Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91097 | Dita de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 152, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. <em>Festa Major de Folgueroles 2012</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 7.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><em>'</em>Els de Sau són els fumats, a Vilanova camaroigs, a Folgueroles peten cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders. I a la Guixa encara més'.</p> | 08083-109 | <p>Aquesta dita és força estesa dins de la comarca d'Osona i existeixen diverses variants de la mateixa. Fa referència als malnoms irònics i amb doble sentit sobre els pobles veïns.</p> <p> </p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||
| 91098 | Vosaltres de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vosaltres-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA; REBÉS, Salvador (2002). <em>Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 123.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 298.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1998). “Vosaltres de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 13, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2010). “Un ase al campanar de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 32, p. 19-20.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'Vosaltres de Folgueroles, / <em>lom la</em>, sou cavallers, / enguany que heu collit prou naps, / <em>lom la</em>, fareu diners.</p> <p>N'heu feta fer una sitja, /<em> lom la</em>, al campanar, / los que no són ullats, / <em>lom la</em>, tornen brotar.</p> <p>Si n'hi han pujat un burro, <em>lom la</em>, a pasturar, / quan el burro va ser fart, / <em>lom la</em>, no pot baixar.</p> <p>Amb cordes de les campanes, / <em>lom la</em>, lo van baixar, / quan lo ruc va ser a baix, / <em>lom la</em>, se rebentà'.</p> | 08083-110 | <p>Aquesta peça del cançoner tradicional, de la que no se'n coneix la tonada, fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer pels voltants de l'any 1866. Fa referència a una història, en bona part inventada, ocorreguda a Folgueroles.</p> <p>Després d'una molt bona anyada de naps als camps de la població, la gran producció extreta s'emmagatzemà per tot arreu, fins i tot a dalt del campanar de l'església parroquial de Santa Maria. Malauradament, en aquest espai els naps es grillaren. Amb la intenció d'aprofitar-los, feren pujar un burro dalt del campanar per que se'ls mengés. Un cop ben fart, l'ase no pogué baixar i quan el despenjaren amb les cordes de les campanes, l'animal quedà rebentat.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||
| 91712 | Auca de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>“L’entrevista a Josep Casadevall “Carolino” i Joan Vilamala, autors de l’Auca de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 24, 2005, p. 17-18.</span></span></span></p> | XXI | <p>'AUCA DE FOLGUEROLES<br /> Bonic poble de la Plana on anar un cap de setmana</p> <p>Cal fer poques cabrioles, per arribar a Folgueroles. / Un poble antic i bonic, que hi ha a la plana de Vic. / Folgueroles nasqué un dia, entorn de Santa Maria. / L'església parroquial, que romànic té el portal. / Mes amb el temps i una canya, van fer el cloquer d'espadanya. / La façana ara és barroca, i fa la seva patxoca. / Al seu voltant tot un poble, ha crescut fidel i noble. / Com ho va fer en Verdaguer, de qui cal parlar primer. / El més nostre i gran poeta, nascut en aquesta pleta, / ... una barrija-barreja, que encara verdaguereja. / La seva Casa-Museu, si veniu, no us la perdeu. / Des d'aquí se us recomana, la Ruta verdagueriana. / Pas a pas, arreu arreu, molts versos hi llegireu. / A la Plaça, un bell Pedró, hi veureu, més que bufó. / I en un raconet proper, «El Sembrador» de l'Hugué. / Tirareu carrers enllà, fins arribar a un alzinar. / On l'«Àlbula», una escultura, us fa llegir la natura. / Si seguiu, anant amunt, hi trobareu la Damunt. / Des d'allí contemplareu, la Plana i el Pirineu. / Si us queda encara una estona, arribeu-vos a Can Tona. / Tot passant per Sant Tomàs, un convent que ve de pas. / O bé, a la font del Desmai, que no raja gaire mai. / Sant Jordi és una altra ermita, que mereix una visita. / Hi ha el dolmen de Puigseslloses, que és de les primeres coses/ ...que els ibers van construir. Mossèn Cinto va ser aquí / ...que missa nova cantà, entre un dolmen i un altar. / I si encara us sentiu fresc, aneu fins a Sant Francesc, / ...que és on el sant s'hi moria, o torneu un altre dia. / Això no és tot Folgueroles, només són les beceroles / De racons per observar, amics meus, ui, si n'hi ha! / Ja can Dachs, l'Ajuntament, té un aspecte prominent. / Comencem pel capdamunt: Sota Sant Llorenç del Munt, / ...hi ha gorgs com el de Nitons, d'on no toques mai el fons. / Al cim de Puigcastellet, hi ha el Casol que és un indret, / ...on intrèpids ausetans, van fer la murga als romans. / Tot baixant cap a ponent, hi ha la llera del torrent / ...on el nom de Verdaguer, en Perejaume escrigué, / ...al peu de la font Trobada, al bell mig de l'esplanada. / Hi ha fonts a cada racó:<br /> la del Glaç, la del Rector, / ...la font de la Ricardera..., però l'aigua no és el que era. / Les masies importants de la vila, o fins d'abans, / ...són el Pou, el Godaiol, on nasqué Josep Pujol, / ...un magnífic escultor, del barroc més rococó. / La Sala, que és un casal, antic i senyorial. / La Codina, el Gelabert, el Fócs, on va anar per cert / ...a robar en Rocaguinarda, quatre bous amb l'espingarda, / La Torre de Morgadès, Puigseslloses, lloc de pes, / ... i la Roca, l'Arumí, Masdencoll... deixem-ho aquí'.</p> | 08083-163 | <p>Aquesta auca fou estrenada per la Festa Major de Folgueroles el mes de setembre de l'any 2005. Fou editada per l'ajuntament del municipi i repartida a totes les cases de la població.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 2005 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91712-5a536fea-9aa1-4da9-85e2-05da2bbf346e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Vilamala (text) i Josep Casadevall (il·lustracions) | La imatge ha estat facilitada per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 91713 | Auca de Jacint Verdaguer (1845-1902) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-jacint-verdaguer-1845-1902 | <p><span><span><span><span lang='CA'><em>Conèixer Verdaguer</em>. Folgueroles: Casa Museu Verdaguer, 1995.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'AUCA DE JACINT VERDAGUER (1845-1902)<br /> L'home de la Renaixença que mereix més coneixença</p> <p>Un disset de maig ve al món, Verdaguer, mira per on! / Al poblet de Folgueroles, on aprèn les beceroles / Es un noi dels més trapelles, que organitza Caramelles / Amb sa mare, dalt l'ermita, sent la Musa que l'invita / I un bon dia, fet i dit!, se'n va a Vic tot decidit / On s'expliquen en llatí, que li costa de pair / Hi llegeix a gavadals, autors clàssics immortals / Fa amistat amb en Collell, un vailet lletrut com ell / A can Tona com treballa, amb els grans i amb la quitxalla! / Fins que no sent cantar el gall, no abandona el seu treball / A vint anys als Jocs Florals, obté èxits triomfals / S'hi presenta amb barretina; més d'un galtaplè rondina / Al Desmai, amants de l'art, amb ell funden un esbart / En un any de mil temperis, Mistral diu: 'Marcel.lus eris' / Primer, missa vol cantar, entre un dolmen i un altar / A Vinyoles, de vicari, versos fa i passa el rosari / Fins a perdre-hi la salut, i el llorer li queda eixut / El doctor li recomana, que s'embarqui vers l'Havana / I renoi que bé li va, quin remei el viatjar! / Car «L'Atlàntida» s'ho val, pel que té de genial / Se'ns hi narra sàviament, la dissort d'un continent / Que encoratja el gran Colom, a volar fins al Nou Món / Dedicada va al Marquès, que al palau amb goig l'ha pres / De moment tot li va bé, fa de clergue i d'almoiner / I escriu rims característics, com «Idil.lis i cants místics» / O com l'oda «A Barcelona», que l'Ajuntament pregona / Viatjant per tot Europa, amb Don Güell esmorza i sopa / Al costat de grans prohoms, també es queixa al rei Alfons / Quan publiqui «Canigó», causarà admiració / Hi relata amb molt d'estil, l'aventura de Gentil / Heroi mític català, que amb els moros guerrejà / A Ripoll rep de Morgades, les més fortes abraçades / De la terra enamorat, ecriu «Pàtria» i «Montserrat» / Mes la lira ja no aguanta, en tornar de Terra Santa / I ara l'home se'ns despista, se les dóna d'exorcista / La Duran amb dues filles, fica el nas a Can Comillas / El Marquès al Bisbe crida, i preparen la sortida / Disgustat per l'embolic, va a la Gleva, prop de Vic / Per posar remei al dany, escriu «Roser de tot l'any» / Que se'n torni amb les Duran, un escàndol ho creuran / 'A divinis'l'ha suspès, Don Morgades i ell, ofès, / «En defensa pròpia» escriu, on ens conta com no viu / Penitent i solitari, ha collit «Flors del Calvari» / A la fi el Bisbe el perdona, i diu missa a Barcelona / Però a Betlem ja no és qui era, ni en ple bosc, a Vallvidrera / On morí el 1902, sense un ral, tuberculós / D'ell ens queda un gran record: una llengua que no mor / Per això som i volem ser, molts Amics de Verdaguer!'.</p> | 08083-164 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1988 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91713-img0887.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Vilamala (text) i Josep Casadevall (il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 91715 | Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 332-333.</span></span></span></p> | XX | <p>FOLGUEROLES</p> <p>'Quin pom de dàlies ets, Folgueroles / en el rosa del teu viure! / Et gronxen aires de terreroles, / teuladers i rossinyols.</p> <p>Ets de la Plana el millor somriure, / llum de pollancres, niuet de fades, / aigua de perles, nits encantades, / picardioses pels corriols.</p> <p>Et naixia el Poeta / en domassos del cel. / Avui encara passa / cantussant pels carrers.</p> <p>Dins l'església en silenci / perfumat de codonys. / espetec de geranis / al defora, pertot.</p> <p>Pels teus camps d'or i plata / trepadella ha florit. / El ballet et puntegen / quatre alzines, vuit pins.</p> <p>Un pagès de pessebre / envesteis feix i prat. / M'he sentit la seva ombra / al palmell de la mà.</p> <p>Quan t'ensutzes et venten / Pirineu i Montseny. / Si estimaves la lluna / t'agombola un estel.</p> <p>Sant Francesc s'hi moria, / Oh, quina olor de brull! / L'arc del cel engalana / Sant Jordi i la Damunt.</p> <p>Se't despengen els núvols / a baranes de sol. / De puntetes camines / pel batre del teu cor.</p> <p>Acolora mansesa, / rostoll, noia, brogit. / Ets com tota l'Úmbria, / o un raconet d'Assís!'.</p> | 08083-165 | <p>Aquest poema és obra del poeta i assagista Miquel Saperas i Auvi, barceloní de naixement i amb fortes vinculacions familiars amb la població de Folgueroles. Fou soci fundador de l'entitat Amics de Verdaguer, una de les primeres entitats culturals legalitzades a Catalunya (any 1967).</p> <p>L'any 1973, la lletra d'aquest poema fou musicada per Pere Vallribera i Moliné transformant-lo en una sardana per a cor i cobla que s'estrenà a Barcelona. Aquesta sardana fou premiada en el I Certamen de Sardanes cantades de Ràdio Barcelona i l'Aliança del Poblenou.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Saperas i Auvi | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||
| 91739 | El gorg de Llitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-llitons | <p><span><span><span><span lang='CA'>“Els Llitons”. <em>La Falguera</em> nº 41, 2014, p. 19. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER (2021). “Madrones i llitons. Llegendes de vora l’aigua”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 27, 309.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1992). “El gorg de Llitons”. <em>Festa Major de Folgueroles 1992</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 56-58, 113-114.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Els llitons (o litons, nitons, nyitus, nyetus o nitus) són uns minúsculs èssers màgics negres i banyuts que habiten al gorg de Llitons. Tenen la capacitat d'entrar al cervell de les persones (per la boca, el nas o les orelles) mentre aquestes descansen o fan la becaina prop d'aquest paratge, menjant-se'ls d'aquesta manera l'enteniment i la memòria. La persona queda ennitada, és a dir, que es torna desmemoriada, li costa entendre les coses i té moltes ganes de dormir.</p> <p>La fondària d'aquest gorg és tot un misteri. Per mesurar-lo es feia baixar una pedra lligada a un llibant a l'interior del gorg i, quan s'arribava a l'altre cap, la pedra encara no havia tocat el fons. Així doncs s'anava a buscar un altre llibant per allargar l'anterior. Quan tornaven, tant la pedra com el llibant anteriors eren fora del gorg i se sentia una veu infernal de les profunditats que els avisava que mai podríen mesurar-lo.</p> <p>Un home i la seva burra baixaven de nit de la zona de Collsameda en direcció a Folgueroles. Un cop arribats al pont de la Bruixa, que passa per damunt del gorg, hi van caure a dins. No en van poder sortir i mai més se'n va saber res.</p> | 08083-166 | <p>Tant mossèn Cinto Verdaguer com el folklorista català Joan Amades parlen dels llitons en alguns dels seus escrits.</p> <p><span lang='CA'><span><span>El topònim Llitons no es troba a cap altre lloc dels Països Catalans, és únic de Folgueroles.</span></span></span></p> | 41.9304900,2.3502800 | 446133 | 4642263 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||
| 91742 | La creu del Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-frances | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 127, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 93-94, 119.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1996). “La creu del Francès”. <em>Festa Major de Folgueroles 1996</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'any 1809, durant el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès i amb l'arribada de les tropes napoleòniques a Folgueroles, dues famílies emparentades de la Ricardera (els de can Parés i els de can Lluçà, els homes de les quals eren cosins germans) dediciren marxar de la població ben aprovisionats i amagar-se a la bauma de Torrents, camuflada entre la vegetació de la baga de Torrents, i situada prop de la font de Forquers i de la font de la Reineta, d'on podien obtenir aigua fàcilment per a la seva subsistència. Tot i que portaren els suficients queviures per passar una temporada fora, ningú va pensar a agafar la sal. Així que els dos cosins tornaren a Folgueroles a buscar-la. Quan ja tornaven cap a la bauma, foren detinguts per dos soldats francesos a l'era on batien els habitants del carrer Nou (actual camp de futbol). Foren detinguts i torturats amb la mateixa sal que portaven (els anaren posant sal al nas i a la boca de mica en mica), fins que moriren ofegats. La creu fou erigida posteriorment per les famílies dels cosins, en el mateix lloc on ocorrogué el fatal succés.</p> | 08083-167 | 41.9418800,2.3222100 | 443816 | 4643545 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||||||||
| 91743 | La pastora de Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-puigseslloses | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 110, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1994). “La pastora de Puigseslloses”. <em>Festa Major de Folgueroles 1994</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 105-106, 122.</span></span></span></p> | XIX | <p>Una pastora de la masia de Puigseslloses (situada als peus de l'ermita de Sant Jordi) guardava les ovelles pels camps del voltant. Mentre guardava el ramat, cada dia la pastora filava i anava a resar una estona a l'ermita. El problema era que, mentre era a l'interior del temple pregant, les ovelles se li esgarriaven. Un dia, mentre passava per Savassona, va agafar una enorme llosa i, mentre filava, se la va carregar al cap i la dugué caminant fins a l'ermita de Sant Jordi. La pastora va repetir la mateixa acció diverses vegades, fins que va tenir les lloses suficients per construïr una cleda davant del temple on tancar el bestiar mentre ella resava. Segons la llegenda, aquest tancat es coneix avui en dia com el dolmen de Puigseslloses.</p> | 08083-168 | <p>L'1 de juny de l'any 1896, Jacint Verdaguer va escriure el poema 'Lo dolmen de Sant Jordi', on recull la llegenda de la pastora de Puigseslloses.</p> | 41.9477200,2.2965600 | 441695 | 4644211 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||
| 91745 | Els lladres de la Mare de Déu de la Damunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-lladres-de-la-mare-de-deu-de-la-damunt | <p><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA (1991). “Els lladres de la Marededeu de la Demunt”. <em>Festa Major de Folgueroles 1991</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 207, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 67, 115.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Temps enrere, uns lladres van entrar a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt. Volien robar les valuoses arracades que portava la Verge, però la imatge els va fer que no amb el cap. Tot i la sorpresa inicial davant d'aquest acte miraculós, els lladres li robaren les joies i li clavaren una forta bufetada a la cara, deixant-li una galta marcada i envermellida per sempre més. Amb el botí a les seves mans, els lladres fugiren corrents saltant marges i camps sense parar, pensant que cada vegada s'allunyaven més del temple. En realitat però era un càstig de la Mare de Déu, i el que feien els lladres era saltar els bancs de l'interior de l'ermita, un rere l'altre, sense adonar-se'n. L'endemà els trobaren adormits a terra, cansats de tant córrer i saltar. Els agafaren i foren penjats al camp dels Penjats, que estava situat als afores del poble, on actualment hi ha la casa i les granges de ca la Tecla (a la cantonada entre el carrer de la Codina i el camí ral de Vic a Folgueroles).</p> | 08083-169 | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91745-img4046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||
| 91747 | Sant Francesc s'hi moria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-shi-moria | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 310, 317.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 105, 122.</span></span></span></p> | XII-XIX | <p>Llegenda que fa referència a l'origen del nom de l'ermita de Sant Francesc s'hi moria (situada dins del terme municipal de Vic) i la seva relació amb la masia de Poudevida (situada dins del terme de Folgueroles).</p> <p>Segons la llegenda, durant una estada de Sant Francesc d'Assís a Vic, el sant anava cada dia a resar pels camps i boscos on, posteriorment, es construí l'ermita (actual polígon industrial de les Malloles, al quilòmetre 3,5 de la carretera C-153 de Vic a Roda de Ter). Es trobava molt malament i semblava que s'havia de morir. Un dia, mentre resava per aquesta zona, el pagès d'una masia propera li portà aigua del seu pou per beure. Aquesta aigua li anà molt bé i, en pocs dies, Sant Francesc es recuperà. D'aquesta manera, el sant posà el nom de Poudevida a la masia del pagès que li havia proporcionat l'aigua. Posteriorment fou construïda l'ermita en el mateix lloc on el sant resava.</p> <p>La masia de Poudevida està situada, aproximadament, a un quilòmetre al sud de l'ermita de Sant Francesc s'hi moria, amb accés des del carrer de Folgueroles del mateix polígon industrial.</p> | 08083-170 | <p>Existeix una variant d'aquesta llegenda segons la qual, el sant va fer rajar una font (la font de Poudevida) al costat de la masia del pagès que li havia proporcionat l'aigua que el va guarir.</p> <p>A mitjans del segle XIX, Jacint Verdaguer va escriure un poema on recollia la llegenda de Sant Francesc s'hi moria. L'any 2007, el músic Joan Josep Mayans va musicar aquest poema i el va incloure dins del seu àlbum <em>Verdaguer</em>.</p> | 41.9447500,2.2856300 | 440786 | 4643889 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91747-img6384.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||
| 91748 | La grana de Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grana-de-falguera | <p><span lang='CA'><span><span>ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1975-1979). <em>Diccionari català-valencià-balear</em>. Palma de Mallorca, vol. 5, p. 946-947.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 17, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1993). “La planta de la falguera”. <em>Festa Major de Folgueroles 1993</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 51, 113.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Llegenda sobre la grana de falguera, relacionada amb el nom de Folgueroles (variant de <em><span>falgueroles </span></em>i diminitiu de <em><span>falgueres</span></em>,segons el diccionari Alcover-Moll). Segons la tradició oral popular, la grana de falguera era màgica i comportava poder, tresors i riqueses. Es creu que la falguera grana a les dotze de la nit de Sant Joan convertint-se en or. El ritual per aconseguir una llavor de falguera és força complicat: doblegar en nou plecs un llençol o un drap blanc de fil o seda i posar-lo a sota la planta de falguera escollida. Amb la darrera campanada, la grana cau, travessant els vuit primers plecs i quedant atrapada en el novè. Plegar el llençol curosament un cop la grana ha caigut i guardar-la en un lloc adient. Segons s'explica és una grana negra, amb ulls i boca, que representa el rostre del dimoni. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Existeixen diverses variants d’aquesta llegenda arreu dels Països Catalans. Destaquem la següent: un cop la grana ha estat recollida s’esdevenen un forts crits i sorolls. Si la persona que l’ha recol·lectat es gira a mirar d’on provenen, aquesta persona serà infeliç i la grana perdrà el seu valor. Si, per contra, no fa cas de l’estrall, la grana li proporcionarà fortuna i felicitat per a tota la vida. També s’explica que la flor de la falguera, abans de granar, deixa anar un aroma que provoca una intensa son a la persona que intenta collir la grana, dificultant d’aquesta manera que es pugui portar a terme tot el ritual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La falguera és coneguda com la planta de la bona sort. Tant et pot proporcionar un munt de grans d'or com un grup de follets treballadors, coneguts com a menairons, familiars o berruguets.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08083-171 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||||
| 91752 | Fenòmens meteorològics de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fenomens-meteorologics-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>XUTGLÀ I CASADEVALL, Montserrat (1991). “La saviesa popular en el pronòstic del temps a Folgueroles (Osona)”. <em>Festa Major de Folgueroles 1991</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Fenòmens meteorològics a partir dels quals la població de Folgueroles predeia el temps que tindria lloc a curt o llarg termini. Els més significatius són els següents:</p> <p>-El núvol del Teuler: presagi de pluja. Apareix en sortir el sol, o poc després de l'alba. És un núvol rodó que apareix tot sol i es situa davant de can Barretina (banda est del terme). El seu nom prové de les antigues teuleries que hi havia al terme. Abans d'enfornar les peces, es deixaven assecar a l'exterior. Si observaven aquest núvol, s'afanyaven a entrar-les per que sabien que plouria.</p> <p>-La canalla d'en Borres o els monjos de Montserrat: surten pel matí pel cantó de Collsuspina (banda sud-oest del terme). Es tracta d'uns núvols petits i enganxats, amb una forma assimilada al cap i el cos d'uns nens. És principalment a l'estiu quan es poden sentir els trons.</p> <p>-La 'professó' d'Arbúcies: presagi de pluja. Des de Folgueroles, entre el Montseny i les Agudes (banda sud del terme), es veu pujar la boira baixa en direcció a la població.</p> <p>-Boira a 'Barcons' (Bracons): la boira plana cobreix les muntanyes del nord-est del terme i del coll de Bracons. De mica en mica es va inflant, fins que comença a ploure. Hi ha una dita al respecte: 'Boira a Barcons, pluja a trompons'.</p> <p>-La mantellina de la vella dels Munts: presagi de pluja. Quan la casa dels Munts (banda est del terme) queda tapada per la boira baixa, plourà.</p> <p>-Els xucladors de tramuntana: presagi de vent (tramuntana). Es tracta d'uns núvols grossos i acastellats que apareixen per la banda del Montseny (banda sud del terme). El vent del nord els dirigeix cap a migdia.</p> <p>-La rufa a muntanya: amb el cel clar mentre bufa tramuntana, només es veu una tira de núvols que tapa els Pirineus (banda nord del terme). No hi ha perill de pluja.</p> <p>Pel que fa als vents que bufen durant l'any, cal dir que reben noms diferents depenent de l'indret d'on procedeixen: tramuntana verdadera (nord), tramuntana de Roses (nord-est), vent arbonés (nord-est), llevant (est), vent de coll de Portell (sud-est), marinada (sud), vent de la fam (sud-oest), ponent o vent de Quaresma (oest) i tramuntana de Berga (nord-oest). Hi ha unes quantes dites al respecte: 'A la tramuntana verdadera, la carbassota (pluja) li va al darrera', 'Vent arbonés que no plou ni aclareix, però quan s'hi posa s'hi coneix', 'El Ponent té una filla casada al Llevant. Quan hi va, se n'hi va rient, i quan torna, torna plorant'.</p> | 08083-172 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||||||||
| 91753 | La Josepa de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-josepa-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 299.</span></span></span></p> | XIX | No es canta. | <p>'De Folgueroles penso que n'és filla / se'n diu Josepa per son propi nom,</p> <p>aquella estrella que es pensa ser ella / la quina dóna resplendor al món.</p> <p>No et pensis nina ser la més bonica, / ni la més linda que el món sosté.</p> <p>Que de la grana que tu tens sembrada / en moltes bandes trobarem planter.</p> <p>L'han convidada fradins de presència, / per a fer prova (...) enteniments,</p> <p>per declarar-se l'un de cal Sastre, / ni havia un altre que era en Jep Torrents.</p> <p>Et pensaves nina guanyar un gran premi, / ser convidada d'aquests dos fadrins.</p> <p>Los galants pensen que se'ns és casada, / ara se'n burlen entrant i venint</p> <p>Sols despedir-me prego ab prestesa / de les posades d'aqueixa cançó,</p> <p>puig no tinc culpa demano disculpa, / no sé d'ella si en só confessó'.</p> | 08083-173 | <p>Aquesta cançó fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer durant la segona meitat del segle XIX. Tot i que no se'n coneix la música, sabem que era una cançó dictada sobre una melodia existent. És força probable que la melodia amb la que es cantava aquesta cançó fos semblant a la melodia de la <em>Garriguella</em> o a la <em>Dansa de Campdevànol</em>. La transcripció d'aquest tema està feta dels manuscrits originals de Verdaguer, custodiats a l'arxiu del monestir de Montserrat, i revisada pel pare Josep Massot, responsable de l'arxiu. Existeix una variant d'aquesta cançó que fou recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona l'any 1997 a Vic.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||||||
| 91754 | Invocació a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-sant-roc | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 301.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Sant Roc, advocat contra pestes i epidèmies”. <em>La Falguera</em> nº 52, p. 36-37.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | No es practica. | <p>'Déu etern, per sa clemència,</p> <p>a vós, Sant Roc, ens ha dat</p> <p>perquè ens fósseu advocat</p> <p>en lo temps de pestilència'.</p> | 08083-174 | <p>A finals del segle XVIII, Folgueroles va patir unes pestes de còlera molt fortes. Per deslliurar-se'n varen provar diverses coses: confinament, higiene, pregàries a la Mare de Deu de la Damunt, prometences i novenes a sant Roc en les que, probablement, cantaven aquesta invocació. Finalment, la pesta va remetre. La gent de la població va creure que la pesta l’havia portada uns vents podrits que sortien de les coves del Masdencoll, que estaven situades damunt de l'actual bassa de la masia. Per evitar que la pesta pogués tornar a assolar la població, aquestes coves foren ensorrades, perdent-se per sempre més.</p> <p>Aquesta invocació fou recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, mitjançant una publicació al número 140 de la <em>Revista Musical Catalana</em>, datada el 15 d'agost de l'any 1915. La publicació és obra de mossèn Lluís Romeu i es recull tant el text com la melodia que l'acompanyava. Segons les annotacions del religiós, aquesta invocació estava dedicada a Sant Roc, que es venerava a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt.</p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||
| 91759 | Costum de la flor del pixallits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-flor-del-pixallits | <p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 216, 234.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. IV, p. 1071.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>Antic costum relacionat amb el temps d'esbarjo de la mainada de Folgueroles, a través dels elements vegetals que els oferia la natura. Principalment les nenes folguerolenques bufaven ben fort la flor del pixallits i creien que tenien tants pecats com volves es desprenien de la flor.</p> | 08083-176 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||
| 91760 | Costum de l'aixovar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-laixovar | <p><span lang='CA'><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 356.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>Antic costum relacionat amb el transport de l'aixovar d'una núvia, quan aquesta anava a viure fora de casa seva. La comitiva que participava en aquest trasllat penjava uns rosaris sota del matalàs, de manera que pendolessin durant el transport amb els animals. Normalment s'utilitzava una carreta tirada amb una parella de bous o bé una mula forta i polida quan el transport es feia a esquena i a bast.</p> | 08083-177 | <p>Aquest costum també s'extenia als pobles del voltant de Folgueroles, com Sant Julià de Vilatorta i Tavertet.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||||||
| 91761 | Costum de l'embaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lembaras | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 270.</span></span></span></p> | XX | No es practica. | <p>Antiga creença relacionada amb l'embaràs d'una dona. A Folgueroles es considerava perillós que l'embarassada es pengés alguna cosa del coll, perquè en el moment del part hi havia risc que el cordó umbilical s'enrotllés al coll del nadó, amb els perills que això podia comportar.</p> | 08083-178 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||
| 91764 | Costum del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-part | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 270.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>Antic costum relacionat amb les parteres de Folgueroles. Una de les herbes medicinals més reconegudes al municipi per facilitar el part era l'hisop (<em>Hyssopus officinalis</em>), que s'administrava infusionada exceptuant l'arrel. Tenim constància d'una dita al respecte: 'Si vols fer parir la dona de cop, dóna-li aigua d'hisop'. Quan una dona havia donat a llum, calia que esperés quaranta dies abans d'entrar a l'església. Passat aquest temps, la llevadora, la mare i la criatura anaven al temple per assistir a la missa en ofrena a la Mare de Déu de les Dones. Si la mare no havia anat a missa i el nadó no havia anat a l'església, la dona no podia sortir de casa.</p> | 08083-179 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||
| 91765 | Costum del deslletament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-deslletament | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 271.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>A Folgueroles, quan una mare volia que el seu fill deixés de mamar, es fregava els mugrons amb donzell (<em>Artemisia absinthium</em>). Aquesta herba té un gust molt amargant i, d'aquesta manera, els fills avorrien el pit. La mateixa herba també s'utilitzava quan els nens es feien grans i els volien desacostumar dels xumets.</p> | 08083-180 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||
| 91798 | L'Arpa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larpa | XIX | <p>'Damunt de mon poblet hi ha una capella<br /> d'una roureda secular voltada,<br /> és son altar lo trono d'una verge<br /> d'aquella rodalia sobirana<br /> Era ma pobra mare, que al cel sia,<br /> sa més fidel i humil vassalla,<br /> i sent jo petitó, cada diumenge<br /> a dur-li alguna toia me portava,<br /> a son Fill oferint-me que em somreia,<br /> com jo, assegut en la materna falda.</p> <p>Un cap al tard tindria alguna pena<br /> puix ella féu l'oració més llarga<br /> i esgranà lo rosari més calmosa<br /> barrejant amb sos grans alguna llàgrima,<br /> i lo tornà a resar; li recaria<br /> sola deixar l'amor de la seva ànima.<br /> A l'empènyer la porta de l'església,<br /> un fill de Nàpols eixerit passava,<br /> duent al coll una arpa tota plena<br /> d'harmoniosa música d'Itàlia.</p> <p>Ella, escorrent sa bossa escanyolida,<br /> un rajolí de notes li demana<br /> per la Verge Santíssima que es queda<br /> sola i de nit en la boscúria isarda.<br /> A un caire del portal lo jove es posa,<br /> i passa els dits per los bordons de l'arpa;<br /> quiscun llança una nota, melodia<br /> que amb melodies cèliques s'enllaça,<br /> murmurioses urnes que s'aboquen<br /> barrejant sa corrent immaculada<br /> de gemecs de neguit, himnes de festa,<br /> defalliment d'amor i crits d'hosanna.</p> <p>Lo temple escolta i, amb la boca oberta,<br /> apar que a la boscúria li demana<br /> si són los passarells que a voladúries<br /> hi solen refilar a trenc de l'alba,<br /> amb aleteigs i música divina<br /> desvetllant la natura endormiscada.<br /> La mare seia al marxapeu del temple,<br /> i jo, mig recolzat sobre sa falda,<br /> i a tres dits de mos ulls l'instrument músic<br /> omplia la rodona portalada.<br /> Jo, mentres l'ona cèlica bevia,<br /> primerenca regor de la meva ànima,<br /> a través de les cordes, fonts perennes<br /> per on lo paradís se m'hi vessava,<br /> a aquell bocí de món que coneixia,<br /> a la terra i al cel doní una ullada.<br /> Que hermosos los trobí! per la finestra<br /> de reixa d'or si jo els vegés encara!</p> <p>Vegí el Montseny engarlandat de boscos,<br /> vegí el Puigmal de cabellera blanca<br /> damunt la serra del Pirene altívol<br /> com un gegant al cim d'una muralla,<br /> i entre ells, estesa en son conreu, Ausona<br /> a prop del Gurri de lluentes aigües,<br /> com gentil segadora muntanyesa<br /> que dorm al peu de son falçó de plata.<br /> Més humil i més pròxima, l'església<br /> vegí de mon poblet, ramat de cases<br /> que com pollets esveradissos viuen<br /> a l'aixopluc de les maternes ales.<br /> Entre elles una n'obirí més xica<br /> que les seves veïnes i més blanca;<br /> lo fum sortia de la llar fumosa<br /> plena per mi de resplendors de l'alba.<br /> Mos companyons i companyones tendres<br /> feien a dalt del porxe la sardana<br /> i baixaven a l'hort, a rua feta,<br /> papallons joguinosos d'hora baixa;<br /> elles envers les roses que florien,<br /> ells vers on lo cirer vermellejava,<br /> no tant com les enceses barretines<br /> que s'hi veien pujar com una parra.<br /> Feien jocs d'innocència i de platxeri<br /> i corrien i reien i cantaven,<br /> i sa dolça cridòria me venia<br /> amb lo melós arpegi barrejada.<br /> Vegí el camp de mon pare, ros de xeixa<br /> crescuda amb sa suor. Vegí l'aubaga,<br /> los boscos i soleis, nius de mos somnis<br /> d'on lo més primerenc prengué volada.<br /> I vegí vostres peus i vostres cingles<br /> i vostres fronts, oh serres de la pàtria!<br /> i al pondre's damunt seu l'astre del dia,<br /> corona d'or irradiant de flama,<br /> engolir-se'l vegí l'alt Pedraforca<br /> fet un vesuvi atapeït de lava,<br /> i entre el floreig d'estrelles que naixien<br /> del vespre hermós entre les fosques ales,<br /> com aurora divina que em somreia<br /> vegí en lo cel la Musa Catalana!'.</p> | 08083-182 | <p>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit a mitjans de la dècada dels anys 80 del segle XIX i està inclòs dins de la seva obra <em>Pàtria</em>, publicada l'any 1888. El poema fa referència a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt, situada a l'extrem nord-est del nucli urbà de Folgueroles, i als records d'infantesa del poeta en relació a aquesta, entre d'altres.</p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||||||
| 91799 | La veu del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-veu-del-montseny | XIX | <p>'No és gaire obirador damunt lo mapa <br /> mon estimat poblet de Folgueroles; <br /> son nom és una titlla <br /> al peu del nom de les ciutats superbes, <br /> però Déu l'ha posat entre les dues <br /> muntanyes capitals de nostra terra, <br /> com bri d'herba entre enormes mil·liaris. <br /> És un pal de telègraf a on toca <br /> l'elèctrica corrent, que d'un a l'altre<br /> envia la bonança riallera <br /> o el temporal que udola com un monstre. </p> <p>Una tarda d'estiu los negres núvols <br /> s'encastellaven en sos fronts altívols, <br /> com les idees en lo front de l'home <br /> que de passions indòmites és presa. <br /> Los trons sotraquejaven en l'altura; <br /> al formiguer corrien les formigues, <br /> al mas los masiaires; <br /> del camp d'a on los segadors fugien <br /> ne venia fortor de polseguera. <br /> La xafogor feia doblar los braços, <br /> i sobre el pit feixuga <br /> feia abaixar l'enterbolida testa. <br /> Jo no recordo si despert o en somnis <br /> sentí dels dos gegants l'aspre llenguatge: </p> <p>Deia Puigmal: -Amic Montseny, no et sembla <br /> que minva la nissaga catalana? <br /> Un dia, no cabent en la planície, <br /> a viure se'n pujava en les altures: <br /> en cada clot bullia algun vilatge, <br /> en cada peu de roca una masia. <br /> Eren les serres formidables ruscos <br /> a on brescada un poble gran i sobri. <br /> Avui pertot arreu se veuen runes, <br /> sols lo vent interromp l'etern silenci <br /> que umple totes les conques pirenaiques.- </p> <p>-No minva, no -lo vell Montseny respon-li-, <br /> sols minven, ai!, sa fe i sa força hercúlea. <br /> La gent qui davallà d'aqueixes cimes <br /> ara s'engolfa en la ciutat ja plena, <br /> i en los estanys les aigües se corrompen <br /> i en lo buirac les fletxes se rovellen.-</p> <p>Puigmal diu amb veu aspra: - Si no minva, <br /> doncs què s'és fet lo regne de don Jaume?<br /> Doncs què s'és fet lo Rosselló granívol, <br /> que la Cerdanya en dues migpartia? <br /> Més sortosa la túnica inconsútil <br /> de Jesucrist fou a la sort jugada! <br /> Què es féu la voladúria de ses glòries, <br /> i què es faran ses lleis i son llenguatge? <br /> Roures que tenen ja en la vella soca <br /> la feixuga destral del centralisme? <br /> Oh, Déu! La raça catalana és morta! </p> <p>–Què dius?- Montseny respon-. Mai fou tan viva, <br /> però ses mans no branden ja lo glavi <br /> sedent de sang, ni l'homicida llança, <br /> sinó les eines del treball feixugues, <br /> lo timó de la nau i el de la rella. <br /> Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies <br /> sos puigs assolellats, ni tantes messes <br /> amb llenç d'or abrigaren la planura.<br /> Mai a sos ports volaren tants navilis <br /> com orenetes a son niu portant-li <br /> presents de tots los regnes de la terra. <br /> Jamai, jamai sos Jocs Florals sentiren <br /> de trobadors novells tanta cantúria! </p> <p>Mentre els aucells refilen en sa brosta, <br /> mentres de flors i fruita s'enjoiella, <br /> no és mort encara l'arbre de la pàtria. <br /> Si dorm a la seva ombra alguna tribu, <br /> en lloc de fer-li de fiscal, ajuda'm <br /> de tos torbs amb la veu a despertar-la.- </p> <p>Llavors a un tro respon un tro feréstec <br /> que ressona set voltes per los núvols, <br /> los cims i l'aiguavés i la planicie <br /> sotraquejant amb aspre terratrèmol. <br /> Jo em deixondí, i a ma estimada pàtria <br /> la sang vaig oferir, l'arpa i la vida, <br /> clavant mon front a terra, de vergonya <br /> de sols tenir per ella un gra d'arena.<br /> <br /> <em>Folgueroles, estiuada de1888'.</em></p> | 08083-183 | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Fou escrit l'any 1888 i està inclòs dins de la seva obra </span></span></span></span></span><em><span>Pàtria</span></em><span><span><span><span><span>, publicada el mateix any. Segons l'</span></span></span></span></span></span></span></span>assagista, traductor i crític literari Ricard Torrents, membre de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic, aquest poema<em> </em>evoca la discussió entre dos patriotes, el Puigmal i el Montseny, entre el català derrotista i el català coratjós. 'La veu <em>del Puigmal</em> era la veu del derrotisme, la del <em>Montseny </em>era més convincent per al poeta que a Folgueroles, situat entre les dues grans muntanyes, se sentia com si fos, diu, <em>un pal de telègraf a on toca l'elèctrica corrent</em> i escoltava el diàleg sobre el futur de la pàtria'. </p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1888 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||||||
| 91805 | A la Verge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-verge | <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 24-25, 32-33.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'Jo tenia cinc anys; anava a estudi<br /> en mon humil poblet de Folgueroles;<br /> de mos pobres esplets digne preludi,<br /> portava sota el braç les beceroles.<br /> <br /> Lo mestre era un vellet; sa barretina<br /> més llarga era bon tros que sa ciència,<br /> mes, quina font tan pura sa doctrina!<br /> quin mirall tan hermós sa consciència!<br /> <br /> Se sadollava d’aquesta aigua el llavi<br /> no sabent en la terra millor front,<br /> i quan tornava a casa: -De tant savi<br /> –deia a la mare-, n’hi ha cap més al món?-<br /> <br /> En sa grossa cadira de baqueta<br /> encara em sembla veure’l assentat;<br /> sa taula era coberta de baieta<br /> que em recordava la verdor del prat.<br /> <br /> La infantívola escola presidia,<br /> dins sa capella de paper tenyit,<br /> vostra imatge bellíssima, oh Maria,<br /> que havia ja a mos avis presidit.<br /> <br /> Jesús en vostra falda nos somreia,<br /> allargant-nos joiós ses blanques mans:<br /> - Ameu-la, és mare nostra-apar que ens deia -,<br /> los nois que l’aimen bé són mos germans.-<br /> <br /> A sos peus esgranàven lo rosari,<br /> l’oració de l’arcàngel repetint;<br /> i es tornava l’escola un santuari<br /> on Vós devíeu predicar sovint.<br /> <br /> Vostre mes arribà, oh dolça Maria,<br /> i ens convidà lo mestre a dur-vos flors.<br /> Com no havia de dur-li jo la mia<br /> a l’astre matinal dels meus amors?<br /> <br /> En mon roser, ai! No trobí cap rosa,<br /> sols trobí una poncella a punt d’obrir,<br /> com l’ànima d’un nin que encara closa<br /> guarda per Déu son matinal respir.<br /> <br /> Pujo al conreu que goretava el pare,<br /> hi cullo uns botons d’or; baixo al torrent<br /> on per sos tovallons ma pobra mare<br /> trobar solia lo color d’argent.<br /> <br /> Allí trobo la humil margaridoia,<br /> ullet amb què la terra mira al cel;<br /> lo trèvol del color de la lliroia,<br /> la blava jonça que és un vas de mel.<br /> <br /> Jo no havia pujat a la boscúria<br /> on riu l’ englantiner d’olor suau,<br /> safir caigut entre les neus de Núria,<br /> no havia encara vist lo lliri blau.<br /> <br /> No tenia en mon hort la satalia<br /> ni el gessamí tot estrellat de flors;<br /> jo altre jardí en la terra no sabia,<br /> que hermós trobava aquell jardí allavors!<br /> <br /> Tot mirant-me les flors, joia per joia,<br /> amb mà gelosa aní lligant lo ram<br /> del meu bateig amb una bonicoia<br /> cinta de seda amb voravius d’estam.<br /> <br /> Quan a la tarda el presentí al bon mestre,<br /> cada infantó li presentava el seu;<br /> era jo el més petit i lo menys destre:<br /> de tots los rams, fou lo pitjor lo meu.<br /> <br /> Lo vegí caure i rodolar pel sostre,<br /> mentre els altres, quiscun en son pitxer,<br /> pujaven a enremar la imatge vostra,<br /> reina gentil de mon amor primer.<br /> <br /> Vegí mes flors als peus dels que passaven<br /> donant-los amb la vida lo perfum;<br /> vegí com se marcien i esfullaven,<br /> ai!, com les trobes que ara dono a llum!<br /> <br /> Lo que plorí aquell ram fou sense mida,<br /> no em podia la mare aconhortar.<br /> Mare del cel, estrella de ma vida,<br /> vullau mes darreries acceptar.<br /> <br /> Tenia jo cinc anys, ara cinquanta,<br /> i us porto un altre ramellet de flors:<br /> deixau-les arribar a vostra planta,<br /> anc que sien més pobres que allavors.<br /> <br /> Aquelles en primícia us oferia<br /> lo meu verger, que sols per Vós florí:<br /> aquesta n’és la humil tardaneria,<br /> mes amb mon cor i tot, veu’s (e)-la aquí.<br /> <br /> Aquelles eren flors primaverenques,<br /> aqueixes, ai de mi! Són flors d’hivern;<br /> mes són per Vós, Maria, primerenques,<br /> que és mon primer amor, amor etern'.</p> | 08083-184 | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit entre finals del segle XIX i principis del segle XX, i està inclòs dins de la seva obra <em>Aires del Montseny</em></span></span></span></span><span><span><span><span><span>, publicada l'any 1901. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El poema fa referència al període d'infantesa de l'autor i a la seva etapa inicial escolar fins als deu anys a Folgueroles. En ell evoca tant la figura del seu primer mestre, Martí Safont, com la de la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||||||
| 91886 | Fons documental de Folgueroles a l’Arxiu Comarcal d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-comarcal-dosona | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons documental de Folgueroles custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 23 fons documentals, d’entre els que destaquen el de l’Hospital de la Santa Creu (ACOS80-23), amb documentació diversa relacionada amb Folgueroles i datada entre els segles XIV i XIX, el de la Col·lecció de Fotografia Històrica de l’Ajuntament de Vic (ACOS80-59), amb una trentena d’imatges datades entre principis i mitjans del segle XX, o el de Joan Pietx, on s’inclouen diverses imatges del funeral de Jacint Verdaguer a Folgueroles l’any 1902, entre d’altres. En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, àpoques, establiments i vendes de terres i masos, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha fotografies en paper en blanc i negre/color, programes de les festes majors i dels aplecs celebrats al municipi, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> | 08083-204 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-imatge-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-imatge-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-descarga.png | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web Arxius en Línia. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||
| 91092 | Fons documental de Folgueroles a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental de Folgueroles dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta, sobretot, del fons relacionat amb la documentació generada per la parròquia de Santa Maria de Folgueroles. Està datada entre els segles XVI i XXI (1575-2000), i formada per un total de total de 128 unitats documentals organitzades en tres blocs i presentades en format paper i pergamí (volums i lligalls, folis i quarts). Aquests documents estan escrits en llatí, català i castellà. Pel que fa al bloc corresponent als Llibres sacramentals, cal destacar el llibre de baptismes (1655-1896), matrimonis (1656-1939), defuncions (1575-1900) i documentació vària (1808-1891). Dins del bloc de l'Administració hi ha documentació relacionada amb els aniversaris i celebracions (1660-1850), amb el Llibre de l'obra (1677-1952), amb la Consueta (1655-1883), amb els Inventaris parroquials (1655-1915), amb els Comptes i les factures (1801-1932), amb els Llevadors de rendes, censals i capbreus parroquials (1724-1928), amb els Llegats piadosos, causes pies, capbreus parroquials (1621-1838), amb la Correspondència (1731-1944) i amb el Cens parroquial (1826). Pel que fa a les Confraries i associacions destaca la Confraria del Roser (1677-1970), la de Sant Isidre (1711-1893), la de les Ànimes (1787-1953), la Tercera orde (1812-1882), el Santíssim Sacrament (1846-1970), les Filles de Maria (1952-1956) i documentació vària (1643-1942). I, en darrer terme, en relació al bloc Llibres notarials, la documentació abasta de l'any 1656 al 1736 en relació als Manuals, del 1655 al 1838 pel que als Capítols matrimonials, Testaments (1600-1917), Actes notarials (1614-1885), Capbreus (1620) i Processos (1676-1800). I en darrer terme, els Pergamins (1737-1953). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Alhora, també hi ha custodiada tot un seguit de documentació referida a Folgueroles i classificada en d'altres fons.</span></span> Dins l’Arxiu del Capbreu hi ha un benefici sota la invocació de Sant Miquel a l’església de Santa Maria de Folgueroles (s. XVIII) Dins del fons Aromir de Vic destaca un llibre de rebuts de Josep Aromir, pagès de Folgueroles (1669-1700). En el fons Solermoner de Vic, un llibre d’actes notarials del mas Rourell de Folgueroles (1700-1720). Finalment, a l’Arxiu de la Cúria Fumada, un censal a Sagimon Puigseslloses en format pergamí i datat l’any 1549.</span></span></span></span></p> | 08083-104 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de Folgueroles ingressà a l’Arxiu Episcopal de Vic a finals de 1998, i fou tractat en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. La resta del fons ingressà entre els anys 2005 i 2006, principalment documentació de l’administració parroquial i notarial.</span></span></span></span></span></p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91092-dsc00527.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 91131 | Lloses de marge de ca l'Escultor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloses-de-marge-de-ca-lescultor | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. xavier Roviró [Consulta: 09-11-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 83-105.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA, Joan (2010). “Dues cases relacionades amb els Pujol, escultors de Folgueroles. El Godaiol i Ca La Manyana”. <em>La Falguera</em> nº 32, p. 16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA, Joan (2016a). “Josep Pujol i Santaló, el darrer escultor de Folgueroles”. <em>Ausa</em>, XXVII, núm. 177, p. 553.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Lleugerament inclinades i cobertes de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de lloses situades a la banda de ponent de l’hort de ca l’Escultor, delimitant la parcel·la pel marge oest. Es tracta d’un conjunt format per set lloses de pedra rectangulars, anclades en vertical al sòl del terreny i disposades en filera. Cada llosa presenta una petita obertura rectangular situada al bell mig de la peça i un encaix rectangular a la part superior. Tot i que la seva funcionalitat no està clara, és probable que les lloses servissin per separar els diferents horts amb els que la zona estava parcel·lada. Els forats i encaixos que presenten les peces podrien servir per enllaçar tanques, delimitant d’aquesta manera les propietats i evitant-ne l’accés. Una altra possible utilitat d’aquestes lloses podria estar relacionada amb la vinya i el sistema d’emparrar els ceps.</span></span></span></span></p> | 08083-143 | Avinguda de l'Atlàntida, 15 | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1803, Segimon Pujol i Santaló va vendre la casa familiar de ca l’Escultor per 1500 lliures a Jaume Planas. En aquest moment, la casa era habitada pel germà de Segimon, Josep Pujol i Santaló, el qual no estava d’acord amb la venda i va posar un plet contra el nou propietari, a qui no permetia segar el blat del camp que hi havia situat a la part del darrera de l’edifici. Aquest espai fa referència a l’hort de ca l’Escultor, on s’ubiquen les lloses. El plet no va prosperar, fou retirat i Josep Pujol marxà de Folgueroles el mateix any. Des de finals del segle XVIII, les terres del voltant de l’hort de ca l’Escultor pertanyien a la família Bru de Sala i estaven destinades a hortes. L’any 1937, aquests terrenys foren expropiats i s’hi obrí l’avinguda de l’Atlàntida.</span></span></span></span></p> | 41.9383100,2.3176800 | 443437 | 4643152 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91131-img1727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91131-img1729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91131-1010618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91131-1010619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91131-1010620.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 91822 | Homenatge a Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-verdaguer | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Monòlit dedicat al poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, situat a l’entrada del forn Sant Jordi. Està format per un gran bloc de pedra de forma més o menys rectangular, ornamentat amb diversos motius relacionats amb el personatge. Presenta un escut de pedra amb el bust de l’autor amb barretina, una placa rectangular de metall amb una rosa, una ploma i la inscripció “Dolça Catalunya...”, i una senyera onejant. A la part inferior hi ha una placa de metall disposada a mode de cartel·la amb la inscripció “Pa i Coca del Mossèn”. Tots aquests motius estan anclats al monòlit i es repeteixen en les dues cares principals, de tal manera que són ben visibles en els dos sentits de l’avinguda de l’Atlàntida.</span></span></span></span></p> | 08083-193 | Avinguda de l'Atlàntida, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest monòlit és propietat del forn Sant Jordi de Folgueroles i fou instal·lat l’any 2003. En aquest forn és on s’elabora la coneguda Coca del Mossèn.</span></span></span></span></p> | 41.9381100,2.3182100 | 443481 | 4643129 | 2003 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6421.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 91818 | Monument als poetes catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-poetes-catalans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Monument commemoratiu situat a l’extrem sud-oest de la petita placeta delimitada per l’avinguda dels Poetes Catalans i els carrers de l’Onze de Setembre i de Josep Maria Casacuberta. El monument pròpiament dit està format per un petit monòlit rectangular de pedra treballada, gravat amb la següent inscripció: “MONUMENT ALS POETES CATALANS / (...) PEDRA / 13-5-1990”. Aquesta peça està inserida en el basament d’una estructura de planta circular bastida amb maons, que fa les funcions de jardinera.</span></span></span></span></p> | 08083-189 | Avinguda dels Poetes Catalans | 41.9400500,2.3161800 | 443314 | 4643346 | 1990 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91818-img3730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91818-img3740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91818-img3733.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||
| 91077 | Espai Natural de les Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-guilleries-savassona-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). <em>Pla especial de protecció i millora de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aprovació definitiva. Text refós</em>. Consultat des de https://parcs.diba.cat/web/guilleries</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>EDITORIAL ALPINA (2015). <em>Collsacabra, Vall de Sau, Espai Natural Guilleries-Savassona</em>. Granollers: Alpina.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona engloba part dels municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau, els quals es troben a la part oriental de la comarca d'Osona i s’inclouen a la zona de muntanya Montseny-Guilleries-Lluçanès. L’espai comprèn part del massís de les Guilleries, les muntanyes de Savassona i la part sud de la serra de Collsacabra. Les Guilleries queda inclosa a Vilanova de Sau, sota el riu Ter, mentre que Savassona s’estén pels municipis de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Tavèrnoles i Vilanova de Sau, en direcció nord-sud. Des del punt de vista geològic, les Guilleries forma part de la Serralada Pre-litoral i fa de nexe de connexió amb la Serralada Transversal. L’espai de Savassona té una forma allargada i se situa a l’extrem més oriental de la Depressió Central. És una zona de transició entre el sistema Transversal, representat pel Collsacabra, i les serres prelitorals, representades per les Guilleries. Al sector de Savassona trobem afloracions de la formació de <em>Gresos de Folgueroles</em>. El nom deriva dels nivells arenosos consistents i d’origen marí que afloren al voltant del municipi de Folgueroles. D’aquests gresos, el tipus groc-blavós ben estratificat ha estat aprofitat com a pedra noble de construcció. Els límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona dins del terme municipal de Folgueroles són els següents: des de la casa del Pou (terme municipal de Tavèrnoles),el límit segueix per la mateixa cota que limita la Baga de Torrents, fins al punt més proper a la urbanització de la Roca, on enllaça amb el límit del sòl urbà i urbanitzable. Discorre per aquest límit pel costat de la urbanització, del cementiri, del casc urbà de Folgueroles i creua la carretera N-141 fins al límit del terme de Sant Julià de Vilatorta, al paratge del Pla de les Cabres. Per la banda est del terme municipal, el límit de l’àmbit és el terme de Sant Sadurní d’Osormort. </span></span></span></span></span></p> | 08083-93 | Banda de llevant del terme municipal de Folgueroles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’espai està gestionat per un consorci públic, sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. El Pla especial de protecció i millora de l'Espai Natural Guilleries-Savassona, aprovat l’any 2004, vetlla per la <span><span>protecció i conservació dels elements patrimonials i dels sistemes naturals, conjuntament amb la regulació i el foment dels aprofitaments agraris i forestals, i amb la consolidació i millora de l’activitat que es desenvolupa dins el seu àmbit</span></span>.</span></span></span></span></span></p> | 41.9312500,2.3397100 | 445257 | 4642354 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91077-img5595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91077-img6134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91077-img4815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91077-1010098.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 92132 | Camí dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-morts | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 275-279.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Traçat desdibuixat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antic camí utilitzat per transportar els difunts de les masies del veral de baix del terme fins a l’església parroquial de Santa Maria i, posteriorment, al cementiri municipal. Es tracta d’una via força desdibuixada en l’actualitat, abundantment coberta de vegetació i de la que se’n conserven alguns trams. S’inicia al costat de l’actual depuradora de Folgueroles i marxa en direcció nord en paral·lel al torrent de Folgueroles, per la banda de llevant del camí de Sant Jordi. El camí passava per darrere el Gelabert, per sota els masos Puigseslloses i Puigsec Vell, es dirigia cap a la Teuleria del Reguer, el mas Palou, el Prat i arribava fins a can Pallàs, la masia més allunyada del veral de baix. Inicialment enllaçava els masos de la banda de ponent del terme amb el barri de la Ricardera i, d’aquí, al nucli antic de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | 08083-246 | Banda de ponent del terme municipal de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament era força habitual morir a casa. El dia de l’enterrament, el capellà i els escolans anaven a buscar el difunt a casa seva i l’acompanyaven fins a l’església i, després al cementiri. Inicialment, aquest trajecte es feia caminant, en una comitiva formada pels parents, amics i veïns. El difunt era transportat damunt del banc dels morts pels portadors, que eren els veïns més propers a la casa del difunt, i el duien a pes. Quan el difunt procedia d’una casa de pagès, el trajecte era força més llarg i feixuc, de tal manera que els portadors s’anaven rellevant durant el trajecte. Eren entre quatre i sis veïns. El banc dels morts, que es guardava al cementiri, fou utilitzat fins l’any 1955, quan fou substituït pel “carro dels morts”, una carrossa funerària construïda per un fuster del poble que fou inaugurada el dia de la Candelera del mateix any.</span></span></span></span></p> | 41.9452100,2.3085600 | 442687 | 4643924 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4669.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: camí dels Difunts. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90956 | Cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guarda-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.19.</span></span></span></span></p> | XX | Algun grafit i obertures tapiades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. La vessant de llevant de la teulada és força més llarga que la de ponent, donat que integra un volum adossat corresponent a una ampliació de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb el parament principal orientat a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’arc escarser, amb l’emmarcament bastit amb maons i un marxapeu de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb el mateix emmarcament que el del portal. A la façana de ponent, hi ha petites finestres rectangulars bastides amb maons. La construcció és de pedra, amb la façana principal bastida amb un mur de paredat amb les juntes relligades i una cadena cantonera bastida amb maons a cada extrem. La façana de ponent presenta un revestiment arrebossat. Adossat a la banda de llevant hi ha un cos rectangular sota la mateixa coberta, que compta amb un gran portal d’arc rebaixat bastit amb maons i, actualment, tapiat i reformat. Està bastit amb pedra de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment. Adossat a la banda de migdia de l’edifici principal hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues vessants, i organitzat en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i els paraments arrebossats. La resta de cossos que integren la construcció estan adossats a la banda de llevant i són de factura moderna.</span></span></span></span></p> | 08083-29 | Bosc de la Sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una de les masoveries del mas la Sala. El topònim de l’edifici fa referència a la feina que desenvolupava el seu habitant, que es dedicava a vigilar les terres del mas la Sala per evitar que la gent s’emportés llenya, pinyes, bolets...</span></span></span></span></p> | 41.9334400,2.3232700 | 443896 | 4642608 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90956-img4953.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: cal Guàrdia, cal Guardià. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90991 | Creu de Didorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-didorta | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 210-211, 309.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1997). “De la creu de Didorta a la font de l’Amat”. <em>Festa Major de Folgueroles 1997</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 94-95, 120.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Té la part superior escapçada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Creu de pedra aïllada i situada al marge de llevant del camí que porta al torrent de Folgueroles, passant per davant de la depuradora del municipi. Està formada per un basament de pedra de planta rectangular, amb la part superior malmesa i coronada amb una creu llatina de ferro. La cara frontal, orientada a ponent, està gravada amb la següent inscripció: “AQUÍ MORÍ JOSEPH RIBA A 20 DE MAIG DE 1760”.</span></span></span></span></p> | 08083-44 | Camps de Didorta | <p><span><span><span><span lang='CA'>La creu va desaparèixer durant la guerra Civil espanyola (1936-1939). L’estructura de ferro actual fou reposada posteriorment. Segons la bibliografia consultada, en Josep Riba havia anat a mercat a Vic. Tornant cap a casa es va anar trobant malament, fins que va acabar morint en aquest indret. Pel que sembla, l’home havia dinat arròs en algun establiment de la ciutat. Aquest arròs no estava prou cuit i, quan va començar a fermentar i a augmentar de volum, li provocà la mort donada la gran quantitat que n’havia ingerit. Els seus familiars van erigir aquesta creu en commemoració a la seva persona.</span></span></span></span></p> | 41.9433200,2.3093500 | 442751 | 4643714 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90991-img3637.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 92093 | Font de can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 378-379.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada al costat de la carretera C-25 per la banda de ponent, envoltada de camps i a pocs metres al nord de la Teuleria de can Tona. Consta d’un edifici de planta rectangular, amb la coberta de pedra plana i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb maons. El portal d’accés, orientat a migdia, està tancat amb una portella de ferro gravada amb la data 1931. Està bastit amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades. Al seu costat hi ha un pou de captació d’aigua format per una petita construcció de planta quadrada, amb la coberta d’una sola vessant i els paraments arrebossats. Està tancat amb una portella de fusta, orientada a ponent.</span></span></span></span></p> | 08083-221 | Camí de Folgueroles a Calldetenes | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’aigua d’aquesta font és la mateixa que la de la font de Colldepalou (o Font Vella), en l’actualitat perduda. Aquesta aigua era recollida en un safareig i anava a parar a la torrentera de la Font Vella. Un dels pous de captació portava la data 1936. Des de fa molt temps, l’aigua de la font fou canalitzada cap al Seminari de Vic. La propietat de la font està en mans de tres propietaris.</span></span></span></span></p> | 41.9372700,2.2954900 | 441597 | 4643051 | 1931 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-1010691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6879.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: font de la Teuleria. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90950 | El Godaiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-godaiol | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 108-110, 114-116, 213. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 20-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILAMALA I TERRICABRES, Joan (2000). “Els Pujol, escultors, una nissaga folguerolenca. (1721-1785)”. </span></span><em><span lang='CA'>Ausa</span></em><span lang='CA'>, XIX, núm. 145, p. 201-202.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA I TERRICABRES, Joan (2001). <em>L’Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX)</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 49-53, 72.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | L'edifici principal està deshabitat, amb diversos afegitons i la tanca coberta de vegetació en algunes zones. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada formada per diversos cossos i volums auxiliars, assentada damunt del desnivell del terreny i amb un espai de barri tancat ubicat a la banda nord-est de la construcció. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants refeta i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada a llevant. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. El parament principal presenta un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra, i un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats. Algunes obertures del parament compten amb arcs de descàrrega superiors bastits amb pedra disposada a sardinell o amb maons. La façana de migdia presenta dues grans obertures d’arc rebaixat superposades i ubicades als pisos superiors. Ambdues estan emmarcades amb carreus de pedra i tenen les impostes motllurades, tot i que la inferior ha estat transformada en una finestra de menors dimensions bastida amb maons. La resta d’obertures del parament són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats i el portal dona accés a la primera planta de l’edifici mitjançant una rampa. Damunt del portal hi ha les restes d’un antic rellotge de sol força malmès. Es conserva el gnómon de vareta i un fragment del revestiment original que conserva algunes franges horàries pintades. El gnómon s’origina sota d’una imatge del Sagrat Cor de Jesús esculpida en ferro. La façana de ponent compta amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, mentre que la de tramuntana presenta un volum rectangular adossat, amb teulada de dues vessants i de construcció més recent. En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i disposada de forma regular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que conformen el conjunt estan situats a la banda sud-est del cos principal. Es tracta de tres volums rectangulars amb teulades d’una i dues vessants, organitzats en un i dos nivells i destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. Estan bastits amb pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i disposada irregularment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant l’edifici principal com els volums auxiliars estan orientats a l’espai de barri, que es troba delimitat amb una tanca de pedra disposada a la banda de tramuntana i llevant. Aquesta tanca està decorada amb dues orles de pedra motllurades, una de les quals està gravada amb la següent inscripció: “23 DE MAIG DE 1682”. Per la banda de migdia, la tanca està disposada entre la cantonada sud-est de l’edifici i els volums auxiliars. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1721.</span></span></span></span></p> | 08083-23 | Camí de Folgueroles al mas Torrents de Tavèrnoles | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Es tracta d’una de les cases importants de Folgueroles, històricament parlant. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici està datada l’any 1270, quan Guillem Godaiol va comprar unes terres a Elisenda Pujol, de Folgueroles, “<em>serca lo Godayol</em>” (Morató et al., 2000: 108). Entre finals del segle XIII i mitjans del segle XIV, el mas va anar canviant de propietaris (principalment institucions religioses). De fet, el mas es troba registrat en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360 (Morató et al., 2000: 95). Els Godaiol continuen adquirint terres entre finals del segle XIV i principis del XV. Tot i això, degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 estava abandonat </span><span lang='ES-TRAD'>(Morató et al., 2000: 96)</span><span lang='CA'>. És probable que aquest abandonament fos durant un breu període de temps donat que l’any 1438, els administradors del benefici de la Santíssima Trinitat de Vic reduïen els censos que havia de pagar Joana Godaiol. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Lo Godeyol”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). A principis del segle XVI, els hereus del mas continuaren amb la compra de terres. En el fogatge de l’any 1553 hi ha constància d’un personatge anomenat “Bernat Godayoll”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). Des de mitjans del segle XVI i durant el segle XVII, els Godaiol continuaren incrementant el seu patrimoni mitjançant l’adquisició de terres i les aliances matrimonials amb persones de la seva mateixa condició. Al segle XVIII, el mas és la llar de la nissaga dels escultors Pujol de Folgueroles i, durant la segona meitat de la centúria, passa a formar part del patrimoni del mas Serrabou de Tavèrnoles.</span></span></span></span></p> | 41.9462800,2.3150600 | 443227 | 4644039 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-img5039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90950-1010373.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: el Godayol, el Gudiol, el Godiol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 92112 | Pedrera d'en Bartrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-bartrol | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149-150.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 13-17, 34.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Explotació geològica de gran extensió situada al marge de llevant del camí, a pocs metres de distància del mas del Godaiol. Presenta una planta lleugerament ovalada i conserva una petita construcció de planta rectangular bastida amb pedra i situada a l’extrem de tramuntana de l’explotació. S’hi extreuen blocs de pedra blava amb tècniques modernes. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques.</span></span></span></span></span></p> | 08083-236 | Camí de Folgueroles al mas Torrents de Tavèrnoles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una de les grans explotacions documentades a Folgueroles, inclosa dins del patrimoni del mas Serrabou de Tavèrnoles. En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.9444200,2.3161200 | 443313 | 4643831 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5031.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: pedrera del Godaiol. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90948 | El Tamborí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tambori-nou | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.11.</span></span></span></span></p> | XIX | Una part de la coberta està esfondrada i algunes obertures força degradades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i mig enrunada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa superior ubicada damunt de l’accés principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. En general compta amb obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes de fusta. Les finestres més destacades, situades al pis superior i orientades a la terrassa, presenten els brancals bastits amb carreus de pedra i amb les llindes planes. La terrassa està delimitada amb una barana bastida amb rajols disposats triangularment, situada damunt de l’accés principal. Sota seu hi ha un ràfec de dents de serra. Al costat del portal principal hi ha una escala adossada al parament, bastida amb pedra i maons. Dona accés a la part superior d’una pallissa oberta a l’exterior mitjançant grans obertures rectangulars. Adossats a la façana de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars destinats a les tasques agrícoles, el de llevant de factura moderna. El de ponent compta amb una teulada de dues vessants i està organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars bastides amb maons i amb les llindes de fusta. Adossat a la façana de migdia del volum principal hi ha un altre cos de planta rectangular, teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Presenta un gran portal rectangular amb la llinda de fusta i està protegit amb un voladís de teula àrab. Darrera seu hi ha una bassa rectangular bastida amb pedra i un revestiment lliscat a l’interior. En general, la construcció està bastida amb pedra sense treballar, amb diverses reformes efectuades amb maons i amb els paraments arrebossats. A la banda de ponent hi ha diversos volums destinats a les tasques agrícoles i ramaderes.</span></span></span></span></p> | 08083-21 | Camí de Roda de Ter a Sant Julià - Camí del Tamborí | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Tenim notícia, segons la bibliografia consultada, que a la construcció hi figuren algunes llindes datades al segle XIX. La masia, que funcionava com una masoveria d’una propietat més gran, fou durant molt de temps el lloc de pas de totes aquelles persones que anaven a peu de Folgueroles a Roda, especialment les treballadores de les fàbriques tèxtils del Ter.</span></span></span></span></p> | 41.9499700,2.3075600 | 442609 | 4644453 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90948-img5462.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90536 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97, 101.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 98, 213-214.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.06.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 72.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | El volum principal està en fase de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada assentada damunt la roca natural del terreny i formada per quatre cossos adossats que li confereixen una planta en forma d’L. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, és de planta quadrada i presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un doble ràfec acanalat disposat a tot el perímetre de l’edifici. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat reformades. De la façana principal destaca el portal d’accés a l’interior, d’arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obren tres finestrals amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. El finestral de llevant té la llinda gravada amb un doble arc conopial, decorat amb una roseta central. L’edifici presenta dues finestres més d’aquest tipus, una situada a la façana de ponent i l’altra a la de llevant. Cal destacar dues lloses de pedra que sobresurten de la part superior de les cantonades sud-est i nord-oest. Tenen una forma arrodonida i, probablement, estaven relacionades amb unes garites de caràcter defensiu. Al mateix temps, també destaquen dues mènsules de pedra motllurades situades a la part superior de la façana de tramuntana que, probablement, sostenien un matacà defensiu actualment desaparegut. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus. Es conserven restes del revestiment arrebossat que cobria els paraments, sobretot pel que fa a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que conformen la construcció són de caire auxiliar. El de ponent ha esta reformat i destinat a habitatge, mentre que els de llevant presenten les cobertes de teula d’un sol vessant i estan organitzats en un sol nivell. Davant de la façana principal hi ha una bassa de planta rectangular.</span></span></span></span></p> | 08083-10 | Camí de Sant Jordi, km. 0,2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga que es coneix data de l’any 1337, en relació al cens que pagava a Sant Llorenç del Munt per la bassa del molí de Barberà (Morató et al., 2000: 98). A finals del segle XV apareix mencionada en el fogatge de l’any 1497 com “La Cudina”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Francesch Vilaro esta al Mas Codina”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A principis del segle XIX, la finca fou comprada l'any 1811 per Jaume Bofill de Llerona i, posteriorment, fou venuda a Josep Maria de la Torre de Tort. A la segona meitat del segle XIX fou comprada per Pau Oliver, propietari de les Planes de Cantonigros, que l’entregà a la seva filla en concepte de dot quan aquesta es casà amb un dels hereus de la Rierola de Sant Pere de Torelló. </span></span></span></span></p> | 41.9411100,2.3099400 | 442798 | 4643468 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-img4652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90536-1010273.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És probable que el topònim Codina faci referència al fet que la construcció es troba assentada damunt d’un roquer, també anomenat codina. Antigament, a la dovella clau del portal d’accés principal, hi ha havia un escut gravat i decorat amb una granota que amb el temps es va anar degradant fins a desaparèixer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||
| 90962 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 353-354.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1997). “De la creu de Didorta a la font de l’Amat”. <em>Festa Major de Folgueroles 1997</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny envers el torrent. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. La façana principal presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda gravada amb l’any 1830. La resta d’obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars majoritàriament bastides amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Destaca un balcó corregut al pis, amb barana de ferro. Les façanes de llevant i tramuntana compten amb obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. De la façana de ponent destaquen tres finestres bastides amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Adossat a aquest parament hi ha un petit volum de planta rectangular, amb teulada d’un sol vessant, que antigament integrava la sortida del carcabà d’un molí. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides disposada de forma regular. La façana principal deixa l’obra vista, mentre que la resta de paraments compten amb un revestiment arrebossat i pintat.</span></span></span></span></p> | 08083-35 | Camí de Sant Jordi, km. 0,3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Al segle XIX, l’edifici havia estat una fàbrica de fil de cotó, amb maquinària que funcionava amb força hidràulica i també amb telers de mà. Segons la documentació consultada, prop de l’edifici es van localitzar les restes d’una turbina i d’una mola. La construcció apareix registrada en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, on consta com a “Fábrica de Hilados”. </span></span></span></span></p> | 41.9428500,2.3108000 | 442871 | 4643661 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-img4438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-1010381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-img4429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-foto.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90962-img4440.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: la Fàbrica del Molí. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 92105 | Fita del camí de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-de-sant-jordi | XIX-XX | Coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita de propietat situada al marge de ponent del camí de Sant Jordi, prop del masia de la Codina. Es tracta d'un bloc de pedra picada de planta rectangular, anclat al marge del camí i lleugerament inclinat. La cara orientada a llevant està gravada amb la lletra “A”.</span></span></span></span></span></p> | 08083-229 | Camí de Sant Jordi, km. 0,4 | 41.9429000,2.3092300 | 442741 | 4643667 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3622.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||||
| 92213 | Pou de Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-puigseslloses | XVIII-XX | Una part de l'estructura està enrunada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Pou aïllat situat al marge de ponent del camí, a l’extrem d’un dels camps de conreu de la zona. Es tracta d’una estructura de planta circular, amb la coberta plana de maons que presenta un revestiment arrebossat. Està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç i amb el parament arrebossat. Presenta una obertura rectangular de grans dimensions que dona accés a l’interior. Té els brancals bastits amb maons, amb dues repises de pedra a banda i banda per recolzar-hi els recipients. Compta amb una llinda formada amb una biga de fusta i està tancada amb una portella de fusta amb les frontisses i el pasador de ferro. La cara posterior presenta una finestra esbiaixada amb els brancals bastits amb maons, i una llinda formada amb una llosa de pedra plana. En l’actualitat, el pou està força malmès i presenta la banda de ponent completament enrunada.</span></span></span></span></p> | 08083-267 | Camí de Sant Jordi, km. 1,9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, els estandants del mas Palou anaven a buscar l’aigua de boca en aquest pou.</span></span></span></span></p> | 41.9492400,2.2996100 | 441949 | 4644378 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92213-img5282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92213-img5283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92213-img5284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92213-img5287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92213-img5286.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 92447 | Horta de Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-puigseslloses | XVIII | El mur de migdia presenta diversos enderrocs en determinats punts del parament. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Recinte aïllat de grans dimensions i planta rectangular, delimitat per un gran mur d’uns 50 metres de longitud per uns 35 metres d’amplada i uns 2 metres d’alçada aproximada. Està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb grans blocs de pedra desbastada disposats a mode de carreus. Tota l’estructura està coronada per un voladís de teula àrab d’una sola vessant. L’accés a l’interior està situat a l’extrem de tramuntana del recinte. Presenta un portal d’accés d’arc rebaixat, bastit amb carreus de pedra de Folgueroles i tancat amb una destacable porta de fusta de dues fulles. Aquest portal està protegit amb alt un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb una barbacana de llates i bigues de fusta, i assentat damunt d’un parament de tàpia. A l’interior del recinte, al costat del portal d’accés, hi ha un petit porxo cobert amb una teulada d’un sol vessant sostinguda amb bigues i troncs de fusta. L’espai interior està parcel·lat en petites hortes destinades a diferents tipus de conreus. A la banda de ponent, al costat del recinte, hi ha una gran bassa de planta irregular arranjada modernament.</span></span></span></span></p> | 08083-286 | Camí de Sant Jordi, km. 1,9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme i es correspon amb l’espai d’horta del mas Puigseslloses.</span></span></span></span></p> | 41.9486600,2.3002200 | 441999 | 4644313 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92447-img4533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92447-img4543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92447-img4536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92447-img4542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92447-img4632.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90944 | Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 95, 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. 25, 26, 70.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 48, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 110, 212.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.07.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 50.</span></span></span></span></p> | XVI-XVIII / XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos volums i situada dalt d’un petit turó ubicat damunt del camí ral. El cos principal està delimitat amb un mur disposat a mode de barri tancat i alguns volums auxiliars, amb el paviment bastit amb lloses de pedra rectangulars. S’hi accedeix mitjançant un gran portal tancat amb una porta de ferro, i delimitat amb dos pilars ornamentats bastits amb pedra i gravats amb les inicials “JC” i l’any 1916. Aquest volum presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de tres vessants i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta, i disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que amb diverses excepcions i reformes efectuades amb maons i amb les llindes de fusta. De la façana principal destaca el portal d’accés, amb les impostes motllurades i la llinda gravada amb l’any 1591. Damunt seu hi ha un finestral amb sortida a un balcó simple, que compta amb la llinda decorada amb una motllura esglaonada d’arc apuntat. A l’extrem de ponent de la façana destaca un gran portal d’arc de mig punt, emmarcat amb pedra i gravat amb les inicials “FC” i l’any 1904. Probablement dona accés a la capella particular de la masia, que està dedicada a la Sagrada Família i compta amb un petit retaule de marbre amb les imatges al centre. De la façana de llevant destaca una galeria al pis, formada per quatre grans obertures d’arc escarser amb els emmarcaments arrebossats, i delimitada amb un pilar bastit amb carreus de pedra disposat a la cantonada amb la façana principal. A la banda de ponent de la façana principal destaca una terrassa al pis, comunicada amb un espai enjardinat mitjançant unes escales de pedra. El portal que dóna accés a la terrassa des de l’interior té la llinda decorada amb una motllura esglaonada i està gravada amb la inscripció “PUIX”. Al seu costat hi ha dues finestres més amb les llindes gravades: en una hi ha la inscripció “SAGIMON COMA. 1862.”, mentre que a l’altra hi ha l’any 1732. Damunt seu hi ha una galeria formada per dos grans obertures d’arc escarser, amb les impostes motlluradesi baranes de ferro. La façana de tramuntana compta amb diverses finestres emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la part exterior del barri, davant del portal d’accés i dels volums auxiliars situats a la banda de migdia, el paviment està bastit amb lloses de pedra rectangulars. A continuació, i en direcció a ponent, hi ha l’espai de l’antiga era de terra batuda, que queda delimitada per l’antiga cabana. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis, i compta amb un gran portal d’arc rebaixat i un finestral d’arc escarser delimitat amb una barana de fusta. Ambdues obertures estan bastides amb maons. La construcció està bastida amb pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. En l’actualitat hi ha diversos volums adossats a aquesta construcció.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de volums que formen part del mas són de caire auxiliar i estan destinats a les tasques agrícoles.</span></span></span></span></p> | 08083-17 | Camí de Sant Jordi, km. 1,9 – Serrat de Puigseslloses | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. </span>La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Puig' (Morató et al., 2000: 95). A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'> “Lo Puig Ceslo”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Bertomeu Puig”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). La família de Puigseslloses fou una de les nissagues més destacades de Folgueroles. Feien d’obrers de la parròquia de Santa Maria de Folgueroles i intervenien com a prohoms en bona part dels assumptes que afectaven la gestió de la parròquia. Al segle XVII, la propietat del mas va passar a mans del mas la Coma de Falgars d’en Bas, amb qui la família Puigseslloses s’emparentà mitjançant una aliança matrimonial que provocà la pèrdua del cognom familiar. Arquitectònicament, el volum principal està datat a finals del segle XVI, tot i que amb reformes i ampliacions efectuades als segles XVIII i XIX. </span></span></span></span></p> | 41.9497400,2.3005400 | 442027 | 4644432 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-img6628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-img6630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-1010644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-1010642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90944-img6626.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: el Puig. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 92215 | Pou de la Casica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-casica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Pou aïllat situat a la banda de ponent de la casa dels masovers de la Casica, en un petit camp delimitat amb una tanca de fusta. Presenta una planta circular i està coronat amb una cúpula assentada damunt d’una cornisa bastida amb quatre filades de maons. Compta amb una gran obertura rectangular per accedir a l’interior, orientada a ponent i tancada amb una portella de fusta. En el cos central també s’obren tres petites obertures rectangulars, disposades a mode de forats de ventilació. L’estructura està bastida amb maons, amb els paraments i la cúpula recoberts amb un revestiment arrebossat. </span></span></span></span></p> | 08083-269 | Camí de Sant Jordi, km. 2,9 – Pujada de la Serra | 41.9492400,2.2901000 | 441161 | 4644384 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92215-img5324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92215-1010449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92215-1010429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92215-1010432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92215-1010433.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||
| 92100 | Fita de terme entre Folgueroles i Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-folgueroles-i-tavernoles | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Folgueroles i Tavèrnoles, situada davant de la masia de Torrents. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, anclat al sòl del marge de tramuntana del camí de Tavèrnoles. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la lletra “T”, indicant l’inici del terme municipal de Tavèrnoles, mentre que a la cara de migdia hi ha la lletra “F”, corresponent al terme de Folgueroles.</span></span></span></span></span></p> | 08083-225 | Camí de Tavèrnoles | 41.9492800,2.3178400 | 443460 | 4644370 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5059.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||||
| 92118 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-26 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 97-98, 144, 158, 163,188, 278.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra amb les cantonades embellides amb carreus. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb dos pilars bastits amb maons i rematats amb dos coronaments piramidals de pedra. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, i el mur presenta un revestiment arrebossat i pintat, rematat amb lloses de pedra planes i amb les cantonades embellides amb pilars de pedra. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta rectangular, que delimiten els dos carrers principals disposats en forma de creu grega. Al mig de l’encreuament hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar troncopiramidal, amb el basament motllurat i assentat damunt d’una plataforma de planta quadrada, tot de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a les bandes de llevant, ponent i tramuntana del recinte, adossats als murs perimetrals. Els blocs situats a les bandes de llevant i ponent presenten quatre nivells de nínxols, mentre que els de tramuntana en tenen tres i cinc, separats per la capella del fossar. La capella està dedicada al Sant Crist, té una alçada considerable i l’absis semicircular. Presenta un portal d’accés d’arc apuntat bastit amb carreus i està emmarcat amb columnetes amb els capitells decorats i les impostes motllurades. Compta amb una porta de ferro de dues fulles amb barrots, decorada amb motius vegetals i l’any 1888. Està rematada amb una creu patent encerclada. Damunt del portal hi ha un rosetó de grans dimensions bastit amb carreus de pedra i la façana està rematada amb una creu llatina de pedra. El bloc de nínxols més antic està situat a la banda de llevant de la capella, decorat amb una cornisa motllurada amb motius vegetals i florals. En el bloc de la banda de ponent, la cornisa és bastida amb maons. L’espai interior es complementa amb diversos exemplars de xiprers que ornamenten tant l’encreuament dels carrers com l’entrada al recinte.</span></span></span></span></span></p> | 08083-241 | Camí de Tavèrnoles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental relacionada amb el cementiri és de l’any 967, en la venda d’unes peces de terra situades a la vila de Folgueroles les quals afrontaven amb el cementiri de Santa Maria (Morató et al., 2000: 97-98). Aquest fossar estava situat a la plaça de les Acàcies, darrera de l’església parroquial de Santa Maria. A mitjans del segle XIX, la situació d’aquest espai era penosa (els ossos afloraven a la superfície). Durant una visita pastoral a la parròquia l’any 1883, el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili va manifestar la necessitat de reformar el cementiri o bé traslladar-ne la seva ubicació. El rector de la parròquia Josep Berenguer i Benet va iniciar la compra d’uns terrenys a Marià Serrabou pel preu de 100 lliures (60 lliures per la compra i 40 per executar les obres). Es tractava del camp de la Fontanella del mas Godaiol, conegut popularment com els camps d’en Barrina, situat al marge del camí de Tavèrnoles i amb una extensió de tres quartans. Pel que sembla, i segons la làpida gravada que hi ha instal·lada en un dels paraments de l’interior de la capella del cementiri, el fossar fou construït l’any 1886. A l’interior de la capella hi ha les restes del rector Josep Berenguer i Benet, mort l’any 1887 i promotor tant del cementiri com de la capella dedicada a la seva memòria, que fou bastida l’any 1888.</span></span></span></span></span></p> | 41.9408700,2.3208600 | 443703 | 4643434 | 1886 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3390.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 92214 | Pou de can Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-tramuntana | XVIII-XIX | Una part de l'estructura està enrunada i està coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'>Pou aïllat situat al marge de migdia del camí, sota la masia de can Tramuntana i al costat del torrent de Folgueroles. Es tracta d’una estructura de planta quadrada, força malmesa per l’abundant vegetació que la cobreix. Està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides disposada de forma regular, amb alguna reparació efectuada amb maons a la part superior. De fet, aquesta part de l’estructura està força enrunada. S’observen algunes lloses de pedra planes integrades al parament, una d’elles disposada en vertical i integrada al parament de ponent.</span></span></span></span></p> | 08083-268 | Camí de can Garbells | 41.9316100,2.3322500 | 444639 | 4642399 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92214-img6252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92214-img6258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92214-img6260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92214-img6256.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 92101 | Fita de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sala | XVIII-XIX | Coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita aïllada situada a pocs metres a llevant del camí de l’Arumí, prop del bosc de la Sala i al marge de tramuntana d’un dels camps de conreu que caracteritzen la zona. Es tracta d'un bloc de pedra picada de planta rectangular, anclat al sòl del camp i amb la cara superior gravada amb un solc horitzontal. La cara frontal, orientada a ponent, està gravada amb el nom de la propietat a la que pertany “SALA”. A pocs metres a ponent, al marge de llevant del camí, hi ha una altra fita de les mateixes característiques, tot i que amb inscripció mig esborrada.</span></span></span></span></span></p> | 08083-226 | Camí de l'Arumí | 41.9349600,2.3294700 | 444412 | 4642772 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-img6293.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90952 | L'Arumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larumi | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 95, 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1979). <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 98, 110, 209.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1961). “El monasterio de Sant Llorens de Munt (II)”. <em><span>Ausa</span></em><span>, IV, núm. 38, p. 134.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i amb un gran espai enjardinat situat a la banda de migdia, delimitat amb una tanca de pedra i maons. L’edifici principal està format per dos cossos adossats disposats en forma d’L. Presenten les cobertes de teula àrab de tres i quatre vessants, amb els ràfecs de maons sostinguts amb una solera de llates i bigues de fusta. Al centre de les cobertes destaca una gran llanterna de planta quadrada, que s’eleva per damunt dels dos cossos. Aquesta llanterna compta amb una teulada de quatre vessants i diverses obertures geminades d’arc escarser a cada parament (cinc als paraments de llevant i ponent, i tres als de tramuntana i migdia). Tenen les impostes motllurades i la majoria han estat tapiades. La llanterna està bastida amb maons i els paraments estan arrebossats. L’edifici està distribuït en planta baixa i dos pisos, i compta amb un accés diferenciat per a cada un dels dos cossos que el conformen. El de tramuntana presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d’accés presenta un arc de descàrrega superior bastit amb maons i les finestres tenen els ampits motllurats. Davant de la façana principal hi ha un espai de barri enllossat de planta quadrada, delimitat amb diversos volums auxiliars i una tanca de pedra. L’accés es fa per la banda de tramuntana mitjançant un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb l’any 1802. L’altre volum està situat a la banda de ponent i s’hi accedeix mitjançant una porta de ferro treballada, delimitada amb dos pilars de pedra amb el coronament apuntat. L’accés a l’interior de l’edifici es fa mitjançant una escala exterior de dos trams, bastida amb pedra i maons, i que també dona accés a una terrassa de planta rectangular, enrajolada i delimitada amb una barana de ferro. L’edifici presenta obertures rectangulars a la planta baixa, finestrals d’arc rebaixat a la primera planta i una gran galeria amb obertures rectangulars al pis superior. A l’extrem sud-oest del volum destaca un finestral emmarcat amb carreus de pedra, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballada. A la façana de migdia d’aquest volum, les obertures són bastides amb maons. Adossat en aquest mateix parament hi ha un volum rectangular amb teulada d’una vessant, que presenta un gran portal d’arc rebaixat bastit amb maons i que s’utilitza com a garatge. En general, tota la construcció és bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. L’habitatge de la banda de ponent presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Dels volums auxiliars que acompanyen la construcció destaquen els que estan situats a la banda nord-est, fora de l’espai de barri tancat a tramuntana. Es tracta de dos coberts bastits amb pedra, amb teulades d’una vessant i pilars bastits amb maons. A pocs metres al nord-est de la masia hi ha una bassa de planta rectangular bastida amb pedra, i amb un revestiment lliscant a l’interior.</span></span></span></span></p> | 08083-25 | Camí de l'Arumí - Solell de l'Arumí | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici està datada l’any 1337, quan tenim notícia que el mas treballava algunes terres que eren propietat del monestir de Sant Llorenç del Munt. De fet, l’edifici es troba registrat en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Aromir' (Morató et al., 2000: 95). Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat </span><span lang='ES-TRAD'>(Morató et al., 2000: 96)</span><span lang='CA'>. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “Lo mas Oromir”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Antoni Aromir”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). També tenim noticia que l’any 1563, Margarida Aromir va arrendar el mas. La construcció apareix registrada en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 “Alqueria (casa de labor)”. La llanterna de la construcció s’havia usat com a colomar.</span></span></span></span></p> | 41.9325600,2.3366000 | 445001 | 4642501 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-img6208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90952-1010574.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 90957 | El Fócs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-focs | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 105.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>IGLÉSIES, Josep (1991). <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 96, 111, 117-118, 154, 192-193, 212, 346-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.20.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada i reformada constituïda per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, de grans dimensions, està situat a la banda nord-oest de la construcció. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec acanalat disposat a tot el perímetre de la construcció, tot i que a la banda de tramuntana ha estat reformat. La vessant de tramuntana del volum és força més llarga que la de migdia, donat que integra un volum auxiliar destinat a les tasques agrícoles i ramaderes. L’edifici principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a un pati interior delimitat per la resta de volums que conformen la construcció. En general presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen dues finestres situades al pis de la façana de ponent. Ambdues tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de migdia té la llinda gravada amb una motllura esglaonada decorada amb una roseta central. La façana principal presenta un gran balcó corregut al pis, amb la llosana motllurada i una senzilla barana de ferro. Delimitant el pati per la banda de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant i organitzat en un nivell. A la banda de migdia hi ha un volum de planta irregular, amb teulada d’un sol vessant des d’on s’accedeix al pati interior. Presenta un gran portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Està protegit per un voladís bastit amb teula àrab i sostingut amb bigues de fusta. Al seu costat hi ha tres obertures rectangulars, disposades a mode d’espitlleres. L’edifici principal està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, amb els paraments arrebossats. Tant el volum de ponent com el de migdia són bastits amb maons, amb els paraments arrebossats també. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La resta de cossos que conformen la construcció, destinats en origen a les tasques agrícoles i ramaderes, presenten teulades d’una i dues vessants i estan organitzats en un o dos nivells, majoritàriament bastits amb maons i totxo. A la banda de migdia de la construcció, un dels volums ha estat reformat i destinat a habitatge, amb un portal d’arc de mig punt bastit amb pedra. De la banda de llevant destaca una escala de dos trams contraposats, coberta amb una petita teulada d’un sol vessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana de migdia, al costat del portal d’accés al pati interior, hi ha dues impromptes rectangulars on anteriorment hi ha havia dos plafons de pedra amb els noms d’antics propietaris de la construcció.</span></span></span></span></p> | 08083-30 | Camí del Fócs, km. 0,4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència més antiga relacionada amb aquest mas estava situada en un dels sarcòfegs que hi havia al costat de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles, i que fou destruït durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola. Datat a finals del segle XII, a la làpida hi constava la següent inscripció: “aquest monument és del mas Fócs” (Morató et al., 2000: 111). Segons la bibliografia consultada, en un document datat l’any 1311 i relacionat amb la dot d’un dels hereus de la família, apareixen mencionats els noms de Ramon i Arnau Folchs, que amb el temps probablement derivaren en Fócs. Posteriorment, l’edifici es troba registrat en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com 'Fochs' (Morató et al., 2000: 95). Degut a la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle XIV, tenim notícia que l’any 1413 el mas estava abandonat </span><span lang='ES-TRAD'>(Morató et al., 2000: 96)</span><span lang='CA'>. A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “En Folchs”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Aquest mas, un dels més importants de la zona de la Plana, conreava terres de domini del Capítol dels canonges de Vic. L’any 1608, el mas fou objecte d’un atac per part del bandoler Perot Rocaguinarda, que acabà en un plet. Segons unes anotacions inèdites escrites entre els anys 1863 i 1865 per Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, probablement el mas fou saquejat i cremat a la dècada de 1810 durant el conflicte de la guerra del Francès. </span></span></span></span></p> | 41.9442000,2.2983200 | 441838 | 4643819 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90957-img6606.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | |||||||
| 90947 | El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 96.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 48, 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111, 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.10.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos volums adossats i amb un espai de barri tancat davanter delimitat amb un mur de pedra. L’edifici principal, de grans dimensions, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de teula àrab disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Compta amb un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaquen les tres finestres de les golfes, la central amb la llinda gravada amb una motllura esglaonada i les laterals amb motllures d’arc conopial. Al bell mig del parament destaca un rellotge de sol de pedra datat l’any 1663. La façana de tramuntana també compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les de la planta baixa són de menors dimensions que la resta i estan protegides amb reixes de ferro. Al pis s’obren dues finestres laterals amb les llindes planes i els ampits motllurats, delimitats amb unes clavellineres per posar-hi torratxes. Al centre hi ha una gran obertura d’arc rebaixat bastida amb pedra disposada a sardinell i amb l’ampit motllurat, que dona pas a una galeria embigada. Les finestres de les golfes també tenen les llindes planes i els ampits motllurats. La central té la llinda gravada amb el nom “JOAN GILABERT” i l’any 1772 inserit dins d’una orla decorada amb motius vegetals. A la banda de ponent hi ha diversos volums adossats destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. Adossat a la banda de llevant hi ha dos volums rectangulars de factura més moderna, reformats i units per una terrassa central. Presenten teulades de dues vessants, estan distribuïts en planta baixa i pis, i destinats a habitatge. Compten amb obertures rectangulars emmarcades amb pedra i maons. Davant de la façana principal de la masia es conserva l’era, bastida amb lloses de pedra rectangulars. Davant del portal adovellat es conserva un paviment bastit amb còdols de pedra disposats a sardinell. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats, amb les cantonades embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-20 | Camí del Gelabert | <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. Antigament era un dels masos més importants de la zona. Comptava amb terres que estaven sota domini de la cambreria de Ripoll i d’altres administrades pels canonges de la catedral de Vic. Tenim constància que, entre els segles XVI i XVII, el mas va adquirir moltes terres: compraren terres a Pere Albanell l’any 1500 i als hereus del mas Calvaria de Sant Martí de Riudeperes als anys 1659 i 1674. Mitjançant una aliança matrimonial amb la masia de l’Amat, que estava situada prop seu i posteriorment fou enderrocada, el mas va engrandir les seves propietats.</span></span></span></span></p> | 41.9481300,2.3040000 | 442312 | 4644251 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-1010532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-img4566.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-1010238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-img4561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90947-1010232.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons la bibliografia consultada, a l’interior hi ha un oratori dedicat a la Immaculada Concepció, amb un petit retaule neoclàssic i un curiós reliquiari. També conserva una llinda datada del segle XVI. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 | ||||||
| 91037 | Jaciment paleontològic del Masdencoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-masdencoll | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació PAP.05.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VILÀ VINYET, Jordi; SORIGUERA GELLIDA, Íngrid (2020). “S’extreu d’urgència una costella de vaca marina de fa 42 milions d’anys a Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 53, p.46-47.</span></span></span></span></span></p> | Zona molt erosionada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment paleontològic documentat a partir de la troballa d’unes restes fòssils situades al camí del Masdencoll, prop de la bassa i de la masia del mateix nom. Es practicà una excavació d’urgència orientada a la documentació i recuperació de les restes, donat que es tracta d'un lloc transitat per vehicles i les restes corrien un greu perill de degradació i desaparició. El treballs consistiren en l’excavació de les restes fòssils mitjançant l’ús de medis mecànics i amb l’aplicació de consolidant reversible. Les restes documentades es corresponien amb la costella d’una vaca marina o sireni (o dugong), parent llunyà dels elefants. L’os es va localitzar a les margues procedents del sediment marí profund, un ambient on segurament aquest sireni no tenia el seu hàbitat. A mode d’hipòtesi es podria indicar que l’animal va morir restant a la deriva, mentre d’altres organismes marins s’alimentaven del seu cos en descomposició i l’animal s’anava desmembrant i dispersant les seves restes a mar obert. En aquest sentit es ben documentada la presència de fòssils procedents d’un antic mar a bona part del terme municipal de Folgueroles. De manera preeliminar, i a falta de l’estudi definitiu de les restes documentades, es podria indicar que presenten una cronologia establerta dins de l’era geològica del Cenozoic, en concret dins del període del Paleogen, a l’època de l’Eocè mitjà i dins de l’estatge faunístic del Lutecià (entre 47,8 i 41,2 milions d’anys).</span></span></span></span></span></p> | 08083-66 | Camí del Masdencoll – Camí ral de Folgueroles a Vilanova de Sau | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2020, en uns treballs de creació de sortides naturalistes per l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, en Jordi Vilà i l’Íngrid Soriguera, membres del Grup de Naturalistes d’Osona, van localitzar les restes en el traçat del camí. L’1 d’octubre del mateix any es van iniciar els tràmits per dur a terme una intervenció d’urgència amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 9 de novembre de 2020, des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, s’emet una resolució autoritzant la realització d’una intervenció paleontològica al camí del Masdencoll, sota la direcció tècnica del sr. Jordi Vilà Vinyet, entre l’11 i el 13 de novembre del mateix any.</span></span></span></span></p> | 41.9376400,2.3358300 | 444941 | 4643066 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91037-img6240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91037-img6241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91037-img6239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91037-img6243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91037-img6244.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 200,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml