Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90201 | Santa Maria de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3.<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 201-205.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 19, 28, 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 46, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 94, 97-98, 99-101, 119, 163, 188-194, 220, 357.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>ORDEIG I MATA, Ramon (2003). “Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X-XI)”. <em>Ausa</em>, XXI, núm. 151, p. 12-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2007). “La sirena del capitell”. <em>Festa Major de Folgueroles 2007</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 28, 167-172.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 32-33.</span></span></span></span></p> | XI-XII / XVII-XVIII / XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Església d’una sola nau de planta rectangular, amb un absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó, mentre que l’absis presenta una volta de quart d’esfera i s’obre a la nau mitjançant un arc triomfal doble bastit amb carreus de pedra. Tant un espai com l’altre deixen l’aparell de pedra desbastada vist. Externament, l’absis està decorat amb vuit arcuacions cegues aparellades i separades per bandes llombardes assentades damunt d’un sòcol corregut. Aquest espai està il·luminat mitjançant tres finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, mentre que la nau compta amb quatre finestres d’arc de mig punt bastides amb pedra i actualment tapiades. Damunt de la nau hi ha un ampli sostre mort il·luminat amb diverses finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Adossada al mur de migdia de la nau hi ha la sagristia, a la que s’accedeix mitjançant un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i situat al costat del presbiteri. A continuació hi ha dues capelles laterals disposades a mode de fornícules, ambdues bastides amb arcs de mig punt adovellats. La central està emmarcada amb dues columnetes sostingudes amb basaments motllurats i amb els capitells decorats amb motius vegetals. Presenta un gran finestral disposat a mode de timpà, amb els vitralls acolorits. Externament, aquesta part del mur compta amb un gran arc de descàrrega apuntat, bastit amb pedra disposada a sardinell, i està decorada amb sis arcuacions cegues que presenten la mateixa factura que les de l’absis. L’altra capella compta amb una imatge de Jesucrist crucificat i es correspon amb la part interna del relleu del <em>Sembrador</em>, instal·lat a l’exterior del temple damunt d’un parament de carreus de pedra disposats en filades. Adossada al mur de tramuntana hi ha la capella del Santíssim o capella Fonda. Està coberta amb una volta d’aresta dividida en tres trams, mitjançant dos arcs torals de mig punt sostinguts amb pilars adossats al murs laterals. Les arestes de la volta estan assentades damunt d’una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de l’espai. La capella s’obre a la nau mitjançant dos arcs de mig punt de diferent alçada, sostinguts amb columnetes i amb els capitells decorats. El de menor dimensions correspon a una obertura contemporània. La capella s’il·lumina mitjançant un finestral rectangular amb els vitralls acolorits, situat al mur de tramuntana, i un òcul circular adovellat obert al mur de ponent. Externament, aquest òcul està gravat amb la següent inscripció: “DIA 6 OCTUBRE 1860.”. El mur de tramuntana de la nau es complementa amb una capella lateral disposada a mode de fornícula, bastida amb un arc de mig punt de pedra i dedicada a la Mare de Déu del Roser. Al seu costat hi ha les escales d’accés al campanar i al sostre mort situat damunt de la nau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal, orientada a ponent, està formada per una portalada de grans dimensions reformada. Consta d’un doble arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes motllurades. En el seu interior presenta un cos que sobresurt del mur, amb la coberta de dues vessants de pedra i bastit amb carreus. Està decorat amb un relleu circular motllurat, ornamentat amb l’Anyell de Déu situat al centre d’una creu grega, sostenent al mateix temps una creu llatina. Els extrems dels braços de la creu grega estan gravats amb les paraules “ECCE / AGNUS / DEI” i el monograma de Jesucrist format amb les lletres gregues X i P. Aquest cos sortint integra l’antiga portalada romànica. Està formada per quatre arquivoltes disposades en gradació i sostingudes amb pilars i columnetes rematades amb capitells cònics i assentades damunt d’uns basaments rectangulars. Les arquivoltes estan decorades amb motius vegetals, florals i geomètrics, i descansen damunt d’unes impostes decorades amb fulles d’acant. Els quatre capitells combinen la decoració vegetal amb la figuració animal: els dos capitells interiors estan decorats amb fulles d’acant, mentre que els exteriors estan decorats amb la representació d’una àliga amb les ales exteses (situat a la banda de migdia i com a símbol de Sant Joan Evangelista) i d’una sirena de dues cues que se les agafa amb les mans (situat a tramuntana i com a símbol de la temptació i el pecat). Damunt de la portalada s’obren tres finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, i protegides amb reixes de ferro. La façana està rematada amb una cornisa motllurada de pedra i coronada amb un campanar d’espadanya de dos ulls, datat l’any 1796 i decorat amb unes formes sinuoses coronades amb esferes de pedra. El campanar es complementa, per la part posterior, amb una ampliació de planta rectangular bastida amb maons, coberta amb un terrat pla i amb quatre obertures d’arc de mig punt per a les campanes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En general, la construcció està bastida amb pedra o gres de Folgueroles sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de forma regular. En els paraments de migdia, llevant i tramuntana es conserven restes del revestiment arrebossat que els cobria. La façana de ponent està bastida amb carreus de pedra disposats en filades. El parament extern de l’absis està bastit amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment.</span></span></span></span></p> | 08083-1 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La primera referència documental relacionada amb el temple, que va exercir les funcions de parròquia des dels seus orígens, està datada el 19 d’agost de l’any 967 quan “<em>una dona anomenada Preciosa vengué a Riquer i a la seva muller Levegot, tres peces de terra situades al comtat d’Osona, a l’apèndix de Sant Llorenç, a la vila de Folgueroles, a Palau</em>” (Morató et al., 2000: 97-98). Posteriorment, tenim constància per un regest datat al segle XVIII que l’any 980, “<em>els esposos Ató i Ermegonça permutaren amb el monestir de Santa Maria de Ripoll una terra situada a l’apèndix del castell de Sant Llorenç, prop de Santa Maria de Palau</em>” (Ordeig, 2003: 13). Es tracta de la primera menció del temple amb el nom de Santa Maria de Palau, la qual queda reforçada per un document datat al febrer de l’any 1001. En aquest document, “<em>l’abat Sunifred i tot el convent de Ripoll permutaren amb els esposos Trasuer i Truitel·la una vinya situada al comtat d’Osona, a la parròquia de Santa Maria de Palau, al lloc anomenat Folgueroles, a l’Albareda, per una altra vinya</em>” (Ordeig, 2003: 14). Tot i això, durant el segle XI es van alternant les mencions documentals referides al temple com a Santa Maria de Palau, Santa Maria de Folgueroles i simplement Santa Maria. Per tant doncs, “<em>l’església de Folgueroles, almenys des de l’any 967, era denominada Santa Maria de Palau o bé, simplement, Santa Maria; que a partir de 1014 apareix denominada també Santa Maria de Folgueroles; i que la denominació de Santa Maria de Palau referida a la parroquial de Folgueroles apareix documentada per darrera vegada l’any 1031</em>” (Ordeig, 2003: 16). La part més antiga de l’església actual està datada l’any 1060 (Morató et al., 2000: 98).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Arquitectònicament parlant, el temple fou bastit a mitjans del segle XI, pertany al romànic llombard i fou construït per mestres d’obra locals. La nau era més curta que en l’actualitat, comptava amb l’absis central i dues absidioles laterals dedicades als copatrons Sant Miquel i Sant Joan Evangelista i la portalada estava situada al mur de migdia. L’actual portalada de la façana principal va estar situada a migdia fins al segle XVII, està datada dins de la segona meitat del segle XII i pertany al romànic ple. Fou restituïda al finalitzar la guerra Civil espanyola per l’arquitecte de la Diputació de Barcelona Camil Pallàs, que hi col·locà el cos que sobresurt actualment del mur. Al segle XIII, l’església fou ampliada per la banda de ponent amb un atri obert a tres bandes. A principis del segle XVII, el temple fou ampliat per la banda de tramuntana amb la construcció de la capella del Roser (any 1607) i les capelles de Sant Joan Evangelista i de Sant Miquel Arcàngel. A finals de la centúria, la teulada fou reparada i s’aixecà la volta de l’atri, unint-lo amb la nau. També es traslladà la portalada romànica del mur de migdia al mur de ponent i es bastiren dos arcosolis laterals d’arc apuntat, on s’instal·laren dos sarcòfags gòtics desapareguts durant la guerra Civil i que corresponien al mas Prat Mitjà (actual Torre de Morgadès) i al mas Fócs. Durant la primera meitat del segle XVIII es va reconstruir la sagristia, que havia estat incendiada per les tropes franceses durant la guerra dels Segadors. A finals del segle XVIII, el bisbe Francesc Veyan i Mola va fer construir el sostre mort sobre la volta de la nau. Aquest espai fou utilitzat durant força temps com a seu de l’escola i de l’ajuntament. L’any 1796 fou bastit el campanar d’espadanya. Totes aquestes intervencions s’adscriuen dins l’estil barroc, amb una tendència classista influenciada per l’Acadèmia de San Fernando de Madrid (1744). Posteriorment, l’any 1860 es va construir la capella del Santíssim, que substituia les antigues capelles de Sant Joan Evangelista i de Sant Miquel Arcàngel, i que fou incendiada durant la guerra Civil. Durant el segle XX, la capella del Roser fou suprimida, es modificà externament el mur de tramuntana i es van restituir els elements romànics malmesos durant la guerra Civil. Durant aquest conflicte bèl·lic, el temple fou destinat a garatge i magatzem, i la portalada desmuntada perquè hi poguessin entrar camions juntament amb els sarcòfags laterals. L’any 1972 es va restaurar l’interior de la nau deixant l’aparell de pedra vist i l’any 1975 es va obrir el segon accés a la capella del Santíssim des de la nau. L’any 1997 es va refer el parquet de terra de la nau.</span></span></span></span></p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-img2614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-img1773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-img1910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-img1919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-img1917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-img2607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-img2608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90201-1017687.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|92|94|96|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90202 | Can Torrents del Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-del-vi | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 31.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 169.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.02 i A.09.</span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres de planta irregular, format per diversos cossos adossats i amb un gran espai posterior destinat, en orígen, a les tasques agrícoles. El volum principal, orientat a la plaça, consta de dos cossos adossats: el de llevant presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, mentre el volum de ponent compta amb un terrat davanter i un altell posterior. L’edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal exceptuar la finestra de ponent del pis superior, que és d’arc rebaixat i està bastida amb maons. La planta baixa presenta dos grans portals d’accés i una finestra simple. Al primer pis s’obren dues finestres simples amb els ampits motllurats, situades als extrems del parament. La de llevant té la llinda decorada amb una motllura d’estil conopial i una roseta central. Al centre del parament hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, amb la llosana reformada i la barana de ferro treballada. La part destacable d’aquesta obertura és la llinda, gravada amb una motllura rectilínia disposada a mode de guardapols i l’any 1686. La llinda està decorada amb un medalló central ornamentat, que compta amb l’anagrama del nom de Maria coronat per una creu llatina. La segona planta compta amb una finestra balconera central, amb la mateixa barana que la del balcó del primer pis, i una finestra simple situada a ponent, que repeteix la mateixa decoració conopial que la finestra del pis. El volum de llevant està rematat amb un ràfec de maons sostingut amb una barbacana de fusta, mentre que el de ponent presenta una cornisa rectilínia múltiple bastida amb maons, damunt la que s’assenta la barana que delimita el terrat. La construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> | 08083-2 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de l’any 1580 i fins a l’actualitat, l’edifici està relacionat amb la família Torrents. Hi ha constància documental del matrimoni format per Banach Torrents i Àngela Puigsech l’any 1651. En aquesta antiga casa pairal es desenvolupaven tasques agrícoles i, entre finals del segle XIX i principis del XX, també hi havia una petita taverna freqüentada pels homes del poble. Per aquest motiu, i també per que la casa veïna era de la mateixa família Torrents, se la va començar a anomenar can Torrents del Vi.</span></span></span></span></p> | 41.9388700,2.3189900 | 443546 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90202-img2594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90202-1017674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90202-1017675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90202-img2603.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU|BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762|1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90203 | Can Torrents del Pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-del-pa | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 174, 220, 222.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (2021). “La matança. Dissabte, 6 de febrer de 2016”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 33.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal, orientat a la plaça, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb el parament principal orientat a migdia. La planta baixa presenta, al centre, dos portals bessons d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de llevant està gravada amb la inscripció “ALABAT SIA DÉU” i l’any 1744, i està decorada amb una creu llatina central damunt del Calvari. Als pisos superiors s’obren dos finestrals rectangulars per planta, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Els de la primera planta tenen sortida a un balcó corregut, amb la llosana de pedra motllurada i la barana de ferro treballada i decorada amb rosetes. Les obertures del segon pis, per contra, es corresponen amb finestrals balconeres protegides amb senzilles baranes de ferro. A la part central d’aquestes obertures, fent de separador entre les mateixes, hi ha un esgrafiat per planta separat per un rellotge de sol. L’esgrafiat del pis superior està format per un medalló ovalat decorat amb motius vegetals, amb les inicials “JT” (Jacint Torrents) i l’any 1928. L’esgrafiat de la primera planta presenta dos dracs simètrics encarats, traient foc per la boca i amb les cues ornamentades amb motius vegetals. La resta d’obertures de la façana també són rectangulars, tot i que amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de dos colors: la planta baixa és de color ocre i està separada de la resta del parament mitjançant una cornisa motllurada. La resta de la façana compta amb una tonalitat blavosa i està decorada amb dues sanefes esgrafiades decorades amb motius vegetals, situades a la part superior i inferior del parament.</span></span></span></span></p> | 08083-3 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El sobrenom amb el que es coneix l’edifici fa referència al fet que els seus propietaris, Torrents de cognom, eren forners i hi tenien un forn de pa. D’aquesta manera, i per diferenciar-lo de la casa veïna del seus parents (can Torrents del Vi), l’edifici era conegut com a can Torrents del Pa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A mitjans del segle XIX, l’edifici era la seu de l’ajuntament de la vila i, en aquells moments, era propietat de la família Bru de Sala. L’any 1841, l’edifici fou destinat també a escola pública i habitatge del mestre, tot i que tres anys més tard es traslladaren a una altra casa de la mateixa plaça. També tenim constància que l’any 1886, el seu propietari era Pere Castelló, que vivia a Sanlúcar de Barrameda. En aquesta època també, l’escola de nenes de Folgueroles fou traslladada de les golfes de l’església parroquial de Santa Maria, on havia estat instal·lada des de la seva fundació l’any 1857 per part de la congregació de religioses dominiques de l’Anunciata (conegudes popularment com les monges del Pare Coll), a la planta baixa d’aquesta casa. Les monges s’estaven al pis superior i l’ajuntament a la primera planta. Les obres de rehabilitació de la construcció es van finançar, en part, mitjançant l’organització d’un ball al mas Raurell. L’any 1922, la congregació del Pare Coll tancà la casa davant del mal estat de conservació que presentava l’edifici. Poc després s’hi va obrir un cafè i, durant la dècada dels anys 30, Jacint Torrents va comprar l’edifici a un home conegut com en Pixatrones. A la casa encara es conserven els espais on hi havia el forn de pa de llenya, construït l’any 1947, l’obrador i el farinal. En l’actualitat, la construcció és la seu d’una pastisseria i la propietat continua en mans de la família Torrents.</span></span></span></span></p> | 41.9388500,2.3188800 | 443537 | 4643211 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90203-img2589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90203-img2591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90203-img2593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90203-1017665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90203-1017666.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: can Roura-Roca. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90204 | La Damunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-damunt | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 47, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORRIOLS, Gil (1994). “La Demunt”. <em>La Falguera</em> nº 6, p. 7.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 101-103, 205-206, 282, 287-288, 357.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELL I COMAJOAN, Josep; TORRENTS I BUXÓ, Jacint; TORRENTS I BUXÓ, Carme (2000). Sant Feliuet. <em>Caminada per llocs verdaguerians de Tavèrnoles i de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, p. 14-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 40-41.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ermita d’una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant i un volum rectangular adossat a l’extrem nord-est del temple. La nau està coberta amb una volta de canó bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell, mentre que l’absis compta amb una volta de quart d’esfera bastida amb pedra també. No hi ha cap arc que separi el presbiteri de la resta de la nau, tot i que s’observa una cadena de carreus ben desbastats al mur de migdia que podrien correspondre a una possible intervenció prèvia a la construcció de l’absis. Al mur de tramuntana, tocant a la zona del presbiteri, hi ha un arc rebaixat adovellat i sostingut amb pilars bastits amb pedra i amb les impostes motllurades. Aquest arc dona pas a l’interior del volum adossat, tancat amb una porta rectangular de pedra i cobert amb una teulada de dues vessants. El temple s’il·lumina mitjançant dues finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i protegides amb reixes de ferro. Una d’elles està situada al mur de migdia, mentre que l’altra s’obre en el mur de ponent del volum adossat. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i sostingut amb pilastres de pedra amb els basaments i els capitells motllurats. Està protegit amb un entaulament de pedra motllurat, disposat a mode de guardapols. Damunt del portal hi ha una finestra d’arc de mig punt amb esqueixada, emmarcada amb carreus de pedra i decorada amb dues línies vermelles pintades damunt del revestiment arrebossat que cobreix el parament. La façana està rematada amb un volum de planta quadrada bastit amb pedra, amb la coberta de lloses de pedra planes i quatre obertures d’arc de mig punt molt estretes i emmarcades amb pedra. La de la façana principal presenta les mateixes característiques que l’anterior. Aquest volum està coronat amb un campanar d’espadanya de dos ulls, cobert amb una teulada de pedra de dues vessants rematada amb un penó de pedra. Les obertures són d’arc de mig punt, amb les impostes motllurades i l’any 1720 gravat al bell mig de les dues. La construcció està bastida amb pedra, amb un ràfec de lloses de pedra disposat a tot el perímetre de l’edifici i el parament principal arrebossat i pintat. Tant aquest parament com el volum adossat tenen les cantonades embellides amb carreus de pedra. Davant de la façana principal hi ha una plataforma de pedra de planta rectangular, que salva el desnivell existent a la zona. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra. Adossats a la part inferior d’aquest parament, a banda i banda del portal d’accés, hi ha dos bancs correguts de pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-4 | Pla de la Damunt | <p><span><span><span><span lang='CA'>La primera referència documental relacionada amb el temple està datada el 18 de març de l’any 1243. En aquest document, Guillema de Tornamira llega testamentàriament una quantitat d’ordi per fer cremar una llàntia a “<em>Sancta Maria Damunt, quae in parrochia de Falgeroles est</em>” (Morató et al., 2000: 101). També tenim constància que la capella fou citada documentalment com a “<em>Sancta Maria Superiore o Santa Maria Subirana</em>”, indicant d’aquesta manera la seva ubicació més elevada respecte a l’església parroquial de Santa Maria, situada al nucli antic. Pel que fa a les intervencions dutes a terme a l’edifici, en un document datat l’11 de setembre de 1560 es fa referència a unes obres importants. A finals del segle XVII hi ha constància d’una altra reforma, donat que l’any 1687 “faltava enguixar la volta de la Damunt i acomodar <em>lo retauler y enguixar la bòbeda dels altars de Sant Sebastià i Sant Roc</em>”. L’any 1691, encara mancava reparar el retaule de Sant Sebastià i faltava repassar la teulada (Morató et al., 2000: 103). El campanar d’espadanya es va construïr pels voltants de l’any 1720 i, en aquesta època, també es demanà a l’escultor Segimon Pujol que refés la balaustrada del cor, la taula d’altar i una corona per la Verge. Durant el segle XIX foren arranjats els ornaments de l’altar de la Mare de Déu de la Damunt i de l’altar major. Segons la resposta de l’ecònom Josep Tordera al qüestionari sol·licitat pel bisbat de Vic sobre els efectes de la guerra Civil, datat l’any 1939, l’ermita fou cremada. Així mateix, la imatge de la Mare de Déu de la Damunt fou destruïda per ordre del Comitè Antifeixista. El comitè manà destruïr la imatge a tres socis de la Germandat del Montepio (actual Associació Social Cultural de Nostra Senyora de la Damunt). Posteriorment, l’interior del temple fou repicat, deixant l’aparell de pedra vist. L’any 1952 es va fer el cambril del presbiteri, obra de Miquel Pallàs i Joan Nogué. La imatge de la Mare de Déu que l’acompanya és una figura de guix policromada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La devoció a la Mare de Déu de la Damunt a Folgueroles està documentada des de molt antic. En aquest sentit, tenim notícia que des de l’any 1585 hi havia un benefici fundat per tenir cura del culte als sants (Morató et al., 2000: 103). Fins l’any 1723, el rector de Folgueroles hi deia missa matinal cada diumenge. De fet, a finals del segle XIX, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, el dilluns de Pasqua de Pentecosta, el dia de Sant Esteve i l’endemà de la festa major, el rector de la parròquia tenia l’obligació de dir missa a l’ermita de la Damunt. La tradició de dir missa matinal a l’ermita el dia de Sant Esteve s’ha anat conservant al llarg del temps. La processó i l’antiga festa de la Mare de Déu de la Damunt, així com la seva relació amb l’Associació Social Cultural <span>de Nostra Senyora de la Damunt (coneguda pels folguerolencs com la Germandat), són mostres de la gran devoció folguerolenca a la marededéu. En aquest sentit, cal remarcar que la Damunt és un dels llocs verdaguerians per excel·lència. El poeta folguerolenc Jacint Verdaguer ja hi venia de petit amb la seva mare, gran devota de la verge., i continuà fent-ho durant tota la seva vida. La composició del poema <em>L’Arpa</em> és un clar recordatori de les seves visites al temple.</span></span></span></span></span></p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90204-img4045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90204-img4051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90204-img4116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90204-img4085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90204-1010053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90204-1010058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90204-1010071.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-08-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90206 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-23 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 24-25, 35.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 25, 91, 94, 108, 186.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 47, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 105-108, 114, 174, 197-198, 310.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.06.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 87-89.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 145, 147, 148.</span></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt situat a l’extrem sud-est del nucli antic de Folgueroles, fent de xamfrà entre el carrer de la Rambla i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, amb un ampli espai de jardí i hortes ubicat a la banda de migdia, allargant-se pel carrer de la Font de la Sala i fins al torrent de Folgueroles. Està delimitat amb un gran mur de pedra i presenta dues portalades monumentals situades a les bandes de llevant i ponent. Destaca la principal, orientada al carrer de la Rambla, d’arc rebaixat bastit amb carreus de pedra, amb l’escut d’armes de la família esculpit amb pedra i un coronament motllurat rematat amb esferes de pedra. Arquitectònicament, el conjunt està format per la casa pairal, la masoveria i una pallissa, tots tres edificis adossats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa pairal, d’aspecte senyorial i grans dimensions, és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la planta baixa hi ha dos portals d’accés, un d’ells reformant una antiga obertura d’arc rebaixat bastida amb carreus. Al primer pis s’obren quatre finestrals amb sortida a balcons simples, amb les llosanes de pedra motllurades i les baranes de ferro. Un d’ells està decorat amb un plafó rectangular de pedra, gravat amb l’escut d’armes familiar. A la segona planta hi ha una àmplia galeria oberta a l’exterior mitjançant set obertures d’arc escarser bastides amb maons i amb les impostes motllurades. Estan delimitades amb baranes de fusta. La façana de ponent també presenta balcons simples a la primera planta. D’aquest nivell destaca una galeria oberta a l’exterior mitjançant una gran obertura d’arc rebaixat adovellada, amb els brancals fets de carreus de pedra i les impostes motllurades. La segona planta compta amb finestres simples emmarcades amb carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de tramuntana també compta amb obertures emmarcades amb carreus de pedra i en destaca una antiga obertura d’arc rebaixat adovellada, actualment tapiada. A l’interior de l’edifici hi ha una capella-oratori dedicada a Sant Antoni de Pàdua datada a principis del segle XIX i grans sales moblades amb peces destacables. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment i amb carreus ben desbastats embellint les cantonades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Adossada a la façana de llevant de l’edifici principal hi ha la masoveria. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, alguna reformada amb maons. Destaca la finestral central del pis, amb la llinda gravada amb l’any 1672 i l’ampit motllurat. Adossada a la façana de llevant hi ha la pallissa, de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. S’organitza en un sol nivell i en destaca un gran portal d’accés d’arc de mig punt, bastit amb maons i amb els brancals fets de carreus de pedra. Davant seu hi ha l’era, bastida amb lloses de pedra rectangulars. Tancant la construcció per la banda de llevant hi ha dos volums rectangulars adossats de caire auxiliar, bastits amb pedra i maons i reformats.</span></span></span></span></p> | 08083-6 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme i és un dels edificis més importants de la història de Folgueroles. La referència documental més antiga relacionada amb la Sala està datada el 2 d’agost de l’any 1227. En aquest document, el reverend prior i cambrer del monestir de Ripoll fa un establiment a precari en favor de Guillem Girona, de Santa Maria de Folgueroles, de</span><em> </em><span lang='CA'>“<em>tot lo present mas de la Sala d’esta parròquia, so és, de totes les terres,honors i possessions que fossen del domini i senyoria del dit prior i cambrer de Ripoll. Y per dit establiment o precari li farà prestació de 170 sous, moneda barcelonesa de annuo cens, pagadores en cert termini</em>” (Morató et al., 2000: 105). Tot i això és probable que les primeres notícies del mas siguin del segle X: en primer lloc, en un document datat l’any 967 on es cita l’església per primera vegada i es menciona la venda d’una peça de terra a la vil·la de Folgueroles, a “Palau”, i en segon terme, en un document de l’any 980 on s’anomena l’església com “Santa Maria de Palau”. A mode d’hipòtesi, cal indicar que el mot Palau es pot entendre també com a sala, fent referencia d’aquesta manera al mas la Sala. Durant la primera meitat del segle XIV, els hereus de Guillem Girona van ampliar les propietats del mas, passant a ser la casa que controlava i gestionava moltes de les possessions del monestir de Ripoll a Folgueroles (Morató et al., 2000: 106). A la segona meitat del segle XIV, el mas apareix mencionat en el fogatge eclesiàstic de l’any 1360 i, poc després, va quedar deshabitat durant un període d’uns 60 anys com a conseqüència de l’epidèmia de pesta que va patir la població. Posteriorment, la construcció </span><span lang='CA'>apareix mencionada en el fogatge de l’any 1497. En aquest document hi consta “La Sala”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Antoni Sala”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). En general, durant els segles XVI i XVII, els Sala desenvoluparen tota una política de compra de terres, establiments i aliances matrimonials que els feren ascendir socialment fins al punt de ser nomenats ciutadans honrats de Barcelona (1667). Els Sala es van emparentar </span><span lang='CA'>amb les famílies Lentorn, Bru, Puigdesalit, Espona i altres famílies amb patrimoni situades arreu de Catalunya. L’any 1767, Maria Josepa de Sala i Puigdesalit es casava amb Josep Bru Puiggener. Des d’aquest moment, els seus descendents van prendre com a primer cognom Bru de Sala. Aquesta família formava part de la gran burgesia agrària de Catalunya, amb una elevada concentració de la propietat. Al segle XVIII van deixar de treballar directament la terra per exercir d’empresaris agrícoles, administrant les seves finques i negocis des de Vic i Barcelona (Ponce, et al, 2011: 89). En relació al mas, cal dir que </span><span lang='CA'>va fer les funcions de batllia de Folgueroles fins a mitjans del segle XIX (Morató et al., 2000: 174) i que fou ampliat i reformat sobretot entre els segles XVII i XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.9384000,2.3192800 | 443570 | 4643161 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-1010330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-img5837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-img1717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-img1724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-img2167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-img2159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-foto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90206-1010333.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90533 | Sant Jordi de Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESCOLA MOSSÈN CINTO (2007). <em>Sant Jordi, ahir... Taller de memòria històrica</em>. Folgueroles: [Inèdit].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 47, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 103-104, 210-212, 288-290, 357.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 52-53.</span></span></span></span></p> | XV/XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ermita d’una sola nau amb un absis semicircular capçat a tramuntana i un campanar situat a l’extrem nord-oest de la nau. La nau està coberta amb una volta de canó reforçada amb arcs torals, mentre que l’absis compta amb una volta de quart d’esfera nerviada. Tant els arcs torals de la nau com els nervis de l’absis estan sostinguts per una cornisa motllurada que recorre tot el perímetre de la construcció, i que està decorada amb culs de llàntia. A banda i banda hi ha dues capelles laterals, obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt. Hi ha una única finestra, d’obertura rectangular i situada a l’extrem nord-est del temple. El campanar presenta una planta quadrada integrada a la nau, amb una coberta piramidal bastida amb rajola vidriada de color groc i verd i quatre finestres d’arc de mig punt emmarcades amb pedra. En un dels carreus situats a l’exterior del campanar hi ha gravada la data 1730. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt emmarcat amb pedra i decorat amb motllures. Està protegit amb un guardapols motllurat sostingut amb culs de llàntia, compta amb una placa rectangular de pedra gravada amb el nom de l’ermita i dos graons bastits amb lloses de pedra per accedir-hi. Damunt del portal hi ha un baix relleu quadrat de pedra encastat al parament i decorat amb una creu grega lobulada. Damunt seu hi ha un òcul circular emmarcat amb pedra. La façana està rematada amb un penó de pedra coronat amb una creu de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-8 | Turó de Sant Jordi | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una de les poques esglésies existents dedicades a Sant Jordi, patró de Catalunya. L’any 1476, el vicari general del bisbe Guillem Ramon de Montcada va autoritzar la construcció d’una ermita dedicada a Sant Jordi, atenent els desitjos d’alguns devots de la zona (masos de la rodalia com Puigsec, Poudevida, Godaiol o el Fócs). El turó on es va construïr el temple fou donat pels propietaris del mas Puigseslloses i les obres havien de finalitzar en dos anys i mig. Prèviament, en el testament d’Arnau de Folcs datat l’any 1403, ja s’indicava que es repartís, dels seus béns i dalt del turó, un pa de blat a cada pobre que hi anés el dia de la Mare de Déu de Març. A tall d'hipòtesi, aquesta dada podria indicar la presència d'una possible construcció anterior a l'ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una de les persones més implicades en la construcció del temple fou Andreu Noguerol, beneficiat de la Seu de Vic i gran devot de Sant Jordi. Posteriorment tenim notícia que l’any 1486, en el temple ja s’hi deia missa regularment. També hi ha constància que l’any 1613, l’ermita rebia 25 sous de pensió anual. L’any 1836, el beat Francesc Coll i Guitart, fundador de la Congregació de Germanes Dominiques de l’Anunciata, hi va celebrar missa. Uns anys més tard, el 2 d’octubre de 1870, fou el poeta folguerolenc mossèn Cinto Verdaguer el que hi cantà la seva primera missa (de fet, a la capella de llevant de l’interior del temple, hi ha una placa encastada i escrita en llatí que commemora aquest fet, i que fou instal·lada l’any 1908). L’any 1883, el temple fou objecte d’una gran restauració i ampliació que li donà l’aspecte actual (es modificà la coberta, la façana i el campanar). Segons la resposta de l’ecònom Josep Tordera al qüestionari sol·licitat pel bisbat de Vic sobre els efectes de la guerra Civil, datat l’any 1939, l’ermita fou cremada. Posteriorment, pels voltants de l’any 1988, l’ermita fou novament restaurada. L’any 2015, l’accés a l’ermita fou arranjat amb la construcció del caminet pavimentat i la barana de recolzament que en facilita el seu accés. Un plafó commemoratiu instal·lat al costat del camí fa referència al sr. Pere Verdaguer Sanglas, artífex d’aquestes obres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, per la diada de Sant Jordi, es celebrava una processó de Folgueroles a l’ermita i allà s’hi feia una missa. Durant força temps, aquesta festa era organitzada per la família del mas Puigseslloses, que foren els propietaris de l’ermita durant molts anys. S’encarregaven de la part litúrgica, amb la celebració d’una missa en memòria dels difunts, i convidaven familiars i amics a un bon dinar en acabat. Engalanaven la masia i es cuidaven de la roba dels capellans que celebraven l’ofici, els quals es vestien a l’oratori que hi ha a l’interior de la casa. Posteriorment, els actes més destacats d’aquesta festa eren la processó, la missa matinal, l’ofici cantat, les parades, les sardanes, el res del rosari, el trisagi i la beguda (berenar de pa amb llonganissa o fuet, uns traguets de vi i una taronja de postres). A l’ermita també s’hi deia missa el dia de Santa Àgata. Durant un temps, a partir de l’any 1687 i per manament episcopal, es va prohibir la celebració del culte a la mateixa hora que a la parròquia de Santa Maria. </span></span></span></span></p> | 41.9478000,2.2964900 | 441689 | 4644220 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90533-img4474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90533-img4500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90533-img4489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90533-1010172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90533-1010173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90533-1010161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90533-1010452.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90534 | Torre de Morgadès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-morgades | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CATALÀ I ROCA, Pere (1990). <em>Els Castells catalans</em>. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 1037, 1038.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 192-193, 214-215, 348, 350.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.05.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA, Joan (2011). “Dos desertors de Folgueroles del s. XVIII”. <em>La Falguera</em> nº 35, p. 20.</span></span></span></span></p> | XV-XVII | La masia està força enrunada, sobretot la coberta i l'espai interior. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i mig enrunada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i delimitada per una tanca de pedra disposada a la banda de tramuntana i llevant, a mode de barri tancat (s’hi accedeix per un gran portal rectangular, tancat amb una porta de fusta). Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars i estan, majoritàriament, emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats i també s’observen algunes obertures reformades amb maons. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d’accés amb la llinda gravada amb un escut força malmès, decorat amb dos lleons. De la banda de migdia destaca un porxo al pis, sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra i maons, i amb el forjat sostingut amb bigues de fusta. La part més destacable de la construcció és la torre de defensa adossada a l’extrem nord-est, completament restaurada i datada al segle XV. És de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i un doble ràfec acanalat. Està distribuïda en planta baixa i tres pisos. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També s’hi observa algun espiell, situat a la part inferior de les finestres. El pis superior compta amb tres obertures d’arc de mig punt a cada parament. Estan bastides amb maons i compten amb un ampit corregut i motllurat de pedra. A l’interior, la coberta està sostinguda amb una solera de bigues de fusta. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra. Pel que fa a la masia, tot i el seu mal estat de conservació, cal dir que està bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, tot disposat irregularment i amb alguns trams arrebossats.</span></span></span></span></p> | 08083-9 | Camí ral de Vic a Folgueroles, km. 1,4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. </span>La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Prat Mitjà' (Morató et al., 2000: 95). </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat </span></span></span><span><span><span>(Morató et al., 2000: 96).</span></span></span><span><span><span> A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'> “En Prat”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Salvedor Fortuny sta al Mas Prats”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A mitjans del segle XIX, l’edifici pertanyia a la família Picó. Foren els primers protectors del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, donat que també eren els propietaris del mas Torrents de Tavèrnoles, d’on procedia el pare del poeta. Segons unes anotacions inèdites escrites pel mateix Verdaguer entre els anys 1863 i 1865, el nom de l’edifici provenia d’un personatge anomenat Morgadès, natural de les Guilleries i propietari d’una altra torre de característiques semblants a l’entrada de Vilanova de Sau. Anteriorment, la construcció era coneguda com el mas Junyer. També l’anomena com a Mas o Prat Mitjà, segons la inscripció d’un dels dos sarcòfags que hi havia a la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria, desaparegut durant la guerra Civil. Estava dedicat al sacerdot Pere Prat, antecessor familiar del propietaris de l’edifici, mort el 23 de febrer del 1301.</span></span></span></span></p> | 41.9398000,2.2931600 | 441406 | 4643334 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90534-1010113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90534-1010298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90534-1010128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90534-img4347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90534-img4351.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: mas Junyer, mas Mitjà, mas Prat Mitjà, la Torre. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||
| 90536 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97, 101.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 98, 213-214.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.06.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 72.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | El volum principal està en fase de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada assentada damunt la roca natural del terreny i formada per quatre cossos adossats que li confereixen una planta en forma d’L. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, és de planta quadrada i presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un doble ràfec acanalat disposat a tot el perímetre de l’edifici. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat reformades. De la façana principal destaca el portal d’accés a l’interior, d’arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obren tres finestrals amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. El finestral de llevant té la llinda gravada amb un doble arc conopial, decorat amb una roseta central. L’edifici presenta dues finestres més d’aquest tipus, una situada a la façana de ponent i l’altra a la de llevant. Cal destacar dues lloses de pedra que sobresurten de la part superior de les cantonades sud-est i nord-oest. Tenen una forma arrodonida i, probablement, estaven relacionades amb unes garites de caràcter defensiu. Al mateix temps, també destaquen dues mènsules de pedra motllurades situades a la part superior de la façana de tramuntana que, probablement, sostenien un matacà defensiu actualment desaparegut. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus. Es conserven restes del revestiment arrebossat que cobria els paraments, sobretot pel que fa a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que conformen la construcció són de caire auxiliar. El de ponent ha esta reformat i destinat a habitatge, mentre que els de llevant presenten les cobertes de teula d’un sol vessant i estan organitzats en un sol nivell. Davant de la façana principal hi ha una bassa de planta rectangular.</span></span></span></span></p> | 08083-10 | Camí de Sant Jordi, km. 0,2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga que es coneix data de l’any 1337, en relació al cens que pagava a Sant Llorenç del Munt per la bassa del molí de Barberà (Morató et al., 2000: 98). A finals del segle XV apareix mencionada en el fogatge de l’any 1497 com “La Cudina”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Francesch Vilaro esta al Mas Codina”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A principis del segle XIX, la finca fou comprada l'any 1811 per Jaume Bofill de Llerona i, posteriorment, fou venuda a Josep Maria de la Torre de Tort. A la segona meitat del segle XIX fou comprada per Pau Oliver, propietari de les Planes de Cantonigros, que l’entregà a la seva filla en concepte de dot quan aquesta es casà amb un dels hereus de la Rierola de Sant Pere de Torelló. </span></span></span></span></p> | 41.9411100,2.3099400 | 442798 | 4643468 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-1010273.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que el topònim Codina faci referència al fet que la construcció es troba assentada damunt d’un roquer, també anomenat codina. Antigament, a la dovella clau del portal d’accés principal, hi ha havia un escut gravat i decorat amb una granota que amb el temps es va anar degradant fins a desaparèixer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90538 | Casanova de Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 94.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRIÑÓ I MÀRQUEZ, Damià (2013). <em>Memòria del control arqueològic realitzat al projecte de línies de mitja tensió a 20 KV i 40 KV per derivació de la ER 1038 “Vic” als suports T-140R i T-143R de la línia existent Taradell-Sant Pere de Torelló. Termes municipals: Folgueroles i Vic (Osona)</em>. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.02.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes planes de fusta. De la façana principal destaca el portal d’accés i el gran finestral del pis. Ambdues obertures són rectangulars i estan bastides amb maons. El portal està protegit amb un voladís de teula àrab, mentre que el finestral del pis té la llinda bastida amb fusta i disposada a mode de timpà. De la façana de ponent destaquen cinc petites obertures espitllerades bastides amb pedra. La construcció compta amb un gran porxo disposat a les façanes de ponent i tramuntana. Té la coberta de teula àrab d’un vessant i està sostingut amb pilars bastits amb maons. La construcció presenta els paraments arrebossats i amb un sòcol de pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-11 | Camí ral de Vic a Olot - Pujada de la Serra | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. A principis del segle XVIII, la masia era coneguda com la Casanova del Reguer i formava part de les propietats del Reguer, una de les masies més importants de Tavèrnoles. L’any 1740, els propietaris de la masia de Puigseslloses la van comprar, adquirint-la com a masoveria i passant a anomenar-se amb el topònim actual o bé com a Casanova del Puig. Dins del fons documental del mas Puigseslloses hi ha constància d’alguns contractes d’arrendament referents a l’edifici i datats entre els anys 1822 i 1834.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons la bibliografia consultada, l’antic portal de la façana principal era d’obertura rectangular i amb la llinda datada l’any 1803. Al pis hi havia una galeria oberta a l’exterior mitjançant una gran obertura d’arc de mig punt que, probablement, fou reformada a principis del segle XX. A la part superior d’aquesta façana hi havia gravat l’any 1923 i les inicials “JC”.</span></span></span></span></p> | 41.9495600,2.2923100 | 441344 | 4644418 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90538-img5293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90538-1010415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90538-1010414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90538-1010416.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Pa Negre, Casanova del Reguer, Casanova del Puig. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90539 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 94.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.04.</span></span></span></span></p> | XX | Tant les obertures com els revestiments dels paraments estan força degradats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de la construcció. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. De la façana principal destaquen els esgrafiats de la part superior del parament. Es tracta de dos rombes emmarcats i decorats amb motius vegetals, amb la part central gravada amb les inicials “J.C” i l’any 1927. La construcció presenta els paraments arrebossats. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>La resta de volums que envolten la masia estan destinats a les tasques agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Davant de la façana principal hi ha un pou de planta quadrada amb teulada de dues vessants, bastit amb maons i amb els paraments arrebossats. A la banda de tramuntana de la construcció hi ha l’antiga cabana, actualment ampliada amb dos volums laterals </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>i destinada també a les tasques agrícoles</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>. Presenta una teulada de fibrociment de dues vessants i està organitzada en un únic nivell. Conserva una antiga obertura d’arc de mig punt de grans dimensions bastida amb maons, tot i que es troba tapiada i reformada amb una porta moderna.</span></span></span></span></p> | 08083-12 | Pla de Sant Francesc | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. Tenim constància que l’edifici era una de les masoveries que formaven part del patrimoni del mas Puigseslloses i que fou construïda per aquesta família durant la dècada dels anys 20 del segle XX (probablement l’any 1927). L’única família de masovers que hi va viure, descendents d’en Genís Mussach (natural de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, Gurb), s’hi va estar fins a la dècada dels anys 90. Segons la bibliografia consultada, al marge de l’edifici es va construïr una cisterna per recollir aigua de pluja i una altra per emmagatzemar els líquids del femer.</span></span></span></span></p> | 41.9525300,2.2946700 | 441543 | 4644746 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90539-1010468.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90539-img5370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90539-foto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90539-img5330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90539-1010461.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: el Prat de Puigseslloses. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90939 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRIÑÓ I MÀRQUEZ, Damià (2013). <em>Memòria del control arqueològic realitzat al projecte de línies de mitja tensió a 20 KV i 40 KV per derivació de la ER 1038 “Vic” als suports T-140R i T-143R de la línia existent Taradell-Sant Pere de Torelló. Termes municipals: Folgueroles i Vic (Osona)</em>. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.01.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Els volums auxiliars es troben una mica degradats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda de llevant de la construcció, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta i disposat a tot el perímetre de l’edifici. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. Cal exceptuar el portal d’accés principal, d’arc escarser i amb la porta de fusta. També destaca la galeria de la segona planta, coberta amb un embigat de fusta sota coberta i oberta a l’exterior mitjançant dues grans obertures delimitades amb baranes de ferro. La façana de llevant compta amb una escala exterior al primer pis, bastida amb maons. Adossats a la façana de tramuntana hi ha dos volums auxiliars destinats a les tasques agrícoles. De fet, tota la resta de la construcció correspon a volums que es destinen a aquesta activitat. Tots els edificis presenten els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Davant de la façana principal, al costat del camí d’accés, hi ha un pou de planta quadrada amb la coberta de teula àrab de dues vessants, sostinguda amb bigues de fusta. Presenta una portella rectangular de fusta, tres obertures trilobulades i està bastit amb maons. A la part posterior de la construcció hi ha una bassa de planta rectangular.</span></span></span></span></p> | 08083-13 | Carretera C-153 de Vic a Roda de Ter, km 4 - Pla de Sant Francesc | 41.9579000,2.2876500 | 440966 | 4645347 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90939-1010472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90939-img5337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90939-img5342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90939-img5348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90939-img5357.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: can Payàs. La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90940 | La Casica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casica-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 94, 114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 48, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRIÑÓ I MÀRQUEZ, Damià (2013). <em>Memòria del control arqueològic realitzat al projecte de línies de mitja tensió a 20 KV i 40 KV per derivació de la ER 1038 “Vic” als suports T-140R i T-143R de la línia existent Taradell-Sant Pere de Torelló. Termes municipals: Folgueroles i Vic (Osona)</em>. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.03.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX / XX | La masoveria presenta tant la coberta com les obertures degradades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt arquitectònic format per l’antiga masoveria, la casa dels propietaris i diversos volums auxiliars destinats a les tasques agrícoles. La masoveria és de planta rectangular i està formada per dos volums adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa i pis. El volum de llevant correspon a l’habitatge i compta amb un ràfec de maons sostingut amb mènsules i bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Totes les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta dels paraments. Destaca el portal d’accés principal, d’arc rebaixat bastit amb maons i emmarcat amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un gran finestral rectangular, delimitat amb una barana de fusta força degradada. La construcció presenta els paraments arrebossats. El volum de ponent, destinat a les tasques agrícoles i ramaderes, compta amb un ràfec sostingut amb llates i bigues de fusta. Destaca un gran portal d’arc de mig punt bastit amb maons, situat a la façana principal. La resta d’obertures són rectangulars, de grans dimensions i tancades amb portes de fusta. De la façana de ponent destaca una escala de fusta exterior, que dóna accés a la primera planta. La construcció està bastida amb maons i pedra lligada amb abundant morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa dels propietaris està situada a la banda nord-oest de la masoveria. És de planta irregular i està formada per tres volums adossats. El principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab disposat a tot el perímetre de la construcció. En general compta amb obertures rectangulars, emmarcades amb el mateix tipus de revestiment que cobreix la resta dels paraments. La façana principal presenta tres finestrals geminats disposats als laterals del portal d’accés. Totes aquestes obertures estan emmarcades amb un aplacat de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha un gran finestral amb sortida a un balcó simple i coronat amb un voladís de dues vessants de teula àrab, sostingut amb una encavallada de bigues de fusta. Adossat a la banda de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada de tres vessants i distribuit en planta baixa i pis. Presenta una doble galeria formada per cinc arcs de mig punt i disposada en els dos nivells. Les obertures de la planta baixa estan tancades amb vidre, mentre que les del pis estan obertes a l’exterior i delimitades amb baranes decorades amb gelosia. Adossada a l’extrem sud-est del volum principal destaca la capella. És de planta semicircular, amb teulada de tres vessants i coberta amb una petita volta. Presenta un portal d’accés rectangular i dos òculs. Està dedicada a la Puríssima Concepció i compta amb un petit altar amb la imatge de la Verge i el mobiliari de fusta. Tots els volums que conformen la construcció tenen els paraments arrebossats i emblanquinats.</span></span></span></span></p> | 08083-14 | Camí ral de Vic a Olot – Pujada de la Serra | <p><span lang='CA'><span><span>El conjunt està situat a l’anomenat veral de baix del terme. </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la masoveria comptava amb un gran finestral d’arc rebaixat situat al pis, que posteriorment fou reformat amb l’obertura rectangular que s’observa actualment. El volum de ponent fou engrandit, donat que en orígen comptava amb una teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></p> | 41.9492500,2.2896200 | 441121 | 4644386 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90940-img5308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90940-img5309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90940-img5311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90940-img5315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90940-img5316.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90941 | Mas Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-palou | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.05.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Força enrunada i amb diversos volums enderrocats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i mig enrunada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb llates i bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Compta amb un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. Damunt seu destaca una gran finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, decorada amb una motllura apuntada. La resta d’obertures són rectangulars, algunes bastides amb maons i d’altres amb l’emmarcament arrebossat. El vestíbul interior està cobert amb un sostre embigat i pavimentat amb lloses de pedra rectangulars, amb una escala de pedra al fons. Adossat a l’extrem sud-oest de la façana principal hi ha les restes d’un cos de planta rectangular bastit amb maons, que inclou un petit safareig exterior. A la banda nord-oest hi ha les restes d’un petit volum auxiliar bastit amb pedra i completament enrunat. Adossat a la façana nord-oest hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, distribuït en dos nivells i amb obertures rectangulars. Destaquen dues finestres emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i protegides amb reixes de ferro. Una d’elles té la llinda gravada amb l’any 1793. A la cantonada nord-oest d’aquest volum hi ha un altre cos adossat força enrunat. El darrer volum que integra la construcció està adossat a la façana nord-est del volum principal, tot i que està completament enrunat. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, maons i parets de tàpia. El volum principal presenta els paraments arrebossats, en molt mal estat de conservació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la banda de ponent de la masia hi ha un volum de planta rectangular i coberta de dues vessants, destinat a les tasques agrícoles.</span></span></span></span></p> | 08083-15 | Serrat de Sobrepalou | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. </span>La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Palou' (Morató et al., 2000: 95). </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat </span></span></span><span lang='ES-TRAD'><span><span>(Morató et al., 2000: 96)</span></span></span><span lang='CA'><span><span>. </span></span></span><span><span><span>A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'> “Lo Palou”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Bertomeu Ros sta al Mas Palou”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A principis del segle XX, l’edifici era una de les masoveries que formaven part de les propietats del mas de la Calveria de Calldetenes. L’any 1925 arribaren els darrers masovers que l’habitaren, procedents de Santa Eugènia de Berga. Donaven un terç de la collita i dels guanys generats amb el bestiar al mas de la Calveria cada any per Tots Sants. Els masovers de Palou havien d’anar a buscar l’aigua al pou de Puigseslloses amb càntirs, donat que l’edifici no tenia aquest tipus de suministrament. La construcció ha sofert diverses ampliacions i reformes al llarg del temps, tal i com es pot veure per les diverses tipologies constructives presents a l’edifici. </span></span></span></span></p> | 41.9523400,2.2979300 | 441813 | 4644723 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90941-img5255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90941-img5241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90941-img5250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90941-img5260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90941-foto.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90942 | La Teuleria del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-reguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.06.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix tipus de revestiment que cobreix els paraments. Les finestres combinen els ampits de pedra amb d’altres bastits amb maons. La majoria estan protegides amb porticons de lamel·les. De la façana principal destaca un portal d’arc rebaixat situat a l’extrem de tramuntana del parament. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb un sòcol bastit amb un aplacat de pedra. La resta de volums que conformen la construcció estan destinats a les tasques ramaderes.</span></span></span></span></p> | 08083-16 | Pla de Sant Francesc | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. Segons la documentació consultada, l’any 1745 era coneguda com el mas Bofill. Posteriorment, la construcció formava part de les propietats del Reguer, una de les masies més importants de Tavèrnoles. Segons les informacions orals dels actuals estandants, els seus avantpassats parlaven d’una construcció abandonada, situada a prop de la casa, que per les seves característiques podria haver estat un forn per coure material constructiu (rajoles i teules). De fet, els terrenys dels voltants són argilosos i, per tant, podien constituïr una bona matèria primera per a l’elaboració d’aquest tipus de materials. Amb el pas del temps, l’edifici ha estat reformat i ampliat fins a oferir l’aspecte actual.</span></span></span></span></p> | 41.9547200,2.2989200 | 441897 | 4644987 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90942-img6646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90942-img6644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90942-img6638.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: mas Bofill. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90944 | Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 95, 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 25, 26, 70.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 48, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 110, 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.07.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 50.</span></span></span></span></p> | XVI-XVIII / XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos volums i situada dalt d’un petit turó ubicat damunt del camí ral. El cos principal està delimitat amb un mur disposat a mode de barri tancat i alguns volums auxiliars, amb el paviment bastit amb lloses de pedra rectangulars. S’hi accedeix mitjançant un gran portal tancat amb una porta de ferro, i delimitat amb dos pilars ornamentats bastits amb pedra i gravats amb les inicials “JC” i l’any 1916. Aquest volum presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb diverses excepcions i reformes efectuades amb maons i amb les llindes de fusta. De la façana principal destaca el portal d’accés, amb les impostes motllurades i la llinda gravada amb l’any 1591. Damunt seu hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, que compta amb la llinda decorada amb una motllura esglaonada d’arc apuntat. A l’extrem de ponent de la façana destaca un gran portal d’arc de mig punt, emmarcat amb pedra i gravat amb les inicials “FC” i l’any 1904. Probablement dona accés a la capella particular de la masia, que està dedicada a la Sagrada Família i compta amb un petit retaule de marbre amb les imatges al centre. De la façana de llevant destaca una galeria al pis, formada per quatre grans obertures d’arc escarser amb els emmarcaments arrebossats, i delimitada amb un pilar bastit amb carreus de pedra disposat a la cantonada amb la façana principal. A la banda de ponent de la façana principal destaca una terrassa al pis, comunicada amb un espai enjardinat mitjançant unes escales de pedra. El portal que dóna accés a la terrassa des de l’interior té la llinda decorada amb una motllura esglaonada i està gravada amb la inscripció “PUIX”. Al seu costat hi ha dues finestres més amb les llindes gravades: en una hi ha la inscripció “SAGIMON COMA. 1862.”, mentre que a l’altra hi ha l’any 1732. Damunt seu hi ha una galeria formada per dos grans obertures d’arc escarser, amb les impostes motlluradesi baranes de ferro. La façana de tramuntana compta amb diverses finestres emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la part exterior del barri, davant del portal d’accés i dels volums auxiliars situats a la banda de migdia, el paviment està bastit amb lloses de pedra rectangulars. A continuació, i en direcció a ponent, hi ha l’espai de l’antiga era de terra batuda, que queda delimitada per l’antiga cabana. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i compta amb un gran portal d’arc rebaixat i un finestral d’arc escarser delimitat amb una barana de fusta. Ambdues obertures estan bastides amb maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. En l’actualitat hi ha diversos volums adossats a aquesta construcció.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que formen part del mas són de caire auxiliar i estan destinats a les tasques agrícoles.</span></span></span></span></p> | 08083-17 | Camí de Sant Jordi, km. 1,9 – Serrat de Puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. </span>La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Puig' (Morató et al., 2000: 95). A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'> “Lo Puig Ceslo”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Bertomeu Puig”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). La família de Puigseslloses fou una de les nissagues més destacades de Folgueroles. Feien d’obrers de la parròquia de Santa Maria de Folgueroles i intervenien com a prohoms en bona part dels assumptes que afectaven la gestió de la parròquia. Al segle XVII, la propietat del mas va passar a mans del mas la Coma de Falgars d’en Bas, amb qui la família Puigseslloses s’emparentà mitjançant una aliança matrimonial que provocà la pèrdua del cognom familiar. Arquitectònicament, el volum principal està datat a finals del segle XVI, tot i que amb reformes i ampliacions efectuades als segles XVIII i XIX. </span></span></span></span></p> | 41.9497400,2.3005400 | 442027 | 4644432 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-img6628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-img6630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-1010644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-1010642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-img6626.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: el Puig. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90945 | Puigsec Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsec-vell | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.08.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Alguns volums auxiliars i una part de la coberta estan enrunats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i mig enrunada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i situada dalt d’un petit turó ubicat damunt del camí ral. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que també hi ha obertures emmarcades amb maons i d’altres amb els emmarcaments arrebossats. Una de les finestres de la façana de llevant té la llinda gravada amb l’any 1730. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum de planta rectangular, organitzat en un sol nivell i cobert amb una àmplia terrassa al pis. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb maons. La façana de llevant també compta amb un altre volum adossat, tot i que organitzat en un nivell i amb obertures rectangulars. I adossat davant de la façana principal hi ha un altre volum de planta rectangular, amb teulada d’un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta un cobert a la planta baixa i un porxo al pis, sostinguts amb pilars bastits amb carreus de pedra. Per la banda de llevant, aquests espais foren transformats en part de l’habitatge, amb finestres modernes i el parament arrebossat. Aquesta part de la construcció té un espai tancat davanter disposat a mode de barri. Està delimitat amb una tanca de pedra rematada amb una filada de teules i presenta un gran portal d’accés rectangular que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra. A la banda de ponent es conserven unes escales de pedra que donen accés a la galeria superior, mentre que a la banda de llevant hi ha les restes d’un volum rectangular força enrunat. En general, tota la construcció està bastida amb pedra lligada amb abundant morter de calç, amb alguns paraments arrebossats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la banda sud-oest de la masia es situa la cabana, actualment reformada. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada amigdia. Compta amb un gran portal d’accés de mig punt bastit amb pedra desbastada disposada a sardinell. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada.</span></span></span></span></p> | 08083-18 | Camí ral de Vic a Olot – Serrat de Puigsec | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Puigsech' i també 'Mas d'en Guarau de Puigsech' (Morató et al., 2000: 95). A finals del segle XV, en el fogatge de </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>l’any 1497, hi consta “Lo Puig Sech dellà” i “Lo Puig Sech deçà”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Pere Puig Sech”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A mitjans del segle XIX, la masia apareix registrada com a “Alquería casa de Labranza” dins del Nomenclàtor de la província de Barcelona. Segons la documentació consultada, en un dels documents de construcció de l’ermita de Sant Jordi datat l’any 1476, apareix mencionat un personatge anomenat “Marc de Puigsec”. </span></span></span></span></p> | 41.9510100,2.3019100 | 442141 | 4644573 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90945-img5442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90945-1010487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90945-img5437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90945-img5444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90945-1010511.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90946 | Puigsec Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsec-nou | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.09.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta irregular allargassada, formada per diversos cossos adossats. Els volums presenten cobertes de teula àrab de dues i tres vessants, amb un doble ràfec de acanalat disposat a tot el perímetre de la construcció. El cos principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, mentre que els volums de la banda de llevant estan organitzats en dues plantes, i el de ponent en un únic nivell. La façana principal està orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra picada i amb les llindes planes. Les finestres tenen uns notables ampits de pedra, alguns d’ells correguts. De la façana principal destaca un gran balcó corregut, situat al pis, damunt del portal d’accés principal. La construcció és bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra picada. Davant de l’edifici hi ha diversos volums auxiliars destinats a l’activitat hípica que s’hi desenvolupa.</span></span></span></span></p> | 08083-19 | Camí ral de Vic a Olot | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. Fou bastida pels propietaris de can Puigsec Vell a la dècada dels anys 40 del segle XX.</span></span></span></span></p> | 41.9534500,2.3049600 | 442396 | 4644841 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90946-1010510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90946-1010500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90946-foto1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90946-foto2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90947 | El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 96.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 48, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111, 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.10.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos volums adossats i amb un espai de barri tancat davanter delimitat amb un mur de pedra. L’edifici principal, de grans dimensions, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de teula àrab disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaquen les tres finestres de les golfes, la central amb la llinda gravada amb una motllura esglaonada i les laterals amb motllures d’arc conopial. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol de pedra datat l’any 1663. La façana de tramuntana també compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les de la planta baixa són de menors dimensions que la resta i estan protegides amb reixes de ferro. Al pis s’obren dues finestres laterals amb les llindes planes i els ampits motllurats, delimitats amb unes clavellineres per posar-hi torratxes. Al centre hi ha una gran obertura d’arc rebaixat bastida amb pedra disposada a sardinell i amb l’ampit motllurat, que dona pas a una galeria embigada. Les finestres de les golfes també tenen les llindes planes i els ampits motllurats. La central té la llinda gravada amb el nom “JOAN GILABERT” i l’any 1772 inserit dins d’una orla decorada amb motius vegetals. A la banda de ponent hi ha diversos volums adossats destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. Adossat a la banda de llevant hi ha dos volums rectangulars de factura més moderna, reformats i units per una terrassa central. Presenten teulades de dues vessants, estan distribuïts en planta baixa i pis, i destinats a habitatge. Compten amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra i maons. Davant de la façana principal de la masia es conserva l’era, bastida amb lloses de pedra rectangulars. Davant del portal adovellat es conserva un paviment bastit amb còdols de pedra disposats a sardinell. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-20 | Camí del Gelabert | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Antigament era un dels masos més importants de la zona. Comptava amb terres que estaven sota domini de la cambreria de Ripoll i d’altres administrades pels canonges de la catedral de Vic. Tenim constància que, entre els segles XVI i XVII, el mas va adquirir moltes terres: compraren terres a Pere Albanell l’any 1500 i als hereus del mas Calvaria de Sant Martí de Riudeperes als anys 1659 i 1674. Mitjançant una aliança matrimonial amb la masia de l’Amat, que estava situada prop seu i posteriorment fou enderrocada, el mas va engrandir les seves propietats.</span></span></span></span></p> | 41.9481300,2.3040000 | 442312 | 4644251 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-1010532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-img4566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-1010238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-img4561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-1010232.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la bibliografia consultada, a l’interior hi ha un oratori dedicat a la Immaculada Concepció, amb un petit retaule neoclàssic i un curiós reliquiari. També conserva una llinda datada del segle XVI. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90948 | El Tamborí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tambori-nou | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.11.</span></span></span></span></p> | XIX | Una part de la coberta està esfondrada i algunes obertures força degradades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i mig enrunada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa superior ubicada damunt de l’accés principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. En general compta amb obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes de fusta. Les finestres més destacades, situades al pis superior i orientades a la terrassa, presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i amb les llindes planes. La terrassa està delimitada amb una barana bastida amb rajols disposats triangularment, situada damunt de l’accés principal. Sota seu hi ha un ràfec de dents de serra. Al costat del portal principal hi ha una escala adossada al parament, bastida amb pedra i maons. Dona accés a la part superior d’una pallissa oberta a l’exterior mitjançant grans obertures rectangulars. Adossats a la façana de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars destinats a les tasques agrícoles, el de llevant de factura moderna. El de ponent compta amb una teulada de dues vessants i està organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons i amb les llindes de fusta. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha un altre cos de planta rectangular, teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Presenta un gran portal rectangular amb la llinda de fusta i està protegit amb un voladís de teula àrab. Darrera seu hi ha una bassa rectangular bastida amb pedra i un revestiment lliscat a l’interior. En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar, amb diverses reformes efectuades amb maons i amb els paraments arrebossats. A la banda de ponent hi ha diversos volums destinats a les tasques agrícoles i ramaderes.</span></span></span></span></p> | 08083-21 | Camí de Roda de Ter a Sant Julià - Camí del Tamborí | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Tenim notícia, segons la bibliografia consultada, que a la construcció hi figuren algunes llindes datades al segle XIX. La masia, que funcionava com una masoveria d’una propietat més gran, fou durant molt de temps el lloc de pas de totes aquelles persones que anaven a peu de Folgueroles a Roda, especialment les treballadores de les fàbriques tèxtils del Ter.</span></span></span></span></p> | 41.9499700,2.3075600 | 442609 | 4644453 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5462.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90949 | Rellotge de sol del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-gelabert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular bastit amb pedra rossa de Folgueroles i situat a la façana principal de la masia. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest, el gnómon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries, emmarcades amb una motllura rectilínia, indiquen les hores i les mitges hores de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior del rellotge hi ha gravat el monograma de Jesucrist “IHS”, l’anagrama de Maria “MA” i el nom del propietari “IAUME GILABERT”. Tant aquestes inscripcions com la numeració estan emmarcats amb una altra motllura rectilínia. Al pol del gnómon hi ha gravat l’any de construcció, 1663.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-22 | Mas el Gelabert | 41.9481400,2.3039600 | 442309 | 4644253 | 1663 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90949-img4569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90949-1010233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90949-1010236.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90950 | El Godaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-godaiol | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 108-110, 114-116, 213. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 20-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILAMALA I TERRICABRES, Joan (2000). “Els Pujol, escultors, una nissaga folguerolenca. (1721-1785)”. </span></span><em><span lang='CA'>Ausa</span></em><span lang='CA'>, XIX, núm. 145, p. 201-202.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA I TERRICABRES, Joan (2001). <em>L’Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX)</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 49-53, 72.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | L'edifici principal està deshabitat, amb diversos afegitons i la tanca coberta de vegetació en algunes zones. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada formada per diversos cossos i volums auxiliars, assentada damunt del desnivell del terreny i amb un espai de barri tancat ubicat a la banda nord-est de la construcció. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants refeta i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El parament principal presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra, i un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats. Algunes obertures del parament compten amb arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell o amb maons. La façana de migdia presenta dues grans obertures d’arc rebaixat superposades i ubicades als pisos superiors. Ambdues estan emmarcades amb carreus de pedra i tenen les impostes motllurades, tot i que la inferior ha estat transformada en una finestra de menors dimensions bastida amb maons. La resta d’obertures del parament són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats i el portal dona accés a la primera planta de l’edifici mitjançant una rampa. Damunt del portal hi ha les restes d’un antic rellotge de sol força malmès. Es conserva el gnómon de vareta i un fragment del revestiment original que conserva algunes franges horàries pintades. El gnómon s’origina sota d’una imatge del Sagrat Cor de Jesús esculpida en ferro. La façana de ponent compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, mentre que la de tramuntana presenta un volum rectangular adossat, amb teulada de dues vessants i de construcció més recent. En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que conformen el conjunt estan situats a la banda sud-est del cos principal. Es tracta de tres volums rectangulars amb teulades d’una i dues vessants, organitzats en un i dos nivells i destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. Estan bastits amb pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i disposada irregularment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant l’edifici principal com els volums auxiliars estan orientats a l’espai de barri, que es troba delimitat amb una tanca de pedra disposada a la banda de tramuntana i llevant. Aquesta tanca està decorada amb dues orles de pedra motllurades, una de les quals està gravada amb la següent inscripció: “23 DE MAIG DE 1682”. Per la banda de migdia, la tanca està disposada entre la cantonada sud-est de l’edifici i els volums auxiliars. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1721.</span></span></span></span></p> | 08083-23 | Camí de Folgueroles al mas Torrents de Tavèrnoles | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una de les cases importants de Folgueroles, històricament parlant. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici està datada l’any 1270, quan Guillem Godaiol va comprar unes terres a Elisenda Pujol, de Folgueroles, “<em>serca lo Godayol</em>” (Morató et al., 2000: 108). Entre finals del segle XIII i mitjans del segle XIV, el mas va anar canviant de propietaris (principalment institucions religioses). De fet, el mas es troba registrat en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360 (Morató et al., 2000: 95). Els Godaiol continuen adquirint terres entre finals del segle XIV i principis del XV. Tot i això, degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 estava abandonat </span><span lang='ES-TRAD'>(Morató et al., 2000: 96)</span><span lang='CA'>. És probable que aquest abandonament fos durant un breu període de temps donat que l’any 1438, els administradors del benefici de la Santíssima Trinitat de Vic reduïen els censos que havia de pagar Joana Godaiol. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Lo Godeyol”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). A principis del segle XVI, els hereus del mas continuaren amb la compra de terres. En el fogatge de l’any 1553 hi ha constància d’un personatge anomenat “Bernat Godayoll”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). Des de mitjans del segle XVI i durant el segle XVII, els Godaiol continuaren incrementant el seu patrimoni mitjançant l’adquisició de terres i les aliances matrimonials amb persones de la seva mateixa condició. Al segle XVIII, el mas és la llar de la nissaga dels escultors Pujol de Folgueroles i, durant la segona meitat de la centúria, passa a formar part del patrimoni del mas Serrabou de Tavèrnoles.</span></span></span></span></p> | 41.9462800,2.3150600 | 443227 | 4644039 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-img5039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010373.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: el Godayol, el Gudiol, el Godiol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90951 | Masdencoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdencoll | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 92, 98, 110, 208-209, 309, 349.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1961). “El monasterio de Sant Llorens de Munt (II)”. <em><span>Ausa</span></em><span>, IV, núm. 38, p. 134.</span></span></span></span></span></p> | XV-XVIII | La masia està deshabitada i utilitzada com a magatzem. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. Està assentada damunt de la roca natural de la zona i envoltada de diverses construccions auxiliars destinades a les tasques agrícoles i ramaderes. El volum principal, de grans dimensions, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. La vessant de ponent de la teulada és força més llarga que la de llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les obertures del pis superior són bastides amb maons i també se’n observen d’altres amb els emmarcaments arrebossats, fruit de diverses reparacions. La part més destacable de la construcció està situada a la cantonada nord-est i es correspon amb una torre de planta quadrada, amb teulada d’un sol vessant. La façana de tramuntana presenta dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, llindes planes i ampits motllurats. A la part superior s’intueixen uns antics merlets tapiats amb obra de pedra. A la façana de llevant s’observen dues filades formades per tres espitlleres cadascuna, disposades a la planta baixa i al pis superior. En general, la construcció és bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular i lligada amb abundant morter. També hi ha algun mur bastit amb tàpia a la part superior. A l’interior s’observen arcs rebaixats i arcs apuntats a la planta baixa, tots ells adovellats, amb unes escales de pedra que condueixen al pis superior. En aquesta planta s’observen diversos festejadors de pedra, obertures amb la llinda decorada amb rosetes i una antiga galeria tapiada i bastida amb columnetes estriades de pedra amb els basaments motllurats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Adossats a la façana de migdia hi ha quatre volums rectangulars, de construcció posterior. El de majors dimensions presenta una coberta de teula àrab de tres vessants, amb obertures rectangulars bastides amb maons i disposades al pis superior. El volum adossat a la façana de migdia de l’anterior compta amb una teulada d’un sol vessant i un porxo obert al pis superior, delimitat amb pilars bastits amb maons. Els altres dos són de caire auxiliar, amb teulades d’un sol vessant i organitzats en un nivell. Són bastits amb pedra i tenen els paraments arrebossats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que formen part de la construcció estan disposats a la banda de llevant i a l’extrem nord-oest. Són de caire auxiliar i estan destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. Davant de la pallisa nord-oest es conserva l’era empedrada, formada amb lloses rectangulars, i que també aprofita part de l’aflorament de roca natural de la zona.</span></span></span></span></p> | 08083-24 | Collet del Masdencoll – Les Planes | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una de les cases importants de Folgueroles, històricament parlant, desenvolupada en una masia d’època moderna a partir d’una domus o casa forta medieval. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici està datada l’any 1282, quan el prior del monestir de Sant Llorenç del Munt va comprar a Agnès Coll i als seus fills Guillem i Sibila, senyors del Masdencoll de Folgueroles, una tria de terra per a dotació de l’altar de Sant Joan. L’any 1306, el prior Guillem comprava la part del Masdencoll que posseïa el noble Francesc de Sant Vicenç per una cessió que li havia fet Sibila del Coll per 2900 sous barcelonesos (Morató et al., 2000: 92). Tenim constància que l’any 1337, les possessions del Masdencoll encara s’incloïen dins del conjunt de propietats que tenia el monestir de Sant Llorenç a Folgueroles. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Lo mas del Coll”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Segons la documentació consultada, l’edifici era propietat del sr. Rocafiguera de Vic des d’aquesta centúria. Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Genis Masgarau esta al Mas dell Coll”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A mitjans del segle XIX, en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860, la construcció apareix mencionada com “Alquería (casa de labor)”.</span></span></span></span></p> | 41.9359200,2.3357500 | 444933 | 4642875 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90951-img5910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90951-1010582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90951-img5995.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90951-img5936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90951-img5949.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: Mas d’en Coll, Mas del Coll. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90952 | L'Arumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larumi | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 95, 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 98, 110, 209.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1961). “El monasterio de Sant Llorens de Munt (II)”. <em><span>Ausa</span></em><span>, IV, núm. 38, p. 134.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un gran espai enjardinat situat a la banda de migdia, delimitat amb una tanca de pedra i maons. L’edifici principal està format per dos cossos adossats disposats en forma d’L. Presenten les cobertes de teula àrab de tres i quatre vessants, amb els ràfecs de maons sostinguts amb una solera de llates i bigues de fusta. Al centre de les cobertes destaca una gran llanterna de planta quadrada, que s’eleva per damunt dels dos cossos. Aquesta llanterna compta amb una teulada de quatre vessants i diverses obertures geminades d’arc escarser a cada parament (cinc als paraments de llevant i ponent, i tres als de tramuntana i migdia). Tenen les impostes motllurades i la majoria han estat tapiades. La llanterna està bastida amb maons i els paraments estan arrebossats. L’edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, i compta amb un accés diferenciat per a cada un dels dos cossos que el conformen. El de tramuntana presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d’accés presenta un arc de descàrrega superior bastit amb maons i les finestres tenen els ampits motllurats. Davant de la façana principal hi ha un espai de barri enllossat de planta quadrada, delimitat amb diversos volums auxiliars i una tanca de pedra. L’accés es fa per la banda de tramuntana mitjançant un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb l’any 1802. L’altre volum està situat a la banda de ponent i s’hi accedeix mitjançant una porta de ferro treballada, delimitada amb dos pilars de pedra amb el coronament apuntat. L’accés a l’interior de l’edifici es fa mitjançant una escala exterior de dos trams, bastida amb pedra i maons, i que també dona accés a una terrassa de planta rectangular, enrajolada i delimitada amb una barana de ferro. L’edifici presenta obertures rectangulars a la planta baixa, finestrals d’arc rebaixat a la primera planta i una gran galeria amb obertures rectangulars al pis superior. A l’extrem sud-oest del volum destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballada. A la façana de migdia d’aquest volum, les obertures són bastides amb maons. Adossat en aquest mateix parament hi ha un volum rectangular amb teulada d’una vessant, que presenta un gran portal d’arc rebaixat bastit amb maons i que s’utilitza com a garatge. En general, tota la construcció és bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. L’habitatge de la banda de ponent presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Dels volums auxiliars que acompanyen la construcció destaquen els que estan situats a la banda nord-est, fora de l’espai de barri tancat a tramuntana. Es tracta de dos coberts bastits amb pedra, amb teulades d’una vessant i pilars bastits amb maons. A pocs metres al nord-est de la masia hi ha una bassa de planta rectangular bastida amb pedra, i amb un revestiment lliscant a l’interior.</span></span></span></span></p> | 08083-25 | Camí de l'Arumí - Solell de l'Arumí | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici està datada l’any 1337, quan tenim notícia que el mas treballava algunes terres que eren propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt. De fet, l’edifici es troba registrat en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Aromir' (Morató et al., 2000: 95). Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat </span><span lang='ES-TRAD'>(Morató et al., 2000: 96)</span><span lang='CA'>. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Lo mas Oromir”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Antoni Aromir”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). També tenim noticia que l’any 1563, Margarida Aromir va arrendar el mas. La construcció apareix registrada en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 “Alqueria (casa de labor)”. La llanterna de la construcció s’havia usat com a colomar.</span></span></span></span></p> | 41.9325600,2.3366000 | 445001 | 4642501 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-1010574.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90953 | Can Barretina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barretina | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 96.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.16.</span></span></span></span></p> | XVIII / XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i completament reformada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats i amb un paviment enllosat davant de l’accés principal. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb obertures rectangulars bastides amb pedra i amb les llindes de fusta. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre volum de les mateixes característiques, tot i que disposat en perpendicular i organitzat en dos nivells. En destaca una terrassa al pis, orientada a la façana principal i coberta amb un sostre embigat sota coberta. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un gran porxo de planta rectangular, cobert amb una teulada d’un sol vessant sostinguda amb pilars de fusta. Sota el porxo es conserva un pou de planta quadrada bastit amb pedra lligada amb morter i cobert amb una petita teulada d’un sol vessant. Tota la construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada regularment.</span></span></span></span></p> | 08083-26 | Pla de can Barretina | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una antiga masoveria que fou habitada fins a mitjans del segle XX. Apareix mencionada al Nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860, tot i que la construcció fou bastida, probablement, al segle XVIII. En l’actualitat ha estat completament reformada i s’utilitza com a segona residència.</span></span></span></span></p> | 41.9305400,2.3462300 | 445797 | 4642271 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90953-img6565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90953-img6567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90953-img6571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90953-1010629.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90954 | Can Garbells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garbells | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 96.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 209-210.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.17.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb bigues de fusta. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Aquest parament presenta un portal d’accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha una finestra rectangular bastida amb maons i protegida amb reixa de ferro. Al pis s'obren dos finestrals balconers geminats d’arc escarser, protegits amb baranes de ferro treballat i amb els ampits de maons. També hi ha una finestra a cada costat, d’arc escarser i bastides amb maons. L’obertura de les golfes es correspon amb una petita finestra rectangular amb l’ampit de maons, reformada. La resta d’obertures del volum són rectangulars i, en general, estan bastides amb maons, amb algunes reformes. A l’interior es conserva l’antic forn de pa, bastit amb una volta rebaixada de maons i pedra. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma irregular, tot i que els pisos superiors de la façana principal estan bastits amb maons. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra. Adossats a la façana de ponent hi ha dos volums auxiliars de planta rectangular, reformats i destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. Presenten una planta rectangular, amb teulada d’un sol vessant i organitzats en un i dos nivells. Compten amb obertures rectangulars i d’arc rebaixat, bastides amb maons i pedra. Estan bastits amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la banda sud-est de la masia hi ha la cabana, reformada i assentada damunt del desnivell del terreny. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis, aquest darrer concebut com a porxo. La part més destacable de la construcció és un gran arc ogival situat a la façana principal. Està bastit amb pedra i maons, integra el portal d’accés i està coronat amb uns dels pilars de maons que sostenen la coberta. El pis superior està obert als quatre vents i delimitat amb baranes de fusta. La construcció presenta la planta baixa bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. La coberta està sostinguda amb pilars bastits amb maons.</span></span></span></span></span></p> | 08083-27 | GR-151 - Camí de can Tramuntana | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una de les antigues masoveries del mas Puigsec de Sant Julià de Vilatorta, probablement bastida a finals del segle XIX. En aquesta construcció hi havien viscut diverses famílies de masovers, tot i que des de finals dels anys 70 del segle XX quedà abandonada i s’anà degradant progressivament. L’any 1993 la compraren els actuals propietaris, que amb el temps l’han anat restaurant. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La cabana que complementa la masia fou dissenyada pel mateix arquitecte que va dissenyar les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta.</span></span></span></span></p> | 41.9289500,2.3363300 | 444975 | 4642101 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90954-img6264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90954-foto-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90954-foto-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90954-foto-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90954-foto-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: la Casanova de Puigsec. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90955 | Can Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tramuntana | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 93.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.18.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | En general està degradada, sobretot els volums auxiliars. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb bigues de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb el parament principal orientat al sud-oest. Compta amb un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i les impostes motllurades. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les més notables emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. La resta són bastides amb maons i pedra, algunes amb llindes de fusta i d’altres amb l’emmarcament arrebossat per alguna reforma. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos de planta rectangular amb teulada de dues vessants, disposat en perpendicular al volum principal i organitzat en dos nivells. En origen estava destinat al bestiar, amb la part superior com a pallissa. A la banda de migdia hi ha dos volums auxiliars més, amb teulades d’un vessant i bastits amb maons i pedra. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Davant de la façana principal hi ha la cabana, de planta rectangular i assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant. La part de tramuntana d’aquest parament està completament obert, mentre que la de migdia compta amb dues grans obertures rectangulars. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, amb fragments de maons. Aquesta cabana, juntament amb altres dependències agrícoles, delimita un espai de barri davant de la masia.</span></span></span></span></p> | 08083-28 | GR-151 - Pla de l’Arumí | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una de les antigues masoveries del mas Albareda de Sant Julià de Vilatorta, probablement bastida entre els segles XVII i XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.9319100,2.3324000 | 444652 | 4642432 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90955-img6276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90955-foto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90955-1010587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90955-img6281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90955-img6279.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90956 | Cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.19.</span></span></span></span></p> | XX | Algun grafit i obertures tapiades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. La vessant de llevant de la teulada és força més llarga que la de ponent, donat que integra un volum adossat corresponent a una ampliació de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb el parament principal orientat a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’arc escarser, amb l’emmarcament bastit amb maons i un marxapeu de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb el mateix emmarcament que el del portal. A la façana de ponent, hi ha petites finestres rectangulars bastides amb maons. La construcció és de pedra, amb la façana principal bastida amb un mur de paredat amb les juntes relligades i una cadena cantonera bastida amb maons a cada extrem. La façana de ponent presenta un revestiment arrebossat. Adossat a la banda de llevant hi ha un cos rectangular sota la mateixa coberta, que compta amb un gran portal d’arc rebaixat bastit amb maons i, actualment, tapiat i reformat. Està bastit amb pedra de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment. Adossat a la banda de migdia de l’edifici principal hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues vessants, i organitzat en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i els paraments arrebossats. La resta de cossos que integren la construcció estan adossats a la banda de llevant i són de factura moderna.</span></span></span></span></p> | 08083-29 | Bosc de la Sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una de les masoveries del mas la Sala. El topònim de l’edifici fa referència a la feina que desenvolupava el seu habitant, que es dedicava a vigilar les terres del mas la Sala per evitar que la gent s’emportés llenya, pinyes, bolets...</span></span></span></span></p> | 41.9334400,2.3232700 | 443896 | 4642608 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4953.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: cal Guàrdia, cal Guardià. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90957 | El Fócs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-focs | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 105.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 111, 117-118, 154, 192-193, 212, 346-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.20.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada constituïda per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, de grans dimensions, està situat a la banda nord-oest de la construcció. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec acanalat disposat a tot el perímetre de la construcció, tot i que a la banda de tramuntana ha estat reformat. La vessant de tramuntana del volum és força més llarga que la de migdia, donat que integra un volum auxiliar destinat a les tasques agrícoles i ramaderes. L’edifici principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a un pati interior delimitat per la resta de volums que conformen la construcció. En general presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen dues finestres situades al pis de la façana de ponent. Ambdues tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de migdia té la llinda gravada amb una motllura esglaonada decorada amb una roseta central. La façana principal presenta un gran balcó corregut al pis, amb la llosana motllurada i una senzilla barana de ferro. Delimitant el pati per la banda de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant i organitzat en un nivell. A la banda de migdia hi ha un volum de planta irregular, amb teulada d’un sol vessant des d’on s’accedeix al pati interior. Presenta un gran portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Està protegit per un voladís bastit amb teula àrab i sostingut amb bigues de fusta. Al seu costat hi ha tres obertures rectangulars, disposades a mode d’espitlleres. L’edifici principal està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, amb els paraments arrebossats. Tant el volum de ponent com el de migdia són bastits amb maons, amb els paraments arrebossats també. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de cossos que conformen la construcció, destinats en origen a les tasques agrícoles i ramaderes, presenten teulades d’una i dues vessants i estan organitzats en un o dos nivells, majoritàriament bastits amb maons i totxo. A la banda de migdia de la construcció, un dels volums ha estat reformat i destinat a habitatge, amb un portal d’arc de mig punt bastit amb pedra. De la banda de llevant destaca una escala de dos trams contraposats, coberta amb una petita teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana de migdia, al costat del portal d’accés al pati interior, hi ha dues impromptes rectangulars on anteriorment hi ha havia dos plafons de pedra amb els noms d’antics propietaris de la construcció.</span></span></span></span></p> | 08083-30 | Camí del Fócs, km. 0,4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència més antiga relacionada amb aquest mas estava situada en un dels sarcòfegs que hi havia al costat de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, i que fou destruït durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola. Datat a finals del segle XII, a la làpida hi constava la següent inscripció: “aquest monument és del mas Fócs” (Morató et al., 2000: 111). Segons la bibliografia consultada, en un document datat l’any 1311 i relacionat amb la dot d’un dels hereus de la família, apareixen mencionats els noms de Ramon i Arnau Folchs, que amb el temps probablement derivaren en Fócs. Posteriorment, l’edifici es troba registrat en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Fochs' (Morató et al., 2000: 95). Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat </span><span lang='ES-TRAD'>(Morató et al., 2000: 96)</span><span lang='CA'>. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “En Folchs”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Aquest mas, un dels més importants de la zona de la Plana, conreava terres de domini del Capítol dels canonges de Vic. L’any 1608, el mas fou objecte d’un atac per part del bandoler Perot Rocaguinarda, que acabà en un plet. Segons unes anotacions inèdites escrites entre els anys 1863 i 1865 per Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, probablement el mas fou saquejat i cremat a la dècada de 1810 durant el conflicte de la guerra del Francès. </span></span></span></span></p> | 41.9442000,2.2983200 | 441838 | 4643819 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6606.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90958 | Casanova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-dels-frares | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 96.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 133.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.21.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els revestiments, algunes obertures i un dels volums auxiliars estan degradats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta quadrada, formada per tres cossos adossats i amb un espai de barri tancat situat a la banda de llevant de la construcció. Està delimitat amb un mur de pedra i s’hi accedeix mitjançant un portal rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb el parament principal orientat a migdia. Totes les obertures són rectangulars, la majoria amb l’emmarcament arrebossat i algunes conserven els ampits de pedra motllurats. Les més notables tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Es corresponen amb el portal d’accés i la finestra del pis de la façana principal i també de la façana de ponent. La construcció està bastida amb pedra desbastada i maons a la planta baixa i murs de tàpia a les plantes superiors, amb un revestiment arrebossat que cobreix els paraments. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular destinat a les tasques agrícoles, que presenta una teulada d’un sol vessant i està organitzat en un únic nivell. Està bastit en pedra disposada regularment. Adossat a la cantonada nord-oest hi ha les restes d’un altre volum de planta rectangular bastit en pedra, força enrunat i amb una part reformada amb totxo. Tancant el barri per la banda de llevant hi ha dos volums auxiliars més destinats a les tasques agrícoles.</span></span></span></span></p> | 08083-31 | Camí ral de Vic a Folgueroles, km. 1,1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. Apareix mencionada en el llibre d’Amillarament de Folgueroles de l’any 1836. Hi ha constància que pels voltants de l'any 1863 era propietat dels Mercedaris de Vic. També va passar a mans dels frares franciscans, que gestionaven el convent de Sant Tomàs de Riudeperes amb anterioritat als pares camils, que en foren els propietaris a partir de l’any 1901. És evident doncs que el sobrenom amb el que es coneix l’edifici procedeix d’aquestes congregacions religioses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Segons la bibliografia consultada, en origen la construcció comptava amb una espècie de torre situada damunt del carener de la teulada. A principis del segle XX, els propietaris de la construcció van fer aterrar aquesta torre perquè la relacionaven amb la màgia.</span></span></span></span></span></p> | 41.9396100,2.2969000 | 441716 | 4643310 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90958-img4516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90958-img4517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90958-img4522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90958-1010205.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90959 | El Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raurell-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 133.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.23.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | La masia està deshabitada, amb diverses obertures tapiades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal, de grans dimensions, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars, les de les golfes bastides amb maons. Les més notables estan situades a la planta baixa i el pis, tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres conserven els ampits motllurats i algunes compten amb petits arcs de descàrrega superiors bastits amb maons. De la façana principal destaca el portal d’accés, situat a la cantonada de migdia. Presenta la llinda gravada amb l’any 1820 dins d’una cartel·la decorada. Al pis destaquen dos balcons simples amb les llosanes de pedra motllurades (un d’ells ha perdut la barana de ferro). En aquesta mateixa planta i situat a la cantonada de migdia hi ha un notable rellotge de sol datat l’any 1871. De la façana nord-est destaca una de les finestres del pis, amb la llinda gravada amb una motllura esglaonada decorada amb una roseta central. El volum està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, murs de tàpia i maons, amb els paraments arrebossats. La cantonada de migdia està embellida amb una cadena de carreus de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els altres dos volums estan adossats a la banda de tramuntana de la masia. El de ponent presenta una teulada de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. En general compta amb obertures rectangulars, tot i que destaca la galeria reformada situada al pis superior de la façana principal. Consta de tres arcs rebaixats amb els emmarcaments arrebossats, que han estat transformats en tres grans finestrals rectangulars. El volum de llevant és de caire auxiliar i està cobert amb una terrassa plana al pis. Ambdós volums presenten els paraments arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat de ponent de la construcció, donant pas a l’explotació ramadera, es conserva una antiga porta de ferro decorada amb motllures i gravada amb l’any 1870.</span></span></span></span></p> | 08083-32 | Serrat del Raurell | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Rourell' (Morató et al., 2000: 95). A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “En Rourell”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Pere Rourell”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). Segons la documentació consultada, la masia apareix mencionada també en un document datat l’any 1745 i, posteriorment, </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>està registrada dins del Nomeclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 com a “Alquería casa de Labor”. Pels voltants de l'any 1863, la masia formava part de les propietats que l'Església tenia al municipi, procedent dels testament de Clara Solermoner. Era administrada per la comunitat de beneficiats de l'església de la Pietat de Vic (Morató et al., 2000: 133). </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>En l’actualitat, l’edifici està deshabitat i forma part d’una important explotació ramadera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Anys enrere, la masia estava delimitada per un mur situat a la banda nord-est i també comptava amb una torreta, possiblement de defensa, amb unes espitlleres. Damunt la torreta hi havia una mena de mirador protegit per una barana, que la gent coneixia com “la Miranda”. També tenim notícia que en els seus voltants hi havia diversos arbres fruiters, sobretot nogueres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La propietat ha estat des de sempre molt rica en aigua, afavorint la productivitat de les seves terres. El lloc on naixia l’aigua de la font era conegut pel “Planet”. Tenim notícia que aquests terrenys havien estat propietat de la Codina i foren venuts al Raurell. La masia comptava amb una font amb safareig que recollia l’aigua. Aquesta aigua era conduïda cap a la teuleria de can Tona (Calldetenes) i també cap al Seminari de Vic, mitjançant unes antigues canalitzacions soterrades.</span></span></span></span></p> | 41.9375100,2.2892300 | 441078 | 4643082 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90959-img6337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90959-img6341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90959-img6343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90959-1010606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90959-foto-porta.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90960 | La Teuleria de Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-mascaro | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.24.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de fusta sostingut amb mènsules de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb el parament principal orientat a migdia. Presenta dos portals d’accés a l’interior, un a la façana principal i l’altre a la façana de llevant. Ambdues obertures són d’arc rebaixat i estan bastides amb maons disposats a sardinell, tot i que amb la part inferior dels brancals reformada. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits de pedra restituïts. La construcció compta amb els paraments arrebossats. Adossat a la cantonada nord-oest hi ha un petit volum auxiliar de planta rectangular, amb teulada d’un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Està bastit amb pedra sense treballar disposada regularment. La resta de volums que conformen la construcció estan situats a la banda de ponent, incloent l’antiga cabana i les restes de l’antiga era de roca natural de la zona.</span></span></span></span></p> | 08083-33 | Torrent de Sant Martí o del Cantarell | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme i es troba registrada en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860, on consta com a “casa”. </span></span></span></span></p> | 41.9368700,2.2883200 | 441002 | 4643012 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90960-img6353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90960-img6350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90960-img6351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90960-img6359.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90961 | Poudevida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poudevida | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 347-348.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.25.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada constituïda per dos grans cossos adossats, que li confereixen una planta en forma d’L. Presenta un pati davanter de planta rectangular, delimitat amb mur de poca alçada arrebossat i coronat amb una tanca de ferro treballada. S’hi accedeix mitjançant un portal rectangular delimitat amb dos pilars de pedra amb el coronament esglaonat. El volum principal, de planta rectangular, compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a migdia. A l’extrem nord-oest de la coberta hi ha un espai de planta quadrada a mode de terrat. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats, tot i que amb diverses excepcions. La façana principal presenta un porxo a la planta baixa i una galeria al pis, tancada amb uns grans finestrals de vidre. Sota el porxo hi ha el portal d’accés, d’arc de mig punt bastit amb petites dovelles i emmarcat amb carreus de pedra. Al pis, a l’interior de la galeria, hi ha un parell de portals amb els brancals bastits també amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana de tramuntana destaca una finestra bastida amb carreus de pedra i la llinda datada amb l’any 1732. Segons la documentació consultada, la construcció també compta amb un parell de llindes datades amb els anys 1661 i 1682, tot i que no s’ha pogut comprovar. L’altre volum, de factura més recent, està adossat a l’extrem sud-oest de l’edifici principal. És rectangular, amb teulada de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general presenta obertures rectangulars amb l’emmarcament arrebossat i en destaca una galeria al pis situada a la façana de llevant. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats.</span></span></span></span></p> | 08083-34 | Carrer de Folgueroles (Vic) | <p><span lang='CA'><span><span>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Segons les informacions consultades, la primera referència documental relacionada amb la masia està datada l’any 1140. Posteriorment, en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, apareix mencionada com 'Pou de Vida' (Morató et al., 2000: 95). Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat </span><span lang='ES-TRAD'>(Morató et al., 2000: 96)</span><span lang='CA'>. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Na Pondevida”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Miquelot Corco alias Pou de Vida”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). Segons unes anotacions inèdites escrites entre els anys 1863 i 1865 per Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, el topònim està relacionat amb una llegenda que explica l'origen del nom de la masia i del motiu de la construcció de l’ermita de Sant Francesc s’hi moria, situada a pocs metres de distància de la construcció, dins del terme municipal de Vic.</span></span></span></span></p> | 41.9447200,2.2855700 | 440781 | 4643885 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90961-img6384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90961-img6385.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90961-1010613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90961-1010614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90961-img6391.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: Pou de Vida. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90962 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 353-354.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1997). “De la creu de Didorta a la font de l’Amat”. <em>Festa Major de Folgueroles 1997</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny envers el torrent. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. La façana principal presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda gravada amb l’any 1830. La resta d’obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars majoritàriament bastides amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca un balcó corregut al pis, amb barana de ferro. Les façanes de llevant i tramuntana compten amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. De la façana de ponent destaquen tres finestres bastides amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Adossat a aquest parament hi ha un petit volum de planta rectangular, amb teulada d’un sol vessant, que antigament integrava la sortida del carcabà d’un molí. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides disposada de forma regular. La façana principal deixa l’obra vista, mentre que la resta de paraments compten amb un revestiment arrebossat i pintat.</span></span></span></span></p> | 08083-35 | Camí de Sant Jordi, km. 0,3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Al segle XIX, l’edifici havia estat una fàbrica de fil de cotó, amb maquinària que funcionava amb força hidràulica i també amb telers de mà. Segons la documentació consultada, prop de l’edifici es van localitzar les restes d’una turbina i d’una mola. La construcció apareix registrada en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, on consta com a “Fábrica de Hilados”. </span></span></span></span></p> | 41.9428500,2.3108000 | 442871 | 4643661 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-img4438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-1010381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-img4429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-foto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-img4440.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: la Fàbrica del Molí. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90963 | Les Codinoies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-codinoies | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 98, 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.28.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada de planta irregular, constituïda per quatre cossos adossats de planta rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut mb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-est. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. De la façana principal destaca una de les finestres de la segona planta, amb la llinda gravada amb una motllura a mode d’arc conopial amb una orla decorativa al centre. Al mateix temps hi ha diverses finestres del mateix parament que compten amb petits arcs de descàrrega superiors, bastits amb pedra disposada a sardinell. Adossat a la cantonada de migdia hi ha un altre volum cobert amb una teulada de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal (que està orientada al sud-oest) i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars bastides amb pedra i compta amb un porxo situat a la façana principal, integrat sota la mateixa coberta que la resta de la construcció. Els altres volums estan adossats a la banda nord-oest del principal. Ambdós estan coberts amb terrasses, organitzats en una sola planta i amb obertures rectangulars bastides amb pedra. Entre aquests dos cossos hi ha una bassa de planta rectangular bastida en pedra. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus i pedra desbastada de mida més gran. A la banda de llevant de la masia hi ha dos volums auxiliars bastits amb totxo i, en origen, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes.</span></span></span></span></p> | 08083-36 | Carretera N-141d, km 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Segons la documentació consultada, la masia fou adquirida pels propietaris del mas la Sala l’any 1676. Posteriorment apareix mencionada en un document datat l’any 1745 amb el nom de “la Codina del Bosch”. A mitjans del segle XIX, apareix registrada en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860, on consta com a mas “Las Codinoyas, masia casa de labranza”. El topònim amb el que es coneix la construcció fa referència a la seva situació, assentada damunt d’una codina o zona rocosa nua de vegetació. És força probable que aquesta zona rocosa sigui una prolongació de la pedrera que es troba situada davant mateix de la casa, coneguda com la pedrera de les Codinoies.</span></span></span></span></p> | 41.9359600,2.3132300 | 443066 | 4642894 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90963-img3511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90963-img3510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90963-img3513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90963-img3527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90963-img3531.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: la Codina del Bosc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90964 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 98.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 92, 98, 208.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1961). “El monasterio de Sant Llorens de Munt (II)”. <em><span>Ausa</span></em><span>, IV, núm. 38, p. 133-134.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de grans dimensions, assentada damunt de la roca natural del terreny i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Està envoltada per diverses construccions auxiliars, situades a la banda de llevant i migdia, conformant un espai de barri tancat. La construcció principal està situada a la banda de ponent del conjunt, amb dos volums adossats a les bandes de tramuntana i migdia, integrats en part sota la mateixa coberta. La coberta és de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. En general presenta obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. En l’actualitat, l’accés principal es fa directament per la primera planta i s’hi accedeix mitjançant una terrassa empedrada amb una petita escala de pedra. De la façana de llevant destaca una finestra situada al primer pis, amb la llinda decorada amb una motllura d’arc conopial. De la façana de ponent destaca una altra finestra al pis, amb la llinda gravada amb l’any 1790, i diverses finestres amb els ampits motllurats. De la façana de migdia destaquen dues galeries superposades formades per dos arcs rebaixats i tancades amb vidre. L’inferior té sortida a una terrassa adossada al parament i delimitada amb una balustrada. A l’extrem de ponent de la terrassa hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum que tanca el conjunt per la banda de migdia presenta una planta més o menys rectangular, amb una part arrodonida situada a la banda de migdia condicionada per la forma de la roca damunt la que s’assenta la construcció. Compta amb una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons i amb les llindes de fusta, i d’altres emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Els volums que tanquen el conjunt per la banda de llevant són de caire auxiliar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En general, les construccions són bastides amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra ben escairats.</span></span></span></span></p> | 08083-37 | Ronda de la Damunt - Urbanització La Roca | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici està datada l’any 1113. En aquest moment, la construcció passa a formar part de les possessions del futur monestir de Sant Llorenç del Munt, mitjançant una donació feta per Llobet. L’any 1337, “<em>el conjunt de possessions del monestir a Folgueroles era format pels masos Valls, Garriga, Reixach i Passadors, com a detentor del mas Roca, amb homes i terres</em>” (Morató et al., 2000: 98). A finals del segle XV, l’edifici apareix mencionat en el fogatge de l’any 1497. En aquest document hi consta “La Rocha”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Pere Rocha”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). En l’actualitat, la masia conserva una tipologia arquitectònica adscrita al segle XVIII arran de la reforma executada per Antoni Rocha l’any 1729.</span></span></span></span></p> | 41.9409500,2.3246200 | 444015 | 4643441 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90964-img4301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90964-img4299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90964-img4295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90964-img4304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90964-1017610.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La construcció compta amb un seguit de soterranis que es construïren aprofitant les balmes de pedra on s’assenten els volums, alguns dels quals són innaccessibles. També destaquen diversos estris i aparells de ferro disposats a la zona enjardinada de la banda de tramuntana, i relacionats amb les tasques agrícoles que s’hi desenvolupaven. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90965 | Rellotge de sol del Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-raurell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol ovalat bastit amb pedra i situat a la cantonada de migdia de la façana principal de la masia. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest, el gnómon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior del rellotge hi ha l’any de construcció, 1871.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-38 | Mas el Raurell | 41.9374800,2.2892300 | 441078 | 4643079 | 1871 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-img6337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-1010606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-1010607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-1010610.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90986 | Font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-desmai-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 28-03-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 215-216, 378-379.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.03.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2017). “Més que una font, més que un desmai. Una cronologia de la font”. <em>Ausa</em>, XVIII, núm. 180, p. 441-475.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 60.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estructura aïllada i soterrada de planta rectangular, delimitada amb tres murs bastits amb carreus de pedra i amb una petita escala formada per cinc graons bastits amb lloses de pedra rectangulars que li dona accés. El frontal de la font presenta una obertura rectangular bastida amb carreus de pedra i conserva els anclatges d’una antiga portella que la tancava, actualment desapareguda. A l’interior hi ha el broc metàl·lic per on raja l’aigua, encastat en una llosa de pedra rectangular gravada amb la data 1851. L’aigua cau dins d’un registre rectangular situat als peus del broc. Al damunt hi ha una placa de marbre rectangular amb la inscripció gravada amb lletres vermelles: “AQUESTA FONT DEL DESMAI INMORTALITZADA PER MN. CINTO VERDAGUER I COMPANYS DE L’ESBART DE VIC FOU DONADA GENTILMENT PER LA SRA. MATILDE FOIX EL 3 DE MAIG DEL 1970 AL PATRONAT D’ESTUDIS AUSONENCS QUE LA VA REPLANTAR I AGENÇAR”. Damunt de la font hi ha un monòlit commemoratiu del 50è aniversari de la fundació de l’Esbart de Vic. Ambdues estructures estan envoltades per diversos arbres que ombregen el paratge, creant un espai de planta circular delimitat amb algunes pedres fiteres amb el coronament arrodonit. En l’actualitat, entre d’altres espècimens botànics, es conserva un petit desmai que ha estat replantat en diverses ocasions.</span></span></span></span></p> | 08083-39 | Camí ral de Vic a Folgueroles, km. 1,4 - Camps de la Torre de Morgadès | <p><span><span><span><span lang='CA'>El paratge de la font del Desmai és un dels espais de més renom del municipi i fou el lloc de reunió de l’Esbart de Vic, grup cultural de gran importància en la Renaixença catalana encapçalat pel poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. L’any 1851, Joaquim Salarich i Verdaguer, administrador de les finques de la familia Picó i propietaris de la Torre de Morgadès, finca a la qual pertanyia la font i de la qual rebia el nom, va arranjar-la donant-li l’aspecte actual. La font fou un dels llocs predilectes de Verdaguer des de ben jove, sobretot a partir de l’any 1863, quan s’instal·là a can Tona (situada a pocs metres al migdia de la font). Des de l’any 1864, Verdaguer i els seus amics del Seminari de Vic hi feien sessions de lectures literàries. El 18 de juny de 1867, la colla de seminaristes encunyà el nom de la font del Desmai (la font comptava un petit exemplar d’aquesta espècie, arbre vinculat a la poesia) i s’autodenominaren Esbart de Vic. L’endemà es celebrà la primera esbartada a la font, en la qual Verdaguer llegí el discurs inaugural i alguns dels assistents feren lectures de composicions poètiques. Les esbartades s’anaren celebrant amb certa freqüència i amb la presència de diverses personalitats del món de la cultura i la literatura catalanes fins l’any 1884. A partir del 1885, per una conjunció de factors diversos, les trobades a la font disminueixen. El 15 de juliol de l’any 1917 s’inaugura de forma solemne la instal·lació del monument en record dels 50 anys de la fundació de l’Esbart de Vic i de la celebració de la primera esbartada. L’any 1968, durant una forta tempesta, l’oma que ombrejava el paratge va fer caure el monòlit i va malmetre la font, que fou restaurada l’any següent pel Patronat d’Estudis Osonencs, els Amics de Verdaguer i l’Ajuntament de Folgueroles. L’any 1970, la propietat de la font del Desmai és cedida per la propietària Matilde Foix al Patronat d’Estudis Osonencs. Durant un parell d’anys s’hi fan més obres de restauració. En general, les celebracions i actes desenvolupats en aquest indret es van succeïnt entre la dècada dels anys 30 del segle XX i fins a l’actualitat (aplecs i trobades dels Romeus de l’Esbart de Vic, Festa Verdaguer, actes del Patronat d’Estudis Osonencs...). En l’actualitat, tot i que la propietat és del Patronat d’Estudis Osonencs, és l’Ajuntament de Folgueroles qui es fa càrrec del lloc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’aigua de la font del Desmai procedeix d’una deu força allunyada. A la part de llevant de la font hi ha un aljub força profund, revestit de pedra i cobert amb dues lloses, que recull l’aigua. A un nivell determinat, el dipòsit es buida i l’aigua surt pel broc de la font. Aquesta aigua és conduida per una canalització soterrada fins al torrent de la Font Vella. Anteriorment, aquesta aigua no estava canalitzada i circulava a cel obert per un petit rec que alimentava una bassa que es trobava a pocs metres a ponent de la font. Aquesta bassa tenia unes pedres rentadores preparades per fer de safareig, on les dones de la Torre de Morgadès hi anaven a rentar la roba. L’any 1986, amb l’abandonament de la Torre de Morgadès, tant la bassa de la casa com la de la font desaparegueren, i l’aigua es canalitzà per sota dels camps. El safareig també va desaparèixer i la font quedà com una illa envoltada de camps de conreu. Tant el camí que porta a la font com les pedres fiteres que envoltaven el perímetre de la mateixa s’han anat transformant i perdent, restant actualment cinc fites com a testimoni.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim de la font fa referència a un desmai. Tot i que durant l’època en que Verdaguer sovintejava el paratge hi havia un desmai petit, el veritable arbre de la font ha estat una oma centenària que va caure l’any 1968. En els darrers anys s’ha fet l’intent de replantar-hi fins a quatre desmais, tot i que no acaben d’arrelar. Per contra, després de la tempesta de l’estiu del 1968, es van plantar una prunera de fulla vermella, una prunera borda, deu lledoners i nou mates d’avellaners que envolten tot el recinte de la font i un negundo immens que sembla el substitut de l’oma.</span></span></span></span></p> | 41.9386300,2.2939100 | 441467 | 4643203 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90986-img4673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90986-img4677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90986-img4680.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90986-img4683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90986-img4688.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL|BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: font de la Torre de Morgadès, font de la Torre, font de l’Esbart. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761|1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90987 | Monòlit de la font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-font-del-desmai | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 215.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2017). “Més que una font, més que un desmai. Una cronologia de la font”. <em>Ausa</em>, XVIII, núm. 180, p. 441-475.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estructura o pedró de planta rectangular, d’uns quatre metres d’alçada per uns setanta centímetres de costat, bastit amb pedra rossa de Folgueroles i assentat damunt d’una plataforma de planta quadrada bastida amb pedra lligada amb morter. La peça està repicada i coronada amb unes garlandes vegetals, ornamentades amb motius florals, que cauen pels laterals de la peça. La cara frontal, orientada a tramuntana, està gravada amb una arpa i la següent dedicatòria: “EN MEMÒRIA DE L’ESBART DE VICH 1867-1917”. A la cara posterior, orientada a migdia, hi ha gravats els noms dels deu fundadors de l’Esbart de Vic: “JACINTO VERDAGUER / JAUME COLLELL / JOSEPH MASFERRER / MARIAN CAMPÁ / ANTONI D’ESPONA / FRANCESCH MASFERRER / MARTÍ GENÍS / JOSEPH SALARICH / PERE ANDREU / JOSEPH SERRA Y CAMPDELACREU”. Sota aquesta inscripció hi ha esculpit el segell del Centre Excursionista de Vic i les inicials HMP (<em>Hoc Monumentum Posuit</em>). A la cara de llevant hi ha gravat l’escut de Vic, mentre que a la de ponent hi ha l’escut de Catalunya.</span></span></span></span></p> | 08083-40 | Camí ral de Vic a Folgueroles, km. 1,4 - Camps de la Torre de Morgadès | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest monòlit fou erigit pel Centre Excursionista de Vic l’any 1917, per commemorar el cinquantè aniversari de la fundació de l’Esbart de Vic i la celebració de la primera esbartada. La pedra fou encarregada a Joan Noguer, picapedrer de Folgueroles, que la va extreure de la pedrera d’en Ton Campaner, que era propietat del mas la Sala (la pedrera estava situada dins del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, on actualment hi ha la piscina municipal). La peça pesava unes cinc tones i mitja i fou transportada amb una carreta des de la pedrera fins a la Torre de Morgadès. El paleta Ylla de Vic fou el responsable tant del trasllat de la peça des de la casa a la font com de la seva col·locació. Donat que el camí era impracticable, van haver de transportar-la damunt d’uns corrons que rodolaven per sobre d’una plataforma de fusta. L’escultor Pere Puntí fou l’encarregat de gravar els escrits, els escuts i les garlandes, i el pintor Ramon Torrents la daurà i l’acolorí. El 15 de juliol de l’any 1917, el monòlit fou inaugurat de forma solemne amb la presència de personalitats destacades d’arreu de Catalunya i amb un programa farcit d’actes diversos. Posteriorment, pel mes de juliol de l’any 1968, una forta tempesta aterrà l’oma centenària que ombrejava la font i aquesta feu caure el monòlit. El Patronat d’Estudis Osonencs, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Folgueroles i dels Amics de Verdaguer, decidiren recuperar el paratge i tornar a adreçar el monòlit. El consistori folguerolenc i el Patronat d’Estudis Osonencs signaren un conveni per tal de mantenir el paratge en bones condicions. Des de llavors, l’Ajuntament de Folgueroles en fa el manteniment.</span></span></span></span></p> | 41.9386300,2.2939600 | 441471 | 4643203 | 1917 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90987-img4710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90987-img4700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90987-img4698.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90987-img4705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90987-1010289.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pere Puntí (escultor) i Ramon Torrents (pintor) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90988 | Creu dels Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-carlins | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.10.</span></span></span></span></p> | XX | Completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Creu de pedra aïllada i situada al marge de migdia de la carretera, al costat del pont del Vent i assentada damunt de la roca natural de la zona. Està formada per un basament de grans dimensions i de planta quadrada, damunt del que s’assenta un fust troncopiramidal format per dues grans peces i rematat amb un coronament motllurat rematat amb una robusta creu llatina. La cara frontal del fust, orientada a ponent, presenta la següent inscripció gravada: “A LA MEMO-RIA DEL JO-VE PERE CODI-NA NATURAL I VEHÍ DEL PO-BLE QUE MORI VAIX DE AQUEIX PONT EL DIA 4 DE OCTUBRE DE 1925 VICTIM D’UN FALS VIARATGE DE VICI- CLETA. FOLGAROLES MARS 1927 E. C. S.”. </span></span></span></span></p> | 08083-41 | Carretera N-141d, km. 7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons la documentació consultada, el topònim amb el que es coneix la creu fa referència a l’assassinat de dos nois de Folgueroles a finals del segle XIX, durant la darrera carlinada. Tot i això, si tenim en compte la inscripció que hi ha gravada al fust, aquesta hipòtesi és incorrecta. És probable que la creu fos erigida pels familiars o amics del difunt.</span></span></span></span></p> | 41.9399100,2.3358000 | 444941 | 4643318 | 1927 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90988-1010382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90988-img5131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90988-1010402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90988-1010397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90988-1010405.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||
| 90989 | Aljub del Masdencoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-del-masdencoll | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.11.</span></span></span></span></p> | XVIII | La part de migdia de la construcció està mig enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estructura aïllada de planta rectangular, amb unes mides aproximades d’uns quatre metres d’amplada per tres de longitud i uns dos metres d’alçada. Està formada per una gran volta de canó bastida amb pedra disposada a sardinell i amb un túmul de terra que la cobreix. La volta està sostinguda per dos murs laterals de traçat rectilini, bastits amb pedra disposada de forma regular lligada amb morter de calç. L’interior compta amb una fornícula rectangular situada al mur de tramuntana i s’observen restes del revestiment arrebossat que cobria els murs laterals. L’estructura es troba malmesa per la banda de migdia.</span></span></span></span></p> | 08083-42 | Mas del Masdencoll | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest aljub era utilitzat per a guardar-hi aglans. Els aljubs solien estar en un lloc arrecerat i humit per facilitar que els aglans, que estaven en remull, s’estovessin. Aquests aglans es barrejaven amb una mica de farina i els donaven per menjar al bestiar (principalment porcs). Era un aliment assequible que no suposava una despesa massa elevada per a la masia.</span></span></span></span></p> | 41.9367600,2.3353300 | 444899 | 4642968 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90989-img5902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90989-img5903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90989-img5908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90989-img5965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90989-img5904.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90991 | Creu de Didorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-didorta | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 210-211, 309.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1997). “De la creu de Didorta a la font de l’Amat”. <em>Festa Major de Folgueroles 1997</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 94-95, 120.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Té la part superior escapçada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Creu de pedra aïllada i situada al marge de llevant del camí que porta al torrent de Folgueroles, passant per davant de la depuradora del municipi. Està formada per un basament de pedra de planta rectangular, amb la part superior malmesa i coronada amb una creu llatina de ferro. La cara frontal, orientada a ponent, està gravada amb la següent inscripció: “AQUÍ MORÍ JOSEPH RIBA A 20 DE MAIG DE 1760”.</span></span></span></span></p> | 08083-44 | Camps de Didorta | <p><span><span><span><span lang='CA'>La creu va desaparèixer durant la guerra Civil espanyola (1936-1939). L’estructura de ferro actual fou reposada posteriorment. Segons la bibliografia consultada, en Josep Riba havia anat a mercat a Vic. Tornant cap a casa es va anar trobant malament, fins que va acabar morint en aquest indret. Pel que sembla, l’home havia dinat arròs en algun establiment de la ciutat. Aquest arròs no estava prou cuit i, quan va començar a fermentar i a augmentar de volum, li provocà la mort donada la gran quantitat que n’havia ingerit. Els seus familiars van erigir aquesta creu en commemoració a la seva persona.</span></span></span></span></p> | 41.9433200,2.3093500 | 442751 | 4643714 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3637.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 91001 | Bassa del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 22, 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.05.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1961). “El monasterio de Sant Llorens de Munt (II)”. <em><span>Ausa</span></em><span>, IV, núm. 38, p. 133-134.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 87.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Bassa situada davant de la façana principal del Molí, a l’extrem de ponent del barri de la Ricardera. Presenta una planta irregular arrodonida i està delimitada per un mur de pedra disposat des de l’edifici del Molí cap al nord-est i el sud-est. A ponent està delimitada pel propi rebaix del terreny. La bassa compta amb un revestiment interior lliscant i la part superior del mur que la delimita està arrebossat. S'observen diverses reparacions al voral de la bassa efectuats amb formigó. A la banda de tramuntana es conserva el vessador, situat al costat del mur que delimita la bassa per la banda nord i protegit amb una barana de ferro. Aquest vessador està connectat a un estret canal soterrat que evacua l’aigua sobrant de la bassa en direcció al torrent. A la banda de migdia es conserva el rec des del qual s’omple la bassa. Es tracta de l’aigua sobrant que procedeix del safareig de la Ricardera. Mitjançant aquest rec, excavat al terreny i delimitat amb murets bastits amb pedra en el seu tram inicial, l’aigua sobrant del safareig anava va a parar a l’interior de la bassa. A la banda de ponent de la bassa, en la part de més fondària, es conserva l’entrada del carcabà, d’obertura rectangular i que connecta amb el canal que conduïa l’aigua fins al rodet hidràulic que feia funcionar la mola.</span></span></span></span></p> | 08083-45 | Mas el Molí | <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que no es pot assegurar, és probable que la referència documental més antiga relacionada amb aquesta bassa estigui datada l’any 1337. Dins del conjunt de possessions que el monestir de Sant Llorenç del Munt tenia a Folgueroles hi ha constància d’un cens que el mas Codina pagava per la bassa del molí de Barberà (Pladevall, 1961: 133-134).</span></span></span></span></p> | 41.9410500,2.3119200 | 442962 | 4643460 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91001-img3667.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91001-img4398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91001-img3656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91001-img4442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91001-img3669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91001-foto.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat proporcionada pels propietaris de la construcció. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 91021 | Conjunt del nucli antic de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-nucli-antic-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 24-26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>El Pedró. Cent anys (1908-2008). Monument modernista que recorda el naixement de Verdaguer a Folgueroles</span></em><span lang='CA'>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, Fundació Jacint Verdaguer, p. 15-16, 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 93, 104-105, 121, 177-185, 188.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 113-114, 144.</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt format per dos nuclis històrics desenvolupats en èpoques diferents: el nucli original, desenvolupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i del mas la Sala, i el barri de la Ricardera, originat al segle XVIII. El nucli original està situat a la banda de llevant del nucli urbà actual, presenta una planta irregular allargassada i es va formar al voltant de l’antic camí ral de Folgueroles a Vic, que fou l’origen del carrer Major. De fet, les construccions s’articulen al voltant d’aquesta via i de la resta de carrers i places que s’anaren desenvolupant al seu voltant (carrer Nou, carrer del Fossar Vell, carrer de la Rambla, carrer de Sant Jordi i plaça de Mossèn Cinto Verdaguer). El barri de la Ricardera està situat a l’extrem nord-oest del nucli urbà actual, presenta una planta irregular arrodonida i es va formar partir de la prolongació dels carrers del nucli antic i dels camins que comunicaven el poble amb l’exterior. Les construccions s’articulen al voltant del carrer i la placeta de la Ricardera i de la resta de carrers que s’anaren desenvolupant al seu voltant (carrer del Molí, carrer de Bellmunt, carrer de Montserrat). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, i arquitectònicament parlant, la majoria d’edificis presenten una tipologia constructiva semblant, donat que foren bastits o reformats entre els segles XVII i XIX. Majoritàriment estan bastits amb pedra de la zona extreta de les pedreres del terme. Es tracta d’un gres de gra fi i mitjà, que permet moldejar-lo amb facilitat i presenta una tonalitat de color beig-groguenc coneguda com a pedra rossa de Folgueroles. Les construccions disposen d’una finca àmplia que comprèn l’habitatge, el pati i l’hort (en molts casos substituït actualment). Les cases són de planta rectangular, amb teulades d’una i dues vessants, els careners paral·lels a la façana principal i estan distribuïdes en planta baixa i pis, o dues plantes superiors (cal destacar el “dalt més alt” o golfes). Destaquen els ràfecs bastits amb lloses de pedra i els de fusta, les obertures emmarcades amb carreus de pedra i les llindes monolítiques gravades (datades, amb noms propis, amb simbologia religiosa i gremial). Són alhora bastides en pedra sense treballar de la zona disposada, en general, regularment. De fet, moltes d’aquestes construccions es troben assentades i fonamentades damunt de la roca natural de la zona, que aflora en diversos punts del nucli. Actualment, la majoria d’edificis han estat rehabilitats seguint la mateixa tipologia establerta en època moderna. D'entre les construccions més destacades hi ha l'església parroquial de Santa Maria i el mas la Sala.</span></span></span></span></span></p> | 08083-56 | Nucli antic de Folgueroles i barri de la Ricardera | <p><span><span><span><span lang='CA'>El nucli antic de Folgueroles va néixer al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, amb l’antic fossar o cementiri, ambdós documentats des de l’any 967, i del mas la Sala, que està situat al seu costat i documentat des de l’any 1227. Tot i això, les notícies més antigues relacionades amb la vila de Folgueroles daten de l’any 915, mitjançant una venda de terres. Les primeres referències documentals relacionades amb les cases del nucli antic daten del 1233: “<em>Ferrera, filla del difunt Berenguer Ferrer de Folgueroles i de la seva esposa Bernarda, ven a Guillem Sabater, oncle seu, unes cases a la sagrera de Santa Maria de Folgueroles</em>” (Morató et al., 2000: 104). En general, aquestes cases eren propietat de la parròquia de Santa Maria, del monestir de Sant Llorenç del Munt, del Capítol de canonges de Vic i de la cambreria de Ripoll i les tenien establertes a d’altres persones que se’n feien càrrec. Les notícies relacionades amb les construccions que conformaven aquesta sagrera es van succeïnt fins ben entrat el segle XVII. Posteriorment, gràcies a la prosperitat econòmica i el conseqüent augment demogràfic experimentat durant el segle XVIII, sobretot a partir de la dècada dels anys 20, el creixement urbanístic es va disparar. Moltes de les construccions del nucli antic es van reformar i ampliar, amb la conseqüent prolongació dels carrers mitjançant el traçat dels antics camins, que originaren el naixement dels barris del Passavant i la Ricardera. El barri de la Ricardera va créixer al voltant de l’antic mas Verdaguer, que formava part de les propietats que el monestir de Ripoll tenia a Folgueroles i fou fragmentat i subestablert a diferents persones entre els anys 1712 i 1782. El barri acollia famílies de picapedrers, de traginers i de teixidors, entre d’altres oficis, l’activitat econòmica de les quals va anar prosperant al llarg de la centúria. En relació als picapedrers, cal indicar que la majoria de cases tant del nucli original com de la Ricardera foren construïdes per picapedrers i mestres d’obres de la zona, amb l’ajuda dels veïns i emprant l’apreciada pedra de les pedreres del terme, que va permetre arrelar l’ofici de picapedrer durant tot el segle XIX tant a dins del municipi com a bona part de la comarca d’Osona i d’arreu del país (Roviró et al., 2007: 113-114). La coneguda pedra rossa de Folgueroles fou utilitzada per a les llindes i els muntants de les obertures d’aquestes construccions.</span></span></span></span></p> | 41.9388000,2.3182600 | 443486 | 4643206 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91021-img2453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91021-img1732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91021-img2318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91021-img2684.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91021-img2823.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 92|94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 91023 | Dolmen de Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>CLOP GARCÍA, Xavier (2005-2006). <em>Memòria dels treballs de consolidació i restauració Dolmen de Puig ses Lloses</em>. Memòria núm. 6793. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAMARRA CAMPUZANO, Agustín; CLOP I GARCÍA, Xavier (2000). <em>Sepulcre megalític de Puig ses Lloses-Folgueroles (Osona)</em>. Memòria núm. 3120. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 84-85, 212, 346.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.02, PAP.02.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORRIOLS, Gil (1993). “El dolmen de Puigseslloses”. <em>La Falguera</em> nº 4, p. 6.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 17, 23, 162, 164.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 52-53.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>Sepulcre megalític de planta trapezoïdal, orientat en direcció nord-oest/sud-est i amb unes mesures de 9,75 m de longitud, entre 2,7 m (al passadís) i 4,5 m (a la capçalera) d’amplada i entre 1,9 m (a la cambra) i 0,5-0,9 m (al corredor) d’alçada. Està format per vuit lloses de biocalcarenita de grans dimensions, anclades al sól del turó en posició vertical i amb la següent distribució: tres lloses a la banda de ponent, quatre lloses a llevant i una llosa al nord, que constitueix la llosa de capçalera. El sepulcre està organitzat en una cambra funerària, delimitada amb les lloses de majors dimensions, i el corredor que li dona accés, delimitat amb les lloses de menor alçada. No s’han conservat ni les lloses de coberta, que cobririen parcialment la cambra funerària, ni el túmul que envoltaria i suportaria tota l’estructura. D’entre les restes arqueològiques documentades en les intervencions que s’hi han realitzat destaquen restes òssies humanes (sense determinar el nombre d’individus), elements de sílex (puntes de sageta, ascles...), objectes ornamentals (denes i fragments de pulseres minerals i de petxines) i restes de contenidors ceràmics (ceràmica campaniforme).</span></span></span></span></p> | 08083-57 | Turó de Puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un dels sepulcres megalítics més grans i coneguts de Catalunya, i veritable punt de referència en el paisatge de la Plana de Vic. Durant el segle XVIII, el sepulcre ja fou objecte d’atenció per part dels primers investigadors interessats en el megalitisme català. L’any 1922 fou objecte d’una intervenció arqueològica per part de la Secció d’Exploradors del Centre Excursionista de Vic, sota la direcció de J. Gudiol i J. Rius Serra. L’any 1961, R. Batista va realitzar un acurat estudi i aixecament planimètric i topogràfic de l’estructura. L’any 2000 fou objecte de dues intervencions de consolidació i restauració per evitar la seva progressiva degradació. Es recol·locà una de les primeres lloses del sector del corredor i es rehabilità la llosa de capçalera, que estava fracturada i que hagué de ser consolidada de nou l’any 2005. De fet, entre els anys 2005 i 2006, tota l’estructura fou consolidada i adequada al seu entorn mitjançant la subjecció de la llosa de capçalera amb uns anclatges de ferro, la construcció dels murs que l’envolten i el reompliment amb triturat de pedra d’aquest espai.</span></span></span></span></p> | 41.9477200,2.2965600 | 441695 | 4644211 | 2700-2000 a.C. | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91023-img4475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91023-img4481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91023-img4482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91023-img4483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91023-img4485.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIL | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El jaciment està adscrit dins del Neolític final-Calcolític. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 91025 | Casol de Puigcastellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casol-de-puigcastellet | <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES I SANTACREU, Imma (2001). <em>Intervenció arqueològica realitzada al jaciment del casol de Puigcastellet</em>. Memòria núm. 4289. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MESTRES SANTACREU, Imma; ROJAS RABANEDA, Antoni; JIMENEZ SORROCHES, Xesca (2001). <em>Consolidació arqueològica Casol de Puigcastellet</em>. Memòria núm. 4653. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLAS I FONT, M. Dolors (1976). “Hallazgos en el Casol de Puig Castellet, Folgueroles (Barcelona)”. <em>Pyrenae</em>, [en línia], núm. 12, p. 177-179+I. Consultat des de https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/164933</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLAS I FONT, M. Dolors; MESTRES I SANTACREU, Imma; ROCAFIGUERA I ESPONA, Montserrat (1992). <em>El Casol de Puigcastellet, Folgueroles, Osona</em>. Folgueroles: Ateneu de Folgueroles, Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 86-88, 309, 349.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.09, PAP.04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 17, 113, 162-163.</span></span></span></span></p> | III a.C.-II a.C. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment ibèric situat a la part superior del turó de Puigcastellet, un dels primers enlairaments notables que limiten, per la banda de llevant, la Plana de Vic de les Guilleries. Es tracta d’un jaciment del tipus defensiu anomenat “de barrera”, amb una orientació nord-est/sud-oest i les estructures disposades linealment. Està format per un gran pany de muralla de 64,9 m de longitud per 2,5 m d’amplada, amb una torre central de planta rectangular atalussada situada a la banda sud-est, i 10 àmbits de planta rectangular i d’ús domèstic situats a la banda nord-oest. A l’extrem nord-oest de les estructures, davant dels àmbits situats en aquella zona, hi ha les restes d’un pati empedrat. El tipus de construcció està format per lloses irregulars de diverses mides, lligades en sec i disposades en filades desiguals. La cronologia del jaciment, establerta entre el tercer quart del segle III a.C. i principis del segle II a.C., ha estat confirmada per la troballa de dracmes emporitanes i de divisors de plata encunyats a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses. La fortalesa només restà ocupada uns 50 anys, segons indiquen els estudis faunístics sobre les generacions d'animals criats a l'assentament. Es van constatar també dos moments d’ocupació de la fortalesa: una primera fase on l’ocupació fou pràcticament total i una segona fase en la que es produí un progressiu abandonament i reducció de l'espai ocupat en alguns àmbits. El Casol de Puigcastellet està relacionat amb el territori del poble íber de l'Ausetània. Cal relacionar l'abandonament de l'assentament amb les transformacions que comportà l'ocupació militar romana de la zona.</span></span></span></span></p> | 08083-58 | Turó de Puigcastellet | <p><span><span><span><span lang='CA'>La referència documental més antiga relacionada amb el jaciment apareix en un document de compra de la domus del Coll, on s’esmenta “el Castellet” com a confrontació de la propietat. El jaciment fou descobert a la dècada dels anys 60 del segle XX per un grup d’investigadors relacionats amb el Museu Episcopal de Vic, dirigit pel dr. Eduard Junyent i encapçalat pel sr. Martí Cassany. Des de l’any 1982 i fins el 1992 es van anar realitzant diverses excavacions arqueològiques portades a terme per un equip d’estudiants i llicenciats de la Universitat de Barcelona, dirigides per la dra. Mª Dolors Molas i Font, subvencionades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona. A partir de l’any 1995 i fins el 2001, les intervencions executades al jaciment van anar encaminades a la consolidació de les estructures, l’arranjament del seu entorn i la retolació del camí d’accés i dels plafons explicatius situats al voltant del jaciment. Des del mes de juny de l’any 2000, la fortalesa ibèrica forma part de la Ruta dels Ibers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, i segons les fonts orals de la zona, algunes d’elles documentades pel poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, hi havia la creença que les restes del jaciment corresponien a un convent de monges o de frares. Altres versions el relacionen amb un poble o bé amb una misteriosa masia. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>El topònim Casol no es troba a cap altre lloc dels Països Catalans, és únic de Folgueroles.</span></span></span></p> | 41.9340500,2.3404700 | 445323 | 4642664 | 250-200 a.C. | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91025-img6059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91025-img6064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91025-img6076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91025-img6085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91025-img6111.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb el jaciment: el Casol, el Castellet, el poblat del Puig. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona com a àrea d'especial interès del patrimoni ecològic-paisatgístic, així com del patrimoni històric-cultural. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||
| 91026 | Turó de les Mentides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-mentides | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 85-86, 309.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.01.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1999). “El serrat de les Mentides”. <em>La Falguera</em> nº 14, p. 18.</span></span></span></span></p> | VII a.C. | Completament cobert de vegetació. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Restes d’un sepulcre de planta rectangular, del que actualment no se n’observa cap resta. Presentava unes mesures de 1'76 m de longitud per 0'49 m d’amplada, amb una orientació est-oest i estava bastit amb lloses de pedra primes. L’estructura estava incomplerta per la banda de ponent, mancant la llosa de capçalera. Durant l’excavació de l’interior de la cambra funerària es documentaren restes òssies corresponents a les extremitats inferiors d'un individu, en concret els fèmurs. A l'exterior, tocant una de les lloses que conformaven l’estructura, també es documentaren restes òssies desordenades, així com una acumulació de fragments de ceràmica concentrats. En concret es documentaren 125 fragments de ceràmica feta a mà i 18 fragments de ceràmica a torn. Es van identificar set plats tapadores gairebé complets amb decoració acanalada en el seu interior, dos fragments d’urnes amb les vores exvassades i decorades amb motius d'espina de peix per incisió, combinats amb decoracions de cordó imprès i diversos fragments de ceràmica decorada amb motius circulars per incisió o impressió.</span></span></span></span></span></p> | 08083-59 | Pla de Sant Francesc | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El sepulcre fou excavat a la dècada dels anys 20 del segle XX per J. Gudiol i la colla de Gurb del Centre Excursionista de Vic. En el moment de l’excavació es va poder documentar que el sepulcre havia estat saquejat. Els materials documentats foren dipositats al Museu Episcopal de Vic. Segons J. Gudiol, també es va documentar una pedra de molí o mola plana que actualment no està localitzada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El nom del turó fa referència al fet que els veïns de la zona hi anaven a fer petar la xerrada. Com que s’hi contaven moltes boles i s’hi organitzaven moltes ensarronades, el turó es començà a anomenar el serrat de les Mentides.</span></span></span></span></span></p> | 41.9559800,2.2961700 | 441670 | 4645128 | 650-600 a.C. | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91026-1010466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91026-img5232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91026-img5234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91026-img5237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91026-img5231.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 79|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 91029 | Pla de la Bronza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-bronza | <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLIST, Miquel; BACH, Anna (2021). “El dolmen del pla del Bronze o del Camell i el megalitisme a Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 36-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.06.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2015). “Els dolmens del pla de la Bronza”. <em>Festa Major de Folgueroles 2015</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 5-7.</span></span></span></span></p> | Se'n conserven les restes. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Restes d’un conjunt megalític format per set lloses de pedra de mida mitjana i gran, dues de les quals (les de majors dimensions) es conserven disposades en posició vertical. Es tracta d’una gran llosa clavada al sól i amb una forma peculiar, marcada per un apèndix superior que destaca en alçada, i una altra llosa que es troba recolzada en aquesta i disposada transversalment. La resta de lloses es troben escampades pel seu voltant. Per les evidències conservades, aquest conjunt es podria correspondre amb la tipologia de cista megalítica. L’absència de troballes en els sediments excavats va impedir determinar la funcionalitat i la cronologia del jaciment.</span></span></span></span></p> | 08083-60 | Pla de la Bronza | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La troballa d’aquest conjunt megalític va ser casual i afavorida pels treballs de desforestació associats a l’adequació dels tallafocs de la línia d’Alta Tensió MAT. El conjunt fou indentificat pel dr. Walter Cruells i fou objecte d’una intervenció arqueològica i d’estudi l’estiu de l’any 2014, per part del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objectiu d’aquesta intervenció era identificar la possible presència d’un monument megalític mitjançant la neteja, documentació i excavació del sediment, seguint sempre la metodologia arqueològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El topònim del jaciment prové de la bruguerola (també coneguda com a bronza, bronsa o brossa), una de les plantes que floreixen més tard a finals d'estiu i creixen a la zona on s'ubica el jaciment. La seva flor agafa una tonalitat rosada molt apagada que li dona el nom. Tot i això, l'equip d'arqueòlegs que va treballar al jaciment el va batejar amb el nom de Pla del Bronze, donat que es documentaren restes adscrites a aquesta època. L'Institut Catogràfic i Geològic de Catalunya també recull aquest topònim.</span></span></span></span></span></p> | 41.9341500,2.3451900 | 445714 | 4642672 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91029-img6130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91029-img6121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91029-img6123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91029-img6127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91029-img6128.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: dolmen del Camell, pla del Bronze. Cronologia: IV mil·leni a.C.-I mil·leni a.C. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 91032 | Jardins de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.07.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Espai enjardinat de planta rectangular, situat dins de la finca del mas la Sala i ubicat a la banda de migdia de la casa i a la banda de llevant del carrer de la Font de la Sala. L’espai, delimitat amb una tanca de pedra, presenta un accés des de la banda de tramuntana emmarcat amb dos pilars bastits amb maons, i rematats amb un coronament esglaonat de pedra amb orles superiors. L’interior de l’espai es troba distribuït en diverses parcel·les rectangulars, separades amb murs de pedra i destinades a diversos usos: dos horts, una piscina i un edifici de planta rectangular que integra la font del Boix de la Sala. A la banda de llevant del recinte hi ha diversos espècimens botànics. Segons la documentació consultada, una part del recinte està arranjat amb un estil de caire modernista.</span></span></span></span></p> | 08083-61 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 1 | 41.9381000,2.3192800 | 443570 | 4643128 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91032-1010330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91032-1010331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91032-1010334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91032-img2054.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder accedir a l’interior de la finca. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 91034 | Gorg de Llitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-llitons | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 26-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.07.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELL I COMAJOAN, Josep; TORRENTS I BUXÓ, Jacint; TORRENTS I BUXÓ, Carme (1996). <em>Caminada popular per llocs verdaguerians de Sant Sadurní d’Osormort, de Savassona i de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, p. 8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1992). “El gorg de Llitons”. <em>Festa Major de Folgueroles 1992</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS BUXÓ, Carme (2001). <em>Verdaguer, la mirada poètica a la terra. Cinc rutes d’Osona per a conèixer els escenaris poètics de l’obra de Jacint Verdaguer</em>. Folgueroles: Casa-Museu Verdaguer, p. 2.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>Situat al torrent de les Valls, que està format per l’aiguabarreig de les aigües que baixen de Collsameda, Sant Llorenç del Munt i el sot Fosc, prop del gorg. Es tracta d’un canó estret d’uns 20 metres de longitud i uns 5 metres d’alçada, encaixonat dins dels conglomerats i gresos vermells de les Guilleries que formen el torrent. La part inicial del gorg està situada sota del pont de la Bruixa i està formada per dues petites bassetes ovalades de recorregut sinuós. Un cop fora del pont, el gorg descendeix ràpidament creant el canó allargat que el caracteritza. En el seu tram final, el recorregut del gorg presenta més amplada, acabant en una espècie de balma oberta al torrent. Es pot visitar el gorg mitjançant un sender que discorre pel seu costat de tramuntana i s’inicia al costat del pont de la Bruixa. El gorg està força amagat per l’abundant vegetació que caracteritza la zona, en un lloc ombrívol i humit.</span></span></span></span></p> | 08083-63 | Camí ral de Vic a Girona - Torrent de les Valls | 41.9304900,2.3502800 | 446133 | 4642263 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91034-img5657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91034-img5662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91034-img5689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91034-img5642.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona com a àrea d'especial interès del patrimoni ecològic-paisatgístic. | 124 | 2153 | 5.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||
| 91036 | Jaciment paleontològic de l'Arumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-larumi | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.03.</span></span></span></span></p> | Zona molt erosionada. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment paleontològic d’orígen marí, format per margues de color blavós i d’aspecte sorrenc amb abundància de restes fòssils. En concret, l’associació faunística documentada en aquest jaciment fou la següent: Retropluma eocenica folgarolensis, Schizaster leymerici, Coleopleurus coronallis, Spondylus biffrons i Colneptunus hungaricus. Presenta una cronologia establerta dins de l’era geològica del Cenozoic, en concret dins del període del Paleogen, a l’època de l’Eocè mitjà i dins de l’estatge faunístic del Lutecià (entre 47,8 i 41,2 milions d’anys).</span></span></span></span></span></p> | 08083-65 | Solell de l’Arumí | 41.9342800,2.3365100 | 444995 | 4642692 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91036-img6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91036-img6019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91036-img6011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91036-img6014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91036-img6007.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els materials estan dipositats al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 200,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/