Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91884 | Fons documental d’en Roviretes a l’arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-den-roviretes-a-larxiu-del-grup-de-recerca-folklorica-dosona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 01-04-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Pep Roviretes, el flabiolaire de Folgueroles. 100 del naixement i 25 de la mort”. <em>La Falguera</em> nº 53, p. 9.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fons documental relacionat amb </span><span lang='CA'>el flabiolaire Josep Verdaguer i Portet, conegut com en <em>Roviretes</em> o en <em>Pep Roviretes</em>, i considerat un dels millors instrumentistes de música tradicional catalana que han existit. Aquest fons,</span><span lang='CA'> recopilat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) i situat als pisos superiors de can Joan, aplega documentació diversa relacionada amb aquest personatge: publicacions dedicades a la seva figura, fotografies, articles de premsa, així com una llibreta amb anotacions personals del propi músic. El fons es completa amb la catalogació de bona part de les peces que interpretava i diverses gravacions i enregistraments de les seves actuacions.</span></span></span></span></p> | 08083-202 | Carrer Major, 5 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Josep Verdaguer i Portet va néixer al mas Roviretes de Savassona l’any 1920. De ben petit va apendre a tocar el flabiol de la mà del seu pare i d’en Ventura de Viladrau, amic de la família. Va tocar en diverses festes locals de la zona de les Guilleries del 1935 al 1937, fins que va marxar a la guerra. Un cop tornat va rependre la seva activitat com a músic. Es va casar l’any 1952, instal·lant-se a Folgueroles. L’any 1960, amb la despoblació de les Guilleries, pràcticament va deixar de tocar (només ho feia per les caramelles de Folgueroles i a nivell particular). Tot i això, l’any 1982 hi va tornar per la insistència dels organitzadors de trobades de músics tradicionals, que van saber de la seva existència a partir d'un treball elaborat pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. A partir d’aquest moment, la seva activitat musical s’intensificà, arribant a ser reconegut tant a dins com a fora de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.9382700,2.3166300 | 443350 | 4643148 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91884-img5887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91884-img5889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91884-img5890.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 91886 | Fons documental de Folgueroles a l’Arxiu Comarcal d’Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-folgueroles-a-larxiu-comarcal-dosona | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fons documental de Folgueroles custodiat a l'Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS). La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XIV i XX. Es tracta d'un total de 23 fons documentals, d’entre els que destaquen el de l’Hospital de la Santa Creu (ACOS80-23), amb documentació diversa relacionada amb Folgueroles i datada entre els segles XIV i XIX, el de la Col·lecció de Fotografia Històrica de l’Ajuntament de Vic (ACOS80-59), amb una trentena d’imatges datades entre principis i mitjans del segle XX, o el de Joan Pietx, on s’inclouen diverses imatges del funeral de Jacint Verdaguer a Folgueroles l’any 1902, entre d’altres. En general, entre la documentació escrita hi ha escriptures, rebuts, capítols matrimonials, processos judicials, àpoques, establiments i vendes de terres i masos, etc. Pel que fa a la documentació gràfica hi ha fotografies en paper en blanc i negre/color, programes de les festes majors i dels aplecs celebrats al municipi, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> | 08083-204 | Arxiu Comarcal d'Osona. Carrer de l'Era d'en Sellés, 6, 08500 Vic | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-imatge-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-imatge-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91886-descarga.png | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web Arxius en Línia. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||||
| 91898 | Processó d’acompanyament de la Mare de Déu de la Damunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-dacompanyament-de-la-mare-de-deu-de-la-damunt | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 188-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Associació Social Cultural Ntra. Sra. de la Demunt”. <em>La Falguera</em> nº 32, 2010, p. 37.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>CARARACH, Bruna (2022). “La festa del carrer Nou i la Rambla”. <em>La Falguera</em> nº 56, p. 35-36.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 28-03-2022].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“La Germandat. El Montepio de Nostra Senyora de la Damunt”. <em>La Falguera</em> nº 27, 2007, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 246, 296-297.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LA JUNTA (2015). “La processó de la Mare de Déu de la Damunt”. <em>La Falguera</em> nº 43, p. 42.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>XUTGLÀ I CASADEVALL, Montserrat (1992). “La Festa Major de Folgueroles”. <em>Festa Major de Folgueroles 1992</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Tradicional processó celebrada el segon diumenge de setembre, dins dels actes de la Festa Major de Folgueroles. La processó s’inicia a can Saperas, situada al número 40 del carrer Nou. La imatge de la Mare de Déu de la Damunt és transportada des de la seva ermita fins a aquesta casa, el dia abans o el mateix dia de la processó pel matí. En el vestíbul d’aquest edifici, un grup de socis de l’Associació Social Cultural</span><span lang='CA'><span> de Nostra Senyora de la Damunt, coneguda pels folguerolencs com la Germandat i organitzadors de l’acte, engalanen el tabernacle de la imatge per a l’acte. La comitiva surt en processó pels carrers que envolten l’església parroquial de Santa Maria (un any pel carrer Nou i l’altre pel carrer de la Rambla) fins a l’arribada al temple. L’ordre de la comitiva és el següent: al capdavant hi van els Gegants de Folgueroles seguits per una orquestra, els abanderats (tradicionalment una creu portada per escolans), les autoritats eclesiàstiques (encapçalades pel rector de la parròquia), el tabernacle amb la imatge de la marededéu portada pels membres de la junta de l’associació, les autoritats civils (encapçalades per l’alcalde) i, tancant la comitiva, tothom que hi vulgui participar. Un cop a l’església es celebra una missa solemne i es canten els goigs de la Mare de Déu de la Damunt. L’endemà pel matí, la imatge és retornada a la seva ermita amb una processó menys lluïda, però força emotiva.</span></span></span></span></span></p> | 08083-205 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament, la festa de la Mare de Déu de la Damunt es celebrava el dia 8 de setembre (o el diumenge més pròxim a aquesta data), diada de les marededéus trobades. Segons la Consueta de Folgueroles de l’any 1883, els actes es desenvolupaven a l’ermita dedicada a la verge. S’hi feia una missa major, el res del rosari amb música, explicació dels misteris i sermó. Durant el primer terç del segle XX, abans de l’esclat de la guerra Civil espanyola (1936-1939), la festa es celebrava el segon diumenge de setembre amb una missa a l’ermita de la Damunt, el res del rosari i el cant del Trisagi i dels goigs dedicats a la marededéu. Després de la guerra, la festa de la Mare de Déu de la Damunt es va continuar celebrant el segon diumenge de setembre, tot i que amb alguns canvis: es celebraria conjuntament amb la festa de la Germandat, que fins aquell moment es celebrava pel mes d’abril, i la imatge de la Mare de Déu de la Damunt seria traslladada en processó des de la seva ermita fins a l’església parroquial de Santa Maria, on es celebrava una missa solemne. Des d’aquest moment, doncs, la festa de la Mare de Déu de la Damunt a la seva ermita es va deixar de fer, quedant absorbida per la festa de la Germandat. A principis de la dècada dels anys 60, la imatge era portada al temple parroquial i retornada a l’ermita de la Damunt el mateix dia. La processó anava acompanyada de música i, durant el retorn, es resava el rosari. Un cop a la seva ermita es feia el besamans i es cantaven els goigs. Amb el trasllat de la Festa Major de Folgueroles al segon diumenge de setembre, la festa de la Germandat i la processó de la Mare de Déu de la Damunt quedaren integrades dins dels seus actes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La processó està organitzada per l’Associació Social Cultural</span><span lang='CA'><span> de Nostra Senyora de la Damunt (la Germandat), una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1883, que té per objectiu ajudar als seus socis (només folguerolencs) davant la necessitat d’assistència mèdica.</span></span></span></span></span></p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91898-faju20210912-547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91898-faju20210912-554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91898-faju20210912-551.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 91899 | Passant dels Tonis de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passant-dels-tonis-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>LA JUNTA (2019). “El Passant dels Tonis, amb animals o patinets elèctrics?”. <em>La Falguera</em> nº 51, p. 20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 283-284.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Onzè passant dels Tres Tombs a Folgueroles 2003-2013?”. <em>La Falguera</em> nº 36, 2012, p. 40-42.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Festa popular relacionada amb la festivitat de sant Antoni Abat (17 de gener), patró dels traginers i dels animals domèstics i de peu rodó (cavalls, ases i mules). L'acte, que es celebra un diumenge proper al dia de la festivitat, consisteix en una passada per diversos carrers de la població, on desfilen els animals de peu rodó tirant de carruatges, carros i carretes. El passant s’inicia a l’alçada del polígon industrial de Folgueroles i es fan tres benediccions: davant de l’església parroquial de Santa Maria, a la plaça de la Ricardera i al carrer de la Font. </span></span><span lang='CA'><span>La festa està organitzada per l'Associació Hípica dels Tonis de Folgueroles, amb la col·laboració de l'ajuntament del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-206 | Nucli urbà de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa dels Tonis és el nom amb el que es coneix la festivitat dels Tres Tombs a la comarca d’Osona. Aquesta festa era molt celebrada a Folgueroles degut als seus orígens agrícoles. Segons consta a la Consueta de Folgueroles de l’any 1857, i al marge de la missa en honor a sant Antoni, els tres llocs de benedicció eren els mateixos que en l’actualitat. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, la festa era molt lluïda i incloïa sardanes i ball (si s’esqueia en diumenge). En algunes edicions es feien curses de cavalls i de burros, i s’anava des del capdamunt de la Rambla fins a Puigtinyòs. A partir dels anys 60 però, la festa va pràcticament desaparèixer (només es beneïa els animals a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i a la Ricardera). Es tornà a recuperar l’any 2003, incloent-hi la benedicció al carrer de la Font. L’any 2005 es va constituïr l’Associació Hípica dels Tonis de Folgueroles, sorgida de la comissió organitzada l’any 2002 per a recuperar la festa. </span></span><span lang='CA'>L’any 2021, la festa no es va poder celebrar per causa de la pandèmia de Covid-19.</span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3188600 | 443535 | 4643191 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91899-tonis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91899-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91899-tonis1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’activitat: Festa dels Tonis de Folgueroles, Passant dels Tres Tombs. Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 91900 | Plantada de l’Arbre de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-de-larbre-de-maig | <p><span><span><span><span lang='CA'>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU DE CATALUNYA (2010). <em>Festa de l’Arbre de Maig de Folgueroles. Memòria documentada sobre la història, característiques actuals, elements i implantació de la festa</em>. Consultat des de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Cinto; ROVIRÓ, Xavier (2016). “L’arbre de maig”. <em>La Falguera</em> nº 44, p. 20-22.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La Plantada de l’Arbre de Maig és un dels actes més destacats de la Festa Verdaguer, que es celebra anualment durant la segona quinzena del mes de maig a Folgueroles per commemorar l’aniversari del naixement del poeta Jacint Verdaguer, fill il·lustre de la població. Els participants en l’acte, tant adults com infants, formen una comitiva encapçalada per un grup de músics que toquen el flabiol i el tamborí, amenitzant el camí cap a la recerca de l’arbre, que es situa a l’espai de la Font Trobada (de propietat municipal) i ha estat seleccionat prèviament. L’arbre escollit és sempre un pollancre, ja que creixen amb facilitat a la zona, i es talla de manera tradicional, és a dir, amb la força dels braços i una destral. Un cop tombat se li tallen les branques deixant el tronc central despullat i, acte seguit, és transportat pels infants fins a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, amb l’ajuda dels participants adults. Agrupats per parelles, cada membre agafa un extrem del pal que, disposat de manera transversal, ajuda a transportar el maig i és utilitzat posteriorment en els ballets de Folgueroles. Un cop a la plaça, el pollancre s’estén a terra per treure-li l’escorça, deixant d’aquesta manera el tronc fi i lliscant. Es lliguen unes cordes a l’arbre i s’adreça amb força fins a encaixar-lo dins d’un forat que ja està fet expressament per a l’ocasió. Aquest forat està situat entre la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria i el Pedró de Mossèn Cinto. Una vegada està enlairat i equilibrat es lliga i decora amb guirnaldes. El maig roman a la plaça durant tota l’edició de la Festa Verdaguer, presidint les diverses activitats que es desenvolupen al seu voltant durant aquests dies (ballets...). </span></span></span></span></span></p> | 08083-207 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La Plantada de l’Arbre de Maig és una iniciativa promoguda per la junta de l’associació Amics de Verdaguer, davant la necessitat de trobar un element natural que marqués l’inici i el final de la Festa Verdaguer. La intenció era recordar el valor simbòlic de l’arbre, tal i com era tradicional en llocs de muntanya, i fomentar l’obra de Jacint Verdaguer (es tracta d’un arbre que es posava a les festes majors pirinenques i que Verdaguer recull en la seva obra). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La primera vegada que es plantà un arbre a la plaça fou l’any 1985. Aquell any, el flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes” va regalar un pi roig per la festa que fou portat en un camió des del bosc. Se li van tallar les branques, es va pelar l’escorça i es va plantar dins d’un bidó de llauna ple de grava situat entre l’església i el Pedró. A partir de l’any 1986, i de manera rotativa durant diverses edicions, els propietaris de pollancredes dels voltants del Folgueroles van cedir anualment un pollancre per poder fer la celebració (la Sala, Serrabou, la Codina i la Fàbrica). Des del 1986 al 1991, al peu del maig s’hi feia l’homenatge dels folguerolencs que ho desitgessin a Verdaguer. Entre d’altres destaquen les intervencions amb flabiol d’en Roviretes, les corrandes d’en Carolino, les poesies d’en Peret Perança, els parlaments de la Mercè Torrents, les cançons d’en Jaume Arnella... Durant les primeres edicions també s’instaurà el costum de penjar-hi fuets al capdamunt amb unes corrioles, amb la intenció que tothom qui ho volgués es podia enfilar pel tronc amb la intenció d’obtenir la recompensa. Al mateix temps, una de les condicions indispensables relacionada amb l’acció de tallar l’arbre és que, algunes setmanes abans, es plantin plançons de pollancre en el mateix indret de la Font Trobada on s’ha tallat el maig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2010, la Plantada de l’Arbre de Maig de Folgueroles fou declarada festa popular d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2021, dins dels actes de la Festa Verdaguer, es va realitzar una exposició fotogràfica amb imatges de l’Arbre de Maig dedicada a la memòria del sr. Àngel de can Fócs, un dels artífexs d’aquesta celebració des dels seus inicis.</span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3188600 | 443535 | 4643191 | 1985 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-arbre-de-maig.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-festa-de-l-arbre-de-maig-2010largest-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-festa-de-l-arbre-de-maig-2010largest.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91900-festa-de-l-arbre-de-maig-2010largest-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Festa d'interès | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Folgueroles i extretes de l'espai web del Patrimoni Festiu de Catalunya. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2210 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 91901 | Ballet de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 146, 151.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 257-258, 286, 288, 303-306.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA, Joan (2011). “Fa 40 anys que teníem 20 anys”. <em>La Falguera</em> nº 34, p. 58-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA, Joan (2021a). “El fruit de les camalleres de Joventut Verdaguer”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Ballet de Folgueroles o ball de Muntanya és la dansa més emblemàtica dels folguerolencs i</span><span lang='CA'> el plat fort del grup de danses que es ballen dins dels actes de la Festa Verdaguer. Aquesta dansa es balla el diumenge més proper al dia 17 de maig, data de naixement del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, fill il·lustre de la població. El ball s’inicia amb el <em>Galop d’entrada</em>, una marxa de ritme ràpid que dóna pas al grup de balladors, que es situen en una filera de vuit parelles envoltada pel públic assitent. Les quatre parts melòdiques que conformen la versió que es balla actualment responen a sardanes curtes independents, datades probablement a finals del segle XVIII. La part més destacable de la dansa és la darrera, quan els balladors formen les quatre torres finals. Cada torre està formada per dues parelles mixtes, que mantenen les noies alçades quanta més estona millor. Amb els ànims i la complicitat del públic, la torre que es manté més estona alçada és la guanyadora. Aquesta dansa es balla al so del flabiol i el tamborí.</span></span></span></span></span></p> | 08083-208 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, aquesta dansa es ballava per Carnestoltes. Tot i que en l’actualitat no se sol cantar, les diferents versions recollides de la lletra que acompanyava la melodia confirmen que es tracta d’una dansa carnavalesca. A principis del segle XX, la dansa anava acompanyada amb la interpretació de flabiol i bombo redoblant i era coneguda com “El Truità”. A vegades també intervenia la cornamusa. Durant els anys 20, en Ventura de Viladrau (Bonaventura Gili, de Sant Julià de Vilatorta) tocava el flabiol i el bombo, mentre que en Quel del Pou (Miquel Rodríguez, de Folgueroles) tocava la cornamusa. Existeix una certa controvèrsia respecte a la melodia i el lloc on es ballava aquesta dansa, pel que fa a les informacions recollides pel folklorista català Joan Amades en els seves obres i les aportacions orals transmeses pel flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”. Després d’un temps sense ballar-la, la Joventut Verdaguer (secció juvenil de l’entitat Amics de Verdaguer) la va recuperar durant les caramelles organitzades per ells mateixos l’any 1971, amb l’ajuda del sr. Joan Presseguer, de l’Esbart de Taradell, i del mateix Roviretes. Aquell mateix any es van tornar a interpretar a la Pista Municipal d’Esports, en una vetllada de danses protagonitzada per l’Esbart Manresà en honor a Jacint Verdaguer, i posteriorment per la Festa Major del mateix any. A partir d’aquest moment, els Amics de Verdaguer van incloure la dansa dins del programa d’actes anual de la Festa Verdaguer. </span></span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3188600 | 443535 | 4643191 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91901-1438068351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91901-ballet-folgueroles-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: Ball o Ballet de Muntanya. Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 91902 | La Turinesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-turinesa | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 286, 306.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Turinesa és una </span><span lang='CA'>de les danses que es ballen dins dels actes de la Festa Verdaguer. Es balla el diumenge més proper al dia 17 de maig, data de naixement del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, fill il·lustre de la població. </span><span lang='CA'>Es tracta d’una dansa senzilla i participativa, que es balla en parelles. Els balladors formen una llarga filera seguint uns passos al ritme d’un vals lent. S’agafen de les mans i enlairen els braços formant un passadís a mode de túnel. La primera parella va desfent la filera passant per sota del túnel fins a la darrera posició, i així successivament. En arribar a la darrera posició, la parella es separa i cada membre va a buscar algú del públic per que s’afegeixi a la dansa. La dansa s’acaba quan els flabiolaires deixen de tocar la melodia.</span></span></span></span></p> | 08083-209 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el flabiolaire Josep Verdaguer “Roviretes”, aquesta dansa es ballava per Carnestoltes a Folgueroles i es solia tocar amb flabiol i cornamusa. Hi ha constància de dues melodies força semblants que es ballen amb la mateixa coreografia.</span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3188600 | 443535 | 4643191 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91902-ballet-i-altres-danses100.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: la Torinesa, la Tolinesa, la Ratolinesa. La imatge ha estat facilitada per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92082 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 65, 370-371.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2001). “Els rastells de Folgueroles”. <em>Festa Major de Folgueroles 2001</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2007). “Els rastells de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 27, p. 12.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Font aïllada situada a la riba de tramuntana del torrent de les Valls, entre els termes municipals de Folgueroles i Tavèrnoles. S’hi accedeix mitjançant un estret corriol d’uns 60 metres de longitud que s’inicia al costat de la carretera, i que està senyalitzat. La font queda amagada per una gran llosa de pedra que li dona aixopluc, formant una petita bauma. Presenta un gran broc metàl·lic per on raja l’aigua, encastat a la roca natural de la zona i que ha estat arranjat recentment. L’aigua cau a l’interior d’un petit clot format amb pedra i desaigua cap al torrent. Normalment, aquesta font sempre raja.</span></span></span></span></span></p> | 08083-210 | Torrent de les Valls | 41.9369400,2.3451800 | 445716 | 4642982 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92082-img5517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92082-img5532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92082-img5518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92082-img5520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92082-img5521.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: font de la Bauma. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 92083 | Font dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pescadors | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 372-373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Font aïllada situada a la riba de migdia del torrent de Folgueroles, al costat de l’aiguabarreig amb el torrent del Lledoner, a la banda de migdia de les hortes de Folgueroles. Està formada per un gran bloc de pedra desbastat i de forma apuntada, anclat a la riba del torrent de Folgueroles. Presenta una aixeta de polsador a la part inferior i una inscripció gravada a la cara frontal i pintada de color vermell: “FONT DELS PESCADORS / A LA BONA MEMORIA D’EN EMILI FONT I CODONY / INQUIET FOLGUEROLENC I HOME / DE BÉ QUE SEMPRE FEU POBLE / EN ELS SEUS ACTES I EN LES / SEVES AFECCIONS / 8-9-1990”. L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta rectangular, que presenta un desaigüe circular connectat amb un canal excavat al sòl i que desemboca al torrent. L’aigua és clorada i procedeix de la xarxa pública. </span></span></span></span></span></p> | 08083-211 | Torrent del Lledoner-Torrent de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està dedicada al sr. Emili Font i Codony, que sempre es feu càrrec del torrent i dels seus voltants. Quan va morir se li va dedicar aquesta font.</span></span></span></span></p> | 41.9366500,2.3190900 | 443553 | 4642967 | 1990 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1679.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img1665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img6855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img6853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92083-img6857.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92084 | Font de la Burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-burra | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 374-375.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Coberta per l'abundant vegetació que creix a la zona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada a la riba de ponent del torrent, sota del primer camp del camí de Sant Jordi, prop del pont del Molí. La font està completament coberta per l’abundant vegetació que cobreix la zona. Està formada per una caseta de planta rectangular, encastada al talús del terreny i bastida amb pedra desbastada disposada de forma regular. Presenta una gran llosa plana com a coberta i una obertura d’arc apuntat bastida amb pedra disposada a sardinell. Aquesta obertura està tancada amb una portella de ferro que integra una balda com a sistema de tancament. </span></span></span></span></p> | 08083-212 | Torrent de Folgueroles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La font era utilitzada pels hortolans que treballaven a la zona per fer-se passar la set i fer un descans.</span></span></span></span></span></p> | 41.9408500,2.3115200 | 442929 | 4643438 | 08083 | Folgueroles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92084-img6322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92084-img6327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92084-img6326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92084-img6330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92084-img6333.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92085 | Font dels Pecats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pecats | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 376-377.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Programa de millora de Fonts i basses de l’Espai Natural Guilleries-Savassona”. <em>La Falguera</em> nº 30, 2009, p. 22.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta de vegetació, sense localitzar el broc | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Font aïllada</span><span lang='CA'> situada sota el pla de les Cabres, a la riba de migdia del torrent, en una zona boscosa. Es tracta d’una deu natural que <span>emana del marge rocós de la zona i presenta un petit mur bastit amb pedra que la delimita. Està força coberta per l’abundant vegetació que cobreix la zona, impedint veure el possible broc per on raja l’aigua. Està integrada dins de l’itinerari del torrent del Lledoner i compta amb una moderna passera per creuar el torrent i unes escales bastides amb pedra que donen accés a la font. S’observen les restes d’una taula de fusta malmesa i diversos seients fets amb troncs tallats. També hi ha una petita basseta rectangular excavada al sòl del paratge, davant de la font.</span></span></span></span></span></p> | 08083-213 | Torrent del Lledoner | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La font és coneguda amb aquest nom per ser un paratge molt amagat on anaven les parelles del poble a festejar. El mes d’abril de l’any 2009, la font fou objecte d’unes intervencions de restauració dins del “Programa de millora de fonts i basses”, promogut pel Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aquestes intervencions consistiren </span><span lang='CA'>tant a la millora de la surgència i dels sistemes de recollida i desguàs de l’aigua, com a la millora dels seus entorns.</span></span></span></span></span></p> | 41.9336600,2.3211200 | 443718 | 4642633 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92085-img4983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92085-img4985.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92085-img4989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92085-img4997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92085-img4977.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92086 | Font de cal Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-guarda | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 376-377.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>“Programa de millora de Fonts i basses de l’Espai Natural Guilleries-Savassona”. <em>La Falguera</em> nº 30, 2009, p. 22.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Deu natural situada sota el pla de les Cabres, a la riba de migdia del torrent i prop del seu naixement, en una zona boscosa. Està formada per un mur rectangular encastat al talús del terreny, bastit amb pedra sense treballar disposada regularment i rematat amb una filera de maons plans. Al bell mig de l’estructura hi ha un coronament semicircular bastit amb maons. L’aigua brolla a través d’una aixeta metàl·lica situada a la part inferior del mur i cau damunt d’un dels afloraments rocosos de la zona. El mur presenta dos contraforts esglaonats situats als laterals, que fan de respatllers de dos bancs correguts que delimiten la font pròpiament dita. Aquestes estructures estan bastides en pedra sense treballar disposada de forma regular i coronades amb lloses planes.</span></span></span></span></p> | 08083-214 | Torrent del Lledoner | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La font era utilitzada pels masovers de cal Guarda per anar a buscar-hi l’aigua. El mes d’abril de l’any 2009 fou objecte d’unes intervencions de restauració dins del “Programa de millora de fonts i basses”, promogut pel Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aquestes intervencions, de caire complementari, consistiren en treballs de desbrossament de l’entorn i els accessos, </span><span lang='CA'>neteja i impermeabilització parcial del dipòsit de recollida, construcció de passos amb pedra per sobre dels recs i canvi de l’aixeta.</span></span></span></span></span></p> | 41.9331000,2.3222600 | 443812 | 4642571 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92086-img4960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92086-img4964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92086-img4965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92086-img4967.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92086-img4975.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92087 | Font del pla de la Damunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-la-damunt | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 376-377.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada al bell mig del pla de la Damunt, davant de la façana principal de l’ermita, sota d’un roure i coberta d’heura. Està formada per un mur de planta semicircular, bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada regularment i assentat damunt d’una plataforma de pedra. Presenta una placa rectangular de pedra delimitada ams dues lloses planes i gravada amb un dels versos del poema <em>L’Arpa</em>, obra del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer: “DAMUNT DEL MEU POBLET HI HA UNA CAPELLA / D’UNA ROUREDA SECULAR VOLTADA / ÉS SON ALTAR EL TRONO D’UNA VERGE / D’AQUELLA RODALIA SOBIRANA... / “L’ARPA” / JACINT VERDAGUER”. L’aigua emana d’una aixeta de botó metàl·lica encastada al mur i cau a l’interior d’una pica rectangular inserida en un petit muret semicircular bastit en pedra. Aquest mur compta amb dos petits seients situats als laterals i està rematat amb lloses de pedra planes. L’aigua de la font procedeix de la xarxa pública.</span></span></span></span></p> | 08083-215 | Pla de la Damunt | 41.9444900,2.3227300 | 443861 | 4643835 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92087-img4094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92087-img4095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92087-img4098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92087-img4099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92087-img4100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92087-img4102.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: font de la Damunt. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 92088 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 372-373.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 93, 94, 96, 101-103.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Arranjaments moderns i abundant vegetació | <p><span lang='CA'><span><span>Font aïllada situada en un dels marges </span></span></span><span lang='CA'><span><span>que formen els camps i els horts de la Sala, arrecerada sota d’un gros pi i envoltada de vegetació. S’hi accedeix per un estret corriol que neix al sender SL-C 122 i travessa els horts. Està formada per un mur horitzontal encastat en un talús del terreny, bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada en filades. Presenta dos brocs metàl·lics per on brolla l’aigua, disposats a dos nivells i encastats en una llosa de pedra plana integrada al mur. S’observen diversos arranjaments efectuats amb morter, un d’ells gravat amb l’any 1994. L’aigua cau a l’interior d’una pica rectangular excavada al sòl rocós de la zona. Al seu costat, i adossat al mur, hi ha un petit banc bastit amb lloses de pedra. En l’actualitat, la font està connectada a la xarxa pública.</span></span></span></p> | 08083-216 | Hortes de la Sala | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La font del Molí forma part de les hortes de la Sala, que en l’actualitat ocupen el marge dret del torrent de Folgueroles, des de la capçalera del Pantà fins a l’alçada de la masia de la Sala. Aquesta font ja era coneguda a l’edat mitjana i rep el nom del Molí pel fet d’estar molt a prop d’un antic molí fariner que era propietat del mas la Sala i que actualment ha desaparegut (de fet, al segle XVIII ja estava en runes). Pel que fa a les hortes, i més concretament a la denominada Horta del Molí, cal dir que estava situada a tocar del torrent, on hi havia les restes del molí i que fou parcel·lada per arrendar durant el primer terç del segle XVIII.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’aigua de la font era molt apreciada per a l’aparell digestiu i era freqüentada tant per la gent del poble com per la resta de la comarca.</span></span></span></span></span></p> | 41.9369000,2.3219400 | 443789 | 4642993 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92088-img4908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92088-img4910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92088-img4911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92088-img4916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92088-img4925.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: font del Pi. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92089 | Font de l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamat | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 374-375.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xevi (1997). “De la creu de Didorta a la font de l’Amat”. <em>Festa Major de Folgueroles 1997</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Normalment coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada a la riba de ponent del torrent de Folgueroles, a la part inferior dels camps de Didorta, normalment amagada per l’abundant vegetació que cobreix la zona. Presenta una planta en forma d’L, delimitada per la pròpia roca del terreny i rematada amb lloses planes de pedra. Està formada per una pica rectangular excavada a la roca i una aixeta de ferro forjat i coure encastada en una de les lloses de l’estructura. L’aigua sobrant circula fins al torrent mitjançant un canal excavat al sòl. En l’actualitat, la font raja poc i s’asseca sovint.</span></span></span></span></p> | 08083-217 | Torrent de Folgueroles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta font era molt concorreguda per les famílies de Folgueroles. Es tracta d’un lloc fresc i ombrívol ideal per passar una tarda en família donada la proximitat amb el gorg del Gelabert, que permetia el bany. Hi havia la creença que l’aigua d’aquesta font era molt bona pel mal de ronyons. Tenia una bonica aixeta de ferro forjat que va desaparèixer. El nom de la font prové de l’antiga masia de l’Amat, </span><span lang='CA'>que estava situada prop seu i fou enderrocada.</span></span></span></span></span></p> | 41.9472200,2.3071500 | 442572 | 4644148 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92089-1010158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92089-img4417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92089-img4418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92089-img4421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92089-img4425.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92090 | Font de Puigsec Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigsec-nou | <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada sota la masia del Puigsec Nou, a la riba de llevant del torrent, prop del camí ral de Vic a Olot en direcció a Tavèrnoles. Està formada per una caseta de planta quadrada, amb la coberta de pedra de quatre vessants i un ràfec de pedra motllurat disposat a tot el perímetre de la construcció. Presenta dues obertures rectangulars amb els ampits de pedra: una finestra simple al parament sud-oest i un accés de majors dimensions a la façana nord-est. Aquesta obertura està tancada amb una portella de ferro. La construcció està bastida amb pedra sense treballar disposada regularment, amb els paraments arrebossats i emblanquinats. També s’observa alguna reparació efectuada amb totxo al costat de la portella. Adossat a la façana sud-oest hi ha un abeurador rectangular de formigó, actualment disposat a mode de jardinera.</span></span></span></span></p> | 08083-218 | Torrent de Folgueroles | 41.9526200,2.3041400 | 442328 | 4644750 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92090-img5408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92090-img5410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92090-img5404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92090-img5405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92090-img5411.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||||
| 92091 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 376-377.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada als peus del turó, en un dels marges del mateix. Està formada per una gran llosa de pedra rectangular, encastada a un talús del turó. Presenta un brollador de ferro decorat amb la forma d’un cap de drac. L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra rectangular adossada a la llosa. Damunt del brollador hi ha un plafó de pedra rectangular amb la representació de Sant Jordi matant el drac. Al seu costat hi ha una cartel·la de ferro amb el nom de la font. La llosa està emmarcada per dos bancs correguts bastits amb pedra sense treballar, amb els seients i els respatllers formats amb lloses planes. El de la banda de tramuntana està disposat formant angle.</span></span></span></span></p> | 08083-219 | Turó de Sant Jordi | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La font rep l’aigua que sobreïx de la Ricardera, la qual fou canalitzada cap a la font l’any 1988.</span></span></span></span></span></p> | 41.9475500,2.2971200 | 441741 | 4644192 | 1988 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92091-img4451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92091-img4453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92091-img4456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92091-img4461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92091-img4458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92091-img4460.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92092 | Font de Poudevida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-poudevida | <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 378-379.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 54-55.</span></span></span></span></p> | XX | Plena de grafits i vegetació abundant | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada al marge del camí, en una zona de camps i prop del camí que porta a la masia de Poudevida. Es tracta d’una caseta de captació d’aigua de planta rectangular, amb la coberta plana d’una sola vessant i amb una obertura rectangular tancada amb una porta de fusta. Està bastida amb maons i amb els paraments arrebossats.</span></span></span></span></p> | 08083-220 | Camí ral de Vic a Olot – Poudevida | <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està relacionada amb la llegenda que explica l'origen del seu nom i del motiu de la construcció de l’ermita de Sant Francesc s’hi moria, situada a pocs metres de distància dins del terme municipal de Vic. Existeix una variant d’aquesta llegenda segons la qual Sant Francesc d’Assís va fer brollar la font en agraïment al pagès que li va portar l’aigua que li salvà la vida.</span></span></span></span></p> | 41.9434600,2.2870400 | 440902 | 4643744 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92092-img6394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92092-img6395.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92092-img6398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92092-img6382.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92093 | Font de can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). <em>Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès</em>. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 378-379.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada al costat de la carretera C-25 per la banda de ponent, envoltada de camps i a pocs metres al nord de la Teuleria de can Tona. Consta d’un edifici de planta rectangular, amb la coberta de pedra plana i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb maons. El portal d’accés, orientat a migdia, està tancat amb una portella de ferro gravada amb la data 1931. Està bastit amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades. Al seu costat hi ha un pou de captació d’aigua format per una petita construcció de planta quadrada, amb la coberta d’una sola vessant i els paraments arrebossats. Està tancat amb una portella de fusta, orientada a ponent.</span></span></span></span></p> | 08083-221 | Camí de Folgueroles a Calldetenes | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’aigua d’aquesta font és la mateixa que la de la font de Colldepalou (o Font Vella), en l’actualitat perduda. Aquesta aigua era recollida en un safareig i anava a parar a la torrentera de la Font Vella. Un dels pous de captació portava la data 1936. Des de fa molt temps, l’aigua de la font fou canalitzada cap al Seminari de Vic. La propietat de la font està en mans de tres propietaris.</span></span></span></span></p> | 41.9372700,2.2954900 | 441597 | 4643051 | 1931 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-1010691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92093-img6879.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: font de la Teuleria. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92094 | Font del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gelabert | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> | XX | Força malmesa i en desús | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada a la riba de llevant del torrent, sota la masia del Tamborí Nou, davant del gran mur de pedra que delimitava les hortes del Gelabert i que està situat a l’altra riba del torrent. Es tracta d’una petita </span><span lang='CA'>caseta de captació d’aigua de planta rectangular, amb la coberta de dues vessants de maons plans i el carener ornamentat amb teula àrab. La construcció està força malmesa i bastida amb totxo i pedra sense treballar, amb una gran obertura rectangular sense tancament. A l’interior es conserva un tub metàl·lic encastat al parament.</span></span></span></span></p> | 08083-222 | Torrent de Folgueroles | 41.9495700,2.3061300 | 442490 | 4644410 | 08083 | Folgueroles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92094-img5488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92094-img5489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92094-img5490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92094-img5492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92094-img5495.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 92097 | Font del Boix de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 102-103.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta de vegetació | <p><span lang='CA'><span><span>Font situada dins de la finca del mas la Sala, a la banda de migdia del recinte, al costat del carrer de la Font de la Sala. Està formada per un recinte de planta rectangular completament cobert de vegetació i uns grans exemplars de boixos, que probablement li proporcionen el nom. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc apuntat, emmarcat amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. Compta amb una notable porta de ferro forjat, decorada amb motius vegetals i florals. El parament està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma irregular i amb les juntes ben marcades. El mur està rematat amb una filada de lloses planes de pedra. La façana de ponent, orientada al carrer, està bastida amb maons i presenta un revestiment arrebossat i pintat. Tant aquest parament com el de tramuntana estan rematats amb un coronament emmerletat bastit amb lloses de pedra planes.</span></span></span></p> | 08083-223 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 1 | 41.9374500,2.3189200 | 443539 | 4643056 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92097-img1686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92097-1010674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92097-1010683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92097-img6860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92097-img1704_1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder accedir a l’interior de la finca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92099 | Presa de la Font Trobada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-font-trobada | <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 86, 87, 93-96.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Molta vegetació i deixalles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Resclosa aïllada situada damunt del torrent de Folgueroles, a l’extrem sud-oest del paratge de la font Trobada, prop del pont de la carretera de Vilanova de Sau i formant part del sender SL-C 122. Es tracta d’una estructura de planta semicircular, assentada damunt de la llera rocosa del torrent, just en el punt d’unió entre el Pantà i el desnivell del torrent. Presenta uns cinc metres d’alçada aproximada i està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Al bell mig de l’estructura hi ha una petita passera de fusta disposada damunt d’un registre rectangular que deixa passar l’aigua. A la banda de tramuntana presenta </span><span lang='CA'>una encadireta rectangular de pedra, que enllaça amb un canal bastit amb pedra. Aquest canal marxa en direcció oest cap a la zona d’horta situada a l’altra banda de la carretera. Damunt de l’encadireta hi ha un altre registre de planta rectangular, tancat amb dues portelles de ferro.</span></span></span></span></p> | 08083-224 | Torrent de Folgueroles – Àrea d’esplai de la Font Trobada | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La presa o resclosa de la font Trobada o del Pantà s’utilitza per retenir l’aigua del torrent de Folgueroles per a les fonts, els horts, els conreus i les plantacions de les ribes del torrent. En època moderna, el Pantà era utilitzat com la bassa del molí fariner propietat del mas la Sala, que estava situat a poca distància i que a mitjans del segle XVIII ja estava en runes. L’any 1770, les parcel·les d’horta per arrendar situades en els terrenys del mas la Sala foren ampliades. Es van distribuir un centenar de parcel·les regades per canals i séquies, des de la zona del Pantà i fins al paratge de la font Trobada. Des de la presa, l’aigua era canalitzada mitjançant la regadora, que la distribuïa a través d’una sèquia a les diferents parcel·les. A mitjans del segle XIX es van habilitar les parcel·les anomenades del Pantà, que podien arribar a tenir uns 800 metres quadrats aproximadament. Es va establir una xarxa de canalitzacions de pedra de 2,5 quilòmetres de longitud des del Pantà i fins als horts, tot i que a les hortes del Pantà els arrendataris extreien l’aigua directament de l’embassament amb galledes. En l’actualitat, les hortes de la Sala han quedat reduïdes a les de la font del Molí, que ocupen el marge dret del torrent des de la capçalera del Pantà fins a l’alçada de la masia de la Sala (Ponce et al., 2011).</span></span></span></span></span></p> | 41.9366600,2.3232800 | 443900 | 4642965 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92099-img4793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92099-img4795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92099-img4799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92099-img4803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92099-img4933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92099-img4932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92099-img4763.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: resclosa del Pantà, el Pantà. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92100 | Fita de terme entre Folgueroles i Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-folgueroles-i-tavernoles | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Folgueroles i Tavèrnoles, situada davant de la masia de Torrents. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, anclat al sòl del marge de tramuntana del camí de Tavèrnoles. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la lletra “T”, indicant l’inici del terme municipal de Tavèrnoles, mentre que a la cara de migdia hi ha la lletra “F”, corresponent al terme de Folgueroles.</span></span></span></span></span></p> | 08083-225 | Camí de Tavèrnoles | 41.9492800,2.3178400 | 443460 | 4644370 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92100-img5059.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||||
| 92101 | Fita de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sala | XVIII-XIX | Coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita aïllada situada a pocs metres a llevant del camí de l’Arumí, prop del bosc de la Sala i al marge de tramuntana d’un dels camps de conreu que caracteritzen la zona. Es tracta d'un bloc de pedra picada de planta rectangular, anclat al sòl del camp i amb la cara superior gravada amb un solc horitzontal. La cara frontal, orientada a ponent, està gravada amb el nom de la propietat a la que pertany “SALA”. A pocs metres a ponent, al marge de llevant del camí, hi ha una altra fita de les mateixes característiques, tot i que amb inscripció mig esborrada.</span></span></span></span></span></p> | 08083-226 | Camí de l'Arumí | 41.9349600,2.3294700 | 444412 | 4642772 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-1010598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92101-img6293.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 92103 | Fita de la Teuleria del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-teuleria-del-reguer | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita de propietat situada a pocs metres a ponent de la Teuleria del Reguer, al marge de llevant del camí que hi mena. Es tracta d'un bloc de pedra picada de planta rectangular, anclat al marge del camí. La part inferior és lleugerament més ample que la resta, disposada a mode de basament, mentre que la cara superior és lleugerament apuntada.</span></span></span></span></span></p> | 08083-227 | Pla de Sant Francesc | 41.9549600,2.2981500 | 441833 | 4645014 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92103-img6648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92103-img6647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92103-img6649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92103-img6650.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||||
| 92104 | Fita del camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-ral-de-vic-a-olot | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita de pedra aïllada situada a uns 25 metres a llevant del camí ral de Vic a Olot, al mig d’uns camps de conreu entre les masies de can Sorita i Poudevida, al costat d’una torre elèctrica. Està formada per un basament de planta circular, assentat damunt d’una plataforma quadrada. Damunt del basament, i situat a l’interior d’un encaix quadrat, hi ha un pilar de força alçada disposat a mode de monòlit i amb la cara superior inclinada.</span></span></span></span></span></p> | 08083-228 | Camí ral de Vic a Olot | 41.9427800,2.2849600 | 440729 | 4643670 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92104-img6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92104-img6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92104-img6406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92104-img6408.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||||
| 92105 | Fita del camí de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami-de-sant-jordi | XIX-XX | Coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fita de propietat situada al marge de ponent del camí de Sant Jordi, prop del masia de la Codina. Es tracta d'un bloc de pedra picada de planta rectangular, anclat al marge del camí i lleugerament inclinat. La cara orientada a llevant està gravada amb la lletra “A”.</span></span></span></span></span></p> | 08083-229 | Camí de Sant Jordi, km. 0,4 | 41.9429000,2.3092300 | 442741 | 4643667 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92105-img3622.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||||
| 92106 | Jardí de can Dachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-dachs | <p><span><span><span><em><span lang='CA'>El Pedró. Cent anys (1908-2008). Monument modernista que recorda el naixement de Verdaguer a Folgueroles</span></em><span lang='CA'>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, Fundació Jacint Verdaguer, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 198.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). </span></span><em><span>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</span></em><span><span><span><span><span>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. </span></span></span></span></span><span><span>Identificació PAP.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 88, 93, 97.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Espai enjardinat de planta rectangular situat a la banda de migdia de la casa de can Dachs, seu actual de l’Ajuntament de Folgueroles. Està delimitat per un mur de tanca disposat a les bandes de migdia (avinguda de l’Atlàntida), llevant (carrer de la Rambla) i tramuntana (plaça de Mossèn Cinto Verdaguer). Aquest mur està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides i presenta un revestiment arrebossat. Presenta dos accessos diferenciats, situats a les bandes de tramuntana i llevant. El principal, orientat al carrer de la Rambla, és rectangular i està delimitat amb dos pilars bastits amb carreus de pedra, amb les impostes motllurades i els coronaments piramidals. L’accés està tancat amb una porta de ferro forjat de dues fulles, amb barrots i rematada amb un coronament ornamentat amb motius vegetals i geomètrics, i la data 1897. L’accés de tramuntana, orientat a la plaça, presenta les mateixes característiques, tot i que la porta és menys monumental i els pilars estan arrebossats. De fet, en aquesta banda el mur està segmentat amb diversos pilars i la barana de ferro està profusament decorada. Un caminet empedrat bastit amb lloses rectangulars dóna accés a l’interior del jardí. A la banda de migdia, el mur de tanca compta amb una gran barana de ferro amb els barrots apuntats. A l’interior, el jardí compta amb diversos espècimens botànics (en destaca un avet de grans dimensions) i gespa. Compta amb una tribuna de planta rectangular adossada a la façana de migdia de l’edifici i l’escultura coneguda com el Fadrí de Muntanya, dedicada al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer.</span></span></span></span></p> | 08083-230 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>En origen, aquest espai era el jardí privat de can Dachs, casa d’estiueig de la família barcelonina Dachs-Amigó. Tant la casa com el jardí foren construits a finals del segle XIX (1897) en un solar buit on, prèviament, s’enderrocaren quatre cases de carrer alineades amb el carrer Major. Inicialment, l’espai enjardinat era força més gran que en l’actualitat i estava delimitat per un corredor de pas d’uns tres metres, que el separava de la finca del mas la Sala. Per la banda de tramuntana, la tanca del recinte arribava fins al carrer Major. L’any 1937, aquests terrenys foren expropiats i s’obriren tant la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer com l’avinguda de l’Atlàntida, que fins aquell moment estava destinada a hortes. El carrer de la Rambla també fou eixamplat. L’any 1997, l’ajuntament de Folgueroles va comprar la casa de can Dachs per convertir-la en la nova seu del consistori municipal. A partir de l’any 2002, el jardí de can Dachs va passar a ser un espai públic.</span></span></span></span></p> | 41.9384100,2.3185700 | 443511 | 4643163 | 1897 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92106-img1722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92106-img1890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92106-img1892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92106-img1894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92106-img1861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92106-img1875.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92107 | Torrent de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 24-26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles”. <em>Estudis d’Història Agrària</em>, n. 23, p. 85-87, 90.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier (2011). “Els Horts de La Sala”. <em>La Falguera</em> nº 35, p. 23-29.</span></span></span></span></p> | Algunes zones estan cobertes de vegetació i amb un accés difícil | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Conca fluvial que travessa el terme municipal de Folgueroles en sentit llevant-ponent, des de la seva capçalera sota el coll de Portell (a 770 metres dins del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta) i fins a la seva desembocadura al riu Gurri (a 440 metres dins del terme municipal de Gurb). El seu recorregut té una longitud aproximada d’uns 10 quilòmetres, amb un pendent variable d’entre el 14% i l’1% i un cabal irregular influït pel règim estacional de pluges, amb poca capacitat erosiva. Rep les aigües de diversos torrents i torrenteres, entre d’altres el torrent de les Costes, la Torrentera o torrent del Cementiri o de l’Albareda (a partir d’aquí rep el nom de torrent de Folgueroles), torrent del Lledoner, torrentera del Godaiol i torrentera del Gelabert. Aquest recorregut és ple d’elements relacionats amb la gestió del torrent i l’ús de les aigües: molins, conreus, hortes, plantacions, sèquies, basses, mines, safareigs, aljubs, pous, fonts i rastells, així com diversos senders i itineraris senyalitzats. Abans d’arribar a les àmplies esplanades de la Plana de Vic, el torrent travessa el nucli urbà de Folgueroles, travessant les propietats del mas la Sala des de la font Trobada fins a la font del Rector, i el barri de la Ricardera.</span></span></span></span></span></p> | 08083-231 | Terme municipal de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Des del segle XIII, la gestió de l’aigua del torrent de Folgueroles ha estat sobretot en mans dels propietaris del mas la Sala, donat que el torrent travessa la seva propietat. Aquestes aigües eren utilitzades per al funcionament d’un molí fariner (derruït a mitjans del segle XVIII), regaven 22 quarteres d’hortes (disposades entre el paratge de la font Trobada i la font del Rector entre el segle XVIII i el XX), nodrien el pou de glaç que estava situat a l’actual font del Glaç<em> </em>i van subministrar per primera vegada aigua a les cases del poble mitjançant l’empresa <em>Aguas Potables de Folgarolas</em>, fundada l’any 1925.</span></span></span></span></p> | 41.9462100,2.3085200 | 442685 | 4644035 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92107-img5393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92107-img3143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92107-img3913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92107-img4378.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: torrent Raigat, Rigat, Ricart, Tanyadell. La banda de llevant del torrent (des de la capçalera i fins al nucli urbà) està inclosa dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||||
| 92108 | Vimeteres del torrent de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vimeteres-del-torrent-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>“L’entrevista”. <em>La Falguera</em> nº 11, 1997, p. 20-22.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 36, 122, 137, 365.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS I BUXÓ, Jacint (2012). <em>Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Barcelona) Consultat des de http://tesisdoctoralsenxarxa</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Plantació de vimeteres situades al costat del torrent de Folgueroles, en una de les parcel·les de les hortes de la Sala. La vimetera és un arbre caducifoli de la família dels salzes, que creix habitualment en zones de ribera i llocs humits. Poden ser arbres, arbusts o mates, i tenen les fulles allargades i les branques primes, llargues i flexibles. De les vimeteres existeixen diferents varietats i se n’extreu el vímet, utilitzat ancestralment per a l’elaboració de cistells, així com d’altres recipients i estris domèstics, mobiliari... En els darrers temps, el vímet també s’utilitza dins del món de l’urbanisme, l’arquitectura, el paisatgisme i l’interiorisme, així com per a la creació d’estructures artístiques. Dins del terme municipal de Folgueroles hi ha altres paratges on també es troben vimeteres, com per exemple a l’àrea d’esplai de la font Trobada o a la zona del Campet, ambdues regades pel torrent de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | 08083-232 | Hortes de la Sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>Dins del terme i de manera natural, les salzedes s’han desenvolupat a la vora del torrent de Folgueroles, al costat del pantà i amb diverses espècies de salzes com el salze blanc o la sarga. Al mateix temps, un dels conreus tradicionals de la zona ha estat el de les vimeteres, juntament amb el blat, l’espelta, el mill, llegums, cànem... Tenim constància que des del segle XVIII, les vimeteres de la riba del torrent eren arrendades als cistellers del poble de Folgueroles. Tot i que l’ofici de cisteller va pràcticament desaparèixer entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, a Folgueroles es recuperà vers l’any 1979 de la mà del mestre cisteller folguerolenc Joan Farré, autor de la instal·lació situada a la rotonda d’entrada al nucli urbà de Folgueroles, així com d’altres projectes més significatius fora dels límits del terme municipal, alguns d’ells premiats.</span></span></span></span></p> | 41.9367200,2.3208800 | 443701 | 4642973 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92108-img4896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92108-img4898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92108-img4903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92108-img4894.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92109 | Llorer de la Casa Museu Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-de-la-casa-museu-verdaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: col·lecció de la Casa Museu Verdaguer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 201.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 22.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Exemplar situat al pati de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, que fou plantat en honor al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Es tracta d’un<span> arbre perennifoli que presenta un tronc llis i grisenc, amb les branques verdoses i rectes i les fulles de color verd fosc i brillant a l'anvers, i de to més pàl·lid al revers. Aquest exemplar fou plantat a partir d’un esqueix i compta amb cinc troncs diferenciats que surten de la mateixa soca i comparteixen la mateixa capçada. El llorer és el símbol del triomf en la cultura mediterrània.</span></span></span></span></span></p> | 08083-233 | Carrer Major, 7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest llorer fou plantat a la Casa Museu Verdaguer a partir d’un esqueix del llorer que mossèn Cinto Verdaguer plantà a la rectoria de Vinyoles d’Orís (Masies de Voltregà), quan hi feia de vicari entre els anys 1871 i 1874. De les branques d’aquest llorer, els companys de Verdaguer en varen teixir la corona amb la que el bisbe Morgades de Vic el va proclamar “poeta de Catalunya” a Ripoll l’any 1886 amb aquestes paraules: “Vos corono en nom de Catalunya”.</span></span></span></span></p> | 41.9382300,2.3169100 | 443373 | 4643144 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92109-img6507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92109-img6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92109-img6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92109-img6503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 92110 | Ginjolers d'en Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjolers-den-roviretes | <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Pep Roviretes, el flabiolaire de Folgueroles. 100 del naixement i 25 de la mort”. <em>La Falguera</em> nº 53, p. 8-9.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Exemplars de dos ginjolers situats a l’extrem de tramuntana de la plaça, davant de l’Institut Escola Mossèn Cinto i al costat de la font d’en Roviretes. Foren plantats en honor del flabiolaire i cantant Josep Verdaguer i Portet “Roviretes”. El ginjoler és u<span>na planta caducifòlia que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb el tronc central dret i l’escorça clivellada. Les fulles són ovalades, amb el marge dentat i de color verd clar brillant. Les flors són petites, verdoses i agrupades. El fruit és el gínjol, de forma el·lipsoïdal i color rogenc-marronós quan és madur, comestible i amb un sol pinyol. De la fusta del ginjoler se'n fan instruments musicals i és la millor fusta per fabricar flabiols. Entre aquests dos exemplars hi ha una fita de pedra anclada al sòl de la plaça, que està gravada amb una inscripció de difícil lectura que fa referència a aquests exemplars.</span></span></span></span></span></p> | 08083-234 | Plaça d'en Roviretes | <p><span><span><span><span lang='CA'>La plaça on estan situats aquests exemplars està dedicada al flabiolaire i cantant Josep Verdaguer i Portet, conegut com en “Roviretes” i símbol de la música tradicional i popular catalana. L’espai fou inaugurat el dia de Sant Jordi de l’any 1995.</span></span></span></span></p> | 41.9399100,2.3182600 | 443487 | 4643329 | 1995 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92110-img3020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92110-img3022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92110-img3028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92110-img3027.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92111 | Roures del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-gelabert | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 32, 58.</span></span></span></span></p> | XIX | Coberts de vegetació invasora | <p><span><span><span><span lang='CA'>Exemplars de roure martinenc situats prop del torrent de Folgueroles, entre el mas Gelabert i el pont de l’Ariet o del Gelabert, disposats al voltant del camí que passa per darrera de la masia. <span>Es tracta d'un bosc mixte caracteritzat per la presència de roures martinencs, típics de la Plana de Vic. És un arbre caducifoli de creixement lent, amb la capçada densa i en forma de cúpula, el tronc sinuós i l'escorça rugosa de color marró grisenc. Les fulles són simples, d’un color verd lluent i persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. Aquests exemplars són centenaris, lleugerament degradats i combinats amb un sotabosc cobert de bardisses. Destaca un dels exemplars situats a escassos metres de la masia, conegut com el roure Bonic del Gelabert. També se’n localitzen a la zona del turó de Puigseslloses i als voltants de Palou.</span></span></span></span></span></p> | 08083-235 | Torrent de Folgueroles – El Gelabert | 41.9493300,2.3051600 | 442409 | 4644384 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92111-img4626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92111-foto.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92111-img4616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92111-img4618.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 92112 | Pedrera d'en Bartrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-bartrol | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149-150.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 13-17, 34.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Explotació geològica de gran extensió situada al marge de llevant del camí, a pocs metres de distància del mas del Godaiol. Presenta una planta lleugerament ovalada i conserva una petita construcció de planta rectangular bastida amb pedra i situada a l’extrem de tramuntana de l’explotació. S’hi extreuen blocs de pedra blava amb tècniques modernes. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques.</span></span></span></span></span></p> | 08083-236 | Camí de Folgueroles al mas Torrents de Tavèrnoles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una de les grans explotacions documentades a Folgueroles, inclosa dins del patrimoni del mas Serrabou de Tavèrnoles. En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.9444200,2.3161200 | 443313 | 4643831 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92112-img5031.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: pedrera del Godaiol. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92113 | Pedrera de les Codinoies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-codinoies | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 15, 25, 36, 126-127, 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VIVET, Josep (2012). “Als picapedrers...”. <em>La Falguera</em> nº 36, p. 61-62.</span></span></span></span></p> | XX | Clausurada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Explotació geològica de gran extensió situada a pocs metres de distància del mas de les Codinoies, a tocar del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta. Presenta una planta lleugerament rectangular i s’hi extreïen blocs de “gres molsa” mitjançant la tècnica del serratge. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques. El “gres molsa” d’aquesta pedrera està identificada com una <em>arenita</em> de gra mitjà de composició essencialment silícica, amb una coloració verdosa.</span></span></span></span></span></p> | 08083-237 | Carretera N-141d, km. 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que inicialment era una pedrera superficial, fou oberta als anys 60 del segle XX pel picapedrer folguerolenc Joan Dodes Mercé i explotada a ple rendiment fins a principis del segle XXI. Està situada en terrenys que són propietat del mas la Sala. <span>En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell (la pedra d’aquesta pedrera es va arribar a exportar a Sidney). En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.9347000,2.3139300 | 443123 | 4642754 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92113-img4841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92113-img4843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92113-img4846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92113-img4845.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92114 | Pedrera de la font del Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-del-glac | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. <em>Festa Major de Folgueroles 2012</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 38, 57, 118, 126-127, 136.</span></span></span></span></p> | XX | Clausurada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Explotació geològica de gran extensió situada a la banda de migdia de la carretera N-141d, sota el pla de les Cabres. Presenta una planta allargassada i s’hi extreïen grans blocs de pedra blava. Encara es poden observar les marques dels forats de barrina que utilitzaven per trencar la pedra. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques.</span></span></span></span></span></p> | 08083-238 | Carretera N-141d, km. 5,3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Va ser la primera pedrera legalitzada del municipi, amb el número 1944, i va estar en funcionament fins a principis del segle XXI. </span></span><span lang='CA'>Està situada en terrenys que són propietat del mas la Sala.<span> En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.9351000,2.3177500 | 443440 | 4642796 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92114-img4869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92114-img4858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92114-img4862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92114-img4870.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: pedrera d’en Manela. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92116 | Pedrera de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-moles | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 39, 152.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Clausura i coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Explotació geològica situada a la banda de llevant de la urbanització, als peus del turó del Pedró, a la baga de la Pastera de la Puput. Es tracta d’una zona boscosa delimitada amb una tanca reixada, on s’observen grans blocs de pedra. D’aquesta pedrera se n’extreia una pedra molt dura, idònia per a la fabricació de moles de molí. A la banda de migdia del recinte hi ha la Pastera de la Puput. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques.</span></span></span></span></span></p> | 08083-239 | Camí del Pou | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquesta pedrera es van arribar a produïr milers de moles de molí, moltes de les quals van ser exportades a Mallorca. En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.9421700,2.3274700 | 444252 | 4643574 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92116-img4223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92116-img4222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92116-img6822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92116-img6828.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92117 | Pedrera del Passavant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-passavant | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. <em>Festa Major de Folgueroles 2012</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 40, 130, 137, 144, 148, 157.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Clausurada i coberta de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga explotació geològica situada a la banda de migdia de la urbanització de la Roca, en el barri del Passavant. De fet, les cases que constitueixen aquest nucli estan construïdes al voltant de la pedrera i integren la pròpia roca de la zona com a part de l’estructura arquitectònica. Al seu costat s’observa l’emplaçament d’on extreïen gran part de la pedra. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques. La pedra extreta d’aquesta pedrera fou utilitzada en diverses construccions, com per exemple en l</span></span><span lang='CA'>a restauració del campanar de l’església de Moià, en el xalet Sobrevia de Seva, en les lloses de la vorera del carrer de Gurb de Vic...</span></span></span></span></p> | 08083-240 | Carrer del Passavant | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.9409700,2.3260000 | 444129 | 4643442 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92117-1010316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92117-img4267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92117-img6833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92117-img6835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92117-img6838.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: pedrera de l’Evaristo. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92118 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-26 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 266.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 97-98, 144, 158, 163,188, 278.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Recinte aïllat de planta rectangular, delimitat per un mur bastit en pedra amb les cantonades embellides amb carreus. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb dos pilars bastits amb maons i rematats amb dos coronaments piramidals de pedra. La porta és de ferro, de dues fulles batents amb barrots, i el mur presenta un revestiment arrebossat i pintat, rematat amb lloses de pedra planes i amb les cantonades embellides amb pilars de pedra. L’espai interior s’organitza mitjançant quatre parterres vegetals de planta rectangular, que delimiten els dos carrers principals disposats en forma de creu grega. Al mig de l’encreuament hi ha una creu llatina de pedra assentada damunt d’un pilar troncopiramidal, amb el basament motllurat i assentat damunt d’una plataforma de planta quadrada, tot de pedra. Els blocs de nínxols, de planta rectangular i amb teulades d’un sol vessant, estan disposats a les bandes de llevant, ponent i tramuntana del recinte, adossats als murs perimetrals. Els blocs situats a les bandes de llevant i ponent presenten quatre nivells de nínxols, mentre que els de tramuntana en tenen tres i cinc, separats per la capella del fossar. La capella està dedicada al Sant Crist, té una alçada considerable i l’absis semicircular. Presenta un portal d’accés d’arc apuntat bastit amb carreus i està emmarcat amb columnetes amb els capitells decorats i les impostes motllurades. Compta amb una porta de ferro de dues fulles amb barrots, decorada amb motius vegetals i l’any 1888. Està rematada amb una creu patent encerclada. Damunt del portal hi ha un rosetó de grans dimensions bastit amb carreus de pedra i la façana està rematada amb una creu llatina de pedra. El bloc de nínxols més antic està situat a la banda de llevant de la capella, decorat amb una cornisa motllurada amb motius vegetals i florals. En el bloc de la banda de ponent, la cornisa és bastida amb maons. L’espai interior es complementa amb diversos exemplars de xiprers que ornamenten tant l’encreuament dels carrers com l’entrada al recinte.</span></span></span></span></span></p> | 08083-241 | Camí de Tavèrnoles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental relacionada amb el cementiri és de l’any 967, en la venda d’unes peces de terra situades a la vila de Folgueroles les quals afrontaven amb el cementiri de Santa Maria (Morató et al., 2000: 97-98). Aquest fossar estava situat a la plaça de les Acàcies, darrera de l’església parroquial de Santa Maria. A mitjans del segle XIX, la situació d’aquest espai era penosa (els ossos afloraven a la superfície). Durant una visita pastoral a la parròquia l’any 1883, el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili va manifestar la necessitat de reformar el cementiri o bé traslladar-ne la seva ubicació. El rector de la parròquia Josep Berenguer i Benet va iniciar la compra d’uns terrenys a Marià Serrabou pel preu de 100 lliures (60 lliures per la compra i 40 per executar les obres). Es tractava del camp de la Fontanella del mas Godaiol, conegut popularment com els camps d’en Barrina, situat al marge del camí de Tavèrnoles i amb una extensió de tres quartans. Pel que sembla, i segons la làpida gravada que hi ha instal·lada en un dels paraments de l’interior de la capella del cementiri, el fossar fou construït l’any 1886. A l’interior de la capella hi ha les restes del rector Josep Berenguer i Benet, mort l’any 1887 i promotor tant del cementiri com de la capella dedicada a la seva memòria, que fou bastida l’any 1888.</span></span></span></span></span></p> | 41.9408700,2.3208600 | 443703 | 4643434 | 1886 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3399.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92118-img3390.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92126 | Pedrera de l'Arumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-larumi | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 34, 148, 151, 156-157, 160, 175-176, 178.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Clausurada i emboscada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Explotació geològica situada a la banda de llevant del jaciment ibèric del Casol de Puigcastellet, en una zona boscosa. Tant s’hi pot accedir des de la banda del Casol com des d’un corriol que neix a la banda de llevant del solell de l’Arumí, a l’encreuament dels camins que porten a can Barretina i a Sant Julià de Vilatorta passant per can Garbells. El corriol s’enfila vorejant el torrent de les Costes i conserva diversos trams empedrats, tot i que l’abundant vegetació que cobreix la zona i els xargalls provocats per l’aigua l’han malmès i reduït considerablement. Està bastit amb pedra de diverses mides sense desbastar, disposada de forma plana o bé en plec de llibre. Es tracta d’una pedrera de pedra blanca molt dura, molt apreciada com a material constructiu de qualitat. S’hi observen grans blocs de pedra i diversos talls al marge del talús. També es conserven algunes empremptes de les eines utilitzades per a l’extracció de la pedra i les restes d’un mur de pedra seca, bastit amb grans blocs de pedra rectangulars disposats en filades. Aquest mur està situat al capdamunt del corriol empedrat, a l’entrada de la pedrera. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques. La pedra d’aquesta pedrera fou utilitzada en diverses construccions, com per exemple a l’església de la Mercè de Vic (actualment coneguda com església de Sant Antoni M. Claret i construïda per la colla de picapedrers d’en Parés), a la façana de la seu central de la Caixa de Manlleu de Manlleu (anys 60 del segle XX) o en la restauració de la façana de l’església barroca de la Pietat de Vic (després de la guerra Civil espanyola).</span></span></span></span></span></p> | 08083-242 | Puigcastellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.</span></span></span></span></span></p> | 41.9332200,2.3432700 | 445554 | 4642570 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92126-img6767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92126-img6739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92126-img6755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92126-img6770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92126-img6734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92126-img6732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92126-img6589.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92128 | Font de l'Arumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larumi | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 370-371.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta per l'abundant vegetació de la zona | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font aïllada situada al marge de ponent del camí, en una zona boscosa disposada en desnivell, damunt de l’Arumí. Està formada per una mina de planta rectangular que s’endinsa talús endins. Presenta les parets bastides amb maons, la llera de roca natural de la zona i una coberta plana formada amb lloses rectangulars de pedra. L’obertura és d’arc escarser i està bastida amb quatre filades de maons. En aquesta llinda es conserven les restes d’un antic plafó rectangular, bastit amb un revestiment arrebossat de morter que portava una inscripció actualment esborrada. Davant de l’entrada hi ha un canal excavat al sòl del bosc, que marxa en direcció a la casa de ca l’Arumí.</span></span></span></span></p> | 08083-243 | SL-C 123 - Torrent de les Costes | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta font era utilitzada pels estandants del mas de l’Arumí per obtenir aigua. Temps enrera hi havia un tub que transportava l’aigua de la mina a la casa, a través del canal excavat al sòl. Segons la bibliografia consultada, la font de l’Arumí estava situada al costat de la font del Masdencoll, ubicada damunt de la bassa del Masdencoll i actualment clausurada pels seus propietaris.</span></span></span></span></p> | 41.9323500,2.3412300 | 445384 | 4642475 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92128-img6729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92128-img6720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92128-img6722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92128-img6724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92128-img6728.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92130 | Pastera de la Puput | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastera-de-la-puput | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 40, 309.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Situada a la banda de llevant de la urbanització, als peus del turó del Pedró, a la baga de la Pastera de la Puput. Es tracta d’una zona boscosa delimitada amb una tanca reixada, on s’observen grans blocs de pedra. De fet, la pastera està situada a la banda de migdia del recinte, que ocupa l’espai de l’antiga pedrera de les Moles. Es tracta d’una roca irregular de grans dimensions, que presenta un forat circular en el seu extrem més baix i té una funcionalitat desconeguda. No es descarta que pogués estar relacionada amb l’activitat que es desenvolupava a la pedrera.</span></span></span></span></span></p> | 08083-244 | Camí del Pou | <p><span><span><span><span lang='CA'>No s’ha pogut localitzar cap documentació que faci referència a aquest element. Tot i això, existeix una narració relacionada amb la Pastera de la Puput, que fa referència a una gran serp que habitava per la mateixa zona. Aquesta narració es coneix amb el nom de “El serpent de la Pastera de la Puput”.</span></span></span></span></p> | 41.9417000,2.3275800 | 444261 | 4643522 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92130-img6816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92130-img6818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92130-1010660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92130-1010663.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||||
| 92131 | Monòlit del camí ral de Folgueroles a Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-cami-ral-de-folgueroles-a-vilanova-de-sau | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Monòlit situat al marge de migdia del camí, en un petit talús que forma el propi terreny de la zona. Està format per una llosa de pedra plana de forma rectangular, amb les cantonades superiors arrodonides i anclada al sòl. Presenta una inscripció gravada a l’interior de quatre franges horitzontals emblanquinades, amb el text en lletres negres: “JO CERCAVA EL MEU PARE / I EN AQUEST RACONET DE BOSC AMAGAT / AMB LA COMPANYA OBAGA / ELL HI CERCA LA IMMENSITAT”. La pedra està decorada amb unes franges horitzontals disposades en diagonal i ornamentada amb un relleu situat a l’extrem inferior, decorat amb motius florals i vegetals. A la part inferior de la cara de ponent hi ha la data “MMIV” i un petit relleu decorat amb dues franges en ziga-zaga.</span></span></span></span></p> | 08083-245 | Camí ral de Folgueroles a Vilanova de Sau | <p><span><span><span><span lang='CA'>És probable que aquesta inscripció es correspongui amb el fragment d’un poema del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, donat que el monòlit està situat dins de l’itinerari “Camins de Verdaguer”. Aquest itinerari dona a conèixer alguns dels paratges on el poeta anava a caminar durant la seva infància i adolescència, i que foren font d’inspiració per a la seva obra.</span></span></span></span></p> | 41.9361800,2.3422000 | 445468 | 4642900 | 2004 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92131-img6717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92131-img6713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92131-img6706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92131-img6705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92131-img6710.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92132 | Camí dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-morts | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral del sr. Xavier Roviró [Consulta: 13-12-2021].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 275-279.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Traçat desdibuixat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antic camí utilitzat per transportar els difunts de les masies del veral de baix del terme fins a l’església parroquial de Santa Maria i, posteriorment, al cementiri municipal. Es tracta d’una via força desdibuixada en l’actualitat, abundantment coberta de vegetació i de la que se’n conserven alguns trams. S’inicia al costat de l’actual depuradora de Folgueroles i marxa en direcció nord en paral·lel al torrent de Folgueroles, per la banda de llevant del camí de Sant Jordi. El camí passava per darrere el Gelabert, per sota els masos Puigseslloses i Puigsec Vell, es dirigia cap a la Teuleria del Reguer, el mas Palou, el Prat i arribava fins a can Pallàs, la masia més allunyada del veral de baix. Inicialment enllaçava els masos de la banda de ponent del terme amb el barri de la Ricardera i, d’aquí, al nucli antic de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | 08083-246 | Banda de ponent del terme municipal de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament era força habitual morir a casa. El dia de l’enterrament, el capellà i els escolans anaven a buscar el difunt a casa seva i l’acompanyaven fins a l’església i, després al cementiri. Inicialment, aquest trajecte es feia caminant, en una comitiva formada pels parents, amics i veïns. El difunt era transportat damunt del banc dels morts pels portadors, que eren els veïns més propers a la casa del difunt, i el duien a pes. Quan el difunt procedia d’una casa de pagès, el trajecte era força més llarg i feixuc, de tal manera que els portadors s’anaven rellevant durant el trajecte. Eren entre quatre i sis veïns. El banc dels morts, que es guardava al cementiri, fou utilitzat fins l’any 1955, quan fou substituït pel “carro dels morts”, una carrossa funerària construïda per un fuster del poble que fou inaugurada el dia de la Candelera del mateix any.</span></span></span></span></p> | 41.9452100,2.3085600 | 442687 | 4643924 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92132-img4669.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l’element: camí dels Difunts. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | |||||
| 92135 | Pont de la carretera de Vilanova de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-de-vilanova-de-sau | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE FOLGUEROLES (2021). “Finalitzen les obres del pont de la carretera de Vilanova”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 46.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 43, 153.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pont aïllat situat damunt del torrent de Folgueroles i del camí que comunica el nucli urbà i els horts de la Sala amb la font Trobada. La part original de l’estructura està situada a la banda de llevant. Està formada per un gran arc rebaixat disposat en esbiaix, bastit amb maons disposats a sardinell i amb una dovella central de pedra. Els pilars que el sostenen són de pedra, amb les impostes motllurades i les cantonades embellides amb maons disposats a mode de carreus. La resta de l'estructura està bastida amb pedra i presenta un contrafort de reforç de pedra també. La banda de ponent del pont es correspon amb una ampliació efectuada entre els anys 2020 i 2021, bastida amb acer tipus “corten” i la contenció amb un mur de gabió de pedra. El tauler superior està asfaltat i delimitat amb baranes metàl·liques.</span></span></span></span></span></p> | 08083-247 | Carretera N-141d, km. 5,7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont forma part del traçat de la carretera N-141d, que comunica Vic amb el pantà de Sau passant per la banda sud del terme municipal de Folgueroles. Fou construïda l’any 1917 i en té cura la Diputació de Barcelona. El pont fou objecte d’una important rehabilitació i ampliació entre els anys 2020 i 2021, com a conseqüència d’un accident de trànsit ocorregut l’any 2017 i que va malmetre les proteccions de l’estructura. Es van eixamplar els estreps i es van modificar les dues corbes d’entrada i sortida. Amb aquesta intervenció, la carretera fou ampliada facilitant el pas de dos vehicles.</span></span></span></span></p> | 41.9364800,2.3228800 | 443867 | 4642945 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92135-img4773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92135-img4776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92135-img4782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92135-img4784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92135-img4777.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92137 | Pont del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Font: informació oral de la sra. Pilar Arumí [Consulta: 08-02-2022].</span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'>Pont urbà situat damunt del torrent de Folgueroles, al costat del Molí i assentat damunt la llera rocosa del torrent. Es tracta d’una estructura formada per una gran obertura rectangular, bastida amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment i amb les cantonades lleugerament atalussades i embellides amb carreus de pedra picada ben desbastats i treballats. La part superior de l’estructura està reformada amb formigó, fent de basament al tauler per on es circula, que es troba asfaltat i delimitat amb baranes metàl·liques.</span></span></span></span></p> | 08083-248 | Mas el Molí | <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons les informacions consultades, aquest pont fou refet després del conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></p> | 41.9412000,2.3112700 | 442908 | 4643477 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92137-img3607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92137-img6335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92137-img6314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92137-1010601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92137-1010602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92137-img3646.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92139 | Pont de la font dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-dels-pescadors | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 43, 153.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Pont aïllat i reformat situat al costat de la font dels Pescadors, just a l’aiguabarreig entre el torrent del Lledoner i el torrent de Folgueroles. Està format per una volta d’arc de mig punt bastida amb maons disposats a sardinell i sostinguda amb dos murs laterals bastits amb pedra disposada irregularment. Amida uns 7 metres de longitud i permet la circulació dels vianants pel seu interior. Els extrems de la volta presenten els brancals bastits amb maons. Per la banda de migdia, als laterals de l’obertura, es conserven dos contraforts bastits amb pedra que reforçaven l’estructura. Tant els contraforts com la part superior de l’obertura estan embellits amb una filada de maons. Aquesta part ha estat reformada amb uns murs de formigó superposats als contraforts i la volta, mentre que per la banda de tramuntana, l’estructura de formigó amplia la llargada de l’estructura.</span></span></span></span></p> | 08083-249 | Carretera N-141d, km. 5,4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont forma part del traçat de la carretera N-141d, que comunica Vic amb el pantà de Sau passant per la banda sud del terme municipal de Folgueroles. Fou construïda l’any 1917 i en té cura la Diputació de Barcelona. En l’actualitat, aquesta estructura està integrada dins de l’itinerari del torrent del Lledoner i s’utilitza com a pas subterrani per creuar la carretera.</span></span></span></span></p> | 41.9364500,2.3191800 | 443560 | 4642944 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92139-img5004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92139-img5006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92139-img5011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92139-img5012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92139-img5013.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92173 | Camalleres de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camalleres-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 288, 302-303.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier (2005). “El corrandista Josep Casadevall i Sangles <em>Carolino</em>”. <em>Caramella. Revista de música i cultura popular</em>, núm. 12, p. 16-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2010). “Les corrandes de camalleres”. <em>Caramella. Revista de música i cultura popular</em>, núm. 23, p. 124-127.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILAMALA, Joan (2021a). “El fruit de les camalleres de Joventut Verdaguer”. <em>La Falguera</em> nº 54, p. 34-35.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Tradicional cantada de caramelles o <em>camalleres</em>, tal i com es coneixen a Folgueroles, celebrada el diumenge de la Pasqua florida o de Resurrecció. Es tracta d’una cantada matinal pels carrers del nucli urbà, on el grup de camallaires va cantant tant camalleres com corrandes. Les lletres de les cançons estan relacionades amb temes diversos com la Pasqua, les flors, l’alegria, la festa, la primavera... En general, la música es correspon amb una tonada ja coneguda, tocada amb diversos instruments musicals (flabiol, timbal, guitarra, acordió...). El trajecte finalitza al racó de mossèn Cinto, espai situat al costat de l’església parroquial de Santa Maria on, després de la missa del migdia, en Josep Casadevall i Sangles, conegut com en <em>Carolino</em> i emblemàtic cantador folguerolenc, va improvisant les famoses corrandes davant del públic aplegat. La resta del grup el recolça cantant la tornada que acompanya aquestes corrandes. Les corrandes es componen amb quartetes (quatre versos heptasíl·labs que rimen en els versos parells), amb una melodia heretada de les generacions folguerolenques precedents i tracten temes recurrents usant la sàtira i la crítica: qüestions polítiques tant nacionals com locals, temes sexuals, així com corrandes personalitzades i focalitzades en el públic assistent. Aquesta és la part més enginyosa i improvisada de la cantada. Mentre el grup canta la tornada, en <em>Carolino</em> va rumiant en la següent corranda: “<em>Oidà oidà, ompliu-nos la cistella. Oidà, oidà, per poguer anar a brenar</em>” (Roviró, 2010: 125).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els homes del grup de camallaires solen</span><span lang='CA'> anar vestits amb camisa blanca, faixa i armilla negra, barretina musca i espardenyes de set betes. Les dones porten camisa, armilla, espardenyes i faldilla florejada. El grup porta una cistella, on s’hi posen els ous i els euros que els folguerolencs van donant, i que després serviran per anar a fer un bon dinar. En algunes edicions, el grup portava el penó de l’Ateneu de Folgueroles i cantava una cançó amb la lletra del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, en el seu honor.</span></span></span></span></p> | 08083-250 | Nucli urbà de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>La primera referència escrita relacionada amb les camalleres de Folgueroles data de l’any 1953. Inicialment, el trajecte es feia tant pel nucli urbà com per les masies i les cantaven colles de joves sols o bé acompanyats per algún capellà del poble. Per aquest motiu, normalment es cantaven el dissabte, donat que el diumenge de Pasqua els capellans tenien que oficiar la missa. L’any 1968, després d’un temps sense celebrar-se, les camalleres foren recuperades pel grup Joventut Verdaguer i dirigides pel mestre del poble Ernest Morató. Fou en aquesta edició que en Josep Casadevall <em>Carolino</em> va començar a despuntar com a solista de corrandes improvisades. Es cantaven el diumenge de Pasqua tant a la plaça com a tots els carrers del poble i dels barris. El dilluns de Pasqua s’anaven a cantar a la Damunt després de la missa. El grup assajava les cançons i les acompanyaven amb diferents instruments musicals.</span></span></span></span></p> | 41.9386700,2.3188600 | 443535 | 4643191 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92173-foto-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92173-foto-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92173-foto-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l’espai web de l’Ajuntament de Folgueroles. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92174 | La Fàbrica de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-de-folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). <em>Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 57-59, 193.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 168, 354.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). <em>Els picapedrers de Folgueroles</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 39, 148.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici aïllat de grans dimensions situat a l’entrada del nucli urbà de Folgueroles, davant de l’encreuament amb la carretera BV-5215 i al costat de l’actual polígon industrial. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’uns 120 metres de longitud, dividit en dues parts ben diferenciades: l’habitatge del director i l’espai destinat a l’activitat industrial. L’habitatge del director està situat a la banda de migdia del conjunt. Està format per cinc volums adossats, amb les cobertes de teula àrab d’una i dues vessants i distribuïts en una i dues plantes. Els dos volums davanters, que delimiten el pati d’accés, estan organitzats en una única planta, coberts amb un terrat delimitat amb teulades d’un sol vessant i presenten grans obertures rectangulars emmarcades amb pedra, amb les cantonades i el sòcol bastits amb el mateix tipus de pedra i la resta del parament arrebossat i pintat. El pati està delimitat amb un accés rectangular delimitat amb pilars de pedra i tancat amb una porta de ferro treballada. Des del pati s’accedeix als volums posteriors, organitzats en dues plantes. El central presenta un porxo davanter i obertures rectangulars a la planta baixa i d’arc de mig punt al pis, totes elles amb els emmarcaments arrebossats. Els volums laterals presenten la planta baixa bastida amb pedra i la superior arrebossada, amb algunes franges verticals decorades amb pedra també. Adossada a la façana de tramuntana hi ha la nau destinada a la producció, on hi havia els telers i la maquinària utilitzada durant l’activitat industrial. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s’organitza en una única planta. Presenta grans obertures rectangulars, delimitades amb unes franges verticals bastides amb pedra que divideixen el parament. El sòcol està bastit amb la mateixa pedra que basteix les franges. La resta del parament és arrebossat. A la façana de ponent hi ha dos grans accessos a l’interior, un d’ells protegit amb un porxo de factura posterior. A la banda de llevant hi ha una torre de planta quadrada adossada al parament, al bell mig de la nau.</span></span></span></span></p> | 08083-251 | Carrer de la Font, 45 | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici fou bastit pel fabricant de Sabadell d’origen francès Guillem de Duffour Albí l’any 1951, en uns terrenys que eren propietat de Josep Serrabou i Coma. El mateix any, només amb la carcassa construïda, s’hi van celebrar els actes de la Festa Major de Folgueroles. L’activitat industrial es va posar en funcionament l’any 1955 amb el nom de <em>Folgarolas Textil S.A.</em>, i amb una potència de 20 cavalls de vapor. L’any 1957, en el mateix edifici, es donà d’alta la <em>Textil Pañera S.A.</em>, orientada a la fabricació de teixits de llana amb una potència de 16 cavalls. I l’any 1958 es va obrir un taller de filar amb una potència de 4 cavalls. A principis dels anys 70, la superfície de la construcció era de 1.159,40 metres quadrats i donava feina a 65 dones i uns quants homes, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi amb un 20% de la població activa (la primera era l’agricultura amb un 25%). Els treballadors eren del mateix poble i d’altres poblacions veïnes com Sant Julià de Vilatorta i l’horari laboral es distribuïa en dos torns de vuit hores (amb un descans de 4 hores al mig de cada torn que permetia a les dones ocupar-se de la família). La fàbrica es va tancar l’any 1987 degut als problemes que la indústria tèxtil patia en relació a la competència amb d’altres països.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La construcció fou bastida amb gran quantitat de pedra de Folgueroles en la seva varietat blava. Fou extreta de la pedrera d’en Parés o d’en Bon-Joan, que estava situada a la zona de la granja d’en Pons. Aquesta pedra es concentra a la façana principal, al sòcol que envolta l’edifici i en algunes parts dels murs laterals de la nau.</span></span></span></span></p> | 41.9379200,2.3125400 | 443011 | 4643112 | 1955 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3879.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92174-img3911.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 | ||||||
| 92175 | Monòlits de la Ruta Verdagueriana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolits-de-la-ruta-verdagueriana | <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 7-8.</span></span></span></span></p> | XX | Alguns elements han patit actes vandàlics | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de monòlits relacionats amb la figura del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, instal·lats al costat dels llocs verdaguerians més assenyalats situats dins del terme municipal de Folgueroles i els seus voltants. Formen part de la Ruta Verdagueriana de Folgueroles i presenten una<span> forma trapezoidal irregular d’uns dos metres d’alçada, amb un basament rectangular i una llosa plana com a coberta. Estan bastits amb carreus de pedra picada de Folgueroles i integren una placa rectangular de pedra gravada amb fragments de l’obra del poeta referits al lloc on estan instal·lats. A la part superior integren una placa rectangular de pedra més petita, gravada amb el nom de ruta, el número de l’element i l’escut de Catalunya. Majoritàriament, aquests monòlits estan situats per diversos indrets significatius del terme municipal i n’hi ha alguns que foren patrocinats per particulars. En aquests casos hi ha instal·lada una placa commemorativa en referència a aquest fet. Pel que fa als indrets verdaguerians situats dins del nucli urbà de Folgueroles, cal especificar que simplement estan assenyalats amb les mateixes plaques identificatives referents a la ruta, com en el cas dels monòlits. En total hi ha una trentena de llocs assenyalats, tant dins del nucli urbà com del terme municipal i els seus voltants.</span></span></span></span></span></p> | 08083-252 | Terme municipal de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquests monòlits es començaren a instal·lar l’any 1989 i formen part de la Ruta Verdagueriana de Folgueroles, un itinerari guiat pels indrets més emblemàtics del terme relacionats amb el poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. La ruta dona a conèixer els llocs de naixement, infantesa i adolescència que freqüentava el poeta i que marcaren la seva vida i la seva obra. La ruta s’inicia en el monument de l’Atlàntida, situat a l’entrada del poble, i circula tant pel nucli urbà de Folgueroles com pel terme municipal. Fou inaugurada pel president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy, el mes de maig de l’any 1989. Des de la Casa Museu Verdaguer s’organitzen visites guiades a aquests punts emblemàtics, on s’explica i contextualitza cada indret i es reciten textos verdaguerians. Alguns monòlits foren patrocinats per particulars.</span></span></span></span></p> | 41.9380300,2.3162600 | 443319 | 4643122 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92175-img4341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92175-img2005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92175-img4471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92175-img5048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92175-img2307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/92175-img3135.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/