Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52859 | Mina de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-l-estany | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles; MORROS, Jordi (2010) 'Una obra de sanejament del segle XVIII. La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' a Ausa, XXIV, nº 166. Ed. Patronat d'estudis osonencs, Vic, 2010. p. 753-780. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Canalització soterrada construïda amb pendent, per tal de facilitar el dessecament per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys dels prats adjacents, en el seu extrem superior, i evitar-ne l'estanyament. La galeria de la mina forma part d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. El traçat soterrat de la galeria de la mina té una directriu força lineal, de sud-oest a nord-est, i actualment compta amb tres boques exteriors (superior, central i inferior), diversos pous de ventilació (cinc d'ells actualment encara són oberts, amb ventilació a l'exterior, i, com a mínim, cinc pous més són cegats abans d'assolir la superfície), així com un ramal en direcció oest, situat a uns 340 m de la boca inferior, d'una longitud aproximada d'uns 15 m que acaba sobtadament amb un enderroc. En el moment d'iniciar els estudis previs al projecte de restauració, la mina comptava amb un esfondrament local de la galeria, situat a uns 120 m de la boca inferior. La boca superior, situada en l'extrem sud-oest, recull les aigües conduïdes pel rec del Mig, mentre que la boca central recull les aigües del rec de les Nogueres. La boca de sortida, en el seu extrem inferior, aboca les aigües a la riera de l'Estany o torrent de la Font d'en Sala, per sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró. | 08079-60 | Nucli urbà. Carrer de l'Escola, s/n | Des de l'edat mitjana hi ha documents que testimonien l'existència d'un sistema de recs, rases o canals a l'aire lliure. Però no és suficient per a dessecar la gran superfície. L'any 1554 l'abat de Cardona va promoure una intervenció d'enfortiment del rec de les Nogueres i del rec del Mig que consistia en enfondir-los i eixamplar-los. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Joan de Borda. Però tampoc va aconseguir la dessecació total de l'estany. En canvi, la construcció iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737 sí que va ser un èxit. En aquells moments -i des de finals del segle XVI- el Monestir de l'Estany i el seu terme pertanyia a un nou senyor: les Cinc Dignitats Reials, cinc canonges de les seus de Barcelona, Vic i Girona que actuaven com a cosenyors o cobarons. Ells són els promotors de l'obra i els mestres d'obres van ser Josep Pasqual i Marià Terricabres (1734-35) i per Josep Morató i Marià Terricabres (1735-37) | 41.8686100,2.1147300 | 426533 | 4635567 | 1734-37 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52859-foto-08079-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52859-foto-08079-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Josep Pascual i Marià Terricabres (1734-35) i Josep Moretó (1735-37) -mestres d'obres- | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52858 | Pedró del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-pontarro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GRAUGÉS, Felip (1989). Obra poètica. Associació Cultural i Recreativa de l'Estany. Grup d'amics de Felip Graugés. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVII | Monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró. A la part superior hi ha una llosa de pedra esculpida en relleu, que representa un calvari; amb la mare de Déu, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena. | 08079-59 | Nucli urbà. Carrer de la Serreta, s/n | Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest. | 41.8706200,2.1153200 | 426584 | 4635790 | 1668 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52858-foto-08079-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52858-foto-08079-59-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52821 | Molí del Grau, Molí de l' Estany o Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XIV-XX | El Molí del Grau és un antic molí que formava part de les dependències de la casa pairal del Grau. Està situat al límit de llevant del nucli urbà de l'Estany, al costat de la riera de les Nogueres, en una petita depressió formada per la riera. Actualment la zona constitueix un conjunt residencial amb diversos habitatges situats al voltant de la finca del molí. La casa està formada per dos volums principals annexats: el volum principal del molí i un volum annexat a la façana sud del molí, que ha estat afegit modernament. El volum principal de planta quadrangular consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos orientats al sud i al nord respectivament. A la façana nord-est les obertures són emmarcades amb pedra carejada; les de l'eix central incorporen un sortint de pedra que facilita el desaiguat. Al nivell inferior s'observen dos arcs de mig punt de pedra, per on sortia el curs de l'aigua del molí. A causa del desnivell del terreny on es troba assentada la construcció, per la façana nord-oest s'accedeix a la planta baixa. El portal és d'arc pla de pedra carejada, que incorpora la inscripció 'JOSEPH FEBRER Y GRAU 1760', amb l'anagrama de Crist i una creu a sobre. Al costat d'aquest portal, ocupant la resta de la façana, hi ha un cos quadrangular de coberta plana, al qual es pot accedir a través d'unes escales adossades al mur. Des d'aquest punt hi ha un nou accés a l'edifici, també d'arc pla de pedra carejada, com ho són les finestres del seu voltant. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, sense restes visibles de l'arrebossat original. L'edifici del molí actualment compta amb tres plantes. A les dues plantes inferiors són perfectament identificables la sala de turbines i el carcabà. Ambdós espais són coberts amb volta de canó de paredat, i la sala de turbines, a més, compta amb un arc de mig punt. Aparentment històricament complementava l'edifici una bassa per acumular l'aigua, els límits de la qual actualment poden intuir-se en els murs que delimiten l'esplanada del costat sud de l'edifici; actualment destinada a jardí. | 08079-22 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany s/n | El molí és documentat des del s. XV. Durant una època va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau. L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del s. XVIII; una llinda, datada l'any 1760, porta la inscripció 'Joseph Febrer y Grau'. Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí. A la dècada dels 1940, després d'un període d'abandonament, la casa va passar a uns altres propietaris qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia. La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants. | 41.8718900,2.1154300 | 426595 | 4635931 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52821-foto-08079-22-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El permòdol va ser trobat a l'exterior de la casa del Molí, fora de context, arran d'unes reformes que es feien al voltant dels anys 1940.Al lloc on va ser trobat hi havia un safareig públic. Després d'un temps de romandre a l'exterior, la peça va ser traslladada a l'interior de la casa del Molí de l'Estany, per evitar així el seu deteriorament i per millorar-ne la seguretat. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52822 | Masoveria del Molí del Grau. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-moli-del-grau | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII-XX | La masoveria del Molí del Grau és una masoveria manifestament reformada, situada a l'est del nucli urbà de l'Estany, a prop del Molí del Grau, d'altres edificacions i de la riera de les Nogueres. Està construïda on hi havia hagut les dependències agrícoles del molí, que més endavant foren utilitzades com a masoveria. En l'actualitat, el volum s'ha habilitat com a habitatge modern. El volum és de planta irregular i presenta un sol nivell d'alçat, excepte un petit cos que sobresurt a la part sud-est. La superfície construïda és de 228 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal hi ha cinc obertures de notables dimensions i tancament de fusta. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna. L'acabat exterior és la pedra vista. | 08079-23 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | 41.8717700,2.1156600 | 426614 | 4635917 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici totalment renovat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52833 | Font Grossa o font del Molí del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-grossa-o-font-del-moli-del-grau | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XIX-XX | Construcció consistent en un mur de contenció de terres de paredat, d'uns 2,5 m d'alçada, construït amb pedres irregulars però força grosses. Al mig de l'estructura hi ha una obertura també de pedra, amb arc de mig punt, a la part baixa de la qual hi ha una canalització metàl·lica que desemboca a un recipient de pedra. L'obertura deixa veure un petit espai interior, a manera de mina, cobert amb volta de canó. Presideix el conjunt una placa de pedra amb la llegenda: 'Font Grossa reconstruida pel Dr. Josep Ma Vilardell l'any 1946' El conjunt es completa amb un petit mur que fa de contenció de les aigües de la riera, un nivell lleugerament superior al de la font on hi ha una taula i bancs de pedra, i les escales, que comuniquen tant aquests dos nivells com el de la taula amb el prat que est troba a sobre. | 08079-34 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | L'única referència documental històrica actualment coneguda correspon a la llosa de pedra conservada al costat de la font, amb la inscripció; Font Grossa reconstruïda pel Dr. Josep M. Vilardell l'any 1946. | 41.8730700,2.1153300 | 426588 | 4636062 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La font Grossa està situada al sector de mestral de la finca del Molí del Grau. Pels voltants de mitjans del segle XX la finca va ser adquirida pel metge barceloní Josep Maria Vilardell, que transformà l'entorn del Molí del Grau i feu restaurar la font. Aquí, com en altres fonts del terme, s'hi feien fontades, preferentment el diumenge a la tarda, quan bé famílies, o bé les monges o el capellà, hi acompanyaven nens i nenes del poble a jugar. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52874 | Ajuntament de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lestany | CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XIV-XVII | Edifici de planta rectangular en cantonada que dibuixa una forma allargada oberta a tres cares i amb coberta a doble vessant. Construcció que, antigament formava part del conjunt arquitectònic del monestir. L'actual façana oest de l'edifici queda alineada amb el carrer i és on es localitza l'accés principal a l'immoble que es fa per una porta d'arc de mig punt adovellada. El pany de mur que tanca aquesta façana presenta, a cada un dels costats, un contrafort de grans dimensions, que assoleix l'alçada de la planta pis. Aquesta façana està presidida per una placa amb la inscripció CASA CONSISTORIAL DE SANTA MARIA DE L'ESTANY RESTAURADA EN 1955 flanquejada per dos fanals a quatre cares de paret. Les úniques finestres de la façana es localitzen a la segona planta on a l'eix del carener de la coberta s'obre l'estructura d'una doble finestra, tota emmarcada per pedra local tallada i amb doble llinda monolítica. La façana nord, que s'obre a la plaça del monestir, la conforma un pany de mur on s'obre una balconada a l'alçada del primer pis amb dues obertures d'arc rebaixat de pedra tallada i barana de ferro. Al costat dret d'aquesta s'obre una finestra amb brancals i llinda monolítica de pedra amb ampit motllurat. Mentre que a la planta sota coberta es localitzen tres finestres de menors dimensions, també fetes de pedra tallada local. L'únic accés que presenta la façana es localitza a tocar de la cantonada esquerra i és una porta senzilla. A la façana que conforma el mur de tancament de ponent, s'obren un seguit de finestres a cada una de les plantes que ofereixen un ampli ventall tipològic i formal. Bé que en destaca el plafó del gran rellotge de sol, fet amb rajoles decorades, regal de Josep Roig i Ginestós i Maria Iñiguez i Oliver al poble de l'Estany 1982. Pel que fa a les obertures, a la planta baixa, centrades a l'amplada del mur, hi ha dues finestres reixades amb barrots i emmarcades de pedra local tallada. A la primera planta, d'una banda, s'obre un gran finestral d'arc escarser, fet amb un bloc monolític de pedra local sobre mènsules i brancal de pedra tallada. Al costat dret d'aquesta s'obre una segona finestra amb llinda monolítica plana i brancals i ampit motllurat de pedra. Un segon plafó de rajols ceràmics amb l'escut històric del municipi és situat a la part central de la façana, just al nivell del primer pis. Pel que fa al nivell de sota coberta s'obren quatre finestres, tres de gran i una de menors dimensions, totes fetes amb pedra local tallada en brancal, llindes i ampits. Tot l'aparell del conjunt de murs de les façanes són fets amb maçoneria que, en certa mesura, remarca l'horitzontalitat de les filades. El ràfec de la coberta de les façanes nord i sud és fet amb línia de teula sobre maó pla. | 08079-75 | Nucli urbà. Carrer del Doctor Vilardell, 1 | Aquest edifici formava part de les antigues dependències del monestir, podent-se tractar, molt probablement, de les estances privades de l'abat. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52953 | Cal Barretines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barretines | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos i un tercer cos que s'hi adossa a l'oest, tot orientat a migdia, afronta al carrer i amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva distribució es defineix en planta baixa i pis. La composició actual de la façana queda definida pels dos accessos de la planta baixa. L'un es correspon amb la porta d'accés, de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda de fusta, i l'altre amb una porta de garatge amb brancals de maó i una gran llinda de fusta. La primera d'aquesta queda flanquejada per dues finestres amb brancals i llinda de pedra tallada i tancades per un reixat. L'altra està flanquejada per dues petites obertures emmarcades per quatre pedres tallades, quedant una d'aquestes actualment cegada. A la planta pis del cos occidental, just sobre la porta d'accés, es localitza una tribuna vidrada amb coberta de vessant simple. A banda i banda s'obren finestres emmarcades per pedra tallada. Al cos oriental es repeteix aquesta simetria de les obertures, localitzant-se dues finestres emmarcades per pedra tallada que guarden la vertical de les que hi ha a la planta baixa. El parament dels murs és fet d'aparell de maçoneria irregular compost per pedra desbastada i pedruscall, tot lligat amb morter de calç, i amb reforços de pedra a les cantonades de cada un dels cossos. | 08079-154 | Nucli urbà. Carrer del Serrat, 8 - 10 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8706800,2.1109600 | 426223 | 4635800 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52954 | Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serrat-sn | XIX | Construcció de planta rectangular, feta amb aparell de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç, amb les cantonades reforçades amb pedra carejada. La coberta és de teula a un vessant vers l'actual carrer on s'obre la façana on hi ha la porta d'accés. Aquesta és d'un full amb un finestró central registrable i tancada amb un forrellat de ferro i amb llinda monolítica de grans dimensions que queda al costat esquera. Just per sota del nivell de la coberta es disposa una petita obertura, amb els laterals, la llinda i l'ampit són fets amb una pedra plana. | 08079-155 | Nucli urbà. Carrer del Serrat, s/n | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702200,2.1117500 | 426288 | 4635748 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52954-foto-08079-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52954-foto-08079-155-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Construcció vinculada a l'activitat agrícola. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52918 | Cal Rubís o Cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubis-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i amb coberta a doble vessant vers la façana principal que dóna al carrer. La façana presenta una composició regular a partir d'una distribució uniforme de les obertures de cada una de les tres plantes. A la planta baixa les obertures es corresponen amb dues portes d'accés, una de full simple i l'altra amb vidriera de tres mòduls resolta amb arc rebaixat adovellat. Pel que fa a les obertures de la planta pis, just per sobre de la portalada, es disposa un balcó amb barana de ferro. La resta de la composició de les obertures es defineix a partir de tres grans finestres, dues per planta i una tercera guardant la composició del balcó. L'aparell és de pedra tallada regular, disposat horitzontalment, mentre que el ràfec és fet amb caps de biga de fusta. | 08079-119 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 1 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8693400,2.1117200 | 426284 | 4635651 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52918-foto-08079-119-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52920 | Cal Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici entre mitgeres, amb una planta rectangular, queda alineat al carrer on obre façana. És cobert amb teulada de doble vessant que treu aigües a la façana principal. La composició d'aquesta façana queda condicionada pel fort desnivell que presenta el carrer, fet que condiciona una de les dues obertures de la planta baixa, quedant elevada respecte a la rasant del carrer. Aquesta obertura presenta un arc rebaixat de mig punt amb brancals de pedra tallada. Actualment resta parcialment paredada i s'obre, al tram superior de l'obertura original, una finestra reixada. A un nivell inferior s'obre l'actual porta d'accés feta també, amb muntants de pedra tallada i de llinda monolítica. Al nivell del primer pis s'obre un gran finestral emmarcat per brancals de pedra tallada i llinda monolítica i amb ampit motllurat, també d'una peça. A la planta que queda sota la coberta es disposen dues finestres amb brancals, llindes i ampits de pedra, que es corresponen amb l'eix de les obertures dels pisos inferiors. El conjunt del parament exterior de la façana és fet d'aparell de pedra tallada disposat de forma regular, remarcant la disposició horitzontal. | 08079-121 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 10 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8696500,2.1118600 | 426296 | 4635685 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52919 | Cal Camat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camat | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada amb façana principal alineada amb el carrer i coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral. La composició de la façana principal es defineix a partir de les obertures que presenten els dos nivells en què queda articulada la seva distribució interior. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full que està emmarcada per brancals de pedra tallada i una llinda amb la inscripció 1792. Aquesta està flanquejada per una petita finestra, també, amb muntants de pedra tallada. A la planta pis, centrat a l'eix de la porta, s'hi obre l'accés a un balcó amb barana de ferro fet amb brancals de pedra i llinda monolítica que queda al costat d'una finestra amb brancals també de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. Pel que fa a la façana lateral, sols presenta unes petites obertures per planta, situades vers al constat de llevant. El parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra desbastada guardant una certa horitzontalitat, amb reforç de pedra regular a les cantonades. El ràfec de la coberta és senzill i sols presenta una línia de maons. | 08079-120 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 12 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8697000,2.1118300 | 426294 | 4635691 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52924 | Cal Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flor | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis. | 08079-125 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694200,2.1118400 | 426294 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52917 | Cal Ferrer Vell o cal Méro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-vell-o-cal-mero | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres amb coberta a doble vessant i façana principal paral·lela al carrer. La composició de la façana es defineix amb la gran portalada de doble full que defineix un eix central, a partir del qual s'obre de forma simètrica les obertures de cada una de les plantes. A la planta baixa, al costat de la gran portalada, es disposen dues obertures de secció allargada que queden emmarcades per pedra local tallada. La de l'esquerra és una porta mentre que la de la dreta és una finestra, sota la que es disposa un banc de pedra amb el seient monolític. A la planta principal, una gran balconada amb barana de ferro ocupa el tram central de la façana, quedant aquest flanquejat per dues finestres. Les tres obertures d'aquesta planta estan fetes amb pedra local tallada amb perfil interior cisellat i disposen de llinda monolítica i, en el cas de les finestres d'ampit motllurat. La llinda que donà accés a la balconada té una inscripció amb la llegenda PERA SENTIES - FERRER 1752 que emmarca un rombe amb filigrana coronat per una creu patada. El costat dret de la llinda també presenta una llegenda ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS I DE MARIA 1792, que emmarca un cor amb filigranes coronat per una creu patada. De les obertures d'aquesta primera planta cal destacar el treball de fusteria, especialment dels porticons i finestrons. A la planta sota coberta s'obra un segon balcó amb barana de ferro que també està flanquejat per dues finestres. Bé que aquestes obertures no estan emmarcades per muntat de pedra. El conjunt del parament de la façana presenta un revestiment de morter de calç que realça els motllurats de pedra de les obertures. El ràfec de la coberta presenta una alineació de caps de biga de fusta treballats. | 08079-118 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 3 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694100,2.1117500 | 426287 | 4635659 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. Destaca la fusteria de les obertures de la planta pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52923 | Ca la Manela o cal Pep Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-manela-o-cal-pep-gran | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes i coberta de teula a doble vessant, que presenta la façana principal vers l'oest on obre porta al carrer dels Monjos. Aquesta és resolta amb arc rebaixat compost per elements de pedra local tallada. La clau de l'arc presenta una inscripció amb la llegenda JOAN SOLA ANY 1807. Actualment l'estructuració de la façana s'articula a partir de la disposició de les obertures de cada una de les plantes, no guardant un ordre compositiu concret. La porta és de doble full i queda desplaçada a l'esquerra de l'eix central de façana, quedant flanquejada pel costat dret d'un finestral emmarcat també per brancals de pedra i llinda i ampit de monolítics, que tanca la seva obertura amb un reixat quadriculat de forja de barrots plans. A la planta primera s'hi disposen dues finestres contigües, una al costat de l'altra amb motllures i brancals de pedra tallada dels que en destaca l'ampit motllurat així com el detall decoratiu de la llinda d'una de les finestres. Al pis superior que queda sota la coberta, s'hi disposa una petita finestra, just sobre l'eix de l'anterior, també amb tot l'emmarcat de pedra. | 08079-124 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 4 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694800,2.1118700 | 426297 | 4635666 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52916 | Ca l'Et-Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-let-xic | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra. A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra. A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés. | 08079-117 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 5 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694700,2.1117900 | 426290 | 4635665 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52916-foto-08079-117-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52922 | Cal Xic Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-ton | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | El parament exterior de la façana presenta alguns punts precaris. | Gran casal de planta rectangular entre mitgeres que està presidit per una façana principal que obre porta al carrer dels Monjos. La composició de la façana es vertebra a partir d'una porta d'arc de mig punt amb dovelles de secció ample que denota la sumptuositat de l'obra original. Destacant la seva estructura renaixentista. Quedant centrada a l'eix de la façana i articulant la composició del conjunt d'obertures de la façana; una al costat esquerre de la porta, dos a la planta principal i una a la que queda sota la coberta. Elements que tots són emmarcats per peces de pedra local tallada amb motllures ornamentals als brancals i les llindes, les quals, igual que el trencaaigües, són monolítics. El finestral de la planta baixa, resolt amb un arc escarser, presenta actualment un paredat parcial de la seva part inferior, quedant tancada l'obertura amb un reixat quadriculat de forja amb barrots plans. L'estat del parament exterior de la façana permet copsar l'abast i entitat dels processos de reforma i condicionament que aquest ha experimentat al llarg dels temps. | 08079-123 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 6 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118700 | 426297 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52922-foto-08079-123-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52915 | Carrer dels Monjos, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-7 | TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple vers la façana lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada de fusta de doble full, que presenta un acurat clavetejat i que està emmarcada per blocs de pedra local tallada i per una gran llinda monolítica que porta una inscripció molt malmesa i il·legible. A la part inferior hi ha un llindar monolític, també fet de pedra local tallada. La composició de la façana queda articulada a partir de dos eixos verticals, un de principal, definit per la referida portalada i per un segon paral·lel a l'anterior, situat més a la dreta. És en aquest segon, on a la planta baixa s'obre una finestra, també emmarcada per pedra local tallada i llinda monolítica. A la planta primera un gran balcó corregut, amb barana de ferro, abasta la meitat de la façana i que té accés per una obertura emmarcada per pedra tallada i llinda monolítica. Tipologia constructiva que es repeteix a una altra finestra que s'obre, en aquesta mateixa planta, just a la vertical de l'altre eix. A la planta sota cobert s'obre un balcó que queda al mateix eix vertical que la portalada. Està emmarcat amb muntant de pedra tallada i llinda monolítica i presenta una barana de ferro. A l'extrem dret de la façana, vers el segon eix, es disposa una finestra de petites dimensions. El parament de la façana és fet amb aparell de pedra tallada disposat de forma regular i amb alguns trams de maçoneria, tot lligat amb morter de calç. | 08079-116 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 7 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118000 | 426291 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52921 | Ca l'Endal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lendal | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i distribució interior articulada a partir de planta baixa i dos pisos i coberta de teula a doble vessant que té la façana principal vers el carrer dels monjos, on s'obre porta. Aquesta és resolta amb un arc rebaixat fet amb dovellat i brancals de pedra local. La composició de la façana es defineix a partir de l'eix de la porta, que queda desplaçada a la dreta, i a partir del qual s'articulen les obertures de les plantes superiors, una per planta. D'aquestes en destaca el dimensionat de la finestra del primer pis, emmarcada per brancals de pedra local, llinda i goteró de l'ampit monolítics. Pel que fa a l'obertura de la planta, sota coberta, tot i guardar el mateix ordre compositiu que l'anterior, és de dimensions més reduïdes. | 08079-122 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 8 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118700 | 426297 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Interior reformat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52914 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-0 | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici en cantonada alineat amb el carrer i de tres plantes d'alçada. El mur de tancament lateral de l'edificació presenta una obertura a cada un dels tres nivells de les plantes de distribució interior. Estructures que queden emmarcades per pedra local tallada. Destaca, la planta pis oferint un cisellat emmarcat del brancal i la llinda i un ampit motllurat. El parament exterior del mur és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per carreus i pedres disposats horitzontalment amb forces falques de materials diversos, entre els que predomina els fragments de maons. Les cantoneres són fetes amb carreuat regulat que emmarca el parament. | 08079-115 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 9 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8696500,2.1117700 | 426289 | 4635685 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52914-foto-08079-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52889 | Carrer dels Monjos - Carrer Fosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-carrer-fosc | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XV-XVIII | Carrer estret i tortuós, en pujada, que va des del pla del monestir cap a Oló. Destaquen l'edifici de la casa núm. 6 pel seu portal dovellat d'estructura renaixentista, la casa núm.3 per les seves llindes amb inscripcions de 1792. El conjunt de les cases està construït amb pedra local (gres vermell, fàcilment degradable). El prototipus de casa és estreta, amb paret mitgera, de tres plantes, la de baix destinada per animals, primer pis com a habitatge i golfes. El carrer avui està enllosat i a la part superior, que ha de salvar més desnivell, hi ha escales. Les façanes de les cases són a diferents nivells per adaptar-se al pendent. Predominen els portals rectangulars, no massa amples, combinant amb algun portal rebaixat. | 08079-90 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos. | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118200 | 426293 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antigament hi havia un hostal on els traginers i les mules que es dirigien cap al Lluçanès descansaven. | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 53008 | Antiga capella de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-betlem | XX | Construcció aïllada de planta rectangular i alçada prominent. Orientada la capçalera al sud, conforma una nau diàfana amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a l'oest i s'ordena a partir d'un eix vertical centrat on s'obre la porta d'accés i sobre el qual hi ha un òcul a la part superior. Al mur de tancament lateral que afronta migdia s'obren quatre grans finestrals d'arc de mig punt allargats que es distribueixen de forma regular al pany de mur. Aquests queden emmarcats per motllures i dovellat de pedra tallada a la seva meitat superior, igual que els elements de la façana principal. El parament constructiu dels murs del conjunt, presenten un revestiment exterior llis fet de morter del qual en destaquen emmarcats petris de les obertures, així com els reforços de pedra tallada local que presenten les cantonades de l'edificació. Disposant-se un cadenat alternat al pla de cada façana. Aquesta solució esdevé un dels elements més rellevant de l'edifici. | 08079-209 | Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n | Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. | 41.8698200,2.1169900 | 426722 | 4635700 | 1965 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53008-foto-08079-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici religiós desamortitzat i actualment emprat com aviari. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 53009 | Casa Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-betlem | XX | Edificació aïllada de planta rectangular de dos pisos i orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal s'orienta a migdia, tot i tenir una unitat formal presenta dos sectors compositius. El primer queda articulat a partir d'un gran portal dovellat d'arc de mig punt on es disposa una massissa porta de doble full amb reforç de ferro. Aquesta queda flanquejada a la planta baixa per dos grans finestrals de forma regular que estan tancats amb un reixat de forja. A la planta pis s'obren tres finestres rectangulars amb ampit de pedra motllurat. El segon sector, vers la part més meridional de la casa, es resol per un gran finestral rectangular, en alçada, tipològicament amb un tancament reixat igual als que presenten les obertures de l'altre costat. Al tram superior s'obre una galeria de solana de tres arcs més de mig punt amb dovellat de pedra i ampit motllurat llis, estan separats per dues petites columnes amb capitell. Solució que es reprodueix a la façana contigua. En destaca el ràfec de la coberta compost per un coronament prominent llis per sota del qual es disposa una filada de teula i una segona inferior de rajol col·locada a punta de diamant. | 08079-210 | Nucli urbà. Carrer la Serreta, s/n | Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona. | 41.8700500,2.1167300 | 426701 | 4635725 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53009-foto-08079-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53009-foto-08079-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52892 | Font de l' Avi Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-l-avi-ferreret | XX | En una placeta al costat de l'Ajuntament hi ha aquesta petita font, envoltada d'heures. Estructura composta per una antiga roda de molí estriada col·locada verticalment a la que se li adossa un aplacat de pedres que encerclen l'aixeta del brollador. A la part inferior de l'estructura es disposa una pica de pedra de planta rectangular que descansa sobre un peu, també de pedra. Prop d'ella uns bancs de pedra i uns arbres fan bona l'estada al bell mig del poble, a recer del romànic que perdura al pas del temps. | 08079-93 | Nucli urbà. Jardí Font Avi Ferreret o Plaça rellotge de sol. | POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany | 41.8688300,2.1125000 | 426348 | 4635593 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52892-foto-08079-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En agraiment de la població de l'Estany al senyor Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament del servei d'aigua potable al municipi. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52844 | Plafons ceràmics del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-del-via-crucis | XX | Conjunt de 14 plafons que conformen les estacions del Viacrucis. Cada peça està formada per un marc de ferro forjat amb formes ornamentals en les quals si troben quatre rajoles ceràmiques que conformen el dibuix de l'estació. Les rajoles són policromades. S'iniciava dins del Monestir amb les estacions i i II i finalitzava en el carrer Fosc amb l'estació XIV. | 08079-45 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany, Plaça major i Carrer Monjos | El Via Crucis (expressió llatina que significa 'Camí de la creu') és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús). Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. Per extensió l'expressió també s'utilitza per expressar grans dificultats. | 41.8690900,2.1118900 | 426298 | 4635623 | 1960 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52844-foto-08079-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52844-foto-08079-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Modest Casademunt i Giralt. Escepte el pàs 3 fet per Núria Roig (2017) filla del ceramista J. Roig, | Fins el 2017 hi havia 12 estacions visibles. El 2017 s'han recuperat el pas 3 (fet de nou per la filla del Ceramista Roig) i el 4 (redescobert al parament). Als moments del Via Crucis se'ls anomena 'estacions' i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:Primera estació: Jesús és condemnat a mortSegona estació: Jesús porta la creu a collTercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creuQuarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge MariaCinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creuSisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la vera iconaSetena estació: Jesús cau per segona vegada a terraVuitena estació: Jesús consola les dones de JerusalemNovena estació: Jesús cau per tercera vegada a terraDesena estació: Jesús és despullat dels seus vestitsOnzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió)Dotzena estació: Jesús mor en la creuTretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament)Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament) | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52893 | Font de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany | XX | Estructura arquitectònica definida a partir una gran pica de planta rectangular que es disposa sobre el mur de contenció de terres del carrer, on es disposa un plafó escultòric amb un baix relleu de la imatge de la mare de Déu que està flanquejat per dos plafons epigréfics amb versos d'en Felip Graugés. | 08079-94 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2 | 41.8694800,2.1126900 | 426365 | 4635665 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52893-foto-08079-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52893-foto-08079-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En els jardins de darrere l'església i al costat del baix relleu que representa la Verge Maria hi ha gravats versos d'en Felip Graugés. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52882 | Jardí Mossén Aureli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-mossen-aureli | XX | Zona enjardinada que ocupa l'entorn posterior del conjunt de les dependències monàstiques, església , capella del Santissim i casa rectoral. Al jardi hi ha un conjunt de parterres de pedra, així com alguns elements arquitectònic ornamentals, també hi és la font de la Mare de Déu de Montserrat. | 08079-83 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8691700,2.1127800 | 426372 | 4635631 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 52996 | Cal Ferrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-castell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que presenta la façana principal vers el carrer dels Monjos on obre porta. La seva distribució interior es defineix en tres nivells, corresponent-se les obertures de la façana a cada una d'aquestes plantes. Una gran porta amb llinda amb permòdols vertebra la façana i defineix l'eix de la seva composició. Articulada a partir de balcons que, actualment, s'obren a cada planta. El conjunt de totes aquestes obertures són emmarcades per pedra local tallada amb llindes monolítiques. D'entre les quals en destaca la llinda de la finestra principal de la primera planta que porta una inscripció CASA 1800 MOGUER. Així mateix, en destaca el ràfec de la teulada que és de quatre filades, l'inferior de punta de diamant, tot policromat de color rogenc. A la planta baixa, a la dreta de la portalada principal, es disposa una altra porta d'accés simple. | 08079-197 | Nucli urbà. Plaça Major, 2 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8693700,2.1118600 | 426296 | 4635654 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52925 | Can Valeri, Ca l'Abad, Cal Codina o Cal Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-ca-labad-cal-codina-o-cal-verdaguer | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI | Casa de planta rectangular orientada a l'est que queda avançada respecte a les edificacions adjacents que l'afronten i que sobresurt respecte als dos espais que s'obren a cada costat; la plaça Major i la plaça del Monestir. L'edifici és de tres plantes i està cobert amb teulada de doble vessant vers la façana principal que s'obre a l'est. La façana està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt adovellada per peces de gran format, que queda centrada a la façana. Per sobre d'aquesta, a l'alçada de la planta pis s'obre una finestra de brancals de pedra motllurada amb llinda monolítica amb la inscripció AH i l'any i ampit amb motllura ornamentada. Estructura que, a la vegada, queda rematada per les restes d'una antiga obertura cegada, feta també amb motllurat de pedra tallada local. A la façana lateral que dóna a migdia es disposen, tres obertures, una per planta, que queden definides a partir d'un mateix eix vertical. La de la planta baixa és una porta feta amb arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra tallada i per sobre, es disposen dues finestres també emmarcades de pedra. Mentre que a la part nord sols en destaca una petita finestra a la planta pis. A l'interior es conserven arcs apuntats, tant als baixos com a la planta primera. A la part posterior de l'edifici es conserva les restes d'un matacà. D'altra banda, el parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra tallada que guarda l'horitzontalitat de les filades i que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. | 08079-126 | Nucli urbà. Plaça Major, 3 | Es diu, que és de les primeres cases del poble. La construcció actual manté trets gòtics amb altres posteriors. La llinda de la porta data una renovació de l'edifici de 1502. En un moment no concretat, es va abaixar el sostre eliminant dues torrelles de vigilància de secció circular que hi havia a banda i banda de la façana. Aquest fet, l'existència d'un matacà als darreres i la seva situació a l'entrada del camí que porta a Oló, fa pensar que l'edifici tingués una funció defensiva. Més recentment havia estat hostal, carnisseria, traginers... hi ha un forn de pa de 1830. | 41.8692900,2.1117800 | 426289 | 4635645 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Celler d'en Valeri. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52926 | Cal Majoral o Cal Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majoral-o-cal-gaja | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgers de planta baixa i tres plantes amb coberta de doble vessant que té la façana principal vers la plaça Major on s'obre porta. A la planta baixa s'hi disposen dues portes amb llinda de bell nou que donen accés a l'habitatge abastant tot l'ample de la façana. Les obertures de les plantes superiors s'articulen a partir d'un eix vertical centrat, una a la planta primera i segona i tres a la planta sota coberta. La de la primera planta es correspon amb una balconada que recorre tot l'ample de la façana. L'obertura d'accés, té una llinda amb rebaix d'arc conopial acabat en creu que queda flanqueja per una marca epigràfica amb l'any 1572. Al segon pis, sobre el mateix eix es disposa una finestra balconera, també amb llinda monolítica, en aquest cas sense cap inscripció epigràfica. Les tres obertures del pis de sota coberta queden distribuïdes de forma equidistant per l'ample de la façana, just a partir del referit eix. Aquestes són de reduïdes dimensions i també queden emmarcades per pedres de pedra local tallada. Del conjunt de la coberta en destaca l'estructura de la cornisa conformada per un voladís de fusta amb cairons. | 08079-127 | Nucli urbà. Plaça Major, 5 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8692400,2.1117200 | 426284 | 4635640 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52926-foto-08079-127-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52927 | Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-6 | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia i amb coberta de doble vessant vers la façana principal, on s'alinea la façana. A la planta baixa s'obre, al costat esquerre, una gran portalada vidrada feta amb brancal de maó i llinda plana amb arc de descàrrega fet de maó. Mentre que al tram del pany dret, s'emplaça una gran porta de garatge amb llinda de fusta. A la planta pis es disposen dues obertures que se sobreposen damunt de les portes de la planta baixa. La del costat esquera, és un balcó amb una gran llosa i barana de ferro forjat amb barrots rectangulars ornamentats als extrems. Al costat dret s'obre una finestra amb brancal de pedra tallada i llinda monolítica, amb ampit tot motllurat i rematat a la part superior amb un fals arc conopial incís. Pel que fa al pis sota coberta, a cada una de les meitats de la façana s'obre una petita finestra, feta també amb emmarcament de pedra tallada local. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada, guardant una certa regularitat i lligat amb morter de calç. El ràfec amb una doble filada de maons pla i teula amb una volada acusada, esdevé un dels elements més rellevants de la façana. | 08079-128 | Nucli urbà. Plaça Major, 6 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691800,2.1117100 | 426283 | 4635633 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52927-foto-08079-128-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Preserva alguns elements de l'obra original del segle XVI. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52928 | Cal Caio, Cal Podai o Cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caio-cal-podai-o-cal-doctor | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat cap a llevant, amb coberta de doble vessant que treu aigua a la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana es defineix a partir d'un eix central, on s'alinea l'única obertura que hi ha en cada una de les tres plantes, en què s'articula la distribució interior de l'immoble. A la planta baixa s'obre una gran portalada vidrada a la qual se li sobreposa un balcó amb una gran llosa amb barana de ferro, que assoleix l'amplada de tota la porta del nivell inferior. Obertura que, a la vegada, se li sobreposa un altre balcó de menors dimensions a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra local tallada, tant en brancals com en llindes. L'aparell del mur de tancament de la façana, és fet de maçoneria de pedra desbastada i lligada amb morter de calç que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. El ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga que sobresurten del pla de la vertical de la façana. | 08079-129 | Nucli urbà. Plaça Major, 7 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691200,2.1117500 | 426286 | 4635626 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52928-foto-08079-129-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu ceramista Josep Roig i Ginestós 1898-1993. Nascut en aquesta casa.'. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52929 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant i façana principal que obre porta a la plaça Major, ofereix una cornisa que en remarca el timpà de la coberta. | 08079-130 | Nucli urbà. Plaça Major, 8 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691100,2.1118400 | 426294 | 4635625 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52929-foto-08079-130-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52931 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que queda orientat a llevant, cobert amb teulada de doble vessant, treu aigües a la façana principal. Es tracta d'un cos estret i allargat que obre una portalada a l'ample de la façana a la qual se li sobreposen dues plantes amb una única obertura rectangular. El tractament de l'acabat del parament del mur és resolt amb un revestiment llis. | 08079-132 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 10 | 41.8689600,2.1118800 | 426297 | 4635608 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada els segles XIX i XX. Fleca. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 52932 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-3 | XX | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a llevant que treu façana a tres cares amb coberta de teula de tres vessants. A la planta baixa de la façana est, es disposen dos portals, el de l'accés a l'immoble, resolt amb arc de mig punt i el del local, que és fet amb llinda plana. A les plantes superiors s'obren tres finestres per pis, igual que succeeix a les façanes laterals i posterior, on en cada planta s'obren diverses finestres. El tractament de l'acabat dels murs és resolt amb un revestiment llis amb reforços de pedra carejada a la cantonada, disposat de forma dentada. | 08079-133 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 11 | 41.8689200,2.1119000 | 426299 | 4635604 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52932-foto-08079-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici íntegrament reformat. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52934 | Cal Carbonell, Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbonell-cal-paraire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada que disposa d'una distribució interior a partir de tres plantes i que és cobert per una teulada de vessant simple vers la façana principal. La composició de les façanes és molt regular, queden definides a partir de les obertures que es disposen en cada una de les tres plantes. La façana principal està articulada a partir d'una distribució simètrica de les obertures definides per un eix central, que està presidit per la porta d'accés. Totes les obertures presenten brancals amb llindes de monolítiques i ampit motllurats. Les obertures de les plantes superiors són idèntiques, tres a cada nivell, i es corresponen amb balcons amb barana de ferro amb barrots verticals de secció rectangular amb guarniments lobulars. Pel que fa a la façana lateral, presenta una composició semblant a la de la façana principal. La disposició de les obertures es defineix a partir d'un eix vertical on es localitza la porta d'accés, per sobre es disposa un balcó flanquejat a l'esquerra per una finestra. Distribució que es repeteix a la planta superior. La tipologia d'aquestes obertures és semblant a les de l'altra façana, bé que en aquestes la llinda és recta amb rebaix recordant un arc conopial. L'aparell és de maçoneria feta de pedra desbastada i lligada amb morter de calç, disposada de forma regular i presentant reforços de pedra tallada regular a la cantonada. Al ràfec en sobresurten els caps de biga. A la part posterior, vers el carrer Verdaguer s'hi disposa un segon cos edificat de planta rectangular en cantonada orientada al nord i conformada per dos volums que ofereixen un doble pla de façana i que està cobert per vessant simple. La seva distribució interior es correspon amb tres nivells, planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquests nivells són les que determinen la composició de les façanes, articulades a partir de la seva alineació en eixos verticals. La distribució de les obertures de la façana principal es defineixen a partir d'un eix vertical central. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i per sobre d'aquesta, a cada una de les plantes, hi ha un balcó amb barana de ferro treballada. Aquestes obertures porten brancals i llindes monolítiques de pedra local tallada. Pel que fa a la façana lateral d'aquest volum principal, es disposen dues finestres simètriques per planta que queden definides a partir de dos eixos verticals. De la mateixa manera, el pany de façana del segon volum, obert vers al nord com la façana principal, es disposa un balcó per planta, restant la planta baixa sense cap obertura. Obertures aquestes, igual que les anteriors resoltes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament del mur de tancament exterior de l'edificació és fet de maçoneria amb aparell regular de pedra desbastada i lligat amb morter de calç que presenta pedres tallades a les cantonades. El ràfec ofereix una solució compositiva original, alternant-se la col·locació d'un maó pla amb una teula. | 08079-135 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 6 -7 | 41.8690100,2.1121900 | 426323 | 4635614 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52934-foto-08079-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. Edificació completament remodelada en època contemporània. Queda dins de l'àmbit del recinte històric de l'antic Monestir. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52933 | Cal Ganastra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ganastra | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada i distribució interior de quatre plantes amb coberta de vessant simple vers el costat nord, on dóna la façana lateral, restant la façana principal encarada a l'oest. La distribució de les obertures d'aquesta façana no guarda un ritme compositiu determinat. D'una banda, a la planta baixa, s'obre la porta principal de la finca, de doble full i llinda monolítica plana flanquejada a l'esquerra per una finestra lleugerament allargada. A la planta principal, just per sobre de la porta i de forma equidistant, se situen dues finestres d'igual dimensionat, mentre que al pis superior les dues obertures són de menors dimensions. Al pis de sota la coberta hi ha un finestró quadrat, que queda just a la vertical de la porta. Les motllures de les obertures, portes i finestres són de pedra local tallada i queden remarcades pel revestiment del parament de la façana, que queda a un pla més sortit. Destaca la llinda d'una de les finestres de la planta principal que té una inscripció amb l'any 1769. Pel que fa a la façana lateral, tan sols s'hi obren tres petites finestres, una per planta. Destacant-ne un mural informatiu de grans dimensions que està pintat sobre el revestiment exterior del parament de la façana. | 08079-134 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 8 | 41.8690400,2.1120600 | 426312 | 4635617 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52933-foto-08079-134-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52930 | Cal Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sitges-0 | XVIII | Interior en mal estat així com alguns trams del parament exterior de la façana principal. | Edifici de planta rectangular i quatre plantes amb coberta a doble vessant que està orientada a l'est, on es defineix la façana principal i on obre porta. La composició de la façana es defineix a partir d'una distribució regular de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la part central de la planta baixa se situa una porta de doble full amb llinda sobre mènsules que queda flanquejada per dues portes laterals simples. Al pis principal és presidit per un balcó amb barana forjada que queda al mig de dues obertures que s'obren a cada un dels costats. Distribució que es repeteix al segon pis, tot i que és la finestra balconera de l'esquerra la que assoleix el protagonisme, enfront de les altres dues finestres d'aquesta planta. El pis de sota la coberta presenta dos finestrals sense ampit, un d'ells amb fusteria, habilitat per l'emmagatzematge de productes que denoten la funció agrícola d'aquesta planta. A excepció d'aquestes últimes obertures la resta estan fetes amb brancals i motllures de pedra local. A la llinda de l'obertura central, redefinida com a balcó, hi ha una inscripció epigràfica força malmesa que no permet la seva lectura sencera. | 08079-131 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 9 | 41.8690100,2.1118400 | 426294 | 4635614 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52872 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lestany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | .XII-XIX | <p>El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.</p> | 08079-73 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.</p> | 41.8690000,2.1123900 | 426339 | 4635612 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||
| 52886 | Antigues dependencies del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-dependencies-del-monestir | XIV-XVI | <p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.</p> | 08079-87 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.</p> | 41.8690700,2.1125900 | 426356 | 4635620 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 52875 | Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura | XIV - XXI | Obres de rehabilitació 2015 | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva façana s'articula a partir de la disposició de dues grans obertures que es disposen a la planta baixa. Una amb llinda recta i l'altra amb arc de mig punt rebaixat, on s'obre la porta de doble full que dóna accés a l'interior. A la planta primera s'obren dos finestrals emmarcats per pedra tallada local amb ampit motllurat que queden alineats, respectivament, amb les obertures de la planta baixa. A la planta sota coberta es disposa un finestró, també emmarcat amb pedra tallada, que s'obre a l'eix central de la façana. A les plantes inferiors, destaca l'emplaçament d'antigues obertures, actualment cegades. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç disposada guardant una certa horitzontalitat. El ràfec és fet amb una línia de teules.</p> | 08079-76 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | <p>Fins el 2014 hi havia la biblioteca (planta baixa)</p> | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Totalment reformat el 2015, en aquest edifici hi ha des d'aquest any diverses dependències municipals. A la planta baixa hi ha l'Oficina d'Atenció Ciutadana i el Centre de Visitants (Centre d'Interpretació - L'Estany història i natura - Informació turística). Al primer pis, trobem la Sala polivalent i al segón pis hi ha la sala de Lectura. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||
| 53016 | Jaciment de la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-casa-de-cultura | IIdC - XVI | <p>S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.</p> | 08079-217 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53016-foto-08079-217-1.jpg | Legal i física | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez | 85|94 | 1754 | 1.4 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 52826 | Can Jan de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-de-les-eres | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada de dos plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, amb el carener paral·lel a la façana. La seva composició es vertebra a partir de la porta principal que es disposa vers el costat de ponent. L'estructura dels brancals de la porta és feta amb maó cuit de gran format i arc rebaixat molt acusat. Al costat s'hi disposen dos finestrons, un emmarcat de maó i l'altre de pedra tallada. A la planta sota coberta s'hi disposen tres finestres rectangulars de dimensionat diferent que presenten aplacat de pedra als brancals i llinda plana de fusta. El parament exterior dels murs a la planta baixa és de fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades mentre que el nivell superior és tot revestit. | 08079-27 | Núcli urbà. Carrer Vic, 17 | 41.8710000,2.1127800 | 426374 | 4635834 | 08079 | L'Estany | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52826-foto-08079-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52820 | Puigmartre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmartre | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVI | La masia de Puigmartre està situada en un sector elevat del terme municipal, a la carena de la serra de Puigmartre, a la part oest del terme, en una zona poc poblada. Consta d'un volum principal i un volum secundari annexat. El volum principal és de construcció de pedra vista, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. La masia és de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 182 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec amb imbricació. A la façana principal té quatre obertures emmarcades amb pedra carejada, dues a la planta baixa i dues a la primera planta. El portal es troba descentrat i és d'arc deprimit convex. El finestral del primer pis té sortida a un balcó de baranes forjades. Des del costat del portal comença un mur perpendicular a l'edifici, que havia estat un annex però que en l'actualitat és un pati tancat davant la façana est. La façana posterior presenta dos contraforts i un petit cos adossat de factura moderna. A la banda oest del volum principal s'annexa el volum secundari, de notables dimensions. És de construcció de pedra, de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. La seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. Només té planta baixa, i una única obertura situada a la façana sud, d'arc de mig punt de pedra. El terreny que s'estén al davant de la façana sud de l'edificació està pavimentat amb rajola ceràmica i enjardinat. | 08079-21 | Oest del municipi | 41.8712700,2.1014100 | 425431 | 4635874 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Nom d'un mas i un puig situats a 972 metres d'altitud. Grafia aglutinada de puig martre, aquesta última variant de màrtir. Segurament evoca a Sant Pere Màrtir. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 52823 | Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancafort | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós. | La masia de Blancafort està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc habitada. De la masia es conserven diversos sectors dels murs exteriors de pedra, que en la seva part més alta arriben als tres metres d'alçada. Sembla que la masia era de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. Conserva part dels murs nord i oest i no s'hi observen obertures. L'interior i els murs exteriors estan coberts per la vegetació. L'acabat exterior és de pedra vista. La superfície de la planta és de 66 m2. | 08079-24 | Oest del municipi | 41.8730300,2.0911700 | 424583 | 4636078 | 08079 | L'Estany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antic mas del terme de l'Estany en el vessant de migdia del Serrat de Blancafort. Actualment en Ruïnes. Blancafort com a llinatge es troba a Collsuspina, L'Estany, Gurb, Manlleu,Vic. Bernat de Blancafort fou prior del monestir de l'Estany. El 1740 hi vivia Francesc Blancafort. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 52839 | Rec de les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-les-nogueres | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI-XVIII | Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina. | 08079-40 | Partida d'El Prat (Antic Estany natural) | Un document de 1554, localitzat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany, indica que en aquesta data ja existia el Pontarró, en el camí que enllaçava el monestir amb el camí de Vic, i una xarxa de recs a cel obert que solcaven el prat. També es fa palès que el sistema de recs aleshores no funcionava del tot bé, per manca de capacitat i desnivell i molt probablement per deficiències en els treballs de neteja i manteniment. Es fa difícil creure que aquests recs o grans rases havien estat oberts feia poc. Al contrari, som del parer que han de tenir un origen medieval. El 26 de febrer de 1554 es reuniren a l'Estany Carles de Cardona, abat comendatari del monestir de Santa Maria de l'Estany, i senyor jurisdiccional del lloc, i Joan de la Borda, mestre d'obres de la vila de Torelló, i arribaren a un pacte o concòrdia en relació als treballs que el mestre estava a punt de començar en els valls del prat de l'Estany, des del Pontarró fins a la mare de l'aigua de l'esmentat prat. Segons es diu en el document, el que s'anava a fer havia estat acordat prèviament després d'una inspecció conjunta de les dues parts i algunes 'notabbles perssones' que els van acompanyar, potser pèrits o mestres especialistes en aquest tipus d'obres i alguns prohoms del terme. Les obres havien de començar l'1 d'abril i es va establir que Joan de Borda havia d'enfondir en vuit pams respecte del nivell que tenien aleshores i d'eixamplar-los en sis pams, dos valls que ja existien al prat, en el sentit de la plana inundada de l'Estany. El primer d'aquests valls o rases era més gran, segurament de més longitud i amplada, i anava de l'Estany fins al camí de Vic passant pel Pontarró. El segon que era subsidiari del primer, al que aportava cabal, es podria identificar amb l'actual rec de les Nogueres. | 41.8649100,2.1145300 | 426512 | 4635157 | 1554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735 | Forma part de la xarxa de canals de dessecació i sabem que ja existia el 1554, quan el monestir ordenà reparar i millorar els sistemes de drenatge de l'estany. | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 52840 | Rec del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-mig | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI-XVIII | Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina. | 08079-41 | Partida d'El Prat (Antic Estany natural) | 41.8653500,2.1132400 | 426406 | 4635206 | 1554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735 | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 53017 | Monòlit de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-pedra | XX | Monòlit de pedra sorrenca de forma troncocònica d'uns 1, 50 m d'alçada i 1,90 m de diàmetre. | 08079-218 | Passeig del Prat, s/n | 41.8608800,2.1134100 | 426415 | 4634710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 52812 | La Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XIII-XVII | Desgast propi del pas dels anys a l'edifici principal amb un cobert enrrunat. | La Carrera és una masia antiga situada al límit oest del pla de la Carrera, a l'est del terme municipal de l'Estany. A l'est, al pla, predominen les terres de conreu, mentre que a l'oest el terreny s'eleva i abunda el bosc de pi i alzina. La Carrera és una masia de grans dimensions formada per un volum principal i tres volums secundaris annexats, tots construïts en pedra i d'un sol nivell d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 562 m2. A causa del desnivell del terreny, l'accés es fa per ponent directament des de la primera planta. El portal és d'arc pla de pedra carejada, com també ho són les finestres, algunes de les quals presenten ampits motllurats. La façana de sol ixent està formada segons tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra. En destaca la central del primer pis, on hi ha inscrit l'anagrama de Crist 'IHS'. Entre dues d'aquestes finestres s'observa una reconstrucció del mur feta amb maó. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, havent perdut la pràctica totalitat de l'arrebossat original. Cal destacar una finestreta tapiada d'arc rodó. A l'altre costat del camí es conserva una pallissa en mal estat estructural, que s'obre formant un arc de punt rodó de pedra. | 08079-13 | Pla de la Carrera, s/n | El mas és documentat des del s. XIII. Segurament, el mas generà el cognom homònim, el qual fou molt abundant a l'Estany. | 41.8705400,2.1200300 | 426975 | 4635777 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui és propietat dels descendents del baró de Maldà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52854 | Cabana de volta, Les feixes de França, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-2 | MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. | XIX | Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca. Orientada a migdia la porta presenta una llinda de pedra monolítica. La coberta és feta per volta d'aproximació i el gruix del mur de tancament és de 0,72 m. | 08079-55 | Pla de les Feixes de França | 41.8759700,2.0951600 | 424918 | 4636401 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52871 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins | AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). | XVIII | Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 08079-72 | Raval del Prat. | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580600,2.1119900 | 426294 | 4634398 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52871-foto-08079-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc