API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90770	Can Casals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-3	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Masia situada al nord-oest de la Serra de Can Merla, entre el Centre d’Avis i Can Borràs, no massa lluny dels límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i un cos adossat al costat. El cos central consta de planta baixa i pis, amb la coberta, refeta modernament, de teules àrabs a dues aigües i el carener, perpendicular a la façana principal, tot i que lleugerament desplaçat, orientat a sud-oest i amb ràfec senzill. El cos adossat a ponent és d’una sola planta, i la coberta és a un únic aiguavés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de quatre eixos de verticalitat, gairebé simètrics. S’observa però, que en algun moment de l’evolució constructiva de la casa, per la façana de llevant, s’hi va afegir un cos de planta baixa i pis, allargant el teulat. Les obertures no tenen cap decoració rellevant, però destaca del conjunt, la portalada dovellada i el marxapeus de pedra. El parament és mixt, de pedra i maó amb argamassa de morter de calç arrebossat, sense policromia. Modernament s’hi ha afegit un rellotge de sol del tipus vertical declinant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé al davant del cobert annex s’hi localitza l’era, perfectament conservada, pavimentada amb cairons.</span></span></span></span></span></p>	08082-24	Polígon 10. Parcel·la 19	<p><span><span><span><span><span>L’any 1862, consta com a propietari Joan Martí. Declara tenir una quartera de terres de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a finals de segle XIX, l’any 1889, consta com a propietari Josep Martí i Perelló, que hi viu amb la seva esposa, Anna Serra i Sobiranes, i els seus fills, Ramon, narcís, Joaquima i Joan. Aquest darrer, casat, amb Rosa Soler i el seu fill, Josep també viuen a la casa pairal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890, Joan, vidu es casa en segones núpcies, amb Mercè Jacinta. En Josep Martí i Perelló mor l’any 1894. La seva esposa ho farà l’any 1901 amb setanta-un anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909, consten com habitants de la casa, Joan Martí, vidu de Rosa Soler, casat amb segones núpcies amb Mercè Jacinta. També hi consten els fills de la primera dona, en Joan i la Maria, i la Joaquima, de la segona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1918, Joan Martí i Mercè Jacinta són els grans de la casa. Els joves que la tiren endavant són en Josep Martí Soler i la seva esposa Josepa Coma i Brunsó, que tindran cinc fills segons el cens de 1927: Joan, Pere, Àngela, Joaquim, Rosa i Ramir.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1968 mor en Josep amb vuitanta-un anys, i l’any 1972 ho fa la seva segona esposa, Josepa, amb setanta-set anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7216500,2.6764200	473085	4618923		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Està envoltada d’una tanca. La fotografia del llibre de Josep Vilà i Jaume Fugarolas (2007) ens ha servit per acabar de fer la descripció de la façana principal.		45	1.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90894	Fons documental de l’Arxiu Municipal de Fogars de La Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-fogars-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span>L’arxiu municipal de Fogars de la Selva conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Fogars de la Selva:</span></span></span></p> <p><span><span><span>01 Administració general</span></span></span></p> <p><span><span><span>02 Hisenda</span></span></span></p> <p><span><span><span>03 Proveïments</span></span></span></p> <p><span><span><span>04 Serveis Socials</span></span></span></p> <p><span><span><span>05 Sanitat</span></span></span></p> <p><span><span><span>06 Obres i urbanisme</span></span></span></p> <p><span><span><span>07 Seguretat pública</span></span></span></p> <p><span><span><span>08 Serveis militars</span></span></span></p> <p><span><span><span>09 Població</span></span></span></p> <p><span><span><span>10 Eleccions</span></span></span></p> <p><span><span><span>11 Ensenyament</span></span></span></p> <p><span><span><span>12 Cultura</span></span></span></p> <p><span><span><span>13 Serveis agropecuaris i medi ambient</span></span></span></p> <p><span><span><span>14 Col·leccions factícies</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Actualment s'està acabant de treballar en l'aplicació d'un nou quadre de classificació segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p>	08082-83	Plaça de la Vila s/n	<p><span><span><span>Servei d’Arxiu Municipal de Fogars de la Selva és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Fogars de la Selva. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament. En els anys 2006-2007 es va realitzar una primera actuació arxivística a través de l’Arxiu Comarcal de la Selva, per part de Neus Puig Amat. L’any 2016 es va fer una segona fase d’actualització, per part de David Molet Guitart, també a través de l'Arxiu Comarcal de la Selva. El 2017 l’ajuntament s’adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.Els serveis que ofereix són:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Consulta de fons</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Reprografia</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Assessorament a arxius d'entitats i associacions</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Suport a la investigació</span></span></span></span></span></li> </ul>	41.7351000,2.6714100	472674	4620418		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Horaris de consulta: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h.Consultes i informació: 972 864973 o fds.ajuntament@diba.cat		56	3.2		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90902	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p>	08082-84	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	41.7350300,2.6716200	472692	4620410		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2116	4.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91194	Aplec de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p>	08082-94	Ermita de la Marededéu de La Serra		41.7246700,2.6283400	469088	4619274		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91199	Festa de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra	<p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p>	08082-99	Església de Sant Cebrià i Can Roca		41.7391700,2.6800700	473396	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91226	Festa Major de Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra.	<p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p>	08082-125	Sant Andreu de Ramió		41.7122300,2.6097600	467536	4617900		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2116	4.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91227	Goigs de Nostra Senyora del Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-roser	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Gois que es canten a l’església de Ramió en alabança a Nostra Senyora del Roser el dia de la seva festivitat, i que diuen així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer / cantarem Verge Maria. / Puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Déu planà dins Vós Senyora / un Roser molt excel·lent, / quan vos féu mereixedora / de concebre’l purament; / donant fe al Missatger, / que del Cel vos trasmetia. / el Déu Pare qui volia, / fóssiu Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del Sant Ventre produïda / la planta del Roser verd / fou dels Angels circuïda, / i servida amb gran concert, / i restà pur i sencer / vostre cos amb alegria, / quan parí en l’Establia / el Celestial Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan els Reis devots sentiré / del Roser la gran olor/ amb l’estel ensems partiren, / per adornar el Senyor,</span></span></span></p> <p><span><span><span>(segona columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I trobaren ésser ver/ de Balaam la profecia / quan vostra mercè tenia / en els braços el Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gran delit vos presentava / vostre Fill ressuscitat / amb cinc llagues que portava / en les Mans, Peus i Costat; / per les quals fou Llucifer, / qui amb els Sants l’Infern omplia / expoliat en aquell dia, / que florí el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reparada la gran erra / de Adam per mort crudel, / trasplantat fou de la terra, / el Roser alt en el Cel; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia / contemplant Déu com rebia / amb gran goig el Sant Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No fou de menor estima /el Goig de l’Esperit Sant / quan baixà de l’alta cima / a vostre col·legi Sant/</span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna):</span></span></span></p> <p><span><span><span>I regà aquell planter / que nostre Déu elegia / per estar en companyia / del celestial Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>La vostra vida acabada / fou el major Goig sentit / l’ésser a Déu presentada / triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer / del Tresor que posseïa / col·locant-vos com devia / sota l’ombra del Roser. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manà vostra Senyoria / als Frares Predicadors / que de vostra Confraria / fossin instituïdors; / i així ells la han fundada / obeïnt vostre voler / dignament intitulada / Verge i Mare del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORNADA//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Puig mostrau vostre poder / fent miracles cada dia / protegiu Verge Maria / els Confrares del Roser.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>V. <em>Regina Sacrantissimi Rosari, ora pro nobis. </em>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>R. <em>Ut digni efficiamur promissionibus Christi</em>.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>OREMUS//</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Deus, cuyus, Unigenitus per vitam, mortem, et ressurrectionem suam nobis salutis aeternae praemia compa-/ ravit: concedí quaesumus; ut haec mysteria Sanctissimo Rosario Beatae Mariae Virginis recolentes, et imi- / temmur quot continent, et quot promittunt asseouamur. Per Christum Dominum Nostrum. R. Amen. //</em></span></span></span></p>	08082-126	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els goigs en alabança a la Mare de Déu del Roser són un dels més cantats i antics. Les versions més antigues conegudes són d’inicis del segle XVI i la seva màxima difusió és deguda a les Confraries del Roser, nascudes l’any 1475. Fins i tot n’hi havia una versió que només es cantava per la Quaresma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La seva estructura es descabdella en un llenguatge senzill i planer, amb un alt contingut evangèlic, representat per la teologia dels set goigs de la Mare de Déu que s’expressen de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Encarnació (Llc-34-35)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Naixement (Llc-2-15,8)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Adoració dels Mags (Mt-2-1,12)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resurrecció (Llc-24-1,9)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Ascensió (Llc-24-46,52)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Vinguda de l’Esperit Sant (Fets Ap.)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Glorificació de Maria al Cel (Ap. 11-19,55)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas de l’església de Ramió, la festa del Roser s’esqueia sempre el primer diumenge de juny. La bonança estacional havia convertit el Roser en la festivitat més important i popular, no només per les famílies de Fogars sinó per la gran assistència de gent dels pobles veïns. Popularment també se la coneixia com la Festa Petita. L’organització anava a càrrec d’una comissió formada per la gent de les principals cases. S’organitzava la construcció de l’envelat, el lloguer d’orquestra o orquestrina, la programació i l’administració econòmica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El principal acte religiós començava a les deu del matí, a l’església parroquial de Ramió amb la celebració de l’Ofici, que era presidit pels rectors de Ramió, de Gaserans i d’Hortsavinyà. L’interior de la nau es vestia de garlandes de flors amb esparreguera trenada que es penjaven del sostre. L’altar major, dedicat a Sant Andreu era guarnit de la millor manera possible amb flors, la creu processional de plata, canelobres i un dosser que cobria la imatge de la Mare de Déu que traslladada de la seva capella, presidia l’altar major. En els altars, tant de la Mare de Déu del Roser com en el dedicat a Sant Isidre, s’hi encenien quatre ciris a cadascun d’ells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de l’Ofici es deixa enllestit el tabernacle per a la processó solemne en honor a la Mare de Déu del Roser, que es feia a la tarda. Aquest el portaven les noies del poble. Amb el seguici al darrera, es voltava l’església, se seguia pel passeig del cementiri i es tornava cap a l’interior del temple. En el transcurs de la processó, davant de l’era de la Rectoria es cantava una nadala. Més endavant l <em>”Ave Maria Stella”</em> i en arribar al cementiri el <em>“Tedeum</em>”. Un cop dins de l’església es cantaven els goigs i finalment el rector donava la benedicció. </span></span></span></span></span></p>	41.7122900,2.6098200	467541	4617906		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta de Manuel Llach, i distribuïts per la Llibreria de A. Franquet, de Girona, que es canten per la seva festa, el 30 de novembre.Quadre delimitat per una orla geomètrica i floral. Al dessota, centrat, A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Andre, amb barba. Amb la mà dreta, recolzat en una creu en forma d’aspa (crux decussata) sense claus, on fou amarrat fins a la seva mort, dos dies després. A la mà esquerra, sosté un llibre obert. A l’horitzó, el mar amb un vaixell de vela.A ambdós costats de la imatge, un text decorat amb unes flors.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical.		62	4.4		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91624	Fons referent a Fogars de La Selva de l'Arxiu Comarcal de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva, en el Fons de l’Arxiu de Complement aplega documentació de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, bàsicament relacionada amb el funcionament de l’administració, entre els anys 1879 i 2014 (referència ACSE161-53). Consisteix en:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament a partir de l’any 1879 pel més antic (referències ACSE161-53-T2-1 Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament entre 1879-1881, correlativament fins la unitat documental ACSE161-53-T2-50.</span></span></span></span></span></p>	08082-195	Carrer de Sant Dalmau, 60 – 17430 Santa Coloma de Farners	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) fou creat el 16 de juny de l’any 1982, i inaugurat oficialment el 29 d’abril de 1983. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicialment la seu estava situada a la planta baixa de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, a Santa Coloma de Farners. Entre els mesos d’hivern de l’any 2005 i inicis de l’any 2015, es trasllada provisionalment al carrer de Francesc Camprodon. Finalment, el dia 21 de març de l’any 2015 s’inaugurava l’edifici actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació que s’hi hostatja comprèn més de 2.100 metres lineals de documentació datada entre els segles XIII i XXI. Comprèn documents de diversos fons municipals, com l’administratiu de Fogars de la Selva, dels segles XIX a XXI (1879-2014), fons privats i de diversa naturalesa, el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals; una col·lecció amb més de 8.300 impresos d’entre 1829 i 2015 i diversos fons fotogràfics del segle XIX i XX. A més, disposa d’una biblioteca especialitzada en l’àmbit comarcal amb més de 5.000 llibres registrats i una hemeroteca auxiliar.</span></span></span></span></span></p>	41.7352000,2.6713800	472672	4620429		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons està digitalitzat i és consultable en línia.		56	3.2		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91694	La Creu d'en Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-den-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral, durant la darrera carlinada, un escamot de soldats buscaven en Tomaset. En adreçar-se a casa seva, coneguda amb el motiu de Can Tomaset, ell coneixedor del terreny, arrencà a córrer cap el bosc, fins que li va semblar que ja no corria cap perill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els soldats però, malgrat era perseguit a cavall i haver-ne perdut el rastre, s’endinsaren cap el bosc. Els cavalls s’aturaren llavors en el lloc on estava amagat, delatant així la seva presència. Fou capturat i mort. En l’indret on fou assassinat pels soldats, s’hi col·locà una creu en recordança.</span></span></span><br /> </p>	08082-200	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en la partida de defunció de Tomaset Giralt, l’any 1872 morí de mort violenta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tomaset era fill de Tomaset Giralt originari de Verges i d’Antònia Cantal, natural d’Hostalric. Vivia a la casa on encara actualment porta el seu nom amb la seva esposa Rosa Domènec, amb qui tingué dos fills, Jaume i Maria. En morir la seva esposa Rosa, es tornà a casar en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural		2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91695	La tornada del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tornada-del-mercat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La història conta com a principis de segle XX, un oncle d’en Miquel del Molinot va portar el dimecres d’una setmana un vedell a vendre al mercat de Sant Celoni, a la plaça del bestiar. Va anar des de Can Ginestà de Montnegre, d’on era masover, fins al mercat estirant la corda lligada al cap i al morro de la bèstia, per corriols bosquetans i accedint finalment per un camí ral de muntanya. Va tardar més de dues hores a arribar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a la plaça va parlar amb els negociants coneguts de sempre que s’avingué a pagar-li el que demanava. Després del tracte, el negociant li va lliurar els diners i ell es va quedar amb el vedell. Algun badoc que observava discretament l’operació va creure que la quantitat pagava la pena i va decidir assaltar l’oncle pel camí de tornada cap a Can Ginestà i robar-li el fruit de la seva venda. O, tal vegada era un lladre professional que ja estava d’acord amb el comprador. Mai no es pogué saber.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle tornava cap a casa seva pel mateix camí per on havia vingut, com tantes altres vegades havia fet, i sempre sense cap contratemps. Però com que havia sentit explicar tantes coses sobre la incertesa d’anar un home sol amb diners al damunt, portava un ganivet gros plegat a la butxaca, més que res per augmentar la seva pròpia confiança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja havia enfilat el camí del bosc, va sentir un soroll com de trepig que aixafava la fullaraca, el qual l’alarmà molt; i previngut, va mirar per tot arreu però no va veure ningú. Va pensar que la responsabilitat de portat aquells diners que havien costat tant de guanyar li alterava la imaginació i li suscitava un temor sense fonament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De nou, camí endavant, li va semblar tornar a sentir aquella trepitjada enmig del bosc, sense saber ja si mirar endavant o enrere. Hauria dit que el trepig existia. Ja no estava segur de res. Va agafar el ganivet de la butxaca, l’obrí i va ficar la llarga fulla en un plec de la faixa, deixant sortir el mànec. Va continuar caminant sense cap novetat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant hi havia un pont que travessava un torrent. Quan va començar a passar pel pont, de sobte li va sortir al davant un home abrigat amb una capa negra, la gorra abaixada i amb una grossa daga a la mà. Amb veu engallada li digué: “Els diners o la vida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle només va tenir temps de pensar que perdria l’esforç de mots dies de treball. Va veure que no podia tornar enrere perquè l’altre l’atraparia. Tampoc no podia escapar-se pels costats perquè el barranc era molt fondo. Al davant hi tenia l’atracador. Li va contestar: “Els diners me’ls vull i la vida me la jugo”, mentre estirava el ganivet de la faixa i s’abalançava sobre l’assaltador pensant que efectivament s’hi jugava la vida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El delinqüent sorprès per la fúria inesperada del pagès, va dubtar un instant, moment que va ésser suficient perquè l’altre li guanyés la posició. Sorprès i espantat, va recular sense mirament, relliscant pel terraplè. Va fugir torrent avall corrent tant com podia. L’oncle del Molinot va tenir un esglai tan gran que les cames li tremolaven, però va continuar caminant cap a casa seva vigilant de no tenir cap altre ensurt.</span></span></span></span></span></p>	08082-201	Fogars de la Selva		41.6950600,2.6046000	467098	4615996		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural		2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Miquel Ventura i Clopés la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment.		61	4.3		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91702	Can Corpet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corpet	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Reformada	<p><span><span><span><span><span>Can Corpet és una casa situada a l’extrem oriental del municipi, a tocar del Pla de Can Miró Vell i la Tordera. L’edifici, tot i conserva la seva estructura original ha sofert nombroses reformes, tan pel que fa a l’interior com a l’exterior. Està situada als quatre vents, amb ampliacions dutes a terme en llarg del temps. La façana principal està orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És de planta baixa i pis, amb golfes o sotacobert emprat més com a cambra de regulació tèrmica que com a lloc d’habitació. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades amb morter i pintades. Totes les obertures perfectament simètriques han estat refetes modernament i emmarcades amb maó decoratiu. </span></span></span></span></span></p>	08082-208	Camí de Fogars a Tordera, s/n. Polígon 10 Parcel·la 55	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en el cadastre municipal de 1862, el propietari de la casa és Vicenç Oller (†1869), que declara estar en possessió de dues peces de terra, una al voltant de la casa, que consta de dues quarteres de vinya i gairebé tres quarteres d’erm. També té una peça situada al Pla de Fogars amb dues quarteres i mitja de secà i prop d’una quartera d’erm. Per a les tasques agrícoles disposa d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Vicenç mor, als noranta anys, la propietat passa a la seva filla, Dolors Oller i Ruscalleda, que així també queda reflectit en el padró de 1889. Des de l’any 1888 la finca també disposarà de masovers, inscrits en el padró des de 1888. Es tracta del matrimoni format per Isidre Duch i Riquer i Julita Coromines i Mir, i les seves filles, Maria i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que canvien de masovers, ja que s’hi troben inscrits el matrimoni, Josep Rovira i Gràcia, amb els dos fills, la Isabel i en Quirze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1904, sembla que la propietat canvia de mans i ho adquireix Joaquim Mercader i la seva esposa, Joaquima Lloreda (†1912), que hi viuran amb els seus fills, Pau, Francesca, Josep i Joan. Quan els germans marxen de casa, s’hi quedarà l’hereu, en Pau Mercader, que es marida amb Trinitat Jalmar (o Gelmar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1920, el pare, Joaquim Mercader (†1933) continua vivint amb els joves, en Pau i la Trinitat i els seus néts (Joaquim, Andreu, Maria, Francesca i l’Emili). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960, el matrimoni, Pau Mercader i la Trinitat Jalmar (o Gelmar) continuen vivint a la casa, com a avis i amb l’hereu, en Joaquim Mercader Jalmar (o Gelmar), la seva esposa, Carme Cuní i Masferrer i les seves dues filles, la Josepa (1948) i la Maria (1950).</span></span></span></span></span></p>	41.7264200,2.6886400	474104	4619449		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu		2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides.		45	1.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90765	Torre de Can Gelmà o de Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-gelma-o-de-can-jalmar-can-gelmar-can-jaumar	<p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XII-XIII	La fragilitat de les restes conservades per les tècniques constructives utilitzades de l’època, l’erosió per motius naturals i antròpics i actuacions il·legals i furtives malmeten cada dia que passa aquest bé patrimonial.	<p><span><span><span><span>La Torre d’en Gelmà s’alça damunt un turonet de 55 metres sobre el nivell del mar situat a la riba esquerra de La Tordera, en els límits amb el terme municipal de Tordera. Malgrat la poca alçada del turó, sobresurt de les terres del voltant, planes destinades durant molts segles al conreu. També és un punt de clar control pel pas de La Tordera. També es controla el pas natural del riu conegut des de l’edat mitjana amb el nom de Pas de la Fontanella (Passum de Fontanelle, el 1276) que comunicava el Pla d’Anyells o de la Júlia amb Riutort i cap a Massanet, en el lloc de La Rocassa, que està ben a prop. Connecta visualment amb el Castell de Palafolls i el de Blanes i controla la plana que va cap a Hostalric i, cap al nord, la zona baixa, l’antic estany dessecat de Riutort. Tota aquesta zona, als segles XIII-XIV, era coneguda com a Vilar Llobet, una àrea de poblament dispers que pertanyia a la canongia agustina de Santa Maria de Roca Rossa (Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span>,2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el turó es troba seccionat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Maçanet, però abans hi havia continuïtat entre la torre i la masia homònimes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció fortificada de planta quadrada (19 x 19’5 metres), que conserva tot el perímetre en els costats nord i est fins a 8 metres d’alçada), parcialment en el sud, i només part dels angles en l’oest; si més no visibles. Els murs tenen una amplada d’1’20 m. Tot el conjunt està envoltat per un fossat que en ocasions aprofita el relleu natural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El principal estudi sobre aquest element correspon a Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015, 111-123), que identifiquen dos nivells constructius. El primer nivell constructiu correspon “al primer nivell del mur fet amb un aparell de pedres irregulars i de mida variable, desbastades i disposades en filades que intenten ser horitzontals i lligades amb morter de calç. Des de l’interior, on l’amuntegament de runa és menor, el mur té una alçària de 2,30 m i és constant en tot el perímetre, excepte en els angles on només se’n conserven les primeres filades. En aquest nivell, els murs presenten espitlleres, visibles des de l’interior i també des de l’exterior en els costats nord i sud”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon nivell constructiu “Damunt del mur de pedra de 2,30 m s’aixeca una paret de tàpia, que només s’ha conservat, força erosionada, en el costat de llevant i arriba fins a una alçada aproximada d’uns 6 m. Immediatament després de començar la paret de tàpia, apareixen en la part interior del recinte encaixos per a bastides o potser per a bigues. Aproximadament un metre i mig per damunt del mur de pedra, observem quatre obertures, probablement espitlleres, distribuïdes regularment i, com les del primer nivell, estan orientades cap a un costat o l’altre. És probable que es repetissin en els altres llenços”. També s’hi localitza un pou circular d’1’4 metres de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els autors de l’estudi daten la construcció, a manca de documentació més enllà del segle XVI, per la tipologia de les espitlleres entre els segles XII-XIII i citen paral·lels a Castellterçol o la Torre de l’Esparra a La Selva o la Torre de Grions, també a la Selva. </span><span>L’aparell constructiu emprat en els murs, malgrat que podria atribuir-se a qualsevol època, també coincideix amb l’emprat en moltes construccions medievals.</span></span></span></span></p>	08082-19	Polígon 3, parcel·la 1 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span>Joan Bou Illa, Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí</span><span> (2015) ens diuen que és difícil saber-ne l’origen donada la manca de documentació que s’hi refereix i apunten seguir-ne la vinculació amb la masia de Can Gelmà; que d’altra banda apareix vinculada als cognoms Barceló i Jalmar. I diuen que tant com l’altre es documenten en terme de Tordera de ben antic: consta el cognom Jalmar en un document del segle XIII conservat a l’arxiu Can Serra del Massans i, amb més freqüència, al segle XIV indistintament amb les formes Gelmar i Jalmar. També trobem el cognom l’any 1371 a la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet, on Ramon Jalmar actuava com a oficial executor de la cort, executant els embargaments i les penes a què eren condemnats els reus. Per la seva banda, el cognom Barceló, en aquest cas Barceló de Riutort, consta el 1257 en l’establiment de diverses propietats al Pla d’Anyells prop de l’estany, atorgat per Arnau, prior de Roca Rossa, i novament als segles XIV i XV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però, afirmen que la vinculació de la torre amb aquests cognoms no es pot fer fins a principis del segle XVI, quan l’any 1514 consta Miquel Barceló de la Torre en el bateig de la seva filla Elisabeth. Poc després, Francí Jalmar es casarà amb la pubilla del mas Barceló i constarà en el fogatge de 1553 com a Francí Jalmar alias Barçelo. El 1613, el propietari del mas Barceló de la Torre era Antoni Jalmar que era casat amb Magdalena. I al segle XVIII ja consta un mas Jalmar Barceló al mateix veïnat.</span></span></span></span></p>	41.7283800,2.7003300	475077	4619663		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-02p1490776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-03p1490790.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-04p1490787.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-05p1490775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90765-06p1490785.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BCIN	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin. Algun testimoni oral recorda nomenar-la Torre dels moros.	85	1754	1.4	1760	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90801	Comunidor de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLUSSI, Ludovica (2010). Comunidors, creus de terme, campanars, metereologia popular i bruixes; dins l’Erol, 103, pp. 32-35</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DALMAU, Joan (2008). El rastre dels comunidors, la litúrgia de la meteorologia; dins Revista de Girona, 246, gener-febrer de 2008, pp. 50-55.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XVII	Restaurat fa uns anys, però amb presència de pintades.	<p><span><span><span><span><span>Construcció exempta ubicada al costat dret de l’església. És de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'interior de la coberta està composta a base d'un entramat, bastant deteriorat, de rajoles i llates de fusta alternant-se en posició paral·lela i transversal. Per accedir-hi cal pujar cinc esglaons. Un cop dins, s'hi observen uns pedrissos per seure fets d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'edificiació actual s'endevinen canvis estructurals importants. Entre els més significatius, cal destacar el repujat substancial del terra ja que a part de l'entrada que trobem avui en dia, també disposava d'una porta secundària que permetia entrar per sota.<br /> <br /> Finalment a prop del comunidor, trobem el cementiri de l'església. Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat tant en la part frontal per una tanca metàl·lica de ferro forjat com als laterals, a la dreta un mur i a l'esquerra el comunidor, el qual actua paral·lelament com a mur de tancament lateral. L'accés al cementiri és a través d'una gran porta quadrangular coronada amb un imponent arc apuntat, i complementat als dos extrems per dos petits pinacles, un per banda. Tot plegat, tant l'arc com els pinacles són fets de rajola.</span></span></span><br /> </p>	08082-52	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391000,2.6798500	473378	4620859		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-02dsc1286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-03dsc1292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90801-04dsc1291.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els comunidors són construccions fetes perquè el capellà pugui “comunir” o conjurar les tempestes amb oracions o fórmules exorcitzadores, per tal de preservar les collites, base fonamental de l’economia. Tenien coberta per aixoplugar-se però estaven oberts als quatre punts cardinals perquè el ritual tingués efecte en tot el territori.Una consueta escrita l’any 1731 informa que s’hi anava tots els diumenges entre el dia de la Santa Creu (3 de maig) i el 14 de setembre, dia de l'Exaltació de Santa Creu. S’hi anava en seguici cantant lletanies acompanyant al sacerdot que portava la veracreu. La desfilada es feia donant la volta a l’església fins arribar al comunidor. El rector cantava un dels quatre evangelis i després es girava als quatre punts cardinals beneint el terme.	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90804	Església de sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI		<p><span><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'aixeca a la riba dreta de la Tordera, enfront mateix de la confluència d’aquest riu amb la Riera de Santa Coloma, on la Tordera fa de límit municipal amb Maçanet de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església és un dels quatre elements que conformen un conjunt format també pel cementiri, utilitzat fins fa 50 anys, el comunidor i la rectoria, unida a l’església per darrera l’absis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l'arrencada de la llinda trobem un frontis gòtic en forma de petxina, compost per un petit ampit i amb l'interior acanalat. Per sobre del frontis hi ha un petit òcul. La façana principal queda rematada per un campanar de torre quadrada. Cal dir que dels quatre costats que formen el quadrat, tan sols la part frontal presenta dues obertures parellades, ja que les tres cares restants presenten tan sols una obertura respectivament. Corona el campanar una barana emmerletada.<br /> <br /> El portal es tanca per una reixa doble de ferro forjat. Els muntants laterals estan motllurats i trobem dues llargues incisions, una per banda, on segurament s'inseria una petita comporta metàl·lica per tal d'evitar que l'aigua entrés a l'interior del temple a causa de les riuades.<br /> <br /> A l façana sud, que dona al cementiri, s’observa una sepultura en honor al reverend Rafel Massot que diu així: 'D O M S E P V L T U R A D E L R B T R A F E L M A S S O T P B R E Y R K D E L A I G L E S I A D E F O G A S N A T V R A L D E L L L O C H D E J V I A I D E S P V E S D E 4 0 A N Y X DE P A R R O C O Y 7 9 D E E D A T M O R I E N 2 7 D E D E S E M B R E D E 1 7 9 8. A N I M A E J V S R E Q V I E S C A T I N P A C E A M E N'.<br /> <br /> Per tal d'apuntalar l'estructura, evitant així el sorgiment de possibles malformacions o deterioraments amb el pas progressiu del temps, l'edifici rep el recolzament directe de tota una sèrie de robustos i poderosos contraforts. Així al costat nord trobem sis contraforts, dos dels quals estan parcialment emmascarats a causa de les dues capelles laterals que afloren en aquest costat. Per la seva banda, al costat sud en trobem tan sols tres.<br /> <br /> Pel que fa a la resolució dels espais exteriors podem dir que comparant fotografies actuals amb antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.734 elaborada per Pere Mon el 1984, podem adonar-nos que a finals del segle passat es va procedir a repicar tot l'arrebossat de la façana principal, deixant a la vista la composició interna a base de blocs de pedres desbastats, disposats en filades regulars i units a base de morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’interior, el primer que ens trobem és el cancell, definit per una estructura moderna de fusta i vidre. La nau té quatre capelles laterals, dues per banda. En una hi ha la pila baptismal. La volta és de creueria. Per sobre del cancell hi trobem el cor, al qual s’hi accedeix per una escala lateral situada a l’entrada i per on també s’accedeix al campanar. Al costat dret del presbiteri hi trobem la sagristia. Darrera l’altar i tapat per un petit retaule modern dedicat a Sant Cebrià com a figura central, Sant Antoni i Sant Isidre als laterals, hi ha el pas que comunica l’església amb la rectoria, on hi ha un pou.</span></span></span></p>	08082-55	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7391700,2.6800000	473390	4620867	1590	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-02dsc1314.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-03dsc1287.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-04dsc1305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-05dsc1310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90804-06p1500167.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que el patró principal de l’església és Sant Cebrià, també esta dedicada a Sant Corneli. Pel que sembla, s’atribueix aquest co-patronatge al trasllat del sant i de la campana de l’antiga capella de Sant Corneli, després de la destrucció que patí la seva ermita a mans de les tropes franceses a principis del segle XIX (1810).	94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91205	Rellotge de sol de l’ermita de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Repintat modernament.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant situat dessota del ràfec de la façana orientada al sud-est de l’Ermita de La Serra. Està esgrafiat lleugerament damunt de les restes d’un pla rectangular, compost per un arremolinat de morter i llet de calç. El disseny recorda la forma d’una magrana. Està resseguit per línies d’un centímetre d’amplada, de color terrós. El marc exterior consisteix en una línia de color blanc resseguida per una línia molt fina del mateix color que a l’interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’espai on se situarien les hores s’hi observen restes d’una policromia de fons més antiga, i les hores, que assenyalen les sis del matí fins a les quatre de la tarda, en xifres àrabs, gairebé imperceptibles. El gnòmon és de vareta, de ferro, collat en la intersecció de les línies horàries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una fotografia localitzada al Centre Excursionista de Catalunya, amb referència AFCEC_RIBASV_C_2740, realitzada per Enric Ribas i Virgili (1895-1938) s’hi observa que originàriament era lleugerament diferent, i que aquest dibuix estava fet a l’interior d’un pla rectangular, realitzat amb morter i llet de calç. Aquest supòsit queda confirmat per una fotografia localitzada al repertori Calaix de la Generalitat de Catalunya amb el número d’inventari 26715 (Santuari de la Mare de Déu de la Serra). La foto està datada de l’any 1979.</span></span></span></span></span></p>	08082-104	Ermita de La Serra	<p><span><span><span><span><span>En una fotografia localitzada al Centre Excursionista de Catalunya, amb referència AFCEC_RIBASV_C_2740, realitzada per Enric Ribas i Virgili (1895-1938) s’hi observa que originàriament era lleugerament diferent, i que aquest dibuix estava fet a l’interior d’un pla rectangular, realitzat amb morter i llet de calç. Aquest supòsit queda confirmat per una fotografia localitzada al repertori Calaix de la Generalitat de Catalunya amb el número d’inventari 26715 (Santuari de la Mare de Déu de la Serra). La foto està datada de l’any 1979.</span></span></span></span></span></p>	41.7246400,2.6282600	469081	4619271		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-04nostra-senyora-de-la-serra-ajuntament1979calaix-gencatnum26715.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-p1500663.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-02dsc2399_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge està referenciat a l’inventari de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número, 5464	98	47	1.3	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91206	Rellotge de sol de la pallissa del mas Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-pallissa-del-mas-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	La humitat i l’aigua es filtra de mica en mica entre el mur constructiu i el pla de morter de calç, descalçant la superfície del rellotge, del qual ja només en queden poques restes.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a mitja alçada, a mà esquerra de la façana principal de la pallissa del mas Serra. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. El rellotge està realitzat amb un arremolinat de morter de cal, creant un pla rectangular que s’eixampla per la seva base esquerra, on coincideix amb la part superior del contrafort que fa cos amb el mur i li serveix de reforç per resistir a l’empenta de l’arc de la portalada. S’hi observen tan sols l’extrem de les línies horàries que assenyalen les hores des de les sis del matí a les dotze del migdia i el gnòmon, de vareta de ferro collat a la paret. S’identifiquen restes molt minses de policromia rogenca emmarcant el rellotge i a nivell de la línia horària de les dotze. L</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>a ubicació del rellotge en aquest indret rau en què contràriament a la casa pairal, que té la façana principal orientada al nord-oest, la pallissa està situada a l’altre costat de l’era on el sol irradia de bon matí.</span></span></span></span></span></p>	08082-105	Polígono 12 Parcela 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i varis caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vidu) amb el seu fill, la nora i el nét (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 consten, sense precisar el següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 consten el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7238500,2.6287100	469118	4619183		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-04-p1500713.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-01-p1500704_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-02-p1500705_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91206-03-p1500713_0.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada		BCIL	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91210	Ermita de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XVIII		<p><span><span><span><span><span>L’ermita de la Serra està situada en el vessant septentrional del turó de Montgròs a Fogars de la Selva, molt a prop del Mas de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una única nau i absis. La coberta és a doble vessant amb el carner perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. En aquesta façana destaca un magnífic porxo de planta quadrada, amb tres arcades de mig punt per costat.</span></span> <span><span>Aquesta porxada està sustentada per un seguit de contraforts. La coberta és de teules àrabs a doble vessant sostinguda per 25 grans bigues de fusta. La seva amplitud fa necessària una gran columna central. Hi ha, a més, altres columnes de granit de menor mesura que sostenen les arcades que són monolítiques i de blocs (tambors).<br /> <br /> La façana principal es defineix per les obertures situades sobre tres eixos de verticalitat. L’eix central definit per la porta d’accés, de mig punt i dovellat. Als eixos laterals, sengles finestres de llinda recta i reixades. Una de les llindes porta l’any 1381 gravat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està arrebossada i pintada de blanc a excepció els marcs de les obertures. Al costat de l'església hi ha la casa de l’ermità adossada a la part nord. Als extrems nord-est i sud-est hi ha contraforts que sostenen l'edifici contra el desnivell del turonet on està situat.<br /> <br /> Els ràfecs de les teulades laterals estan formats per una filera de rajola plana i pintada amb motius triangulars. A la façana lateral de migdia hi ha un rellotge de sol pintat de color daurat i blanc, de formes ondulades.</span></span></span></span></span></p>	08082-109	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>L’origen de l’ermita de La Serra es remunta al segle XIII, tot i que la construcció actual és posterior, amb reformes del segle XIV i també del segle XVII, quan s’hi afegeix la porxada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les <em>Rationes Decimarun</em> de l’any 1280 fan referència a l’ermita, i la relacionen amb el monestir de Santa Maria de Roca-Grossa, de Tordera. A la llinda de la finestra situada a mà dreta de la portalada d’accés s’hi pot llegir la inscripció : “AP ? 1381”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1331 es documenta el testament de Ramon de Molera, que deixa un llegat de sis diners a favor de la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652 s’inscriu com a batejada a l’ermita, a Maria Duran, filla de Miquel i de Petronella, ambdós d’Hostalric, que en aquests anys viuen al mas de la Serra a causa del perill de contagi de la pesta bubònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1710, molta gent es refugia al veïnat de La Serra, fugint de l’exèrcit francès (Guerra de Successió). És el cas de Joan Pasqual d’Hostalric i la seva esposa Maria, que pareix a l’interior de l’ermita. El rector d’Hostalric inscriu el naixement i bateig en el llibre de bateigs de la parròquia de Sant Andreu de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola la nau fou emprada com a escola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, el veïnat celebra l’Aplec de La Serra, amb l’Ofici i el cant dels goigs en alabança de la Marededéu de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior s’hi conservava una talla de la Marededéu amb el Nen, datada del segle XIII.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.7246400,2.6281600	469073	4619271		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-01dsc2400.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-02dsc2406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-03dsc2396.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-04p1500662.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-05dsc2394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91210-06dsc2408.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BCIL	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Cada primer diumenge de setembre s’hi celebra un aplec.	94\|85	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91211	Casa de l'ermità de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XXI	Es troba adossada a l’ermita, però s’ha diferenciat per tractar-se d’edificis destinats a altes usos.	<p><span><span><span><span><span>La casa de l’ermità de La Serra està situada en el vessant septentrional del turó de Montgròs. Està adossada per la façanes nord i nord-est a l’ermita dedicada a la Marededéu de la Serra. La coberta, de teula àrab segueix el mateix traçat de l’ermita; a la façana nord és a un sol vessant, amb prolongació provinent del teulat de l’ermita, mentre que a la façana nord-est és a doble vessant i està parcialment ensorrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. L’obra està realitzada amb pedra i morter de calç, amb afegitons de maó i la majoria d’obertures, a més del marxapeus de la porta principal estan carenades per muntants, llindes i ampits de pedra granítica de composició i procedència diversa, la majoria amb els escaires esbiaixats. Totes les cantoneres estan reforçades amb carreus de granit. Destaquen els situats a la dreta de la façana principal, que alhora actuen de contrafort amb l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de tramuntana destaquen varies dues finestres que conserven els reixats de ferro originals encastats a la pedra, un contrafort cantoner situat entre aquesta façana i l’encarada al nord-est i el que per les dimensions sembla una cisterna de recollida d’aigües del teulat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Trenca l’harmonia del conjunt una construcció, probablement de la primera meitat del segle XX, realitzada amb maó, que devia tenir l’accés per la façana principal i que actualment està tapiada i arrebossada amb ciment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proliferació de l’heura està accelerant l’enfonsament de la coberta i malmetent els murs.</span></span></span></span></span></p>	08082-110	Polígon 12 / Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>La casa de l’ermità apareix en els llibres d’òbits de la parròquia de Sant Andreu de Ramió. L’any 1663 s’inscriu l’òbit de Fra Garau Rourich, de setanta anys, ermità de Nostra Senyora de La Serra que és enterrat al fossar de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1710, molta gent es refugia al veïnat de La Serra, fugint de l’exèrcit francès (Guerra de Successió). És el cas de Joan Pasqual d’Hostalric i la seva esposa Maria, que pareix a l’interior de l’ermita. El rector d’Hostalric inscriu el naixement i bateig en el llibre de bateigs de la parròquia de Sant Andreu de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el mateix any els llibres parroquials deixen constància que a la casa hi resideix Segimon Vilà, amb la seva família. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1753 mor Jaume Call, de seixanta anys, ermità de la capella de Nostra Senyor de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent ermità, Francesc Mataró mor el 1763.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la casa consta inscrita com a propietat de l’Ermita de Nostra Senyora de La Serra. Hi estan domiciliats el matrimoni Josep Colomer Basses i Anna Agustí Agumés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les següents dades són les aportades en el padró de 1905 i fins l’any 1911, que deixen constància que a la casa hi viu el matrimoni format per Pere Sala i Ramona Vila Codina i els seus cinc fills (Carme, Mercè, Lluís, Antònia i Jaume). La Ramona era mocadera i elaboraven un xarop de romaní amb el qual tenien anomenada de curar les pulmonies. En el següent cens i fins l’any 1925 la casa continua habitada pel mateix matrimoni i només dos fills (Lluís i Antònia). L’any 1923 i fins l’any 1933 el matrimoni viu sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent i darrer cens (anys 1945 i 1946) hi consten empadronats el matrimoni format per Josep Bayés Font i Maria Maresma amb dues filles (Pietat i Francesca). Quan l’esposa mor, el vidu es casa en segones núpcies amb Josepa Masó Arenas (també vídua amb les dues filles de l’anterior matrimoni, Magdalena i Maria Salvanyà Masó). La família menava les terres que disposava la casa i un camp a Grions, tenien un saió en el rec de Gaserans i 'arrencaven riberes', referint-se a que estassaven els arbres de ribera per aprofitament.</span></span></span></span></span></p>	41.7247400,2.6283600	469089	4619282		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-01dsc2395.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-02p1500646.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-03dsc2401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-04p1500653.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91211-05dsc2405.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al davant de la façana principal, a tocar de la porxada de l’ermita hi ha un pou amb portella de tancament a la part superior. Els pilars de maó amb el travesser de fusta ja no existeixen i actualment hi ha un arc decoratiu de ferro. En un dels costats del mur superior del pou destaca un carreu de pedra amb les entalls corresponents al reixat de ferro d’una antiga finestra, i és impossible veure si en el costat no visible, hi ha algun tipus d’inscripció.	98\|94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91213	Pallissa del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX	Deteriorament	<p><span><span><span><span><span>Pallissa aixecada davant del Mas de La Serra, a la seva façana septentrional, amb l’era al mig, entre el mas i la pallissa. Es tracta d’una construcció als quatre vents, de planta quadrada i que consta de planta baixa i altell. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Corona la coberta una petita creu de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als angles hi trobem contraforts. El parament és arrebossat. A la planta superior, una columna de secció circular de pedra amb basament i capitell, aguanta la característica encavallada de la coberta. L'accés es practica a través del gran arc de mig punt rebaixat en el qual prima més la llum (amplada) que no pas la sageta (alçada). </span></span></span></span></span></p>	08082-112	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i varis caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vídu) amb el seu fill, la nora i el nét (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 consten, sense precisar el següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 hi consta el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p>	41.7238200,2.6287600	469122	4619180		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-01p1500702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-02dsc2442.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-03dsc2449.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-04dsc2453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91213-05p1500709.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat assenyala l’existència de dos rellotges de sol; però actualment, només n’hi ha un de visible.	98\|94	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91234	Cementiri de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El cementiri que correspon a l’església de Ramió no es troba al costat mateix, sinó uns metres abans d’arribar a l’alçada de l’església, al costat dret del camí que s’hi adreça venint del sud. Davant mateix la porta hi ha la creu del padró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un cementiri de planta rectangular, tancat amb un mur perimetral que el delimita, el qual conté un nombre reduït de tombes. Destaca especialment la petita capella coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, la qual no aglutina cap tret ornamental destacable. La porta és de llinda recta i al seu damunt hi trobem un òcul circular. Els espais interiors d'aquesta capella estan molt arrasats, com així ho demostra la petita fornícula que hi ha en el fons, la qual està molt erosionada i degradada i paral·lelament mancada de l'estatueta del sant que la presidia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una sèrie de nínxols disposats en tres fileres es disposen a banda i banda de la capella. Al fons a la dreta hi ha una sala de planta rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El terra de l’espai està pavimentat i dos xiprers s’alcen als costats. La porta és de ferro de doble fulla.</span></span></span></span></span></p>	08082-133	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió. També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena 'Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono'.</span></span></span></span></span></p>	41.7118000,2.6091500	467485	4617852		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-02dsc2575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-03p1500956.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91234-04p1500957.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres	BCIL	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91235	Sant Andreu de Ramió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-ramio	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALBERCH, Ramon; CLARA, Josep; CASAS, Gabriel. (1981).<em> </em>El Gironès, la Selva, la Garrotxa<em>, dins Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 3, pàg. 249.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COROMINAS, Joan (1997). <em>Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana</em>. Vol. VI. Barcelona: Curial / La Caix; pp. 336 </span></span><a href='https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34130'><span><span>https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34130</span></span></a><span><span> [consulta del 17 de gener de 2022].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XII-XVIII		<p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu de Ramió encapçala la vall homònima en el punt on es troben la Riera del mateix nom i el torrent del Mas Massó, en el lloc més planer de tota la vall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està dedicada a Sant Andreu, patró de Ramió; la seva festa se celebra el dia 30 de novembre, on durant molts anys s’hi va celebrar la Festa Gran o Festa Major diferenciant-se així de la Festa Petita, celebrada cada primer diumenge de juny, diada del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant hi ha el cementiri i, a la part posterior, l’edifici de l’antiga rectoria. Els masos que té més propers són Can Riereta, Can Marc i Ca l’Agutzil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d'origen romànic, però ha estat molt modificada posteriorment. De l’edifici originari només en queda l’absis, llis i en gran part, ocult per una construcció posterior. La sagristia i d’altres elements es van afegir al segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular d’una única nau amb cor i capelles laterals i amb l’absis, en part ocult. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Ressegueix tot l’edifici un ràfec format per quatre fileres. La primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està orientada al sud-oest. La seva composició és austera. Destaca el portal d’entrada amb arc de mig punt rebaixat, format per grans dovelles de pedra granítica treballades i marxapeu. A sobre seu, hi ha un òcul el·líptic amb reixat de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El campanar, de planta quadrada, es troba adossat a la façana sud-est. Està estructurat en tres trams, l’últim dels quals presenta una obertura amb arc de mig punt en cadascun dels respectius costats. La coberta és piramidal, de maó, protegida per uns merlets de granit i rajol pla. Queda coronada per un penell de ferro en forma de sageta fixa. Al dessota destaquen quatre cloquers amb volta de maó pla disposat a plec de sardinell, dels quals dos estan parcialment tapiats. El sostre interior és de volta catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, només entrar hi ha una làpida de pedra i a mà dreta, collada a la paret una pica de pedra per a l’aigua beneïda. Té un annex amb la sagristia construït al segle XVIII, que per l’exterior en una obertura feta a la façana de tramuntana hi ha gravada una data molt erosionada que no permet la seva lectura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’exterior hi trobem dues tombes, pertanyents a dos rectors que van viure el segle XIX, i un petit pedestal antigament ocupat per una escultura avui desapareguda, en el qual es pot llegir la següent inscripció incisa:<br /> 'C O N L A P A Z T O D O F L O R E C E 1 9 D E A B R I L D E 1 8 7 3 A N T O N I O R Y'</span></span></span><br /> </p>	08082-134	Sant Andreu de Ramió	<p><span><span><span><span><span>La primera notícia de l'església és una butlla papal de Lluci III del 1185 on consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió. També apareix anomenada en la butlla del 1246 atorgada pel papa Inocenci IV a favor del mateix monestir i en el Llibre Verd del capítol de Girona el 1362 on se l'anomena 'Ecclesia Parrochialis Sancti Andree de Rimanyono'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els llibres d’òbits de la parròquia, denoten un augment de les morts entre els anys 1651 i 1655, probablement degut a la pesta bubònica, però enterrats no a la sagrera sinó prop d’allí on morien, per por de contagi:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes de juny de 1652 mor de mal contagiós Pere Torrent, fadrí, habitant i treballador del mas Alies de Ramió. Fou enterrat en un bosc del mateix mas. També el mateix any fou enterrada en el fossar de Ramió, Emerentiana, infant, filla de Miquel Vila Llop i margarida, habitants de l’ermita de la Serra. No es digué missa per por al contagi. També morí de mal contagiós, Elisabet Alies, habitant del Mas Croses de Ramió, enterrada prop de la pedrera de la mateixa casa. I durant el mateix mes moriren Maria Anna (filla de Miquel Durant Boter i Petronella d’Hostalric, refugiats a la caseta de l’ermita de la Serra) i, finalment, a l’hort de l’ermita de la Serra fou enterrada Maria, muller de Paulí Cardona, teixidor de la vila d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 fou enterrada en el cementiri de Ramió, Teresa filla d’Antoni Orta i d’Elena, habitants de Ramió. El mes de gener de l’any següent mor el seu germanet, de quatre anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1654 mor de contagi Joan Casanoves, pagès de Breda que vivia en una barraca de Ramió i fou enterrat en el cementiri. El mateix any mor Miquel, fill de Josep Lloreta, apotecari d’Hostalric i de Maria, que s’havien refugiat a l’ermita de la Serra per por de contagi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1655 mor Bernat Casanoves, carreter d’Hostalric i habitant del mas Molera. El mateix any mor Ramió Gaspar Reixac, treballador francès casat a Hostalric i habitant del mas Toia de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Just abans de la Guerra Civil espanyola, el campanar conservava dues campanes que varen desaparèixer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir dels llibres parroquials, es pot seguir l’estada dels diferents capellans, com a mínim a partir de 1594 quan el rector de Sant Andreu de Ramió, Antich Moragues, funda els primers llibres parroquials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’ell fins a 1632 ocupà el càrrec, Joan Pareta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Vila ho fou fins l’any 1644.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1644 fins 1665 fou rector mossèn Miquel Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1665 fins 1671 fou rector Batista Rigort.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1672 arriba mossèn Joan Soler.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 mor el rector Josep Vernet que sembla ho havia estat durant trenta anys. Fou enterrat a la capella dedicada a Nostra Senyora del Roser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins l’any 1738 hi ha constància del rector Prim Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1738 fins l’any 1741 hi haurà mossèn Tomàs Fàbregas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos anys següents hi ha dos rectors, mossèn Francesc Puig i mossèn Francesc Baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1781 fins 1789, Josep Gener.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1789 fins a tombar del segle XIX, concretament l’any 1804, el rector mossèn Francesc Castellar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1804 fins l’any 1814, ho fa mossèn Domingo Vinyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segueix mossèn Narcís Morell, que hi restarà fins l’any 1840.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1841 fins l’any 1846, el prevere i ecònom Ramon Soteras.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1846 fins l’any 1873, mossèn Antoni Pagès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1873 fins l’any 1878 el prevere, Francesc Gimbernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De l’any 1879 fins l’any 1890, el rector Francesc Xifreda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1890 fins a 1892, mossèn Narcís Palau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1892 fins 1894, mossèn Antonino Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins el 1904, Josep Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 i fins 1912, mossèn Joan Font i Arola (viurà a la rectoria amb Sebastià Font i Caterina Font)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1912 fins a 1936, Esteve Campassol Subiràs (viurà a la rectoria amb Núria Ferrés Ferré i Elionor Ferrés i Ferré; a partir de 1920 amb Adela Campassol i Joaquima Vidal i de 1928 fins a 1934 amb la vídua Carme Costa i el seu fill, Pere Martorell Costa)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de 1939 fins l’any 1944, mossèn Darius Pastells, rector d’Hostalric, que consta en el llibre de Baptismes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1946 hi ha mossèn Joan Escapa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1947 i fins 1966 torna a aparèixer mossèn Darius Pastells d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p>	41.7122100,2.6097500	467535	4617898		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-01dsc2513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-02p1500960.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-03dsc2516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-04dsc2533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-05p1500923.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91235-06dsc2524.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joan Corominas suposa que les denominacions vilar i lloc que apareixen en la documentació relacionades amb Ramió, es refereixen a l’església i a un mas molt proper, el Mas Ramió, que servia de rectoria que no es documenta fins l’any 1597 en un llibre parroquial.	94\|85	45	1.1	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90743	Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOU I ILLA, Joan; BOU I PLA, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. (2015). La Torre de Can Gelmà o Jalmar Tordera/ Fogars de la Selva. Estat de la qüestió (1999-2015) dins <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, [en línia], 2015, Núm. 9, p. 111-23, https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314827 [Consulta: 18-10-2021].</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX	Deteriorament important en façanes, coberta i entorn per manca d’actuacions de manteniment des de fa molt de temps.L'espai que avui en dia ocupa el finestral gòtic amb arquets de l'extrem esquerre, el presidia una obertura rectangular projectada com a balconada i equipada amb un petit ampit de ferro forjat. Això indica que la factura d'aquesta finestra és relativament moderna.	<p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita elevació, al peu del turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera, en els límits dels termes municipals de Fogars de la Selva i Tordera. Antigament estava adscrita a la parròquia de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular i està formada per un cos central i dos cossos adossats als costats. El cos central és de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest i cornisa catalana. El cos adossat a ponent també és de planta baixa i pis, però la coberta és a un únic aiguavés. El cos adossat a llevant ha perdut la coberta, que era a dues aigües i la vegetació l’ha tapat gairebé completament. Són cossos afegits en etapes posteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de tres eixos de verticalitat, gairebé simètrics si no fos per l’eix dret. A l’eix central, destaca el portal rodó dovellat a la planta baixa, amb grans dovelles ben escairades i una finestra d’arc conopial gòtic dentat amb arquets. A la imposta de l’arc, hi trobem dues rostes. L’ampit té una triple motllura. A l’eix esquerre, hi trobem un portal en planta baixa d’arc rebaixat. Destaca un fragment de pedra de molí adossada al llindar. A la planta pis, hi trobem una finestra d’arc conopial gòtic trilobulat. En els brancals laterals sota mateix de l’arc s’observen dues rosetes, en el brancal esquerre, i una figura zoomorfa, en el brancal dret. L’ampit també és motllurat. L’eix dret no és simètric perquè la finestra de la planta baixa està lleugerament desplaçada a ponent. És de llinda plana i està protegida per una reixa de ferro forjat. La finestra de la planta pis és d’arc conopial gòtic tardà amb dentat amb arquets. Hi tornem a trobar dues rosetes gravades en el brancal esquerre i una figura zoomorfa al brancal dret. L’ampit també és motllurat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana posterior està parcialment coberta per la vegetació, però encara són visibles algunes finestres amb brancals, ampits i arcs de pedra. Destaca una finestar de la planta pis d’arc conopial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és mixt de pedra i maons amb argamassa de morter de calç arrebossat i en un moment es deuria esgrafiar. Es veuen restes d’aquest esgrafiat a la part superior. En aquest moment es deuria fer el rellotge de sol del que se’n conserven algunes traces.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant mateix hi trobem l’era, delimitada per un petit mur de pedra de separació i a la que s’hi accedeix per tres graons. Adossat a l’era, hi trobem el porxo o pallissa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del portal d’entrada hi ha un pou amb brocal de pedra, que conserva la politxa. Són visibles algunes piques de pedra granítica.</span></span></span></span></span></p>	08082-1	Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span><span>Antigament adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p>	41.7282500,2.7024600	475254	4619648		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-01dsc0782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-02dsc0784.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-03p1490722.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-04dsc0796.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-05p1490695.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90743-06p1490708.jpg	Legal	Medieval\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		També es coneix com Can Jalmar; Can Gelmar; Can Jaumar. S’ha optat per adoptar la forma normativa del nom, tot i que es respectarà la forma dels documents quan se citin.També cal indicar que a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya figura dins el municipi de Tordera.	85\|93\|94\|98\|119	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90754	Pont de la Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>Pont de ferro d’arc de tauler situat a la carretera C-35 que comunica Hostalric amb Maçanet, passat el punt quilomètric 73. Travessa la Riera de Santa Coloma en el límit dels termes municipals de Fogars i Maçanet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos arcs estan units amb tres embigats encreuats, i està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i diversos trams creuats. Actualment està pintat de color vermell.</span></span></span></span></span></p>	08082-11	Riera de Santa Coloma a la divisòria amb el terme municipal de Maçanet	<p>Segons consta en un informe adreçat al senyor Lluís Gorgorió i Solà, cap del Servei Territorial de Carreteres de Girona, es tracta d'un pont dissenyat per Gustave Eiffel i construït al seu taller entre 1916 i 1918. Primer es va instal·lar a Granollers, sobre el riu Congost. Durant la retirada de les tropes republicanes, al gener de 1939, es va dinamitar. La meitat de l'estructura es va destruir i l'altra meitat no. La que es va conservar es va traslladar a la ubicació actual.</p> <p>Forma part del conjunt de ponts que Eiffel va dissenyar a les comarques gironines, el més conegut dels quals és el Pont de les Peixeteries Velles de Girona. Però n'hi ha un altre a Perelada i un a Palamós (restaurat l'any 2017). Però caldria entendre, a manca de més informació, que quan es parla d'Eiffel cal entendre els tallers, més que no pas la persona.</p>	41.7451800,2.6697200	472538	4621537	1918	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-02p1490606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-03p1490604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90754-04dsc0749.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Alexandre-Gustave Eiffel	Actualment està fora de servei per a la circulació viària, ja que se n’ha fet un altre al costat.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90763	Rellotge de sol de Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gelma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	L’arrebossat de morter de calç s’està fragmentant i manca el gnònom.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Gelmà, dessota el carener, a mà esquerra del finestral central. És del tipus vertical, orientat al sud. Es conserven les restes de l’esgrafiat realitzat damunt del suport de calç. Està emmarcat. El marc exterior de delimitació del quadrant està molt malmès i només conserva alguna resta pictòrica vermellosa gairebé imperceptible a l’ull. El marc lineal interior correspon a la sanefa on se situen les hores, representades en xifres àrabs (gairebé imperceptibles). Les mitges hores, més curtes, estaven pintades a mà alçada, sense esgrafiar. El gnònom marcava l’hora, de les 7 del matí a les 8 del vespre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La decoració interior del rellotge està representada per un astre solar geomètric, de grans dimensions. Presenta un doble cercle solar on s’hi ha esgrafiat raigs solars, de nou puntes, en forma de triangle invertit. A la part superior, entre els dos triangles, només resta l’orifici on anava encaixat el gnònom, de secció circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva algunes restes superficials de policromia sobretot a nivell de l’interior del cercle solar i podria tractar-se d’un sol antropomorf, segons els filtres que s’han aplicat per al seu estudi. L’esgrafiat és molt senzill i la manca de simetria denota que no fou realitzat per un quadranter.</span></span></span></span></span></p>	08082-17	Polígon 3, parcel·la 24 (a l’est del terme municipal)	<p><span><span><span><span><span>Antigament, Can Gelmà, estava adscrita a la parròquia de Tordera amb moltes terres al terme de Fogars de la Selva, on va establir diverses masoveries, com Can Puicus o Can Marc de l’Estany. Figura en el fogatge de Tordera de l’any 1497. En els llibres parroquials es troba escrit amb els noms de Torre Rabinat, Torre de Barceló, Mas Gelmar i Can Jalmar (nom no normatiu pel que encara es coneix). Havien regat terres de la ribera amb una resclosa a la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es coneix per una concòrdia signada l’any 1699, davant el notari d’Hostalric, Josep Riera i Bernich, que Joan Jalmar s’obliga a pagar al rector Gaspar Oller i successors de la rectoria de Fogars un terç de delmes de llobins, fajol, blat moresc, floca de lli, floca de cànem, grana de cànem i “demés menuderies”. Cent anys més tard, paga també primícies de totes les seves terres de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 figura com a propietari en Jaume Jalmar. S’hi declaren quaranta-vuit quarteres i mitja de secà; una quarantena i mitja de vinya; quatre quarteres i mitja d’albareda, cinquanta-sis i mitja de sureda, cent cinquanta de bosc; noranta de terres ermes i trenta-sis quarteres d’arenal.</span></span></span></span></span></p>	41.7281900,2.7024400	475252	4619641		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-03p1490746-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-01dsc0785_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90763-02p1490714_1.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90789	Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-8	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Roca és una de les masies més antigues del terme, situada en un lloc ben estratègic, protegida pels contraforts del turó de Can Simó al nord-est, amb un punt d’aigua important, a tocar del torrent que porta el nom de la casa i distant d’uns cinc-cents metres, de l’església de Sant Cebrià i de la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, i està formada per un cos central adossat a un altre edifici molt més antic, visible des de la façana nord, dos cossos adossats als costats i un porxo suplementari de totxo adossat, a mà dreta de la façana principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que en l’edifici més antic és de planta baixa i pis. La coberta, amb cornisa, és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. A l’angle de l’entaulament, just a l’extrem del carener o cavalló dels teulats, destaquen els espantabruixes de terrissa, en forma de cua de gall, anomenada també pardalera. Els dos cossos adossats són de planta baixa i pis. El de mà esquerra forma part de la zona d’habitatge amb la coberta a un únic aiguavés, mentre que el de la dreta és una cort amb l’assecador al damunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures del cos central es defineixen a partir de dos eixos de verticalitat, gairebé simètrics, a excepció de les dues portes d’entrada. Ambdues tenen marxapeus de pedra i arc escarser. La principal té porta vidrada de doble fulla amb el portaló de tancament a l’interior, mentre que la de la dreta, és d’una sola fulla. A mà esquerra, a la planta pis, es conserva, tot i que en mal estat, un rellotge del tipus vertical declinant, esgrafiat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossada per la façana de llevant, hi ha un edifici modern, construït amb totxo, bigam de formigó i teulat de fibrociment. Al costat de la porta, situada en un costat, damunt d’un antic abeurador de pedra, s’hi va col·locar una pica de pedra i un pla de treball. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana posterior de la casa més antiga, destaquen algunes pedres carejades que emmarcaven antigues finestres, actualment tapiades, i a la planta baixa, el forn que sobresurt de la façana, amb cobert de teula àrab. Les finestres d’aquesta façana estan emmarcades per maó i rajol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és mixt de pedra i maons amb argamassa de morter de calç arrebossat. Al davant de l’edifici hi ha un porxo per endreçar el tractor i les eines del camp i s’endevina les restes de l’antiga era. I en un altre costat, una barraca amb el pou.</span></span></span></span></span></p>	08082-43	Polígon 9. Parcel·la 14	<p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials de l’any 1672, Can Roca es troba documentada com al Mas Garriga. Els seus propietaris en aquest moment són Josep Garriga maridat amb Arcàngela. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1685 el fill d’aquests, Josep, es casa amb Eulària Rossell (†1696), de Fogars. El matrimoni, consta com a propietària d’una casa i d’un camp contigus, anomenada l’Hostalet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713 Josep Garriga Rossell es marida amb Rosa Buch, originària de Vallmanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1727 en el Mas Garriga hi ha una ferreria. Aquesta està a càrrec de Gaspar Ribot (†1745), fill de Dalmau Ribot, ferrer de Sant Dalmai. Gaspar està casat amb Margarida Juny, filla també d’un altre ferrer, aquest de Brunyola, que ocuparan varies dependències de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 el matrimoni sembla estar instal·lat al mas anomenat, Ferrer de Fogars, on Gaspar continua amb el seu ofici, mentre que a la ferreria del Mas Garriga queda a càrrec del seu cunyat, en Miquel Juny († 1734). Aquest darrer, mor jove, amb la qual cosa en Gaspar ha de tornar a la ferreria del Mas Garriga, però aquesta vegada ho fa amb Maria Gorch († 1750), amb qui es casa en segones núpcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial realitzat durant els anys 1737 i 1740, s’ esmenta la part del Mas Garriga dedicada a ferreria com a “la Casa d’en Ribot”. En aquells anys, a més del matrimoni, hi consten els fills, Elena, Gaspar, Maria i Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant aquests anys, també consten com habitants de l’altra part de la casa, la Maria Valls (vídua de quaranta-dos anys), amb els seus fills, Eulària (vint anys), Mònica (vuit anys), Francesc i Anastàsia (cinc anys).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El canvi de nom de la casa prové del segle XVIII, quan el 1757, Rafel Roca adquireix la casa i les terres del Mas Garriga. Aquest apareix en els documents parroquials a partir de 1748, quan es casa amb Anna Maria Roqueta i treballaran com masovers del Mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una nota escrita pel rector de la parròquia, Dr. Salvi Fort i Sabater, deixa constància de la compra i recorda que el mas paga delme i primícia de tots els grans i també paga carnalatge al rector de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789, l’hereu dels Roca, en Jacint, es casa amb Maria Sala.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1823, en Salvador Roca Sala, fill i hereu de Jacint i Maria, es casa amb Maria Jalmar de Ramió. La Maria Jalmar mor i Salvador es casa en segones núpcies amb Maria Masferrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1852, Manel Roca i Jalmar, es casa amb Mariana Llunès, amb qui no tindran fills. Després de la mort de la Mariana, en Manel es casa en segones núpcies amb Maria Vilà i Frigola, amb qui tindrà quatre fills (Francesc, Josep, Ramon i Joaquima). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1862 a més de la casa, Manel Roca i Jalmar declara estar en possessió d’una peça dividida en tres quarteres de secà, mitja de sureda, quatre de bosc i vuit quartans d’erm. També declara la peça situada en el Pla d’en Roca, amb onze quarteres de secà, una i mitja d’albereda i una d’erm. La peça de l’ “Alucàs”, que consta de dues quarteres de secà, dues de bosc i mitja d’erm. Una peça en el Pla de la Mata, dividida en dues quarteres i mitja d’albereda i tres i mitja més de terres ermes. En el Camp anomenat de les Ànimes té dues quarteres més de secà. En el Pla de Fogars té un camp amb dues quarteres. A Can Pere hi té una peça de terra que consta de tres quarteres entre bosc i erm. A més té bestiar ramader i una mula per a feinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1872, Manel, novament vidu, es casa en terceres núpcies amb Rosa, (germana de la seva segona esposa) i amb qui tindrà dos fills més, en Joan i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, el propietari de la casa és en Francesc Roca Vilà († 1912), que hi viu amb la seva esposa Maria Serras i Saleta i els seus fills, Manuel († 1913) i Josep, a més del mosso Miquel Prat. Al cens de 1896 la família ha augmentat, ja que hi consten altres fills (Maria, Pilar, Joan i Joaquima), i a més, tenen una minyona, Maria Berenguer i un mosso anomenat Joan Cardona. En el cens de 1909 la família torna a créixer, ja que consta un nen, en Ramon. El mosso en aquest moment és en Josep Pous, i Narcís Solà és el pastor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor el 1912 el cap de família, en Francesc Roca, amb quaranta-sis anys, el mas queda en mans de la vídua i l’hereu, Manuel, que l’any següent mor amb tan sols vint-i-cinc-anys. El daltabaix deu ser gran perquè l’any 1914, tota la família marxa a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És en aquest mateix moment en que, procedents de la Rajoleria, entren a viure a la casa els masovers Josep Poch i Comas, vidu de Maria Camps i Pastells, amb sa germana Maria i la seva filla Francesca (13/03/1908-?). L’any següent, en Josep Poch es casa en segones núpcies amb Teresa Matas i Comas. La Maria, germana d’en Josep també es casa amb Joaquim Pagès de Can Bancells de Martorell. Tenen com a mosso a Josep Verdaguer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1920, els masovers de la casa són el matrimoni Josep Poch i la Teresa Matas amb dues filles, la Francesca, la Gracieta i la Teresina. En aquests anys consten també com a residents a Can Roca, el mosso, Joanet Ollé i Romà i el mestre de Fogars, August Viladesau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Francesca Poch Matas, es casa amb l’hereu de Cal Ferrer (Massanes), Joan Estol, on marxa a viure-hi. L’any 1936, Josep Poch i Comas († 1960) i Teresa Matas i Comes († 1975) són els avis de la casa; la segona de les filles, la Gracieta († 1963) hi viu amb el seu marit, Josep Camps i la seva filla, Remei (1936). També hi viu i el mosso Joan Clua. L’any 1937 neix la Pilar, i el 1943, en Joan. Hi consten empadronats dos mossos, en Joan i en Josep Clos i Nonell. La Teresa, la darrera de les filles, marxa de casa amb quaranta-tres anys, cap a Tordera, per casar-se amb Francesc Pons de Can Verges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1962, Remei Camps i Poch es casa amb Antoni Perich i Gelats i marxa a viure a Cal Carreter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1972, Joan Camps i Poch es casa amb Dolors Nualart i Vives, de Ca l’Agut de Grions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a nota històrica curiosa, en entrar els anys cinquanta del segle passat, Can Roca es converteix, a més de les tasques pròpies de pagès, en la centraleta de correus del poble. Josep Camps i Marlet († 1996) en serà el primer carter. Després de jubilar-se ho portà son fill Joan durant tres anys i l’any 1977, la seva germana Pilar que ocuparà el càrrec fins l’any 2002.</span></span></span></span></span></p>	41.7352400,2.6730900	472814	4620433		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90789-01dsc1012.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90789-03p1500117.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90789-04p1500107.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A mà dreta de la porta principal s’hi observa un parell de panotxes de blat de moro penjades d’un ganxo, com a element protector de la llar.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90795	Rellotge de sol de Can Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roca-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Pèrdua del dibuix i esgrafiat.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a sud-oest i situat a mà esquerra, a la planta pis de la façana principal. Està realitzat damunt de l’arrebossat de morter de calç; originàriament estava esgrafiat i pintat amb terres. Conserva el gnòmon, de vareta, que surt del centre d’un astre solar situat a la part central superior del quadrant. Els raigs coincideixen amb les traces que marquen les hores i les mitges hores, més curtes. Té un doble marc, essent el de l’interior un xic més estret. A la part inferior, coincidint aproximadament amb l’hora de l’Àngelus, sembla que es pot identificar, en xifres àrabs, el número 12. A la part superior, les traces esgrafiades semblen indicar que hi hauria hagut un lema, però les restes actuals no en permeten la seva lectura. Les línies horàries, tot i que força esborrades, assenyalen les hores, des de les 7 del matí a les 7 del vespre.</span></span></span></span></span></p>	08082-49	Polígon 9. Parcel·la 14	<p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials de l’any 1672, Can Roca es troba documentada com al Mas Garriga. Els seus propietaris en aquest moment són Josep Garriga maridat amb Arcàngela. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1685 el fill d’aquests, Josep, es casa amb Eulària Rossell (†1696), de Fogars. El matrimoni, consta com a propietària d’una casa i d’un camp contigus, anomenada l’Hostalet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713 Josep Garriga Rossell es marida amb Rosa Buch, originària de Vallmanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1727 en el Mas Garriga hi ha una ferreria. Aquesta està a càrrec de Gaspar Ribot (†1745), fill de Dalmau Ribot, ferrer de Sant Dalmai. Gaspar està casat amb Margarida Juny, filla també d’un altre ferrer, aquest de Brunyola, que ocuparan varies dependències de la casa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 el matrimoni sembla estar instal·lat al mas anomenat, Ferrer de Fogars, on Gaspar continua amb el seu ofici, mentre que a la ferreria del Mas Garriga queda a càrrec del seu cunyat, en Miquel Juny († 1734). Aquest darrer, mor jove, amb la qual cosa en Gaspar ha de tornar a la ferreria del Mas Garriga, però aquesta vegada ho fa amb Maria Gorch († 1750), amb qui es casa en segones núpcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial realitzat durant els anys 1737 i 1740, s’esmenta la part del Mas Garriga dedicada a ferreria com a “la Casa d’en Ribot”. En aquells anys, a més del matrimoni, hi consten els fills, Elena, Gaspar, Maria i Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant aquests anys, també consten com habitants de l’altra part de la casa, la Maria Valls (vídua de quaranta-dos anys), amb els seus fills, Eulària (vint anys), Mònica (vuit anys), Francesc i Anastàsia (cinc anys).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El canvi de nom de la casa prové del segle XVIII, quan el 1757, Rafel Roca adquireix la casa i les terres del Mas Garriga. Aquest apareix en els documents parroquials a partir de 1748, quan es casa amb Anna Maria Roqueta i treballaran com masovers del Mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una nota escrita pel rector de la parròquia, Dr. Salvi Fort i Sabater, deixa constància de la compra i recorda que el mas paga delme i primícia de tots els grans i també paga carnalatge al rector de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789, l’hereu dels Roca, en Jacint, es casa amb Maria Sala.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1823, en Salvador Roca Sala, fill i hereu de Jacint i Maria, es casa amb Maria Jalmar de Ramió. La Maria Jalmar mor i Salvador es casa en segones núpcies amb Maria Masferrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1852, Manel Roca i Jalmar, es casa amb Mariana Llunès, amb qui no tindran fills. Després de la mort de la Mariana, en Manel es casa en segones núpcies amb Maria Vilà i Frigola, amb qui tindrà quatre fills (Francesc, Josep, Ramon i Joaquima). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1862 a més de la casa, Manel Roca i Jalmar declara estar en possessió d’una peça dividida en tres quarteres de secà, mitja de sureda, quatre de bosc i vuit quartans d’erm. També declara la peça situada en el Pla d’en Roca, amb onze quarteres de secà, una i mitja d’albereda i una d’erm. La peça de l’ “Alucàs”, que consta de dues quarteres de secà, dues de bosc i mitja d’erm. Una peça en el Pla de la Mata, dividida en dues quarteres i mitja d’albereda i tres i mitja més de terres ermes. En el Camp anomenat de les Ànimes té dues quarteres més de secà. En el Pla de Fogars té un camp amb dues quarteres. A Can Pere hi té una peça de terra que consta de tres quarteres entre bosc i erm. A més té bestiar ramader i una mula per a feinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1872, Manel, novament vidu, es casa en terceres núpcies amb Rosa, (germana de la seva segona esposa) i amb qui tindrà dos fills més, en Joan i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, el propietari de la casa és en Francesc Roca Vilà († 1912), que hi viu amb la seva esposa Maria Serras i Saleta i els seus fills, Manuel († 1913) i Josep, a més del mosso Miquel Prat. Al cens de 1896 la família ha augmentat, ja que hi consten altres fills (Maria, Pilar, Joan i Joaquima), i a més, tenen una minyona, Maria Berenguer i un mosso anomenat Joan Cardona. En el cens de 1909 la família torna a créixer, ja que consta un nen, en Ramon. El mosso en aquest moment és en Josep Pous, i Narcís Solà és el pastor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor el 1912 el cap de família, en Francesc Roca, amb quaranta-sis anys, el mas queda en mans de la vídua i l’hereu, Manuel, que l’any següent mor amb tan sols vint-i-cinc-anys. El daltabaix deu ser gran perquè l’any 1914, tota la família marxa a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És en aquest mateix moment en que, procedents de la Rajoleria, entren a viure a la casa els masovers Josep Poch i Comas, vidu de Maria Camps i Pastells, amb sa germana Maria i la seva filla Francesca (13/03/1908-?). L’any següent, en Josep Poch es casa en segones núpcies amb Teresa Matas i Comas. La Maria, germana d’en Josep també es casa amb Joaquim Pagès de Can Bancells de Martorell. Tenen com a mosso a Josep Verdaguer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1920, els masovers de la casa són el matrimoni Josep Poch i la Teresa Matas amb dues filles, la Francesca, la Gracieta i la Teresina. En aquests anys consten també com a residents a Can Roca, el mosso, Joanet Ollé i Romà i el mestre de Fogars, August Viladesau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Francesca Poch Matas, es casa amb l’hereu de Cal Ferrer (Massanes), Joan Estol, on marxa a viure-hi. L’any 1936, Josep Poch i Comas († 1960) i Teresa Matas i Comes († 1975) són els avis de la casa; la segona de les filles, la Gracieta († 1963) hi viu amb el seu marit, Josep Camps i la seva filla, Remei (1936). També hi viu i el mosso Joan Clua. L’any 1937 neix la Pilar, i el 1943, en Joan. Hi consten empadronats dos mossos, en Joan i en Josep Clos i Nonell. La Teresa, la darrera de les filles, marxa de casa amb quaranta-tres anys, cap a Tordera, per casar-se amb Francesc Pons de Can Verges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1962, Remei Camps i Poch es casa amb Antoni Perich i Gelats i marxa a viure a Cal Carreter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1972, Joan Camps i Poch es casa amb Dolors Nualart i Vives, de Ca l’Agut de Grions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a nota històrica curiosa, en entrar els anys cinquanta del segle passat, Can Roca es converteix, a més de les tasques pròpies de pagès, en la centraleta de correus del poble. Josep Camps i Marlet († 1996) en serà el primer carter. Després de jubilar-se ho portà el seu fill Joan, durant tres anys i l’any 1977, i la seva germana Pilar que ocuparà el càrrec fins l’any 2002.</span></span></span></span></span></p>	41.7352900,2.6729400	472802	4620438		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90795-03p1500103_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90795-01dsc1012_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90795-02p1500104_0.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta en l’inventari dels rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|94	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90799	Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simon-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Simon és un dels masos més importants de Fogars. La masia està situada a l’est del municipi, a tocar del meandre de la Tordera i a llevant del turó homònim. Dominant una gran plana al·luvial a la llera dreta del riu i molt a prop de l’església de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per diversos cossos adossats o no a l’edifici principal, que configuren una construcció closa per dos barris on l’era queda fora del tancat, a l’altre costat del camí i en una feixa més elevada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal, reformat recentment, consta de planta baixa i pis. La coberta té dos nivells és a dues vessants però l’aiguavés que desaigua a la façana de ponent és més alt i llarg que l’aiguavés que desaigua a llevant. En tot cas, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica en els tres eixos de verticalitat. L’eix central també està desplaçat i ve definit pel portal rodó dovellat d’accés, a la planta baixa, i una finestra a la planta pis. D’aquesta finestra destaca l’espitllera que té per sota l’ampit, que juntament amb els brancals i la llinda són de pedra treballada. L’eix dret ve definit per una finestra amb reixa de ferro forjat en planta baixa i una finestra, també amb espitllera a la planta pis, però a un nivell més baix que la planta del cos central. Totes dues tenen els ampits, els brancals i les llindes de pedra treballada. Una única finestra trobem en l’eix de ponent, però també amb ampit, brancals i llinda de pedra. En aquesta finestra no hi ha espitllera. Un pedrís sobresurt a la façana. El parament de la façana principal és arrebossat i pintat de color vi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una sèrie de dependències i cossos envolten el cos principal amb un tancament d’obra i un accés lateral amb petita coberta de teules àrabs a dues aigües i barri de barrots de ferro, de doble fulla.</span></span></span></span></span></p>	08082-50	Polígon 7 Parcel·la 7	<p><span><span><span><span><span>Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ (2007) creuen que la denominació té l’origen en els antics fundadors del mas i situa l’establiment abans de l’any mil. En el fogatge de 1497 consta el nom de “Simon Johan”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el llibre d’òbits més antic que es conserva, de l’any 1576, es troba la primera referència familiar, per la mort de Rosa Blanca Simon. Aquesta ordena en el seu testament una fundació de misses per a la seva ànima.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja a l’any 1580, neix Jerònima, filla de Jeroni Simon i de Felipa Simona. En Jeroni era del mas Planasdevall, però adquireix el cognom per casament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1614, Montserrat Simon, fill de Jeroni i Felipa està casat amb Joana Anna i neix la seva filla Maria Simon. Paula Simona, germana de Joana Anna, es casa l’any 1636 amb Feliu Gotarra de Llagostera. A l’acta de casament consta el celebrant, mossèn Marià Sella i Gener, amb la presència dels sacerdots Joan Pareta, rector de Fogars, i Pere Vilar, resident del priorat de Roca-Rossa i gran assistència de gent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Figura que a l’any 1658 mor Jaume Serra, casat amb Maria Simon, filla de Montserrat i Joana. L’any 1671, el seu fill Josep Simon es casa amb Maria Pujades. L’any 1672, tenen un fill de nom Pau. La Maria Simon mor el 1697.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Maria Pujades mor el mateix any de naixement del seu fill desconeixent si és durant el part. En Josep es casa amb segones núpcies amb una altra Maria. En el llibre de Jaume Fulgaroles i Josep Vilà (2007,169) no queda clar si en Pau és fill del primer matrimoni o del segon, ja que serà l’hereu. Sembla que tindrà dos fills amb el mateix nom i l’hereu serà el segon. Possiblement es degué a la mort del primer. Potser per aquest motiu li van posar el mateix nom. Però es casa amb una Maria i tenen sis fills: Francesc, Pau, Joan, Maria i un altre Pau (?). L’hereu és en Francesc, nascut l’any 1706. Es casa amb Teresa Xurrich i l’any 1738 neix el seu fill Francesc Simon Xurrich. Coneixem el serviment del mas que consta com a bouer en Francesc Vendrell, com a vaquert en Genís Mitjar, l’Elisabet com a minyona, en Salvador Algars és el mosso i l’Antoni Pallicer, el criat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1758, en Francesc es casa en segones núpcies amb Teresa Jalmar. Però mor el 1767.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pau Simon institueix un censal per misses per les ànimes del seu pare Josep i de la seva madrastra Maria, en poder del notari d’Hostalric Pere Gualsa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717 consta que el Reverend Francesc Puig era vicari de Fogars i feia de mestre de minyons a Can Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, segons consta en un llibre de comptes parroquial, el mas Simon paga per tradició primícia de totes les seves terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1753 mor Josep Simon, prevere i reverend a l’edat de cinquanta anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francesc Simon Xurrich es casa amb Teresa Ametller, amb qui tindrà una filla: Teresa Simon Ametller. En segones núpcies es casa amb Maria Matas i Pasqual, l’any 1797. Mor l’any 1819 a l’edat de vuitanta-un anys. La filla es casa el 1797 amb Pau Matas i Pasquals, de Tordera. Tindran un fill: Francesc Matas i Simon. Aquest es casa amb Antònia Crous d’Arbúcies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1750 també hi trobem la família Roca com a masovers. L’any 1756 neix la filla dels masovers: Casilda Roca. Poc temps després, en Rafel Roca compra el mas Garriga que passarà a ser el mas Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1775 hi trobem nous masovers: Francesc Pivingut i Serafina Rossell, amb els seus fills Josep, Joan, Margarida, Maria i Josep. També hi consten les minyones, Mariana Cahun i Serafina Anglès, i el mosso, Francesc Anglès. En una altra masoveria hi vivien en Josep i en Joan Tusell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els masovers que consten l’any 1819 són el matrimoni format per Joan Matas i Pasqual i Cecília Puig i Jordà. El primer és el germà de Pau, el marit de la Teresa Simon. Tenen quatre fills: Pau, Llorenç, Maria i Justa. A més dels masovers figura el servei: Josep Morell, Pau Batlle, Joan Pagès, Isidre Sant Vicenç i Anton Guilló són els mossos; Margarida Ruhí i Sagués és la minyona. Joan Matas mor el 1846 als setanta-un anys i el 1856 ho fa Cecília Puig, als vuitanta anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Francesc Matas i Crous, casat amb Engràcia Rodés. Declaren vint-i-nou quarteres de secà; onze quarteres de sureda; vint-i-quatre quarteres de pollancres, cent tres quarteres de bosc; noranta-dues quarteres de terres ermes i onze quarteres d’arenal. Per extensió seria el segon mas més important de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bestiar de treball constava de vuit bous, una mula, dues eugues i dos rucs. El mas Roure era del mateix propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el mateix cadastre s’hi troba ubicada una resclosa, de la que en deriva una sèquia que desemboca a una altra resclosa situada més avall, a l’altura de la Rocassa. En un llibre d’actes municipals es parla d’aquesta resclosa construïda en un lloc anomenat les Farreres, l’any 1884.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889 el propietari és Ramon Matas i Rodés, conegut com “don Ramon”. Neix el 8 de març de 1859 i mor el 1932 a l’edat de setanta-tres anys. En morir, era vidu de Pilar Cuitó i Barril. El mas estava habitat per masovers: Pau Mercader i Pons, vidu, i Joaquim Mercader i Oller i Joaquima Lloreda, joves; Miquel Mercader Pons, solter i germà de l’avi i Isabel Marceder i Oller, filla de l’avi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 hi trobem la mateixa família. La parella formada pel Joaquim i la Joaquima tenen 4 fills: Pau, Josep, Joan i Francesca. En Joan Alsina figura com a mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1912, el mas passa a mans d’Àngela Guifré i Boada, vídua de Josep Rabassa i propietaris del mas Planasdevall. </span></span></span></span></span></p>	41.7389780,2.6896861	474196	4620843		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-01p1500236.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-02p1500269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-03p1500239.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-04p1500248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-05dsc1349.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90799-p1500253.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una era de considerables dimensions s’aixeca a pocs metres del conjunt, en una feixa més elevada a ponent del camí d’accés a la casa. Està completament coberta de vegetació.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90810	Jaciment arqueològic de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Aquesta zona de protecció arqueològica comprèn les construccions de l’església, el comunidor i la rectoria per la seva rellevància històrica, ja que qualsevol reforma que impliqui remoció del sòl pot aportar dades de caràcter històric-arqueològic de valor documental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església és de planta rectangular, orientada de nord-oest a sud-est, d’una sola nau amb absis semicircular. En la façana principal trobem el sobri programa ornamental, destacant el portal de llinda recta monolítica de grans dimensions on s’hi pot llegir la inscripció: 'JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat dret de l’església, però exempt als quatre vents, hi trobem un comunidor de planta quadrada, amb coberta piramidal de teules àrabs i porxada sostinguda per quatre columnes amb capitells de pedra escairada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La rectoria és una construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent i que un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lela a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cementiri es troba a la banda de migdia.</span></span></span></span></span></p>	08082-59	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390600,2.6801200	473400	4620854		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-01p1500219.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-02dsc1283.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-03p1500166.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90810-04p1500199.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No confondre amb el jaciment de la rectoria vella, conegut com el Pla del Reclam.	98\|94	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90811	Jaciment del Pla del Reclam	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-pla-del-reclam	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV	Queden molt poques restes constructives.	<p><span><span><span><span><span>Aquest jaciment arqueològic es coneix amb diversos noms, fet que pot comportar alguna confusió. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat es coneix com a “Antiga església de Sant Cebrià”. En canvi, en el catàleg de Béns Protegits del POUM de Fogars, s’identifica com a “Jaciment arqueològic Pla del Reclam”. La confusió es pot accentuar si tenim en compte que en el mateix catàleg hi figura un altre jaciment arqueològic identificat amb el nom de “Església de Sant Cebrià i entorn”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el lloc conegut com Pla del Reclam, la tradició oral hi situava l’antiga església i rectoria, com podeu llegir en l’apartat d’història. Amb motiu d’una troballa efectuada per estudiosos del municipi, el juliol de 2004 es va realitzar una primera intervenció arqueològica en aquest lloc destinada bàsicament a confirmar si les restes descobertes pertanyien a l'antiga església de Sant Cebrià. Aquests treballs arqueològics no van poder confirmar o desmentir l'existència de la suposada església, però posaren al descobert un conjunt d'estructures i restes de material ceràmic dels segles XIV i XV.</span></span><br /> <br /> <span><span>Les estructures documentades pertanyen a un edifici de planta rectangular, construït amb murs de tàpia assentats sobre un sòcol de pedres o, en algun cas, directament sobre l'estrat geològic. Aquest edifici, que podria haver sostingut un altre pis, va estar cobert per un sostre de teula àrab i tenia com a mínim un cos adossat. Pel material arqueològic recuperat, sembla que aquest hauria estat abandonat durant la segona meitat del segle XV.<br /> <br /> També es documentà una fase anterior que sobrepassa els límits de la intervenció arqueològica i de la qual no hi ha dades de la seva planta. Aquesta fase sembla correspondre cronològicament al segle XIV i es caracteritza per la documentació d'estrats formats per carbons i cendres, que podrien estar indicant un nivell d'incendi. Sembla que la única estructura conservada d'aquesta fase és un mur que va ser reaprofitat en una fase posterior.<br /> <br /> Les funcions de l'edifici en la seva última fase encara són desconegudes. Sembla clar que es tracta d'un edifici d'hàbitat, ja sigui un mas o l'antiga rectoria.<br /> <br /> Quant al material ceràmic recuperat, aquest es pot classificar entre ceràmiques comunes (fragments d'olles, plats, gerres, poals i llibrells) i vaixella de taula (escudelles i plats). La majoria són produccions catalanes, encara que també hi ha alguna ceràmica de producció valenciana. Altres materials arqueològics recuperats són alguns claus de ferro i petits fragments de vidre blanc i verd.<br /> <br /> El gener de 2005, es va realitzar una prospecció geofísica per tal de definir i delimitar el jaciment. </span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span>Durant la campanya del 2007, es va documentar la totalitat del jaciment. Es tracta d'un espai de 1084 metres quadrats. En aquesta intervenció, es van documentar tres àmbits diferents. El primer és el més gran i no s'ha pogut atribuir-li una funcionalitat concreta més enllà de que no es tracta d'un edifici religiós. Pel què fa al segon àmbit, es tractaria d'un lloc d'emmagatzematge de cereal. La tercera estructura, ja havia estat excavada anteriorment i només es va netejar. Els materials associats corresponen sobretot al moment d'abandonament d'aquest indret, que correspondria al segle XV. Pel que fa a l'estudi documental, ha descartat que aquest conjunt d'habitacions siguin la rectoria de l'església. Les fonts documentals fan pensar que es tractaria de l'antic hostal que hi havia a la zona.</span></span></span></span></span></p>	08082-60	Pla del Reclam	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7383000,2.6845500	473768	4620769		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-02p1500214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90811-03dsc1331.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Entre el 2004 i el 2007 s’hi ha realitzat diverses intervencions arqueològiques:Entre el 5 i el 14 de juliol de 2004, excavació arqueològica sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.El 12 de gener de 2005, prospecció geofísica sota la direcció de Roger Sala, de l’empresa SOT.Del 29 d’agost al 30 de setembre de 2005, excavació sota la direcció d’Adriana Geladó i Prats, de l’empresa Estrats.Entre el 12 de febrer i el 7 de març, intervenció arqueològica sota la direcció de Lourdes Moret Pujol, de l’empresa Arqueociència, SCSL-Els materials fruit de les excavacions arqueològics estan dipositats al Servei d’Atenció als Museus de Pedret.	85	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90813	Rectoria de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cebria-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció de planta rectangular adossada a l’església de Sant Cebrià per la seva façana de ponent. Un passadís comunica per dins les dues edificacions, facilitant les tasques del rector, que és qui hi vivia. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és paral·lel a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p>	08082-62	Polígon 7 Parcel·la 15	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simón, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simón dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simón. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...) quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7390900,2.6803100	473416	4620858		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-01p1500199.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-02dsc1319.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-03dsc1322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90813-04p1500201.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90816	Can Planes d'Avall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-davall	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes s’ubica en una petita plana formada per una vall que transcorre de nord a sud entre el turó Petit i el turó de Sant Corneli. Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig formen un mateix conjunt separats per un petit barri clos. En realitat es tracta de la masia principal i una masoveria. Cap a migdia, separada però estructuralment, hi ha Can Planes d’Amunt que històricament formen part del mateix conjunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En definitiva, Can Planes d’Avall és la masia principal de la finca i ha sofert diverses ampliacions i modificacions fins arribar a l’actual configuració. El resultat és una edificació amb diferents cossos de volums diferents. El cos originari és una masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D’aquesta façana en destaca el portal rodó dovellat. Per un costat se li ha afegit una coberta de terrat pla, amb accés des de la part del darrera i per l’altre un cos adossat de planta baixa i pis que uneix Can Planes d’Avall amb Can Planes del mig. Entre ambdós hi ha un pati empedrat i clos per un barri amb porta doble de fusta. Dins el pati hi ha un pou. Un altre barri comunica amb l’antiga era, ben conservada, que s’alça a llevant. La façana també disposava d’un rellotge de sol, del que només es conserva el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la part posterior, s’aixeca un altre cos que s’adapta al desnivell i guanya una alçada, amb façana orientada al nord i que és l’actual accés a la casa. Es tracta d’un accés elevat que s’hi accedeix per una escalinata, protegit per una marquesina de teules. En aquesta façana s’hi ha afegit una galeria porticada oberta, amb set arcs de mig punt en la part frontal i dos a cada costat. La coberta també és a dues aigües, però la part dreta de la façana te una alçada lleugerament superior i amb una coberta pròpia, també a dues aigües.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tota la planta baixa està destinada a espais de magatzematge, garatge o treball, reservant la planta pis per les àrees residencials.</span></span></span></span></span></p>	08082-65	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>La documentació més antiga conservada de la nissaga Planas és del 29 de gener de 1297, on Raimon Plana i la seva esposa Margarida testen a favor de llur fill hereu, Arnau Plana del mas Plana i totes les seves terres i propietats que tenen pel comte i la comtessa de Cabrera a la parròquia de Fogars. En aquest document també es fa constar una reserva de 1.400 sous barcelonesos per la dot dels seus fills, Guillem Ramon, Bernat i Pere. El document està signat per Pere de Sant Antoni, notari d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1324 Pere i Guillem de Mata de Tordera reconeixen Raimon Plana de Fogars conforme els ha pagat els cinquanta sous i tots els vestits que els devia, en concepte de dot matrimonial per casament de la seva germana amb Pere de Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre pergamí datat posteriorment (1409) consten per primera vegada els cognoms compostos de Planasdevall i Planasdemunt, cosa que fa suposar que ja en aquell moment ja existeixen les dues cases i que per tant, els habitants, de la mateixa família s’instal·len en ambdues cases originant els motius d’avall i de munt. En aquest document Pre Planademunt ven a Pere Planadevall, per un import de deu sous en moneda barcelonesa, una barquera de terra seva que posseeix a la parròquia de Fogars, en el lloc conegut amb el nom de Camp Alemany, de superfície d’una jornada de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1437, Joan Torra de Fogars permuta al seu gendre, Ramon Planadevall una feixa de terra ubicada al lloc Camps Insans del Pla de Fogars, per una situada a la part superior de la descrita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1438 Ramon Planasdevall permuta, amb el seu gendre Joan Torra i la seva esposa Margarida (propietaris del mas Torra) d’uns terrenys situats a Ça Ortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1473, es documenta una venda entre Blas Bruguera (propietari del mas Bruguera) amb Jaume Planasdevall, d’una peça que mesura un jornal de terra i una altra de dos jornals de terra bona, amb tot el que hi ha en elles, per dotze lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 consta el nom de Planadevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1509 Antoni Planasdevall, pagès i propietari útil de Fogars, amb motiu del casament del seu fill també Antoni, amb Astàsia, rebi en herència legítima, el mas Planasdavall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1565 Antoni Planasdevall funda un censal perquè siguin dites les misses per l’ànima de son pare; signat pel notari d’Hostalric, Rafel Jamar Bosom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1570, la família Planasdevall rep el domini útil del seu mas, establert pel monestir de Breda, mentre que en els documents anteriors, el domini directe era dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A través del llibre d’òbits de la parròquia de Fogars, se sap que Antoni Planasdevall estava casat amb Eulària; que aquesta mor l’any 1595. I l’any 1578, el marit, crea una fundació de deu misses anuals, celebradores per l’ànima dels seus pares, per la seva muller i per quan ell mori. El seu fill i hereu s’anomena també Antoni. A partir d’aquí, tenim un seguit de generacions que aniran residint en el mas: Francesc Planasdevall (†1660), maridat amb Teresa (†1676). El seu fill Jacint es casa el mateix any de la mort de la seva mare, amb Margarida Fogueres. Del matrimoni neix l’hereu Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1692, el mas esdevé quarter militar. Hi neix la filla del tinent de dragons Jeroni Mariano, fill de Milà i de la seva esposa, Isabel. Els padrins són, el tinent de dragons, Felip Guerrí i la Margarida Fogueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704, Josep (†1715 víctima d’un accident), fill de Margarida Fogueres i Jacint es casa amb Elena Torrelles (†1764). Del matrimoni neix Francesc Planasdevall i Torrelles. Aquest casament permet ampliar l’heretat dels Planasdevall amb l’adhesió del mas Torrelles de l’Esparra (una casa amb terres de la qual els documents en parlen ja al 1327, com a mas Torreyes).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1728 es casen Francesc Planasdevall i torrelles amb Maria Puigvert. El fill hereu del matrimoni és en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, el mas Planasdevall paga les primícies de totes les seves terres a més del delme de les terres del mas Massart i del delme de carnalatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737 resideix al mas Planasdevall Elena Torrelles, vídua i àvia, Francesc Planasdevall i la seva esposa Maria Puigvert i els seus fills, Maria, Teresa i Rafel a més de la minyona Maria Pulich i els dos mossos (en Jordà i en Riera), el bouer (Vandrell) i el vaquer (Valentí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1774 Josep Planasdevall i Puigvert (†1803) es casa amb Rosa Puigjermenal i Serra, de Ramió. El fill del matrimoni, en Josep, es marida amb Magdalena Sabater. L’any següent, el 1804 neix la seva primera de les filles, Maria, i dos anys després, la Rosa i el 1808, la Justa. L’any 1813 neix en Joan, que serà l’hereu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, i en el padró de 1889 consta com a propietari en Joan (1813-†1890) que morirà solter. En la declaració feta per aquest Joan com a propietari del mas, aquest està en possessió de diverses peces descrites a continuació: una peça anomenada el Bosc on hi ha una quartera i mitja de vinya, vuit quarteres i nou quartans de sureda, noranta-set quarteres de bosc i seixanta-nou quarteres d’erm. En la peca del Puig de Nora declara onze quarteres de secà, cinc quarteres de sureda, sis i mitja d’albereda, vint-i-nou quarteres i mitja de bosc, quaranta dues quarteres i mitja d’erm i dues quarteres i quatre quartans improductives. En la peça de la Camparra, posseeix vuit quarteres de secà, deu quarteres i mitja d’albereda, set i mitja de bosc, set i mitja d’erm i una quartera improductiva. En el Camp de les Merles hi té una quartera i mitja de secà, quatre quarteres d’albereda, dues quarteres de bosc, una d’erm i una d’arenal. En el Camp de les Vinyoles hi té set quarteres de secà, dues i mitja d’albereda i una i vuit quartans d’erm. A la Quintana de Can Planas, hi ha quatre quarteres i mitja de secà, una i mitja de bosc i una i nou quartans d’erm. En el Camp Ferrer, dues quarteres i mitja de secà, mitja d’albereda, una de bosc i una i tres quartans d’erm. En el Camp Roure hi ha quatre quarteres de secà i mitja d’erm. L’Hort conté dues quarteres de secà i tres quartans d’erm. En el Cornellà hi ha una quartera de secà i mitja d’erm. En el Camp Oller, hi té una quartera de secà, mitja quartera de bosc i tres quartans d’erm. En els Camps Joans, hi ha dues quarteres de secà, una i mitja d’albereda, mitja d’erm i tres quartans d’arrenal. Després de les terres declara estar en possessió de quatre bous i dues eugues a més de ramaderia (porc i anyells).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que també tenia un forn de pega, situat en el bosc de Can Planasdevall, entre la casa i l’indret anomenat Saplana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1892 Josep Rabassa i Planasdevall (†1912) n’és el nou propietari (casat amb Àngela Gifré i Boada), que hereta del seu oncle del seu oncle, Joan Planasdevall i Sabater, que va morir sense haver-se mai casat ni tingut descendència directa. L’any 1896 el matrimoni ja té dos fills, Francesc I Joaquim. L’any 1906 ja hi estan censats altres fills (Josep, Dolors i Concepció). A la mort de Josep Rabassa i Planasdevall el 1912, la seva esposa, Àngela Gifré adquireix totes les terres i la casa del mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 continua vivint a la casa l’Àngela Gifré amb els seus fills, Francesc, Joaquim, Josep, Dolors i Concepció, a més de Carme Rabassa, germana del difunt, amb el seu home, Salvador Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 a la casa hi viuen Àngela Gifré (†1938) amb el matrimoni Francesc Rabassa Gifré (†1964) i Rosa Coma (†1971) i els seus dos fills, Josep i Antoni i després en Joan. </span></span></span></span></span></p>	41.7299500,2.6663000	472247	4619847		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-01p1500311.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-02dsc1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-03dsc1412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-04p1500322.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-05p1500328.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90816-06dsc1413.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’era s’alça al costat de llevant de la casa, amb un mur de contenció per la banda septentrional per superar el desnivell del sòl.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90817	Rellotge de sol de Can Planes d'Avall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-davall	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Can Planes d’Avall, a la planta pis, entre les dues balconades. És del tipus vertical, orientat al sud. D’ell només se’n conserva el gnòmon, de vareta i les empremtes deixades per l’esgrafiat de les línies solars, que les diferents capes de pintura de la façana no han esborrat. Sembla que a la part superior, per sobre del gnòmon hi ha un rectangle o caixetí on hi hauria la data o un lema.</span></span></span></span></span></p>	08082-66	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>Can Planes s’ubica en una petita plana formada per una vall que transcorre de nord a sud entre el turó Petit i el de sant Corneli. Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig formen un mateix conjunt separats per un petit barri clos. En realitat es tracta de la masia principal i una masoveria. Estructuralment separada del primer conjunt, a migdia hi trobem can Planes d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En definitiva, Can Planes d’Avall és la masia principal de la finca i ha sofert diverses ampliacions i modificacions fins arribar a l’actual configuració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació més antiga conservada de la nissaga Planas és del 29 de gener de 1297, on Raimon Plana i la seva esposa Margarida testen a favor de llur fill hereu, Arnau Plana del mas Plana i totes les seves terres i propietats que tenen pel comte i la comtessa de Cabrera a la parròquia de Fogars. En aquest document també es fa constar una reserva de 1.400 sous barcelonesos per la dot dels seus fills, Guillem Ramon, Bernat i Pere. El document està signat per Pere de Sant Antoni, notari d’Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1324 Pere i Guillem de Mata de Tordera reconeixen Raimon Plana de Fogars conforme els ha pagat els cinquanta sous i tots els vestits que els devia, en concepte de dot matrimonial per casament de la seva germana amb Pere de Mata.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un altre pergamí datat posteriorment (1409) consten per primera vegada els cognoms compostos de Planasdevall i Planasdemunt, cosa que fa suposar que en aquell moment ja existeixen les dues cases i que per tant, els habitants, de la mateixa família s’instal·len en ambdues cases originant els motius d’avall i de munt. En aquest document Pere Planademunt ven a Pere Planadevall, per un import de deu sous en moneda barcelonesa, una barquera de terra seva que posseeix a la parròquia de Fogars, en el lloc conegut amb el nom de Camp Alemany, de superfície d’una jornada de bous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1437, Joan Torra de Fogars permuta al seu gendre, Ramon Planadevall una feixa de terra ubicada al lloc Camps Insans del Pla de Fogars, per una situada a la part superior de la descrita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1438 Ramon Planasdevall permuta, amb el seu gendre Joan Torra i la seva esposa Margarida (propietaris del mas Torra) d’uns terrenys situats a Ça Ortal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1473, es documenta una venda entre Blas Bruguera (propietari del mas Bruguera) amb Jaume Planasdevall, d’una peça que mesura un jornal de terra i una altra de dos jornals de terra bona, amb tot el que hi ha en elles, per dotze lliures barceloneses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 consta el nom de Planadevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1509 Antoni Planasdevall, pagès i propietari útil de Fogars, amb motiu del casament del seu fill també Antoni, amb Astàsia, rebi en herència legítima, el mas Planasdavall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1565 Antoni Planasdevall funda un censal perquè siguin dites les misses per l’ànima de son pare; signat pel notari d’Hostalrich, Rafel Jamar Bosom.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1570, la família Planasdevall rep el domini útil del seu mas, establert pel monestir de Breda, mentre que en els documents anteriors, el domini directe era dels vescomtes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A través del llibre d’òbits de la parròquia de Fogars, se sap que Antoni Planasdevall estava casat amb Eulària; que aquesta mor l’any 1595. I l’any 1578, el marit, crea una fundació de deu misses anuals, celebradores per l’ànima dels seus pares, per la seva muller i per quan ell mori. El seu fill i hereu s’anomena també Antoni. A partir d’aquí, tenim un seguit de generacions que aniran residint en el mas: Francesc Planasdevall (†1660), maridat amb Teresa (†1676). El seu fill Jacint es casa el mateix any de la mort de la seva mare, amb Margarida Fogueres. Del matrimoni neix l’hereu Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1692, el mas esdevé quarter militar. Hi neix la filla del tinent de dragons Jeroni Mariano, fill de Milà i de la seva esposa, Isabel. Els padrins són, el tinent de dragons, Felip Guerrí i la Margarida Fogueres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704, Josep (†1715 víctima d’un accident), fill de Margarida Fogueres i Jacint es casa amb Elena Torrelles (†1764). Del matrimoni neix Francesc Planasdevall i Torrelles. Aquest casament permet ampliar l’heretat dels Planasdevall amb l’adhesió del mas Torrelles de l’Esparra (una casa amb terres de la qual els documents en parlen ja al 1327, com a mas Torreyes).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1728 es casen Francesc Planasdevall i torrelles amb Maria Puigvert. El fill hereu del matrimoni és en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732, el mas Planasdevall paga les primícies de totes les seves terres a més del delme de les terres del mas Massart i del delme de carnalatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737 resideix al mas Planasdevall Elena Torrelles, vídua i àvia, Francesc Planasdevall i la seva esposa Maria Puigvert i els seus fills, Maria, Teresa i Rafel a més de la minyona Maria Pulich i els dos mossos (en Jordà i en Riera), el bouer (Vandrell) i el vaquer (Valentí).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1774 Josep Planasdevall i Puigvert (†1803) es casa amb Rosa Puigjermenal i Serra, de Ramió. El fill del matrimoni, en Josep, es marida amb Magdalena Sabater. L’any següent, el 1804 neix la seva primera de les filles, Maria, i dos anys després, la Rosa i el 1808, la Justa. L’any 1813 neix en Joan, que serà l’hereu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, i en el padró de 1889 consta com a propietari en Joan (1813-†1890) que morirà solter. En la declaració feta per aquest Joan com a propietari del mas, aquest està en possessió de varies peces descrites a continuació: una peça anomenada el Bosc on hi ha una quartera i mitja de vinya, vuit quarteres i nou quartans de sureda, noranta-set quarteres de bosc i seixanta-nou quarteres d’erm. En la peca del Puig de Nora declara onze quarteres de secà, cinc quarteres de sureda, sis i mitja d’albereda, vint-i-nou quarteres i mitja de bosc, quaranta dues quarteres i mitja d’erm i dues quarteres i quatre quartans improductives. En la peça de la Camparra, posseeix vuit quarteres de secà, deu quarteres i mitja d’albereda, set i mitja de bosc, set i mitja d’erm i una quartera improductiva. En el Camp de les Merles hi té una quartera i mitja de secà, quatre quarteres d’albereda, dues quarteres de bosc, una d’erm i una d’arenal. En el Camp de les Vinyoles hi té set quarteres de secà, dues i mitja d’albereda i una i vuit quartans d’erm. A la Quintana de Can Planas, hi ha quatre quarteres i mitja de secà, una i mitja de bosc i una i nou quartans d’erm. En el Camp Ferrer, dues quarteres i mitja de secà, mitja d’albereda, una de bosc i una i tres quartans d’erm. En el Camp Roure hi ha quatre quarteres de secà i mitja d’erm. L’Hort conté dues quarteres de secà i tres quartans d’erm. En el Cornellà hi ha una quartera de secà i mitja d’erm. En el Camp Oller, hi té una quartera de secà, mitja quartera de bosc i tres quartans d’erm. En els Camps Joans, hi ha dues quarteres de secà, una i mitja d’albereda, mitja d’erm i tres quartans d’arrenal. Després de les terres declara estar en possessió de quatre bous i dues eugues a més de ramaderia (porc i anyells).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que també tenia un forn de pega, situat en el bosc de Can Planasdevall, entre la casa i l’indret anomenat Saplana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1892 Josep Rabassa i Planasdevall (†1912) n’és el nou propietari (casat amb Àngela Gifré i Boada), que hereta del seu oncle del seu oncle, Joan Planasdevall i Sabater, que va morir sense haver-se mai casat ni tingut descendència directa. L’any 1896 el matrimoni ja té dos fills, Francesc i Joaquim. L’any 1906 ja hi estan censats altres fills (Josep, Dolors i Concepció). A la mort de Josep Rabassa i Planasdevall el 1912, la seva esposa, Àngela Gifré adquireix totes les terres i la casa del mas Simon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1915 continua vivint a la casa l’Àngela Gifré amb els seus fills, Francesc, Joaquim, Josep, Dolors i Concepció, a més de Carme Rabassa, germana del difunt, amb el seu home, Salvador Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1925 a la casa hi viuen Àngela Gifré (†1938) amb el matrimoni Francesc Rabassa Gifré (†1964) i Rosa Coma (†1971) i els seus dos fills, Josep i Antoni i després en Joan. </span></span></span></span></span></p>	41.7297800,2.6662500	472243	4619829		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90817-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90817-01dsc1412_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90818	Can Planes del Mig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-del-mig	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII - XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes del Mig no és altra cosa que la masoveria de Can Planes o Can Planes d’Avall. Formen un conjunt unificat des d’un punt de vista arquitectònic, però estan separades per un pati o barri interior al qual s’hi accedeix per un barri amb portalada doble de fusta i portella, amb una petita rampa d’accés empedrada, com el pati. La llinda i brancals d’aquest accés són de pedra treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, les façanes de Can Planes d’Avall i Can Planes del Mig estan confrontades. L’accés a Can Planes del Mig és una porta de llinda recta, sense inscripcions, amb els brancals també de pedra. Al costat dret mateix sobresurt el cos del forn de pa, situat al costat de la llar de foc, com és habitual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció senzilla de planta rectangular aixecada davant per davant de la masia principal. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. La part residencial d’aquesta masoveria és molt menor en relació als espais de treball que s’adossen al costat. Entre la masoveria i la masia hi ha un cos volat amb coberta a doble vessant.</span></span></span></span></span></p>	08082-67	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>Segons els documents, l’any 1858, s’hi instal·len una parella acabada de casar, Florentina Renat (†1896) i Francesc Romaguera i Alomar (†1895) que faran de masovers. La parella tindrà cinc fills (Damià, Carme, Francesc, Francesca i Maria). La propietat però, continua essent de Joan Planasdevall i Sabater, tal i com consta al padró de 1889.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1895 mor Francesc Romaguera i el següent any ho fa la seva esposa. Dels cinc fills, l’hereu, en Damià, continuarà al capdavant de la masoveria amb la seva esposa, Caterina Mercader. Aquesta però mor molt jove, l’any 1898 deixant dos fills petits, en Josep i la Florentina (aquesta nena mor a l’edat de quatre anys). En Damià, es torna a casar amb Àngela Roca l’any 1899. D’aquest matrimoni naixeran set filles (Carme, Joaquima Maria, Loreto, Pilar, Antònia i Agustina).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el censos parroquials de 1906 hi continuen vivint la parella a més de la minyona Caterina Tió i el mosso, Francesc Tresserres, i més endavant, l’any 1920 també hi viurà el mosso Calixt Blanc i els germans Manel i Joaquim Rossell com a pastors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Damià Romaguera (†1932) fou alcalde de Fogars entre els anys 1914 i 1918. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1936 hi estan censats la vídua Àngela Mercader amb el primer fill del seu marit, l’hereu, Josep Romaguera, i la seva esposa Àngela Mercader i els seus dos fills (Damià i Joan). També hi viu a la casa el mosso Joan Nualart.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 el matrimoni, a més d’en Damià i en Joan tenen en Joanet, la Maria i en Francesc. A les dependències de la masoveria hi viuen també dos mossos, en Gabriel Martínez i en Manuel Toledo. La família disposava d’una tartana per anar als mercats d’ Hostalric i de Tordera; una parella de bous fressats i un cavall. A l’era de la finca batien el seu cereal, però també el d’alguns veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1957 la família marxa a Tordera on s’instal·la. I a partir de 1958 s’hi instal·len uns nous masovers: Camil Torrent Pla i Rosa Massaguer Duran. Tindran tres noies i un noi (Dolors, Victòria i els bessons Montserrat i Joan). </span></span></span></span></span></p>	41.7296800,2.6661100	472231	4619817		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-01dsc1409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-02dsc1411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-03dsc1414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90818-04dsc1416.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90878	Can Planes d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-damunt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII - XX		<p><span><span><span><span><span>Can Planes d’Amunt és una masia de planta rectangular situada a migdia de Can Planes d’Avall i del Mig. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Pel costat dret, l’alçada de la coberta és inferior a la resta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana no parteix de cap eix central de verticalitat, ja que sota el carener no es defineix cap obertura i el portal d’entrada es troba desplaçat a la dreta. Es tracta d’un magnífic portal rodó dovellat. En planta baixa també hi trobem tres finestres, protegides per reixes de ferro. Damunt d’una d’elles, s’hi veu una cara antropomorfa esculpida. Figura que ja hem vist en diferents masies del municipi. A la planta pis hi ha quatre finestres, totes elles amb els brancals, ampits i llindes de pedra treballada; totes menys una de llinda recta. L’altra és amb arc conopial. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>S’ha arreglat recentment i s’ha arrebossat el parament i pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p>	08082-68	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1702, Josep Planasdemunt, és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoi Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a mes del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976.</span></span></span></span></span></p>	41.7295100,2.6660700	472228	4619799		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-01p1500366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-02dsc1428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-03p1500352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-04p1500358.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-05p1500356.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90878-06p1500357.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al davant, s’alça una gran era de batre, molt ben conservada.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90879	Rellotge de sol de Can Planes d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-planes-damunt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i que els seu estat general és acceptable, cal preveure una possible restauració del suport de calç i subjectar correctament el gnònom perquè no es desprengui.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol quadrangular, ubicat a la façana de migdia de Can Planes d’Amunt, a la planta pis, perpendicular amb el ràfec de la coberta i a mà esquerra d’una finestra amb la pedra ben treballada i arc conopial. És del tipus vertical declinant, orientat als sud-oest. Està realitzat damunt de l’arrebossat de calç original de la façana i esgrafiat en fresc. Està emmarcat per un marc lineal de color ocre. S’hi pot observar les diferents línies esgrafiades que realitzà el quadranter en el moment de dibuixar i calcular les hores, dividint el rellotge en quatre partions. A la part superior s’hi ha esgrafiat un cercle solar a l’interior del qual hi ha el gnòmon, de ferro. Al seu voltant hi ha quatre estels de vuit puntes amb un botó al mig, pintades també de color ocre. De cada costat del cercle solar neix una branca de fulles d’olivera, sempre esgrafiades i pintades d’ocre que arriben fins a cada extrem del quadrant. Les hores en xifres àrabs de color negrós, assenyalen, des de les 8 del matí, fins a les 6 de la tarda, essent les 12 del migdia l’hora de l’Àngelus, perpendicular al gnònom. Al dessota de la vareta, ben esgrafiada damunt de la línia horària que marca entre dos quarts de dotze i dos quarts d’una, hi ha la lletra “S”. Les línies horàries que marquen les hores són les més llargues, partint del cercle solar, mentre que les mitges hores, només fan uns centímetres, a partir de la línia inferior del marc on es dibuixen les hores.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als extrems inferiors del quadrant es tornen a repetir els mateixos dibuixos decoratius a base de fulles d’olivera i al centre, sembla poder-se llegir, l’any 1887.</span></span></span></span></span></p>	08082-69	Polígon 11 Parcel·la 80	<p><span><span><span><span><span>El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni, rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1702, Josep Planasdemunt és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoni Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a més del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976. </span></span></span></p>	41.7294900,2.6662200	472240	4619796	1887	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-01dsc1423.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90879-02p1500353.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge de sol consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 5461.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90881	Can Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-2	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XV-XXI		<p><span><span><span><span><span>Masia situada en una petita vall que ressegueix el rec de Can Planes, entre Can Merla del Sot i Can Planes. Consta de dos cossos; el cos original de la masia i un cos adossat en angle de 90º a l’esquerra. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos adossat també és de planta baixa i pis. La coberta també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana més llarga. Tant el cos principal com l’adossat han estat objecte d’una remodelació recent. Pel que fa al cos original, la coberta s’ha aixecat, posant el carener a l’alçada del portal d’entrada. El cos adossat, que ja era un afegit posterior, s’ha duplicat en superfície.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana principal destaca el portal rodó, tot i que hi ha al damunt una marquesina de teules. De les tres finestres de la planta pis, dues són originals, però la del balcó, amb arcs lobulats és d’afegit. El parament és arrebossat i pintat i destaquen dos contraforts a cada façana. També destaques les arestes amb pedra treballada.</span></span></span></span></span></p>	08082-70	Polígon 11 Parcel·la 87	<p><span><span><span><span><span>L’any 1797, en el fogatge de Fogars, consta un mas inscrit com a 'el mas d’en Roure'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1562 se celebra el bateig de Paula, filla de Pere Roure i de Joana. Pere Roure Mor l’any 1578.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1605 Joan Roure, maridat a Elisabet (Roure) són els propietaris del mas Roure. El matrimoni mor l’any 1611, deixant deu fills, i forçosament alguns d’ells nascuts bessons: Antoni, Margarida, Pere, Anna, Rafel, Jaume, Martí, Joan, Caterina i Joana. Paral·lelament al matrimoni, en el mas, hi ha constància d’altres Roure que també hi viuen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Roure (†1672), hereu del mas es casa amb Marià Vilà (†1669). Del matrimoni naixeran quatre fills: Joan (1653), Maria (1655), Antoni (1659) i Susanna (1663).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa també hi ha constància del germà de Joan Roure (†1672), l’Antoni, que es casa amb Margarida, i amb la qual tindran un fill, també anomenat Antoni (1619).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació no deixa clar quina branca és la que seguirà amb la propietat, ja que es localitzen nombrosos òbits de fills tan d’un costat com com de l’altra, anomenats sovint de la mateixa manera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals però del segle XVII la família Roure desapareix dels llibres parroquials i s’hi troben anotats els noms de diferents residents i masovers, cosa que fa pensar que el mas tenia edificis annexes al seu voltant o que a més la casa pairal fos compartida. Un exemple és el de 1674, on la família composta per Rafael Ribes i Margarida, habitants en el mas Roure, hi viuen amb la seva filla acabada de batejar. L’any següent també hi consten en Bernat Mas-Joan i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el segle XVIII el mas Roure paga primícies de totes les seves propietats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1884 a través del bateig del nen Miquel, sabem que els seus pares, Josep Pujol i Florensa Estolt, també són habitants al mas Roure. Florensa Estolt (†1691), vídua d’Antoni Roure, s’havia casat en segones núpcies l’any 1677. Un any després de la mort de Florensa, Josep Pujol, vidu, es casa en segones núpcies amb Anastàsia Ribas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1696 Josep Pujol i Anastàsia (o Astàsia) Ribas continuen com a masovers. Han tingut un fill, anomenat Jacint. A més, conviu amb ells o en alguna dependència, Bartomeu Pruna, mestre de cases. La parella tindrà altres fills: Francesc (1698), Astàsia (1701-†1711), Pau (1704), Agnès (1707-†1714).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717, en Francesc Pujol, fill de l’anterior parella, es casa amb Maria Sabater a “la Casa Nova d’en Vidal” ja que està malalta al llit. Dos anys després ja consten com a masovers del mas Roure, i tenen una nena anomenada, Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant tots aquests anys, probablement a la casa hi continuen convivint varis nuclis familiars, tot i que en dependències separades, ja que així consta en el llibre de bateigs. Un exemple és el de 1717, on Joan Rossinyol i la seva esposa Teresa, consten en l’acta de casament com a cambrers del mas Roure. Teresa mor en el moment del part i Joan es casa en segones núpcies amb Maria Anna Ribas. Fins el 1726 aquest matrimoni consten com a cambrers de la casa, inscrits amb tres fills (vius): Magdalena (1719), Pere (1722) i Teresa (1725). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1726 i 1727 també es localitza un tal Jacint Planasdevall i mariana, pagesos, que habiten el mas Roure. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1776, en el llibre parroquial segon de baptismes, es deixa constància del que s’anomena “la casa Gran d’en Roure” on hi viu el matrimoni Joan Poch i Maria Barber. Aquests tindran varis fills. Quan el matrimoni mor, l’hereu, també de nom Joan Poch, casat amb Margarida són els que continuen a la casa Gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entrant en el segle XIX ja es parla de la casa Gran d’en Roure, o de la casa petita o dels cambrers. Sembla confirmar-ho el fet de que a partir d’aquesta època només es trobaran inscrites dues famílies, una a cada edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats a l’any 1836 sembla que arriben uns nous masovers procedents de Tordera. La família estava formada per Josep Vilà (†1877) de Valmanya i de la Josepa Barri (†1849) de Sant Cebrià de Vallalta. L’any 1840 tenen un fill, anomenat Ramon i més endavant tindran la Maria i l’Antònia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquests anys la finca s’unifica i només hi quedarà la família Vilà Barri com a únics masovers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan mor Josepa Barri, el seu espòs, Josep Vilà, per tirar la finca i els fills endavant, es casa en segones núpcies amb Maria Romà i Estaper, amb quin no tindrà descendència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, consta com a propietari Francesc Mates. Aquest declara estar en possessió, a més de la casa, de la peça del mas Roure amb vuit quarteres de secà, quatre quarteres de sureda. Seixanta-dues quarteres de bosc i trenta-dues d’erm. En el Pla de Fogars, hi té tres quarteres i mitja de secà, dos quartants d’albareda, una quartera de bosc i una i mitja de terra erma. A la peça del Sorrall, hi té tres quarteres de secà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari sembla ser el seu fill, Ramon Mates i Rodés. Aquest té registrats a la finca una parella que fan de masovers, la Maria Romà Estapé (†1900), vídua en segones núpcies, de Josep Vilà, que viu amb el seu fillastre, Ramon Vilà, la seva jove, Maria Àngela Olivé Brugada i els dos nets, en Joaquim i la Carolina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, la família està composta pels mateixos integrants anteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens parroquial de 1906, consten inscrits Ramon Vilà Barri </span></span><span><span>(†1926)</span></span><span><span> i Maria Àngela Olivé (†1967) amb el seu fill Joaquim (†1942) i la jove, Consol Camps (†1918) a més dels nets: Ramon, Joan, Josep, Carme i Joaquim. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ramon Vilà i Camps (†1988), l’hereu de Joaquim i Consol continuarà al cap de la masoveria amb la seva esposa, Àngela Saurí Mongé. El fill d’aquest matrimoni rebrà el nom de Joaquim (1922-†2004). Aquest darrer es casa l’any 1947 amb Carme Camps i Marlet, de Can Saboia (1922).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1948 neix la Pilar i el 1951 en Josep.</span></span></span></span></span></p>	41.7278100,2.6661900	472237	4619610		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-01p1500388.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-02p1500373.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-03dsc1436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-04p1500371.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-05p1500377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90881-06p1500359.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Un gran roure s’alça al marge dret de la casa.En el torrent de Can Planes hi tenien una resclosa que permetia regar l’hort durant els mesos d’estiu. La mateixa resclosa servia a les dones per a fer la bugada. En el Sorrall, hi tenien una bassa que omplien amb les aigües pluvials d’escorrentia procedents de Can Sant. Als anys trenta en el pla hi feren construir un pou que s’accionava a través d’una bomba centrífuga i un motor de benzina, la qual cosa significà un gran avenç.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90886	Cal Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Masia situada als peus del bosc d’en Vidal. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Sobre la teulada, s’alça un petit volum com una golfa o assecador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal és austera i amb poques obertures en planta baixa. Destaca el portal rodó dovellat i una finestra al costat esquerre. A la planta pis, les finestres estan molt a prop de la volada de la coberta. Probablement, en aquest costat l’alçada del pis sigui inferior ja que es tracta de la part baixa de la coberta. Hi trobem tres finestres de llinda recta, amb els brancals i ampits també de pedra treballada. També hi trobem pedra treballada en els escaires de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat sense pintar i hi ha un rellotge de sol. Els murs exteriors estan reforçats per contraforts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior es guanya alçada, ja que el terreny fa una mica de desnivell. A la façana de llevant, hi trobem una gran obertura, amb arc de mig punt amb dovelles de pedra. Es tracta de l’entrada per a maquinària agrícola.</span></span></span></p>	08082-75	Polígon 11 Parcel·la 69	<p><span><span><span><span><span>L’onze de gener de 1317, en un pergamí del mas Planasdevall, Guillem Llop d’Hostalric i la seva esposa, venen a Ramon Bonpar dues feixes de terra que tenen al Pla de Fogars, per cent quaranta sous en moneda barcelonesa. Aquestes terres estan sota el domini del comte de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Bonpar es troba esmentat en el fogatge fet per la col·lecta impositora de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1578, “Joan Bonpar (fill de Baldiri i Bartomeva) i madona Antiga Bonpara, muller sua”, propietaris del mas Bonpar, bategen el seu fill, Salvi. L’any 1578 bategen Pere, que en serà l’hereu. I l’any 1582 neix una filla, batejada com a Montserrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1582 Bartomeva Bonpara (mare de Joan Bonpar) consta com a usufructuària del seu espòs, Baldiri Bonpar fins a la seva mort, l’any 1592.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’en Salvi, fill de Joan Bonpar i Antiga Bonpara no se’n sap res. Però sí del fill Pere, que sembla que esdevé l’hereu, i se’l sap casat amb Àngela Bonpara. Varen tenir dos fills, l’Antoni (1611) i en Josep (1615). Aquest matrimoni moren el 1622 i el 1627 respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Antoni Bonpar, es marida l’any 1632 amb Eulària Torra. D’aquest casament naixeran sis fills: Maria, Andreu, Astàsia, Teresa, Pere i Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1637 l’Antoni ven una partida dels “Camps Joans” a Antoni Vidal i també altres peces de terra a Francesc Planasdevall per cent lliures barceloneses. En aquesta darrera venda s’acorda que Francesc Planasdevall haurà de deixar pas de persones i bestiar per la peça de terra de la Roureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, en Bernat Bonpar Torra, fill d’Antoni Bonpar i Eulària Torra, signa com a testimoni d’un testament d’un veí, i l’any 1670 és l’administrador de la confraria del Jovent. També se sap que anualment havia de pagar a l’obra de l’església, quatre mesures de mill per dret de Sagristia i vuit ardits pel dret del Ciri Pasqual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1718, en una nota referenciada en el mas Massó Gros sembla que Jaume Massó, d’ofici carreter, havia adquirit ja feia uns anys el mas Bonpar. En tot cas la nota diu el següent: <em>“Als cinc de mars fa lo hereu Bonpar de Fogas per anima de Ramon Bonpar un censal per misses. Vui paga Jaume Massó carreter, per haverse carregat los mals quant compra la casa i bens de dit Bonpar. Vull es son fill Sebastià Massó i dia cinc de mars de 1718 paga Josep Massó son net. Ha pagat fins l’any 1717”. </em>Quan Jaume Massó adquireix el mas amb les terres es compromet a continuar pagant el censal per les misses per a Ramon Bonpar. El compromís de pagament d’aquestes misses es va repetint durant anys : <em>“Paga Massó Gros de Fogars, les misses anuals de 1732 a 1757”. </em>Entre 1732 i 1787, en el pagament dels censals, la casa es troba escrita amb els noms de Massó, Massó Gros o Carreter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cognom Massó a Fogars ja es troba documentat l’any 1615, a través del bateig de Bernat, fill de Sebastià Massó, d’ofici braser, i la seva esposa Maria. Jaume Massó és probablement un fill de Sebastià, que hauria exercit de carreter i pagès al mas Torra de Fogars. L’any 1660 Jaume Massó i carreter del mas Torra i la seva esposa Maria, tenen un fill, Joan. L’any 1662, neix en Sebastià i entre 1665 i 1668 naixeran la Maria i en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, Jaume Massó adquireix a l’hereu del mas Roure, una peça anomenada la Barquera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1693 es marida el fill de Jaume Massó, Sebastià Massó, també carreter i pagès, amb Maria Carreres. Tenen diversos fills, però l’hereu serà en Joan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor la mare, Maria, que en el llibre d’òbits es llegeix “Maria Massó, vídua de Jaume, enterrada on s’acostuma a enterrar els de la Casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor l’esposa de l’hereu Joan, Maria Carreres durant el part on hauria tingut bessonada. I l’any següent mor el marit “enterrat en lo vas de casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant aquests anys i posteriors, el mas tindrà servei de masoveria, cambreria, amb la qual cosa, en els censos hi consten inscrites altres famílies amb els seus fills respectius.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII el mas Massó o Carreter, continuarà pagant les primícies de totes les seves terres i deu mesurons i mig de forment de vigílies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713, Josep Massó (fill de Sebastià i Maria) es casa amb Paula Garolera. Tenen varis fills però ell morirà tres anys després “en escolar-se-li la sant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador, l’hereu del matrimoni anterior es casa amb Margarida Coronella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 viuran a la propietat dues famílies: el matrimoni Josep i Teresa Jordà amb la minyona, Teresa Fort de setze anys, i el matrimoni compost per Pere Cassart, rajoler d’ofici i Rosa Melcior amb cinc fills. Sembla que aquest darrer matrimoni només hi restarà un any ja que l’any següent resideixen al mas anomenat Massó Petit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1771, en una relació de confrares del Roser de Fogars, hi ha Salvador Massó i Garolera i Margarida Coronella, sense fills, residint al mas Massó Gros o Carreter i amb ells, també hi consten uns masovers (Narcís Compte i Agnès Roquer i tres nens).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador Massó i Garolera mor l’any 1789 sense descendència, però testa a favor dels seus nebots: Maria Pi i Massó amb el seu marit, Adjutori Planas. Aquests es traslladen al mas Carreter amb el seu fill i conviuran amb la padrina Margarida, fins que aquesta mor l’any 1806.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1803 Josep Planas Pi, dit Massó, l’hereu, es casa amb Maria Monger. El 1815 tenen una filla, Rosa Planas i Monger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1840, Rosa Planas i Monger (†1883) es marida amb Antoni Perich i Verneda (†1882). Tindran tres fills: l’Esteve, en Joaquim i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 Antoni declarava posseir set quarteres de secà, dues quarteres de sureda, seixanta-tres quarteres de terres ermes, divuit quarteres i nou quartans d’improductives. Entre aquestes terres hi havia els camps Sant i Costes de Plaça, al final del qual hi ha la Font de Cal Carreter, avui abandonada. A poca distància, al camp més fondo hi havia una mina que permetia omplir un safareig per fer bugada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Camp Joans, hi tenia una quartera de secà, dues quarteres d’albareda, una de bossc i dues improductives. A les terres del Pla de Fogars, hi ha una quartera de secà i nou quartans d’erm. També declara ser propietari de terres de Sant Corneli. A més disposaven de tres bous. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, l’hereu de l’Antoni i la Rosa és l’Esteve Perich i Planas, casat amb Teresa Pons i Nualart, que s’havien casat l’any 1872. Els seus descendents són l’Antoni i la Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 consten inscrits al mas les següents persones a més de la família: Esteve Perich, Teresa Pons, Antoni Perich Pons, Carolina Perich Pons, Joan Amargant i Josep Gelmar, com a mossos i Llorenç Marquès, com a minyona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 es casa Antoni Perich Pons amb Àngela Gelats, que continuen a la casa amb els pares. Quan mor l'avi Esteve, l’any 1915, la família es trasllada a viure a Hostalric. Així que al mas s’hi instal·laran una família que farà de masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1917 els masovers són Joaquim Grimal i Maria Xandri amb els seus fills, Joan, Teresa, Pepet i Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 sembla que canvia de masovers: Joaquim Sassanedes casat amb Teresa Clua i els fills, Maria, Francesca, Josep i Carles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930, Joaquim Sassanedes perd la seva esposa i marxa amb els fills cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1933 s’hi troben inscrits Rafel Montfulleda i Carme Vilà amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil, els censos de 1940 a 1950 indiquen com a propietaris Antoni Perich i Pons (†1964) i Àngela Gelats i Negrell (1966), amb els seus fills Antoni i Elisa.</span></span></span></span></span></p>	41.7328400,2.6643900	472090	4620169		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-01p1500410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-02dsc1442.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-03dsc1443.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90886-05p1500420.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Davant la façana hi ha un pou d’aigua.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90887	Rellotge de sol de Can Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-carreter	<p><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></p> <p><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></p> <p><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></p>	XIX	El suport està en bon estat de conservació i el gnònom ben consolidat, però l’esgrafiat i el dibuix estan completament esborrats.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de pla rectangular ubicat dessota el carener de la façana principal de Cal Carreter, a mà dreta del portal dovellat. És del tipus vertical declinant, realitzat amb una capa de morter de calç que sobresurt de l’arrebossat de la façana principal de la casa. S’identifica un marc estret esgrafiat a tot el seu voltant, i a l’interior d’aquest un segon marc, més ample on devien situar-se les hores. A la part superior del quadrant hi ha un cercle solar de dimensions considerables amb el gnòmon, de vareta de ferro al centre. Sembla haver estat consolidat <em>a posteriori</em> i el contorn està pintat amb un color groguenc. </span></span></span></span></span></p>	08082-76	Polígon 11 Parcel·la 69	<p><span><span><span><span><span>L’onze de gener de 1317, en un pergamí del mas Planasdevall, Guillem Llop d’Hostalric i la seva esposa, venen a Ramon Bonpar dues feixes de terra que tenen al Pla de Fogars, per cent quaranta sous en moneda barcelonesa. Aquestes terres estan sota el domini del comte de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Bonpar es troba esmentat en el fogatge fet per la col·lecta impositora de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1578, “Joan Bonpar (fill de Baldiri i Bartomeva) i madona Antiga Bonpara, muller sua”, propietaris del mas Bonpar, bategen el seu fill, Salvi. L’any 1578 bategen Pere, que en serà l’hereu. I l’any 1582 neix una filla, batejada com a Montserrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1582 Bartomeva Bonpara (mare de Joan Bonpar) consta com a usufructuària del seu espòs, Baldiri Bonpar fins a la seva mort, l’any 1592.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’en Salvi, fill de Joan Bonpar i Antiga Bonpara no se’n sap res. Però sí del fill Pere, que sembla que esdevé l’hereu, i se’l sap casat amb Àngela Bonpara. Varen tenir dos fills, l’Antoni (1611) i en Josep (1615). Aquest matrimoni moren el 1622 i el 1627 respectivament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Antoni Bonpar, es marida l’any 1632 amb Eulària Torra. D’aquest casament naixeran sis fills: Maria, Andreu, Astàsia, Teresa, Pere i Bernat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1637 l’Antoni ven una partida dels “Camps Joans” a Antoni Vidal i també altres peces de terra a Francesc Planasdevall per cent lliures barceloneses. En aquesta darrera venda s’acorda que Francesc Planasdevall haurà de deixar pas de persones i bestiar per la peça de terra de la Roureda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, en Bernat Bonpar Torra, fill d’Antoni Bonpar i Eulària Torra, signa com a testimoni d’un testament d’un veí, i l’any 1670 és l’administrador de la confraria del Jovent. També se sap que anualment havia de pagar a l’obra de l’església, quatre mesures de mill per dret de Sagristia i vuit ardits pel dret del Ciri Pasqual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels volts de 1718, en una nota referenciada en el mas Massó Gros sembla que Jaume Massó, d’ofici carreter, havia adquirit ja feia uns anys el mas Bonpar. En tot cas la nota diu el següent: <em>“Als cinc de mars fa lo hereu Bonpar de Fogas per anima de Ramon Bonpar un censal per misses. Vui paga Jaume Massó carreter, per haverse carregat los mals quant compra la casa i bens de dit Bonpar. Vull es son fill Sebastià Massó i dia cinc de mars de 1718 paga Josep Massó son net. Ha pagat fins l’any 1717”. </em>Quan Jaume Massó adquireix el mas amb les terres es compromet a continuar pagant el censal per les misses per a Ramon Bonpar. El compromís de pagament d’aquestes misses es va repetint durant anys : <em>“Paga Massó Gros de Fogars, les misses anuals de 1732 a 1757”. </em>Entre 1732 i 1787, en el pagament dels censals, la casa es troba escrita amb els noms de Massó, Massó Gros o Carreter. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cognom Massó a Fogars ja es troba documentat l’any 1615, a través del bateig de Bernat, fill de Sebastià Massó, d’ofici braser, i la seva esposa Maria. Jaume Massó és probablement un fill de Sebastià, que hauria exercit de carreter i pagès al mas Torra de Fogars. L’any 1660 Jaume Massó i carreter del mas Torra i la seva esposa Maria, tenen un fill, Joan. L’any 1662, neix en Sebastià i entre 1665 i 1668 naixeran la Maria i en Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, Jaume Massó adquireix a l’hereu del mas Roure, una peça anomenada la Barquera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1693 es marida el fill de Jaume Massó, Sebastià Massó, també carreter i pagès, amb Maria Carreres. Tenen varis fills, però l’hereu serà en Joan. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor la mare, Maria, que en el llibre d’òbits es llegeix “Maria Massó, vídua de Jaume, enterrada on s’acostuma a enterrar els de la Casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1709 mor l’esposa de l’hereu Joan, Maria Carreres durant el part on hauria tingut bessonada. I l’any següent mor el marit “enterrat en lo vas de casa Bonpar”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant aquests anys i posteriors, el mas tindrà servei de masoveria, cambreria, amb la qual cosa, en els censos hi consten inscrites altres famílies amb els seus fills respectius.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVIII el mas Massó o Carreter, continuarà pagant les primícies de totes les seves terres i deu mesurons i mig de forment de vigílies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1713, Josep Massó (fill de Sebastià i Maria) es casa amb Paula Garolera. Tenen diversos fills però ell morirà tres anys després “en escolar-se-li la sant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador, l’hereu del matrimoni anterior es casa amb Margarida Coronella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1740 viuran a la propietat dues famílies: el matrimoni Josep i Teresa Jordà amb la minyona, Teresa Fort de setze anys, i el matrimoni compost per Pere Cassart, rajoler d’ofici i Rosa Melcior amb cinc fills. Sembla que aquest darrer matrimoni només hi restarà un any ja que l’any següent resideixen al mas anomenat Massó Petit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1771, en una relació de confrares del Roser de Fogars, hi ha Salvador Massó i Garolera i Margarida Coronella, sense fills, residint al mas Massó Gros o Carreter i amb ells, també hi consten uns masovers (Narcís Compte i Agnès Roquer i tres nens).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Salvador Massó i Garolera mor l’any 1789 sense descendència, però testa a favor dels seus nebots: Maria Pi i Massó amb el seu marit, Adjutori Planas. Aquests es traslladen al mas Carreter amb el seu fill i conviuran amb la padrina Margarida, fins que aquesta mor l’any 1806.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1803 Josep Planas Pi, dit Massó, l’hereu, es casa amb Maria Monger. El 1815 tenen una filla, Rosa Planas i Monger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1840, Rosa Planas i Monger (†1883) es marida amb Antoni Perich i Verneda (†1882). Tindran tres fills: l’Esteve, en Joaquim i la Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 Antoni declarava posseir set quarteres de secà, dues quarteres de sureda, seixanta-tres quarteres de terres ermes, divuit quarteres i nou quartans d’improductives. Entre aquestes terres hi havia els camps Sant i Costes de Plaça, al final del qual hi ha la Font de Cal Carreter, avui abandonada. A poca distància, al camp més fondo hi havia una mina que permetia omplir un safareig per fer bugada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Camp Joans, hi tenia una quartera de secà, dues quarteres d’albareda, una de bosc i dues improductives. A les terres del Pla de Fogars, hi ha una quartera de secà i nou quartans d’erm. També declara ser propietari de terres de Sant Corneli. A més disposaven de tres bous. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, l’hereu de l’Antoni i la Rosa és l’Esteve Perich i Planas, casat amb Teresa Pons i Nualart, que s’havien casat l’any 1872. Els seus descendents són l’Antoni i la Carolina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 consten inscrits al mas les següents persones a més de la família: Esteve Perich, Teresa Pons, Antoni Perich Pons, Carolina Perich Pons, Joan Amargant i Josep Gelmar, com a mossos i Llorenç Marquès, com a minyona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1909 es casa Antoni Perich Pons amb Àngela Gelats, que continuen a la casa amb els pares. Quan mor l'avi Esteve, l’any 1915, la família es trasllada a viure a Hostalric. Així que al mas s’hi instal·laran una família que farà de masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1917 els masovers són Joaquim Grimal i Maria Xandri amb els seus fills, Joan, Teresa, Pepet i Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1923 sembla que canvia de masovers: Joaquim Sassanedes casat amb Teresa Clua i els fills, Maria, Francesca, Josep i Carles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1930, Joaquim Sassanedes perd la seva esposa i marxa amb els fills cap a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1933 s’hi troben inscrits Rafel Montfulleda i Carme Vilà amb el seu fill Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després de la Guerra Civil, els censos de 1940 a 1950 indiquen com a propietaris Antoni Perich i Pons (†1964) i Àngela Gelats i Negrell (1966), amb els seus fills Antoni i Elisa.</span></span></span></span></span></p>	41.7328000,2.6643900	472090	4620164		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90887-01dsc1442_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta en l’inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90888	Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-8	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX	Els diferents adossats que s’hi han afegit amb el temps han amagat l’estructura original.	<p><span><span><span><span><span>Can Torres és un antic mas que ha sofert modificacions i ampliacions durant molt de temps. És de planta irregular formada per la unió de diversos cossos. Actualment la part residencial és moderna i no té cap interès arquitectònic o patrimonial. A més, oculta la part antiga del mas, amb entrada per la façana nord, on s’observa un magnífic portal rodó dovellat. Aquest cos és de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El que sí que s’observa és que es troba aixecat damunt la roca, que en algun punt el pa de sauló ha estat retallat per aixecar-hi murs. Galliners, pallisses i estances vàries envolten l’estructura original.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva l’era i al seu costat una bassa excavada a la roca amb el baixador murat, que servia per abeurar les vaques i eventualment per refrescar-les quan feia calor.</span></span></span></span></span></p>	08082-77	Polígon 11 Parcel·la 83	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de 1497 ja consta el mas Torra. La primera referència escrita dels seus habitants és localitza en un llibre de bateigs de 1561, quan Julià Torra i madona Francesca Torra, sa muller, bategen el seu fill, Baldiri.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1577 en són propietaris Miquel Torra i Montserrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1595 Miquel i Montserrada bategen la seva filla Anna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Miquel Torres i Margarida, descendents de Miquel i Montserrada, bategen el seu primer fill, Miquel i més endavant Maria, Anna i Margarida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1685 mor l’esposa i Miquel Torres es casa en segones núpcies amb Maria Jordà, també vídua. Un any després neix la seva filla Paula.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el segle XVII associats a la casa, s’hi localitzen masovers. L’any 1636 amb la família de Salvi Bech; l’any 1638, Antoni Planas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Miquel Torres, fill i hereu de Miquel Torres i Margarida, es marida l’any 1710 amb Paula Planasdemunt, veïns. Es casen a l’Església del Mercadal de Girona pel rector Narcís Nadal. Tenen un hereu, Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1714 mor el mosso del mas Torres, anomenat Segimon Muntaner a causa de la caiguda del roure gros de prop de l’era, per fer llenya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1717, Josep Fàbregas i Maria també viuen en alguna dependència o annex de la casa com a cambrers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hereu Josep es casa l’any 1747 amb Margarida Bruguera, de Ramió. L’any següent neix el seu primer fill, Josep, i el 1752 la filla, Agnès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1761 mor Margarida Bruguera i llavors, el mateix any, el seu espòs, vidu, es casa en segones núpcies amb Maria Masferrer, vídua de Pere Torrelles, de Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1779, Josep Torres i Bruguera es marida amb Magdalena Morer i Pujol, de Massanes. L’any 1780 neix l’hereu, Cebrià. L’any 1788 tenen trigèmins, que són batejats amb els noms de Llorenç, Serafina i Rita. Més endavant tindran dos fills més, Francesc i Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1804, Cebrià es casa amb Teresa Cassart i Soliva. Del matrimoni neixen dos fills: Joan (1804) i Miquel (1806).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, Teresa Cassart mor i Cebrià es casa l’any següent en segones núpcies amb Maria Vendrell, de Grions, que morirà el 1841. El mateix any, Cebrià es torna a casar, en terceres núpcies amb Maria Planas d’Hostalric. L’any 1842 neix una filla: Rosa Torres i Planas que serà la pubilla del mas. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1845 mor Cebrià Torres Morer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1861, Rosa Torres Planas es casa amb Josep Oller o Ollé Poch, de Fogars. L’any 1863 neix el primer fill, Joan, i l’any 1865 el segon, en Pau. L’any 1868, neix en Joaquim.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, la propietat és de Rosa Torres. Declara posseir un aquartera i set quartans de secà, mitja quartera de sureda i vuit quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, en el padró consta com a propietari Josep Ollé o Oller Poch, vidu de Rosa Torres, que hi viu amb els seus fills Joan i Pau. L’any 1894 en Pau Ollé Torres es casa amb Rosa Romà i Illas i resten al mas amb el pare.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1903 hi estan censats els matrimoni Quirze Mercader i Carolina Vilà, que l’any 1916 encara hi viuen, els seus fills, Àngela i Francesc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1939 mor en Quirze i l’any 1941, la Carolina. A la mort del pare, en Francesc Mercader Vilà es casa amb Dolors Basí i Casadellà, que tindran varis fills: la Rosa (1940) i en Josep (1943).</span></span></span></span></span></p>	41.7299600,2.6641600	472069	4619849		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-01dsc1447.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-02p1500437.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-04dsc1446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90888-dsc1459.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007) parlen de les restes murades al voltant de la part més antiga de l'edificació que podrien fer suposar en l'existència d'una possible construcció amb torre i emmurallada. Però això només es podrà verificar amb una prospecció arqueològica autoritzada.Segons els autors, assenyalen una part de l’actual edifici (vessant nord-est) com a Can Serra del qual l’any 1737 en seria propietari Marià Serra i la seva esposa Coloma, que hi viuen amb els seus fills (Francesc i Rosa) i la minyona, Magdalena Teixidor. L’any 1767, la casa hauria passat a mans de Mateu Reiner, rajoler d’ofici. Varis dels seus fills, serien rajolers del mas Vidal.En el cadastre de 1862 continua la família Reiner, amb un dels descendents, Josep. Declara posseir dues peces de terra (una quartera i dos quartans de secà i la Quintana on declara tenir tres quarteres i tres quartans de secà i dos quartans d’erm). En el padró municipal de 1889 els descendents Reiner continuen com a propietaris tot i residir a Barcelona. Segons els autors, aquesta casa hauria estat fortificada amb una muralla de la qual encara se’n conserven algunes restes així com les restes d’un mur reforçat que formava part de la presó.A la banda nord del conjunt, sota un primer cobert actualment fet amb bigam de fusta i fibrociment, es descobreix la façana principal de la casa, semblant a Cal Carreter. Una estructura murària amb vàries obertures de pedra i reixes de ferro i una portalada dovellada amb marxapeus de pedra. Els autors del llibre esmentat en la bibliografia, parlen de Can Perris, que en el cadastre municipal de 1862 consta com a propietat de Josep Anglès. Es declara posseir una peça de terra anomenada la Vinya d’en Perris, amb quatre quartans de secà, nou quartans de secà, dues quarteres de vinya i una quartera d’erm. També declara tenir dues peces de terra de sis quartans de secà, una quartera de bosc i onze quartans de terra erma. L’any 1889, i segons el padró, en aquesta casa hi viurien els propietaris, Tomàs Pagès Anglès i Munda Riera i Massaguer amb el seu fill Francesc, fins l’any 1903. A la mort de l’esposa, la casa hauria estat annexionada al mas Torres, o Can Torres.Certament es tracta d’una construcció antiga que ha anat sobreposant-se amb annexos i afegits que res tenen a veure amb la construcció original. Dessota el galliner s’observen encaixos realitzats en el pa de sauló i estructures que podrien fer suposar com bé diuen els autors en una possible construcció amb torre i emmurallada, però només una inspecció ocular ben feta i un sondeig arqueològic podria aportar llum a aquest entrellat.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90889	Can Llobet de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-de-dalt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XXI		<p><span><span><span><span><span>Can Llobet de dalt és una masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L’aiguavés que desaigua al nord és més llarg que el que desaigua a migdia. Al costat dret (llevant) hi té adossada Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De la façana principal destaca el portal rodó dovellat i la finestra que té al damunt, amb els brancals, ampit i llinda de pedra treballada. El parament és arrebossat sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Alguns cossos, destinats a finalitats agrícoles, s’adossen per la façana de llevant, unint Can Llobet de dalt amb Can Llobet de baix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant hi ha l’era hi un paller amb una pedra amb l’any 1834 gravat. És de planta quadrangular i la coberta, a dues aigües, ha estat refeta per tal d’evitar-ne la degradació.</span></span></span></span></span></p>	08082-78	Polígon 11 Parcel·la 67	<p><span><span><span><span><span>La data més antiga que fa referència al mas Llobet es localitza en un capbreu datat del mes de gener de 1293, entre el mas Llobet i el monestir de Breda, i signat a Hostalric. D’aquest capbreu també se’n troba una referència en un llibre de comptes de l’obreria de l’Església de Fogars de l’any 1634.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 el mas Llobet s’esmenta en el fogatge realitat en la col·lecta de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1515, en un pergamí del Mas Planasdevall s’esmenta Joan Llobet, fill d’Antoni Llobet i la seva esposa, constitueixen a Caterina, vídua de Narcís Planasdevall de Sant Cebrià de Fogars, la quantitat de seixanta lliures barceloneses, a més de totes les armes i arnés que seran l’aportació de Joan Llobet com a dot matrimonial en el seu maridatge amb Caterina Planasdevall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el primer llibre de desposoris de la parròquia de Fogars es fa constar que l’any 1621, Joan Llobet, senyor útil i propietari del mas Llobet, crea un censal de terres a l’obra de l’Església pel preu de vint lliures i una pensió anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1634 Montserrada Llobeta, vídua de Joan Llobet, testa per la seva ànima dos perpetus aniversaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1647 Bernat Cervera, dit Llobet es marida amb Teresa Llobeta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Miquel Llobet, fill de Bernat i Teresa i hereu, es casa amb Maria Planasdevall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652 Fra Josep Llobet, de l’ordre de Sant Francesc de Paula, serveix la rectoria i l’església de Fogars i celebra dos baptismes. Podria tractar-se d’un germà de Miquel Llobet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 Pere Llobet i Planasdevall, fill de Miquel Llobet i Maria Planasdevall es casa amb Maria Rosa Miró, amb la qual tindran un fill hereu, anomenat Diego.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1732 els Llobet pagaven la primícia de totes les terres i dels camps anomenats Valldejuli i la Coma i també el delme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el llibre de desposoris, l’any 1779 es deixa constància del casament d’Antoni Llobet, fill de Diego Llobet Miró I Mariana Torrent, amb Elena Planasdevall i Puig. El seu fill Francesc, es casa l’any 1805 amb Mariana Ramilans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1838, Joan Llobet Ramilans, es marida amb Teresa Vendrell i Bibot. Malauradament, el 1839 mor l’hereu amb vint-i-vuit anys. La seva filla, que no coneixerà, Maria Montserrat Llobet Vendrell es casa a l’edat de tretze anys, l’any 1852, amb Esteve Planasdemunt i Ruscalleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el registre cadastral de 1862 el mas posseeix dotze quarteres i mitja de secà, tres i mitja de vinya, una i dos quartans de sureda, trenta quarteres de bosc, divuit de terra erma i dues i mitja d’improductives. En el Pla de Fogars tenia tres quarteres d’albereda i una quartera i dos quartans d’arenal. En la peça del Sorral hi declara tres quarteres de secà, quatre d’albereda i cinc i mitja d’erm. I a la peça de la Ribera posseeixen una quartera i mitja d’albereda i dues de terra erma. Com a bestiar feiner, declara tres bous i un ruc. I també varis caps de ramaderia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX es fa esment del mas Llobet com Can Llobet o el mas Llobet de Dalt i Can Llobet de Baix, que està en part annexada per la façana nord de la casa antiga, per on es comunicaven interiorment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que els Llobet passaran a viure a la casa nova, probablement amb més comoditats, mentre que Can Llobet de Dalt és ocupat pels masovers Joan Camps i Poch i Rita Pastells i Vendrell amb els seus fills, Llorenç, Joan, Antolin, Magalena, Maria, Àngela i Consol, procedents de Can Xicu Camps. Durant més d’un segle, l’antic mas serà habitat pels descendents d’aquests masovers.</span></span></span></span></span></p>	41.7334500,2.6677300	472368	4620236		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-01dsc1473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-02p1500445.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-03p1500446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-04p1500453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90889-05p1500451.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91196	Ermita de Sant Corneli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIGAU, David i OLIVARES, David (2006). El patrimoni arqueològic de Fogars de La Selva (La Selva, Girona). Informe sobre l’estat del patrimoni arqueològic per l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).</span></span></span></span></span></p>	XIII-XIX	No queden restes visibles. En part per una primera destrucció, durant la guerra del francès, i després per, segons informació oral, haver estat arranat modernament amb una màquina.	<p><span><span><span><span><span>El turó de Sant Corneli, ubicat al sud del terme municipal i amb una alçada de 185 metres snm, és un dels paratges naturals reconeguts del municipi de Fogars de La Selva. A la seva part alta, s’hi alçava l’antiga ermita de Sant Corneli i, segurament, també el que es coneix com casa de Sant Corneli. Aquesta podria tractar-se de dependències relacionades amb l’ermita transformades en masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Avui en dia és difícil reconèixer cap estructura ja que fou arranat antròpicament de forma intencionada. Es poden observar enderrocs, sobretot al vessant septentrional del turó on també s’observen restes d’elements constructius com ara teules. Però la perspectiva arqueològica de trobar estructures és encara alta, encara que siguin estructures negatives, com ara rases de fonamentació o sitges.</span></span></span></span></span></p>	08082-96	Polígon 11 Parcel·la 99	<p><span><span><span><span><span>Cap el 1200, Pere gros de Fogars i els seus familiars feren donació a Guerau el Puig Montells (Turó de Sant Corneli) amb la finalitat de construir-hi una església en honor a Sant Corneli, sempre amb el consentiment del bisbe de Girona. L’any següent, Pere Canadell de Guerau s’havia afegit als iniciadors. D’altres fonts el citen com a primer prior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1017, Guerau comte d’Urgell i vescomte de Cabrera en cedí el domini al monestir agustinià de Santa Maria de Roca-rossa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un informe de l’any 1391 redactat per una comissió indica l’incendi patit per l’ermita 40 anys abans i expressant la voluntat de vendre-la, com així va ser al Síndic d’Hostalric per un valor de 400 florins d’or. Hi visqueren ermitans als que es donà autorització per escollir-se els confessors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1397 es documenta per un costat una comissió per informar d’una concòrdia, proposada pels ermitans amb el rector de Fogars, a propòsit de primícies i una aprovació de contracte entre el monestir de Roca-rossa i fra Andreu Torranella, ermità de Sant Corneli, segons el qual haurà de satisfer al monestir de cent sous anuals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1403 es dóna llicència per celebrar-hi missa i demanar caritat amb altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una nota del llibre parroquial de censals, s’informa d’una venda del 30 d’agost de 1563, de la casa, terres i altres drets e Sant Corneli. Consta feta a la notaria de Tordera. Un altre fragment de la nota diu que el 13 de juliol de 1593 en el manual 20 de la “Cúria Eclesiàstica Gerundencis, foli 202” hi consta la concòrdia que es fa per dita venda. Comprèn a més dels drets de primícies, les terres, la casa de l’anacoreta i la capella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant els segles XVII i XVIII, els administradors de la caixa de la confraria de Sant Corneli donen comptes anuals de les despeses per consum i manteniment de l’ermita. En destaquen les ocasionades pels actes del 16 de setembre, festa del patró: músics, paraments de la capella i l’assistència de dos preveres a l’ofici i a la processó. D’aquesta confraria sempre en formaven part els hereus del mas Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810 patí la destrucció per part de les tropes franceses i ja no es va tornar a refer.</span></span></span></span></span></p>	41.7201300,2.6669700	472299	4618757		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-01p1500544.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-02p1500545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-03p1500549.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-04p1500578.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-05p1500583.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91196-06p1500580.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	BPU	2023-04-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Des de la destrucció parcial per part dels francesos, l’any 1810, fou freqüentada per la gent de Fogars per fer-hi berenades, especialment per la diada del Dijous Gras. Segons Vilà i Fulgaroles (2007) la gent gran recorda haver vist una part de l’arcada de la capella i parets d’un metre d’alçada, amb un perímetre aproximat de quatre metres de llargada per dos metres d’amplada.	94\|98\|85	1754	1.4	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91204	Pont de Fogars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fogars	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Està cobert per la vegetació, cosa que n’impedeix una visió nítida.	<p><span><span><span><span><span>El pont o passera de la Riera de Terra Negra està situat al davant mateix del camí particular d’asfalt que mena a la Casa Nova d’en Planes, just a la cruïlla amb el camí d’anar a l’església de Sant Cebrià, venint des de Can Roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pont fou construït per creuar el fossar de la riera o torrent que uns metres més endavant, desguassa cap a la Tordera, en el punt on la riera de Santa Coloma i la Tordera fan el seu aiguabarreig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d’un sol ull, amb arc de volta de canó recobert d’almenys una filera de maó disposada a plec de sardinell. L’estructura muraria dels dos pilars està feta de pedra irregular collat amb morter de calç i arrebossada amb el mateix material, amb alguna reparació realitzada modernament de ciment. L’amplada és de tres metres per una llargada de plataforma d’uns deu metres aproximadament i una alçada que oscil·la entre els dos metres i mig i els tres metres. La plataforma de pas, presenta un important pendent des del camí cap al Pla de Cal Ros, que forma part dels terrenys d’al·luvions inundables, formats naturalment a ambdós vessants de la Tordera que els pagesos aprofiten per a plantar-hi arbres de creixement ràpid com els pollancres i plàtans en fileres per facilitar el manteniment i les actuacions silvícoles. </span></span></span></span></span></p>	08082-103	Polígon 8 Parcel·la 36/37		41.7382200,2.6776700	473196	4620762		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-02p1500622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-03p1500626.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És coneix amb el nom de Pont de la Riera de la Terra Negra. A la fitxa de l’IPA es deixa constància de la localització d’unes baranes metàl·liques dins del torrent, que en el moment de la realització del mapa es desconeix si es varen retirar del llit del torrent o si estan amagades per la vegetació existent actualment.	98	49	1.5	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91207	Rellotge de sol 1 de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-coll	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i estar situat dessota mateix del carener, el pas del temps ha començat a fer estralls irreversibles. El carbonet que surt pel fumeral de l’estufa emet partícules que s’estan incrustant en el rellotge.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del carener de la façana principal del mas Coll, orientada al sud-est. És del tipus vertical declinant, esgrafiat, amb restes de policromia blava, negre, vermella i color terrós. S’hi pot veure un pla quadrangular amb la part superior que ressegueix la forma del teulat a doble vessant. Aquesta base està realitzada amb calç, que permet esgrafiar al damunt quan aquest encara és tendre. El dibuix consisteix en un escut emmarcat i una corona centrada, al capdamunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’extrem superior dret hi ha un astre solar amb corona de la qual neixen els raigs solars. A l’interior de l’astre s’hi ha dibuixat una roseta de sis pètals com a símbol solar. Les línies horàries marquen les hores, de les 8 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El rellotge també marca els quarts amb un esgrafiat més curt i les mitges hores que es distingeixen de les hores i els quarts perquè la línia està situada a l’inrevés i acabada en punta de fletxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del marc de l’escut, resseguit per una línia vermella hi ha les restes, actualment il·legibles del lema o del nom del propietari. Com a ornament, a la part superior del lema hi ha les restes d’una corona, resseguida per una terra blava amb l’any de realització gairebé esborrat : (1)879</span></span></span></span></span></p>	08082-106	Camí de Can Coll, s/n	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena) i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra i Coll i de Teresa Coll i Serra. En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de diversos caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi va instal·lar una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, almenys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7269000,2.6352800	469666	4619519	1879	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-5-p1500789.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-01dsc2479_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-3-p1500789_1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i desconèixer l’autor del rellotge de sol, la seva realització, marcant els quatre quarts indica que només el va poder fer un quadranter o l’arquitecte de la reforma de la casa.No consta a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91208	Rellotge de sol 2 de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-coll	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Esborrat.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del ràfec de la façana principal de masoveria gran de Can Coll, orientada al sud-oest. És del tipus vertical declinant, amb restes molt minses d’esgrafiat i de policromia blava. Dues franges a la part inferior que corresponen al marc del rellotge i sis línies, també amb el mateix color blau que corresponen a les línies horàries. Conserva el gnòmon, de vareta, de ferro que continua envoltat per una capa de morter de calç on s’hi identifica un cercle solar molt esvaït. Tot i que ara no és visible, segons relaten Jaume Fulgarolas i Josep Vilà (FULGAROLAS, Jaume / VILÀ, Josep : 2007), aquest rellotge tenia un lema que deia el següent: “Tu sense sol i jo sense fe, no som re”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La terra blava coincideix amb el mateix to que la corona situada al capdamunt del rellotge de sol 1 de Can Coll. Probablement els dos rellotges fossin realitzats en el mateix moment.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-107	Camí de Can Coll, s/n	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7268900,2.6351000	469651	4619518	1879	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-01p1500740_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-03p1500742_1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l'inventari de la societat catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91212	Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XXI	Ensorrament de murs i part de la coberta. La vegetació ha anat cobrint algunes parts.	<p><span><span><span><span><span>El mas de La Serra està situat sobre un petit turó en el que es donen cabuda tot un seguit d'elements de vital importància, la suma dels quals dona com a resultat un conjunt patrimonial de gran valor històric i cultural. En primer lloc tenim el mas de La Serra de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües de vessants a laterals, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a nord, mirant l’era i la pallissa. Per aquest motiu el rellotge de sol es troba a la façana de la pallissa, orientada a migdia, i no a la façana del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mas està estructurat internament a partir de tres crugies. En façana es defineixen tres eixos de verticalitat. A la planta baixa destaca el gran portal quadrangular amb una llinda recta i monolítica i muntants laterals de pedra sorrenca. Tot molt ben treballat i escairat. En el pis superior trobem tres obertures rectangulars. Ara bé difereixen en la mida i en la funcionalitat, ja que la del centre és més gran i està projectada com a semi-balconada i equipada amb una petita barana de ferro forjat, mentre que les dues obertures que la flanquegen, una per banda respectivament, són de mida inferior i actuen com a finestres. Corona la façana un òcul de planta el·líptica i tanca aquest espai un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula. En els laterals el ràfec difereix: la primera filera és de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula girada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral esquerra està reforçada per dos grans contraforts. Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que els murs de les quatre façanes estan totalment arrebossats.<br /> <br /> Amb el pas progressiu del temps el mas ha experimentat diverses intervencions que s'han traduït a la pràctica en diverses ampliacions localitzades bàsicament en la part posterior.<br /> Destaca la bassa, de planta ovalada, ubicada en la part de ponent de la masia.<br /> <br /> També cal destacar-hi l'era i la pallissa.</span></span></span><br /> </p>	08082-111	Polígon 12 Parcel·la 36	<p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramió de 1497 s’esmenta el cognom Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1607, s’inscriu en el llibre d’òbits el difunt Antoni Serra, del mas de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1652, la casa o alguna de les dependències d’aquesta és habitada pel matrimoni format per Miquel Duran i Petronella, ambdós d’Hostalric, que s’hi instal·len fugint del perill de contagi de la pesta bubònica. Durant la seva estança, neix la Maria, que és batejada a l’ermita de La Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1686, en el llibre de bateigs consta el bateig a l’ermita de Maria, filla de Margarida i de Josep Serra del mas Serra i batlle de n’Orri dels dominis de Cabrera. L’any 1687, el mateix Josep Serra i batlle de n’Orri és padrí en el baptisme del nounat dels masovers del mas Segalar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1689 mor Francesc Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1704 és enterrat “en lo vas de casa d’en Serra, un fill albat de Josep Serra i de Victòria, sa muller”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1731 la casa és de la pubilla, Elisabet Serra, que està casada a Joan Puiggermanal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 mor Maria Àngela Serra, vídua “habitant lo Mas Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1737, hi consten com a masovers el matrimoni format per Sebastià Dalmau i Francesca Horta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1742 la casa és de Josep Serra. En el registre del llibre d’òbits s’hi inscriu la mort del mosso de la casa, Isidre Perejoan, de Breda “habitant per mosso a casa d’en Josep Serra”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any següent (1743) mor Josep Serra. I el mateix any neix Maria Puiggermanal i Serra, filla de Joan i Elisabet Serra (1710 - †1768). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1749 mor Joan Forner, de vuitanta anys que vivia a la casa, sense especificar si era pastor, masover o mosso.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1846 el masover és Joan Masó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la propietat ha passat a mans Martí Puigjermanal d’Hostalric. En aquest moment el propietari declara tenir setze quarteres de secà, mitja quartera de vinya, vuit quarteres de sureda, una quartera d’albereda, dues-centes una quarteres de bosc i trenta-cinc quarteres i mitja de terra erma. Disposaven també d’una parella de bous i també de dues eugues i varis caps de ramat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de 1889, el propietari és el mateix, però a la casa hi viu una família de masovers, Feliu Guitart Defaux (vidu) amb el seu fill, la nora i el nét (Francesc Guitart Brugués maridat amb Francesca Vellvert Ribas i la nena, Joaquima)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i que els propietaris sempre van tenir-hi la residència pròpia, hi havia masoveria i diferents dependències habilitades per als diferents treballadors i masovers. En els censos parroquials dels residents de Ramió d’inicis del segle XX i fins ben bé mitjans del mateix segle, es documenten els noms dels diferents masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viu el matrimoni format per Nicolau Nadal i Emília Sureda i els seus fills (Josep, Mercè, Joan, Francesc i Antoni). També hi viuen dos pastors, (Salvador Castanyer i Joaquim) la minyona (Rita Xamaní) i un sagal (Emili Bagot i Nadal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 a 1927 consten, sense precisar el següents estadants: Francesc Reixach, Josep Reixach, Àngel Reixach, Lluís Reixach, Joaquim Reixach, Josepa Sitjà i Jaume Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 a 1948 consten el matrimoni format per Joan Bayès Rovira (†1944) i Francesca Font Riera (1948) i els seus fills (Paula, Josep, Josepa, Andreu, Teresa, Vicenç, Maria, Remei, Montserrat, Salvador i Ramon). L’Andreu es casa l’any 1933 amb Maria Xamaní Fonollet (†1948) que viuran i treballaran al mas amb els seus quatre fills. Aquesta darrera però, mor molt jove, amb només trenta quatre anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa disposava d’una font a proximitat.</span></span></span></span></span></p>	41.7234600,2.6291000	469150	4619140		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-01dsc2452.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-02p1500690.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-03dsc2414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-04dsc2424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-05dsc2431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91212-06p1500691.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació oral proporcionada per Josep Maria Serra i Martínez a Jaume Fugarolas i Josep Vilà (Fugarolas / Vilà, 2007), el nom del mas de la Serra, prové dels monjos del monestir Roca-rossa, i el seu origen es remuntaria al segle XII-XIII, tot i que de moment no s’han localitzat documents més antics tret del fogatge de Ramió de la segona meitat del segle XV.	98\|94	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91216	Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-14	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIII-XXI	Corts amb els teulats enfonsats. La casa pairal està en procés de rehabilitació.	<p><span><span><span><span><span>Can Coll és un mas fortificat situat en el veïnat de La Serra, a llevant d’un turonet de 130 metres d’alçada en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera on queda arrecerat del fred hivernal. Al sud, sud-oest hi té la serra de can Planes i el turó de l’Esquirol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està compost per diversos cossos adossats que corresponen al mas, la masoveria i dependències de treball.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici principal és de planta quadrangular de tres crugies, amb la façana orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. El ràfec està format per tres fileres de rajola plana, amb la central disposada en triangle on s’hi conserven restes de policromia i dos òculs que permeten la ventilació del sotacobert. Del centre de la teulada de la casa, sobresurt una torre de planta rectangular amb teulat a doble vessant de teula àrab, bigues de fusta i ràfec de rajol pla. A cada pany de paret hi ha una finestra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures de la façana principal són pràcticament simètriques, sense pedres cantoneres destacables, fruit de la reforma de finals del segle XIX. A la planta pis hi ha tres finestres disposades simètricament, mentre que a la planta baixa, hi ha el portal d’accés a la casa amb portaló de fusta, de doble fulla i dues finestres, una a cada costat, amb reixa de ferro coronades per les restes d’una motllura antropomorfa. Totes les obertures estan envoltades per carreus de pedra calcària, ben perfilada arranada a la paret, de la qual només sobresurten els ampits de les finestres i el doble marxapeus del portal, el més antic de granit. Dessota mateix del carener hi ha un rellotge de sol. Destaquen dues espitlleres defensives per a fusell situades als dos extrems de la façana principal que es van repetint en les diferents façanes del conjunt edificatiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés a la casa pairal es fa a través de dues portalades, una situada al nord (que permet la circulació de vehicles) i l’altra al sud, amb escalinata, construïda a finals del segle XIX, amb un arc monumental decorat amb relleus geomètrics d’estil modernista i un portal de doble fulla de ferro. Al damunt encara s’hi pot llegeix la data de 1884. Ambdues donen accés a un pati de terra compactada que té un petit hort al fons, desconeixem si dessota hi ha un enrajolat de cairons o de pedra. Tot aquest espai està reforçat per una muralla atalussada de pedra que en el costat més alt fa uns cinc metres d’alçada, amb dos contraforts que la sostenen. Al capdamunt d’aquest darrer mur queda rematat per una barana de ferro. De la muralla destaquen els pilars cantoners decoratius amb ornamentacions de ceràmica modernistes i una garita defensiva amb espitlleres probablement relacionada amb les guerres carlines. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A les altres façanes de la casa s’hi ha anat adossant les diferents dependències, la masoveria gran i la petita, amb rellotge de sol i terrat amb balustrada amb remats ceràmics verds d’estil modernista; les corts de porcs, de vaques, el galliner, els conillers, la pallissa i totes aquelles construccions relacionades amb el dia a dia d’un mas. A mà dreta hi ha altres dependències com la casa del majordom, un forn de pa i una cisterna de recollida d’aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca del portal d’accés rodat, el cobert de la planta pis que servia de pallissa, i a la part inferior una impressionant cisterna de recollida de les aigües pluvials amb un petit safareig de rentar la roba. Conserva la portella original de fusta i la roda de voltar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’era de batre està situada al capdamunt del turó, darrera la casa on hi ha un dipòsit d’aigua i des d’aquí es podia accedir a la pallissa a través d’un pas de pedra protegit amb murets. La porta d’accés està tapiada. </span></span></span></span></span></p>	08082-115	Polígon 11 Parcel·la 123	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7269500,2.6352000	469659	4619525		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-01dsc2463.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-02dsc2480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-03dsc2462.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-04p1500755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-05p1500744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91216-06p1500792.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A l’interior hi ha un hipogeu excavat al sauló.Els orígens documentals de Can Coll es remunten al segle XII, però la casa actual respon a una reforma de finals del segle XIX a partir d'una estructura original dels segles XVI-XVII.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91220	Can Sagrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagrer	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XV-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Sagrer està situat al capdamunt del pla de Sagrer, al veïnat de La Serra, al nord-oest del turó d’en Silvestre, des d’on domina tot el vessant septentrional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És una construcció de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, encarada a l’era. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La composició de la façana es forma a partir de tres eixos de verticalitat, lleugerament desplaçats del vèrtex del carener, segurament a causa d’alguna ampliació de la masia. Destaca en l’eix central el portal rodó dovellat de mig punt, en planta baixa, i una finestra d’arc conopial de cinc arquets interiors i decoració floral i geomètrica en baix relleu als intradossos, a la línia d’impostes i als ampits. En els eixos laterals, hi trobem dues finestres de llinda recta a la planta baixa; i una finestra de llinda recta i una altra d’arc conopial amb tres arquets horitzontals, a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dreta del portal d’accés hi ha un pedrís. El llindar d’accés està més elevat i per accedir-hi hi ha una plataforma empedrada, de secció circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat, encara que mostra part del seu aparell de maçoneria, les carenes cantoneres i els marcs de les finestres de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana sud també hi ha altres finestres amb llindes i ampits treballats. A la part posterior hi ha un cobert, nous finestrals i dos garatges de recent construcció i a la façana nord hi ha tres contraforts per reforçar la façana en una zona de fort pendent.<br /> <br /> El ràfec de la teulada, a la façana, està format per tres fileres, dues de rajola plana i una de rajola amb forma de dent de diamant. A les façanes laterals, els ràfecs són de dues fileres de teula.</span></span></span></span></span></p>	08082-119	Polígon 11 Parcel·la 120	<p><span><span><span><span><span>La documentació familiar es pot remuntar fins a la baixa Edat Mitjana però les dades més antigues localitzades en els llibres parroquials provenen de l’any 1628 que mor la Beneta Sagrera, vídua de Joan Sagrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1710 sense precisar si és a la casa pairal, masoveries o altres annexes del mas, s’hi refugien hostalriquenys que fugen dels atacs dels francesos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1710 els propietaris són, en Josep Sagrer i la seva esposa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1729 els masovers són Josep i Margarida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1736 els propietaris són, Jaume Sagrer (1700 -†1750) i Esperança Solà, que tenen dues filles, l’Esperança (1736) i la Teresa (1738).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1755 apareix un Josep Sagrer maridat amb Paula Vendrell que bategen la seva filla Maria, que morirà petita. Més endavant neix la Maria Rosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1769 la Maria Rosa Sagrer maridada amb Josep Tusell i Sagrer bategen el seu fill, Miquel Tusell i Sagrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1781 habiten les dependències del mas o la masoveria els masovers Narcís Marquès i Anna Dalmau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1795 Miquel Tusell i Sagrer, maridat amb Teresa Nualart (originària del mas Nualart de Grions) bategen la seva filla, Maria. L’any 1841 neix en Llorenç (hereu).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre municipal de 1862, el propietari és en Llorenç Tusell Nualart (1841 - †1878), maridat amb Francesca Sabater, que tindran tres fills, Josep (l’hereu), Joaquim que esdevindrà prevere i la Maria. Llorenç declara posseir tretze quarters de secà, vuit quartans de vinya, tretze quarteres de sureda, tres-centes trenta-sis quarteres de bosc, i cent una quarteres de terra erma. A més disposaven d’un parell de bous i d’un ruc a més d’una explotació ramadera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Josep Tusell Sabater es casà amb Maria Alguer i Torró (originària de Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor). L’esposa però mor el 1878 amb vint-i-sis anys, deixant una nena anomenada Joaquima. L’any 1881, el pare es maridà en segones núpcies, amb Pilar Riera i Figa (originària de Terrades) amb qui tindrà altres fills (Narcís). En aquest moment, Josep Sabater i Bancells, l’oncle matern d’en Josep Tusell Sabater, el nomena hereu universal del mas Buscastell i de tots els seus béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889 el mas Sagrer continua essent propietat de Josep Tusell Sabater, però aquest no resideix al mas Sagrer sinó que es deixa constància de que viu a Martorell de la Selva. I a la casa pairal hi viuen dos germans seus: el prevere, Joaquim Tusell i Sabater i la Maria (†1890). Quan la germana mor, Joaquim es trasllada a Hostalric.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1890 hi entrarien a viure (bé a les dependències de la casa, bé a la masoveria) la família composta per dos matrimonis: Joan Pujol Gibert i Francesca Mateu Cumaleras; i el seu fill, Josep Pujol Mateu, casat amb Francesca Romeguera Freixes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1895, l’hereu, Narcís Tusell Riera (fill de Josep Tusell i Pilar Riera) es casa amb Maria Vendrell amb qui tindrà un hereu, en Josep. La mare però, mor relativament jove i com ho havia fet son pare, en Narcís es casa en segones núpcies amb Pilar Andreu Puigdelmàs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Tusell Vendrell esdevé el nou propietari, no només del mas Sagrer sinó també del mas Buscastell (que havia heretat el seu avi patern). Aquest s’acabarà casant amb Maria Puigvert. Del seu matrimoni, naixerà el nou hereu, Josep Maria Tusell Puigvert. Actualment la propietat continua en mans dels descendents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Paral·lelament, els llibres parroquials aporten informació sobre els diferents masovers i treballadors que varen habitar la finca:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 fins l’any 1914 consten el matrimoni Josep Pujol i Francesca Romeguera amb la seva filla Maria. També hi ha un mosso, anomenat Mateu i tres pastors (Eusebi, Joan i Josep), que indica que el mas tenia una activitat ramadera important.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1918 fins l’any 1925 hi ha dos matrimonis, l’un format per Pau Vilà Bota i Maria Mustarós i Rovira; el segon per la filla d’aquest i el seu marit, Antònia Vilà Mustarós i Joan Pimàs Pera amb els seus fills, Salvador, Pere i Josep.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 fins l’any 1946 hi ha en Florenci Roca Fonosa casat amb la Joaquima Plasis Capell i els seus fills, Carme i Josep (1912 - †1939 de mort accidental a l’ermita de La Serra), Dolors i Lluís que aniran marxant amb el pas dels anys. Entre l’any 1945 i 1946 consta inscrit en Joaquim Xandrich i Viladevall i només queden amb els pares, la Dolors i en Lluís. </span></span></span></span></span></p>	41.7271600,2.6402700	470081	4619546		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-01dsc2490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-02dsc2489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-03dsc2483.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-04dsc2487.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91220-05dsc2484.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2022-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La casa conserva, davant de la façana, una gran era de batre enrajolada (25 metres de diàmetre) i murada, en molt bon estat de conservació.No massa lluny de la casa, a l’aulet, hi tenien la font, que ja fa molts anys va desaparèixer.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91221	Torre de la Casa Blanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-casa-blanca	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>La torre de la Casa Blanca està situada en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, en un turonet del Pla de Foguers de 64 m d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aïllada als quatre vents de planta quadrangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües que desaigüen als laterals, encara que consta d'un petit tram de teulada, al centre, de doble vessant a façana. Acabada amb un ràfec de fusta a les quatre façanes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta baixa, una galeria porxada, amb cinc arcs rebaixats per banda, sostinguts per quatre columnes de secció quadrada de maó, circumda tota la casa i dona lloc a una terrassa a la planta pis. A l'alçada de la línia d'impostes dels arcs hi ha una línia de doble rajola plana que ressegueix tot el recinte, a més de varis desaigües ceràmics. Les baranes d'aquesta llarga terrassa són de rajola i de terra cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal i posterior es defineixen amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per sengles finestres, de llinda recta. A les façanes laterals, són dos els eixos de verticalitat. La façana està arrebossada i pintada de blanc, a excepció d'algunes parts sense pintar.</span></span></span><br /> </p>	08082-120	Polígon 11 Parcel·la 137	<p><span><span><span><span><span>La Torre de la Casa Blanca, tot i que actualment són dues finques diferents, es va construir en les terres propietat de la Casa Blanca, una construcció encara dempeus, però totalment desfigurada del que havia estat. A nivell històric, abans de rebre el nom de Casa Blanca, se la coneixia com el mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els llibres parroquials més antics de finals del segle XVI, deixen constància d’aquest antic mas a través dels llibres de bateigs i d’òbits:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1651, el matrimoni format per Miquel Alomar i Paula, treballadors del mas Mateu bategen el seu fill Miquel.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor el fill de Pere Bruguera i d’Anna habitants també del mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1664, mor Mariàngela Torra, de setze anys, criada d’Antoni Serra, “habitant en el mas Mateu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1684 permet obtenir una dada important, ja que indica que aquest mas disposava de forn d’obra amb un habitatge. Es bateja a Elena, filla de Maria i de Josep Sabater que és rajoler i que habiten a la rajoleria del mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dels llibres de bateigs i òbits de la parròquia de Ramió se n’extreuen un seguit de masovers i treballadors que varen habitar la finca durant tot el segle XVIII: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1706, Grau Ivern i Eulària, bategen la seva filla Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1720 la Casa Blanca és habitada per Joan Guilleumes i Mariana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1735 en són masovers, Joan Torres i Rosa Font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1750 Joan Torres Font es casa amb Maria Bruguera i treballen i viuen a la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1757 hi viuen també Anton Terrades i Maria Casellas amb la seva família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1765 Anton Terrades és masover del mas Mateu, àlies Casa Blanca</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1789 Josep Vall-llocera i Teresa Pagès bategen la seva filla Maria, masovers de la Casa Blanca de Ramió. L’any 1793 bategen novament una segona filla a qui li posen novament Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La nova dada ens ve del cadastre de 1862 on el propietari és el sarrianenc, Manuel Cuyàs Negrevernís. Aquest declara, a més de la casa pairal, catorze quarteres de secà, sis quarteres de sureda, quatre quarteres d’albereda, vuitanta-dues quarteres de bosc i dinou quarteres d’erm. La finca també disposa de ramaderia, una junta de bous i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889 la propietat és el fill de l’anterior, Trinitat Cuyàs i Carulla. En aquest moment hi estan censats els masovers, Esteve Corominas Bigas i Rosa Bruguera amb els joves, Josep Corominas Bruguera i Elena Colomer Govern.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entrats al segle XX, en els censos parroquials s’hi localitzen els següents masovers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1906 a 1922, la família de Josep Corominas i Elena Colomer amb els seus fills (Leopold, Andreu, Joaquim, Lluís, Maria, Josepa, Concepció, Dolors i Joaquima).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre 1923 i 1934, continuen el matrimoni format per Josep Corominas Bruguera i Elena Colomer Govern, i el seu fill Andreu casat amb Gràcia Massaguer Pol, que ja tenen dos fills (Miquel i Núria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1945 i 1946 hi estan inscrits l’Andreu Corominas Bruguera i la Gràcia Massaguer Pol, i tres fills (Miquel, Núria i Josep).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els anys 1950 els masovers de la casa eren el matrimoni format per Joan Borrell i Cèlia Matas, i els seus fills (Francesc, Lluís, Pepitu i Ramir). Allí viuran fins l’any 1980 quan la casa es ven.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans de la reforma actual, el mas Mateu o Casa Blanca era una casa de planta baixa i pis, amb teulat a dos vessants i teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. presentava quatre contraforts, un de molt gran, situat a mà esquerra de la façana principal. Tot i que les obertures principals havien estat modificades, encara conservava en el mur de ponent, un finestral envoltat de pedra carejada i un segon que havia quedat situat a l’interior de la casa, dissimulat per les ampliacions posteriors. A la façana de tramuntana també s’hi conservava el forn de pa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant de la casa hi tenien la pallissa amb un rellotge de sol amb el següent lema “Què mires mussol, si sóc un rellotge de sol” i un xic més avall l’era, feta amb cairons procedents del forn d’obra que el mas tenia en propietat uns metres més enllà molt a prop de la Tordera (actualment dins de la propietat de la Torre Blanca). També tenien diferents porxos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat de la casa també hi havia la bassa per abeurar el bestiar (vaques, porcs, gallines...) que recollia les aigües d’escorrentia procedents del bosc i al seu costat mateix una basseta que s’emprava per posar en remull els glans pels porcs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el bosc, situat a soleia es conservaven les restes de marges de pedra seca i també d’una barraca, coneguda amb el nom de barraca de l’Esbarragat. I una mica més lluny, les restes de la boca d’una mina que en el segle XIX i primeries del segle XX transportava l’aigua a partir també d’una canonada de plom de gairebé dos quilòmetres fins a un dipòsit de la casa i més endavant fins a la Torre Blanca, fet construir per la família Cuyàs. Als anys quaranta se substituí la mina i la canonada per un pou amb un motor de benzina. A més l’aigua també servia per regar els horts de la casa. El regadiu depenia d’una resclosa situada a les Roques d’en Boer, que any rere any refeien i netejaven pel manteniment o la refeien en cas de que una torderada se l’endugués.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cultivaven olivera, pollancres, plataners, varis tipus de cereals, avellana i fesols menuts a més de tot tipus d’hortalisses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’indret on s’alça actualment la Torre de la Casa Blanca forma part de la finca que juntament amb la Casa Blanca, adquirí el matrimoni format per Manuel Cuyàs Negrevernís (1824 - ?) i Elvira Carulla, una família benestant de Sarrià. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la segona meitat del segle XIX, concretament l’any 1889 el seu fill, Trinitat Cuyàs Carulla n’és el propietari. Juntament amb el seu fill, Manuel Cuyàs i Carol fan construir la torre senyorial, que tenia piscina i pista de tennis. Les obres acabaren l’any 1891. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins entrat els anys seixanta del segle XX fou la residència estiuenca dels Cuyàs. Amb la construcció de l’autopista AP-7 a finals dels anys seixanta del segle XX, la propietat quedà partida. La Torre Blanca és ara una explotació agrària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En entrar per la porta principal, en les parets de l’entrada de la casa, el pintor Josep Garnelo Alda (Énguera, Canal de Navarrés 1866-†Montilla, Còrdova, 1944) hi va pintar uns frescos on es representava una escena panoràmica del castell del poble d’Hostalric, del Montseny al fons i del castell de Montsoriu. A la casa també hi havia retrats murals de la família Cuyàs, realitzats pels pintors Josep Masriera Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841 – 31 de gener de 1912) i de Lluís Masriera Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 – 21 d’octubre de 1958). Totes aquestes pintures actualment han desaparegut. </span></span></span></span></span></p>	41.7385600,2.6408500	470135	4620812	1891	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91221-02dsc2493.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91221-03p1500862.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91221-04dsc2500.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La Torre de la Casa Blanca és una construcció del segle XIX dins la propietat de la Casa Blanca, antic Mas Mateu. Actualment són dues propietats diferenciades i partides pel pas de la AP7.	98	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91229	Rellotge de sol de Can Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-forn	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	L’any 2007, la façana es va arrebossar i es deixa el rellotge de sol per restaurar, que havia perdut el gnòmon de vareta. A mà esquerra tenia altres tres orificis d’intents d’haver-lo volgut tornar a posar a lloc. El sol diferia de l’actual. Es desconeix per l’orifici si era del tipus antropomorf, però en tot cas, en el cercle solar s’hi havia esgrafiat a mena de raigs solars, uns triangles ben fins repartits en sèries de 5, amb un total de vint puntes. Les hores estaven situades en el mateix marc actual però les xifres eren àrabs. A la part inferior del quadrant, entre les línies que marquen les dues i les tres de la tarda hi ha tres impactes de bala.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana orientada al sud de Can Forn, dessota mateix del ràfec. Presenta un pla rectangular, emmarcat i policromat amb terres. Dissenyat per una orientació sud, però el gnòmon està lleugerament inclinat cap a ponent. El rellotge està situat a l’interior, emmarcat per una línia vermella, color que també ha servit per dibuixar les línies horàries i les mitges hores, mes curtes i fines i els raigs solars. La línia de les 12 del migdia té una creu dibuixada a la part inferior, coincidint amb l’hora de l’Àngelus. L’astre solar està situat a la part superior; el groc és per l’interior i l’ocre per un cercle solar que envolta els raigs. A ambdós costats de l’astre hi ha la data de realització, de color negre “1817”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les hores, en xifres romanes, el nom del propietari i el del quadranter estan situats en un segon requadre amb un ocre de fons i decoracions geomètriques i florals als quatre extrems. Les hores marquen de les VI del matí fins les VI de la tarda. Al capdamunt, “M.Forn / Damià oller me / Fecit en 12(la data enocre) Agost de”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’exterior hi ha un marc ornamental realitzat durant la restauració del rellotge l’any 2007 que consisteix una decoració simètrica: als escaires, un requadre resseguit per una tonalitat marronosa. Al seu interior una flor de cinc pètals amb estams decoratius. A la part superior i inferior, un rectangle de color verd amb una decoració geomètrica al seu interior. Als laterals seguint el mateix estil en tonalitats rosenques, una nova decoració geomètrica de formes arrodonides.</span></span></span></span></span></p>	08082-128	Polígon 14 Parcel·la 28	<p><span><span><span><span><span>La notícia documentada més antiga és la venda atorgada per Guillem Xaixclaris (?) a favor de Pere Caselles i Lombarda de tot el Mas Forn de Ramió al segle XIV. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramío de 1497 també hi surt esmentat per segona vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials més antics, el mas Forn o Can Forn s’hi troba esmentat l’any 1596, on es deixa constància de l’òbit de Melcior Forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent òbit és de 1622 amb la mort de Pere Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1625 mor Joan Oliver, masover de la Casa de Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1628 mor Paula Forna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I en el llibre de bateig de 1640 hi consta el bateig de Jacint Aleix, fill de Simon Aleix i de Caterina del Mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1643 mor Joan Forn a Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor una filla de Jaume Forn i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de 1653 Francesc Boer era treballador del Mas Forn i el mateix any Miquel Alom, originari d’Hostalric, és claveter del mateix mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1666 s’inscriu l’òbit de Toni Ivern, pagès masover del mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, neix Paula Ribas, filla de Pere i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Margarida, muller de Bernat Miquel del mas Forn mor i és enterrada a Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 consten com a masovers de can Forn, el matrimoni format per Miquel Fugarolas i Victòria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1711 tenim l’exemple d’una altra casa que com passarà amb el veïnat de la Serra, també acull gent refugiada per causa de guerra; Francesc, fill d’Isidre i Francesca, corders d’Hostalric, estant refugiats a can Forn, bategen el seu fill Francesc a l’església de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 el fill de Pau Fort i Maria Pladevall, Francesc, és batejat a Ramió. Aquesta família viu en aquell moment, probablement com a masovers o com a refugiats a can Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1754 Fermí Oller casat amb Tomasa testa com a propietari del can Forn. Era fill de Jacint Oller i de Maria Batllori. Deixa per hereu al seu fill Manuel i la legítima als seus altres fills, Damià Oller i Teresa Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 el propietari de can Forn és Manuel Oller Terrades, maridat a Francesca Oller. Quan ella mor, Manuel es casà en segones núpcies amb Magdalena Maresma. Els seus pares s’anomenaven Damià i Rosa. L’any 1841 neix el seu hereu, Josep Oller i Oller (1841-†1882).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre declara posseir una peça de terra de dues quarteres i mitja de secà, mitja quartera de vinya, disset quarteres de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres ermes. També disposa d’una altra peça de quatre quarteres i vuit quartans de secà i de quatre quartans d’albereda. En una altra peça hi té tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm. La darrera de les peces és d’una quartera i mitja de secà. A més de les terres també disposa de dos bous, una euga i un ruc a més de diversos caps de ramaderia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Oller i Oller, el mateix que fa la declaració en el cadastre de 1862, es casa amb Carolina Matas Serra però mor jove deixant sis fills (Manuel, Josep, Miquel, Francesca, Lluïsa i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la vídua, Carolina Matas esdevé la propietària, que hi viurà amb els seus sis fills que treballen la finca a més dels mossos Pere Rovira Puig i Lleonart Expòsit. I a més, un detall important, és que en aquest moment, la casa es divideix en dos: una pels propietaris; l’altra pels masovers que era administrada en aquest moment per la família composta pel matrimoni, Jacint Lloveras Miró i Agustina Nualart i Sambert, que hi viuen amb cinc fills (Josep, Gabriel, Ramon, Tomàs i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1904 fins a 1930, els propietaris són Manuel Oller Matas i Dolors Castanyer. Hi viuen amb els seus fills (Carolina, Maria, Josep i Mercè). També hi tenen empadronats quatre mossos que s’aniran rellevant en aquests anys (Miquel Amargant, Josep Roure, Joan Tusell i Joan Estaper). L’any 1904, Manuel Oller Matas serà nomenat batlle de Fogars amb un mandat de dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 esdevenen masovers el matrimoni procedent de Can Romeguera, Jaume Lloveras i Elvira Montsant, amb els seus quatre fills (Josep, Carme, Joan i Eudald).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1930 en el mas només hi trobem empadronats una família de masovers que han de menar totes les terres; es tracta del matrimoni format per Joan Sau Pol (†1950) i Josepa Bavià Arqués (†1954), amb els seus tres fills, Maria, Joan i Martí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 continuen els mateixos masovers i quan moren els pares, és en Martí qui mena la finca amb la seva esposa Anna Cortina i Caminals. Tindran vuit fills tots ells nascuts al mas: Assumpció (1946); Eusebi (1947); maria (1948); Lluïsa (1951); Joan (1953); Victòria (1954); Pepita (1955) i Montserrat (1957).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns onze anys, la finca fou adquirida per una altra família que l’estan restaurant en el respecte més estricte de la construcció tradicional.</span></span></span></span></span></p>	41.7102500,2.6058800	467212	4617681	1817	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-04rellotge-de-sol-2007-abans-restauracioinvarque.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-02p1510010_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91229-91229-01p151001202.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge consta inscrit a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 5617.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91230	Can Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forn-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XXI		<p><span><span><span><span><span>Can Forn és un antic mas situat a la Vall de Ramió, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Ramió. S’alça en un indret on sobresurt la roca granítica, arrecerada del fred i orogràficament en un indret amb desnivell però alhora que li permet no patir els efectes de les rierades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està estructurat en diversos cossos situats un al costat de l’altre. El cos més antic és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, amb el ràfec paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta de planta baixa i pis. A la planta baixa refet més modernament hi ha un portal de doble fulla, amb muntants de pedra i llinda de fusta i marxapeus amb un graó que dona pas a l’entrada de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la planta pis destaquen dos elements: per una banda un rellotge de sol policromat realitzat l’any 1817 amb la inscripció “<em>M. (Miquel) Forn / Damià oller me / Fecit en 12 Agost de / 1917</em>”i restaurat pels volts de l’any 2007, i en segon lloc una finestra amb arc conopial complementada per un ampit motllurat i una espitllera al dessota mateix que queda dissimulada per la marquesina de vidre. A la part superior, probablement datant del mateix període que la realització del rellotge, destaquen les restes policromades de dues rodes solars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És en el teulat d’aquest edifici que hi ha una xemeneia realitzada amb maó, de la qual destaca la coberta a quatre vessants i una cua de gall o pardalera, un element exorcitzador, amb el fumeral característic del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament entrant hi havia les corts amb menjadores i a la planta pis era l’habitatge. De la façana de llevant, destaquen les dues obertures situades a la planta pis: a mà esquerra, una finestra voltada de carreus de pedra, amb arc conopial i ampit motllurat, mentre que a la dreta destaca una finestra amb permòdols. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’edifici situat a mà esquerra de la façana principal, segueix la mateixa dinàmica constructiva. És posterior a la primera edificació, S’hi accedeix per un portal de les mateixes característiques que a la casa pairal, a través de dos graons, muntants de pedra i llinda de fusta. Però tractant-se de la masoveria, a la façana de ponent, hi ha una obertura d’accés. Les obertures de la planta pis es redueixen a una finestra sense balconada i reixa i a mà esquerra, una segona obertura petita. Les parets s’han restaurat modernament amb morter de cal i es deixen algunes pedres vistes com a elements decoratius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la coberta hi ha actualment plaques solars per poder disposar d’energia i d’aigua calenta. Les ampliacions per la façana de tramuntana deixen veure l’evolució arquitectònica de la casa, amb el celler, forn de pa, el pou restaurat perdent la seva imatge original i un llenyer modern a la part del darrera de la casa.</span></span></span></span></span></p>	08082-129	Polígon 14 Parcel·la 28	<p><span><span><span><span><span>La notícia documentada més antiga és la venda atorgada per Guillem Xaixclaris (?) a favor de Pere Caselles i Lombarda de tot el Mas Forn de Ramió al segle XIV. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el fogatge de Ramío de 1497 també hi surt esmentat per segona vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els llibres parroquials més antics, el mas Forn o Can Forn s’hi troba esmentat l’any 1596, on es deixa constància de l’òbit de Melcior Forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El següent òbit és de 1622 amb la mort de Pere Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1625 mor Joan Oliver, masover de la Casa de Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 1628 mor Paula Forna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I en el llibre de bateig de 1640 hi consta el bateig de Jacint Aleix, fill de Simon Aleix i de Caterina del Mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1643 mor Joan Forn a Sant Celoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1653 mor una filla de Jaume Forn i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any de 1653 Francesc Boer era treballador del Mas Forn i el mateix any Miquel Alom, originari d’Hostalric, és claveter del mateix mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1666 s’inscriu l’òbit de Toni Ivern, pagès masover del mas Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1669, neix Paula Ribas, filla de Pere i de Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1672 Margarida, muller de Bernat Miquel del mas Forn mor i és enterrada a Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1708 consten com a masovers de can Forn, el matrimoni format per Miquel Fugarolas i Victòria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1711 tenim l’exemple d’una altra casa que com passarà amb el veïnat de la Serra, també acull gent refugiada per causa de guerra; Francesc, fill d’Isidre i Francesca, corders d’Hostalric, estant refugiats a can Forn, bategen el seu fill Francesc a l’església de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1741 el fill de Pau Fort i Maria Pladevall, Francesc, és batejat a Ramió. Aquesta família viu en aquell moment, probablement com a masovers o com a refugiats a can Forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1754 Fermí Oller casat amb Tomasa testa com a propietari del can Forn. Era fill de Jacint Oller i de Maria Batllori. Deixa per hereu al seu fill Manuel i la legítima als seus altres fills, Damià Oller i Teresa Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 el propietari de can Forn és Manuel Oller Terrades, maridat a Francesca Oller. Quan ella mor, Manuel es casà en segones núpcies amb Magdalena Maresma. Els seus pares s’anomenaven Damià i Rosa. L’any 1841 neix el seu hereu, Josep Oller i Oller (1841-†1882).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre declara posseir una peça de terra de dues quarteres i mitja de secà, mitja quartera de vinya, disset quarteres de sureda, cent seixanta quarteres de bosc i deu quarteres ermes. També disposa d’una altra peça de quatre quarteres i vuit quartans de secà i de quatre quartans d’albereda. En una altra peça hi té tres quarteres i mitja de secà i quatre quartans d’erm. La darrera de les peces és d’una quartera i mitja de secà. A més de les terres també disposa de dos bous, una euga i un ruc a més de varis caps de ramaderia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Josep Oller i Oller, el mateix que fa la declaració en el cadastre de 1862, es casa amb Carolina Matas Serra però mor jove deixant sis fills (Manuel, Josep, Miquel, Francesca, Lluïsa i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la vídua, Carolina Matas esdevé la propietària, que hi viurà amb els seus sis fills que treballen la finca a més dels mossos Pere Rovira Puig i Lleonart Expòsit. I a més, un detall important, és que en aquest moment, la casa es divideix en dos: una pels propietaris; l’altra pels masovers que era administrada en aquest moment per la família composta pel matrimoni, Jacint Lloveras Miró i Agustina Nualart i Sambert, que hi viuen amb cinc fills (Josep, Gabriel, Ramon, Tomàs i Maria).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1904 fins a 1930, els propietaris són Manuel Oller Matas i Dolors Castanyer. Hi viuen amb els seus fills (Carolina, Maria, Josep i Mercè). També hi tenen empadronats quatre mossos que s’aniran rellevant en aquests anys (Miquel Amargant, Josep Roure, Joan Tusell i Joan Estaper). L’any 1904, Manuel Oller Matas serà nomenat batlle de Fogars amb un mandat de dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1921 esdevenen masovers el matrimoni procedent de Can Romeguera, Jaume Lloveras i Elvira Montsant, amb els seus quatre fills (Josep, Carme, Joan i Eudald).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1930 en el mas només hi trobem empadronats una família de masovers que han de menar totes les terres; es tracta del matrimoni format per Joan Sau Pol (†1950) i Josepa Bavià Arqués (†1954), amb els seus tres fills, Maria, Joan i Martí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1945 continuen els mateixos masovers i quan moren els pares, és en Martí qui mena la finca amb la seva esposa Anna Cortina i Caminals. Tindran vuit fills tots ells nascuts al mas: Assumpció (1946); Eusebi (1947); maria (1948); Lluïsa (1951); Joan (1953); Victòria (1954); Pepita (1955) i Montserrat (1957).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fa uns onze anys, la finca fou adquirida per una altra família que l’estan restaurant en el respecte més estricte de la construcció tradicional.</span></span></span></span></span></p>	41.7102700,2.6058200	467207	4617684		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-01dsc2622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-02dsc2619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-04p1510017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-05p1510018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91230-06p1510011.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A més del conjunt d’habitatge que els seus propietaris van restaurant amb el màxim respecte de l’arquitectura tradicional, destaca a la feixa de dalt de la casa, les restes d’una pallissa que ja en mal estat, el temporal Glòria la va ensorrar. La coberta era a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Tenia planta baixa i pis amb bigam de fusta. L’entrada era amb un arc de mig punt realitzat amb fileres de maó disposades a plec de sardinell. El sòl de la planta pis era feta de taulons de fusta mentre que el terra de la planta baixa és de cairons que els propietaris volen preservar.	94\|98\|85	45	1.1	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús