Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52807 | Cal Gomís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gomis | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil) COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Cal Gomís és una casa entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans, al costat de la carretera C-59. La casa està formada per un volum construït en pedra de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 142 m2. La seva planta és rectangular amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. A la façana principal hi ha tres obertures, dues a la planta baixa d'arc de llinda de pedra i una a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'obertura principal té gravada en baix relleu a la llinda la inscripció 'VALENTI CHODINA RENOVAT 1797'. Part de la llinda està exfoliada i s'ha perdut part de la inscripció. A la façana nord-oest hi ha tres obertures, una finestra, una porta a la planta baixa i una finestra a la primera planta, totes d'arc de llinda de pedra. | 08079-8 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 2 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581300,2.1118700 | 426284 | 4634406 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52807-foto-08079-8-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Carrer situat al veïnat del Prat i format per Cal Cases, Cal Gomís, Ca la Pubilla, Cal Isidro i Cal Petó.Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts.Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana.Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52944 | Cal Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guardia | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al costat de ponent s'hi adossa un cos a doble nivell cobert per una teulada de vessant simple. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés que queda definida en un eix vertical que estableix el ritme de les obertures de les plantes superiors. La porta és feta amb brancals de pedra tallada i llinda plana on es poden apreciar les restes d'una inscripció epigràfica amb una inscripció epigràfica molt malmesa on sols s'identifiquen els numerals 07 i a sobre una creu. Al costat de la porta s'hi disposa una petita finestra també amb muntants de pedra local treballada. La façana lateral est afronta amb el carrer adaptant-se al pendent natural del terreny. Aquest pany presenta una obertura a la planta pis, també feta amb muntants de pedra tallada local. Pel que fa a la façana de ponent a cada planta s'hi obra una finestra també amb brancals i llinda de pedra tallada. El parament exterior dels murs de tancament de l'estructura de l'edifici és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades. | 08079-145 | Nucli urbà. Carrer Pedretes, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700700,2.1116700 | 426281 | 4635732 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible pel cos adossat que aquest presenta així com pel tractament del parament exterior dels murs de tancament de l'edifici. Actualment és una casa de turisme rural -Cal Guardià-. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52935 | Cal Güell o Cal Xaconet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guell-o-cal-xaconet-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Casa de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia que té dos portals a la planta baixa, un obert recentment que serveix com a establiment comercial. Al pis superior s'obren dos balcons amb reixes de ferro forjat per planta i unes finestres petites al costat dret. Elements tots emmarcats per pedra tallada local amb llindes monolítiques i que mantenen una distribució alineada, com a principal motiu compositiu de la façana. D'aquesta en destaca el balcó que queda centrat sobre la porta d'entrada, amb una llosa més gran que els de la resta, ofereix un treball del ferró més acurat. A la part central es disposa una ornamentació feta amb xapa de ferro datat el 1884 i que fa una al·legoria a l'ofici de ferrer. Al cos superior de la coberta es disposa una remunta que abasta tota l'amplada de l'edifici, on s'obren tres grans finestrals. La façana lateral ofereix també un seguit d'obertures a cada una de les plantes. Es tracta d'una finestra i una antiga porta actualment paredades que presenta, aquesta última, una llinda monolítica amb una inscripció amb el nom HERRERO, unes tenalles amb la data 1815. Als pisos superiors s'obren dos balcons amb barana de ferro ornamentada, i una finestra. Obertures que, igual que les anteriors, són fetes amb brancals de pedra tallada i llindes monolítiques. El parament dels murs originals és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i reforços de pedra carejada a les cantonades. Per la seva part la remunta és feta amb aplacat de pedra carejada disposat de forma regular. | 08079-136 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 1 | Les úniques dates que es conserven d'aquesta casa són les de les llindes (1792, 1815 i 1884). Havia estat la casa d'un ferrer com demostren alguns elements ornamentals. En aquesta casa hi nasqué el poeta local Felip Graugés i Camprodon (1889-1973). | 41.8692600,2.1119600 | 426304 | 4635642 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52935-foto-08079-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu poeta Felip Grau Ges i Camprodon 1889-1973. Nascut en aquesta casa.'. Al marc hi figura la data 15 d'Agost 1989. A la planta baixa hi ha un forn de pa i una botiga de records. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52801 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Cal Jan és una masia reformada situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que creua de nord a sud el sector meridional del terme. Està situada en un terreny pla, propera a zones boscoses. Consta d'un volum principal i dos cossos secundaris annexats. El volum ha estat reformat, sobretot la seva meitat oest, on es pot apreciar una reconstrucció feta amb maó. És de forma quadrangular i consta de planta baixa i primer pis amb una superfície construïda de 204 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal presenta quatre obertures, totes arrebossades, excepte el portal, amb llinda de fusta. A la part est de la planta baixa hi ha un petit cos annexat, fet de pedra, de planta quadrangular i coberta a un sol vessant. A la façana oest del volum principal només hi ha una finestra arrebossada a la planta baixa. A la façana nord només hi ha dues petites obertures arrebossades a la part oest, una a cada planta. La façana est del volum està ocupada totalment per un volum secundari annexat, de planta baixa, construït en fusta, de planta rectangular. La seva coberta és de fibrociment, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. El parament de la construcció és de pedra lligada amb argamassa, llevat de la part reconstruïda de maó. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar. | 08079-2 | Camí de Can Jan s/n | 41.8574000,2.1170600 | 426714 | 4634321 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52801-foto-08079-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52801-foto-08079-2-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52950 | Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet | XVIII | El parament exterior de la façana té trams amb pèrdues de revestiment. | Edifici de planta rectangular entre mitgeres, de dues plantes amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. El parament de la façana preserva restes parcials del revestiment del morter de calç original que es disposava cobrint l'aparell de maçoneria fet amb pedra escairada i pedruscall lligat amb morter de calç. Podent-se apreciar amb claredat com aquest revestiment quedava ajustat als muntants de pedra tallada que emmarcaven les obertures que s'obren a cada planta. La composició de la façana es defineix a partir de les finestres que s'obren a cada una de les plantes, quedant aquestes alineades en dos eixos verticals, lleugerament desplaçats cap als costats. L'actual accés a l'edifici es practica per una porta de garatge metàl·lica enrotllable. El conjunt de les obertures estan emmarcades per muntants de pedra local tallada amb trencaaigües motllurats, tots d'una mateixa tipologia formal, que ofereixen una unitat compositiva al conjunt de la façana. Quedant aquesta unitat reforçada pel ràfec simple que hi ha sobre la mènsula plana carejada de la coberta, que transcorre per tot l'ample de la façana. | 08079-151 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 21 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8697300,2.1137700 | 426455 | 4635692 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52950-foto-08079-151-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52937 | Cal Joan Pudai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-pudai | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada i distribució interior de tres plantes amb coberta de doble vessant i la façana principal al costat sud, on s'obre la porta d'accés. La composició de la façana queda articulada per la distribució homogènia per les dues obertures de cada una de les plantes, a partir d'un doble eix vertical. A la planta baixa, la porta amb llinda de doble full i una finestra enreixada mentre que el pis principal hi ha, just sobre de la porta, un balcó amb una barana de ferro que porta un medalló amb la sigla FG i l'any 1884 i al costat una finestra del mateix dimensionat. A la planta sota coberta, preservant els eixos compositius, s'hi obren dues finestres de menor dimensionat. El conjunt de totes aquestes obertures, a excepció d'una de les del segon pis, presenten un emmarcat fet amb pedra tallada local amb unes mateixes característiques tipològiques i formals. A la cantonada de l'edifici també es disposa un carreuat de pedra tallada. És aquest conjunt d'elements petris els que contrasten amb el revestiment llis del parament, donant a la façana una harmonia compositiva. Pel que fa a la façana lateral, malgrat abastar tota la profunditat de la finca, sols hi ha una petita obertura per planta, sense oferir cap element a destacar. | 08079-138 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8693100,2.1121300 | 426318 | 4635647 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52937-foto-08079-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52937-foto-08079-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Reformat al segle XIX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52993 | Cal Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliberata | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia, on s'obre la façana principal amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a aquesta. La seva distribució interior s'articula a partir de tres nivells, on s'obren obertures a cada una de les façanes. La composició de la façana principal s'ordena basant-se en un eix central, definit pel carener. Obrint a la planta baixa, el portal d'entrada flanquejat per dos finestrons amb porticons exteriors de fusta. Al primer pis, una doble finestra emmarcada per pedra local tallada i brancals motllurats, també de pedra. Les llindes d'aquestes dues finestres tenen, respectivament, la inscripció IHOSEPH d'una banda i R---A, a l'altra. Per sobre d'aquestes s'obre un gran finestral d'arc escarser amb balconera, també emmarcat amb pedra tallada de factura recent. La façana lateral nord té adossat un cos sobresortint que afronta a un nivell sobre elevat on hi ha habilitada una terrassa. Pel que fa a la façana lateral que queda alineada amb el carrer, tan sols presenta dues obertures a la planta pis i una a la planta sota coberta. Totes emmarcades amb pedra local tallada amb llinda monolítica i ampit motllurat. L'aparell és fet de maçoneria, composta per pedra desbastada i pedruscall de reble amb reforços de pedra carejada a les cantonades. Destaquen uns carreus de gran format que es disposen al tram inferior de la cantonada sud-est. El ràfec és resolt amb doble línia de teules i maó pla. | 08079-194 | Nucli urbà. Carrer Vic, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8707500,2.1126500 | 426363 | 4635807 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52939 | Cal Magadins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magadins | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XIX | Immoble de planta baixa i tres pisos entre mitgeres i coberta de doble vessant vers la façana principal. A la planta baixa es disposen dues portes d'accés i una finestra, mentre que a les plantes superiors s'obren tres finestres per planta, a excepció de la planta primera, on l'obertura central és un balcó. Totes les obertures estan emmarcades per pedra tallada i brancals cadenats de pedra. El tractament del parament és resolt amb un enlluït llis i el ràfec de la coberta és de maó pla a punta de diamant. | 08079-140 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120700 | 426313 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52939-foto-08079-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52968 | Cal Magadins Xic o Cal Didot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magadins-xic-o-cal-didot | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgers de planta baixa més pis amb coberta a doble vessant vers la façana principal que s'obre al carrer. La composició de la façana queda definida per un eix vertical situat al costat esquerre, on s'obre la porta d'accés i una finestra a la planta pis. Aquests dos elements estan emmarcats per pedra local tallada, destacant la llinda monolítica de la porta. Vers la part dreta de la façana, al nivell de la planta baixa, s'obre una finestra ampla, que no guarda relació amb les anteriors obertures. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de ciment. | 08079-169 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 3 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8684200,2.1107600 | 426203 | 4635549 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52968-foto-08079-169-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. Comerç Farmàcia. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52926 | Cal Majoral o Cal Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majoral-o-cal-gaja | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgers de planta baixa i tres plantes amb coberta de doble vessant que té la façana principal vers la plaça Major on s'obre porta. A la planta baixa s'hi disposen dues portes amb llinda de bell nou que donen accés a l'habitatge abastant tot l'ample de la façana. Les obertures de les plantes superiors s'articulen a partir d'un eix vertical centrat, una a la planta primera i segona i tres a la planta sota coberta. La de la primera planta es correspon amb una balconada que recorre tot l'ample de la façana. L'obertura d'accés, té una llinda amb rebaix d'arc conopial acabat en creu que queda flanqueja per una marca epigràfica amb l'any 1572. Al segon pis, sobre el mateix eix es disposa una finestra balconera, també amb llinda monolítica, en aquest cas sense cap inscripció epigràfica. Les tres obertures del pis de sota coberta queden distribuïdes de forma equidistant per l'ample de la façana, just a partir del referit eix. Aquestes són de reduïdes dimensions i també queden emmarcades per pedres de pedra local tallada. Del conjunt de la coberta en destaca l'estructura de la cornisa conformada per un voladís de fusta amb cairons. | 08079-127 | Nucli urbà. Plaça Major, 5 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8692400,2.1117200 | 426284 | 4635640 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52926-foto-08079-127-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52961 | Cal Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manelo-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | El revestiment de la façana està lleugerament deteriorat. | Edificació de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes amb coberta de doble vessant, orientat a migdia on s'obre la façana que queda alineada amb el vial del carrer. La composició de la façana s'articula a partir d'un eix vertical central on s'obre la porta a la planta baixa i ordena les obertures que s'obren a cada una de les plantes superiors. Aquesta queda flanquejada per una finestra, també amb muntants de pedra tallada i per una porta secundària al costat esquerre. Els muntants i els brancals d'aquestes obertures són fets amb pedra tallada local i amb llindes monolítiques, de les que en destaquen, especialment, la de la porta i les de les finestres de la planta pis. Estructures que presenten un ampit motllurat també d'una sola peça. Pel que fa a les tres obertures de la planta sota coberta, són d'un dimensionat més petit que les anteriors i queden ajustades al ras del ràfec. L'acabat del parament de la façana presenta, tot i que molt malmès, el revestiment de morter de calç i en els trams perduts es permet apreciar l'aparell de maçoneria de l'obra del mur de tancament exterior de l'edifici. El ràfec de la coberta presenta una triple filera de rajols, la central col·locada a punta de diamant. | 08079-162 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 8 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8699200,2.1111600 | 426238 | 4635716 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52961-foto-08079-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52961-foto-08079-162-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52980 | Cal Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manlleu | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant on s'obre la façana principal alineada amb el vial del carrer i amb coberta de doble vessant. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures de cada una de les tres plantes en què queda articulada la seva distribució interior. La porta d'accés és de doble full i arc rebaixat i és feta amb maó de doble gruix, quedant desplaçada vers el costat dret de la façana. Definint un eix vertical en el qual s'obre una finestra balconera al primer pis i una finestra de petites dimensions a la planta sota coberta. Aquesta mateixa seqüència es repeteix al costat esquerre de la façana, a la planta baixa hi ha una finestra. Així mateix, al segon pis, s'obre una tercera finestra al pany de paret que queda entre les altres dues. Tan sols l'emmarcat d'algunes de les finestres és l'original de pedra tallada local, amb llinda monolítica i ampit motllurat. Restant la resta refetes amb obra nova, igual que bona part de l'aparell de maçoneria regular de la façana. D'altra banda, el ràfec de la coberta és d'una filada de teules i de maó pla. | 08079-181 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 48 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8673500,2.1097800 | 426121 | 4635431 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52980-foto-08079-181-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52947 | Cal Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massot | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb gran llinda monolítica a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. El parament del mur de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma irregular. | 08079-148 | Nucli urbà. Carrer Padró, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700800,2.1141700 | 426488 | 4635731 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52947-foto-08079-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52947-foto-08079-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Llinda amb inscripció 1951. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52995 | Cal Mesuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mesuro | XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i alineat amb el vial del carrer on treu la façana amb coberta de doble vessant. La seva distribució interior és de dos nivells, planta i pis, quedant ordenada la façana a partir de les obertures d'aquestes dues plantes. La porta, desplaçada al costat dret, és de doble full i està emmarcada per brancals de pedra local tallada i llinda monolítica de grans dimensions. A l'eix d'aquesta obertura es disposa la finestra principal del primer pis, que també està emmarcada per peces de pedra local tallada amb llinda i ampit monolític. En aquest mateix nivell però al costat esquerre s'obre una finestra de menor dimensionat que l'anterior, també emmarcada de pedra tallada. A la part de llevant de la façana s'obre un segon portal, també de doble full, coronat per un ràfec de teula al que se sopreposa, a la planta pis, una gran finestra balconera amb barana de barrots. El parament exterior del mur de tancament de la façana és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç que queda tot vist. Al tram superior esquerra, just per sota del ràfec de la coberta, que és fet d'una filada de llosa, es disposa un pany de mur fet amb carreus de pedra tallada reutilitzats. | 08079-196 | Nucli urbà. Carrer Vic, 15 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8709400,2.1127100 | 426368 | 4635828 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 52908 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral, que s'obre al carreró. La composició de la façana principal es disposa a partir de les dues obertures que s'emplacen a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra reixada de forja. Obertures estan fetes amb emmarcat de pedra local tallada i llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis, just per sobre de la finestra de la planta baixa hi ha l'única obertura d'aquesta planta. La façana lateral presenta acabat resolt per un revestiment llis uniforme que es disposa per sobre d'un sòcol de maçoneria. De les dues obertures que es disposen per planta, crida l'atenció els elements petris d'una finestra que està tancada per un reixat reticular de forja, amb una llinda monolítica decorada i un ampit motllurat. El parament de la façana és fet amb aparell de maçoneria desbastada disposat de forma regular. El ràfec de la coberta és fet per una peça ceràmica en forma de teula i amb fons pla de maó. | 08079-109 | Nucli urbà. Carrer Major, 4 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688400,2.1117900 | 426289 | 4635595 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52808 | Cal Montfred | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfred | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ, J.L. (1998). 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998. | XIV-XVII | El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós. | La masia de Montfred està situada al nord-oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc poblada i mal comunicada on predomina el bosc de pi. Es troba en uns terrenys anomenats les feixes de França, propera al torrent de Montfred i al torrent del Gomis. Les restes de la masia que es poden veure consisteixen en els murs exteriors i interiors fins a l'alçada de la planta baixa que superen els dos metres d'alçada, així com un cobert adossat. La superfície de la planta és de 206 m2. Del volum no se'n conserven obertures. El cobert adossat a la façana sud-oest consta de planta baixa i té la coberta a un sol vessant, tot i que parcialment enderrocada. El parament de la construcció és de pedra sense escairar disposada en filades. L'interior de la masia queda cobert de pedres despreses i vegetació, mentre que el corral segueix en ús. | 08079-9 | Nord-Oest de municipi | El mas havia tingut llinatge propi. En una expedició militar organitzada a l'Estany per anar a Camprodon contra l'invasió francesa (1689-95) morí Montserrat Montfred. | 41.8776800,2.0983800 | 425187 | 4636588 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52808-foto-08079-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52808-foto-08079-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52808-foto-08079-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52972 | Cal Morenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morenet | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i coberta de doble vessant vers la façana principal i la posterior. La composició de la façana es defineix pel ritme que marquen les obertures d'un únic eix, anant disminuint el seu dimensionat de major a menor. La porta principal és feta amb un arc rebaixat sobre mènsules de pedra tallada, igual que les peces de tot el brancal, que estan motllurades. La finestra de la planta pis també té els brancals de pedra tallada, així com, una llinda monolítica i un ampit motllurat. Mentre que la petita finestra que queda just sota el ràfec, a la planta sota coberta, és emmarcada per quatre pedres tallades. El parament de la façana principal presenta un acabat fet a partir d'un revestiment de morter de calç amb un to rosat que es preserva en molt bon estat. Aquest revestiment presenta un cisellat just en els marcs de les obertures que encinta el carreuat dels brancals de pedra de cada un d'aquests elements. La façana lateral no presenta revestiment, deixant vist el parament de maçoneria irregular del seu aparell constructiu. Queden vistes tan sols dues obertures, situades una sobre de l'altre, una a la planta pis i l'altre just sota la coberta. La façana posterior, actualment obre porta al carrer que l'afronta i on també es disposa una finestra. | 08079-173 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 15 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8682000,2.1103500 | 426169 | 4635525 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52972-foto-08079-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52972-foto-08079-173-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52911 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva composició s'articula a partir de l'eix que defineix la porta principal de la planta baixa i de les obertures que es disposen a les dues plantes superiors. L'accés principal és resolt per una porta de doble full amb llinda plana monolítica. El conjunt de motllures de les finestres, presenten un motiu decoratiu definit a partir d'un motiu de línies regulars en forma de marc que envolten l'obertura. La llinda d'una de les finestres de la planta primera presenta una inscripció: 1700. | 08079-112 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 4 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688500,2.1115400 | 426269 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52911-foto-08079-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52943 | Cal Niubó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-niubo | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVII | Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, afrontant al carrer. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés de doble full amb muntant de pedra i llinda monolítica, amb la inscripció 1671 -JN- 1976 que envolta l'anagrama d'una creu sobre un monticle. Inscripció que reprodueix l'original, amb l'any 1671, que hi ha a la llinda de la finestra de la planta principal. Emmarcada per muntants de pedra tallada i ampit amb trencaaigües motllurat. El conjunt de la façana s'obre una altra finestra a la planta baixa, a l'esquerra de la porta i tancada amb barrots de ferro, i una, més petita a la planta sota coberta. Aquesta última alineada amb la de la planta pis i la porta de la planta baixa. | 08079-144 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 17 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705900,2.1132300 | 426411 | 4635788 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52943-foto-08079-144-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52897 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera | XVIII-XX | Cal Noguera és un conjunt d'edificacions disposades a l'entorn d'un edifici principal que es localitzen a l'entrada del camí d'Oló al nucli de població, just davant del prat que s'estén fins a tocar el Cementiri municipal i els actuals dipòsits d'aigua. L'edifici principal és una construcció de planta rectangular orientada a migdia articulada a partir de dos plantes interiors i coberta a doble vessant amb el carener sobre la façana principal. L'accés a l'interior queda habilitat al mur de tancament oest. La composició de la façana principal s'articula a partir de les obertures que es disposen en cada un dels dos nivell. A la planta baixa si disposa una porta flanquejada per dos grans finestrals fets amb obra prefabricada de formigó. En aquest mateix nivell s'hi disposa una de les obertures originals feta amb brancals i llinda de maó cuit. A la planta principal s'hi disposa un altra obertura feta amb maons així com una gran finestral de major dimensionat d'època recent. Vers la cantonada sud-est s'hi localitza una composició feta per dos grans finestral d'arc de de maó cuit al igual que els brancals de les obertures. Aquest esdevé l'element que dona singularitat a la façana i al conjunt de l'edifici. L'aparell constructiu de l'edifici és fet de maçoneria amb carreus de rius i argamassa de morter de calç. | 08079-98 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 19 | 41.8707700,2.1103900 | 426175 | 4635811 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52897-foto-08079-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Coneguda com Ca La Mestressa | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52987 | Cal Paraire Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-nou | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt sobre impostes de doble full amb els brancals i el dovellat de pedra tallada local. A la clau de volta d'aquest arc hi ha la inscripció a dues línies SANGI MONT PIN OSA 17 46 al voltant d'una creu llatina sobre un monticle. A la planta baixa s'obren actualment dues portes més, una a cada costat del portal principal així com dues finestres. A les plantes superiors es disposen dues finestres més per planta que queden alineades a la vertical dels dos eixos, articulant la composició de la façana en dues parts a partir de la frontal del carener de la coberta. Les finestres són fetes amb muntants de pedra i llinda monolítica amb ampit motllurat, sent les dues de la planta sota coberta d'un dimensionat menor que les del pis principal. L'acabat del parament exterior de la façana és fet amb un revestiment de calç que remarca els muntants de pedra de les finestres i portes que s'obren a cada una de les plantes. | 08079-188 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 34 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8677900,2.1099300 | 426134 | 4635480 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52987-foto-08079-188-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52988 | Cal Pareire Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pareire-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Edificació de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia amb coberta de vessant simple ver la façana lateral. La façana principal afronta al carrer i queda articulada per una composició de les obertures de cada una de les dues plantes que conforma la compartimentació interior. A la planta baixa s'obren dues portes, una de doble full amb arc rebaixat sobre brancals i l'altra de llinda plana. Ambdues amb els muntants de pedra tallada local. Les finestres de la planta pis es disposen, simètricament, a l'eix de la vertical de les portes que s'obren a la planta baix, quedant així tota la façana. Aquestes són fetes amb muntants de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. La façana lateral presenta dues petites obertures sense emmarcar a la planta baixa i una finestra vers l'escaire posterior amb muntants, llinda i ampit monolític. El parament exterior dels murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria irregular i reforços de pedra tallada a les cantonades. Com a curiositat cal remarcar que a la façana principal s'aprecia l'arc de descàrrega que hi ha sobre les dues portes de la planta baixa. | 08079-189 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 32 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8678500,2.1099600 | 426136 | 4635487 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52988-foto-08079-189-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52941 | Cal Pascal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pascal | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada i coberta de doble vessant que presenta una volumetria complexa per l'adossat que presenta a la façana principal. La façana del cos principal s'articula a partir d'un eix vertical on s'obre la porta d'accés, a la planta baixa i, per sobre d'aquesta un balcó sobre caps de biga amb barana de ferro. En el mateix eix que els anteriors, però a la planta sota coberta, s'obre una altra balconada que dóna accés al terrat pla del cos adossat a la façana principal. Totes les obertures d'aquest cos principal són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada local. El parament del mur de tancament de la façana és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular, tot guardant una certa disposició horitzontal de les filades. | 08079-142 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8695100,2.1120100 | 426308 | 4635669 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52941-foto-08079-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52896 | Cal Passerisa vell o Casa de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passerisa-vell-o-casa-de-les-eres | XVIII-XX | Edifici de planta quadrangular a quatre vents orientat a migdia amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de migdia. Al volum principal s'adossa un porxo d'arcs de mig punt a la façana de migdia i un cos adossat a la part nord. Els dos en planta baixa i amb coberta de teula de vessant simple. La distribució interior es defineix a partir de la planta i pis, presentant diverses obertures a cada una de les façanes. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior està fet de maçoneria amb els muntants de les obertures de pedra tallada. El ràfec de la coberta està fet amb maó a punta de diamant, sobre una línia de maó pla. | 08079-97 | Nucli urbà. Carrer Barcelona, 1 | Antiga masia que ha quedat absorbida per l'actual eixample del nucli urbà. | 41.8679100,2.1134300 | 426424 | 4635491 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52896-foto-08079-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació completament remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52900 | Cal Pere Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coll | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada. El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana. | 08079-101 | Nucli urbà. Carrer Major, 9 - 11 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687800,2.1118600 | 426295 | 4635588 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52900-foto-08079-101-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52929 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant i façana principal que obre porta a la plaça Major, ofereix una cornisa que en remarca el timpà de la coberta. | 08079-130 | Nucli urbà. Plaça Major, 8 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691100,2.1118400 | 426294 | 4635625 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52929-foto-08079-130-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52818 | Cal Petó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peto | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Cal Petó és una de les cases rurals que formen part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. És l'habitatge situat a l'extrem oest del conjunt d'edificis. El grup de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. La casa consta d'un volum rectangular orientat al sud-est, que consta de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 150 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de dos eixos definits per dos portals d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i dues finestres al pis, de les mateixes característiques i ampits motllurats. Un dels portals queda cobert per un cos quadrangular adossat a la façana, d'un sol vessant. En un extrem de la façana sudoest, on no hi ha obertures, s'observa un petit contrafort. A la façana posterior hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues a la primera planta, totes emmarcades de pedra carejada. Aquesta façana està parcialment tapada per un cobert que s'ha adossat a la casa del costat, Ca la Pubilla, els propietaris de la qual tenen previst unificar ambdues cases. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat de morter de calç original, sota les que s'observa el parament de pedra. | 08079-19 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 5 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580500,2.1117100 | 426270 | 4634397 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52818-foto-08079-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52818-foto-08079-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52962 | Cal Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pipes-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a l'est amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat que dóna accés a l'interior de l'immoble. A les plantes superiors es disposen dues finestres per planta. Es tracta d'un conjunt de línies senzilles que presenta un revestiment llis del parament exterior de la façana. | 08079-163 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 6 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698700,2.1112200 | 426243 | 4635710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52962-foto-08079-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52962-foto-08079-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació reformada íntegrament, amb una nova ordenació de les obertures de la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52951 | Cal Portabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-portabella | XX | Casa aïllada formada per un cos principal de planta rectangular al que s'adossa per la part posterior un segon cos, també de planta rectangular. La coberta del primer cos és a quatre vessants mentre que la del segon és de dos vessant amb carener perpendicular a la cara de llevant. La cornisa és suportada per caps de biga motllurats que donen una homogeneïtat al conjunt de la coberta. La porta principal es localitza a la frontal del segon cos, sobresurt respecte a l'alineació del cos principal, el qual queda més avançat que l'anterior i s'alinea amb el carrer. La distribució interior s'articula a partir de planta baixa i pis, corresponent-se cada un d'aquests nivells a un habitatge unifamiliar. La disposició de les obertures de cada una de les façanes és simètrica a totes dues plantes, quedant distribuïdes en funció de la compartimentació interior de les estances. En destaca la triple finestra que s'obre al costat dret de la façana principal i que dóna als menjadors. Mentre que la resta d'obertures es distribueixen regularment pels pans de cada una de les façanes. Cada una de les finestres estan emmarcades per muntans de pedra amb llinda monolítica i ampit amb trencaaigües motllurat i tancades amb persiana de llibret de fusta amb lames mòbils. Composició que queda destacada pel parament exterior de les façanes, fet amb un revestiment llis i amb un sòcol d'aparell irregular de pedra. | 08079-152 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 7 - 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. | 41.8697600,2.1130700 | 426397 | 4635696 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52951-foto-08079-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52951-foto-08079-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52958 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Revestiment de la façana lleugerament deteriorat. | Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple i orientada a migdia on obre porta. La seva distribució interior és feta a tres nivells, restant la composició de la façana definida per les obertures d'aquestes plantes. A la planta baixa s'emplaça la porta d'accés que és amb llinda sobre mènsules laterals i brancals de pedra tallada, quedant el parament exterior d'aquest nivell compost per un carreuat de pedra tallada regular. La part superior de la façana presenta un revestiment uniforme, destacant el motllurat de pedra local d'una de les finestres de la planta amb ampit motllurat i llinda amb fals arc conopial inscrit. | 08079-159 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702300,2.1119100 | 426301 | 4635749 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52958-foto-08079-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52958-foto-08079-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52965 | Cal Rovirassa o ca l'Elvira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovirassa-o-ca-lelvira | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Construcció de planta rectangular entre mitgeres i dues plantes amb coberta de doble vessant, alineada amb el vial del carrer on s'obre la façana principal, orientada a llevant. Del conjunt en destaca, especialment, la porta principal estructurada per una gran llinda monolítica i brancals de grans carreus, on totes les cantonades d'aquestes peces estan motllurades per diverses estries. A la planta baixa es disposa una petita finestra, just a la dreta de la porta, mentre a la planta, just per sota de la coberta, es localitzen dues finestres simètriques fetes amb els brancals i la llinda de maó pla amb un arc de descàrrega de ceràmica. El parament del mur de tancament exterior de la façana és fet de maçoneria irregular lligada amb morter de calç i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada. | 08079-166 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698200,2.1111300 | 426236 | 4635705 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52965-foto-08079-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52965-foto-08079-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52918 | Cal Rubís o Cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubis-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i amb coberta a doble vessant vers la façana principal que dóna al carrer. La façana presenta una composició regular a partir d'una distribució uniforme de les obertures de cada una de les tres plantes. A la planta baixa les obertures es corresponen amb dues portes d'accés, una de full simple i l'altra amb vidriera de tres mòduls resolta amb arc rebaixat adovellat. Pel que fa a les obertures de la planta pis, just per sobre de la portalada, es disposa un balcó amb barana de ferro. La resta de la composició de les obertures es defineix a partir de tres grans finestres, dues per planta i una tercera guardant la composició del balcó. L'aparell és de pedra tallada regular, disposat horitzontalment, mentre que el ràfec és fet amb caps de biga de fusta. | 08079-119 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 1 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8693400,2.1117200 | 426284 | 4635651 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52918-foto-08079-119-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52902 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer i cobert amb teulada de doble vessant. La composició de la façana s'articula a partir de les tres obertures que s'obre a cada una de les tres plantes de l'edifici. A la planta baixa s'obren dues portes amb llinda plana i una finestra, sobreposant-se per cada pis dues finestres i un balcó per planta. El seu parament és fet d'aparell de maçoneria de pedra desbastada regular. El ràfec és fet per una línia de teula sobre maó pla. | 08079-103 | Nucli urbà. Carrer Major, 15 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687100,2.1116900 | 426281 | 4635581 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Allotjament Rural. Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52910 | Cal Santapau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santapau | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia que presenta una portalada d'arc rebaixat adovellada amb pedra tallada en una de les façanes i una porta de garatge a l'altre. El seguit d'obertures que es disposen a cada una de les plantes són emmarcades per pedra tallada i llinda monolítica. L'aparell dels murs és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular. | 08079-111 | Nucli urbà. Carrer Major, 8 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687900,2.1116700 | 426279 | 4635590 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52932 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-3 | XX | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a llevant que treu façana a tres cares amb coberta de teula de tres vessants. A la planta baixa de la façana est, es disposen dos portals, el de l'accés a l'immoble, resolt amb arc de mig punt i el del local, que és fet amb llinda plana. A les plantes superiors s'obren tres finestres per pis, igual que succeeix a les façanes laterals i posterior, on en cada planta s'obren diverses finestres. El tractament de l'acabat dels murs és resolt amb un revestiment llis amb reforços de pedra carejada a la cantonada, disposat de forma dentada. | 08079-133 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 11 | 41.8689200,2.1119000 | 426299 | 4635604 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52932-foto-08079-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici íntegrament reformat. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52824 | Cal Sidro, Cal Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-cal-isidro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Cal Sidro és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el tercer del conjunt començant per l'oest, entre Ca la Pubilla i Cal Gomís. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est, de planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 124 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc rebaixat adovellat, sobre el qual hi ha una finestra emmarcada amb pedra carejada i ampit motllurat. A la façana posterior hi ha una única finestra de les mateixes característiques. La planta baixa queda tapada per un annex adossat d'un sol nivell d'alçat i coberta a un sol vessant. L'acabat exterior de la construcció és de restes d'arrebossat de morter de calç, sota el qual s'observa el parament de pedra. | 08079-25 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 3 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581100,2.1119600 | 426291 | 4634404 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52824-foto-08079-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52824-foto-08079-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52930 | Cal Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sitges-0 | XVIII | Interior en mal estat així com alguns trams del parament exterior de la façana principal. | Edifici de planta rectangular i quatre plantes amb coberta a doble vessant que està orientada a l'est, on es defineix la façana principal i on obre porta. La composició de la façana es defineix a partir d'una distribució regular de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la part central de la planta baixa se situa una porta de doble full amb llinda sobre mènsules que queda flanquejada per dues portes laterals simples. Al pis principal és presidit per un balcó amb barana forjada que queda al mig de dues obertures que s'obren a cada un dels costats. Distribució que es repeteix al segon pis, tot i que és la finestra balconera de l'esquerra la que assoleix el protagonisme, enfront de les altres dues finestres d'aquesta planta. El pis de sota la coberta presenta dos finestrals sense ampit, un d'ells amb fusteria, habilitat per l'emmagatzematge de productes que denoten la funció agrícola d'aquesta planta. A excepció d'aquestes últimes obertures la resta estan fetes amb brancals i motllures de pedra local. A la llinda de l'obertura central, redefinida com a balcó, hi ha una inscripció epigràfica força malmesa que no permet la seva lectura sencera. | 08079-131 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 9 | 41.8690100,2.1118400 | 426294 | 4635614 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52984 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular i alineat amb el carrer, cobert amb teulada de doble vessant. La façana principal afronta amb el carrer i queda definida a partir de les obertures que a cada una de les plantes s'alineen amb un mateix eix vertical. Composició que es defineix per les finestres amb ampit i barana emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. Solució que també presenten les dues portes de la planta baixa. L'aparell constructiu és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter. El ràfec de la coberta és fet per una filada de maó pla. | 08079-185 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 40 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8675600,2.1098800 | 426129 | 4635455 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52984-foto-08079-185-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52979 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-2 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que s'alinea amb el traçat del carrer, orientat a llevant. La coberta és de doble vessant vers la façana principal, on s'obre la porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis. L'acabat exterior és fet amb revestiment llis mentre que el ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga de fusta. | 08079-180 | Nucli urbà. Carrer Rodors, 50 | El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8673000,2.1097600 | 426119 | 4635426 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52979-foto-08079-180-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52904 | Cal Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tori | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular que obre façana al carrer Major. Presenta una composició a partir de les obertures de cada una de les plantes. Aquestes obertures queden emmarcades per elements de pedra tallada amb motllures i cisellats decoratius. Destaquen els de la porta principal de doble ull, on es disposa una llinda monolítica plana i els de les finestres de les plantes superiors, també amb llindes monolítiques, una amb l'epigrafia d'una creu. La finestra, que es disposa a la planta baixa, queda tancada per un reixat de forja singular que dibuixa una quadrícula feta de barrots plants amb una petita portella registrable a la part inferior dreta. | 08079-105 | Nucli urbà. Carrer Major, 19 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687000,2.1115000 | 426265 | 4635580 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52913 | Cal Truà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trua | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Construcció de planta rectangular orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal presenta obertures amb brancals de pedra local tallada que l'emmarquen. El recinte del conjunt edificat té l'accés per un baluard amb porta de doble full i llindar teulat. | 08079-114 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 22 - 24 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694900,2.1115100 | 426267 | 4635668 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52920 | Cal Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici entre mitgeres, amb una planta rectangular, queda alineat al carrer on obre façana. És cobert amb teulada de doble vessant que treu aigües a la façana principal. La composició d'aquesta façana queda condicionada pel fort desnivell que presenta el carrer, fet que condiciona una de les dues obertures de la planta baixa, quedant elevada respecte a la rasant del carrer. Aquesta obertura presenta un arc rebaixat de mig punt amb brancals de pedra tallada. Actualment resta parcialment paredada i s'obre, al tram superior de l'obertura original, una finestra reixada. A un nivell inferior s'obre l'actual porta d'accés feta també, amb muntants de pedra tallada i de llinda monolítica. Al nivell del primer pis s'obre un gran finestral emmarcat per brancals de pedra tallada i llinda monolítica i amb ampit motllurat, també d'una peça. A la planta que queda sota la coberta es disposen dues finestres amb brancals, llindes i ampits de pedra, que es corresponen amb l'eix de les obertures dels pisos inferiors. El conjunt del parament exterior de la façana és fet d'aparell de pedra tallada disposat de forma regular, remarcant la disposició horitzontal. | 08079-121 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 10 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8696500,2.1118600 | 426296 | 4635685 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52956 | Cal Viló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant, orientat al sud on s'obre la façana principal. Presenta una composició articulada a partir de dos eixos verticals, un definit en relació a la porta principal d'accés i l'altre en relació a la finestra d'aquesta planta baixa. Les obertures de cada un dels tres nivells de la compartimentació interior són fetes amb muntants i llindes de pedra local treballada. D'aquestes en destaquen la llinda de la porta principal on figura la inscripció 1823 coronada per una creu, així com la de la llinda de la finestra principal del primer pis, on hi ha encerclat l'any 1830. A la part oriental de l'edifici, a la façana hi ha disposat una porxada quadrada de fusta, que és rematada per una terrassa i que té accés per una de les obertures de la planta pis. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera. | 08079-157 | Nucli urbà. Carrer Pedretes | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8701000,2.1119000 | 426300 | 4635735 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52956-foto-08079-157-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52936 | Cal Xaconet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaconet-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres, orientada a llevant, amb coberta de vessant simple vers la façana principal i remunta a la meitat posterior amb coberta plana. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen en cada una de les plantes. A la planta baixa es disposa una porta d'accés i una finestra, fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada. Pel que fa a la planta pis s'obren dos grans finestrals d'arc rebaixat vidrat que abasten tot l'ample de la façana i que igual que les anteriors obertures són fets amb muntants i dovellat de pedra local tallada. Al pis de sota coberta es disposen dos finestrals vidrats, de menors dimensions que els anteriors, fets també amb motllurat de pedra. A la remunta superior s'obre un gran finestral amb llinda que queda alineat per damunt de la coberta del tram frontal de l'edifici. El parament exterior de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, mentre que el volum del cos de la remunta presenta un aplacat de pedra tallada disposat de forma regular. | 08079-137 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8693000,2.1120600 | 426312 | 4635646 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52936-foto-08079-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52922 | Cal Xic Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-ton | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | El parament exterior de la façana presenta alguns punts precaris. | Gran casal de planta rectangular entre mitgeres que està presidit per una façana principal que obre porta al carrer dels Monjos. La composició de la façana es vertebra a partir d'una porta d'arc de mig punt amb dovelles de secció ample que denota la sumptuositat de l'obra original. Destacant la seva estructura renaixentista. Quedant centrada a l'eix de la façana i articulant la composició del conjunt d'obertures de la façana; una al costat esquerre de la porta, dos a la planta principal i una a la que queda sota la coberta. Elements que tots són emmarcats per peces de pedra local tallada amb motllures ornamentals als brancals i les llindes, les quals, igual que el trencaaigües, són monolítics. El finestral de la planta baixa, resolt amb un arc escarser, presenta actualment un paredat parcial de la seva part inferior, quedant tancada l'obertura amb un reixat quadriculat de forja amb barrots plans. L'estat del parament exterior de la façana permet copsar l'abast i entitat dels processos de reforma i condicionament que aquest ha experimentat al llarg dels temps. | 08079-123 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 6 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118700 | 426297 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52922-foto-08079-123-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52800 | Cal Xisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xisquet-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Cal Xisquet és un mas antic, manifestament reformat, situat al costat de la masia de Cal Canet, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La masia està formada per dos volums adossats que formen una planta rectangular. La superfície construïda és de 187 m2. Són de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, i la del segon superior en alçada. La façana està orientada al sud. El primer volum té dues obertures, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, ordenades verticalment. La de la planta baixa és l'entrada principal a l'habitatge, i és d'arc de llinda de pedra amb una inscripció en baix relleu; es troba en molt mal estat de conservació i amb reparacions realitzades amb ciment, entre les quals es llegeix: '...IDRO ...1872'. L'obertura de la primera planta ha estat reformada i és arrebossada. La façana de l'altre volum presenta quatre obertures; un portal i una finestra de factura moderna i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. A la façana sud-oest hi ha tres obertures, una a la planta baixa i dues a la primera planta. La de la planta baixa és d'arc de llinda i brancals de pedra, protegida amb una reixa de ferro forjat, i la de la primera planta és d'arc de llinda, brancals i ampit de pedra. L'altra obertura de la primera planta és de la mateixa mida, i ha estat reformada (és d'arc de llinda de maó). Al segon volum, a la façana nord-oest, hi ha dues obertures d'arc de llinda de bigueta prefabricada, una a cada planta i ordenades verticalment. | 08079-1 | Carrer Raval del Prat, 10 | 41.8564700,2.1102100 | 426144 | 4634223 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52800-foto-08079-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52849 | Camí de Collsuspina, Camí de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-collsuspina-cami-de-centelles | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. DE ZAMORA, Francisco (1787). Diario de los Viajes hechos en Cataluña. (1787). Ed. Curial, Barcelona. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIV | Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció al sud-est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 3 peus; equivalents a uns 1,20 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i a partir d'allà començava a ascendir progressivament fins a carenar el serrat de l'Horabona, passant pel costat del jaciment arqueològic de Puig Rodó (ja fora del terme municipals de l'Estany), i continuava cap a Collsuspina, perllongant-se fins a Centelles. | 08079-50 | Camí de Collsuspina, s/n | Les referències documentals més antigues actualment consultades en donen notícia des del segle XVIII, de manera indirecta, a través del diari dels viatges de Francisco de Zamora, quan descriu la situació del poble de Centelles i explica que les dones entanyenques filen llana per les fàbriques de Centelles: (...) 'Centellas, villa buena y bien situada, en donde hay fábricas y comercio; y aunque nosostros no pudimos bajar a ver esta villa por falta de tiempo, supimos de persona segura que contiene 1.250 vecinos en cerca de 400 casas, (...) hay 62 fábricas que contienen juntes 160 telares. (...) Consumen los fabricantes de esta villa mil arrobas de lana cada año, de los que sólo toman dos mil en el país, comprando las restantes en Aragón. (...) Los fabricantes de esta villa hacen trabajar a su cuenta 50 telares en San Feliu de Codinas, (...). A más hacen hilar de su cuenta todas las mujeres de Seva, Tona, Ayguafreda, Auló, Monistrol de Calders, Estany, Figueró, etc., y cuasi todas las cases de los labradores vecinos de hora y media alrededor. Envían lo trabajado a Madrid, Zaragoza, Valencia y demàs del Reino, sin lo que consumen Vique, Olot y demás de Cataluña, teniendo tal despacho que es preciso pedir muy de antemano lo que se quiere. Trabajan estameñas de todos los colores, però el tinte no es Bueno, siendo sólo lo que les falta para la perfección. Estas fábricas van cada día en aumento.' [De Zamora, 1787-1973, pàg. 57] En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Collsuspina és el cinquè i darrer en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 3 peus (equivalent a poc més de 1,20 m), que era un camí de ferradura, que passa pel terme de Ferrerons (agregat a Moià), que continua fins a Centelles, i que es trobava en mal estat 'casi intransitables'. També s'esmenta que 'Este camino es transversal y de escasa importancia, pero facilita las comunicaciones con los de Collsespina, Tona y Centellas, y por ser contiguos a las carreteras de Vich y Manresa el 1o (Collsuspina) y de Vich a Bar[cel]ona los dos últimos (Tona i Centelles)'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Collsaspina'. | 41.8630500,2.1197900 | 426947 | 4634946 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52849-foto-08079-50-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52841 | Camí de Moià, Camí de Santa Maria de Rodors, Camí Ral de Moià o de Camí de Transhumància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-moia-cami-de-santa-maria-de-rodors-cami-ral-de-moia-o-de-cami-de-transhumancia | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XIV-XVIII | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat del Raval del Prat (i del Raval dels Caputxins), vorejava el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada, entrant al poble a través del carrer de Rodors i continuant pel carrer Major, pel costat de la capella de Santa Cecília, fins a la plaça del Monestir. | 08079-42 | Camí de Rodors, s/n | Exceptuant el tram que voreja el prat de l'antic estany pel costat de ponent, aquest camí forma part d'una de les vies de transhumància antigues de primer ordre de Catalunya, que comunicava l'alta muntanya amb el prelitoral. Es tracta del camí ramader de bestiar majoritàriament oví, que des del pla de Barcelona i del Vallès es dirigia cap a les pastures del Pirineu oriental, passant per Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Moià, fins a l'Estany. A partir del poble de l'Estany continuava cap a Sant Feliu de Terrassola, Oristà, Prat de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Ripoll i Ribes de Freser. [Cortès, 2002, pàg.88] Aquests camins ramaders rebien diverses denominacions en cada territori. A la Catalunya Central eren coneguts amb el nom de carrerades (d'on possiblement prové la denominació del Mas de la Carrera). Les vies transhumants solien cercar les zones interfluvials, amb la finalitat d'evitar les grans valls, ja que aquestes eren les terres més fèrtils i el pas de grans ramats les podria malmetre. Va ser així com el Moianès i el Lluçanès van esdevenir llocs privilegiats per al traçat d'aquests camins ramaders. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI a causa de l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. En aquest període els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. [Trepat-Vilaseca, 2012] La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Aquesta gran via de transhumància també va afavorir el naixement d'activitats de caràcter preindustrial relacionades amb el bestiar de llana a l'Estany, documentades ja al segle XVIII, moment en el qual les dones de l'Estany filaven per les fàbriques de Centelles, amb les quals el poble de l'Estany es comunicava possiblement a través del camí de Collsuspina.[De Zamora, 1787-1973, pàg.57] Durant el segle XIX guanyaren progressivament protagonisme els oficis de paraires, teixidors, comerciants de llana, sastres, etc. Aquesta activitat preindustrial desembocà en la instal·lació de petites manufactures tèxtils en l'etapa de la industrialització. [Cortès, 2002, pàg.88] | 41.8632200,2.1106700 | 426190 | 4634972 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52841-foto-08079-42-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El tòponim Rodors es correspondria al nom d'un Castell antic, una quadra o districte i una parròquia. El Castell havia estat fins al s. XVII dels Rodors i després dels Talamanca, però en el segle XVII passà a domini Reial. | 94|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52847 | Camí de Muntanyola, Camí de Vic, Camí de França o Camí de Sant Jaume a Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-muntanyola-cami-de-vic-cami-de-franca-o-cami-de-sant-jaume-a-girona | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany-APSME], L'Estany (Inèdit). TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XI | Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i continuava cap al pla de la Carrera pel costat del mas de la Carrera, ben a prop de diverses fonts (fonts d'Auró, font de Ferro, font de Sentes) i continua cap al serrat Gran de Postius fins a Muntanyola, pel costat de la font Canaleta (dins el terme municipal de Muntanyola). | 08079-48 | Camí de Muntanyola, s/n | Aquest camí, que comunicava amb la seu bisbal de Vic, possiblement facilità l'any 1080 l'assentament d'un priorat agustinià a la vora de la riba de l'estany natural pre existent. La seva importància també quedà reflectida amb l'existència d'una creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. En donen notícia el 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, quan arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'enlo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és dejus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliumigenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent ypart ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503/1552 ' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat al costat del Raval del Prat fins a l'actualitat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Vic és el segon en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat, essent una part d'ell pràcticament intransitable. També s'esmenta que 'es de mayor interès para conducirse a los mercados de Vich, ciudad de conveniencias (...)). [H03]En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Muntayola' [H06] | 41.8676500,2.1269100 | 427543 | 4635450 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52847-foto-08079-48-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la vora del camí de Vic, es poden trobar diverses fonts: Font de Sentes (el topònim possiblement feia referència al fet que l'aigua feia mala olor de sentina), [Carreras, 1982],Conjunt de fonts d'auró (el topònim fa referència a una espècia d'arbre; l'auró. En aquest indret es plantejà un projecte de balneari entre 1852 i 1890, que no va arribar a reeixir. | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52830 | Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XII | Al tram nord del municipi la via és inexistent. | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell). | 08079-31 | Camí de la riera de l'Estany. | Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti. | 41.8740000,2.1148500 | 426549 | 4636165 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc