Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48827 | Tradició de remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars | X-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> | 08084-102 | Fals, Fonollosa | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48828 | Veïnat del Raval de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-raval-de-les-oliveres | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | Les recents promocions urbanístiques fetes a les afores del raval, possen en perill la conservació del conjunt estètic del raval. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l'adaptació topogràfica de les cases al cim d'una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau, però en línies generals resulta ovalada i uniforme. Actualment, malgrat les reformes efectuades i el creixement urbanístic patit als voltants, es manté una estructura primogènia original que conserva els trets característics de l'arquitectura popular de la zona. Es tracta en la gran majoria de casos de cases de planta baixa, primer pis i golfes, adossades, formant un seguit de carrers interiors. La gran majoria de les cases són fetes en mur de paredat irregular, malgrat que moltes d'elles es troben arrebossades i pintades, o s'han reformat les darreres dècades. La gran majoria d'aquestes cases eren conegudes pel nom o l'alias del propietari: Cal Canyol, el Cisteller, el Jep Gran, el Colom, cal Francisquet etc. També cal destacar la presència d'algunes tines de gran tamany ubicades al costat de les cases, com és el cas de la tina al costat de Cal Francisquet. La importància d'aquest nucli radica en el fet de ser el veïnat més important del nucli de Fals, on actualment es concentren les activitats de caire cultural, religiós i lúdic de la població.</p> | 08084-103 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>L'origen del Raval de les Oliveres cal buscar-lo en la propera masia de les Oliveres de Cantacorbs. L'existència d'aquesta masia es remunta amb seguretat als segles XV-XVI, constituïnt-se en una de les masies que es repartia la propietat de la terra del Pla de Fals. Aquest mas, juntament amb el mas del Grau i la propietat del mas de la Torre, fou adquirit per la família Soler de la Plana a principis del segle XIX. Aquesta era una família d'hisendats residents a Barcelona i Palma de Mallorca, que malgrat tenir els seus orígens a la casa dels Comtals del Manresa, feia temps que residia fora i actuava com a rendista de diverses propietats rurals al Bages. L'alt nivell de vida els va obligar a vendre's les finques del Pla de Fals. En aquell moment la finca dels tres masos feia un total de 300 hectàrees i era conreuada per uns quaranta parcers. Molts d'aquests parcers s'anaren construïnt la seva casa en un racó de la finca de les Oliveres, creant un petit raval que seria conegut com Raval de les Oliveres. Els compradors van ser la família Cases de Matamargó, propietaris del Mas Cases prop de Pinós. La compra es va efectuar l'any 1903, quan feia poc que la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves plantacions tot just començaven a donar els seus fruits. Al cap de poc esdevenir amo, va oferir a totes les cases del Raval que termenejaven amb el mas Oliveres, la possibilitat de comprar-li uns trossets per engrandir els patis del darrera. Tothom es va acollir a l'oferta, i aquest és l'origen de l'alineació del carrer Sant Vicenç i de bona part dels carrers del Raval. Si bé aquest raval va mantenir una fesonomia molt reduïda fins a mitjans del segle XX, va ser el lloc triat per aixecar la nova església parroquial de Sant Vicenç l'any 1962, aquest fet va fer que el raval es convertís en el nucli important de Fals, enmig d'un hàbitat en el qual predominaven les masies disperses. El boom urbanístic de finals del segle XX, va fer que als voltants de l'antic nucli del raval s'anéssin construint noves cases i expandint nous carrers.</p> | 41.7419500,1.7148000 | 393133 | 4621924 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48829 | Fites de terme amb Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-rajadell | XII-XIII | L'estat de conservació de les fites és bo, malgrat que actualment es troben mig tombades, i caldria un redreçament. | <p>Conjunt format per dues fites de terme que marcaven els límits entre el terme de Manresa, pertanyent antiguament al comtat de Manresa, i el de Fals, pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos carreus rectangulars enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Malgrat tot, l'alçada varia ja que un d'ells es troba pràcticament desclavat i tombat a terra. Tots dos compten amb l'escut de de la flor de Card dels Cardona cantó nord, i amb l'escut dels rajos divergents de Rajadell.</p> | 08084-104 | Fals | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del castell de Rajadell.</p> | 41.7425000,1.7609400 | 396970 | 4621929 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48830 | Obaga de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Zona boscosa ubicada dins de la propietat del mas la Vall de Fonollosa, seguint el transcurs de la riera de Fonollosa, que en aquest tram s'anomena riera de la Vall. Estracta d'un turó densament poblat d'arbres, ocupat per un bosc de pi principalment, que s'exten a la cara nord de tot el turó. La importància natural de la zona radica en el fet de ser una de les zones més boscoses le nucli de Fonollosa.</p> | 08084-105 | Fonollosa | 41.7541600,1.6491300 | 387693 | 4623363 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48830-foto-08084-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48831 | Torrent del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que recorre el terme de Fonollosa en direcció N-SE. El seu naixement es produeix a les costes de Cal Xamal, i descorre en direcció S a tocar de l'església de Santa Maria del Grau. Des d'allà travessa els plans de Fals en direcció al Raval de les Oliveres des d'on decendeix directament fins a desgüassar a la riera de Rajadell. El seu interés natural resideix en el fet de concentrar en alguns trams del seu voltant vegetació de ribera -canyissar i pollancres- que contrasten amb el paisatge habitual dels plans de Fals, dominats pel cereal i el bosc.</p> | 08084-106 | Fals | 41.7415700,1.7162800 | 393255 | 4621880 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48832 | Torrent de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que travessa en municipi de Fonollosa en sentit O-E. Aquest torrent neix al Serrant de Llobatones, dins el conjunt de la Serra de Castelltallat, i discorre en sentit S-E en direcció al nucli de Fonollosa, donant lloc a una vall, que a l'hora dóna lloc a un mas anomenat La Vall, i a l'hora a un pla i a una Obaga anomenats també La Vall. Aquest torrent desgüassa a l'alçada de la cruïlla que mena a Camps, amb el torrent de Fonollosa, el del Putxó i el de Bacardit o de Camps, donant lloc a un cabdal més ample conegut com riera de Fonollosa. El trancurs d'aquest torrent origina una vegetació un tant diferent de l'entorn, on depenent de l'època de l'any i el cabdal es pot trobar canyissar i bosc de ribera. L'interés natural radica en ser una recurs hídric important i un potenciador de la biodiversitat.</p> | 08084-107 | Fonollosa | 41.7573000,1.6489000 | 387680 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48832-foto-08084-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48833 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | Resulta inconcebible el fet de que la població de Fonollosa aboqui els residus sense depurar directament a la riera. L'estat de la fauna la flora és molt deplorable degut a aquest fet. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Fonollosa en sentit N-E/O. Es tracta sens dubte del curs fluvial més important del terme de Fonollosa. El seu neixement es produeix a la serra de Castelltallat, vora el nucli del mateix nom, descendent en sentit N-E en direcció als nuclis de Fonollosa i Camps. Durant aquest tram es coneix com a Torrent de Fonollosa i transcorre al costat de Cal Cucala fins al Raval conegut com de 'Pocafarina', a partir d'aquí es coneix amb el nom de torrent del Cal Rebinxela, degut a la proximitat d'una casa anomenada Cal Rebinxela. Just al peu del monticle on es troba la casa es barreja amb les aigües que rep del torrent del Putxó, que també neix a Castelltallat. Des d'allà es dirigeix cap al Raval del Paisà a la cruïlla de la carretera de Camps i Fonollosa, on rep les aigües del Torrent de Bacardit o riera de Camps. Un cop passada la cruïlla , just sota el pont, rep les aigües del torrent de la Vall. A partir d'allà rep el nom de riera de Fonollosa i discorre en direcció E, travessant tot el terme municipal i donant lloc a tot l'àrea de la Vall d'en Bosc fins al molí de Boixeda, un cop allà segueix en direcció E, fina a desgüassar al riu Cardener. Durant el seu curs rep l'aportació d'altres torrents i fonts, com són la Font de Pere Jutge, que resultar ser la principal aportació del seu cabdal. També rep l'aportació de torrents com el de la Vall de Puig i el de Fontanet. El seu interés natural radica precissament en ser el principal recurs hídric de la zona, que dóna lloc a una vegetació típica de bosc de ribera: canyissar, pollancres, etc.. que contrasta amb el bosc de pinassa i els conreus, típics del paissatge de Fonollosa. D'altra banda és el configurador d'una de les característiques del relleu més marcades del terme, com és la Vall d'en Bosch i de Querol.</p> | 08084-108 | Fonollosa, Camps, Fals | <p>Cal pensar que la riera ha rebut diversos noms al llarg de la història, doncs en un capbreu de l'any 1792 es té constància de que la riera rebia el nom de 'riera del Molí de Querol', que segurament era el nom que rebia el proper molí avui dia anomenat del Mestre Valentí, i en aquell moment propietat de la masia del Querol. [AA.DD;2004-2005. nº12:102-103] D'altra banda actualment també canvia de nom en alguns trams adoptant el nom de les cases per on s'aproxima com és el cas de Cal Rebinxela, una casa del segle XVIII ubicada al turó sota el qual es barreja amb el torrent del Putxó.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48834 | Alzinar del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet. Aquest alzinar és l'espai adjacent a la capella on té lloc l'aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments, i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d'espai a l'interior de la capella es duen a terme a l'alzinar. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut de forma simbòlica al costat de l'església. Actualment també serveix com espai lúdic utilitzat per moltes famílies els dies festius. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals, abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns. Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l'espai dels antics marges de vinya. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, ja que és l'espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l'almorratxa etc..) constituint un important punt en d'imaginari de la població local.</p> | 08084-109 | Fals | 41.7489500,1.7089900 | 392661 | 4622708 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48834-foto-08084-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48835 | Pou de glaç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104 PERARNAU I LLORENS J (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Col·lecció quaderns nº 5 del Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVI | <p>Construcció elaborada en pedra seca constituïnt un pou de glaç. Es tracta d'una construcció excavada parcialment sota terra, de forma cilíndrica que tenia la finalitat d'emmagatzemar el gel o el glaç produït en les geleres properes, per tal de poder abastir a la població per al consul durant tot l'any. La seva forma cilíndrica té un diàmetre aproximat de cinc metres, i una alçada que va dels quatre metres al punt més baix, fins els cinc metres al punt més alt, ja que la construcció del pou es va fer aprofitant el pendent del terreny. No queda cap rastre de rec o sèquia que regava les feixes i subminsitrava aigua al pou de gel. Segurament el canalet devia començar a l'indret anomenat 'l'esllevissada', al torrent que baixa del mas Perera. A diferència dels pous de neu, els pous de glaç han d'estar prop d'un riu o bassa, que permeti estancar l'aigua suficient per convertir-la en glaç. La part superior, que queda vista des de l'exterior es tanca parcialment amb una volta semisesfèrica, de la qual es conserva encara un tram. Cal pensar que la seu dia devia comptar amb un seguit d'obertures, normalment quadrangulars, que tenien la finalitat de permetre l'accés dels blocs de gel mitjançant un politja.</p> | 08084-110 | Fals | <p>Possiblement els orígens d'aquest pou de glaç es trobin al segle XVI. Documentalment la primera referència data del 1606, any en què Francesc Massana, l'amo del mas Massana, va signar un acord amb el mossèn i rector de Fals Jeroni Gallart. A canvi de certes compensacions, el propietari del mas Massana, cedia al rector durant 25 anys els dret d'utilitzar l'aigua d'un torrent que baixava per les seves terres, en concret de l'antic mas Perera. El rector podia pendre l'aigua tant per regar les feixes de la rectoria, com per fer glaç al pou. L'existència d'aquest pou és anterior al 1606, i es trobava a les feixes que la parròquia de Fals tenia, prop del desgüàs del torrent del mas Perera. Molt possilbmenet a principis del segle XX degué romandre abandonat, caient en part i cobrint-se de vegetació. L'any 2004, el grup de divulgació de la història de Fals, va procedir a la seva redescoberta, i a la seva neteja. [AA.DD, 2004-2005: nº 12: 103]</p> | 41.7561400,1.7391800 | 395183 | 4623469 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48837 | Tines de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-torreblanca | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVIII | El conjunt es troba en un estat d'abandonament considerable, ja que les mesures preses per l'actual llogater a més d'impedir la visió del conjunt no impideixen la degradació constant. Caldria una feina urgent de consolidació i restauració. | <p>Conjunt format per un seguit de tres tines ciruculars que s'acompanyen de la seva corresponent barraca de vinya. Malgrat que ara només són tres, originalment el conjunt era format per sis tines, tres de les quals són actualment enderrocades. Les tres restants objecte de la fitxa són construïdes aprofitant el pendent d'un petit marge del camí que finalitza en un clot artificial exacavat i netejat prop de la riera. Les tines compten amb una part excavada al subsòl que es troba revestida per cairons rectangulars envernissats. Actualment només una de les tines conserva els cairons, ja que les de la resta han estat extrets i reaprofitats. Arran de terra sobresurt per cadascuna de les tines una estructura també cirucular que cobreix i protegeix la tina de l'exterior. Part d'aquesta estructura ha anat caien, conservant només en una d'elles tot el tram de paret superior i la coberta de falsa volta de la tina. El diàmetre de les tines és de 2,5 m aprox. I l'alçada de la tina que encara es conserva actualment dreta és de 1,65 m , més la coberta. La boca de les tines es troba encarada al S-E, conservant-se només en una d'elles. A l'altre cantó del N-O, sota el desnivell del marge de terra es troba la barraca que s'adossa al peu de la tina i protegeix la boixa de sortida. Es tracta de barraques de planta quadrangular adossades les unes amb les altres. Totes elles tenen les portes allindades, destacant una d'elles que du la data de 1797. A l'interior s'aprecien les boixes en molt bon estat de conservació. Tot el conjunt es construït en pedra seca, a base de carreus de tamany irreuglar units amb cairons de petit tamany que fan l'efecte de cunya. Actualment aquest espai de les tines és ocupat com a zona de lleure i cira de cavalls. Aquest fet a fet que el llogater hagi parofitat l'interior de les barraques com a magatzem, construïtn uns coberts adossats a les barraques com a espai personal. Aquesta construcció obstaculitza la visió general del conjunt, no ajudant a la seva consolidació.</p> | 08084-112 | Fals | <p>Aquest conjunt de tines es troba aixecat en una finca propietat del Mas Torreblanca proper a la zona. És evident que la seva construcció i explotació devia estar relacionada amb l'intesiu cultiu de la vinya que el mas exercia a les seves finques. Aquesta zona era ocupada per parcers, que segurament devien demanar permís per la construcció de tines que els facilitéssin la producció de vi , evitant els costos i els esforços del transport del raïm fins a la casa.</p> | 41.7560000,1.7559500 | 396577 | 4623434 | 1797 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48838 | Creu de terme de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-camps | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada en les proximitats de l'església parroquia de Santa Maria de Camps, a tocar de camí que du al mas Clarena. Es tracta d'una creu assentada sobre una basament quadrangular de formigó, sobre el qual es recolza un graó que fa les funcions de peu de creu també quadrangular de 41 cm d'alçada. Sobre aquest peu recau directament el fust, també de formigó d'una alçada de 125 cm. Sobre aquest fust es recolza un capitell rectangular de 31 cm sobre el qual es disposa una creu de 55 cm d'alçada x 55 cm d'amplada. Tot el conjunt es realitzat en formigó, mantenint com a únic element ornamental un seguit de petits recargolaments amb els quals es rematen els tres braços sobresortints de la creu.</p> | 08084-113 | Camps | <p>Malgrat la manca de referents documentals sobre la seva existència no es dubta de l'antiguitat de l'existència d'una creu en aquest indret tant proper a la parròquia de Santa Maria de Camps. Un estudi detallat del material amb el qual es troba aixecada revela que possiblement es tracti d'una creu refeta en formigó durant la dècada del 1940, ubica a l'indret on antigament es trobaria una molt més antiga. Tradicionalment a aquesta creu s'arribaba en processó el dia de Corpus per fer una ofrena floral i religiosa.</p> | 41.7764500,1.6876500 | 390934 | 4625788 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48838-foto-08084-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48839 | Entorn de les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-les-torres-de-fals | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Entorn natural proper al conjunt monumental de les torres de Fals. Es tracta d'un entorn caracterítzat bàsicament per la presència de bosc de pinassa que s'exten als vols dels dos turons on s'ubiquen les torres.</p> | 08084-114 | Fals | 41.7561400,1.7349400 | 394831 | 4623475 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48839-foto-08084-114-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48840 | Barraca de vinya del mas la Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-la-gabriela | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya aixecada al mig d'uns camps actualment dedicats a conreus de cereal. Es tracta d'una barraca de planta circular construïda utilitzant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Destaca l'exitència d'un petit aler amb el qual es remata exteriorment el sostre de la barraca, que servia per expulsar l'aigua de la pluja, i que aquesta no afectés a les parets de la barraca. L'orientació de la barraca és fa a llevant, cap a on es troba encarada la porta d'accés, que té unes mides de 74 cm d'ample x 68 cm de gruix x 146 cm d'alçada,. Es tracta d'una porta construïda amb una llinda monolítica encaixada de forma plana en la construcció. També destaca l'existència d'un espai quadrangular buit, ubicat sobre la llinda i que roman protegit sota teulada, a modus de fornícula, que potser devia ser utilitzat per deixar algun tipus d'il·luminació. Les mides de la barraca són les següents: 3 metres de diàmetre interior x 180 cm d'alçada. L'interès d'aquesta construcció radica en ser un exemple molt ben conservat d'un prototipus de barraca actulament issolada al mig del camp, de planta circular, amb un espai buit conservat sobre la llinda d'accés a la barraca.</p> | 08084-115 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7467400,1.7519800 | 396232 | 4622410 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48841 | Barraca de vinya del Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sord | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | Caldria una neteja de l'entorn de la barraca, ja que la vegetació i els esbarzers van progessivament cobrint-la i impedint una bona visió de la barraca. | <p>Barraca de vinya de grans proporcions construïda en el pendent d'un marge d'un camp. La técnica de construcció utilitzada és el sistema de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta es fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Aquesta barraca destaca per les seves grans dimensions tenint un diàmetre de 5,40 m i una alçada aproximada de 5 m permetent l'estança d'una persona i un anmal drets. La barraca es troba orientada a llevant i s'obre amb una porta de 165 cm d'alçada x 106 m d'amplada x 70 cm de gruix. La porta es allindada i es cobreix amb una llinda de pedra monolítica que actualment es troba trencada.</p> | 08084-116 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya. Com anècdota cal assenyalar que durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser cremada pels milicians republicans, que cregueren que dins s'amagaven un grup de persones que perseguien. En aquells moments la barraca es trobava plena de llenya i van optar per calar-hi foc. Dins no hi havia persones amagades, però actualment encara poden apreciar-se restes de la fumera provocada al sostre de la barraca.</p> | 41.7417900,1.7345500 | 394775 | 4621882 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48842 | Barraca de vinya de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-domingo | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada al mig d'un camp de conreu, actualment de cereal, però antigament de vinya. Es tracta d'una barraca construïda mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. El seu diàmetre exterior és de 2,20 m. La barraca es troba encarada a llevant, amb una porta d'accés oberta mitjançant una llinda monolítica formada per una llosa de pedra molt irregular. Al cantó nord de la barraca s'adossa un tram de paret aixecat també amb la tècnica de la pedra seca, que segurament devia delimitar un petit tancat davant de la barraca. Les mides de la porta d'accés són de 143 cm d'alçada x 87 cm d'ample x 72 cm de gruix. Com a característica singular d'aquesta barraca destaca l'existència d'un pedra col·locada verticalment sobre la coberta anomenada 'caramull' i que malgrat no saber a exactament quina utilitat tenia, es caracterítzava per ser un dels elements distintius utilitzats per alguns constructors de barraques de vinya de l'època.</p> | 08084-117 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7464800,1.7384800 | 395109 | 4622398 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48843 | Barraca de vinya de la font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-font-de-les-oliveres | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barrca de vinya ubicada al camp situat just sobre la font de les Oliveres del nucli de Fals. Es tracta d'una barraca aixecada aprofitant el marge d'un camp, de tal manera que la façana principal coincideix amb aquest marge de camps, i l'interior de la barraca s'ha excavat aprofitant un tram del camp superior. Del conjunt de la barraca, només sobresurt a l'exterior el sostre i la teulada encabits al camp superior. La barraca resulta de petites dimensions, i es troba encarada a migidia. S'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica i proporciona una obertura de 150 cm d'alçada x 87 d'amplada x 68 de gruix. L'interior de la barraca malgrat trobar-se excavada dins la terra s'ha revestit en pedra, i destaca com a característica singular l'exitència de dos espais al mur posterior com si es tractés de dos espais destinats a armaris o postades, realitzats amb lloses monolítiques. L'edificiació és realitzada mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua.</p> | 08084-118 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7414700,1.7217100 | 393707 | 4621862 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element singular, també destaca la presència al costat de la barraca d'unes pedres disposades de forma esgraonada i encaixades dins el marge de pedra anomenades 'pujadors' i que tenien la finalitat de permetre baixar i pujar d'un camp a l'altre com si fossin escales. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48844 | Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Turó sobreelvat ubicat en les proximitats del mas la Vall de Fonollosa, el mas Bacardit de les Olles i el mas Cal Miquelet, malgrat que la propietat dels terrenys pertany al Mas La Vall. Es tracta d'un turó densament poblat per bosc de pinassa que sobresurt enmig d'una zona d'explotació agrícola. La zona de ponet d'aquet turó és conegut amb el nom d'Aguilar de la Vall, ja que s'orienta cap al municipi d'Aguilar de Segarra. El seu interés radica en haver-se convertit en una zona de refugi de bosc al cantó nord de la riera de Fonollosa.</p> | 08084-119 | Fonollosa | 41.7622100,1.6488400 | 387683 | 4624257 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48844-foto-08084-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al cantó de migdia del Puig, a tocar de la carretera BV3008, en les proximitats del mas la Vall es troba ubicada la Capella de Santa Justa i Santa Rufina, propietat del mas La Vall. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48845 | Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-diable | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, d'edat Oligocè, que destaca sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals per acció de la dissolució càrstica ( Kameritzes associades amb rasclers), que en algunes ocasions semblen petjades, carotes o peus. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable.</p> | 08084-120 | Camps | <p>Antigament es tractava d'un lloc carent de vegetació que destacaba per sobre de les feixes i camps de conreu, per tant era fàcilment visible i era l'indret on els nens tant de Fonollosa com de Camps acostumaven a visitar i a respectar amb una certa por i misteri. Actualment l'indret es troba cobert de vegetació, en part pins que han anat creixent al abandonar el conreu d'algunes feixes properes, impedint una visió clara del lloc. Malgrat aixó, la tradició del lloc ha estat conservada i l'accés al lloc es troba senyalitzat.</p> | 41.7698400,1.6745100 | 389830 | 4625071 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48846 | Can Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al peu del camí que des de Fonollosa menava a Camps, és cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció efectuada en mur de mamposteria irregular amb les filades de carreus de la façana nord i de llevant disposades d'una manera bastant regular. L'edifici es troba encarat amb la façana principal orientada a migidia, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes reconvertides a segon pis. La façana principal es s'obre amb una porta de petites dimensions efectuada amb una llinda monolítica, al costat de la qual es troba una arcada de mig punt efectuada amb petites dovelles, i que donava accés a un espai destinat a magatzem i coberts. Al primer pis s'obre amb dos balcons i una finestra. Al segon pis s'obre diverses finestres de moderna factura. A la façana principal s'aprecien restes de l'estructura de l'antiga casa, veinet-se perfectament les restes de l'antiga teulada a l'alçada del primer pis, i restes d'una finestra reforçada amb llindes monolítiques de pedra, i que fou posteriorment tapiada. A les façanes de llevant i nord, s'obren diferentes finestres de petit tamany a l'alçada del primer pis. Interiorment la casa conserva l'estrcutura original, havent fent reformes només al pis de les golfes, que fou sobreaixecat al refer la teulada, convertint-lo en segon pis.</p> | 08084-121 | Camps. Can Pere, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Can Pere és segurament un mas que té els seus orígens a finals del segle XVIII, com una masoveria molt humil relacionada amb Cal Pelfort, casa de la qual segurament depenia. Arquitectònicament fou als seus orígens una casa de planta baixa i primer pis, de reduïdes dimensions, que devia comptar amb una porta central, que és l'actual, i una finestra al primer pis. Amb el temps segurament s'afegí un cobert amb funcions de femer a llevant de la casa, englobant-lo tot sota la mateixa teulada. Aquesta priemra fase arquitectònica encara pot apreciar-se a la façana principal actual de la casa, on queda perfectament marcada la línia i els límits d'aquesta primera casa. L'any 1938, tal i com s'indica a la llinda de la porta, el propietari Ramon Pelfort amplià la casa en direcció a ponent, aixecant un segon pis, i donant-li la seva estructura actual. Els propietaris de la casa foren la família Pelfort, un fill dels quals, fou un dels implicats als assassinats de Cal Xamal. A mitjans de la dècada del 1980 la casa restà abandonada. L'any 2002 fou adquirida pels actuals propietaris.</p> | 41.7744500,1.6657600 | 389111 | 4625594 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48847 | Barraca de vinya del Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sole | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de grans proporcions ubicada prop d'un marge en propietat de les terres del mas Solé de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular, de 4,5 m de diàmetre i una alçada de 2,30 m més la teulada. La barraca es troba aixecada aprofitant un lleuger pendent, s'ha encarat a migdia i s'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica molt prima. L'obertura és de 130 cm d'alçada x 80 cm d'amplada x 85 cm de gruix. Tota la barraca es troba construïda seguint la tècnica de la pedra seca amb falsa cúpula, malgrat que segurament degut a algun tipus de restauració o consolidació la pedra es troba unida amb morter. Com a característiques singulars cal destacar la presència d'un petita finestra al tram de mur de ponent de 30 cm d'alçada x 28 cm d'amplada x 76 cm de gruix. També cal destacar el fet de que el tram de mur de la façana principal de migidia es troba lleugerament atalussat, segurament per reforçar la construcció. A la part superior de la teulada la construcció es corona amb una pedra vertical. També com a característiques singulars, cap destacar a l'interior de la barraca la presència d'un espai senyalitzat amb lloses verticals destinant a fer foc. La pedra superior de la paret i el sostre d'aquest tram es mostrava fumada, amb clares evidències d'haver-se fet foc. També destacava a l'altre extrem dela barraca la presènci d'un seguit de lloses que marca l'extensió d'una persona estirada, i que segurament devia haver-se fet servir per encabir algun tipus de jaç o matalàs, a fi de passar-hi la nit.</p> | 08084-122 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7720300,1.6966000 | 391670 | 4625286 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48848 | Barraca de vinya de cal Sembleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-sembleia | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular ubicada a l'indret anomenat Pla de Camps, al mig d'un camp de conreu ocupat actualment per cereal, però antigament per la vinya, ja que es troba en una zona amb gran abundància de barraques. La barraca és cnstruïda amb la tècnica de la pedra seca, amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de gran tamany. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Com a característica singular cal destacar el gran tamany de la barraca amb unes mides de 3,5 m de llargada x 4,5 m. d'amplada. La barraca es troba encarada a llevant, i s'obre amb una porta de 171 cm d'alçada x 90 cm d'amplada. El gruix de la porta no ha pogut ser calculat, ja que es troba tancada per una planxa metàl·lica que impideix l'accés a la barraca.</p> | 08084-123 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7725700,1.6976600 | 391759 | 4625345 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48849 | Pla de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-fals | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | Actualment la proporció entre espai conreuat i espai urbanitzat és proporcionat, no malmetent el paisatge. Caldria vigilar però la possiblitat d'un excés d'urbanització. | <p>Espai geogràfic ubicat dins el terme de Fonollosa, al nucli de Fals, ocupant bona part del sector sud-occidental del nucli. Es tracta d'una plana emmarcada entre la Costa del Xamal i la carena de la Soleia del Puig, que suposa el límit del terme, a partir del qual es descen a la Riera de Rajadell. Es tracta d'una superfície força plana, ocupada intensament per conreus de cereal, que en altre temps foren de vinya i olivera. Aquesta plana es trova travessada en sentit E-O per la BV-1312 que va des de l'eix transversal C-25 fins al molí de Boixeda i la BV3008. Actualment aquesta plana es troba ocupada per diversos grups d'assentaments humans, que van des de les masies disperses, com la Torra Sagimona o el Grauet, fins a assentaments concentrats més recents com el raval de les Oliveres o el Raval de la Creu. Antigament també era creuada per camins diversos com el que des de Fonollosa menava fins a Manresa travessant de N a S el Pla, o l'antic camí de Rajadell a Callús que seguia el curs de l'actual carretera BV1312. El seu interès radica en haver-se convertit en una de les àrees de conreu més extenses del terme, d'alt valor paisatgístic.</p> | 08084-124 | Fals | <p>La primera menció al nom de Fals apareix l'ny 995, i la seva grafia oscil·la entre Falcos (995), Falchs (1027), i Falcs (1032). Si bé tot sembla inidicar que l'orígen del nom no prové d'un antropònim, s'han donat diverses possibilitats per determinar una explicació. Una d'elles fa venir el nom de la userda o alfals. Una altra hipòtesi el fa venir de la falç com a instrument agrícola.</p> | 41.7466300,1.7234400 | 393859 | 4622433 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdeenbro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48850 | Pla de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Plana agrícola que ocupa el sector N-O del terme de Fonollosa, i pràcticament tota làrea oriental del nucli de Camps. Es tracta d'un espai agrícola destinat al conreu de cereal on es barrejen petits espais coberts per bosc de pinassa. Actualment el tipus de conreu predominant és el cereal, malgrat que en altres moments fou la vinya, i fins el 1956 les oliveres. El tipus d'hàbitat que hi predomina és bàsicament dispers,ocupat per masies d'antics orígens com el Solé i recentment per cases aïllades de construcció més moderna. Com a únic nucli relativament concentrat es troba el veïnat de Camps, que es concentra a l'entorn de la parròquia de Santa Maria de Camps. El seu valor com a espai de natura i paisatgístic és elevat.</p> | 08084-125 | Camps | 41.7727400,1.6902200 | 391141 | 4625373 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48851 | Torrent del Putxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-putxo | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que discorre en sentit N-S atravessant el nucli de Camps. El naixement d'aquest torrent es produeix a la serra de Castelltallat i discorren en sentit al terme de Fonollosa entrant vora les cases de Japet i Fusé, des d'allà es dirigeix fins a la casa del Cal Rebinxela, on al peu del turó on es troba la mateixa, desgüassa al torrent de Fonollosa. El seu interès natural radica en ser un dels torrents de més aportació inicial al torrent de Fonollosa, i pel fet de crear al seu últim tram un marc natural idoni per l'aparició de vegetació de ribera.</p> | 08084-126 | Camps | <p>El nom de Cal Putxet que rep el torrent deriva del nom d'una casa anomenada de Jaume Putxet a la serra de Castelltallat, prop del seu neixement.</p> | 41.7729400,1.6690300 | 389380 | 4625423 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48852 | Tomba de can Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-can-feixes | IX-X | <p>Tomba antropomorfa excavada directament a la roca, sobre un promontori rocós que s'alça sobre els camps de conreu. Es tracta d'una tomba de forma rectangular amb orientació E-O, de 170 cm de llargada per 74 cm d'amplada i 8 cm de potència.</p> | 08084-127 | Camps. Can Feixes, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Es tracta d'un tipus d'enterrament documentat entre els segles IX i X.</p> | 41.7776300,1.6777800 | 390115 | 4625932 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que actualment es visualitza fàcilment una sola tomba, cal tenir en compte, que l'entorn en el qual es troba és una roca coberta actualment de vegetació, en la qual podrien localitzar-se més tombes d'aquest tipus. Segurament no és tracta d'un exemplar aïllat, sino que deu formar part d'un conjunt. També, si la vegetació ho permetés, es possible que hi haguéssin forats per libacions a la mateixa roca. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48853 | Plans de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-cal-xamal | <p>Es tracta d'un espai format per l'altiplà que corona la muntanya anomenada 'La Costa', o 'Costa de Cal Xamal', que s'exten de forma paral·lela entre els plans de Camps i Fonollosa i els de Fals, efectuant la funció de línia divisòria. La falda ubicada a migdia de la costa pertany a l'extensió del mas del grauet, mentre que la falda de la costa que s'exten al nord de la costa, forma part del Bosc del Querol i és propietat d'aquest mas. L'altiplà superior resulta una planuria conreuada, on s'alternen clapes de bosc i cereal, i que pertanyien a l'antic mas de Cal Xamal, avui dia en ruïnes. El nom de costa de Cal Xamal ve donat per l'existència d'aquest mas als altiplans superiors. Malgrat que cal pensar que en orígen es tractava de rompudes fetes pel conreu de la vinya, i els nombrosos testimonis de feixes abandonades així ho inidiquen, actualment només compta amb algunes hectàries de cereal, i espais ocupats per bosc de pinassa crescut sobre les feixes.</p> | 08084-128 | Fals | <p>L'aspecte general ofereix el paisatge actual ve determinat per la presència de rompudes i cultius diversos al llarg del temps. Cal pensar que originalment degué tractar-se d'un espai de conreu molt marginal, ubicat sobre l'altiplà d'una costa. La rompuda general del bosc degué produir-se a mitjans del segle XVIII en ple període d'expansió de la vinya. La presència de marges de vinya indica que tota la costa fou aterrassada per tald e plantar-hi vinya. D'altra banda el mas de Cal Xamal cal situar-lo arquitectònicament també a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el conreu de la costa. La presència de la vinya també ve donada per l'existència de dues grans tines: la de Cal Xamal i la de Cal Pere Negre. L'arribada de la fil·loxera degué produir la mort de la vinya i la diversificació del conreu introduïnt el cereal. A més a més el pí blanc deugé anar creixent de forma progressiva sobre les antigues feixes fins a donar l'aspecte actual a la costa. La casa de Cal Xamal estigué habitada fins la dècada del 1940 quna tingueren lloc els aconteixements que finalitzaren amb l'assassinat del seu propietari i l'abandonament definitiu de la casa. Actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7566900,1.7032400 | 392196 | 4623575 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'antics conreus de vinya a la costa del Xamal, resta testimoniat per la presència de dues grans tines localitzades en aquesata costa: La de Pere Negre i la del Xamal, pertanyent a la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48854 | Plans de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-jaumeandreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pag.101-102</p> | Aquest espai natural corre un perill imminent de desapareixer degut als plans de la Generalitat de convertir la zona en un Aeroport. | <p>Espai natural ubicat al límit N-E del terme municipal de Fonollosa, dins el nucli de Fals. S'accedeix mitjançant la carretera que des del nucli de Canet de Fals es dirigeix als masos de Montconill i Jaumeandreu. Aquest espai pot ser definit com una gram explanada de conreu pertanyent a les propietats del mas Jaumeandreu. Actualment aquest espai es troba conreuat de vinya en la seva total extensió, resaltant al fons l'edifici constituït pel mas que li dóna nom. Cal afegir que hores d'ara es tracta de l´'unic espai del terme amb conreu i monocultiu de vinya, que pot se definit com a gfran explotació agrícola. Des de l'any 1996 la producció vitivinícola d'aquest pla fou inclosa dins la D.O. Pla de Bages. De forma alternativa, als marges de l'explanada es conserven algunes clapes de bosc de pinassa sense connexió.</p> | 08084-129 | Fals | <p>Els inicis del conreu agrícola als Plans de Jaumeandreu es remunten als inicis del mas Jaumeandreu, antigament anomenat Torrecabrera (ss.XIV-XVI), als quals van lligats, ja que la propietat de dita plana sempre ha anat lligada al mas ubicat en ella. Amb tota probabilitat aquest conreu es remunta a l'Edat Mitjana, (ss.XI-XII). Malgrat tot, cal pensar que almenys fins al segle XVIII, la producció agrícola d'aquesta plana degué ser més diversificada, alternant cereal, olivera i vinya. No fou fins a finals del segle XVIII, i especialment al llarg del segle XIX en que el predomini de la vinya es feu palés sobre la resta de conreus. A finals del segle XIX, l'aparició de la filoxera, indugué novament a la diversificació. La compra de la finca l'any 1996 pel Grup Baucells Alimentació S.A., motivà novament el conreu de la vinya, convertint la finca en una gran explotació vitivinícola.</p> | 41.7712500,1.7496400 | 396077 | 4625134 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell toponímic aquest espai també és conegut com a Pla de la Llauna. A nivell arquitectònic, aquests plans compten amb la presència del mas Jaumeandreu i de la capella de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48855 | Història de les Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable | XIX-XX | <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> | 08084-130 | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural | La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/