Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52949 | Ca l'Elvira o Ca l'Erms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lelvira-o-ca-lerms | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb un cos adossat a la façana principal, també de planta rectangular, tot cobert amb teulada de doble vessant. A la planta baixa s'obren dues portes de garatge amb llinda plana i per sobre d'aquestes, a la planta primera, dues finestres. Al cos adossat s'emplaça la porta d'accés a l'immoble. El pis sota coberta presenta una balconada que recorre tota la façana a la qual s'obren les obertures d'aquesta planta. | 08079-150 | Nucli urbà. Carrer Padró, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700200,2.1140200 | 426476 | 4635724 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52949-foto-08079-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52949-foto-08079-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52946 | Cal Corema vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corema-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i cobert de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, presenta un adossat de planta trapezoidal de planta i pis amb coberta plana. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos. L'actual façana principal es correspon amb la del cos adossat. Està definida a partir d'una porta d'accés i de les finestres rectangulars que s'obren a cada una de les plantes. Pel que fa a la façana lateral, preserva encara l'obra original. Al nivell de la planta baixa s'obre una finestra de petites dimensions amb brancals de maó, mentre que a la planta pis s'obren dues finestres que modulen la composició de la façana. Obertures que són emmarcades per muntants i llindes de pedra tallada local. Destaca el revestiment de morter de calç original de la façana. | 08079-147 | Nucli urbà. Carrer Padró, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8704500,2.1143500 | 426504 | 4635772 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52948 | Carrer Padró, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro-3 | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb llinda plana a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. D'aquestes en destaca la incisió de fals arc conopial que presenta la llinda de la finestra de la planta baixa. El parament del mur de la façana és resolt amb un revestiment llis. | 08079-149 | Nucli urbà. Carrer Padró, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700500,2.1141100 | 426483 | 4635728 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52948-foto-08079-149-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52947 | Cal Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massot | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb gran llinda monolítica a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. El parament del mur de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma irregular. | 08079-148 | Nucli urbà. Carrer Padró, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700800,2.1141700 | 426488 | 4635731 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52947-foto-08079-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52947-foto-08079-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Llinda amb inscripció 1951. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52956 | Cal Viló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant, orientat al sud on s'obre la façana principal. Presenta una composició articulada a partir de dos eixos verticals, un definit en relació a la porta principal d'accés i l'altre en relació a la finestra d'aquesta planta baixa. Les obertures de cada un dels tres nivells de la compartimentació interior són fetes amb muntants i llindes de pedra local treballada. D'aquestes en destaquen la llinda de la porta principal on figura la inscripció 1823 coronada per una creu, així com la de la llinda de la finestra principal del primer pis, on hi ha encerclat l'any 1830. A la part oriental de l'edifici, a la façana hi ha disposat una porxada quadrada de fusta, que és rematada per una terrassa i que té accés per una de les obertures de la planta pis. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera. | 08079-157 | Nucli urbà. Carrer Pedretes | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8701000,2.1119000 | 426300 | 4635735 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52956-foto-08079-157-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52955 | Carrer Pedretes, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pedretes-12 | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant, orientada al sud on s'obre la façana principal. La seva distribució interior es fa a partir de tres nivells; planta baixa, pis i pis sota coberta. La façana principal s'articula a partir de les obertures de cada una de les plantes, que queden definides mitjançant dos eixos verticals. Dels quals, el més oriental, és on s'emplaça la porta principal que presenta una llinda amb la data inscrita de 1853, coronada per una creu. Planta on s'obre una segona porta vers la cantonada, també amb muntants i llindes de pedra tallada. Igual que la resta d'obertures de les altres dues façanes, la posterior i l'oest. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera. | 08079-156 | Nucli urbà. Carrer Pedretes, 12 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700200,2.1118200 | 426293 | 4635726 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52955-foto-08079-156-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52944 | Cal Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guardia | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al costat de ponent s'hi adossa un cos a doble nivell cobert per una teulada de vessant simple. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés que queda definida en un eix vertical que estableix el ritme de les obertures de les plantes superiors. La porta és feta amb brancals de pedra tallada i llinda plana on es poden apreciar les restes d'una inscripció epigràfica amb una inscripció epigràfica molt malmesa on sols s'identifiquen els numerals 07 i a sobre una creu. Al costat de la porta s'hi disposa una petita finestra també amb muntants de pedra local treballada. La façana lateral est afronta amb el carrer adaptant-se al pendent natural del terreny. Aquest pany presenta una obertura a la planta pis, també feta amb muntants de pedra tallada local. Pel que fa a la façana de ponent a cada planta s'hi obra una finestra també amb brancals i llinda de pedra tallada. El parament exterior dels murs de tancament de l'estructura de l'edifici és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades. | 08079-145 | Nucli urbà. Carrer Pedretes, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700700,2.1116700 | 426281 | 4635732 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible pel cos adossat que aquest presenta així com pel tractament del parament exterior dels murs de tancament de l'edifici. Actualment és una casa de turisme rural -Cal Guardià-. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52890 | Carrer Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XV - XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'hi alineen guarden l'obra de les façanes originàries. El traçat del vial queda definit vers el fort pendent del vessant de llevant del Serrat de la Sagrera, Fet que propicia que al tram del carrer més meridional s'edifiqués sols el costat oest de l'antic camí, quedant totes les façanes de les cases obertes a l'est, on s'emplaça el nucli originari de la població. Dinàmica constructiva que s'inverteix al tram més septentrional del carrer on el pendent se suavitza. | 08079-91 | Nucli urbà. Carrer Rodors | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678600,2.1099700 | 426137 | 4635488 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52890-foto-08079-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52967 | Cal Carbonellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbonellet | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XX | Bloc d'habitatges que ocupa una superfície de planta rectangular articulada en dos cossos, el davanter, que s'alinea amb el carrer té coberta de vessant simple i el posterior amb terrat. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos, mentre que la façana principal presenta una composició centrada en la distribució regular de tres obertures per nivell, corresponent-se la central de la planta baixa a la porta d'accés. En aquest eix central, a l'alçada del forjat del tercer pis, just al mig de les dues finestres, es disposa una petita fornícula votiva feta de pedra local amb un arc de mig punt amb una inscripció que hi posa AVE MARIA i que comte la imatge de la Verge Maria. El tractament de l'acabat de la façana és fet amb un revestiment del qual en destaca l'emmarcat de pedra local de cada una de les obertures. El ràfec de la coberta és resolt amb un voladís de fusta amb cairons motllurats. | 08079-168 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 1 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8684500,2.1108400 | 426210 | 4635553 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52967-foto-08079-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52967-foto-08079-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52988 | Cal Pareire Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pareire-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Edificació de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia amb coberta de vessant simple ver la façana lateral. La façana principal afronta al carrer i queda articulada per una composició de les obertures de cada una de les dues plantes que conforma la compartimentació interior. A la planta baixa s'obren dues portes, una de doble full amb arc rebaixat sobre brancals i l'altra de llinda plana. Ambdues amb els muntants de pedra tallada local. Les finestres de la planta pis es disposen, simètricament, a l'eix de la vertical de les portes que s'obren a la planta baix, quedant així tota la façana. Aquestes són fetes amb muntants de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. La façana lateral presenta dues petites obertures sense emmarcar a la planta baixa i una finestra vers l'escaire posterior amb muntants, llinda i ampit monolític. El parament exterior dels murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria irregular i reforços de pedra tallada a les cantonades. Com a curiositat cal remarcar que a la façana principal s'aprecia l'arc de descàrrega que hi ha sobre les dues portes de la planta baixa. | 08079-189 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 32 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678500,2.1099600 | 426136 | 4635487 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52988-foto-08079-189-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52987 | Cal Paraire Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-nou | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt sobre impostes de doble full amb els brancals i el dovellat de pedra tallada local. A la clau de volta d'aquest arc hi ha la inscripció a dues línies SANGI MONT PIN OSA 17 46 al voltant d'una creu llatina sobre un monticle. A la planta baixa s'obren actualment dues portes més, una a cada costat del portal principal així com dues finestres. A les plantes superiors es disposen dues finestres més per planta que queden alineades a la vertical dels dos eixos, articulant la composició de la façana en dues parts a partir de la frontal del carener de la coberta. Les finestres són fetes amb muntants de pedra i llinda monolítica amb ampit motllurat, sent les dues de la planta sota coberta d'un dimensionat menor que les del pis principal. L'acabat del parament exterior de la façana és fet amb un revestiment de calç que remarca els muntants de pedra de les finestres i portes que s'obren a cada una de les plantes. | 08079-188 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 34 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8677900,2.1099300 | 426134 | 4635480 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52987-foto-08079-188-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52986 | Ca l'Escaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaiola | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat a migdia, cobert amb teulada a doble vessant. A la planta baixa de la façana principal s'obre la porta d'accés i dues finestres amb barana a l'ampit. Mentre que al pis superior es disposen tres finestres. Totes les obertures estan emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. La llinda de la finestra de la planta baixa presenta una inscripció amb l'any 1805 amb l'anagrama del cor de Crist centrat al mig. L'aparell del mur de tancament de la façana és fet amb maçoneria desbastada, disposada de forma irregular. | 08079-187 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 36 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8677000,2.1099200 | 426133 | 4635470 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52986-foto-08079-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52986-foto-08079-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52985 | Ca la Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magdalena | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVII-XVIII | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada amb el carrer que l'afronta. La façana principal presenta una composició definida a partir del portal d'arc escarser, lleugerament desplaçat cap al costat dret, quedant flanquejat per dos petits finestrons amb barrots situats a alçades diferents. A la planta baixa s'obra una finestra emmarcada per quatre peces de pedra local monolítiques, tancada per un reixat quadriculat de forja. A la llinda hi ha la inscripció de l'any 1671, tot emmarcat una creu. A la planta pis, just a l'eix de la porta hi ha una finestra balconera amb barana amb filigranes de ferro. A la seva dreta s'obre una finestra de petites dimensions amb reixa de llangardaix, mentre que al costat esquerre n'hi ha una que preserva l'ampit motllurat. Totes aquestes finestres queden emmarcades amb pedra tallada local. Pel que fa al pis sota coberta es disposa una galeria d'arcs de mig punt composta per quatre jocs d'un híbrid d'arc geminat amb capitells decorats alineats amb un ampit corregut. El parament exterior de la façana és fet amb aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada i reble que dóna unitat compositiva al conjunt. El ràfec està resolt per un voladís amb biguetes de fusta motllurades i empostissat de fusta. | 08079-186 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 38 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8676200,2.1098900 | 426130 | 4635461 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52985-foto-08079-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52985-foto-08079-186-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52984 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i alineat amb el carrer, cobert amb teulada de doble vessant. La façana principal afronta amb el carrer i queda definida a partir de les obertures que a cada una de les plantes s'alineen amb un mateix eix vertical. Composició que es defineix per les finestres amb ampit i barana emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. Solució que també presenten les dues portes de la planta baixa. L'aparell constructiu és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter. El ràfec de la coberta és fet per una filada de maó pla. | 08079-185 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 40 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8675600,2.1098800 | 426129 | 4635455 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52984-foto-08079-185-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52983 | Carrer Rodors, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rodors-42 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i alineada amb el carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta dues portes d'accés a la planta baixa i dues finestres per planta. Totes de llinda plana. El revestiment exterior del mur de tancament de la façana és llis, mentre que el carener de la coberta és fet amb filada de maó pla. | 08079-184 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 42 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8675200,2.1098500 | 426127 | 4635450 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52983-foto-08079-184-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52982 | Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici d'estructura rectangular entre mitgeres i de planta baixa més dos pisos amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i la porta del garatge, les dues de llinda plana. Als pisos s'obren dues finestres per planta amb barana de ferro a l'ampit. L'acabat exterior de la façana és fet amb revestiment llis. | 08079-183 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 44 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8674600,2.1098200 | 426124 | 4635444 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52982-foto-08079-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52980 | Cal Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manlleu | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant on s'obre la façana principal alineada amb el vial del carrer i amb coberta de doble vessant. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures de cada una de les tres plantes en què queda articulada la seva distribució interior. La porta d'accés és de doble full i arc rebaixat i és feta amb maó de doble gruix, quedant desplaçada vers el costat dret de la façana. Definint un eix vertical en el qual s'obre una finestra balconera al primer pis i una finestra de petites dimensions a la planta sota coberta. Aquesta mateixa seqüència es repeteix al costat esquerre de la façana, a la planta baixa hi ha una finestra. Així mateix, al segon pis, s'obre una tercera finestra al pany de paret que queda entre les altres dues. Tan sols l'emmarcat d'algunes de les finestres és l'original de pedra tallada local, amb llinda monolítica i ampit motllurat. Restant la resta refetes amb obra nova, igual que bona part de l'aparell de maçoneria regular de la façana. D'altra banda, el ràfec de la coberta és d'una filada de teules i de maó pla. | 08079-181 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 48 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8673500,2.1097800 | 426121 | 4635431 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52980-foto-08079-181-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52979 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-2 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que s'alinea amb el traçat del carrer, orientat a llevant. La coberta és de doble vessant vers la façana principal, on s'obre la porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis. L'acabat exterior és fet amb revestiment llis mentre que el ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga de fusta. | 08079-180 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 50 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8673000,2.1097600 | 426119 | 4635426 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52979-foto-08079-180-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52978 | Ca l'Eric, cal Zeferí, ca la Vagoneta o cal Caiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leric-cal-zeferi-ca-la-vagoneta-o-cal-caiet | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i orientat a llevant, està cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. Aquesta, treu porta a la planta baixa i presenta una finestra a cada costat i dues finestres més a la planta pis. Tot el parament exterior de l'edificació és acabat amb un revestiment llis. | 08079-179 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 52 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8672600,2.1097300 | 426117 | 4635422 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52978-foto-08079-179-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52938 | Carrer Sant Isidre, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-1 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'accés a l'immoble i la porta del garatge, les dues amb llinda plana. A la planta pis es presenta una solució de doble obertura amb balcó i finestra. Solució que es repeteix al pis sota coberta. El tractament de l'acabat del mur és resolt amb un enlluït llis del qual en destaca la cornisa que remata el cos superior de la coberta, on també es disposa una barana de l'amplada de la façana. | 08079-139 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694300,2.1120900 | 426315 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52938-foto-08079-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat parcialment en època contemporània, encara que preserva alguns elements de l'obra original. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52945 | Carrer Sant Isidre, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-16-18 | XVIII | Edificació de planta rectangular orientada al nord i amb coberta de doble vessant amb un cos adossat a l'est, també de planta rectangular i coberta de vessant simple. La seva distribució interior és de planta i pis i s'adapta al pendent del terreny, fet que comporta que la part més septentrional sols disposi d'una planta. Restant sols el segon nivell habilitat a la meitat sud del cos principal i al cos adossat est. A la façana oest les obertures que hi ha a la planta baixa són tres portes amb brancals i llindes de maó o fusta i una finestra emmarcada amb pedra tallada que s'obre al mur que tanca el cos adossat oest, per migdia. Pel que fa al mur de tancament nord de l'edificació, a la seva part central, s'obre una porta d'accés que queda flanquejada per dues finestres que no es corresponen amb l'obra original del mur. Pel que fa al cos oest, el mur de tancament presenta una porta amb llinda plana a la planta baixa i una finestra de petites dimensions sota coberta. Les dues estructures presenten muntants de pedra tallada local. El parament exterior dels murs és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i fragments de maó que preserva en alguns trams el revestiment original. Així mateix, a la façana que dóna a l'oest es pot apreciar l'empremta d'antics encaixos de biga, així com refeccions del parament original. | 08079-146 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 16-18 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705000,2.1142200 | 426493 | 4635777 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52945-foto-08079-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52943 | Cal Niubó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-niubo | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVII | Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, afrontant al carrer. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés de doble full amb muntant de pedra i llinda monolítica, amb la inscripció 1671 -JN- 1976 que envolta l'anagrama d'una creu sobre un monticle. Inscripció que reprodueix l'original, amb l'any 1671, que hi ha a la llinda de la finestra de la planta principal. Emmarcada per muntants de pedra tallada i ampit amb trencaaigües motllurat. El conjunt de la façana s'obre una altra finestra a la planta baixa, a l'esquerra de la porta i tancada amb barrots de ferro, i una, més petita a la planta sota coberta. Aquesta última alineada amb la de la planta pis i la porta de la planta baixa. | 08079-144 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 17 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705900,2.1132300 | 426411 | 4635788 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52943-foto-08079-144-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52939 | Cal Magadins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magadins | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XIX | Immoble de planta baixa i tres pisos entre mitgeres i coberta de doble vessant vers la façana principal. A la planta baixa es disposen dues portes d'accés i una finestra, mentre que a les plantes superiors s'obren tres finestres per planta, a excepció de la planta primera, on l'obertura central és un balcó. Totes les obertures estan emmarcades per pedra tallada i brancals cadenats de pedra. El tractament del parament és resolt amb un enlluït llis i el ràfec de la coberta és de maó pla a punta de diamant. | 08079-140 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120700 | 426313 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52939-foto-08079-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52940 | Carrer Sant Isidre, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-5 | XVIII | Mur de tancament exterior presenta deficiències i l'interior està força malmès. | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i tres nivells interiors amb coberta de vessant simple i orientada a l'est, on dóna la façana. La composició de la façana es defineix a patir d'un únic eix vertical establert per les obertures de la planta baixa i dels pisos superiors. La porta d'accés principal és de doble full amb una llinda plana monolítica que presenta les restes d'una inscripció on es pot llegir de forma parcial LOVET i el número 34, corresponent a l'any. Una segona porta, oberta al costat dret de la façana, dóna accés al segon dels actuals habitatges de l'edifici. A la planta principal, s'obre una finestra balconera, també amb llinda monolítica que permet apreciar amb claredat l'obra de maons de la part baixa dels brancals, corresponents a l'ampliació de la finestra original. La qual té la rèplica just sobre la segona de les portes de l'edificació. Als pisos superiors es disposa un seguit de finestres de dimensions petites disposades en dos nivells. Els muntants de les obertures són fets de pedra local tallada. El parament exterior del mur de tancament d'aquesta construcció és fet amb un aparell de pedra tallada de formes regulars disposades regularment, guardant una certa alineació horitzontal, tot lligat amb morter de calç travat amb falques de pedra i maó. | 08079-141 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. | 41.8695700,2.1120400 | 426311 | 4635676 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52940-foto-08079-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52940-foto-08079-141-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52941 | Cal Pascal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pascal | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada i coberta de doble vessant que presenta una volumetria complexa per l'adossat que presenta a la façana principal. La façana del cos principal s'articula a partir d'un eix vertical on s'obre la porta d'accés, a la planta baixa i, per sobre d'aquesta un balcó sobre caps de biga amb barana de ferro. En el mateix eix que els anteriors, però a la planta sota coberta, s'obre una altra balconada que dóna accés al terrat pla del cos adossat a la façana principal. Totes les obertures d'aquest cos principal són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada local. El parament del mur de tancament de la façana és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular, tot guardant una certa disposició horitzontal de les filades. | 08079-142 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120100 | 426308 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52973 | Carrer Sant Oleguer, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-oleguer-9 | XIX | Construcció de planta rectangular orientada al nord amb coberta de vessant simple. L'accés es fa per una porta doble amb llinda plana de fusta i una obertura rectangular a la seva part superior que serveix de carregador a l'únic pis que queda sota coberta. Totes dues obertures queden alineades amb un eix desplaçat vers l'esquerra de la frontal de la façana. Els murs són fets de maçoneria regular de pedra desbastada i pedruscall, amb reforç de pedra tallada a les cantonades i coberta sense ràfec. Adossat al costat dret de la façana es disposa un banc fet de pedres planes monolítiques de grans dimensions amb respatller també de pedra. | 08079-174 | Nucli urbà. Carrer Sant Oleguer, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8681000,2.1104300 | 426176 | 4635514 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52973-foto-08079-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Cobert. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52960 | Carrer Sant Pere, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-10 | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada i orientat a l'est amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta queda resolta a partir de les obertures de les dues plantes. Una porta amb arc rebaixat i persiana metàl·lica a la planta baixa, amb un accés habilitat al costat dret I diverses obertures a la planta pis. El parament exterior de la façana presenta un revestiment. | 08079-161 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 10 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700000,2.1110800 | 426232 | 4635725 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52960-foto-08079-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52960-foto-08079-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52897 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera | XVIII-XX | Cal Noguera és un conjunt d'edificacions disposades a l'entorn d'un edifici principal que es localitzen a l'entrada del camí d'Oló al nucli de població, just davant del prat que s'estén fins a tocar el Cementiri municipal i els actuals dipòsits d'aigua. L'edifici principal és una construcció de planta rectangular orientada a migdia articulada a partir de dos plantes interiors i coberta a doble vessant amb el carener sobre la façana principal. L'accés a l'interior queda habilitat al mur de tancament oest. La composició de la façana principal s'articula a partir de les obertures que es disposen en cada un dels dos nivell. A la planta baixa si disposa una porta flanquejada per dos grans finestrals fets amb obra prefabricada de formigó. En aquest mateix nivell s'hi disposa una de les obertures originals feta amb brancals i llinda de maó cuit. A la planta principal s'hi disposa un altra obertura feta amb maons així com una gran finestral de major dimensionat d'època recent. Vers la cantonada sud-est s'hi localitza una composició feta per dos grans finestral d'arc de de maó cuit al igual que els brancals de les obertures. Aquest esdevé l'element que dona singularitat a la façana i al conjunt de l'edifici. L'aparell constructiu de l'edifici és fet de maçoneria amb carreus de rius i argamassa de morter de calç. | 08079-98 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 19 | 41.8707700,2.1103900 | 426175 | 4635811 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52897-foto-08079-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Coneguda com Ca La Mestressa | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52963 | Carrer Sant Pere, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-4 | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer on dóna la façana principal i coberta de doble vessant. La façana principal presenta una composició definida per un eix vertical, desplaçat a la meitat esquerra, que pauta la disposició de les obertures de les tres plantes que presenta l'edifici. A la planta baixa s'obre la porta d'accés que queda flanquejada per una finestra, mentre que a la planta pis, sobre la porta s'emplaça l'única finestra d'aquest nivell, per sobre d'ella hi ha una petita finestra a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan resoltes per un emmarcat de pedra local tallada en brancals i llindes monolítiques. El parament del mur és fet de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç. Just per sota del nivell del ràfec en destaca una estructura correguda de formigó que sobresurt del pla vertical de la façana on s'obre una estreta vidriera. | 08079-164 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 4 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698300,2.1112800 | 426248 | 4635706 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52963-foto-08079-164-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52966 | Carrer Sant Pere, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-5 | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada de planta baixa, pis i coberta a doble vessant vers el carrer i que està conformat per un cos original i un adossat a la part posterior. La façana principal queda alineada al vial del carrer amb una porta d'accés que és de doble full i s'obre a la meitat meridional, vers la cantonada. Aquesta té els brancals fets de pedra local tallada i presenta una llinda monolítica de grans dimensions, flanquejada per una finestra ampla, que s'ha obert en el lloc on hi havia una d'anterior. A la planta sota coberta, just per sota del ràfec de la coberta, es disposen dues finestres amb muntants i llinda de pedra amb ampit motllurat. Peces aquestes que són monolítiques. El parament exterior de la façana, preserva el revestiment de morter de calç, en destaca les peces de pedra de les obertures i els reforços de pedra treballada que presenta la cantonada. La façana lateral segueix el desnivell del carrer al qual afronta, on a la planta baixa hi ha un petit finestró emmarcat per quatre peces de pedra tallada i a un nivell superior, una obertura d'arc de mig punt. El parament del cos frontal és fet de maçoneria irregular i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada, on s'adossa el cos posterior de l'edificació. Treu porta aquest carrer i és de llinda plana i brancals fets de maó i ceràmica. Aquest volum està tot revestit d'un envellit de morter. | 08079-167 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8697900,2.1112100 | 426242 | 4635701 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52962 | Cal Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pipes-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a l'est amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat que dóna accés a l'interior de l'immoble. A les plantes superiors es disposen dues finestres per planta. Es tracta d'un conjunt de línies senzilles que presenta un revestiment llis del parament exterior de la façana. | 08079-163 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 6 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698700,2.1112200 | 426243 | 4635710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52962-foto-08079-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52962-foto-08079-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació reformada íntegrament, amb una nova ordenació de les obertures de la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52965 | Cal Rovirassa o ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovirassa-o-ca-lelvira | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Construcció de planta rectangular entre mitgeres i dues plantes amb coberta de doble vessant, alineada amb el vial del carrer on s'obre la façana principal, orientada a llevant. Del conjunt en destaca, especialment, la porta principal estructurada per una gran llinda monolítica i brancals de grans carreus, on totes les cantonades d'aquestes peces estan motllurades per diverses estries. A la planta baixa es disposa una petita finestra, just a la dreta de la porta, mentre a la planta, just per sota de la coberta, es localitzen dues finestres simètriques fetes amb els brancals i la llinda de maó pla amb un arc de descàrrega de ceràmica. El parament del mur de tancament exterior de la façana és fet de maçoneria irregular lligada amb morter de calç i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada. | 08079-166 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698200,2.1111300 | 426236 | 4635705 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52965-foto-08079-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52965-foto-08079-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52961 | Cal Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manelo-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | El revestiment de la façana està lleugerament deteriorat. | Edificació de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes amb coberta de doble vessant, orientat a migdia on s'obre la façana que queda alineada amb el vial del carrer. La composició de la façana s'articula a partir d'un eix vertical central on s'obre la porta a la planta baixa i ordena les obertures que s'obren a cada una de les plantes superiors. Aquesta queda flanquejada per una finestra, també amb muntants de pedra tallada i per una porta secundària al costat esquerre. Els muntants i els brancals d'aquestes obertures són fets amb pedra tallada local i amb llindes monolítiques, de les que en destaquen, especialment, la de la porta i les de les finestres de la planta pis. Estructures que presenten un ampit motllurat també d'una sola peça. Pel que fa a les tres obertures de la planta sota coberta, són d'un dimensionat més petit que les anteriors i queden ajustades al ras del ràfec. L'acabat del parament de la façana presenta, tot i que molt malmès, el revestiment de morter de calç i en els trams perduts es permet apreciar l'aparell de maçoneria de l'obra del mur de tancament exterior de l'edifici. El ràfec de la coberta presenta una triple filera de rajols, la central col·locada a punta de diamant. | 08079-162 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 8 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8699200,2.1111600 | 426238 | 4635716 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52961-foto-08079-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52961-foto-08079-162-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52964 | Carrer Sant Pere, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-9 | XIX | Construcció de planta rectangular i d'un sol nivell amb coberta de doble vessant que s'obre a tres cares. La porta principal és de doble full, s'obre a la façana que afronta al carrer i és feta amb brancals de maó i arc rebaixat també de maó pla. A la façana lateral es disposen dues finestres, també fetes de maó. Material que destaca al parament de maçoneria, de pedra desbastada, del conjunt dels murs de tancament d'aquesta construcció. | 08079-165 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698700,2.1110600 | 426230 | 4635710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Magatzem. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 52935 | Cal Güell o Cal Xaconet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guell-o-cal-xaconet-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Casa de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia que té dos portals a la planta baixa, un obert recentment que serveix com a establiment comercial. Al pis superior s'obren dos balcons amb reixes de ferro forjat per planta i unes finestres petites al costat dret. Elements tots emmarcats per pedra tallada local amb llindes monolítiques i que mantenen una distribució alineada, com a principal motiu compositiu de la façana. D'aquesta en destaca el balcó que queda centrat sobre la porta d'entrada, amb una llosa més gran que els de la resta, ofereix un treball del ferró més acurat. A la part central es disposa una ornamentació feta amb xapa de ferro datat el 1884 i que fa una al·legoria a l'ofici de ferrer. Al cos superior de la coberta es disposa una remunta que abasta tota l'amplada de l'edifici, on s'obren tres grans finestrals. La façana lateral ofereix també un seguit d'obertures a cada una de les plantes. Es tracta d'una finestra i una antiga porta actualment paredades que presenta, aquesta última, una llinda monolítica amb una inscripció amb el nom HERRERO, unes tenalles amb la data 1815. Als pisos superiors s'obren dos balcons amb barana de ferro ornamentada, i una finestra. Obertures que, igual que les anteriors, són fetes amb brancals de pedra tallada i llindes monolítiques. El parament dels murs originals és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i reforços de pedra carejada a les cantonades. Per la seva part la remunta és feta amb aplacat de pedra carejada disposat de forma regular. | 08079-136 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 1 | Les úniques dates que es conserven d'aquesta casa són les de les llindes (1792, 1815 i 1884). Havia estat la casa d'un ferrer com demostren alguns elements ornamentals. En aquesta casa hi nasqué el poeta local Felip Graugés i Camprodon (1889-1973). | 41.8692600,2.1119600 | 426304 | 4635642 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu poeta Felip Grau Ges i Camprodon 1889-1973. Nascut en aquesta casa.'. Al marc hi figura la data 15 d'Agost 1989. A la planta baixa hi ha un forn de pa i una botiga de records. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52873 | Església de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi.(1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. p. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII -XX | <p>L'església té una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, capçat a llevant per tres absis semicirculars. En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha una cúpula semiesfèrica sobre trompes. L'absis central s'obre, mitjançant un senzill ressalt, a una perllongació de la nau que forma un cor, i les absidioles s'obren a cada braç del transsepte mitjançant també uns senzills ressalts. La nau i el transsepte es cobreixen amb una volta de canó de mig punt reforçada a la nau per tres arcs torals la qual arrenca, igual com les voltes de quart d'esfera dels absis, d'una senzilla imposta. Els arcs torals arrenquen de pilars rectangulars, llevat del que obre el presbiteri, que és emfasitzat per dues columnes, que substitueixen els pilars.</p> | 08079-74 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores, amb un sostre embigat, sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble. Com ja s'ha esmentat, el conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983). A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica (referenciada ja el s. XIV), realitzada en alabastre policromat. D'elements d' interès es conserven la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor.</p> | 41.8693200,2.1125100 | 426350 | 4635648 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'església, en conjunt, és d'una nuesa total i no té altres elements ornamentals que les columnetes de les finestres, els capitells i les bases de les columnes que suporten l'arc toral del cor i les impostes dels pilars, decorades amb un senzill tema geomètric o floral. El conjunt arquitectònic de l'edifici de l'església va ser reconstruit en bona part durant els anys 70 del segle XX primat-se l'aparença de la seva obra romànica, tant a la capçalera com a l'interior de la nau central, el que va comportar la desaparició d'estructures gótiques i barroques anteriors. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||
| 52894 | Torre campanar de l'església de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lestany | XIV-XVII | <p>Estructura de considerables dimensions, dibuixa una planta rectangular que s'aixeca sobre el cimbori octogonal de la nau de l'església. La part superior presenta quatre senzilles i estretes obertures de forma allargada i rematades amb arc de mig punt. La coberta és de teula àrab resolta a quatre vessants.</p> | 08079-95 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'obra actual data de l'any 1684 moment en què es portà a terme una reforma de l'obra original del campanar, datada en el segle XIV, i que quedà molt afectada com a conseqüència del terratrèmol del segle XV. Es coneix molt bé l'impacte que hi va tenir el terratrèmol de 1448: de resultes d'ell moltes dependències restaren greument afectades, el campanar que s'aixecava sobre el creuer va caure i va fer malbé la volta de la nau, que es va haver de refer. A més, un monjo morí víctima dels enderrocs.</p> | 41.8693400,2.1125000 | 426349 | 4635650 | 1684 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 52936 | Cal Xaconet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaconet-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres, orientada a llevant, amb coberta de vessant simple vers la façana principal i remunta a la meitat posterior amb coberta plana. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen en cada una de les plantes. A la planta baixa es disposa una porta d'accés i una finestra, fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada. Pel que fa a la planta pis s'obren dos grans finestrals d'arc rebaixat vidrat que abasten tot l'ample de la façana i que igual que les anteriors obertures són fets amb muntants i dovellat de pedra local tallada. Al pis de sota coberta es disposen dos finestrals vidrats, de menors dimensions que els anteriors, fets també amb motllurat de pedra. A la remunta superior s'obre un gran finestral amb llinda que queda alineat per damunt de la coberta del tram frontal de l'edifici. El parament exterior de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, mentre que el volum del cos de la remunta presenta un aplacat de pedra tallada disposat de forma regular. | 08079-137 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8693000,2.1120600 | 426312 | 4635646 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52936-foto-08079-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52937 | Cal Joan Pudai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-pudai | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada i distribució interior de tres plantes amb coberta de doble vessant i la façana principal al costat sud, on s'obre la porta d'accés. La composició de la façana queda articulada per la distribució homogènia per les dues obertures de cada una de les plantes, a partir d'un doble eix vertical. A la planta baixa, la porta amb llinda de doble full i una finestra enreixada mentre que el pis principal hi ha, just sobre de la porta, un balcó amb una barana de ferro que porta un medalló amb la sigla FG i l'any 1884 i al costat una finestra del mateix dimensionat. A la planta sota coberta, preservant els eixos compositius, s'hi obren dues finestres de menor dimensionat. El conjunt de totes aquestes obertures, a excepció d'una de les del segon pis, presenten un emmarcat fet amb pedra tallada local amb unes mateixes característiques tipològiques i formals. A la cantonada de l'edifici també es disposa un carreuat de pedra tallada. És aquest conjunt d'elements petris els que contrasten amb el revestiment llis del parament, donant a la façana una harmonia compositiva. Pel que fa a la façana lateral, malgrat abastar tota la profunditat de la finca, sols hi ha una petita obertura per planta, sense oferir cap element a destacar. | 08079-138 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8693100,2.1121300 | 426318 | 4635647 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52937-foto-08079-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52937-foto-08079-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Reformat al segle XIX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52997 | Hort del Sagalès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-sagales | XX | Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres. | 08079-198 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s/n | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector. | 41.8693800,2.1129000 | 426382 | 4635654 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 53003 | Mur de contenció del carrer Vic, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-del-carrer-vic-1 | XIX | Algun punt concret de l'aparell del parament està deteriorat. | Mur de contenció de terres en cantonada semicircular d'entre 2 i 3 m d'alçada i una traça de 20 m lineal, que afronta al voral septentrional del vial del carrer que actualment delimita. El tram més curt, és fet amb aparell de pedra desbastada col·locada en sec, mentre que la cantonada i mentre que el segon tram és fet amb el mateix aparell de maçoneria compost per pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç i alguns sectors rejuntats amb morter. Al final del tram més llarg, a tocar de la mitgera de l'edificació adjacent, es localitza un dipòsit interior de planta rectangular d'uns 3 m de fondària amb volta de mig punt feta de pedra desbastada per aproximació, igual que el paredat que el tanca per la part posterior. L'obertura que afronta al mur és amb llinda de bell nou i queda tancada per un reixat de barrots. | 08079-204 | Nucli urbà. Carrer Vic, 1 | 41.8701400,2.1117000 | 426283 | 4635740 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52994 | Carrer Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-11 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i de tres nivells interiors amb coberta de doble vessant. La composició de la façana principal queda estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes, definida a partir d'una distribució ordenada de les finestres en funció de l'eix on s'obre la porta principal, a la part central. La porta és de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda monolítica amb la inscripció FRANCISCO ROCA ANY 1806, flanquejant una creu patada sobre monticle. Vers la part dreta si obren dues finestres contigües, una de major dimensionat que l'altra però les dues també amb muntant i llinda de pedra tallada local. A la planta pis es disposen tres finestres de forma rítmica a partir de l'eix vertical de la porta. Elements que són emmarcats amb pedra tallada local, llinda monolítica i ampit motllurat i amb l'escaire escapçat. Al pis sota coberta es disposen dos petits finestrons, dels quals sols el del costat dret està fet amb pedra tallada i una obertura tipus finestral carregador, que queda parcialment tancat per una barana de ferro. El tractament de l'acabat del parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter de calç que deixa vist els elements petris que emmarquen les obertures. | 08079-195 | Nucli urbà. Carrer Vic, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8708000,2.1126700 | 426365 | 4635812 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 52995 | Cal Mesuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mesuro | XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i alineat amb el vial del carrer on treu la façana amb coberta de doble vessant. La seva distribució interior és de dos nivells, planta i pis, quedant ordenada la façana a partir de les obertures d'aquestes dues plantes. La porta, desplaçada al costat dret, és de doble full i està emmarcada per brancals de pedra local tallada i llinda monolítica de grans dimensions. A l'eix d'aquesta obertura es disposa la finestra principal del primer pis, que també està emmarcada per peces de pedra local tallada amb llinda i ampit monolític. En aquest mateix nivell però al costat esquerre s'obre una finestra de menor dimensionat que l'anterior, també emmarcada de pedra tallada. A la part de llevant de la façana s'obre un segon portal, també de doble full, coronat per un ràfec de teula al que se sopreposa, a la planta pis, una gran finestra balconera amb barana de barrots. El parament exterior del mur de tancament de la façana és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç que queda tot vist. Al tram superior esquerra, just per sota del ràfec de la coberta, que és fet d'una filada de llosa, es disposa un pany de mur fet amb carreus de pedra tallada reutilitzats. | 08079-196 | Nucli urbà. Carrer Vic, 15 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8709400,2.1127100 | 426368 | 4635828 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 52993 | Cal Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliberata | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia, on s'obre la façana principal amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a aquesta. La seva distribució interior s'articula a partir de tres nivells, on s'obren obertures a cada una de les façanes. La composició de la façana principal s'ordena basant-se en un eix central, definit pel carener. Obrint a la planta baixa, el portal d'entrada flanquejat per dos finestrons amb porticons exteriors de fusta. Al primer pis, una doble finestra emmarcada per pedra local tallada i brancals motllurats, també de pedra. Les llindes d'aquestes dues finestres tenen, respectivament, la inscripció IHOSEPH d'una banda i R---A, a l'altra. Per sobre d'aquestes s'obre un gran finestral d'arc escarser amb balconera, també emmarcat amb pedra tallada de factura recent. La façana lateral nord té adossat un cos sobresortint que afronta a un nivell sobre elevat on hi ha habilitada una terrassa. Pel que fa a la façana lateral que queda alineada amb el carrer, tan sols presenta dues obertures a la planta pis i una a la planta sota coberta. Totes emmarcades amb pedra local tallada amb llinda monolítica i ampit motllurat. L'aparell és fet de maçoneria, composta per pedra desbastada i pedruscall de reble amb reforços de pedra carejada a les cantonades. Destaquen uns carreus de gran format que es disposen al tram inferior de la cantonada sud-est. El ràfec és resolt amb doble línia de teules i maó pla. | 08079-194 | Nucli urbà. Carrer Vic, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8707500,2.1126500 | 426363 | 4635807 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52870 | Cobert del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-grau | RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XVIII | Els elements que conformen l'estructura presenten certes alteracions. | La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. I en destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. | 08079-71 | Nucli urbà. Carrer de Sant Isidre, 19 | 41.8705500,2.1137500 | 426454 | 4635783 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52870-foto-08079-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52969 | Carrer de Sant Oleguer, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-oleguer-1 | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i amb coberta de doble vessant vers les façanes que s'alineen amb els carrers que l'afronten. La façana principal és definida per les obertures de les tres plantes en què s'articula la distribució de l'edifici. Presidit per un eix vertical al costat esquerre on s'obre la porta d'accés a la planta baixa i una obertura per planta. La porta té una llinda amb una estructura de maó, si bé preserva els brancals originals de pedra tallada. La finestra balconera del primer pis també preserva els brancals de la finestra original amb llinda de pedra local. Tan sols, la petita finestra de la planta de sota coberta presenta l'ampit motllurat. Les altres dues obertures d'aquesta façana es corresponen amb dues finestres que queden situades a un mateix eix vertical, paral·lel a l'anterior i que s'obre a la planta baixa i el primer pis. A la façana lateral hi ha una petita finestra emmarcada per quatre pedres grans tallades que s'obre a la planta pis. Molt semblant al que s'obre a la façana posterior a la planta sota coberta. El parament de les tres façanes és fet amb maçoneria irregular de pedra local desbastada i pedruscall, presentant un reforç de pedra tallada a les cantonades. El ràfec és resolt amb una filada de teula, mentre que el carener de teules remarca els dos vessants de la coberta. | 08079-170 | Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 1 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8682700,2.1105800 | 426188 | 4635533 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52969-foto-08079-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52969-foto-08079-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52970 | Ca l'Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leulalia | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a migdia coberta per teulada de vessant simple vers la façana principal. Les obertures que es disposen, queden alineades en un únic eix vertical. A la planta baixa, la porta d'accés queda flanquejada per una finestra a cada banda, mentre que per sobre d'aquestes es disposen les finestres que s'obren a cada una de les dues plantes superiors. Aquestes obertures són fetes amb pedra tallada a brancals i llinda, que és, en tots els casos, monolítica. El parament de les façanes és de maçoneria desbastada, lligat amb morter de calç. | 08079-171 | Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8682200,2.1104800 | 426180 | 4635527 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52970-foto-08079-171-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52957 | Carrer de Vic, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vic-2 | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada compost per dos volums i amb coberta a doble vessant, orientat a l'est, on s'obre façana. La seva distribució es fa a partir de tres nivells, en cada un dels quals es disposen obertures vers l'exterior. La composició de la façana principal queda definida a partir de dos eixos verticals, un per cada cos. Restant el més meridional definit per la porta de dos fulls d'accés amb llinda amb brancal de pedra local. Modulació que es repeteix a la finestra principal de la planta pis i a les dues petites finestres de la planta de sota coberta. A la vertical dels dos cossos es preserven l'antiga cantonada de pedra tallada del primer cos, que també obre porta a la façana posterior per la planta pis, cota on hi ha la rasant del carrer que passa per darrere d'aquesta edificació. Al tram més septentrional de la façana, aprofitant el mur de contenció del carrer, perpendicular a la façana, hi ha una porxada. | 08079-158 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 2 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8701500,2.1119600 | 426305 | 4635740 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 52958 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Revestiment de la façana lleugerament deteriorat. | Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple i orientada a migdia on obre porta. La seva distribució interior és feta a tres nivells, restant la composició de la façana definida per les obertures d'aquestes plantes. A la planta baixa s'emplaça la porta d'accés que és amb llinda sobre mènsules laterals i brancals de pedra tallada, quedant el parament exterior d'aquest nivell compost per un carreuat de pedra tallada regular. La part superior de la façana presenta un revestiment uniforme, destacant el motllurat de pedra local d'una de les finestres de la planta amb ampit motllurat i llinda amb fals arc conopial inscrit. | 08079-159 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702300,2.1119100 | 426301 | 4635749 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52958-foto-08079-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52958-foto-08079-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52959 | Cal Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XVIII | La coberta i la façana estan deteriorades amb perill de despreniments d'elements constructius. | Edifici de planta rectangular en cantonada, cobert de vessant simple orientat a migdia. La cantonera és reforçada amb carreus rectangulars carejats de pedra local i emmarca la façana, quedant definida per la composició de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full amb una gran llinda rectangular de pedra que es disposa sobre les dues mènsules que rematen els muntants dels brancals. Quedant flanquejada, a mitjana alçada, per una sagetera emmarcada per carreus de pedra tallada. A la vertical de la porta, es disposa la finestra principal de la planta pis, amb llinda i brancals de pedra amb motllurat decorativa. En destaca especialment l'ampit amb una doble motllura de pedra i on es disposa una espitllera, definida per dos únics carreus de pedra tallada. Obertura que resta actualment cegada. En aquest mateix nivell s'obre una finestra, de menors dimensions que l'anterior, amb brancals i llinda fets de maó pla. Mentre que a l'alçada de la planta sota coberta s'hi disposa un petit finestró emmarcat per muntant i llinda de pedra. Pel que fa a la façana lateral, en destaca la finestra amb brancals motllurats i llinda amb falçs arc conopial incís, que s'obre a l'alçada de la planta pis. El parament del conjunt dels murs de tancament exterior és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada reble i alguns maons, tot lligat amb morter de calç. | 08079-160 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702500,2.1119800 | 426307 | 4635752 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/