Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52809 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-0 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XIV-XX | El Castell és un mas senyorial o casal que es troba a la part nord del terme municipal de l'Estany en una zona aïllada i poc habitada. Està situat en una zona de petits turons envoltats de bosc. Hi ha una zona de bosc de pi, una zona de forest baixa, terres de regadiu i terres de secà. El Castell consta d'un volum principal anomenat la Casa Gran i dels següents volums secundaris: la Casa del lleure, la masoveria, la caseta dels guardes, el garatge, la granja, la quadra dels cavalls, el graner, el mirador de Sant Feliuet, la pèrgola, el porxo de jocs, les casetes dels gossos, la piscina, la pista de frontó/pàdel, el jardí florentí, la zona de pícnic, el llac romàntic, set pous i dues basses. La Casa Gran té una superfície total construïda de 888,65 m2. El volum que contemplem en l'actualitat és conseqüència d'una reforma molt important, en què es van alterar sensiblement les característiques constructives del mas per donar-li un aspecte més senyorial. És de planta quadrangular, amb la façana principal orientada al sud, i es compon de planta baixa, pis i golfes. Està construïda en pedra i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal queda tancada frontalment en un extrem per una lliça i un cos de dos nivells d'alçat, formant un pati enmig. La planta baixa del cos s'obre a ponent amb un pas porticat d'arc rebaixat a la planta baixa, amb una finestra d'estil neogòtic al pis. Des del pati, es pot accedir a la planta pis del cos mitjançant unes escales amb barana de ferro forjat i esglaons de pedra. El frontis que queda visible presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'PERE CASTELL en 1581', sobre el qual hi ha una finestra amb guardapols i escut a la llinda. A l'altre extrem del frontis s'hi adossa un nou cos, obert amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i pilars de pedra tallada al pis que suporten la coberta. La resta de façanes presenten finestres de pedra carejada i ampit motllurat, així com en forma d'espitllera a la façana posterior. L'acabat exterior és de pedra vista. La casa del lleure està situada a deu metres de la Casa Gran, està construïda en pedra i té 729,88m2. Està orientada a l'est i es compon de planta soterrani i de planta baixa. Té dues cobertes de teula àrab, la més gran de quatre aiguavessos amb el carener principal perpendicular a la façana principal i la més petita és de teula àrab d'un únic aiguavés. La Masoveria és a uns 15 metres al sud de la Casa Gran, és una edificació de pedra de planta rectangular de 307,69m2. Està orientada a l'oest i es compon de planta semisoterrani, de planta baixa i de planta pis. La casa és de pedra i la seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. La caseta dels guardes es troba a uns 20 metres de la Casa Gran i annexada a la Masoveria, és una edificació de pedra de planta rectangular i de 29,18m2. Està orientada a l'est i es compon d'una única planta baixa. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. A la façana principal est, hi ha una única obertura que es correspon amb l'entrada de l'apartament. A la façana nord, hi ha una única obertura que correspon al bany. A la façana sud, hi ha una gran obertura que dóna accés a l'exterior amb una zona empedrada i una altra de grava. Destaca, davant d'aquesta façana, un pou de pedra. El garatge està situat a 7 metres de la façana sud‐est, és una edificació de planta baixa construïda amb pedra, de planta rectangular i de 105,15m2, amb capacitat per a cinc o sis cotxes. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. | 08079-10 | Nord del municipi de l' Estany | Al portal d'entrada una inscripció diu' Pere Castell en 1581'. La part posterior ha estat reformada a principis del s. XVIII (llinda de 1706). A mitjans del s. XVIII, una pubilla es casà amb l'hereu del Cavaller de Vidrà. Des d'aleshores formà part del patrimoni del Cavaller i després dels Vila- Abadal. Al davant de la casa hi ha una edificació, avui restaurada que havia estat hostal. Es creu que podia haver estat ubicat aquí el castell de Terrassola, la qual cosa és justificable per la seva situació. 'Nom d'un mas tradicional del terme de l'Estany en el vessant de tramuntana del Puig de la Caritat. El topònim de Castell no es refereix com a tal, sinó més aviat porta el cognom d'una família dita Castell, potser la mateixa de la castlania del Castell de Muntanyola. El 1260 Berenguer del Castell es casà amb Elisenda, filla de Berenguer d'Oló, la qual fou dotada amb el Castell i la força de Vilageriu de Tona. El 1346 Guillem de Castell és 'castellanus' dels castells d'Oló i Muntanyola. Trobem un document de 1668 que ens diu que Josep castell és l'hereu del Mas Castell. La casa havia estat de la família Castell i és documentada des del s. XIV.' | 41.8870500,2.1032400 | 425601 | 4637624 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52809-foto-08079-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52809-foto-08079-10-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52804 | Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-1 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII-XX | El Molí del Castell és una masia situada al límit septentrional del terme municipal de l'Estany, molt a prop de la carretera C-59, en uns petits plans entre una zona boscosa on predomina el pi, propera a la font de Sant Antoni. Consta d'un volum principal i un altre de secundari situat en la seva proximitat. El volum principal és de planta rectangular, està orientat al sud-oest, té planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 301 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, forma un ràfec amb cabirons que sobresurt uns seixanta centímetres per les façanes sud, est i oest. Totes les obertures de la construcció són arrebossades, excepte les de la planta baixa de la façana que són de pedra. En una reforma recent s'hi ha afegit un porxo a l'entrada i un altre a la façana lateral. També en aquesta reforma s'ha adossat un edifici de maó a la façana posterior de dos nivells d'alçat i coberta com el volum principal, tot i que de menor alçada. A uns tres metres a l'est del volum principal es troba el volum secundari, de planta baixa i pis. Té una planta rectangular i està construït en pedra. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener d'orientació nord-sud. Les obertures són totes d'obra. L'acabat exterior és de pedra vista a la planta baixa del volum principal i la totalitat del secundari i la resta es troba arrebossat. A la part posterior de l'edifici principal hi trobem unes construccions destinades a l'activitat ramadera. | 08079-5 | Carretera C-59, Km 48,5 | Nom d' un mas del predi del Castell,del qual fou masoveria que depengué alternativament de les parròquies de Terrassola i de Santa Maria de l' Estany. Avui es troba dins el terme de l'Estany.El molí era mogut per les aigúes de la riera de l' Estany. El mas del molí del Castell fou local de col·lecta de taxes reials i botiga de pobres. | 41.8835700,2.1130900 | 426414 | 4637230 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52804-foto-08079-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52804-foto-08079-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52804-foto-08079-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici actualment molt renovat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 53022 | Font de la Baga del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-del-castell | XIX | La font és correspon amb una construcció de planta rectangular construïda amb blocs de pedra tallada disposada conformant un cos tancat practicable a partir d'un accés frontal definit per blocs de pedra tallada i amb un bloc a la llinda que presenta una inscripció amb la llegenda 1819 emmarcat en un cor amb una creu. | 08079-223 | Nord del municipi | 41.8828900,2.1031900 | 425592 | 4637163 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53022-foto-08079-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53022-foto-08079-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 52835 | Font Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-jesus | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | La font de Jesús està situada en un marge de dalt el camí d'accés a la font del Molí del Castell. Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. | 08079-36 | Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59 | 41.8826800,2.1132700 | 426428 | 4637131 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52835-foto-08079-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Vora la font de Jesús, on es disposava d'aigua i d'argila, hi havia hagut un forn de teules. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52834 | Font del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-castell-0 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. Als peus hi ha una bassa feta de maçoneria de planta semicircular on es recull l'aigua. A l'entorn proper de la font es disposen diferents elements de pedra tallada com taules i bancs. | 08079-35 | Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59 | Una de les taules col·locades davant la font correspon a una de les moles del vell molí fariner aixecat en aquest indret. El molí, del qual avui poca cosa en resta, formava part de la gran finca del mas Castell de dalt la serra del Castell, a mestral. Una de les basses actuals de l'àrea de la font correspon al mas i es feia servir per acumular aigua pel molí. També hi havia una pica de pedra, on els paraires de l'Estany anaven a rentar la llana. Al segle XIX, en bona part de les terres cultivables de la finca del mas Castell s'hi conreaven cereals que, del gra, al molí se'n feia farina. | 41.8826700,2.1133100 | 426431 | 4637129 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52834-foto-08079-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52834-foto-08079-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la font del Molí del Castell, emplaçada a la riba de la riera de l'Estany, principalment s'hi feien fontades, però també era lloc de ballar i de comerciejar en bestiar. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 53011 | Pont de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera | XX | Estructura d'un sol ull feta d'obra que salva el torrent del Molí amb un traçat de 22 m de llargària i 7 m d'amplària amb un arc de mig punt d'uns 7 m d'alçada a la part central i uns 4 m de llum. Està construït amb volta de pedra carrejada disposada de forma regular fins a la línia d'imposta que queda és de pedra i està motllurada. Igual que la base de l'intradós de l'arc. La frontal de l'arc de cada una de les boques està arestada amb un dovellat de pedra tallada igual que els brancals, on es disposen carreus bé tallats a la frontal del mur i a l'intradós de la volta. Els estreps són massissos i presenten un parament exterior fet amb aparell de maçoneria irregular coronat per una cornisa feta de blocs de pedra tallada que recorre tota la longitud de l'estructura i sobre la que s'ha disposat una barana tubular. | 08079-212 | Carretera C-59. km. 48,350. Al nord del terme municipal | L'any 1882 la Diputació provincial impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria, que resseguí en força el traçat de l'antic camí de transhumància, o camí ral, que comunicava el nucli de l'Estany. | 41.8824800,2.1139000 | 426480 | 4637108 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53011-foto-08079-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 53014 | Moli del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-2 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). | XIV | El fet que no hagin estat identificades les restes fa difícil la seva correcte avaluació. | Edifici de nova planta que està edificat aprofitant parcialment les restes de construccions antigues que es podrien correspondres amb les de l'antic molí. Elements arquitectònics que podrien estar associats amb les infraestructura hidràulica del conjunt del molí. | 08079-215 | Carretera C-59, Km 48,500 | 41.8820900,2.1152100 | 426588 | 4637063 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53014-foto-08079-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53014-foto-08079-215-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | No és te cap evidència física de l'existència de restes arqueològiques, ni arquitectòniques ni de material moble. Amb tot, atenent a les referències dociumentals que localitzen a l'indret l'antic molí del castell, es susceptible considerar les expectatives arqueològiques del lloc. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52832 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-0 | RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | La font de Sant Antoni es troba a llevant de la riera de l'Estany. Davant la font hi ha una bassa abastida per les seves aigües, que s'havia utilitzat anys enrere com a safareig. Sobre la font, en una fornícula, s'hi troba la imatge de Sant Antoni Abat, el patró dels traginers i dels animals. | 08079-33 | Camí del Molí del Castell, s/n | 41.8817200,2.1152500 | 426591 | 4637022 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52832-foto-08079-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52832-foto-08079-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52866 | PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX-XXI | <p>Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.</p> | 08079-67 | A l'Oest i l'Est del municipi | 41.8802800,2.1030700 | 425579 | 4636873 | 1997 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52866-foto-08079-67-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||
| 52829 | Font dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-bous | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb un parament de pedra tallada regular on hi ha un brollador amb aixeta. Als peus es disposa una pica de pedra tallada de planta rectangular a modus d'abeurador per al bestiar. | 08079-30 | Nord- est del municipi | 41.8794400,2.1150500 | 426572 | 4636769 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52829-foto-08079-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52829-foto-08079-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La Font dels Bous es trova a la vora de la Font de la Sala, que havia servit d'abeurador per al bestiar. Actualment, sota aquesta font hi ha una bassa on es desenvolupa un petit ecosistema, i on es poden acostar animals a beure i a alimentar-s'hi o, fins i tot, a buscar recer. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52828 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-0 | FARNIS, Àlex; ROS, Ignasi (2010). Els camins ramaders: la seva dimensió històrica i etnològica, i la seva protecció i valoració. Ponència Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. 22-23 Nov. Caixa Forum. Obra social de la Caixa. IPEC. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | A la boca de la font hi ha unes inscripccions actualment no llegibles. | Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès. | 08079-29 | Nord - est del municipi | Vora la font de la Sala hi drenen les aigües de la riera de l'Estany. Quan encara no s'havia fet arribar l'aigua a les cases de dalt al poble de l'Estany, que va ser pels volts de l'any trenta del segle XX, s'anava a rentar a mà a la riba de la riera. El principal lloc per rentar era el safareig públic del Molí del Grau. Quan aquest safareig es trobava ple se seguia aigües avall de la riera, fins a l'indret de la font de la Sala, lloc on també, justament a la font, s'omplien càntirs i gerres per aigua de boca. S'explica que des de bon matí noies i dones del poble de l'Estany sortien de casa, carregades de roba bruta, per més tard tornar-la neta i a punt per estendre a casa. | 41.8790600,2.1150900 | 426575 | 4636727 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52828-foto-08079-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52828-foto-08079-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52808 | Cal Montfred | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfred | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ, J.L. (1998). 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998. | XIV-XVII | El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós. | La masia de Montfred està situada al nord-oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc poblada i mal comunicada on predomina el bosc de pi. Es troba en uns terrenys anomenats les feixes de França, propera al torrent de Montfred i al torrent del Gomis. Les restes de la masia que es poden veure consisteixen en els murs exteriors i interiors fins a l'alçada de la planta baixa que superen els dos metres d'alçada, així com un cobert adossat. La superfície de la planta és de 206 m2. Del volum no se'n conserven obertures. El cobert adossat a la façana sud-oest consta de planta baixa i té la coberta a un sol vessant, tot i que parcialment enderrocada. El parament de la construcció és de pedra sense escairar disposada en filades. L'interior de la masia queda cobert de pedres despreses i vegetació, mentre que el corral segueix en ús. | 08079-9 | Nord-Oest de municipi | El mas havia tingut llinatge propi. En una expedició militar organitzada a l'Estany per anar a Camprodon contra l'invasió francesa (1689-95) morí Montserrat Montfred. | 41.8776800,2.0983800 | 425187 | 4636588 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52808-foto-08079-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52808-foto-08079-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52808-foto-08079-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52853 | Cabana de volta, Les feixes de França, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-1 | MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. | XIX | Estructura en runas amb la coberta esfondrada | Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca i orientada que es correspondria amb una cabana de volta feta amb aparell de pedra seca. L'accés es faria per una porta amb llinda plana d'una sola peça. Element que s'ha conservat. | 08079-54 | Vessant de les Feixes de França | 41.8761500,2.0939600 | 424818 | 4636422 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52853-foto-08079-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52853-foto-08079-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52854 | Cabana de volta, Les feixes de França, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-2 | MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. | XIX | Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca. Orientada a migdia la porta presenta una llinda de pedra monolítica. La coberta és feta per volta d'aproximació i el gruix del mur de tancament és de 0,72 m. | 08079-55 | Pla de les Feixes de França | 41.8759700,2.0951600 | 424918 | 4636401 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52854-foto-08079-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52860 | Creu de Puig Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-puig-caritat | XIX - XX | Element escultòric de pedra, col·locat damunt un pedestal de pedra, recolzada en una plataforma esglaonada també de pedra, elevada respecte del nivell del terreny. L'actual creu és de mitjans del segle XX. | 08079-61 | Serrat dels Lliris, Puig de la Caritat. | Elevació de 1010 metres d'altitud , situada sobre el mateix poble de l'Estany. Pel juny de 1481, la llagosta arrasava els camps i es va anar invocar la Mare de Déu en aquest punt. Com que la collita es va salvar i s'havien repartit pans li va quedar el Puig de la Caritat. | 41.8758800,2.1087800 | 426048 | 4636379 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52860-foto-08079-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Jaume Molera | Fita ornamental commemorativa religiosa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 53015 | Puig de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-caritat | RODRÍGUEZ, J.L (1998) 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998. | IIac- Iidc | L'erosió del pendent del vessant ha incidit negativament en la preservació de les restes. | Les estructures localitzades documentades presenten una entitat més que notable, segons tots els indicis es tractaria d'un assentament del període Ibèric Final (segle II aC). L'organització del i turó i la identificació d'estructures que podrien ser coetànies en diversos nivells, posa de manifest que l'assentament probablement estaria organitzat en terrasses. D'altra banda, la recuperació de dues monedes d'època romana imperial (un as de Trajà , 98-99 dC, i un dupondi d'Antoninus Pius,159-160 dC) ens indiquen com a mínim una freqüentació de l'indret després del canvi d'era. Considerem improbable la presència d'un establiment romà d'aquest període, atenent tant a l'organització territorial pròpia del moment, com a l'absència de qualsevol altre material (especialment ceràmic) atribuïble a aquesta època. | 08079-216 | Cim del Puig de la Caritat | 41.8755400,2.1087900 | 426048 | 4636342 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'any 2015 es va portar a terme una intervenció arqueològica dirigida per Dani Gutiérrez de caràcter informatiu, els resultats de la qual han permès disposar de dades sobre l'abast i entitat de les restes . | 83|81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52830 | Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral | AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. | XII | Al tram nord del municipi la via és inexistent. | Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell). | 08079-31 | Camí de la riera de l'Estany. | Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti. | 41.8740000,2.1148500 | 426549 | 4636165 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52802 | Senties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senties | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | X-XVI | Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Can Senties és un mas antic situat al sector de llevant del terme municipal de l'Estany, al quintà de Senties, una zona relativament plana on predominen les terres de conreu. Es troba sobre els turons de la Creu de Senties, envoltada per boscos de pi. La masia està formada per dos cossos annexats construïts en pedra, amb els murs exteriors parcialment arrebossats. Aquests dos cossos conformen un volum principal de grans dimensions amb una superfície construïda de 680 m2, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. El cos situat més a l'oest té planta baixa, primera planta i segona planta, mentre que el volum situat més a l'est només té planta baixa i primera planta, i es troba més reformat. Les cobertes són independents, de teula àrab d'un sol aiguavés orientat a l'est i a l'oest respectivament. A la banda sud del volum principal hi ha dos volums secundaris annexats als extrems. Són de construcció de pedra. El volum situat més a l'oest té planta baixa i primera planta, i la seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. L'altre volum secundari només té planta baixa, amb coberta de teula àrab d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. Aquests dos volums s'uneixen amb un mur per la façana sud, formant un pati central tancat davant de l'edificació principal. Al centre del mur hi ha una obertura gran d'arc de mig punt amb les dovelles de pedra i amb una petita coberta de teula àrab. | 08079-3 | Senties s/n | Es documenta ja l' any 900 i encara avui es vincula a la mateixa familia.La nissaga donà monjos al monestir de l'Estany: Josep Senties l' any 1320 i Pere Senties l' any 1410. | 41.8737900,2.1289000 | 427715 | 4636130 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52802-foto-08079-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52802-foto-08079-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52802-foto-08079-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La forma de tancar el mas Senties es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs. Un dels cossos de la casa, sense poder-ho afirmar sense un estudi més profund, podria ser una antiga torre ja d'origen medieval. | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52806 | La Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-crosa | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVI-XVIII | La Crosa és una masia de grans dimensions situada molt a prop del nucli urbà de l'Estany, al nord, al pla de la Crosa, on predominen les terres de conreu. Consta d'un gran volum principal amb quatre volums secundaris que es destinen a les tasques agrícoles i ramaderes. El volum principal està construït en pedra, té els murs exteriors arrebossats. Té planta baixa, pis i golfes, la seva forma és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-oest. La superfície construïda és de 421 m2. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de quatre eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada. L'accés es fa per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1688'. Des de la façana nord-oest s'accedeix directament al primer pis a causa del desnivell natural del terreny. En aquesta, les obertures són totes arrebossades. A la façana nord només hi ha tres obertures, a la segona planta d'arc de llinda de pedra i una obertura a la planta baixa d'arc de llinda de fusta. La resta del mur està ocupat per un volum secundari annexat de planta baixa de construcció de maó sense arrebossar. El volum és de planta rectangular i té una coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. També hi ha un altre volum annexat, més petit, de construcció de pedra sense arrebossar, situat a la part oest de la façana nord. Aquest volum és de planta baixa i té coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. A la façana est el volum principal no té obertures. | 08079-7 | Camí de la Crosa, s/n | 41.8732700,2.1122800 | 426335 | 4636087 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52806-foto-08079-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52806-foto-08079-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52806-foto-08079-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aquest mas va ser fins al s. XIX propietat del Mas Postius de Muntanyola. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 53019 | Font del Plom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-plom | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | Font d'aigua amb brolla dor d'aigua. | 08079-220 | Baga del Montfred | També trobem una referència documental sobre les fàbriques de l'Estany a la Geografia General de Catalunya de començament del segle XX: 'Estany. (..) Hi ha una fàbrica de teixits de llana y un' altra de filats de cotó. ' [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]. Mentre que mossèn Tresserra en la seva ressenya històrica de 1920 diu que el poble: '(..). Té una fàbrica de teixits de llana de no molta importància, per dedicar-se la majoria de les famílies á les feines agrícoles i á la cria de bestiar.' [Tresserra, 1920, pàg. 5]. | 41.8730500,2.0898400 | 424473 | 4636082 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 52823 | Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancafort | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII | El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós. | La masia de Blancafort està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc habitada. De la masia es conserven diversos sectors dels murs exteriors de pedra, que en la seva part més alta arriben als tres metres d'alçada. Sembla que la masia era de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. Conserva part dels murs nord i oest i no s'hi observen obertures. L'interior i els murs exteriors estan coberts per la vegetació. L'acabat exterior és de pedra vista. La superfície de la planta és de 66 m2. | 08079-24 | Oest del municipi | 41.8730300,2.0911700 | 424583 | 4636078 | 08079 | L'Estany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Antic mas del terme de l'Estany en el vessant de migdia del Serrat de Blancafort. Actualment en Ruïnes. Blancafort com a llinatge es troba a Collsuspina, L'Estany, Gurb, Manlleu,Vic. Bernat de Blancafort fou prior del monestir de l'Estany. El 1740 hi vivia Francesc Blancafort. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 52833 | Font Grossa o font del Molí del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-grossa-o-font-del-moli-del-grau | AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. | XIX-XX | Construcció consistent en un mur de contenció de terres de paredat, d'uns 2,5 m d'alçada, construït amb pedres irregulars però força grosses. Al mig de l'estructura hi ha una obertura també de pedra, amb arc de mig punt, a la part baixa de la qual hi ha una canalització metàl·lica que desemboca a un recipient de pedra. L'obertura deixa veure un petit espai interior, a manera de mina, cobert amb volta de canó. Presideix el conjunt una placa de pedra amb la llegenda: 'Font Grossa reconstruida pel Dr. Josep Ma Vilardell l'any 1946' El conjunt es completa amb un petit mur que fa de contenció de les aigües de la riera, un nivell lleugerament superior al de la font on hi ha una taula i bancs de pedra, i les escales, que comuniquen tant aquests dos nivells com el de la taula amb el prat que est troba a sobre. | 08079-34 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | L'única referència documental històrica actualment coneguda correspon a la llosa de pedra conservada al costat de la font, amb la inscripció; Font Grossa reconstruïda pel Dr. Josep M. Vilardell l'any 1946. | 41.8730700,2.1153300 | 426588 | 4636062 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52833-foto-08079-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La font Grossa està situada al sector de mestral de la finca del Molí del Grau. Pels voltants de mitjans del segle XX la finca va ser adquirida pel metge barceloní Josep Maria Vilardell, que transformà l'entorn del Molí del Grau i feu restaurar la font. Aquí, com en altres fonts del terme, s'hi feien fontades, preferentment el diumenge a la tarda, quan bé famílies, o bé les monges o el capellà, hi acompanyaven nens i nenes del poble a jugar. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52848 | Camí d'Oló o de Santa Maria d' Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolo-o-de-santa-maria-d-olo | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. AADD (2014). Els senyors del terme de Santa Maria d'Oló, Web de l'Ajuntament. Santa Maria d'Oló. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIV | Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'oest. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel carrer Fosc (o carrer dels Monjos), enfilant-se pel carrer de Sant Pere, cap al Coll de la Crosa, passant pel costat de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, i continuava a nivell resseguint la vora del serrat dels Lliris, cap al poble de Santa Maria d'Oló. | 08079-49 | Camí d'Oló, s/n | Les referències més antigues actualment conegudes sobre l'existència del Camí d'Oló es vinculen al segle XIV, quan el monestir de Santa Maria de l'Estany adquirí el terme d'Oló. Els Oló foren senyors feudals del terme d'Oló i Aguiló fins que Arnau d'Oló el 1332 el va vendre a Ot de Montcada. La vídua d'Ot, Sibil·la, que tenia el castell empenyorat per raó del seu dot el 1364, el va vendre a l'abat i els canonges del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els súbdits d'Oló de primer veieren amb bons ulls la compra del terme per part de l'Estany, però des del 1386 començaren a fer assemblees i un sindicat per aplegar els 200.000 sous que havia costat al monestir la compra del castell i del terme, i així recomprar-se ells i passar al domini reial. L'afer fou molt llarg i sorollós i, davant l'oposició del monestir de l'Estany, els homes d'Oló l'assaltaren i l'incendiaren el 15 d'agost de 1395. Això ocasionà càstigs i represàlies i anys més tard, entorn del 1420, els homes d'Oló contribuïren directament a restaurar el monestir. [AADD, 2014, web.] També ens en dóna notícia de manera indirecta la fundació de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, cap al 1485, en la cruïlla del camí d'Oló, amb el camí per ascendir fins al Puig de la Caritat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí d'Oló és el quart en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat. També s'esmenta que 'Une los dos puntos[L'Estany i Oló] y sirve para el tránsito diario del conductor de la correspondència'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Santa Maria de Oló a Estany'. | 41.8727700,2.1070200 | 425898 | 4636036 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52848-foto-08079-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52848-foto-08079-49-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52851 | Pla i Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa | <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> | <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> | 08079-52 | Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló | <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> | 41.8727300,2.1104300 | 426181 | 4636028 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 53018 | Font del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pollancre | GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | Font d'aigua amb brolla dor d'aigua. | 08079-219 | Baga de Montfred | 41.8724800,2.0909000 | 424560 | 4636017 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 53013 | Sant Pere del Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-coll-de-la-crosa | PLADEVALL, Antoni; VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. (Art romànic, 6). Barcelona. | XV | Restes arquitectòniques de la planta de l'antiga església. Es desconeix bona part de la configuració arquitectònica de l'església, tot i que es conserva l'arrencada d'una part dels murs, que defineixen una planta d'un espai aparentment rectangular, orientat segons un eix de nord-est a sud-oest. L'espai interior tenia uns 4,10 m d'ample, uns 7,15 m de llarg, i estava format per murs d'uns 85 cm de gruix. | 08079-214 | Camí de Puigmartre | L'ermita de Sant Pere del coll de la Crosa va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer del monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquest canonge era hospitaler del monestir l'any 1473, i fou nomenat canonge cambrer entre 1480 i 1490. Així ho acredita un document notarial de 1563, que recull un llistat de cambrers, en el qual s'indica que 'et post ea Petrus Grait, et post Petrus Tarrós a quibus fuit confecta ecclessia eremitana Sancti Petri in collo de la Crosa et eum fecit ecclessiam'. [Pladevall-Vigué, 1978, pàg.626]. S'ignora la data de l'abandó i de l'enrunament de l'ermita, però degué produir-se entre els segles XVII i XVIII, considerant que els documents conservats indiquen que el 1740 ja no tenia culte. | 41.8721000,2.1082300 | 425998 | 4635960 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53013-foto-08079-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53013-foto-08079-214-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La primera intervenció arqueològica es va realitzar l'any 1977, sense que es conegui el resultat dels treballs realitzats, més enllà de la planta recollida en el llibre de Pladevall i Vingué sobre el monestir de Santa Maria de l'Estany (1978), i del testimoni de la llosa de pedra col·locada enfront de les ruïnes, amb la inscripció: 'Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. En recordança. II-1977'. L'any 2015 es va portar a terme un Intervenció aqueològica dirigida per dani Gutiérrez centrada en la neteja i condicionament de les restes preservades que va permetre documentar noves dependències del conjunt arquitectònic. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52845 | Cementiri de l'Estany. Tancat- Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-lestany-tancat-porta-del-cementiri | XIX | Mur popular, característic de la Catalunya interior, amb coronament a dos vessants. El mur queda rematat a la pilastra de l'entrada amb un progressiu aixecament del mur. L'ornamentació superior de la porta tanca perfectament el conjunt. La porta fa un metre d'amplada per uns dos metres d'alçada i és treballada en ferro, s'obre per la seva meitat. Trobem annexada a la part superior de la porta, fet amb el mateix material, la data de 1883 La porta, en forma de reixa, és ornamentada per unes sagetes verticals. A la part superior té una ornamentació floral als extrems, i al mig elements al·legòrics a la mort treballats també en ferro (calaveres, rellotge de sorra i un sol). El conjunt és coronat per una creu. | 08079-46 | Camí del cementiri, s/n | El trasllat del cementiri des del poble als afores es féu a la dècada del 1880, coincidint amb la construcció de la carretera. La reixa porta la data de 1883. Sembla que la porta és obra d'un ferrer de l'estany, ja que al poble es troben obres similars, treballades en ferro, i que corresponen a la dècada del 1880. | 41.8720200,2.1120800 | 426317 | 4635948 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52845-foto-08079-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52845-foto-08079-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A l'interior del Cementiri trobem algunes làpides de cert interès. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52821 | Molí del Grau, Molí de l' Estany o Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XIV-XX | El Molí del Grau és un antic molí que formava part de les dependències de la casa pairal del Grau. Està situat al límit de llevant del nucli urbà de l'Estany, al costat de la riera de les Nogueres, en una petita depressió formada per la riera. Actualment la zona constitueix un conjunt residencial amb diversos habitatges situats al voltant de la finca del molí. La casa està formada per dos volums principals annexats: el volum principal del molí i un volum annexat a la façana sud del molí, que ha estat afegit modernament. El volum principal de planta quadrangular consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos orientats al sud i al nord respectivament. A la façana nord-est les obertures són emmarcades amb pedra carejada; les de l'eix central incorporen un sortint de pedra que facilita el desaiguat. Al nivell inferior s'observen dos arcs de mig punt de pedra, per on sortia el curs de l'aigua del molí. A causa del desnivell del terreny on es troba assentada la construcció, per la façana nord-oest s'accedeix a la planta baixa. El portal és d'arc pla de pedra carejada, que incorpora la inscripció 'JOSEPH FEBRER Y GRAU 1760', amb l'anagrama de Crist i una creu a sobre. Al costat d'aquest portal, ocupant la resta de la façana, hi ha un cos quadrangular de coberta plana, al qual es pot accedir a través d'unes escales adossades al mur. Des d'aquest punt hi ha un nou accés a l'edifici, també d'arc pla de pedra carejada, com ho són les finestres del seu voltant. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, sense restes visibles de l'arrebossat original. L'edifici del molí actualment compta amb tres plantes. A les dues plantes inferiors són perfectament identificables la sala de turbines i el carcabà. Ambdós espais són coberts amb volta de canó de paredat, i la sala de turbines, a més, compta amb un arc de mig punt. Aparentment històricament complementava l'edifici una bassa per acumular l'aigua, els límits de la qual actualment poden intuir-se en els murs que delimiten l'esplanada del costat sud de l'edifici; actualment destinada a jardí. | 08079-22 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany s/n | El molí és documentat des del s. XV. Durant una època va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau. L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del s. XVIII; una llinda, datada l'any 1760, porta la inscripció 'Joseph Febrer y Grau'. Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí. A la dècada dels 1940, després d'un període d'abandonament, la casa va passar a uns altres propietaris qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia. La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants. | 41.8718900,2.1154300 | 426595 | 4635931 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52821-foto-08079-22-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El permòdol va ser trobat a l'exterior de la casa del Molí, fora de context, arran d'unes reformes que es feien al voltant dels anys 1940.Al lloc on va ser trobat hi havia un safareig públic. Després d'un temps de romandre a l'exterior, la peça va ser traslladada a l'interior de la casa del Molí de l'Estany, per evitar així el seu deteriorament i per millorar-ne la seguretat. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52822 | Masoveria del Molí del Grau. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-moli-del-grau | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVIII-XX | La masoveria del Molí del Grau és una masoveria manifestament reformada, situada a l'est del nucli urbà de l'Estany, a prop del Molí del Grau, d'altres edificacions i de la riera de les Nogueres. Està construïda on hi havia hagut les dependències agrícoles del molí, que més endavant foren utilitzades com a masoveria. En l'actualitat, el volum s'ha habilitat com a habitatge modern. El volum és de planta irregular i presenta un sol nivell d'alçat, excepte un petit cos que sobresurt a la part sud-est. La superfície construïda és de 228 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal hi ha cinc obertures de notables dimensions i tancament de fusta. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna. L'acabat exterior és la pedra vista. | 08079-23 | Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s/n | 41.8717700,2.1156600 | 426614 | 4635917 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52822-foto-08079-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici totalment renovat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52820 | Puigmartre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmartre | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XVI | La masia de Puigmartre està situada en un sector elevat del terme municipal, a la carena de la serra de Puigmartre, a la part oest del terme, en una zona poc poblada. Consta d'un volum principal i un volum secundari annexat. El volum principal és de construcció de pedra vista, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. La masia és de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 182 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec amb imbricació. A la façana principal té quatre obertures emmarcades amb pedra carejada, dues a la planta baixa i dues a la primera planta. El portal es troba descentrat i és d'arc deprimit convex. El finestral del primer pis té sortida a un balcó de baranes forjades. Des del costat del portal comença un mur perpendicular a l'edifici, que havia estat un annex però que en l'actualitat és un pati tancat davant la façana est. La façana posterior presenta dos contraforts i un petit cos adossat de factura moderna. A la banda oest del volum principal s'annexa el volum secundari, de notables dimensions. És de construcció de pedra, de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. La seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. Només té planta baixa, i una única obertura situada a la façana sud, d'arc de mig punt de pedra. El terreny que s'estén al davant de la façana sud de l'edificació està pavimentat amb rajola ceràmica i enjardinat. | 08079-21 | Oest del municipi | 41.8712700,2.1014100 | 425431 | 4635874 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Nom d'un mas i un puig situats a 972 metres d'altitud. Grafia aglutinada de puig martre, aquesta última variant de màrtir. Segurament evoca a Sant Pere Màrtir. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 52856 | Safareig del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-viver | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio. (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. | XIX- XX | Vas de contenció d'aigües format aparentment per murs de paredat ordinari. | 08079-57 | Nucli urbà, Carrer de la riera de l'Estany, s/n | Trobem constància de l'existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890], així comen la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954. Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l'adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava al poble. En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l'Estany] pasa por el centro de la población, y a tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera(')' [Tobé, 1890, pàg. 7] Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que: 'La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l'extrem N.O. En un safreig á cinc minuts del poble.' [Tresserra, 1920, pàg. 2] | 41.8712700,2.1152700 | 426581 | 4635862 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52856-foto-08079-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52826 | Can Jan de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-de-les-eres | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XIX | Edifici de planta rectangular en cantonada de dos plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, amb el carener paral·lel a la façana. La seva composició es vertebra a partir de la porta principal que es disposa vers el costat de ponent. L'estructura dels brancals de la porta és feta amb maó cuit de gran format i arc rebaixat molt acusat. Al costat s'hi disposen dos finestrons, un emmarcat de maó i l'altre de pedra tallada. A la planta sota coberta s'hi disposen tres finestres rectangulars de dimensionat diferent que presenten aplacat de pedra als brancals i llinda plana de fusta. El parament exterior dels murs a la planta baixa és de fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades mentre que el nivell superior és tot revestit. | 08079-27 | Núcli urbà. Carrer Vic, 17 | 41.8710000,2.1127800 | 426374 | 4635834 | 08079 | L'Estany | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52826-foto-08079-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52995 | Cal Mesuró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mesuro | XIX | Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i alineat amb el vial del carrer on treu la façana amb coberta de doble vessant. La seva distribució interior és de dos nivells, planta i pis, quedant ordenada la façana a partir de les obertures d'aquestes dues plantes. La porta, desplaçada al costat dret, és de doble full i està emmarcada per brancals de pedra local tallada i llinda monolítica de grans dimensions. A l'eix d'aquesta obertura es disposa la finestra principal del primer pis, que també està emmarcada per peces de pedra local tallada amb llinda i ampit monolític. En aquest mateix nivell però al costat esquerre s'obre una finestra de menor dimensionat que l'anterior, també emmarcada de pedra tallada. A la part de llevant de la façana s'obre un segon portal, també de doble full, coronat per un ràfec de teula al que se sopreposa, a la planta pis, una gran finestra balconera amb barana de barrots. El parament exterior del mur de tancament de la façana és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç que queda tot vist. Al tram superior esquerra, just per sota del ràfec de la coberta, que és fet d'una filada de llosa, es disposa un pany de mur fet amb carreus de pedra tallada reutilitzats. | 08079-196 | Nucli urbà. Carrer Vic, 15 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8709400,2.1127100 | 426368 | 4635828 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 52836 | Pedrera del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-grau | XVIII | Desgast propi del pas dels anys | Frontal d'estriació de pedra del substrat geològic a cel obert. Per a l'extracció dels blocs es practicaven trinxeres que permetien delimitar les cares del bloc i permetien desprendre'l de la roca amb l'ajut de tascons de fusta o ferro. L'estat actual que presenta un d'aquests frontals permet apreciar el dimensionat dels blocs així com la tècnica emprada per a la seva extracció. | 08079-37 | Nucli urbà. Camí del Cementiri, s/n | 41.8708600,2.1140400 | 426478 | 4635818 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52836-foto-08079-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52836-foto-08079-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52836-foto-08079-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 53005 | Escultura Ciclista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ciclista | XX | Monument commemorativa feta sobre un podi rectangular revestit per un aplacat de pedra local sobre el que es disposa una planxa d'acer que representa la figura d'un ciclista sobre una bicicleta. | 08079-206 | Nucli urbà. Carrer Barcelona, s/n | 41.8708300,2.1147700 | 426539 | 4635814 | 2011 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53005-foto-08079-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la placa hi figura la llegenda 'A Pere Llort Carreras. Per la seva vàlua com a persona i en reconeixement a la seva desinteressada aportació en vers el foment del ciclisme. Els teus amics ciclistes que no t'obliden. L'Estany, 18-08-2011'. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52994 | Carrer Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-11 | XIX | Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i de tres nivells interiors amb coberta de doble vessant. La composició de la façana principal queda estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes, definida a partir d'una distribució ordenada de les finestres en funció de l'eix on s'obre la porta principal, a la part central. La porta és de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda monolítica amb la inscripció FRANCISCO ROCA ANY 1806, flanquejant una creu patada sobre monticle. Vers la part dreta si obren dues finestres contigües, una de major dimensionat que l'altra però les dues també amb muntant i llinda de pedra tallada local. A la planta pis es disposen tres finestres de forma rítmica a partir de l'eix vertical de la porta. Elements que són emmarcats amb pedra tallada local, llinda monolítica i ampit motllurat i amb l'escaire escapçat. Al pis sota coberta es disposen dos petits finestrons, dels quals sols el del costat dret està fet amb pedra tallada i una obertura tipus finestral carregador, que queda parcialment tancat per una barana de ferro. El tractament de l'acabat del parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter de calç que deixa vist els elements petris que emmarquen les obertures. | 08079-195 | Nucli urbà. Carrer Vic, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8708000,2.1126700 | 426365 | 4635812 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 52897 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera | XVIII-XX | Cal Noguera és un conjunt d'edificacions disposades a l'entorn d'un edifici principal que es localitzen a l'entrada del camí d'Oló al nucli de població, just davant del prat que s'estén fins a tocar el Cementiri municipal i els actuals dipòsits d'aigua. L'edifici principal és una construcció de planta rectangular orientada a migdia articulada a partir de dos plantes interiors i coberta a doble vessant amb el carener sobre la façana principal. L'accés a l'interior queda habilitat al mur de tancament oest. La composició de la façana principal s'articula a partir de les obertures que es disposen en cada un dels dos nivell. A la planta baixa si disposa una porta flanquejada per dos grans finestrals fets amb obra prefabricada de formigó. En aquest mateix nivell s'hi disposa una de les obertures originals feta amb brancals i llinda de maó cuit. A la planta principal s'hi disposa un altra obertura feta amb maons així com una gran finestral de major dimensionat d'època recent. Vers la cantonada sud-est s'hi localitza una composició feta per dos grans finestral d'arc de de maó cuit al igual que els brancals de les obertures. Aquest esdevé l'element que dona singularitat a la façana i al conjunt de l'edifici. L'aparell constructiu de l'edifici és fet de maçoneria amb carreus de rius i argamassa de morter de calç. | 08079-98 | Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 19 | 41.8707700,2.1103900 | 426175 | 4635811 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52897-foto-08079-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Coneguda com Ca La Mestressa | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52993 | Cal Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lliberata | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia, on s'obre la façana principal amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a aquesta. La seva distribució interior s'articula a partir de tres nivells, on s'obren obertures a cada una de les façanes. La composició de la façana principal s'ordena basant-se en un eix central, definit pel carener. Obrint a la planta baixa, el portal d'entrada flanquejat per dos finestrons amb porticons exteriors de fusta. Al primer pis, una doble finestra emmarcada per pedra local tallada i brancals motllurats, també de pedra. Les llindes d'aquestes dues finestres tenen, respectivament, la inscripció IHOSEPH d'una banda i R---A, a l'altra. Per sobre d'aquestes s'obre un gran finestral d'arc escarser amb balconera, també emmarcat amb pedra tallada de factura recent. La façana lateral nord té adossat un cos sobresortint que afronta a un nivell sobre elevat on hi ha habilitada una terrassa. Pel que fa a la façana lateral que queda alineada amb el carrer, tan sols presenta dues obertures a la planta pis i una a la planta sota coberta. Totes emmarcades amb pedra local tallada amb llinda monolítica i ampit motllurat. L'aparell és fet de maçoneria, composta per pedra desbastada i pedruscall de reble amb reforços de pedra carejada a les cantonades. Destaquen uns carreus de gran format que es disposen al tram inferior de la cantonada sud-est. El ràfec és resolt amb doble línia de teules i maó pla. | 08079-194 | Nucli urbà. Carrer Vic, 9 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8707500,2.1126500 | 426363 | 4635807 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52993-foto-08079-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52805 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-1 | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | X-XVII-XX | Alguns elements estructurals bàsicsi ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació. | Masia de grans dimensions amb un emplaçament majestuós. La casa està construïda amb murs de paredat que conserven encara gran part del revestiment exterior d'estuc de morter de calç, excepte a les cantonades on es mostren les cadenes de carreus tallats amb un treball de gran qualitat i de forma molt precisa. El cos principal és cobert a dos vessants, i presenta el carener paral·lel a la façana. La façana principal està encarada a S-SO. La portalada d'entrada és també de grans dimensions, d'arc de mig punt adovellat amb unes dovelles de grans dimensions. La resta de finestrals, situats al primer i segon pis, són tots homogenis, emmarcats amb carreus molt ben tallats i culminats amb una elegant motllura. Al primer pis n'hi ha dos que són balconades. A la planta baixa, les finestres també estan emmarcades amb pedra, però són més petites i estan enreixades. Una d'aquestes finestres de la façana té una incisió conopial inscrita amb l'any '1768' i una creu intercalada. Per l'exterior, l'altra façana especialment remarcable és la de llevant, que compta amb un petit portal adovellat i, sobretot, dues galeries, al primer i segon pis, formades cadascuna per dos arcs rebaixats de pedra. També és remarcable, a la façana de ponent, un arc rebaixat actualment tapiat. A la façana posterior, la Nord, hi sobresurt un cos perpendicular al principal. És de planta rectangular i força gran, té les mateixes característiques constructives que el principal, tot i que les pedres de les cantoneres no estan tallades amb un treball de tanta qualitat. A l'interior, la casa té també la distribució típica de les masies. L'habitació que fa de rebedor és el punt de partida de la noble escala de pedra que dóna accés al pis principal, i també el punt de distribució cap a les corts de la planta baixa. El sòl de la planta baixa és empedrat arquitectònicament, hi destaquen alguns arcs de mig punt de grans dimensions. Al primer pis, cal remarcar-hi l'existència de grans habitacions nobles, amb antigues rajoles o fins i tot empedrades. Cal destacar-hi també els embigats dels sostres i els nombrosos elements nobles, com ara algunes piques decorades, una cisterna que conserva encara el sistema de politges per a extreure l'aigua del pou directament des de l'interior de la casa, etc. La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. En destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. El mas està format per l'edifici principal i pels seus edificis i espais annexos, encara força ben conservats; l'era, la bassa, coberts, etc. | 08079-6 | Situada al costat del poble, al costat del camí de Prats de Lluçanès | Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'Infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003]. | 41.8707000,2.1137100 | 426451 | 4635800 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52805-foto-08079-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La forma de tancar el mas Grau es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies, és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs.A la zona trobem vàries masies amb aquesta forma de tancat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52953 | Cal Barretines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barretines | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos i un tercer cos que s'hi adossa a l'oest, tot orientat a migdia, afronta al carrer i amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva distribució es defineix en planta baixa i pis. La composició actual de la façana queda definida pels dos accessos de la planta baixa. L'un es correspon amb la porta d'accés, de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda de fusta, i l'altre amb una porta de garatge amb brancals de maó i una gran llinda de fusta. La primera d'aquesta queda flanquejada per dues finestres amb brancals i llinda de pedra tallada i tancades per un reixat. L'altra està flanquejada per dues petites obertures emmarcades per quatre pedres tallades, quedant una d'aquestes actualment cegada. A la planta pis del cos occidental, just sobre la porta d'accés, es localitza una tribuna vidrada amb coberta de vessant simple. A banda i banda s'obren finestres emmarcades per pedra tallada. Al cos oriental es repeteix aquesta simetria de les obertures, localitzant-se dues finestres emmarcades per pedra tallada que guarden la vertical de les que hi ha a la planta baixa. El parament dels murs és fet d'aparell de maçoneria irregular compost per pedra desbastada i pedruscall, tot lligat amb morter de calç, i amb reforços de pedra a les cantonades de cada un dels cossos. | 08079-154 | Nucli urbà. Carrer del Serrat, 8 - 10 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8706800,2.1109600 | 426223 | 4635800 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52953-foto-08079-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52857 | El Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontarro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVI | Pont de pedra, d'obra de fàbrica de paredat ordinari, d'uns 3 metres d'ample, i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum, cobert per una volta de mig punt. | 08079-58 | Nucli urbà, Carrer de la Serreta, s/n | Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest. | 41.8706200,2.1153900 | 426590 | 4635790 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52857-foto-08079-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52857-foto-08079-58-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Aspecte força desdibuixat a causa del cegat de l'ull i a la superposició de paraments damunt seu. | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52858 | Pedró del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-del-pontarro | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GRAUGÉS, Felip (1989). Obra poètica. Associació Cultural i Recreativa de l'Estany. Grup d'amics de Felip Graugés. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | XVII | Monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró. A la part superior hi ha una llosa de pedra esculpida en relleu, que representa un calvari; amb la mare de Déu, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena. | 08079-59 | Nucli urbà. Carrer de la Serreta, s/n | Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest. | 41.8706200,2.1153200 | 426584 | 4635790 | 1668 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52858-foto-08079-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52858-foto-08079-59-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52943 | Cal Niubó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-niubo | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVII | Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, afrontant al carrer. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés de doble full amb muntant de pedra i llinda monolítica, amb la inscripció 1671 -JN- 1976 que envolta l'anagrama d'una creu sobre un monticle. Inscripció que reprodueix l'original, amb l'any 1671, que hi ha a la llinda de la finestra de la planta principal. Emmarcada per muntants de pedra tallada i ampit amb trencaaigües motllurat. El conjunt de la façana s'obre una altra finestra a la planta baixa, a l'esquerra de la porta i tancada amb barrots de ferro, i una, més petita a la planta sota coberta. Aquesta última alineada amb la de la planta pis i la porta de la planta baixa. | 08079-144 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 17 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705900,2.1132300 | 426411 | 4635788 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52943-foto-08079-144-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat en època contemporània. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52870 | Cobert del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-grau | RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. | XVIII | Els elements que conformen l'estructura presenten certes alteracions. | La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. I en destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. | 08079-71 | Nucli urbà. Carrer de Sant Isidre, 19 | 41.8705500,2.1137500 | 426454 | 4635783 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52870-foto-08079-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 52942 | Cal Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codina | XVIII | Edificació aïllada conformada per un cos principal de planta rectangular i un de secundari adossat a la part nord. La coberta és de doble vessant vers els costats amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual queda orientada al sud, on alinea l'actual carrer. La composició d'aquesta façana és ordenada a partir de les obertures de cada una de les plantes, relacionades amb la distribució interior. La porta principal, situada al costat dret de la façana, és de doble full amb llinda plana sobre mènsules: en aquest mateix nivell a la part esquerra s'emplacen dues finestres que s'obren a certa distància del nivell del terra de la porta. A la planta primera, se situen dues finestres amb brancals i travesser de pedra picada i trencaaigües motllurat amb escopidors motllurats. D'aquestes, la que queda a sobre de la porta té una inscripció en baix relleu on es llegeix PERE CODINE quedant per sobre d'una creu patada flaquejada per l'any 1745. A la planta sota coberta, a la mateixa vertical que les de les plantes inferiors s'hi disposen dues finestres de menor dimensionat, també amb muntants i trencaaigües motllurat a l'ampit. A la façana que dóna a ponent, les obertures es defineixen en un únic eix vertical i ofereixen la mateixa tipologia que les anteriors. Es tracta de quatre finestres, dues a la planta principal, una a la planta sota coberta i una a la baixa, parcialment tapada per la rasant actual del carrer. Pel que fa a la façana de llevant, a la planta baixa una porta simple d'accés directe des de l'hort. Una finestra per planta, similars a les anteriors, disposades en un mateix eix vertical, simètric a la de la façana oposada. Com a element singular en destaca un desguàs de pedra que es localitza a la primera planta. El parament exterior de les quatre façanes és fet amb aparell de pedra carejada, restant els angles resolts amb cantoneres reforçades amb un carreuat de pedra tallada disposat regularment. | 08079-143 | Nucli urbà, Carrer Sant Isidre, 13 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705100,2.1128200 | 426377 | 4635780 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52942-foto-08079-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52942-foto-08079-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52812 | La Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera | AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. | XIII-XVII | Desgast propi del pas dels anys a l'edifici principal amb un cobert enrrunat. | La Carrera és una masia antiga situada al límit oest del pla de la Carrera, a l'est del terme municipal de l'Estany. A l'est, al pla, predominen les terres de conreu, mentre que a l'oest el terreny s'eleva i abunda el bosc de pi i alzina. La Carrera és una masia de grans dimensions formada per un volum principal i tres volums secundaris annexats, tots construïts en pedra i d'un sol nivell d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 562 m2. A causa del desnivell del terreny, l'accés es fa per ponent directament des de la primera planta. El portal és d'arc pla de pedra carejada, com també ho són les finestres, algunes de les quals presenten ampits motllurats. La façana de sol ixent està formada segons tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra. En destaca la central del primer pis, on hi ha inscrit l'anagrama de Crist 'IHS'. Entre dues d'aquestes finestres s'observa una reconstrucció del mur feta amb maó. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, havent perdut la pràctica totalitat de l'arrebossat original. Cal destacar una finestreta tapiada d'arc rodó. A l'altre costat del camí es conserva una pallissa en mal estat estructural, que s'obre formant un arc de punt rodó de pedra. | 08079-13 | Pla de la Carrera, s/n | El mas és documentat des del s. XIII. Segurament, el mas generà el cognom homònim, el qual fou molt abundant a l'Estany. | 41.8705400,2.1200300 | 426975 | 4635777 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52812-foto-08079-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Avui és propietat dels descendents del baró de Maldà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52945 | Carrer Sant Isidre, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre-16-18 | XVIII | Edificació de planta rectangular orientada al nord i amb coberta de doble vessant amb un cos adossat a l'est, també de planta rectangular i coberta de vessant simple. La seva distribució interior és de planta i pis i s'adapta al pendent del terreny, fet que comporta que la part més septentrional sols disposi d'una planta. Restant sols el segon nivell habilitat a la meitat sud del cos principal i al cos adossat est. A la façana oest les obertures que hi ha a la planta baixa són tres portes amb brancals i llindes de maó o fusta i una finestra emmarcada amb pedra tallada que s'obre al mur que tanca el cos adossat oest, per migdia. Pel que fa al mur de tancament nord de l'edificació, a la seva part central, s'obre una porta d'accés que queda flanquejada per dues finestres que no es corresponen amb l'obra original del mur. Pel que fa al cos oest, el mur de tancament presenta una porta amb llinda plana a la planta baixa i una finestra de petites dimensions sota coberta. Les dues estructures presenten muntants de pedra tallada local. El parament exterior dels murs és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i fragments de maó que preserva en alguns trams el revestiment original. Així mateix, a la façana que dóna a l'oest es pot apreciar l'empremta d'antics encaixos de biga, així com refeccions del parament original. | 08079-146 | Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 16-18 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8705000,2.1142200 | 426493 | 4635777 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52945-foto-08079-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 52946 | Cal Corema vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corema-vell | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII-XX | Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i cobert de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, presenta un adossat de planta trapezoidal de planta i pis amb coberta plana. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos. L'actual façana principal es correspon amb la del cos adossat. Està definida a partir d'una porta d'accés i de les finestres rectangulars que s'obren a cada una de les plantes. Pel que fa a la façana lateral, preserva encara l'obra original. Al nivell de la planta baixa s'obre una finestra de petites dimensions amb brancals de maó, mentre que a la planta pis s'obren dues finestres que modulen la composició de la façana. Obertures que són emmarcades per muntants i llindes de pedra tallada local. Destaca el revestiment de morter de calç original de la façana. | 08079-147 | Nucli urbà. Carrer Padró, 11 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8704500,2.1143500 | 426504 | 4635772 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52946-foto-08079-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Edifici reformat íntegrament en època contemporània. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 52959 | Cal Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc | RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVI-XVIII | La coberta i la façana estan deteriorades amb perill de despreniments d'elements constructius. | Edifici de planta rectangular en cantonada, cobert de vessant simple orientat a migdia. La cantonera és reforçada amb carreus rectangulars carejats de pedra local i emmarca la façana, quedant definida per la composició de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full amb una gran llinda rectangular de pedra que es disposa sobre les dues mènsules que rematen els muntants dels brancals. Quedant flanquejada, a mitjana alçada, per una sagetera emmarcada per carreus de pedra tallada. A la vertical de la porta, es disposa la finestra principal de la planta pis, amb llinda i brancals de pedra amb motllurat decorativa. En destaca especialment l'ampit amb una doble motllura de pedra i on es disposa una espitllera, definida per dos únics carreus de pedra tallada. Obertura que resta actualment cegada. En aquest mateix nivell s'obre una finestra, de menors dimensions que l'anterior, amb brancals i llinda fets de maó pla. Mentre que a l'alçada de la planta sota coberta s'hi disposa un petit finestró emmarcat per muntant i llinda de pedra. Pel que fa a la façana lateral, en destaca la finestra amb brancals motllurats i llinda amb falçs arc conopial incís, que s'obre a l'alçada de la planta pis. El parament del conjunt dels murs de tancament exterior és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada reble i alguns maons, tot lligat amb morter de calç. | 08079-160 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 5 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702500,2.1119800 | 426307 | 4635752 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52958 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca | RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. | XVIII | Revestiment de la façana lleugerament deteriorat. | Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple i orientada a migdia on obre porta. La seva distribució interior és feta a tres nivells, restant la composició de la façana definida per les obertures d'aquestes plantes. A la planta baixa s'emplaça la porta d'accés que és amb llinda sobre mènsules laterals i brancals de pedra tallada, quedant el parament exterior d'aquest nivell compost per un carreuat de pedra tallada regular. La part superior de la façana presenta un revestiment uniforme, destacant el motllurat de pedra local d'una de les finestres de la planta amb ampit motllurat i llinda amb fals arc conopial inscrit. | 08079-159 | Nucli urbà. Carrer de Vic, 3 | La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. | 41.8702300,2.1119100 | 426301 | 4635749 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52958-foto-08079-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52958-foto-08079-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Deshabitada. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/