Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91139 | Can Ton Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-campaner | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 178.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres de planta rectangular, reformat i amb un petit espai de pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec d’amplia volada. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La planta baixa compta amb dos portals de grans dimensions i una finestra simple. El portal de llevant té la llinda gravada amb l’any 1762 i la inscripció “PAU MUND(-)” inserida dins d’una franja horitzontal en baix relleu. La finestra, en canvi, presenta la llinda gravada amb l’any 1777 i decorada amb una creu patent damunt del Calvari. Sota seu hi ha una altra franja horitzontal en baix relleu, tot i que sense cap inscripció. Al primer pis s’obren dos finestrals, el de ponent amb la llinda decorada amb una motllura apuntada i rematada amb una creu llatina. Ambdos finestrals tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes de pedra motllurades i les baranes de ferro. La llosana de llevant presenta una forma ondulada, mentre que la de ponent és de planta rectangular. La construcció presenta la façana principal arrebossada i pintada.</span></span></span></span></p> | 08083-151 | Carrer de Sant Jordi, 4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El sobrenom de l’edifici prové de can Campaner, casa situada al carrer Major on hi havia un forn de pa. En Ton, un dels fills d’aquesta casa, hi va fundar la seva pròpia família.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És probable que les franges horitzontals en baix relleu tant del portal com de la finestra de la planta baixa siguin conseqüència de la mutilació que patiren la major part de les llindes del poble que tenien elements de connotació religiosa, durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939). Un cop finalitzat el conflicte, molts d’aquests símbols foren gravats de nou.</span></span></span></span></p> | 41.9388000,2.3170600 | 443386 | 4643207 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91139-img3770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91139-img3774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91139-img3777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91139-img3771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91139-img3773.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91140 | Ca la Sara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 119.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 178, 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.09 i PAP.07.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | La part inferior de la façana principal està un xic degradada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un cobert, un volum aïllat i un espai de pati posterior amb accés des del carrer de l’Onze de Setembre. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec reformat. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Les obertures de la planta baixa són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les dels pisos superiors, també rectangulars, tenen els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. De la planta baixa destaca el portal d’accés, amb la llinda decorada amb un rectangle motllurat i gravat amb l’any 1693, el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina (com a símbol del Calvari) i la següent inscripció: “AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA”. Aquesta inscripció està gravada damunt d’un baix relleu format per tres franges horitzontals. La finestra del seu costat té la llinda gravada amb l’any 1727, la inscripció “IOSEPH MARIA” i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu patent encerclada, com a símbol del Calvari. Sota seu hi ha una altra inscripció de difícil lectura, gravada també damunt d’una franja horitzontal en baix relleu. La construcció presenta la façana principal arrebossada.</span></span></span></span></p> | 08083-152 | Carrer de Sant Jordi, 7 | <p>Durant un temps, la construcció era la seu d'una botiga on es venien vins, licors i alguns articles de merceria.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És probable que les franges horitzontals en baix relleu de les llindes siguin conseqüència del conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939), període en el qual els símbols religiosos de les cases foren esborrats. Un cop finalitzada la guerra, molts d’aquests símbols van ser restaurats. Pel que fa a la llinda del portal, tenim constància que fou repicada de nou a instàncies de mossèn Pau.</span></span></span></span></p> | 41.9390300,2.3166900 | 443356 | 4643233 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91140-img2206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91140-img2209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91140-img2211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91140-img2207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91140-img2208.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL|BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Balasc. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||
| 91141 | Rastell de la Raconada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rastell-de-la-raconada | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2007). “Els rastells de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 27, p. 12.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Estructura aïllada de planta semicircular, assentada damunt de la llera rocosa del torrent i formada per un amuntegament de lloses de pedra lligades en sec, col·locades a plec de llibre i disposades en dues filades regulars. Sota del rastell, l’aigua del torrent forma un petit gorg de forma circular.</span></span></span></span></p> | 08083-153 | Torrent de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els rastells del torrent de Folgueroles tenen la funció de retenir l’aigua per alimentar el cabal de les fonts, safareigs, basses..., o bé per regar els horts i les plantacions arbòries situades prop del torrent.</span></span></span></span></p> | 41.9463000,2.3083300 | 442669 | 4644045 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91141-img4402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91141-img4405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91141-1010154.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91142 | Can Jan Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-forner | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: col·lecció de la Casa Museu Verdaguer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 16-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1995). <em>Verdaguer, un poeta per a un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 12-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS BUXÓ, Carme (2001). <em>Verdaguer, la mirada poètica a la terra. Cinc rutes d’Osona per a conèixer els escenaris poètics de l’obra de Jacint Verdaguer</em>. Folgueroles: Casa-Museu Verdaguer, p. 3.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner i reformat constituït per tres cossos adossats, amb un espai de pati posterior. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un gran ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb el parament principal orientat a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que moltes han estat reformades. Destaca el portal d’accés principal, de grans dimensions i amb la llinda gravada amb l’any 1772 i un motiu decoratiu central un xic degradat. A l’extrem de llevant de la façana hi ha una placa de pedra rectangular gravada amb la següent inscripció: “ALS XVII MAIG DE MDCCCXLV NASQUÉ EN ESTA CASA MOSSEN JACINTO VERDAGUER Y SANTALÓ FAMOSISSIM POETA CATALÀ ENALTIDOR DE SA LLENGUA Y HONOR DE LA PATRIA”. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular organitzat en tres nivells. En destaca la galeria del pis superior, coberta amb teulada d’una sola vessant i sostinguda amb uns grans pilars arrebossats i pintats, amb les impostes motllurades. Les obertures compten amb llindes de fusta. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular amb teulada d’una sola vessant i distribuït en planta baixa i pis. Les obertures de la planta baixa estan bastides amb maons, mentre que les del pis superior tenen els emmarcaments arrebossats. Al pis superior, i orientada al pati posterior, hi ha una antiga pallissa coberta amb un embigat de fusta i sostinguda amb pilars bastits amb maons. </span></span></span></span></p> | 08083-154 | Carrer de Sant Jordi, 18 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de la casa dels avis materns del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer (17 de maig de 1845-10 de juny de 1902). De fet, és força probable que el poeta nasqués en aquest edifici donat que la seva mare, Josepa Santaló i Planas, s’hi va instal·lar abans del naixement per estar ben assistida durant el part. De totes maneres, els pares del poeta vivien a la seva pròpia casa situada al carrer Major, 7 des que es van casar l’any 1841. Durant la primera meitat del segle XX, probablement, la casa fou adquirida per Evarist Dodas i Autet, que la va comprar a unes germanes que vivien a Barcelona. A partir d’aquell moment, la casa fou coneguda amb el sobrenom de ca l’Evarist. També fou la casa d’infantesa i joventud de la poetessa folguerolenca Anna Dodas i Noguer (1962-1986).</span></span></span></span></p> | 41.9389800,2.3164300 | 443334 | 4643227 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91142-img2228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91142-img2217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91142-img2216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91142-img2239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91142-img2231.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: cal Metge, cal Fuster Badia, ca l’Evarist. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91143 | Rastell del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rastell-del-gelabert | <p><span><span><span><em><span lang='CA'>La Falguera</span></em><span lang='CA'>, nº 25, 2006, p. 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.08.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 87.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2001). “Els rastells de Folgueroles”. <em>Festa Major de Folgueroles 2001</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2007). “Els rastells de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 27, p. 12.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Magnífica estructura aïllada de grans dimensions i planta semicircular, assentada damunt de la llera rocosa del torrent, prop de la font de l’Amat. Està formada per un amuntegament de lloses de pedra rectangulars lligades en sec, col·locades a plec de llibre i disposades en cinc filades regulars a la zona de més alçada. Sota del rastell, l’aigua del torrent forma el gorg del Gelabert, de grans dimensions i planta circular.</span></span></span></span></p> | 08083-155 | Torrent de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els rastells del torrent de Folgueroles tenen la funció de retenir l’aigua per alimentar el cabal de les fonts, safareigs, basses..., o bé per regar els horts i les plantacions arbòries situades prop del torrent. Aquest</span><span lang='CA'> rastell aplana l’aigua per abeurar les plantacions de pollancres que hi ha a les ribes.</span><span lang='CA'> E</span><span lang='CA'>l gorg del Gelabert era un espai molt concorregut pels joves de Folgueroles. Molts havien après a nedar en aquest gorg.</span></span></span></span></p> | 41.9469700,2.3074800 | 442599 | 4644120 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91143-img4407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91143-img4414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91143-img4412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91143-img4413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91143-img4603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91144 | Can Pep de Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-de-torrents | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1995). <em>Verdaguer, un poeta per a un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 13.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres reformat, constituït per tres cossos adossats i amb un espai de jardí posterior. El volum principal, orientat a la plaça i de planta rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una barbacana de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb el parament principal orientat a migdia. La planta baixa compta amb un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està gravada amb l’any 1716 i ornamentada amb una creu central damunt del Calvari. Al seu costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit restituït. Al primer pis s’obren dos finestrals rectangulars, amb els brancals reformats (tot i que en origen estaven bastits amb carreus de pedra) i les llindes planes. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes de pedra motllurades i les baranes de ferro decorades. La llinda del finestral de ponent està gravada amb el nom “Joseph Blanch” i la data 1781. A la segona planta hi ha una galeria oberta a l’exterior mitjançant dues grans obertures d’arc carpanell amb les impostes de pedra motllurades. Estan protegides amb baranes de fusta i tenen els ampits restituïts. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. El pis superior compta amb el parament arrebossat i pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa, en un extrem del parament, hi ha encastada una placa rectangular de pedra datada l’any 1989 i gravada amb una inscripció en memòria del poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, que visqué en aquest edifici durant la seva infantesa i joventut. Està sostinguda amb uns aplics de ferro en forma de fulles. Sota seu hi ha una petita placa que fa referència a la Ruta Verdagueriana de Folgueroles, un itinerari senyalitzat pels llocs verdaguerians més importants del municipi.</span></span></span></span></p> | 08083-156 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de la casa familiar del poeta Jacint Verdaguer, que la considerà com a casa seva durant tota la vida (de fet és l’edifici on el poeta s’allotjava quan venia a Folgueroles). La família Verdaguer i Santaló s’hi instal·là entre els anys 1847 i 1848, quan Verdaguer tenia dos anys. La casa era coneguda per can Pep de Torrents, segons el nom amb el què el pare de Verdaguer era conegut a Folgueroles. El poeta hi va viure fins als divuit anys, quan va marxar cap a can Tona (Calldetenes). Amb la mort dels pares, la casa quedà per al germà gran del poeta, en Miquel Verdaguer, que hi formà la seva pròpia família. Els néts d’en Miquel Verdaguer (Vilà-Verdaguer) hi visqueren fins l’any 1923. Tenint això en compte, és probable que el sobrenom Jep Vilà es referís a un dels descendents de la família del poeta. Per altra banda, el sobrenom Ramonet està relacionat amb un dels seus darrers propietaris, en Ramon Dodas. En l’actualitat, l’edifici és la seu de la carnisseria Suriñach.</span></span></span></span></p> | 41.9388100,2.3186300 | 443516 | 4643207 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91144-img2561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91144-img2554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91144-img2556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91144-1017654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91144-1017657.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: can Ramonet, can Jep Vilà, can Suriñach. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91145 | Cal Ferrer Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Entrevista”. <em>La Falguera</em> nº 18, 2001, p. 29-30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Montse Sala [Consulta: 10-03-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 49.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (2019). “En Fidel, gos d’atura”. <em>La Falguera</em> nº 51, p. 30-31.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres reformat i constituït per diversos cossos adossats. El volum principal, orientat a la plaça i de planta rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una barbacana de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb el parament principal orientat a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que les dels pisos superiors van ser reformades probablement a mitjans del segle XIX. De la planta baixa destaca un gran portal reconvertit en l’accés al garatge i un antic portal reconvertit en finestra. En origen, ambdues obertures comunicaven amb la ferreria que hi havia hagut a l’edifici. Els pisos superiors presenten dues finestres senzilles i un balcó per planta. Destaca el finestral del balcó del primer pis, amb la llinda gravada amb l’any 1857. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. Entre la primera i la segona planta, en el tram central del parament, hi ha una reconstrucció bastida amb maons que compta amb un arc de descàrrega damunt d’una de les finestres.</span></span></span></span></p> | 08083-157 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre mitjans del segle XIX i el segle XX, en aquesta casa hi va haver una de les ferreries del poble, gestionada per tres generacions de la família Sala. Tot i que inicialment es ferraven els animals de peu rodó, amb el pas del temps, també es feien, venien i esmolaven les eines dels pagesos i picapedrers de la població i de bona part de la Plana de Vic, entre d’altres tasques. El darrer ferrer de la nissaga, en Joan Sala i Godayol, és l’autor de l’escultura El Fadrí de Muntanya, entre d’altres peces. Actualment, l’edifici té un ús residencial, tot i que conserva la fornal i algun estri i maquinària relacionada amb l’activitat de la ferreria.</span></span></span></span></p> | 41.9388200,2.3187100 | 443523 | 4643208 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91145-img2582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91145-img5841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91145-img5843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91145-1010553.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: cal Ferrer de Dalt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91146 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1961). “El monasterio de Sant Llorens de Munt (II)”. <em><span>Ausa</span></em><span>, IV, núm. 38, p. 133-134.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 86.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici aïllat de planta irregular format per diversos cossos adossats i assentat damunt la roca natural de la zona, a la llera de llevant del torrent de Folgueroles. El volum principal, de planta rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en soterrani, planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a llevant. Aquest parament està protegit amb un triple ràfec de teula àrab i dents de serra. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal exceptuar el portal d’accés principal, d’arc escarser. A banda i banda hi ha dues finestres amb arcs de descàrrega superiors, bastits amb maons disposats a sardinell. Damunt del portal hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada. Cada extrem del parament compta amb un volum rectangular adossat, de caire auxiliar. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars, les dels pisos inferiors reformades. Les dels nivells superiors estan bastides amb maons i algunes tenen les llindes de fusta. La façana de ponent compta amb els dos pisos inferiors bastits amb pedra sense treballar disposada regularment, i també s’observen algunes filades verticals bastides amb carreus de pedra fruit de diverses ampliacions. Els pisos superiors, en canvi, són bastits amb maons. Totes les obertures del parament són rectangulars i estan emmarcades amb maons. La façana de migdia presenta obertures rectangulars bastides amb maons als pisos superiors. També compta amb dos volums adossats de planta rectangular, coberts amb una teulada d’una sola vessant i amb una terrassa plana delimitada amb una barana de ferro. Estan distribuïts en tres plantes. La part inferior d’aquestes estructures està bastida amb pedra, mentre els pisos superiors presenten els paraments arrebossats. En general, la construcció és bastida amb pedra i maons, amb diverses etapes constructives. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la banda de llevant de l’edifici, davant de la façana principal, hi ha l’antiga bassa que contenia l’aigua que feia funcionar el molí. En el soterrani de la construcció es conserva l’antic canal que comunicava la bassa amb el rodet hidràulic, que feia funcionar les moles utilitzades per moldre el blat. Aquest canal està excavat a la roca natural de la zona i es va fent més estret a mesura que s’acosta a l’espai on hi havia el rodet. També es conserven els dos rodets hidràulics que, posteriorment, funcionaven amb energia elèctrica.</span></span></span></span></p> | 08083-158 | Mas el Molí | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un dels cinc molins fariners que, antigament, hi havia en el curs del torrent de Folgueroles, situat a l’anomenat veral de dalt del terme. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la referència documental més antiga relacionada amb el molí estigui datada l’any 1337. Dins del conjunt de possessions que el monestir de Sant Llorenç del Munt tenia a Folgueroles hi ha constància d’un cens que el mas Codina pagava per la bassa del molí de Barberà (Pladevall, 1961: 133-134). Tenim notícia que envers l’any 1840, el molí comptava </span><span lang='CA'>amb una petita represa que fou destruïda. L’any 1852, tant la casa com el molí i també el molí de Bellicans (situat més avall de la Fàbrica Nova) eren propietat de Francesc Tarrés, natural de Riudeperes i resident a Folgueroles. El seu pare havia comprat tant el molí (que en aquest moment era conegut com el molí de la Codina) com la servitud d’aigües a Mariano de la Torre i de Tord l’any 1807. En aquests dos molins s’hi filava cotó mitjançant dues cardes cilíndriques amb 764 fusos per torçar mogudes amb energia hidràulica. Hi havia dues rodes hidràuliques amb tots els aparells corresponents, com les corretges i les parts corresponents del motor, “<em>un velos limpiador, un batan, dues cardes a la catalana, dues metxeres, sis rodas de posar cotó, dos balancís, una màquina de tornejar, un corró d’esmerilar, dos màquines de filar mungenis de cent vuitanta puas, tres de cent vint, una de sexanta, dos retorsedors de sexanta puas, una màquina de bobinar</em>” (Ponce, 2011: 86). L’any 1858, aquest molí fou empenyorat mitjançant una hipoteca exercida per Francesc Tarrés al convertir-se en accionista d’una empresa de Barcelona que, anys més tard, feu fallida. L’any 1880, els béns empenyorats van passar a mans dels creditors Marià Serrabou, Domènec Forcada i Domènec Comella. Durant el segle XX, el molí passà a ser propietat del sr. Illa i en Josep Berga i Colomer s’encarregava de molinar cereals per a tots els pagesos del poble i d’altres dels pobles veïns, inicialment amb la força de l’aigua i després amb electricitat. L’any 1953, </span><span lang='CA'>sense deixar de banda la mòlta de cereals pel bestiar, s’hi instal·la una petita indústria farinera que funcionarà fins a la dècada dels anys seixanta. </span></span></span></span></p> | 41.9411100,2.3115400 | 442931 | 4643467 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91146-img3666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91146-img3672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91146-img3599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91146-1017777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91146-foto-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91146-foto-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’edifici: molí de la Codina, molí de la Fàbrica Nova, molí de la Ricardera. Algunes imatges han estat proporcionades pels propietaris de la construcció. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91147 | Can Cintet Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintet-torrents | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres reformat i de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una barbacana de fusta. A la part posterior de la coberta hi ha un terrat i un altell. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. La planta baixa presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana, tot i que restituïda i gravada amb les inicials “TT” i l’any 1994. Damunt seu hi ha un finestral rectangular emmarcat amb carreus de pedra, la llinda plana i protegit amb una barana de ferro restituïda. El brancal de ponent forma part de la finestra de la casa veïna. Al seu costat hi ha un rellotge de sol encastat al parament. La resta d’obertures d’aquestes plantes també són rectangulars i estan emmarcades amb pedra, tot i que restituïdes. Al pis superior, que està separat de la resta del parament mitjançant una triple cornisa rectilínia bastida amb maons, s’obren cinc finestres d’arc de mig punt bastides amb maons i protegides amb petites baranes de ferro. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades. La segona planta, en canvi, presenta el parament arrebossat i pintat de color grana.</span></span></span></span></p> | 08083-159 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre finals del segle XIX i principis del XX, el primer forn de pa que va tenir la família Torrents estava situat en aquest edifici. Molta gent de Folgueroles es feia el pa a casa i el duien a coure en aquest forn. Cap a la dècada dels anys 40 del segle XX, el forn fou traslladat a la casa coneguda com a can Torrents del Pa. El sobrenom de l’edifici prové del diminutiu de Jacint, fundador d’aquest primer forn. Probablement, la construcció fou reformada l’any 1994.</span></span></span></span></p> | 41.9388900,2.3190700 | 443553 | 4643215 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91147-img2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91147-img2605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91147-img2604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91147-img2606.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91148 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ I BERGA, Pilar (Coord.) (2006). <em>Folgueroles casa x casa</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 33.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 247, 358.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entremitgeres de planta rectangular i reformat. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques de ciment. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un gran portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Al pis s’obre un finestral rectangular amb el mateix tipus d’emmarcament, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballada. Al seu costat hi ha una petita finestra quadrada emmarcada amb carreus de pedra. A les golfes hi ha dues finestres quadrades amb el mateix emmarcament que la finestra del pis, tancades amb porticons de fusta. Encastada al parament hi ha una placa rectangular, gravada amb uns versos del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. La construcció presenta el parament arrebossat i emblanquinat, amb un sòcol arrebossat de granolumetria més densa i pintat de color gris.</span></span></span></span></p> | 08083-160 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, tots els rectors de la parròquia de Santa Maria de Folgueroles van residir en aquest edifici. Segons la resposta de l’ecònom Josep Tordera al qüestionari sol·licitat pel bisbat de Vic sobre els efectes de la guerra Civil, datat l’any 1939, la rectoria fou incautada pels republicans i destinada a alberg pels refugiats republicans d’altres poblacions. També sabem que una tercera part de la construcció fou enderrocada per eixamplar el carrer de la Rambla. El despatx parroquial i les estances del rector i de la majordoma que l’assistia estaven situats a la primera planta. A la planta baixa, fins als anys 80 del segle XX, hi havia la seu del Centre Parroquial i una petita sala d’actes amb escenari. En l’actualitat, aquest darrer espai està ocupat per una part del menjador del restaurant can Pascual, adossat al seu costat.</span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3193000 | 443572 | 4643191 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91148-img1775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91148-img1776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91148-img1780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91148-img1778.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91704 | Rellotge de sol de la ronda de la Damunt, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-ronda-de-la-damunt-39 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol seriat situat a la façana principal de l’edifici. Està format per un plafó rectangular bastit amb rajoles de ceràmica vidrada acolorida profusament decorat. És del tipus vertical, amb una orientació sud i el gnòmon de vareta. Les marques horàries indiquen les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, i la numeració és romana. Està decorat amb un gran sol central i dues sanefes ornamentades amb motius florals i volutes. A la cantonada inferior dreta hi ha la firma del seu autor, E. Pascual. La seva funció és merament decorativa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-161 | Ronda de la Damunt, 39 | 41.9432600,2.3250900 | 444056 | 4643697 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91704-img4172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91704-1010090.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||
| 91705 | Rellotge de sol de can Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sellabona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol situat al jardí de la finca, en un talús inclinat situat sota la terrassa posterior. Presenta una </span></span></span><span lang='CA'><span>forma semicircular i està bastit amb còdols o pedretes de riu de diverses mides i tonalitats. De fet, tot el talús està decorat amb el mateix tipus de pedra. El rellotge està orientat al sud-est, amb <span>el gnómon de vareta. Les marques horàries indiquen les hores mitjançant franges pintades de color blanc, de les 6 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical i la numeració romana formada amb petites pedretes pintades de color blanc també. </span>El rellotge està emmarcat amb una sanefa bastida amb còdols disposats en forma d’espiga. La part superior té una tonalitat vermellosa i inclou un sol decoratiu al pol del gnómon. Té una funció merament decorativa.</span></span></span></span></span></p> | 08083-162 | Carrer del Doctor Josep Maria Madrenas, 14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest rellotge fou construït pel propietari de la casa entre els anys 1993 i 1994.</span></span></span></span></span></p> | 41.9374300,2.3176900 | 443437 | 4643054 | 1993-1994 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3474.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91712 | Auca de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>“L’entrevista a Josep Casadevall “Carolino” i Joan Vilamala, autors de l’Auca de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 24, 2005, p. 17-18.</span></span></span></p> | XXI | <p>'AUCA DE FOLGUEROLES<br /> Bonic poble de la Plana on anar un cap de setmana</p> <p>Cal fer poques cabrioles, per arribar a Folgueroles. / Un poble antic i bonic, que hi ha a la plana de Vic. / Folgueroles nasqué un dia, entorn de Santa Maria. / L'església parroquial, que romànic té el portal. / Mes amb el temps i una canya, van fer el cloquer d'espadanya. / La façana ara és barroca, i fa la seva patxoca. / Al seu voltant tot un poble, ha crescut fidel i noble. / Com ho va fer en Verdaguer, de qui cal parlar primer. / El més nostre i gran poeta, nascut en aquesta pleta, / ... una barrija-barreja, que encara verdaguereja. / La seva Casa-Museu, si veniu, no us la perdeu. / Des d'aquí se us recomana, la Ruta verdagueriana. / Pas a pas, arreu arreu, molts versos hi llegireu. / A la Plaça, un bell Pedró, hi veureu, més que bufó. / I en un raconet proper, «El Sembrador» de l'Hugué. / Tirareu carrers enllà, fins arribar a un alzinar. / On l'«Àlbula», una escultura, us fa llegir la natura. / Si seguiu, anant amunt, hi trobareu la Damunt. / Des d'allí contemplareu, la Plana i el Pirineu. / Si us queda encara una estona, arribeu-vos a Can Tona. / Tot passant per Sant Tomàs, un convent que ve de pas. / O bé, a la font del Desmai, que no raja gaire mai. / Sant Jordi és una altra ermita, que mereix una visita. / Hi ha el dolmen de Puigseslloses, que és de les primeres coses/ ...que els ibers van construir. Mossèn Cinto va ser aquí / ...que missa nova cantà, entre un dolmen i un altar. / I si encara us sentiu fresc, aneu fins a Sant Francesc, / ...que és on el sant s'hi moria, o torneu un altre dia. / Això no és tot Folgueroles, només són les beceroles / De racons per observar, amics meus, ui, si n'hi ha! / Ja can Dachs, l'Ajuntament, té un aspecte prominent. / Comencem pel capdamunt: Sota Sant Llorenç del Munt, / ...hi ha gorgs com el de Nitons, d'on no toques mai el fons. / Al cim de Puigcastellet, hi ha el Casol que és un indret, / ...on intrèpids ausetans, van fer la murga als romans. / Tot baixant cap a ponent, hi ha la llera del torrent / ...on el nom de Verdaguer, en Perejaume escrigué, / ...al peu de la font Trobada, al bell mig de l'esplanada. / Hi ha fonts a cada racó:<br /> la del Glaç, la del Rector, / ...la font de la Ricardera..., però l'aigua no és el que era. / Les masies importants de la vila, o fins d'abans, / ...són el Pou, el Godaiol, on nasqué Josep Pujol, / ...un magnífic escultor, del barroc més rococó. / La Sala, que és un casal, antic i senyorial. / La Codina, el Gelabert, el Fócs, on va anar per cert / ...a robar en Rocaguinarda, quatre bous amb l'espingarda, / La Torre de Morgadès, Puigseslloses, lloc de pes, / ... i la Roca, l'Arumí, Masdencoll... deixem-ho aquí'.</p> | 08083-163 | <p>Aquesta auca fou estrenada per la Festa Major de Folgueroles el mes de setembre de l'any 2005. Fou editada per l'ajuntament del municipi i repartida a totes les cases de la població.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 2005 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91712-5a536fea-9aa1-4da9-85e2-05da2bbf346e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Vilamala (text) i Josep Casadevall (il·lustracions) | La imatge ha estat facilitada per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||
| 91713 | Auca de Jacint Verdaguer (1845-1902) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-jacint-verdaguer-1845-1902 | <p><span><span><span><span lang='CA'><em>Conèixer Verdaguer</em>. Folgueroles: Casa Museu Verdaguer, 1995.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'AUCA DE JACINT VERDAGUER (1845-1902)<br /> L'home de la Renaixença que mereix més coneixença</p> <p>Un disset de maig ve al món, Verdaguer, mira per on! / Al poblet de Folgueroles, on aprèn les beceroles / Es un noi dels més trapelles, que organitza Caramelles / Amb sa mare, dalt l'ermita, sent la Musa que l'invita / I un bon dia, fet i dit!, se'n va a Vic tot decidit / On s'expliquen en llatí, que li costa de pair / Hi llegeix a gavadals, autors clàssics immortals / Fa amistat amb en Collell, un vailet lletrut com ell / A can Tona com treballa, amb els grans i amb la quitxalla! / Fins que no sent cantar el gall, no abandona el seu treball / A vint anys als Jocs Florals, obté èxits triomfals / S'hi presenta amb barretina; més d'un galtaplè rondina / Al Desmai, amants de l'art, amb ell funden un esbart / En un any de mil temperis, Mistral diu: 'Marcel.lus eris' / Primer, missa vol cantar, entre un dolmen i un altar / A Vinyoles, de vicari, versos fa i passa el rosari / Fins a perdre-hi la salut, i el llorer li queda eixut / El doctor li recomana, que s'embarqui vers l'Havana / I renoi que bé li va, quin remei el viatjar! / Car «L'Atlàntida» s'ho val, pel que té de genial / Se'ns hi narra sàviament, la dissort d'un continent / Que encoratja el gran Colom, a volar fins al Nou Món / Dedicada va al Marquès, que al palau amb goig l'ha pres / De moment tot li va bé, fa de clergue i d'almoiner / I escriu rims característics, com «Idil.lis i cants místics» / O com l'oda «A Barcelona», que l'Ajuntament pregona / Viatjant per tot Europa, amb Don Güell esmorza i sopa / Al costat de grans prohoms, també es queixa al rei Alfons / Quan publiqui «Canigó», causarà admiració / Hi relata amb molt d'estil, l'aventura de Gentil / Heroi mític català, que amb els moros guerrejà / A Ripoll rep de Morgades, les més fortes abraçades / De la terra enamorat, ecriu «Pàtria» i «Montserrat» / Mes la lira ja no aguanta, en tornar de Terra Santa / I ara l'home se'ns despista, se les dóna d'exorcista / La Duran amb dues filles, fica el nas a Can Comillas / El Marquès al Bisbe crida, i preparen la sortida / Disgustat per l'embolic, va a la Gleva, prop de Vic / Per posar remei al dany, escriu «Roser de tot l'any» / Que se'n torni amb les Duran, un escàndol ho creuran / 'A divinis'l'ha suspès, Don Morgades i ell, ofès, / «En defensa pròpia» escriu, on ens conta com no viu / Penitent i solitari, ha collit «Flors del Calvari» / A la fi el Bisbe el perdona, i diu missa a Barcelona / Però a Betlem ja no és qui era, ni en ple bosc, a Vallvidrera / On morí el 1902, sense un ral, tuberculós / D'ell ens queda un gran record: una llengua que no mor / Per això som i volem ser, molts Amics de Verdaguer!'.</p> | 08083-164 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1988 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91713-img0887.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Vilamala (text) i Josep Casadevall (il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91715 | Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 332-333.</span></span></span></p> | XX | <p>FOLGUEROLES</p> <p>'Quin pom de dàlies ets, Folgueroles / en el rosa del teu viure! / Et gronxen aires de terreroles, / teuladers i rossinyols.</p> <p>Ets de la Plana el millor somriure, / llum de pollancres, niuet de fades, / aigua de perles, nits encantades, / picardioses pels corriols.</p> <p>Et naixia el Poeta / en domassos del cel. / Avui encara passa / cantussant pels carrers.</p> <p>Dins l'església en silenci / perfumat de codonys. / espetec de geranis / al defora, pertot.</p> <p>Pels teus camps d'or i plata / trepadella ha florit. / El ballet et puntegen / quatre alzines, vuit pins.</p> <p>Un pagès de pessebre / envesteis feix i prat. / M'he sentit la seva ombra / al palmell de la mà.</p> <p>Quan t'ensutzes et venten / Pirineu i Montseny. / Si estimaves la lluna / t'agombola un estel.</p> <p>Sant Francesc s'hi moria, / Oh, quina olor de brull! / L'arc del cel engalana / Sant Jordi i la Damunt.</p> <p>Se't despengen els núvols / a baranes de sol. / De puntetes camines / pel batre del teu cor.</p> <p>Acolora mansesa, / rostoll, noia, brogit. / Ets com tota l'Úmbria, / o un raconet d'Assís!'.</p> | 08083-165 | <p>Aquest poema és obra del poeta i assagista Miquel Saperas i Auvi, barceloní de naixement i amb fortes vinculacions familiars amb la població de Folgueroles. Fou soci fundador de l'entitat Amics de Verdaguer, una de les primeres entitats culturals legalitzades a Catalunya (any 1967).</p> <p>L'any 1973, la lletra d'aquest poema fou musicada per Pere Vallribera i Moliné transformant-lo en una sardana per a cor i cobla que s'estrenà a Barcelona. Aquesta sardana fou premiada en el I Certamen de Sardanes cantades de Ràdio Barcelona i l'Aliança del Poblenou.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Saperas i Auvi | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||
| 91739 | El gorg de Llitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-llitons | <p><span><span><span><span lang='CA'>“Els Llitons”. <em>La Falguera</em> nº 41, 2014, p. 19. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER (2021). “Madrones i llitons. Llegendes de vora l’aigua”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 27, 309.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1992). “El gorg de Llitons”. <em>Festa Major de Folgueroles 1992</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 56-58, 113-114.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Els llitons (o litons, nitons, nyitus, nyetus o nitus) són uns minúsculs èssers màgics negres i banyuts que habiten al gorg de Llitons. Tenen la capacitat d'entrar al cervell de les persones (per la boca, el nas o les orelles) mentre aquestes descansen o fan la becaina prop d'aquest paratge, menjant-se'ls d'aquesta manera l'enteniment i la memòria. La persona queda ennitada, és a dir, que es torna desmemoriada, li costa entendre les coses i té moltes ganes de dormir.</p> <p>La fondària d'aquest gorg és tot un misteri. Per mesurar-lo es feia baixar una pedra lligada a un llibant a l'interior del gorg i, quan s'arribava a l'altre cap, la pedra encara no havia tocat el fons. Així doncs s'anava a buscar un altre llibant per allargar l'anterior. Quan tornaven, tant la pedra com el llibant anteriors eren fora del gorg i se sentia una veu infernal de les profunditats que els avisava que mai podríen mesurar-lo.</p> <p>Un home i la seva burra baixaven de nit de la zona de Collsameda en direcció a Folgueroles. Un cop arribats al pont de la Bruixa, que passa per damunt del gorg, hi van caure a dins. No en van poder sortir i mai més se'n va saber res.</p> | 08083-166 | <p>Tant mossèn Cinto Verdaguer com el folklorista català Joan Amades parlen dels llitons en alguns dels seus escrits.</p> <p><span lang='CA'><span><span>El topònim Llitons no es troba a cap altre lloc dels Països Catalans, és únic de Folgueroles.</span></span></span></p> | 41.9304900,2.3502800 | 446133 | 4642263 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||
| 91742 | La creu del Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-frances | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 127, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 93-94, 119.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1996). “La creu del Francès”. <em>Festa Major de Folgueroles 1996</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'any 1809, durant el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès i amb l'arribada de les tropes napoleòniques a Folgueroles, dues famílies emparentades de la Ricardera (els de can Parés i els de can Lluçà, els homes de les quals eren cosins germans) dediciren marxar de la població ben aprovisionats i amagar-se a la bauma de Torrents, camuflada entre la vegetació de la baga de Torrents, i situada prop de la font de Forquers i de la font de la Reineta, d'on podien obtenir aigua fàcilment per a la seva subsistència. Tot i que portaren els suficients queviures per passar una temporada fora, ningú va pensar a agafar la sal. Així que els dos cosins tornaren a Folgueroles a buscar-la. Quan ja tornaven cap a la bauma, foren detinguts per dos soldats francesos a l'era on batien els habitants del carrer Nou (actual camp de futbol). Foren detinguts i torturats amb la mateixa sal que portaven (els anaren posant sal al nas i a la boca de mica en mica), fins que moriren ofegats. La creu fou erigida posteriorment per les famílies dels cosins, en el mateix lloc on ocorrogué el fatal succés.</p> | 08083-167 | 41.9418800,2.3222100 | 443816 | 4643545 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||||||||
| 91743 | La pastora de Puigseslloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-puigseslloses | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 110, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1994). “La pastora de Puigseslloses”. <em>Festa Major de Folgueroles 1994</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 105-106, 122.</span></span></span></p> | XIX | <p>Una pastora de la masia de Puigseslloses (situada als peus de l'ermita de Sant Jordi) guardava les ovelles pels camps del voltant. Mentre guardava el ramat, cada dia la pastora filava i anava a resar una estona a l'ermita. El problema era que, mentre era a l'interior del temple pregant, les ovelles se li esgarriaven. Un dia, mentre passava per Savassona, va agafar una enorme llosa i, mentre filava, se la va carregar al cap i la dugué caminant fins a l'ermita de Sant Jordi. La pastora va repetir la mateixa acció diverses vegades, fins que va tenir les lloses suficients per construïr una cleda davant del temple on tancar el bestiar mentre ella resava. Segons la llegenda, aquest tancat es coneix avui en dia com el dolmen de Puigseslloses.</p> | 08083-168 | <p>L'1 de juny de l'any 1896, Jacint Verdaguer va escriure el poema 'Lo dolmen de Sant Jordi', on recull la llegenda de la pastora de Puigseslloses.</p> | 41.9477200,2.2965600 | 441695 | 4644211 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||
| 91745 | Els lladres de la Mare de Déu de la Damunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-lladres-de-la-mare-de-deu-de-la-damunt | <p><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA (1991). “Els lladres de la Marededeu de la Demunt”. <em>Festa Major de Folgueroles 1991</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 207, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 67, 115.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Temps enrere, uns lladres van entrar a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt. Volien robar les valuoses arracades que portava la Verge, però la imatge els va fer que no amb el cap. Tot i la sorpresa inicial davant d'aquest acte miraculós, els lladres li robaren les joies i li clavaren una forta bufetada a la cara, deixant-li una galta marcada i envermellida per sempre més. Amb el botí a les seves mans, els lladres fugiren corrents saltant marges i camps sense parar, pensant que cada vegada s'allunyaven més del temple. En realitat però era un càstig de la Mare de Déu, i el que feien els lladres era saltar els bancs de l'interior de l'ermita, un rere l'altre, sense adonar-se'n. L'endemà els trobaren adormits a terra, cansats de tant córrer i saltar. Els agafaren i foren penjats al camp dels Penjats, que estava situat als afores del poble, on actualment hi ha la casa i les granges de ca la Tecla (a la cantonada entre el carrer de la Codina i el camí ral de Vic a Folgueroles).</p> | 08083-169 | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91745-img4046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||
| 91747 | Sant Francesc s'hi moria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-shi-moria | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 310, 317.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 105, 122.</span></span></span></p> | XII-XIX | <p>Llegenda que fa referència a l'origen del nom de l'ermita de Sant Francesc s'hi moria (situada dins del terme municipal de Vic) i la seva relació amb la masia de Poudevida (situada dins del terme de Folgueroles).</p> <p>Segons la llegenda, durant una estada de Sant Francesc d'Assís a Vic, el sant anava cada dia a resar pels camps i boscos on, posteriorment, es construí l'ermita (actual polígon industrial de les Malloles, al quilòmetre 3,5 de la carretera C-153 de Vic a Roda de Ter). Es trobava molt malament i semblava que s'havia de morir. Un dia, mentre resava per aquesta zona, el pagès d'una masia propera li portà aigua del seu pou per beure. Aquesta aigua li anà molt bé i, en pocs dies, Sant Francesc es recuperà. D'aquesta manera, el sant posà el nom de Poudevida a la masia del pagès que li havia proporcionat l'aigua. Posteriorment fou construïda l'ermita en el mateix lloc on el sant resava.</p> <p>La masia de Poudevida està situada, aproximadament, a un quilòmetre al sud de l'ermita de Sant Francesc s'hi moria, amb accés des del carrer de Folgueroles del mateix polígon industrial.</p> | 08083-170 | <p>Existeix una variant d'aquesta llegenda segons la qual, el sant va fer rajar una font (la font de Poudevida) al costat de la masia del pagès que li havia proporcionat l'aigua que el va guarir.</p> <p>A mitjans del segle XIX, Jacint Verdaguer va escriure un poema on recollia la llegenda de Sant Francesc s'hi moria. L'any 2007, el músic Joan Josep Mayans va musicar aquest poema i el va incloure dins del seu àlbum <em>Verdaguer</em>.</p> | 41.9447500,2.2856300 | 440786 | 4643889 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91747-img6384.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||
| 91748 | La grana de Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grana-de-falguera | <p><span lang='CA'><span><span>ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1975-1979). <em>Diccionari català-valencià-balear</em>. Palma de Mallorca, vol. 5, p. 946-947.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 17, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1993). “La planta de la falguera”. <em>Festa Major de Folgueroles 1993</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 51, 113.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Llegenda sobre la grana de falguera, relacionada amb el nom de Folgueroles (variant de <em><span>falgueroles </span></em>i diminitiu de <em><span>falgueres</span></em>,segons el diccionari Alcover-Moll). Segons la tradició oral popular, la grana de falguera era màgica i comportava poder, tresors i riqueses. Es creu que la falguera grana a les dotze de la nit de Sant Joan convertint-se en or. El ritual per aconseguir una llavor de falguera és força complicat: doblegar en nou plecs un llençol o un drap blanc de fil o seda i posar-lo a sota la planta de falguera escollida. Amb la darrera campanada, la grana cau, travessant els vuit primers plecs i quedant atrapada en el novè. Plegar el llençol curosament un cop la grana ha caigut i guardar-la en un lloc adient. Segons s'explica és una grana negra, amb ulls i boca, que representa el rostre del dimoni. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Existeixen diverses variants d’aquesta llegenda arreu dels Països Catalans. Destaquem la següent: un cop la grana ha estat recollida s’esdevenen un forts crits i sorolls. Si la persona que l’ha recol·lectat es gira a mirar d’on provenen, aquesta persona serà infeliç i la grana perdrà el seu valor. Si, per contra, no fa cas de l’estrall, la grana li proporcionarà fortuna i felicitat per a tota la vida. També s’explica que la flor de la falguera, abans de granar, deixa anar un aroma que provoca una intensa son a la persona que intenta collir la grana, dificultant d’aquesta manera que es pugui portar a terme tot el ritual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La falguera és coneguda com la planta de la bona sort. Tant et pot proporcionar un munt de grans d'or com un grup de follets treballadors, coneguts com a menairons, familiars o berruguets.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08083-171 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||||
| 91752 | Fenòmens meteorològics de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fenomens-meteorologics-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>XUTGLÀ I CASADEVALL, Montserrat (1991). “La saviesa popular en el pronòstic del temps a Folgueroles (Osona)”. <em>Festa Major de Folgueroles 1991</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Fenòmens meteorològics a partir dels quals la població de Folgueroles predeia el temps que tindria lloc a curt o llarg termini. Els més significatius són els següents:</p> <p>-El núvol del Teuler: presagi de pluja. Apareix en sortir el sol, o poc després de l'alba. És un núvol rodó que apareix tot sol i es situa davant de can Barretina (banda est del terme). El seu nom prové de les antigues teuleries que hi havia al terme. Abans d'enfornar les peces, es deixaven assecar a l'exterior. Si observaven aquest núvol, s'afanyaven a entrar-les per que sabien que plouria.</p> <p>-La canalla d'en Borres o els monjos de Montserrat: surten pel matí pel cantó de Collsuspina (banda sud-oest del terme). Es tracta d'uns núvols petits i enganxats, amb una forma assimilada al cap i el cos d'uns nens. És principalment a l'estiu quan es poden sentir els trons.</p> <p>-La 'professó' d'Arbúcies: presagi de pluja. Des de Folgueroles, entre el Montseny i les Agudes (banda sud del terme), es veu pujar la boira baixa en direcció a la població.</p> <p>-Boira a 'Barcons' (Bracons): la boira plana cobreix les muntanyes del nord-est del terme i del coll de Bracons. De mica en mica es va inflant, fins que comença a ploure. Hi ha una dita al respecte: 'Boira a Barcons, pluja a trompons'.</p> <p>-La mantellina de la vella dels Munts: presagi de pluja. Quan la casa dels Munts (banda est del terme) queda tapada per la boira baixa, plourà.</p> <p>-Els xucladors de tramuntana: presagi de vent (tramuntana). Es tracta d'uns núvols grossos i acastellats que apareixen per la banda del Montseny (banda sud del terme). El vent del nord els dirigeix cap a migdia.</p> <p>-La rufa a muntanya: amb el cel clar mentre bufa tramuntana, només es veu una tira de núvols que tapa els Pirineus (banda nord del terme). No hi ha perill de pluja.</p> <p>Pel que fa als vents que bufen durant l'any, cal dir que reben noms diferents depenent de l'indret d'on procedeixen: tramuntana verdadera (nord), tramuntana de Roses (nord-est), vent arbonés (nord-est), llevant (est), vent de coll de Portell (sud-est), marinada (sud), vent de la fam (sud-oest), ponent o vent de Quaresma (oest) i tramuntana de Berga (nord-oest). Hi ha unes quantes dites al respecte: 'A la tramuntana verdadera, la carbassota (pluja) li va al darrera', 'Vent arbonés que no plou ni aclareix, però quan s'hi posa s'hi coneix', 'El Ponent té una filla casada al Llevant. Quan hi va, se n'hi va rient, i quan torna, torna plorant'.</p> | 08083-172 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||||||||
| 91753 | La Josepa de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-josepa-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 299.</span></span></span></p> | XIX | No es canta. | <p>'De Folgueroles penso que n'és filla / se'n diu Josepa per son propi nom,</p> <p>aquella estrella que es pensa ser ella / la quina dóna resplendor al món.</p> <p>No et pensis nina ser la més bonica, / ni la més linda que el món sosté.</p> <p>Que de la grana que tu tens sembrada / en moltes bandes trobarem planter.</p> <p>L'han convidada fradins de presència, / per a fer prova (...) enteniments,</p> <p>per declarar-se l'un de cal Sastre, / ni havia un altre que era en Jep Torrents.</p> <p>Et pensaves nina guanyar un gran premi, / ser convidada d'aquests dos fadrins.</p> <p>Los galants pensen que se'ns és casada, / ara se'n burlen entrant i venint</p> <p>Sols despedir-me prego ab prestesa / de les posades d'aqueixa cançó,</p> <p>puig no tinc culpa demano disculpa, / no sé d'ella si en só confessó'.</p> | 08083-173 | <p>Aquesta cançó fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer durant la segona meitat del segle XIX. Tot i que no se'n coneix la música, sabem que era una cançó dictada sobre una melodia existent. És força probable que la melodia amb la que es cantava aquesta cançó fos semblant a la melodia de la <em>Garriguella</em> o a la <em>Dansa de Campdevànol</em>. La transcripció d'aquest tema està feta dels manuscrits originals de Verdaguer, custodiats a l'arxiu del monestir de Montserrat, i revisada pel pare Josep Massot, responsable de l'arxiu. Existeix una variant d'aquesta cançó que fou recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona l'any 1997 a Vic.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||||||
| 91754 | Invocació a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-sant-roc | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 301.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Sant Roc, advocat contra pestes i epidèmies”. <em>La Falguera</em> nº 52, p. 36-37.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | No es practica. | <p>'Déu etern, per sa clemència,</p> <p>a vós, Sant Roc, ens ha dat</p> <p>perquè ens fósseu advocat</p> <p>en lo temps de pestilència'.</p> | 08083-174 | <p>A finals del segle XVIII, Folgueroles va patir unes pestes de còlera molt fortes. Per deslliurar-se'n varen provar diverses coses: confinament, higiene, pregàries a la Mare de Deu de la Damunt, prometences i novenes a sant Roc en les que, probablement, cantaven aquesta invocació. Finalment, la pesta va remetre. La gent de la població va creure que la pesta l’havia portada uns vents podrits que sortien de les coves del Masdencoll, que estaven situades damunt de l'actual bassa de la masia. Per evitar que la pesta pogués tornar a assolar la població, aquestes coves foren ensorrades, perdent-se per sempre més.</p> <p>Aquesta invocació fou recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, mitjançant una publicació al número 140 de la <em>Revista Musical Catalana</em>, datada el 15 d'agost de l'any 1915. La publicació és obra de mossèn Lluís Romeu i es recull tant el text com la melodia que l'acompanyava. Segons les annotacions del religiós, aquesta invocació estava dedicada a Sant Roc, que es venerava a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt.</p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||
| 91756 | L'Atlàntida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/latlantida | <p><em><span lang='CA'><span><span>Gran geografia comarcal de Catalunya</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>. <em>Osona, Ripollès</em>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 135.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 202.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PUIGSESLLOSES, Xavier; COSTA, Carles; ANGLADA, Albert; ORTIZ, Toni (2008). <em>Pa artesà. Un flequer del poble de mossèn Jacint Verdaguer</em>. Sant Quirze de Besora: Ediciones del Equilibrio, p. 129, 132.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 14.</span></span></span></p> | XX | <p>Monument commemoratiu format per una gran roca de forma ovalada, situada damunt d'una peanya de pedra trapezoïdal. La roca està esculpida amb el relleu d'una nau mig enfonsada i la representació de dos atlans lluitant contra la desaparició del continent dins de les aigües de l'oceà. La peanya està decorada amb dos escuts esculpits i, a la part frontal, hi ha gravada la següent inscripció: '1877-1977 / VORA LA MAR DE LUSITANIA UN DIA'. Fa referència a l'any de publicació del poema <em>L'Atlàntida</em> de Jacint Verdaguer, l'any de la inauguració del monument i el primer vers de la introducció del poema. Tot el conjunt està situat al bell mig d'una zona enjardinada.</p> | 08083-175 | Carrer Major - Avinguda de l'Atlàntida | <p>Aquest monument, esculpit amb pedra de l'Arumí, és obra de l'escultor de Sant Julià de Vilatorta Jordi Pallàs i fou inaugurat el mes de maig de l'any 1977, amb la presència de les autoritats municipals i de l'entitat Amics de Verdaguer. Commemora el 75è aniversari de la mort de Jacint Verdaguer i el centenari de la publicació del seu poema <em>L'Atlàntida</em>.</p> | 41.9380400,2.3161700 | 443312 | 4643123 | 1977 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91756-img3124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91756-img3126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91756-img3127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91756-img3128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91756-img3114.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jordi Pallàs | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||
| 91759 | Costum de la flor del pixallits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-flor-del-pixallits | <p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 216, 234.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>AMADES, Joan (1980-1985). <em>Costumari català: el curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat Editores, vol. IV, p. 1071.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>Antic costum relacionat amb el temps d'esbarjo de la mainada de Folgueroles, a través dels elements vegetals que els oferia la natura. Principalment les nenes folguerolenques bufaven ben fort la flor del pixallits i creien que tenien tants pecats com volves es desprenien de la flor.</p> | 08083-176 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||
| 91760 | Costum de l'aixovar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-laixovar | <p><span lang='CA'><span><span>AMADES, Joan (1980). <em>Folklore de Catalunya</em>. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 356.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>Antic costum relacionat amb el transport de l'aixovar d'una núvia, quan aquesta anava a viure fora de casa seva. La comitiva que participava en aquest trasllat penjava uns rosaris sota del matalàs, de manera que pendolessin durant el transport amb els animals. Normalment s'utilitzava una carreta tirada amb una parella de bous o bé una mula forta i polida quan el transport es feia a esquena i a bast.</p> | 08083-177 | <p>Aquest costum també s'extenia als pobles del voltant de Folgueroles, com Sant Julià de Vilatorta i Tavertet.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||||||
| 91761 | Costum de l'embaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lembaras | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 270.</span></span></span></p> | XX | No es practica. | <p>Antiga creença relacionada amb l'embaràs d'una dona. A Folgueroles es considerava perillós que l'embarassada es pengés alguna cosa del coll, perquè en el moment del part hi havia risc que el cordó umbilical s'enrotllés al coll del nadó, amb els perills que això podia comportar.</p> | 08083-178 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||
| 91764 | Costum del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-part | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 270.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>Antic costum relacionat amb les parteres de Folgueroles. Una de les herbes medicinals més reconegudes al municipi per facilitar el part era l'hisop (<em>Hyssopus officinalis</em>), que s'administrava infusionada exceptuant l'arrel. Tenim constància d'una dita al respecte: 'Si vols fer parir la dona de cop, dóna-li aigua d'hisop'. Quan una dona havia donat a llum, calia que esperés quaranta dies abans d'entrar a l'església. Passat aquest temps, la llevadora, la mare i la criatura anaven al temple per assistir a la missa en ofrena a la Mare de Déu de les Dones. Si la mare no havia anat a missa i el nadó no havia anat a l'església, la dona no podia sortir de casa.</p> | 08083-179 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||
| 91765 | Costum del deslletament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-del-deslletament | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 271.</span></span></span></p> | XIX-XX | No es practica. | <p>A Folgueroles, quan una mare volia que el seu fill deixés de mamar, es fregava els mugrons amb donzell (<em>Artemisia absinthium</em>). Aquesta herba té un gust molt amargant i, d'aquesta manera, els fills avorrien el pit. La mateixa herba també s'utilitzava quan els nens es feien grans i els volien desacostumar dels xumets.</p> | 08083-180 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||
| 91767 | Coca del Mossèn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coca-del-mossen | <p><span lang='CA'><span><span>CARARACH, Bruna (2009). “En Xavier Puigseslloses, un forner vocacional”. <em>La Falguera</em> nº 30, p. 5-6.</span></span></span></p> | XX | <p>Coca de pa elaborada amb farina de blat de la varietat xeixa vella vigatana, aigua, oli d'oliva, sal i llevat. El procés és totalment manual i artesà, ja que es tracta d'una massa altament hidratada impossible de treballar amb maquinària o amb persones no formades. Els reposos en bloc són llargs i la fermentació és lenta, de manera que la massa tingui temps de madurar sense afegir-hi altes dosis de llevat. La cocció es fa en un forn de llenya giratori, amb pedra reflectària, amb una alta temperatura que evita que se'n ressequi l'interior. Té un aspecte rústic, de crosta fina i cruixent i amb una molla de tonalitat blanca molt lleugera. No porta sucre, tot i que el seu sabor està a mig camí entre el dolç i el salat, i està concebuda per menjar-la torrada i sucada amb tomàquet.</p> | 08083-181 | Forn Sant Jordi. Avinguda de l'Atlàntida, 8 | <p>Aquesta coca, batejada amb aquest nom en honor a mossèn Cinto Verdaguer (fill il·lustre de Folgueroles), s'elabora al forn Sant Jordi de la mateixa població i és famosa arreu de Catalunya. Els seus orígens es remunten al pare de l'actual propietari, el sr. Josep Puigseslloses, forner de professió. Des de petit va aprendre a fer aquesta coca amb la tècnica del ventat a mà. Aquesta tècnica consisteix en anar incorporant aigua a la massa lentament, mentre es va tirant enlaire amb les dues mans. D'aquesta manera, la massa incorpora aire a l'interior formant unes bombolles anomenades 'ulls', que són les responsables de la textura cruixent i lleugera de la coca un cop cuita. Tot i que aquesta tècnica era molt freqüent a l'interior de Catalunya, va anar desapareixent dels obradors perquè resultava molt carregosa.<br /> <br /> La coca va obtenir el 2n premi al millor pa artesà de Catalunya l'any 2000 i el 1er premi com a pa amb millor sabor l'any 2005. L'actual propietari del forn, el sr. Xavier Puigseslloses, és mestre artesà forner i ha estat assessor tècnic de vàries escoles d’hostaleria i de la Universitat de Vic. La varietat de blat utilitzada per elaborar aquesta coca, la xeixa vella vigatana, es conreada pels actuals responsables del forn en una finca de la seva propietat.</p> | 41.9380500,2.3183100 | 443489 | 4643123 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91767-1010657.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91798 | L'Arpa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larpa | XIX | <p>'Damunt de mon poblet hi ha una capella<br /> d'una roureda secular voltada,<br /> és son altar lo trono d'una verge<br /> d'aquella rodalia sobirana<br /> Era ma pobra mare, que al cel sia,<br /> sa més fidel i humil vassalla,<br /> i sent jo petitó, cada diumenge<br /> a dur-li alguna toia me portava,<br /> a son Fill oferint-me que em somreia,<br /> com jo, assegut en la materna falda.</p> <p>Un cap al tard tindria alguna pena<br /> puix ella féu l'oració més llarga<br /> i esgranà lo rosari més calmosa<br /> barrejant amb sos grans alguna llàgrima,<br /> i lo tornà a resar; li recaria<br /> sola deixar l'amor de la seva ànima.<br /> A l'empènyer la porta de l'església,<br /> un fill de Nàpols eixerit passava,<br /> duent al coll una arpa tota plena<br /> d'harmoniosa música d'Itàlia.</p> <p>Ella, escorrent sa bossa escanyolida,<br /> un rajolí de notes li demana<br /> per la Verge Santíssima que es queda<br /> sola i de nit en la boscúria isarda.<br /> A un caire del portal lo jove es posa,<br /> i passa els dits per los bordons de l'arpa;<br /> quiscun llança una nota, melodia<br /> que amb melodies cèliques s'enllaça,<br /> murmurioses urnes que s'aboquen<br /> barrejant sa corrent immaculada<br /> de gemecs de neguit, himnes de festa,<br /> defalliment d'amor i crits d'hosanna.</p> <p>Lo temple escolta i, amb la boca oberta,<br /> apar que a la boscúria li demana<br /> si són los passarells que a voladúries<br /> hi solen refilar a trenc de l'alba,<br /> amb aleteigs i música divina<br /> desvetllant la natura endormiscada.<br /> La mare seia al marxapeu del temple,<br /> i jo, mig recolzat sobre sa falda,<br /> i a tres dits de mos ulls l'instrument músic<br /> omplia la rodona portalada.<br /> Jo, mentres l'ona cèlica bevia,<br /> primerenca regor de la meva ànima,<br /> a través de les cordes, fonts perennes<br /> per on lo paradís se m'hi vessava,<br /> a aquell bocí de món que coneixia,<br /> a la terra i al cel doní una ullada.<br /> Que hermosos los trobí! per la finestra<br /> de reixa d'or si jo els vegés encara!</p> <p>Vegí el Montseny engarlandat de boscos,<br /> vegí el Puigmal de cabellera blanca<br /> damunt la serra del Pirene altívol<br /> com un gegant al cim d'una muralla,<br /> i entre ells, estesa en son conreu, Ausona<br /> a prop del Gurri de lluentes aigües,<br /> com gentil segadora muntanyesa<br /> que dorm al peu de son falçó de plata.<br /> Més humil i més pròxima, l'església<br /> vegí de mon poblet, ramat de cases<br /> que com pollets esveradissos viuen<br /> a l'aixopluc de les maternes ales.<br /> Entre elles una n'obirí més xica<br /> que les seves veïnes i més blanca;<br /> lo fum sortia de la llar fumosa<br /> plena per mi de resplendors de l'alba.<br /> Mos companyons i companyones tendres<br /> feien a dalt del porxe la sardana<br /> i baixaven a l'hort, a rua feta,<br /> papallons joguinosos d'hora baixa;<br /> elles envers les roses que florien,<br /> ells vers on lo cirer vermellejava,<br /> no tant com les enceses barretines<br /> que s'hi veien pujar com una parra.<br /> Feien jocs d'innocència i de platxeri<br /> i corrien i reien i cantaven,<br /> i sa dolça cridòria me venia<br /> amb lo melós arpegi barrejada.<br /> Vegí el camp de mon pare, ros de xeixa<br /> crescuda amb sa suor. Vegí l'aubaga,<br /> los boscos i soleis, nius de mos somnis<br /> d'on lo més primerenc prengué volada.<br /> I vegí vostres peus i vostres cingles<br /> i vostres fronts, oh serres de la pàtria!<br /> i al pondre's damunt seu l'astre del dia,<br /> corona d'or irradiant de flama,<br /> engolir-se'l vegí l'alt Pedraforca<br /> fet un vesuvi atapeït de lava,<br /> i entre el floreig d'estrelles que naixien<br /> del vespre hermós entre les fosques ales,<br /> com aurora divina que em somreia<br /> vegí en lo cel la Musa Catalana!'.</p> | 08083-182 | <p>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit a mitjans de la dècada dels anys 80 del segle XIX i està inclòs dins de la seva obra <em>Pàtria</em>, publicada l'any 1888. El poema fa referència a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt, situada a l'extrem nord-est del nucli urbà de Folgueroles, i als records d'infantesa del poeta en relació a aquesta, entre d'altres.</p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||||||||
| 91799 | La veu del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-veu-del-montseny | XIX | <p>'No és gaire obirador damunt lo mapa <br /> mon estimat poblet de Folgueroles; <br /> son nom és una titlla <br /> al peu del nom de les ciutats superbes, <br /> però Déu l'ha posat entre les dues <br /> muntanyes capitals de nostra terra, <br /> com bri d'herba entre enormes mil·liaris. <br /> És un pal de telègraf a on toca <br /> l'elèctrica corrent, que d'un a l'altre<br /> envia la bonança riallera <br /> o el temporal que udola com un monstre. </p> <p>Una tarda d'estiu los negres núvols <br /> s'encastellaven en sos fronts altívols, <br /> com les idees en lo front de l'home <br /> que de passions indòmites és presa. <br /> Los trons sotraquejaven en l'altura; <br /> al formiguer corrien les formigues, <br /> al mas los masiaires; <br /> del camp d'a on los segadors fugien <br /> ne venia fortor de polseguera. <br /> La xafogor feia doblar los braços, <br /> i sobre el pit feixuga <br /> feia abaixar l'enterbolida testa. <br /> Jo no recordo si despert o en somnis <br /> sentí dels dos gegants l'aspre llenguatge: </p> <p>Deia Puigmal: -Amic Montseny, no et sembla <br /> que minva la nissaga catalana? <br /> Un dia, no cabent en la planície, <br /> a viure se'n pujava en les altures: <br /> en cada clot bullia algun vilatge, <br /> en cada peu de roca una masia. <br /> Eren les serres formidables ruscos <br /> a on brescada un poble gran i sobri. <br /> Avui pertot arreu se veuen runes, <br /> sols lo vent interromp l'etern silenci <br /> que umple totes les conques pirenaiques.- </p> <p>-No minva, no -lo vell Montseny respon-li-, <br /> sols minven, ai!, sa fe i sa força hercúlea. <br /> La gent qui davallà d'aqueixes cimes <br /> ara s'engolfa en la ciutat ja plena, <br /> i en los estanys les aigües se corrompen <br /> i en lo buirac les fletxes se rovellen.-</p> <p>Puigmal diu amb veu aspra: - Si no minva, <br /> doncs què s'és fet lo regne de don Jaume?<br /> Doncs què s'és fet lo Rosselló granívol, <br /> que la Cerdanya en dues migpartia? <br /> Més sortosa la túnica inconsútil <br /> de Jesucrist fou a la sort jugada! <br /> Què es féu la voladúria de ses glòries, <br /> i què es faran ses lleis i son llenguatge? <br /> Roures que tenen ja en la vella soca <br /> la feixuga destral del centralisme? <br /> Oh, Déu! La raça catalana és morta! </p> <p>–Què dius?- Montseny respon-. Mai fou tan viva, <br /> però ses mans no branden ja lo glavi <br /> sedent de sang, ni l'homicida llança, <br /> sinó les eines del treball feixugues, <br /> lo timó de la nau i el de la rella. <br /> Mai tanta vinya engarlandà amb ses toies <br /> sos puigs assolellats, ni tantes messes <br /> amb llenç d'or abrigaren la planura.<br /> Mai a sos ports volaren tants navilis <br /> com orenetes a son niu portant-li <br /> presents de tots los regnes de la terra. <br /> Jamai, jamai sos Jocs Florals sentiren <br /> de trobadors novells tanta cantúria! </p> <p>Mentre els aucells refilen en sa brosta, <br /> mentres de flors i fruita s'enjoiella, <br /> no és mort encara l'arbre de la pàtria. <br /> Si dorm a la seva ombra alguna tribu, <br /> en lloc de fer-li de fiscal, ajuda'm <br /> de tos torbs amb la veu a despertar-la.- </p> <p>Llavors a un tro respon un tro feréstec <br /> que ressona set voltes per los núvols, <br /> los cims i l'aiguavés i la planicie <br /> sotraquejant amb aspre terratrèmol. <br /> Jo em deixondí, i a ma estimada pàtria <br /> la sang vaig oferir, l'arpa i la vida, <br /> clavant mon front a terra, de vergonya <br /> de sols tenir per ella un gra d'arena.<br /> <br /> <em>Folgueroles, estiuada de1888'.</em></p> | 08083-183 | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Fou escrit l'any 1888 i està inclòs dins de la seva obra </span></span></span></span></span><em><span>Pàtria</span></em><span><span><span><span><span>, publicada el mateix any. Segons l'</span></span></span></span></span></span></span></span>assagista, traductor i crític literari Ricard Torrents, membre de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic, aquest poema<em> </em>evoca la discussió entre dos patriotes, el Puigmal i el Montseny, entre el català derrotista i el català coratjós. 'La veu <em>del Puigmal</em> era la veu del derrotisme, la del <em>Montseny </em>era més convincent per al poeta que a Folgueroles, situat entre les dues grans muntanyes, se sentia com si fos, diu, <em>un pal de telègraf a on toca l'elèctrica corrent</em> i escoltava el diàleg sobre el futur de la pàtria'. </p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1888 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||||||
| 91805 | A la Verge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-verge | <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 24-25, 32-33.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'Jo tenia cinc anys; anava a estudi<br /> en mon humil poblet de Folgueroles;<br /> de mos pobres esplets digne preludi,<br /> portava sota el braç les beceroles.<br /> <br /> Lo mestre era un vellet; sa barretina<br /> més llarga era bon tros que sa ciència,<br /> mes, quina font tan pura sa doctrina!<br /> quin mirall tan hermós sa consciència!<br /> <br /> Se sadollava d’aquesta aigua el llavi<br /> no sabent en la terra millor front,<br /> i quan tornava a casa: -De tant savi<br /> –deia a la mare-, n’hi ha cap més al món?-<br /> <br /> En sa grossa cadira de baqueta<br /> encara em sembla veure’l assentat;<br /> sa taula era coberta de baieta<br /> que em recordava la verdor del prat.<br /> <br /> La infantívola escola presidia,<br /> dins sa capella de paper tenyit,<br /> vostra imatge bellíssima, oh Maria,<br /> que havia ja a mos avis presidit.<br /> <br /> Jesús en vostra falda nos somreia,<br /> allargant-nos joiós ses blanques mans:<br /> - Ameu-la, és mare nostra-apar que ens deia -,<br /> los nois que l’aimen bé són mos germans.-<br /> <br /> A sos peus esgranàven lo rosari,<br /> l’oració de l’arcàngel repetint;<br /> i es tornava l’escola un santuari<br /> on Vós devíeu predicar sovint.<br /> <br /> Vostre mes arribà, oh dolça Maria,<br /> i ens convidà lo mestre a dur-vos flors.<br /> Com no havia de dur-li jo la mia<br /> a l’astre matinal dels meus amors?<br /> <br /> En mon roser, ai! No trobí cap rosa,<br /> sols trobí una poncella a punt d’obrir,<br /> com l’ànima d’un nin que encara closa<br /> guarda per Déu son matinal respir.<br /> <br /> Pujo al conreu que goretava el pare,<br /> hi cullo uns botons d’or; baixo al torrent<br /> on per sos tovallons ma pobra mare<br /> trobar solia lo color d’argent.<br /> <br /> Allí trobo la humil margaridoia,<br /> ullet amb què la terra mira al cel;<br /> lo trèvol del color de la lliroia,<br /> la blava jonça que és un vas de mel.<br /> <br /> Jo no havia pujat a la boscúria<br /> on riu l’ englantiner d’olor suau,<br /> safir caigut entre les neus de Núria,<br /> no havia encara vist lo lliri blau.<br /> <br /> No tenia en mon hort la satalia<br /> ni el gessamí tot estrellat de flors;<br /> jo altre jardí en la terra no sabia,<br /> que hermós trobava aquell jardí allavors!<br /> <br /> Tot mirant-me les flors, joia per joia,<br /> amb mà gelosa aní lligant lo ram<br /> del meu bateig amb una bonicoia<br /> cinta de seda amb voravius d’estam.<br /> <br /> Quan a la tarda el presentí al bon mestre,<br /> cada infantó li presentava el seu;<br /> era jo el més petit i lo menys destre:<br /> de tots los rams, fou lo pitjor lo meu.<br /> <br /> Lo vegí caure i rodolar pel sostre,<br /> mentre els altres, quiscun en son pitxer,<br /> pujaven a enremar la imatge vostra,<br /> reina gentil de mon amor primer.<br /> <br /> Vegí mes flors als peus dels que passaven<br /> donant-los amb la vida lo perfum;<br /> vegí com se marcien i esfullaven,<br /> ai!, com les trobes que ara dono a llum!<br /> <br /> Lo que plorí aquell ram fou sense mida,<br /> no em podia la mare aconhortar.<br /> Mare del cel, estrella de ma vida,<br /> vullau mes darreries acceptar.<br /> <br /> Tenia jo cinc anys, ara cinquanta,<br /> i us porto un altre ramellet de flors:<br /> deixau-les arribar a vostra planta,<br /> anc que sien més pobres que allavors.<br /> <br /> Aquelles en primícia us oferia<br /> lo meu verger, que sols per Vós florí:<br /> aquesta n’és la humil tardaneria,<br /> mes amb mon cor i tot, veu’s (e)-la aquí.<br /> <br /> Aquelles eren flors primaverenques,<br /> aqueixes, ai de mi! Són flors d’hivern;<br /> mes són per Vós, Maria, primerenques,<br /> que és mon primer amor, amor etern'.</p> | 08083-184 | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit entre finals del segle XIX i principis del segle XX, i està inclòs dins de la seva obra <em>Aires del Montseny</em></span></span></span></span><span><span><span><span><span>, publicada l'any 1901. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El poema fa referència al període d'infantesa de l'autor i a la seva etapa inicial escolar fins als deu anys a Folgueroles. En ell evoca tant la figura del seu primer mestre, Martí Safont, com la de la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||||||
| 91806 | Goigs de Sant Crescenci i Santa Verecunda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-crescenci-i-santa-verecunda | <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2018). “Uns patrons desconeguts”. <em>Festa Major de Folgueroles 2018</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> | XVIII | No es canten. | <p>'GOIGS DELS GLORIOSOS MARTIS SANT CRACENCIO Y SANTA VERECUNDA QUES Cantan y Veneran com a patrons y ad Vocats de tota la Parroquia de Santa Maria de Folgarolas BISBAT DE VICH.</p> <p>Puixs del cel taniu corona / de martiri molt fecundo; / <em>Guardaunos sempre de mal / Sant Crescencio y Verecunda</em>.</p> <p>Iove, y de pocaedad, / tant á Deu vareu amàr / que en Roma vareu deixár / lo Pare marterizat: / perque servia al senyor / ab anhelo molt profundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vent, que auia succeit / de vostre pare al martiri, / determinareu fugir / en Tibuli alguns dias: / servireu ab melodia / al Senyo que Vos alunbre: / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostra Santedat declara / aquell cas, que succei, / quant nostre mare Sagrada, / Simphorosa os adverti: / que passaseu ab Constancia / lo martiri tan fecundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vos ab vostres sis germans / tots set passareu martiri, / Instantuos molt los Tirans, / que dexasseu la fe viva: / puix que Deu vos assistia, / passareu tormecs profundos; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Lo Tira Cruel, que fou / Adriano Emparador, / volent ab vinas Instacias, / dexaseu al Criador: / vostre anhelo porfu, / al martiri tant secundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>De Tibuli naturals / fou la vostra Ascendencia, / Ciutat Noble y Principal / Com en Italia se ensenya: / sarvireu alli ab frequencia / al Senyor, que nos iocubre; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>En Tibuli lo marti i / passa Vostra cos Sagrat / quant per Sant Esteva Papa, / en Roma fou transladat: / en la Iglesia del Sant angel / haont vuy se venera y honra / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Fonch vostre sagrat martiri / segons se veu en eserit, / de la vinguda de Christo, / lo any Cent y trenta sis: / Emperador Adriano, / cruel seros iracundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostre intercessio / apar, que sens declarava, / quant al publich se posaren: / vostras reliquias Sagradas: / ab la aygua, que manaren / ab fecunditat profunda; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostras reliquias sagradas / en Folgarolas veneran, / en Roma ja dedicadas: / com en la Bulla se expresa; / de Benedicto tretze / en Santidad molt fecundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Tots los de esta Parroquia / vos veneran per Patrons, / al cansaulos del Senyor / felicitats y mols dons; / de fam, pesta y padregada / guardareu als que us honran / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Puixs son nostres advocats / en tot emparo y defensa: / guardaunos sempra de mal / Verecunda y Cresencio'.</p> | 08083-185 | Església parroquial de Santa Maria de Folgueroles | <p>Aquests goigs fan referència a uns antics sants que es veneraven a l'església parroquial de Santa Maria de Folgueroles a mitjans del segle XVIII. Segons un document datat el 20 de maig de l'any 1731 i custodiat a l'Arxiu Episcopal de Vic, el bisbe de Vic Ramon de Marimon feu entrega a Josep Raguer, rector de la parròquia folguerolenca, d'unes relíquies dels màrtirs Santa Verecunda i Sant Crescenci per a que fossin venerades pels fidels com a patrons de la parròquia. Aquestes relíquies foren portades de Roma a Folgueroles pel sr. Josep Dachs i Codina l'any 1729, tot i que no foren entregades al rector folguerolenc fins dos anys més tard. </p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91806-crecencio-verecunda-goigs-folgueroles-sxviic.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat facilitada pel sr. Xavier Roviró. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||
| 91809 | Font d'en Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-roviretes | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Pep Roviretes, el flabiolaire de Folgueroles. 100 del naixement i 25 de la mort”. <em>La Falguera</em> nº 53, p. 8-9.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font urbana situada a l’extrem de tramuntana de la plaça, davant de l’Institut Escola Mossèn Cinto. Està formada per un monòlit rectangular de pedra treballada, amb el relleu d’un personatge de perfil amb barretina i tocant el flabiol. Penjat del coll porta també el tamborí. Sota d’aquesta representació hi ha una placa rectangular gravada amb la següent inscripció: “EN HOMENATGE AL NOSTRE FLABIOLAIRE “ROVIRETES” J. VERDAGUER I PORTET / ABRIL 1995”. L’aigua brolla mitjançant una aixeta de botó metàl·lica situada sota la inscripció. El monòlit s’assenta damunt d’una plataforma de pedra rectangular que integra la pica, també rectangular i amb un desaigüe central.</span></span></span></span></p> | 08083-186 | Plaça d'en Roviretes | <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant aquesta font com la plaça on està situada estan dedicades al flabiolaire i cantant Josep Verdaguer i Portet, conegut com en “Roviretes” i símbol de la música tradicional i popular catalana. Foren inaugurades el dia de Sant Jordi de l’any 1995. Es tracta del darrer homenatge que va rebre el músic en vida, ja que morí el mes de setembre del mateix any.</span></span></span></span></p> | 41.9399200,2.3182800 | 443488 | 4643330 | 1995 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91809-img3015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91809-img3005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91809-img3009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91809-img3007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91809-img3008.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91810 | Font de la plaça de l'1 d'Octubre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-l1-doctubre | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 376.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font urbana situada a la banda de llevant de la plaça (antiga plaça de cal Rei), tocant al carrer Major i prop de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer. Està formada per una gran jardinera de planta octogonal, bastida amb lloses rectangulars de pedra unides amb anclatges metàl·lics. El broc d’on raja l’aigua està situat a la banda de ponent de la jardinera i consta d’una aixeta de botó encastada en una placa semicircular metàl·lica. L’aigua cau a l’interior d’una pica semicircular situada al nivell del sòl i formada per dues lloses de pedra. Aquesta pica està delimitada per un banc de fusta corregut i disposat el voltant de la jardinera. Tot el conjunt es troba assentat damunt d’una plataforma octogonal bastida amb lloses de pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-187 | Carrer Major | 41.9387600,2.3183800 | 443496 | 4643201 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91810-img2476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91810-img2477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91810-img2481.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||
| 91817 | Monòlit de la Ruta de la Llengua Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-ruta-de-la-llengua-catalana | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura formada per un basament cilíndric de 140 centímetres de diàmetre, bastit amb formigó i recobert amb planxa de ferro. Està gravat amb la següent inscripció: “Ruta de la llengua catalana: Organyà / Folgueroles / Montserrat / Encamp”. Damunt d’aquest basament s’assenta la representació d’un llibre mig obert de 105 centímetres de longitud, bastit amb ferro. Està format per quatre pàgines, que simbolitzen les quatre barres de la senyera. Entre aquestes pàgines sobresurt un punt de llibre d’acer gravat amb la següent inscripció: “Folgueroles / Cristal·lització de la Renaixença / Verdaguer, fundador de la literatura catalana moderna'.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-188 | Centre Cultural de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El monòlit és obra de l’artista manresà Ramon Maria Jounou i Llanas. Fou inaugurat el 18 de gener de l’any 2022 i</span></span></span><span lang='CA'> f<span><span>orma part de la Ruta de les Homilíes d'Organyà, un trajecte pels Països Catalans format per nou punts d’interès per a la història de la llengua catalana. Folgueroles forma part d’aquesta ruta pel fet de ser el poble de naixement i bressol d'infantesa i joventut de Jacint Verdaguer, poeta clau de la Renaixença catalana, considerat el creador del català literari modern.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9390500,2.3209900 | 443712 | 4643232 | 2022 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img3074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img3068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img1941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img1945.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ramon Maria Jounou i Llanas | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91818 | Monument als poetes catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-poetes-catalans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Monument commemoratiu situat a l’extrem sud-oest de la petita placeta delimitada per l’avinguda dels Poetes Catalans i els carrers de l’Onze de Setembre i de Josep Maria Casacuberta. El monument pròpiament dit està format per un petit monòlit rectangular de pedra treballada, gravat amb la següent inscripció: “MONUMENT ALS POETES CATALANS / (...) PEDRA / 13-5-1990”. Aquesta peça està inserida en el basament d’una estructura de planta circular bastida amb maons, que fa les funcions de jardinera.</span></span></span></span></p> | 08083-189 | Avinguda dels Poetes Catalans | 41.9400500,2.3161800 | 443314 | 4643346 | 1990 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91818-img3730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91818-img3740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91818-img3733.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||
| 91819 | Monument del Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-pi-de-les-tres-branques | <p><span><span><span><span lang='CA'>“Verdaguer, el símbol renovat de la pàtria”. <em>La Falguera</em> nº 40, 2014, p. 50.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Monument commemoratiu situat a la banda sud-est de l’ermita de la Mare de Déu de la Damunt, als plans de la Damunt. Està format per un total de cinc lloses de pedra de forma irregular, anclades al sòl i disposades en filera al voltant del plançó del Pi de les Tres Branques. La llosa principal, de majors dimensions que la resta, està decorada amb un medalló emblanquinat amb el bust de Jacint Verdaguer. A la part superior hi ha gravada la inscripció “LO PI DE LES TRES BRANQUES”, mentre que a la part inferior hi ha gravats dos versos del poema homònim escrit per Jacint Verdaguer l’any 1887: “PREGUEM QUE SIA AQUEIX PI / L’ARBRE SAGRAT DE LA PÀTRIA / VERDAGUER”. La resta de lloses, de tamany més petit, estan gravades amb els noms de quatre dels cims més emblemàtics de Catalunya: Canigó, Puigmal, Pedra Forca i la Pica d’Estats. A la part posterior de la llosa principal hi ha gravat el nom de l’autor de la composició, Evarist Dodas, i l’any 2011.</span></span></span></span></p> | 08083-190 | Plans de la Damunt | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest monument fa referència al Pi de les Tres Branques, símbol de la unitat dels Països Catalans. L’any 1887, Jacint Verdaguer va escriure el poema homònim després de recorre el Berguedà, elevant l’exemplar a la categoria d’arbre sagrat de la pàtria catalana. <span><span>Els propietaris del famós arbre van cedir-lo a la Unió Catalanista,i a partir de l’any 1902 (any de la mort de Verdaguer), l’arbre va ser motiu de veneració patriòtica.</span></span> El plançó de Folgueroles, procedent de l’arbre originari situat a la població de Castellar del Riu, fou plantat l’any 2014 per iniciativa de l’ANC d’ambdós municipis.</span></span></span></span></p> | 41.9438700,2.3233500 | 443912 | 4643766 | 2011 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91819-img4118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91819-img4126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91819-img4119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91819-img4136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91819-img4132.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Evarist Dodas | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||
| 91820 | Pedró de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-roca | <p><span><span><span><span lang='CA'>GIRBAU I TÀPIES, Valentí (1994). “Vida parroquial a la plana de Vic a finals del segle XVII”. <em>Analecta Sacra Tarraconensia</em>, vol. 67, núm. 2, p. 352, 353.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Pedró situat a l’extrem de llevant de la urbanització de la Roca, a la part més elevada de la mateixa, en una parcel·la emboscada. Està format per una petita creu llatina de ferro pintada de color negre i assentada damunt d’una taula rectangular de pedra. Al mateix temps, la taula està sostinguda per un pilar de pedra també.</span></span></span></span></p> | 08083-191 | Plaça del Pedró | <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons consta a la Consueta de Folgueroles datada a finals del segle XVII, passada</span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'> la Pasqua es celebraven les misses dites 'dels set goigs' i es feia una processó fins<em> </em>al pedró, on es feia la benedicció del terme. De la mateixa manera, </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>e</span><span><span lang='CA'>l Dilluns de les lletanies es celebrava una processó a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt. Després de celebrar la missa, la processó s'adreçava al 'Puig d'en Roca' i, arribant al pedró, es feia la benedicció del terme.</span></span></span></span></span></p> | 41.9424200,2.3266200 | 444182 | 4643602 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91820-img4316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91820-img4319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91820-img4322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91820-img4327.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91821 | Teixint la vida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teixint-la-vida | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Escultura situada davant de l’antiga fàbrica de Folgueroles, a la zona enjardinada que dona accés al polígon industrial del municipi. Es tracta d’una figura femenina asseguda de terracota blanca, amb un pes de 300 quilograms i assentada damunt d’un basament circular de formigó. L’escultura vol retre homenatge a les dones i, en especial, a les treballadores del tèxtil conegudes com les “fabricantes”. La mateixa ubicació de l’obra ja es prou simbòlica, davant de la fàbrica on van treballar moltes dones a partir de la dècada dels anys 50 del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08083-192 | Carrer de la Font | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta escultura és obra de l’artista Imma Solà i Arumí, i fou cedida per l’autora a l’Ajuntament de Folgueroles. Per a la creació de l’obra, l’artista es va inspirar en els seus records d’infantesa quan es passava les tardes cosint amb la seva mare i germanes. Segons l’autora, l’obra fa referència a “una dona empoderada <span>que ha teixit bona part de la seva vida, però té opció d'escollir el seu futur”<span>.</span> </span></span>Fou inaugurada el dia 8 de març de l’any 2022, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones. En aquest acte, els assitents anaven teixint amb llana vermella els voltants de l’obra, creant d’aquesta manera una teranyina que la figura esculpida tenia agafada de les mans.</span></span></span></p> | 41.9371900,2.3122300 | 442984 | 4643031 | 2022 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91821-img5265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91821-img5272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91821-img5270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91821-img5274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91821-img5276.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Imma Solà i Arumí | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91822 | Homenatge a Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-verdaguer | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Monòlit dedicat al poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, situat a l’entrada del forn Sant Jordi. Està format per un gran bloc de pedra de forma més o menys rectangular, ornamentat amb diversos motius relacionats amb el personatge. Presenta un escut de pedra amb el bust de l’autor amb barretina, una placa rectangular de metall amb una rosa, una ploma i la inscripció “Dolça Catalunya...”, i una senyera onejant. A la part inferior hi ha una placa de metall disposada a mode de cartel·la amb la inscripció “Pa i Coca del Mossèn”. Tots aquests motius estan anclats al monòlit i es repeteixen en les dues cares principals, de tal manera que són ben visibles en els dos sentits de l’avinguda de l’Atlàntida.</span></span></span></span></p> | 08083-193 | Avinguda de l'Atlàntida, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest monòlit és propietat del forn Sant Jordi de Folgueroles i fou instal·lat l’any 2003. En aquest forn és on s’elabora la coneguda Coca del Mossèn.</span></span></span></span></p> | 41.9381100,2.3182100 | 443481 | 4643129 | 2003 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91822-img6421.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91843 | Calvari de Santa Maria de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-de-santa-maria-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span></span><span lang='CA'>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 205-206.</span></span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Restes de les pintures murals que decoraven l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles. Es tracta d’un fragment de 0,84 metres d’amplada per 1,29 metres d’alçada, fet amb la tècnica de la pintura al tremp sobre una capa d’arrebossat i traslladada damunt d’un llenç per al seu transport. Es tracta d’un fragment de l’escena del Calvari, amb la figura de la Mare de Déu de cintura en amunt, vestida amb una túnica vermella, un mantell de color blanc i el cap emmarcat per una aureola de color groc. S’acompanya d’un dels travessers de la creu amb el braç de Crist clavat en ell. El fons és de color blau i l’escena està emmarcada per dues franges de color vermell i blanc.</span></span></span></span></p> | 08083-195 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest fragment ingressà al Museu Episcopal de Vic (MEV) l’any 1942 i té el número de registre 9705. Es tracta d’un tema freqüent en les pintures romàniques, tot i que el marcat caràcter popular d’aquesta obra fa que s’emmarqui dins de l’estil gòtic lineal de finals del segle XIII.</span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91843-emuseumplus-4.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l’espai web Museus en Línia. | 93 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||
| 91844 | Bressol de Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-jacint-verdaguer | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Bressol de Jacint Verdaguer i Santaló exposat dins d’una vitrina al soterrani del Museu Episcopal de Vic (MEV). Es tracta d’un bressol rectangular de caixa, bastit amb fusta de pi i amb unes mides de 0,95 metres de longitud per 0,41 metres d’amplada i 0,62 metres d’alçada. Està format per diferents peces tallades, clavades i emmetxades amb claus de ferro. Reposa damunt de dos travessers en forma de mitja lluna que en permeten el balanceig.</span></span> Presenta una ansa a cada lateral per facilitar el canvi de lloc i un capçal de perfil retallat ondulant.</span></span></span></p> | 08083-196 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest bressol va ingressar al Museu Episcopal de Vic (MEV) l’any 1914 mitjançant una donació del sr. Pere Teixidor de Folgueroles. Té el número de registre 4497. Estava destinat a ser traslladat a la Casa Museu Verdaguer amb motiu de la seva inauguració l’any 1936, però l’esclat de la guerra ho va impedir.</span></span> </span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91844-emuseumplus.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l’espai web Museus en Línia. | 119 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91867 | Gegants i capgrossos de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 156-158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació i imatges del sr. Albert Teixidó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). “En Gentil i la Flordeneu: els gegants de Folgueroles”. <em>Festa Major de Folgueroles 2014</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de figures format per una parella de gegants de grans dimensions i deu capgrossos. Els gegants s'anomenen Gentil (3,47m d'alçada i 43kg de pes) i Flordeneu (3,43m d'alçada i 41kg de pes), i representen els dos protagonistes del conegut poema <em>Canigó</em> del poeta Jacint Verdaguer. Ambdues figures foren construïdes amb cartró i van atabiades com a reis medievals, enjoiades i amb corones. Vesteixen robes de cotó estampades, amb l’escut i el nom de Folgueroles brodats al pit, i porten capes de vellut. Tenen una particularitat destacable, els seus cabells són naturals. En Gentil sosté una vara de comandament a la seva mà dreta i un pergamí enrotllat a l’esquerra, mentre que la Flordeneu sosté un ramillet de flors silvestres amb la mà dreta i un mocador de puntes amb l'esquerra. En els cercaviles, aquests gegants van acompanyats de deu capgrossos ataviats amb les seves pròpies vestidures. Aquests capgrossos són la Vella, el Noi, la Noia, el Rialler, el Sec, el Gras, el Petit, la Bruixa, el Català i en Popeye.</span></span></span></span></p> | 08083-197 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els gegants de Folgueroles foren dissenyats i construïts als tallers El ingenio, situats al barri gòtic de Barcelona. Van tenir un cost total de 78.819,80 pessetes (52.308,80 les va posar l'ajuntament i 26,510 van ser aportacions veïnals). Foren traslladats a Folgueroles per l’avi de can Manya, en Julio Morató i en Muntal, que era l’agutzil. El diumenge 14 de setembre de 1969, i dins dels actes de la festa major de Folgueroles, es va fer la seva presentació i corresponent casament, essent apadrinats pels srs. Bru de Sala (havien aportat 5000 pessetes del total recaptat pels folguerolencs). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els primers portadors foren una colla de veïns del municipi, entre els que hi havia l’Angelino Casadevall. Només sortien per la festa major. Fins a mitjans de la dècada dels 80, els portadors foren en Ramon Verdaguer de cal Guarda i els germans Pere, Julio i Ramon Morató de can Dodes. Més tard va agafar el relleu un grup de jovent del poble, que els passejaven per la festa major i feien l'acompanyament de la processó de la Mare de Déu de la Damunt. Entre finals dels anys 80 i principis dels 90 es va crear la colla gegantera, que durant un temps van passejar la parella per diferents localitats d'arreu de Catalunya, participant en diferents trobades geganteres. Durant aquesta època es construïren diversos capgrossos que acompanyen la parella. Malgrat tot, la vida d'aquesta colla va ser efímera i va acabar per desaparèixer. Actualment, els gegants de Folgueroles surten per la festa major i acompanyen la imatge de la Mare de Déu de la Damunt durant la processó organitzada per la Germandat. Encara s'hi troba algun dels components de la colla dels anys 90. Actualment, la parella es guarda dins d'unes caixes de fusta, fetes a mida durant la dècada dels 90, en un dels magatzems municipals.</span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1969 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-img-20211215-wa0012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-20220328115807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-20220328121907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-20220328122655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91867-img-20211215-wa0013.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El poema Canigó, de Jacint Verdaguer, transcorre al segle XI als Pirineus. El seu protagonista és en Gentil, fill del comte Tallaferro, que ha hagut de renunciar al seu amor per la pastora Griselda, després de ser armat cavaller a l'ermita de Sant Martí. Un dia, fent guàrdia al castell de Rial per evitar l'atac dels moros, el seu escuder li parla de les fades que habiten el Canigó, i el jove cavaller decideix anar-hi. Allà hi troba la que ell creu que és la seva estimada Griselda, tot i que en realitat es tracta de Flordeneu, la reina de les fades, que ha pres l'aparença de la pastora per seduir-lo. Durant l'absència d'en Gentil, els àrabs ataquen l'exèrcit cristià i el derroten. Quan Guifré, l'oncle del jove cavaller, el descobreix en braços de la Flordeneu, la ràbia i la ira s'apoderen d'ell i estimba el seu nebot muntanya avall. Mentre traslladen el cos d'en Gentil a l'ermita de Sant Martí, el seu pare venç els moros. Poc després, Guifré es penedeix del seu crim i, perdonat per Tallaferro, decideix fer-se monjo. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||
| 91879 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-folgueroles | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'Arxiu Municipal de Folgueroles integra el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 6653 unitats de descripció, que es tradueixen en 173 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des l’any 1826 fins a l'actualitat. La documentació està dipositada a l’edifici de l’ajuntament, a la primera planta. Aquesta informació es troba instal·lada en una sala equipada amb armaris compactes rodants, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1826), Hisenda (1722), Proveïments (1938), Serveis socials (1923), Sanitat (1883), Obres i Urbanisme (1851), Seguretat pública (1879), Serveis Militars (1811), Població (1854), Eleccions (1844), Ensenyament (1863), Cultura (1902), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1902) i Col·leccions factícies (1989). Al mateix temps, dins dels fons de l’Administració Local i al marge del fons de l’Ajuntament de Folgueroles, també s’inclou el fons del Patronat de la Casa Museu Verdaguer (1991-2007).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa als fons públics no municipals, l’arxiu també integra el fons del jutjat de pau de Folgueroles (1827). Pel que fa als fons de caire privat, destaca el fons documental de la Germandat Sindical Agrària (1951-1983), el de l’Ateneu de Folgueroles (1989-2012) i el de l’entitat Amics de Verdaguer, a partir de l’any 1874 i ingressat durant el mes de març de l’any 2022. Quant a les col·leccions que l’arxiu custodia, destaca un llibre d’albarans procedent del mas Godaiol i datat entre els anys 1566 i 1678, el fons de la Societat La Llibertat Folguerolenca (1932-1942), el de la Germandat Montepio Nostra Senyora de la Demunt (1933-1952) i el de la Cooperativa La Folgarolense (1934-1938), entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> | 08083-198 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 2 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Municipal de Folgueroles forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2006. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals, els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Folgueroles. Els ingressos a l’arxiu es van succeïnt en el temps, sobretot per les donacions d’entitats i particulars. L’any 2022 s’ha ingressat una col·lecció de fotografies dels Pastorets de Folgueroles, datades entre els anys 90 del segle XX i l’any 2004, així com el fons dels Amics de Verdaguer anteriorment mencionat. Per la seva banda, l’Ajuntament de Folgueroles també destina recursos per al manteniment i la recuperació dels documents custodiats a l’arxiu, com per exemple, la restauració del llibre d’Amillarament de Folgueroles de l’any 1851, que fou restaurat a finals del 2021.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1386.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-img1384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91879-restaurat1.jpeg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | ||||||||
| 91880 | Fons documental de la Casa Museu Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-casa-museu-verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb el poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, i custodiat a la segona planta de la Casa Museu Verdaguer. El fons <span>conté documents originals del poeta, així com d’altres relacionats amb la seva figura. Destaquen vuit cartes originals escrites pel propi Verdaguer, manuscrits inèdits del propi autor (com per exemple el poema </span><em>L’Àlbum</em>, que fou adquirit pel Patronat de la Casa Museu Verdaguer l’any 1994),<span> articles de revistes, periòdics i fulletons de l’època relacionats amb la vida i l’obra de l’autor (s’inclou <span>la sèrie d’articles de premsa <em><span>En defensa pròpia</span></em>) </span>i documentació diversa relacionada amb la seva figura. Entre aquests s’hi inclouen documents referents a la creació de la casa museu i a l'entitat fundadora, Amics de Verdaguer. Al mateix temps, el fons integra un arxiu fotogràfic que fa referència, sobretot, als actes d'homenatge a Verdaguer realitzats a Folgueroles.</span></span></span></span></span></p> | 08083-199 | Carrer Major, 7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons bibliogràfic i la col·lecció etnogràfica i artística, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. Bona part del fons documental està datat entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Molts dels documents que en formen part ingressen mitjançant donacions i aportacions personals, així com a través de subhastes i compres efectuades des del mateix organisme.</span></span></span></span></span></p> | 41.9384000,2.3168100 | 443365 | 4643163 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91880-img2280.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91881 | Fons bibliogràfic de la Casa Museu Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-casa-museu-verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Jordina Boix [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS I BUXÓ, Carme (2021). “La biblioteca de Folgueroles, una iniciativa amb 85 anys d’història”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 30-31.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons bibliogràfic especialitzat en la figura del poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de Folgueroles, i situat a la segona planta de la Casa Museu Verdaguer. Està format, aproximadament, per uns 1550 registres entre llibres, hemeroteca i material gràfic, sonor i audiovisual.<span> El fons consta d’una col·lecció de llibres antics i moderns, datats entre l’any 1860 i fins a l’actualitat, on s’hi pot trobar l’obra de Jacint Verdaguer en totes les seves edicions i els treballs d’estudi i divulgació que s’han anat succeint al llarg del temps. En destaquen algunes </span>primeres edicions amb enquadernacions singulars i pertanyents a sèries numerades, algunes de les quals estan incloses dins de la col·lecció permanent de la Casa Museu Verdaguer. Al mateix temps, també cal incloure q<span>uatre fons bibliogràfics cedits per particulars, entre els que destaca el Fons Madrenas. Es tracta de la col·lecció particular del sr. Joan Lluís Madrenas de Folgueroles, ingressada l’any 2020 i documentada el 2021. Està formada per un total aproximat de 450 volums </span></span></span><span lang='CA'>entre llibres, revistes i documents vinculats a la figura, l’obra i el període històric i artístic de Jacint Verdaguer. En destaquen les traduccions de l’obra (castellà, eusquera, alemany, anglès, francès i italià), llibres signats i dedicats pel mateix autor, edicions crítiques i estudis sobre l’obra del poeta, així com alguns volums d’altres autors coetanis de Verdaguer i altres personalitats dels segles XIX i XX.</span></span></span></span></p> | 08083-200 | Carrer major, 7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons bibliogràfic de la Casa Museu Verdaguer, <span>conjuntament amb el fons documental i la col·lecció etnogràfica i artística, configuren el fons de la Casa Museu Verdaguer. </span>La primera iniciativa de crear una biblioteca a Folgueroles data de l’any 1936, tot i que l’esclat de la guerra Civil ho va aturar. El projecte no es reprèn fins l’any 1945, quan es prepara una sala a l’actual Centre Cultural de Folgueroles (antic ajuntament), equipada amb la col·lecció verdagueriana que l’Ajuntament de Folgueroles tenia en dipòsit (llibres escrits en castellà de temàtica religiosa i política, entre d’altres). La col·lecció es completa amb la compra d’una quarantena de volums de l’obra de Verdaguer, editats per la Llibreria Catalònia. Finalment l’any 1968, amb la inauguració de la Casa Museu Verdaguer, la biblioteca passa a instal·lar-se a l’actual edifici, gestionada per l’entitat Amics de Verdaguer i situada a la planta baixa del mateix. Un cop finalitzades les reformes efectuades a l’edifici durant els anys 80, la biblioteca és traslladada a la segona planta de la construcció. En l’actualitat, e<span>l fons bibliogràfic</span> ha estat digitalitzat durant mes de març de l’any 2020, mitjançant la posada en línia del catàleg bibliogràfic. S’hi poden consultar més de 900 volums del total que integra el fons.</span></span></span></span></p> | 41.9384000,2.3168100 | 443365 | 4643163 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91881-img6532.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-01 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 | |||||||
| 91883 | Fons documental de Folgueroles a l’arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-del-grup-de-recerca-folklorica-dosona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCÍA HERMOSILLA, Carles (2013). “Caçadors de converses. El Grup de Recerca Folklòrica d’Osona”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 171, p. 34-50.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb el patrimoni immaterial de Folgueroles, recopilat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) i situat als pisos superiors de can Joan. Es tracta d’un fons centrat en la catalogació de la tradició oral del municipi, mitjançant l’enregistrament d’entrevistes<span> efectuades a la població folguerolenca (particulars, representants d’entitats...). Aquests enregistraments, efectuats en cintes magnetofòniques en suport cassete i DAT, estan catalogats en forma de sumaris independents per a cada entrevista, amb les dades de l’informant, la data i una breu descripció del contingut. La major part del fons fou documentat entre els anys 1987 i 1990, i aplega, entre d’altres, narracions, cançons, llegendes, contes, costums, creences, remeis, festes... Entre d’altres hi ha diversos enregistraments de les Caramelles de Folgueroles, del corrandista Josep Casadevall “Carolino”, del flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”, de la Festa Verdaguer i els seus balls... Al mateix temps, el fons també integra diverses publicacions relacionades amb la població, fotografies, articles de premsa, la revista local <em>La Falguera</em>, programes de la Festa Major de Folgueroles, goigs relacionats amb els temples religiosos del municipi, etc. </span></span></span></span></span></p> | 08083-201 | Carrer Major, 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) és una entitat cultural creada a finals de l’any <span><span>1980, amb seu a Folgueroles. Des dels seus inicis ha desenvolupat</span></span> un treball de recerca, estudi i investigació del folklore, en relació a la cultura popular i tradicional de Catalunya, i en especial pel que fa a la vessant de la transmissió oral. L’entitat custodia l’arxiu més exhaustiu que s’ha dut a terme en una comarca catalana (Osona), sobre elements relacionats amb la tradició oral. </span></span></span></span></span></p> | 41.9382700,2.3166300 | 443350 | 4643148 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91883-img1836.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-04 04:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml