API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Conjunt de dades	Últim canvi
90893	Sot del diable	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-diable	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>L’avi Ramon Vilà Camps, explicava que havia sentit dir de molt de temps enrere, que un home, quan passava per l’indret conegut amb el nom del Sot del diable, deia que li sortia la por. Un bon dia, això ho va comentar a un del poble tot dient : - l’amo m’ha donat una escopeta i amb l’escopeta mataré la por!</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els cartutxos però eren de sal. En adonar-se els va canviar per perdigons tot pensant: -avui mataré la por.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I dit i fet, en veure sortir la por quan passava per allí, alçà l’escopeta i li endegà un tret, convençut que l’havia matat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En arribar al mas, el masover li diu a l’amo: - avui sí que he matat a la por. Li he endegat un tret i fotia uns crits! Avui sí que l’he matada! </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Resulta que a qui havia mort o ferit era l’esposa de l’amo. </span></span></span></span></span></p>	08082-82	A mà dreta del camí entre Can Roca i l’església de Sant Cebrià.		41.7373100,2.6758700	473046	4620661		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-02p1500225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90893-03p1500222.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91796	Cal Pioc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pioc	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Ensorrada	<p><span><span><span><span><span>Cal Pioc és una casa ensorrada, de petites dimensions situada arran de camí, coincidint amb el sender local, que transcorre pel bosc de Can Planes, en el vessant nord de la Serra de Godall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes visibles pertanyen a una casa, de planta rectangular, força estreta construïda damunt de la roca granítica, on s’hi observen encara els retalls més o menys regulars realitzats a la roca i algun encaix per a col·locar-hi una bigueta de fusta. Les restes de teula escampades entre l’enderroc, denoten que la coberta, (sense saber si era o no a doble vessant), era de teula àrab.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta baixa, amb dubtes que existís una planta pis, més aviat un sota cobert amb alguna estança no massa gran. La façana principal està orientada al sud. Els murs més alts, són els interiors que tenen aproximadament 2’80 metres a tres metres d’alçada pels més alts per un gruix de 0’50m. Sembla que disposava d’una estança principal, situada al centre, dues a ambdós costats que s’adapten a l’orografia del terreny i una al darrera, allargassada i força estreta. Els paredats són de pedra irregular, sense desbastar, collada amb fang. S’hi observen nombroses restes aprofitades de ceràmica comuna i trossos de maó o teula per anivellar els murs durant la construcció i/o reparació. S’ha detectat un muntant de porta amb pedra més ben treballada. A l’altre costat del camí s’observen trossos de teula i maó barrejades amb pedra. </span></span></span></span></span></p>	08082-214	Bosc de Can Planes	<p><span><span><span><span><span>Les referències més antigues que parlen de la propietat s’han d’anar a buscar al cadastre municipal de 1862, on la casa, anomenada de Cal Pioc és propietat de Jaume Massó. Juntament amb la casa declara posseir una quartera de secà, dues quarteres de vinya, vuit quartans de sureda, quatre quarteres i dos quartans de bosc i onze quarteres de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889, el propietari és Jaume Massó, solter, que hi viu amb seixanta-nou anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896 la casa consta com a deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les referències del segle XVIII, es refereixen, no a la casa concretament, però a varis casaments i un àlies, anomenat Pioch, que semblen correspondre a la mateixa família. L’any 1777 en el llibre de casaments consta el casament de Jeroni Massó, àlies Pioch, amb Mariana Roqueta. El matrimoni té dos fills, Anna Maria (1778) i Joan (1780). L’any 1795 l’esposa és morta i ell es casa en segones núpcies amb Maria Rosa Mont-ras, vídua també de Benet Borràs, de Massanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1797, Jeroni Massó, àlies Pioch, és testimoni en el casament entre Narcís Roure i Maria Gall de Fogars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1809, Joan Massó, fill de Jeroni i Anna Maria es casa amb Anna Sureda i el 1819 consta el naixement del seu fill Jaume.</span></span></span></p>	41.7201500,2.6598200	471704	4618761		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-01p1510942.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-02p1510951.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-03p1510964.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-04p1510936.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-05p1510941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91796-06p1510956.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Un cop deixada la casa enrere, però aproximadament a la mateixa cota (471703 / 4618722) en direcció al torrent hi ha les restes d’un muret que forma part de la font de Cal Pioc. Afegim la fotografia proporcionada per Josep Vilà ja que el torrent està molt embrossat.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91207	Rellotge de sol 1 de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-coll	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Tot i estar situat dessota mateix del carener, el pas del temps ha començat a fer estralls irreversibles. El carbonet que surt pel fumeral de l’estufa emet partícules que s’estan incrustant en el rellotge.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del carener de la façana principal del mas Coll, orientada al sud-est. És del tipus vertical declinant, esgrafiat, amb restes de policromia blava, negre, vermella i color terrós. S’hi pot veure un pla quadrangular amb la part superior que ressegueix la forma del teulat a doble vessant. Aquesta base està realitzada amb calç, que permet esgrafiar al damunt quan aquest encara és tendre. El dibuix consisteix en un escut emmarcat i una corona centrada, al capdamunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’extrem superior dret hi ha un astre solar amb corona de la qual neixen els raigs solars. A l’interior de l’astre s’hi ha dibuixat una roseta de sis pètals com a símbol solar. Les línies horàries marquen les hores, de les 8 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El rellotge també marca els quarts amb un esgrafiat més curt i les mitges hores que es distingeixen de les hores i els quarts perquè la línia està situada a l’inrevés i acabada en punta de fletxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior del marc de l’escut, resseguit per una línia vermella hi ha les restes, actualment il·legibles del lema o del nom del propietari. Com a ornament, a la part superior del lema hi ha les restes d’una corona, resseguida per una terra blava amb l’any de realització gairebé esborrat : (1)879</span></span></span></span></span></p>	08082-106	Camí de Can Coll, s/n	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena) i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra i Coll i de Teresa Coll i Serra. En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de diversos caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi va instal·lar una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, almenys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7269000,2.6352800	469666	4619519	1879	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-5-p1500789.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-01dsc2479_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91207-3-p1500789_1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i desconèixer l’autor del rellotge de sol, la seva realització, marcant els quatre quarts indica que només el va poder fer un quadranter o l’arquitecte de la reforma de la casa.No consta a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91208	Rellotge de sol 2 de Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-coll	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Esborrat.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat dessota mateix del ràfec de la façana principal de masoveria gran de Can Coll, orientada al sud-oest. És del tipus vertical declinant, amb restes molt minses d’esgrafiat i de policromia blava. Dues franges a la part inferior que corresponen al marc del rellotge i sis línies, també amb el mateix color blau que corresponen a les línies horàries. Conserva el gnòmon, de vareta, de ferro que continua envoltat per una capa de morter de calç on s’hi identifica un cercle solar molt esvaït. Tot i que ara no és visible, segons relaten Jaume Fulgarolas i Josep Vilà (FULGAROLAS, Jaume / VILÀ, Josep : 2007), aquest rellotge tenia un lema que deia el següent: “Tu sense sol i jo sense fe, no som re”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La terra blava coincideix amb el mateix to que la corona situada al capdamunt del rellotge de sol 1 de Can Coll. Probablement els dos rellotges fossin realitzats en el mateix moment.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08082-107	Camí de Can Coll, s/n	<p><span><span><span><span><span>Can Coll o el mas Coll és un mas fortificat, situat al veïnat de La Serra. La façana nord està arrecerada per un marge de granit, retallat a la roca, al capdamunt del qual hi ha les restes de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons un pergamí datat de l’any 1274, el mas Coll era sufragani del monestir de Roca-Grossa. El nom amb el qual està inscrit prové d’un coll natural (petita depressió que permet passar d’un vessant a l’altra de la carena i que els seus habitants prengueren fins a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1497 consta en el fogatge de Ramió. I a partir de l’any 1555, els fills d’aquesta família són inscrits en el llibre de bateig de la parròquia, com és el cas d’Antoni Juli, fill de Pere i de Mariàngela que habiten a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1560 el propietari del mas Coll, testa deixant uns diners per a l’ermita de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1716 mor Antoni Coll, propietari del mas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1743 es bateja Teresa Coll, filla de Miquel Serra (i Coll) i de Teresa Coll (Serra). En el bateig s’intercanvien els noms per continuar amb la nissaga Coll. N’és padrí, el governador d’Hostalric, Francesc de Rovira.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1790 es bateja Maria, filla de Salvador Serra i Camps i de Mariàngela Torrent i Punsich, habitants a Can Coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862, el propietari és Josep Serra i Coll, que declara posseir, vint quarteres de secà, deu quartans de vinya, trenta-cinc quarteres de sureda, dues-centres vuitanta-cinc quarteres de bosc i cinquanta quarteres d’erm. També té una peça en un altre indret de dues quarters de secà. Declara disposar de varis caps de ramaderia, d’un parell de bous, una mula i un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1810, en el turó del Cucut situat al davant de la casa els francesos instal·laren canons per bombardejar Hostalric. Amb el pas dels anys, algunes de les bombes s’han anat localitzant als voltants de la finca. Es desconeix si la casa va patir destrosses però, a finals del segle XIX, s’hi fan obres de gran envergadura, amb elements constructius modernistes. El portal situat a la façana sud-oest té la data de 1884, que coincidiria amb l’acabament de la reforma. A més de la casa pairal, s’identifica la masoveria gran (on hi ha el segon rellotge de sol), i també la casa dels majordoms, situada a l’interior del recinte murallat, a mà dreta de la casa pairal. A posteriori, aquest edifici també fou habilitat com a segona masoveria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del segle XVII, en els llibre de bateigs, casaments i òbits de la parròquia de Ramió s’hi van localitzant els diferents masovers amb la seva descendència, que fan pensar que tots ells treballaven les terres del mas. (1664: mor Antoni Nualart de quaranta vuit anys, pagès masover de la casa d’en Coll). A finals del segle XIX, la finca disposava d’un oliverar situat a migdia, una vinya i a les terres de secà hi sembraven fesols menuts, farratge i prop del torrent, avellaners i aigua abundant. També disposaven d’una quinzena de vaques i venien llet i les corts dels porcs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1905 entre les diferents dependències de la casa hi consten empadronats el matrimoni Josep Bruguera i Josepa Alsina amb el seu fill Francesc. L’any 1906 i fins 1914, Josep Serra i Josepa Serra i la minyona, Josepa Saurí. A la casa dels majordoms hi viuran el matrimoni Francesc Casellas i Rosa Molta amb dos mossos (Pere Casellas i Nicolau Expòsit). De 1915 fins a 1925 el matrimoni propietari de la finca són Josep Serra i Riera i Concepció Martínez Hugas, amb els seus dos fills (Josep Maria i Joaquim Maria) i la minyona (Francesca Vilà Joher). Els diferents matrimonis es van succeint durant el segle XX, tant pel que fa a l’ocupació de l’antiga casa dels majordoms com a les masoveries. Les dues cases tenien les dependències característiques de la casa de pagès, amb planta baixa i pis; cort pel bestiar, pallissa, un porxo i accés a l’era. L’aigua del dipòsit que hi ha al pla de dalt de la casa abastava les cases, els abeuradors i el safareig. Tot i que al dessota de la casa, uns metres més enllà de la barraca del Rei, es conserva un pou fet de pedra i una bassa excavada al sòl. Abans de la Guerra Civil tenien tartana i cavall. Després de la Guerra Civil, pels anys quaranta, a les masoveries s’hi instal·laren una nova família que tenia a més, un ramat de xais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Prop dels Quatre Camins, on es poden veure les restes emboscades, el mas Coll tenia, al menys a partir del segle XVIII, els corrals de porcs que pasturaven menjant els glans del bosc. A la planta pis de l’edifici, hi varen viure diverses famílies de pastors, censades a partir de l’any 1742.</span></span></span></span></span></p>	41.7268900,2.6351000	469651	4619518	1879	08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-01p1500740_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91208-03p1500742_1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		BPU	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge no consta a l'inventari de la societat catalana de Gnomònica.	98	47	1.3	1762	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91188	Biot de Can Saboia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-saboia	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>El biot de can Saboia està situat en el voral del camí, envoltat de bruc, a mà dreta del camí que mena a Can Saboia, un cop deixada enrere la pedra del Cec.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un clot d’aigua excavat en el pa mort del sòl granític que recull les aigües d’escorrentia originades per la pluja. Mesura un metre de fondària per un metre d’amplada màxima i no arriba als dos metres de llargària. Les parets estan reforçades amb pedra irregular posades en sec. </span></span></span></span></span></p>	08082-88	Camí de Can Ferrer	<p><span><span><span>En el registre cadastral de 1862, el propietari de Can Saboia ja consta com a Pere Camps i Ciurana. Declara posseir dues quarteres de secà, tres quarteres i sis quartans de vinya, tres quartans de sureda, cinc quarteres de bosc de gavella i sis quarteres i tres quartans d’erm, un ruc per les feines del camp i un biot d’aigua en el camí d’anar cap el mas. El seu propietari ens conta que antigament plovia molt més sovint que no pas ara, i que anava molt bé tenir aquest clot perquè tot i que l’aigua no era del tot neta, permetia recollir-ne i portar-la a casa on era emprada per rentar els plats o altres usos domèstics i si calia pel bestiar.</span></span></span></p>	41.7180700,2.6706300	472602	4618527		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-02p1500494.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91188-03p1500496.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91590	Can Mestric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestric	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Enfonsada, amb parets visibles però envoltada de bardissa.	<p><span><span><span><span><span>Can Mestric és una casa mig enfonsada situada en el veïnat de la Vall de Ramió. S’hi accedeix pel camí que mena a Ca l’Agutzil. A partir d’aquí, continuar en direcció sud-est pel mateix camí, una seixantena de metres. A mà dreta mateix, abans d’arribar al revolt, per sobre del marge hi ha un roure i darrera mateix un espès bardissar del qual sembla sobresortir un munt d’heura, que delata la presència d’estructures muraries d’uns cinc metres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La planta és rectangular, amb varis murs interiors de fins a 0’60 m de gruix que conformen els diferents espais, com la cuina, lloc d’habitació, o les corts. El carener era perpendicular a la façana principal, que estava orientada al sud-oest. La coberta a dos vessants, de teula àrab, que es localitzen esmicolades i escampades entre la runa acumulada per l’enfonsament. Les parets que queden dempeus ofereixen una visió general de com era, amb planta baixa i pis, com així ho denota la presència de nombrosos encaixos per a les bigues de fusta. Els muntants de les obertures interiors són de pedra, més o menys retocada però sense massa mirament. Les llindes són de fusta i per solucionar els gruixos dels murs, se’n poden comptabilitzar fins a tres, com també acostuma a passar en les construccions de pedra seca. El paredat es de pedra irregular amb la cara més o menys planera i argamassa amb arrebossat de morter de calç del qual encara se’n poden veure algunes restes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al voltant de la casa, ensorrats i embardissats s’hi observen altres dependències annexes, probablement alguna cort o pallissa i amb la boca protegida per un filat hi ha un pou del qual només se’n conserva una part de l’estructura degut a l’abandonament i el pes de l’heura que ja ha ensorrat la coberta.</span></span></span></span></span></p>	08082-163	Camí de Can Masó. Polígon 12 Parcel·la 69	<p><span><span><span><span><span>El primer document localitzat que parla de Can Mestric és una venda atorgada l’any 1884 per Josep Dalmau d’Hortsanvinyà a favor de Pau Caselles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889, Jaume Garrós, és el propietari, que hi viu amb en Josep Dalmau i Illa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els censos parroquials dels anys 1905 fins el 1914 deixen constància del matrimoni format per Jaume Garròs i Saurí i Eulàlia Estaper i Albert, que hi viuen amb els seus fills Manel, Antoni i Rosa. Segons els documents, aquest Jaume Garròs era l’encarregat del manteniment de les palanques del pas de Ramió i cobrava per aital feina, entre quinze i vint pessetes anuals. L’any 1908 també farà de carter, la qual cosa li suposarà un increment de fins a cent cinc pessetes. Jaume Garròs mor abans de 1918, perquè a partir de 1918 a la casa només hi viu, segons el padró, (la seva vídua), Eulàlia Estaper amb el seu fill, Antoni Garròs Estaper que ja està casat amb Elionor Ferrer i Ferré i la filla d’ambdós, Maria. El matrimoni jove tindrà dos fills més, en Jaume (1925) i la Rosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sembla que aquest matrimoni marxa més endavant perquè entre 1928 i 1932 a la casa hi continua vivint l’Eulàlia Estaper i Albert.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mitjans dels anys quaranta hi viurà la segona filla de Jaume Garròs i Eulàlia Estaper, la Rosa Garròs Estaper, amb el seu marit, Perfecte Rossel Saurí amb dos nens, Pere i Sarita, que sembla que foren els darrers a habitar la casa, que sense manteniment s’anà ensorrant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No sembla que posseïssin massa terres però com la majoria de famílies que vivien en aquests paratges, tenien un parell de vaques, treballaven la terra i es dedicaven als oficis del bosc.</span></span></span></span></span></p>	41.7128300,2.6112500	467660	4617966		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91590-01p1510313.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91590-02p1510316.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91590-03p1510321.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91590-04p1510323.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91590-05p1510324.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91590-06p1510317.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el llibre, “Fogars de la Selva, temps ha” de Jaume Fugarolas i Josep Vilà, la casa se situa en el costat oposat del camí.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90802	Creu de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	De la creu només en resten els peus collats a la taula del pedró.	<p><span><span><span><span><span>La Creu de pedró de l’església de Sant Cebrià, està situada en una cruïlla de camins, a llevant de l’església actual, a mà dreta del camí que mena a Can Simon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consisteix en un pilar a mena d’altar, que mesura 1 x 0’75 m de costat, per 1’07 m d’alçada. Està obrada amb pedra granítica de l’indret, falcades amb pedruscall i trossos de maó i rajol. Està parcialment arrebossada amb morter de calç, que amb el pas dels anys es va desprenent del seu suport original. Al damunt de l’estructura, hi ha una taula de granit, plana, tallada en una sola peça que mesura 1’10 m x 0’78 m de costat, per un gruix que oscil·la entre els 0’10 i els 0’17 m d’alçada. Al centre d’aquesta, per la part superior hi ha quatre orificis circulars i un de quadrangular al centre, tots ells simètrics. En els orificis s’hi encaixa la base d’una antiga creu de ferro. En els circulars s’hi encaixen quatre peus arrodonits, de ferro, soldats a una barra vertical plana que queda encaixada al centre, equidistant. Formen part de la Creu que en algun moment de la història va desaparèixer.</span></span></span></span></span></p>	08082-53	Camí de Can Simó	<p><span><span><span><span><span>Un pedró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig. Tot i que acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, d’altres se situen dins de les 30 passes simbòliques, que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble de d'on es pogués beneir tot el terme per tal de protegir-lo de les tempestes, malalties i les malures del camp.</span></span></span></span></span></p>	41.7382500,2.6867000	473947	4620763		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-01dsc1342.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-02dsc1338.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-03dsc1347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-04p1500231.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90802-05p1500232.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La Creu de pedró de l’església de Sant Cebrià, està situada en una cruïlla de camins, a llevant de l’església actual, però també a mig camí del jaciment situat en el Pla del Reclam, que podria correspondre a l’antiga església de Sant Cebrià, i que situaria el pedró en l’indret més alt on fins fa uns anys s’hi feia la benedicció dels camps i collites.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91591	Can Talleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-talleda	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Es troba pràcticament enderrocada del tot. Només es conserven algunes parets.	<p><span><span><span><span><span>Can Talleda està situada en el camí de Can Masó, en el segon trencall que hi ha a mà esquerra un cop deixat enrere Ca l’Agutzil i Can Mestric. Només entrar per l’antic camí de carro que puja progressivament, avançar uns quatre-cents metres. A mà esquerra arran de marge s’observen les parets de pedra d’una casa, mentre que en el marge dret del camí hi ha una segona construcció, molt més important i més antiga.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera construcció és de planta rectangular, amb la façana principal, orientada al sud. La conservació del mur posterior indica que la coberta era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Tenia planta baixa i pis i era força estreta de tot just quatre metres de fons amb vàries dependències. Els murs portants més alts conservats mesuren més de quatre metres d’alçada, per uns quaranta a cinquanta centímetres de gruix, mentre els interiors fan tot just uns trenta-cinc centímetres de gruix. A l’interior, entre la façana sud i la de ponent, s’hi observen les restes d’una llar de foc, i a la part superior, l’obertura del que havia estat una finestra. A mà dreta seguint la façana principal hi havia una segona dependència. El paredat és de pedra, amb les cantoneres més ben treballades unides amb fang, mentre que l’arrebossat general de la casa és fet amb morter de calç arremolinat. Adossada a mà dreta de la façana principal hi ha el que sembla una cort o porquera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al davant mateix, a l’altre costat del camí, el marge ja és ple de rocs que indiquen la presència d’una altra construcció que forma part del mateix conjunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una casa de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres molt ben retallades i murs que mesuren entre setanta i vuitanta centímetres de gruix (mesura presa en el mur de tres metres d’alçada que queda dempeus). Està perfectament adaptada a l’orografia del terreny, prop del torrent que anomenem de Can Talleda i en el vessant dret del torrent de Can Masó o Massó on el primer hi aboca les aigües en temps de pluges. La façana orientada al sud té un contrafort que coincideix amb la part del mur més gruixut conservat dempeus. S’hi observen varies comparticions i encaixos per al bigam del pis i coberts annexes. El paredat general és molt més gran, amb pedra més ben treballada que no pas el primer edifici. Al sud mateix hi ha un parell de feixes molt amples i planeres que s’obren al torren de Can Massó. Les parets estaven protegides amb morter de calç, però per la construcció s’emprà el fang, del qual hi ha una gran terrera natural en els mateixos marges del camí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel tipus de construcció podria tractar-se de la casa pairal, a mà dreta del camí, mentre que a l’esquerra, molt més petita podria ser una masoveria.</span></span></span></span></span></p>	08082-164	Camí de Can Talleda. Polígon 12 Parcela 68	<p><span><span><span><span><span>Amb el nom de Can Talleda només s’ha pogut localitzar informació contemporània coincidint amb el cadastre de 1862, on sembla que era propietat, almenys fins a mitjan del segle, de l’heretat Rovira de Sant Hilari. En aquest cadastre, a més de declarar la casa, també contempla unes divuit quarteres de terres de conreu, a més de suredes i alberedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de Ramió de 1889, sembla que la finca només és habitada per masovers. Es tracta del matrimoni format per Segimon Pla Garròs i Maria Xaubet Albí que hi viuen amb els seus fills, Joan (nou anys) i Maria (de sis anys). El masover provenia de Grions, on els seus pares eren propietaris de Can Joandó.</span></span></span></span></span></p>	41.7080300,2.6169100	468129	4617431		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-01dsc2853.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-02dsc2858.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-03dsc2859.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-05p1510344.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91591-06p1510350.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Probablement part de la pedra de la façana del primer edifici s’hagi arraconat a mà dreta del camí en fer-ne el manteniment. Seguint el camí, a mà dreta, després del segon edifici, dins el revolt hi ha el pou d’aigua. La font no s’ha pogut localitzar.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91592	Pou de Can Talleda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-talleda	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Frontal i barret enfonsats.	<p><span><span><span><span><span>El pou de Can Talleda està situat a mà dreta del revolt dins el torrent, immediatament després de passar la casa, de la qual en queden nombrosos murs dempeus a ambdós costats del camí. L’accés es fa pel camí de Can Masó, agafant el segon trencall que hi ha a mà esquerra un cop deixat enrere Ca l’Agutzil i Can Mestric. Només entrar per l’antic camí de carro que puja progressivament, avançar uns quatre-cents metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou és vertical amb registre cilíndric, excavat al terra i les parets internes reforçades amb pedra collada amb argamassa. Ha perdut la coberta troncocònica voltada tan característica dels pous de construcció antiga presents al municipi, i també el frontal, que sembla han caigut d’aplom a l’interior. De l’estructura aèria, només es conserva part del paredat exterior que mesura actualment 1’35 metres d’alçada per 0’35 m de gruix.</span></span></span><br /> </p>	08082-165	Camí de Can Talleda. Polígon 12 Parcela 68	<p><span><span><span><span><span>Amb el nom de Can Talleda només s’ha pogut localitzar informació contemporània coincidint amb el cadastre de 1862, on sembla que era propietat, almenys fins a mitjan del segle, de l’heretat Rovira de Sant Hilari. En aquest cadastre, a més de declarar la casa, també contempla unes divuit quarteres de terres de conreu, a més de suredes i alberedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de Ramió de 1889, sembla que la finca només és habitada per masovers. Es tracta del matrimoni format per Segimon Pla Garròs i Maria Xaubet Albí que hi viuen amb els seus fills, Joan (nou anys) i Maria (de sis anys). El masover provenia de Grions, on els seus pares eren propietaris de Can Joandó.</span></span></span></span></span></p>	41.7079300,2.6176900	468194	4617419		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-01p1510355.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-02dsc2864.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-03dsc2865.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-04p1510367.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-05dsc2866.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91592-06p1510363.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’aigua ha estat des de sempre una necessitat primordial en el món rural i essencial en l’establiment estratègic d’un mas. I si la seva disponibilitat era escassa, els homes i dones havien d’idear tota mena d’enginys per aprofitar al màxim els recursos hídrics que podien obtenir de l’entorn. Sense aigua no es podia incrementar els caps de bestiar ni l’horta amb els productes de consum bàsic. No es podia engrandir la família ni tenir treballadors i masovers que treballessin a la finca. Aquest fet era present constantment en la consciència i en el dia a dia dels habitants dels masos, que consideraven l’aigua com un bé molt preuat, conscients que en casos de manca de pluja les conseqüències podrien esdevenir terribles.Els pous són un dels elements de captació d’aigua subterrània més complexos que, com l’excavació de mines, comportava un perill molt gran tant en el moment de la construcció com en el cas de la seva reparació o manteniment.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90786	Can Llagosta de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llagosta-de-baix	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>L’actual casa és moderna, construïda damunt l’antiga. Està ubicada entre ca l’Aiguader i Can Xapellí i és de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec i carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest.</span></span></span></span></span></p>	08082-40	Camí de Can Xapellí, 11	<p><span><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1862, la casa rep el motiu de Can Miquelet, probablement degut al nom del seu propietari, Miquel Illas Murguera (originari de Tordera, vidu de Teresa Bruguera, de Grions, morta l’any 1880). A més de la casa es declaren cinc quarteres de terres, entre dues de bosc de gavella, dues i mitja de terra erma i mitja de secà. El matrimoni tindrà varies filles i un fill: Rosa (1845), Josepa (?), Gràcia (1851), Agustí (1855) i Maria (1858). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa, amb el pare hi viurà la tercera de les filles, Gràcia, que l’any 1877 es casa amb Manel Serra i Vinyoles (†1916), de Cal Cerdà. Miquel Illas mor l’any 1896 amb vuitanta-tres anys, però la parella continuarà vivint-hi amb els seus fills: Maria (1877), la Rosa (1881), l’Enric (?), en Josep (?) i en Joaquim (1888).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquests fills, qui es quedarà a la casa serà en Josep Serra, que es casarà amb Concepció Llobet. La parella té varis fills (Joaquima, Àngela, Daniel, Joaquim, i les bessones, Maria i Montserrat).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa continua passant de pares a fills. Als inventaris parroquials de 1940 i 1945 hi habiten el matrimoni Josep Serra Illas i Concepció Llobet Nonell amb els seus fills, Daniel, Maria i Montserrat. L’any 1954, la Montserrat es casa amb Salvador Coll i Matamala, de Calella, amb qui tindran dos fills, l’Antoni (1954) i en Josep (1956). L’any següent la família es trasllada a viure a Calella. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La casa, potser va quedar a l’abandó, ja que consta com a ensorrada. Damunt de les seves restes s’hi construí la casa actual.</span></span></span></span></span></p>	41.7304600,2.6741200	472898	4619902		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90786-02p1500152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90786-03p1500154.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Creiem que cal referenciar-la perquè a través de les dades recopilades per Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007), ens ajuden a entendre l’evolució social i econòmica del municipi entre els segles XIX i XX.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91702	Can Corpet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corpet	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Reformada	<p><span><span><span><span><span>Can Corpet és una casa situada a l’extrem oriental del municipi, a tocar del Pla de Can Miró Vell i la Tordera. L’edifici, tot i conserva la seva estructura original ha sofert nombroses reformes, tan pel que fa a l’interior com a l’exterior. Està situada als quatre vents, amb ampliacions dutes a terme en llarg del temps. La façana principal està orientada a migdia. La coberta és a doble vessant, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. És de planta baixa i pis, amb golfes o sotacobert emprat més com a cambra de regulació tèrmica que com a lloc d’habitació. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Les façanes estan arrebossades amb morter i pintades. Totes les obertures perfectament simètriques han estat refetes modernament i emmarcades amb maó decoratiu. </span></span></span></span></span></p>	08082-208	Camí de Fogars a Tordera, s/n. Polígon 10 Parcel·la 55	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en el cadastre municipal de 1862, el propietari de la casa és Vicenç Oller (†1869), que declara estar en possessió de dues peces de terra, una al voltant de la casa, que consta de dues quarteres de vinya i gairebé tres quarteres d’erm. També té una peça situada al Pla de Fogars amb dues quarteres i mitja de secà i prop d’una quartera d’erm. Per a les tasques agrícoles disposa d’un ruc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan Vicenç mor, als noranta anys, la propietat passa a la seva filla, Dolors Oller i Ruscalleda, que així també queda reflectit en el padró de 1889. Des de l’any 1888 la finca també disposarà de masovers, inscrits en el padró des de 1888. Es tracta del matrimoni format per Isidre Duch i Riquer i Julita Coromines i Mir, i les seves filles, Maria i Dolors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens parroquial de 1896, sembla que canvien de masovers, ja que s’hi troben inscrits el matrimoni, Josep Rovira i Gràcia, amb els dos fills, la Isabel i en Quirze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1904, sembla que la propietat canvia de mans i ho adquireix Joaquim Mercader i la seva esposa, Joaquima Lloreda (†1912), que hi viuran amb els seus fills, Pau, Francesca, Josep i Joan. Quan els germans marxen de casa, s’hi quedarà l’hereu, en Pau Mercader, que es marida amb Trinitat Jalmar (o Gelmar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1920, el pare, Joaquim Mercader (†1933) continua vivint amb els joves, en Pau i la Trinitat i els seus néts (Joaquim, Andreu, Maria, Francesca i l’Emili). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960, el matrimoni, Pau Mercader i la Trinitat Jalmar (o Gelmar) continuen vivint a la casa, com a avis i amb l’hereu, en Joaquim Mercader Jalmar (o Gelmar), la seva esposa, Carme Cuní i Masferrer i les seves dues filles, la Josepa (1948) i la Maria (1950).</span></span></span></span></span></p>	41.7264200,2.6886400	474104	4619449		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			2023-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Descripció de l’edifici feta a partir de fotografies cedides.		45	1.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91187	La Pedra del Cec	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-del-cec	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La pedra del Cec està situada en un revolt, a mà dreta del camí que va de la Creu de Capó a Can Saboia. Es tracta de dos blocs de pedra granítica de tonalitats marronosa, sobreposats, formant una mena de seient. L’indret és de composició plutònica, per oposició a les roques efusives d’origen volcànic com el basalt, que destaca a proximitat amb el volcà conegut amb el nom de Can Saboia o del turó de Sant Corneli. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons conta la tradició oral, el nom que rep aquest indret té l’origen en la història d’un captaire, cec, que tenia el costum de passar per les cases per demanar una almoina. La gent de Fogars que ja el coneixia, l’havia vist en nombroses ocasions assegut en aquest roc, de camí cap a can Saboia o tornant-hi, on s’aturava a descansar. </span></span></span></span></span></p>	08082-87	Camí de can Ferrer		41.7197600,2.6710900	472641	4618715		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-02p1500480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91187-03p1500483.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91193	Cobles en alabansa de Ntra. Sra. de la Serra, en la parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-en-alabansa-de-ntra-sra-de-la-serra-en-la-parroquia-de-reminyo-bisbat-de-girona		XIX-XXI		<p><span><span><span>Cobles en alabansa de Nostra Senyora de la Serra, de la parròquia de Ramió, Bisbat de Girona que diuen així: </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig tot dó de vostra ma / lo rebem baix en la terra: / vullaunos sempre ajudar, / mare de Déu de la Serra.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molt ditxosa fou la hora/cuant allí vos va trobar / un bou y una pastora / que guardava lo bestiar, / que volia sempre anar / ahont vostra imatge era: / vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tres mil tres cents vint y hú / vostre temple fabricaren; / los devots tots en comú. / com á Mare vos cridaren; / de est modo ho pensaren, / puig que ho pensa no erra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostra festa és celebrada / dia del Sant Naixament: / en ell sou Vós visitada / dels devots en continent; / y puig és tanta la gent / que de Vós salut espera: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou visitada molts anys / ab un molt antich fervor / de Hostalrich y Gaserans / y de Fogás ab gran amor; / per donarvos lo seu cor / un gran poble se desterra: / vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou de tanta perfecció, / que en lo mon no hi ha igual / mostrantnos afició / com a Mare celestial; [Segona columna] vostra gracia és general / com de gran Medianera: /vullaunos, etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vos tenen en gran estima / la Selva, Vallés y contorn, / los devots de la Marina / alaban lo vostre nom; / y puig ohiu a tothom / que á Vós clama de la terra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Los malalts, Reina divina, / que’s prometen visitar, / troban en Vós medicina / per poderse aliviar; / ja que se fa desitjar / tot remei en gran manera: vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De febres y tercianes / incurables, Vós curau; / de altres mals y desganes / molt prest remei los donau; també feu tornar en pau / qui està posat en guerra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lo divino Criador, / que’s fou fill obedient, / volgué estesseu present / en la Serra, en Reminyó; / per lograr puig lo perdó / de nostre cualsevol erra: / vullaunos, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA: Puig sou estrella del mar / y gran Reina de la terra, / vullaunos sempre ajudar, / Mare de Déu de la Serra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Concede nos famulos tuos quaesumus Domine perpetuae mentis et corporis sanitate gaudere et gloriosae B. Maria sempre Virgine intercessione á praesenti liberare tristitia et aeterne per frui laetitiae. Per Christum, etc.</span></span></span></span></span></p>	08082-93	Camí de la Serra, s/n	<p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.7246900,2.6282500	469080	4619276		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91193-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91193-02_0.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Edició del document en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix. Quadre delimitat per una orla floral. A la part superior, enquadrada al centre, una representació la Mare de Déu de la Serra. A la mà dreta té un ram de flors, mentre que amb l’esquerra envolta al Nen Jesús. Als seus peus, un pastor (a l’esquerra de la imatge) i un bou a mà dreta. La corona de la Mare de Déu està representada per l’astre solar, amb una estrella a l’extrem dels raigs solars més llargs.A ambdós costats es pot llegir: “Cobles en alabansa de Ntra. Sra. de la Serra, en la parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona”, i al dessota, com a tancament, un dibuix geomètric amb una flor a cada extrem.El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical de fulles d’acant que neixen d’una gerra amb un cap antropomorf amb banyes en forma de nansa.	98\|94	62	4.4	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91599	Can Romeguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romeguera	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Parcialment enfonsada, amb gran quantitat de murs visibles. El forn de pa ha començat a enfonsar-se.	<p><span><span><span><span><span>Can Romeguera és una casa situada a l’inici de la canal del Sot de Can Romeguera, de la qual aquesta darrera en pren el nom. Quan es puja pel camí en direcció al turó de Can Grau, que fa de partió entre els municipis de Fogars i Sant Celoni, la casa queda ensotada, a mà dreta de la pista, abans que aquesta desemboqui a la pista carenera que mena, a mà dreta cap el turó de Can Grau i cap a l’esquerra, pel collet de Can Rodon, al Serrat de les Creus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està parcialment enfonsada, sense coberta tot i que conserva l’estructura. És de planta quadrangular, construïda adaptant-se a l’orografia escarpada del terreny, amb planta baixa i pis. Les obertures són senzilles, sense emmarcaments rellevants de pedra treballada. Es conserva alguna llinda de fusta amb muntants reforçats de maó. Sembla que tenia un parell d’habitacions al pis de dalt i la cuina amb l’entrada orientada al sud. El sostre era empostissat i la coberta de teula àrab. Els murs mesuren entre 0’40 m i 0,50 m de gruix. Estan fets de pedra extreta del mateix marge del camí, collada amb fang. L’arrebossat, tant de les façanes exteriors com de les dependències interiors és de morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un mur de pedra de més de dos metres d’alçada reforça el marge on reposa la seva fonamentació, alhora que aquest, en part, ha servit per a adossar-hi els diferents annexos de la casa com el galliner, la cort i la porquera, de la qual encara se’n conserva bona part amb la menjadora i un porxo. En els murs que queden dempeus es poden observar les restes de l’emplaçament de la campana de la llar de foc, amb el forn de pa, el cendrer i la teiera a mà esquerra, amb l’olleta encastada en el mur, en perfecte estat de conservació. Entrant pel que era la porta principal, a mà esquerra es veuen les restes de l’encaix d’un cossi que recollia l’aigua de la font a través d’una canal feta de teules permetent que hi hagués aigua a l’interior de la casa.</span></span></span><br /> </p>	08082-172	Camí del turó de Can Grau. Polígon 14. Parcel·la 10	<p><span><span><span><span><span>De Can Romeguera se’n té documentació a partir de la informació proporcionada pel cadastre de 1862, on s’indica que la propietària és Rosa Dalmau i Fornés, vídua de Bartomeu Lloveras amb qui ja hi devia viure. La finca posseïa dues quarteres i mitja de secà, vuit quartans de vinya, mitja quartera de sureda, sis quarteres de castanyeda, mitja quartera de bosc i vuit quarteres d’erm. També tenien un ruc. L’any 1889, Rosa Dalmau morí ofegada a l’edat de 73 anys a la bassa de la casa, situada més avall i emboscada. El seu fill, Josep Lloveras i Dalmau hi viurà amb la seva esposa, Anna Prats i Forts i el seu fill Jaume. Amb ells també hi conviuran varis germans d’en Josep (l’Andreu, en Vicenç i l’Antoni). En Josep fou regidor i alcalde interí de Fogars. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fill de la parella es casa amb Elvira Montsant. Viuran amb els seus fills (Josep i Carme, Joan i Eudald) i amb els oncles paterns (en Vicenç i l’Andreu). L’any 1921, el matrimoni marxa a fer de masovers a Can Forn i a partir de l’any següent en aquesta casa hi viuran un seguit de masovers que portaran les terres. L’hereu es casà amb Maria Massó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1922 a 1924, el matrimoni format per Martí Anfrons i Valls i Carme Riera i Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1928 fins l’any 1932, Joan Expòsit i Antònia Cornet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop varen marxar tots els masovers, la casa quedà a l’abandó. La gent agafava les olives i les castanyes fins que els propietaris, farts de no poder anar a collir, tallaren els arbres per fer-ne carbó. Cap a mitjan del segle XX, el darrer propietari de la nissaga Lloveras, vengué la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquestes famílies vivien de la terra i del bosc. Plantaven una petita vinya d’on treien el vi per al consum propi Tenien varies oliveres, una castanyeda i l’hort; en la terra de secà hi sembraven fesols de mata. La resta els ho proporcionava el bosc (carbó, cireres, cacera, glans que recol·lectaven i duien a vendre, bolets i cireres d’arboç amb les quals en feien melmelada). Quan recol·lectaven les olives les posaven en una pica de pedra i les anaven trepitjant amb els peus, calçats amb uns esclops revestits amb claus. Quan estaven ben triturades, omplien la pica amb aigua calenta i recollien l’oli que surava per decantació. A més del consum propi, l’excedent de castanyes les duien a Hostalric, al mercat o les deixaven per vendre a Ca l’Esclopeter Montsant que eren familiars.</span></span></span></span></span></p>	41.6939100,2.5920400	466052	4615873		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91599-02dsc2909.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91599-03p1510461.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91599-04p1510465.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91599-05p1510445.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91599-06p1510449.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91599-07p1510457.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91599-08p1510455.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En les escriptures de finals del segle XIX consta amb el nom de Can Bieló.La font, situada en la mateixa canal, un xic més amunt de la casa, no s’ha localitzat. Però estava encastada en el marge, amb un broc central collat en un bloc de pedra. L’aigua que rajava queia en una pica, també de pedra. Aquesta aigua servia per beure i cuinar. Un xic més avall hi havia un biot conegut com el Molleric d’en Romeguera, que un cop ple permetia servia d’abeurador per la burra, agafar aigua pel bestiar i regar dues petites feixes on tenien l’hort i per rentar la roba.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90758	Pou de Cal Negret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-negret	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen a les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. Està adossat a un dels costats de l’era de Can Puicus, construïda al damunt de les restes de l’antiga casa de Cal Negret, de la qual només es conserva el pou. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre exterior és d’1’95 m i el gruix de murs exterior de 0’38 m. A nivell superficial, està envoltat per un brocal o barana, del qual a mitja alçada sobresurten unes llates de fusta. Està arrebossat amb morter de calç i cobert amb teulat de rajol pla. La boca finida amb volta d’arc escarser, està protegida per una portella amb balda, feta amb llistons de fusta i filat de galliner. Al damunt mateix, esgrafiat en el morter, es pot llegir: “Dia 6 de Mayo de 1927”, resultat d’una obra de consolidació. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos ampits per posar-hi la galleda o el càntir, i a mà dreta es conserven les restes, malmeses, d’una pica moderna, feta grollerament amb totxo. A l’interior, conserva la travessera de fusta amb la corriola.</span></span></span></span></span></p>	08082-15	Can Puicus - Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. Són les úniques restes conservades de l’antiga casa de Cal Negret. Segons explica el propietari de Can Puicus, els murs de Cal Negret es desmuntaren i la pedra serví per a la propietat de Cal Gavatx. </span></span></span></span></span></p>	41.7330800,2.7010400	475138	4620184		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-01dsc0840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-02p1490808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90758-03p1490815.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91224	Rellotge de sol de Can Riereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riereta	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX	L’any 1993, els propietaris feren repintar la façana i el rellotge.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a l’extrem dret de la façana principal de Can Riereta, orientada al sud. És del tipus vertical a migdia. Està situat a la planta pis, i durant gairebé tota el dia, queda ombrejat per un pi roig plantat al davant. Està realitzat damunt d’un preparat de calç, sense esgrafiar, de color negre. És de forma rectangular, emmarcat. Les línies horàries neixen de l’extrem superior. Marquen les hores i les mitges hores (més curtes), que van des de dos quarts de vuit fins a les quatre de la tarda, dibuixades en xifres àrabs. A partir de les 12 del migdia les hores estan escrites com a 1, 2 , 3 i 4. El gnòmon és de vareta simple, acabat en una boleta. A la part superior, encapçalant el marc exterior s’hi llegeix la data de repintat : “RENOVAT L’ANY 1.993” (destaca la puntuació errònia del miler). La paraula “L’ANY” i el vèrtex format pel gnònom i l’inici de les línies horàries estan envoltat per un cercle solar. </span></span></span></span></span></p>	08082-123	Can Riereta	<p><span><span><span><span><span>Can Riereta surt referenciat en el cadastre de 1862. La seva propietària és Teresa Masó i Cornellà, que declara posseir a més de la casa, dues quarteres de secà, mitja de vinya, tres quartans de bosc i nou quartans de terra erma.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de 1889, la Teresa (1839 - †1913) continua vivint-hi juntament amb el seu espòs, Miquel Basolí Aliart. Amb ells hi viuen el seu fill Joan (nou propietari) amb la seva esposa, Socors Montsó Ararà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1905 a 1914 hi viuent la Teresa, la Socors i en Miquel Basolí Montsó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1915 a 1924, continua vivint-hi la Socors amb el seu fill Miquel Basolí, casat amb Mercè Duran Massaguer i la seva filla, Socors Basolí Duran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1925 fins a 1934, hi viuen Miquel Basolí Montsó amb la seva esposa Mercè Duran Massaguer amb els seus fills, Socors i Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1945 a 1946 el matrimoni continua vivint a la casa. La filla gran es casa amb Florenci Vilà i marxa de jove a Cal Ferrer de la Serra de Gaserans. El fill morí tot just acabada la Guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1948 varen tenir el correu de Ramió i un petit celler on venien vi per la gent del veïnat i bosquerols. Guardaven les claus de l’església i de l’escola i en feien el manteniment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, amb la família, hi visqué uns quants anys la darrera mestra de l’escola de Ramió, Elisa Regí. I a principis dels anys seixanta la casa serví també com escola. Un cop tancada, la casa fou habitada per masovers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La família referenciada visqué de la terra i del bestiar. Sembraven farratges, cereals, blat de moro, patates, fesols menuts i hortalisses. Tenien una cort amb quatre vaques. Criaven vedells i una cort amb un porc que engreixaven i mataven anualment. També disposaven d’un galliner i conillers, que portaven a mercat. Al davant de la casa hi havia el porxo per aixoplugar el carro i els arreus de treball.</span></span></span></span></span></p>	41.7139300,2.6100100	467558	4618088		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91224-01p1500962_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge consta inscrit a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 5616.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91621	La Manilla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-manilla	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. pàg. 499-500. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral recollida per Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007), ens conta que un home que vivia a Can Romeguera de Ramió, baixava els diumenges a fer la manilla a Can Barba, prop de l’estació de Breda. La casella d’en Barba, situada tocant la via del tren davant de Sant Jaume de Gaserans, feia de taverna i la gent també hi podia anar a berenar. Un diumenge, aquest home va guanyar molts diners després de jugar tota la tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dos companys seus de taula, els quals havien perdut les partides jugades, li van agafar enveja i entre l’ambició dels diners i l’ànim rancorós de revenja van planejar d’atracar-lo en el camí de tornada a casa seva. Van convenir que podrien actuar tranquils perquè enmig de la foscor de la nit no els podria reconèixer i, a més, essent un bosquerol que no havia vist mai el món per un forat, van calcular que s’espantaria molt i els donaria tots els diners que portava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A en Romeguera li agradava molt l’art de l’esgrima, afecció que li venia de quan feia el soldat. Com que no tenia sabre ni espasa, portava sempre un bastó amb el punt ben polit i cuidat a la mà, tant per recolzar-s’hi, tot i caminant, com per tenir companyia. Amb aquest bastó tot sovint feia demostracions d’esgrima als companys de feina al bosc i als amics. Així doncs, pujava de negra nit tornant cap a casa seva per un corriol pel mig del bosc, tal com feia sempre, pensant content en la sort de les partides d’aquella tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De sobte, en un revolt li surten dos homes amb el tapaboques fins als ulls, una gorra amb la visera baixa al damunt del cap i empunyant dos grossos ganivets. Amb veu cavernosa li diuen: “Vinga, els diners o la vida”. En Romeguera, agafat de sorpresa va pensar: “Totes dues coses són molt fotudes”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després d’un moment d’esglai s’ho va agafar amb calma i va respondre: “Ja us ho dono tot”. Es treu el tapaboques que portava a l’espatlla, el deixa a terra ben estirat i al damunt hi posa tots els diners: “Aquí els teniu, ja us ho podeu endur tot”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el moment que els assaltants es van ajupir per recollir els diners i van deixar d’encarar-lo amb els ganivets, en Romeguera va manejar el bastó amb destresa i els va colpejar, deixant-los desarmats en un moment i sense entendre d’on venien aquelles bastonades tan precises i fortes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Va continuar fent una exhibició d’esgrima, sense deixar de practicar cops encertats al cap que van deixar els atracadors a terra ben nafrats i bastonejats. Va agafar els diners i es va posar de nou el tapaboques i, tot i seguit, fugí corrent, camí enllà. Com que havia reconegut els assaltants i va pensar que podien ésser més colla, més endavant es va amagar i va esperar que es fes clar per continuar el camí i veure que no el tornaven a seguir. Arribà a casa seva sa i estalvi.</span></span></span></span></span></p>	08082-193	Can Romaguera	<p><span><span><span><span><span>Des de molt antic, i fins a meitat del segle XX, l'única diversió que tenien els homes segons recopilen els autors (Fugarolas/Vila, 2007) era la d’anar a jugar a cartes els diumenges a la tarda, cosa que )acostumaven a fer a l’hostal o a la taverna del seu poble o d’algun poble veí. D’això se’n deia vulgarment, “anar a fer la manilla' o “anar a fer-la”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la majoria d’homes, s’hi jugaven un porró de vi o una botifarra amb un grup de coneguts, per a berenar i per passar la tarda. Fins i tot hi havia homes que només anaven a fer el got de vi i mirar com jugaven els altres. Però també hi havia alguna colla de jugadors empedreïts, propensos a jugar-se quantitats més o menys respectables. Cadascú ja sabia amb quina colla jugar.</span></span></span></span></span></p>	41.6939500,2.5920500	466053	4615877		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91621-02dsc2903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joan Ventura i Clopés, del Molinot, va contar aquesta llegenda a Jaume Fugarolas i Josep Vilà, que la recolliren i publicaren (FUGAROLAS / VILÀ: 2007) i que es transcriu en aquesta fitxa.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90803	Era de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). Ara ve el segar i el batre, dins <em>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX	Estructuralment el seu estat és bo, però actualment és plena d’herbes i bardisses.	<p><span><span><span><span><span>L’era de batre de Can Simon està situada en un pla al capdavall d’unes feixes, a mà esquerra del camí que la separa de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’uns 22 metres de diàmetre, el terra, està recobert per cairons i l’espai protegit per un mur de pedra amb restes d’arrebossat de morter de calç. El mur, mesura tot just 0’50 m en la part més baixa, per 1’60 m pel costat del camí. Presenta els desaigües característics a nivell del sol per expulsar l’aigua de pluja cap a l’exterior del mur. En l’espai d’accés a l’era hi ha afegits fets només amb varies capes superposades de maó.</span></span></span></span></span></p>	08082-54	Can Simon	<p><span><span><span><span><span>Aquest espai rodonenc present a gairebé totes les masies i masos del municipi de Fogars de la Selva, està relacionats amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, les localitzades en el municipi de Fogars de la Selva actualment estan recobertes per cairons i envoltades, la majoria per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet asseure’s.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres poden ser més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, coincidint en que el són els més llargs i assolellats. Tot i que en anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla. </span></span></span></span></span></p>	41.7388796,2.6892844	474162	4620832		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-01p1500275.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-02dsc1364.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90803-03dsc1359.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90891	Can Ros Nonell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-nonell	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Antiga casa de pagès situada en un dels extrems de la urbanització Parc dels Prínceps I, possiblement una masoveria reconvertida en residència on s’hi han realitzat forces reformes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’esquerra, s’hi adossa un cos en angle de 90º, també de planta baixa i pis, però amb la coberta a un aiguavés que desaigua a la façana posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat i pintat de groc pàl·lid. Les obertures es disposen simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. S’hi ha incorporat l’ala de llevant, destinada en origen a dependències relacionades amb les tasques agrícoles. Un pedrís recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></p>	08082-80	Carrer Montseny, 3	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 la casa es coneix amb el nom de Cal Governador. Sembla que aquesta casa l’adquiriren Pere Novell i Cecília Foscas, ambdós de Tordera. El seu fill, Miquel Nonell Foscas, que havia vingut amb els pares de Tordera, es casa l’any 1864 amb Maria del Carme Camps, de Can Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre, declara posseir mitja quartera de secà, una quartera de vinya i quatre quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Miquel Nonell i la Maria del Carme (†1887) tingueren onze fills: Joan (1865), Francesca (1867), Francesc (1868), Maria (1870), Dolors (1872), Joaquima (1874), Filomena (1877), Joaquim (1879), Maria (1881), Caterina (1884), Gràcia (1887). La mare, Maria del Carme, mor probablement en el part o en el post part de la seva darrera filla. Miquel Nonell (†1894) es casa en segones núpcies amb Emília Vidal i Artau, amb qui tindrà una nena, la Carme (1891) i en Joan (1894).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1912, la casa és propietat de l’hereu, el fill del primer matrimoni, Joan, casat amb Francesca Pujol. Els descendents d’aquesta família hi viuran fins l’any 1969, quan marxen per instal·lar-se a Can Puiggermanal de Tordera i es venen la finca.</span></span></span></span></span></p>	41.7273100,2.6744800	472926	4619552		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90891-02dsc1490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90891-03dsc1492.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90790	Can Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Tomaset és una casa de pagès situada al límit septentrional de la urbanització el Parc dels Prínceps, a tocar amb el camí de Fogars i al sud de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està formada per diversos cossos annexos afegits en diferents ampliacions i destinats a usos diversos. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té una porta d’accés i una finestra en planta baixa i dues finestres en planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant s’hi adossa un cos de coberta a un únic aiguavés, destinat en part a garatge o magatzem. La seva façana sobresurt de l’alineament del cos principal i en l’angle d’unió amb els dos cossos hi ha una porta d’accés de llinda plana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos adossat a la façana de ponent és d’una única planta, amb la coberta d’un únic aiguavés i estava destinat a usos agrícoles. Disposa d’una porta d’accés i una finestra amb reixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot el parament és arrebossat i pintat de color groc, només per la façana principal. Davant mateix del cos principal hi ha un pou, amb porta metàl·lica.</span></span></span></span></span></p>	08082-44	Carrer Montseny, s/n	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre municipal de l’any 1862 figura com a propietari en Tomàs Giralt i declaren mitja quartera de secà, tres quarteres de bosc de gavella i una i mitja de terres ermes. Sabem que Tomàs Giralt era fill d’un tal Tomàs Giralt de Verges, i d’Antonia Cantal d’Hostalric. Mor l’any 1872 i en la partida de defunció consta que fou de mor violenta. Estava casat en primeres núpcies amb Rosa Domènec, amb qui tingueren un fill, Jaume, i una filla, Maria. Es casa en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons una tradició oral, “durant l’última guerra Carlina un escamot de soldats a cavall buscaven en Tomaset. Varen anar a casa seva i en Tomaset, en veure’ls, arrencà a córrer cap el bosc, anant bosc endins fins que li va semblar que estava salvat. Els soldats que l’empaitaven a cavall l’havien perdut de vista, però seguiren endavant fins que els cavalls es varen aturar a l’indret on ell es trobava. Segons explica la tradició, els cavalls l’havien seguit amb l’olfacte i d’aquesta manera el varen poder enxampar i tot seguit el van matar.” La gent gran recorda que en aquest indret, situat en el turó de Can Simó hi havia una creu de recordatori, que es coneixia com la Creu d’en Tomaset.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró de l’any 1889 consta com a propietari el seu fill Jaume Giralt i Domènec. També hi figuren el matrimoni Joaquim Jalmar i Barrera i Maria Valls i Castany.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El primer cens parroquial d’aquest mas no es troba fins l’any 1904, amb la inscripció de Domènec Verdaguer i Loreto Grèbol i la de les seves filles, Victòria i Conxita. En el cens de l’any 1906 hi trobem també a Teresa Grèbol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de l’any 1909 hi trobem una nova família formada per Josep Perxacs i Joana Canyellles i els seus fills Vicenç i Miquel. L’any 1912 mor Joana Canyelles i la resta de la família marxa a Lloret. Durant un període de temps, la casa queda deshabitada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però l’any 1914 ja hi consten nous habitants: Josep Serra, àlies Llagosta, i Concepció Llobet; amb el seu fill Joaquim. Dos anys més tard, el 1916, es traslladen a viure a la Rectoria i entren nous masovers: Feliu Ros i Rosa Cubias amb els seus fills Joan, Maria, Carme, Joaquim, Pepet i Angeleta. L’any 1921 es traslladen a Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta que a l’any 1922 hi vivien Joan Tresserres i Dolors Iglesias i els seus fills Anneta, Pepet, Joaquim, Francesc i Teresa. Segons Jaume FUGAROLAS, i Josep CAMPS, (2007) en són propietaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els censos de 1940 i 45 s’hi troben inscrits Joan Tresserres i Romaguera i Dolors Iglesias Roura, amb els seus fills Josep, Joaquim, Francesc i Teresa. L’any 1943 en Francesc fa el soldat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen la parella formada per Josep Tresserres i Iglesias i Júlia Argelés i Verdaguer, casats l’any 1947, amb els seus fills Joan, nascut el 1948, i Anna, nascuda l’any 1962. L’any 1970 mor Josep Tresserres i Iglesias als cinquanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90790-02p1500122.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90790-03dsc1017.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El nom de Can Tomaset ve del diminutiu del propietari Tomàs Giralt.	98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91198	Fons arqueològic procedent del Pla del Reclam dipositat al Servei d’Atenció als Museus de Pedret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-procedent-del-pla-del-reclam-dipositat-al-servei-datencio-als-museus-de	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2004). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GELADÓ, Adriana i SALVADÓ, Ivan (2005). I<em>ntervenció arqueològica al jaciment de Sant Cebrià (Fogars e la Selva, La Selva)</em>. Informe-memòria. Inèdita: Arxiu Municipal de Fogars de La Selva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALA, R.: Memòria d'intervenció Prospecció Geofísica al paratge del Pla del Reclam. Fogars de la Selva (La Selva, Girona). Mem. Núm.: 7809.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VENDRELL i FÀBREGAS, S (1975). <em>Tordera. Puerta del Maresme</em>. Blanes: Gràfiques Montserrat, pp. 210.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XV		<p><span><span><span><span><span>Material arqueològic procedent de les excavacions de l’antiga església de Sant Cebrià, de les campanyes del 2004-2005; sota la direcció d’Adriana Geladó Prat (Estrats, sl). Es tracta de dues caixes de materials:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa de materials ceràmics fragmentats (informes, bases, vores i nanses): bicolor en verd i manganès, ceràmica decorada en manganès, medieval grisa, medieval oxidada, medieval reduïda, blava, blava de Barcelona, blava amb reflex metàl·lic, blava de Paterna, blava de València, daurada, daurada de València, vidriada medieval, moderna reduïda, blava medieval, vidriada moderna. També hi ha restes faunístiques i pedres de molí.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Una caixa amb fragments de claus, copa, ampolla, desconegut i una punta de fletxa.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08082-98	Carrer Pedret, 95 – 17007 – Girona	<p><span><span><span><span><span>El document més antic que es conserva és un privilegi concedit per Carles el Simple a la parròquia de Falgars (S. Vendrell, 1975, 210). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant, es fa referència a l’església de Sant Cebrià de Fogars és l'any 974 “<em>Sancti Cypriani et sanctae Justas in villa Felgari</em>”, quan el papa Benet VI atorga una butlla a Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari en favor del mateix monestir de Sant Pere de Rodes, es fa referència a <em>Falgaris</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una butlla del Papa Lluci III de l’any 1185, es parla del monestir de Breda i que tenia importants alous a la zona i que el terme estava integrat al castell d’Hostalric, formant part de les possessions dels vescomptes de Cabrera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra butlla de l’any 1246, del Papa Innocenci IV, comunica que la parròquia de Fogars, anomenada <em>Sancti Cipriani de Folgas</em> passa a pertànyer al monestir de Sant Salvador de Breda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera referència documental és de l’any 1362, on es menciona el temple amb el nom de <em>Sancti Cipriani de Folgaris. </em><br /> <br /> L'església conservava fins l’any 1936, quan fou cremat, un retaule de finals del segle XVI d'estil gòtic tardà amb el Davallament de la Creu flanquejat per Sant Sebastià i Sant Roc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tradició oral identificava un indret, situat entre l’actual església i la Creu d’en Simon, amb el nom d’església i rectoria vella. En aquest indret s’hi ha fet excavacions arqueològiques que han donat com a resultat la troballa de restes d’una edificació de la que no s’ha pogut determinar en fermesa a quin mas correspondrien.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació corresponent a les notes personals de Mossèn Gaspart Ollé, prevere i rector de Fogars, de 1717, assenyala: “<em>He fet treure lo bestiar menut den Simón de la Rectoria Vella, dientlos diguesen a sa mare que nom fes guardar en ningunes de les mies terras, perque lo bous me han menjades moltes sements i molt blat y aixis ja que nom fa tenir compte als sembrats, vull que ni per als boscos facia guardar. [...] ja ho tenia a bon port si Pau Simn dos mesos ha no se fos mort, que ja me avia promes sercaria lo acte de pesa de la terra deya tenia deintre dels Alous y auriem posat termes y si no agués volgut de grat per justicia li auria obligat</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1721, Gaspart Ollé descriu les afrontacions de les terres de l’Església amb les heretats dels seus veïns, i explica un conflicte termenal entre l’església i la propietat de Mas Simon. Sembla ser que el propietari del mas va arrencar un terme i Gaspart Ollé exposa la seva ubicació: “<em>Se coneix algun temps hi ha aguda mota (...)quedant en favor de la Rectoria tota la roureda i boscos de ponent i de tremontana desde el camí que passa ara (que antigament passava per migdia de la casa de la Recoria Vella) per detras de tremontana de la Rectoria Vella i seguint dit camí fins a la creu den Simón. Partint de dita creu sen van per tremontana tot turó mitjensant aÿgua vessant fins que son dret de la la mota dels Alous que jo he feta. Partint del capdemunt linea tirada de dita mota sen van fins laÿgua de la Tordera sens fer ninguna torta</em>”.</span></span></span></span></span></p>	41.7382700,2.6845700	473770	4620765		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490888.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91198-p1490889.jpg	Legal i física	Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En el Museu de la pagesia de Fogars es pot veure una vitrina amb materials procedents del mateix jaciment.En el Centre de Pedret, es troba el SAM, el Servei d'Atenció als Museus. És una unitat inscrita en el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona, i exerceix de suport logístic i tècnic, oferint serveis com el préstec de materials i personals als museus de les comarques gironines.	85	53	2.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91624	Fons referent a Fogars de La Selva de l'Arxiu Comarcal de la Selva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-de-la-selva		XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva, en el Fons de l’Arxiu de Complement aplega documentació de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, bàsicament relacionada amb el funcionament de l’administració, entre els anys 1879 i 2014 (referència ACSE161-53). Consisteix en:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Llibres d’Actes del Ple de l’Ajuntament a partir de l’any 1879 pel més antic (referències ACSE161-53-T2-1 Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament entre 1879-1881, correlativament fins la unitat documental ACSE161-53-T2-50.</span></span></span></span></span></p>	08082-195	Carrer de Sant Dalmau, 60 – 17430 Santa Coloma de Farners	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) fou creat el 16 de juny de l’any 1982, i inaugurat oficialment el 29 d’abril de 1983. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inicialment la seu estava situada a la planta baixa de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, a Santa Coloma de Farners. Entre els mesos d’hivern de l’any 2005 i inicis de l’any 2015, es trasllada provisionalment al carrer de Francesc Camprodon. Finalment, el dia 21 de març de l’any 2015 s’inaugurava l’edifici actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació que s’hi hostatja comprèn més de 2.100 metres lineals de documentació datada entre els segles XIII i XXI. Comprèn documents de diversos fons municipals, com l’administratiu de Fogars de la Selva, dels segles XIX a XXI (1879-2014), fons privats i de diversa naturalesa, el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals; una col·lecció amb més de 8.300 impresos d’entre 1829 i 2015 i diversos fons fotogràfics del segle XIX i XX. A més, disposa d’una biblioteca especialitzada en l’àmbit comarcal amb més de 5.000 llibres registrats i una hemeroteca auxiliar.</span></span></span></span></span></p>	41.7352000,2.6713800	472672	4620429		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons està digitalitzat i és consultable en línia.		56	3.2		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90751	Fons fotogràfic de Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX	Consultable al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.	<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, consultable al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya, està compost per un total de vuit imatges estereoscòpies i en paper de gelatina i plata, realitzades per autors diversos: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé (1875-1945): <span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1306 (arbres a Fogars de la Selva. 12-01-1919); AFCEC_BIOSCA_G_68-1308 (el poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919);</span></span> <span><span>AFCEC_BIOSCA_G_68-1307 (poble de Fogars de la Selva. 12-01-1919); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Rossend Flaquer i Barrera (1873-1947): AFCEC_FLAQUER_X_0440 (el poble de Fogars de la Selva amb un paller i uns arbres en primer terme. 1919); AFCEC_FLAQUER_X_0634 (ermita de la Mare de Déu de la Serra. 1924);</span></span> <span><span>AFCEC_FLAQUER_X_0531 (pou i arcs al santuari de la Mare de Déu de la Serra. 1924; </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): AFCEC_GENOVART_E_0621 (Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra. 06-10-1927); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ricard Martí Alberó: AFCEC_EMC_X_5761 (vista general de Can Vidal. [ca.1933])</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges estan compreses en un període cronològic que va des l’any 1919 fins els anys 1930. La temàtica és bàsicament paisatgística; d’arquitectura i imatgeria religiosa; i finalment d’arquitectura relacionada amb l’estudi de la Masia Catalana (Can Vidal).</span></span></span></span></p>	08082-8	Carrer del Paradís, 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.7346900,2.6716600	472695	4620372	1919-1933	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecemcafcecemcx5761ricard-marti-albero.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90751-afcecagafcecflaquerx0634flaquer-i-barrera-rossend.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	55	3.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91625	Fons referent a Fogars de La Selva de l’Arxiu Comarcal del Maresme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-larxiu-comarcal-del-maresme		XVII - XX		<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme conserva documentació relacionada amb el municipi de Fogars de la Selva, classificada de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-133 / Col·lecció de goigs: Codi de referència ACM70-133-T2-63 Unitat documental simple formada per un goig de la segona meitat del segle XIX dedicat a les cobles en alabansa de Nostra Senyora de la Serra de la Parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona, fet a Barcelona: Estampa de la V. y F. de Gaspar (vídua i fill).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-7-T2-384 / Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt: Una sol·licitud de permís per construir una casa en el quilòmetre 9 de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (del 17 de gener de 1942 – 22 de gener de 1944).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-180-T2-133: Documentació patrimonial. Encarregament de dos censals morts que feia Francesc Simon, pagès de Fogars a l’obtentor del benefici sota la invocació del sant Crist de l’església principal de dita vila (1806).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-356-T2-156. Capitulacions matrimonials del 25 d’octubre de 1616: Capitulacions matrimonials atorgades de part una per Antiga Planademunt, vídua d’Antoni Planademunt, i el seu fill Antoni Planademunt, pagesos de la parròquia de Sant Cebrià de Fogars, a favor de la seva filla i germana Eulàlia que rep el dot com a legítima maternal i paternal de 100 lliures, una caixa, vestits, etcètera amb les caucions acostumades en contemplació al seu matrimoni amb Montserrat Vilar àlies Ferrer, pagès del veïnat de Sant Ponç, a la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Inclou l’acceptació d’Eulàlia i la garantia de Montserrat Vilar àlies Ferrer sobre el dot.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segueix àpoca de dot atorgada per Antiga Planademunt i el seu fill Antoni, a favor del seu gendre i cunyat respectivament per haver rebut les 100 lliures del dot d’Eulàlia, esposa del dit Ferrer i filla i germana dels atorgants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Testimonis: Antoni Planadevall i Roc Blanch, pagesos de la parròquia de Fogars. Escrivà: Francesc Cortils, notari públic d’Hostalric i tot el vescomtat, substitut de Peronella Ribot Jalmar Bosom, senyora útil de dita escrivania.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fons ACM70-2-T2-12 (volum II) i ACM70-2-T2-13 (volum I). Llibres de registre d’hipoteques de Mataró i el seu partit judicial dels anys 1775 i 1776 respectivament, que contenen entre d’altres poblacions, Sant Andreu de Raminyó, Tordera, Montnegre i Fogars.</span></span></span></span></span></p>	08082-196	Carrer d’en Palau, 32 (08301-Mataró)	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></p>	41.7351600,2.6714900	472681	4620424		08082	Fogars de la Selva	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-acm70-356-t2-156-0001pagina1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-acm70-356-t2-156-0001pagina2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91625-llibre1.png	Legal i física	Contemporani\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El fons està digitalitzat i és consultable en línia.	98\|94	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90759	Pou de Can Puicus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-puicus	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Malgrat estar en bon estat de conservació, actualment no té aigua.	<p><span><span><span><span><span>Construcció vertical cilíndrica, excavada al terra, situada en el vessant hidrogràfic esquerre d’una de les torrenteres afluents de La Tordera que neixen en una de les obagues del bosc del Mas Gavatx. A més, queda molt a prop de la zona d’influència inundable de l’antic Estany de Mas Mateu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pou està construït amb maó pla, pedra i morter de calç. El seu diàmetre interior és d’1’80 m de diàmetre i el gruix de murs exterior de 0’40 m. A nivell superficial està envoltat per un brocal o barana, a mena d’ampit o parapet construït amb pedra lligada amb morter de calç. La boca actual entre pilars és de 0’75 m, tapiada amb maó. A ambdós costats, disposats simètricament, s’alcen dos pilars fets també de maó, al damunt dels quals s’hi recolza una travessa de fusta amb una barra de ferro collada per la part inferior, per penjar-hi la corriola (absent). </span></span></span></span></span></p>	08082-16	Carretera GI-512 – PK 4,050	<p><span><span><span><span><span>El pou servia per regar l’hort i per aigua de boca. D’ençà que ja no treu aigua, fa uns anys, els propietaris en van fer construir un segon més a prop de la torrentera, que funciona amb una bomba, protegida per una caseta d’obra.</span></span></span></span></span></p>	41.7335900,2.7011700	475149	4620241		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-01p1490823.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-02p1490817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90759-03p1490818.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El propietari hi ha posat al damunt unes branques que sostenen un filat de galliner per evitar un possible accident o la caiguda d’alguna bèstia.	119\|98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90756	Pont del Torrent del Mas Gavatx; Pont del Torrent d’en Calabrès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-del-mas-gavatx-pont-del-torrent-den-calabres	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Pont situat a la carretera GI-512, en el punt quilomètric 4,050 que serveix per salvar el pas del Torrent del Mas Gavatx o de Calabrés, en el límit entre la comarca de La Selva i del Maresme. Es troba just abans que el torrent desguassi a la Tordera, permetent la comunicació entre els diferents veïnats de Fogars de la Selva i els pobles veïns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de tres ulls d’arc escarser, decorats per dues fileres superposades de maó ple, disposats de cantell o a sardinell i decoració superior de pedra irregular amb la cara exterior plana. El paredat està fet de pedra irregular, deixant les més grosses per a les fileres inferiors. Els dos murs centrals estan protegits per un esperó cilíndric que permet aguantar la pressió exercida per l’aigua, i sobretot protegir l’estructura general murària dels impactes provocats per l’arrossegament de material com poden ser rocs o troncs. El sostre està fet amb rajol pla. A l’exterior, per sobre del pont, hi ha una xapa de formigó d’uns 0’60 m de gruix, que fineix amb l’asfaltat de la carretera per on circula el trànsit viari. Ambdós costats estan protegits per barreres de seguretat metàl·liques.</span></span></span></span></span></p>	08082-13	Carretera GI-512, PK. 4,050		41.7304300,2.7029800	475298	4619890		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-02p1490867.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90756-03p1490866.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	49	1.5	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91794	Font de Can Pasí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pasi	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Surgència situada en un costat de la Quintana, una llesca de terra de regadiu, situada al vessant dret de la Tordera i al dessota de la casa que li dona nom, en direcció a ponent. Al capdavall del bosc, en direcció oest, gairebé a tocar de la caseta del pou, hi ha un petit marge de terra amb una taula improvisada de fusta i al costat, la font. Consisteix en un calaix excavat en el marge on s’hi ha fet un muret de pedra en forma d’”U”. Mesura 1’50 m de llargària per 1,10 d’alçada. A la part inferior del mur frontal s’observa un petit foradet on hi ha una aixeta de rosca amb un broc com a sortidor que permet regular el pas de l’aigua. En obrir l’aixeta, l’aigua cau a l’interior d’una cassola de fang on s’hi pot abeurar la fauna.</span></span></span><br /> <br /> </p>	08082-212	El Quintàde Can Pasí	<p><span><span><span><span><span>Es desconeix la data de la seva construcció, però al seu voltant hi ha tres pous d’aigua i una caseta amb el motor, propietat de Can Pasí. De la casa se'n té coneixement des d'inicis del segle XVIII. </span></span></span></span></span></p>	41.7266500,2.6067100	467290	4619502		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-02p1510904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-03p1510906.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-04p1510902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-05p1510899.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91794-06p1510903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Cal demanar permís al seu propietari.	98	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90764	Riera de Santa Coloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p>	08082-18	En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva.	<p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p>	41.7415000,2.6758700	473048	4621127		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2136	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90807	Forn d'obra de Can Simon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-simon	<p><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàg. 21-24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàg. 4 a 10.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TRAVÉ, Esther; PADILLA, José Ignacio. (2013). <em><span>Alfares, hornos y producción de cerámica en la Cataluña Medieval y Moderna: una reflexión para su estudio</span></em>, dins <em><span>Territorio, Sociedad y poder, revista de estudios medievales</span></em>, 8, pàg. 105-132.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Tot i estar a pocs metres del camí, s’hi ha d’accedir obrint-se pas entre la vegetació.	<p><span><span><span><span><span>Forn d’obra situat, a mà dreta del camí que baixa, un cop situats en el barri de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span>, cap al Pla de Can </span></span><span><span><span><span><span>Simó</span></span></span></span></span><span><span> i el Sot del Forn. Just abans d’arribar al pla, sembrat de pollancres, hi ha un camí planer a mà dreta que ressegueix el marge fins a trobar un revolt, sempre a mà dreta. Un cop situats en el corriol obert per els peladors de suro, s’observa un pi al costat esquerre que destaca per la immensitat de la seva capçada. El forn està excavat en el mateix pendent que fa el terreny, en una zona on el pa de sauló és prou consistent per haver pogut fer el rebaix sense que s’enfonsés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, de 2’35 m d’amplada x 5 m de llargària x 3’35 m d’alçada. No conserva la solera amb la graella, i tant la façana com el passadís d’accés a la fogaina, orientades a l’est, estan ensorrades. Els murs estan retallats en una capa de pa de sauló amb importants afloraments d’argila. S’hi observen nombroses marques realitzades amb l’escoda o la piqueta. En el mur de fons (oest) a 2’30 m des del terra, s’hi observen dos encaixos simètrics.</span></span></span></span></span></p>	08082-56	Entre el Sot del Forn i el Pla de Can Simon	<p><span><span><span><span><span><span>La majoria de cases grans de pagès acostumaven a tenir el seu propi forn per a la construcció. Sembla ser el cas de Can Simon. La seva ubicació no és fruit de l’atzar, sinó que depenia de tres factors: de la disponibilitat de terreres per a l’obtenció del fang; d’una font d’aigua, probablement un canal de derivació d’aigua de la Tordera, i del material combustible, la llenya o branquillons. A més necessitava d’altres elements constructius, que tot i que actualment no són visibles, s’intueixen en l’orografia del terreny: l’era per batre i garbellar la terra; basses de decantació per l’aigua o si més no un indret on emmagatzemar-la, un cobert per guardar els feixos, la plaça de maniobra (més o menys gran) i un espai cobert però amb ventilació per assecar la producció amb una taula que facilitava la realització de teules i de preparació dels motllos, que eren de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El procés de producció començava amb l’extracció de l’argila d’una terrera. Depenent de la seva ubicació, es podria transportar en carro o amb una mula o burro carregada amb un parell de sàrries d’espart. De retorn, aquesta terra calia batre-la amb un rodet i un cop finalitzat el procés es garbellava per passar finalment a les basses de decantació. Un cop la terra havia absorbit l’aigua es convertia en fang que era pastat pels obradors fins a obtenir una pasta homogènia. Aquest tipus de bassa no acostumaven a ser massa grans, normalment feien uns 3 metres de llarg, per 1’50 metres d’ample i uns 0’80 metres de fondària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Paral·lelament, en el cas de maons o cairons, els motllos s’espolsaven amb les cendres per evitar que s’hi enganxés el fang. Es deixava assecar en un lloc cobert i ben ventilat fins a que el terrissaire disposés de la quantitat necessària per a omplir el forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un cop omplert el forn s’encenia amb els feixos de llenya i es vetllava perquè no s’apagués durant un o dos dies. Després d’aquest temps, es tapava la fogaina o cambra de cocció durant set o vuit dies més fins per permetre refredar la producció.</span></span></span></span></span></span></p>	41.7369400,2.6876900	474029	4620617		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-01p1500307.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-02p1500297.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90807-03p1500300.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91205	Rellotge de sol de l’ermita de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lermita-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLINÀS i POL, Joan i MERINO SERRA, Jordi (2001). El patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la comarca. Consell Comarcal de La Selva.</span></span></span></span></span></p>	XIX	Repintat modernament.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant situat dessota del ràfec de la façana orientada al sud-est de l’Ermita de La Serra. Està esgrafiat lleugerament damunt de les restes d’un pla rectangular, compost per un arremolinat de morter i llet de calç. El disseny recorda la forma d’una magrana. Està resseguit per línies d’un centímetre d’amplada, de color terrós. El marc exterior consisteix en una línia de color blanc resseguida per una línia molt fina del mateix color que a l’interior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’espai on se situarien les hores s’hi observen restes d’una policromia de fons més antiga, i les hores, que assenyalen les sis del matí fins a les quatre de la tarda, en xifres àrabs, gairebé imperceptibles. El gnòmon és de vareta, de ferro, collat en la intersecció de les línies horàries.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En una fotografia localitzada al Centre Excursionista de Catalunya, amb referència AFCEC_RIBASV_C_2740, realitzada per Enric Ribas i Virgili (1895-1938) s’hi observa que originàriament era lleugerament diferent, i que aquest dibuix estava fet a l’interior d’un pla rectangular, realitzat amb morter i llet de calç. Aquest supòsit queda confirmat per una fotografia localitzada al repertori Calaix de la Generalitat de Catalunya amb el número d’inventari 26715 (Santuari de la Mare de Déu de la Serra). La foto està datada de l’any 1979.</span></span></span></span></span></p>	08082-104	Ermita de La Serra	<p><span><span><span><span><span>En una fotografia localitzada al Centre Excursionista de Catalunya, amb referència AFCEC_RIBASV_C_2740, realitzada per Enric Ribas i Virgili (1895-1938) s’hi observa que originàriament era lleugerament diferent, i que aquest dibuix estava fet a l’interior d’un pla rectangular, realitzat amb morter i llet de calç. Aquest supòsit queda confirmat per una fotografia localitzada al repertori Calaix de la Generalitat de Catalunya amb el número d’inventari 26715 (Santuari de la Mare de Déu de la Serra). La foto està datada de l’any 1979.</span></span></span></span></span></p>	41.7246400,2.6282600	469081	4619271		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-04nostra-senyora-de-la-serra-ajuntament1979calaix-gencatnum26715.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-p1500663.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91205-02dsc2399_0.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental		BCIL	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest rellotge està referenciat a l’inventari de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número, 5464	98	47	1.3	1761	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91194	Aplec de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>Aplec que se celebra el primer diumenge de setembre dedicat a les Marededéus trobades. Es fa a l’ermita de la Mare de Déu de La Serra. És costum fer una paella pels assistents.</span></span></span></span></span></span></p>	08082-94	Ermita de la Marededéu de La Serra		41.7246700,2.6283400	469088	4619274		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Antigament se celebrava el 8 de setembre i consistia en una Missa d’Ofici, acompanyada pel conjunt de músics i acabada amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de la Serra. El pelegrinatge de devots del santuari, provenia principalment d’Hostalric i Gaserans. Després de la Missa, la colla d’amics o familiars aprofitaven per fer un dinar de germanor.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91199	Festa de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	ja no se celebra	<p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p>	08082-99	Església de Sant Cebrià i Can Roca		41.7391700,2.6800700	473396	4620867		08082	Fogars de la Selva	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Sense ús			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble.		2116	4.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90745	Can Marc de l’Estany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-de-lestany	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Can Marc de l’Estany és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, entre Can Puiques i Cal Xebro. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Adossat al cos de ponent, hi trobem la comuna, amb accés directe a la mesquita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és d’obra arrebossat i pintat de blanc. Destaca davant la casa l’antiga era, que ha estat cimentada. No sabem si a sota conserva els rajols originaris o els van treure. A la feixa inferior hi trobem el pou d’aigua. La casa està envoltada de vinya però no fan vi.</span></span></span></span></span></p>	08082-3	Estany de Mas Mateu, a l’est del terme municipal	<p><span><span><span><span><span>En el cadastre de 1862 consta que Marc Agustí és el propietari d’una peça de vuit quartans de secà, una vinya de tres quartans, una vinya de sis quartans, una quartera i onze quartans de bosc i un ruc per treballar. També tenien vaques de treball i una carreta i les terres que menaven arrendades del Mas Mateu de Tordera, les regaven amb una sínia accionada per una vaca (Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ, 2007, 339).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el padró municipal de l’any 1889 consta Jaume Agustí i Plaja com a propietari; casat en segones núpcies amb Antònia Vidal i Comas, l’any 1860. També hi consten Francesc Agustí i Maria Romà, fill i jove respectivament, i la seva filla Francesca. Un altre document que ens confirma aquesta informació és el cens de l’any 1896.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Marc Agustí del cadastre de 1862 és el pare del Jaume i qui dona nom al mas. La seva esposa i mare del Jaume era Julita Plaja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1903, als 74 anys d’edat, mor en Jaume Agustí. Sabem que la primera esposa es deia Mariana Muner, amb qui havia tingut una filla de nom Carme. Ja hem vist que la segona esposa i ara vídua és Antònia Vidal, amb qui va tenir la Francesca de filla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al cens de l’any 1904 hi trobem Antònia Vidal, la vídua, Francesc Agustí i Maria Romà, amb els seus fills Francesca, Joaquim i Jaume, bessons. L’Antònia mor amb vuitanta-un anys el 1915.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1923 consta Francesc Agustí i Maria Romà i Joaquim, fill solter. En Francesc mor amb seixanta-un anys el 1926. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cens de l’any 1927 figura la Maria Romà com a vídua, amb Jaume Agustí casat amb Gràcia Camps, el seu fill Francesc; i Joaquim Agustí, germà del Jaume, solter. L’any 1943 mor Maria Romà de setanta-dos anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1935 a 1943 hi viuen el matrimoni format per Jaume Agustí i Gràcia Camps, amb el fill Francesc i en Joaquim, solter.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De 1956 a 1960 hi resideixen Jaume Agustí Romà i Gràcia Camps Dalmau amb el seu fill Francesc i en Joaquim, solter. En Jaume l’any 1974 a l’edat de setanta-vuit anys; i Gràcia Camps mor el mateix any amb setanta-set anys d’edat.</span></span></span></span></span></p>	41.7331300,2.7020500	475222	4620190		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-01p1490856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-02dsc0845.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-03p1490835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-04p1490838.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90745-05p1490851.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs.	119\|98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90812	Pou de l’església de Sant Cebrià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lesglesia-de-sant-cebria	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	L’heura que l’està envoltant està malmetent l’estructura.	<p><span><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, d’on probablement capta la beta d’aigua. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada. Està construïda amb parament de pedra i maó, lligat amb morter de calç. L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest hi ha una portella de fusta collada amb un parell de frontisses, totalment recoberta per l’heura. Al dessota, destaca un ampit o pedrís per a posar-hi la galleda. </span></span></span></span></span></p>	08082-61	Feixa situada entre la Rectoria i la Casa Nova d’en Planes	<p><span><span><span><span><span>El pou pertany a l’església de Sant Cebrià, que a l’interior de l’edifici també en té un altre de pou, protegit per una portella de fusta.</span></span></span></span></span></p>	41.7388000,2.6813600	473503	4620825		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-01p1500210.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-02p1500197.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90812-03p1500208.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Un veí ens indica que ja fa diverses temporades que no té aigua.	98\|94	47	1.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90766	Torderada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torderada	<p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí; MAYO, Sílvia.; MANEJA, Roser. (2008). Sistemes socioecològics de la Conca de la Tordera. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOADA, Martí, MARSIÑACH, Albert; MIRALLES, Marta; MANEJA, Rosa (2008). L’observatori de la conca de la Tordera. Informe 2006-2008. L’Observatori. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BOU i ILLA, Joan, BOU I PLA, Joan, VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume (2018). Tordera, el riu al centre de la vida, <em>dins Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 12, pp. 146 a 158. Dosrius: Ajuntament de Dosrius – Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra (2009). Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAVON, David; PANARERA, Josep Maria (2020). La tempesta Glòria i els seus efectes a la conca de la Tordera: entre la contingència i la necessitat de plantejar accions estructurals. <em>Dins </em>Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 89, p. 137-162.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span><span><span>Apel·lació tradicional i popular amb la qual els habitants de Fogars de La Selva i dels pobles per on transcorre la Tordera anomenen comunament les revingudes del riu provocades per la pluja i els temporals.</span></span></span></span></span></p>	08082-20	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Històricament es coneixen torderades esdevingudes amb una certa freqüència; les darreres més importants són amb l’episodi del Glòria. El 20 de gener de 2020, el sòl era humit i les capes freàtiques força plenes degut a les pluges dels mesos abans. Normalment es produeixen un parell o tres crescudes “torderades”anuals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1969 es conserven dades de torderades amb pics superios als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1971 destaquen els 1.250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als anys vuitanta, concretament l’any 1982 fou de 1.000m3/segon, mentre que el 1986, fou de 400m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de 2019, la torderada, en el seu pas per Fogars de la Selva era de 120m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 21 de gener de 2020 van caure més de 250mm a diversos indrets de la conca i la Tordera, va registrar un cabal màxim de 250m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 22 de gener, l’endemà, els cabals es duplicaren, arribant als 500m3/segon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 23 de gener s’arribà al pic màxim malgrat que només precipitaren uns 20 mm; això fou degut en gran part que la capa freàtica ja no podia absorbir més aigua.</span></span></span></span></span></p>	41.7351900,2.6715300	472684	4620427		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Social		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joaquim Farguell, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, alerta sobre el perill de construir a proximitat de les lleres de la Tordera i dels sistemes hidrològics en general, que en molts indrets són ocupats per zones industrials, habitatges, serveis esportius, administratius i escolars.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90902	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-44	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Fogars de La Selva se celebra per la festivitat de Sant Cebrià i Sant Corneli, patrons de la parròquia, fixada el 16 de setembre; però que s’adapta al tercer cap de setmana de setembre perquè gran part de la població treballa fora del municipi. La festa comença el divendres, amb el pregó de Festa Major i acaba el diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les principals activitats d’aquests tres dies de festa són esportives, lúdiques i culturals. Una part està pensada per la mainada, amb espectacles infantils. També es fa un sopar popular i una cantada d’havaneres. A més de l’Ofici que se celebra a l’església de Sant Cebrià i on es canten els goigs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de Fogars tenia la particularitat de ser l’última de la contrada i la gent dels pobles veïns hi acostumaven a venir en bloc per a rematar les festes majors de la temporada, fos a peu o amb carruatges.</span></span></span></span></span></p>	08082-84	Fogars de La Selva	<p><span><span><span><span><span>Antigament el diumenge començava la festa amb la Missa d’Ofici, a la qual hi assistia la corporació municipal en ple. Era acompanyada i cantada per la cobla orquestra i es cantaven els Goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, després de l’Ofici, es feia una processó que anava de l’església de Sant Cebrià a l’ermita de Sant Corneli. Es va fer fins l’any 1734.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1934, a petició escrita dels veïns, adduint el benefici general i per a facilitar-ne l’assistència, l’Ajuntament acordà traslladar la festa al tercer cap de setmana de setembre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la dècada dels setanta es llogava un envelat amb llotges a cada banda, que eren llogades a les famílies del poble.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'organització anava a càrrec d’una comissió de festes, nomenada per la Societat de festes de Fogars en representació seva. Societat composta pels caps de família de les principals cases i registrada al Govern Civil de Barcelona. Els socis eren responsables de pagar les despeses derivades de la festa i la comissió delegada s’encarregava d’administrar l’economia, de llogar l’envelat i l’orquestra i tenia cura de totes les activitats de la festa. Una part dels masos que no eren socis, eren abonats, pagant una quota fixa anual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antigament, els músics menjaven a les cases particulars. Però després feren els àpats a l’hostal de Can Roca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans, la primera manifestació de la festa era el dinar de dissabte, on es menjava escudella de festa major. A les 6 començava el ball de la tarda. L’orquestra tocava vuit peces. A les onze començava el ball de nit. Constava de 16 peces de ball amb una mitja part. Després de la mitja part es feia el sorteig de la toia. La toia consistia en un xai, un parell de pollastres, una caixa de cava, una panera o un rellotge. Els beneficis eren per ajudar a pagar les despeses de la festa. També es feia el ball de rams, on els balladors compraven un ram que regalaven a la noia que treien a ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El diumenge començava la festa amb l’Ofici de Festa Major, amb la presència de les autoritats civils municipals. Era acompanyada i cantada per la cobla que al final cantaven els goigs de Sant Cebrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A continuació es feia el ball de dansa a l’envelat amb quatre balls. Tothom a casa amb els parents i convidats feia un gran dinar d’arròs amb colom, carns rostides de pollastre, ànec o oca. A les cinc de la tarda hi havia una audició de sardanes al Prat de Can Roca. Tot seguit començava el ball de tarda. A la nit es feia el sarau de comiat. A la segona part es feia el ball de casats, el ball robat i el ball de l’escombra.</span></span></span></span></span></p>	41.7350300,2.6716200	472692	4620410		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2116	4.1		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91192	Ofici d'apicultor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-dapicultor	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA DE MANRESA, Fra Valentí (2019). El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes. Barcelona: Edicions Morera.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI	Abans es feia mel a la majoria de cases de pagès, però avui en dia només en resten un parell.	<p><span><span><span><span><span>Tradicionalment Fogars ha estat un disseminat de cases de pagès dedicades a l’explotació agrícola. Cada finca era un sistema de producció el més autosuficient possible i el que no podien produir ho compraven amb els excedents de la collita principal, ja fossin cereals, vinya o qualsevol altre producte derivat de la terra o del bestiar. Però a més a més s’hi desenvolupaven una sèrie d’oficis complementaris, alguns indispensables per la gestió de la finca i d’altres que produïen uns beneficis extres, ni que fos a nivell d’autoconsum. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un d’ells del que encara en queden testimonis vius és el de l’apicultura. Avui en dia, són dues les cases que hem trobat que es continuï la producció de mel: Cal Corpet i Can Saboia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem parlat amb Josep Camps de Can Saboia que viu de forma intensa i apassionada la seva relació amb les abelles. Ell ens explica com el seu avi, Narcís Camps Rabassa, ja tenia una setantena de ruscos de suro. Però el pare del Josep era al·lèrgic a les picades i no va continuar. El Josep va estar fent de pagès i cuidant la finca des de jove, però al fer-se gran ha volgut recuperar aquesta tradició familiar. Els principals problemes que s’ha trobat d'ençà que té abelles han estat de salut personal, que va fer que ho deixés una temporada i la vespa asiàtica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un aparell anomenat arpa serveix per protegir les abelles locals de les vespes asiàtiques i permet al Josep conservar les arnes que li produeixen uns 150 kg de mel de romaní.</span></span></span></span></span></p>	08082-92	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>L’apicultura ha estat considerada des de sempre una part important de la ramaderia menor. L’home ha passat de depredador-recol·lector a conreador.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Diversos autors clàssics han parlat en els seus tractes de les abelles i la seva domesticació. Virgili en parla en les <em>Geòrgiques</em>; Aristòtil en la seva <em>Història dels animals</em>; Plini el Vell en el seu tractat d’<em>Història natural</em>; o Estrabó en el llibre tercer de la seva <em>Geografia</em>. Aquest darrer explica que a la península ibèrica, a principis del segle I de l’era es recollia una gran quantitat de mel extreta d’uns ruscus cilíndrics de terracota que, amb molta facilitat, es podien canviar d’ubicació per tal de practicar l’apicultura pastoril. Una altra de les aportacions importants d’aquesta època és la de Luci Juni Columel·la en la seva obra <em>De re rústica</em>.</span></span></span></span></span></p>	41.7164029,2.6694999	472508	4618342		08082	Fogars de la Selva	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-02p1500505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-03p1500512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-04p1500613.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-05p1500618.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91192-06dsc2152.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Productiu		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al Museu de la Pagesia de Fogars es conserven estris relacionats amb l’apicultura i organitza eventualment tastets de mel.	98	60	4.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91691	La cambra misteriosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cambra-misteriosa	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span><span>Tradició oral que conta que, en una època de bandolers, a Can Mainou de Ramió vivia una gent que aprofitava aquells temps de desordre per viure de la delinqüència, fent diners a través del robatori, l’extorsió i el crim, tot això emparant-se rere l’aparença de l’honradesa, ja que eren integrants del sometent de Ramió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel costat de baix de la casa passava un camí ral de muntanya, que encaminava la gent que es dirigia fins a Sant Celoni o que, en el seu recorregut, agafava ramals per anar a altres pobles. Per aquest camí passava a vegades gent adinerada, que portava els diners per anar a pagar un deute, o que venia de cobrar bestiar, granes o partides de carbó. Els seus cabals eren en monedes d’or, plata i bronze.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Can Mainou sempre hi havia algú que vigilava el camí, atent per quan passava algun viatger a peu o a cavall per poder-hi parlar. Si s’adonaven que portava diners, el feien entrar a la casa amb enganys, o si veien que sospitava alguna cosa, el feien entrar per força i, quan era dintre el feien lliurar tot que portava damunt seu. Si es resistia a pagar o a parlar d’altres coses que els interessava, com podia ser de la seva situació econòmica o de la d’altres coneguts seus, aleshores el feien entrar en una cambra on amb diversos estris de tortura el sotmetien a sofriments físics fins que havia declarat tot el que tenia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els homes de Can Mainou formaven part del sometent de Ramió i, per tant, eren gent de confiança. Quan ja no podien robar res més al seu presoner, anaven a veure al sometent de Gaserans i els deien que havien pogut detenir un bandoler molt perillós i que l’anirien a executar la nit següent, a la baixada de Perxistor. I així ho feien cada vegada que assaltaven un vianant ric, un cop li havien pres els diners, o algú que els podria comprometre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Als membres del sometent de Gaserans, del qual formaven part els homes de Can Rata i de Perxistor, els estranyava que el sometent de Ramió anés sentenciant a més gent del que era normal i que, a més sempre fossin els de Can Mainou els seus autors. Un cop estesa la sospita es van reunir tots plegats i van acordar que si es donava una nova ocasió anirien a aquell lloc a comprovar el que passava.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La baixada de Perxistor era un revolt molt fondo del Camí Ral, situada en un lloc que quedava amagat i per això escollien aquell indret. Arribat un nou cas d’execució, el sometent de Gaserans es va aposentar a l’aguait i varen poder veure com arribaven els de Ramió, custodiant un pobre home, que pel seu aspecte semblava que mai havia estat un delinqüent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li van embenar els ulls i després de situar-lo a una distància, li van dir que resés el Crec en un Déu. Quan va començar a resar, els homes del sometent de Gaserans els van cridar l’alto i van començar a disparar trets a l’aire i els facinerosos, espantats, varen deixar caure les armes. Així fou com pogueren salvar la vida d’aquell presoner.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així és com es va descobrir i que es pogué acabar amb la doble vida d’aquella gent de Can Mainou, els quals aparentment eren pagesos que treballaven les seves terres del mas però que s’enriquien practicant l’assalt, l’extorsió i l’assassinat de persones innocents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a proves de les seves agressions, a dintre de la casa es va trobar una cambra de tortura i al darrere del porxo un pou amagat, tapant arran de terra, del qual també es va dir que hi havia tirat gent.</span></span></span></span></span></p>	08082-198	Fogars de la Selva		41.7197000,2.6158000	468042	4618727		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91691-la-cambra-misteriosa-can-mainou.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Josep Cantal i Quer la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, (FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment.	98	61	4.3	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91694	La Creu d'en Tomaset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-den-tomaset	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Segons la tradició oral, durant la darrera carlinada, un escamot de soldats buscaven en Tomaset. En adreçar-se a casa seva, coneguda amb el motiu de Can Tomaset, ell coneixedor del terreny, arrencà a córrer cap el bosc, fins que li va semblar que ja no corria cap perill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els soldats però, malgrat era perseguit a cavall i haver-ne perdut el rastre, s’endinsaren cap el bosc. Els cavalls s’aturaren llavors en el lloc on estava amagat, delatant així la seva presència. Fou capturat i mort. En l’indret on fou assassinat pels soldats, s’hi col·locà una creu en recordança.</span></span></span><br /> </p>	08082-200	Fogars de la Selva	<p><span><span><span><span><span>Segons consta en la partida de defunció de Tomaset Giralt, l’any 1872 morí de mort violenta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tomaset era fill de Tomaset Giralt originari de Verges i d’Antònia Cantal, natural d’Hostalric. Vivia a la casa on encara actualment porta el seu nom amb la seva esposa Rosa Domènec, amb qui tingué dos fills, Jaume i Maria. En morir la seva esposa Rosa, es tornà a casar en segones núpcies amb Maria Oller.</span></span></span></span></span></p>	41.7312900,2.6786300	473273	4619992		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91695	La tornada del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tornada-del-mercat	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span>La història conta com a principis de segle XX, un oncle d’en Miquel del Molinot va portar el dimecres d’una setmana un vedell a vendre al mercat de Sant Celoni, a la plaça del bestiar. Va anar des de Can Ginestà de Montnegre, d’on era masover, fins al mercat estirant la corda lligada al cap i al morro de la bèstia, per corriols bosquetans i accedint finalment per un camí ral de muntanya. Va tardar més de dues hores a arribar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a la plaça va parlar amb els negociants coneguts de sempre que s’avingué a pagar-li el que demanava. Després del tracte, el negociant li va lliurar els diners i ell es va quedar amb el vedell. Algun badoc que observava discretament l’operació va creure que la quantitat pagava la pena i va decidir assaltar l’oncle pel camí de tornada cap a Can Ginestà i robar-li el fruit de la seva venda. O, tal vegada era un lladre professional que ja estava d’acord amb el comprador. Mai no es pogué saber.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle tornava cap a casa seva pel mateix camí per on havia vingut, com tantes altres vegades havia fet, i sempre sense cap contratemps. Però com que havia sentit explicar tantes coses sobre la incertesa d’anar un home sol amb diners al damunt, portava un ganivet gros plegat a la butxaca, més que res per augmentar la seva pròpia confiança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ja havia enfilat el camí del bosc, va sentir un soroll com de trepig que aixafava la fullaraca, el qual l’alarmà molt; i previngut, va mirar per tot arreu però no va veure ningú. Va pensar que la responsabilitat de portat aquells diners que havien costat tant de guanyar li alterava la imaginació i li suscitava un temor sense fonament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De nou, camí endavant, li va semblar tornar a sentir aquella trepitjada enmig del bosc, sense saber ja si mirar endavant o enrere. Hauria dit que el trepig existia. Ja no estava segur de res. Va agafar el ganivet de la butxaca, l’obrí i va ficar la llarga fulla en un plec de la faixa, deixant sortir el mànec. Va continuar caminant sense cap novetat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant hi havia un pont que travessava un torrent. Quan va començar a passar pel pont, de sobte li va sortir al davant un home abrigat amb una capa negra, la gorra abaixada i amb una grossa daga a la mà. Amb veu engallada li digué: “Els diners o la vida”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’oncle només va tenir temps de pensar que perdria l’esforç de mots dies de treball. Va veure que no podia tornar enrere perquè l’altre l’atraparia. Tampoc no podia escapar-se pels costats perquè el barranc era molt fondo. Al davant hi tenia l’atracador. Li va contestar: “Els diners me’ls vull i la vida me la jugo”, mentre estirava el ganivet de la faixa i s’abalançava sobre l’assaltador pensant que efectivament s’hi jugava la vida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El delinqüent sorprès per la fúria inesperada del pagès, va dubtar un instant, moment que va ésser suficient perquè l’altre li guanyés la posició. Sorprès i espantat, va recular sense mirament, relliscant pel terraplè. Va fugir torrent avall corrent tant com podia. L’oncle del Molinot va tenir un esglai tan gran que les cames li tremolaven, però va continuar caminant cap a casa seva vigilant de no tenir cap altre ensurt.</span></span></span></span></span></p>	08082-201	Fogars de la Selva		41.6950600,2.6046000	467098	4615996		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Científic/Cultural			2023-05-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Miquel Ventura i Clopés la contà als autors del llibre “Fogars de la Selva, temps ha”, FUGAROLAS i VILÀ, 2007), transcrita literalment.		61	4.3		Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91600	Can Grau de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-de-dalt	<p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Parcialment enfonsada, amb gran quantitat de murs visibles.	<p><span><span><span><span><span>Can Grau de Dalt, està situat a llevant del turó de Can Grau, al vessant esquerra d’una canal tributària de la riera de Ramió. Des del Molinot, continuar per la pista en direcció oest i trobat el trencall, (el de mà esquerra, de pujada mena a Can Romeguera) continuar a mà dreta, un centenar de metres. Un cop travessat el revolt del torrent, a mà esquerra hi ha l’antic camí de carro que mena directament a la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de planta rectangular, de planta baixa i pis. Les restes de les parets i les teules indiquen que la coberta era a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. A banda i banda de l’edifici principal es conserven les parets de varis edificis annexos, destinats a les corts, la porquera i el galliner. Són de planta baixa amb el cobert a un sol vessant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les parets mestres de l’edifici principal sobrepassen els cinc metres d’alçada. Es conserva part dels muntants i el marxapeus de la porta d’accés principal feta amb carreus de pedra perfectament escairats i treballats, amb la polleguera quadrangular retallada en el carreu del muntant dret per barrar la porta des de l’interior. Entrant hi ha una primera estança, de dimensions considerables, probablement amb funcions d’entrada i cuina. Al fons, una obertura quadrangular amb llinda de fusta. Entrant per l’obertura hi ha una segona estança amb les pedres de la paret del fons ennegrides i els encaixos per al bigam de fusta de la planta pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la porta principal hi ha una segona obertura que correspon a una porta. És més senzilla, amb el muntant visible fet de maó. A l’interior, a mà dreta, hi ha una porta amb emmarcament de maó que permetia comunicar les dues estances. Les parets estan perfectament arrebossades amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El paredat, d’uns cinquanta centímetres de gruix, és fet de pedra i fang. Les cantoneres que es conserven, sobretot a la façana principal, estan ben desbastades, sense escairar, amb la pedra molt ben col·locada per donar estabilitat a la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca a mà dreta un edifici de dimensions molt reduïdes amb la portella d’entrada que mesura tot just cinquanta centímetres d’amplada i que el mur posterior indica que tenia una diminuta coberta a doble vessant, també amb el carener perpendicular a la façana principal.</span></span></span><br /> </p>	08082-173	Les Cabanyes. Polígon 14, Parcel·la 29	<p><span><span><span><span><span>En la documentació que esmenta la relació dels batlles de Fogars, s’esmenta Salvi Coll i Ramilans, que l’any 1877 i 1879 (anys en què fou batlle) vivia en aquesta casa, juntament amb la seva esposa, Maria Jalmar i Matas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis de segle XX, en el cens parroquial d’entre els anys 1905 i 1908 es deixa constància que a la casa hi viuen el matrimoni format per, potser un fill de Can Bruguera, Francesc Bruguera i Maria Gamisans amb els seus fills, Josepa i Joaquim. L’any 1908 deixen la casa per marxar a viure a Grions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La memòria oral explica que en aquesta casa també hi visqué una dona, tota sola, que menava una vinya i, en el sot de la riera de Ramió, un hort que regava aprofitant l’aigua de la resclosa de Can Grau. Tenia gallines, un ruc i un porc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Sot de l’Esquerda hi havia la font de la casa, envoltada de cirerers, que també era visitada per la gent que treballava a muntanya. Sembla que feia feines de bosqueter, tallant arbres i fent carbonet amb les soques que arrencava. El portava a vendre o li venien a buscar amb matxos de bast. Quan es va fer gran l’ajudaven els seus veïns de Can Romeguera.</span></span></span></span></span></p>	41.6978200,2.5953200	466327	4616306		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-01p1510467.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-02p1510466.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-03p1510469.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-04p1510472.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-05p1510476.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91600-06p1510473.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		No havent localitzat altres carreus de pedra ben treballats, no és impossible que aquests haguessin estat reaprofitats d’un mas rònec.	98\|94	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91588	Lledoner del Mas de La Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p>		Com tot arbre d’edat madura, actualment té l’interior buit i la saba circula per les parts més externes del tronc.	<p><span><span><span><span><span>El lledoner (Celtis australis) del Mas de la Serra o de Can Serra, està situat al davant de la bassa, a mà esquerra del marge, entre la casa i la pallissa. És un arbre caducifoli d’uns dotze metres d’alçada, molt vell, de més de tres cents anys, que es distingeix ràpidament degut a que l’interior del tronc és buit i al seu interior s'hi poden entrar dues persones. Tot i que el tronc és molt vell conserva les característiques essencials d’aquesta tipologia d’arbres, amb el tronc rectilini, i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida i ampla. Les branques més antigues han anat morint o han estat tallades, i de la part visible és on van naixent els nous rebrots que donen a la capçada una forma ben arrodonida. Les seves fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span><br /> </p>	08082-161	Mas de la Serra, al costat de la bassa	<p><span><span><span><span><span>Arbre naturalitzat a la nostra terra, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis, tal vegada pels grecs i romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més d’ésser un arbre ornamental, degut a la seva flexibilitat i durada ha estat i és una fusta molt apreciada per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar en altres temps. A ses illes, els pastors tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llocs i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p>	41.7235300,2.6287400	469120	4619147		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-02dsc2436.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91588-dsc2435.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Simbòlic		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90776	Fons cartogràfic referent a Fogars de la Selva del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-fogars-de-la-selva-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya disposa de dos mapes consultables digitalment a la Memòria Digital de Catalunya de gran importància per a l’estudi de la Tordera, la geologia i la toponímia del territori. Es tracta de dos mapes, geològic i topogràfic de la província de Barcelona (RC1230 i </span></span><span><span><span>RC6635</span></span></span><span><span>), que porten per títol: <em>“Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona: subvencionado por la Excma. per la Diputación Provincial: región cuarta ó del rio Tordera”. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els autors del mapa són, per la part geològica, el canònic Dr. Jaume Almera i el topògraf, Eduard Brossa, que el realitzà l’any 1913. Fou publicat a Barcelona per “Henrich y Cª”. Està aixecat a escala 1:40.000 i mesura 74 x 84 cm. Aquest darrer en lletra manuscrita a la part inferior del mapa escriu i signa “Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya per l’autor: Eduard Brossa”.</span></span></span></span></span></p>	08082-30	Paradís, 10 · 08002 Barcelona	<p><span><span><span><span><span><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fundat l’any 1891, a partir de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada l’any 1876, i l’Associació d’Excursions Catalana, potencià la formació d’una cartoteca que a finals del segle XX ja comptava amb uns 10.000 mapes. El fons, està format per mapes excursionistes, turístics antics i moderns i topogràfics, no només de Catalunya. També destaca una important col·lecció de mapes del Pirineu i de Catalunya realitzats entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La majoria procedeixen de donacions de socis de l’entitat i de particulars. I és una font de consulta rellevant per a l’estudi del territori i la toponímia. Tot i que a partir de l’any 2015 el CEC signa un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), pel qual el CEC diposita tot el seu fons de mapes a l’ICGC, des de l’any 2003 ja havien col·laborat les dues institucions, per inventariar, adequar i digitalitzar els fons de la Cartoteca del CEC. En aquest sentit, 384 mapes, estan hostatjats a la Memòria Digital de Catalunya, i no inclosos en la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu, on es poden consultar en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. Està impulsat per les universitats de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya amb la coordinació del Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya i la participació d’altres institucions catalanes. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418	1913	08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90776-02mapescec466fullrc6635.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Dr. Jaume Almera i Eduard Brossa	En les notes hidrogràfiques del mapa geològic, destaca la descripció que els autors fan del recorregut de la Tordera i més endavant dels cultius: “En los terrenos de aluvión se cultivan los cereales y la vid (Vitis vinefera), en los cachos arenosos de los álveos del río los chopos (Populus niger), álamos (P. alba) y carolinas (P. Virginiana); en los terrenos graníticos del litoral el naranjo (Citrus aurantium) y en los del interior el pino (Pinus pinea. P. Helepensis), la coscoja (Quercus coccifera y el Q. suber), los brezos (Erica multiflora. E. scoparia), el tomillo (Tymus vulgaris), las gatosas (ulex parviflora), la retama (Spartium junceum) y el algarrobo (Ceratonia siliqua) en los terrenos próximos al mar”.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91696	Bruc vermell (Erica cinerea)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruc-vermell-erica-cinerea	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 611. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie sensible a la gestió forestal i als manteniments de les pistes forestals. Necessita zones més aviat obertes.	<p><span><span><span><span><span>El bruc vermell <em>(Erica cinerea), </em>és una mata ramificada, de branquillons joves pubescents amb fulles estretament linears de 4 a 8 mm arranjades en grups de tres. Les flors són acampanades i de color porpra, rarament blanques, que mesuren entre 4 i 7 mm de llargada amb inflorescències paniculiformes o dit d’altre manera, en forma de grapes. La seva alçada no depassa els 60 centímetres. El seu hàbitat es limita a les brolles silicícoles de les contrades mediterrànies humides. És una espècie considerada molt rara (rrr) bàsicament de distribució atlàntica. </span></span></span></span></span></p>	08082-202	Parc Natural del Montnegre i el Corredor			472675	462042		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91696-tafel004small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir del mes de juny on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91697	Esquamària (Lathraea squamaria)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquamaria-lathraea-squamaria	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 773. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Espècie paràsita estretament lligada a l’avellaner	<p><span><span><span>L’Esquamària és una planta erecta, blanquinosa, groguenca o rosada, glabrescent a la part inferior, pubescent glandulosa a la summitat, amb fulles esquamiformes i forma un raïm unilateral dens. La corol·la de la flor és bilabiada, rosada o blanquinosa. Floreix de març a maig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Paràsit a les arrels de l’avellaner <em>(Corylus avellana)</em> en boscos caducifolis humits. Espècie considerada molt rara (rrr). Distribució euro-siberiana.</span></span></span><br /> </p>	08082-203	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7351300,2.6713100	472666	4620421		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91697-illustrationlathraeasquamaria-del-llibre-otto-wilhelm-thome.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals al mes de març quan és més fàcil identificar-la, amb una freqüència quinquennal. Per la seva importància i protecció les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91698	Isoet (Isoetes durieui)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/isoet-isoetes-durieui	<p><span><span><span><span><span>BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep; MASALLES, Josep Maria; NINOT, Josep Maria (2005). Flora manual dels Països Catalans, pp. 61. Barcelona: Pòrtic Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>		Afectada per la sequera i la presència del senglar.	<p><span><span><span><span><span>L’isoet és una petita planta formada per una roseta de fulles linears aplicades al sòl de fins a 15 cm d’alçada. Les fulles son rígides i una mica corbades, en forma d’hèlix. Les fulles estan situades sobre d’una tija molt curta que roman sota de terra. A la base de les fulles s’hi troben els esporangis. Es reprodueix de febrer a maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Viu en prats terofítics silícoles entollats. Espècie considerada força rara (rr). Distribuïda per la zona mediterrània. </span></span></span></span></span></p>	08082-204	Parc Natural del Montnegre i el Corredor		41.7350700,2.6714700	472679	4620414		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-isoet-2-autor-xpn.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91698-tafel020small.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor en fa un seguiment acurat d’alguns dels nuclis poblacionals a partir març i abril on és més fàcil identificar-la, amb una freqüència anual. Els anys més secs no es desenvolupa. Per la seva importància i protecció, les coordenades de la fitxa corresponen amb les de l’Ajuntament.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91699	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-bruguera	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Bruguera és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels exemplars adults és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-205	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.7008700,2.6040000	467051	4616641		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-freixa-can-bruguera-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91699-tafel073small.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor. A uns cinquanta metres de distància del referenciat en la present fitxa hi ha un freixe més petit que mesura actualment 1’65 m de circumferència per 28 m d’alçada.		2151	5.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
91700	Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) de Can Masó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-fulla-gran-fraxinus-excelsior-de-can-maso	<p><span><span><span><span><span>PARRAMON BLASCO, Jordi (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Sant Fost de Campsentelles: Editoral blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>WILHELM THOMÉ, OTTO (1885). Flora von Deutschland, Österreich und der Schewiz in Wort und Bild für Schule und Haus. Deutschland.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span>El freixe de fulla gran <em>(Fraxinus excelsior)</em> de Can Masó és<span><span> un arbre de la família de les oleàcies, que mesura 2’30 m de circumferència per 32 metres d’alçada, però que en bones condicions pot arribar a la quarantena de metres. El tronc és recte. L’escorça dels és tota clivellada, a diferència dels exemplars joves on és llisa i grisenca. La fusta és de color groc pàl·lid rosat, molt dura i elàstica. L’heura l’estava envaint per la qual cosa s’ha tallat des de la base, deixant que la part aèria s’assequi de manera natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les branques són ascendents. Els branquillons gruixuts, puntejats. Els borrons, són grossos, rabassuts i de color fosc. Les fulles són caduques i compostes; mesuren entre vint i trenta centímetres de llargària, amb nou a tretze folíols. El marge és dentat. Estant disposats de forma oposada i són de color verd fosc brillant a l’anvers, però més pàl·lids al revers. Els colors durant la tardor varien entre el groguenc i marronós; malgrat encara perduri el verd, van caient al terra formant veritables tapissos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La floració, generalment es produeix entre els mesos de març, abril i maig. Es propaga per llavors, tot i que artificialment es pot arrelar a través d’esqueixos. En bones condicions, acostuma a viure uns 150 anys, però no acostuma a sobrepassar els 200.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la seva elasticitat i duresa pot ser emprada en ebenisteria, fusteria i torneria, per fer trineus o mànecs d’eines i raquetes de jugar a tennis. Tradicionalment, la fulla s’aprofita com a farratge d’hivern per al bestiar. Com a planta medicinal és emprat com a antiinflamatori, laxant i diürètic.</span></span></span></span></span></p>	08082-206	Parc Natural del Montnegre i el Corredor	<p><span><span><span><span><span>El freixe, en els països del Centre d’Europa està considerat com un arbre amb poder. La creença fa que es les serps, símbol del mal, fossin repel·lides per les fulles. Per aquest motiu, en alguns rituals d’aquests països, es dibuixa un cercle amb una branca de freixe, traçant així una àrea de protecció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia grega, sobretot el freixe de flor, les Melíades, eren les nimfes dels freixes. S’originen de la sang d’Urà que va caure sobre Gea quan Cronos el va mutilar. Són germanes de les Fúries, dels gegants i d’Afrodita. En record del seu naixement, les llances dels homicides es fabricaven amb fusta de freixe. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En la mitologia nòrdica, el freixe, simbolitza l’arbre de la vida, i de la seva escorça va néixer Ask, el primer home; mentre que Embla, la primera dona, naixeria d’un om. Aquesta primera parella engendraren la resta. </span></span></span></span></span></p>	41.6961200,2.6175100	468173	4616108		08082	Fogars de la Selva	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-04p1500115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-p1500116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91700-tafel073small-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada accessible	Científic		Xarxa natura 2000	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arbre localitzat en el transcurs del mes de febrer de 2022 per la Guarderia dels Parc del Montnegre i el Corredor.		2151	5.2	1764	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90778	Fons referent a Fogars de la Selva de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-fogars-de-la-selva-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span>El fons fotogràfic i cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Fogars de la Selva, està format per diversos mapes realitzats tots ells durant el segle XX:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb les referències RM.120828 i </span></span></span></span><span><span><span><span>RM.120830 </span></span></span></span><span><span><span><span>es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats l'any 1914, sense que se’n conegui el topògraf que els va realitzar. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Provinent del Fons del Centre Excursionista de Catalunya, dipositat a l’ICGC, un mapa a escala 1:50.000, de 26x34 cm, realitzat per Eduard Brossa l’any 1921 que porta per títol “La costa i serres de Llevant: guia descriptiva-itinerària de la regió compresa entre el mar i els rius Besòs, Mogent i Tordera”. En aquest s’hi detalla perfectament el riu Tordera al seu pas per Fogars de la Selva, amb els afluents més importants, i punts de referència com la Torre òptica, La Serra, o les ermites de Sant Corneli (Sant Corneli de Montells), Ramió (Sant Andreu de Ramió) i l’església de Fogars (que en el mapa consta com a Fogars de Tordera).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.98469, es conserva un mapa topogràfic del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, de l’any 1977 (full-301-109), delineat en paper polièster, sense toponímia (50x70cm), a escala 1:5.000). Un altre mapa destacable d’aquest servei és l’específic de Sant Corneli realitzat l’any 1967 a escala 1:5.000, amb el número de </span></span>referència <span><span>RM.98470. I el de Can Savoia (full 301-110) realitzat a partir de la data de vol del setembre de 1985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la referència RM.24278, es conserva un ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 (80x60 cm). D’aquest mateix editor, es conserva un mapa topogràfic general a partir de la base topografia 1:5.000, corresponent al vol del mes de setembre de 1985. El fulls d’aquesta sèrie (301-109) corresponent a la divisió 4x 4 de la malla de distribució del Mapa topogràfic nacional d’Espanya 1:50.000. D’aquesta mateixa sèrie n’hi ha un segon realitzat el 6 de juny de 1994. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la referència <span><span>RM.114903 es conserva una fotografia aèria (full365-02-02) realitzada l’any 1967 per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A.</em> (Madrid), per encàrrec de la <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, destaquen varies fotografies aèries localitzades en el fons SACE (<em>Servicios Aéreos Comercials Españoles</em>), amb les referències <span><span>RFSACE.11504; </span></span></span></span><span><span><span><span><span>RFSACE.11501; RFSACE.11502; RFSACE.11503</span></span></span></span></span><span><span><span><span>. Estan realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 18/08/1970 on es pot veure amb detall la distribució dels carrers de la futura urbanització Parc dels Prínceps.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08082-32	Parc de Montjuic (08038 - Barcelona)	<p><span><span><span><span><span><span>L’ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l’època de la República, l’ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar ens uns nivells d’innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l’ICGC, en l’exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa al fons del Centre Excursionista de Catalunya, l’any 2015 el CEC signà un comodat amb la Generalitat de Catalunya i l’ICGC pel qual diposità la totalitat del seu fons cartogràfic. </span></span></span></span></span></span></p>	41.7351000,2.6713900	472673	4620418		08082	Fogars de la Selva	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-02minutes1142fullrm120830-topografic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90778-03fm5kdiba1378fullrm114903.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2022-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La cartografia antiga està referenciada amb el nom de Fogars de Tordera.	98	56	3.2	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02
90757	Porxo del Pla de Can Gelmà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-pla-de-can-gelma		XIX-XX	No conserva la coberta ni els tancaments i es troba deteriorat per la manca d’ús, cobert en gran part per la vegetació i grafits en els murs.	<p><span><span><span><span><span>Cobert de planta quadrangular situada en el camí d’accés a Can Gelmà del Navàs. Consta d’una única planta amb un altell que no es conserva. Tenia la coberta a un aiguavés que desaigua a la façana posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal està orientada al nord per on passa el camí i és on hi ha l’únic accés, amb una porta d’arc escarser. Els paraments són de pedres irregulars amb maons i argamassa de morter de calç sense arrebossar a l’exterior i arrebossats a l’interior.</span></span></span></span></span></p>	08082-14	Pla de Can Gelmà (Polígon 3 Parcel·la 21)		41.7308900,2.6992100	474985	4619942		08082	Fogars de la Selva	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-01dsc0763.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-02p1490642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-03dsc0768.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90757-04p1490640.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		Inexistent	2022-09-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Construcció destinada a les feines relacionades amb els camps annexos.	119\|98	45	1.1	2484	Patrimoni cultural	2024-05-19 09:02

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 161,81 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús