Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52830 | Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XII | Al tram nord del municipi la via és inexistent. | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell). | 08079-31 | Camí de la riera de l'Estany. | Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti. | 41.8740000,2.1148500 | 426549 | 4636165 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52826 | Can Jan de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-de-les-eres | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada de dos plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, amb el carener paral·lel a la façana. La seva composició es vertebra a partir de la porta principal que es disposa vers el costat de ponent. L'estructura dels brancals de la porta és feta amb maó cuit de gran format i arc rebaixat molt acusat. Al costat s'hi disposen dos finestrons, un emmarcat de maó i l'altre de pedra tallada. A la planta sota coberta s'hi disposen tres finestres rectangulars de dimensionat diferent que presenten aplacat de pedra als brancals i llinda plana de fusta. El parament exterior dels murs a la planta baixa és de fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades mentre que el nivell superior és tot revestit. | 08079-27 | Núcli urbà. Carrer Vic, 17 | 41.8710000,2.1127800 | 426374 | 4635834 | 08079 | L'Estany | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52826-foto-08079-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52816 | Can Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manlleu | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Can Manlleu és una casa rural construïda a mitjans del segle XX, situada al límit ponentí del nucli urbà de l'Estany. A l'est té el nucli urbà i a l'oest limita amb els terrenys del Masot. Consta d'un volum de planta irregular orientat al sud-est, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 293 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Totes les obertures són d'arc pla de pedra, excepte el portal i la finestreta de les golfes, que són d'arc de mig punt. A la primera planta, just sobre l'obertura central, el finestral s'obre a un balcó amb barana de ferro soldat. A la façana posterior hi ha una porta amb incisió conopial i a sobre una finestra amb l'any '1708' inscrit, que han estat afegits modernament o són d'una altra construcció. El parament dels murs és de maó, arrebossat i pintat de color blanc, i els angles i els sòcols de pedra. Al costat de la casa hi ha un cobert. | 08079-17 | Darrera carrer Rodors, | 41.8695300,2.1105000 | 426183 | 4635673 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52816-foto-08079-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52816-foto-08079-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El portal i dos finestres procedeixen de Cal Curt de l'Estany i una finestra de la Rovira de Muntanyola. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52925 | Can Valeri, Ca l'Abad, Cal Codina o Cal Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-ca-labad-cal-codina-o-cal-verdaguer | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI | Casa de planta rectangular orientada a l'est que queda avançada respecte a les edificacions adjacents que l'afronten i que sobresurt respecte als dos espais que s'obren a cada costat; la plaça Major i la plaça del Monestir. L'edifici és de tres plantes i està cobert amb teulada de doble vessant vers la façana principal que s'obre a l'est. La façana està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt adovellada per peces de gran format, que queda centrada a la façana. Per sobre d'aquesta, a l'alçada de la planta pis s'obre una finestra de brancals de pedra motllurada amb llinda monolítica amb la inscripció AH i l'any i ampit amb motllura ornamentada. Estructura que, a la vegada, queda rematada per les restes d'una antiga obertura cegada, feta també amb motllurat de pedra tallada local. A la façana lateral que dóna a migdia es disposen, tres obertures, una per planta, que queden definides a partir d'un mateix eix vertical. La de la planta baixa és una porta feta amb arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra tallada i per sobre, es disposen dues finestres també emmarcades de pedra. Mentre que a la part nord sols en destaca una petita finestra a la planta pis. A l'interior es conserven arcs apuntats, tant als baixos com a la planta primera. A la part posterior de l'edifici es conserva les restes d'un matacà. D'altra banda, el parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra tallada que guarda l'horitzontalitat de les filades i que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. | 08079-126 | Nucli urbà. Plaça Major, 3 | Es diu, que és de les primeres cases del poble. La construcció actual manté trets gòtics amb altres posteriors. La llinda de la porta data una renovació de l'edifici de 1502. En un moment no concretat, es va abaixar el sostre eliminant dues torrelles de vigilància de secció circular que hi havia a banda i banda de la façana. Aquest fet, l'existència d'un matacà als darreres i la seva situació a l'entrada del camí que porta a Oló, fa pensar que l'edifici tingués una funció defensiva. Més recentment havia estat hostal, carnisseria, traginers... hi ha un forn de pa de 1830. | 41.8692900,2.1117800 | 426289 | 4635645 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Celler d'en Valeri. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52884 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-0 | XVIII | <p>Adossada al costat sud del creuer de l'església de Santa Maria de l'Estany, al costat de llevant del claustre, hi ha l'antiga sala capitular, antiga capella de Sant Nicolau i ara capella del Santissim. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de 12 m de costat que és feta amb aparell de maçoneria i amb coberta de doble vessant. Edifici de planta rectangular amb espais habilitats a l'ample dels murs de tancament lateral, i que està coberta amb volta de canó.</p> | 08079-85 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | 41.8692100,2.1126400 | 426360 | 4635636 | 1749 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 52855 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-10 | XX | Per Pasqua s'organitza una cantada de caramelles basada en diverses cançons del repertori popular que va acompanyada per alguns balls de caramelles, com el Ball de cascavells, el Ball de panderetes i el Ball de cintes. | 08079-56 | L'Estany | Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de l'Estany amb l'impuls dels mossens, Desprès de la guerra civil espanyola en deixaren de fer i es recuperaren els anys 60 del segle XX. Ja fa uns anys que aquesta tradició de cant i dansa popular està impulsada per la colla de caramellaires local. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'entitat organitzadora de l'activitat és la colla caramellaire 'Sortits de l'ou' de l'Estany. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 52971 | Carrer Rodors, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-13 | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XX | Edifici de planta rectangular que s'alinea amb el traçat del carrer, cobert amb teulada de doble vessant. Al llarg de la façana es disposen un seguit de finestres, tant a la planta baixa com al pis sota coberta. Quedant desplaçada la porta d'accés al costat dret de la façana. El mur de tancament d'aquesta construcció és resolt amb un revestiment llis. Mentre que una canal recull les aigües de la coberta. A la façana hi ha una placa amb la llegenda: EN AQUEST SOLAR ESTIGUE EMPLAÇADA L'ESGLÉSIA DE SANTA CECILIA PRIMITIVA PARROQUIAL DE LA VILA DE L'ESTANY. (DOCUMENTADA ENTRE SS. XII-XVIII). A la façana de migdia l'estructura original de l'edifici presenta un cos avançat, que habilita un vestíbul obert cobert amb volta de maó pla que dóna al pla original de la façana on s'obre la porta d'accés. La porta és feta amb brancals i llinda plana de pedra local sobre permòdols. | 08079-172 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 13 | La primera referència històrica documentada sobre la capella de Santa Cecília correspon al 18 d'agost de 1222, quan el prior Ramon de Gurb, amb tots els canonges del priorat, va fer l'establiment o fundació d'un beneficiat corresponent a un sacerdot que havia de tenir cura de l'església de Santa Cecília, fundada prop del monestir. El rector de Santa Cecília havia de celebrar-hi una missa cada dia, i havia de tenir cura de la confraria o confraternitat establerta al monestir. El 1258 el priorat va donar al sacerdot de Santa Cecília un solar per a edificar-hi una casa, que termenejava a migdia amb la capella de Santa Cecília, a llevant amb un hort del mas Centes, i a ponent i a tramuntana amb les propietats del monestir. Juntament amb la rectoria de Santa Cecília se li va donar també un petit hort. En el mateix moment se li va concedir que s'apliqués a benefici de la capella de Santa Cecília el lloguer de les quatre casetes prop de la capella de Santa Cecília [possiblement en el carrer Major], que mossèn Constantí havia fet construir a la vila de l'Estany, i finalment es va establir una dotació de diners i de blat per al manteniment de la capella. Fins al 1390 es coneixen els diversos rectors de la capella, alguns dels quals actuaren també com a notaris. A partir d'aquest any sembla que deixà de proveir-se el càrrec, o almenys sembla que el sacerdot no hi residí. Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodors, sense especificar-ne l'època. La capella s'abandonà durant les convulsions del monestir de l'Estany del principi del segle XV, segons el testimoni d'una visita pastoral de 1442, en la qual s'esmenta que l'església de Santa Cecília era totalment abandonada, sense portes, i amb l'altar destruït, essent rector en aquell moment mossèn Felip Balmes, que residia a Moià. Sembla que pels volts de 1470, en temps de la guerra civil contra el rei Joan II, es completà la ruïna de la capella de Santa Cecília. | 41.8682300,2.1104100 | 426174 | 4635529 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52971-foto-08079-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52971-foto-08079-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52974 | Carrer Balmes, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-balmes-46 | XVIII | Construcció de planta quadrada d'un sol nivell i coberta amb teulada de vessant simple vers la façana principal, orientada al migdia. Els murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria composta per pedra desbastada, de maons i pedruscall lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha reforços amb pedra tallada. La porta principal té una llinda de fusta plana i brancals de maó cuit disposats en cadena quedant centrada a l'eix de la façana. Està flanquejada per dos respiradors en forma de diamant fets també de maó cuit. | 08079-175 | Nucli urbà. Carrer Balmes, 46 | 41.8680400,2.1104800 | 426180 | 4635507 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52974-foto-08079-175-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52991 | Carrer Doctor Vilardell, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-14 | XX | Xalet a quatre vents de planta rectangular amb un cos avançat a la façana principal que conforma un porxo a la planta baixa, on s'obre la façana principal. La coberta és resolta a quatre aigües que inclou aquest volum central quedant rematada per un ràfec sobre caps de bigues pretensades que vola considerablement respecte al pla de la façana. La composició de la façana principal, que dóna al carrer, es defineix a partir del referit cos avançat que té la planta baixa porxada amb tres d'arcs de mig punt. Les obertures d'aquesta planta baixa són rectangulars, lleugerament allargades. Potenciant l'esveltesa de la construcció de la planta pis, un gran finestral de tres mòduls que presideix el cos avançat, mentre que la resta d'obertures, que s'emplacen en aquest nivell, en cada una de les plantes, són resoltes amb la mateixa solució tipològica que les que es localitzen a la planta baixa. La façana que dóna a migdia, està flanquejada per dues finestres per costat. S'obre una porta que dóna accés al jardí que envolta la casa. Obertura que presenta un petit voladís triangular fet amb teula i que amb unes escales salva el desnivell del terreny. L'acabat de tot el conjunt és resolt amb un revestiment llis i amb un sòcol aplacat de pedra. | 08079-192 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 14 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8680900,2.1126000 | 426356 | 4635511 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52991-foto-08079-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52989 | Carrer Doctor Vilardell, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-9 | XX | Casa aïllada conformada per dos volums de planta rectangular adossats amb la coberta a quatre vents amb dos cossos articulats que segueixen la forma de la planta. En destaca la composició múltiple de la façana principal amb una porxada interior d'arc de mig punt on es disposa la porta d'accés. S'accedeix, des de la cota de carrer per una escala d'un tram paral·lel a la façana que desembarca a un replà aterrasat definit a la frontal de la porta. La barana d'aquesta estructura és de doble tub horitzontal entre pilars quadrats als escaires. La simetria compositiva de la façana s'articula a partir del frontó que presenta la coberta del mòdul d'arc de mig punt de la porxada on hi ha la porta d'accés. La façana que dóna a migdia ofereix una composició presidida per un volum avança de planta rectangular que descansa sobre un gran arc escarser a la planta baixa que abasta tota l'amplada d'aquesta estructura. Per sobre, es disposa un tancament a modus de tribuna que el conforma una sèrie de quatre finestrals d'arc de mig punt. Quedant rematat l'espai de sota coberta amb un frontó triangular amb un òcul circular central. A la planta pis, l'espai que es defineix a llevant, entre els dos cossos que conformen l'edificació, es disposa una terrassa amb barana de ferro. El forjat d'aquesta estructura descansa sobre un pilar, quedant la planta baixa oberta pels dos costats. El sòcol de la casa, a l'alçada de la planta semi soterrada, és fet amb aplacat de pedra tallada regular que contrasta amb el revestiment llis del tram dels murs de la planta superior i els frontons de cada una de les façanes. El tractament del conjunt dels murs exteriors és resolt per un revestiment llis, quedant emmarcats per muntant de pedra algunes de les obertures que donen a l'exterior. El ràfec que envolta la coberta és format per un motllurat triple llis que dóna unitat compositiva a tot el conjunt. | 08079-190 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 9 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8680100,2.1129500 | 426385 | 4635502 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52989-foto-08079-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52989-foto-08079-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52998 | Carrer Doctor. Vilardell, 4-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-4-6 | XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat a migdia, cobert amb vessant simple vers la façana principal. El tram de mur que conforma la façana lateral, orientada a llevant, queda afrontat amb el traçat del carrer i amb el tram de mur on s'obre el baluard que dóna accés a l'espai que s'obre davant de la façana principal. Definida a partir d'un eix central on s'obre una finestra vidrada d'arc rebaixat a la planta baixa i un balcó amb barana de ferro a la planta pis amb una obertura feta amb brancals i llinda monolítica de pedra tallada. Al costat de ponent es disposa una escala que dóna accés a l'actual habitatge. Pel que fa a la façana de la planta baixa, s'obren dues portes, una al costat de l'altra, amb brancals de pedra tallada i llinda de pedra monolítica i fusta, respectivament. A la planta pis tan sols hi ha una finestra també emmarcada amb pedra tallada. El parament d'aquests murs és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, presentant en alguns trams part del revestiment original. La cantonada és reforçada amb pedra carejada. El ràfec de la coberta és resolt amb una línia de teules sobre una doble alineació de maó, la inferior està disposada a punta de diamant. | 08079-199 | Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 4-6 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8686900,2.1122100 | 426324 | 4635578 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52998-foto-08079-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52998-foto-08079-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52990 | Carrer Doctor. Vilardell, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-7 | XX | Nau industrial als quatre vents de planta allargada que obre façana vers el carrer coberta amb teulada a doble vessant. La composició de la façana principal està modulada pel dimensionat de dues grans obertures amb llinda; una es correspon a la porta d'accés i l'altra a un gran finestral. El coronament de la façana queda resolt per una cartel·la rectangular de doble nivell que amaga el carener de la coberta, està presidida per un petit òcul central de ceràmica i una pinya sobre maons, també de ceràmica. Un voladís de teules sobre caps de biga prefabricats, recorre la façana de punta a punta, just per sobre de les obertures existents. El dinamisme d'aquesta estructura el marca un timpà fet de teula a la vertical de l'eix de la façana. Les obertures dels finestrals, tant del frontal com les dels laterals presenten una retícula quadriculada de vidre feta de ciment. | 08079-191 | Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 7 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8682500,2.1128400 | 426376 | 4635529 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52990-foto-08079-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52990-foto-08079-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52891 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-7 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLC i TORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIV-XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'alineen guarden l'obra de les façanes originàries, especialment les d'època moderna. | 08079-92 | Nucli urbà. Carrer Major. | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688300,2.1118300 | 426293 | 4635594 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52909 | Carrer Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el carrer. La façana guarda una disposició regular de dues obertures per planta alineades en relació a dos eixos verticals. Corresponent-se els de la planta baixa amb la porta d'entrada i la porta del garatge. L'aparell constructiu del parament exterior de la façana és fet de carreus regular disposat en filades horitzontals a trenca junt de pla i amb emmarcat de pedra tallada les finestres de les plantes. El ràfec de la coberta és fet amb una línia de rajola a punta de diamant. | 08079-110 | Nucli urbà. Carrer Major, 6 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688100,2.1117300 | 426284 | 4635592 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52909-foto-08079-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52948 | Carrer Padró, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro-3 | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb llinda plana a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. D'aquestes en destaca la incisió de fals arc conopial que presenta la llinda de la finestra de la planta baixa. El parament del mur de la façana és resolt amb un revestiment llis. | 08079-149 | Nucli urbà. Carrer Padró, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700500,2.1141100 | 426483 | 4635728 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52948-foto-08079-149-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52955 | Carrer Pedretes, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pedretes-12 | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant, orientada al sud on s'obre la façana principal. La seva distribució interior es fa a partir de tres nivells; planta baixa, pis i pis sota coberta. La façana principal s'articula a partir de les obertures de cada una de les plantes, que queden definides mitjançant dos eixos verticals. Dels quals, el més oriental, és on s'emplaça la porta principal que presenta una llinda amb la data inscrita de 1853, coronada per una creu. Planta on s'obre una segona porta vers la cantonada, també amb muntants i llindes de pedra tallada. Igual que la resta d'obertures de les altres dues façanes, la posterior i l'oest. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera. | 08079-156 | Nucli urbà. Carrer Pedretes, 12 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700200,2.1118200 | 426293 | 4635726 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52955-foto-08079-156-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52890 | Carrer Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XV - XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'hi alineen guarden l'obra de les façanes originàries. El traçat del vial queda definit vers el fort pendent del vessant de llevant del Serrat de la Sagrera, Fet que propicia que al tram del carrer més meridional s'edifiqués sols el costat oest de l'antic camí, quedant totes les façanes de les cases obertes a l'est, on s'emplaça el nucli originari de la població. Dinàmica constructiva que s'inverteix al tram més septentrional del carrer on el pendent se suavitza. | 08079-91 | Nucli urbà. Carrer Rodors | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678600,2.1099700 | 426137 | 4635488 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52983 | Carrer Rodors, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-42 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i alineada amb el carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta dues portes d'accés a la planta baixa i dues finestres per planta. Totes de llinda plana. El revestiment exterior del mur de tancament de la façana és llis, mentre que el carener de la coberta és fet amb filada de maó pla. | 08079-184 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 42 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8675200,2.1098500 | 426127 | 4635450 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52983-foto-08079-184-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52981 | Carrer Rodors, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-46 | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada al carrer. La seva composició queda definida per les dues obertures que s'emplacen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa es disposa la porta principal que és d'arc de mig punt i de doble full, flanquejada per una finestra amb la llinda, presentant la inscripció JOAN SOLA 1796. Pel que fa a les plantes superiors, s'obren dues finestres iguals a cada un dels nivells. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter, remarcant el modulat de les pedres tallades que emmarquen el conjunt de les obertures. El ràfec de la coberta és d'una sola línia de maó col·locat a punta de diamant. | 08079-182 | Nucli Urbà. Carrer Rodors, 46 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8674100,2.1097900 | 426122 | 4635438 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52981-foto-08079-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52981-foto-08079-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52938 | Carrer Sant Isidre, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-1 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'accés a l'immoble i la porta del garatge, les dues amb llinda plana. A la planta pis es presenta una solució de doble obertura amb balcó i finestra. Solució que es repeteix al pis sota coberta. El tractament de l'acabat del mur és resolt amb un enlluït llis del qual en destaca la cornisa que remata el cos superior de la coberta, on també es disposa una barana de l'amplada de la façana. | 08079-139 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694300,2.1120900 | 426315 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat parcialment en època contemporània, encara que preserva alguns elements de l'obra original. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52945 | Carrer Sant Isidre, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-16-18 | XVIII | Edificació de planta rectangular orientada al nord i amb coberta de doble vessant amb un cos adossat a l'est, també de planta rectangular i coberta de vessant simple. La seva distribució interior és de planta i pis i s'adapta al pendent del terreny, fet que comporta que la part més septentrional sols disposi d'una planta. Restant sols el segon nivell habilitat a la meitat sud del cos principal i al cos adossat est. A la façana oest les obertures que hi ha a la planta baixa són tres portes amb brancals i llindes de maó o fusta i una finestra emmarcada amb pedra tallada que s'obre al mur que tanca el cos adossat oest, per migdia. Pel que fa al mur de tancament nord de l'edificació, a la seva part central, s'obre una porta d'accés que queda flanquejada per dues finestres que no es corresponen amb l'obra original del mur. Pel que fa al cos oest, el mur de tancament presenta una porta amb llinda plana a la planta baixa i una finestra de petites dimensions sota coberta. Les dues estructures presenten muntants de pedra tallada local. El parament exterior dels murs és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i fragments de maó que preserva en alguns trams el revestiment original. Així mateix, a la façana que dóna a l'oest es pot apreciar l'empremta d'antics encaixos de biga, així com refeccions del parament original. | 08079-146 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 16-18 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705000,2.1142200 | 426493 | 4635777 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52945-foto-08079-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52940 | Carrer Sant Isidre, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-5 | XVIII | Mur de tancament exterior presenta deficiències i l'interior està força malmès. | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i tres nivells interiors amb coberta de vessant simple i orientada a l'est, on dóna la façana. La composició de la façana es defineix a patir d'un únic eix vertical establert per les obertures de la planta baixa i dels pisos superiors. La porta d'accés principal és de doble full amb una llinda plana monolítica que presenta les restes d'una inscripció on es pot llegir de forma parcial LOVET i el número 34, corresponent a l'any. Una segona porta, oberta al costat dret de la façana, dóna accés al segon dels actuals habitatges de l'edifici. A la planta principal, s'obre una finestra balconera, també amb llinda monolítica que permet apreciar amb claredat l'obra de maons de la part baixa dels brancals, corresponents a l'ampliació de la finestra original. La qual té la rèplica just sobre la segona de les portes de l'edificació. Als pisos superiors es disposa un seguit de finestres de dimensions petites disposades en dos nivells. Els muntants de les obertures són fets de pedra local tallada. El parament exterior del mur de tancament d'aquesta construcció és fet amb un aparell de pedra tallada de formes regulars disposades regularment, guardant una certa alineació horitzontal, tot lligat amb morter de calç travat amb falques de pedra i maó. | 08079-141 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. | 41.8695700,2.1120400 | 426311 | 4635676 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52940-foto-08079-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52940-foto-08079-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52973 | Carrer Sant Oleguer, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-oleguer-9 | XIX | Construcció de planta rectangular orientada al nord amb coberta de vessant simple. L'accés es fa per una porta doble amb llinda plana de fusta i una obertura rectangular a la seva part superior que serveix de carregador a l'únic pis que queda sota coberta. Totes dues obertures queden alineades amb un eix desplaçat vers l'esquerra de la frontal de la façana. Els murs són fets de maçoneria regular de pedra desbastada i pedruscall, amb reforç de pedra tallada a les cantonades i coberta sense ràfec. Adossat al costat dret de la façana es disposa un banc fet de pedres planes monolítiques de grans dimensions amb respatller també de pedra. | 08079-174 | Nucli urbà. Carrer Sant Oleguer, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8681000,2.1104300 | 426176 | 4635514 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52973-foto-08079-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Cobert. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52960 | Carrer Sant Pere, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-10 | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada i orientat a l'est amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta queda resolta a partir de les obertures de les dues plantes. Una porta amb arc rebaixat i persiana metàl·lica a la planta baixa, amb un accés habilitat al costat dret I diverses obertures a la planta pis. El parament exterior de la façana presenta un revestiment. | 08079-161 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 10 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700000,2.1110800 | 426232 | 4635725 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52960-foto-08079-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52960-foto-08079-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52963 | Carrer Sant Pere, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-4 | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer on dóna la façana principal i coberta de doble vessant. La façana principal presenta una composició definida per un eix vertical, desplaçat a la meitat esquerra, que pauta la disposició de les obertures de les tres plantes que presenta l'edifici. A la planta baixa s'obre la porta d'accés que queda flanquejada per una finestra, mentre que a la planta pis, sobre la porta s'emplaça l'única finestra d'aquest nivell, per sobre d'ella hi ha una petita finestra a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan resoltes per un emmarcat de pedra local tallada en brancals i llindes monolítiques. El parament del mur és fet de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç. Just per sota del nivell del ràfec en destaca una estructura correguda de formigó que sobresurt del pla vertical de la façana on s'obre una estreta vidriera. | 08079-164 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 4 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698300,2.1112800 | 426248 | 4635706 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52963-foto-08079-164-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52966 | Carrer Sant Pere, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-5 | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada de planta baixa, pis i coberta a doble vessant vers el carrer i que està conformat per un cos original i un adossat a la part posterior. La façana principal queda alineada al vial del carrer amb una porta d'accés que és de doble full i s'obre a la meitat meridional, vers la cantonada. Aquesta té els brancals fets de pedra local tallada i presenta una llinda monolítica de grans dimensions, flanquejada per una finestra ampla, que s'ha obert en el lloc on hi havia una d'anterior. A la planta sota coberta, just per sota del ràfec de la coberta, es disposen dues finestres amb muntants i llinda de pedra amb ampit motllurat. Peces aquestes que són monolítiques. El parament exterior de la façana, preserva el revestiment de morter de calç, en destaca les peces de pedra de les obertures i els reforços de pedra treballada que presenta la cantonada. La façana lateral segueix el desnivell del carrer al qual afronta, on a la planta baixa hi ha un petit finestró emmarcat per quatre peces de pedra tallada i a un nivell superior, una obertura d'arc de mig punt. El parament del cos frontal és fet de maçoneria irregular i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada, on s'adossa el cos posterior de l'edificació. Treu porta aquest carrer i és de llinda plana i brancals fets de maó i ceràmica. Aquest volum està tot revestit d'un envellit de morter. | 08079-167 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8697900,2.1112100 | 426242 | 4635701 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52964 | Carrer Sant Pere, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-9 | XIX | Construcció de planta rectangular i d'un sol nivell amb coberta de doble vessant que s'obre a tres cares. La porta principal és de doble full, s'obre a la façana que afronta al carrer i és feta amb brancals de maó i arc rebaixat també de maó pla. A la façana lateral es disposen dues finestres, també fetes de maó. Material que destaca al parament de maçoneria, de pedra desbastada, del conjunt dels murs de tancament d'aquesta construcció. | 08079-165 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698700,2.1110600 | 426230 | 4635710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Magatzem. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 52994 | Carrer Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-11 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i de tres nivells interiors amb coberta de doble vessant. La composició de la façana principal queda estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes, definida a partir d'una distribució ordenada de les finestres en funció de l'eix on s'obre la porta principal, a la part central. La porta és de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda monolítica amb la inscripció FRANCISCO ROCA ANY 1806, flanquejant una creu patada sobre monticle. Vers la part dreta si obren dues finestres contigües, una de major dimensionat que l'altra però les dues també amb muntant i llinda de pedra tallada local. A la planta pis es disposen tres finestres de forma rítmica a partir de l'eix vertical de la porta. Elements que són emmarcats amb pedra tallada local, llinda monolítica i ampit motllurat i amb l'escaire escapçat. Al pis sota coberta es disposen dos petits finestrons, dels quals sols el del costat dret està fet amb pedra tallada i una obertura tipus finestral carregador, que queda parcialment tancat per una barana de ferro. El tractament de l'acabat del parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter de calç que deixa vist els elements petris que emmarquen les obertures. | 08079-195 | Nucli urbà. Carrer Vic, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8708000,2.1126700 | 426365 | 4635812 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 52969 | Carrer de Sant Oleguer, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-oleguer-1 | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i amb coberta de doble vessant vers les façanes que s'alineen amb els carrers que l'afronten. La façana principal és definida per les obertures de les tres plantes en què s'articula la distribució de l'edifici. Presidit per un eix vertical al costat esquerre on s'obre la porta d'accés a la planta baixa i una obertura per planta. La porta té una llinda amb una estructura de maó, si bé preserva els brancals originals de pedra tallada. La finestra balconera del primer pis també preserva els brancals de la finestra original amb llinda de pedra local. Tan sols, la petita finestra de la planta de sota coberta presenta l'ampit motllurat. Les altres dues obertures d'aquesta façana es corresponen amb dues finestres que queden situades a un mateix eix vertical, paral·lel a l'anterior i que s'obre a la planta baixa i el primer pis. A la façana lateral hi ha una petita finestra emmarcada per quatre pedres grans tallades que s'obre a la planta pis. Molt semblant al que s'obre a la façana posterior a la planta sota coberta. El parament de les tres façanes és fet amb maçoneria irregular de pedra local desbastada i pedruscall, presentant un reforç de pedra tallada a les cantonades. El ràfec és resolt amb una filada de teula, mentre que el carener de teules remarca els dos vessants de la coberta. | 08079-170 | Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8682700,2.1105800 | 426188 | 4635533 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52969-foto-08079-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52969-foto-08079-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52957 | Carrer de Vic, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vic-2 | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada compost per dos volums i amb coberta a doble vessant, orientat a l'est, on s'obre façana. La seva distribució es fa a partir de tres nivells, en cada un dels quals es disposen obertures vers l'exterior. La composició de la façana principal queda definida a partir de dos eixos verticals, un per cada cos. Restant el més meridional definit per la porta de dos fulls d'accés amb llinda amb brancal de pedra local. Modulació que es repeteix a la finestra principal de la planta pis i a les dues petites finestres de la planta de sota coberta. A la vertical dels dos cossos es preserven l'antiga cantonada de pedra tallada del primer cos, que també obre porta a la façana posterior per la planta pis, cota on hi ha la rasant del carrer que passa per darrere d'aquesta edificació. Al tram més septentrional de la façana, aprofitant el mur de contenció del carrer, perpendicular a la façana, hi ha una porxada. | 08079-158 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 2 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8701500,2.1119600 | 426305 | 4635740 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 52954 | Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serrat-sn | XIX | Construcció de planta rectangular, feta amb aparell de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç, amb les cantonades reforçades amb pedra carejada. La coberta és de teula a un vessant vers l'actual carrer on s'obre la façana on hi ha la porta d'accés. Aquesta és d'un full amb un finestró central registrable i tancada amb un forrellat de ferro i amb llinda monolítica de grans dimensions que queda al costat esquera. Just per sota del nivell de la coberta es disposa una petita obertura, amb els laterals, la llinda i l'ampit són fets amb una pedra plana. | 08079-155 | Nucli urbà. Carrer del Serrat, s/n | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702200,2.1117500 | 426288 | 4635748 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52954-foto-08079-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52954-foto-08079-155-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Construcció vinculada a l'activitat agrícola. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52871 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins | AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). | XVIII | Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 08079-72 | Raval del Prat. | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580600,2.1119900 | 426294 | 4634398 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52871-foto-08079-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52889 | Carrer dels Monjos - Carrer Fosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-carrer-fosc | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XV-XVIII | Carrer estret i tortuós, en pujada, que va des del pla del monestir cap a Oló. Destaquen l'edifici de la casa núm. 6 pel seu portal dovellat d'estructura renaixentista, la casa núm.3 per les seves llindes amb inscripcions de 1792. El conjunt de les cases està construït amb pedra local (gres vermell, fàcilment degradable). El prototipus de casa és estreta, amb paret mitgera, de tres plantes, la de baix destinada per animals, primer pis com a habitatge i golfes. El carrer avui està enllosat i a la part superior, que ha de salvar més desnivell, hi ha escales. Les façanes de les cases són a diferents nivells per adaptar-se al pendent. Predominen els portals rectangulars, no massa amples, combinant amb algun portal rebaixat. | 08079-90 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos. | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118200 | 426293 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antigament hi havia un hostal on els traginers i les mules que es dirigien cap al Lluçanès descansaven. | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52915 | Carrer dels Monjos, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-7 | TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple vers la façana lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada de fusta de doble full, que presenta un acurat clavetejat i que està emmarcada per blocs de pedra local tallada i per una gran llinda monolítica que porta una inscripció molt malmesa i il·legible. A la part inferior hi ha un llindar monolític, també fet de pedra local tallada. La composició de la façana queda articulada a partir de dos eixos verticals, un de principal, definit per la referida portalada i per un segon paral·lel a l'anterior, situat més a la dreta. És en aquest segon, on a la planta baixa s'obre una finestra, també emmarcada per pedra local tallada i llinda monolítica. A la planta primera un gran balcó corregut, amb barana de ferro, abasta la meitat de la façana i que té accés per una obertura emmarcada per pedra tallada i llinda monolítica. Tipologia constructiva que es repeteix a una altra finestra que s'obre, en aquesta mateixa planta, just a la vertical de l'altre eix. A la planta sota cobert s'obre un balcó que queda al mateix eix vertical que la portalada. Està emmarcat amb muntant de pedra tallada i llinda monolítica i presenta una barana de ferro. A l'extrem dret de la façana, vers el segon eix, es disposa una finestra de petites dimensions. El parament de la façana és fet amb aparell de pedra tallada disposat de forma regular i amb alguns trams de maçoneria, tot lligat amb morter de calç. | 08079-116 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 7 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118000 | 426291 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 53009 | Casa Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-betlem | XX | Edificació aïllada de planta rectangular de dos pisos i orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal s'orienta a migdia, tot i tenir una unitat formal presenta dos sectors compositius. El primer queda articulat a partir d'un gran portal dovellat d'arc de mig punt on es disposa una massissa porta de doble full amb reforç de ferro. Aquesta queda flanquejada a la planta baixa per dos grans finestrals de forma regular que estan tancats amb un reixat de forja. A la planta pis s'obren tres finestres rectangulars amb ampit de pedra motllurat. El segon sector, vers la part més meridional de la casa, es resol per un gran finestral rectangular, en alçada, tipològicament amb un tancament reixat igual als que presenten les obertures de l'altre costat. Al tram superior s'obre una galeria de solana de tres arcs més de mig punt amb dovellat de pedra i ampit motllurat llis, estan separats per dues petites columnes amb capitell. Solució que es reprodueix a la façana contigua. En destaca el ràfec de la coberta compost per un coronament prominent llis per sota del qual es disposa una filada de teula i una segona inferior de rajol col·locada a punta de diamant. | 08079-210 | Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n | Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. | 41.8700500,2.1167300 | 426701 | 4635725 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53009-foto-08079-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53009-foto-08079-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52875 | Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura | XIV - XXI | Obres de rehabilitació 2015 | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva façana s'articula a partir de la disposició de dues grans obertures que es disposen a la planta baixa. Una amb llinda recta i l'altra amb arc de mig punt rebaixat, on s'obre la porta de doble full que dóna accés a l'interior. A la planta primera s'obren dos finestrals emmarcats per pedra tallada local amb ampit motllurat que queden alineats, respectivament, amb les obertures de la planta baixa. A la planta sota coberta es disposa un finestró, també emmarcat amb pedra tallada, que s'obre a l'eix central de la façana. A les plantes inferiors, destaca l'emplaçament d'antigues obertures, actualment cegades. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç disposada guardant una certa horitzontalitat. El ràfec és fet amb una línia de teules.</p> | 08079-76 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | <p>Fins el 2014 hi havia la biblioteca (planta baixa)</p> | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Totalment reformat el 2015, en aquest edifici hi ha des d'aquest any diverses dependències municipals. A la planta baixa hi ha l'Oficina d'Atenció Ciutadana i el Centre de Visitants (Centre d'Interpretació - L'Estany història i natura - Informació turística). Al primer pis, trobem la Sala polivalent i al segón pis hi ha la sala de Lectura. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||
| 52845 | Cementiri de l'Estany. Tancat- Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-lestany-tancat-porta-del-cementiri | XIX | Mur popular, característic de la Catalunya interior, amb coronament a dos vessants. El mur queda rematat a la pilastra de l'entrada amb un progressiu aixecament del mur. L'ornamentació superior de la porta tanca perfectament el conjunt. La porta fa un metre d'amplada per uns dos metres d'alçada i és treballada en ferro, s'obre per la seva meitat. Trobem annexada a la part superior de la porta, fet amb el mateix material, la data de 1883 La porta, en forma de reixa, és ornamentada per unes sagetes verticals. A la part superior té una ornamentació floral als extrems, i al mig elements al·legòrics a la mort treballats també en ferro (calaveres, rellotge de sorra i un sol). El conjunt és coronat per una creu. | 08079-46 | Camí del cementiri, s/n | El trasllat del cementiri des del poble als afores es féu a la dècada del 1880, coincidint amb la construcció de la carretera. La reixa porta la data de 1883. Sembla que la porta és obra d'un ferrer de l'estany, ja que al poble es troben obres similars, treballades en ferro, i que corresponen a la dècada del 1880. | 41.8720200,2.1120800 | 426317 | 4635948 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52845-foto-08079-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52845-foto-08079-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A l'interior del Cementiri trobem algunes làpides de cert interès. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52877 | Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV - XXI | Recents treballs de restauració (2017) | <p>El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.</p> | 08079-78 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | <p>Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).</p> | 41.8691300,2.1124900 | 426348 | 4635627 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52877-foto-08079-78-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'. | 98 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||
| 52870 | Cobert del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-grau | RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XVIII | Els elements que conformen l'estructura presenten certes alteracions. | La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. I en destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. | 08079-71 | Nucli urbà. Carrer de Sant Isidre, 19 | 41.8705500,2.1137500 | 426454 | 4635783 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52870-foto-08079-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52888 | Col·lecció Plafons ceràmics Josep Roig i Ginestós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-plafons-ceramics-josep-roig-i-ginestos | XX | Es tracta de dues composicions de ceràmica, del mestre ceramista Roig. Les composicions són de ceràmica policromada. La primera està formada per un conjunt de 7 x 6 peces de ceràmica on hi ha el dibuix dels antics dominis de l'Estany. Aquesta composició data de 1982. Policromia en diversos colors. L'altra composició de rajoles de 5 x 4 es tracta del dibuix de dos àngels aguantant l'arbre, simbologia del territori amb el símbol eclesiàstic de domini del bisbat. Policromia en Blaus. | 08079-89 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52888-foto-08079-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52888-foto-08079-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52883 | Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | XIX-XX | <p>La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).</p> | 08079-84 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.</p> | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 53 | 2.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 52846 | Col·lecció municipal de pintura procedent del Concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-procedent-del-concurs-de-pintura-rapida | XX - XXI | Des de l'any 1971 es realitza el concurs de pintura ràpida dins el marc de la festa major. Les pintures guanyadores són dipositades a les dependències municipals. Actualment no es troben inventariades en la seva totalitat, però sí que estan en dipòsit a l'Ajuntament. | 08079-47 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52846-foto-08079-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52846-foto-08079-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | S'està pendent de poder disposar d'un inventàri del conjunt de les obres que conformen la col·lecció. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52860 | Creu de Puig Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-puig-caritat | XIX - XX | Element escultòric de pedra, col·locat damunt un pedestal de pedra, recolzada en una plataforma esglaonada també de pedra, elevada respecte del nivell del terreny. L'actual creu és de mitjans del segle XX. | 08079-61 | Serrat dels Lliris, Puig de la Caritat. | Elevació de 1010 metres d'altitud , situada sobre el mateix poble de l'Estany. Pel juny de 1481, la llagosta arrasava els camps i es va anar invocar la Mare de Déu en aquest punt. Com que la collita es va salvar i s'havien repartit pans li va quedar el Puig de la Caritat. | 41.8758800,2.1087800 | 426048 | 4636379 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Jaume Molera | Fita ornamental commemorativa religiosa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52843 | Creu de terme - Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-creu-de-pedra | <p>AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.</p> | XIV - XX | <p>La creu de pedra de l'Estany es troba arran de la carretera que va de Moià a l'Estany. És situada al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.</p> | 08079-44 | Carretera C-59, km 45 | <p>Es tracta d'un element escultòric construït cap al segle XIV, probablement per iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. Aparentment era situat marcant el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià, i que vorejava el prat de l'antic estany per la vessant est de la conca d'aportació. Apareix esmentada per primera vegada en un document del 30 d'abril de 1461 quan Tomàs de mas Martí, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, va vendre a Miquel Rovira, de la parròquia de Sant Feliu de Roudors, les tasques que Miquel Rovira hi havia de llaurar-li cada any de collita 'en aquella terra constituïda vers la creu del Prat del Stany'. [APSME, lligall1454-1500 Puigferrat, 2014] En un altre document posterior s'esmenta l'existència d'una altra creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. El 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla de la mateixa parròquia unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedrequi va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent'. A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503-1552' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat fins a l'actualitat. Un plànol de 1882, corresponent al traçat de la carretera provincial de Moià a Calaf per Súria, reflecteix l'actual ubicació de la creu de pedra al costat del límit del terme de Moià. Però aquest plànol no inclou informació de cap altra creu dins el terme, de manera que, en aquell moment, la creu de pedra del camí de Vic ja devia haver desaparegut. La disposició de la creu de pedra gòtica possiblement fou afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, desenvolupades entre 1884 i 1904, que aparentment realitzaren un rebaix del terreny adjacent, de manera que protegiren la vora del talús on es recolzava la creu amb un mur de carreus de pedra que apareix en les fotografies més antigues que es conserven. Entre juny i setembre de 1954 es realitzaren treballs de consolidació del recolzament de la creu en el terreny, ja que aquesta es trobava molt inclinada cap a la carretera, amb el risc de caure. Aquesta obra va ser promoguda i costejada pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant propietari en aquell moment del Molí del Grau, tal com testimonia una làpida actualment conservada al peu del monument. [Folch i Torres, 1954].</p> | 41.8568200,2.1128900 | 426367 | 4634260 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Restaurada l'any 1954 gràcies a l'aportació del fill adoptiu Josep Maria Vilardell. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||
| 52879 | Creu votiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-votiva | XVII - XX | Creu de pedra situada davant la façana principal de l'església de l'Estany. Procedeix de l'antic cementiri. Col·locada sobre un pòdium quadrat de pedra i recolzada en un petit dau, s'aixeca un fust de petites dimensions coronat per un bloc de pedra de forma romboidal que presenta a les seves cares diferents motius bíblics, com la crucifixió i el martiri, de factura molt simple i tosca. | 08079-80 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2 | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52879-foto-08079-80-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Jaume Molera (possible) | La peça actual és una recracaió contemporània, possiblement obra de Jaume Molera. Segons notícies de Mn. Aureli, titular de l'actual parròquia, aquesta creu és el testimoni de l'existència d'un antic fossar comú que desaparegué en realitzar les obres de l'església del monestir. | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52809 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XIV-XX | El Castell és un mas senyorial o casal que es troba a la part nord del terme municipal de l'Estany en una zona aïllada i poc habitada. Està situat en una zona de petits turons envoltats de bosc. Hi ha una zona de bosc de pi, una zona de forest baixa, terres de regadiu i terres de secà. El Castell consta d'un volum principal anomenat la Casa Gran i dels següents volums secundaris: la Casa del lleure, la masoveria, la caseta dels guardes, el garatge, la granja, la quadra dels cavalls, el graner, el mirador de Sant Feliuet, la pèrgola, el porxo de jocs, les casetes dels gossos, la piscina, la pista de frontó/pàdel, el jardí florentí, la zona de pícnic, el llac romàntic, set pous i dues basses. La Casa Gran té una superfície total construïda de 888,65 m2. El volum que contemplem en l'actualitat és conseqüència d'una reforma molt important, en què es van alterar sensiblement les característiques constructives del mas per donar-li un aspecte més senyorial. És de planta quadrangular, amb la façana principal orientada al sud, i es compon de planta baixa, pis i golfes. Està construïda en pedra i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal queda tancada frontalment en un extrem per una lliça i un cos de dos nivells d'alçat, formant un pati enmig. La planta baixa del cos s'obre a ponent amb un pas porticat d'arc rebaixat a la planta baixa, amb una finestra d'estil neogòtic al pis. Des del pati, es pot accedir a la planta pis del cos mitjançant unes escales amb barana de ferro forjat i esglaons de pedra. El frontis que queda visible presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'PERE CASTELL en 1581', sobre el qual hi ha una finestra amb guardapols i escut a la llinda. A l'altre extrem del frontis s'hi adossa un nou cos, obert amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i pilars de pedra tallada al pis que suporten la coberta. La resta de façanes presenten finestres de pedra carejada i ampit motllurat, així com en forma d'espitllera a la façana posterior. L'acabat exterior és de pedra vista. La casa del lleure està situada a deu metres de la Casa Gran, està construïda en pedra i té 729,88m2. Està orientada a l'est i es compon de planta soterrani i de planta baixa. Té dues cobertes de teula àrab, la més gran de quatre aiguavessos amb el carener principal perpendicular a la façana principal i la més petita és de teula àrab d'un únic aiguavés. La Masoveria és a uns 15 metres al sud de la Casa Gran, és una edificació de pedra de planta rectangular de 307,69m2. Està orientada a l'oest i es compon de planta semisoterrani, de planta baixa i de planta pis. La casa és de pedra i la seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. La caseta dels guardes es troba a uns 20 metres de la Casa Gran i annexada a la Masoveria, és una edificació de pedra de planta rectangular i de 29,18m2. Està orientada a l'est i es compon d'una única planta baixa. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. A la façana principal est, hi ha una única obertura que es correspon amb l'entrada de l'apartament. A la façana nord, hi ha una única obertura que correspon al bany. A la façana sud, hi ha una gran obertura que dóna accés a l'exterior amb una zona empedrada i una altra de grava. Destaca, davant d'aquesta façana, un pou de pedra. El garatge està situat a 7 metres de la façana sud‐est, és una edificació de planta baixa construïda amb pedra, de planta rectangular i de 105,15m2, amb capacitat per a cinc o sis cotxes. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. | 08079-10 | Nord del municipi de l' Estany | Al portal d'entrada una inscripció diu' Pere Castell en 1581'. La part posterior ha estat reformada a principis del s. XVIII (llinda de 1706). A mitjans del s. XVIII, una pubilla es casà amb l'hereu del Cavaller de Vidrà. Des d'aleshores formà part del patrimoni del Cavaller i després dels Vila- Abadal. Al davant de la casa hi ha una edificació, avui restaurada que havia estat hostal. Es creu que podia haver estat ubicat aquí el castell de Terrassola, la qual cosa és justificable per la seva situació. 'Nom d'un mas tradicional del terme de l'Estany en el vessant de tramuntana del Puig de la Caritat. El topònim de Castell no es refereix com a tal, sinó més aviat porta el cognom d'una família dita Castell, potser la mateixa de la castlania del Castell de Muntanyola. El 1260 Berenguer del Castell es casà amb Elisenda, filla de Berenguer d'Oló, la qual fou dotada amb el Castell i la força de Vilageriu de Tona. El 1346 Guillem de Castell és 'castellanus' dels castells d'Oló i Muntanyola. Trobem un document de 1668 que ens diu que Josep castell és l'hereu del Mas Castell. La casa havia estat de la família Castell i és documentada des del s. XIV.' | 41.8870500,2.1032400 | 425601 | 4637624 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52809-foto-08079-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52809-foto-08079-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52805 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-1 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | X-XVII-XX | Alguns elements estructurals bàsicsi ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Masia de grans dimensions amb un emplaçament majestuós. La casa està construïda amb murs de paredat que conserven encara gran part del revestiment exterior d'estuc de morter de calç, excepte a les cantonades on es mostren les cadenes de carreus tallats amb un treball de gran qualitat i de forma molt precisa. El cos principal és cobert a dos vessants, i presenta el carener paral·lel a la façana. La façana principal està encarada a S-SO. La portalada d'entrada és també de grans dimensions, d'arc de mig punt adovellat amb unes dovelles de grans dimensions. La resta de finestrals, situats al primer i segon pis, són tots homogenis, emmarcats amb carreus molt ben tallats i culminats amb una elegant motllura. Al primer pis n'hi ha dos que són balconades. A la planta baixa, les finestres també estan emmarcades amb pedra, però són més petites i estan enreixades. Una d'aquestes finestres de la façana té una incisió conopial inscrita amb l'any '1768' i una creu intercalada. Per l'exterior, l'altra façana especialment remarcable és la de llevant, que compta amb un petit portal adovellat i, sobretot, dues galeries, al primer i segon pis, formades cadascuna per dos arcs rebaixats de pedra. També és remarcable, a la façana de ponent, un arc rebaixat actualment tapiat. A la façana posterior, la Nord, hi sobresurt un cos perpendicular al principal. És de planta rectangular i força gran, té les mateixes característiques constructives que el principal, tot i que les pedres de les cantoneres no estan tallades amb un treball de tanta qualitat. A l'interior, la casa té també la distribució típica de les masies. L'habitació que fa de rebedor és el punt de partida de la noble escala de pedra que dóna accés al pis principal, i també el punt de distribució cap a les corts de la planta baixa. El sòl de la planta baixa és empedrat arquitectònicament, hi destaquen alguns arcs de mig punt de grans dimensions. Al primer pis, cal remarcar-hi l'existència de grans habitacions nobles, amb antigues rajoles o fins i tot empedrades. Cal destacar-hi també els embigats dels sostres i els nombrosos elements nobles, com ara algunes piques decorades, una cisterna que conserva encara el sistema de politges per a extreure l'aigua del pou directament des de l'interior de la casa, etc. La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. En destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. El mas està format per l'edifici principal i pels seus edificis i espais annexos, encara força ben conservats; l'era, la bassa, coberts, etc. | 08079-6 | Situada al costat del poble, al costat del camí de Prats de Lluçanès | Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'Infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003]. | 41.8707000,2.1137100 | 426451 | 4635800 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La forma de tancar el mas Grau es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies, és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs.A la zona trobem vàries masies amb aquesta forma de tancat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52811 | El Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masot | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | .XVIII | En procés de condicinament i rehabilitació. | El Masot està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, no molt allunyada del nucli urbà en una zona poc habitada on predomina el bosc. Es troba en un terreny elevat, al serrat del Masot. De la masia es conserven part dels murs exteriors de pedra, que permeten deduir que constava de dos volums annexats de planta baixa i pis, el primer corresponent a l'habitatge i el segon a dependències agrícoles. La superfície construïda de l'edifici principal és de 220 m2. Sembla que el conjunt tenia una planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de la qual només se'n conserva una part del ràfec. Es mantenen diversos sectors dels murs de les quatre façanes, i a les cantonades sud-est i nord-est el mur encara conserva l'alçada original, tot i que en molt mal estat. En aquesta part també s'observa un contrafort. A la façana nord es conserven dues obertures d'arc de llinda de pedra, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, però en la resta de murs no es conserva cap més obertura. També a la façana nord en sobresurt un cos que es corresponia amb la cisterna. El mur meridional és el que es troba més deteriorat, i no supera el metre d'alçada, llevat de la cantonada sud-est. L'interior de l'habitatge es troba envaït per les pedres despreses i per la vegetació. | 08079-12 | A la zona Oest del terme municipal | 41.8675000,2.1004500 | 425347 | 4635456 | 08079 | L'Estany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52811-foto-08079-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52811-foto-08079-12-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Actualment aquesta masia s' està rehabilitant. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52857 | El Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontarro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI | Pont de pedra, d'obra de fàbrica de paredat ordinari, d'uns 3 metres d'ample, i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum, cobert per una volta de mig punt. | 08079-58 | Nucli urbà, Carrer de la Serreta, s/n | Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest. | 41.8706200,2.1153900 | 426590 | 4635790 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52857-foto-08079-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52857-foto-08079-58-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aspecte força desdibuixat a causa del cegat de l'ull i a la superposició de paraments damunt seu. | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 53005 | Escultura Ciclista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ciclista | XX | Monument commemorativa feta sobre un podi rectangular revestit per un aplacat de pedra local sobre el que es disposa una planxa d'acer que representa la figura d'un ciclista sobre una bicicleta. | 08079-206 | Nucli urbà. Carrer Barcelona, s/n | 41.8708300,2.1147700 | 426539 | 4635814 | 2011 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53005-foto-08079-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la placa hi figura la llegenda 'A Pere Llort Carreras. Per la seva vàlua com a persona i en reconeixement a la seva desinteressada aportació en vers el foment del ciclisme. Els teus amics ciclistes que no t'obliden. L'Estany, 18-08-2011'. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.