Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74877 | Ca l'Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Ca l'Albert és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular, amb tres alçades per la part posterior, i dos pel camí d'accés. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra, i les finestres són petites i encercades amb pedra carejada. En destaca la configuració de la façana principal, d'aspecte enrevessat, que combina diferents elements de la masia típica -arcades, galeries, torre-. | 08081-1 | Pla de Santa Magdalena | 41.7258900,2.4347900 | 452990 | 4619497 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74877-foto-08081-1-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081002. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74886 | Can Ferrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | XV-XVIII | Can Ferrers és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants i, contràriament a l'arquetipus d'aquestes construccions, els pendents desguassen cap a les façanes llargues en comptes de fer-ho cap a les curtes. Els murs són de paredat comú arrebossat. La porta d'entrada és d'arc de mig punt revestida en pedra i les finestres són revestides amb carreus de pedra desbastada. Destaca un antic rellotge de sol amb una inscripció, situat a la façana principal. És originària del segle XV, tot i que el seu aspecte actual correspon a les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. | 08081-10 | Mosqueroles | 41.7272100,2.4355000 | 453050 | 4619643 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74976 | Molí de ca n'Illa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-nilla-del-pont | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | Molí fariner situat al marge esquerra de la Tordera, al veïnat del Rieral, i a tocar de la carretera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants. S'hi accedia per un antic camí retallat a la roca que desembocava a la porta principal, que és de pedra adovellada en arc de mig punt. Al vestíbul hi havia les dues moles, que actualment no es conserven. El pis superior era destinat a habitatge del moliner. Des de l'exterior es poden observar les dues boques de sortida d'aigua del carcabà, fetes amb pedres disposades en forma de plec de llibre. A la façana lateral en destaca el rellotge de sol amb la data 1852, que es troba sobreposat al damunt d'un altre més antic. A la riba de la Tordera, i excavat a una de les roques del gorg hi ha el forat de pal d'una antiga resclosa. | 08081-100 | El Rieral | Aquest molí és esmentat en diversos documents antics. Segons l'inventari del mas Illa del Pont era un 'molí fariner ab tots els arreus necessaris per a moldre qualsevol espècie de gra'. Les Contribucions Industrials del Montseny expliquen que el molí Illa, l'any 1875, era un molí fariner de resclosa, que molia més de tres mesos a l'any i menys de 6. Segons la documentació, entre els anys 1875 i 1883, era propietat de Jaume Illa. | 41.7473800,2.4021500 | 450292 | 4621901 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74976-foto-08081-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74976-foto-08081-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081115.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 512. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74977 | Molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | El mecanisme hidràulic de fusta es troba malmès | És un molí fariner situat a les proximitats del Molí de Baix, al marge de la riera de Rifer. Es tracta d'un edifici format per la casa del moliner, els coberts pel bestiar, i les dependències del molí pròpiament dit. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal amb llinda de pedra i brancals de rajol. L'aigua sortia del molí mitjançant un rec, que uns pocs metres més enllà de la casa, es bifurcava. d'una banda, l'aigua anava a la riera, i de l'altra, anava al rec dels molins, que la conduïa cap al Molí de Baix. Conserva tot el mecanisme hidràulic que activava l'engranatge original: el carcabà, els rodets, les moles i bona part de les peces originals. En quant a la seva adscripció cronològica, per les seves característiques tipològiques podria correspondre al segle XVII. | 08081-101 | La Farga | El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. | 41.7132700,2.4559000 | 454737 | 4618085 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74978 | Molí de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-viladecans-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | l'estructura es troba enrunada | Edifici de planta rectangular en ruïnes que conserva algun mur dempeus. De les restes conservades s'intueix una planta baixa i un pis. La coberta es troba totalment desapareguda, tot i que aquesta segurament era a doble vessant. La fàbrica de l'estructura està feta amb mur de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter i fang; i amb les cantonades diferenciades. | 08081-102 | Viladecans | 41.7371200,2.4096000 | 450904 | 4620758 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081188. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74979 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-4 | XX | Aquesta font es troba situada a la Plaça de La Costa, al bell mig del poble de La Costa del Montseny. Es tracta d'una estructura de factura contemporània, de forma ogival, formada per pedres de dimensions variables lligades amb morter. A la part superior hi ha una placa de marbre amb la inscripció gravada: 'FONT DEL RECTOR 10 d'AGOST 1984'. | 08081-103 | La Costa del Montseny | 41.7466400,2.4181300 | 451620 | 4621810 | 1984 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74979-foto-08081-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74980 | Font del Frare o del Pare Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-o-del-pare-miquel | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font del Frare o del Pare Miquel es troba al peu de la riera de Santa Fe, a uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau i al capdavall del sot del Maldeventre. La font és emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter de calç. L'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda del mur s'adossen bancs fets també de pedra i morter. Al costat dret, tocant al banc, hi ha una petita escala feta amb els mateixos materials, i a l'altra banda dos bancs més de pedra, el primer de característiques similars als anteriors, i el segon amb un coronament fet amb petites pedretes. | 08081-104 | A uns dos-cents metres al nord-oest de l'hotel l'Avet Blau. | A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font amb taules i un llarg pedrís. | 41.7748700,2.4603000 | 455146 | 4624922 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74980-foto-08081-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081211. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74981 | Trull de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-valls | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII | Les estructures es troben força malmeses | Restes d'un trull d'oli situat al capdamunt del petit turó proper a can Valls. És tracta d'un conjunt format pel trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. Es conserva la pedra del trull, la sotamola, els encaixos de ferro i la barra horitzontal de fusta on s'estacava l'animal, per tal de fer rodar la mola superior, aixafant-ne així les olives per obtenir-ne l'oli de la primera premsada. La mola superior, d'1 m de diàmetre i 0,45 m d'amplada, es troba col·locada al damunt de la sotamola, que presenta les vores enlairades, per evitar que l'oli es vessés. La bassa és de planta rectangular i s'omple amb l'aigua provinent de la font-mina. Aquesta aigua era conduïda a la foganya o forn, situada a nivell inferior, a través d'una canalera de terrissa. A la foganya, de la que encara romanen dempeus les restes d'un mur fet de pedres lligades amb morter de calç, s'escalfava l'aigua que sortia ja calenta mitjançant una aixeta, que encara es conserva, per a mullar les espartines plenes de l'oli. L'aigua sobrant anava a parar a una altra bassa a nivell inferior. També es conserven dues basses de pedra, de secció circular recobertes de rajola, sota un cobert de petites dimensions format per un embigat de fusta i teules. Es situen l'una a tocar de l'altre, i una d'elles a un nivell una mica inferior a l'altre, per tal de fer-les servir per a decantar i recollir l'oli de la primera premsada. | 08081-105 | Can Valls | 41.7261000,2.4491400 | 454184 | 4619513 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74982 | Jaciment BV-5119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-bv-5119 | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | II-I aC | El seu estat de conservació és indeterminat perquè es desconeix la seva situació excata. | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic ibèric d'època republicana (segles II i I aC), en el decurs de les obres de construcció de la carretera de Mosqueroles a La Costa. Segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia) es van recollir diversos fragments de ceràmica i pesos de telers, que foren classificats d'època iberoromana, de les que s'ignora actualment la seva ubicació. Es desconeix la situació exacta i la tipologia del jaciment i també si es conserven restes d'estructures associades a les troballes. | 08081-106 | Carretera BV-5119 | 41.7391800,2.4231300 | 452030 | 4620979 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74982-foto-08081-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74982-foto-08081-106-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar a la carretera BV-5119 al tram que va de Mosqueroles a la Costa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74983 | Carbonera de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-passavets | Només es conserven els vestigis del rotlle i d'un petit mur | Plaça carbonera situada a Passavets, a la zona de bosc mixt d'avets i faigs, molt pròxima a l'avetosa, a pocs metres de l'Abraçada, i a l'esquerra del camí. La plaça ocupa un petit espai al descobert, el rotlle de sitja, que fa aproximadament uns 10 m de llargada i uns 5 m d'amplada, en un petit planell superior al camí. El rotlle de sitja era on es plantava la pila de carboner, on s'apilava la llenya i es tapava amb terra. En aquest espai s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Hi ha un petit mur, fet de pedra local d'esquist sense relligar, d'aproximadament 1 m d'alçada i 7 m de llargada. | 08081-107 | Passavets | l'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. Era un ofici de caire temporal, que servia com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. | 41.7787100,2.4477300 | 454104 | 4625354 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74984 | Casa del prior de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prior-de-santa-magdalena | XVIII | Es troba en estat ruïnós | Restes d'una edificació situada en perpendicular a la façana de l'església de Santa Magdalena, a la seva banda nord-oest. Es tracta dels vestigis d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i arrebossats. Es conserva la seva façana principal, de la que destaca el portal amb dovelles de pedra. No resten dempeus ni la coberta ni el pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. Podrien correspondre a les restes de l'antic habitatge del dels donats i ermitans, o del prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal, que hauria estat habitat també amb posterioritat. | 08081-108 | Santa Magdalena | 41.7247900,2.4363600 | 453120 | 4619374 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74985 | Font de l'Arboç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larboc | XX | La font de l'Arboç es troba a un indret molt pròxim al poble de La Costa del Montseny, en direcció nord, i dins de l'itinerari del GR-5. S'hi accedeix per un sender que surt darrera de can Patolla, o bé per les Feixes del Vilar. Es troba ben arranjada, a una estructura de factura contemporània formada per un mur de paredat comú arrebossat. Pel broc, situat a l'extrem superior del mur, brolla un petit cabal d'aigua. | 08081-109 | La Costa del Montseny | 41.7526500,2.4189300 | 451691 | 4622477 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74985-foto-08081-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 74887 | Can Gensana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gensana | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Masia formada per un conjunt de diversos cossos, amb façana reculada en referència al cos lateral. Els murs de són de paredat comú amb pedres cantoneres. La façana principal és orientada al sud i la porta d'accés és rectangular amb llinda i brancals de carreus. En destaca la finestra situada sobre la portalada, amb llinda i brancals de carreus de granit amb les arestes bisellades i lleixa emmotllurada; al seu costat hi ha una altra obertura de característiques similars però sense brancals ni lleixa. La resta de finestres són semblants, a excepció de les situades al soterrani, a la part posterior, que no són emmarcades. A una de les finestres hi ha la inscripció: '1615 MSU'. A la part superior del cos situat al darrera de l'edifici principal hi ha uns grans finestrals, oberts probablement aprofitant una antiga galeria de solana. | 08081-11 | Can Riera de Ciuret | 41.7500700,2.4411800 | 453539 | 4622178 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74887-foto-08081-11-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081042. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74986 | Puig d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-darques | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de la troballa aïllada d'una destral paleolítica a les feixes de can Nofre, al Puig d'Arques. La notícia fou recollida per Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia), però la localització exacta del jaciment és indeterminada ja que es tracta d'una sola troballa. Tanmateix la toponímia del terreny podria reflectir l'existència de sepulcres megalítics. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades sobre el possible jaciment i la seva localització. | 08081-110 | Feixes de Can Nofre | 41.7427900,2.4296100 | 452572 | 4621376 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74986-foto-08081-110-2.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 452666, | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar al Puig d'Arques. Només una prospecció arqueològica permetria determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74987 | Jaciment de can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pla | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic de cronologia ibèrica als camps de conreu situats a les proximitats de can Pla. L'arqueòleg Josep Estrada i Garriga, al voltant de la dècada dels anys 50 del segle passat, va recollir en aquest indret ceràmica ibèrica, actualment dipositada al fons de l'antic Museu de Granollers. Tot i que no es van localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl, o fins i tot integrades a la pròpia masia. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08081-111 | Can Pla | 41.7427500,2.4543600 | 454630 | 4621359 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74987-foto-08081-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74987-foto-08081-111-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar als camps de can Pla. Només una prospecció arqueològica permetria determinar la localització exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74988 | Pla de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-magdalena | PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Setciències, p. 23-24. | II-I aC | Es desconeix la seva situació exacta | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic ibèric d'època republicana (segles II i I a. C), als camps de conreu situats al voltant de l'església de Santa Magdalena. Segons Joan Portals i Martí (vegeu bibliografia) es van recollir diversos fragments de ceràmica, que foren classificats d'època iberoromana. No s'han localitzat estructures associades a les troballes, tot i que podrien quedar restes al subsòl. Degut a que durant la visita a aquest indret els camps es trobaven sembrats, solament es va poder localitzar un petit fragment aïllat de ceràmica comuna ibèrica. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08081-112 | Santa Magdalena | 41.7241300,2.4377600 | 453236 | 4619300 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74988-foto-08081-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt escollit a l'atzar a les proximitat de Santa Magdalena. Només una intervenció arqueològica pot determinar la localització exacta del jaciment, si és que encara es conserva. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 74989 | Pla del Sauquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-sauquet | - BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 93. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques ni tipològiques | Es tracta de les restes de diverses barraques i de cledes a la zona del Pla del Sauquet, relacionades amb la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. Actualment, tot i que s'observen diversos vestigis, es fa molt difícil la seva identificació. El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques, i impossibilita la determinació de la seva cronologia. Només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades. Entre aquestes restes, segons l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, es conserven 1 barraca, 1 cleda, i 2 barraques amb cleda. -Barraca: Restes de l'estructura d'una barraca de pastor. És de planta ovalada, i fa uns 2,5 m de llargada i 2,2 m d'amplada. Els murs, que són de pedra seca sense treballar, fan 0,75 m d'amplada i es mantenen a una alçada màxima de 1,8 m. L'obertura de la porta, que es situa a l'angle nord, fa 0,6 m d'amplada. No es conserva cap tipus de vestigi de la coberta. -Cleda: Restes d'una cleda de planta ovalada, de 18 m de llargada, construïda amb pedres sense lligar. Al centre de l'estructura, que es troba molt malmesa, hi ha un mur de pedra seca que tanca un espai. -Barraca de pastor i cleda I: La cleda, feta amb pedra seca, és de planta circular i fa aproximadament 18 m de llargada i 38 m d'amplada. En un dels extrems hi ha adossada una construcció, també feta amb pedra seca, de planta circular, que només conserva dues filades. Té una obertura a la cara nord i fa 2,7 m llargada per 1,8 m amplada. -Barraca pastor i cleda II: Restes d'una cleda i d'una barraca de pastor, fetes amb pedra seca. La cleda és de planta rectangular i fa 17 m de llargada i 13 m d'amplada. En un dels seus extrems es conserven els fonaments de la barraca, que és de planta ovalada, amb una obertura orientada al nord, i fa 3 m de llargada i 2,2 m d'amplada. | 08081-113 | Pla del Sauquet | El pla del Sauquet és una zona d'antics emprius comunals i de pastures, on encara es conserven un gran nombre de vestigis d'estructures relacionades a la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. | 41.7791600,2.4272900 | 452406 | 4625416 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74990 | Mina de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ridaura | XVIII | Mina d'aigua situada a les proximitats de la casa de Ridaura. És una obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una galeria horitzontal amb revestiment de pedra i sostre de lloses planes, sostingudes per un embigat de fusta. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la seva profunditat i el lloc on es localitza la veta d'aigua. | 08081-114 | Ridaura | 41.7475800,2.4728600 | 456171 | 4621885 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 74991 | Camí de les Roques de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-roques-de-glac | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. | Hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació | Es tracta d'un petit corriol que duu del corral d'en Deumal fins al coll de les Agudes, i que comunica els pous i congestes de neu i de glaç que es troben al vessant nord-oest de les Agudes. S'hi accedeix pel GR 5-2 del Turó de l'Home en direcció a Fontmartina i, aproximadament uns 200 metres abans d'arribar al Corral d'en Deumal, cal seguir pel corriol que mena en direcció nord cap a les Agudes. El seu recorregut està indicat amb algunes marques de pintura i diferents pedres a mode de fites, però hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació. El seu nom prové dels estimballs que voreja quan travessa el Sot del Mal; a l'hivern l'aigua que regalima per la roca queda glaçada i és fa perillós el trànsit per aquest tram del corriol. | 08081-115 | Sot del Mal | El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7825000,2.4237500 | 452114 | 4625788 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74991-foto-08081-115-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74992 | Camí Marçaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-marcaler | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 100. | Es tracta del camí que uneix el poble del Montseny amb el monestir de Sant Marçal. Era el camí ral que passava per can Cervera, la Traüna, les Vernedes i travessava el Sot de les Lloredes, els esqueis de Bovilar, les Illes, la Font Bona i arribava fins al monestir de Sant Marçal. Es tracta d'un camí amb ferm de terra, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. | 08081-116 | Esqueis del Bovilar | Actualment, el poble del Montseny encara manté la celebració, el dia de la segona Pasqua, de la processó a Sant Marçal per aquest camí, com a prometença al Sant per haver salvat el poble de la pesta al segle XV. | 41.7808400,2.4073900 | 450753 | 4625613 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74993 | Camí ral de can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-can-felip | BRONCANO ATENCIA, MJ. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 88. | Es tracta d'un petit tram de l'antic camí ral que unia els pobles de la plana, Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, amb els de la muntanya, el Montseny i el Brull. La via creuava la Tordera pel molí de can n'Illa i seguia paral·lel al riu fins a can Felip, on continuava cap a can Salvadoret i can Barrina. Tot i que l'antic camí va ser substituït per la carretera en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX, encara es conserva un curt tram a l'alçada de can Felip. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08081-117 | Can Felip | El mal estat del camí impedia el trànsit de carros des de can Felip fins el Montseny. Després de diverses dècades de queixes per part dels ajuntaments del Montseny i de Sant Esteve de Palautordera, l'antic camí va ser substituït per l'actual carretera, en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX. | 41.7522000,2.3997400 | 450095 | 4622438 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74994 | Embassament de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-fe | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Embassament construït a la riera de Santa Fe, conca del riu Tordera. Tot i ser artificial, s'ha integrat al medi, convertint-se en l'hàbitat de molts animals, com la granota roja o la musaranya de muntanya, i també en l'abeurador de molts d'altres. En quant a les seves característiques tècniques, la seva tipologia constructiva és d'arc gravetat, la resclosa fa 24 m d'altura, 14 m de base i 160 m de longitud de coronació. La superfície de conca és de 4,5 km2, la superfície d'embassament és de 6,9 ha, i té una capacitat de 0,8 hm3. | 08081-118 | Santa Fe | A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un ric editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar l'any 1910. Per tal d'abastir d'electricitat a l'hotel va fer construir una petita presa, l'Estanyol. Aviat va ser insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, sota la direcció de l'arquitecte Pere Domènech i Pou, que van finalitzar l'any 1935. La presa va romandre abandonada durant molts anys fins que va ser adquirida, a principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, per PICSSA (Polígono Industrial Can Sedó, S.A.), i des de llavors s'han portat a terme tot un seguit d'actuacions de reparació i manteniment: impermeabilització de nombroses filtracions, tractant el parament d'aigua amunt; rehabilitació de la coronació de la presa; rehabilitació de les dos centrals; reparació del desguàs de fons i col·locació d'una segona comporta; instal·lació d'un grup electrogen i il·luminació de la galeria. | 41.7687300,2.4697800 | 455930 | 4624235 | 1935 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74994-foto-08081-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74994-foto-08081-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pere Domènech i Pou, arquitecte. | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081200.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 254. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||
| 74995 | L'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol-0 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | l'estructura es troba força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera | Petit embassament construït a la riera de Santa Fe, conca del riu Tordera, molt pròxim al pantà. Es troba en procés de curullament. La resclosa s'utilitzava tant per a controlar el pas de l'aigua del torrent a l'embassament, com per a desviar l'aigua, mitjançant un tub circular, fins a la Fabriqueta. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada i 3 m d'alçada. Actualment la seva estructura és força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera. | 08081-119 | Santa Fe | A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un ric editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar l'any 1910. Per tal d'abastir d'electricitat a l'hotel va fer construir una petita presa, l'Estanyol. Aviat va ser insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, sota la direcció de l'arquitecte Pere Domènech i Pou, que van finalitzar l'any 1935. | 41.7729200,2.4666900 | 455676 | 4624702 | 1910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081213.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 255. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||
| 74888 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta-1 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Els murs són de paredat comú sense arrebossar. En destaca la façana principal, amb el seu portal amb brancals de pedra i arrancament d'arc coronat amb llinda plana de fusta, emmarcada entre dos grans contraforts de pedra. Les finestres són carrades, una d'elles amb brancals de pedra amb arrencament d'arc coronat. Al davant de la façana principal hi ha l'era, de forma circular i feta de rajols. | 08081-12 | El Pertegàs | 41.7132500,2.4596700 | 455051 | 4618081 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74888-foto-08081-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 931. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74996 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments | Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. | 08081-120 | La Farga | 41.7126500,2.4564900 | 454786 | 4618016 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74997 | Rec o sèquia dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-o-sequia-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Rec que neix a la resclosa dels Templers, al marge dret de la riera, i rega les terres de la zona del Temple (can Nofre, can Vilatort, can Famella, can Vernedes, etc.). El cap del rec es troba retallat a la roca i cobert per una gran llosa plana de pedra. En cas de necessitat, es pot aturar l'entrada d'aigua col·locant una llosa en la cara exterior (aixarnador). A uns 100 m riera avall hi ha un aixarnador fet d'obra, amb dues comportes de ferro, una que desvia l'aigua cap al rec i l'altra que la desvia de nou a la riera mitjançant un saltant. És un rec excavat al sòl, a cel obert, que pren diverses formes al llarg del seu recorregut. En alguns trams es troba excavat a terra, en altres està retallat a la roca. En alguns punts la seva base ha estat recoberta per llosetes ceràmiques. Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 08081-121 | Mosqueroles | Segons la tradició oral de la zona, el seu nom prové dels monjos del monestir de Sant Marçal, que quan s'establiren a Santa Magdalena, construïren el rec. | 41.7337200,2.4355100 | 453056 | 4620366 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74997-foto-08081-121-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 518. | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74998 | Resclosa de Mosqueroles o de la riera de Ciuret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-mosqueroles-o-de-la-riera-de-ciuret | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 100 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canonada ceràmica, que la condueix a la població de Mosqueroles. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter i coronada amb lloses de rajol. Les seves mides aproximades són 5 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. | 08081-122 | Mosqueroles | 41.7334500,2.4354500 | 453051 | 4620336 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74998-foto-08081-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 933 | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74999 | Resclosa i rec de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-viladecans | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Resclosa situada a la llera de la Tordera, a l'alçada de can Viladecans, sota la fàbrica la Metilena. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec propietat de les comunitats de regants de Sant Esteve i de Santa Maria de Palautordera. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada i 4 m d'amplada. Situada a tocar de la resclosa, hi ha la caseta on es pren el Rec Comú de les dues comunitats, i el sobreeixidor. En aquest punt el rec és comunitari per a les dues comunitats de regants, la de Santa Maria i la de Sant Esteve fins al Partidor d'aigües, situat uns dos quilòmetres en direcció a Palautordera. | 08081-123 | Viladecans | La resclosa de Viladecans és propietat de la Comunitat de Regants de Sant Esteve i la de Santa Maria de Palautordera, que pren les aigües de la Tordera per a regar els camps dels dos municipis a parts iguals. La Comunitat de Regants de Sant Esteve i Santa Maria pot disposar de la meitat de l'aigua en el punt on es troba la resclosa. El títol d'aprofitament de l'aigua, de possessió immemorial, fou reconegut per Ramon d'Oms i Santapau, Batlle General d'Aigües del Reial Patrimoni el 20 de març de l'any 1680, i registrat pel Jutjat d'Arenys de Mar l'any 1871. Al juny de l'any 1927 la Comunitat de Regants de Santa Maria i de Sant Esteve efectuà, entre els seus associats, la llista de subscripció d'obligacions per executar les obres de la resclosa de Viladecans, les quals finalitzaren l'any 1928. | 41.7369900,2.4096900 | 450911 | 4620744 | 1928 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75000 | Resclosa dels Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-templers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | Resclosa situada a la riera de Ciuret, a uns 250 m de la carretera de Mosqueroles a la Costa. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec dels templers. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç. Les seves mides aproximades són 4 m de llargada, una 0,75 m d'amplada i uns 0,75 m d'alçada. | 08081-124 | Mosqueroles | 41.7344000,2.4355900 | 453063 | 4620442 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75000-foto-08081-124-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 934 | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 75001 | Resclosa del transformador de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-transformador-de-passavets | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | part de la paret de la resclosa no manté la seva alçada originària | Resclosa situada al torrent de Passavets, uns metres més amunt de la font homònima. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canalització ceràmica, al marge esquerra del torrent, que la condueix al transformador. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de còdols de riu lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada. | 08081-125 | Passavets | 41.7807400,2.4511300 | 454388 | 4625578 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 936. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75002 | Aplec de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-roc-0 | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XIX-XX | Desaparegut | A l'ermita de sant Roc s'hi celebraven tradicionalment dos aplecs, el del dia del sant, el dia 16 d'agost, i el del tercer cap de setmana de setembre. L'aplec que es celebrava la diada del sant consistia en el rosari, una processó, i finalitzava amb el ball amb l'orquestra. La processó sortia de la capella, creuava pel Pont Vell, passava per un tram de carretera de Montseny, continuava cap a can Quera i tornava a entrar a la capella. Va deixar de celebrar-se l'any 1970 tot i que encara es manté l'acte litúrgic. L'aplec del tercer cap de setmana de setembre, també conegut per festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia, tradicionalment es celebrava en diumenge, però temps després va passar a fer-se el dissabte. Consistia en un sopar de germanor a can Quera el dissabte al vespre, i l'endemà es celebrava a la capella de l'ofici religiós. Els actes més destacats eren la missa, i els balls de tarda i de nit, que combregaven gent dels municipis de l'entorn: Sant Pere de Vilamajor, Montseny, Campins, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, etc. Va deixar de celebra-se poc temps després de la Guerra Civil tot i que es va mantenir l'ofici religiós. | 08081-126 | El Rieral | 41.7471200,2.4036400 | 450416 | 4621872 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- números 3 i 15. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75003 | Aplec de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-fe | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | La festa major de Santa Fe es celebra el primer cap de setmana d'agost. Consisteix en un sopar popular a can Casades, seguit de diverses activitats festives (balls, espectacles, jocs, etc) al voltant d'una temàtica que canvia cada any, entorn la qual giren les diferents activitats. Antigament, la festa consistia en un aplec, que es celebrava el primer diumenge del mes d'agost. Els habitants dels pobles veïns de la vall s'aplegaven al Pla de les Pletes, a tocar de l'ermita de Santa Fe, on es menjaven costelles amb pa, ametlles i avellanes torrades, i es feien balls al so del flabiol i del tamborí. Es va deixar de celebrar durant diverses dècades, degut al progressiu despoblament de les masies de la zona i la incorporació dels diferents veïnatges i nuclis poblacionals a les festes majors dels respectius municipis. L'any 1994 es va reprendre la seva celebració, promoguda per l'Àrea d'Espais Naturals dins el programa 'Viu el parc' i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Fogars de Montclús. L'any 2010 la festa va ser anul·lada. | 08081-127 | Santa Fe | 41.7735900,2.4629000 | 455361 | 4624778 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75003-foto-08081-127-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 22. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75004 | Arrossada popular de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrossada-popular-de-fogars | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | L'últim diumenge de setembre, a migdia, es celebra anualment l'Arrossada Popular a les Feixes de Fogars. Durant la festa s'organitza un concert i ball, i d'altres activitats, com la ballada de gegants. Antigament, el dia 26 de setembre es celebrava la Festa Major de Fogars en honor a Sant Cosme i Sant Damià, venerats a l'església parroquial de Sant Cristòfol. Amb motiu de la important davallada demogràfica que va patir Fogars al segle XX, es va acabar perdent. L'any 1978 la festa es va reconvertir en aplec, i va passar a celebrar-se el quart diumenge de setembre. L'any 1979, un grup de persones, anomenats actualment Col·lectiu d'Arrossaires de Fogars, es van unir per tal de recuperar l'antiga festa i van organitzar una missa, una ballada de sardanes i un dinar popular. Amb el temps, el dinar va passar a ser una paella, que és la que finalment va donar nom a la festa, la qual té un gran èxit d'assistència. | 08081-128 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75004-foto-08081-128-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 21. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75005 | Barraca Sabedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sabedra | XVII-XIX | La cobert vegetal es troba molt malmesa | Es tracta d'una estructura construïda amb paret de pedra seca i coberta vegetal a dues vessants. Les mesures d'aquesta barraca són uns 3'5 m d'amplada per uns 7 m de llargada, presentant una planta rectangular. La pedra utilitzada és de petites i mitjanes dimensions de procedència local. Conserva la seva alçada original, uns 3,1 m d'alcada en el seu punt més alt. l'accés es produeix mitjançant una porta d'1 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. No s'observen reformes significatives a la barraca, indicant un sol moment constructiu. La seva adscripció cronològica no és precisa, atès que aquest tipus d'estructures d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. | 08081-129 | Pla Pedrers | Aquesta barraca és una estructura senzilla construïda per a respondre a les funcions d'oferir aixopluc, la de magatzem per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps. La seva construcció ve condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per les pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió ja que aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 41.7588500,2.4556900 | 454752 | 4623145 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 74889 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-3 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia de mitja muntanya, orientada a migdia i adaptada a l'orografia del terreny. Els murs són de paredat comú amb pedres cantoneres i conserven part de l'antic arrebossat de morter de calç. L'edifici principal és de planta rectangular, format per dos cossos juxtaposats, el de llevant més alt que l'altre, amb coberta a dues vessants, i ràfec de rajola i teula girada. La façana de llevant presenta la porta d'accés a la casa, d'arc carpanell, amb dovelles i brancals de pedra amb arestes bisellades. Sobre la porta hi ha una finestra amb llinda de pissarra, amb la inscripció: '1789', brancals de granit i lleixa emmotllurada. A la façana lateral, les obertures són quadrades amb llinda de fusta i brancals de totxo, i la porta d'accés a les quadres, també és amb llinda de fusta i brancals de totxo. En destaquen els dos contraforts atalussats, i les pedres cantoneres embegudes dins del pany de paret, que denoten que la masia va ser objecte d'una ampliació posterior. | 08081-13 | Serrat d'en Grau | 41.7403500,2.4510500 | 454353 | 4621094 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74889-foto-08081-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74889-foto-08081-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081045. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75006 | Festa de la Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-dels-angels | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El primer diumenge del mes d'agost es celebra anualment la festa de la Mare de Déu dels Àngels. La parròquia de Sant Esteve de la Costa organitza els actes religiosos i un grup de veïns del poble organitza el sopar de germanor. Hi participen al voltant d'un centenar de persones. L'acte festiu comença al vespre, amb una missa, a la que segueix una processó amb torxes pel poble de La Costa, i finalitza amb el sopar de germanor a la plaça de l'església, amenitzat amb música en viu. La processó és un dels actes més destacats de la festa. Surt de l'església parroquial un cop acabada la missa del vespre, i està encapçalada per la imatge de la Mare de Deu dels Àngels, i acompanyada per un gran nombre de persones que duen les torxes enceses. El recorregut de la processó pel poble acaba, novament, a l'església parroquial. La festa es va començar a celebrar l'any 1950, quan mossèn Ramon Viver, rector de la parròquia en aquells moments, va localitzar la imatge de la Mare de Déu dels Àngels a Barcelona, la qual havia desaparegut durant la Guerra Civil. Un cop recuperada, es va dur primer a l'ermita de Sant Roc i des d'allà, en processó, fins a l'església de Sant Esteve de la Costa. La festa commemora aquest fet. | 08081-130 | Sant Esteve de la Costa | Durant Guerra Civil va desaparèixer de l'església de Sant Esteve de la Costa, la imatge gòtica de la Mare de Déu dels Àngels. Fou localitzada a Barcelona anys després pel rector de la parròquia, que la recuperà i la portà primer a l'ermita de Sant Roc i des d'allà, es va dur en processó fins a l'església de Sant Esteve de la Costa. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 6 (processó torxes) i 14 (Festa de la Mare de Déu dels Àngels). | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75007 | Monument a la família Patxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-patxot | XX | Monòlit situat a l'inici del Passeig Mariona, davant del Local homònim. Està format per un sol bloc de pedra, i la part del mig presenta una filera amb incisions allargades i profundes. La resta de la pedra no presenta cap més tractament en tota la superfície. A la part inferior hi ha una placa metàl·lica on hi ha escrit: 'Mosqueroles agraeix a la família Carreras-Patxot la donació d'aquests terrenys per l'esplai del poble. Inauguració del Passeig i Plaça Mariona'. | 08081-131 | Mosqueroles | 41.7273100,2.4428300 | 453660 | 4619650 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75007-foto-08081-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 75008 | Festa del Roser de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El primer cap de setmana del mes de maig es celebren anualment les Festes del Roser de Mosqueroles, patrona del poble. S'organitzen diverses activitats de caràcter lúdic i festiu com la representació d'obres de teatre, la popular baixada d'andròmines, on els participants presenten els vehicles creats per ells mateixos, tallers infantils, els campionats de futbolí i de ping-pong, un sopar popular amb ball de nit, la disco mòbil, etc. L'església parroquial de Sant Martí celebra durant aquesta festivitat diversos actes religiosos en honor a la Verge del Roser, venerada a la parròquia des de l'any 1588. Es fa la repicada general de campanes i la celebració de la missa de veneració a la imatge de la Mare de Déu del Roser, on es canten els goigs, amb la participació d'alguna coral, i es beneeixen les roses i espigues repartides entre els feligresos. | 08081-132 | Mosqueroles | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75008-foto-08081-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 19. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75009 | Festa Major de La Costa del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-costa-del-montseny | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. - PORTALS CASANOVAS, J. (2001). 'La Costa del Montseny. Cinquanta anys de Festa Major'. La Costa del Montseny, Associació cultural Saüc. | XX-XXI | El segon cap de setmana del mes d'agost, es celebra anualment la Festa Major de La Costa. És organitzada per un grup de veïns del poble i subvencionada per l'ajuntament de Fogars de Montclús. Durant la festa, que dura tres dies, es duen a terme diverses activitats lúdiques i festives com la Nit Golfa amb espectacles i música, ball, activitats infantils, sopar popular i cinema. Antigament, es celebrava el primer diumenge de setembre, però a partir de l'any 1931 va passar al segon diumenge d'agost. Un dels actes més tradicionals de la festa major era la processó en honor del patró de la parròquia de Sant Esteve, que va deixar de celebrar-se a principis dels anys 1970. La festa començava primer amb l'ofici religiós; a la sortida es feia un cercavila solemne i, al arribar a la plaça, es prenia el vermut i començava la Dansa, que constava de cinc balls. Després, el dinar de Festa Major. A la tarda, el rosari i, en acabat, el Ball de tarda, amb vuit balls. A la nit, a la plaça vella, el Sarau, eren setze balls que s'allargaven fins a la matinada. | 08081-133 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75009-foto-08081-133-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 13 (Festa Major) i 254 (processó). | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75010 | Festa Major del Pertegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pertegas | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | La festa major d'El Pertegàs és de creació moderna i es celebra anualment el tercer cap de setmana del mes de juliol. És organitzada per un grup de veïns d'El Pertegàs. Es va celebrar per primer cop l'any 1980; l'any 1995 es va anular fins a l'any 1998, quan es va tornar a reprendre. Durant els primers anys es celebrava a cal Rei, començava el dissabte al matí amb un esmorzar popular, i continuava al vespre amb un ball amb orquestra. El diumenge hi havia esmorzar i dinar popular, seguits d'activitats infantils i cantada d'havaneres al vespre. Temps després es van fer les diverses activitats festives a diferents llocs de la zona. Actualment la festa es celebra a l'espai del Centre d'Informació de Fogars de Montclús, i consisteix en un sopar popular seguit del ball de festa major. | 08081-134 | El Pertegàs | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75010-foto-08081-134-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 92. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75011 | Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | XX-XXI | El segon cap de setmana de novembre es celebra, anualment, la Festa Major de Sant Martí de Mosqueroles en honor al patró del poble, Sant Martí. Es celebra en dissabte, pels volts de Sant Martí. És una festivitat religiosa on, a més dels actes litúrgics, s'organitza un sopar popular amb música i ball de nit, i d'altres activitats lúdiques i festives. Comença al matí amb la celebració dels actes litúrgics a l'església parroquial de sant Martí. Al vespre es celebra un sopar popular, amb música i ball de nit, i d'altres activitats. | 08081-135 | Mosqueroles | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75011-foto-08081-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic- número 18. | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75012 | La Costanyada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costanyada | - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. | XX-XXI | Segons la tradició, al Montseny era costum per les darreries del mes d'octubre, la celebració de la Festa de la Castanya, on es menjava, bebia i ballava a l'entorn d'una foguera. Des de l'any 1996, cada 31 d'octubre, al poble de La Costa del Montseny es celebra la Costanyada. La festa s'inicia amb l'encesa d'un gran foc, a la plaça de l'Església, al voltant del qual es fa el sopar popular, i es fa el sorteig una cassola 'plena del que hi hagi', a més de dos 'castanyots'. La festa finalitza amb un concert. El volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, recull la celebració que es feia a La Costa en aquestes dates. El darrer dia de la collita de castanyes es feia una competició per agafar la castanya més grossa i, a mitja tarda, s'escollia entre aquestes la reina de les castanyes. Es cremava una foguera per torrar les castanyes, i es tirava la reina al foc sense tallar-ne la capça. Per efecte de l'escalfor la castanya esclatava i marcava la fi de la feina. La gent s'asseia al voltant de la foguera i després de menjar i beure ballaven una dansa, pròpia únicament d'aquesta festa, que anomenaven 'la Castanya'. Si el que havia trobat la reina era una dona, hi havia la creença que durant l'any següent manarien les dones, i eren aquestes les que tenien dret d'escollir els balladors, que no podien refusar-les, i a més, els homes havien de pagar el vi de la castanyada. Si el que trobava la reina era un home, es produïa tot el contrari: elles pagaven el beure i ells escollien les balladores. | 08081-136 | La Costa del Montseny | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75012-foto-08081-136-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 75013 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-1 | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 134. | XX | l'estructura de la font es troba força malmesa | La font de la Roureda es troba al peu de la roureda del Maçaners i és una de les més abundoses de la vall de Santa Fe. Va ser construïda a la dècada dels anys 60 del segle passat per Emili Garolera, propietari de la finca, canalitzant l'aigua de la deu del sot que s'escolava entre els castanyers i reconduint-la cap a la font. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter. | 08081-137 | El Maçaners | 41.7834700,2.4632600 | 455398 | 4625875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081210. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75014 | A Fogars o tots putes o tots lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres | És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. | 08081-138 | Fogars de Montclús | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||||
| 75015 | Passejada del Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passejada-del-senglar | Font: Ajuntament de Fogars de Montclús | XXI | És una caminada nocturna que recorre aproximadament 11 quilòmetres en dues hores i mitja, per camins bosquerols. És una activitat recent que es celebra el tercer divendres del mes d'agost. L'itinerari, de dificultat mitjana, és apte per a gairebé totes les edats i, al no estar il·luminat, és necessari l'ús de llanternes. Hi ha diversos punts d'avituallament al llarg del recorregut. S'inicia al vespre i finalitza amb l'entrega d'un petit guardó i una botifarrada popular. | 08081-139 | Per diversos camins que transcorren pel terme municipal | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75015-foto-08081-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 74890 | Can Joan Hosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-hosta | - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Ha estat objecte d'una restauració recent. | Can Joan Hosta és una antiga masia situada en un vessant de la muntanya, vora la carretera. Està formada per un conjunt d'edificis al voltant de l'era. La construcció principal és de planta rectangular, formada per planta baixa, pis i golfes. Presenta un cos adossat utilitzat com a ampliació de la vivenda i com a paller. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç. Les finestres són petites i rectangulars, sense emmarcament, i disposades irregularment. El seu estat de conservació és bo ja que ha estat recentment restaurada. | 08081-14 | La Costa de Montseny | 41.7562600,2.4147700 | 451348 | 4622880 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74890-foto-08081-14-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081050. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75016 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-2 | VILÀ I VIÑAS, S. (2000). 'Els pastorets de La Costa del Montseny'. La Costa del Montseny. | XX-XXI | Antigament a l'església de Sant Esteve s'interpretava una petita obra anomenada El Rabadà i, anys més tard, a l'entrada de l'Hostal de la Costa, Els Pastorets. Temps després, la funció es representava al patronat parroquial de la Costa, però aquest acte es va abandonar fins que es va construir el nou local municipal. Va ser llavors quan es van reprendre les representacions dels Pastorets d'en Josep Maria Folch i Torres i d'en Lluís Millà. Finalment, l'any 2000 Salvador Vilà i Viñas va escriure 'Els Pastorets de La Costa'. Aquesta obra té un toc d'humor planer i senzill, tocant a còmic, i els personatges tenen un caràcter del tot humà, que trenquen amb el valor espiritual quasi diví d'alguns d'ells. Posteriorment va ser revisada i ampliada i es va estrenar definitivament el dia de Nadal de l'any 2001 en el Local Municipal de La Costa del Montseny, per la 'Colla d'Els Pastorets de La Costa'. | 08081-140 | La Costa del Montseny | Els Pastorets són una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. Són un entremès o drama popular en que es representa l'adoració de Jesús pels pastors. Els orígens del gènere es troben en els drames religiosos medievals. Els textos més antics d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant el segle XIX: Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina, l'any 1887, i El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler 'Pitarra', l'any 1901. Fou a finals del segle XIX, quan Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'Assís Picas i Pons i especialment Josep Maria Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat. Des d'aleshores un gran nombre d'autors han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets. La majoria de les representacions són a càrrec dels grups de teatre amateur. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75016-foto-08081-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75018 | Oli d'escurçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-descurco | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | L'oli d'escurçó era un remei utilitzat antigament pels habitants de les masies del massís del Montseny per curar el tifus. Per elaborar-lo es ficava dins d'una ampolla plena d'oli, un escurçó viu amb molls i es deixava macerar. Per elaborar aquest oli només s'utilitzava l'escurçó de corbatí blanc i no pas l'escurçó comú ni les serps escurçoneres, presents també a la zona. | 08081-142 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75019 | Remei pels refredats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. | 08081-143 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75020 | Remei per les galteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. | Remei que gaire bé ha desaparegut | Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. | 08081-144 | Municipi | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml