Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75105 | Can Paituví de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paituvi-de-baix | AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. | XVI | Can Paituví de Baix és una petita masia situada a la vall del Rifer, a les proximitats de can Noguera. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Destaca la configuració de la façana principal, que està arrebossada i pintada, amb l'imponent portal d'entrada de pedra d'arc de mig punt. Les finestres són petites i encercades amb pedra carejada. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. | 08081-229 | Vall del Rifer | 41.7210100,2.4458300 | 453905 | 4618949 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75105-foto-08081-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75105-foto-08081-229-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 75104 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-2 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en ruïnes | Masia en ruïnes situada a recer del Sot de la Serra de Castell. l'estructura conservada ens permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. El cos central, de planta rectangular, està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos, amb diverses estances, i els vestigis de dos contraforts a la façana oest. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres de dimensions variables, disposades en filades irregulars, i lligades amb morter de calç. Es troba en força mal estat de i la vegetació que creix al seu interior malmet les estructures. | 08081-228 | Can Castanyer | 41.7356200,2.4062000 | 450620 | 4620593 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75104-foto-08081-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75104-foto-08081-228-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081038. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75103 | Font de la Plana del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-plana-del-coll | XX | És una font arranjada amb un petit cabal, emmarcada en un mur de grans pedres i dos petits murs a mode de banc, situats a banda i banda de la font. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny, gràcies a la seva situació vora la carretera a un dels indrets més populars del parc, Fontmartina. | 08081-227 | Plana del Coll | 41.7571100,2.4262600 | 452304 | 4622968 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75103-foto-08081-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75103-foto-08081-227-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 75102 | Castanyers Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-vells | Diverses espècies de la fauna forestal buiden els seus troncs per a nidificar i fer-hi caus | Es tracta de tres castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge del camí de l'itinerari senyalitzat del Sot de l'Infern. Són imponents exemplars amb els troncs, escapçats i empeltats anys enrere, curts i gruixuts. Tenen l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buiden els seus troncs per a nidificar i fer-hi caus. | 08081-226 | Fontmartina | 41.7591600,2.4319300 | 452777 | 4623193 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75102-foto-08081-226-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75101 | Can Lluís Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluis-xic | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Només es conserven alguns murs de poca alçada i força coberts de vegetació | Restes d'un edifici de petites dimensions situat a les proximitats de la masia de can Virgili, a tocar de la carretera de Fontmartina. Tot i que l'estructura està molt enrunada, només es conserven alguns murs de poca alçada i es troba força coberta de vegetació, s'insinua un cos de planta rectangular. La tècnica constructiva emprada són petits carreus de pedra local lligats amb morter de calç, de dimensions variables, que es disposen en filades irregulars. | 08081-225 | Can Virgili | 41.7597900,2.4190000 | 451702 | 4623270 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75101-foto-08081-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75101-foto-08081-225-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081055. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75100 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-1 | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | la vegetació cobreix totalment la seva superfície | Font situada al marge de la pista que uneix el Deumal amb les Casetes, a l'alçada del sot de la Font Fresca, al mateix revolt. Es tracta d'una font gairebé sense arranjar, que recull els escorrentius del sot, i l'aigua va a parar a un petit pedrís. Es troba en un estat de conservació bastant precari i la vegetació cobreix totalment la seva superfície. | 08081-224 | Sot de la Font Fresca | 41.7602000,2.4073200 | 450732 | 4623322 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75100-foto-08081-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75100-foto-08081-224-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137194. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75099 | Font Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferrussa-0 | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Font situada al sot de can Pairell, a l'espai limítrof entre els municipis de Montseny i de Fogars de Montclús. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra seca on hi ha un estret broc metàl·lic, per on surt un fil d'aigua que cau a una llosa de pedra rectangular, a mode de pica. El seu nom prové de l' accentuat gust de ferro de l'aigua. | 08081-223 | Sot de can Pairell | 41.7577700,2.4010100 | 450205 | 4623056 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75099-foto-08081-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75099-foto-08081-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75099-foto-08081-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137192. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75098 | Font de les Nàiades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-naiades | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La font de les Nàiades es troba a l'entrada del càmping de les Illes, a l'espai limítrof entre els municipis de Montseny i de Fogars de Montclús. L'estructura de la font és feta de pedra lligada amb morter, a mode de pilastra, amb tres brocs, i una gran pedra de forma triangular al seu extrem superior. Es situa a una petita plaça amb el ferm de pedres planes lligades amb morter, a la que s'accedeix mitjançant una escala de sis graons, del mateix material. | 08081-222 | Camping Les Illes | 41.7870500,2.4124000 | 451174 | 4626300 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75098-foto-08081-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137188. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75097 | El Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardell | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en ruïnes | Masia en ruïnes ubicada en un petit turonet que s'aixeca sobre el sot de la font Fresca. Es tracta d'una estructura complexa, de planta rectangular, i de més d'un pis. Atès que es troba força coberta per la vegetació, no se'n poden precisar les dimensions. La tècnica constructiva utilitzada es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, lligats amb morter de calç, que es disposen en filades irregulars. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta. | 08081-221 | El Salicrup | 41.7609300,2.4096000 | 450922 | 4623402 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75097-foto-08081-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75097-foto-08081-221-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081121. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75096 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-1 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Recentment restaurada. | Can Toni és una masia situada al veïnat de França. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants, asimètrica, i carener perpendicular a la façana. Els murs són de paredat comú. A la façana principal en destaca el rellotge de sol a tocar de la finestra del pis superior. La portalada i les finestres són reformades i emmarcades amb carreus desbastats. | 08081-220 | Veïnat de França | 41.7704700,2.4090300 | 450882 | 4624461 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75096-foto-08081-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75096-foto-08081-220-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081093. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75095 | Cal Satanàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-satanas | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | l'estructura es troba enrunada | Cal Satanàs és una masia en ruïnes situada a les proximitats del sot homònim, a tocar del camí que duu a Coloreda. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. El cos central està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos amb diverses estances. La tècnica constructiva es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars i lligades amb morter de calç. | 08081-219 | Veïnat de França | 41.7721600,2.4102700 | 450986 | 4624648 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081012. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75094 | Cal Maginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maginer | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Masia situada a les proximitats del veïnat de França, entre el sot d'Arenys i el sot Xic, a un indret aterrassat amb murs de contenció en sec, fets de pedra llicorella. És un edifici format per diferents cossos de planta rectangular, disposats esglaonadament i orientats al sud, corresponents a les diferents fases constructives. Les cobertes tenen diferents graus de pendent, i les façanes són de pedra llicorella lligada amb morter sense arrebossar. Les portes són petites, amb llinda del mateix material, i les finestres, de disposició regular, són fetes amb llinda de pedra, i lleixa de llosa. | 08081-218 | Veïnat de França | 41.7675500,2.4117800 | 451108 | 4624135 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75094-foto-08081-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75094-foto-08081-218-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081008. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75093 | Pont de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-roc | XVIII | Pont d'un ull que salva el sot de Ritronyes, al pas del corriol Les Vinyes. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. És construït de pedra lligada amb morter de calç, per sobre passa el camí de terra i, a banda i banda, hi ha un petit mur de poca alçada, fet també de pedra lligada amb morter. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. | 08081-217 | El Rieral | 41.7470800,2.4032300 | 450382 | 4621867 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75093-foto-08081-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 75092 | Can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felip-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Can Felip és una masia situada al Rieral, a peu de la carretera BV-5301. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de pedres lligades amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groc. Les finestres són petites, de distribució irregular, algunes de les quals es troben emmarcades amb carreus de pedra. En destaca un rellotge de sol pintat a la façana principal, amb la data 1801, recentment restaurat. | 08081-216 | El Rieral | 41.7525200,2.4001800 | 450132 | 4622473 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75092-foto-08081-216-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081040. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75091 | Font dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quatre | LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | l'estructura està coberta per la fullaraca | Font situada sota els plans de Morou, a un sotet pel que s'escola un rierol afluent del torrent de la Teula, curs que aigües avall es conegut com a riera de Breda. El naixement d'aquest rierol és el veritable naixement de la riera. Actualment la font no es troba gaire arranjada, l'aigua raja per un estret broc metàl·lic que cau cap al rierol. A tocar de la font hi ha una petita placeta de terra aplanada, emmarcada a banda i banda per diverses pedres que procedeixen de l'entorn immediat. En aquest punt hi havia una una estela de granit amb una inscripció : 'Font dels Quatre. Any 1904'. Durant la visita a l'indret no es va trobar l'estela, que potser roman coberta per la fullaraca. | 08081-215 | Plans de Morou | Segons López Cortijo (vegeu bibliografia) el seu nom prové de la seva situació, a l'indret on conflueixen els emprius de Riells, la propietat dels Capmany, la finca d'una tal Teresa Jovany i també la d'en Joan Jovany, de cal Trompo. | 41.7760700,2.4732700 | 456225 | 4625048 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75090 | El Baiés de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-baies-de-la-costa | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | El Baiés de la Costa és una antiga masia situada a recer del sot del Baiés, a les proximitats del corral d'en Rovira. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de pedres lligades amb morter de calç i conserven l'antic arrebossat. Les finestres són petites, de distribució irregular, algunes de les quals es troben emmarcades amb carreus de pedra. | 08081-214 | Can Toni Jaume | 41.7645900,2.4209600 | 451869 | 4623801 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75090-foto-08081-214-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081111. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75089 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-9 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 133. - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | Les recents pluges han fet esllavissar les terres del voltant de la font deixant-la gairebé soterrada | La font de la Teula és una de les més populars i concorregudes del Montseny. Es tracta d'un petit forat amb una teula per on raja l'aigua cap a una pedrís, i es troba amagada i una mica soterrada al marge situat sota el camí on neix el torrent de Riells. Antigament es trobava a la part de dalt del camí i, quan es va eixamplar el mateix, la font va haver de ser traslladada a l'altre costat de la pista, ben bé a sota, al seu emplaçament actual. | 08081-213 | Santa Fe | 41.7777000,2.4671200 | 455715 | 4625232 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75089-foto-08081-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081212. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75088 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-6 | PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3 | El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. l'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 08081-212 | Parc Natural del Montseny | El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona. | 41.7648900,2.4459000 | 453942 | 4623821 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75088-foto-08081-212-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Fogars de Montclús. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 75086 | Cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-1 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en estat ruïnós | Masia en ruïnes ubicada a les proximitats del sot de cal Satanàs, a una zona de difícil accés degut a la vegetació i al pendent del terreny. S'insinua un cos principal rectangular i una sèrie de murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. Les restes conservades corresponen a una estructura complexa, potser de més d'un pis, amb coberta a dues vessants, tot i que no se'n poden precisar les dimensions. La tècnica constructiva es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars i lligades amb morter de calç. | 08081-210 | Sot de cal Satanàs | 41.7706500,2.4063700 | 450661 | 4624483 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75086-foto-08081-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75086-foto-08081-210-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081090. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75083 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-6 | XVII | Aquesta petita masia de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. La factura de les façanes és de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com de finestres, es troben limitades per carreus de dimensions més grans que actuen tant d'element constructiu de reforçament com d'element decoratiu arquitectònic. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana. Es troba en bon estat de conservació ja que ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment. | 08081-207 | Vall del Rifer | 41.7226700,2.4444000 | 453787 | 4619134 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75083-foto-08081-207-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||
| 75080 | Can Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bastida | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Només es preserven alguns murs a poca alçada | Masia enrunada situada a recer del sot Borreller, al mig del bosc. Es troba en força mal estat de conservació, i només es preserven alguns murs a poca alçada i tota una cantonada del què hauria estat l'edificació principal. l'angle conservat fa pensar que es tractaria d'una estructura complexa de més d'un pis, tot i que no se'n poden precisar les dimensions. Per fer aquesta construcció es van utilitzar petits carreus de pedra local, disposats en filades irregulars lligats amb morter de calç. Tot i que l'estructura està força coberta de vegetació s'insinua un cos principal rectangular i una sèrie de dependències annexes. | 08081-204 | Casanova d'en Rovira | 41.7559000,2.4196300 | 451752 | 4622837 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75080-foto-08081-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75080-foto-08081-204-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081021. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75069 | Sequoies de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. | Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-193 | Can Casades | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. | 41.7734200,2.4634200 | 455404 | 4624759 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75068 | Font de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-passavets | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La font de Passavets, a l'obaga de la vall de Santa Fe, és una de les més populars i freqüentades del massís del Montseny, i considerada una de les més bones. Es situa a peu de la riera de Santa Fe, a pocs metres de l'inici de l'itinerari senyalitzat de Passavets al turó de l'Home. Es troba molt ben arranjada i brolla arran de terra, en un petit pla envoltat per grans faigs que, a la tardor, cobreixen el terra i bona part de la font amb una gran catifa de fulles. És emmarcada per un mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc, i l'aigua, que raja de forma continua, cau a una petita pica de pedra. A banda i banda de la pica hi ha un mur de poca alçada fent de passadís cap al brollador. | 08081-192 | Passavets | El topònim Passavets podria fer referència a 'pas dels avets', tenint en compte que la font es troba a l'antic lloc de pas d'extracció de la fusta d'avet. A principis del segle XX, Joan Espanyol i Salvat, procurador dels comtes de la vall de Canet, propietaris de gran part de la vall, va dur a terme obres per tal de condicionar la font. | 41.7807300,2.4505300 | 454338 | 4625577 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75068-foto-08081-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081209. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75067 | Roureda del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-macaners | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 114-116. | Es tracta d'una roureda formada per exemplars de roure de fulla gran (Quercus petraea), considerada com una de les més belles del massís. És una espècie singular al Montseny ja que en aquest àrea presenta un dels límits de distribució meridional a Catalunya, representant la transició entre el paisatge mediterrani cap a la fageda de corologia centreeuropea. Diversos roures presenten mides considerables. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), l'exemplar més destacat fa 22,5 m d'alçada, 2,8 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Presenta un nombre elevat d'agalles a les seves fulles, provocades per dípters que ponen els ous a les fulles provocant com a reacció el creixement dels teixits foliars al seu voltant. Hi ha una gran diversitat florística associada a la roureda, com el marcòlic (Lilium martagon), el segell de Salomó (Poligonatum odoratum) o l'orquídia tancada (Dactylorhiza maculata). | 08081-191 | Maçaners | 41.7835100,2.4642000 | 455476 | 4625879 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75067-foto-08081-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75066 | Pollancre de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-fogars | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.96-98. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És un pollancre (Populus nigra L.), de grans dimensions, situat al Sot de can Llobet, a peu del punt quilomètric 12,5 de la carretera BV-5114 de Sant Celoni a Santa Fe. Destaca per ser el pollancre més alt i gran mesurat oficialment al Montseny. El seu estat vital és bo ja que es troba en un indret que li aporta les condicions òptimes per al seu creixement: el sot li proporciona una gran disponibilitat d'aigua i, al estar situat a tocar de la carretera, és troba lliure de competència amb altres arbres. Les seves excepcionals mides, preses l'any 2006 (consulteu bibliografia) són: 34,5 m d'alçada, 4,2 m de perímetre i 21,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-190 | Sot de can Llobet | 41.7400200,2.4528000 | 454498 | 4621056 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75066-foto-08081-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75065 | Llorers cirerers de les Lloredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorers-cirerers-de-les-lloredes | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 99-101. | És una de les poblacions de llorer cirerer (Prunus lusitánica L.) més significatives del massís del Montseny i de Catalunya, pel gran nombre d'individus que el formen i per la seva extensió. Aquesta espècie endèmica, que es troba estrictament protegida, a Catalunya tan sols es localitza a la regió del Montseny i les Guilleries. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia) les mides del peu més destacat són 10,8 m d'alçada i 0,61 m de perímetre. Els llorers cirerers es troben en una zona ombrejada i amb un pronunciat pendent, coberta amb vegetació mixta: mediterrània (alzinar) i euro-siberiana (verns i boix grèvols). | 08081-189 | Sot de les Lloredes | 41.7811900,2.4092000 | 450904 | 4625651 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75065-foto-08081-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75064 | Lledoner de can Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-felip | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.87-89. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Es tracta d'un lledoner (Celtis australis) centenari, situat a tocar de l'era de can Felip, al punt quilomètric 12 de la carretera BV-5301, de Santa Maria de Palautordera a Seva. Destaca per ser el lledoner més alt del Montseny, i un dels més alts de Catalunya. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia), fa 22 m d'alçada, 4,05 m (a 1 m) de perímetre i 12 m de diàmetre de capçada. El seu estat vital és bastant precari ja que ha perdut tres de les branques principals i tant el tronc i les branques presenten cavitació. Al seu tronc hi fan niu ocells com la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga blava (Parus caeruleus). | 08081-188 | Can Felip | 41.7523600,2.4000800 | 450124 | 4622456 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75064-foto-08081-188-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75063 | L'Abraçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada-0 | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Es tracta d'un avet (Abies alba Miller) i un faig (Fagus sylvatica) que formen una abraçada arbòria helicoïdal. Es troba al bosc de Passavets, a la zona on el bosc és mixt de faigs i avets, amb predomini d'aquests darrers. Els dos arbres, que presenten un creixement harmònic, fusionen en diversos punts les dues escorces. En quant a les mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fan una alçada conjunta de 23,8 m i un diàmetre de capçada conjunta de 16 m, i tots dos mesuren 1,57 m de perímetre a 1,3 m. | 08081-187 | Passavets | 41.7788200,2.4476000 | 454093 | 4625367 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75063-foto-08081-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75062 | Faig Gros del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners | -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc | Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. | 08081-186 | El Convent | 41.7840900,2.4573600 | 454908 | 4625947 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75061 | Faig del Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-ramis | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que creix junt a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el punt quilomètric 19,5. Destaca per les impressionants dimensions de la seva capçada. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran faig mesurava en aquells moments 30 m d'alçada, 3,61 m de volt de canó i la capçada presentava un diàmetre màxim de 27 m, fet que la situava com la més ampla del Montseny entre les oficialment mesurades. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat d'aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-185 | Santa Fe | 41.7652000,2.4668000 | 455680 | 4623845 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75061-foto-08081-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75060 | Faig del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-pla-de-lespinal | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.108-110. | Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides. | Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), situat al pla de l'Espinal, que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot graser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar. Dels seus aglans s'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus aylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor viuen un gran nombre d'invertebrats, dels que se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). | 08081-184 | El Convent | 41.7836000,2.4551600 | 454725 | 4625893 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75060-foto-08081-184-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75059 | Faig del Pantà Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-del-panta-gros | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Exemplar de faig de destacades dimensions, situat molt a prop de la presa del pantà de Santa Fe. Podria tractar-se de dos faigs units pels seus troncs. Segons dades documentades l'any 1996 (vegeu bibliografia), en aquells moments el seu volt de canó era de 3,75 m, la seva alçària és de 23 m i l'amplitud de la capçada de 21,7 m. Caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar les seves característiques actuals. | 08081-183 | Santa Fe | 41.7672200,2.4695800 | 455912 | 4624067 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75059-foto-08081-183-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75058 | Fageda de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-de-santa-fe | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 93-95. | La fageda de Santa Fe pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides en diversos indrets, com Passavets, el pla del Campament, el pla de Mulladius o el pla dels Ginebrons. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El nombre d'espècies animals que hi habiten és reduït i especialitzat. Dels mamífers en destaquen el talp (Talpa europaea) i la rata esquirolera (Glis glis); dels ocells, la mallerenga d'aigua (Parus palustris), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i, dels que hi arriben per a passar l'hivern, el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També hi viuen amfibis com la granota roja (Rana temporaria) o la salamandra (Salamandra salamandra). | 08081-182 | Santa Fe | L'explotació forestal de la fageda de Santa Fe va estar condicionada per la disponibilitat de transport a la zona, que tradicionalment es realitzava amb matxos de bast. La llenya de faig, per tal de reduir-ne el pes i facilitar-ne així el seu transport, era principalment convertida en carbó. A principis del segle XX, es va construir la nova carretera, que va permetre el transport amb carros. | 41.7761100,2.4622100 | 455306 | 4625058 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75058-foto-08081-182-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75057 | Font del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-brianco | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La Font del Briançó es troba enlairada a mitja solana, entre els cims del turó de l'Home i les Agudes. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs adossats a banda i banda, amb una petita placeta al mig. La font del Briançó va ser molt concorreguda pels excursionistes per la seva situació en el punt on es separaven els camins cap al turó de l'Home i cap a les Agudes, i a meitat del trajecte. Fa uns quants anys es va obrir una pista de desembosc que va malmetre part de l'estructura de la font i de l'antic camí, fet que va produir el seu abandó. Actualment, tot i que la font va ser restaurada i arranjada, es fa complicat trobar-la davant del laberint de pistes obertes i sense senyalitzar. | 08081-181 | Les Agudes | 41.7809200,2.4391400 | 453392 | 4625604 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75057-foto-08081-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081208. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75056 | Castanyers de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-la-trauna | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.84-86. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre | Es tracta de quatre castanyers (Castanea sativa Miller), disposats l'un al costat de l'altre, que creixen al marge esquerre del camí d'accés a la Traüna, just abans d'arribar a la casa. Són arbres declarats monumentals per la Generalitat de Catalunya en l'ordre DARP del 19 d'abril de 1991. Fa uns anys van perdre els seus trets monumentals degut als tractaments que se'ls van aplicar per combatre l'afectació de la malaltia del xancre; fins aquell moment, un d'ells era considerat el més alt del Montseny, amb 26 m d'alçada, i un altre el de la capçada més ampla, amb 25,7 m de diàmetre. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), el més alt arribava tan sols als 15 m d'alçada i el més ample de capçada a 14,8 m. Tot i així, actualment continuen sent quatre impressionants castanyers. | 08081-180 | La Traüna | 41.7740300,2.4033800 | 450415 | 4624860 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75056-foto-08081-180-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75055 | Boix grèvol del Pla del Campament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-del-pla-del-campament | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.105-107. | Es tracta d'un boix grèvol (Ilex aquifolium) masculí, de dimensions notables que creix en una zona de fageda, a uns 1.220 m d'altitud. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 14,40 m d'alçada, un perímetre de 3,2 m i un diàmetre de capçada de 8 m. A la base del seu tronc hi manca l'escorça, degut a l'extracció que durant anys es va fer de la seva escorça per tal d'obtenir-ne el vesc per a la caça i captura d'ocells. El boix grèvol és un important refugi per a la fauna, durant els mesos més freds, ja que dins la seva capçada les temperatures es mantenen entre 3 i 5 graus superiors a l'exterior. Tanmateix, els fruits que produeixen els peus femella a l'hivern, constitueixen un important recurs alimentari per a moltes espècies de fauna vertebrada. El boix grèvol és una espècie protegida per l'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, que prohibeix la seva recollida. | 08081-179 | Pla de l'Espinal | 41.7827300,2.4548800 | 454701 | 4625797 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75055-foto-08081-179-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75054 | Boix grèvol de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix-grevol-de-morou | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 90-92. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | És el boix grèvol (Ilex aquifolium L.) més alt mesurat fins ara a Catalunya, i es troba enmig de la fageda de Santa Fe, a 1.190 m d'altitud sobre el nivell del mar. Va ser declarat monumental per l'Ordre del DARP de 19 d'abril de 1991. És un arbre de difícil accés perquè es troba una mica amagat i els camins no es diferencien bé. Segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), la seva alçada és de 17,4 m, i de la soca, que mesura 3,55 m de perímetre, en surten sis peus d'entre els quals en destaca un amb 1,04 m de volta de canó. El seu diàmetre de capçada és de 9,1 m. El grèvol és una espècie dioica, és a dir presenta peus mascles i peus femelles. Els peus femella produeixen els característics fruits vermells. L'Ordre DARP de 28 d'octubre de 1986, prohibeix la recollida de boix grèvol per a assegurar-ne la seva protecció. El boix grèvol juga una destacada funció ecològica. Els seus fruits, a l'hivern, són l'aliment d'un gran nombre de mamífers com la fagina (Martes foina) i la mostela (Mustelanivalis), i d'ocells com el tord comú (Turdus philomenos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) i la griva cerdana (Turdus pilaris). També esdevé refugi per a molts ocells que hi passen la nit, ja que a l'interior de la seva capçada és manté una temperatura entre 3 i 5 graus superior a la de l'exterior, i hi nidifica el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). | 08081-178 | Santa Fe | 41.7730600,2.4731500 | 456213 | 4624714 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75054-foto-08081-178-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75053 | Avetosa de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avetosa-de-passavets | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.81-83. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avetosa de Passavets és una de les dues que hi ha al Montseny, juntament amb la del Matagalls. Són les avetoses més meridionals de la Península Ibèrica, creixen als vessants més obacs dels cims i en contacte amb la fageda. L'avetosa es situa al paratge de Passavets, a l'obac del Turó Gros, a uns 1.500 m d'altitud. S'hi accedeix per l'itinerari senyalitzat de Passavets al Turó de l'Home. Aquest puja per la fageda i al tercer revolt, a mà esquerra, s'enfila un corriol que duu primer a l'Abraçada i, més endavant, a l'avetosa. Està formada per Abies alba, que és una conífera centreeuropea que troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental. Un dels peus més destacats té una alçada d' aproximadament 30 m i més de 3 m de volt de canó. A l'avetosa viuen mamífers com la llebre (Lepus lepus), i espècies d'aus com l'astor (Accipiter gentilis), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i el reietó (Regulus regulus). | 08081-177 | Passavets | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. L'explotació més intensa sobre l'aveteda, per a l'extracció de fusta, va produir-se en dos períodes diferents. El primer entre els segles XVI i XVII, destinat al sector de la navegació, per a la construcció de pals de l'arboradura dels velers. El segon, a principis del segle XX, quan l'any 1918 els comtes de la vall de Canet instal·laren una gran serradora mecànica, a tocar de l' indret de la font de Passavets, per a l'obtenció de bigues i taulons. Aquesta activitat va durar només uns quinze anys. | 41.7776800,2.4459600 | 453956 | 4625241 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75053-foto-08081-177-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75052 | Avet de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-176 | Santa Fe | 41.7734400,2.4629100 | 455362 | 4624761 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75051 | Avellaners del sot de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-del-sot-de-la-nuvia | - BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 77-123. - VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | Els avellaners del sot de la Núvia es troben a tocar de la carretera BV-5114, a l'alçada del Sot de la Núvia, entre el PK 19 i el 20. En destaquen diversos exemplars força desenvolupats de característiques similars. l'avellaner (Corylus avellana) és un arbre caducifoli que viu a l'hemisferi nord en climes temperats. Les seves fulles són arrodonides, simples i serrades. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, Els fruits de 1-2 cm de diàmetre, es troben de forma parcial dins d'un involucre. L'avellaner representa una important font de recursos alimentaris especialment per als mamífers rosegadors, com l'esquirol (Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i la rata cellarda (Elyomis quercinus). | 08081-175 | Sot de la Núvia | Els aprofitaments dels avellaners al Montseny han estat diversos. Les avellanes sempre han tingut un gran valor com a fruits secs pel seu elevat contingut en olis i eren recomanades a les persones amb la tensió arterial baixa. A partir dels mil metres, on la canya no hi creix, l'avellaner s'ha usat per asprar les mongeteres, tomaqueres, etc. Les seves branques flexibles eren utilitzades en cistelleria i de la seva fusta se'n feien algunes eines de camp de mànecs llargs que no calia que fossin gaire resistents, com les forques, els rampins o els arpiots. També ha estat utilitzat per a la fabricació de bastons. BRONCANO (2006: 123) | 41.7650200,2.4661200 | 455623 | 4623825 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75051-foto-08081-175-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||||
| 75050 | Font del Cirerer o de Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerer-o-de-can-ramis | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 2Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs situats a banda i banda de la font. A les seves proximitats hi ha diversos cireres, dels que rep el nom. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny gràcies a la seva situació vora la carretera i pròxima a un dels indrets més populars del parc, el pantà de Santa Fe. En realitat és un sobreeixidor de la conducció que porta l'aigua a can Fèlix i a can Ramis. | 08081-174 | Santa Fe | 41.7702300,2.4634400 | 455404 | 4624405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081220. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||
| 75049 | Vall de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-santa-fe | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | La vall de Santa Fe ocupa una àrea d'uns tres quilòmetres de llargada on es distingeix tan sols una única unitat paisatgística. Està formada per diferents plans, com el de Santa Fe o el de Mulladius, el dels Ginebrons i el de l'Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, anomenada un tram més avall riera de Gualba. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà. Aquesta unitat paisatgística discorre per una vall amb pendents i desnivells no gaire pronunciats. La superfície forestal és molt densa, i dominada per la fageda. També hi viuen els grèvols, els lliris de neu i els narcisos. Al fons de la vall, on s'origina la riera de Gualba, creixen freixenedes, gatelledes i vernedes, que contrasten amb l'espessor dels faigs dels pendents del terreny. Cap al pla de l'Espinal i, enfilats a les Agudes, hi ha alguns avetars. Des de la presa es pot contemplar un significatiu contrast cromàtic, accentuat durant els mesos de tardor, quan apareixen les tonalitats marronoses de les fulles dels faigs. La bellesa de la vall de Santa Fe la converteixen en un indret de constant atracció turística. | 08081-173 | Santa Fe | 41.7720300,2.4663300 | 455645 | 4624603 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75049-foto-08081-173-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75048 | Turó de Morou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-morou | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | El Turó de Morou és una muntanya que assoleix 1.307 metres d'alçada, situada entre els municipis de Riells i Viabrea, a la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental. El conjunt del seu paisatge es troba condicionat pel fort pendent en gairebé la totalitat de la seva extensió, amb nombrosos monòlits i pedregars amb grans blocs. La seva situació a un indret molt humit propiciat per les boires de convecció de la marinada i per les pluges dels vents de llevant, el converteixen en un refugi biològic d'espècies muntanes de caràcter atlàntic. Es tracta d'una fageda on es combinen espais amb bosc espès, amb d'altres més esclarissats. Dins la fageda creixen plantes com Anemone nemorosa, i d'altres com Oxalis acetosella, Potentilla montana, Luzula sylvatica, Prenanthes purpurea, Helleborus viridis i Daphne mezereum, espècies atlàntiques. El bosc és atapeït on predomina el faig, amb algun peu aïllat de grèvol, avellaners, falguera femella (Athyrium filix-femina) i falguera mascle (Dryopteris filix-mas). Entre els peus de faig viuen plantes de les landes, com la bruguerola, i als fondals on la fageda és esclarissada, creixen plantes característiques d'espais amb gran humitat, com el Vaccinium myrtillus, espècie subalpina. A l'espai de contacte entre la fageda i l'alzinar creix una formació mixta, amb alzines, moixeres, roures de fulla gran, freixes, grèvols, blades, trèmols i faigs, on destaca la presència d'arbusts com la bruguerola, el bruc boal, el ginebre i el ginestell. A les roques viuen les comunitats rupícoles, com la Saxifraga vayredana, Allium senescens, Asplenium septentrionale, Antirrhinum asarina, Rubus idaeus i Amelanchier ovalis. | 08081-172 | Turó de Morou | 41.7720800,2.4804400 | 456818 | 4624601 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75048-foto-08081-172-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75046 | El Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macaners | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven | Es tracta dels vestigis d'una masia, de planta rectangular, amb murs fets de pedra lligada amb morter de calç. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. No roman cap vestigi de la coberta ni del possible pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. | 08081-170 | Vall de Santa Fe | 41.7848400,2.4639600 | 455457 | 4626027 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75046-foto-08081-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081164. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75045 | Font de Ridaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ridaura | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 137. | La font de Ridaura es troba pròxima a la masia homònima, a l'ombra d'un castanyer. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un petit mur fet de pedres lligades amb morter. | 08081-169 | Can Ridaura | 41.7474100,2.4744300 | 456302 | 4621866 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75045-foto-08081-169-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081215. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||||
| 75044 | Can Costa de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-de-fogars | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | l'estructura es troba enrunada | Les restes d'aquesta casa es troben ubicades a les proximitats de Sant Cristòfol de Fogars. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en grans carreus de pedra local, ben escairats, lligats amb argamassa i arrebossats. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta. Tot i que l'estructura està força coberta per la vegetació s'insinua un cos principal rectangular i alguna dependència annexa complementada per murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. | 08081-168 | Sant Cristòfol de Fogars | 41.7331700,2.4512700 | 454366 | 4620297 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081032. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | ||||||||
| 75043 | Roc Ramon o Roc d'en Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-ramon-o-roc-den-corbera | Aquest monòlit es troba a peu de la carretera BV-5114, a l'alçada del punt quilomètric 18,7 pocs metres abans del petit túnel, a la zona coneguda com la Costeu. Es tracta d'una espectacular agulla de pedra, que s'ha convertit en una de les icones que dóna la benvinguda al visitant a Santa Fe i marca l'inici del canvi de vegetació amb l'arribada del faig. Aquesta roca ha estat batejada amb diferent noms, però s'ha imposant el de Roc Ramon, en referència a l'impulsor de la construcció de la carretera que duu a Santa Fe. | 08081-167 | Santa Fe | Ramon Montaner i Vila, un ric editor barceloní, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfarràs de Sant Celoni l'any 1906, amb la intenció de construir un hotel de luxe al costat de l'ermita. Degut a la impossibilitat d'accedir a la vall amb mitjans de transport sense passar pel pas tradicional del coll de Santa Helena i, per tant, d'atreure visitants a l'hotel, Montaner va fer construir una carretera. Aquesta es va obrir a la zona de la Costeu, deixant al descobert monòlits com el Roc Ramon. | 41.7599100,2.4714700 | 456064 | 4623255 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75043-foto-08081-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75042 | Riera de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-fe-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La riera travessa la vall de Santa Fe longitudinalment i, tot i el seu curt recorregut, destaca per la seva bellesa natural. Les seves aigües omplen primer l'estanyol de Santa Fe i després el conegut pantà; metres més avall s'anomena riera de Gualba. Aigües avall del pantà, la riera està envoltada per un bosc de ribera en el que domina el vern (Alnus glutinosa). La comunitat de ribera, formada per la verneda típica (Alinetum catalaunicum), ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l'abast de les seves arrels. També creixen el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l'avellaner (Corylus avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). Es localitzen diversos trams, al llarg de la riera, amb un bosc en galeria, on les capçades dels arbres dels marges es toquen, i es caracteritza per un intens ombrejat sobre la llera. | 08081-166 | Santa Fe del Montseny | 41.7740400,2.4657900 | 455602 | 4624827 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75042-foto-08081-166-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75041 | Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passavets | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Passavets és un espectacular indret natural, que s'estén per la vessant obaga del Turó Gros, a banda i banda del torrent de Passavets. S'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes. L'avetosa de Passavets formada per Abies alba, conífera centreeuropea, troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental, i constitueix una de les excepcionalitats biogeogràfiques més notables del massís del Montseny. La fageda de Passavets pertany al tipus de fageda amb pèl de boc (Luzulu-Fagetum), caracteritzada per ocupar una gran part dels sòls amb pendent i orientació solana, i per tenir un sotabosc molt pobre en flora. Es tracta d'una de les localitats més meridionals de les fagedes i, tot i que es troba a ran del límit de les seves possibilitats, forma una densa i extensa massa forestal. El torrent de Passavets recull les aigües del vessant més enlairat del massís del Montseny. El seu itinerari, a través de l'avetosa i la fageda, configura un escenari natural de gran bellesa. | 08081-165 | Passavets | 41.7806300,2.4456200 | 453930 | 4625569 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75041-foto-08081-165-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 | |||||||||||||
| 75040 | Les Agudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-agudes | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La muntanya de les Agudes, a 1.705 metres, es situa entre els municipis d'Arbúcies, a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i del Montseny, a la comarca del Vallès Oriental. Aquest àrea, que s'inclou dins la Zona de Reserva Natural Turó de l'Home - Les Agudes, conté un conjunt de paisatges d'excepcional valor ecològic i paisatgístic, on hi habiten diferents espècies de flora i fauna de característiques subalpines. El fort pendent d'aquesta àrea determina un mosaic d'ambients i comunitats amb un predomini de rocam, amb esqueis, cingles o pedregueres, fet pel qual la fageda s'hi desenvolupa amb dificultat i no constitueix un bosc dens ni alt; tan sols uns petits bosquets esclarissats. Dins d'aquest bosc creixen nombrosos exemplars de freixe, trèmol, grèvol, blada i roure de fulla gran. En destaca, la presència de teixos i de moixeres de guilla, espècies amb molt poca presència en el Montseny i de gran valor biogeogràfic. També es troben d'altres espècies rares, com ara la Saxifraga vayredana, la Saxifraga genesiana o l'Antirrhinum asarina. Als sectors obacs creixen les espècies de tendència subalpina, amb nombroses franges de megafòrbia al peu del rocam inclinat. Les característiques orogràfiques d'aquest indret fan de refugi natural de diverses espècies d'ocells nidificants, com l'àguila marcenca i l'aligot vesper. | 08081-164 | Les Agudes | 41.7893100,2.4439300 | 453796 | 4626533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75040-foto-08081-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc