Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74878 Ca l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla-1 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XVII Ca l'Illa és una masia de dimensions reduïdes i construcció simple, situada a la vall del Rifer, entre can Neula i can Paituví de Baix. És un edifici de planta rectangular, format per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra i les finestres són petites i emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i un arrebossat a sobre. En destaca la configuració de la façana principal i la seva composició simètrica. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV, tot i que el seu aspecte actual és resultat de les reformes posteriors. 08081-2 Riera del Rifer 41.7188400,2.4477800 454066 4618707 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74878-foto-08081-2-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74884 Can Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-1 - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). XVII Actualment està abandonada Can Costa és una masia situada a Mosqueroles, a les proximitats de can Patxot. És un edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants. La façana principal és arrebossada i mostra una asimetria amb el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, al que s'accedeix mitjançant una escala de pedra de tres graons. Les finestres són fetes amb carreus de pedra, i hi ha un rellotge de sol bastant descolorit sota el carener. La distribució interior es típica d'aquestes construccions, encara que sorprèn el desnivell dels seus pisos, que no són rectes en planta. Actualment es troba en un estat de conservació força precari degut al seu abandó. 08081-8 Mosqueroles 41.7294800,2.4385400 453305 4619894 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74884-foto-08081-8-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74886 Can Ferrers https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). XV-XVIII Can Ferrers és una masia situada a les proximitats de Santa Magdalena. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants i, contràriament a l'arquetipus d'aquestes construccions, els pendents desguassen cap a les façanes llargues en comptes de fer-ho cap a les curtes. Els murs són de paredat comú arrebossat. La porta d'entrada és d'arc de mig punt revestida en pedra i les finestres són revestides amb carreus de pedra desbastada. Destaca un antic rellotge de sol amb una inscripció, situat a la façana principal. És originària del segle XV, tot i que el seu aspecte actual correspon a les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. 08081-10 Mosqueroles 41.7272100,2.4355000 453050 4619643 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74886-foto-08081-10-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74895 Can Noguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-1 AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XV Masia de grans dimensions situada al pla de Mosqueroles, a prop de la riera del Rifer. És una construcció formada per diversos cossos, corresponents a les ampliacions de la casa al llarg del temps. És de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Les façanes són de pedra lligada amb morter amb pedres cantoneres desbastades. Va ser objecte d'unes obres de reforma, que van permetre conservar l'estructura i els elements arquitectònics originals, tot afegint d'altres elements com la pedra treballada, les reixes de seguretat, els porxos amb llata, contrallata i rajola decorada. 08081-19 Vall del Rifer 41.7213600,2.4448800 453826 4618989 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74895-foto-08081-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74895-foto-08081-19-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74901 Can Salvanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvanya -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XVIII Masia d'aspecte singular situada al pla de Mosqueroles, a la vessant de Santa Magdalena. Es tracta d'un edifici de planta irregular format per una antiga masia i diversos cossos adossats, cadascun d'ells amb cobertes independents. La tècnica constructiva emprada són els murs de paredat comú, arrebossats i pintats. El curiós aspecte actual és el resultat de les diverses obres de reformes i ampliacions de les que ha estat objecte la masia al llarg del temps. En destaca la façana sobresortint, a la que s'hi accedeix a través d'un baluard. La façana principal amaga els pendents de coberta. Les diferents ampliacions, com la galeria porxada i els diversos annexos, han modificat la fisonomia primitiva de l'antiga masia. 08081-25 Pla de Santa Magdalena 41.7237100,2.4412000 453522 4619252 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74901-foto-08081-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74901-foto-08081-25-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74902 Can Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-2 -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XVII Can Soler és una antiga masia situada a El Pertegàs. És un edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i pis, ambcoberta asimètrica, a dues vessants. Està formada per dos cossos units, que comparteixen teulada. La porta d'entrada és d'arc de mig punt amb pedra. Les finestres són de distribució irregular, de mides diverses i amb brancals i dintells de pedra carejada. El seu estat de conservació és bo, atès que fa diversos anys va ser objecte d'obres de reforma i restauració que van conservar la configuració original de la masia i dels elements associats a la mateixa, com l'era i els diversos pous. 08081-26 El Pertegàs 41.7165300,2.4532500 454519 4618448 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74902-foto-08081-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74902-foto-08081-26-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74905 Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-9 AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XV-XX Conjunt d'edificacions de configuració homogènia, construïdes al voltant d'una antiga masia. És el resultat de les diverses ampliacions de la casa i els seus annexos al llarg dels segles. l'edifici principal, que té adossat un cos a la banda nord-oest i un altre al sud-est, és de planta rectangular. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç i arrebossades. A la façana principal destaca l'imponent portal d'entrada de pedra d'arc de mig punt i la finestra gòtica situada sobre la porta. Les obertures, distribuïdes irregularment, són de tamanys diversos. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. 08081-29 Serra de can Valls 41.7252600,2.4496700 454227 4619419 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74905-foto-08081-29-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74907 Mas d'Horta o Can Villena https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dhorta-o-can-villena XV-XVIII Can Villena és una antiga masia situada a El Pertegàs. És una edificació de planta irregular, amb ampliació lateral, formada per planta i pis, i les cobertes tenen diferents graus de pendent. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i arrebossat a sobre. En destaquen les dos finestres gòtiques de la façana principal. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. 08081-31 Pertegàs 41.7130900,2.4641700 455425 4618060 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74909 Casa Nova del Rifer https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-rifer AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XX Edificació de planta irregular formada per diversos cossos annexos, situada a l'interior del recinte del castell d'en Mateu. L'edifici principal és de planta rectangular, de tres pisos, i coberta de teula àrab a dues vessants, de la que sobresurt una torre annexa de planta quadrada. Combina la maçoneria i la fàbrica de totxo, amb arcs, dintells en sardinell, i brancals i cantonades de fàbrica. Va ser construït l'any 1930 com a masoveria del Mas Rifer, sobre les quadres d'aquest. 08081-33 El Pertegàs 41.7138500,2.4570500 454833 4618149 1930 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74909-foto-08081-33-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74923 Observatori Meteorològic del Turó de l'Home https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-meteorologic-del-turo-de-lhome - FIGUERES I COSCOLLAS, N; MESEGUER I GARCIA DE CASTRO, M (1996) 'L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny, p. 107-114. - OSONA, A. (1879) Excursió a la muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda. Imprenta Barcelonesa XX l'Observatori meteorològic, creat l'any 1932 per Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya, es situa al capdemunt del turó de l'Home, a 1.706 m d'altitud. Arrel de la participació del Servei Meteorològic en el Segon Any Polar Internacional (1932-1933), es van crear dos observatoris de mitja muntanya, un a Sant Jeroni (massís de Montserrat), i l'altre al Turó de l'Home, al massís del Montseny. Si bé les observacions a Sant Jeroni només es van dur a terme durant un breu període de temps, les del Turó de l'Home van tenir més continuïtat. El primer intent de construir-lo el va fer l'any 1880, Artur Osona i Formentí. A través de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte. Però la recollida de diners només va permetre dur a terme les obres per aplanar el terreny. Finalment, l'estiu de l'any 1932 es va inaugurar l'observatori, que havia estat la caseta de fusta del Pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fontserè hi va estar recollint dades d'una forma constant fins al 1937, moment en que va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, i temps després al Instituto Nacional de Meteorología. L'any 1950 es va reprendre l'activitat de l'observatori, amb Ferran Garcia de Castro al càrrec de la instal·lació, que va consolidar l'estructura de funcionament. La tardor de l'any 1952 la caseta de fusta va rebre fortíssimes ventades, fet que va motivar la construcció, l'any 1954, d'una nova caseta de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, per tal de reforçar les instal·lacions. A la dècada dels anys 70, es va habilitar la carretera per la nova base militar i es va construir el nou refugi d'obra de l'observatori. Actualment, s'ha iniciat el procés per tal de que el Ministerio de Defensa, propietari de la instal·lació, cedeixi la propietat del terreny on es troba l'observatori a la Generalitat, i es procedeixi al seu enderroc. El Conveni implica la desaparició de qualsevol element no natural al cim més alt del Montseny. d'altra banda, s'ha instal·lat, una estació meteorològica automàtica a escassos 350 metres de la ubicació inicial, per tal de reprendre les observacions sistemàtiques, que es van interrompre l'any 2001. 08081-47 Turó de l'Home Artur Osona i Formentí (1840-1901): Fou excursionista i escriptor, promotor del Centre Excursionista de Catalunya i creador de la primera guia excursionista editada al nostre país. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Cataluña i al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes. Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970): Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, estigué al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, i participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya. Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). 41.7763000,2.4350300 453047 4625094 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74925 Sant Martí de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-mosqueroles <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.</p> <p>- AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús.</p> <p>- CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 64-65.</p> <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús).</p> <p>- MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 147-153.</p> XII-XVIII <p>El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia originaria del temple. És una edificació de planta en forma de creu grega; la volta és de mig canó, amb absis quadrat. Hi ha capelles a banda i banda del temple amb arcs de mig punt. Es pot distingir la nau primitiva romànica, tot i que el tram de l'oest sembla reconstruït. També podria correspondre a l'antic temple, la base del campanar i la volta. De totes maneres, l'interior de l'edifici està arrebossat i pintat, fet que dificulta la interpretació cronològica dels elements. La primera capella de la dreta, de planta semicircular correspon a una reforma posterior. L'edifici actual es va capgirar probablement a inicis del segle XIX, i el presbiteri es situa a la banda occidental de l'antiga església, mentre que la façana correspon a l'antic emplaçament de l'absis. La façana de la banda oriental és de capçalera, amb un gran finestral rodó. El campanar, situat a prop de la façana de migdia, és de planta quadrada de torre, corresponent a una reparació de finals del segle XIV, amb finestrals de punta d'ametlla, rematat amb una piràmide i amb esferes en els quatre angles. L'any 1985, quan va ser confiada a Sant Celoni, va ser objecte d'una restauració, que va permetre la renovació de la coberta i la independència de l'edifici de la rectoria.</p> 08081-49 Mosqueroles <p>El lloc de Mosqueroles, sota la forma Moscheroles o Muscharoles, és citat per la documentació des dels anys 978 i 984. No se sap des de quan existeix l'església de Sant Martí, però sí que fou renovada i consagrada el 10 d'octubre de 1104 pel bisbe de Barcelona. Segons la documentació del segle XIII, era una petita parròquia i de poc valor econòmic que pagava la taxa per la dècima a Roma més pobre de tota la zona. L'any 1379 el campanar fou reparat. L'església fou totalment modificada l'any 1802.</p> 41.7281900,2.4432000 453691 4619748 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74925-foto-08081-49-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 92|94|85 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74933 Castell d'en Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-mateu AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. XX Conjunt edificat d'arquitectura eclèctica, situat al Pertegàs, pròxim al Rifer, i envoltat per camps de conreu. Es tracta d'un conjunt fortificat format per diversos cossos afegits, de plantes i tamanys diversos que tanquen un espai destinat al jardí de la casa. En destaquen els merlets, els remats dentellats i les obertures neogòtiques, característiques de l'estil eclèctic. Fou construït l'any 1900 i la finca controlava set masoveries dels entorns. 08081-57 El Pertegàs 41.7135600,2.4577400 454890 4618116 1900 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74933-foto-08081-57-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 102|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74934 Sant Esteve de la Costa i Comunidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-costa-i-comunidor - AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p. 70-71. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - MARTI BONET, J.M. (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. 1. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona : Akribos, p. 109-117. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.42. XVI-XVII Església d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual correspon a les reformes posteriors, que van modificar totalment la fisonomia del primitiu temple. És d'una sola nau, llarga i sensiblement rectangular, coberta amb volta de canó seguit. Antigament tenia tres absis de forma trilobulada, posteriorment modificats per la construcció de les capelles laterals, dues d'elles cobertes amb arcaria i plementeria gòtiques, i les altres dues cobertes amb volta d'aresta. L'absis lateral de la banda de migdia va quedar escapçat en el moment que es va construir la sagristia, i posteriorment es va modificar per tal de recuperar, en part, la seva originaria forma trilobulada. En quant a les obertures del temple, hi ha una finestra de doble esqueixada a l'absis central i una finestra d'escletxa a l'absidiola lateral esquerra. A la banda de migdia, al final del mur de la nau, hi ha una finestra de doble esqueixada, i a la façana de la banda oest, una finestra d'escletxa. A l'interior de l'edifici l'aparell és arrebossat, a excepció de les parts baixes dels murs de l'absis, l'absidiola nord i part de la paret frontal. A l'exterior, tot i que encara conserva l'arrebossat, s'intueixen els petits carreus irregulars. La coberta és de teula àrab amb un petit ràfec de llosa de pissarra. El campanar, construït l'any 1680 al mateix temps que el comunidor, es situa a la façana de ponent, és de planta quadrada i cos per a les campanes amb set obertures de mig punt, coronat amb merlets, i coberta piramidal. Té accés des de l'exterior per mitjà d'una original escala sobre una arcada . A l'exterior de l'edifici es troba el Comunidor, un petit recinte porxat que consta de quatre pilars que sostenen una teulada on s'aixopluga el pedró en què hi ha la creu. Des del comunidor el sacerdot orava per protegir les collites de les tempestes i per beneir la població en jornades de caràcter solemne. El Comunidor va ser restaurat l'any 1983 per la Diputació de Barcelona en coincidència amb les obres de reforma de l'església de Sant Esteve. 08081-58 La Costa del Montseny La primera referència coneguda de la parròquia de Sant Esteve de la Costa prové d'un diploma reial l'any 862 en què el rei franc Carles el Calb va fer donació d'uns alous al comte Sunyer i on apareix 'et ad alio Sanchto Stephano in Montesigno'. En èpoques més acostades, segles XI i XII, la seva demarcació amb la de Fogars depenien del castell de les Agudes i Miravalls. Des del segle XII pertanyia al domini i la provisió de l'abat de Sant Quirc de Colera. Amb la despoblació iniciada al segle XIV, estigué unida temporalment amb Sant Julià del Montseny el 1503 i amb Santa Susanna el 1566, que passà a ser una església filial de Sant Esteve de la Costa. L'església actual va ser reconstruïda al segle XII i, posteriorment a l'any 1680, es va construir el campanar i el comunidor. A l'església es van afegir dues capelles per banda al segle XVII i una sagristia l'any 1758. 41.7458800,2.4183000 451634 4621726 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74934-foto-08081-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74934-foto-08081-58-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74958 Bassa del molí de Baix de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix-de-mosqueroles MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVII Els vestigis de la bassa resten abandonats i coberts per la vegetació Bassa situada al darrera del molí de Baix, a tocar de la casa anomenada La Farga. És de planta irregular i allargada, feta amb murs fets de pedra lligada amb morter i arrebossats. S'alimentava pel rec de la bassa del molí de Dalt, situat a una distància d'uns 500 m més amunt de la riera. Actualment la bassa resta abandonada i coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció. La seva cronologia es pot relacionar amb el moment de construcció del molí, a finals del segle XVII. 08081-82 La Farga 41.7121200,2.4575800 454876 4617956 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74959 Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. només es conserven els vestigis de la cara interna Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. 08081-83 La Farga 41.7132800,2.4555300 454706 4618086 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74965 Creu de terme de La Costa del Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-costa-del-montseny GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). XI És una creu de terme formada per un pedestal col·locat a sobre de dos graons, un capitell, una columna i la creu. Cronològicament correspon a la tradició estilística de principis del segle XI. En quant a la seva ornamentació, la creu té relleus on apareixen Crist i la Verge coronada per àngels, i al capitell hi ha una rodona formada per àngels. Hi ha una inscripció al basament on hi figura: '4-11-1956', que correspon a la data de la seva restauració. Segons dades de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús) és obra de l'artista Antoni Agraz. 08081-89 La Costa del Montseny 41.7472800,2.4173300 451554 4621882 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-2.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 92|85 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74966 Creu de terme de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mosqueroles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). És una creu de terme situada a l'entrada del poble de Mosqueroles, al camí del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de fulles, coronat per una creu de ferro. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. 08081-90 Mosqueroles 41.7261000,2.4450300 453842 4619515 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74968 Can Garneu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garneu XVII Recentment restaurada. Can Garneu és una masia situada a les proximitats del nucli de Mosqueroles. Està formada per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants, una porta central amb dues finestres disposades de forma geomètrica a la part baixa i tres finestres a la part de dalt. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, actualment sense arrebossat. Ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment . 08081-92 Mosqueroles 41.7235800,2.4458400 453908 4619235 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74968-foto-08081-92-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74977 Molí de Dalt de Mosqueroles https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-mosqueroles MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVII El mecanisme hidràulic de fusta es troba malmès És un molí fariner situat a les proximitats del Molí de Baix, al marge de la riera de Rifer. Es tracta d'un edifici format per la casa del moliner, els coberts pel bestiar, i les dependències del molí pròpiament dit. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha un portal amb llinda de pedra i brancals de rajol. L'aigua sortia del molí mitjançant un rec, que uns pocs metres més enllà de la casa, es bifurcava. d'una banda, l'aigua anava a la riera, i de l'altra, anava al rec dels molins, que la conduïa cap al Molí de Baix. Conserva tot el mecanisme hidràulic que activava l'engranatge original: el carcabà, els rodets, les moles i bona part de les peces originals. En quant a la seva adscripció cronològica, per les seves característiques tipològiques podria correspondre al segle XVII. 08081-101 La Farga El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l. A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal. Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. 41.7132700,2.4559000 454737 4618085 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74977-foto-08081-101-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74979 Font del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-4 XX Aquesta font es troba situada a la Plaça de La Costa, al bell mig del poble de La Costa del Montseny. Es tracta d'una estructura de factura contemporània, de forma ogival, formada per pedres de dimensions variables lligades amb morter. A la part superior hi ha una placa de marbre amb la inscripció gravada: 'FONT DEL RECTOR 10 d'AGOST 1984'. 08081-103 La Costa del Montseny 41.7466400,2.4181300 451620 4621810 1984 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74979-foto-08081-103-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74981 Trull de can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-valls MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVIII Les estructures es troben força malmeses Restes d'un trull d'oli situat al capdamunt del petit turó proper a can Valls. És tracta d'un conjunt format pel trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. Es conserva la pedra del trull, la sotamola, els encaixos de ferro i la barra horitzontal de fusta on s'estacava l'animal, per tal de fer rodar la mola superior, aixafant-ne així les olives per obtenir-ne l'oli de la primera premsada. La mola superior, d'1 m de diàmetre i 0,45 m d'amplada, es troba col·locada al damunt de la sotamola, que presenta les vores enlairades, per evitar que l'oli es vessés. La bassa és de planta rectangular i s'omple amb l'aigua provinent de la font-mina. Aquesta aigua era conduïda a la foganya o forn, situada a nivell inferior, a través d'una canalera de terrissa. A la foganya, de la que encara romanen dempeus les restes d'un mur fet de pedres lligades amb morter de calç, s'escalfava l'aigua que sortia ja calenta mitjançant una aixeta, que encara es conserva, per a mullar les espartines plenes de l'oli. L'aigua sobrant anava a parar a una altra bassa a nivell inferior. També es conserven dues basses de pedra, de secció circular recobertes de rajola, sota un cobert de petites dimensions format per un embigat de fusta i teules. Es situen l'una a tocar de l'altre, i una d'elles a un nivell una mica inferior a l'altre, per tal de fer-les servir per a decantar i recollir l'oli de la primera premsada. 08081-105 Can Valls 41.7261000,2.4491400 454184 4619513 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74981-foto-08081-105-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-12-12 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74983 Carbonera de Passavets https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-passavets Només es conserven els vestigis del rotlle i d'un petit mur Plaça carbonera situada a Passavets, a la zona de bosc mixt d'avets i faigs, molt pròxima a l'avetosa, a pocs metres de l'Abraçada, i a l'esquerra del camí. La plaça ocupa un petit espai al descobert, el rotlle de sitja, que fa aproximadament uns 10 m de llargada i uns 5 m d'amplada, en un petit planell superior al camí. El rotlle de sitja era on es plantava la pila de carboner, on s'apilava la llenya i es tapava amb terra. En aquest espai s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Hi ha un petit mur, fet de pedra local d'esquist sense relligar, d'aproximadament 1 m d'alçada i 7 m de llargada. 08081-107 Passavets l'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. Era un ofici de caire temporal, que servia com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. 41.7787100,2.4477300 454104 4625354 08081 Fogars de Montclús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74984 Casa del prior de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-prior-de-santa-magdalena XVIII Es troba en estat ruïnós Restes d'una edificació situada en perpendicular a la façana de l'església de Santa Magdalena, a la seva banda nord-oest. Es tracta dels vestigis d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular, amb murs de pedra lligada amb morter de calç i arrebossats. Es conserva la seva façana principal, de la que destaca el portal amb dovelles de pedra. No resten dempeus ni la coberta ni el pis superior. El seu estat de conservació és dolent, atès que es troba enrunat i la vegetació que creix al seu interior malmet els pocs vestigis que encara es conserven. Podrien correspondre a les restes de l'antic habitatge del dels donats i ermitans, o del prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal, que hauria estat habitat també amb posterioritat. 08081-108 Santa Magdalena 41.7247900,2.4363600 453120 4619374 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74984-foto-08081-108-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74985 Font de l'Arboç https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larboc XX La font de l'Arboç es troba a un indret molt pròxim al poble de La Costa del Montseny, en direcció nord, i dins de l'itinerari del GR-5. S'hi accedeix per un sender que surt darrera de can Patolla, o bé per les Feixes del Vilar. Es troba ben arranjada, a una estructura de factura contemporània formada per un mur de paredat comú arrebossat. Pel broc, situat a l'extrem superior del mur, brolla un petit cabal d'aigua. 08081-109 La Costa del Montseny 41.7526500,2.4189300 451691 4622477 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74985-foto-08081-109-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74989 Pla del Sauquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-sauquet - BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 93. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques ni tipològiques Es tracta de les restes de diverses barraques i de cledes a la zona del Pla del Sauquet, relacionades amb la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. Actualment, tot i que s'observen diversos vestigis, es fa molt difícil la seva identificació. El seu mal estat de conservació no permet documentar les seves característiques arquitectòniques, i impossibilita la determinació de la seva cronologia. Només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de més dades. Entre aquestes restes, segons l'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, es conserven 1 barraca, 1 cleda, i 2 barraques amb cleda. -Barraca: Restes de l'estructura d'una barraca de pastor. És de planta ovalada, i fa uns 2,5 m de llargada i 2,2 m d'amplada. Els murs, que són de pedra seca sense treballar, fan 0,75 m d'amplada i es mantenen a una alçada màxima de 1,8 m. L'obertura de la porta, que es situa a l'angle nord, fa 0,6 m d'amplada. No es conserva cap tipus de vestigi de la coberta. -Cleda: Restes d'una cleda de planta ovalada, de 18 m de llargada, construïda amb pedres sense lligar. Al centre de l'estructura, que es troba molt malmesa, hi ha un mur de pedra seca que tanca un espai. -Barraca de pastor i cleda I: La cleda, feta amb pedra seca, és de planta circular i fa aproximadament 18 m de llargada i 38 m d'amplada. En un dels extrems hi ha adossada una construcció, també feta amb pedra seca, de planta circular, que només conserva dues filades. Té una obertura a la cara nord i fa 2,7 m llargada per 1,8 m amplada. -Barraca pastor i cleda II: Restes d'una cleda i d'una barraca de pastor, fetes amb pedra seca. La cleda és de planta rectangular i fa 17 m de llargada i 13 m d'amplada. En un dels seus extrems es conserven els fonaments de la barraca, que és de planta ovalada, amb una obertura orientada al nord, i fa 3 m de llargada i 2,2 m d'amplada. 08081-113 Pla del Sauquet El pla del Sauquet és una zona d'antics emprius comunals i de pastures, on encara es conserven un gran nombre de vestigis d'estructures relacionades a la pastura semi transhumant que es desenvolupava tradicionalment a les masies de la plana del poble de Montseny i de Fogars. 41.7791600,2.4272900 452406 4625416 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74989-foto-08081-113-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74990 Mina de Ridaura https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ridaura XVIII Mina d'aigua situada a les proximitats de la casa de Ridaura. És una obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una galeria horitzontal amb revestiment de pedra i sostre de lloses planes, sostingudes per un embigat de fusta. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la seva profunditat i el lloc on es localitza la veta d'aigua. 08081-114 Ridaura 41.7475800,2.4728600 456171 4621885 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74990-foto-08081-114-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74991 Camí de les Roques de Glaç https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-roques-de-glac LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. Hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació Es tracta d'un petit corriol que duu del corral d'en Deumal fins al coll de les Agudes, i que comunica els pous i congestes de neu i de glaç que es troben al vessant nord-oest de les Agudes. S'hi accedeix pel GR 5-2 del Turó de l'Home en direcció a Fontmartina i, aproximadament uns 200 metres abans d'arribar al Corral d'en Deumal, cal seguir pel corriol que mena en direcció nord cap a les Agudes. El seu recorregut està indicat amb algunes marques de pintura i diferents pedres a mode de fites, però hi ha alguns trams del camí que es fan difícils de resseguir ja que es troben coberts per la vegetació. El seu nom prové dels estimballs que voreja quan travessa el Sot del Mal; a l'hivern l'aigua que regalima per la roca queda glaçada i és fa perillós el trànsit per aquest tram del corriol. 08081-115 Sot del Mal El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. 41.7825000,2.4237500 452114 4625788 08081 Fogars de Montclús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74991-foto-08081-115-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74992 Camí Marçaler https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-marcaler BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 100. Es tracta del camí que uneix el poble del Montseny amb el monestir de Sant Marçal. Era el camí ral que passava per can Cervera, la Traüna, les Vernedes i travessava el Sot de les Lloredes, els esqueis de Bovilar, les Illes, la Font Bona i arribava fins al monestir de Sant Marçal. Es tracta d'un camí amb ferm de terra, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. 08081-116 Esqueis del Bovilar Actualment, el poble del Montseny encara manté la celebració, el dia de la segona Pasqua, de la processó a Sant Marçal per aquest camí, com a prometença al Sant per haver salvat el poble de la pesta al segle XV. 41.7808400,2.4073900 450753 4625613 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74992-foto-08081-116-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74993 Camí ral de can Felip https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-can-felip BRONCANO ATENCIA, MJ. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 88. Es tracta d'un petit tram de l'antic camí ral que unia els pobles de la plana, Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, amb els de la muntanya, el Montseny i el Brull. La via creuava la Tordera pel molí de can n'Illa i seguia paral·lel al riu fins a can Felip, on continuava cap a can Salvadoret i can Barrina. Tot i que l'antic camí va ser substituït per la carretera en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX, encara es conserva un curt tram a l'alçada de can Felip. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. 08081-117 Can Felip El mal estat del camí impedia el trànsit de carros des de can Felip fins el Montseny. Després de diverses dècades de queixes per part dels ajuntaments del Montseny i de Sant Esteve de Palautordera, l'antic camí va ser substituït per l'actual carretera, en el decurs de la dècada dels anys 20 del segle XX. 41.7522000,2.3997400 450095 4622438 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74993-foto-08081-117-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74996 Rec dels Molins https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-0 MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVII Alguns trams del rec es troben colgats pels sediments Rec situat entre el Molí de Dalt i el Molí de Baix de Mosqueroles; visible sota la casa de colònies de la Farga. És un rec excavat al sòl, amb un revestiment interior fet en pedra seca, construïda amb rierencs de tamany petit. És d'amplada variable tot i que la mida mitjana és de 0,5 m. En algun tram del seu recorregut, la paret serveix de base al camí que uneix el molí de Dalt amb el molí de Baix, i presenta una alçada de 2 m. La resclosa del rec pren l'aigua del Rifer. L'aigua sobrant del molí de Dalt era conduïda, a través del rec, fins a la bassa del molí de Baix. 08081-120 La Farga 41.7126500,2.4564900 454786 4618016 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74996-foto-08081-120-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
74999 Resclosa i rec de Viladecans https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-viladecans MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XX Resclosa situada a la llera de la Tordera, a l'alçada de can Viladecans, sota la fàbrica la Metilena. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec propietat de les comunitats de regants de Sant Esteve i de Santa Maria de Palautordera. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada i 4 m d'amplada. Situada a tocar de la resclosa, hi ha la caseta on es pren el Rec Comú de les dues comunitats, i el sobreeixidor. En aquest punt el rec és comunitari per a les dues comunitats de regants, la de Santa Maria i la de Sant Esteve fins al Partidor d'aigües, situat uns dos quilòmetres en direcció a Palautordera. 08081-123 Viladecans La resclosa de Viladecans és propietat de la Comunitat de Regants de Sant Esteve i la de Santa Maria de Palautordera, que pren les aigües de la Tordera per a regar els camps dels dos municipis a parts iguals. La Comunitat de Regants de Sant Esteve i Santa Maria pot disposar de la meitat de l'aigua en el punt on es troba la resclosa. El títol d'aprofitament de l'aigua, de possessió immemorial, fou reconegut per Ramon d'Oms i Santapau, Batlle General d'Aigües del Reial Patrimoni el 20 de març de l'any 1680, i registrat pel Jutjat d'Arenys de Mar l'any 1871. Al juny de l'any 1927 la Comunitat de Regants de Santa Maria i de Sant Esteve efectuà, entre els seus associats, la llista de subscripció d'obligacions per executar les obres de la resclosa de Viladecans, les quals finalitzaren l'any 1928. 41.7369900,2.4096900 450911 4620744 1928 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74999-foto-08081-123-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75005 Barraca Sabedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sabedra XVII-XIX La cobert vegetal es troba molt malmesa Es tracta d'una estructura construïda amb paret de pedra seca i coberta vegetal a dues vessants. Les mesures d'aquesta barraca són uns 3'5 m d'amplada per uns 7 m de llargada, presentant una planta rectangular. La pedra utilitzada és de petites i mitjanes dimensions de procedència local. Conserva la seva alçada original, uns 3,1 m d'alcada en el seu punt més alt. l'accés es produeix mitjançant una porta d'1 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. No s'observen reformes significatives a la barraca, indicant un sol moment constructiu. La seva adscripció cronològica no és precisa, atès que aquest tipus d'estructures d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. 08081-129 Pla Pedrers Aquesta barraca és una estructura senzilla construïda per a respondre a les funcions d'oferir aixopluc, la de magatzem per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps. La seva construcció ve condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per les pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió ja que aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. 41.7588500,2.4556900 454752 4623145 08081 Fogars de Montclús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75005-foto-08081-129-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75007 Monument a la família Patxot https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-patxot XX Monòlit situat a l'inici del Passeig Mariona, davant del Local homònim. Està format per un sol bloc de pedra, i la part del mig presenta una filera amb incisions allargades i profundes. La resta de la pedra no presenta cap més tractament en tota la superfície. A la part inferior hi ha una placa metàl·lica on hi ha escrit: 'Mosqueroles agraeix a la família Carreras-Patxot la donació d'aquests terrenys per l'esplai del poble. Inauguració del Passeig i Plaça Mariona'. 08081-131 Mosqueroles 41.7273100,2.4428300 453660 4619650 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75007-foto-08081-131-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75012 La Costanyada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costanyada - AMADES, J. (1983). Costumari Català: el curs de l'any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 321-323. - PORTALS I MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny: entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia. Arenys de Mar: Llibreria El Set-ciències, p. 222-223. XX-XXI Segons la tradició, al Montseny era costum per les darreries del mes d'octubre, la celebració de la Festa de la Castanya, on es menjava, bebia i ballava a l'entorn d'una foguera. Des de l'any 1996, cada 31 d'octubre, al poble de La Costa del Montseny es celebra la Costanyada. La festa s'inicia amb l'encesa d'un gran foc, a la plaça de l'Església, al voltant del qual es fa el sopar popular, i es fa el sorteig una cassola 'plena del que hi hagi', a més de dos 'castanyots'. La festa finalitza amb un concert. El volum cinquè de l'obra de Joan Amades, El Costumari Català, recull la celebració que es feia a La Costa en aquestes dates. El darrer dia de la collita de castanyes es feia una competició per agafar la castanya més grossa i, a mitja tarda, s'escollia entre aquestes la reina de les castanyes. Es cremava una foguera per torrar les castanyes, i es tirava la reina al foc sense tallar-ne la capça. Per efecte de l'escalfor la castanya esclatava i marcava la fi de la feina. La gent s'asseia al voltant de la foguera i després de menjar i beure ballaven una dansa, pròpia únicament d'aquesta festa, que anomenaven 'la Castanya'. Si el que havia trobat la reina era una dona, hi havia la creença que durant l'any següent manarien les dones, i eren aquestes les que tenien dret d'escollir els balladors, que no podien refusar-les, i a més, els homes havien de pagar el vi de la castanyada. Si el que trobava la reina era un home, es produïa tot el contrari: elles pagaven el beure i ells escollien les balladores. 08081-136 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75012-foto-08081-136-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75014 A Fogars o tots putes o tots lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. 08081-138 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75015 Passejada del Senglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/passejada-del-senglar Font: Ajuntament de Fogars de Montclús XXI És una caminada nocturna que recorre aproximadament 11 quilòmetres en dues hores i mitja, per camins bosquerols. És una activitat recent que es celebra el tercer divendres del mes d'agost. L'itinerari, de dificultat mitjana, és apte per a gairebé totes les edats i, al no estar il·luminat, és necessari l'ús de llanternes. Hi ha diversos punts d'avituallament al llarg del recorregut. S'inicia al vespre i finalitza amb l'entrega d'un petit guardó i una botifarrada popular. 08081-139 Per diversos camins que transcorren pel terme municipal 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75015-foto-08081-139-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75016 Els Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-2 VILÀ I VIÑAS, S. (2000). 'Els pastorets de La Costa del Montseny'. La Costa del Montseny. XX-XXI Antigament a l'església de Sant Esteve s'interpretava una petita obra anomenada El Rabadà i, anys més tard, a l'entrada de l'Hostal de la Costa, Els Pastorets. Temps després, la funció es representava al patronat parroquial de la Costa, però aquest acte es va abandonar fins que es va construir el nou local municipal. Va ser llavors quan es van reprendre les representacions dels Pastorets d'en Josep Maria Folch i Torres i d'en Lluís Millà. Finalment, l'any 2000 Salvador Vilà i Viñas va escriure 'Els Pastorets de La Costa'. Aquesta obra té un toc d'humor planer i senzill, tocant a còmic, i els personatges tenen un caràcter del tot humà, que trenquen amb el valor espiritual quasi diví d'alguns d'ells. Posteriorment va ser revisada i ampliada i es va estrenar definitivament el dia de Nadal de l'any 2001 en el Local Municipal de La Costa del Montseny, per la 'Colla d'Els Pastorets de La Costa'. 08081-140 La Costa del Montseny Els Pastorets són una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. Són un entremès o drama popular en que es representa l'adoració de Jesús pels pastors. Els orígens del gènere es troben en els drames religiosos medievals. Els textos més antics d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. A la fi del segle XVIII Ignasi Plana escriví uns Pastorets que obtingueren un gran èxit; aquests, i altres d'anònims, foren representats anualment a tot el Principat durant el segle XIX: Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina, l'any 1887, i El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler 'Pitarra', l'any 1901. Fou a finals del segle XIX, quan Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'Assís Picas i Pons i especialment Josep Maria Folch i Torres fixaren el gènere i li donaren els trets que manté en l'actualitat. Des d'aleshores un gran nombre d'autors han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets. La majoria de les representacions són a càrrec dels grups de teatre amateur. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75016-foto-08081-140-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75018 Oli d'escurçó https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-descurco MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut L'oli d'escurçó era un remei utilitzat antigament pels habitants de les masies del massís del Montseny per curar el tifus. Per elaborar-lo es ficava dins d'una ampolla plena d'oli, un escurçó viu amb molls i es deixava macerar. Per elaborar aquest oli només s'utilitzava l'escurçó de corbatí blanc i no pas l'escurçó comú ni les serps escurçoneres, presents també a la zona. 08081-142 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75019 Remei pels refredats https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-pels-refredats MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut Antigament, a les masies del massís del Montseny, per curar els refredats s'elaborava un ungüent de segislat amb sucre. S'havia d'untar el pit amb l' ungüent i posar-hi a sobre un paper d'estrassa i un drap amb llana, a mode de pitet, lligat i calent. També es feia servir salsufragi. 08081-143 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75020 Remei per les galteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-les-galteres MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Remei que gaire bé ha desaparegut Tradicionalment, la gent de les masies del massís del Montseny, per curar els malalts que tenien galteres utilitzaven llana de bast sense rentar. L'afectat trobava alleugeriment quan s'aplicava al coll i la sotabarbeta llana d'ovella suada i untada, ben lligada al voltant del coll. 08081-144 Municipi 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75021 Dones d'Aigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/dones-daigua - MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.69-71. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, les dones d'aigua són éssers femenins que habiten a indrets d'aigua dolça, que poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són belles donzelles d'ulls clars, i llargues cabelleres daurades, que van nues o amb tuls transparents o túniques molt blanques. Hi ha qui diu que algunes d'elles tenen ales. No envelleixen i, tot i que no són immortals, poden arribar a viure mil anys. A la riba de la riera de Santa Fe se les pot veure els dies de lluna plena, estenent la seva roba. Es diu que si una persona aconsegueix robar una peça de roba, l'abundància entra a casa seva. Segons els boscaters del Montseny, si algú embruta la riba de la riera de Santa Fe, en un moment les Dones d'Aigua la netegen. 08081-145 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75022 El boscater i la seva dona https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona -MESTRES I OÑÓS, APEL•LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavía Llibreter, p.98-99. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, a prop de Santa Fe vivia un matrimoni format per un boscater i la seva dona. Un dia la dona estava al llit de mort a punt d'expirar, però el boscater, que era molt brètol, la va deixar sola perquè havia d'anar a fer llenya. Quan va tornar a casa la dona ja era morta i en intentar ficar-la a la caixa, i no poder perquè aquesta era massa curta, va tallar els peus de la dona amb una destral. A Gualba va explicar el que havia passat, tot dient: 'i doncs, cóm havia de fer-ho?'. 08081-146 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75023 El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 88-89. Segons la llegenda, l'Argemir de Penyacans era un jove i espavilat pastor que va treure a pasturar el ramat un dia d'estiu. Tenia tanta calor que va decidir banyar-se al Gorg Negre, tot i que sabia que era molt perillós. Es va despullar i, tot just a l'entrar a l'aigua, va sentir com una força desconeguda l'enfonsava cap al fons però, amb molts esforços, va poder agafar-se a una forta arrel de vern i va aconseguir salvar-se. Al vestir-se es va adonar que havia perdut al gorg l'anell de compromís que li havia regalat la seva promesa, l'Eulàlia de Ridaura, fent un gran esforç econòmic. Quan va explicar-li a la seva enamorada, aquesta es va disgustar molt però finalment el va perdonar. Temps després, l'Argemir va ser cridat a servir armes pel rei i, en una batalla contra els àrabs, va ser capturat i traslladat com a presoner a l'illa de Mallorca. Al cap de molt de temps de captiveri, el van traslladar a un altre indret de la mateixa illa i, durant el trajecte van parar a una font per veure aigua. L'Argemir, en fer el primer glop s'empassà un objecte que discretament es va treure de la boca i va comprovar, sorprés, que era l'anell de compromís que havia perdut al gorg. Mentrestant, l'illa patí una gran sequera i a l'Argemir se li acudí una brillant idea i va oferir al cabdill dels moros una solució a la sequera a canvi de la seva llibertat i la dels seus companys. El cabdill va acceptar i, com la solució consistia en que el deixés anar al Gorg Negre, a la seva terra, va enviar-lo amb un escamot de moros. A l'arribar, l'Argemir es va lligar a la cintura una gruixuda vidalba que penjava d'una freixa, es va tirar a l'aigua i al desembussar l'entrada del xuclador que estava completament obturada de fulles, immediatament Mallorca va tornar a tenir aigua. 08081-147 Penyacans 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75024 El Mal Caçador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-cacador - RIBOT, P.; CAMPRUBI (1975) El Montseny. Barcelona: Edicions Destino. - BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Llegendes del Montseny: Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 112. Segons la llegenda, ja fa molt de temps, a l'ermita de Santa Fe del Montseny, s'estava celebrant missa amb gran multitud de feligresos. A peu de l'ermita hi havia un caçador en companyia dels seus gossos de caça escoltant la missa. En el moment solemne de la Consagració va passar una llebre, i el caçador va empaitar-la amb els seus gossos pel bosc. Degut a aquesta irreverència, va ser castigat a caçar eternament per l'espai i, sovint se senten lladrucs misteriosos pels boscos dels entorns. Aquesta història és molt popular gràcies al poema que en va fer Joan Maragall, pel qual li van concedir la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona, l'any 1896. 08081-148 Santa Fe 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75025 En Poreras de Fogars https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-poreras-de-fogars MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. En Poreras de Fogars de Montclús va trobar el diable, que es dedicava a espantar a la gent i a estirar el cordill dels que volien mesurar la profunditat del Gorg Negre, fent-los caure al gorg i ofegant-se. En Poreras va reunir un grup de veïns del poble, que estaven farts de les malifetes del diable, i van anar a trobar-lo en processó, duent tres creus i clamant: 'sin jam Numina preptia, fugite maleficia'. Van aconseguir fer fugir els dimonis a les Guilleries i a prop de Campins. 08081-149 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75026 Escampar la boira https://patrimonicultural.diba.cat/element/escampar-la-boira MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Al poble de la Costa hi havia la creença que fent bellugar les eines de tall, es tallava la boira i se la feia escampar. També es creia que si una noia ensenyava les cuixes, la boira s'avergonyia i se n'anava a corre cuita. 08081-150 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75027 La Creu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-parroquial MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Tradicionalment, quan moria algú, abans de l'enterrament, es col·locava al mort a l'entrada de la casa, i al darrera l'escolanet amb la Creu Parroquial. Segons antigues supersticions, si entraven la creu parroquial dins la casa, o aquesta tocava una de les parets, abans d'un any moria un dels seus habitants o bé una bèstia gran de la casa. 08081-151 La Costa del Montseny 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75028 La Dona Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-morta MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Segons la llegenda, a prop de la masia de Vimeners, a Riells i Viabrea, hi vivia una bruixa. Un dia, l'avia de la masia va deixar anar els porcs pel camí de Santa Fe. Al sot de la penya, els porcs van descobrir a la noia de cal Trompo morta, la qual acostumava a passejar amb una cistella amb unces d'or. Des d'aquell moment aquest indret, situat entre els municipis de Fogars i el de Riells i Viabrea, es coneix com la Dona Morta. 08081-152 Santa Fe 41.7791300,2.4703100 455981 4625389 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75030 La Por https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-por MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny -Patrimoni Simbòlic-. Antiga creença actualment no vigent Segons la tradició oral, quan venia la por a una casa on hi havia un malalt, aquest es moria. No se sabia ben bé què era, només que quan apareixia es produïa aquest catastròfic final. A la casa de Fontdecorts van posar una creu a la xemeneia per impedir que hi entrés la Por. 08081-154 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
75031 L'Abraçada https://patrimonicultural.diba.cat/element/labracada BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.78-80. XX L'Abraçada és un fenomen botànic format per un avet i un faig entortolligats, que presenten tots dos un creixement harmònic. Ha estat l'origen d'una recent llegenda, molt popular entre els visitants del Parc del Montseny, creada per la desapareguda naturalista i monitora del parc, Angelina Pacheco. Segons la mateixa, no hi ha cap història d'amor impossible; tot es pot fer realitat, com l'amor d'una parella d'enamorats de Sant Celoni als que els seus pares els havien prohibit veure's i que finalment es van unir, igual que l'avet i el faig. L'Abraçada s'ha convertit en un símbol de l'amor impossible. 08081-155 Passavets 41.7788200,2.4476000 454093 4625367 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-28 06:42
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 168,57 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5