Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
52961 | Cal Maneló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manelo-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | El revestiment de la façana està lleugerament deteriorat. | Edificació de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes amb coberta de doble vessant, orientat a migdia on s'obre la façana que queda alineada amb el vial del carrer. La composició de la façana s'articula a partir d'un eix vertical central on s'obre la porta a la planta baixa i ordena les obertures que s'obren a cada una de les plantes superiors. Aquesta queda flanquejada per una finestra, també amb muntants de pedra tallada i per una porta secundària al costat esquerre. Els muntants i els brancals d'aquestes obertures són fets amb pedra tallada local i amb llindes monolítiques, de les que en destaquen, especialment, la de la porta i les de les finestres de la planta pis. Estructures que presenten un ampit motllurat també d'una sola peça. Pel que fa a les tres obertures de la planta sota coberta, són d'un dimensionat més petit que les anteriors i queden ajustades al ras del ràfec. L'acabat del parament de la façana presenta, tot i que molt malmès, el revestiment de morter de calç i en els trams perduts es permet apreciar l'aparell de maçoneria de l'obra del mur de tancament exterior de l'edifici. El ràfec de la coberta presenta una triple filera de rajols, la central col·locada a punta de diamant. | 08079-162 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 8 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8699200,2.1111600 | 426238 | 4635716 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52961-foto-08079-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52961-foto-08079-162-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52966 | Carrer Sant Pere, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-5 | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada de planta baixa, pis i coberta a doble vessant vers el carrer i que està conformat per un cos original i un adossat a la part posterior. La façana principal queda alineada al vial del carrer amb una porta d'accés que és de doble full i s'obre a la meitat meridional, vers la cantonada. Aquesta té els brancals fets de pedra local tallada i presenta una llinda monolítica de grans dimensions, flanquejada per una finestra ampla, que s'ha obert en el lloc on hi havia una d'anterior. A la planta sota coberta, just per sota del ràfec de la coberta, es disposen dues finestres amb muntants i llinda de pedra amb ampit motllurat. Peces aquestes que són monolítiques. El parament exterior de la façana, preserva el revestiment de morter de calç, en destaca les peces de pedra de les obertures i els reforços de pedra treballada que presenta la cantonada. La façana lateral segueix el desnivell del carrer al qual afronta, on a la planta baixa hi ha un petit finestró emmarcat per quatre peces de pedra tallada i a un nivell superior, una obertura d'arc de mig punt. El parament del cos frontal és fet de maçoneria irregular i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada, on s'adossa el cos posterior de l'edificació. Treu porta aquest carrer i és de llinda plana i brancals fets de maó i ceràmica. Aquest volum està tot revestit d'un envellit de morter. | 08079-167 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8697900,2.1112100 | 426242 | 4635701 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52966-foto-08079-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
52962 | Cal Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pipes-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a l'est amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat que dóna accés a l'interior de l'immoble. A les plantes superiors es disposen dues finestres per planta. Es tracta d'un conjunt de línies senzilles que presenta un revestiment llis del parament exterior de la façana. | 08079-163 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 6 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698700,2.1112200 | 426243 | 4635710 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52962-foto-08079-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52962-foto-08079-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació reformada íntegrament, amb una nova ordenació de les obertures de la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52963 | Carrer Sant Pere, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-4 | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer on dóna la façana principal i coberta de doble vessant. La façana principal presenta una composició definida per un eix vertical, desplaçat a la meitat esquerra, que pauta la disposició de les obertures de les tres plantes que presenta l'edifici. A la planta baixa s'obre la porta d'accés que queda flanquejada per una finestra, mentre que a la planta pis, sobre la porta s'emplaça l'única finestra d'aquest nivell, per sobre d'ella hi ha una petita finestra a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan resoltes per un emmarcat de pedra local tallada en brancals i llindes monolítiques. El parament del mur és fet de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç. Just per sota del nivell del ràfec en destaca una estructura correguda de formigó que sobresurt del pla vertical de la façana on s'obre una estreta vidriera. | 08079-164 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 4 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8698300,2.1112800 | 426248 | 4635706 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52963-foto-08079-164-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
52906 | Cal Benet o cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat al nord amb coberta de doble vessant. La façana principal es defineix a partir d'una disposició regular de les obertures. A la planta baixa estan les portes d'accés i del garatge i per sobre d'aquestes, a cada una de les plantes dues finestres amb llinda monolítica i barana a l'ampit. El tractament de la façana és resolt amb un revestiment llis. | 08079-107 | Nucli urbà. Carrer Major, 23 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8686900,2.1113300 | 426251 | 4635579 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52906-foto-08079-107-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52905 | Ca la Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montserrat | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana principal vers el carrer. La seva composició es defineix a partir de l'eix que marca la porta principal i s'articula per les obertures de cada una de les plantes. Emmarcades per motllures de pedra picada local, destaca el seu dimensionat. La porta principal és d'arc de mig punt i presenta un dovellat regular ben dimensionat. Les finestres presenten llinda plana monolítica amb un cisellat de les arestes que es repeteix com a motiu, en cada un dels elements. La llinda de la finestra que es disposa sobre la porta principal, presenta una inscripció epigràfica amb la llegenda 1704. | 08079-106 | Nucli urbà. Carrer Major, 21 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687000,2.1114000 | 426257 | 4635580 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52905-foto-08079-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52912 | Cal Emiliu o Miliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-emiliu-o-miliu | XIX | Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc. | 08079-113 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 6 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688800,2.1114800 | 426264 | 4635600 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
52904 | Cal Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tori | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular que obre façana al carrer Major. Presenta una composició a partir de les obertures de cada una de les plantes. Aquestes obertures queden emmarcades per elements de pedra tallada amb motllures i cisellats decoratius. Destaquen els de la porta principal de doble ull, on es disposa una llinda monolítica plana i els de les finestres de les plantes superiors, també amb llindes monolítiques, una amb l'epigrafia d'una creu. La finestra, que es disposa a la planta baixa, queda tancada per un reixat de forja singular que dibuixa una quadrícula feta de barrots plants amb una petita portella registrable a la part inferior dreta. | 08079-105 | Nucli urbà. Carrer Major, 19 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687000,2.1115000 | 426265 | 4635580 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52904-foto-08079-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52913 | Cal Truà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trua | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Construcció de planta rectangular orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal presenta obertures amb brancals de pedra local tallada que l'emmarquen. El recinte del conjunt edificat té l'accés per un baluard amb porta de doble full i llindar teulat. | 08079-114 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 22 - 24 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8694900,2.1115100 | 426267 | 4635668 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52913-foto-08079-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52911 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva composició s'articula a partir de l'eix que defineix la porta principal de la planta baixa i de les obertures que es disposen a les dues plantes superiors. L'accés principal és resolt per una porta de doble full amb llinda plana monolítica. El conjunt de motllures de les finestres, presenten un motiu decoratiu definit a partir d'un motiu de línies regulars en forma de marc que envolten l'obertura. La llinda d'una de les finestres de la planta primera presenta una inscripció: 1700. | 08079-112 | Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 4 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8688500,2.1115400 | 426269 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52911-foto-08079-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52818 | Cal Petó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peto | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Cal Petó és una de les cases rurals que formen part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. És l'habitatge situat a l'extrem oest del conjunt d'edificis. El grup de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. La casa consta d'un volum rectangular orientat al sud-est, que consta de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 150 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de dos eixos definits per dos portals d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i dues finestres al pis, de les mateixes característiques i ampits motllurats. Un dels portals queda cobert per un cos quadrangular adossat a la façana, d'un sol vessant. En un extrem de la façana sudoest, on no hi ha obertures, s'observa un petit contrafort. A la façana posterior hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues a la primera planta, totes emmarcades de pedra carejada. Aquesta façana està parcialment tapada per un cobert que s'ha adossat a la casa del costat, Ca la Pubilla, els propietaris de la qual tenen previst unificar ambdues cases. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat de morter de calç original, sota les que s'observa el parament de pedra. | 08079-19 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 5 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580500,2.1117100 | 426270 | 4634397 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52818-foto-08079-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52818-foto-08079-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52903 | Ca la Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-roseta | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici entre mitgeres amb façana al carrer Major. Presenta una composició articulada a partir de l'eix que defineix l'accés principal, queda desplaçat vers a l'est. El conjunt d'obertures de cada un dels tres nivells que presenta la façana, planta baixa pis i nivell sota coberta, tenen els brancals de pedra local tallada. Elements que ofereixen un acurat tractament de les formes i motllures. Destacant les de la porta, amb carreus de grans dimensions i una llinda plana de tres carreus, així com els de la finestra principal de la planta pis. Sense desmerèixer els que emmarquen la petita finestra del segon pis, definida a partir d'un únic carreu per costat i el de l'ampit amb goteró. | 08079-104 | Nucli urbà. Carrer Major, 17 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687100,2.1116100 | 426274 | 4635581 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52903-foto-08079-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52910 | Cal Santapau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santapau | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia que presenta una portalada d'arc rebaixat adovellada amb pedra tallada en una de les façanes i una porta de garatge a l'altre. El seguit d'obertures que es disposen a cada una de les plantes són emmarcades per pedra tallada i llinda monolítica. L'aparell dels murs és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular. | 08079-111 | Nucli urbà. Carrer Major, 8 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687900,2.1116700 | 426279 | 4635590 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52910-foto-08079-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52902 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer i cobert amb teulada de doble vessant. La composició de la façana s'articula a partir de les tres obertures que s'obre a cada una de les tres plantes de l'edifici. A la planta baixa s'obren dues portes amb llinda plana i una finestra, sobreposant-se per cada pis dues finestres i un balcó per planta. El seu parament és fet d'aparell de maçoneria de pedra desbastada regular. El ràfec és fet per una línia de teula sobre maó pla. | 08079-103 | Nucli urbà. Carrer Major, 15 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687100,2.1116900 | 426281 | 4635581 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52902-foto-08079-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Allotjament Rural. Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52907 | Ca la Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pilar | XVIII-XX | Immoble de planta rectangular en cantonada orientat a migdia i cobert amb teulada de vessant simple que desaigua vers la façana principal. Té adossat un cobert de doble alçada al seu costat occidental. La façana ofereix una composició definida a partir de la porta d'accés de doble full, que s'obre a la planta baixa flanquejada per una finestra. Aquesta porta, està desplaçada al costat dret de l'edifici, quedant centrada a l'eix del carreró que dóna accés. Així mateix, a la planta pis s'obre un finestral i a la planta sota coberta una finestra de menors dimensions. El parament exterior del mur de tancament de la façana està acabat amb un revestiment llis de color rogenc. Pel que fa al cobert que s'adossa al cos principal de l'edificació, està obert pel seu costat est, per on s'accedeix. En destaca l'estructura de la coberta de vessant simple, feta per encavallada de fusta rematada amb teula. | 08079-108 | Nucli urbà. Carrer Major, 2 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8689500,2.1116900 | 426281 | 4635607 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52907-foto-08079-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52944 | Cal Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guardia | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al costat de ponent s'hi adossa un cos a doble nivell cobert per una teulada de vessant simple. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés que queda definida en un eix vertical que estableix el ritme de les obertures de les plantes superiors. La porta és feta amb brancals de pedra tallada i llinda plana on es poden apreciar les restes d'una inscripció epigràfica amb una inscripció epigràfica molt malmesa on sols s'identifiquen els numerals 07 i a sobre una creu. Al costat de la porta s'hi disposa una petita finestra també amb muntants de pedra local treballada. La façana lateral est afronta amb el carrer adaptant-se al pendent natural del terreny. Aquest pany presenta una obertura a la planta pis, també feta amb muntants de pedra tallada local. Pel que fa a la façana de ponent a cada planta s'hi obra una finestra també amb brancals i llinda de pedra tallada. El parament exterior dels murs de tancament de l'estructura de l'edifici és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades. | 08079-145 | Nucli urbà. Carrer Pedretes, 7 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700700,2.1116700 | 426281 | 4635732 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52944-foto-08079-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible pel cos adossat que aquest presenta així com pel tractament del parament exterior dels murs de tancament de l'edifici. Actualment és una casa de turisme rural -Cal Guardià-. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52927 | Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-6 | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia i amb coberta de doble vessant vers la façana principal, on s'alinea la façana. A la planta baixa s'obre, al costat esquerre, una gran portalada vidrada feta amb brancal de maó i llinda plana amb arc de descàrrega fet de maó. Mentre que al tram del pany dret, s'emplaça una gran porta de garatge amb llinda de fusta. A la planta pis es disposen dues obertures que se sobreposen damunt de les portes de la planta baixa. La del costat esquera, és un balcó amb una gran llosa i barana de ferro forjat amb barrots rectangulars ornamentats als extrems. Al costat dret s'obre una finestra amb brancal de pedra tallada i llinda monolítica, amb ampit tot motllurat i rematat a la part superior amb un fals arc conopial incís. Pel que fa al pis sota coberta, a cada una de les meitats de la façana s'obre una petita finestra, feta també amb emmarcament de pedra tallada local. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada, guardant una certa regularitat i lligat amb morter de calç. El ràfec amb una doble filada de maons pla i teula amb una volada acusada, esdevé un dels elements més rellevants de la façana. | 08079-128 | Nucli urbà. Plaça Major, 6 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691800,2.1117100 | 426283 | 4635633 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52927-foto-08079-128-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Preserva alguns elements de l'obra original del segle XVI. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
53003 | Mur de contenció del carrer Vic, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-del-carrer-vic-1 | XIX | Algun punt concret de l'aparell del parament està deteriorat. | Mur de contenció de terres en cantonada semicircular d'entre 2 i 3 m d'alçada i una traça de 20 m lineal, que afronta al voral septentrional del vial del carrer que actualment delimita. El tram més curt, és fet amb aparell de pedra desbastada col·locada en sec, mentre que la cantonada i mentre que el segon tram és fet amb el mateix aparell de maçoneria compost per pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç i alguns sectors rejuntats amb morter. Al final del tram més llarg, a tocar de la mitgera de l'edificació adjacent, es localitza un dipòsit interior de planta rectangular d'uns 3 m de fondària amb volta de mig punt feta de pedra desbastada per aproximació, igual que el paredat que el tanca per la part posterior. L'obertura que afronta al mur és amb llinda de bell nou i queda tancada per un reixat de barrots. | 08079-204 | Nucli urbà. Carrer Vic, 1 | 41.8701400,2.1117000 | 426283 | 4635740 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53003-foto-08079-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
52807 | Cal Gomís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gomis | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil) COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Cal Gomís és una casa entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans, al costat de la carretera C-59. La casa està formada per un volum construït en pedra de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 142 m2. La seva planta és rectangular amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. A la façana principal hi ha tres obertures, dues a la planta baixa d'arc de llinda de pedra i una a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'obertura principal té gravada en baix relleu a la llinda la inscripció 'VALENTI CHODINA RENOVAT 1797'. Part de la llinda està exfoliada i s'ha perdut part de la inscripció. A la façana nord-oest hi ha tres obertures, una finestra, una porta a la planta baixa i una finestra a la primera planta, totes d'arc de llinda de pedra. | 08079-8 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 2 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581300,2.1118700 | 426284 | 4634406 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52807-foto-08079-8-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Carrer situat al veïnat del Prat i format per Cal Cases, Cal Gomís, Ca la Pubilla, Cal Isidro i Cal Petó.Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts.Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana.Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
52909 | Carrer Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el carrer. La façana guarda una disposició regular de dues obertures per planta alineades en relació a dos eixos verticals. Corresponent-se els de la planta baixa amb la porta d'entrada i la porta del garatge. L'aparell constructiu del parament exterior de la façana és fet de carreus regular disposat en filades horitzontals a trenca junt de pla i amb emmarcat de pedra tallada les finestres de les plantes. El ràfec de la coberta és fet amb una línia de rajola a punta de diamant. | 08079-110 | Nucli urbà. Carrer Major, 6 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688100,2.1117300 | 426284 | 4635592 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52909-foto-08079-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52918 | Cal Rubís o Cal Terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubis-o-cal-terrissaire | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i amb coberta a doble vessant vers la façana principal que dóna al carrer. La façana presenta una composició regular a partir d'una distribució uniforme de les obertures de cada una de les tres plantes. A la planta baixa les obertures es corresponen amb dues portes d'accés, una de full simple i l'altra amb vidriera de tres mòduls resolta amb arc rebaixat adovellat. Pel que fa a les obertures de la planta pis, just per sobre de la portalada, es disposa un balcó amb barana de ferro. La resta de la composició de les obertures es defineix a partir de tres grans finestres, dues per planta i una tercera guardant la composició del balcó. L'aparell és de pedra tallada regular, disposat horitzontalment, mentre que el ràfec és fet amb caps de biga de fusta. | 08079-119 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 1 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8693400,2.1117200 | 426284 | 4635651 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52918-foto-08079-119-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52926 | Cal Majoral o Cal Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majoral-o-cal-gaja | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgers de planta baixa i tres plantes amb coberta de doble vessant que té la façana principal vers la plaça Major on s'obre porta. A la planta baixa s'hi disposen dues portes amb llinda de bell nou que donen accés a l'habitatge abastant tot l'ample de la façana. Les obertures de les plantes superiors s'articulen a partir d'un eix vertical centrat, una a la planta primera i segona i tres a la planta sota coberta. La de la primera planta es correspon amb una balconada que recorre tot l'ample de la façana. L'obertura d'accés, té una llinda amb rebaix d'arc conopial acabat en creu que queda flanqueja per una marca epigràfica amb l'any 1572. Al segon pis, sobre el mateix eix es disposa una finestra balconera, també amb llinda monolítica, en aquest cas sense cap inscripció epigràfica. Les tres obertures del pis de sota coberta queden distribuïdes de forma equidistant per l'ample de la façana, just a partir del referit eix. Aquestes són de reduïdes dimensions i també queden emmarcades per pedres de pedra local tallada. Del conjunt de la coberta en destaca l'estructura de la cornisa conformada per un voladís de fusta amb cairons. | 08079-127 | Nucli urbà. Plaça Major, 5 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8692400,2.1117200 | 426284 | 4635640 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52926-foto-08079-127-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52813 | Ca la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pubilla | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Ca la Pubilla és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el segon del conjunt començant per l'oest, entre Cal Petó i Cal Sidro. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 106 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una finestra que ha estat ampliada modernament. La façana posterior, que en l'actualitat s'utilitza com a principal, es troba manifestament reformada. Té tres obertures, dues a la planta baixa i una a la primera planta, totes de factura moderna. Destaca un pilar de ferro que sosté, amb dues biguetes de ferro, un petit porxo que protegeix l'obertura que dóna accés a l'edifici per aquesta façana nord-oest. L'acabat exterior és de pedra vista. | 08079-14 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 4 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580800,2.1118900 | 426285 | 4634400 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52813-foto-08079-14-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52901 | Cal Cintet o Cal Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-o-cal-codina | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que guarda l'alienació del carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana és resolta per una porta de doble fulla amb arc rebaixat de muntants i dovellat de pedra tallada que s'obre a l'eix de l'edifici. A les plantes superiors, es disposen dues finestres per planta que guarden la simetria del conjunt. L'aparell està fet de maçoneria de pedra desbastada quedant remarcats els muntants de les obertures així com el reforç de pedra carejada de les cantonades. El carener està fet de maó pla i teula. | 08079-102 | Nucli urbà. Carrer Major, 13 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687400,2.1117500 | 426286 | 4635584 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52901-foto-08079-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació parcialment remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52928 | Cal Caio, Cal Podai o Cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caio-cal-podai-o-cal-doctor | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat cap a llevant, amb coberta de doble vessant que treu aigua a la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana es defineix a partir d'un eix central, on s'alinea l'única obertura que hi ha en cada una de les tres plantes, en què s'articula la distribució interior de l'immoble. A la planta baixa s'obre una gran portalada vidrada a la qual se li sobreposa un balcó amb una gran llosa amb barana de ferro, que assoleix l'amplada de tota la porta del nivell inferior. Obertura que, a la vegada, se li sobreposa un altre balcó de menors dimensions a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra local tallada, tant en brancals com en llindes. L'aparell del mur de tancament de la façana, és fet de maçoneria de pedra desbastada i lligada amb morter de calç que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. El ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga que sobresurten del pla de la vertical de la façana. | 08079-129 | Nucli urbà. Plaça Major, 7 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691200,2.1117500 | 426286 | 4635626 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52928-foto-08079-129-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local, amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu ceramista Josep Roig i Ginestós 1898-1993. Nascut en aquesta casa.'. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52917 | Cal Ferrer Vell o cal Méro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-vell-o-cal-mero | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres amb coberta a doble vessant i façana principal paral·lela al carrer. La composició de la façana es defineix amb la gran portalada de doble full que defineix un eix central, a partir del qual s'obre de forma simètrica les obertures de cada una de les plantes. A la planta baixa, al costat de la gran portalada, es disposen dues obertures de secció allargada que queden emmarcades per pedra local tallada. La de l'esquerra és una porta mentre que la de la dreta és una finestra, sota la que es disposa un banc de pedra amb el seient monolític. A la planta principal, una gran balconada amb barana de ferro ocupa el tram central de la façana, quedant aquest flanquejat per dues finestres. Les tres obertures d'aquesta planta estan fetes amb pedra local tallada amb perfil interior cisellat i disposen de llinda monolítica i, en el cas de les finestres d'ampit motllurat. La llinda que donà accés a la balconada té una inscripció amb la llegenda PERA SENTIES - FERRER 1752 que emmarca un rombe amb filigrana coronat per una creu patada. El costat dret de la llinda també presenta una llegenda ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS I DE MARIA 1792, que emmarca un cor amb filigranes coronat per una creu patada. De les obertures d'aquesta primera planta cal destacar el treball de fusteria, especialment dels porticons i finestrons. A la planta sota coberta s'obra un segon balcó amb barana de ferro que també està flanquejat per dues finestres. Bé que aquestes obertures no estan emmarcades per muntat de pedra. El conjunt del parament de la façana presenta un revestiment de morter de calç que realça els motllurats de pedra de les obertures. El ràfec de la coberta presenta una alineació de caps de biga de fusta treballats. | 08079-118 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 3 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694100,2.1117500 | 426287 | 4635659 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52917-foto-08079-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. Destaca la fusteria de les obertures de la planta pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52954 | Carrer del Serrat s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serrat-sn | XIX | Construcció de planta rectangular, feta amb aparell de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç, amb les cantonades reforçades amb pedra carejada. La coberta és de teula a un vessant vers l'actual carrer on s'obre la façana on hi ha la porta d'accés. Aquesta és d'un full amb un finestró central registrable i tancada amb un forrellat de ferro i amb llinda monolítica de grans dimensions que queda al costat esquera. Just per sota del nivell de la coberta es disposa una petita obertura, amb els laterals, la llinda i l'ampit són fets amb una pedra plana. | 08079-155 | Nucli urbà. Carrer del Serrat, s/n | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702200,2.1117500 | 426288 | 4635748 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52954-foto-08079-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52954-foto-08079-155-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Construcció vinculada a l'activitat agrícola. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52908 | Cal Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral, que s'obre al carreró. La composició de la façana principal es disposa a partir de les dues obertures que s'emplacen a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra reixada de forja. Obertures estan fetes amb emmarcat de pedra local tallada i llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis, just per sobre de la finestra de la planta baixa hi ha l'única obertura d'aquesta planta. La façana lateral presenta acabat resolt per un revestiment llis uniforme que es disposa per sobre d'un sòcol de maçoneria. De les dues obertures que es disposen per planta, crida l'atenció els elements petris d'una finestra que està tancada per un reixat reticular de forja, amb una llinda monolítica decorada i un ampit motllurat. El parament de la façana és fet amb aparell de maçoneria desbastada disposat de forma regular. El ràfec de la coberta és fet per una peça ceràmica en forma de teula i amb fons pla de maó. | 08079-109 | Nucli urbà. Carrer Major, 4 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688400,2.1117900 | 426289 | 4635595 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52908-foto-08079-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52914 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-0 | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici en cantonada alineat amb el carrer i de tres plantes d'alçada. El mur de tancament lateral de l'edificació presenta una obertura a cada un dels tres nivells de les plantes de distribució interior. Estructures que queden emmarcades per pedra local tallada. Destaca, la planta pis oferint un cisellat emmarcat del brancal i la llinda i un ampit motllurat. El parament exterior del mur és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per carreus i pedres disposats horitzontalment amb forces falques de materials diversos, entre els que predomina els fragments de maons. Les cantoneres són fetes amb carreuat regulat que emmarca el parament. | 08079-115 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 9 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8696500,2.1117700 | 426289 | 4635685 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52914-foto-08079-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52925 | Can Valeri, Ca l'Abad, Cal Codina o Cal Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-ca-labad-cal-codina-o-cal-verdaguer | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI | Casa de planta rectangular orientada a l'est que queda avançada respecte a les edificacions adjacents que l'afronten i que sobresurt respecte als dos espais que s'obren a cada costat; la plaça Major i la plaça del Monestir. L'edifici és de tres plantes i està cobert amb teulada de doble vessant vers la façana principal que s'obre a l'est. La façana està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt adovellada per peces de gran format, que queda centrada a la façana. Per sobre d'aquesta, a l'alçada de la planta pis s'obre una finestra de brancals de pedra motllurada amb llinda monolítica amb la inscripció AH i l'any i ampit amb motllura ornamentada. Estructura que, a la vegada, queda rematada per les restes d'una antiga obertura cegada, feta també amb motllurat de pedra tallada local. A la façana lateral que dóna a migdia es disposen, tres obertures, una per planta, que queden definides a partir d'un mateix eix vertical. La de la planta baixa és una porta feta amb arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra tallada i per sobre, es disposen dues finestres també emmarcades de pedra. Mentre que a la part nord sols en destaca una petita finestra a la planta pis. A l'interior es conserven arcs apuntats, tant als baixos com a la planta primera. A la part posterior de l'edifici es conserva les restes d'un matacà. D'altra banda, el parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra tallada que guarda l'horitzontalitat de les filades i que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. | 08079-126 | Nucli urbà. Plaça Major, 3 | Es diu, que és de les primeres cases del poble. La construcció actual manté trets gòtics amb altres posteriors. La llinda de la porta data una renovació de l'edifici de 1502. En un moment no concretat, es va abaixar el sostre eliminant dues torrelles de vigilància de secció circular que hi havia a banda i banda de la façana. Aquest fet, l'existència d'un matacà als darreres i la seva situació a l'entrada del camí que porta a Oló, fa pensar que l'edifici tingués una funció defensiva. Més recentment havia estat hostal, carnisseria, traginers... hi ha un forn de pa de 1830. | 41.8692900,2.1117800 | 426289 | 4635645 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52925-foto-08079-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Celler d'en Valeri. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52916 | Ca l'Et-Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-let-xic | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra. A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra. A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés. | 08079-117 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 5 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694700,2.1117900 | 426290 | 4635665 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52916-foto-08079-117-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació remodelada en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52824 | Cal Sidro, Cal Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-cal-isidro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Cal Sidro és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el tercer del conjunt començant per l'oest, entre Ca la Pubilla i Cal Gomís. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est, de planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 124 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc rebaixat adovellat, sobre el qual hi ha una finestra emmarcada amb pedra carejada i ampit motllurat. A la façana posterior hi ha una única finestra de les mateixes característiques. La planta baixa queda tapada per un annex adossat d'un sol nivell d'alçat i coberta a un sol vessant. L'acabat exterior de la construcció és de restes d'arrebossat de morter de calç, sota el qual s'observa el parament de pedra. | 08079-25 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 3 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581100,2.1119600 | 426291 | 4634404 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52824-foto-08079-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52824-foto-08079-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52915 | Carrer dels Monjos, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-7 | TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple vers la façana lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada de fusta de doble full, que presenta un acurat clavetejat i que està emmarcada per blocs de pedra local tallada i per una gran llinda monolítica que porta una inscripció molt malmesa i il·legible. A la part inferior hi ha un llindar monolític, també fet de pedra local tallada. La composició de la façana queda articulada a partir de dos eixos verticals, un de principal, definit per la referida portalada i per un segon paral·lel a l'anterior, situat més a la dreta. És en aquest segon, on a la planta baixa s'obre una finestra, també emmarcada per pedra local tallada i llinda monolítica. A la planta primera un gran balcó corregut, amb barana de ferro, abasta la meitat de la façana i que té accés per una obertura emmarcada per pedra tallada i llinda monolítica. Tipologia constructiva que es repeteix a una altra finestra que s'obre, en aquesta mateixa planta, just a la vertical de l'altre eix. A la planta sota cobert s'obre un balcó que queda al mateix eix vertical que la portalada. Està emmarcat amb muntant de pedra tallada i llinda monolítica i presenta una barana de ferro. A l'extrem dret de la façana, vers el segon eix, es disposa una finestra de petites dimensions. El parament de la façana és fet amb aparell de pedra tallada disposat de forma regular i amb alguns trams de maçoneria, tot lligat amb morter de calç. | 08079-116 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 7 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118000 | 426291 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52915-foto-08079-116-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52889 | Carrer dels Monjos - Carrer Fosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-monjos-carrer-fosc | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XV-XVIII | Carrer estret i tortuós, en pujada, que va des del pla del monestir cap a Oló. Destaquen l'edifici de la casa núm. 6 pel seu portal dovellat d'estructura renaixentista, la casa núm.3 per les seves llindes amb inscripcions de 1792. El conjunt de les cases està construït amb pedra local (gres vermell, fàcilment degradable). El prototipus de casa és estreta, amb paret mitgera, de tres plantes, la de baix destinada per animals, primer pis com a habitatge i golfes. El carrer avui està enllosat i a la part superior, que ha de salvar més desnivell, hi ha escales. Les façanes de les cases són a diferents nivells per adaptar-se al pendent. Predominen els portals rectangulars, no massa amples, combinant amb algun portal rebaixat. | 08079-90 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos. | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118200 | 426293 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52889-foto-08079-90-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antigament hi havia un hostal on els traginers i les mules que es dirigien cap al Lluçanès descansaven. | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52891 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-7 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLC i TORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIV-XVIII | Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'alineen guarden l'obra de les façanes originàries, especialment les d'època moderna. | 08079-92 | Nucli urbà. Carrer Major. | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8688300,2.1118300 | 426293 | 4635594 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52891-foto-08079-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52955 | Carrer Pedretes, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pedretes-12 | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant, orientada al sud on s'obre la façana principal. La seva distribució interior es fa a partir de tres nivells; planta baixa, pis i pis sota coberta. La façana principal s'articula a partir de les obertures de cada una de les plantes, que queden definides mitjançant dos eixos verticals. Dels quals, el més oriental, és on s'emplaça la porta principal que presenta una llinda amb la data inscrita de 1853, coronada per una creu. Planta on s'obre una segona porta vers la cantonada, també amb muntants i llindes de pedra tallada. Igual que la resta d'obertures de les altres dues façanes, la posterior i l'oest. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera. | 08079-156 | Nucli urbà. Carrer Pedretes, 12 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8700200,2.1118200 | 426293 | 4635726 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52955-foto-08079-156-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
53004 | Paviment carrer Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paviment-carrer-monjos | XIX-XX | Paviment fet de lloses planes, majoritàriament de pedra local i pissarres, de diverses formes irregulars i mides disposades sense cap patró concret, tot i que guarden una certa composició horitzontal. Aquestes presenten un llaguejat prominent fet de morter que caracteritza el format de l'aparell constructiu i es disposen en un pla que presenta un lleuger pendent. Per salvar l'acusat desnivell del carrer, especialment en el sector superior del carrer, se succeeixen trams nervats, remarcats per vorades de pedra tallada rectangular disposades de forma perpendicular a l'eix del carrer. El lleuger pla inclinat que presenten aquests trams, permet anar salvant la diferència de cota que existeix entre els dos extrems del carrer. L'amplada d'aquests és variable, reduint-se progressivament la seva amplada a mesura que s'acosten al cap del carrer superior, on el pendent del terreny és més acusat. | 08079-205 | Nucli urbà. Carrer Monjos | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694200,2.1118300 | 426293 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53004-foto-08079-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
52815 | Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan.(1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | Cal Cases és una de les edificacions que formen part del grup de cases que conformen el Raval del Prat. El conjunt està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge de Cal Cases és el que està situat més a l'est del conjunt. La casa està formada per un únic volum principal construït en pedra, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 179 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El pendent de la coberta orientat al nord-oest es troba a una alçada lleugerament inferior al del pendent orientat al sud-est, resultat d'una ampliació moderna en alçada. A la façana principal hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa i tres finestres a la primera planta, d'arc de llinda de pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, a la planta baixa hi ha una porta i una finestra i al primer pis trobem dues finestres d'arc de llinda de pedra. En una reforma recent s'ha adossat a aquesta façana un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat i tancat amb obertures d'alumini. La façana nord-est presenta tres petites finestres i un portal d'arc pla de pedra carejada tapiat. L'acabat exterior és de pedra vista. | 08079-16 | Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 1 | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8581600,2.1119900 | 426294 | 4634409 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52815-foto-08079-16-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52871 | Carrer dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-caputxins | AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). | XVIII | Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples. | 08079-72 | Raval del Prat. | El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir. | 41.8580600,2.1119900 | 426294 | 4634398 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52871-foto-08079-72-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52919 | Cal Camat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camat | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edificació de planta rectangular en cantonada amb façana principal alineada amb el carrer i coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral. La composició de la façana principal es defineix a partir de les obertures que presenten els dos nivells en què queda articulada la seva distribució interior. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full que està emmarcada per brancals de pedra tallada i una llinda amb la inscripció 1792. Aquesta està flanquejada per una petita finestra, també, amb muntants de pedra tallada. A la planta pis, centrat a l'eix de la porta, s'hi obre l'accés a un balcó amb barana de ferro fet amb brancals de pedra i llinda monolítica que queda al costat d'una finestra amb brancals també de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. Pel que fa a la façana lateral, sols presenta unes petites obertures per planta, situades vers al constat de llevant. El parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra desbastada guardant una certa horitzontalitat, amb reforç de pedra regular a les cantonades. El ràfec de la coberta és senzill i sols presenta una línia de maons. | 08079-120 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 12 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8697000,2.1118300 | 426294 | 4635691 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52919-foto-08079-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52924 | Cal Flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flor | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis. | 08079-125 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694200,2.1118400 | 426294 | 4635660 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52924-foto-08079-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52929 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-0 | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant i façana principal que obre porta a la plaça Major, ofereix una cornisa que en remarca el timpà de la coberta. | 08079-130 | Nucli urbà. Plaça Major, 8 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8691100,2.1118400 | 426294 | 4635625 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52929-foto-08079-130-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52930 | Cal Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sitges-0 | XVIII | Interior en mal estat així com alguns trams del parament exterior de la façana principal. | Edifici de planta rectangular i quatre plantes amb coberta a doble vessant que està orientada a l'est, on es defineix la façana principal i on obre porta. La composició de la façana es defineix a partir d'una distribució regular de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la part central de la planta baixa se situa una porta de doble full amb llinda sobre mènsules que queda flanquejada per dues portes laterals simples. Al pis principal és presidit per un balcó amb barana forjada que queda al mig de dues obertures que s'obren a cada un dels costats. Distribució que es repeteix al segon pis, tot i que és la finestra balconera de l'esquerra la que assoleix el protagonisme, enfront de les altres dues finestres d'aquesta planta. El pis de sota la coberta presenta dos finestrals sense ampit, un d'ells amb fusteria, habilitat per l'emmagatzematge de productes que denoten la funció agrícola d'aquesta planta. A excepció d'aquestes últimes obertures la resta estan fetes amb brancals i motllures de pedra local. A la llinda de l'obertura central, redefinida com a balcó, hi ha una inscripció epigràfica força malmesa que no permet la seva lectura sencera. | 08079-131 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 9 | 41.8690100,2.1118400 | 426294 | 4635614 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52930-foto-08079-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52900 | Cal Pere Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coll | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada. El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana. | 08079-101 | Nucli urbà. Carrer Major, 9 - 11 | Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. | 41.8687800,2.1118600 | 426295 | 4635588 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52900-foto-08079-101-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52920 | Cal Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici entre mitgeres, amb una planta rectangular, queda alineat al carrer on obre façana. És cobert amb teulada de doble vessant que treu aigües a la façana principal. La composició d'aquesta façana queda condicionada pel fort desnivell que presenta el carrer, fet que condiciona una de les dues obertures de la planta baixa, quedant elevada respecte a la rasant del carrer. Aquesta obertura presenta un arc rebaixat de mig punt amb brancals de pedra tallada. Actualment resta parcialment paredada i s'obre, al tram superior de l'obertura original, una finestra reixada. A un nivell inferior s'obre l'actual porta d'accés feta també, amb muntants de pedra tallada i de llinda monolítica. Al nivell del primer pis s'obre un gran finestral emmarcat per brancals de pedra tallada i llinda monolítica i amb ampit motllurat, també d'una peça. A la planta que queda sota la coberta es disposen dues finestres amb brancals, llindes i ampits de pedra, que es corresponen amb l'eix de les obertures dels pisos inferiors. El conjunt del parament exterior de la façana és fet d'aparell de pedra tallada disposat de forma regular, remarcant la disposició horitzontal. | 08079-121 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 10 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8696500,2.1118600 | 426296 | 4635685 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52920-foto-08079-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52996 | Cal Ferrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-castell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que presenta la façana principal vers el carrer dels Monjos on obre porta. La seva distribució interior es defineix en tres nivells, corresponent-se les obertures de la façana a cada una d'aquestes plantes. Una gran porta amb llinda amb permòdols vertebra la façana i defineix l'eix de la seva composició. Articulada a partir de balcons que, actualment, s'obren a cada planta. El conjunt de totes aquestes obertures són emmarcades per pedra local tallada amb llindes monolítiques. D'entre les quals en destaca la llinda de la finestra principal de la primera planta que porta una inscripció CASA 1800 MOGUER. Així mateix, en destaca el ràfec de la teulada que és de quatre filades, l'inferior de punta de diamant, tot policromat de color rogenc. A la planta baixa, a la dreta de la portalada principal, es disposa una altra porta d'accés simple. | 08079-197 | Nucli urbà. Plaça Major, 2 | Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. | 41.8693700,2.1118600 | 426296 | 4635654 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52996-foto-08079-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
52921 | Ca l'Endal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lendal | TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres i distribució interior articulada a partir de planta baixa i dos pisos i coberta de teula a doble vessant que té la façana principal vers el carrer dels monjos, on s'obre porta. Aquesta és resolta amb un arc rebaixat fet amb dovellat i brancals de pedra local. La composició de la façana es defineix a partir de l'eix de la porta, que queda desplaçada a la dreta, i a partir del qual s'articulen les obertures de les plantes superiors, una per planta. D'aquestes en destaca el dimensionat de la finestra del primer pis, emmarcada per brancals de pedra local, llinda i goteró de l'ampit monolítics. Pel que fa a l'obertura de la planta, sota coberta, tot i guardar el mateix ordre compositiu que l'anterior, és de dimensions més reduïdes. | 08079-122 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 8 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695900,2.1118700 | 426297 | 4635678 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52921-foto-08079-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Interior reformat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52922 | Cal Xic Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-ton | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | El parament exterior de la façana presenta alguns punts precaris. | Gran casal de planta rectangular entre mitgeres que està presidit per una façana principal que obre porta al carrer dels Monjos. La composició de la façana es vertebra a partir d'una porta d'arc de mig punt amb dovelles de secció ample que denota la sumptuositat de l'obra original. Destacant la seva estructura renaixentista. Quedant centrada a l'eix de la façana i articulant la composició del conjunt d'obertures de la façana; una al costat esquerre de la porta, dos a la planta principal i una a la que queda sota la coberta. Elements que tots són emmarcats per peces de pedra local tallada amb motllures ornamentals als brancals i les llindes, les quals, igual que el trencaaigües, són monolítics. El finestral de la planta baixa, resolt amb un arc escarser, presenta actualment un paredat parcial de la seva part inferior, quedant tancada l'obertura amb un reixat quadriculat de forja amb barrots plans. L'estat del parament exterior de la façana permet copsar l'abast i entitat dels processos de reforma i condicionament que aquest ha experimentat al llarg dels temps. | 08079-123 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 6 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8695300,2.1118700 | 426297 | 4635672 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52922-foto-08079-123-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||
52923 | Ca la Manela o cal Pep Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-manela-o-cal-pep-gran | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XVIII | Edifici de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes i coberta de teula a doble vessant, que presenta la façana principal vers l'oest on obre porta al carrer dels Monjos. Aquesta és resolta amb arc rebaixat compost per elements de pedra local tallada. La clau de l'arc presenta una inscripció amb la llegenda JOAN SOLA ANY 1807. Actualment l'estructuració de la façana s'articula a partir de la disposició de les obertures de cada una de les plantes, no guardant un ordre compositiu concret. La porta és de doble full i queda desplaçada a l'esquerra de l'eix central de façana, quedant flanquejada pel costat dret d'un finestral emmarcat també per brancals de pedra i llinda i ampit de monolítics, que tanca la seva obertura amb un reixat quadriculat de forja de barrots plans. A la planta primera s'hi disposen dues finestres contigües, una al costat de l'altra amb motllures i brancals de pedra tallada dels que en destaca l'ampit motllurat així com el detall decoratiu de la llinda d'una de les finestres. Al pis superior que queda sota la coberta, s'hi disposa una petita finestra, just sobre l'eix de l'anterior, també amb tot l'emmarcat de pedra. | 08079-124 | Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 4 | Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. | 41.8694800,2.1118700 | 426297 | 4635666 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52923-foto-08079-124-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
52931 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-0 | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres que queda orientat a llevant, cobert amb teulada de doble vessant, treu aigües a la façana principal. Es tracta d'un cos estret i allargat que obre una portalada a l'ample de la façana a la qual se li sobreposen dues plantes amb una única obertura rectangular. El tractament de l'acabat del parament del mur és resolt amb un revestiment llis. | 08079-132 | Nucli urbà. Plaça Monestir, 10 | 41.8689600,2.1118800 | 426297 | 4635608 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edificació molt remodelada els segles XIX i XX. Fleca. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.