Isidre, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-1 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'accés a l'immoble i la porta del garatge, les dues amb llinda plana. A la planta pis es presenta una solució de doble obertura amb balcó i finestra. Solució que es repeteix al pis sota coberta. El tractament de l'acabat del mur és resolt amb un enlluït llis del qual en destaca la cornisa que remata el cos superior de la coberta, on també es disposa una barana de l'amplada de la façana. | 08079-139 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694300,2.1120900 | 426315 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat parcialment en època contemporània, encara que preserva alguns elements de l'obra original. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52939 | Cal Magadins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magadins | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XIX | Immoble de planta baixa i tres pisos entre mitgeres i coberta de doble vessant vers la façana principal. A la planta baixa es disposen dues portes d'accés i una finestra, mentre que a les plantes superiors s'obren tres finestres per planta, a excepció de la planta primera, on l'obertura central és un balcó. Totes les obertures estan emmarcades per pedra tallada i brancals cadenats de pedra. El tractament del parament és resolt amb un enlluït llis i el ràfec de la coberta és de maó pla a punta de diamant. | 08079-140 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120700 | 426313 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52939-foto-08079-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52946 | Cal Corema vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corema-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i cobert de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, presenta un adossat de planta trapezoidal de planta i pis amb coberta plana. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos. L'actual façana principal es correspon amb la del cos adossat. Està definida a partir d'una porta d'accés i de les finestres rectangulars que s'obren a cada una de les plantes. Pel que fa a la façana lateral, preserva encara l'obra original. Al nivell de la planta baixa s'obre una finestra de petites dimensions amb brancals de maó, mentre que a la planta pis s'obren dues finestres que modulen la composició de la façana. Obertures que són emmarcades per muntants i llindes de pedra tallada local. Destaca el revestiment de morter de calç original de la façana. | 08079-147 | Nucli urbà. Carrer Padró, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8704500,2.1143500 | 426504 | 4635772 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52949 | Ca l'Elvira o Ca l'Erms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira-o-ca-lerms | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb un cos adossat a la façana principal, també de planta rectangular, tot cobert amb teulada de doble vessant. A la planta baixa s'obren dues portes de garatge amb llinda plana i per sobre d'aquestes, a la planta primera, dues finestres. Al cos adossat s'emplaça la porta d'accés a l'immoble. El pis sota coberta presenta una balconada que recorre tota la façana a la qual s'obren les obertures d'aquesta planta. | 08079-150 | Nucli urbà. Carrer Padró, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700200,2.1140200 | 426476 | 4635724 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52949-foto-08079-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52949-foto-08079-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52971 | Carrer Rodors, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-13 | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XX | Edifici de planta rectangular que s'alinea amb el traçat del carrer, cobert amb teulada de doble vessant. Al llarg de la façana es disposen un seguit de finestres, tant a la planta baixa com al pis sota coberta. Quedant desplaçada la porta d'accés al costat dret de la façana. El mur de tancament d'aquesta construcció és resolt amb un revestiment llis. Mentre que una canal recull les aigües de la coberta. A la façana hi ha una placa amb la llegenda: EN AQUEST SOLAR ESTIGUE EMPLAÇADA L'ESGLÉSIA DE SANTA CECILIA PRIMITIVA PARROQUIAL DE LA VILA DE L'ESTANY. (DOCUMENTADA ENTRE SS. XII-XVIII). A la façana de migdia l'estructura original de l'edifici presenta un cos avançat, que habilita un vestíbul obert cobert amb volta de maó pla que dóna al pla original de la façana on s'obre la porta d'accés. La porta és feta amb brancals i llinda plana de pedra local sobre permòdols. | 08079-172 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 13 | La primera referència històrica documentada sobre la capella de Santa Cecília correspon al 18 d'agost de 1222, quan el prior Ramon de Gurb, amb tots els canonges del priorat, va fer l'establiment o fundació d'un beneficiat corresponent a un sacerdot que havia de tenir cura de l'església de Santa Cecília, fundada prop del monestir. El rector de Santa Cecília havia de celebrar-hi una missa cada dia, i havia de tenir cura de la confraria o confraternitat establerta al monestir. El 1258 el priorat va donar al sacerdot de Santa Cecília un solar per a edificar-hi una casa, que termenejava a migdia amb la capella de Santa Cecília, a llevant amb un hort del mas Centes, i a ponent i a tramuntana amb les propietats del monestir. Juntament amb la rectoria de Santa Cecília se li va donar també un petit hort. En el mateix moment se li va concedir que s'apliqués a benefici de la capella de Santa Cecília el lloguer de les quatre casetes prop de la capella de Santa Cecília [possiblement en el carrer Major], que mossèn Constantí havia fet construir a la vila de l'Estany, i finalment es va establir una dotació de diners i de blat per al manteniment de la capella. Fins al 1390 es coneixen els diversos rectors de la capella, alguns dels quals actuaren també com a notaris. A partir d'aquest any sembla que deixà de proveir-se el càrrec, o almenys sembla que el sacerdot no hi residí. Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodors, sense especificar-ne l'època. La capella s'abandonà durant les convulsions del monestir de l'Estany del principi del segle XV, segons el testimoni d'una visita pastoral de 1442, en la qual s'esmenta que l'església de Santa Cecília era totalment abandonada, sense portes, i amb l'altar destruït, essent rector en aquell moment mossèn Felip Balmes, que residia a Moià. Sembla que pels volts de 1470, en temps de la guerra civil contra el rei Joan II, es completà la ruïna de la capella de Santa Cecília. | 41.8682300,2.1104100 | 426174 | 4635529 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52971-foto-08079-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52971-foto-08079-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 53008 | Antiga capella de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-betlem | XX | Construcció aïllada de planta rectangular i alçada prominent. Orientada la capçalera al sud, conforma una nau diàfana amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a l'oest i s'ordena a partir d'un eix vertical centrat on s'obre la porta d'accés i sobre el qual hi ha un òcul a la part superior. Al mur de tancament lateral que afronta migdia s'obren quatre grans finestrals d'arc de mig punt allargats que es distribueixen de forma regular al pany de mur. Aquests queden emmarcats per motllures i dovellat de pedra tallada a la seva meitat superior, igual que els elements de la façana principal. El parament constructiu dels murs del conjunt, presenten un revestiment exterior llis fet de morter del qual en destaquen emmarcats petris de les obertures, així com els reforços de pedra tallada local que presenten les cantonades de l'edificació. Disposant-se un cadenat alternat al pla de cada façana. Aquesta solució esdevé un dels elements més rellevant de l'edifici. | 08079-209 | Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n | Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. | 41.8698200,2.1169900 | 426722 | 4635700 | 1965 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici religiós desamortitzat i actualment emprat com aviari. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52822 | Masoveria del Molí del Grau. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-moli-del-grau | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII-XX | La masoveria del Molí del Grau és una masoveria manifestament reformada, situada a l'est del nucli urbà de l'Estany, a prop del Molí del Grau, d'altres edificacions i de la riera de les Nogueres. Està construïda on hi havia hagut les dependències agrícoles del molí, que més endavant foren utilitzades com a masoveria. En l'actualitat, el volum s'ha habilitat com a habitatge modern. El volum és de planta irregular i presenta un sol nivell d'alçat, excepte un petit cos que sobresurt a la part sud-est. La superfície construïda és de 228 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal hi ha cinc obertures de notables dimensions i tancament de fusta. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna. L'acabat exterior és la pedra vista. | 08079-23 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | 41.8717700,2.1156600 | 426614 | 4635917 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici totalment renovat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52932 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-3 | XX | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a llevant que treu façana a tres cares amb coberta de teula de tres vessants. A la planta baixa de la façana est, es disposen dos portals, el de l'accés a l'immoble, resolt amb arc de mig punt i el del local, que és fet amb llinda plana. A les plantes superiors s'obren tres finestres per pis, igual que succeeix a les façanes laterals i posterior, on en cada planta s'obren diverses finestres. El tractament de l'acabat dels murs és resolt amb un revestiment llis amb reforços de pedra carejada a la cantonada, disposat de forma dentada. | 08079-133 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 11 | 41.8689200,2.1119000 | 426299 | 4635604 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52932-foto-08079-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici íntegrament reformat. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 52881 | Rellotge de sol Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ajuntament | XX | Rellotge de sol conformat per un plafó ceràmic mural. De forma rectangular és compost per 286 peces policromes amb unes mides d'1,5 m per 3,6 m. La composició està emmarcada per una orla quedant a la part superior el quadrant de les línies horàries aràbigues que resten flanquejades pels signes del zodíac i tot queda presidit per un escut de l'Estany. A la part inferior es representen uns motius agraris i una vista panoràmica del poble de l'Estany. A la part inferior esquerra hi ha la llegenda: 'Josep Roig i Ginestós i Maria Yñiguez i Olivar al poble de l'Estany 8-9-1982'. | 08079-82 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1123800 | 426338 | 4635597 | 1982 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Josep Roig Ginestós | El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 52888 | Col·lecció Plafons ceràmics Josep Roig i Ginestós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-plafons-ceramics-josep-roig-i-ginestos | XX | Es tracta de dues composicions de ceràmica, del mestre ceramista Roig. Les composicions són de ceràmica policromada. La primera està formada per un conjunt de 7 x 6 peces de ceràmica on hi ha el dibuix dels antics dominis de l'Estany. Aquesta composició data de 1982. Policromia en diversos colors. L'altra composició de rajoles de 5 x 4 es tracta del dibuix de dos àngels aguantant l'arbre, simbologia del territori amb el símbol eclesiàstic de domini del bisbat. Policromia en Blaus. | 08079-89 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52888-foto-08079-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52888-foto-08079-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 52821 | Molí del Grau, Molí de l' Estany o Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XIV-XX | El Molí del Grau és un antic molí que formava part de les dependències de la casa pairal del Grau. Està situat al límit de llevant del nucli urbà de l'Estany, al costat de la riera de les Nogueres, en una petita depressió formada per la riera. Actualment la zona constitueix un conjunt residencial amb diversos habitatges situats al voltant de la finca del molí. La casa està formada per dos volums principals annexats: el volum principal del molí i un volum annexat a la façana sud del molí, que ha estat afegit modernament. El volum principal de planta quadrangular consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos orientats al sud i al nord respectivament. A la façana nord-est les obertures són emmarcades amb pedra carejada; les de l'eix central incorporen un sortint de pedra que facilita el desaiguat. Al nivell inferior s'observen dos arcs de mig punt de pedra, per on sortia el curs de l'aigua del molí. A causa del desnivell del terreny on es troba assentada la construcció, per la façana nord-oest s'accedeix a la planta baixa. El portal és d'arc pla de pedra carejada, que incorpora la inscripció 'JOSEPH FEBRER Y GRAU 1760', amb l'anagrama de Crist i una creu a sobre. Al costat d'aquest portal, ocupant la resta de la façana, hi ha un cos quadrangular de coberta plana, al qual es pot accedir a través d'unes escales adossades al mur. Des d'aquest punt hi ha un nou accés a l'edifici, també d'arc pla de pedra carejada, com ho són les finestres del seu voltant. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, sense restes visibles de l'arrebossat original. L'edifici del molí actualment compta amb tres plantes. A les dues plantes inferiors són perfectament identificables la sala de turbines i el carcabà. Ambdós espais són coberts amb volta de canó de paredat, i la sala de turbines, a més, compta amb un arc de mig punt. Aparentment històricament complementava l'edifici una bassa per acumular l'aigua, els límits de la qual actualment poden intuir-se en els murs que delimiten l'esplanada del costat sud de l'edifici; actualment destinada a jardí. | 08079-22 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany s/n | El molí és documentat des del s. XV. Durant una època va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau. L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del s. XVIII; una llinda, datada l'any 1760, porta la inscripció 'Joseph Febrer y Grau'. Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí. A la dècada dels 1940, després d'un període d'abandonament, la casa va passar a uns altres propietaris qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia. La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants. | 41.8718900,2.1154300 | 426595 | 4635931 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52821-foto-08079-22-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El permòdol va ser trobat a l'exterior de la casa del Molí, fora de context, arran d'unes reformes que es feien al voltant dels anys 1940.Al lloc on va ser trobat hi havia un safareig públic. Després d'un temps de romandre a l'exterior, la peça va ser traslladada a l'interior de la casa del Molí de l'Estany, per evitar així el seu deteriorament i per millorar-ne la seguretat. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52816 | Can Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manlleu | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Can Manlleu és una casa rural construïda a mitjans del segle XX, situada al límit ponentí del nucli urbà de l'Estany. A l'est té el nucli urbà i a l'oest limita amb els terrenys del Masot. Consta d'un volum de planta irregular orientat al sud-est, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 293 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Totes les obertures són d'arc pla de pedra, excepte el portal i la finestreta de les golfes, que són d'arc de mig punt. A la primera planta, just sobre l'obertura central, el finestral s'obre a un balcó amb barana de ferro soldat. A la façana posterior hi ha una porta amb incisió conopial i a sobre una finestra amb l'any '1708' inscrit, que han estat afegits modernament o són d'una altra construcció. El parament dels murs és de maó, arrebossat i pintat de color blanc, i els angles i els sòcols de pedra. Al costat de la casa hi ha un cobert. | 08079-17 | Darrera carrer Rodors, | 41.8695300,2.1105000 | 426183 | 4635673 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52816-foto-08079-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52816-foto-08079-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El portal i dos finestres procedeixen de Cal Curt de l'Estany i una finestra de la Rovira de Muntanyola. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52851 | Pla i Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa | <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> | <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> | 08079-52 | Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló | <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> | 41.8727300,2.1104300 | 426181 | 4636028 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||
| 52830 | Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XII | Al tram nord del municipi la via és inexistent. | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell). | 08079-31 | Camí de la riera de l'Estany. | Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti. | 41.8740000,2.1148500 | 426549 | 4636165 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 52841 | Camí de Moià, Camí de Santa Maria de Rodors, Camí Ral de Moià o de Camí de Transhumància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-moia-cami-de-santa-maria-de-rodors-cami-ral-de-moia-o-de-cami-de-transhumancia | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XIV-XVIII | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat del Raval del Prat (i del Raval dels Caputxins), vorejava el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada, entrant al poble a través del carrer de Rodors i continuant pel carrer Major, pel costat de la capella de Santa Cecília, fins a la plaça del Monestir. | 08079-42 | Camí de Rodors, s/n | Exceptuant el tram que voreja el prat de l'antic estany pel costat de ponent, aquest camí forma part d'una de les vies de transhumància antigues de primer ordre de Catalunya, que comunicava l'alta muntanya amb el prelitoral. Es tracta del camí ramader de bestiar majoritàriament oví, que des del pla de Barcelona i del Vallès es dirigia cap a les pastures del Pirineu oriental, passant per Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Moià, fins a l'Estany. A partir del poble de l'Estany continuava cap a Sant Feliu de Terrassola, Oristà, Prat de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Ripoll i Ribes de Freser. [Cortès, 2002, pàg.88] Aquests camins ramaders rebien diverses denominacions en cada territori. A la Catalunya Central eren coneguts amb el nom de carrerades (d'on possiblement prové la denominació del Mas de la Carrera). Les vies transhumants solien cercar les zones interfluvials, amb la finalitat d'evitar les grans valls, ja que aquestes eren les terres més fèrtils i el pas de grans ramats les podria malmetre. Va ser així com el Moianès i el Lluçanès van esdevenir llocs privilegiats per al traçat d'aquests camins ramaders. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI a causa de l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. En aquest període els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. [Trepat-Vilaseca, 2012] La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Aquesta gran via de transhumància també va afavorir el naixement d'activitats de caràcter preindustrial relacionades amb el bestiar de llana a l'Estany, documentades ja al segle XVIII, moment en el qual les dones de l'Estany filaven per les fàbriques de Centelles, amb les quals el poble de l'Estany es comunicava possiblement a través del camí de Collsuspina.[De Zamora, 1787-1973, pàg.57] Durant el segle XIX guanyaren progressivament protagonisme els oficis de paraires, teixidors, comerciants de llana, sastres, etc. Aquesta activitat preindustrial desembocà en la instal·lació de petites manufactures tèxtils en l'etapa de la industrialització. [Cortès, 2002, pàg.88] | 41.8632200,2.1106700 | 426190 | 4634972 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El tòponim Rodors es correspondria al nom d'un Castell antic, una quadra o districte i una parròquia. El Castell havia estat fins al s. XVII dels Rodors i després dels Talamanca, però en el segle XVII passà a domini Reial. | 94|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52876 | Fons de l'Arxiu Municipal de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-l-estany | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Estany conserva el fons documental des de l'any 1837. Actualment el fons és de 77,74 m. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques, ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins a la intervenció de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que va tenir lloc entre novembre de 2000 i febrer de 2001. L'abril de 2009 l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 08079-77 | Ajuntament de l'Estany. Carrer del Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52876-foto-08079-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Els fons documental abasta de l'any 1837 fins a l'actualitat. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 52864 | Goigs a Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-l-estany | XIX | Goigs a lloança de Santa Maria que es venera a la parròquia de l'Estany, Bisbat de Vic. -Puix de Déu sou tan amada,/ preserveu-nos de tot dany:/sigueu la nostre advocada,/Verge Santa de l'Estany. -Déu etern us ha escollida/ i l'Arcàngel heu cregut;/vostre sí treurà florida/ resplendent de celsitud./ L'Esperit que us ha ombrejada/ farà néixer el diví Tany. -Nit de goig. Betlem fulgura/ quan Jesús de Vós és nat/ sou la Mare intacta i pura/ del Mesies esperat./ Nostra raça és honorada,/ Déu de l'home es fa company. -Un estel el camí els mostra/ als tres Reis de l'Orient/ i confessen el Fill vostre/ Déu i Home Omnipotent./ A Jesús, o Mare amada,/ tota glòria li pertany. -Al·leluia. Tothom canta/ a Jesús ressuscitat/ El cor vostre, Mare santa,/ llum de Pasqua l'ha inundat./ La nit vostra és feta albada/ s'ha allunyat el dol i el plany. -Quina joia pels fills d'Eva,/ i quin goig pel vostre cor/ quan Jesús al cel s'eleva/ ple de glòria i resplendor./ La nissaga esclavitzada veu trencat el seu parany. -Al Cenacle amb Vós, Maria,/ els apòstols s'han unit/ i heu rebut amb alegria/ els set dons de l'Esperit./ Tota llengua era parlada,/ del país i de l'estrany. -Dalt del cel Déu us honora,/ goig suprem que Vós sentiu,/ de la terra i cel. Senyora,/ us corona Emperatriu./ De la glòria sospirada/ Vós en sou el viarany. -Feu que fruiti amb benaurança/ tota entranya que es consum/ suplicant amb l'esperança/ de portar un fill a la llum./ Quan veurà l'hora esperada/ vetlleu Vós el seu afany. -Que la llei de l'Evangeli/ sigui tot el nostre encís:/ la mala herba mai no arreli/ en les llars d'aquest país./ Beneïu nostra sembrada/ que ens és vida durant l'any. -TORNADA. Puix de Déu sou tan amada/ preserveu-nos de tot d'any:/ Sigueu la nostre advocada,/ Verge Santa de l'Estany. | 08079-65 | Santa Maria de l' Estany. Carrer Verdaguer, 2. | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 52892 | Font de l' Avi Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-l-avi-ferreret | XX | En una placeta al costat de l'Ajuntament hi ha aquesta petita font, envoltada d'heures. Estructura composta per una antiga roda de molí estriada col·locada verticalment a la que se li adossa un aplacat de pedres que encerclen l'aixeta del brollador. A la part inferior de l'estructura es disposa una pica de pedra de planta rectangular que descansa sobre un peu, també de pedra. Prop d'ella uns bancs de pedra i uns arbres fan bona l'estada al bell mig del poble, a recer del romànic que perdura al pas del temps. | 08079-93 | Nucli urbà. Jardí Font Avi Ferreret o Plaça rellotge de sol. | POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany | 41.8688300,2.1125000 | 426348 | 4635593 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52892-foto-08079-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En agraiment de la població de l'Estany al senyor Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament del servei d'aigua potable al municipi. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52877 | Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV - XXI | Recents treballs de restauració (2017) | <p>El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.</p> | 08079-78 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | <p>Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).</p> | 41.8691300,2.1124900 | 426348 | 4635627 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52877-foto-08079-78-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'. | 98 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||
| 52893 | Font de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany | XX | Estructura arquitectònica definida a partir una gran pica de planta rectangular que es disposa sobre el mur de contenció de terres del carrer, on es disposa un plafó escultòric amb un baix relleu de la imatge de la mare de Déu que està flanquejat per dos plafons epigréfics amb versos d'en Felip Graugés. | 08079-94 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2 | 41.8694800,2.1126900 | 426365 | 4635665 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52893-foto-08079-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52893-foto-08079-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En els jardins de darrere l'església i al costat del baix relleu que representa la Verge Maria hi ha gravats versos d'en Felip Graugés. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52992 | Local social. Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-cine | XX | Edificació de planta rectangular a quatre vents, tipus nau, cobert amb vessant orientat a llevant on s'adossa un cos central de doble alçada que conforma la façana principal. La planta baixa d'aquest cos central la conforma un únic volum, també de planta rectangular, que assoleix l'amplada de la nau, cobert amb teulada de vessant simple. Al tram central es disposa la portalada d'accés al recinte, mentre que a la planta pis, d'aquest cos adossat, se sobreposa una finestra de llinda plana que queda rematada per una coberta de triple vessant. El ràfec és resolt amb caps de biga pretensats i motllurats que donen entitat i rellevància aquesta part de l'edifici. El tractament del revestiment exterior dels murs és fet amb un enlluït pintat de color. | 08079-193 | Nucli Urbà. Carrer Doctor Vilardell, 16 | Amb la desaparició de l'antic local recreatiu, cine, teatre i ball que s'enplaçaba al costat de la Fabrica de Baix l'ajuntament va promoure la construcció d'un nou equipament social i recreatiu. El nou centre era hereu de l'activitat que anteriorment, dença de mitjans del segle XIX havien portat a terme locals com la Societat, el Centre o la Cooperativa. | 41.8679500,2.1127400 | 426367 | 4635496 | 1969 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Equipament públic: cinema i local social. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52952 | La Torre Nova de Cal Portabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-de-cal-portabella | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XX | Casa aïllada de planta rectangular amb tres nivells, orientada a migdia, amb coberta a quatre aigües. Aquesta estructura té un ràfec suportat sobre biguetes de morter amb caps de biga motllurat quedant rematat el seu vèrtex superior per una bola, també de morter modelat. La façana principal presenta un cos avançat amb una galeria de cinc arcs de mig punt i cobert amb una teulada a tres vessants. Presenta tres obertures de ventilació, just per sota del ràfec. A l'arc central es disposa una escala recta d'un sol tram flanquejada per una barana balustrada amb peces de morter modelat que dóna accés al jardí que s'obre a la part posterior de l'edificació. La façana posterior, alineada amb el carrer, té una composició simètrica a partir de l'eix central. Obrint-se una porta d'accés feta amb arc de mig punt a la planta baixa i una finestra a la planta pis que queden flanquejades per sendes finestres a cada una de les plantes. Simetria que es dóna també a les obertures de les dues façanes laterals. Tot i que en aquestes, l'obertura més meridional de la primera planta es correspon amb una doble finestra. Tot el conjunt està revestit sense cap tipus d'emmarcat a les obertures. | 08079-153 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 4 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8694100,2.1132700 | 426413 | 4635657 | 1937 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52952-foto-08079-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Es correspon a una de les primeres cases residencials d'estiueig de la població. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
| 52827 | Font d'Auró o d'Oró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dauro-o-doro | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed.Ajuntament de l'Estany. | XIX | A l'àrea de la font d'Auró hi havia hagut diverses surgències, com ara les anomenades, font d'Auró de Dalt i font d'Auró de Baix, així com hi havia hagut dues petites basses destinades al bestiar. | 08079-28 | Sud oest del terme municipal, a la dreta de la Riera de Postius. | 41.8653800,2.1276500 | 427602 | 4635198 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52827-foto-08079-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52827-foto-08079-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Està situada a 768 metres d'altitud, en el sector sud-oriental del terme i al sud-est del nucli del poble de l'Estany. És a la dreta de la Riera de Postius, al sud-est de la Barra i a l'oest-nord-oest del Puig Espeltós, just al sud de l'Estalviada. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52844 | Plafons ceràmics del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-del-via-crucis | XX | Conjunt de 14 plafons que conformen les estacions del Viacrucis. Cada peça està formada per un marc de ferro forjat amb formes ornamentals en les quals si troben quatre rajoles ceràmiques que conformen el dibuix de l'estació. Les rajoles són policromades. S'iniciava dins del Monestir amb les estacions i i II i finalitzava en el carrer Fosc amb l'estació XIV. | 08079-45 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany, Plaça major i Carrer Monjos | El Via Crucis (expressió llatina que significa 'Camí de la creu') és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús). Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. Per extensió l'expressió també s'utilitza per expressar grans dificultats. | 41.8690900,2.1118900 | 426298 | 4635623 | 1960 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52844-foto-08079-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52844-foto-08079-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Modest Casademunt i Giralt. Escepte el pàs 3 fet per Núria Roig (2017) filla del ceramista J. Roig, | Fins el 2017 hi havia 12 estacions visibles. El 2017 s'han recuperat el pas 3 (fet de nou per la filla del Ceramista Roig) i el 4 (redescobert al parament). Als moments del Via Crucis se'ls anomena 'estacions' i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:Primera estació: Jesús és condemnat a mortSegona estació: Jesús porta la creu a collTercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creuQuarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge MariaCinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creuSisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la vera iconaSetena estació: Jesús cau per segona vegada a terraVuitena estació: Jesús consola les dones de JerusalemNovena estació: Jesús cau per tercera vegada a terraDesena estació: Jesús és despullat dels seus vestitsOnzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió)Dotzena estació: Jesús mor en la creuTretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament)Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament) | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
| 52860 | Creu de Puig Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-puig-caritat | XIX - XX | Element escultòric de pedra, col·locat damunt un pedestal de pedra, recolzada en una plataforma esglaonada també de pedra, elevada respecte del nivell del terreny. L'actual creu és de mitjans del segle XX. | 08079-61 | Serrat dels Lliris, Puig de la Caritat. | Elevació de 1010 metres d'altitud , situada sobre el mateix poble de l'Estany. Pel juny de 1481, la llagosta arrasava els camps i es va anar invocar la Mare de Déu en aquest punt. Com que la collita es va salvar i s'havien repartit pans li va quedar el Puig de la Caritat. | 41.8758800,2.1087800 | 426048 | 4636379 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Jaume Molera | Fita ornamental commemorativa religiosa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52839 | Rec de les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-les-nogueres | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI-XVIII | Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina. | 08079-40 | Partida d'El Prat (Antic Estany natural) | Un document de 1554, localitzat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany, indica que en aquesta data ja existia el Pontarró, en el camí que enllaçava el monestir amb el camí de Vic, i una xarxa de recs a cel obert que solcaven el prat. També es fa palès que el sistema de recs aleshores no funcionava del tot bé, per manca de capacitat i desnivell i molt probablement per deficiències en els treballs de neteja i manteniment. Es fa difícil creure que aquests recs o grans rases havien estat oberts feia poc. Al contrari, som del parer que han de tenir un origen medieval. El 26 de febrer de 1554 es reuniren a l'Estany Carles de Cardona, abat comendatari del monestir de Santa Maria de l'Estany, i senyor jurisdiccional del lloc, i Joan de la Borda, mestre d'obres de la vila de Torelló, i arribaren a un pacte o concòrdia en relació als treballs que el mestre estava a punt de començar en els valls del prat de l'Estany, des del Pontarró fins a la mare de l'aigua de l'esmentat prat. Segons es diu en el document, el que s'anava a fer havia estat acordat prèviament després d'una inspecció conjunta de les dues parts i algunes 'notabbles perssones' que els van acompanyar, potser pèrits o mestres especialistes en aquest tipus d'obres i alguns prohoms del terme. Les obres havien de començar l'1 d'abril i es va establir que Joan de Borda havia d'enfondir en vuit pams respecte del nivell que tenien aleshores i d'eixamplar-los en sis pams, dos valls que ja existien al prat, en el sentit de la plana inundada de l'Estany. El primer d'aquests valls o rases era més gran, segurament de més longitud i amplada, i anava de l'Estany fins al camí de Vic passant pel Pontarró. El segon que era subsidiari del primer, al que aportava cabal, es podria identificar amb l'actual rec de les Nogueres. | 41.8649100,2.1145300 | 426512 | 4635157 | 1554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735 | Forma part de la xarxa de canals de dessecació i sabem que ja existia el 1554, quan el monestir ordenà reparar i millorar els sistemes de drenatge de l'estany. | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 52921 | Ca l'Endal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lendal | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i distribució interior articulada a partir de planta baixa i dos pisos i coberta de teula a doble vessant que té la façana principal vers el carrer dels monjos, on s'obre porta. Aquesta és resolta amb un arc rebaixat fet amb dovellat i brancals de pedra local. La composició de la façana es defineix a partir de l'eix de la porta, que queda desplaçada a la dreta, i a partir del qual s'articulen les obertures de les plantes superiors, una per planta. D'aquestes en destaca el dimensionat de la finestra del primer pis, emmarcada per brancals de pedra local, llinda i goteró de l'ampit monolítics. Pel que fa a l'obertura de la planta, sota coberta, tot i guardar el mateix ordre compositiu que l'anterior, és de dimensions més reduïdes. | 08079-122 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 8 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118700 | 426297 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Interior reformat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52869 | Sardana dels Almogàvers de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-dels-almogavers-de-lestany | XX | Sardana composta l'any 1975 pel mestre Josep Capell i Hernàndez. Dedicada al Claustre del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Estrenada a l'Església Romànica de l'Estany el 7 de setembre de 1975. per la cobla Montjuïc dirigida pel propi autor. | 08079-70 | L'Estany | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 1975 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52869-foto-08079-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52869-foto-08079-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Josep Capell Hernández | Josep Capell i Hernàndez (Almacelles (Segrià), 3 novembre 1914 - Barcelona, 15 agost 1994), va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles‑orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla‑orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell‑Santy. | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 53015 | Puig de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-caritat | RODRÍGUEZ, J.L (1998) 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998. | IIac- Iidc | L'erosió del pendent del vessant ha incidit negativament en la preservació de les restes. | Les estructures localitzades documentades presenten una entitat més que notable, segons tots els indicis es tractaria d'un assentament del període Ibèric Final (segle II aC). L'organització del i turó i la identificació d'estructures que podrien ser coetànies en diversos nivells, posa de manifest que l'assentament probablement estaria organitzat en terrasses. D'altra banda, la recuperació de dues monedes d'època romana imperial (un as de Trajà , 98-99 dC, i un dupondi d'Antoninus Pius,159-160 dC) ens indiquen com a mínim una freqüentació de l'indret després del canvi d'era. Considerem improbable la presència d'un establiment romà d'aquest període, atenent tant a l'organització territorial pròpia del moment, com a l'absència de qualsevol altre material (especialment ceràmic) atribuïble a aquesta època. | 08079-216 | Cim del Puig de la Caritat | 41.8755400,2.1087900 | 426048 | 4636342 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'any 2015 es va portar a terme una intervenció arqueològica dirigida per Dani Gutiérrez de caràcter informatiu, els resultats de la qual han permès disposar de dades sobre l'abast i entitat de les restes . | 83|81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52880 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-0 | XVIII-XIX | <p>Peça monolítica de granit i de grans dimensions amb forma cilíndrica i interior rebaixat fins a mitja canya i unes dimensions d'1,20 m de diàmetre i 1 m d'alçada. La part exterior d'aquest element no presenta cap tipus de decoració ornamental ni treball escultòric.</p> | 08079-81 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-15 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'element, probablement reutilitzat, es localitza a l'absidiola del costat dret de l'absis central de l'església de Santa Maria de l'Estany, ocupant la part central d'aquest espai a modus de -pila baptismal-. | 98|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 52855 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-10 | XX | Per Pasqua s'organitza una cantada de caramelles basada en diverses cançons del repertori popular que va acompanyada per alguns balls de caramelles, com el Ball de cascavells, el Ball de panderetes i el Ball de cintes. | 08079-56 | L'Estany | Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de l'Estany amb l'impuls dels mossens, Desprès de la guerra civil espanyola en deixaren de fer i es recuperaren els anys 60 del segle XX. Ja fa uns anys que aquesta tradició de cant i dansa popular està impulsada per la colla de caramellaires local. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'entitat organitzadora de l'activitat és la colla caramellaire 'Sortits de l'ou' de l'Estany. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||||
| 52873 | Església de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi.(1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. p. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII -XX | <p>L'església té una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, capçat a llevant per tres absis semicirculars. En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha una cúpula semiesfèrica sobre trompes. L'absis central s'obre, mitjançant un senzill ressalt, a una perllongació de la nau que forma un cor, i les absidioles s'obren a cada braç del transsepte mitjançant també uns senzills ressalts. La nau i el transsepte es cobreixen amb una volta de canó de mig punt reforçada a la nau per tres arcs torals la qual arrenca, igual com les voltes de quart d'esfera dels absis, d'una senzilla imposta. Els arcs torals arrenquen de pilars rectangulars, llevat del que obre el presbiteri, que és emfasitzat per dues columnes, que substitueixen els pilars.</p> | 08079-74 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores, amb un sostre embigat, sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble. Com ja s'ha esmentat, el conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983). A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica (referenciada ja el s. XIV), realitzada en alabastre policromat. D'elements d' interès es conserven la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor.</p> | 41.8693200,2.1125100 | 426350 | 4635648 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'església, en conjunt, és d'una nuesa total i no té altres elements ornamentals que les columnetes de les finestres, els capitells i les bases de les columnes que suporten l'arc toral del cor i les impostes dels pilars, decorades amb un senzill tema geomètric o floral. El conjunt arquitectònic de l'edifici de l'església va ser reconstruit en bona part durant els anys 70 del segle XX primat-se l'aparença de la seva obra romànica, tant a la capçalera com a l'interior de la nau central, el que va comportar la desaparició d'estructures gótiques i barroques anteriors. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||
| 53002 | Tanca de la pista Vella, Zona d'esbarjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-pista-vella-zona-desbarjo | XX | Tram de mur de tancament perimetral de parcel·la de 2 m d'alçada i 7,50 m de llargada on s'obre una portalada d'arc de mig punt feta amb dovellat i brancals de pedra tallada que queda coberta per un pany de mur a modus de timpà. El coronament de tota l'estructura muraria, és fet de lloses planes. A la cantonada d'aquesta estructura muraria, es disposen dos corrons estriats sobreposats, un damunt de l'altre, i rematat per un guarda-rodes troncocònic. | 08079-203 | Nucli urbà. Carrer Balmes / Passeig Mossen Aureli (Carrer Rectoria) | 41.8685300,2.1133700 | 426420 | 4635559 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53002-foto-08079-203-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'espai es fa servir per jugar a les bitlles catalanes. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 52829 | Font dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-bous | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb un parament de pedra tallada regular on hi ha un brollador amb aixeta. Als peus es disposa una pica de pedra tallada de planta rectangular a modus d'abeurador per al bestiar. | 08079-30 | Nord- est del municipi | 41.8794400,2.1150500 | 426572 | 4636769 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52829-foto-08079-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52829-foto-08079-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La Font dels Bous es trova a la vora de la Font de la Sala, que havia servit d'abeurador per al bestiar. Actualment, sota aquesta font hi ha una bassa on es desenvolupa un petit ecosistema, i on es poden acostar animals a beure i a alimentar-s'hi o, fins i tot, a buscar recer. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52868 | Saleres del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saleres-del-grau | COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII - XX | Deteriorades pel propi pas del temps. | Paratge de camps de conreu parcialment urbanitzats situat al costat de llevant del poble al nord-oest del Camp de Sant Pere i que es localitzen a llevant del desguàs natural de l'estany, a la falda de la Serreta, just en un prat ocupat antigament per l'estany. | 08079-69 | Trama urbana de l'est del nucli urba. | Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003] | 41.8697800,2.1148200 | 426542 | 4635697 | 1755 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52868-foto-08079-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La conservació fins a l'actualitat del topònim 'Saleres del Grau' estaria vinculada a l'indret on s'emplaçaven les lloses on es disposava la sal per al bestiar. Amb tot, hi ha autors que defensen la hipòtesi que aquest topònim estigues relacionat amb una possible extracció de sal en aquest indret a l'antiguitat. En qualsevol cas, actualment no es coneix cap referència documental que pugui corroborar aquesta hipòtesi | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||
| 52997 | Hort del Sagalès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-sagales | XX | Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres. | 08079-198 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s/n | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector. | 41.8693800,2.1129000 | 426382 | 4635654 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52833 | Font Grossa o font del Molí del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-grossa-o-font-del-moli-del-grau | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XIX-XX | Construcció consistent en un mur de contenció de terres de paredat, d'uns 2,5 m d'alçada, construït amb pedres irregulars però força grosses. Al mig de l'estructura hi ha una obertura també de pedra, amb arc de mig punt, a la part baixa de la qual hi ha una canalització metàl·lica que desemboca a un recipient de pedra. L'obertura deixa veure un petit espai interior, a manera de mina, cobert amb volta de canó. Presideix el conjunt una placa de pedra amb la llegenda: 'Font Grossa reconstruida pel Dr. Josep Ma Vilardell l'any 1946' El conjunt es completa amb un petit mur que fa de contenció de les aigües de la riera, un nivell lleugerament superior al de la font on hi ha una taula i bancs de pedra, i les escales, que comuniquen tant aquests dos nivells com el de la taula amb el prat que est troba a sobre. | 08079-34 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | L'única referència documental històrica actualment coneguda correspon a la llosa de pedra conservada al costat de la font, amb la inscripció; Font Grossa reconstruïda pel Dr. Josep M. Vilardell l'any 1946. | 41.8730700,2.1153300 | 426588 | 4636062 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La font Grossa està situada al sector de mestral de la finca del Molí del Grau. Pels voltants de mitjans del segle XX la finca va ser adquirida pel metge barceloní Josep Maria Vilardell, que transformà l'entorn del Molí del Grau i feu restaurar la font. Aquí, com en altres fonts del terme, s'hi feien fontades, preferentment el diumenge a la tarda, quan bé famílies, o bé les monges o el capellà, hi acompanyaven nens i nenes del poble a jugar. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 52831 | Font de Mig Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mig-prat | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XIX | Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l'aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l'aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d'una font de pou. L'àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu. | 08079-32 | Situada al costat de l'actual carretera C-59 | 41.8641300,2.1126500 | 426355 | 4635072 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52831-foto-08079-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52831-foto-08079-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La font de Mig Prat es va construir al costat de la via que comunica l'Estany amb Moià, per tal de disposar d'un punt d'aigua pels veïns i els viatgers. L'any 1975 es va arranjar l'espai de la font, deixant-la com en l'actualitat, dotant-la d'una petita placeta i de pedrissos per seure. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 52805 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-1 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | X-XVII-XX | Alguns elements estructurals bàsicsi ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Masia de grans dimensions amb un emplaçament majestuós. La casa està construïda amb murs de paredat que conserven encara gran part del revestiment exterior d'estuc de morter de calç, excepte a les cantonades on es mostren les cadenes de carreus tallats amb un treball de gran qualitat i de forma molt precisa. El cos principal és cobert a dos vessants, i presenta el carener paral·lel a la façana. La façana principal està encarada a S-SO. La portalada d'entrada és també de grans dimensions, d'arc de mig punt adovellat amb unes dovelles de grans dimensions. La resta de finestrals, situats al primer i segon pis, són tots homogenis, emmarcats amb carreus molt ben tallats i culminats amb una elegant motllura. Al primer pis n'hi ha dos que són balconades. A la planta baixa, les finestres també estan emmarcades amb pedra, però són més petites i estan enreixades. Una d'aquestes finestres de la façana té una incisió conopial inscrita amb l'any '1768' i una creu intercalada. Per l'exterior, l'altra façana especialment remarcable és la de llevant, que compta amb un petit portal adovellat i, sobretot, dues galeries, al primer i segon pis, formades cadascuna per dos arcs rebaixats de pedra. També és remarcable, a la façana de ponent, un arc rebaixat actualment tapiat. A la façana posterior, la Nord, hi sobresurt un cos perpendicular al principal. És de planta rectangular i força gran, té les mateixes característiques constructives que el principal, tot i que les pedres de les cantoneres no estan tallades amb un treball de tanta qualitat. A l'interior, la casa té també la distribució típica de les masies. L'habitació que fa de rebedor és el punt de partida de la noble escala de pedra que dóna accés al pis principal, i també el punt de distribució cap a les corts de la planta baixa. El sòl de la planta baixa és empedrat arquitectònicament, hi destaquen alguns arcs de mig punt de grans dimensions. Al primer pis, cal remarcar-hi l'existència de grans habitacions nobles, amb antigues rajoles o fins i tot empedrades. Cal destacar-hi també els embigats dels sostres i els nombrosos elements nobles, com ara algunes piques decorades, una cisterna que conserva encara el sistema de politges per a extreure l'aigua del pou directament des de l'interior de la casa, etc. La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. En destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. El mas està format per l'edifici principal i pels seus edificis i espais annexos, encara força ben conservats; l'era, la bassa, coberts, etc. | 08079-6 | Situada al costat del poble, al costat del camí de Prats de Lluçanès | Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'Infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003]. | 41.8707000,2.1137100 | 426451 | 4635800 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La forma de tancar el mas Grau es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies, és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs.A la zona trobem vàries masies amb aquesta forma de tancat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.