Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75052 | Avet de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-176 | Santa Fe | 41.7734400,2.4629100 | 455362 | 4624761 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75059 | Faig del Pantà Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-panta-gros | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Exemplar de faig de destacades dimensions, situat molt a prop de la presa del pantà de Santa Fe. Podria tractar-se de dos faigs units pels seus troncs. Segons dades documentades l'any 1996 (vegeu bibliografia), en aquells moments el seu volt de canó era de 3,75 m, la seva alçària és de 23 m i l'amplitud de la capçada de 21,7 m. Caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar les seves característiques actuals. | 08081-183 | Santa Fe | 41.7672200,2.4695800 | 455912 | 4624067 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75059-foto-08081-183-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75061 | Faig del Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-ramis | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que creix junt a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el punt quilomètric 19,5. Destaca per les impressionants dimensions de la seva capçada. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran faig mesurava en aquells moments 30 m d'alçada, 3,61 m de volt de canó i la capçada presentava un diàmetre màxim de 27 m, fet que la situava com la més ampla del Montseny entre les oficialment mesurades. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat d'aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-185 | Santa Fe | 41.7652000,2.4668000 | 455680 | 4623845 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75016 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-2 | VILÀ I VIÑAS, S. (2000). 'Els pastorets de La Costa del Montseny'. La Costa del Montseny. | XX-XXI | Antigament a l'església de Sant Esteve s'interpretava una petita obra anomenada El Rabadà i, anys més tard, a l'entrada de l'Hostal de la Costa, Els Pastorets. Temps després, la funció es representava al patronat parroquial de la Costa, però aquest acte es va abandonar fins que es va construir el nou local municipal. Va ser llavors quan es van reprendre les representacions dels Pastorets d'en Josep Maria Folch i Torres i d'en Lluís Millà. Finalment, l'any 2000 Salvador Vilà i Viñas va escriure 'Els Pastorets de La Costa'. Aquesta obra té un toc d'humor planer i senzill, tocant a còmic, i els personatges tenen un caràcter del tot humà, que trenquen amb el valor espiritual quasi diví d'alguns d'ells. Posteriorment va ser revisada i ampliada i es va estrenar definitivament el dia de Nadal de l'any 2001 en el Local Municipal de La Costa del Montseny, per la 'Colla d'Els Pastorets de La Costa'. | 08081-140 | La Costa del Montseny | Els Pastorets són una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. Són un entremès o drama popular en que es representa l'adoració de Jesús pels pastors. Els orígens del gènere es troben en els drames religiosos medievals. Els textos més antics d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant el segle XIX: Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina, l'any 1887, i El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler 'Pitarra', l'any 1901. Fou a finals del segle XIX, quan Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'Assís Picas i Pons i especialment Josep Maria Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat. Des d'aleshores un gran nombre d'autors han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets. La majoria de les representacions són a càrrec dels grups de teatre amateur. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75016-foto-08081-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74982 | Jaciment BV-5119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-bv-5119 | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | II-I aC | El seu estat de conservació és indeterminat perquè es desconeix la seva situació excata. | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic ibèric d'època republicana (segles II i I aC), en el decurs de les obres de construcció de la carretera de Mosqueroles a La Costa. Segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia) es van recollir diversos fragments de ceràmica i pesos de telers, que foren classificats d'època iberoromana, de les que s'ignora actualment la seva ubicació. Es desconeix la situació exacta i la tipologia del jaciment i també si es conserven restes d'estructures associades a les troballes. | 08081-106 | Carretera BV-5119 | 41.7391800,2.4231300 | 452030 | 4620979 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74982-foto-08081-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74982-foto-08081-106-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar a la carretera BV-5119 al tram que va de Mosqueroles a la Costa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74986 | Puig d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-darques | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de la troballa aïllada d'una destral paleolítica a les feixes de can Nofre, al Puig d'Arques. La notícia fou recollida per Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), però la localització exacta del jaciment és indeterminada ja que es tracta d'una sola troballa. Tanmateix la toponímia del terreny podria reflectir l'existència de sepulcres megalítics. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades sobre el possible jaciment i la seva localització. | 08081-110 | Feixes de Can Nofre | 41.7427900,2.4296100 | 452572 | 4621376 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 452666, | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar al Puig d'Arques. Només una prospecció arqueològica permetria determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74988 | Pla de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-magdalena | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | II-I aC | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic ibèric d'època republicana (segles II i I a. C), als camps de conreu situats al voltant de l'església de Santa Magdalena. Segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia) es van recollir diversos fragments de ceràmica, que foren classificats d'època iberoromana. No s'han localitzat estructures associades a les troballes, tot i que podrien quedar restes al subsòl. Degut a que durant la visita a aquest indret els camps es trobaven sembrats, solament es va poder localitzar un petit fragment aïllat de ceràmica comuna ibèrica. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08081-112 | Santa Magdalena | 41.7241300,2.4377600 | 453236 | 4619300 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar a les proximitat de Santa Magdalena. Només una intervenció arqueològica pot determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75088 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-6 | PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3 | El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. l'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 08081-212 | Parc Natural del Montseny | El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona. | 41.7648900,2.4459000 | 453942 | 4623821 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Fogars de Montclús. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 75034 | Cingles de Bovilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-bovilar | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els Cingles de Bovilar tenen un interessant relleu rocós, on destaca la flora i la fauna rupícola. Són un penya-segats espectaculars que separen el massís del Matagalls i el del Turó de l'Home. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Matagalls - Sant Marçal. En aquest punt s'uneix a la conca de la Tordera, el riu Riudeteix, que constitueix el sistema hídric de major interès biogeogràfic del vessant sud del massís del Matagalls. Es documenta la presència de Prunus lusitanica, llorer bord, espècie d'interès comunitari i especialment protegida en l'àmbit del Montseny, a més d'altres comunitats específicament protegides com ara les vernedes o les teixedes. d'altra banda, la cloenda de l'activitat extractiva dels esqueis de Bovilar permet l'aflorament i conservació d'elements d'especial interès geològic. | 08081-158 | cingles de Bovilar | 41.7835300,2.4069000 | 450715 | 4625912 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75034-foto-08081-158-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75037 | Esqueis de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueis-de-santa-helena | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Els esqueis de Santa Helena formen un paisatge condicionat pel fort pendent, on destaquen de les formes del seu relleu, amb nombrosos monòlits, cingles i pedregars. La duresa del rocam intrusiu de gra fi, molt resistent a l'erosió, configura un escenari únic al Montseny. A les roques granítiques es constitueixen plenament diverses comunitats rupícoles, com Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale i Antirrhinum asariana, entre d'altres. Es troben dins la Zona de Reserva Natural del Turó de Morou - Santa Helena. | 08081-161 | Santa Helena | Sobre aquest indret, situat al final de les crestes que per Montllobar, el Turó Gros i Puig Sesolles, podria situar-se l'antic castell de Miravall, que juntament amb el castell de les Agudes, eren el centre històric primitiu dels vessants meridionals del Montseny. No es conserven vestigis visibles d'aquesta històrica fortalesa. | 41.7556100,2.4678800 | 455763 | 4622779 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75037-foto-08081-161-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75040 | Les Agudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-agudes | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper. | 08081-164 | Les Agudes | 41.7893100,2.4439300 | 453796 | 4626533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75047 | Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-lhome | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny amb una alçada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar. Aquest cim que s'alça entre coll Sesbasses i coll Pregon, culmina una carena que té les Agudes (1.703 m) a un extrem i el turó Gros (1.651 m) a l'altre, i constitueix un submassís que s'uneix al del Matagalls a través del coll de Sant Marçal, on neix la Tordera, principal riu del Montseny i que l'envolta d'oest a est. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. La reserva s'estén pel turó Gros (1651 m), amb el millor estatge subalpí supraforestal del massís, el serrat de les Saleres, amb un bosc mixt de faigs i avets, i Passavets. El vessant superior del turó de l'Home és un paisatge d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on habiten espècies en flora i fauna de característiques subalpina, especialment en els sectors més obacs. En aquesta zona hi ha diversos pous de neu. A l'àrea culminant, de fort pendent, la fageda es desenvolupa amb dificultat, constituint un bosc poc dens on domina el paisatge de roca, esqueis, cingles i pedregars. El turó de l'Home és un dels llocs més emblemàtics del massís i un excepcional mirador que permet observar una panoràmica que abasta bona part de Catalunya, des del cap de Creus fins a les muntanyes de Prades i, fins i tot, si el dia és molt clar, la serra de Tramuntana de la illa de Mallorca. | 08081-171 | Turó de l'Home | El Montseny era anomenat pels romans Monte signus, ja que la seva alçada i la relativa proximitat al mar era utilitzada per orientar les embarcacions. | 41.7765300,2.4348500 | 453032 | 4625119 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75048 | Turó de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. | 08081-172 | Turó de Morou | 41.7720800,2.4804400 | 456818 | 4624601 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 74951 | Poua del Comte II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-comte-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | La seva planta està molt desdibuixada | Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, situada a poca distància, i per sota, del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Pla dels Pous. Es troba a 1.513 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totalment desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-75 | Turó Gros | 41.7746700,2.4476700 | 454096 | 4624906 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081176. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74954 | Barraca d'artigaires de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-la-trauna | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La teulada de lloses planes s'ha esfondrat recentment | Es tracta d'una barraca de planta quadrada, construïda amb pedra seca, amb coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta estructura són uns 3,5 m d'ample per 2'5 m de llarg. La pedra utilitzada és de tamany mitjà de procedència local. Els murs són de pedres disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites, i la teulada, recentment esfondrada, és de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. Es conserva en la seva alçada original, tot i les possibles reparacions de les que hagi estat objecte al llarg del temps. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-78 | La Traüna | Les barraques d'artigaire són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7720600,2.4065800 | 450679 | 4624639 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081184. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74956 | Barraca d'artigaires del Termenal II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Només es conserven restes minses dels murs de façana | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. | 08081-80 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7615400,2.4488400 | 454184 | 4623448 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081195. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74957 | Barraca d'artigaires o corral d'en Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-o-corral-den-pla | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta originària | Barraca de planta quadrada d'uns 3 m de llarg per 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. La seva alçada oscil·la entre el metre i metre i mig. No conserva la coberta originària, que podia ser de fusta o de lloses; l'actual és d'uralita. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es relacionen amb les tasques de desartigar els camps i fer crema de rostolls i d'altres maleses per tal de crear noves zones de pastura per al bestiar. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-81 | Coll de Santa Helena | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7578700,2.4625300 | 455320 | 4623033 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081163 | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74963 | Corral d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'una estructura de planta rectangular de 5 m de llarg per 3 m d'amplada aproximadament. Els mur són fets de pedres de dimensions irregulars i de diferents tamanys, disposades de forma horitzontal sense relligar. A tocar de l'estructura es conserven les restes d'un pilar de forma quadrangular fet de pedres lligades en sec. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de tipus vegetal o de lloses de pedra. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-87 | Corral d'en Riera | 41.7623300,2.4441200 | 453792 | 4623538 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081196. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74972 | Forn de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ridaura | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Es troba reomplert de sediments | Forn situat al nord-est de Ridaura. És una estructura de planta quadrada, construïda amb pedres de tamany mitjà i petit de procedència local, lligades amb morter de calç. Le seves mides aproximades són 2 m de llargada, 2 m d'amplada i 2 m d'alçada. A la part davantera té dues boques d'enfornar en forma d'arc, fetes amb pedra .El seu interior es troba dividit en dues cambres separades per un petit mur. | 08081-96 | Ridaura | 41.7478000,2.4727800 | 456165 | 4621910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74972-foto-08081-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081183. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74973 | Rajoleria de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-de-can-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Només es conserven les restes dels quatre murs exteriors | Es tracta dels vestigis d'un forn de planta quadrada, situat al Pla de la Pomera, del que només es conserven les restes dels quatre murs exteriors. La tècnica constructiva emprada és la pedra de mida mitjana de procedència local, lligada amb morter de calç. Les mesures aproximades d'aquesta estructura són uns 2 m d'ample per 2 m de llarg. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. | 08081-97 | Fontmartina | 41.7562400,2.4336700 | 452919 | 4622867 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74973-foto-08081-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74973-foto-08081-97-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081206. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74978 | Molí de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-viladecans-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | l'estructura es troba enrunada | Edifici de planta rectangular en ruïnes que conserva algun mur dempeus. De les restes conservades s'intueix una planta baixa i un pis. La coberta es troba totalment desapareguda, tot i que aquesta segurament era a doble vessant. La fàbrica de l'estructura està feta amb mur de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter i fang; i amb les cantonades diferenciades. | 08081-102 | Viladecans | 41.7371200,2.4096000 | 450904 | 4620758 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081188. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75029 | El Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-deumal | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XIII-XX | Masia formada per diversos cossos annexos, com a resultat de les diferents reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. El cos principal és de planta rectangular, format per planta baixa pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groc. Les finestres són senzilles i de disposició bastant regular. Els orígens de la masia es remunten al segle XIII, tot i que l'aspecte actual correspon a les reformes posteriors. | 08081-153 | El Deumal | 41.7599000,2.4037900 | 450438 | 4623291 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75029-foto-08081-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75029-foto-08081-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081113. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75044 | Can Costa de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-de-fogars | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | l'estructura es troba enrunada | Les restes d'aquesta casa es troben ubicades a les proximitats de Sant Cristòfol de Fogars. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en grans carreus de pedra local, ben escairats, lligats amb argamassa i arrebossats. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta. Tot i que l'estructura està força coberta per la vegetació s'insinua un cos principal rectangular i alguna dependència annexa complementada per murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. | 08081-168 | Sant Cristòfol de Fogars | 41.7331700,2.4512700 | 454366 | 4620297 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081032. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75046 | El Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macaners | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven | Es tracta dels vestigis d'una masia, de planta rectangular, amb murs fets de pedra lligada amb morter de calç. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. No roman cap vestigi de la coberta ni del possible pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. | 08081-170 | Vall de Santa Fe | 41.7848400,2.4639600 | 455457 | 4626027 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081164. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75080 | Can Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bastida | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Només es preserven alguns murs a poca alçada | Masia enrunada situada a recer del sot Borreller, al mig del bosc. Es troba en força mal estat de conservació, i només es preserven alguns murs a poca alçada i tota una cantonada del què hauria estat l'edificació principal. l'angle conservat fa pensar que es tractaria d'una estructura complexa de més d'un pis, tot i que no se'n poden precisar les dimensions. Per fer aquesta construcció es van utilitzar petits carreus de pedra local, disposats en filades irregulars lligats amb morter de calç. Tot i que l'estructura està força coberta de vegetació s'insinua un cos principal rectangular i una sèrie de dependències annexes. | 08081-204 | Casanova d'en Rovira | 41.7559000,2.4196300 | 451752 | 4622837 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75080-foto-08081-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75080-foto-08081-204-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081021. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75086 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-1 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en estat ruïnós | Masia en ruïnes ubicada a les proximitats del sot de cal Satanàs, a una zona de difícil accés degut a la vegetació i al pendent del terreny. S'insinua un cos principal rectangular i una sèrie de murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. Les restes conservades corresponen a una estructura complexa, potser de més d'un pis, amb coberta a dues vessants, tot i que no se'n poden precisar les dimensions. La tècnica constructiva es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars i lligades amb morter de calç. | 08081-210 | Sot de cal Satanàs | 41.7706500,2.4063700 | 450661 | 4624483 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75086-foto-08081-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75086-foto-08081-210-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081090. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75090 | El Baiés de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-baies-de-la-costa | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | El Baiés de la Costa és una antiga masia situada a recer del sot del Baiés, a les proximitats del corral d'en Rovira. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de pedres lligades amb morter de calç i conserven l'antic arrebossat. Les finestres són petites, de distribució irregular, algunes de les quals es troben emmarcades amb carreus de pedra. | 08081-214 | Can Toni Jaume | 41.7645900,2.4209600 | 451869 | 4623801 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75090-foto-08081-214-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081111. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75092 | Can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felip-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Can Felip és una masia situada al Rieral, a peu de la carretera BV-5301. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de pedres lligades amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groc. Les finestres són petites, de distribució irregular, algunes de les quals es troben emmarcades amb carreus de pedra. En destaca un rellotge de sol pintat a la façana principal, amb la data 1801, recentment restaurat. | 08081-216 | El Rieral | 41.7525200,2.4001800 | 450132 | 4622473 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75092-foto-08081-216-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081040. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75094 | Cal Maginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maginer | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Masia situada a les proximitats del veïnat de França, entre el sot d'Arenys i el sot Xic, a un indret aterrassat amb murs de contenció en sec, fets de pedra llicorella. És un edifici format per diferents cossos de planta rectangular, disposats esglaonadament i orientats al sud, corresponents a les diferents fases constructives. Les cobertes tenen diferents graus de pendent, i les façanes són de pedra llicorella lligada amb morter sense arrebossar. Les portes són petites, amb llinda del mateix material, i les finestres, de disposició regular, són fetes amb llinda de pedra, i lleixa de llosa. | 08081-218 | Veïnat de França | 41.7675500,2.4117800 | 451108 | 4624135 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75094-foto-08081-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75094-foto-08081-218-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081008. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75095 | Cal Satanàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-satanas | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | l'estructura es troba enrunada | Cal Satanàs és una masia en ruïnes situada a les proximitats del sot homònim, a tocar del camí que duu a Coloreda. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. El cos central està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos amb diverses estances. La tècnica constructiva es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars i lligades amb morter de calç. | 08081-219 | Veïnat de França | 41.7721600,2.4102700 | 450986 | 4624648 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081012. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75096 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-1 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Recentment restaurada. | Can Toni és una masia situada al veïnat de França. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants, asimètrica, i carener perpendicular a la façana. Els murs són de paredat comú. A la façana principal en destaca el rellotge de sol a tocar de la finestra del pis superior. La portalada i les finestres són reformades i emmarcades amb carreus desbastats. | 08081-220 | Veïnat de França | 41.7704700,2.4090300 | 450882 | 4624461 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75096-foto-08081-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75096-foto-08081-220-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081093. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75097 | El Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardell | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en ruïnes | Masia en ruïnes ubicada en un petit turonet que s'aixeca sobre el sot de la font Fresca. Es tracta d'una estructura complexa, de planta rectangular, i de més d'un pis. Atès que es troba força coberta per la vegetació, no se'n poden precisar les dimensions. La tècnica constructiva utilitzada es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, lligats amb morter de calç, que es disposen en filades irregulars. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta. | 08081-221 | El Salicrup | 41.7609300,2.4096000 | 450922 | 4623402 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75097-foto-08081-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75097-foto-08081-221-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081121. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75101 | Can Lluís Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-xic | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Només es conserven alguns murs de poca alçada i força coberts de vegetació | Restes d'un edifici de petites dimensions situat a les proximitats de la masia de can Virgili, a tocar de la carretera de Fontmartina. Tot i que l'estructura està molt enrunada, només es conserven alguns murs de poca alçada i es troba força coberta de vegetació, s'insinua un cos de planta rectangular. La tècnica constructiva emprada són petits carreus de pedra local lligats amb morter de calç, de dimensions variables, que es disposen en filades irregulars. | 08081-225 | Can Virgili | 41.7597900,2.4190000 | 451702 | 4623270 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75101-foto-08081-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75101-foto-08081-225-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081055. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75104 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-2 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en ruïnes | Masia en ruïnes situada a recer del Sot de la Serra de Castell. l'estructura conservada ens permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. El cos central, de planta rectangular, està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos, amb diverses estances, i els vestigis de dos contraforts a la façana oest. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres de dimensions variables, disposades en filades irregulars, i lligades amb morter de calç. Es troba en força mal estat de i la vegetació que creix al seu interior malmet les estructures. | 08081-228 | Can Castanyer | 41.7356200,2.4062000 | 450620 | 4620593 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75104-foto-08081-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75104-foto-08081-228-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081038. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74955 | Barraca d'artigaires del Termenal I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-i | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona | Només conserva part dels murs a una aláda que oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-79 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7599700,2.4505800 | 454328 | 4623272 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081194. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74943 | Congesta del Sot de la Teula II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-ii | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | l'estructura s'està desfent | La congesta del Sot de la Teula II es situa al darrera del turó de la Casa Partida, seguint la pista forestal que voreja el turó, a uns 1.100 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de secció circular i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda de la pendent es troba reforçada per un talús, d'uns 3 m d'amplada, fet amb la terra compactada. Les seves mides aproximades són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. Hi han plantats uns pins al seu interior. | 08081-67 | Santa Fe | 41.7771700,2.4694000 | 455904 | 4625172 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades podrien tenir un marge d'error de diversos metres ja que no hi havia una bona senyal de l'aparell de GPS. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74958 | Bassa del molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Els vestigis de la bassa resten abandonats i coberts per la vegetació | Bassa situada al darrera del molí de Baix, a tocar de la casa anomenada La Farga. És de planta irregular i allargada, feta amb murs fets de pedra lligada amb morter i arrebossats. S'alimentava pel rec de la bassa del molí de Dalt, situat a una distància d'uns 500 m més amunt de la riera. Actualment la bassa resta abandonada i coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció. La seva cronologia es pot relacionar amb el moment de construcció del molí, a finals del segle XVII. | 08081-82 | La Farga | 41.7121200,2.4575800 | 454876 | 4617956 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74959 | Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | només es conserven els vestigis de la cara interna | Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. | 08081-83 | La Farga | 41.7132800,2.4555300 | 454706 | 4618086 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74969 | Forn de calç de can Ferrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ferrers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | Parcialment destruït. Només conserva la part interna | Forn de calç, parcialment destruït, situat a les proximitats de la riera i de la font de can Ferrers. És de planta circular, excavat al sòl natural, i només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions. Les seves mesures aproximades són 2,5 m de diàmetre i 3 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 08081-93 | Can Ferrers | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7281200,2.4356200 | 453061 | 4619744 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74969-foto-08081-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74969-foto-08081-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 411. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||
| 74970 | Forn de calç de can Valls o Forn Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-valls-o-forn-gran | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | Es troba abandonat i parcialment destruït | Forn de calç, parcialment destruït, de planta circular i ovalada i secció troncocònica invertida, excavada al sòl natural. Es troba situat al sot del Còdol, a prop de la masia de can Valls. Està format per una estructura construïda amb pedres de la zona lligades amb morter de calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila utilitzada com element aïllant. També en forma part una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions, i unes mesures aproximades de 3 m d'alçada, 3,2 m de diàmetre intern de base, i 2 m d'obertura superior de l'ull. Actualment es troba abandonat, a un indret embardissat i difícil d'accedir, fet que dificulta la seva descripció. La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis de l'estructura. La seva adscripció cronològica és força difícil ja que ja que aquest tipus de construccions s'utilitzaven des d'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç. | 08081-94 | Can Valls | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7259500,2.4503600 | 454285 | 4619495 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A les fotografies no es pot apreciar amb claredat l'estructura perquè l'indret on es situa es trobava completament embardissat en el moment de la visita. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||
| 74974 | Forn de rajols de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis que encara es conserven | Forn de rajols situat a la serra de can Valls, pròxim a la masia. L'estructura és de planta rectangular i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Les seves mides aproximades són 6 m de llargada i 3,5 m d'amplada. Els murs són fets de pedres lligades amb morter de calç, amb un revestiment interior de rajols, a mode de doble mur. Conserva les dues boques d'enfornar a la part frontal, amb unes mides aproximades d'1 m d'amplada i 1,5 m de llargada, amb la part superior feta de pedra disposada en forma de plec de llibre. Són separades per una pilastra d'uns 0,5 m de gruix, i s'estrenyen cap a l'interior del forn, on fan uns 0,35 m d'amplada. | 08081-98 | Can Valls | 41.7245800,2.4505900 | 454303 | 4619343 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74974-foto-08081-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 454398, 454398, 4619547 | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 930. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||
| 74975 | Molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'un molí situat al davant de la Farga de Mosqueroles. Es tracta d'una estructura formada per dos cossos, el molí pròpiament dit i una casa adossada. L'edifici del molí és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha dos portals amb llinda i brancals de pedra, una d'elles amb la inscripció '1692'. A tocar d'una de les portes es conserva una mola. Al mig dels portals hi ha un passadís cobert i bastant llarg que duu al carcabà, que és cobert amb arc de rajol de mig punt ultrapassat. A l'interior del passadís hi ha quatre obertures, dos a banda i banda. | 08081-99 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7122600,2.4578400 | 454898 | 4617972 | 1692 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74975-foto-08081-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 244. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||
| 74977 | Molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | El mecanisme hidràulic de fusta es troba malmès | És un molí fariner situat a les proximitats del Molí de Baix, al marge de la riera de Rifer. Es tracta d'un edifici format per la casa del moliner, els coberts pel bestiar, i les dependències del molí pròpiament dit. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal amb llinda de pedra i brancals de rajol. L'aigua sortia del molí mitjançant un rec, que uns pocs metres més enllà de la casa, es bifurcava. d'una banda, l'aigua anava a la riera, i de l'altra, anava al rec dels molins, que la conduïa cap al Molí de Baix. Conserva tot el mecanisme hidràulic que activava l'engranatge original: el carcabà, els rodets, les moles i bona part de les peces originals. En quant a la seva adscripció cronològica, per les seves característiques tipològiques podria correspondre al segle XVII. | 08081-101 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7132700,2.4559000 | 454737 | 4618085 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74981 | Trull de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII | Les estructures es troben força malmeses | Restes d'un trull d'oli situat al capdamunt del petit turó proper a can Valls. És tracta d'un conjunt format pel trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. Es conserva la pedra del trull, la sotamola, els encaixos de ferro i la barra horitzontal de fusta on s'estacava l'animal, per tal de fer rodar la mola superior, aixafant-ne així les olives per obtenir-ne l'oli de la primera premsada. La mola superior, d'1 m de diàmetre i 0,45 m d'amplada, es troba col·locada al damunt de la sotamola, que presenta les vores enlairades, per evitar que l'oli es vessés. La bassa és de planta rectangular i s'omple amb l'aigua provinent de la font-mina. Aquesta aigua era conduïda a la foganya o forn, situada a nivell inferior, a través d'una canalera de terrissa. A la foganya, de la que encara romanen dempeus les restes d'un mur fet de pedres lligades amb morter de calç, s'escalfava l'aigua que sortia ja calenta mitjançant una aixeta, que encara es conserva, per a mullar les espartines plenes de l'oli. L'aigua sobrant anava a parar a una altra bassa a nivell inferior. També es conserven dues basses de pedra, de secció circular recobertes de rajola, sota un cobert de petites dimensions format per un embigat de fusta i teules. Es situen l'una a tocar de l'altre, i una d'elles a un nivell una mica inferior a l'altre, per tal de fer-les servir per a decantar i recollir l'oli de la primera premsada. | 08081-105 | Can Valls | 41.7261000,2.4491400 | 454184 | 4619513 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74996 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments | Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. | 08081-120 | La Farga | 41.7126500,2.4564900 | 454786 | 4618016 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74997 | Rec o sèquia dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-o-sequia-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Rec que neix a la resclosa dels Templers, al marge dret de la riera, i rega les terres de la zona del Temple (can Nofre, can Vilatort, can Famella, can Vernedes, etc.). El cap del rec es troba retallat a la roca i cobert per una gran llosa plana de pedra. En cas de necessitat, es pot aturar l'entrada d'aigua col·locant una llosa en la cara exterior (aixarnador). A uns 100 m riera avall hi ha un aixarnador fet d'obra, amb dues comportes de ferro, una que desvia l'aigua cap al rec i l'altra que la desvia de nou a la riera mitjançant un saltant. És un rec excavat al sòl, a cel obert, que pren diverses formes al llarg del seu recorregut. En alguns trams es troba excavat a terra, en altres està retallat a la roca. En alguns punts la seva base ha estat recoberta per llosetes ceràmiques. Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 08081-121 | Mosqueroles | Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 41.7337200,2.4355100 | 453056 | 4620366 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 518. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74998 | Resclosa de Mosqueroles o de la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-mosqueroles-o-de-la-riera-de-ciuret | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 100 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canonada ceràmica, que la condueix a la població de Mosqueroles. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter i coronada amb lloses de rajol. Les seves mides aproximades són 5 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. | 08081-122 | Mosqueroles | 41.7334500,2.4354500 | 453051 | 4620336 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 933 | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74999 | Resclosa i rec de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-viladecans | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la llera de la Tordera, a l'alçada de can Viladecans, sota la fàbrica la Metilena. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec propietat de les comunitats de regants de Sant Esteve i de Santa Maria de Palautordera. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada i 4 m d'amplada. Situada a tocar de la resclosa, hi ha la caseta on es pren el Rec Comú de les dues comunitats, i el sobreeixidor. En aquest punt el rec és comunitari per a les dues comunitats de regants, la de Santa Maria i la de Sant Esteve fins al Partidor d'aigües, situat uns dos quilòmetres en direcció a Palautordera. | 08081-123 | Viladecans | La resclosa de Viladecans és propietat de la Comunitat de Regants de Sant Esteve i la de Santa Maria de Palautordera, que pren les aigües de la Tordera per a regar els camps dels dos municipis a parts iguals. La Comunitat de Regants de Sant Esteve i Santa Maria pot disposar de la meitat de l'aigua en el punt on es troba la resclosa. El títol d'aprofitament de l'aigua, de possessió immemorial, fou reconegut per Ramon d'Oms i Santapau, Batlle General d'Aigües del Reial Patrimoni el 20 de març de l'any 1680, i registrat pel Jutjat d'Arenys de Mar l'any 1871. Al juny de l'any 1927 la Comunitat de Regants de Santa Maria i de Sant Esteve efectuà, entre els seus associats, la llista de subscripció d'obligacions per executar les obres de la resclosa de Viladecans, les quals finalitzaren l'any 1928. | 41.7369900,2.4096900 | 450911 | 4620744 | 1928 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml