Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75052 | Avet de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-de-can-casades | VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | L'avet de can Casades, a Santa Fe, es troba situat a prop de les sequoies. A l'ampli jardí de can Casades, a més de l'avet, en destaquen els tres magnífics exemplars de sequoies gegants que es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades de mides notables, com són diferents cedres i l'avet. Segons dades de l'any 1996 (vegeu bibliografia), el gran avet del país mesurava en aquells moments aproximadament 4 m de volt de canó i 35 m d'alçada. Tot i així, caldria aprofundir l'estudi sobre l'estat que presenta aquest exemplar i acotar amb més exactitud les seves característiques actuals. | 08081-176 | Santa Fe | 41.7734400,2.4629100 | 455362 | 4624761 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75052-foto-08081-176-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||||
| 75069 | Sequoies de can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoies-de-can-casades | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 102-104. | Es tracta de tres magnífics exemplars de sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum (Lindley)) situats al jardí de can Casades. En aquest ampli jardí, les sequoies es troben envoltades per espècies locals de faigs, freixes i til·lers i d'altres de plantades, com diversos cedres i un gran avet del país. Segons dades recollides l'any 2006 (vegeu bibliografia), les mides de les sequoies són uns 40,5 m d'alçada, 6,14 m de perímetre i uns 12,6 m de diàmetre de capçada. | 08081-193 | Can Casades | Les sequoies gegants són originàries de Sierra Nevada, a Califòrnia. Les sequoies de can Casades van ser plantades l'any 1900, per ornamentar el jardí de la primera casa de segona residència a la vall de santa Fe. N'hi havia hagut quatre, però un llamp va destruir un dels exemplars. | 41.7734200,2.4634200 | 455404 | 4624759 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75069-foto-08081-193-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||||
| 75070 | Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> | XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> | 08081-194 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona | <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||
| 75073 | Fotografies de Fogars del Fons Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-cuyas | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al mes de novembre de 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha vint fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. | 08081-197 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||||
| 75074 | Fotografies de Fogars del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-salvany-biblioteca-de-catalunya | FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/ | XX | El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre. La major part de les fotografies foren realitzades per Josep Salvany i Blanch, però també n'hi ha d'altres captades per alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1911 i 1926. També hi pertanyen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites amb la descripció o títol de les imatges així com d'altres informacions. Dins d'aquest fons hi ha quinze fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. | 08081-198 | Biblioteca de Catalunya: C/ de l'Hospital, 56. | Josep Salvany i Blanch (1866-1929): Fou un metge i fotògraf català. Va desenvolupar una activitat destacada en l'excursionisme científic, lligada a la fotografia. L'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, i les sortides que va realitzar li van permetre donar testimoni sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX. Va viatjar també per la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, fotografiant els monuments i la gent del diferents països. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||
| 75077 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XVIII-XIX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> | 08081-201 | Sant Cristòfol | 41.7351300,2.4537800 | 454576 | 4620513 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 75079 | Fons parroquial de Fogars a l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-fogars-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental</p> | XVII-XIX | Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats | <p>A l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona es conserven un gran nombre de documents solts provinents de les parròquies de Sant Cristòfol de Fogars, Sant Esteve de La Costa i Sant Martí de Mosqueroles. Es tracta de documents de temática diversa, fonamentalment baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual, i testaments. - Sant Cristòfol de Fogars: 48 documents del segle XIX al segle XX, 3 d'ells de datació indeterminada. - Sant Esteve de la Costa: 123 documents dels segle XVII al segle XX, 8 d'ells de datació indeterminada. - Sant Martí de Mosqueroles: 65 documents del segle XVI al segle XX.</p> | 08081-203 | Arxiu Diocesà del bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 75085 | Col·lecció de material arqueològic de Fogars al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-fogars-al-museu-de-granollers | MUSEU DE GRANOLLERS: www.museugranollers.org/index.php | El Museu de Granollers disposa de fragments de material ceràmic ibèric del municipi de Fogars de Montclús. Es tracta de materials inclassificats, procedents del Fons de l'antic Museu, i per tant dipositats amb anterioritat a l'any 1965. Segons informacions facilitades per Josep Muntal, tècnic de patrimoni històric del Museu de Granollers, els fragments ceràmics foren recollits a can Pla probablement per l'arqueòleg Josep Estrada i Garriga. El número d'inventari d'aquest material és el 5651. Els fragments estan retolats amb tinta xinesa i plometa, amb el nom del jaciment. | 08081-209 | Museu de Granollers: C/ Anselm Clavé, 40. Granollers. | El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 74880 | Can Barceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barcelo | -LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers : Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | Es troba en estat d'abandó. | Masia de planta rectangular amb retranquejos, i coberta de teula àrab a dues vessants. El parament dels murs és de paredat comú arrebossat. La façana principal, situada al nord, presenta una portalada d'arc rebaixat de totxo. A la façana sud, que és estucada, s'observen diferents fases constructives. La part central, que correspon a la fase més antiga de l'edificació, presenta ràfec a base de cabirons i tauler de fusta, i les ampliacions laterals presenten ràfec amb imbricacions a base de rajol i teula girada. En quant a les finestres, només les del primer pis són emmarcades amb cairons de pedra. A l'annex situat a la façana de la banda occidental hi ha tres obertures amb llinda de granit i brancals de totxo; la finestra central presenta una inscripció amb la data '1789', que correspon probablement a una de les reformes que ha sofert la masia al llarg del temps. A la banda nord-est de la masia, i separat de la mateixa, hi ha un paller de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. L'accés a l'interior es produeix mitjançant una porta d'arc de mig punt de totxo. | 08081-4 | Sot de can Dolça | 41.7459300,2.4685900 | 455815 | 4621704 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74880-foto-08081-4-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081018. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74893 | Can Mirabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirabo-0 | - DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia situada a la plana de can Mirabó, a les proximitats de la Tordera. És un edifici de planta rectangular, amb un annex adossat a l'esquerra, i coberta a dues vessants asimètrica. Ha estat restaurada recentment. Els murs són fets de paredat comú, actualment sense arrebossar. A la façana principal es situa la portalada amb llinda i brancals de carreus. Les finestres són de disposició regular, sense emmarcar. Darrera la masia hi ha un forn de planta semicircular. Davant de la casa hi ha l'era, feta de lloses de pissarra i restes de cairons de l'antic paviment. | 08081-17 | Plana de can Mirabó | 41.7335600,2.4149500 | 451346 | 4620360 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74893-foto-08081-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74893-foto-08081-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081060. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 74907 | Mas d'Horta o Can Villena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dhorta-o-can-villena | XV-XVIII | Can Villena és una antiga masia situada a El Pertegàs. És una edificació de planta irregular, amb ampliació lateral, formada per planta i pis, i les cobertes tenen diferents graus de pendent. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i arrebossat a sobre. En destaquen les dos finestres gòtiques de la façana principal. Els orígens de l'edificació es remunten al segle XV. | 08081-31 | Pertegàs | 41.7130900,2.4641700 | 455425 | 4618060 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74907-foto-08081-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||
| 74910 | Coloreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloreda | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a dues aigües, amb ràfec format per cabirons i tauler. Les façanes són de paredat comú, fetes de pedra llicorella lligada amb morter de calç sense arrebossar. A la façana principal hi ha la portalada d'entrada, amb llinda de fusta i brancals de totxo. Les obertures, de disposició irregular, són de diferents tamanys, amb llinda de fusta, brancals de totxo i lleixa de llosa de llicorella. A la banda esquerra de l'edifici principal hi ha un paller adossat, que provoca que del conjunt de les dues edificacions resulti una planta en forma d''L'. És una construcció de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a una sola vessant, i murs de les mateixes característiques que l'edifici principal. l'accés a la part inferior és produeix mitjançant una porta amb llinda de llosa de pissarra, i a l'altell, a través d'unes escales amb base d'obra i graons de llosa de pissarra. El seu estat de conservació és bo ja que recentment ha estat objecte d'obres de restauració i remodelació. | 08081-34 | Veïnat de França | 41.7713000,2.4101700 | 450977 | 4624553 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74910-foto-08081-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74910-foto-08081-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del patrimoni construït del Montseny: 08081108. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 74917 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta-0 | - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | Fou objecte d'obres de reconstrucció i restauració bastant recents. | Edifici format per dos cossos units, que constitueixen una planta en forma de creu, amb les cobertes a dues vessants. Un d'ells té planta baixa i pis i l'altre planta baixa i dos pisos superiors. L'accés, que es situa al cos d'alçada inferior, es produeix mitjançant una porta d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa són d'arc de mig punt i les dels pisos superiors són de forma rectangular. Durant molts anys va romandre abandonada i en estat ruïnós fins que va ser reconstruïda per a serveis tècnics de l'Hotel de Santa Fe. | 08081-41 | Santa Fe | La Fabriqueta proporcionava electricitat a l'Hotel de Santa Fe i també a la serradora de Passavets. | 41.7705100,2.4680400 | 455786 | 4624433 | 1915 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74917-foto-08081-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74917-foto-08081-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081133.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 225. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||
| 74923 | Observatori Meteorològic del Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-meteorologic-del-turo-de-lhome | - FIGUERES I COSCOLLAS, N; MESEGUER I GARCIA DE CASTRO, M (1996) 'L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny, p. 107-114. - OSONA, A. (1879) Excursió a la muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda. Imprenta Barcelonesa | XX | l'Observatori meteorològic, creat l'any 1932 per Eduard Fontserè, director del primer Servei Meteorològic de Catalunya, es situa al capdemunt del turó de l'Home, a 1.706 m d'altitud. Arrel de la participació del Servei Meteorològic en el Segon Any Polar Internacional (1932-1933), es van crear dos observatoris de mitja muntanya, un a Sant Jeroni (massís de Montserrat), i l'altre al Turó de l'Home, al massís del Montseny. Si bé les observacions a Sant Jeroni només es van dur a terme durant un breu període de temps, les del Turó de l'Home van tenir més continuïtat. El primer intent de construir-lo el va fer l'any 1880, Artur Osona i Formentí. A través de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte. Però la recollida de diners només va permetre dur a terme les obres per aplanar el terreny. Finalment, l'estiu de l'any 1932 es va inaugurar l'observatori, que havia estat la caseta de fusta del Pavelló de Noruega a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fontserè hi va estar recollint dades d'una forma constant fins al 1937, moment en que va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, i temps després al Instituto Nacional de Meteorología. L'any 1950 es va reprendre l'activitat de l'observatori, amb Ferran Garcia de Castro al càrrec de la instal·lació, que va consolidar l'estructura de funcionament. La tardor de l'any 1952 la caseta de fusta va rebre fortíssimes ventades, fet que va motivar la construcció, l'any 1954, d'una nova caseta de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, per tal de reforçar les instal·lacions. A la dècada dels anys 70, es va habilitar la carretera per la nova base militar i es va construir el nou refugi d'obra de l'observatori. Actualment, s'ha iniciat el procés per tal de que el Ministerio de Defensa, propietari de la instal·lació, cedeixi la propietat del terreny on es troba l'observatori a la Generalitat, i es procedeixi al seu enderroc. El Conveni implica la desaparició de qualsevol element no natural al cim més alt del Montseny. d'altra banda, s'ha instal·lat, una estació meteorològica automàtica a escassos 350 metres de la ubicació inicial, per tal de reprendre les observacions sistemàtiques, que es van interrompre l'any 2001. | 08081-47 | Turó de l'Home | Artur Osona i Formentí (1840-1901): Fou excursionista i escriptor, promotor del Centre Excursionista de Catalunya i creador de la primera guia excursionista editada al nostre país. Col·laborà a La Renaixença, al Diario de Cataluña i al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes. Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades: Una excursió a la muntanya de Montseny (1876, 1880, 1886, 1893, 1899), Una excursió a la Schwarzwald (Selva Negra) i llegendes de l'encontrada (1888), Guia de l'Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès (1888, 1891), Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès (1890, 1895, 1900) i Andorra. Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls (1894), entre moltes altres. Eduard Fontserè i Riba (1870-1970): Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, estigué al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, i participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya. Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). | 41.7763000,2.4350300 | 453047 | 4625094 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74923-foto-08081-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 74935 | Congesta de la Gronxadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-de-la-gronxadora | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227. A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta excavada al sòl, de planta circular, situada al vessant oest de la serra del Sot del Mal. Es troba a 1.365 m d'altitud, amb orientació oest, i les seves mides aproximades són uns 10 m de diàmetre i uns 2 m de fondària màxima aparent. La terra extreta del seu interior durant la seva excavació va quedar amuntegada amb diverses pedres, a la vessant de la pendent de la muntanya, a mode de mur. Actualment està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. | 08081-59 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7803100,2.4228300 | 452036 | 4625546 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74935-foto-08081-59-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 227.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 64. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74936 | Congesta del Coll del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-del-vent | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p.92. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | En mal estat | Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, a uns 50 metres de la carretera que duu al Turó de l'Home, entre el Coll del Vent i la font Fosca. Es troba a 1.435 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 11 m de diàmetre i uns 6 m de fondària màxima aparent. En el sector sud es conserven restes del talús de contenció. A l'interior hi ha la roca natural i restes del revestiment de pedra seca sense treballar. Actualment, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-60 | Coll del Vent | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7672200,2.4526600 | 454506 | 4624076 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74936-foto-08081-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081172.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 231.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 72. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74937 | Congesta del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-pla-dels-pous | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII-XIX | Pel traçat del camí ha perdut part de les seves característiques tipològiques | Congesta excavada al sòl, situada a la vessant obaga del Turó Gros, per sobre del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, i a prop del pou de neu del Comte. És de planta lleugerament ovalada, excavada al pendent de la muntanya per tal d'acumular la neu de forma natural i, pel traçat del camí, ha perdut part de les seves característiques tipològiques. A la banda oest encara conserva una part del revestiment exterior del mur de contenció, fet de pedra de la zona. Es troba a 1.535 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són uns 8 m d'amplada, 5 m de llargada i uns 2,5 m de fondària màxima aparent. | 08081-61 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7751000,2.4462100 | 453975 | 4624955 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74937-foto-08081-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 228.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 67. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74938 | Congesta del Sot de l'Aveteda o de la Collada Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-laveteda-o-de-la-collada-fonda | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | Està reomplerta de sediments i fulles | Congesta de neu, de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya, i situada a la vessant obaga del Turó Gros, a molt poca distancia del pou del Comte. Es troba a uns 1.508 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 9 m de diàmetre i 5 m de fondària màxima aparent. Aprofita la roca natural en el costat est, amb talús de contenció en el costat nord. Actualment està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. | 08081-62 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7743800,2.4429800 | 453706 | 4624876 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74938-foto-08081-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081174.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 229.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 70. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74939 | Congesta del Sot del Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-del-camps | - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XVI-XX | Reomplerta de sediments | Congesta de neu situada al coll del Vent, a la pendent de la muntanya, a poca distància de la congesta del coll del Vent. Es troba a uns 1.375 m d'altitud, amb orientació nord-est; és de planta circular les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totament desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-63 | Coll del Vent | En aquest sector es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7683500,2.4538600 | 454606 | 4624201 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74939-foto-08081-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 73. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74940 | Congesta del torrent de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-torrent-de-passavets | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Reomplerta de sediments | Congesta de neu de planta ovalada, excavada al pendent de la muntanya i situada al marge dret del torrent de Passavets, més amunt de la font homònima. Es troba a uns 1.235 m d'altitud, amb orientació nord, i les seves mides aproximades són 15 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent. És una cavitat que aprofita en part l'orografia del terreny i, amb la la terra que es va extreure del seu interior, es va construir el mur de contenció nord, reforçat amb pedra local sense relligar. | 08081-64 | Passavets | 41.7807100,2.4494200 | 454246 | 4625576 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74940-foto-08081-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081187.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 230. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74941 | Congesta del Sot del Mal o Poua de la Traüna I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-del-mal-o-poua-de-la-trauna-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | l'estructura s'està desfent | Excavació al sòl, de forma circular i de poca profunditat, situada pròxima, i sota, del camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la zona de la Gronxadora, a 1.370 m d'alçada. Tot i que conserva l'estructura tipològica, està bastant desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres del voltant, fet que impedeix acotar amb exactitud les seves característiques. | 08081-65 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7818500,2.4240800 | 452141 | 4625716 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081181. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74942 | Congesta del Sot de la Teula I o Poua de la Casa Partida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-i-o-poua-de-la-casa-partida | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XIX | reomplerta de sediments | La congesta del Sot de la Teula, situada en el turonet del darrera de la Casa Partida, a 1.135 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de planta ovoïdal i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda nord, es troba reforçada per un talús, fet amb la terra compactada procedent de l'excavació del seu interior. Les seves mides són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. | 08081-66 | Santa Fe | 41.7764800,2.4677500 | 455766 | 4625096 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74942-foto-08081-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081186.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 233.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 75. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74943 | Congesta del Sot de la Teula II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-ii | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | l'estructura s'està desfent | La congesta del Sot de la Teula II es situa al darrera del turó de la Casa Partida, seguint la pista forestal que voreja el turó, a uns 1.100 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de secció circular i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda de la pendent es troba reforçada per un talús, d'uns 3 m d'amplada, fet amb la terra compactada. Les seves mides aproximades són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. Hi han plantats uns pins al seu interior. | 08081-67 | Santa Fe | 41.7771700,2.4694000 | 455904 | 4625172 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades podrien tenir un marge d'error de diversos metres ja que no hi havia una bona senyal de l'aparell de GPS. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74944 | Pou de neu del Pla dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-pla-dels-pous | -DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. -LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. -MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat a poca distància i per sota del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Comte. Es troba a uns 1.530 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 7 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur de revestiment pel seu costat nord-est, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. | 08081-68 | Turó Gros | En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros, encara es conserven diversos dels pous i congestes antigament explotats per la Companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7750300,2.4469400 | 454036 | 4624946 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74944-foto-08081-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 40.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 68. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74945 | Pou de neu del Sot del Mal o Pou de la Traüna II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-del-sot-del-mal-o-pou-de-la-trauna-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | El seu interior es troba, gaire bé en la seva totalitat, esllavissat | Es tracta d'una congesta o pou de neu, que es troba pròxima al camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la de la Gronxadora, a 1.371 m d'altitud. La seva planta, amb orientació nord-oest, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció d'una petita part, que conserva encara restes del mur interior de pedra seca fet de carreuons. Fa aproximadament 4,5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent. | 08081-69 | Sot del Mal | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7819900,2.4246200 | 452186 | 4625731 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74945-foto-08081-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081182. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74946 | Pou de neu d'en Cervera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur construït en sec, fet de pedra local d'esquist de mida mitjana o petita, poc treballada. Era un dels pous propietat de la masia de can Cervera Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i, la seva situació en un indret amb força pendent, provoca que hi hagi una important diferencia de profunditat entre la seva banda nord (6 m) i la sud (4,2 m). | 08081-70 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7799900,2.4215100 | 451926 | 4625511 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74946-foto-08081-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081179.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 248.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 65. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74947 | Pou de neu d'en Cervera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-cervera-ii | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Al seu interior creix un faig, les arrels del qual poden malmetre l'estructura del pou | Pou de neu de planta circular, revestit amb un mur de pedra seca fet de carreuons; al seu interior hi creix un faig. Era un dels pous propietat de can Cervera. Hi ha una filada de pedres a mode de graó, a mitja alçada del pou, que fa augmentar el seu diàmetre. Està situat a uns 1.300 m d'altitud, amb orientació oest. En quant a les seves mides, fa uns 7 m de diàmetre i uns 7 m de fondària aproximadament. | 08081-71 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. Durant el segle XIX una companyia formada per diversos pagesos provinents del veïnat de França (Fogars) i dels veïnats de Montseny d'Amunt i de Vila-seca (Montseny), va explotar els diferents pous i congestes situats als emprius de les Agudes. Era dirigida pel propietari de can Cervera, encarregat de dur els comptes i anotar els jornals de cada soci. | 41.7802600,2.4213900 | 451916 | 4625541 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74947-foto-08081-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081180.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 249. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74948 | Pou de neu d'en Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-deumal | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments | Pou de neu de planta circular, situat al turó de l'Home, a uns 500 m de l'inici del camí que duu a Fontmartina. Està situat a més de 1.500 m d'altitud, amb orientació sud-oest. La seva planta està molt desdibuixada i reomplerta de sediments i de vegetació. El seu interior es troba, gairebé en la seva totalitat, esllavissat, a excepció de diversos fragments del mur que revesteix el seu interior, fet de paret seca amb pedra local d'esquist sense desbastar. En quant a les seves mides, fa uns 11 m de diàmetre i uns 3,5 m de fondària aproximadament. | 08081-72 | Turó de l'Home | Els segles XVII-XVIII foren el moment de màxima activitat constructora de pous i congestes de neu i de glaç, relacionat amb un període climàtic fred i amb un augment natural de la població. Els pous de neu i congestes són elements propis de l'arquitectura tradicional rural. La comercialització de la neu i del glaç era una font addicional d'ingressos. En aquest sector de les obagues del Turó de l'Home i del Turó Gros es troben els pous que explotava la Companyia de Neu de Sant Celoni. El vessant nord-oest de les Agudes acull una espectacular concentració de pous i congestes de neu i de glaç. Aquesta proliferació de dipòsits es va veure afavorida per les condicions d'exposició i altitud, que facilitaven la conservació de la neu. La majoria de pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7769300,2.4309200 | 452706 | 4625166 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74948-foto-08081-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081178.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 252.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 74. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74949 | Pou del Comte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-comte | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XIX | Pou de neu excavat al pendent de la muntanya, situat a la vessant obaga del Turó Gros. És de planta circular, una mica irregular, revestit amb un mur, construït en sec, fet de pedra local d'esquist, de tamany petit o mitjà, treballada només per una de les cares. Conserva el mur de contenció a la banda nord, ben perfilat. Es troba a uns 1.514 m d'altitud, amb orientació nord-oest. En quant a les seves mides aproximades, fa 10 m de diàmetre i 7 m de fondària màxima aparent. | 08081-73 | Turó Gros | Del pou del Comte tenim notícia des de l'any 1598. En aquest sector de les obagues del turó de l'Home o turó Gros es troben els pous que explotava la companyia de neu de Sant Celoni. | 41.7743800,2.4444800 | 453831 | 4624875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74949-foto-08081-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081175.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 251.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 69. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74950 | Font del Profit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-profit | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 139. | XX | La Font del Profit es troba al coll de Santa Helena, envoltada de freixes i castanyers. A l'aparcament de les antenes (repetidors de televisió) surt un caminet senyalitzat que duu, en uns deu minuts, a la Font del Profit. És una font arranjada i amb un petit cabal, emmarcada en un mur fet de carreus de granit d'ull de serp lligats amb morter, i dos petits murs adossats a banda i banda, també de carreus, que delimiten un petit esplai de planta quadrada al mig. | 08081-74 | Coll de Santa Helena | 41.7533500,2.4597500 | 455085 | 4622533 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74950-foto-08081-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081214. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 74951 | Poua del Comte II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-comte-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | La seva planta està molt desdibuixada | Congesta de neu excavada al sòl, de planta circular, situada a la pendent de la muntanya, situada a poca distància, i per sota, del camí del turó de l'Home a la Font de Passavets, a les proximitats del pou de neu del Pla dels Pous. Es troba a 1.513 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són uns 7 m de diàmetre i 1 m de fondària màxima aparent. Actualment, està totalment desdibuixada i reomplerta de sediments. | 08081-75 | Turó Gros | 41.7746700,2.4476700 | 454096 | 4624906 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74951-foto-08081-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081176. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74952 | Barraca d'artigaires de can Rubí I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-can-rubi-i | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | l'estructura només conserva alguns murs a poca alçada | Es tracta de les restes d'una construcció de planta quadrada, que fa uns 4 m de llargària per uns 4,5 m d'amplada aproximadament. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. Pel mal estat de conservació en el que es troba i al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. | 08081-76 | Can Rubí | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. | 41.7590200,2.4477800 | 454094 | 4623168 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74952-foto-08081-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sí, Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081192. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74953 | Barraca d'artigaires de can Rubí II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-can-rubi-ii | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Només es conserven restes dels 4 murs de la façana | Es tracta de les restes d'una barraca de planta quadrada, construïda amb pedra seca. Les mesures aproximades d'aquesta estructura són uns 4 m d'ample per 4 m de llarg. La pedra utilitzada és de tamany mitjà i de procedència local. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-77 | Can Rubí | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 41.7592000,2.4476100 | 454080 | 4623188 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74953-foto-08081-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081193. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74954 | Barraca d'artigaires de la Traüna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-de-la-trauna | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | La teulada de lloses planes s'ha esfondrat recentment | Es tracta d'una barraca de planta quadrada, construïda amb pedra seca, amb coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta estructura són uns 3,5 m d'ample per 2'5 m de llarg. La pedra utilitzada és de tamany mitjà de procedència local. Els murs són de pedres disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites, i la teulada, recentment esfondrada, és de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. Es conserva en la seva alçada original, tot i les possibles reparacions de les que hagi estat objecte al llarg del temps. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-78 | La Traüna | Les barraques d'artigaire són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7720600,2.4065800 | 450679 | 4624639 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74954-foto-08081-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081184. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74955 | Barraca d'artigaires del Termenal I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-i | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona | Només conserva part dels murs a una aláda que oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Les barraques d'artigaires es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-79 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7599700,2.4505800 | 454328 | 4623272 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74955-foto-08081-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081194. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74956 | Barraca d'artigaires del Termenal II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-del-termenal-ii | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | Només es conserven restes minses dels murs de façana | Es tracta de les restes d'una barraca enrunada i coberta per la vegetació. És de planta quadrada d'uns 3 m de llarg i uns 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. L'alçada conservada dels murs oscil·la entre els 0,5 i els 0,7 m. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de fusta o de lloses. | 08081-80 | Corral d'en Riera | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7615400,2.4488400 | 454184 | 4623448 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74956-foto-08081-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081195. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74957 | Barraca d'artigaires o corral d'en Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaires-o-corral-den-pla | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta originària | Barraca de planta quadrada d'uns 3 m de llarg per 3 m d'amplada. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de tamany mitjà sense relligar. No presenta cap mur divisori interior. La seva alçada oscil·la entre el metre i metre i mig. No conserva la coberta originària, que podia ser de fusta o de lloses; l'actual és d'uralita. És molt difícil atribuir a aquesta construcció una cronologia precisa. Les barraques d'artigaires es relacionen amb les tasques de desartigar els camps i fer crema de rostolls i d'altres maleses per tal de crear noves zones de pastura per al bestiar. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. | 08081-81 | Coll de Santa Helena | Les barraques d'artigaires són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya. Les seves principals funcions bàsiques són d'aixopluc i magatzem durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser lleugera, de fusta, tot i que també es documenta l'ús de les lloses. | 41.7578700,2.4625300 | 455320 | 4623033 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74957-foto-08081-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081163 | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74958 | Bassa del molí de Baix de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-baix-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVII | Els vestigis de la bassa resten abandonats i coberts per la vegetació | Bassa situada al darrera del molí de Baix, a tocar de la casa anomenada La Farga. És de planta irregular i allargada, feta amb murs fets de pedra lligada amb morter i arrebossats. S'alimentava pel rec de la bassa del molí de Dalt, situat a una distància d'uns 500 m més amunt de la riera. Actualment la bassa resta abandonada i coberta per la vegetació, fet que dificulta la seva descripció. La seva cronologia es pot relacionar amb el moment de construcció del molí, a finals del segle XVII. | 08081-82 | La Farga | 41.7121200,2.4575800 | 454876 | 4617956 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74958-foto-08081-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 74959 | Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | només es conserven els vestigis de la cara interna | Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. | 08081-83 | La Farga | 41.7132800,2.4555300 | 454706 | 4618086 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 74960 | Campament militar del Pla de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-militar-del-pla-de-lespinal | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | La major part de les estructures es troben en estat ruïnós | Es tracta dels vestigis del campament militar situat al Pla de l'Espinal, a la zona coneguda com a Pla del Campament. Fou establert durant la Guerra Civil i estigué en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, per tal de controlar les milícies anarquistes que s'oposaven al règim franquista, els maquis. Es conserven restes de diverses construccions fetes de totxanes lligades amb morter i 12 bases de les tendes de campanya. Les bases són de planta circular, d'uns 6 m de diàmetre, fetes amb una primera capa de pedres sobre les que hi ha rajol, amb un mur d'uns 0,4 m d'amplada. | 08081-84 | Pla de l'Espinal | El campament militar fou establert durant la Guerra Civil i estigué en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, per tal de controlar les milícies anarquistes que s'oposaven al règim franquista, els maquis. | 41.7799900,2.4561200 | 454802 | 4625492 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74960-foto-08081-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74960-foto-08081-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081016.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 932. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74961 | Corral de can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-planas | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081221. | Es troba en estat ruïnós | Edificació en ruïnes situada a prop del sot de Garralps. És un estructura de planta rectangular, que conserva part dels murs de façana, fets de pedres de dimensions variables disposades en filades irregulars. No s'observen restes de la coberta. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-85 | Corral de can Planas | Aquest corral construït en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Són estructures senzilles amb les funcions d'aixopluc, magatzem, i resguard durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible i pedra local. En quant a la seva adscripció cronològica, es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 41.7638100,2.4270200 | 452372 | 4623711 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74961-foto-08081-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081221. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74962 | Corral d'en Deumal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-deumal | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XVIII | Part de les cobertes s'han esfondrat i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures que es conserven | Edificació formada per diversos cossos annexos disposats linealment que s'adapten al desnivell del terreny. El cos situat més a l'oest, probablement el més antic, podria haver estat destinat a habitatge; no conserva la coberta, i en destaca un portal d'arc de mig punt de pedra. Els altres cossos probablement eren destinats al bestiar. A la part del davant hi ha una petita era enllosada. Actualment es troba en un estat de conservació precari, ja que una part de la coberta s'ha ensorrat i la vegetació que creix al seu interior malmet les estructures. | 08081-86 | Les Fonts | Els corrals al segle XVIII servien com a desdoblaments de les grans masies, les quals van ampliar els seus conreus amb la incorporació de nous terrenys agrícoles a més alçada, i posteriorment es van reconvertir en simples corrals pel bestiar. El corral d'en Deumal es troba vinculat a l'empriu del turó de l'Home. La masia mare, el Deumal es troba ubicada a les afores del poble de Montseny i conserva el dret d'empriu en les Agudes. Va estar habitat permanentment fins a la dècada dels anys 30 del nostre segle. | 41.7730000,2.4223200 | 451988 | 4624734 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74962-foto-08081-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74962-foto-08081-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74962-foto-08081-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081110. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74963 | Corral d'en Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-riera | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | No conserva la coberta i la vegetació que creix a l'interior malmet les estructures | Restes d'una estructura de planta rectangular de 5 m de llarg per 3 m d'amplada aproximadament. Els mur són fets de pedres de dimensions irregulars i de diferents tamanys, disposades de forma horitzontal sense relligar. A tocar de l'estructura es conserven les restes d'un pilar de forma quadrangular fet de pedres lligades en sec. No s'observen restes de la coberta, que probablement era de tipus vegetal o de lloses de pedra. Pel mal estat en el que es troba i, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia. Es relaciona amb la resta de construccions basades en l'explotació de les parts més altes de la muntanya, datades a partir del segles XVII i XVIII. | 08081-87 | Corral d'en Riera | 41.7623300,2.4441200 | 453792 | 4623538 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74963-foto-08081-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081196. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||
| 74964 | Corral d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-rovira | - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII-XVIII | Construcció de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a un sol vessant. El pis, destinat a habitatge, és sostingut per quatre pilars de pedra de pissarra. El portal d'entrada, situat a un dels extrems curts, és amb arc de descàrrega amb les pedres disposades a plec de llibre i llinda de fusta. El corral es situa a la planta baixa, la meitat correspon a un pati amb accés per la part central. | 08081-88 | Can Rovira de la Costa | Can Rovira és la masia mare del corral, es troba situada a La Costa del Montseny, a 780 m d'altitud, i conserva el dret d'empriu en les Agudes. | 41.7667100,2.4174100 | 451575 | 4624039 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74964-foto-08081-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74964-foto-08081-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081109. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||
| 74965 | Creu de terme de La Costa del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-costa-del-montseny | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | XI | És una creu de terme formada per un pedestal col·locat a sobre de dos graons, un capitell, una columna i la creu. Cronològicament correspon a la tradició estilística de principis del segle XI. En quant a la seva ornamentació, la creu té relleus on apareixen Crist i la Verge coronada per àngels, i al capitell hi ha una rodona formada per àngels. Hi ha una inscripció al basament on hi figura: '4-11-1956', que correspon a la data de la seva restauració. Segons dades de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús) és obra de l'artista Antoni Agraz. | 08081-89 | La Costa del Montseny | 41.7472800,2.4173300 | 451554 | 4621882 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74965-foto-08081-89-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92|85 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 74966 | Creu de terme de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mosqueroles | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). | És una creu de terme situada a l'entrada del poble de Mosqueroles, al camí del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de fulles, coronat per una creu de ferro. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. | 08081-90 | Mosqueroles | 41.7261000,2.4450300 | 453842 | 4619515 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74966-foto-08081-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||||||
| 74967 | Farga de les Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-les-pipes | - LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers : Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers, p. 310. - MATEU I SUBIRÀ, J (1995) 'Les fargues d'aram en el Montseny'. Monografies del Montseny, 10. Viladrau: Amics del Montseny, p. 163. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XIX | Actualment no són visibles les restes de l'estructura ni de cap tipus de material associat amb l'activitat de la farga | Es tracta de les restes de la farga de coure coneguda com la 'Farga de les Pipes'. Actualment no són visibles les restes de l'estructura ni de cap tipus de material associat amb l'activitat de la farga. Només una intervenció arqueològica, com un sondeig, possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08081-91 | La Tordera | La Farga de les Pipes figurava en el Nomenclàtor de 1860 com a foneria de coure. Segons la tradició oral de la zona, es fabricaven monedes de coure falsificades, i el seu propietari va haver de fugir de la justícia, abandonant la farga. Temps després, l'edificació es va reconvertir en una fàbrica de pipes de boïs. Posteriorment, a inicis del segle XX, la finca on es situa la farga va ser adquirida per l'industrial D. Sert, interessat pels drets sobre les aigües del Tordera. | 41.7420800,2.4064800 | 450648 | 4621310 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74967-foto-08081-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081135.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 242. | 98 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74968 | Can Garneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garneu | XVII | Recentment restaurada. | Can Garneu és una masia situada a les proximitats del nucli de Mosqueroles. Està formada per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants, una porta central amb dues finestres disposades de forma geomètrica a la part baixa i tres finestres a la part de dalt. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, actualment sense arrebossat. Ha estat objecte d'obres de reforma i restauració recentment . | 08081-92 | Mosqueroles | 41.7235800,2.4458400 | 453908 | 4619235 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74968-foto-08081-92-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | ||||||||||
| 74969 | Forn de calç de can Ferrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ferrers | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | Parcialment destruït. Només conserva la part interna | Forn de calç, parcialment destruït, situat a les proximitats de la riera i de la font de can Ferrers. És de planta circular, excavat al sòl natural, i només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions. Les seves mesures aproximades són 2,5 m de diàmetre i 3 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 08081-93 | Can Ferrers | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7281200,2.4356200 | 453061 | 4619744 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74969-foto-08081-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74969-foto-08081-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 411. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 | |||||||
| 74970 | Forn de calç de can Valls o Forn Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-valls-o-forn-gran | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | Es troba abandonat i parcialment destruït | Forn de calç, parcialment destruït, de planta circular i ovalada i secció troncocònica invertida, excavada al sòl natural. Es troba situat al sot del Còdol, a prop de la masia de can Valls. Està format per una estructura construïda amb pedres de la zona lligades amb morter de calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila utilitzada com element aïllant. També en forma part una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions, i unes mesures aproximades de 3 m d'alçada, 3,2 m de diàmetre intern de base, i 2 m d'obertura superior de l'ull. Actualment es troba abandonat, a un indret embardissat i difícil d'accedir, fet que dificulta la seva descripció. La vegetació que creix al seu interior malmet els vestigis de l'estructura. La seva adscripció cronològica és força difícil ja que ja que aquest tipus de construccions s'utilitzaven des d'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de calç. | 08081-94 | Can Valls | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7259500,2.4503600 | 454285 | 4619495 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74970-foto-08081-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A les fotografies no es pot apreciar amb claredat l'estructura perquè l'indret on es situa es trobava completament embardissat en el moment de la visita. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.