Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48809 | Creu de terme de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XX | <p>Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d'ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L'altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa (fitxa nº 100). Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior. Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d'alçada, sobre el qual recau un capitell d'estil gòtic de 44 cm d'alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d'alçada, rematada amb ondulacions. Sobre aquesta creu es moldeja la figura d'un Sant Crist de petites dimensions.</p> | 08084-84 | Fals | <p>Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d'una creu gòtica - segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La demolició va anar a càrrec d'un escamot d'homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos. Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l'any 1942. Del conjunt original només s'ha conservat la base feta de graons de pedra.</p> | 41.7506300,1.7231700 | 393843 | 4622877 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48810 | Alzina del Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-querol | <p>Alzina (Quercus Ilex) de grans proporcions ubicada a tocar del mas Querol, que va ser triada pel Departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya, per la Direcció General de Patrimoni Natural com a arbre monumental, per ser considerada l'alzina de majors proporcions de la Comarca del Bages.</p> | 08084-85 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | 41.7598000,1.6746400 | 389824 | 4623956 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||
| 48811 | Crema i pastís de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep | XVIII-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> | 08084-86 | Fonollosa | <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48812 | Camí de Calaf a Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calaf-a-callus | El camí ha estat en la seva major part converti en carretera. | <p>Antic camí que travessava el nucli de Fals, i que servia com a eix vertebrador de comunicacions entre els masos de Fals. Aquest camí neixia de l'antic camí ral de Calaf a Manresa, que passava per la riera de Rajadell, a l'alçada del nucli de Fals, sortia en direcció al molí de Boixeda, seguint l'actual carretera BV-3012. A l'alçada de la creu de terme actual, tallava amb el camí de Castelltallat a Manresa. Un cop a molí de Boixeda, continuava en direcció al Mas Jaumenandreu i fins a Callús.</p> | 08084-87 | Fals | <p>Amb tota seguretat aquest camí té un origen medieval, que s'ha mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.7738900,1.7554900 | 396568 | 4625420 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48813 | Oratori del Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinye | XIX-XX | <p>Element religiós format per tres blocs de pedra de diferents tamanys disposats verticalment al costat del marge de l'antic camí que des de Fonollosa menava a Aguilar de Segarra. La base de l'oratori la forma un fust vertical que li fa de suport i que forma el primer bloc de l'oratori. Aquest fust és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars units amb formigó i té unes mides de 164 cm d'alçada x 58 d'amplada. Sobre el fust es sobreposa un segon bloc format per un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, al qual s'ha excavat una petita fornícula on es troba dipositat la figura d'un Sagrat Cor fet en metall. Corona l'oratori un tercer bloc de pedra monolític en forma de cup de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. El conjunt es troba encarat al S-E, tenint l'obertura de la fornícula al peu del camí.</p> | 08084-88 | Fonollosa | <p>Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme de Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El nom popular amb el qual es coneix: Oratori del Pinyé, es deu a la presència d'una veïna casa ubicada a l'altra banda del camí, anomenada del Pinyé.</p> | 41.7540600,1.6693000 | 389370 | 4623326 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48813-foto-08084-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme muncipal de Fonollosa, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48814 | La Vall d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-den-bosc | <p>Espai natural marcat per una vall que s'inicia a l'alçada del Molí de Boixeda i ascendeix fins al nucli de Fonollosa. Es tracta d'una vall determinada al llarg del temps pel pas de la Riera de Fonollosa. Actualment tota la vall serveix pel pas de la carretera BV 3008 de Manresa a Calaf, i que comunica les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, la urbanització de Canet de Fals, i arriba fins el nucli de Fonollosa. La carretera s'escau pel cantó nord de la Vall. L'interès d'aquesta vall ve donada per la frondositat del bosc que s'exten especialment al cantó de migidia de la Vall, que bé a ser una Obaga que es reconeix amb el nom de diferents cases de la zona segons el tram i la propietat: Obaga del Bosc, Obaga del Grauet, Obaga del Grau, Obaga de Pere Jutge, Obaga del Querol etc.. Es tracta com es veu d'una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina. L'interés d'aquesta zona com a patrimoni natural radica en ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.</p> | 08084-89 | Fals, Fonollosa | <p>El nom de la vall d'en Bosch, ve determinat per l'existència d'una antiga masia ubicada a l'entrada de la Vall, venint del molí de Boixeda, anomenada Mas d'en Bosch. Les restes d'aquesta masia actualment abandonada encara s'aprecien al cantó esquerra, al peu de la carretera. Dintre de la vall destaquen diverses obagues pertanyent a les diferentes cases que tenen accés a la vall. Destaca especialment la del Grau-malgrat que es tracti d'una casa de Fals és propietària d'aquest tram de muntanya-. Destaca també molt especialment el Bosc del Querol, masia propietària de diferents obagues, inclosa la ubicada sobre la font de Pere Jutge.</p> | 41.7581400,1.6860900 | 390773 | 4623758 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48815 | Tina de can Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-pere-negre | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 3 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.18-19</p> | XIX | Caldria una restauració i consolidació d'aquest model únic de tina. Així com una eliminació de la vegetació que l'envolta i que tendeix a cobrir el conjunt. | <p>Conjunt format per la tina anomenada de Can Pere Negre i les restes de la barraca de vinya aixecada als seus peus. Es tracta d'una tina aixecada aprofitant un rocam natural, la qual cosa fa que la part inferior de la tina es trobi excavada a la roca. Tant la tina com la barraca són construïdes en pedra seca, a base de carreus irregulars de pedra, units amb petits carreus que fan la funció de falca. Malgrat que al seu moment la tina devia tenir algun tipus de sostre, actulament es troba caigut. Com a construcció es tracta d'un tina issolada, actulament en un espai tornat a ocupar pel bosc, de planta circular i gran alçada (uns quatre metres i mig aprox.) pel cantó sud, i uns dos metres al cantó menys elevat- cantó nord-. La tina comptava amb una porta d'accés situada al cantó nord de la construcció, a la qual s'accedia escalant directament la roca. A l'interior de la tina es pot apreciar amb més claretta com la part inferiror es troba parcialment excavada a la roca, i partir d'uns 90 cm (aprox) d'alçada es revesteix amb tres filades de carreus de grans proporcions fets a base de pedra, la qual s'ha rebaixat de forma cóncava, quedant perfectament encaixada fins a donar la forma circular del perímetre interior. Al costat de migidia de la tina s'adossa la barraca annexa. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular annexa al cantó de migidia de la tina, que protegeix la boixa. Aquesta s'aprecia encara entre el runam de la barraca.</p> | 08084-90 | Fals | <p>La construcció de tines issolades devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan l'augment de la producció del vi va fer apareixer el problema del transport de la verema en grans quantitats. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús. [AA.DD; 2004-2005 nº 3 :8-19]</p> | 41.7573100,1.7030400 | 392181 | 4623644 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el record de les persones més grasn del terme resta l'existència d'una casa anomenada de Cal Pere Negre, ubicada al Pla del Querol. Al llistat de cases de 1961 no apareix cap casa amb aquest nom, però si al llibre de la Comptaduria d'Hipoteques de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. El grup de divulgació de la història de Fals, va localitzar les restes d'una casa identificada com la del Pere Negre, fent un petit recull de la seva història més recent [AA.DD. 2004 nº3:18] | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48816 | Camí de Castelltallat a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-rajadell | XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i l'estació de Rajadell que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Tatger, i trecava a la dreta al mig dels Plans de Fals fins a l'Estació. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i mena fins la BV-3012 i fins l'estació. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-91 | Fals, Fonollosa | <p>Els orígens d'aquest camí cal relacionar-los amb els del camí principal que conduïa des de Castelltallat a Manresa a finals de l'Edat Mitjana . Amb tota problabilitat aquest camí devia ser un ramal que conduïa fins el proper mercat de Rajadell, situat molt més a prop que el de Manresa, i més concorregut habitualment pels habitats del Fals. Com a camí degué prendre protagonisme a partir del segle XIX, amb la extensió de la línia de ferrocarril en la línia de Manresa-Lleida, i que tenia una estació i parada al terme de Rajadell. Aquesta estació era utilitzada com a lloc de càrrega i descàrrega dels ramats que pasturaven a l'estiu a Castelltallat.</p> | 41.7424100,1.7059400 | 392397 | 4621986 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48816-foto-08084-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Tatger acostumaven a oferir sostre i menjar als pastors que conduïen els ramats fins a l'Estació, fent a vegades les funcions d'hostal. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48817 | Oratori de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de caire religiós aixecada verticalment formada per tres grans carreus de pedra monolítica. El primer carreu té una forma rectangular amb unes mides de 150 cm d'alçada x 59 cm d'amplada x 26 cm de gruix. Sobre aquest primer bolc es recolza un carreu de més petites proporcions: 50 cm d'alçada x 50 cm d'amplada i 26 cm de gruix, en el qual s'ha excavat mirant a ponent una petita fornícula on es trobava ubicada alguna figura religiosa. Sobre aquest segon carreu, es recolza un tercer a modus de coronament, també quadrangular però amb els cantons rebaixats. La seva alçada és de 59 cm.</p> | 08084-92 | Fonollosa | <p>Aquest tipus d'elements religiosos acostumen a tenir els seus orígens entorn al segle XIX. Malgrat que no s'ha pogut esbrinat l'advocació que el presidia, es recorda que fins els anys seixanta el dia de Corpus Cristi, s'acostumava a anar en processó fins a aquest oratori a fer una ofrena floral i una pregària. A finals d'aquesta dècada va quedar en desús, restant abandonat i arraconat amb la construcció del pati de cotxes veïns.</p> | 41.7622700,1.6671900 | 389209 | 4624240 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi al límit de la cruïla dels camins que arrencaven de Fonollosa cap a Aguilar de Segarra, i de Castelltallat cap a Manresa, al seu pas per Fonollosa, fa pensar en la possibilitat de la presència en aquest indret anteriorment d'alguna creu de terme o fita. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48818 | Tina de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xamal | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.8</p> | XIX | Caldria una neteja de vegetació de l'entorn, i tasques de consolidació per evitar el seu deteriorament futur. | <p>Tina isolada de grans proporcions ubicada a tocar del camí que ascendeix i travesa la Costa de Cal Xamal. Es tracta d'una tina de planta circular, aixecada aprofitant el petit terraplè que general el camí amb el marge dels camps del conreu. L'alçada de la tina varia en funció del terreny, sent d'uns tres metres i mig (aprox.) al seu cantó de llevant, a tocar del camí, i d'un metre d'alçada al cantó de ponent, sobre el marge del camp de conreu. El fet de què la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. La construcció és realitzada en pedra seca, a base de carreus irregulars, units amb petits cairons que fan les funcions de falca. La part inferior de la tina, i especialment el cantó de llevant es troba arrebossat amb morter de calç ben bé fins a l'alçada de dos metres. La coberta és consturïda per una volta de pedra seca pel sistema d'apropament de filades i coberta posteriorment amb terra, en la qual es poden observar restes de vegetació. Destaca l'existència d'un petit finestró al cantó de llevant de la tina, a l'alçada de 2,20 m. La porta d'accés a la tina es localitza a la seva cara nord, i s'hi accedeix mitjançant 3 graons de pedra de grans proporcions. L'interior de la tina és recoberta amb peces de pedra a les quals s'ha donat la forma rebaixada perquè unides conformin l'espai interior i ciruclar de la tina.</p> | 08084-93 | Fals | <p>La casa de Cal Xamal devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII, aprofitant el moment d'expansió de al vinya que motivà el conreu de les zones més elevades, fins aleshores ocupades pel bosc, i la zona dels altiplans de les costes. És doncs molt possible que els orígens de la tina es remuntin al segle XIX. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús.</p> | 41.7567700,1.7005100 | 391969 | 4623587 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lligada a la casa de Cal Xamal, existeix la història que explica l'assassinat dels propietaris de la casa a mans d'uns lladres a la dècada del 1940 i que apareix explicada a la fitxa de cases amb nom (fitxa nº 18) Malgrat que actualment es troba situada al peu d'un camí molt poc transitat, cal recordar que antigament -fins els anys 1940-1950- es tractava del camí que comunicava castelltallat i Fonollosa amb Manresa i Rajadell, i que feia les funcions de carrerada pel transport de ramats d'un lloc a l'altre. Era per tant el camí tradicional que comuicava Fonollosa amb la resta de la Comarca, sent evidentment molt transitat. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48819 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> | 08084-94 | Fals | <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||||
| 48820 | Festa de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.71</p> | XIX-XX | <p>Tradicionalment la Festa de Fals s'ha celebrat el dia de Sant Vicenç (21 de gener), patró parroquial del poble. Actualment, per les dates de celebració-en ple hivern-s'ha convertit en la festa major petita, concentrant la majoria dels actes festius a la festa major d'estiu. Per promoure la participació popular, la festa s'ha traslladat al diumenge següent al dia 21 de gener. La recuperació de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç a les torres de Fals, ha permés aquests últims anys tornar a fer la missa solemne en aquesta església. A continuació s'acostuma a organitzar una mostra de cuina, on els participants porten un plat fet de casa, i a la tarde es combina amb algun tipus d'espectacle popular.</p> | 08084-95 | Fals. Església de Sant Vicenç | <p>Aquesta festivitat ha estat tradicionalment el dia de festa per excel·lència del poble de Fals. Els actes però es limitaven a una missa solemne dins l'església antiga, i a ball a la tarda. Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, la única nota al respecte és qual s'explica que el dia d'aquesta festivitat es deia missa cantada a l'església . [AA.DD; 2004-2005:nº9:71) Després d'alguns anys d'haver-se deixat pràcticament de celebrar, l'Associació Cultural i Recreativa de Fals l'ha tornat a impulsar, convertint-se en la festa petita d'hivern.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48822 | Festa de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lesperanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag,71</p> | XIX-XX | <p>La festa de l'Esperança s'acostuma a celebrar-se el diumenge abans de Nadal. Els actes es ressumeixen a una missa solemne celebrada a l'església de la Mare de Déu del Grau. A la sortida es rifen torrons i un gall. El dia anterior a la festivitat es fa un concert de música dins l'església.</p> | 08084-97 | Fals. Església del Grau de Fals | <p>La festa de l'esperança era tradicionalment una jornada en la qual es donava les gràcies per la collita. El marc de celebració era l'església de la Mare de Déu del Grau de Fals. S'acostumava a fer missa solemne, i a constinuació venien els músics i a l'alzinar del costat de l'església del Grau es feia ball i la rifa d'un gall. Durant la missa s'acostumaven a cantar els goigos.[ AA.DD; 2004-2005; nº9:71] Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, cal pensar que es tracta d'una festivitat arrelada al llarg del segle XIX.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48823 | Pla dels Maquis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis | XX | <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> | 08084-98 | Fals | <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> | 41.7438200,1.7333800 | 394681 | 4622109 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48824 | Pla dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans | XX | <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> | 08084-99 | Fals | <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> | 41.7425600,1.7300100 | 394399 | 4621973 | 1936 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2024-04-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 48825 | Camí de Castelltallat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-manresa | X-XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i la població de Manresa que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Grauet, i continuava fins els plans de Fals, la Creu de terme de Fals, on creuava amb el camí de Calaf a Callús (fitxa nº 87), i seguia fins a la casa de la Gabriela i continuava en direcció al torrent de Mallencosa i al Mas Bosc de Monistrolet de Rajadell, entrant a Manresa pel Pont Nou. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i aprofita un tros de la BV-3012. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Actualment es troba asfaltat en el tram que mena de la casa de la Gabriela fins a la creu de terme de Fals, a la confluència de la BV-3012. A continuació discorre a travès d'aquesta via durant uns tres kilòmetres, fins que es desvia en direcció a la casa del Grauet, a partir d'aquí el camí és de terra i es troba en un estat variable. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-100 | Fonollosa, Fals | <p>No es pot precissar l'orígen d'aquest camí utilitzat pel transport de persones i ramats, però cal remuntar-lo potser al període medieval. Va ser utilitzat pel trallat de ramats, efectuant les funcions de carrerada ramadera fins la dècada del 1950. Quan es construí l'actual carretera de Fonollosa a Sant Joan de Vilatorrada, perdè l'ús. L'any 2003 va ser asfaltat el tram que menava des de la Creu de Terme de Fals fins a la casa de la Gabriela.</p> | 41.7507000,1.7232800 | 393852 | 4622885 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Querol, acostumaven a donar sostre a alguns dels transeünts del camí. Una variant d'aquest camí era la que a partir de la costa del Xamal, descendia fins a la casa del tatger, i menava a l'estació de Rajadell. També era utilitzat per conduir ramats i mercaderies fins a l'estació . | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48826 | Font de Pere Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pere-jutge | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | <p>Font ubicada a mig tram de la riera de Fonollosa, a l'espai conegut com Obaga de Pere Jutge, a tocar del Raval d'en Sembleia, dins la vall d'en Bosch. Com a construcció consta d'un petit brollador enmarcat dins un petit semicup de ciment. Allà es troben gravades la data de 1876. A tocar de la font es troben dos grans tolls, que formen part de la riera. Són coneguts com a toll Blau i toll Tascó. La importància singular d'aquesta font radica en el fet de que és sens dubte la font més important del nucli de Fonollosa, i aquella que aporta un cabdal de més quantitat a la riera de Fonollosa. A partir d'ella, el cabdal de la riera augmenta considerblement.</p> | 08084-101 | Fonollosa | <p>Es desconeix l'origen de l'antropònim de 'Pere Jutge' que dóna nom a dita Font, però cal pensar que es tractava d'un personatge potser habitant del proper raval del Cal Sembleia.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta font ha estat catalogada com a zona d'interés natural i no com a element arquitectònic, ja que la construcció existent és mínima (un brollador), i en canvi és un cabdal d'aigua molt importqant per la riera de Fonollosa, i l'entor de la font amb els tolls pot ser considerat com a zona d'interés natural. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48827 | Tradició de remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars | X-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> | 08084-102 | Fals, Fonollosa | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 48828 | Veïnat del Raval de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-raval-de-les-oliveres | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | Les recents promocions urbanístiques fetes a les afores del raval, possen en perill la conservació del conjunt estètic del raval. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l'adaptació topogràfica de les cases al cim d'una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau, però en línies generals resulta ovalada i uniforme. Actualment, malgrat les reformes efectuades i el creixement urbanístic patit als voltants, es manté una estructura primogènia original que conserva els trets característics de l'arquitectura popular de la zona. Es tracta en la gran majoria de casos de cases de planta baixa, primer pis i golfes, adossades, formant un seguit de carrers interiors. La gran majoria de les cases són fetes en mur de paredat irregular, malgrat que moltes d'elles es troben arrebossades i pintades, o s'han reformat les darreres dècades. La gran majoria d'aquestes cases eren conegudes pel nom o l'alias del propietari: Cal Canyol, el Cisteller, el Jep Gran, el Colom, cal Francisquet etc. També cal destacar la presència d'algunes tines de gran tamany ubicades al costat de les cases, com és el cas de la tina al costat de Cal Francisquet. La importància d'aquest nucli radica en el fet de ser el veïnat més important del nucli de Fals, on actualment es concentren les activitats de caire cultural, religiós i lúdic de la població.</p> | 08084-103 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>L'origen del Raval de les Oliveres cal buscar-lo en la propera masia de les Oliveres de Cantacorbs. L'existència d'aquesta masia es remunta amb seguretat als segles XV-XVI, constituïnt-se en una de les masies que es repartia la propietat de la terra del Pla de Fals. Aquest mas, juntament amb el mas del Grau i la propietat del mas de la Torre, fou adquirit per la família Soler de la Plana a principis del segle XIX. Aquesta era una família d'hisendats residents a Barcelona i Palma de Mallorca, que malgrat tenir els seus orígens a la casa dels Comtals del Manresa, feia temps que residia fora i actuava com a rendista de diverses propietats rurals al Bages. L'alt nivell de vida els va obligar a vendre's les finques del Pla de Fals. En aquell moment la finca dels tres masos feia un total de 300 hectàrees i era conreuada per uns quaranta parcers. Molts d'aquests parcers s'anaren construïnt la seva casa en un racó de la finca de les Oliveres, creant un petit raval que seria conegut com Raval de les Oliveres. Els compradors van ser la família Cases de Matamargó, propietaris del Mas Cases prop de Pinós. La compra es va efectuar l'any 1903, quan feia poc que la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves plantacions tot just començaven a donar els seus fruits. Al cap de poc esdevenir amo, va oferir a totes les cases del Raval que termenejaven amb el mas Oliveres, la possibilitat de comprar-li uns trossets per engrandir els patis del darrera. Tothom es va acollir a l'oferta, i aquest és l'origen de l'alineació del carrer Sant Vicenç i de bona part dels carrers del Raval. Si bé aquest raval va mantenir una fesonomia molt reduïda fins a mitjans del segle XX, va ser el lloc triat per aixecar la nova església parroquial de Sant Vicenç l'any 1962, aquest fet va fer que el raval es convertís en el nucli important de Fals, enmig d'un hàbitat en el qual predominaven les masies disperses. El boom urbanístic de finals del segle XX, va fer que als voltants de l'antic nucli del raval s'anéssin construint noves cases i expandint nous carrers.</p> | 41.7419500,1.7148000 | 393133 | 4621924 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48829 | Fites de terme amb Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-rajadell | XII-XIII | L'estat de conservació de les fites és bo, malgrat que actualment es troben mig tombades, i caldria un redreçament. | <p>Conjunt format per dues fites de terme que marcaven els límits entre el terme de Manresa, pertanyent antiguament al comtat de Manresa, i el de Fals, pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos carreus rectangulars enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Malgrat tot, l'alçada varia ja que un d'ells es troba pràcticament desclavat i tombat a terra. Tots dos compten amb l'escut de de la flor de Card dels Cardona cantó nord, i amb l'escut dels rajos divergents de Rajadell.</p> | 08084-104 | Fals | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del castell de Rajadell.</p> | 41.7425000,1.7609400 | 396970 | 4621929 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48830 | Obaga de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Zona boscosa ubicada dins de la propietat del mas la Vall de Fonollosa, seguint el transcurs de la riera de Fonollosa, que en aquest tram s'anomena riera de la Vall. Estracta d'un turó densament poblat d'arbres, ocupat per un bosc de pi principalment, que s'exten a la cara nord de tot el turó. La importància natural de la zona radica en el fet de ser una de les zones més boscoses le nucli de Fonollosa.</p> | 08084-105 | Fonollosa | 41.7541600,1.6491300 | 387693 | 4623363 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48830-foto-08084-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48831 | Torrent del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que recorre el terme de Fonollosa en direcció N-SE. El seu naixement es produeix a les costes de Cal Xamal, i descorre en direcció S a tocar de l'església de Santa Maria del Grau. Des d'allà travessa els plans de Fals en direcció al Raval de les Oliveres des d'on decendeix directament fins a desgüassar a la riera de Rajadell. El seu interés natural resideix en el fet de concentrar en alguns trams del seu voltant vegetació de ribera -canyissar i pollancres- que contrasten amb el paisatge habitual dels plans de Fals, dominats pel cereal i el bosc.</p> | 08084-106 | Fals | 41.7415700,1.7162800 | 393255 | 4621880 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48832 | Torrent de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que travessa en municipi de Fonollosa en sentit O-E. Aquest torrent neix al Serrant de Llobatones, dins el conjunt de la Serra de Castelltallat, i discorre en sentit S-E en direcció al nucli de Fonollosa, donant lloc a una vall, que a l'hora dóna lloc a un mas anomenat La Vall, i a l'hora a un pla i a una Obaga anomenats també La Vall. Aquest torrent desgüassa a l'alçada de la cruïlla que mena a Camps, amb el torrent de Fonollosa, el del Putxó i el de Bacardit o de Camps, donant lloc a un cabdal més ample conegut com riera de Fonollosa. El trancurs d'aquest torrent origina una vegetació un tant diferent de l'entorn, on depenent de l'època de l'any i el cabdal es pot trobar canyissar i bosc de ribera. L'interés natural radica en ser una recurs hídric important i un potenciador de la biodiversitat.</p> | 08084-107 | Fonollosa | 41.7573000,1.6489000 | 387680 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48832-foto-08084-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48833 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | Resulta inconcebible el fet de que la població de Fonollosa aboqui els residus sense depurar directament a la riera. L'estat de la fauna la flora és molt deplorable degut a aquest fet. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Fonollosa en sentit N-E/O. Es tracta sens dubte del curs fluvial més important del terme de Fonollosa. El seu neixement es produeix a la serra de Castelltallat, vora el nucli del mateix nom, descendent en sentit N-E en direcció als nuclis de Fonollosa i Camps. Durant aquest tram es coneix com a Torrent de Fonollosa i transcorre al costat de Cal Cucala fins al Raval conegut com de 'Pocafarina', a partir d'aquí es coneix amb el nom de torrent del Cal Rebinxela, degut a la proximitat d'una casa anomenada Cal Rebinxela. Just al peu del monticle on es troba la casa es barreja amb les aigües que rep del torrent del Putxó, que també neix a Castelltallat. Des d'allà es dirigeix cap al Raval del Paisà a la cruïlla de la carretera de Camps i Fonollosa, on rep les aigües del Torrent de Bacardit o riera de Camps. Un cop passada la cruïlla , just sota el pont, rep les aigües del torrent de la Vall. A partir d'allà rep el nom de riera de Fonollosa i discorre en direcció E, travessant tot el terme municipal i donant lloc a tot l'àrea de la Vall d'en Bosc fins al molí de Boixeda, un cop allà segueix en direcció E, fina a desgüassar al riu Cardener. Durant el seu curs rep l'aportació d'altres torrents i fonts, com són la Font de Pere Jutge, que resultar ser la principal aportació del seu cabdal. També rep l'aportació de torrents com el de la Vall de Puig i el de Fontanet. El seu interés natural radica precissament en ser el principal recurs hídric de la zona, que dóna lloc a una vegetació típica de bosc de ribera: canyissar, pollancres, etc.. que contrasta amb el bosc de pinassa i els conreus, típics del paissatge de Fonollosa. D'altra banda és el configurador d'una de les característiques del relleu més marcades del terme, com és la Vall d'en Bosch i de Querol.</p> | 08084-108 | Fonollosa, Camps, Fals | <p>Cal pensar que la riera ha rebut diversos noms al llarg de la història, doncs en un capbreu de l'any 1792 es té constància de que la riera rebia el nom de 'riera del Molí de Querol', que segurament era el nom que rebia el proper molí avui dia anomenat del Mestre Valentí, i en aquell moment propietat de la masia del Querol. [AA.DD;2004-2005. nº12:102-103] D'altra banda actualment també canvia de nom en alguns trams adoptant el nom de les cases per on s'aproxima com és el cas de Cal Rebinxela, una casa del segle XVIII ubicada al turó sota el qual es barreja amb el torrent del Putxó.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48834 | Alzinar del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet. Aquest alzinar és l'espai adjacent a la capella on té lloc l'aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments, i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d'espai a l'interior de la capella es duen a terme a l'alzinar. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut de forma simbòlica al costat de l'església. Actualment també serveix com espai lúdic utilitzat per moltes famílies els dies festius. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals, abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns. Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l'espai dels antics marges de vinya. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, ja que és l'espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l'almorratxa etc..) constituint un important punt en d'imaginari de la població local.</p> | 08084-109 | Fals | 41.7489500,1.7089900 | 392661 | 4622708 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48834-foto-08084-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48835 | Pou de glaç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104 PERARNAU I LLORENS J (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Col·lecció quaderns nº 5 del Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVI | <p>Construcció elaborada en pedra seca constituïnt un pou de glaç. Es tracta d'una construcció excavada parcialment sota terra, de forma cilíndrica que tenia la finalitat d'emmagatzemar el gel o el glaç produït en les geleres properes, per tal de poder abastir a la població per al consul durant tot l'any. La seva forma cilíndrica té un diàmetre aproximat de cinc metres, i una alçada que va dels quatre metres al punt més baix, fins els cinc metres al punt més alt, ja que la construcció del pou es va fer aprofitant el pendent del terreny. No queda cap rastre de rec o sèquia que regava les feixes i subminsitrava aigua al pou de gel. Segurament el canalet devia començar a l'indret anomenat 'l'esllevissada', al torrent que baixa del mas Perera. A diferència dels pous de neu, els pous de glaç han d'estar prop d'un riu o bassa, que permeti estancar l'aigua suficient per convertir-la en glaç. La part superior, que queda vista des de l'exterior es tanca parcialment amb una volta semisesfèrica, de la qual es conserva encara un tram. Cal pensar que la seu dia devia comptar amb un seguit d'obertures, normalment quadrangulars, que tenien la finalitat de permetre l'accés dels blocs de gel mitjançant un politja.</p> | 08084-110 | Fals | <p>Possiblement els orígens d'aquest pou de glaç es trobin al segle XVI. Documentalment la primera referència data del 1606, any en què Francesc Massana, l'amo del mas Massana, va signar un acord amb el mossèn i rector de Fals Jeroni Gallart. A canvi de certes compensacions, el propietari del mas Massana, cedia al rector durant 25 anys els dret d'utilitzar l'aigua d'un torrent que baixava per les seves terres, en concret de l'antic mas Perera. El rector podia pendre l'aigua tant per regar les feixes de la rectoria, com per fer glaç al pou. L'existència d'aquest pou és anterior al 1606, i es trobava a les feixes que la parròquia de Fals tenia, prop del desgüàs del torrent del mas Perera. Molt possilbmenet a principis del segle XX degué romandre abandonat, caient en part i cobrint-se de vegetació. L'any 2004, el grup de divulgació de la història de Fals, va procedir a la seva redescoberta, i a la seva neteja. [AA.DD, 2004-2005: nº 12: 103]</p> | 41.7561400,1.7391800 | 395183 | 4623469 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48837 | Tines de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-torreblanca | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVIII | El conjunt es troba en un estat d'abandonament considerable, ja que les mesures preses per l'actual llogater a més d'impedir la visió del conjunt no impideixen la degradació constant. Caldria una feina urgent de consolidació i restauració. | <p>Conjunt format per un seguit de tres tines ciruculars que s'acompanyen de la seva corresponent barraca de vinya. Malgrat que ara només són tres, originalment el conjunt era format per sis tines, tres de les quals són actualment enderrocades. Les tres restants objecte de la fitxa són construïdes aprofitant el pendent d'un petit marge del camí que finalitza en un clot artificial exacavat i netejat prop de la riera. Les tines compten amb una part excavada al subsòl que es troba revestida per cairons rectangulars envernissats. Actualment només una de les tines conserva els cairons, ja que les de la resta han estat extrets i reaprofitats. Arran de terra sobresurt per cadascuna de les tines una estructura també cirucular que cobreix i protegeix la tina de l'exterior. Part d'aquesta estructura ha anat caien, conservant només en una d'elles tot el tram de paret superior i la coberta de falsa volta de la tina. El diàmetre de les tines és de 2,5 m aprox. I l'alçada de la tina que encara es conserva actualment dreta és de 1,65 m , més la coberta. La boca de les tines es troba encarada al S-E, conservant-se només en una d'elles. A l'altre cantó del N-O, sota el desnivell del marge de terra es troba la barraca que s'adossa al peu de la tina i protegeix la boixa de sortida. Es tracta de barraques de planta quadrangular adossades les unes amb les altres. Totes elles tenen les portes allindades, destacant una d'elles que du la data de 1797. A l'interior s'aprecien les boixes en molt bon estat de conservació. Tot el conjunt es construït en pedra seca, a base de carreus de tamany irreuglar units amb cairons de petit tamany que fan l'efecte de cunya. Actualment aquest espai de les tines és ocupat com a zona de lleure i cira de cavalls. Aquest fet a fet que el llogater hagi parofitat l'interior de les barraques com a magatzem, construïtn uns coberts adossats a les barraques com a espai personal. Aquesta construcció obstaculitza la visió general del conjunt, no ajudant a la seva consolidació.</p> | 08084-112 | Fals | <p>Aquest conjunt de tines es troba aixecat en una finca propietat del Mas Torreblanca proper a la zona. És evident que la seva construcció i explotació devia estar relacionada amb l'intesiu cultiu de la vinya que el mas exercia a les seves finques. Aquesta zona era ocupada per parcers, que segurament devien demanar permís per la construcció de tines que els facilitéssin la producció de vi , evitant els costos i els esforços del transport del raïm fins a la casa.</p> | 41.7560000,1.7559500 | 396577 | 4623434 | 1797 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48838 | Creu de terme de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-camps | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada en les proximitats de l'església parroquia de Santa Maria de Camps, a tocar de camí que du al mas Clarena. Es tracta d'una creu assentada sobre una basament quadrangular de formigó, sobre el qual es recolza un graó que fa les funcions de peu de creu també quadrangular de 41 cm d'alçada. Sobre aquest peu recau directament el fust, també de formigó d'una alçada de 125 cm. Sobre aquest fust es recolza un capitell rectangular de 31 cm sobre el qual es disposa una creu de 55 cm d'alçada x 55 cm d'amplada. Tot el conjunt es realitzat en formigó, mantenint com a únic element ornamental un seguit de petits recargolaments amb els quals es rematen els tres braços sobresortints de la creu.</p> | 08084-113 | Camps | <p>Malgrat la manca de referents documentals sobre la seva existència no es dubta de l'antiguitat de l'existència d'una creu en aquest indret tant proper a la parròquia de Santa Maria de Camps. Un estudi detallat del material amb el qual es troba aixecada revela que possiblement es tracti d'una creu refeta en formigó durant la dècada del 1940, ubica a l'indret on antigament es trobaria una molt més antiga. Tradicionalment a aquesta creu s'arribaba en processó el dia de Corpus per fer una ofrena floral i religiosa.</p> | 41.7764500,1.6876500 | 390934 | 4625788 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48838-foto-08084-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 48839 | Entorn de les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-les-torres-de-fals | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Entorn natural proper al conjunt monumental de les torres de Fals. Es tracta d'un entorn caracterítzat bàsicament per la presència de bosc de pinassa que s'exten als vols dels dos turons on s'ubiquen les torres.</p> | 08084-114 | Fals | 41.7561400,1.7349400 | 394831 | 4623475 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48839-foto-08084-114-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48840 | Barraca de vinya del mas la Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-la-gabriela | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya aixecada al mig d'uns camps actualment dedicats a conreus de cereal. Es tracta d'una barraca de planta circular construïda utilitzant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Destaca l'exitència d'un petit aler amb el qual es remata exteriorment el sostre de la barraca, que servia per expulsar l'aigua de la pluja, i que aquesta no afectés a les parets de la barraca. L'orientació de la barraca és fa a llevant, cap a on es troba encarada la porta d'accés, que té unes mides de 74 cm d'ample x 68 cm de gruix x 146 cm d'alçada,. Es tracta d'una porta construïda amb una llinda monolítica encaixada de forma plana en la construcció. També destaca l'existència d'un espai quadrangular buit, ubicat sobre la llinda i que roman protegit sota teulada, a modus de fornícula, que potser devia ser utilitzat per deixar algun tipus d'il·luminació. Les mides de la barraca són les següents: 3 metres de diàmetre interior x 180 cm d'alçada. L'interès d'aquesta construcció radica en ser un exemple molt ben conservat d'un prototipus de barraca actulament issolada al mig del camp, de planta circular, amb un espai buit conservat sobre la llinda d'accés a la barraca.</p> | 08084-115 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7467400,1.7519800 | 396232 | 4622410 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48841 | Barraca de vinya del Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sord | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | Caldria una neteja de l'entorn de la barraca, ja que la vegetació i els esbarzers van progessivament cobrint-la i impedint una bona visió de la barraca. | <p>Barraca de vinya de grans proporcions construïda en el pendent d'un marge d'un camp. La técnica de construcció utilitzada és el sistema de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta es fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Aquesta barraca destaca per les seves grans dimensions tenint un diàmetre de 5,40 m i una alçada aproximada de 5 m permetent l'estança d'una persona i un anmal drets. La barraca es troba orientada a llevant i s'obre amb una porta de 165 cm d'alçada x 106 m d'amplada x 70 cm de gruix. La porta es allindada i es cobreix amb una llinda de pedra monolítica que actualment es troba trencada.</p> | 08084-116 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya. Com anècdota cal assenyalar que durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser cremada pels milicians republicans, que cregueren que dins s'amagaven un grup de persones que perseguien. En aquells moments la barraca es trobava plena de llenya i van optar per calar-hi foc. Dins no hi havia persones amagades, però actualment encara poden apreciar-se restes de la fumera provocada al sostre de la barraca.</p> | 41.7417900,1.7345500 | 394775 | 4621882 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48842 | Barraca de vinya de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-domingo | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada al mig d'un camp de conreu, actualment de cereal, però antigament de vinya. Es tracta d'una barraca construïda mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. El seu diàmetre exterior és de 2,20 m. La barraca es troba encarada a llevant, amb una porta d'accés oberta mitjançant una llinda monolítica formada per una llosa de pedra molt irregular. Al cantó nord de la barraca s'adossa un tram de paret aixecat també amb la tècnica de la pedra seca, que segurament devia delimitar un petit tancat davant de la barraca. Les mides de la porta d'accés són de 143 cm d'alçada x 87 cm d'ample x 72 cm de gruix. Com a característica singular d'aquesta barraca destaca l'existència d'un pedra col·locada verticalment sobre la coberta anomenada 'caramull' i que malgrat no saber a exactament quina utilitat tenia, es caracterítzava per ser un dels elements distintius utilitzats per alguns constructors de barraques de vinya de l'època.</p> | 08084-117 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7464800,1.7384800 | 395109 | 4622398 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48843 | Barraca de vinya de la font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-font-de-les-oliveres | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barrca de vinya ubicada al camp situat just sobre la font de les Oliveres del nucli de Fals. Es tracta d'una barraca aixecada aprofitant el marge d'un camp, de tal manera que la façana principal coincideix amb aquest marge de camps, i l'interior de la barraca s'ha excavat aprofitant un tram del camp superior. Del conjunt de la barraca, només sobresurt a l'exterior el sostre i la teulada encabits al camp superior. La barraca resulta de petites dimensions, i es troba encarada a migidia. S'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica i proporciona una obertura de 150 cm d'alçada x 87 d'amplada x 68 de gruix. L'interior de la barraca malgrat trobar-se excavada dins la terra s'ha revestit en pedra, i destaca com a característica singular l'exitència de dos espais al mur posterior com si es tractés de dos espais destinats a armaris o postades, realitzats amb lloses monolítiques. L'edificiació és realitzada mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua.</p> | 08084-118 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7414700,1.7217100 | 393707 | 4621862 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element singular, també destaca la presència al costat de la barraca d'unes pedres disposades de forma esgraonada i encaixades dins el marge de pedra anomenades 'pujadors' i que tenien la finalitat de permetre baixar i pujar d'un camp a l'altre com si fossin escales. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48844 | Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Turó sobreelvat ubicat en les proximitats del mas la Vall de Fonollosa, el mas Bacardit de les Olles i el mas Cal Miquelet, malgrat que la propietat dels terrenys pertany al Mas La Vall. Es tracta d'un turó densament poblat per bosc de pinassa que sobresurt enmig d'una zona d'explotació agrícola. La zona de ponet d'aquet turó és conegut amb el nom d'Aguilar de la Vall, ja que s'orienta cap al municipi d'Aguilar de Segarra. El seu interés radica en haver-se convertit en una zona de refugi de bosc al cantó nord de la riera de Fonollosa.</p> | 08084-119 | Fonollosa | 41.7622100,1.6488400 | 387683 | 4624257 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48844-foto-08084-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al cantó de migdia del Puig, a tocar de la carretera BV3008, en les proximitats del mas la Vall es troba ubicada la Capella de Santa Justa i Santa Rufina, propietat del mas La Vall. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 48845 | Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-diable | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, d'edat Oligocè, que destaca sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals per acció de la dissolució càrstica ( Kameritzes associades amb rasclers), que en algunes ocasions semblen petjades, carotes o peus. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable.</p> | 08084-120 | Camps | <p>Antigament es tractava d'un lloc carent de vegetació que destacaba per sobre de les feixes i camps de conreu, per tant era fàcilment visible i era l'indret on els nens tant de Fonollosa com de Camps acostumaven a visitar i a respectar amb una certa por i misteri. Actualment l'indret es troba cobert de vegetació, en part pins que han anat creixent al abandonar el conreu d'algunes feixes properes, impedint una visió clara del lloc. Malgrat aixó, la tradició del lloc ha estat conservada i l'accés al lloc es troba senyalitzat.</p> | 41.7698400,1.6745100 | 389830 | 4625071 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 48846 | Can Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al peu del camí que des de Fonollosa menava a Camps, és cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció efectuada en mur de mamposteria irregular amb les filades de carreus de la façana nord i de llevant disposades d'una manera bastant regular. L'edifici es troba encarat amb la façana principal orientada a migidia, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes reconvertides a segon pis. La façana principal es s'obre amb una porta de petites dimensions efectuada amb una llinda monolítica, al costat de la qual es troba una arcada de mig punt efectuada amb petites dovelles, i que donava accés a un espai destinat a magatzem i coberts. Al primer pis s'obre amb dos balcons i una finestra. Al segon pis s'obre diverses finestres de moderna factura. A la façana principal s'aprecien restes de l'estructura de l'antiga casa, veinet-se perfectament les restes de l'antiga teulada a l'alçada del primer pis, i restes d'una finestra reforçada amb llindes monolítiques de pedra, i que fou posteriorment tapiada. A les façanes de llevant i nord, s'obren diferentes finestres de petit tamany a l'alçada del primer pis. Interiorment la casa conserva l'estrcutura original, havent fent reformes només al pis de les golfes, que fou sobreaixecat al refer la teulada, convertint-lo en segon pis.</p> | 08084-121 | Camps. Can Pere, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Can Pere és segurament un mas que té els seus orígens a finals del segle XVIII, com una masoveria molt humil relacionada amb Cal Pelfort, casa de la qual segurament depenia. Arquitectònicament fou als seus orígens una casa de planta baixa i primer pis, de reduïdes dimensions, que devia comptar amb una porta central, que és l'actual, i una finestra al primer pis. Amb el temps segurament s'afegí un cobert amb funcions de femer a llevant de la casa, englobant-lo tot sota la mateixa teulada. Aquesta priemra fase arquitectònica encara pot apreciar-se a la façana principal actual de la casa, on queda perfectament marcada la línia i els límits d'aquesta primera casa. L'any 1938, tal i com s'indica a la llinda de la porta, el propietari Ramon Pelfort amplià la casa en direcció a ponent, aixecant un segon pis, i donant-li la seva estructura actual. Els propietaris de la casa foren la família Pelfort, un fill dels quals, fou un dels implicats als assassinats de Cal Xamal. A mitjans de la dècada del 1980 la casa restà abandonada. L'any 2002 fou adquirida pels actuals propietaris.</p> | 41.7744500,1.6657600 | 389111 | 4625594 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48847 | Barraca de vinya del Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sole | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de grans proporcions ubicada prop d'un marge en propietat de les terres del mas Solé de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular, de 4,5 m de diàmetre i una alçada de 2,30 m més la teulada. La barraca es troba aixecada aprofitant un lleuger pendent, s'ha encarat a migdia i s'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica molt prima. L'obertura és de 130 cm d'alçada x 80 cm d'amplada x 85 cm de gruix. Tota la barraca es troba construïda seguint la tècnica de la pedra seca amb falsa cúpula, malgrat que segurament degut a algun tipus de restauració o consolidació la pedra es troba unida amb morter. Com a característiques singulars cal destacar la presència d'un petita finestra al tram de mur de ponent de 30 cm d'alçada x 28 cm d'amplada x 76 cm de gruix. També cal destacar el fet de que el tram de mur de la façana principal de migidia es troba lleugerament atalussat, segurament per reforçar la construcció. A la part superior de la teulada la construcció es corona amb una pedra vertical. També com a característiques singulars, cap destacar a l'interior de la barraca la presència d'un espai senyalitzat amb lloses verticals destinant a fer foc. La pedra superior de la paret i el sostre d'aquest tram es mostrava fumada, amb clares evidències d'haver-se fet foc. També destacava a l'altre extrem dela barraca la presènci d'un seguit de lloses que marca l'extensió d'una persona estirada, i que segurament devia haver-se fet servir per encabir algun tipus de jaç o matalàs, a fi de passar-hi la nit.</p> | 08084-122 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7720300,1.6966000 | 391670 | 4625286 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48848 | Barraca de vinya de cal Sembleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-sembleia | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrangular ubicada a l'indret anomenat Pla de Camps, al mig d'un camp de conreu ocupat actualment per cereal, però antigament per la vinya, ja que es troba en una zona amb gran abundància de barraques. La barraca és cnstruïda amb la tècnica de la pedra seca, amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de gran tamany. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Com a característica singular cal destacar el gran tamany de la barraca amb unes mides de 3,5 m de llargada x 4,5 m. d'amplada. La barraca es troba encarada a llevant, i s'obre amb una porta de 171 cm d'alçada x 90 cm d'amplada. El gruix de la porta no ha pogut ser calculat, ja que es troba tancada per una planxa metàl·lica que impideix l'accés a la barraca.</p> | 08084-123 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7725700,1.6976600 | 391759 | 4625345 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48849 | Pla de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-fals | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | Actualment la proporció entre espai conreuat i espai urbanitzat és proporcionat, no malmetent el paisatge. Caldria vigilar però la possiblitat d'un excés d'urbanització. | <p>Espai geogràfic ubicat dins el terme de Fonollosa, al nucli de Fals, ocupant bona part del sector sud-occidental del nucli. Es tracta d'una plana emmarcada entre la Costa del Xamal i la carena de la Soleia del Puig, que suposa el límit del terme, a partir del qual es descen a la Riera de Rajadell. Es tracta d'una superfície força plana, ocupada intensament per conreus de cereal, que en altre temps foren de vinya i olivera. Aquesta plana es trova travessada en sentit E-O per la BV-1312 que va des de l'eix transversal C-25 fins al molí de Boixeda i la BV3008. Actualment aquesta plana es troba ocupada per diversos grups d'assentaments humans, que van des de les masies disperses, com la Torra Sagimona o el Grauet, fins a assentaments concentrats més recents com el raval de les Oliveres o el Raval de la Creu. Antigament també era creuada per camins diversos com el que des de Fonollosa menava fins a Manresa travessant de N a S el Pla, o l'antic camí de Rajadell a Callús que seguia el curs de l'actual carretera BV1312. El seu interès radica en haver-se convertit en una de les àrees de conreu més extenses del terme, d'alt valor paisatgístic.</p> | 08084-124 | Fals | <p>La primera menció al nom de Fals apareix l'ny 995, i la seva grafia oscil·la entre Falcos (995), Falchs (1027), i Falcs (1032). Si bé tot sembla inidicar que l'orígen del nom no prové d'un antropònim, s'han donat diverses possibilitats per determinar una explicació. Una d'elles fa venir el nom de la userda o alfals. Una altra hipòtesi el fa venir de la falç com a instrument agrícola.</p> | 41.7466300,1.7234400 | 393859 | 4622433 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdeenbro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48850 | Pla de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Plana agrícola que ocupa el sector N-O del terme de Fonollosa, i pràcticament tota làrea oriental del nucli de Camps. Es tracta d'un espai agrícola destinat al conreu de cereal on es barrejen petits espais coberts per bosc de pinassa. Actualment el tipus de conreu predominant és el cereal, malgrat que en altres moments fou la vinya, i fins el 1956 les oliveres. El tipus d'hàbitat que hi predomina és bàsicament dispers,ocupat per masies d'antics orígens com el Solé i recentment per cases aïllades de construcció més moderna. Com a únic nucli relativament concentrat es troba el veïnat de Camps, que es concentra a l'entorn de la parròquia de Santa Maria de Camps. El seu valor com a espai de natura i paisatgístic és elevat.</p> | 08084-125 | Camps | 41.7727400,1.6902200 | 391141 | 4625373 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48851 | Torrent del Putxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-putxo | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que discorre en sentit N-S atravessant el nucli de Camps. El naixement d'aquest torrent es produeix a la serra de Castelltallat i discorren en sentit al terme de Fonollosa entrant vora les cases de Japet i Fusé, des d'allà es dirigeix fins a la casa del Cal Rebinxela, on al peu del turó on es troba la mateixa, desgüassa al torrent de Fonollosa. El seu interès natural radica en ser un dels torrents de més aportació inicial al torrent de Fonollosa, i pel fet de crear al seu últim tram un marc natural idoni per l'aparició de vegetació de ribera.</p> | 08084-126 | Camps | <p>El nom de Cal Putxet que rep el torrent deriva del nom d'una casa anomenada de Jaume Putxet a la serra de Castelltallat, prop del seu neixement.</p> | 41.7729400,1.6690300 | 389380 | 4625423 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 48852 | Tomba de can Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-can-feixes | IX-X | <p>Tomba antropomorfa excavada directament a la roca, sobre un promontori rocós que s'alça sobre els camps de conreu. Es tracta d'una tomba de forma rectangular amb orientació E-O, de 170 cm de llargada per 74 cm d'amplada i 8 cm de potència.</p> | 08084-127 | Camps. Can Feixes, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Es tracta d'un tipus d'enterrament documentat entre els segles IX i X.</p> | 41.7776300,1.6777800 | 390115 | 4625932 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que actualment es visualitza fàcilment una sola tomba, cal tenir en compte, que l'entorn en el qual es troba és una roca coberta actualment de vegetació, en la qual podrien localitzar-se més tombes d'aquest tipus. Segurament no és tracta d'un exemplar aïllat, sino que deu formar part d'un conjunt. També, si la vegetació ho permetés, es possible que hi haguéssin forats per libacions a la mateixa roca. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48853 | Plans de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-cal-xamal | <p>Es tracta d'un espai format per l'altiplà que corona la muntanya anomenada 'La Costa', o 'Costa de Cal Xamal', que s'exten de forma paral·lela entre els plans de Camps i Fonollosa i els de Fals, efectuant la funció de línia divisòria. La falda ubicada a migdia de la costa pertany a l'extensió del mas del grauet, mentre que la falda de la costa que s'exten al nord de la costa, forma part del Bosc del Querol i és propietat d'aquest mas. L'altiplà superior resulta una planuria conreuada, on s'alternen clapes de bosc i cereal, i que pertanyien a l'antic mas de Cal Xamal, avui dia en ruïnes. El nom de costa de Cal Xamal ve donat per l'existència d'aquest mas als altiplans superiors. Malgrat que cal pensar que en orígen es tractava de rompudes fetes pel conreu de la vinya, i els nombrosos testimonis de feixes abandonades així ho inidiquen, actualment només compta amb algunes hectàries de cereal, i espais ocupats per bosc de pinassa crescut sobre les feixes.</p> | 08084-128 | Fals | <p>L'aspecte general ofereix el paisatge actual ve determinat per la presència de rompudes i cultius diversos al llarg del temps. Cal pensar que originalment degué tractar-se d'un espai de conreu molt marginal, ubicat sobre l'altiplà d'una costa. La rompuda general del bosc degué produir-se a mitjans del segle XVIII en ple període d'expansió de la vinya. La presència de marges de vinya indica que tota la costa fou aterrassada per tald e plantar-hi vinya. D'altra banda el mas de Cal Xamal cal situar-lo arquitectònicament també a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el conreu de la costa. La presència de la vinya també ve donada per l'existència de dues grans tines: la de Cal Xamal i la de Cal Pere Negre. L'arribada de la fil·loxera degué produir la mort de la vinya i la diversificació del conreu introduïnt el cereal. A més a més el pí blanc deugé anar creixent de forma progressiva sobre les antigues feixes fins a donar l'aspecte actual a la costa. La casa de Cal Xamal estigué habitada fins la dècada del 1940 quna tingueren lloc els aconteixements que finalitzaren amb l'assassinat del seu propietari i l'abandonament definitiu de la casa. Actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7566900,1.7032400 | 392196 | 4623575 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'antics conreus de vinya a la costa del Xamal, resta testimoniat per la presència de dues grans tines localitzades en aquesata costa: La de Pere Negre i la del Xamal, pertanyent a la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 48854 | Plans de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-jaumeandreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pag.101-102</p> | Aquest espai natural corre un perill imminent de desapareixer degut als plans de la Generalitat de convertir la zona en un Aeroport. | <p>Espai natural ubicat al límit N-E del terme municipal de Fonollosa, dins el nucli de Fals. S'accedeix mitjançant la carretera que des del nucli de Canet de Fals es dirigeix als masos de Montconill i Jaumeandreu. Aquest espai pot ser definit com una gram explanada de conreu pertanyent a les propietats del mas Jaumeandreu. Actualment aquest espai es troba conreuat de vinya en la seva total extensió, resaltant al fons l'edifici constituït pel mas que li dóna nom. Cal afegir que hores d'ara es tracta de l´'unic espai del terme amb conreu i monocultiu de vinya, que pot se definit com a gfran explotació agrícola. Des de l'any 1996 la producció vitivinícola d'aquest pla fou inclosa dins la D.O. Pla de Bages. De forma alternativa, als marges de l'explanada es conserven algunes clapes de bosc de pinassa sense connexió.</p> | 08084-129 | Fals | <p>Els inicis del conreu agrícola als Plans de Jaumeandreu es remunten als inicis del mas Jaumeandreu, antigament anomenat Torrecabrera (ss.XIV-XVI), als quals van lligats, ja que la propietat de dita plana sempre ha anat lligada al mas ubicat en ella. Amb tota probabilitat aquest conreu es remunta a l'Edat Mitjana, (ss.XI-XII). Malgrat tot, cal pensar que almenys fins al segle XVIII, la producció agrícola d'aquesta plana degué ser més diversificada, alternant cereal, olivera i vinya. No fou fins a finals del segle XVIII, i especialment al llarg del segle XIX en que el predomini de la vinya es feu palés sobre la resta de conreus. A finals del segle XIX, l'aparició de la filoxera, indugué novament a la diversificació. La compra de la finca l'any 1996 pel Grup Baucells Alimentació S.A., motivà novament el conreu de la vinya, convertint la finca en una gran explotació vitivinícola.</p> | 41.7712500,1.7496400 | 396077 | 4625134 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell toponímic aquest espai també és conegut com a Pla de la Llauna. A nivell arquitectònic, aquests plans compten amb la presència del mas Jaumeandreu i de la capella de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 48855 | Història de les Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable | XIX-XX | <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> | 08084-130 | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural | La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||||
| 48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48727 | Santa Maria del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-grau-de-fals | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XI-XII | <p>Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels quals d'estil pre-romànic. Actualment resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a dues aigües amb teula. La diferència entre la part pre-romànica (que ocupa la part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici entre el tram romànic i el pre-romànic. El santuari pre-romànic presenta una planta de forma quadrangular, de 3 per 3 metres, a la seva part interior, i es troba cobert per una volta de falsa ferradura que arriba al seu punt més alt als 4.82 m, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Al sostre encara s'hi poden observar les empremtes deixades per l'encanyissat de la mulassa. El santuari era il·luminat per dos petits finestrals, ubicats cadascun en un dels murs laterals, i esqueixats cap a l'interior. Cada un era calat en un sol carreu, presentant el de l'esquerra forma d'espitllera, i el de la dreta dos forats rectangulars. Ambdós presenten un petit arc de mig punt a la seva part interior. [SITJES X, 1977:105] Al segle XIII es duu a terme la construcció de l'església romànica aprofitant l'antic santuari, passant aquest a realitzar les funcions d'atri, i afegint-hi una nau rectangular. La unió d'aquests dos elements queda palesa per mitjà de la construcció d'un gran arc apuntat fet amb dovelles, que arrenca de dues impostes i sobre el qual s'obra una finestra de forma rectangular d'un únic encaix. Exteriorment, aquests dos períodes constructius queden clarament marcats pel campanar de paret que aprofitaria l'espai deixat per l'antic arc triomfal d'entrada al santuari, alçant-se amb dues grans obertures allargades al capdamunt. La nau és coberta amb filades de carreus molt ben treballats en volta apuntada. [AADD, 1984: 239] L'accés a l'edifici romànic devia realitzar-se originalment pel cantó de migdia on encara s'observen les restes del primitiu portal rematat a l'interior amb un arc de mig punt dovellat i a l'exterior amb dos petits arcs de mig punt. Al segle XVI es construí una masoveria adosada a migidia de l'església en la qual segons la tradició acostumaven a viure persones relacionades amb el culte a l'església, i segons informació oral per una monja deodata. Aquest fet li va valdre el nom a la casa de 'La Mongia'. La construcció d'aquesta casa, tapà la porta d'accés al temple, que llavors s'havia de fer des de dintre de la casa, i obligà a obrir un altre portal allindat a llevant del temple, a la zona pre-romànica, que encara s'utilitza i on es pot veure la llinda amb la data de 1694. Es creu que aquell mateix any, aprofitant l'obertura d'aquest portal, es capgirà el culte de l'església, movent l'altar a l'altre extrem (costat de ponent), on s'hi va col·locar el retaule del segle XVII. Interiorment la zona de l'antiga porta romànica va ser tapada amb la col·locació d'un altar dedicat a Sant Josep. Exteriorment l'edifici presenta com a aparell constructiu, grans blocs de pedra polida treballats amb una gran qualitat, i disposats perfectament ordenats en filades horitzontals. Aquest tret fa que exteriorment es visualitzin altre cop els dos moments constructius, ja que l'antic temple mostra filades poc equilibrades i un tall matusser en la forma dels carreus. Arquitectònicament l'any 1973 la parròquia, amb col·laboració de la gent de Fals, decidí arranjar el santuari començant a treure tot l'arrebossat de dins.</p> | 08084-2 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>L'església de Santa Maria del Grau de Fals es troba assentada a la zona coneguda amb el nom de Raval del Grau, molt a prop del mas del Grauet o Grau, els propietaris del qual són els que avui en dia tenen cura de l'edifici. L'església es trobava inclosa dins l'antic terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tant el lloc com l'església apareixien citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d'un alou a la zona del Grau. En aquest document ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria.[AA.DD., 1984:280] Gràcies a un llistat de les parròquies del bisbat de Vic, anterior al 1154, veiem que el santuari posseïa la categoria de parròquia. Això però no durà massa temps, ja que el procés de despoblació viscut al segle XIV provocà la pèrdua de la seva funció com a parròquia quedant unida a la de Sant Vicenç de Fals. Aquest desús provocà que l'església presentés l'any 1685 un estat de conservació deplorable que feu que el bisbe en prohibís el culte. Malgrat haver perdut la categoria de parròquia i haver quedat com a església sufragània de Fals, el cert és que la devoció popular dels habitats de Fals i el sentiment d'identitat comunitari ha continuat girant fins als nostres dies entorn a l'església del Grau, i no pas cap a la parròquia de Sant Vicenç de Fals. La consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, feia menció a una bona colla de festivitats celebrades al Grau, moltes més que a la parroquial de Sant Vicenç. Segons ella, per nostra Senyora de la Purificació el rector havia de dir la missa a la capella del Grau. També feia la benedicció de les candeles, la Pentecosta, i tots els divendres desprès de Qauresma sortien processons des del Grau. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment encara, l'església del Grau és el marc de la majoria de les festivitats populars més arrelades de Fals, mentre que la parròquia de Sant Vicenç només acull les misses habituals i els enterraments. L'església de Fals és el marc de la celebració de la festa de la benedicció de la Candelera (2 de febrer), de la benedicció del Ram, i de l'aplec del Grau. D'altra banda també és el lloc triat per la majoria dels habitats de Fals per celebrar els seus casaments. L'edifici va ser objecte de reformes arquitectòniques per part de la Diputació de Barcelona durant la dècada del 1990</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Molt a prop de la capella es va localitzar un petit bloc petri de forma quadrada, amb elements esculpits en una de les seves cares. L'indret on es va produir la troballa fa pensar que probablement formés part de l'església de Santa Maria del Grau de Fals. La peça presenta unes dimensions de 44 cm de llargada per 37 d'amplada i 18 d'alçada. La decoració, realitzada amb motius cisellats, consta de dos estels de sis puntes inscrits cadascun en un cercle, i són separats per una ratlla que acaba en una altra disposada horitzontalment que va resseguint el contorn de la cara i que deixa pas a un bordó que delimita la pedra per la part superior. La pedra però està escapçada, quedant tallat part del cercle que rodeja els estels. Es desconeix quina devia ser la seva utilitat. La Mare de Déu és una talla de fusta de 66 cm d'alta policromada, amb la imatge del Nen en posició sedent, amb una cronologia en torn els segles XIII-XIV. Aquesta mare de Déu es troba enmmarcada actualment en un espai a modus de fornícula, que era l'antiga porta d'accés a la sagristia, i col·locada sobre dues pedres decorades que van aparèixer durant l'enderroc de la masia adossada al costat, i que devien procedir de la primitiva església pre-romànica. Segons informació oral oferida per algunes persones grans del nucli de Fals, antigament l'església de Santa Maria del Grau era plena d'exvots, que els devots de la Mare de Déu acostumaven a portar. Aquests s'acumulaven dins de l'església. (Continuació descripció) L'any 1975 s'ensorrà la casa dels ermitans que estava en estat lamentable i que amagava l'antic portal romànic de migdia. D'aquesta casa es decidí conservar el portal d'accés de llevant que era del segle XVII. També s'eliminà el cor del santuari que estava situat en el tram pre-romànic. L'any 1984 tingué lloc una altra important restauració de l'edifici que consistí en una fonamentació profunda, l'ensorrament de la sagristia i l'agençament de les parets exteriors. | 91|92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48728 | Antiga església de Sant Mamet de Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-mamet-de-bacardit | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XVII | <p>Les ruïnes de l'antiga capella de Sant Mamet, situada a la serra de Sant Mamet, entre els masos Bacardit i Casalot, presenten actualment un estat d'abandonament. De l'antiga capella es conserva tota la planta, de tipus rectangular amb petit absis semicircular, part de les parets, detalls del portal i d'un finestral en la part davantera. L'edifici conservat presenta dos moments constructius clarament diferenciats. Al primer moment deuríem la construcció de la nau, feta amb blocs de pedra sense polir i de formes irregulars, recollits a la mateixa zona , i en el segon hi emmarcaríem l'absis semicircular, aixecat utilitzant blocs de pedra polida, i la volta, que arrencaria d'una cornisa que separa les dues obres. [VILLEGAS, 1982: 101] L'estructura més antiga, que conformaria la nau, fou aprofitada posteriorment, molt probablement a cavall entre els segles XII-XIII, per aixecar l'absis i cobrir el temple. Al mur de migdia s'hi obria el portal, rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles esculpides a la seva part inferior amb motius molt simples, com ara botons i relleus allargassats. A ponent s'obriria un petit finestral amb doble escaix per donar claror a la nau.[VILLEGAS, 1982: 102] El pas de la nau a l'absis es fa per mitjà d'un plec de reducció que fa la degradació, i al seu interior dos graons eleven la zona de l'altar, a l'absis, respecte la nau. Davant la porta, s'observen encara el que podrien ser les restes de l'antic atri.</p> | 08084-3 | Fonollosa. Mas Bacardit del Llumàs s/n (08259 Fonollosa) | <p>La primera documentació escrita on apareix citada data del 14 d'octubre de l'any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat 'Cans', junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet amb el conjunt de les seves terres. Trobem successives mencions al temple en documentació dels anys 1015, 1026 i 1057.[AA.DD. 1984: 250] Molt probablement la seva condició no passà mai de capella rural, i amb el pas dels anys va anar quedant abandonada i desprovista de culte. El segle XVII molt probablement ja era enrunada, doncs l'any 1685 el culte ja s'havia traslladat al nou temple edificat al costat del mas Bacardit.</p> | 41.7864000,1.6694600 | 389439 | 4626916 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48728-foto-08084-3-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment existeix una nova capella de Sant Mamet erigida probablement pel propietari del lloc, Josep Bacardit, segons consta en una acta de 1685, quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual visità la parròquia de Fonollosa. Per la festivitat de Sant Mamet, màrtir de Capadòcia, que se celebra cada 17 d'agost, antigament es feia un gran aplec als seus voltants, agrupant-s'hi gent de les poblacions de Camps, Fonollosa i Castelltallat. | 92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48729 | Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XIII | <p>De l'església romànica de Sant Esteve, no en queda cap altra cosa que uns petits fragments de mur situats en un marge, que separa dues feixes. Aquestes romanalles, gairebé insignificants, que amb poru feines assoleixen un metre d'alçada, i consisteixen en dos fragments de mur que formen un plec de degradació, cosa que du a pensar que en aquest indret hi era l'absis. Segons sembla, anys enrera, d'aquesta capella es conservava bona part dels basaments, els carreus dels quals tanmateix, foren extretes del seu lloc per tal d'aprofitar-los en l'aparellat d'alguns masos propers en ruïnes. Atès el que resta difícilment es pot endevinar la seva planta, malgrat que tot fa pensar que devia ser una petita capella rural amb dos absis. [AA.DD.1984: 254]</p> | 08084-4 | Camps | <p>Les restes de l'església de Sant Esteve de Camps es troben assentades en un margenal que delimita uns camps pròxims al mas de Caseta. El temple però, presenta en l'actualitat un estat de ruïna total, cosa que en dificulta la comprensió de la seva estructura. Situada dins la propietat de l'antic castell de Castelltallat, al lloc conegut com a 'Cans', l'església no degué passar mai de capella rural, element que vindria a ser confirmat per la seva inexistent menció en la documentació més antiga. Així doncs, ens trobem que la primera menció que se'n fa en la documentació escrita, i que tot i així serà de forma indirecte, data del 1242, quan Elisendis de Sant Esteve donà a Santa Maria de Montserrat el mas Sant Esteve, situat a la vila de 'Cans' i que segons sembla podria deure el seu nom a la capella.[AA.DD;1984:255]</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48729-foto-08084-4-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/