Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
52859 Mina de l' Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-l-estany AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles; MORROS, Jordi (2010) 'Una obra de sanejament del segle XVIII. La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' a Ausa, XXIV, nº 166. Ed. Patronat d'estudis osonencs, Vic, 2010. p. 753-780. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII Canalització soterrada construïda amb pendent, per tal de facilitar el dessecament per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys dels prats adjacents, en el seu extrem superior, i evitar-ne l'estanyament. La galeria de la mina forma part d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. El traçat soterrat de la galeria de la mina té una directriu força lineal, de sud-oest a nord-est, i actualment compta amb tres boques exteriors (superior, central i inferior), diversos pous de ventilació (cinc d'ells actualment encara són oberts, amb ventilació a l'exterior, i, com a mínim, cinc pous més són cegats abans d'assolir la superfície), així com un ramal en direcció oest, situat a uns 340 m de la boca inferior, d'una longitud aproximada d'uns 15 m que acaba sobtadament amb un enderroc. En el moment d'iniciar els estudis previs al projecte de restauració, la mina comptava amb un esfondrament local de la galeria, situat a uns 120 m de la boca inferior. La boca superior, situada en l'extrem sud-oest, recull les aigües conduïdes pel rec del Mig, mentre que la boca central recull les aigües del rec de les Nogueres. La boca de sortida, en el seu extrem inferior, aboca les aigües a la riera de l'Estany o torrent de la Font d'en Sala, per sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró. 08079-60 Nucli urbà. Carrer de l'Escola, s/n Des de l'edat mitjana hi ha documents que testimonien l'existència d'un sistema de recs, rases o canals a l'aire lliure. Però no és suficient per a dessecar la gran superfície. L'any 1554 l'abat de Cardona va promoure una intervenció d'enfortiment del rec de les Nogueres i del rec del Mig que consistia en enfondir-los i eixamplar-los. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Joan de Borda. Però tampoc va aconseguir la dessecació total de l'estany. En canvi, la construcció iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737 sí que va ser un èxit. En aquells moments -i des de finals del segle XVI- el Monestir de l'Estany i el seu terme pertanyia a un nou senyor: les Cinc Dignitats Reials, cinc canonges de les seus de Barcelona, Vic i Girona que actuaven com a cosenyors o cobarons. Ells són els promotors de l'obra i els mestres d'obres van ser Josep Pasqual i Marià Terricabres (1734-35) i per Josep Morató i Marià Terricabres (1735-37) 41.8686100,2.1147300 426533 4635567 1734-37 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52859-foto-08079-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52859-foto-08079-60-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Josep Pascual i Marià Terricabres (1734-35) i Josep Moretó (1735-37) -mestres d'obres- 94 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
53000 Escuts paviment del carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/escuts-paviment-del-carrer XX Motius decoratius, fet amb codines de riu, que presenta el nivell de paviment del vial del carrer enfront de l'edifici de l'ajuntament. Es tracta de dos escuts quadrilongs amb el senyal heràldic de Catalunya i del municipi de l'Estany. 08079-201 Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 41.8688200,2.1122900 426331 4635593 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53000-foto-08079-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53000-foto-08079-201-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
53004 Paviment carrer Monjos https://patrimonicultural.diba.cat/element/paviment-carrer-monjos XIX-XX Paviment fet de lloses planes, majoritàriament de pedra local i pissarres, de diverses formes irregulars i mides disposades sense cap patró concret, tot i que guarden una certa composició horitzontal. Aquestes presenten un llaguejat prominent fet de morter que caracteritza el format de l'aparell constructiu i es disposen en un pla que presenta un lleuger pendent. Per salvar l'acusat desnivell del carrer, especialment en el sector superior del carrer, se succeeixen trams nervats, remarcats per vorades de pedra tallada rectangular disposades de forma perpendicular a l'eix del carrer. El lleuger pla inclinat que presenten aquests trams, permet anar salvant la diferència de cota que existeix entre els dos extrems del carrer. L'amplada d'aquests és variable, reduint-se progressivament la seva amplada a mesura que s'acosten al cap del carrer superior, on el pendent del terreny és més acusat. 08079-205 Nucli urbà. Carrer Monjos Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8694200,2.1118300 426293 4635660 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
53011 Pont de la Carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera XX Estructura d'un sol ull feta d'obra que salva el torrent del Molí amb un traçat de 22 m de llargària i 7 m d'amplària amb un arc de mig punt d'uns 7 m d'alçada a la part central i uns 4 m de llum. Està construït amb volta de pedra carrejada disposada de forma regular fins a la línia d'imposta que queda és de pedra i està motllurada. Igual que la base de l'intradós de l'arc. La frontal de l'arc de cada una de les boques està arestada amb un dovellat de pedra tallada igual que els brancals, on es disposen carreus bé tallats a la frontal del mur i a l'intradós de la volta. Els estreps són massissos i presenten un parament exterior fet amb aparell de maçoneria irregular coronat per una cornisa feta de blocs de pedra tallada que recorre tota la longitud de l'estructura i sobre la que s'ha disposat una barana tubular. 08079-212 Carretera C-59. km. 48,350. Al nord del terme municipal L'any 1882 la Diputació provincial impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria, que resseguí en força el traçat de l'antic camí de transhumància, o camí ral, que comunicava el nucli de l'Estany. 41.8824800,2.1139000 426480 4637108 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52827 Font d'Auró o d'Oró https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dauro-o-doro GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed.Ajuntament de l'Estany. XIX A l'àrea de la font d'Auró hi havia hagut diverses surgències, com ara les anomenades, font d'Auró de Dalt i font d'Auró de Baix, així com hi havia hagut dues petites basses destinades al bestiar. 08079-28 Sud oest del terme municipal, a la dreta de la Riera de Postius. 41.8653800,2.1276500 427602 4635198 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52827-foto-08079-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52827-foto-08079-28-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Està situada a 768 metres d'altitud, en el sector sud-oriental del terme i al sud-est del nucli del poble de l'Estany. És a la dreta de la Riera de Postius, al sud-est de la Barra i a l'oest-nord-oest del Puig Espeltós, just al sud de l'Estalviada. 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52828 Font de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-0 FARNIS, Àlex; ROS, Ignasi (2010). Els camins ramaders: la seva dimensió històrica i etnològica, i la seva protecció i valoració. Ponència Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. 22-23 Nov. Caixa Forum. Obra social de la Caixa. IPEC. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. XIX A la boca de la font hi ha unes inscripccions actualment no llegibles. Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès. 08079-29 Nord - est del municipi Vora la font de la Sala hi drenen les aigües de la riera de l'Estany. Quan encara no s'havia fet arribar l'aigua a les cases de dalt al poble de l'Estany, que va ser pels volts de l'any trenta del segle XX, s'anava a rentar a mà a la riba de la riera. El principal lloc per rentar era el safareig públic del Molí del Grau. Quan aquest safareig es trobava ple se seguia aigües avall de la riera, fins a l'indret de la font de la Sala, lloc on també, justament a la font, s'omplien càntirs i gerres per aigua de boca. S'explica que des de bon matí noies i dones del poble de l'Estany sortien de casa, carregades de roba bruta, per més tard tornar-la neta i a punt per estendre a casa. 41.8790600,2.1150900 426575 4636727 08079 L'Estany Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52828-foto-08079-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52828-foto-08079-29-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar. 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52829 Font dels Bous https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-bous GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. XIX Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb un parament de pedra tallada regular on hi ha un brollador amb aixeta. Als peus es disposa una pica de pedra tallada de planta rectangular a modus d'abeurador per al bestiar. 08079-30 Nord- est del municipi 41.8794400,2.1150500 426572 4636769 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52829-foto-08079-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52829-foto-08079-30-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla La Font dels Bous es trova a la vora de la Font de la Sala, que havia servit d'abeurador per al bestiar. Actualment, sota aquesta font hi ha una bassa on es desenvolupa un petit ecosistema, i on es poden acostar animals a beure i a alimentar-s'hi o, fins i tot, a buscar recer. 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52832 Font de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-0 RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. XIX La font de Sant Antoni es troba a llevant de la riera de l'Estany. Davant la font hi ha una bassa abastida per les seves aigües, que s'havia utilitzat anys enrere com a safareig. Sobre la font, en una fornícula, s'hi troba la imatge de Sant Antoni Abat, el patró dels traginers i dels animals. 08079-33 Camí del Molí del Castell, s/n 41.8817200,2.1152500 426591 4637022 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52832-foto-08079-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52832-foto-08079-33-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52834 Font del Molí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-castell-0 AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. XIX Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. Als peus hi ha una bassa feta de maçoneria de planta semicircular on es recull l'aigua. A l'entorn proper de la font es disposen diferents elements de pedra tallada com taules i bancs. 08079-35 Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59 Una de les taules col·locades davant la font correspon a una de les moles del vell molí fariner aixecat en aquest indret. El molí, del qual avui poca cosa en resta, formava part de la gran finca del mas Castell de dalt la serra del Castell, a mestral. Una de les basses actuals de l'àrea de la font correspon al mas i es feia servir per acumular aigua pel molí. També hi havia una pica de pedra, on els paraires de l'Estany anaven a rentar la llana. Al segle XIX, en bona part de les terres cultivables de la finca del mas Castell s'hi conreaven cereals que, del gra, al molí se'n feia farina. 41.8826700,2.1133100 426431 4637129 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52834-foto-08079-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52834-foto-08079-35-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla A la font del Molí del Castell, emplaçada a la riba de la riera de l'Estany, principalment s'hi feien fontades, però també era lloc de ballar i de comerciejar en bestiar. 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52835 Font Jesús https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-jesus AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. XIX La font de Jesús està situada en un marge de dalt el camí d'accés a la font del Molí del Castell. Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. 08079-36 Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59 41.8826800,2.1132700 426428 4637131 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52835-foto-08079-36-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Vora la font de Jesús, on es disposava d'aigua i d'argila, hi havia hagut un forn de teules. 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52838 Font Pedrosa, Font de les Pedroses https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pedrosa-font-de-les-pedroses AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. XVII Abandonada Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai. 08079-39 Vessant del serrat de l'Horabona La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978] La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890] Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant. L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562: 'D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562' [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. 'La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura.' [Tabé, 1890, pàg. 8] 41.8587700,2.1170200 426712 4634473 08079 L'Estany Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 119|94 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52842 Antic Estany (dessecat) https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-estany-dessecat BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys). 08079-43 Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà. Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat. 41.8655800,2.1139300 426463 4635231 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52842-foto-08079-43-2.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves. 123 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52850 Plataners de la carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. XIX-XX La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme. 08079-51 Vorals carretera C-59, entre km 45 i km 46 La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904. L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882] La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer. La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932. Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934] 41.8653100,2.1123400 426331 4635203 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Anomenat 'Platanus Hybrida'. Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes. 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52851 Pla i Coll de la Crosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> 08079-52 Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> 41.8727300,2.1104300 426181 4636028 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. 123 2153 5.1 1785 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52852 Serrat del Gaig https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-gaig AADD (1996). Inventari de recursos culturals i naturals de l'Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès. Consorci del Moianès. Moià. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. Petit turonet situat a l'extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià. 08079-53 Carretera C- 59, km 45 41.8655100,2.1098300 426123 4635227 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l'horitzó amb formes i colors impressionants.És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d'on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996] 123 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52866 PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> XX-XXI <p>Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.</p> 08079-67 A l'Oest i l'Est del municipi 41.8802800,2.1030700 425579 4636873 1997 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52866-foto-08079-67-2.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català. 123 2153 5.1 1785 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52882 Jardí Mossén Aureli https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-mossen-aureli XX Zona enjardinada que ocupa l'entorn posterior del conjunt de les dependències monàstiques, església , capella del Santissim i casa rectoral. Al jardi hi ha un conjunt de parterres de pedra, així com alguns elements arquitectònic ornamentals, també hi és la font de la Mare de Déu de Montserrat. 08079-83 Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 41.8691700,2.1127800 426372 4635631 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
52997 Hort del Sagalès https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-sagales XX Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres. 08079-198 Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s/n L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector. 41.8693800,2.1129000 426382 4635654 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic. 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
53001 Jardí costat Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-costat-ajuntament XX Espai enjardinat d'interès amb elements arquitectònics. Entre aquests es localitza una font obrada amb una roda de molí i una pica. Una placa en agraïment al Sr. Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament d'aigua a la població de l'estany i una gran pica monolítica de pedra picada que presenta una inscripció amb la llegenda PEY POC 1868. 08079-202 Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. 41.8688300,2.1124800 426347 4635593 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53001-foto-08079-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53001-foto-08079-202-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
53022 Font de la Baga del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-del-castell XIX La font és correspon amb una construcció de planta rectangular construïda amb blocs de pedra tallada disposada conformant un cos tancat practicable a partir d'un accés frontal definit per blocs de pedra tallada i amb un bloc a la llinda que presenta una inscripció amb la llegenda 1819 emmarcat en un cor amb una creu. 08079-223 Nord del municipi 41.8828900,2.1031900 425592 4637163 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53022-foto-08079-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53022-foto-08079-223-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-04-29 09:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml