Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52894 | Torre campanar de l'església de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lestany | XIV-XVII | <p>Estructura de considerables dimensions, dibuixa una planta rectangular que s'aixeca sobre el cimbori octogonal de la nau de l'església. La part superior presenta quatre senzilles i estretes obertures de forma allargada i rematades amb arc de mig punt. La coberta és de teula àrab resolta a quatre vessants.</p> | 08079-95 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'obra actual data de l'any 1684 moment en què es portà a terme una reforma de l'obra original del campanar, datada en el segle XIV, i que quedà molt afectada com a conseqüència del terratrèmol del segle XV. Es coneix molt bé l'impacte que hi va tenir el terratrèmol de 1448: de resultes d'ell moltes dependències restaren greument afectades, el campanar que s'aixecava sobre el creuer va caure i va fer malbé la volta de la nau, que es va haver de refer. A més, un monjo morí víctima dels enderrocs.</p> | 41.8693400,2.1125000 | 426349 | 4635650 | 1684 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 53020 | Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixit-dels-lleons-de-santa-maria-de-lestany | XII | Desgast propi del pas dels anys. | <p>Teixit andalusí. Té una decoració de línies horitzontals de cercles amb dos lleons rampants afrontats, amb els cossos oposats i els caps acarats d'or espolinat, separats per l'arbre de la vida. En els intersticis dels cercles hi ha una estrella de vuit puntes, d'or espolinat. Els cercles no són tangents entre si, com ho eren els dels teixits andalusins de la primera meitat del segle XII, hi ha una línia que els separa tant verticalment com horitzontalment. Això fa que gairebé es formi un quadrat que té com a vèrtexs el centre de l'estrella, en el qual s'insereix el cercle. És un inici de geometrització del dibuix de cercles i de la decoració dels teixits en general per obra de la invasió dels almohades, procedents del nord d'Àfrica, d'Al-Andalus, estrictes seguidors de la Sunna i, per tant, partidaris de l'eliminació dels éssers vius en les decoracions artístiques i de la utilització de formes geomètriques. Són semblants al 'Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany', el 'Teixit dels lleons de Conca' (Museo Arqueológico Nacional, Madrid), un teixit de l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid i un del Museo Arqueológico de León, procedent d'un sepulcre de la Catedral. El fet que se'n trobin diversos amb un esquema decoratiu pràcticament paral·lel, fa pensar en una seriació de la seva fabricació, segurament destinats al mercat cristià.</p> | 08079-221 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliva, 3. Vic | 41.8693092,2.1125241 | 426350 | 4635647 | 08079 | L'Estany | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Ordits de fons i de lligament de seda, una trama llançada de seda i una espolinada de fil d'or. Lampàs, base i dibuix de tafetà, or espolinat en niu d'abella 13,5 x 19 cm; 4,5 x 5 cm; 3 x 7,5 cm. Referència museu; MEV 4133,7775, 7776 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 52895 | Tanca Torre Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-torre-vella | XX | En ruïnes | Restes d'un mur fet de maçoneria i revestit de morter de calç, rematat per un coronament de maó pla. Estructura que conformava la tanca de l'antic xalet que s'emplaçava en aquest indret. | 08079-96 | Nucli urbà. Carrer Barcelona, 3 | Un dels primers xalets que es va construir al municipi. Enderrocat en l'última dècada. | 41.8701600,2.1145000 | 426516 | 4635739 | 1902 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52895-foto-08079-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52895-foto-08079-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52999 | Tanca parcel·la urbana carrers Dr Vilardell - Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-parcella-urbana-carrers-dr-vilardell-balmes | XIX | Mur perimetral de tancament de parcel·la fet de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç. Presenta un coronament fet per una filada de pedra desbastada sense lligar que dóna unitat formal a l'estructura. L'acabat de l'aparell presenta diverses factures, destacant especialment la què conforma el tram central de llevant i el tram de migdia, sectors on es preserva la composició de l'aparell amb revestiment original. Els altres trams del mur estan rejuntats amb ciment. | 08079-200 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Balmes | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8684700,2.1123800 | 426338 | 4635554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52999-foto-08079-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 53002 | Tanca de la pista Vella, Zona d'esbarjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-pista-vella-zona-desbarjo | XX | Tram de mur de tancament perimetral de parcel·la de 2 m d'alçada i 7,50 m de llargada on s'obre una portalada d'arc de mig punt feta amb dovellat i brancals de pedra tallada que queda coberta per un pany de mur a modus de timpà. El coronament de tota l'estructura muraria, és fet de lloses planes. A la cantonada d'aquesta estructura muraria, es disposen dos corrons estriats sobreposats, un damunt de l'altre, i rematat per un guarda-rodes troncocònic. | 08079-203 | Nucli urbà. Carrer Balmes / Passeig Mossen Aureli (Carrer Rectoria) | 41.8685300,2.1133700 | 426420 | 4635559 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53002-foto-08079-203-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'espai es fa servir per jugar a les bitlles catalanes. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52852 | Serrat del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-gaig | AADD (1996). Inventari de recursos culturals i naturals de l'Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès. Consorci del Moianès. Moià. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | Petit turonet situat a l'extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià. | 08079-53 | Carretera C- 59, km 45 | 41.8655100,2.1098300 | 426123 | 4635227 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52852-foto-08079-53-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l'horitzó amb formes i colors impressionants.És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d'on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996] | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52802 | Senties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senties | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | X-XVI | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Can Senties és un mas antic situat al sector de llevant del terme municipal de l'Estany, al quintà de Senties, una zona relativament plana on predominen les terres de conreu. Es troba sobre els turons de la Creu de Senties, envoltada per boscos de pi. La masia està formada per dos cossos annexats construïts en pedra, amb els murs exteriors parcialment arrebossats. Aquests dos cossos conformen un volum principal de grans dimensions amb una superfície construïda de 680 m2, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. El cos situat més a l'oest té planta baixa, primera planta i segona planta, mentre que el volum situat més a l'est només té planta baixa i primera planta, i es troba més reformat. Les cobertes són independents, de teula àrab d'un sol aiguavés orientat a l'est i a l'oest respectivament. A la banda sud del volum principal hi ha dos volums secundaris annexats als extrems. Són de construcció de pedra. El volum situat més a l'oest té planta baixa i primera planta, i la seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. L'altre volum secundari només té planta baixa, amb coberta de teula àrab d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. Aquests dos volums s'uneixen amb un mur per la façana sud, formant un pati central tancat davant de l'edificació principal. Al centre del mur hi ha una obertura gran d'arc de mig punt amb les dovelles de pedra i amb una petita coberta de teula àrab. | 08079-3 | Senties s/n | Es documenta ja l' any 900 i encara avui es vincula a la mateixa familia.La nissaga donà monjos al monestir de l'Estany: Josep Senties l' any 1320 i Pere Senties l' any 1410. | 41.8737900,2.1289000 | 427715 | 4636130 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52802-foto-08079-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52802-foto-08079-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52802-foto-08079-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La forma de tancar el mas Senties es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs. Un dels cossos de la casa, sense poder-ho afirmar sense un estudi més profund, podria ser una antiga torre ja d'origen medieval. | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52869 | Sardana dels Almogàvers de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-dels-almogavers-de-lestany | XX | Sardana composta l'any 1975 pel mestre Josep Capell i Hernàndez. Dedicada al Claustre del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Estrenada a l'Església Romànica de l'Estany el 7 de setembre de 1975. per la cobla Montjuïc dirigida pel propi autor. | 08079-70 | L'Estany | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 1975 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52869-foto-08079-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52869-foto-08079-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Josep Capell Hernández | Josep Capell i Hernàndez (Almacelles (Segrià), 3 novembre 1914 - Barcelona, 15 agost 1994), va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles‑orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla‑orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell‑Santy. | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 53013 | Sant Pere del Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-coll-de-la-crosa | PLADEVALL, Antoni; VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. (Art romànic, 6). Barcelona. | XV | Restes arquitectòniques de la planta de l'antiga església. Es desconeix bona part de la configuració arquitectònica de l'església, tot i que es conserva l'arrencada d'una part dels murs, que defineixen una planta d'un espai aparentment rectangular, orientat segons un eix de nord-est a sud-oest. L'espai interior tenia uns 4,10 m d'ample, uns 7,15 m de llarg, i estava format per murs d'uns 85 cm de gruix. | 08079-214 | Camí de Puigmartre | L'ermita de Sant Pere del coll de la Crosa va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer del monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquest canonge era hospitaler del monestir l'any 1473, i fou nomenat canonge cambrer entre 1480 i 1490. Així ho acredita un document notarial de 1563, que recull un llistat de cambrers, en el qual s'indica que 'et post ea Petrus Grait, et post Petrus Tarrós a quibus fuit confecta ecclessia eremitana Sancti Petri in collo de la Crosa et eum fecit ecclessiam'. [Pladevall-Vigué, 1978, pàg.626]. S'ignora la data de l'abandó i de l'enrunament de l'ermita, però degué produir-se entre els segles XVII i XVIII, considerant que els documents conservats indiquen que el 1740 ja no tenia culte. | 41.8721000,2.1082300 | 425998 | 4635960 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53013-foto-08079-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53013-foto-08079-214-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La primera intervenció arqueològica es va realitzar l'any 1977, sense que es conegui el resultat dels treballs realitzats, més enllà de la planta recollida en el llibre de Pladevall i Vingué sobre el monestir de Santa Maria de l'Estany (1978), i del testimoni de la llosa de pedra col·locada enfront de les ruïnes, amb la inscripció: 'Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. En recordança. II-1977'. L'any 2015 es va portar a terme un Intervenció aqueològica dirigida per dani Gutiérrez centrada en la neteja i condicionament de les restes preservades que va permetre documentar noves dependències del conjunt arquitectònic. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52868 | Saleres del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saleres-del-grau | COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII - XX | Deteriorades pel propi pas del temps. | Paratge de camps de conreu parcialment urbanitzats situat al costat de llevant del poble al nord-oest del Camp de Sant Pere i que es localitzen a llevant del desguàs natural de l'estany, a la falda de la Serreta, just en un prat ocupat antigament per l'estany. | 08079-69 | Trama urbana de l'est del nucli urba. | Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003] | 41.8697800,2.1148200 | 426542 | 4635697 | 1755 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52868-foto-08079-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La conservació fins a l'actualitat del topònim 'Saleres del Grau' estaria vinculada a l'indret on s'emplaçaven les lloses on es disposava la sal per al bestiar. Amb tot, hi ha autors que defensen la hipòtesi que aquest topònim estigues relacionat amb una possible extracció de sal en aquest indret a l'antiguitat. En qualsevol cas, actualment no es coneix cap referència documental que pugui corroborar aquesta hipòtesi | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 52856 | Safareig del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-viver | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio. (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIX- XX | Vas de contenció d'aigües format aparentment per murs de paredat ordinari. | 08079-57 | Nucli urbà, Carrer de la riera de l'Estany, s/n | Trobem constància de l'existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890], així comen la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954. Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l'adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava al poble. En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l'Estany] pasa por el centro de la población, y a tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera(')' [Tobé, 1890, pàg. 7] Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que: 'La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l'extrem N.O. En un safreig á cinc minuts del poble.' [Tresserra, 1920, pàg. 2] | 41.8712700,2.1152700 | 426581 | 4635862 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52881 | Rellotge de sol Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ajuntament | XX | Rellotge de sol conformat per un plafó ceràmic mural. De forma rectangular és compost per 286 peces policromes amb unes mides d'1,5 m per 3,6 m. La composició està emmarcada per una orla quedant a la part superior el quadrant de les línies horàries aràbigues que resten flanquejades pels signes del zodíac i tot queda presidit per un escut de l'Estany. A la part inferior es representen uns motius agraris i una vista panoràmica del poble de l'Estany. A la part inferior esquerra hi ha la llegenda: 'Josep Roig i Ginestós i Maria Yñiguez i Olivar al poble de l'Estany 8-9-1982'. | 08079-82 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1123800 | 426338 | 4635597 | 1982 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Josep Roig Ginestós | El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 52840 | Rec del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-mig | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI-XVIII | Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina. | 08079-41 | Partida d'El Prat (Antic Estany natural) | 41.8653500,2.1132400 | 426406 | 4635206 | 1554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52840-foto-08079-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735 | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52839 | Rec de les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-les-nogueres | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI-XVIII | Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina. | 08079-40 | Partida d'El Prat (Antic Estany natural) | Un document de 1554, localitzat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany, indica que en aquesta data ja existia el Pontarró, en el camí que enllaçava el monestir amb el camí de Vic, i una xarxa de recs a cel obert que solcaven el prat. També es fa palès que el sistema de recs aleshores no funcionava del tot bé, per manca de capacitat i desnivell i molt probablement per deficiències en els treballs de neteja i manteniment. Es fa difícil creure que aquests recs o grans rases havien estat oberts feia poc. Al contrari, som del parer que han de tenir un origen medieval. El 26 de febrer de 1554 es reuniren a l'Estany Carles de Cardona, abat comendatari del monestir de Santa Maria de l'Estany, i senyor jurisdiccional del lloc, i Joan de la Borda, mestre d'obres de la vila de Torelló, i arribaren a un pacte o concòrdia en relació als treballs que el mestre estava a punt de començar en els valls del prat de l'Estany, des del Pontarró fins a la mare de l'aigua de l'esmentat prat. Segons es diu en el document, el que s'anava a fer havia estat acordat prèviament després d'una inspecció conjunta de les dues parts i algunes 'notabbles perssones' que els van acompanyar, potser pèrits o mestres especialistes en aquest tipus d'obres i alguns prohoms del terme. Les obres havien de començar l'1 d'abril i es va establir que Joan de Borda havia d'enfondir en vuit pams respecte del nivell que tenien aleshores i d'eixamplar-los en sis pams, dos valls que ja existien al prat, en el sentit de la plana inundada de l'Estany. El primer d'aquests valls o rases era més gran, segurament de més longitud i amplada, i anava de l'Estany fins al camí de Vic passant pel Pontarró. El segon que era subsidiari del primer, al que aportava cabal, es podria identificar amb l'actual rec de les Nogueres. | 41.8649100,2.1145300 | 426512 | 4635157 | 1554 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52839-foto-08079-40-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735 | Forma part de la xarxa de canals de dessecació i sabem que ja existia el 1554, quan el monestir ordenà reparar i millorar els sistemes de drenatge de l'estany. | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 52820 | Puigmartre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmartre | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVI | La masia de Puigmartre està situada en un sector elevat del terme municipal, a la carena de la serra de Puigmartre, a la part oest del terme, en una zona poc poblada. Consta d'un volum principal i un volum secundari annexat. El volum principal és de construcció de pedra vista, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. La masia és de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 182 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec amb imbricació. A la façana principal té quatre obertures emmarcades amb pedra carejada, dues a la planta baixa i dues a la primera planta. El portal es troba descentrat i és d'arc deprimit convex. El finestral del primer pis té sortida a un balcó de baranes forjades. Des del costat del portal comença un mur perpendicular a l'edifici, que havia estat un annex però que en l'actualitat és un pati tancat davant la façana est. La façana posterior presenta dos contraforts i un petit cos adossat de factura moderna. A la banda oest del volum principal s'annexa el volum secundari, de notables dimensions. És de construcció de pedra, de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. La seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. Només té planta baixa, i una única obertura situada a la façana sud, d'arc de mig punt de pedra. El terreny que s'estén al davant de la façana sud de l'edificació està pavimentat amb rajola ceràmica i enjardinat. | 08079-21 | Oest del municipi | 41.8712700,2.1014100 | 425431 | 4635874 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Nom d'un mas i un puig situats a 972 metres d'altitud. Grafia aglutinada de puig martre, aquesta última variant de màrtir. Segurament evoca a Sant Pere Màrtir. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 53015 | Puig de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-caritat | RODRÍGUEZ, J.L (1998) 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998. | IIac- Iidc | L'erosió del pendent del vessant ha incidit negativament en la preservació de les restes. | Les estructures localitzades documentades presenten una entitat més que notable, segons tots els indicis es tractaria d'un assentament del període Ibèric Final (segle II aC). L'organització del i turó i la identificació d'estructures que podrien ser coetànies en diversos nivells, posa de manifest que l'assentament probablement estaria organitzat en terrasses. D'altra banda, la recuperació de dues monedes d'època romana imperial (un as de Trajà , 98-99 dC, i un dupondi d'Antoninus Pius,159-160 dC) ens indiquen com a mínim una freqüentació de l'indret després del canvi d'era. Considerem improbable la presència d'un establiment romà d'aquest període, atenent tant a l'organització territorial pròpia del moment, com a l'absència de qualsevol altre material (especialment ceràmic) atribuïble a aquesta època. | 08079-216 | Cim del Puig de la Caritat | 41.8755400,2.1087900 | 426048 | 4636342 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'any 2015 es va portar a terme una intervenció arqueològica dirigida per Dani Gutiérrez de caràcter informatiu, els resultats de la qual han permès disposar de dades sobre l'abast i entitat de les restes . | 83|81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 53023 | Projector cinematogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-cinematografic | XX | Maquina de projectar cinema procedent de l'antic cinema municipal. Dispositiu opto-mecànic fabricat per l'empresa OSSA i que era emprat per mostrar pel·lícules projectades en una pantalla. L'aparell projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. | 08079-224 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 1947 | 08079 | L'Estany | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53023-foto-08079-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53023-foto-08079-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 53011 | Pont de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera | XX | Estructura d'un sol ull feta d'obra que salva el torrent del Molí amb un traçat de 22 m de llargària i 7 m d'amplària amb un arc de mig punt d'uns 7 m d'alçada a la part central i uns 4 m de llum. Està construït amb volta de pedra carrejada disposada de forma regular fins a la línia d'imposta que queda és de pedra i està motllurada. Igual que la base de l'intradós de l'arc. La frontal de l'arc de cada una de les boques està arestada amb un dovellat de pedra tallada igual que els brancals, on es disposen carreus bé tallats a la frontal del mur i a l'intradós de la volta. Els estreps són massissos i presenten un parament exterior fet amb aparell de maçoneria irregular coronat per una cornisa feta de blocs de pedra tallada que recorre tota la longitud de l'estructura i sobre la que s'ha disposat una barana tubular. | 08079-212 | Carretera C-59. km. 48,350. Al nord del terme municipal | L'any 1882 la Diputació provincial impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria, que resseguí en força el traçat de l'antic camí de transhumància, o camí ral, que comunicava el nucli de l'Estany. | 41.8824800,2.1139000 | 426480 | 4637108 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 52850 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIX-XX | La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme. | 08079-51 | Vorals carretera C-59, entre km 45 i km 46 | La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904. L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882] La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer. La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932. Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934] | 41.8653100,2.1123400 | 426331 | 4635203 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52850-foto-08079-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Anomenat 'Platanus Hybrida'. Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52844 | Plafons ceràmics del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-del-via-crucis | XX | Conjunt de 14 plafons que conformen les estacions del Viacrucis. Cada peça està formada per un marc de ferro forjat amb formes ornamentals en les quals si troben quatre rajoles ceràmiques que conformen el dibuix de l'estació. Les rajoles són policromades. S'iniciava dins del Monestir amb les estacions i i II i finalitzava en el carrer Fosc amb l'estació XIV. | 08079-45 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany, Plaça major i Carrer Monjos | El Via Crucis (expressió llatina que significa 'Camí de la creu') és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús). Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. Per extensió l'expressió també s'utilitza per expressar grans dificultats. | 41.8690900,2.1118900 | 426298 | 4635623 | 1960 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52844-foto-08079-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52844-foto-08079-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Modest Casademunt i Giralt. Escepte el pàs 3 fet per Núria Roig (2017) filla del ceramista J. Roig, | Fins el 2017 hi havia 12 estacions visibles. El 2017 s'han recuperat el pas 3 (fet de nou per la filla del Ceramista Roig) i el 4 (redescobert al parament). Als moments del Via Crucis se'ls anomena 'estacions' i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:Primera estació: Jesús és condemnat a mortSegona estació: Jesús porta la creu a collTercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creuQuarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge MariaCinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creuSisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la vera iconaSetena estació: Jesús cau per segona vegada a terraVuitena estació: Jesús consola les dones de JerusalemNovena estació: Jesús cau per tercera vegada a terraDesena estació: Jesús és despullat dels seus vestitsOnzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió)Dotzena estació: Jesús mor en la creuTretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament)Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament) | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52927 | Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-6 | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia i amb coberta de doble vessant vers la façana principal, on s'alinea la façana. A la planta baixa s'obre, al costat esquerre, una gran portalada vidrada feta amb brancal de maó i llinda plana amb arc de descàrrega fet de maó. Mentre que al tram del pany dret, s'emplaça una gran porta de garatge amb llinda de fusta. A la planta pis es disposen dues obertures que se sobreposen damunt de les portes de la planta baixa. La del costat esquera, és un balcó amb una gran llosa i barana de ferro forjat amb barrots rectangulars ornamentats als extrems. Al costat dret s'obre una finestra amb brancal de pedra tallada i llinda monolítica, amb ampit tot motllurat i rematat a la part superior amb un fals arc conopial incís. Pel que fa al pis sota coberta, a cada una de les meitats de la façana s'obre una petita finestra, feta també amb emmarcament de pedra tallada local. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada, guardant una certa regularitat i lligat amb morter de calç. El ràfec amb una doble filada de maons pla i teula amb una volada acusada, esdevé un dels elements més rellevants de la façana. | 08079-128 | Nucli urbà. Plaça Major, 6 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691800,2.1117100 | 426283 | 4635633 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52927-foto-08079-128-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Preserva alguns elements de l'obra original del segle XVI. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52851 | Pla i Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa | <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> | <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> | 08079-52 | Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló | <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> | 41.8727300,2.1104300 | 426181 | 4636028 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||
| 52880 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-0 | XVIII-XIX | <p>Peça monolítica de granit i de grans dimensions amb forma cilíndrica i interior rebaixat fins a mitja canya i unes dimensions d'1,20 m de diàmetre i 1 m d'alçada. La part exterior d'aquest element no presenta cap tipus de decoració ornamental ni treball escultòric.</p> | 08079-81 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-15 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'element, probablement reutilitzat, es localitza a l'absidiola del costat dret de l'absis central de l'església de Santa Maria de l'Estany, ocupant la part central d'aquest espai a modus de -pila baptismal-. | 98|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 52866 | PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX-XXI | <p>Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.</p> | 08079-67 | A l'Oest i l'Est del municipi | 41.8802800,2.1030700 | 425579 | 4636873 | 1997 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52866-foto-08079-67-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||
| 52858 | Pedró del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-pontarro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GRAUGÉS, Felip (1989). Obra poètica. Associació Cultural i Recreativa de l'Estany. Grup d'amics de Felip Graugés. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVII | Monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró. A la part superior hi ha una llosa de pedra esculpida en relleu, que representa un calvari; amb la mare de Déu, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena. | 08079-59 | Nucli urbà. Carrer de la Serreta, s/n | Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest. | 41.8706200,2.1153200 | 426584 | 4635790 | 1668 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52858-foto-08079-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52858-foto-08079-59-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52836 | Pedrera del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-grau | XVIII | Desgast propi del pas dels anys | Frontal d'estriació de pedra del substrat geològic a cel obert. Per a l'extracció dels blocs es practicaven trinxeres que permetien delimitar les cares del bloc i permetien desprendre'l de la roca amb l'ajut de tascons de fusta o ferro. L'estat actual que presenta un d'aquests frontals permet apreciar el dimensionat dels blocs així com la tècnica emprada per a la seva extracció. | 08079-37 | Nucli urbà. Camí del Cementiri, s/n | 41.8708600,2.1140400 | 426478 | 4635818 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52836-foto-08079-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52836-foto-08079-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52836-foto-08079-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 53004 | Paviment carrer Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paviment-carrer-monjos | XIX-XX | Paviment fet de lloses planes, majoritàriament de pedra local i pissarres, de diverses formes irregulars i mides disposades sense cap patró concret, tot i que guarden una certa composició horitzontal. Aquestes presenten un llaguejat prominent fet de morter que caracteritza el format de l'aparell constructiu i es disposen en un pla que presenta un lleuger pendent. Per salvar l'acusat desnivell del carrer, especialment en el sector superior del carrer, se succeeixen trams nervats, remarcats per vorades de pedra tallada rectangular disposades de forma perpendicular a l'eix del carrer. El lleuger pla inclinat que presenten aquests trams, permet anar salvant la diferència de cota que existeix entre els dos extrems del carrer. L'amplada d'aquests és variable, reduint-se progressivament la seva amplada a mesura que s'acosten al cap del carrer superior, on el pendent del terreny és més acusat. | 08079-205 | Nucli urbà. Carrer Monjos | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694200,2.1118300 | 426293 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 53003 | Mur de contenció del carrer Vic, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-del-carrer-vic-1 | XIX | Algun punt concret de l'aparell del parament està deteriorat. | Mur de contenció de terres en cantonada semicircular d'entre 2 i 3 m d'alçada i una traça de 20 m lineal, que afronta al voral septentrional del vial del carrer que actualment delimita. El tram més curt, és fet amb aparell de pedra desbastada col·locada en sec, mentre que la cantonada i mentre que el segon tram és fet amb el mateix aparell de maçoneria compost per pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç i alguns sectors rejuntats amb morter. Al final del tram més llarg, a tocar de la mitgera de l'edificació adjacent, es localitza un dipòsit interior de planta rectangular d'uns 3 m de fondària amb volta de mig punt feta de pedra desbastada per aproximació, igual que el paredat que el tanca per la part posterior. L'obertura que afronta al mur és amb llinda de bell nou i queda tancada per un reixat de barrots. | 08079-204 | Nucli urbà. Carrer Vic, 1 | 41.8701400,2.1117000 | 426283 | 4635740 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 53017 | Monòlit de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-pedra | XX | Monòlit de pedra sorrenca de forma troncocònica d'uns 1, 50 m d'alçada i 1,90 m de diàmetre. | 08079-218 | Passeig del Prat, s/n | 41.8608800,2.1134100 | 426415 | 4634710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53017-foto-08079-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 52872 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lestany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | .XII-XIX | <p>El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.</p> | 08079-73 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.</p> | 41.8690000,2.1123900 | 426339 | 4635612 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||
| 52821 | Molí del Grau, Molí de l' Estany o Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XIV-XX | El Molí del Grau és un antic molí que formava part de les dependències de la casa pairal del Grau. Està situat al límit de llevant del nucli urbà de l'Estany, al costat de la riera de les Nogueres, en una petita depressió formada per la riera. Actualment la zona constitueix un conjunt residencial amb diversos habitatges situats al voltant de la finca del molí. La casa està formada per dos volums principals annexats: el volum principal del molí i un volum annexat a la façana sud del molí, que ha estat afegit modernament. El volum principal de planta quadrangular consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos orientats al sud i al nord respectivament. A la façana nord-est les obertures són emmarcades amb pedra carejada; les de l'eix central incorporen un sortint de pedra que facilita el desaiguat. Al nivell inferior s'observen dos arcs de mig punt de pedra, per on sortia el curs de l'aigua del molí. A causa del desnivell del terreny on es troba assentada la construcció, per la façana nord-oest s'accedeix a la planta baixa. El portal és d'arc pla de pedra carejada, que incorpora la inscripció 'JOSEPH FEBRER Y GRAU 1760', amb l'anagrama de Crist i una creu a sobre. Al costat d'aquest portal, ocupant la resta de la façana, hi ha un cos quadrangular de coberta plana, al qual es pot accedir a través d'unes escales adossades al mur. Des d'aquest punt hi ha un nou accés a l'edifici, també d'arc pla de pedra carejada, com ho són les finestres del seu voltant. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, sense restes visibles de l'arrebossat original. L'edifici del molí actualment compta amb tres plantes. A les dues plantes inferiors són perfectament identificables la sala de turbines i el carcabà. Ambdós espais són coberts amb volta de canó de paredat, i la sala de turbines, a més, compta amb un arc de mig punt. Aparentment històricament complementava l'edifici una bassa per acumular l'aigua, els límits de la qual actualment poden intuir-se en els murs que delimiten l'esplanada del costat sud de l'edifici; actualment destinada a jardí. | 08079-22 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany s/n | El molí és documentat des del s. XV. Durant una època va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau. L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del s. XVIII; una llinda, datada l'any 1760, porta la inscripció 'Joseph Febrer y Grau'. Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí. A la dècada dels 1940, després d'un període d'abandonament, la casa va passar a uns altres propietaris qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia. La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants. | 41.8718900,2.1154300 | 426595 | 4635931 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52821-foto-08079-22-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El permòdol va ser trobat a l'exterior de la casa del Molí, fora de context, arran d'unes reformes que es feien al voltant dels anys 1940.Al lloc on va ser trobat hi havia un safareig públic. Després d'un temps de romandre a l'exterior, la peça va ser traslladada a l'interior de la casa del Molí de l'Estany, per evitar així el seu deteriorament i per millorar-ne la seguretat. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 53014 | Moli del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-2 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). | XIV | El fet que no hagin estat identificades les restes fa difícil la seva correcte avaluació. | Edifici de nova planta que està edificat aprofitant parcialment les restes de construccions antigues que es podrien correspondres amb les de l'antic molí. Elements arquitectònics que podrien estar associats amb les infraestructura hidràulica del conjunt del molí. | 08079-215 | Carretera C-59, Km 48,500 | 41.8820900,2.1152100 | 426588 | 4637063 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53014-foto-08079-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53014-foto-08079-215-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | No és te cap evidència física de l'existència de restes arqueològiques, ni arquitectòniques ni de material moble. Amb tot, atenent a les referències dociumentals que localitzen a l'indret l'antic molí del castell, es susceptible considerar les expectatives arqueològiques del lloc. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52804 | Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-1 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII-XX | El Molí del Castell és una masia situada al límit septentrional del terme municipal de l'Estany, molt a prop de la carretera C-59, en uns petits plans entre una zona boscosa on predomina el pi, propera a la font de Sant Antoni. Consta d'un volum principal i un altre de secundari situat en la seva proximitat. El volum principal és de planta rectangular, està orientat al sud-oest, té planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 301 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, forma un ràfec amb cabirons que sobresurt uns seixanta centímetres per les façanes sud, est i oest. Totes les obertures de la construcció són arrebossades, excepte les de la planta baixa de la façana que són de pedra. En una reforma recent s'hi ha afegit un porxo a l'entrada i un altre a la façana lateral. També en aquesta reforma s'ha adossat un edifici de maó a la façana posterior de dos nivells d'alçat i coberta com el volum principal, tot i que de menor alçada. A uns tres metres a l'est del volum principal es troba el volum secundari, de planta baixa i pis. Té una planta rectangular i està construït en pedra. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener d'orientació nord-sud. Les obertures són totes d'obra. L'acabat exterior és de pedra vista a la planta baixa del volum principal i la totalitat del secundari i la resta es troba arrebossat. A la part posterior de l'edifici principal hi trobem unes construccions destinades a l'activitat ramadera. | 08079-5 | Carretera C-59, Km 48,5 | Nom d' un mas del predi del Castell,del qual fou masoveria que depengué alternativament de les parròquies de Terrassola i de Santa Maria de l' Estany. Avui es troba dins el terme de l'Estany.El molí era mogut per les aigúes de la riera de l' Estany. El mas del molí del Castell fou local de col·lecta de taxes reials i botiga de pobres. | 41.8835700,2.1130900 | 426414 | 4637230 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52804-foto-08079-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52804-foto-08079-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52804-foto-08079-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici actualment molt renovat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52859 | Mina de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-l-estany | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles; MORROS, Jordi (2010) 'Una obra de sanejament del segle XVIII. La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' a Ausa, XXIV, nº 166. Ed. Patronat d'estudis osonencs, Vic, 2010. p. 753-780. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Canalització soterrada construïda amb pendent, per tal de facilitar el dessecament per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys dels prats adjacents, en el seu extrem superior, i evitar-ne l'estanyament. La galeria de la mina forma part d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. El traçat soterrat de la galeria de la mina té una directriu força lineal, de sud-oest a nord-est, i actualment compta amb tres boques exteriors (superior, central i inferior), diversos pous de ventilació (cinc d'ells actualment encara són oberts, amb ventilació a l'exterior, i, com a mínim, cinc pous més són cegats abans d'assolir la superfície), així com un ramal en direcció oest, situat a uns 340 m de la boca inferior, d'una longitud aproximada d'uns 15 m que acaba sobtadament amb un enderroc. En el moment d'iniciar els estudis previs al projecte de restauració, la mina comptava amb un esfondrament local de la galeria, situat a uns 120 m de la boca inferior. La boca superior, situada en l'extrem sud-oest, recull les aigües conduïdes pel rec del Mig, mentre que la boca central recull les aigües del rec de les Nogueres. La boca de sortida, en el seu extrem inferior, aboca les aigües a la riera de l'Estany o torrent de la Font d'en Sala, per sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró. | 08079-60 | Nucli urbà. Carrer de l'Escola, s/n | Des de l'edat mitjana hi ha documents que testimonien l'existència d'un sistema de recs, rases o canals a l'aire lliure. Però no és suficient per a dessecar la gran superfície. L'any 1554 l'abat de Cardona va promoure una intervenció d'enfortiment del rec de les Nogueres i del rec del Mig que consistia en enfondir-los i eixamplar-los. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Joan de Borda. Però tampoc va aconseguir la dessecació total de l'estany. En canvi, la construcció iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737 sí que va ser un èxit. En aquells moments -i des de finals del segle XVI- el Monestir de l'Estany i el seu terme pertanyia a un nou senyor: les Cinc Dignitats Reials, cinc canonges de les seus de Barcelona, Vic i Girona que actuaven com a cosenyors o cobarons. Ells són els promotors de l'obra i els mestres d'obres van ser Josep Pasqual i Marià Terricabres (1734-35) i per Josep Morató i Marià Terricabres (1735-37) | 41.8686100,2.1147300 | 426533 | 4635567 | 1734-37 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52859-foto-08079-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52859-foto-08079-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Josep Pascual i Marià Terricabres (1734-35) i Josep Moretó (1735-37) -mestres d'obres- | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52822 | Masoveria del Molí del Grau. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-moli-del-grau | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII-XX | La masoveria del Molí del Grau és una masoveria manifestament reformada, situada a l'est del nucli urbà de l'Estany, a prop del Molí del Grau, d'altres edificacions i de la riera de les Nogueres. Està construïda on hi havia hagut les dependències agrícoles del molí, que més endavant foren utilitzades com a masoveria. En l'actualitat, el volum s'ha habilitat com a habitatge modern. El volum és de planta irregular i presenta un sol nivell d'alçat, excepte un petit cos que sobresurt a la part sud-est. La superfície construïda és de 228 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal hi ha cinc obertures de notables dimensions i tancament de fusta. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna. L'acabat exterior és la pedra vista. | 08079-23 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | 41.8717700,2.1156600 | 426614 | 4635917 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici totalment renovat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52878 | Mare de Déu de l'Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lestany | XIV | <p>A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica, realitzada en alabastre policromat i documentada ja el s. XV. A l'interior cal destacar la talla d'alabastre del segle XIV de Mare de Déu de l'Estany. La Verge sosté amb el braç esquerre el Nen mentre l'alleta. Resta part de la policromia del mantell on destaca el blau d'atzur o de cobalt i els daurats.</p> | 08079-79 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8693600,2.1125600 | 426354 | 4635652 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Propietat Privada (Bisbat). Accés Públic | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 52992 | Local social. Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-cine | XX | Edificació de planta rectangular a quatre vents, tipus nau, cobert amb vessant orientat a llevant on s'adossa un cos central de doble alçada que conforma la façana principal. La planta baixa d'aquest cos central la conforma un únic volum, també de planta rectangular, que assoleix l'amplada de la nau, cobert amb teulada de vessant simple. Al tram central es disposa la portalada d'accés al recinte, mentre que a la planta pis, d'aquest cos adossat, se sobreposa una finestra de llinda plana que queda rematada per una coberta de triple vessant. El ràfec és resolt amb caps de biga pretensats i motllurats que donen entitat i rellevància aquesta part de l'edifici. El tractament del revestiment exterior dels murs és fet amb un enlluït pintat de color. | 08079-193 | Nucli Urbà. Carrer Doctor Vilardell, 16 | Amb la desaparició de l'antic local recreatiu, cine, teatre i ball que s'enplaçaba al costat de la Fabrica de Baix l'ajuntament va promoure la construcció d'un nou equipament social i recreatiu. El nou centre era hereu de l'activitat que anteriorment, dença de mitjans del segle XIX havien portat a terme locals com la Societat, el Centre o la Cooperativa. | 41.8679500,2.1127400 | 426367 | 4635496 | 1969 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52992-foto-08079-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Equipament públic: cinema i local social. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52952 | La Torre Nova de Cal Portabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-de-cal-portabella | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XX | Casa aïllada de planta rectangular amb tres nivells, orientada a migdia, amb coberta a quatre aigües. Aquesta estructura té un ràfec suportat sobre biguetes de morter amb caps de biga motllurat quedant rematat el seu vèrtex superior per una bola, també de morter modelat. La façana principal presenta un cos avançat amb una galeria de cinc arcs de mig punt i cobert amb una teulada a tres vessants. Presenta tres obertures de ventilació, just per sota del ràfec. A l'arc central es disposa una escala recta d'un sol tram flanquejada per una barana balustrada amb peces de morter modelat que dóna accés al jardí que s'obre a la part posterior de l'edificació. La façana posterior, alineada amb el carrer, té una composició simètrica a partir de l'eix central. Obrint-se una porta d'accés feta amb arc de mig punt a la planta baixa i una finestra a la planta pis que queden flanquejades per sendes finestres a cada una de les plantes. Simetria que es dóna també a les obertures de les dues façanes laterals. Tot i que en aquestes, l'obertura més meridional de la primera planta es correspon amb una doble finestra. Tot el conjunt està revestit sense cap tipus d'emmarcat a les obertures. | 08079-153 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 4 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8694100,2.1132700 | 426413 | 4635657 | 1937 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52952-foto-08079-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Es correspon a una de les primeres cases residencials d'estiueig de la població. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52806 | La Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-crosa | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVI-XVIII | La Crosa és una masia de grans dimensions situada molt a prop del nucli urbà de l'Estany, al nord, al pla de la Crosa, on predominen les terres de conreu. Consta d'un gran volum principal amb quatre volums secundaris que es destinen a les tasques agrícoles i ramaderes. El volum principal està construït en pedra, té els murs exteriors arrebossats. Té planta baixa, pis i golfes, la seva forma és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-oest. La superfície construïda és de 421 m2. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de quatre eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada. L'accés es fa per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1688'. Des de la façana nord-oest s'accedeix directament al primer pis a causa del desnivell natural del terreny. En aquesta, les obertures són totes arrebossades. A la façana nord només hi ha tres obertures, a la segona planta d'arc de llinda de pedra i una obertura a la planta baixa d'arc de llinda de fusta. La resta del mur està ocupat per un volum secundari annexat de planta baixa de construcció de maó sense arrebossar. El volum és de planta rectangular i té una coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. També hi ha un altre volum annexat, més petit, de construcció de pedra sense arrebossar, situat a la part oest de la façana nord. Aquest volum és de planta baixa i té coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. A la façana est el volum principal no té obertures. | 08079-7 | Camí de la Crosa, s/n | 41.8732700,2.1122800 | 426335 | 4636087 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52806-foto-08079-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52806-foto-08079-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52806-foto-08079-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aquest mas va ser fins al s. XIX propietat del Mas Postius de Muntanyola. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52812 | La Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XIII-XVII | Desgast propi del pas dels anys a l'edifici principal amb un cobert enrrunat. | La Carrera és una masia antiga situada al límit oest del pla de la Carrera, a l'est del terme municipal de l'Estany. A l'est, al pla, predominen les terres de conreu, mentre que a l'oest el terreny s'eleva i abunda el bosc de pi i alzina. La Carrera és una masia de grans dimensions formada per un volum principal i tres volums secundaris annexats, tots construïts en pedra i d'un sol nivell d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 562 m2. A causa del desnivell del terreny, l'accés es fa per ponent directament des de la primera planta. El portal és d'arc pla de pedra carejada, com també ho són les finestres, algunes de les quals presenten ampits motllurats. La façana de sol ixent està formada segons tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra. En destaca la central del primer pis, on hi ha inscrit l'anagrama de Crist 'IHS'. Entre dues d'aquestes finestres s'observa una reconstrucció del mur feta amb maó. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, havent perdut la pràctica totalitat de l'arrebossat original. Cal destacar una finestreta tapiada d'arc rodó. A l'altre costat del camí es conserva una pallissa en mal estat estructural, que s'obre formant un arc de punt rodó de pedra. | 08079-13 | Pla de la Carrera, s/n | El mas és documentat des del s. XIII. Segurament, el mas generà el cognom homònim, el qual fou molt abundant a l'Estany. | 41.8705400,2.1200300 | 426975 | 4635777 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui és propietat dels descendents del baró de Maldà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 52882 | Jardí Mossén Aureli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-mossen-aureli | XX | Zona enjardinada que ocupa l'entorn posterior del conjunt de les dependències monàstiques, església , capella del Santissim i casa rectoral. Al jardi hi ha un conjunt de parterres de pedra, així com alguns elements arquitectònic ornamentals, també hi és la font de la Mare de Déu de Montserrat. | 08079-83 | Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | 41.8691700,2.1127800 | 426372 | 4635631 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52882-foto-08079-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 53001 | Jardí costat Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-costat-ajuntament | XX | Espai enjardinat d'interès amb elements arquitectònics. Entre aquests es localitza una font obrada amb una roda de molí i una pica. Una placa en agraïment al Sr. Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament d'aigua a la població de l'estany i una gran pica monolítica de pedra picada que presenta una inscripció amb la llegenda PEY POC 1868. | 08079-202 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. | 41.8688300,2.1124800 | 426347 | 4635593 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53001-foto-08079-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53001-foto-08079-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 53012 | Jaciment Serrat de l'Horabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-serrat-de-lhorabona | COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J (1923). Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona. DAURA, A.; GALOBART, J. A (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). GUDIOL, J. 'Cistes de l'Estany'. Butlletí del Centre Excursionista Gurb. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (revisió any 2012). MUÑOZ, A. M.(1965). La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona. (Publicaciones eventuales; núm. 9. RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑÀ, M. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, p.44. RIUS SERRA, J (1920). 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] Vol. VI 19. TARRÚS, J (2003). 'Els constructors de megàlits. Catalunya: Cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal Ac'. Cota Zero. [Vic] 18, p.54-75. | Lloc d'enterrament: Inhumació col·lectiva en cista. Es tracta d'una zona muntanyosa, la serra de l'Horabona, que discorre de nord a sud al llarg de gairebé 3 quilòmetres, des de l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó (terme de Moià). El jaciment conegut del Serrat de l'Horabona consisteix en dos sepulcres situats al voltant d'aquesta zona, si bé un era a dalt del serrat i l'altre al peu mateix de la muntanya. El primer consisteix en una cista pètria d'1 m² i que conservava només tres lloses al seu lloc original quan fou excavat. Al seu entorn hi havia un túmul de 5 metres de diàmetre i no consta que l'excavació proporcionés cap mena de material arqueològic. El segon sepulcre es trobava en pitjor estat, ja que només tenia dues lloses laterals que conformaven un espai interior de 0,90 m d'ample per 1,30 m de llarg. No es constatà presència de túmul ni tampoc contenia aixovar. Aquest segon sepulcre fou considerat il·localitzable durant la confecció de la Carta Arqueològica del Bages el 1988. Sobre la no presència l'aixovar cal dir que ambdós sepulcres foren excavats a principis del segle XX per gent de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, en una actuació promoguda pel Museu de Vic. Cronologia: des de Neolític Mitjà-Recent fins a Neolític Final (-3500 / -2200) | 08079-213 | Serrat de l'Horabona | Ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. Excavació per part de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, a principis del segle XX. | 41.8580000,2.1204300 | 426994 | 4634384 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Datació cronològia -3500 | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 53016 | Jaciment de la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-casa-de-cultura | IIdC - XVI | <p>S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.</p> | 08079-217 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53016-foto-08079-217-1.jpg | Legal i física | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez | 85|94 | 1754 | 1.4 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||
| 52997 | Hort del Sagalès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-sagales | XX | Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres. | 08079-198 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s/n | L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector. | 41.8693800,2.1129000 | 426382 | 4635654 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52997-foto-08079-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 52864 | Goigs a Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-l-estany | XIX | Goigs a lloança de Santa Maria que es venera a la parròquia de l'Estany, Bisbat de Vic. -Puix de Déu sou tan amada,/ preserveu-nos de tot dany:/sigueu la nostre advocada,/Verge Santa de l'Estany. -Déu etern us ha escollida/ i l'Arcàngel heu cregut;/vostre sí treurà florida/ resplendent de celsitud./ L'Esperit que us ha ombrejada/ farà néixer el diví Tany. -Nit de goig. Betlem fulgura/ quan Jesús de Vós és nat/ sou la Mare intacta i pura/ del Mesies esperat./ Nostra raça és honorada,/ Déu de l'home es fa company. -Un estel el camí els mostra/ als tres Reis de l'Orient/ i confessen el Fill vostre/ Déu i Home Omnipotent./ A Jesús, o Mare amada,/ tota glòria li pertany. -Al·leluia. Tothom canta/ a Jesús ressuscitat/ El cor vostre, Mare santa,/ llum de Pasqua l'ha inundat./ La nit vostra és feta albada/ s'ha allunyat el dol i el plany. -Quina joia pels fills d'Eva,/ i quin goig pel vostre cor/ quan Jesús al cel s'eleva/ ple de glòria i resplendor./ La nissaga esclavitzada veu trencat el seu parany. -Al Cenacle amb Vós, Maria,/ els apòstols s'han unit/ i heu rebut amb alegria/ els set dons de l'Esperit./ Tota llengua era parlada,/ del país i de l'estrany. -Dalt del cel Déu us honora,/ goig suprem que Vós sentiu,/ de la terra i cel. Senyora,/ us corona Emperatriu./ De la glòria sospirada/ Vós en sou el viarany. -Feu que fruiti amb benaurança/ tota entranya que es consum/ suplicant amb l'esperança/ de portar un fill a la llum./ Quan veurà l'hora esperada/ vetlleu Vós el seu afany. -Que la llei de l'Evangeli/ sigui tot el nostre encís:/ la mala herba mai no arreli/ en les llars d'aquest país./ Beneïu nostra sembrada/ que ens és vida durant l'any. -TORNADA. Puix de Déu sou tan amada/ preserveu-nos de tot d'any:/ Sigueu la nostre advocada,/ Verge Santa de l'Estany. | 08079-65 | Santa Maria de l' Estany. Carrer Verdaguer, 2. | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 52867 | Gegants de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-l-estany | XXI | Gegants realitzats per la gent del municipi entre 2004-2005. Va ser un projecte cultural del municipi. Són de construcció casolana realitzats amb fusta i paper-cartó. Els seus noms són Arnau i Maria Estany, en referència a la boira que sura sobre l'antic estany a l'albada i a la mare de Déu de l'Estany. | 08079-68 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Dorctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 2005 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52867-foto-08079-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Projecte col·lectiu | ...'El disseny i construcció dels gegants de l'Estany ha estat un projecte intergeneracional i transversal organitzat per l'ajuntament i realitzat amb l'ajut de persones de totes les edats: els nens, nenes, pares, mares i mestres de l'escola, el jovent, els avis i les àvies, els artistes del poble... Vam començar ara fa quatre anys amb els nens i nenes de l'escola Ceip de l'Estany. Cadascú va fer un dibuix del gegant i la geganta que volia per al poble, a partir dels quals es van confeccionar els dissenys definitius intentant incorporar elements dibuixats per cada nen i nena. D'aquesta manera els gegants han tingut, des de bon principi, una mica de tots. Cada dissabte d'aquest darrer any, i amb l'ajut d'un geganter professional, tots els nens i nenes de l'Estany han modelat els caps de l'Arnau i la M. Estany. Després ha calgut construir l'estructura interior, tallar i cosir la roba (i quina feinada que han tingut les cosidores... metres i metres de tela que no s'acaben mai!) i ocupar-se dels últims detalls: el porró, la coca, el cistell amb flors, la regadora...' (segons paraules de M. Esperó). | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52837 | Font Vella o Font de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-o-font-de-les-eres | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XVIII-XIX | Construcció excavada sota el nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra, protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que conformen una esquena d'ase de secció triangular. La part més baixa de la construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font se situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les parets laterals. Al davant de l'arc que presideix l'escala descendent, hi ha una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la data 1756. . | 08079-38 | Nucli Urbà. Carretera de Barcelona - Carrer de l'Esport | El 1756 es va construir la font de les Eres, que va passar a anomenar-se la font Vella a partir de la construcció, abans del 1882, de la font del Prat. La làpida conservada al davant de l'accés deixa ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats Reials encarregades d'administrar l'abadia de Santa Maria de l'Estany en aquell moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així: 'Dr. Fernando Macià degà 1756'. La interpretació de la làpida és la següent: la paraula 'Fernando' (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres 'FERdo'. El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula 'degà' no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany. En un document de l'any 1890 apareix citada com 'la Fuente municipal del Estany, á dos minutos fuera del centro de la población (...) de agua permanente.' [Tabé, 1890, pàg. 11] En diverses ressenyes històriques contemporànies s'indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a 'font vella' però, tal com hem vist, en el document de 1890 la font de les Eres encara s'anomena com a 'font municipal', de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX. La font Vella apareix a diversos plànols històrics; al projecte de la carretera provincial (1882), al mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya (1914/1936), al projecte de variant de la carretera (1934), així com en diverses fotografies històriques. Durant l'any 1973 es realitzà una intervenció de conservació de la Font Vella, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa; cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona. Les actuacions previstes en la documentació conservada preveien adequar el desguàs de la font fins a la Mina, així com treballs de conservació dels paraments de pedra; amb un pressupost de 149.993'00 Ptes. | 41.8676100,2.1131600 | 426402 | 4635457 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52837-foto-08079-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | D'ús quotidià per als veïns, constitueix un referent d'identitat per als estanyencs. | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52838 | Font Pedrosa, Font de les Pedroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pedrosa-font-de-les-pedroses | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XVII | Abandonada | Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai. | 08079-39 | Vessant del serrat de l'Horabona | La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978] La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890] Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant. L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562: 'D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562' [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. 'La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura.' [Tabé, 1890, pàg. 8] | 41.8587700,2.1170200 | 426712 | 4634473 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52838-foto-08079-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 119|94 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 52835 | Font Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-jesus | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | La font de Jesús està situada en un marge de dalt el camí d'accés a la font del Molí del Castell. Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. | 08079-36 | Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59 | 41.8826800,2.1132700 | 426428 | 4637131 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52835-foto-08079-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Vora la font de Jesús, on es disposava d'aigua i d'argila, hi havia hagut un forn de teules. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc