Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48838 | Creu de terme de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-camps | XX | <p>Antiga creu de terme ubicada en les proximitats de l'església parroquia de Santa Maria de Camps, a tocar de camí que du al mas Clarena. Es tracta d'una creu assentada sobre una basament quadrangular de formigó, sobre el qual es recolza un graó que fa les funcions de peu de creu també quadrangular de 41 cm d'alçada. Sobre aquest peu recau directament el fust, també de formigó d'una alçada de 125 cm. Sobre aquest fust es recolza un capitell rectangular de 31 cm sobre el qual es disposa una creu de 55 cm d'alçada x 55 cm d'amplada. Tot el conjunt es realitzat en formigó, mantenint com a únic element ornamental un seguit de petits recargolaments amb els quals es rematen els tres braços sobresortints de la creu.</p> | 08084-113 | Camps | <p>Malgrat la manca de referents documentals sobre la seva existència no es dubta de l'antiguitat de l'existència d'una creu en aquest indret tant proper a la parròquia de Santa Maria de Camps. Un estudi detallat del material amb el qual es troba aixecada revela que possiblement es tracti d'una creu refeta en formigó durant la dècada del 1940, ubica a l'indret on antigament es trobaria una molt més antiga. Tradicionalment a aquesta creu s'arribaba en processó el dia de Corpus per fer una ofrena floral i religiosa.</p> | 41.7764500,1.6876500 | 390934 | 4625788 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48838-foto-08084-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48747 | Mas del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-grauet | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 6 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.41-43</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de dependències que conformen la casa del Grauet o Grau del Pubill. Aquest conjunt és format per la casa principal habilitada com a vivenda, un cos annex al nord en perpendicular a la façana principal, i un seguit de coberts situats davant de la casa. La casa principal resulta un edifici de planta rectangular de planta baixa primer i segon pis, amb el carener paral·lel a la façana. La casa es troba construïda en parament irregular però molt ben arranjat i ordenat, sense cap mena d'arrebossat. La façana principal es troba orientada a llevant i compta amb dos portals d'accés, sent el situat al cantó nord el més antic i original de la casa. Es tracta d'un portal adovellat que conforma un arc de mig punt, i que dóna accés a una zona destinada fins fa unes dècades a quadres, a magatzem d'estris i on es pot trobar el forn de pa de la casa. Aquest espai es cobert amb volta catalana que reposa sobre uns pilars quadrats de pedra i carreus reaprofitats, i que conformen la zona més antiga i primigènia de la casa. Al cantó de migdia de la façana principal s'obre un altre portal que actualment dóna accés a tota la casa. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc rebaixat, reforçat per una llinda monolítica i carreus de diferents mides als brancals. Aquest nou portal va ser obert l'any 1910. Entre ambdós portals entre els anys 1881 i 1888 es va adossar com un cos independent la cisterna de la casa.. La casa actual compta amb dos obertures en forma de finestres a la planta baixa, dos balcons i dues finestres al primer pis, i dues finestres balconeres i dues quadrangulars al segon pis. Tot el conjunt d'obertures de la façana guarden una gran semblança estilística, estant reforçades amb maons i empits de formigó al seu conjunt, la qual cosa sembla indicar que foren totes reformades i fetes de nou l'any 1962, quan es va produir la reforma general de la casa. A migdia de la casa destaca l'existència d'un altre cos d'un pis d'alçada que resta rematat amb una barana i un terrat. La façana posterior de la casa orientada a ponent va ser totalment reformada a mitjans de la dècada dels anys seixanta, sent totalment nova i reformada. L'interior de la casa també ha estat lleugerament reformat. Es conserva a la planta baixa de la casa un espai destinat a celler, on destaca l'existència d'un petit cau excavat al terra destinat a amagar aliments i que era tapat amb taulons de fusta i cobert amb terra, passant totalment inadvertit. Al primer pis , la casa conserva part de l'original estructura, on destaca especialment l'existència d'un gran menjador que ocupa l'espai principal del primer pis. El segon pis, ha estat recentment habilitat com a pisos i apartaments independents que ocupen els familiars de la casa. A nivell constructiu s'aprecien diverses fases i reformes efectuades al conjunt de l'actual casa. Així es té constància de com l'any 1879 va ser construït el cos annex al nord en perpendicular a la casa original. Aquest cos era destinat a corts d'animals i a femer a la planta baixa i a galeria al primer pis. Les arcades -actualment tancades- que formaven la galeria del primer pis duen la data del 1879. Entre els anys 1881 i 1888, tal i com resta inscrit a les dovelles que la conformen, va ser adossada la cisterna que actualment ocupa part de la façana principal de la casa. La família propietària conserva una fotografia de la casa de l'any 1907, on s'aprecia perfectament aquesta ampliació a migdia del nucli original de la casa. Aquesta ampliació era un altre cos quadrangular de planta baixa, primer i golfes, amb la qual cosa hi havia dues teulades a dos nivells diferents d'alçada. A migdia del cos annex hi havia també adossada la Masia del Grau.</p> | 08084-22 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas del Grauet es troben estratament lligats a la desapareguda Masia del Grau. Aquesta masia es trobava ubicada a migdia de l'actual casa del Grauet, entre aquesta casa i l'actual església del Grau. Aquesta casa tenia uns origens històrics que es remuntamen al selges XIII-XIV, i era propietària de les terres dels voltants. A mitjans del segle XX la casa del Grau restà abandonada i en estat ruïnós, per tant els actuals propietaris de la casa del Grauet va optar per enderrocar-la. La desaparició de la casa pairal, va fer que l'actual casa anomenada fins llavors el Grauet o el Grau del Pubill, fos coneguda també com el Grau. La casa del Grauet o del Grau del Pubill és doncs una excisió de la casa pairal del Grau. Segons informació oral procedent de la família que ara hi resideix, va ser Sebastià Grau, un fill segon de la casa del Grau, qui al segle XVIII, fa fundar una masoveria al costat de la casa pairal. Poc a poc les dues famílies es van anar escindint i separant la seva trajectòria, fins que arribats al segle XX, ja no hi tenien res a veure.</p> | 41.7503900,1.7089600 | 392661 | 4622868 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'any 1910 va ser obert un altre portal - l'ubicat al cantó de migdia de la façana principal- que permetia l'accés a la casa. L'obertura d'aquest portal deixava inutilitzat el portal adovellat original, que quedava emmarcat entre la cisterna i el cos annex de galeria. A l'interior de la casa, a l'entrada del rebedor, un petit arc adovellat que dóna accés a les escales té gravada la inscripció 'Jaume Grau 1910'. Aquesta nova entrada a la casa, deixava els baixos als quals s'accedia des de l'altre portal destinats als animals, a forn i a tines. L'any 1962 la casa es trobava exteriorment enguixada i va ser repicada deixant la pedra vista. Segurament fou en aquest moment quan foren reformades les finestres i balcons de la façana, donant-les uniformitat. A mitjans dels anys setanta, els propietaris de la casa van optar per enderrocar la masia del Grau situada al costat. Aquest enderroc va suposar el reforçament del cantó de migdia de la casa, unificant la teulada, construint el terrat de migdia, i afegint un cos al darrera -a ponent- més modern. El celler de la casa ha estat recenment restaurat i adequat. A l'interior es conserva una petita col·lecció d'estris agrícoles relacionats amb el treball de la vinya i la producció de vi. Entre d'altres la casa compta amb: 2 botes grosses de roure 1 boicoi petit 1 màquina de bombar most 8 portadores 4 tines Als baixos de la casa també es compta amb un espai actualment buit, i abans destinat a activitats diverses al qual es conserva un forn de pa, una tina de grans dimensions, i una pica d'oli de pedra. Lligats a la casa es troben un seguit d'elements arquitectònics destinats a feines auxiliars de la casa com és el cas d'una teuleria -actualment enrunada-, i d'un pou d'aigua. Aquest últim es tracta d'una construcció feta en pedra seca, en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48748 | Mas Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-andreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i s'ha aixecat amb mur de mamposteria irregular, però amb els carreus bastant ben ordenats. LA façana principal s'orienta a migidia, obrint-se amb un portal format per una llinda monolítica de pedra, que du grabada la data de 1845, i que sembla sobreposar-se a un portal més antic format per petites dovelles. Aquesta façana no sembla ser la façana original de la casa, sinó que sembla ser producte d'una ampliació de la casa duta a terme a mitjans del segle XIX, i que suposà una ampliació de la casa en direcció a migidia. Al primer pis de la façana principal destaca l'existència de tres balcons també oberts en una fase posterior, semblant el del mig, ubicat sobre la porta principal, estar obert a l'espai d'una antiga eixida, de la qual s'aprecien encara les restes de l'arc rebaixat. Al pis de les golfes, ara convertit en segon pis, s'obre una obertura formada per un arc rebaixat, pertanyent a una antiga eixida i ara convertida en finestral, i dos petits finestrons. Malgrat tot, l'orientació de la casa fou segurament canviada durant les reformes del segle XIX, convertint en façana habitual d'accés la de llevant. A la planta baixa s'obren dues portes allindades, una que dóna accés al primer pis, on residien el propietaris, i una altra que dóna accés al segon pis on reisidien els masovers. Es tracta de dues portes allindades, una de les quals du la data de 1800. Segurament en aquest moment es procedí a una reforma important de la casa, agrandint-la i afegint un tram a migdia, que es pot apreciar en aquest tram de façana, ja que el mur fa una lleugera curva i compta amb una terrassa adossada que colapsa tot aquest nou tram de façana de llevant. A la façana de ponent destaca l'existència de tres finestres a l'alçada del primer pis. A l'interior de la casa destaca l'existència d'un menjador de grans proporcions al primer pis, amb portes d'accés a les habitacions, una de les quals du la data de 1768. Exteriorment les fotografies antigues permeten apreciar que la casa es trobava enguixada. El guix va ser extret entre els anys 1986 i 1993, deixant la pedra vista.</p> | 08084-23 | Fals. Mas Sant Andreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Possiblement l'existència del mas Sant Andreu estigui lligada a la presència de la propera capella de Sant Andreu de Comallonga. Aquesta capella es troba documentada des del segle XIII com a capella rural depenent de Sant Mateu. Documentalment el mas apareix ja citat al segle XVI, malgrat que els seus orígens es podrien remuntar també als segles XII-XIII. Arquitectònicament es tracta d'un edifici que possiblement s'aixequi sobre les restes de l'anterior, ja que per l'estil del seu aparell sembla haver estat aixecat vora el selge XVII. Segurament als seus orígens fou de dimensions més reduïdes, sent la part original els trams del mur N. Amb tota probabilitat a finals del segle XVIII i principis del XIX fou ampliat, afegint un tram en direcció a migidia i substituïnt l'antiga façana de migidia per l'actual, Els testimonis d'aquesta ampliació es detecten a l'actual mur de llevant, que resulta curvat. D'aquest període seria també l'ampliació de la capella. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, el mas era anomenat també Sant Andreu de Comallonga, sent Comallonga, una casa de Sant Mateu de Bages. Aquesta adopció del topònim podria siginificar una relació antiga entre els propietaris. Malgrat tot, des del segle XIX en que ho adquiriren els actuals propietaris anomenats Fontanet, el mas és diu simplement Sant Andreu.</p> | 41.7856900,1.7094200 | 392758 | 4626787 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al S-E de la casa s'ubica la capella de Sant Andreu de Comallonga, propietat de la casa.(fitxa nº5) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48750 | Mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.68-70</p> | XVI-XX | El conjunt de la casa es troba ben conservat, malgrat que les reformes efectuades no s'han fet sota criteris històrics ni conservacionistes, la qual cosa dóna al conjunt un aire desgarvat i molt desordenat arquitectònicament. | <p>Conjunt arquitectònic format per dues cases -La Gabriela de Dalt i La Gabriela de Baix- que originalment devien conformar un sol mas. A aquest nucli habitat es suma un conjunt de dues tines aïllades propietat de la Gabriela de Baix, i alguns coberts veïns de recent factura. Malgrat que els orígens arquitectònics de la casa es remuntin al segle XVI, doncs ambdues cases conserven llindes amb la data del 1676, les dues han sofert reformes en diverses ocasions, especialment durant el segle XIX -la data marcada a la llinda del portal d'accés de la Gabriela de Baix és 1867-, i també durant el segle XX, conformant la seva fisonomia actual. La Gabriela de Dalt és formada per un edifici de planta rectangular , de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes van ser aixecades només a l'ala nord de la casa, aixecant la teula per aquest cantó i creant un efecte de dues teulades aixecades. L'edifici es troba arrebossat en ciment pòrtland i sense pintar.La façana principal es troba orientada a llevant. La porta principal d'accés ha estat remodelada i convertida en una porta moderna. Compta amb un seguit de coberts i cossos annexes adossats per la resta de les façanes de la casa que impedeixen una visió generalitzada de la casa. La Gabriela de Baix es situa adossada al cantó S-O de la Gabriela de Baix, creant un cos en forma de L, dependent de l'anterior conjunt. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, sent el nucli principal i més antic el de pedra vista, encarat a migdia. A aquest nucli original es suma un cos en perpendicular fet a la planta baixa amb pedra i al primer pis en tovots. Com a elements originals de la casa es conserven algunes llindes, així, a la Gabriela de Dalt, es conserva un fragment de llinda rebaixada on s'aprecia la data de 1676. Aquesta llinda pertanyia a l'antic portal d'accés a la casa, eliminat a finals del segle XX, quan es produí la última reforma de la casa. A l'interior de la casa, com a original es conserva l'antic menjador principal del primer pis, amb l'embigat i el terra originals. A la Gabriela de baix es conserva una finestra amb la llinda datada l'any 1676, i l'actual portal d'accés que deu procedir d'alguna reforma posterior, i que es troba datat el 1867.</p> | 08084-25 | Fals. Mas Gabriela s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Gabriela és un dels masos més antics del terme de Fals, i els seus orígens es remunten amb facilitat al segle XV i XVI. El nom del mas deu provenir d'alguna pubilla de la casa, tenint en compte que es tracta d'un antropònim femení molt corrent entorn al segle XVI. L'economia de la casa es va basar durant segles en la producció vitícola, comptant amb un important conjunt de tines-set en total- adossades a la casa, i que van ser eliminades quan es va construir un cobert veí. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt molt reformat, malgrat que es conserven algunes llindes amb dates del segle XVII-1676-. L'any 1798, consta com a propietari de la Gabriela de Dalt Ramon Sagristà, fill d'Anton Sagristà. El seu fill Pere Sagristà, va ser un membre reconegut de la facció carlina de Fals, l'any 1837, la qual cosa li va valdre l'exili. Li va succeir la seva filla Teresa Sagristà, que a la seva mort va deixar part de la casa al seu marit, i part a les monges caputxines. No va deixar fills, aleshores va reivindicar l'herència en Jaume Galobart, germà de la seva àvia. Aquesta succeció esdevingué en conflicte amb Oleguer Galí, altre familiar indirecte a qui pertocaven drets de legítima. Aquesta disputa va provocar la divisió de la propietat. La part meridional se la va quedar Galí, i va passar a anomenar-se 'La Gabriela de Baix', mentre que la part nord va quedar en mas del Galobart, passant a anomenar-se 'La Gabriela de Dalt'. La casa també es va dividir en dos parts, tapiant les portes de comunicació. El tros corresponent a la Gabriela de Dalt tenia més de cent quarteres de terra de cultiu dedicades a la vinya que menaven un total de 19 parcers diferents. A en Jaume Galobart el va succeir el Francesc Galobart, pare de l'actual propietari Jaume Galobart i Serra.[AA.DD. 2004-2005.nº9: 68-70]</p> | 41.7446400,1.7443600 | 395595 | 4622186 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Com a element arquitectònicament interessant es conserva un conjunt de dues tines pertanyents a la casa de la Gabriela de Baix, ubicades a llevant de la casa, aprofitant el desnivell d'un marge de pedra seca. Les seves característiques són les següents: Tina 1: Tina de planta circular, amb coberta de teula i vigues de fusta inclinada. Obertura encarada al nord, a la qual s'accediex mitjançant 2 graons de pedra . L'interior de la tina és realitzat amb cairons vidriats que recobreixen el pou circular. La construcció en pedra, s'aixeca 4 m. pel seu cantó sud i 2,30 m. pel cantó nord. El diàmetre interior és de 2'10 m. X 3 m. de fondo. La porta d'accés és un espai de 1,30 m d'alçada x 1,15 m d'amplada x 45 cm de gruix. Tina 2: Es tracta d'un tina de planta circular adossada a ponent de l'anterior i construïda aprofitant el desnivell d'un marge. És coberta amb una teulada inclinada i la porta d'accés es troba tancada amb una porta de fusta. Sobresurt en pedra pel seu cantó nord amb una alçada de 1,30 m. Al cantó de migdia té adossada una barraca de planta quadrangular i coberta inclinada, per on desgüassava la segona tina i que feia les funcions de celler.Dintre encara es conserva una premsa de vi. La casa no conserva ni elements documentals ni fotogràfics antics. Associades a la casa, en un camp proper es conserven dues barraques de vinya circulars en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48753 | Mas Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-boixeda | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | El conjunt d'edificacions del mas es troben abandonades des de la dècada del 1940 entrant en un estat de degradació molt acusat. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Boixeda, i el conjunt de dependències que l'envolten. El mas pròpiament dit compta amb un nucli central de planta quadrangular, al qual en època posterior -segurament el segle XVIII- es van afegir dos annexos -un a cada banda- al nord i a migdia, convertint la planta en rectangular. La coberta es fa a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta teulada unifica els tres cossos, la qual cosa fa pensar que es devia construir al moment de les ampliacions. El conjunt de la casa es troba envoltat per un seguit de cossos i edificis de diferents mides i èpoques que es troben units i conformen un mur perimetral que envolta la part del davant de la casa i que conté al seu interior diversos coberts destinats a animals i a feines agrícoles. Aquest tancat crea un pati interior entre el mur i la porta d'accés al recinte. Com que el mas es troba aixecat al peu d'un petit monticle elevat, alguns d'aquests coberts -els de migdia -es troben edificats a la part de baix, deixant la teulada a l'alçada de la planta baixa de la casa. Tot el conjunt s'ha aixecat amb mur de paredat irregular, que s'ha arrebossat en el cas de la casa. Aquest arrebossat es troba actualment parcialment caigut. La porta d'accés al recinte es troba encarada a llevant i es tracta d'una porta realitzada en arc de mig punt rebaixat emmarcada amb carreus rectangulars i quadrangulars. Aquesta porta dóna accés -com ja s'ha dit anteriorment- a un pati interior que serveix de distribuïdor dels diferents coberts auxiliars de la casa. Destaca especialment l'existent a la cantonada N-E del recinte, que acollia les tines a l'alçada del primer pis, i la premsa de vi -encara existent- a la planta baixa. Aquest cos es troba actualment en ruïnes, ja que ha caigut la teulada. La casa pròpiament dita té la façana principal encarada a llevant i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. S'obre amb un portal allindat ubicat al mig de la planta baixa. Al primer pis destaquen un seguit de quatre balcons alineats. Al pis de les golfes destaquen dues finestres balconeres i dos petits finetrons amb ampits del segle XVIÍ. Com a elements arquitectònics destacats, cal mencionar l'existència d'una galeria ubicada a la cantonada NO-O de la casa, a l'alçada del primer pis oberta a base d'un seguit de tres arcades a la façana de ponent i una a la façana nord. Es tracta d'arcades fetes amb un arc molt rebaixat que recau sobre un petit capitell sense decoració, i pilars i columnes quadrangulars. A la façana de migdia destaca l'existència d'una doble eixida, una al primer pis i una al pis de les golfes, formada per dues arcades fetes amb un arc de mig punt al mig. A l'interior de la casa la planta baixa era destinada a feines agrícoles i magatzems. Destaca la presència d'un enllosat al terra fet amb pedres de gran tamany, així com una coberta feta a base de volta catalana amb maó. També destaca l'existència d'una arcada ubicada a la planta baixa, passat el portal d'entrada que dóna accés a les escales que ascendeixen al primer pis. Es tracta d'una arcada feta amb un arc de pig punt rebaixat, enguixada i pintada en color marró, que destaca sobre el cru de les parets. Com a element decoratiu destaca una orla vegetal que recorre l'arc, presidida a la part superior per una altra orla on es llegeix la data de 1871. A l'intradós de l'arcada s'ubiquen dos cassetons decorats amb estris agrícoles. A la cantonada NO-O de la casa destaca l'existència d'una capella adossada a la casa. Es tracta d'una capella de planta rectangular coronada amb un campanar d'espadanya. Exteriorment manca de qualsevol tipus de decoració, L'accés es realitza mitjançant una petita porta rematada amb una llinda monolítica on s'escau la data de 1864. La capella es troba consagrada a Sant Josep, i d'interior s'ha enguixat i pintat de color blanc.</p> | 08084-28 | Fals. Mas Boixeda s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Boixeda es remunten amb seguretat als segles XIV-XV, sent un dels masos històrics del nucli de Fals. Del mas original no s'observa pràcticament res, tractant-se segurament d'una casa amb un nucli central aixecat possiblement entorn al segles XVI-XVII amb ampliacions a ambdues bandes al segle XVIII. L'era també du la data del 1790, sent possiblement d'aquest període general. Amb seguratetat l'interior del conjunt sofrí reformes a finals del segle XIX, doncs les arcades interiors duen la data de 1871. La última fase d'ampliació segurament degué ser la de la construcció de la capella de Sant Josep a ponent del mas, aixecada l'any 1869. El mas ha estat propietat de la família Vall de Vilamaró de forma cotinuada, malgrat que el cognom original de la família hagi anat variant degut als casaments de pubilles del mas. La besàvia de l'actual propietària va casar-se amb l'hereu d'un mas de Gaià, passant a residir a finals del segle XIX en aquesta població. A la mort sense descendència de la resta de familiars, el mas va anar a parar a les seves mans a la dècada del 1920, perdent-se la línia de propietaria residents al mas.</p> | 41.7726000,1.7287800 | 394346 | 4625310 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48753-foto-08084-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48753-foto-08084-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48753-foto-08084-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Completa el conjunt la presència d'una pallissa precedida d'una era enrajolada ubicades al N-E de la casa, sobre un altre petit promontori. Es tracta d'un edifici rectangular cobert a dues aigües, obert a migdia amb una gran arcada. Sobre l'arcada es llegeix: 'Francesc Galí 1790' . Malgrat que no s'han pogut veure personalment, la família compta amb un seguit de documentació pròpa de la casa. Es tracta de contractes d'arrendament del selge XIX i XX, així com llibretes d'apunts d'alguns dels avantpassats dels actuals propietaris. Entre elles destaca una on s'expliquen totes les feines de pagesia dutes a terme a la casa, així com una descripció de la climatologia de l'època i de les èpoques en les quals cové o no sembrar. A tocar de la casa queden restes de dos teuleries propietat de la casa, una de les quals, segons la tradició, elaborava les teules de l'església de Sant Vicenç de Fals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48800 | Molineret Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molineret-vell | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Caldria una restauració i adecentament de la casa | <p>Originalment la casa coneguda com el Molineret vell devia tractar-se d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat s'anaren afegint coberts i cossos a llevant i ponent de l'edifici fins a donar-l ila configuració actual. La casa es troba aixecada aprofitant un petit desnivell del terreny, la qual cosa va que la façana posterior tingui l'entrada a l'alçada de les golfes. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular a base de carreus de gran tamany aixecats amb la tècnica de la pedra seca; és a dir, units a base de cairons petits i sense morter. L'edifici es troba sense arrebossar, i destaquen les cantonades reforçades per carreus de tamany més gran i més ben escairats. La façana principal s'orienta a migidia. El portal principal d'accés és construït amb una llinda monolítica. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baica s'obre el portal d'accés. Al primer pis un balcó i una porta de factura més moderna que dóna accés a un terrat adossat. Al segón pis un porta actulament tancada amb fustes. A llevant de l'edifici s'aprecia el mur sense obertures a excepció d'una finestra al primer pis, i un cobert fet posteriorment amb maons que finalitza al primer pis amb una terrassa. A la façana de ponent s'adossa un cos adaptat com a vivenda, aixecat amb la mateixa tècnica constructiva que la resta de la casa, on la planta baixa s'ha aprofitat com a magatzem, i al primer pis destaca una obertura a modus de gran finestral fet amb un arc de diafragma fet a base de maons. Segurament devia fer les funcions de galeria oberta. Aquesta obertura va ser posteriorment tapada, arrebassant l'interior en blanc, i obrint una finestra rectangular. Al nord de l'edifici s'adossen dues grans tines de pedra, encarada l'una amb la porta a llevant i l'altra a ponent. La porta d'accés a la casa per la façana nord s'obre a l'alçada de les golfes, la qual cosa fa pensar que aquesta part de la casa era destinada a magatzem de gra.</p> | 08084-75 | Fonollosa. Casa El Molineret Vell s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la casa del Molineret Vell segurament es remunten al segle XVIII. Sobre el balcó del primer pis de la façana principal destaca una llinda on es marquen les dates de: - 1768-1857-. La qual cosa dóna a entendre que deu tractar-se de la data fundacional i de la data de alguna reforma practicada, segurament la de l'annexió del cos del cantó de ponent. El nom de Molineret vell, indica potser l'existència d'algun mecanisme de molí, lligat amb la presència d'un petit rierol proper a la casa, actualment sec. En tot cas no devia tractar-se d'un molí de grans dimensions, ni pel nom en diminutiu: 'Molineret', ni per l'abundància d'aigua del rierol.</p> | 41.7659200,1.6545100 | 388161 | 4624662 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48801 | Cal Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelet | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és construït amb mur de mamposteri irregular i es troba parcialment arrebossat amb una capa de ciment molt prima que permet la visió de l'aparell constructiu. Les cantonades s'han reforçat amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. El conjunt del mas es troba aixecat sobre un petit turó al peu del puig de la Vall, directament sobre la roca, la qual s'aprecia a bona part del fonament del mas. Compta amb planta biaxa i primer pis. La façana principal es troba orientad a llevant i s'obre amb un portal format per dovelles de gran tamany ubicat al cantó nord de la façana. Al costat d'aquest portal s'obre un altre fet amb dues fileres de maons que dona accés a la part de magatzems de la casa. Al primer pis s'obre tres finestres ubicades ben bé arran sota teulada. A les façanes nord i de ponent només s'obre una petita finestra a l'alçada del primer pis. Completen el conjunt del mas un seguit de coberts ubicats a llevant i a migdia del mas. En un dels coberts destaca la presència d'un fogariu de pedra monolític, utilitzat per preparar el menjar dels animals.</p> | 08084-76 | Fonollosa. Casa Cal Miquelet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal Miquelet és sens dubte una masoveria important del mas La Vall. Segurament els orígens de la casa cal buscar-los al segle XVIII. En origen devia tractar-se d'una casa de menor tamany, segurament de planta quadrangular, al qual s'accedia a través del portal adovellat. Amb posterioritat, tot sembla indicar que es va afegir un altre cos a la casa i que es va annexar al nord de la casa. Es tractava d'una zona destinada a treballs agrícoles. Segurament en aquest moment també es reforçaren les finestres del primer pis. Totes les obertures d'aquest moment foren reforçades amb maó. Al igual que als seus orígens la casa continua sent una masoveria del mas La Vall, que conreua les propietats d'aquest mas en aquesta zona del terme.</p> | 41.7684600,1.6531800 | 388055 | 4624946 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48802 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-7 | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Caldria un esforç important per la recuperació del conjunt de tines, únic al nucli de Camps | <p>Conjunt arquitectònic format per les dependències del mas anomenat La caseta, i un conjunt important de tines pertanyents al mas que es dreça a migdia de la casa. La casa pròpiament dita és una construcció segurament de finals del segle XVIII i s'aixeca al nord dels anomenats Plans de Camps. Es tracta d'un edifici que originalment fou de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat -segurament al llarg del segle XIX- es van produir dos ampliacions successives amb dos cossos quadrangulars més que s'anaren adossant a llevant, i que convertiren la casa en un edifici de planta rectangular. La teulada resulta unificada pels tres cossos, la qual cosa indica que amb la última ampliació es produí una reorganització general d'aquesta amb el sobreaixecament de l'edifici i la conversió de les golfes en un segon pis. L'edifici s'ha construït en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany, i es troba parcialment arrebossada en alguna de les seves façanes. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un porta d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal allindat sense cap mena de decoració ni data referencial. Actualment aquest portal resulta desplaçat de l'eix central de la façana degut a les diferents ampliacions de la casa en direcció a llevant. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó i diferents finestres quadrangulars amb ampits, i al segon pis l'esquema es repeteix amb una finestra balconera i successives finestres. La façana nord manca pràcticament d'obertures a excepció d'una finestra quadrangular a l'alçada del primer pis. Aquest esquema es repeteix a les façanes de llevant i ponent. El conjunt es completa amb l'existència d'un bloc de tines aïllades aixecades al S-O de la casa. Es tracta d'un conjunt de quatre grans tines i una altra aïllada però a tocar de les altres. En tots els casos es tracta de tines sobreaixecades sobresortint del terreny natural, que es drecen protegides a la part superior per una construcció a modus de caseta, que les cobreix amb una teulada i un sostre interior embigat. Actualment aquest conjunt es troba en molt mal estat de conservació havent caigut part de la construcció de protecció de les tines, i trobant-se pràcticament engolides per esbarzers i vegetació arbustiva, la qual cosa ha impedit prendre les mesures correctes. L'interior de les tines es conserva íntegrament, sent tines circulars de grans dimensions revestides per cairons de ceràmica vidriada. L'obertura de l'accés a les tines es fa a ponent, mitjançant portes obertes a la part superior de la construcció fetes amb arcades de mig punt a partir de petites dovelles. En el cas de la tina aïllada l'obertura es recolza sobre una llinda de fusta. A la part posterior de les tines -cantó de llevant- en dues de les construccions s'obren petits finestrons quadrangulars. En tots els casos es tracta d'una construcció efectuada mitjançant la tècnica de la pedra seca, que consisteix en l'aixecament d'estructures a base de carreus de tamany regular units mitjançant la utilització de petites falques de pedra introduïdes a pressió.</p> | 08084-77 | Camps. Mas La Caseta s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La caseta és sens dubte una construcció nascuda al segle XVIII, i tal i com el seu nom indica es devia tractar als seus dies d'una masoveria nascuda per l'excinsió de terres d'laguns mas proper més gran. Devia tractar-se d'un contracte d'aparceria que permetia als arrendadors construir una petita casa a les terres que conreuaven. Devia tractar-se d'una casa de eptites proporcions tal i com el seu nom indica, i les terres devien estar destinades segurament al conreu de la vinya. És possible que aquest fet es dugué a terme a finals del selge XVIII. Amb el temps les possibilitats econòmiques de la casa degueren anar creixent i al llarg del segle XIX es produïren noves ampliacions de la casa que li donaren el seu aspecte habitual. La base de l'economia es devia basar en el conreu de la vinya, i mostra d'aixó és la magnitud de les tines aixecades a tocar de la casa. A mitjans de la dècada del 1960 la casa quedà deshabitada, sent avui dia una casa arrendada a nous llogaters. Amb la desaparició de la vinya les tines quedaren abandonades, trobant-se actualment en accelerat estat de degradació.</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Sens dubte l'interès arquitectònic del conjunt es concentra el en conjunt de tines aillat, aixecat uns metres al S-O de la casa, ja que es tracta de lúnic conjunt de tines d'aquestes característiques existent al nucli de Camps. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48803 | Molí del Mestre Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mestre-valenti | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. Fulls de divulgació de la històrica de Fals. Nº12. pàg.103-104</p> | XVI-XX | L'edifici ha caigut en un estat molt avançat de degradació. | <p>Segons informació oral procedent del propietari actual del molí, en realitat es tracta d'un conjunt format per dos molins, aixecats al peu de la riera de Fonollosa, a uns 300 m de distància l'un de l'altre, que agafen l'aigua de la mateixa resclosa, ubicada al fons del sector del Raval del Paisà, a tocar de la riera. El primer molí que apareix, conegut pròpiament amb el nom del Mestre Valentí, compta amb un espai de grans dimenssions que era distinat a bassa, i de la qual només es conserven algunes rengleres de carreus, ja que fou eliminada per l'actual propietari. Al cantó N-E de la bassa es trobava el cup, que encara es conserva. A Llevant del cup s'ubica l'edifici que acollia les instal·lacions del molí. Aquest és un edifici de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües. Es tracta d'un edifici fet en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany a la planta baixa i tovot i pedra al primer pis. El molí s'ubica a la planta baixa, que actualment queda semi-soterrada, ja que s'anat cobrint amb terra, pedres i vegetació procedent de la part superior. L'estança es divideix en dos espais, coberts per dues voltes semiesfèriques de pedra, a l'ubicada al cantó de la dreta és conserven les intsal·lacions del molí i les restes d'una mola de 123 cm de diàmetre. El pis superior era utilitzat com a vivenda dels propietaris del molí. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar l'existència d'una finestra ubicada a la façana principal -que era orientada a llevant- en la qual destaca un ampit característic del segle XVIII. Davan de la porta del molí, a terra, tapats per unes futes es conserven dues antigues moles del molí.El segon molí, ubicat uns 400 m. a llevant, seguint el curs de la riera es troba avui dia impracticable, ja que bona part del camí s'ha perdut i les seves estructures es troben en ruïnes i cobertes de vegetació. D'aquest antic molí segons informació del propietari es conserven les moles.</p> | 08084-78 | Fonollosa. Casa del Mestre Valentí s/n (08259 Fonollosa) | <p>Molt possiblement aquest molí sigui d'origen medieval, malgrat que arquitectònicament les retes visulas que es conserven siguin del segle XVII-XVIII. La documentació històrica a treavés d'un capbreu del 1792 notifica l'existència d'un antic molí al segle XVIII, propietat del mas Querol, la qual cosa feia que la riera de Fonollosa fos anomenada riera del molí del Querol. [AA.DD;2004-2005: nº12:103-104). No sabem si la referència d'aquest molí és correspon a la de l'ubicat a 400 m del descrit anteriorment o al que avuí considerem del Mestre Valentí, tot i que cal pensar que es tracta del primer que podria ser més antic. L'actual molí del mestre Valentí tot i la seva antiguitat és un edifici del segle XVIII amb afegits del segle XIX. Molt possiblement durant aquest moment (s.XVIII-XIX) l'antic molí fou venut pels propietaris del mas Querol, adquirint-lo un personatge conegut com a Mestre Valentí, que explotaria el primer i més antic i aixecaria el segon molí. Aquesta molins van moldre fins després de la Guerra Civil (1936-1939). En aquells moments els propietaris ja vivien en l'actual casa anomenada del mestre Valentí, mentres que el pis superior del molí era ocupat per uns masovers.</p> | 41.7606800,1.6792300 | 390207 | 4624048 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48805 | Mas el Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-sole | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Actualment la casa es troba en procés de restauració | <p>Conjunt arquitectònic format per les edificacions que conformen la masia del Solé de Camps. La masia es formada per una casa que s'aixeca sobre un petit promontori que dona accés als plans de Camps. Es tracta d'una casa de planta trapezoïdal coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. S'ha aixecat amb mur de mamposteria irregular, però amb les fileres de carreus bastant ben ordenades. Les cantonades s'han reforçat amb carreus de pedra rectangular i quadrangular de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, quedant elevada arran del petit turó sobre el qual s'aixeca la casa. La façana principal s'obre amb una porta allindada que du la llegenda de: 'Pere Soldevila, any 1916'. L'acompanyen dos finestrons per banda quadrangulars reforçats amb pedres de més gran tamany. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, i al pis de les golfes destaca l'existència d'una eixida oberta amb una triple arcada. A la façana de llevant es on es conserven les restes del nucli original de la casa, que en principi, ocupa la banda nord de la casa. Al mig d'aquesta façana es detecta perfectament la línia de fins on arribava el nucli primitiu de la casa, amb les restes de la cantonada reforçada amb carreus rectangulars i quadrangulars. També s'aprecien les restes d'una antiga porta al nivell de la planta baixa fetes amb petites dovelles creant un arc de mig punt, que posteriorment fou tapiada, i a d'interior de la qual s'obrí una petita porta auxiliar allindada. Aquesta façana Est, s'obre amb un seguit de petites finestres quadrangulars al primer pis i golfes, que duen ampits més moderns. A la façana de ponent destaca l'existència d'una gran eixida a l'alçada del primer pis. La façana nord de la casa conserva trets del que degué ser la casa original amb fileres de carreus rectangulars ben disposats. Allà es detecten perfectament les línies successives del que foren les ampliacions de la casa vers ponent, i que divideixen aquesta façana en tres trams. Actualment s'obren dues portes auxiliars a la planta baixa, un seguit de finestres quadrangulars al primer pis, i dos petits finestrons al pis de les golfes. Al cantó nord s'atén una superfície protegida per un mur de pedra que crea un espai a modus de pati interior, i que al seu dia fou ocupat per instal·lacions destinades a treballs agrícoles, com foren corts per animals i tines. Actualment aquest espai es ocupat per una piscina central, conservant-se nomès els conjunts de tines arran del mur de llevant i del mur de ponent. El conjunt de tines de llevant s'engloba en una única construcció ovalada que conté dues grans tines protegides amb cairons interiors. El conjunt arran del mur de ponent és format per un seguit de tres tines individuals adossades. Tots dos grans conjunts han estat recentment restaurats, recuperant els sostres embigats i part del parament protector exterior. Completa l'edifici l'existència d'una gran pallissa a llevant de la casa, separada uns metres de la façana i precedida per un espai enrajolat que corresponia a l'era. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües i obert amb una gran arcada de mig punt que s'orienta a migdia. Com a element destacable cal mencionar també l'existència d'una gran cisterna circular d'aigua que s'adossa a la cantonada N-E de la casa i que s'alça fins a tocar el terra del pis de les golfes. A l'interior de la casa destaca la presència de volta catalana cobrint la planta baixa. També destaca la presència d'un celler de gran magnitut que conserva encara quatre grans botes de roure i quatre bocois. També es conserven tres grans piques d'oli circulars de diferents mides.</p> | 08084-80 | Camps. Mas el Solé s/n (08259 Fonollosa) | <p>El Solé és sens dubte una de les masies més antigues del nucli de Camps, propietària de bona part de l'extensió agrícola del Plans de Camps. Els seus orígens històrics es remunten amb seguretat als selges XIV-XV, període del qual es possible que conservi encara algunes rengleres a la façana nord. Malgrat tot, arquitectònicament ens trobem davant d'una masia aixecada al segle XVIII, moment en el qual degué patir una transformació de gran magnitud. A la façana de llevant es detecta perfectament com aquesta masia del segle XVIII degué ser de planta rectangular i devia arribar fins a a la meitat de l'actual edifici, deixant un espai entre la façana principal i la cinglera del turó sobre el qual s'aixeca. Testimonis d'aquest moment són les llindes de les dues finestres d'aquest tram de casa que duen les dates de 1732 i 178¿?. La prosperitat de la casa degué fer que a principis del segle XX es plantejés una nova ampliació de la casa en direcció a migidia, sobreaixecant la teulada i afegint un nou tram ocultant l'antiga façana principal i fent la nova arran de la cinglera. LA casa ha estat propietat de la família Soldevila que s'ha trasmés per herència fins a l'actual propietària.</p> | 41.7684100,1.6896800 | 391089 | 4624893 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'han anant disposant recentment alguns dels elements de pedra localitzats a la casa i que al seu dia foren destinats a feines agricoles com és el cas de 3 corrons de batre, 2 rodes de molí, i 1 corró de molí d'oli. Segons informació oral facilitada pel sr. Pau Palà, la casa comptava amb un important molí d'oli, testimoni del qual, sòn actualment les restes del corró i les piques d'oli. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48807 | Mas el Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-casalot | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | L'estat de conservació és bo, a més amés actualment s'estan efectuant obres d'arranjament de la façana de ponent. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casalot i un seguit de dependències auxiliars properes a la casa. El mas es troba iaxecat sobre un promontori aïllat que domina els Plans de Camps, tenint per darrera la Serra de Castelltallat. Arquitectònicament el mas es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixcat en parament de pedra, formant un mur de mamposteria irregular a part del davant de la casa i la façana principal, i un mur format per carreus rectangulars disposats en fileres molt ordenades a la part posterior. Les cantonades s'han reforçat en alguns punts , especialment a la part superior amb carreus de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La casa es troba orientada a migdia i s'accedeix mitjançant un portal adovellat del qual nomès s'aprecia de forma sencera la part superior. Al primer pis, destaca l'existència d'un balcó, i d'un afegit fet modernament -segle XX-amb maó i que sobresurt en forma de tribuna. Al segon pis destaquen dues finestres quadrangulars. Arquitectònicament destaca de forma excepcional el mur posteriror nord, per la seva solidesa i uniformitat, així com la manca d'obertures La façana de ponent es troba actualment en procés de restauració, i a l'igual que la de llevant compta amb alguns coberts adossats a la planta baixa. L'interior de la casa manté la seva estructura i mobiliari original no havent-se practicat reformes durant les darreres dècades. Desta l'existència d'un celler amb un conjunt de dues grans botes de roure.</p> | 08084-82 | Camps. Mas El Casalot s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament la casa anomenda Mas Casalot deu remuntar els seus inicis als segles XV-XVI, i segons informació oral facilitada pels seus propietaris es troba conectada a la història del Mas Vilalta de Castelltallat. A partir d'un arbre genealògic elaborat per la casa Vilalta, els propietaris actuals serien descenents d'aquella masia. . Arquitectònciament cal pensar en una part posterior que es conserva des de la època, i una part davantera -façana principal- que ha estat remodelada posteriorment -segurament al segle XVIII. Al segle XX han estat afegits alguns elements com la tribuna del primer pis i els coberts de davant de la casa. La casa pertany a la família Vilalta almenys des del segle XIX. La casa actualment es troba deshabitada, malgrat que la família propietària en té cura.</p> | 41.7864600,1.6762200 | 390001 | 4626914 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro, s/n | Malgrat que manquin elements per determinar-ho, l'estructura arquitectònica molt massissa de la part del darrera de la casa, així com la manca d'obertures, i la ubicació del mas, en un promontori privilegiat, fa pensar en la possibilitat d'una construcció antiga en aquest indret. Potser algun tipus de guàrdia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48837 | Tines de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-torreblanca | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVIII | El conjunt es troba en un estat d'abandonament considerable, ja que les mesures preses per l'actual llogater a més d'impedir la visió del conjunt no impideixen la degradació constant. Caldria una feina urgent de consolidació i restauració. | <p>Conjunt format per un seguit de tres tines ciruculars que s'acompanyen de la seva corresponent barraca de vinya. Malgrat que ara només són tres, originalment el conjunt era format per sis tines, tres de les quals són actualment enderrocades. Les tres restants objecte de la fitxa són construïdes aprofitant el pendent d'un petit marge del camí que finalitza en un clot artificial exacavat i netejat prop de la riera. Les tines compten amb una part excavada al subsòl que es troba revestida per cairons rectangulars envernissats. Actualment només una de les tines conserva els cairons, ja que les de la resta han estat extrets i reaprofitats. Arran de terra sobresurt per cadascuna de les tines una estructura també cirucular que cobreix i protegeix la tina de l'exterior. Part d'aquesta estructura ha anat caien, conservant només en una d'elles tot el tram de paret superior i la coberta de falsa volta de la tina. El diàmetre de les tines és de 2,5 m aprox. I l'alçada de la tina que encara es conserva actualment dreta és de 1,65 m , més la coberta. La boca de les tines es troba encarada al S-E, conservant-se només en una d'elles. A l'altre cantó del N-O, sota el desnivell del marge de terra es troba la barraca que s'adossa al peu de la tina i protegeix la boixa de sortida. Es tracta de barraques de planta quadrangular adossades les unes amb les altres. Totes elles tenen les portes allindades, destacant una d'elles que du la data de 1797. A l'interior s'aprecien les boixes en molt bon estat de conservació. Tot el conjunt es construït en pedra seca, a base de carreus de tamany irreuglar units amb cairons de petit tamany que fan l'efecte de cunya. Actualment aquest espai de les tines és ocupat com a zona de lleure i cira de cavalls. Aquest fet a fet que el llogater hagi parofitat l'interior de les barraques com a magatzem, construïtn uns coberts adossats a les barraques com a espai personal. Aquesta construcció obstaculitza la visió general del conjunt, no ajudant a la seva consolidació.</p> | 08084-112 | Fals | <p>Aquest conjunt de tines es troba aixecat en una finca propietat del Mas Torreblanca proper a la zona. És evident que la seva construcció i explotació devia estar relacionada amb l'intesiu cultiu de la vinya que el mas exercia a les seves finques. Aquesta zona era ocupada per parcers, que segurament devien demanar permís per la construcció de tines que els facilitéssin la producció de vi , evitant els costos i els esforços del transport del raïm fins a la casa.</p> | 41.7560000,1.7559500 | 396577 | 4623434 | 1797 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48846 | Can Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular aixecat al peu del camí que des de Fonollosa menava a Camps, és cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció efectuada en mur de mamposteria irregular amb les filades de carreus de la façana nord i de llevant disposades d'una manera bastant regular. L'edifici es troba encarat amb la façana principal orientada a migidia, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes reconvertides a segon pis. La façana principal es s'obre amb una porta de petites dimensions efectuada amb una llinda monolítica, al costat de la qual es troba una arcada de mig punt efectuada amb petites dovelles, i que donava accés a un espai destinat a magatzem i coberts. Al primer pis s'obre amb dos balcons i una finestra. Al segon pis s'obre diverses finestres de moderna factura. A la façana principal s'aprecien restes de l'estructura de l'antiga casa, veinet-se perfectament les restes de l'antiga teulada a l'alçada del primer pis, i restes d'una finestra reforçada amb llindes monolítiques de pedra, i que fou posteriorment tapiada. A les façanes de llevant i nord, s'obren diferentes finestres de petit tamany a l'alçada del primer pis. Interiorment la casa conserva l'estrcutura original, havent fent reformes només al pis de les golfes, que fou sobreaixecat al refer la teulada, convertint-lo en segon pis.</p> | 08084-121 | Camps. Can Pere, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Can Pere és segurament un mas que té els seus orígens a finals del segle XVIII, com una masoveria molt humil relacionada amb Cal Pelfort, casa de la qual segurament depenia. Arquitectònicament fou als seus orígens una casa de planta baixa i primer pis, de reduïdes dimensions, que devia comptar amb una porta central, que és l'actual, i una finestra al primer pis. Amb el temps segurament s'afegí un cobert amb funcions de femer a llevant de la casa, englobant-lo tot sota la mateixa teulada. Aquesta priemra fase arquitectònica encara pot apreciar-se a la façana principal actual de la casa, on queda perfectament marcada la línia i els límits d'aquesta primera casa. L'any 1938, tal i com s'indica a la llinda de la porta, el propietari Ramon Pelfort amplià la casa en direcció a ponent, aixecant un segon pis, i donant-li la seva estructura actual. Els propietaris de la casa foren la família Pelfort, un fill dels quals, fou un dels implicats als assassinats de Cal Xamal. A mitjans de la dècada del 1980 la casa restà abandonada. L'any 2002 fou adquirida pels actuals propietaris.</p> | 41.7744500,1.6657600 | 389111 | 4625594 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48846-foto-08084-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48749 | Mas Tatger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tatger | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 7 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.51-52</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici format pel nucli de la casa anomenada Mas Tatger i alguns coberts auxiliars adossats i ubicats als voltants. El nucli principal de la casa resulta un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent natural del turó. L'orientació de la casa es fa a migdia, malgrat que les últimes reformes dutes a terme, han girant la casa, orientant la façana principal al nord, i deixant l'antiga principal de migdia com a part posterior de la casa. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en pedra irregular arrebossada amb morter pòrtland a les seves cantonades de llevant i migdia. Les parets de ponent i nord van ser tornades a picar i rejuntades recentment, deixant la pedra vista. És en aquest cantó on s'aprecien les finestres originals de la casa. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'antiga façana principal de migdia s'obre amb un portal cobert amb una llinda molt rebaixada amb la data de 1954. No sembla ser el portal original de la casa, sinó fruit d'una reforma del segle XIX . Al primer pis s'obren tres balcons, un dels quals dóna accés a una passarel·la que comunica amb un dels coberts annexos a la casa, creant l'efecte d'un pont que impedeix una visió clara de la façana de migdia. Les golfes s'obre amb dues arcades de factura recent. La façana de llevant compta amb un cobert adossat a l'alçada de la planta baixa i amb coberta inclinada. A l'alçada del primer pis s'obre amb una finestra i un petit balcó. La façana nord- actualment façana principal- s'obre a l'alçada del primer pis amb una porta a la qual s'accedeix mitjançant una petita escala. Tots aquests elements són producte de la última reforma efectuada a la casa, malgrat que la prota dugui una llinda del 1868. A llevant és conserva la façana original, comptant amb dos finestrons a la planta baixa, i dues finestres a l'alçada del primer pis. Es tracta de dues façanes amb empit de pedra, que ajuden a datar la casa original entorn al segle XVII. Interiorment la casa ha estat objecte de nombroses reformes, la última d'elles efectuada a la dècada del 1990 que la van dividir en dos vivendes-planta baixa i primer pis- transformant-la completament.</p> | 08084-24 | Fals. Mas Tatger s/n. (08259 Fonollosa) | <p>El mas Tatger apareix com un dels masos més antics documentats al nucli de Fals. La seva ubicació -a escassos metres de l'antic camí ral de Manresa a Calaf- convertia a la casa en ocasions en hostal, especialment pels pastors que feien servir el camí com a carrerada pel trasllat d'ovelles. Aquest fet es va mantenir fins la dècada del 1950. A pesar d'això l'economia de la casa era basada en el conreu de la vinya i la producció vitícola, tenint arrendades bona part de les terres a parcers. La producció de vi a la casa era escassa produint-se cada parcer el seu propi vi i pagant unes rendes a la casa. Arquitectònicament l'edifici pot datar-se al voltant del segle XVII, encara que podria haver estat aixecada sobre alguna altra casa més antiga. A pesar de conservar alguns trets del segle XVII, la casa va patir reformes al segle XIX, i algunes més recents a finals del segle XX. L'any 1822 era propietari Andreu Llussà Alsina, fill de la pubilla de la casa, en un moment en que el mas passava per greus dificultats econòmiques. L'any 1852 es va realitzar un inventari exhaustiu de la casa, que comptava amb 113 quarteres de terra, 56 de les quals eren explotades per l'amo, i les 57 restants per parcers. L'Andreu Llussà va fer testament el 1867 a favor de la seva filla la Maria Llussà, casada amb Joan Biadiu. El 1855 va morir la Maria sense testament, passant el mas a les seves germanes, Teresa i Margarida, aquesta última, casada amb Josep Guitart, va acabar fent-se càrrec de mas. El propietaris actuals són la família Guitart i descenent de la Margarida i el Josep.[AA.DD;2004-2005,nº7:51-52]</p> | 41.7456600,1.7058800 | 392397 | 4622347 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no compta amb documentacio pròpia ni fotografies antigues. Tampoc no compta amb un celler important, ja que els parcers de la casa el·laboraven el vi fora. Les tines han estat tapiades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48754 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis que conformen el Mas Serra. El mas original resulta un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Segurament es tracta d'un primitiu nucli de casa edificat al segle XVI. És format per planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, però ben treballat. L'edifici es trobava originalment orientat a migdia, i comptava amb un portal d'accés adovellat. Amb posterioritat - segurament al segle XVII- es va afegir a la façana una galeria de gran proporcions que ocupava pràcticament tota la façana. Aquesta galeria, a l'alçada del primer pis es recolzava sobre unes grans arcades que requeien a la planta baixa. Aquest conjunt de galeries va fer que es tapiés el portal primitiu d'accés a la casa i s'obrís un altre amb un arc molt rebaixat que donava accés als baixos de la casa destinats a quadres i celler. La col·locació d'aquesta gran galeria, va girar la orientació primitiva de la casa, obrint-se una porta també d'arc rebaixat en un extrem de la façana de llevant, que dona accés a un quadre d'escala que permet l'ascens a la resta de pisos, ja que la planta baixa havia estat totalment dedicada a celler i quadres. A la façana posterior de la casa -façana nord- van ser obertes dues portes d'accés més modernes-segle XIX-. Una d'aquestes portes de la façana nord, du a la seva llinda la inscripció 'Valentí Massana 1818'. Malgrat tot, s'ha de tenir en compte que bona part de la restauració que de la casa es va fer a la dècada del 1970 es va fer amb pedra extreta del Mas Subirana i de la veïna casa de Cal Resi, per tant no es tracta de de carreus originaris de la casa. Durant aquesta restauració, l'alçada de la casa va ser aixecada, convertint en un segon pis, el que originàriament devian haver estat tan sols unes golfes. A ponent del nucli central del mas, s'afegia la casa dels masovers. Aquest edifici - adossat al nucli original del mas- va ser aixecat amb tota probabilitat al segle XIX, i es tracta d'un cos independent de planta rectangular, planta baixa i primer pis. A la façana nord i actual porta d'accés s'aprecia la data de 1847 sobre la llinda de l'entrada. Si bé originàriament podia haver tingut la orientació a migdia, actualment la té al nord. Aquest cos també va ser restaurat durant la dècada del 1970, de forma bastant fidel a l'original. Durant la restauració del casa efectuada a la dècada del 1970 va ser afegit un tercer cos a la casa, que es va adossar a llevant del nucli original del mas, i que pretenia ser la casa residencial dels propietaris. Es tracta d'un cos de planta baixa, primer i segon pis, construït en pedra artificial de color grisenc, que destaca de la resta del conjunt arquitectònic. Destaca a ponent del conjunt arquitectònic un conjunt de nou tines de grans dimensions que al seu dia foren destinades a la producció de vi per part dels parcers de la casa, que tenien l'obligació de venir a produir el vi al mas. Es tracta de nou tines construïdes amb cairons vidriats ben treballats, que sobresurten entre 40 i 60 cm del nivell de terra. Totes elles es troben protegides per una estructura feta també en pedra a modus de teulada de cadascuna de les tines. Aquest conjunt de tines va ser restaurat durant la dècada del 1990. Completen el conjunt alguns edificis moderns aixecats a llevant de la casa destinats a feines agrícoles i magatzems</p> | 08084-29 | Fals. Mas Serra s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Serra es remunten amb tota seguretat als segles XIV i XV, moment en el qual es consoliden els grans masos que es distribuïen les propietats del terme. Malgrat tot, a nivell arquitectònic els orígens del mas actual s'ha de situar amb tota probabilitat al segle XVI, quan s'aixecà el nucli principal de la casa. Dit mas pertanyia històricament a la família Serra, que la va mantenir fins a la dècada del 1940. L'economia i la riquesa de la casa es van fonamentar al llarg dels segles XVIII i XIX en el cultiu de la vinya, destacant-se com un dels masos més pròspers i benestants del nucli de Fals. A principis del segle XX, la pubilla de la casa de Can Serra va contraure matrimoni amb l'hereu del mas Subirana, també de Fals. A partir d'aquests moments el mas Subirana va ser una de les propietats del mas Serra, i a més a més, la família Serra va perdre el cognom passant a dir-se Subirana. Durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el pare i el fill de la família de Can Serra va ser assassinats, entrant la casa en serioses dificultats econòmiques, que no van ser resultes per la vídua i les filles de la casa. Cap a la dècada del 1940, les filles de la família Serra van optar per vendre's la casa i marxar. La finca va ser adquirida per l'empresa Segura Viudas S.A., que la va mantenir durant uns anys fins que a principis de la dècada del 1950, va ser adquirida per la família Agut de Terrassa . Des d'aleshores s'ha mantingut en mans d'aquests propietaris, sent actualment guardada per una família de masovers. Durant la dècada del 1970 els propietaris van optar per dur a terme una restauració de la casa, que va suposar canvis arquitectònics importants, malgrat que es va respectar l'aspecte original exterior. També van optar per afegir un cos adossat a llevant del mas primitiu.</p> | 41.7652600,1.7453300 | 395709 | 4624474 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La casa no compta ni amb documentació ni amb fotografies antigues del mas. El celler de la casa compta amb una petita col·lecció de 15 boicois antics i una ensufatadora. La restauració practicada al nucli original de la casa ha conservat alguns dels elements originals com l'envigat de fusta, alguns dels terres fets amb rajola vidiriada, el rentamans del menjador etc. A uns dos-cents metres abans d'arribar a la casa, seguint el camí des del molí de boixeda fins Can Serra, actualment asfaltat, a mà esquerra, pot observar-se una creu conmemorativa, de la mort dels propietaris de Can Serra durant la Guerra Civil. El text escrit és el següent: 'Aquí sufrieron martirio y muerte por Dios y la pátria D. Juan Subirana y su hijo D. Luís Subirana. El 31 de julio de 1936' Com a element decoratiu la casa compta amb una creu de pedra on s'aprecien les lletres 'JS (Joan Subirana) 1929' A la casa es conserven dues fotografies aèries del conjunt, una anterior a la restauració i una altra posterior que permeten observar els canvis efectuats. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48755 | Mas Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torreblanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular amb afegits més moderns de maó. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Els orígens d'aquest mas segurament es remunten als segles XV-XVI. En aquells moments la casa es trobava orientada a migdia i el carener era paral·lel a la façana. L'accés es feia a través d'un gran portal adovellat, que encara s'aprecia al centre de l'actual façana de migdia. Al segle XIX el mas fou objecte de profundes reformes que canviaren la fisonomia i l'orientació de la casa. A la façana de migdia s'adossà un gran cobert que es rematava amb una gran terrassa a l'alça del primer pis. Aquest cobert inutilitzava i impedia la visió del portal adovellat d'accés original. Actualment l'accés a la terrassa del primer pis, es realitza mitjançant un balcó que antigament devia presidir el primer pis de la façana principal. Aquesta inutilització de la façana de migdia, va fer que la casa canviés l'orientació, deixant com a façana principal la de ponent, i com a portal d'accés una antiga porta auxiliar feta amb un arc molt rebaixat a base de maons. Un llinda de fusta sobre aquesta arcada du la data de 1843. L'actual façana principal compta també amb un seguit de finestres balconeres obertes al primer pis. La façana nord també va ser intensament modificada al segle XIX, obrint una galeria porxada al primer pis. Aquesta galeria és oberta amb un seguit de tres grans arcades de mig punt que es recolzen sobre pilars quadrangulars de maó. Interiorment la galeria es coberta amb un embigat de fusta. En una de les parets de la galeria es llegeix la data d'Isidro Oller 1886. Sobre la galeria de la façana nord, destaca un petit balcó al pis de les golfes. La façana de llevant es troba pràcticament inutilitzada, ja que a la casa s'han anat adossat coberts i altres dispensaris destinats a les feines agrícoles i ramaderes. Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a part dels coberts adossats modernament, a la casa no s'han efectuat reformes almenys des del 1920. Interiorment la casa conserva la seva estructura original. Mentre la planta baixa es destina a feines agrícoles i magatzems, el primer pis és destinat a vivenda. Destaca l'existència d'un menjador de grans proporcions on s'ubica un petit oratori amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. També destaca l'existència d'un rentamans de grans proporcions revestit de ceràmica decorada amb motius florals, i una llinda interior que du la data de 1777. A l'interior de les finestres s'observa la presència de festejadors. Així mateix la casa conserva l'embigat original i el terra de rajola cuita, així com una cuina amb una xemeneia de grans proporcions. També compta amb un forn de pa en perfecte estat de conservació.</p> | 08084-30 | Fals. Mas Torreblanca, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. La propietat de Torreblanca es va constituir com una de les grans explotacions agrícoles del nucli de Fals, especialment dedicada al conreu de la vinya. Testimoni d'aquesta prosperitat econòmica va ser la construcció d'un conjunt de tines aïllades en una finca propietat del mas, i un altre important conjunt de tines a tocar de la casa actualment desaparegut. A nivell familiar el mas ha estat propietat de la família Oller almenys des del segle XVIII. L'any 1792 era propietat de Valentí Oller Puigdellívol, que l'havia heredat del seu pare. L'any 1797 es casava amb Margarida Molins, neboda del recotr de Boixadors i en segones núpcies amb Teresa Centelles, amb qui va tenir un fill hereu. A la seva mort, l'any 1811, el mas comptaba amb tretze quarteres de sembradura, cinc de vinya pròpia, seixanta-quatre de vinyes llogades a parcers, dos d'olivar, cent-norata.quatre de bosc i trenta de terra erma. El 1837 va néixer Isidre Oller, qui seria hereu de la casa. Li va succeir el Tomàs Oller l'any 1914. En aquells moments la casa comptaba amb un molí d'oli propi i un celler d'enormes dimensions. La casa s'ha mantingut dins l'ambit familiar fins l'actualitat. [AA.DD;2004-2005,nº11:92-93]</p> | 41.7506000,1.7620500 | 397076 | 4622827 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a escassos metres de la façana nord hi havia hagut fins fa uns cinc anys un grup de tines amb barraques, així com una premsa. L'estat de conservació d'aquest conjunt era molt dolent i es va optar per acabar d'enderrocar el conjunt. Com ha curiositat, cal destacar que s'ha conservat la porta original de fusta que protegia el portal adovellat primitiu d'accés, sobre la qual es troba clavada una pota de gallina almenys des del segle XIX, i que els actuals propietaris s'han negat ha treure. La casa comptaba amb un molí d'oli que va estar en actiu fins el 1984, i actulament ha desaparegut. També comptaba amb un forn d'obra que servia per coure rajoles i teules per la casa | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48756 | Mas Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oms | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | El mas ha estat objecte d'una restauració molt intensa durant els últims anys, conservant però la seva fisonomia original. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La casa es troba aixecada en mur de paredat irregular, que ha estat restaurat i rejuntat recentment durant les últimes obres de restauració de la casa. Compta amb planta baixa, primer pis, i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal de mig punt, format per grans dovelles, i una finestra al cantó de llevant de la façana. Al primer pis s'obren tres finestrals rectangulars. Bona part de la façana principal de migdia -tot el cantó esquerra de ponent- es troba ocupat per un altre cos que sobresurt en perpendicular de la façana formant una L. Es tracta d'un cos quadrangular cobert a dues aigües que s'alça fins al primer pis de la casa, i segurament era dedicat a cort d'animals. Actualment es ressol amb una galeria formada per arcs de mig punt a l'alçada del primer pis. La façana de llevant i la de ponent s'obren amb dues finestres a l'alçada del primer pis. La façana posterior encarada al nord ha estat objecte d'intenses modificacions. Segurament devia comptar originalment amb un espai destinat a cisterna adossat a la casa, que s'ha resolt després de la restauració ubicant un porxo a l'alçada del primer pis, i adossant unes escales que permeten un accés directe a la porxada. El conjunt es completa amb una tina de grans dimensions ubicada uns metres a migdia de la casa, que compta amb una barraca dossada que protegeix la boixa. Aquesta tina també està sent objecte de restauració</p> | 08084-31 | Fals. Mas Oms s/n (08259 Fonollosa) | <p>No es tenen gaires notícies documentals sobre el mas Oms, malgrat que es tracti d'un dels masos medievals del nucli de Fals. Segurament els seus origen es deuen remuntar al segle XV-XVI, malgrat que arquitectònicament sofrí reformes al segle XVIII, que s'aprecien sobretot a les finestres del primer pis amb ampits característics d'aquest període.</p> | 41.7481700,1.7697400 | 397711 | 4622548 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa havia comptat amb una capella dedicada a Sant Pere. Era una antiga capella de planta rectangular coberta a dues aigües que va ser enderrocada quan els actuals propietaris van iniciar la restauració de la casa. El seu estat de conservació era molt dolent, trobant-se pràcticament enderrocada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48757 | Mas Campserver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-campserver | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular, que juntament amb un seguit de tines ubicades al nord de la casa, alguns coberts i una paisa, conformen el conjunt del Mas Campserver. El mas pròpiament dit es tracta d'un edifici que fou originalment de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici original comptava amb planta baixa, primer pis i golfes. L'aparell de la construcció és fet amb mur de paredat irregular, que actualment es troba arrebossat en alguns trams. La orientació de l'edifici es feia de cara a ponent. Amb posterioritat, segurament al segle XVIII, la casa patí algunes ampliacions, i s'afegí un cos rectangular adossat a la façana principal, que sobresortia un tram pel cantó nord, creant un angle recte. Segurament aquesta ampliació obligà a reforçar aquesta mateixa façana, construint dos petits talussos que s'adossen a la façana nord. És precisament la façana nord quina ha conservat el seu aspecte original, apreciant-se una porta a la planta baixa, i dues petites finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de llevant s'aprecien petits finestrons a l'alçada del primer pis, destacant per sobre de tot, la presència una terrassa que recau a l'alçada del primer pis, recolzant-se sobre dos pilars moderns. La façana principal encarada a ponent és producte de la reforma efectuada a la casa segurament al segle XVIII. Actualment és poc visible, ja que la presència d'un mur de tancament a aquest cantó de la casa crea un espai a modus de pati interior, impedint la seva visió. Destaca l'existència d'una gran finestral a l'alçada del primer pis. La façana es troba arrebossada. La façana de migdia també resta envolta per aquest mur de tancament, podent apreciar-se l'existència de tres balcons a l'alçada del primer pis. Aquesta façana es troba actualment arrebossada. Com a complement del mas destaca l'existència a escassos metres al nord de la casa de dues grans tines adossades, que semblen haver estat restaurades recentment. Es tracta de dues tines amb coberta inclinada i recobertes interiorment de cairons de ceràmica. També destaca l'existència d'un edifici de paisa ubicat a la cantonada S-O de la casa, davant d'un espai destinat a era que ha conservat les rajoles de ceràmica. Es tracta d'un edifici aixecat amb pedra i maó, amb coberta a dues aigües reforçada per un pilar que recau al centre.</p> | 08084-32 | Fals. Mas Campserver s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els origens del mas Campserver es remunten amb tota seguretat al segle XV-XVI. La construcció que actualment s'aprecia respon arquitectònicament a aquest segles, conservant-se alguns trams de mur-especialment a la façana nord- d'aquest període. El mas sofrí una ampliació important al segle XVIII, afegint un cos rectangular a la façana de ponent. Memòria d'aquesta ampliació resta a la llinda de la finestra (1728).</p> | 41.7517100,1.7802400 | 398590 | 4622928 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La grafia d'aquest mas és variada. Malgrat que el seu nom tradicional és 'Campserver', actualment apareix com a 'Can Server'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48758 | Mas Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jaumeandreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pag.101-102</p> | XV-XIX | Des de l'any 1996 la casa està sent objecte d'una acurada restauració, que conserva els elements més carácterístics de la seva arquitectura. | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt d'edificacions que conformen el Mas Jaumeandreu. El nucli original de la casa degué aixecar-se entorn als segle XV-XVI. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal era orientada a migdia, tenint com a obertura principal d'accés a la casa un portal adovellat que s'escau ben bé al centre de la façana. Aquesta façana primigènia de la casa, és actualment inapreciable, ja que ha estat tapada pel conjunt de la resta d'edificis i cossos annexes que s'han anat afegint al llarg dels segles. Tan sols pot apreciar-se el portal principal d'accés, actualment arrebossat i pintat, una finestra balconera al primer pis que s'escau justament a sobre del portal, i una finestra rematada amb arc de mig punt al pis de les golfes i que segurament ha estat refeta. Com a original s'aprecia tan sols la part superior de la façana nord, ja que la planta baixa i el primer pis, ha estat parcialment anul·lades, al construir un seguit de 3 grans tines i una cisterna-posteriorment reconvertida a tina-, que oculten la construcció. De la façana de ponent -també original, destaca un seguit d'obertures fetes a base de petits finestrons quadrangulars, sobresortint la presència d'una finestra balconera a l'alçada del primer pis. Com a element constructiu destacable, cal mencionar l'existència d'una barbacana que remata la part superior de la cantonada N-E de la casa, ubicada ben bé sota teulada. Es tracta d'una peça semicònica invertida, que es va degradant a la seva part inferior, i que recrea un baluart. L'aparell constructiu d'aquest nucli original del mas és fet amb mur de paredat irregular amb carreus petits i molt ben disposats. Amb posterioritat -segurament al llarg del segle XVI- la riquesa produïda pel mas va permetre una ampliació constructiva de la casa, aixecant una torre quadrangular que s'adosava a la façana de migdia de la casa, al cantó de ponent, tapant parcialment la façana principal. Es tracta d'una torre de planta baixa, primer pis, segon pis, i tercer pis, coberta a quatre aigües. L'alçada del primer pis de la torre, és equivalent a la del primer pis i golfes de la casa, sobresortint per sobre de la teulada de la casa el segon i el tercer pis. Sobre la teulada destaca la presència d'un petit campanar d'espadanya, que revela l'existència d'un antic oratori a la planta baixa de la torre. Les obertures de la torre, s'inicien a l'alçada del primer pis al cantó de ponent amb una finestra balconera, i a l'alçada del segon i tercer pis amb finestres rectangulars als cantons de ponent i migdia. La presència d'aquesta torre, amb la seva manca d'obertures a la planta baixa i primer pis, contribueix a oferir un aspecte de fortalesa al mas. Com a elements destacats, cal remarcar la presència d'un petit portal de mig punt a la façana de llevant de la torre, a la planta baixa, que donava accés directe a l'oratori des de l'exterior. També destaca la presència d'un element semicircular exteriorment adossat entre la torre i la façana principal de la casa, i que resultar ser la protecció exterior d'una escala de cargol que permet l'accés als pisos de la torre.</p> | 08084-33 | Fals. Mas Jaumeandreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Les primeres notícies històriques relacionades amb el mas Jaumeandreu apareixen a mitjans del segle XVI, concretament l'any 1543, quan Joan Andreu i el seu fill Jaume Andreu, pagesos procedents del mas Tuill de Monistrol de Rajadell tenen accés al mas llavors anomenat Torrecabrera i Puig Oliver. Com es pot apreciar en aquests moments el mas era anomenat Torrecabrera, en part segurament per la presència de la torre, que arquitectònicament devia presidir ja el conjunt arquitectònic del mas. L'any 1546 es té constància de l'existència de Jaume Andreu, alias Torre, hereu del mas Torrecabrera i del mas Puigoliver. És sens dubte a partir d'aquest personatge que el mas canvia de nom i resta lligat a la família que a partir d'aquests moments durà el cognom de Jaumeandreu. El seu testament és del 1599, i en ell es pot apreciar com el mas ha passat a convertir-se en un mas econòmicament important i consolidat. També és en el transcurs d'aquests anys quan es construeix la capella de Sant Joan Baptista, ja que al testament es fa una deixa per la capella i s'ordena procedir a pintar-la i decorar-la. A partir d'aquests moments la història del mas resta lligada a la evolució de la família propietària. A la mort de l´últim dels seus descendents, la finca fou adquirida l'any 1996 pel Grup Baucells Alimentació S.A., que procedí a la restauració de la casa i la capella, convertint la finca en una gran explotació vitivinícola.</p> | 41.7738800,1.7554900 | 396568 | 4625419 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48758-foto-08084-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48758-foto-08084-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48758-foto-08084-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) A principis del segle XIX, la riquesa produïda pel conreu de la vinya, i la necessitat d'espais per emmagatzemar i treballar el vi, devien impulsar una tercera fase constructiva, que es va traduir en l'aixecament de diferents cossos que es van adossar a llevant de la casa, i al cantó de llevant de la façana principal, eliminant definitivament la visió de la façana primigènia de la casa. Bàsicament es tracta d'un cos de planta quadrangular amb la coberta inclinada, que s'adosa a la façana principal, al seu cantó de llevant, de planta baixa, primer pis i golfes. Aquest cos es troba aixecat sobre un seguit d'arcades de diafragma que es distribueixen al llarg de la façana de migdia i llevant d'aquest cos, i que fan que bona part de l'espai de la planta baixa es converteixi en un corredor en forma de porxo. L'accés al cos es realitza mitjançant una escala adossada a ponent i que situa la porta principal allindada a l'alçada del primer pis. Aquest portal es devia convertir en la porta principal d'accés al mas, deixant la planta baixa del mas destinada a magatzems i espais de feina, als qual s'accedia a través de l'antic portal adovellat del mas primigeni. Aquesta construcció degué deixar l'espai destinat a vivenda a l'alçada del primer pis. A les finestres del primer pis destaquen dues llindes datades del 1815 i 1844. Com a construccions d'aquest període cal destacar també l'existència d'un cos de planta quadrangular cobert a dues aigües, ubicat a la cantonada N-E del mas, de planta baixa, primer i segon pis. Per les seves característiques similars a una vivenda, cal pensar que devia exercir les funcions de vivenda de masovers o de personal depenent de la casa. A és a més resta fora del mur que tanca el conjunt central del mas. La porta d'accés es troba ubicada a la façana de llevant, mantenint una entrada totalment independent del mas. Tot el conjunt del mas es troba envoltat per un mur que tanca perimetralment el conjunt d'edificacions a la banda de llevant, migdia i de ponent, deixant uns metres de marge a modus de pati intern de la casa. Aquest mur continua a la banda nord, aprofitant la paret exterior de les tines. El mas Jaumeandreu, comptava amb la propietat de dos masos més ubicats al nord de la finca. Es tracta del mas Puigoliver i del Mas Magí del Balç. Actualment ambdues cases es troben en ruïnes. El mas Puigoliver pertanyia a la casa almenys des del segle XV, i devien ser ocupats i les seves terres conreuades per masovers depenents del mas Jaumeandreu. La finca tambvé compta amb un seguit de barraques de vinya, aixecades al llarg del segle XIX, escampades per les seves propietats. Entre elles, destaca una, la qual ha estat recentment restaurada. La casa no compta amb documentació ni fotografies pròpies. Com a tines auxiliars la casa comptava un conjunt de 4 tines adossades construïdes a llevant de la casa, aprofitant un pendent del terreny. Actualment es troben cobertes per la vegetació. A l'interior de la casa es conserven 4 tines de grans proporcions amb l'eixida a l'exterior de la casa, i una cisterna que fou reconvertida com a tina. A l'interior de la casa es conserva una premsa de vi recentment recuperada. A l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva una sepultura de la família Jaumeandre datada l'any 1651, i amb el nom de Jaume Jaumenadreu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48759 | Mas Montcunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-montcunill | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVI-XX | La casa es troba en bon estat de conservació, però les reformes dutes a terme durant les últimes dècades donden la impresió d'haver-se quedat a mitjes, donant un aspecte desordenat al conjunt. | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis i cossos annexes que conformen el mas Monconill. El nucli principal del mas és format per un seguit de tres cossos adossats, aixecats en diferents períodes, i que es corresponen a diferents moments evolutius de la casa. En primer lloc es pot constatar l'existència d'un cos principal i originari de la casa, aixecat possiblement al segle XVI, al qual es van produir ja algunes modificacions al segle XVII i XVIII. Una de les llindes de la casa ubicada en un dels balcons de la façana principal du la data de 1632, i a l'interior de la casa es troba una altra llinda amb la data de 1640. En un altre dels balcons de la façana principal s'observa un llinda amb la data del 1783. Aquest nucli primigeni és un cos de planta quadrangular amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular. L'orientació de la casa es fa a migdia, i compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal adovellat que dona accés al que eren els baixos amb quadres i cellers. L'espai immediat a l'entrada de la casa conserva part del terra empedrat amb petits còdols. Destaca l'existència d'un seguit de 2 arcs apuntats que al llarg de tota la zona destinada a cellers. L'accés a aquest nucli original de la casa es precedit per un pati tancat amb un mur de pedra de recent construcció, que du la data de 1990, i que es correspon a l'últim moment de reforma interna de la casa. També va ser en aquest moment quan es va refer la teulada de la casa aixecant uns centímetres la teulada, podent apreciar-se aquest aixecament de la teulada en el parament exterior de la façana. La façana posterior de la casa-nord- conserva el seu aspecte original antic. A aquest cantó de la casa es va afegir-segurament al segle XVII-un altre cos rectangular i una cisterna de grans dimensions. També cal destacar l'existència d'un espai destinat a magatzem i carruatges, adossat a llevant del nucli de la casa. Aquest cos segueix la línia de la façana nord de la casa, on es detecta una arcada actualment tapiada. A llevant d'aquest cobert, i també per la banda nord la línia de mur continua amb la presència d'una capella de planta rectangular i un tram més de mur. Aquesta continuïtat del mur en la banda nord, dóna aspecte de fortificació a la casa, sent segurament la part menys transformada del conjunt. A ponent d'aquest nucli original del mas, s'adossa un altre cos aixecat segurament a finals del segle XVIII. Aquest cos sobresurt uns metres de la línia de la façana principal. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, malgrat que ha estat objecte de nombroses restauracions durant la dècada de 1990, canviant considerablement el seu aspecte exterior. El conjunt compta amb un tercer cos adossat a ponent del anterior de factura més moderna, sent aixecat segurament a mitjans del segle XIX, doncs la porta d'accés a migdia du la llinda de 1850. Aquest cos era destinat a casa dels pastors del mas. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i dos pisos, que ha estat també molt modificat per adaptar-ho com a vivenda. El conjunt es complerta amb l'existència d'una capella de planta rectangular i coberta a dues aigües i rematada amb un petit campanar d'espadanya. La capella és dedicada actualment a Sant Antoni Abat, malgrat que anteriorment o fou a Sant Pere [GAVIN, 1979: 77] . Aquesta capella fou aixecada amb tota probabilitat durant el segle XIX, ja que a la llinda d'entrada hi trobem la data de 1816, i es troba alineada a la banda nord amb el mur de la casa i el cobert. A migdia la capella es presenta exempta, ja que entre la casa i l'església resta un espai ocupat per un cobert que només ocupa uns metres de façana. Un petit pas aixecat a nivell del primer pis comunica directament la casa amb d'interior de la capella. Aquest pas sembla ser construït recentment.</p> | 08084-34 | Fals. Mas Montconill s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Monconill és sens dubte un dels masos històrica i arquitectònicament més antics del nucli de Fals. L'actual masia data possiblement del segle XVI, amb nombroses reformes i ampliacions dutes a terme durant els segles XVII i XVIII. Al capbreu de Fals de l'any 1791, apareixen aglebats al mas Monconill els masos de Trulls, Narbonés, Franqués i Torraguitsana [AA.DD, 2004-2005, nº 2: 14] La família Monconill consten com a propietaris del mas almenys fins a mitjans del segle XX. Entre ells destaca la figura de Lluís Monconill i Perellada, fill petit de Cristòfol Monconill, autor de nombrosos edificis de caire modernista a la ciutat de Terrassa, com la Masia Freixa o la teulada del Vapor Aymerich. La base de l'economia familiar va ser el cultiu de la vinya, de gran importància durant els segles XVIII i XIX. Malgrat tot la casa no compta amb un celler important ni amb tines de gran categoria, ja que es va optar per arrendar la terra als pagesos dels voltants, especialment del terme de Sant Joan de Vilatorrada, que produïen el vi a casa aseva i es limitaven a pagar les rendes al mas Monconill. La producció de la casa era doncs mínima. L'últim membre de la família Monconill conegut va ser Joan Monconill, que a la dècada del 1960 va vendre la casa a la família del metge Trullàs de Manresa. El senyor Trullàs va ser l'autor de les últimes restauracions dutes a terme a la dècada del 1990. Actualment la casa pertany als seus nebots, i és guardada per un vigilant que ocupa l'edifici de ponent destinat antigament a casa de pastors.</p> | 41.7628700,1.7672200 | 397525 | 4624183 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48759-foto-08084-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48759-foto-08084-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48759-foto-08084-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Es sumen al conjunt arquitectònic algunes construccions més modernes, com és el cas d'una línia d'arcades apuntades que s'estenen de forma perpendicular al mur de llevant de la capella, es suposa que amb la intenció de configurar un petit espai ajardinat.Aquesta línia d'arcades finalitza en un cobert de planta rectangular també construït durant la dècada del 1990 quan es van fer les últimes reformes de la casa. Destaca l'existència d'un grup de piques i rodes de molí, que foren recollides aquests darrers anys pel masover de la casa per les contrades veïnes, i que suposadament pertanyen a la casa de Monconill. Es tracta de: 1 corró de 90 cm de llarg x 93 cm d'amplada. 1 pica rectangular de pedra de 110 cm x 80 cm x 69 cm d'alçada 1 pica rectangular de pedra de 151 cm x 78 cm x 93 cm d'alçada 1 pica circular de pedra de 116 cm de diàmetre per 87 cm d'alçada 1 pica rectangular de pedra de 95 cm x 60 cm x 50 cm d'alçada 2 rodes de molí de 100 cm de diàmetre x 25 cm d'alçada 1 roda de molí de 118 cm de diàmetre x 28 cm d'alçada 1 capitell amb l'escut dels moncunill de 25 cm x 25 cm amb fust de columna de 30 cm de llarg. Sembla ser que es trobava dins la capella del mas i és del segle XIX. 1 pica de pedra circular de 110 diàmetre x 38 cm d'alçada El masover de la casa explica que tot sembla indicar que dins el mas havia hagut fins a mitjans del segle XX una molí d'oli al qual pertanyerien dites piques. Sembla ser que la casa no compta amb documentació ni fotografies antigues. L'escut dels Monconill, format per la silueta d'una montanya siutada sobre la figura d'un conill encerclats en un escut, és present per tota la casa. Destaca també l'existència d'una llinda de propietat que devia marcar els límits de la finca que du dit escut, i que actualment ha estat recollida pel vigilant de la casa i col·locada en les immediacions del mas. La capella fou inclosa dins l'inventari d'esglésies de Catalunya efectuada per J. Gavin. La fotografia pertany a l'any 1979, i no s'aprecien canvis en la seva fisonomia. [GAVIN, 1979:77] | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48763 | Mas la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Actualment es troba arrebossat en alguns trams, especialment en la zona de la façana principal. Malgrat tot, les parts més antigues conservades de la casa -segles XV-XVI- mantenen una disposició a base de carreus rectangulars disposats en fileres més ben ordenades. La casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i s'accedeix mitjançant un portal obert amb una llinda monolítica amb ondulacions. De l'observació arquitectònica de la casa es dedueix una primera fase constructiva, datable segurament entorn al segles XV-XVI, que devia constituïr una primera casa de planta rectangular, les restes de la qual encara poden apreciar-se a la façana nord de la casa-la més antiga-. Sota la teulada actual, s'observen restes de la línia de la primera teulada del primer edifici. A més cal cometar el fet de què és precissament en aquesta zona on es conserven les fileres de carreus més ben disposats. A la façana principal de la casa encara es conserva una llinda en una fnestra del primer pis amb la data del 1591, segurament d'aquesta primera fase constructiva. Aquesta primera casa original es devia ampliar entorn al segle XVIII, període del qual es conseven algunes llindes a la casa. Aquesta reforma devia suposar una ampliació de la casa original, sobreaixecant la teulada i convertint les golfes en segon pis, i construïnt unes noves golfes a sobre. També es devia remodelar la façana principal, afegint algunes finestres amb empits típics del segle XVIII. L'ampliació també es dugué a terme en direcció a ponent, afegint un altre cos rectangular a la casa i conventint la panta en quadrangular. Aquest cos, si bé al cantó nord seguia la línia de la façana original, que s'escau sobre la cinglera, al cantó nord, s'ampliava un tram fent un escaire en forma de L, i sobresortint un tram de la línia original. Amb tota seguratat al llarg del segle XIX i principis del segle XX, la casa tornà a patí algunes reformes, especialment a la façana posterior deponent, obrint alguns finestrals i balcons, i afegint una escala que permetia un accés directe al primer pis. La casa compta amb un conjunt de coberts i edificis ubicats a l'entorn destinats a l'explotació agropecuària. Alguns d'aquests edificis podrien datar-se entorn al segle XIX i XX. Malgrat que l'interior de la casa no s'ha pogut itervenir, es coneix l'existència de tres grans tines actualment reconvertides a cisternes. Interiorment la casa ha sofert reformes importants durant les últimes dècades del segle XX.</p> | 08084-38 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La Vall consta com una de les cases més antigues i econòmicament importants del nucli de Fonollosa. Els seus origens es remunten segurament a l'Edat Mitjana, sent propietària de les terres ubicades a la zona coneguda com La Vall, que va seguint la riera del mateix nom. Actualment es troba en masn de la família Vall, que es reconeixen com a propietaris almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7578600,1.6495000 | 387731 | 4623774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserven dues imatges de Santa Justa i Santa Rufina procedents de la propera capella vinculada al Mas. Segons informació oral, pel costat de la casa hi passava antigament el camí procedent d'Aguilar de Segarra a Fonollosa. El mas comptava amb una teuleria o forn de teules propi, ubicat al costat de la riera de Fonollosa. Actualment es troba enrunat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48764 | Mas Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coma | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>El Mas Coma és un dels masos que juntament amb el mas Sampere i l'església parroquia de Santa Maria de Camps, conformen la base del que fou el veïnat de Camps. Actualment es tracta d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener prarl·lel a la façana. S'ha construït en mur de mamposteria irregular amb les canontades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'edifici es troba orientat a migidia, a tocar just al darrera de l'església i la rectoria de Santa Maria de Camps, malgrat que posteriorment, la casa fou reformada i l'orientació principal es feu a llevant, obrint una porta auxiliar a la planta baixa de la façana de llevant. Aquest gir d'orientació de la casa fa que el carener resulti perpendicular, i la casa sigui precedida per un espai ajardinat i un cos que reprodueix el que devia ser una antiga pallisa. Si mantenim l'antiga orientació original, la façana principal seria la de migdia, i seria oberta per una gran portal adovellat, aixecat a base de dovelles de gran tamany, ubicat al cantó de llevant d'aquesta façana, i que du la data de 1784. Al primer pis s'obre dues finestres balconeres i dues finestres quafrangulars amb ampits a banda i banda. Al segon pis, que originalment devien ser les golfes s'obre un petit finestró. La façana de llevant resulta avui dia la façana principal, i la més complexa a nivell d'obertures. Destaca una porta llindada que actualment és la que s'utilitza per tenir accés a l'interior de la casa. Un seguit de quantre balcons al primer pis, i tres finestres i una finestra balconera al segon pis. L'estudi del parament permet avançar l'existència d'una línia de trencament que gira lleugerament l'orentació de la façana de migidia vers al nord, la qual cosa indica que la part de ponent de la casa resulta d'una ampliació que feu girar lleugerament l'orientació de la planta de la casa. La façana de ponent seria doncs producte d'aquesta ampliació. Destaca la presència d'una gran cisterna d'aigua quadrangular que s'adossa a la casa fins a l'alçada del primer pis, i un seguit de finestres amb empits al primer pis, i finestrons al segon pis. Com a complement destaca l'existència d'un seguit de coberts a llevant de la casa, en un espai actualment ajardinat, i que malgrat la seva moderna factura, un d'ells sembla una antiga pallisa molt reformada, de la qual només s'ha intentat conservar la forma.</p> | 08084-39 | Camps. Veïnat de Camps. Mas Coma s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Coma és sens dubte un dels masos més antics i econòmicament més importants del nucli de Camps. L'estructura de l'actual edifici així ho revela. Els seus or´giens es remunten amb facilitat als segles XIV-XV, a l'ombra de la protecció que devia oferir la parròquia de Santa Maria. Malgrat aixó, segurament l'edifici actual és una construcció del segle XVII-XVIII. Així ho inidica la data de la dovella de la porta, que conserva els trets més antics de la casa -1785-. De la dècada del 1850 tenim dades procedents de la Comptaduria d'hipoteques de l'Arxiu de Manresa, a través de la qual es coneix que el mas Coma posseïa la Solana de la vall del Pui i la obaga de Sant Esteve fins al cau de la Guineu. Dins aquests límita hi havia terra erma, sona de bosc i 16 quarteres que foren destinades a la plantació de vinya. El que si es coneix certerament és que la ubicació de la casa al costat de la parròquia de Santa Maria de Camps, convertí la casa en l'autèntic centre de la vida social i lúdica del nucli de Camps. Així fou com al llarg del segle XVIII i XIX es converteix en l'hostal del terme i centre de parada de viatgers, i en l'escenari de la majoria de les festes de la comunitat. La prosperitat econòmica esdevinguda del conreu de la vinya i de l'hostal convertiren al mas en una de les cases més importants de Camps i indgueren a realitzar ampliacions. De principis del segle XIX deu ser l'ampliació ques es produeix de la casa vers ponent, i el sobreaixecament de l'edifici, convertint el pis de les golfes en segon pis, i possiblement girant la casa vers llevant. Actualment els seus propietaris la tenen en venda.</p> | 41.7775200,1.6843500 | 390661 | 4625911 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48764-foto-08084-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'església parroquial de Santa Maria de Camps, es conserva l'antiga imatge del Sant Crist de Camps, gran obra del gòtic primitiu que representa la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma.. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48780 | Mas Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morera | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XVIII | <p>Vivenda i coberts propers que conformen el conjunt anomenat Mas Morera, aixecat sobre un petit turó, davant del nucli de Fonollosa, a l'altra banda de la riera. El mas pròpiament dit és formar per un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb le carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular, malgrat que no es descarta que pugui conservar trams de filades de carreus més regulars a la part inferior de la casa. Actualment el mur no és fàcilment visible ja que durant la última intervenció que es dugué a terme es procedí a l'arrebossat de bona part de les façanes. A nivell d'alçada compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'accedeix mitjançant un portal de mig punt format per grans dovelles. Tot sembla indicat que el mas original podria haver estat de planta quadrangular, la qual cosa faria que el portal principal d'accés quedés centrat en la façana principal. En un moment posterior -segurament al segle XVIII- s'hauria afegit un cos annexa ponent que hauria convertit la planta en rectangular, i s'hauria integrat a la casa en un tot com una ampliació. Aquest cos podria haver estat dedicat a la planta baixa a animals o carruatges, i el primer pis haver disposat d'una galeria oberta amb dues arcades contínues. A la planta baixa d'aquest cos s'obre un portal cobert amb una llinda, que dona accés a un espai destinat a garatx independent de la casa. Aquesta ampliació va deixar desplaçat el portal al cantó de llevant de la façana principal. Al primer pis s'obren tres finestres balconeres i una finestra quadrangular, que duen llindes amb dates de 1761-1797 i 1779, destacant especialment un gran finestral format per dues grans arcades de mig punt que podien haver format part d'una galeria i posteriorment -segle XX- van ser tancades creant finestres modernes. Al pis de les golfes s'obren dos petits finestrals. La façana posterior mostra restes d'aquesta segura ampliació del mas en una data posterior, doncs s'aprecien perfectament dos cossos, un dels quals-el de ponent-, sobresurt lleugerament uns metres de l'altre, creant una façana amb un graó al mig fent a escaire. Aquesta façana s'obre amb quatre finestres quadrangulars al primer pis i quatre finestrons a les golfes La façana de llevant manca d'obertures a excepció d'un parell de finestrons al primer pis, i compta amb un cos de planta baixa destinat a animals adossat a la façana.</p> | 08084-55 | Fonollosa. Mas Morera s/n (08259 Fonollosa) | <p>Són poques les referències documentals que es tenen del mas Morera, però és ben sabut que es tracta d'un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, possiblement aixecat al segle XVI, al qual es van practicar ampliacions al segle XVIII. La família actual foren masovers fins la dècada del 1970, quan vàren adquirir la propietat.</p> | 41.7596800,1.6664200 | 389140 | 4623954 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48781 | Mas Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-junyent | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Junyent i les dependències annexes que han estat adossades a l'edifici central de la casa. Actualment el mas Junyent resulta un conjunt d'enormes proporcions que destaca en el pendent del terreny en el qual s'ubica. El nucli del mas, pròpiament dit, es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. És construït en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i té la façana principal encarada a migdia. La construcció es va realitzar aprofitant una terrassa artificial que trenca el baixant de la muntanya. Aquesta construcció primigènia, possiblement del segle XVI, es troba totalment envoltada de coberts i dependències annexes, la majoria de planta baixa, sobresortint al centre de l'alçada general. D'altra banda, aquest conjunt d'annexes, impedeixen una visió neta de la casa i de les seves façanes, especialment de la principal, que es troba precedida d'un mur que la tenca, creant un pati interior. Aquest mur s'obre a migdia amb un gran portal adovellat possiblement del segle XVIII. El nucli central del mas també ha sofert modificacions, podent-se detectar perfectament almenys dos ampliacions de la casa en direcció a ponent, que van determinar la planta de tipus rectangular. La façana principal de la casa s'obre amb un gran portal adovellat. Al primer pis s'obren quatre balcons, i a les golfes destaca l'existència d'una galeria oberta amb dues grans arcades. La façana principal de migdia es tanca amb un mur que crea un pati interior. Adossat a l'interior del mur destaca la construcció d'un cobert de planta baixa i primer pis, que aprofita com a façana posterior aquest mur de tancament del pati, realitzant-se l'entrada des de l'interior del pati. A tocar d'aquest cos, però a l'exterior del mur destaca l'existència d'un altre cobert de planta baixa, destinat segurament a eines. A l'exterior del mas, però adossat també a aquest mur de tancament , destaca l'existència d'una pallissa de grans proporcions que presideix el que devia ser l'era de la casa, i que actualment queda com a espai verd ubicat a l'entrada de la casa. Es tracta d'una pallissa aixecada en pedra, construïda amb una gran arcada de mig punt a la seva façana de migdia de cara a l'era, i coberta amb dues aigües. La façana de llevant de la casa es troba parcialment atapeïda, recoberta de coberts adossats fins a l'alçada de les golfes. Com a obertures només s'aprecien dues petites finestres a l'alçada de les golfes. La principal, ocupa l'espai central de la façana, just a sota del carener, i destaca el seu empit de pedra. La façana de ponent destaca per l'existència de les restes d'una teulada que sobresurt del mur de la paret a l'alçada del primer pis, la qual cosa indica que es tractava primerament d'un cos adossat a ponent de la casa, que posteriorment fou incorporat a la vivenda i s'unificaren les teulades. A aquesta façana només s'obren tres finestres a l'alçada del primer pis Destaca també l'existència d'un altre portal adovellat a l'alçada del mur de tancament que arrenca d'aquesta façana i gira en direcció a migdia. Aquest portal sembla de moderna factura. La façana nord es troba totalment ocupada per construccions adossades. És el cas d'una gran cisterna d'aigua construïda ocupant el cantó de ponent de la façana nord, i de tres grans tines que s'adossen a continuació. Es tracta de tines totalment recobertes exteriorment amb pedra, que comparteixen la mateixa teulada inclinada i que presenten una gran uniformitat, semblant una sola construcció adossada al mur de la casa. Completen el conjunt alguns coberts aixecats propers a la casa.</p> | 08084-56 | Camps. Mas Junyent s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Arquitectònicament es tracta d'un mas aixecat amb tota probabilitat a l'entorn del selge XVI, que anà sofrint modificacions i ampliacions al llarg dels segles XVII i XVIII. La gran ampliació de la casa, amb la construcció de coberts, pallissa i tines es deu segurament al segle XIX. El mas Junyent era una de les propietats més importants del terme de Camps, comptant amb gran quantitat d'hectàries destinades a la producció vitícola. Bona part de les cases ubicades al voltant com és el cas de 'Cal Jepet del Junyent', van néixer com a cases de parcers aixecades en propietats del mas Junyent, i conreaven terra propietat del Mas. La propietat de la casa va pertanyer a la família Junyent. L'any 1884, la pubilla de la casa: la Paula Junyent, es va casar amb l'hereu del Mas Bastardas de Fals, en Josep Bastardas. Com que el mas Junyent era econòmicament més ric que el Bastardas, la parella va passar a residir al mas Junyent. En Josep Bastardas es va convertir en un dels terratinents de Camps, sent alcalde entre els anys 1894 i 1897, i cap del sometent de Camps. Malgrat la riquesa de la casa, l'endeutament del mas va ser cada vegada més accelerat, de tal manera que el 1908, les propietats del Junyent i Bastardes van ser venudes als germans Miquel i Josep Ferrer Trulls, de Claret dels Cavallers. La finca tenia aleshores unes 29 hectàrees. Va heretar la seva propietat en Josep Ferrer, que la va cedir a la seva germana Dolors Ferrer Torras, que va morir l'any 1949 sense testament. El jutge va dictaminar que la propietat passés a la seva mare Maria Torras, resident a Barcelona. Des d'aleshores el mas és propietat dels descendents d'aquesta família.</p> | 41.7884900,1.6912700 | 391255 | 4627121 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48782 | Cal Sastre Coix/Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-coixcal-roca | XV | <p>Edifici format per un seguit de dues cases, (Cal Sastre Coix i Cal Roca) que al seu dia van ser una sola. Es tracta d'un edifici aixecat directament sobre la roca que sobresurt a l'extrem d'aquesta partida de la població de Fonollosa, que conforma el Raval de Sant Jordi. Es tracta d'una de les cases més antigues del nucli de Fonollosa. Originalment devia tractar-se d'una casa de planta rectangular, de planta baixa, primer pis i golfes, però posteriorment s'anà aprofitant la zona ubicada sota la roca com a magatzems i zona de traball, construint un parell de pisos més, i construint cossos annexos a llevant. Actualment doncs, la casa compta amb quatre pisos i golfes, que s'estenen al llarg d'un pendent, integrant la roca original dins la seva estructura. L'accés original a la casa es realitzava des de la façana nord, on s'observa un gran portal adovellat amb la data de 1690 i una finestra amb empit al primer pis amb la data de 1726. Aquest portal ha estat parcialment tallat al seu cantó esquerre, quan es va aixecar una altra construcció més moderna, que s'adossa a aquesta façana en perpendicular, creant una L. Es tracta de la casa anomenada de Cal Doctoret, que ressalta del conjunt per trobar-se arrebossada i pintada. Actualment aquesta porta adovellada dóna accés a la casa de Cal Roca. A l'interior de la casa, a la planta baixa, un cop superat el portal adovellat, s'aprecia una gran arcada apuntada. La façana de ponent, fa una forma corba, adaptant-se a la topografia de la roca, i va haver de ser reforssada al seu dia, construint un talús inclinat, que ajudés a aguantar un tram de paret. Al centre d'aquest mur s'obre una porta allindada que dona accés a l'actual casa de Cal Sastre Coix, i que segurament fou obert quan es va procedir a la divisió de les cases. Al primer pis d'aquesta façana s'obren un seguit de dues espitlleres a la planta baixa i quatre petites finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de migdia s'observa la casa amb tota la seva verticalitat, amb el mur que recolzat a la roca tenca la bauma que forma aquesta, i la part construïda sobre la roca, on destaca l'existència d'una galeria formada per tres grans arcades, que al seu dia foren tapades amb vidre, convertint la sala en una tribuna interior. La façana de llevant resulta la més complicada, doncs resulta un seguit de cossos annexes que conformen un seguit de diferents volums. S'aprecia al fons la façana original de la casa primitiva, on s'obre una finestra a l'alçada del primer pis. S'adossa al cantó N-E de la façana un cos quadrangular de que s'exten al llarg de tota la façana, i que conforma el nucli de la casa de Cal Roca. Al cantó S-E d'aquesta façana i per sota de la roca, s'ubiquen un seguit de coberts que conformen els dos pisos soterrats de la casa. L'interior d'aquests dos pisos sota la roca era destinat a magatzems i zona de treball, conservant-se encara restes d'un molí d'oli i d'una gran tina. A l'interior de la zona destinada a vivenda destaca la presència de finestres amb festejadors. Com a element destacable de la casa cal esmentar l'aparell molt treballat que configura el nucli original. Es tracta d'un parament efectuat a base de carreus quadrangulars i rectangulars, units amb morter, disposats en fileres molt ordenades. Aquest aparell rebel·la l'antiguitat de la casa, aixecada originalment entorn als segles XIV-XV.</p> | 08084-57 | Fonollosa. Raval de Sant Jordi. c/Sant Jordi, 22 (08259 Fonollosa) | <p>Arquitectònicament, a partir de l'estudi de l'aparell constructiu, ens trobem davant d'un edifici aixecat entorn als segles XIV-XV, afirnmant doncs, que es tracta d'un dels edificis més antics del terme de Fonollosa que han arribat fins als nostres dies. A nivell de fonts escrites i orals ben poc s'ha pogut esbrinar sobre la seva històrica, per la qual cosa es dedueix que la casa devia anomenar-se popularment al seu dia Cal Roca, per la seva ubicació -construïda sobre una roca. Molt possiblement la casa devia patir reformes estructurals, que es van anar marcant mitjançant dates a les llindes, com per exemple la del 1690 del portal d'accés o la d'algunes finesres al segle XVIII. Durant el segle XVIII o XIX, la propietat de la casa es va dividir, passant a convertir-se en dos cases, una que va mantenir el nom de Cal Roca, i l'altra que va passar a adquirir el nom de Cal Sastre coix, i que descriuria segurament l'ofici i la característica física del seu propietari. Actualment ambdues famílies són propietàries de les seves respectives cases almensy des de finals del segle XIX.</p> | 41.7611900,1.6674200 | 389226 | 4624120 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no compta amb fotografies ni documentació pròpia. Cal Sastre Coix compta amb les restes d'un molí d'oli, parcialment conservat. També compta amb una tina de grans proporcions. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48796 | Mas Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caselles | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casellas, i un conjunt de dues tines ubicata llevant de la casa. El mas Casellas es correspon amb un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular on es barreja pedra i alguns fragments de maó, amb les obertures reforçades per fileres de maó. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant. L'accés a l'edifici es realitza a través d'una porta oberta al centre de la façana realitzada amb una arcada molt rebaixada feta a base de fileres de maons. Al primer pis s'obren dues fienstres i una finestra balconera, realitzada amb el mateix sistema d'obertures fetes amb filades de maons. Al nord de l'edifici s'adossa en perpendicular un cos rectangular cobert també a dues aigües destinat a magatzems i zona de treball. Complerta el conjunt un grup de dos tines de grans proporcions, aixecades dins a llevant del mas, protegides per un edifici a modus de cobert. S'accedeix a ambdues tines mitjançant uns graons d'escala. A llevant d'aquest cobert s'adosa un altre destinat a animals.</p> | 08084-71 | Camps. Mas Caselles s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament el mas Caselles és un conjunt del segle XIX, sense gaire interés arquitectònic. Malgrat tot, es tracta d'un mas aixecat sobre les runes d'un altra casa més antiga, ubicada al nord de l'actual sobre la cinglera. Actualment només resten les runes de dita edificació.</p> | 41.7673500,1.6809700 | 390363 | 4624787 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca de tot el conjunt una llinda reaprofitada ubicada sobre la porta d'accés a una de les tines on es destaquen grabades una creu al centre, un símbol hexagonal a l'esquerra, i un sím bol vegetal a la dreta. Molt possiblement es tracti d'un carreu aprofitat com a llinda provinent de la veïna església i casa de la Pabordia. A l'interior de la casa es conserva en molt bon estat un forn de pa, i una premsa de vi, així com elements propi del treball al camp. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48806 | Mas Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clarena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Clarena i un conjunt de dependències annexes destinades a explotacions agropecuàries. El conjunt es troba aixecat a l'extrem d'un promontori que finalitza en una pendent que dona accés al torrent de la Vall del Puig i tota la seva fondalada. El mas pròpiament dit es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Actualment el carener de la casa es troba desplaçat a ponent, ja que l'any1901 es fa afegir un cos a llevant de la casa, prolongant l'aler de llevant per cobrir-lo, quedant per tant el carener descompensat. L'edifici és aixecat amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'edifici es troba arrebossat amb una capa molt prima de pòrtland que impedeix una visió definida de la base del mur. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia i es troba parcialment tapada per la presència d'un cos quadrangular de planta baixa i primer pis que sobresurt del conjunt de la casa i s'ha adossat a la part de d'aquesta façana. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal fet amb un arc molt rebaixat a amb petites dovelles quadrangulars que sobresurten del fons arrebossat. A tocar d'aquesta porta, sobresurt en angle recte la façana del cos annexat a la façana principal, l'accés al qual es realitza mitjançant una porta de similars característiques. Al primer pis de la façana principal destaca la presència de dos grans finestrals rematats amb un arc de mig punt fets amb maó. De forma simètrica aquests dos finestrals es repeteixen al segon pis. Aquests finestrals resulten de tapar antigues eixides obertes. La façana de llevant és el resultat de dos cossos adossats en línia recta, realitzats amb un parament ben diferent. Destaca la presència d'un seguit de petites portes obertes amb arc de mig punt a la part posterior, i d'una galeria també oberta amb arcs de mig punt al segon pis. Aquests dos cossos formen una gran crugia que s'adossa a llevant del cos original de la casa, sobresortint un tram a la façana principal. Fou aixecat l'any 1901 com una ampliació de la casa. La façana posterior de la casa -façana nord- resulta difícilment apreciable, ja que bona part del cantó de llevant es troba tancada per la presència d'un mur que crea un pati interior, i la resta presenta una abundant vegetació. Destaca la presència d'una gran cisterna quadrangular adossada a nivell de planta baixa i primer pis. La façana de ponent és el resultat de l'ultima reforma efectuada a la casa, la qual cosa l'ha dotat d'una gran terrassa que s'estén a l'alçada de primer pis al llarg de tot el tram de paret. Aquesta terrassa i el cobert de sota són el resultat de convertir uns coberts per animals en garatx i terrat. Per poder accedir directament des de la casa al terrat es va obrir una porta al mig de la façana, a l'alçada del primer pis. Al segon pis destaquen dues finestres rectangulars. Acompanyen a la casa un seguit de coberts construïts en línia ubicats uns metres a migdia de la casa. Es tracta d'uns coberts de planta baixa aixecats l'any 1946 i 1951 construïts en pedra amb un parament irregular però força ordenat, als qual s'accedeix mitjançant petites portes obertes amb un arc de mig punt. A ponent de la casa, a uns quants metres de distància destaca la presència d'un cos de planta rectangular construït també amb parament de pedra en aquest cas molt ordenat, aixecat l'any 1973. Aquest edifici es troba orientat a llevant i s'accedeix també mitjançant una porta oberta amb un arc de mig punt. Compta amb un primer pis que s'obre a la façana principal amb un seguit d'arcades contínues de mig punt.</p> | 08084-81 | Camps. Mas Clarena, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Clarena es remunten amb seguretat als segle XV i XVI, malgrat que arquitectònicament el mas hagi sofert nombroses reformes que hagin adulterat el seu aspecte.Com a nucli original de la casa resta la part de ponent i s'aprecien encara trams de mur al cantó nord d'aquest període. A l'interior es conserva una llinda amb la data del 1763, que indica que la casa fou pràcticament reconstruïda al voltant d'aquestes dates. L'any 1901 es va afegir tot un cos a llevant de la casa que va suposar una ampliació considerable. El mas ha estat propietat de la família Arderiu almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7745900,1.7043900 | 392322 | 4625561 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'interior del mas conserva el seu aspecte i aire original amb una col·lecció de mobiliari propi d'un mas vora el segle XIX, malgrat algunes reformes de consolidació que s'han efectuat les últimes dècades. És el cas de l'adaptació del segon pis com a modern pis pels masovers. Destaca la presència d'un petit celler i espai destinat a la conservació d'estris agrícoles. Com a element singular destaca la presència d'una cisterna quadrangular ubicada al mig de la casa que arriba a l'alçada del primer pis. La part superior de la cisterna es troba decorada com si es tractés d'un pou ornamental. També destaca la presència de festejadors a l'interior de les finestres del primer pis. Cal destacar que la casa havia tingut un important molí d'oli, actualment desaparegut. Com a element residual d'aquest molí es conserva actualment dins la casa una pica semicircular de grans proporcions amb la seva boixa a la part baixa que era destinada a emmagatzemar l'oli de la casa. També destaca la presència d'un petit oratori dedicat a Sant Antoni ubicat al peu del camí actual, a uns 500 m. abans d'arribar a la casa. Es tracta d'una estructura en forma de capelleta, realitzada amb maons, que es recolza sobre un pilar de formigó. El seu valor artístic i arquitectònic és escàs. Dintre acull la imatge de Sant Antoni. Segons informació oral procedent de l'actual propietari, aquest oratori fou aixecat per la seva àvia l'any 1963 per celebrar l'arribada del llum elèctric. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48828 | Veïnat del Raval de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-raval-de-les-oliveres | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | Les recents promocions urbanístiques fetes a les afores del raval, possen en perill la conservació del conjunt estètic del raval. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l'adaptació topogràfica de les cases al cim d'una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau, però en línies generals resulta ovalada i uniforme. Actualment, malgrat les reformes efectuades i el creixement urbanístic patit als voltants, es manté una estructura primogènia original que conserva els trets característics de l'arquitectura popular de la zona. Es tracta en la gran majoria de casos de cases de planta baixa, primer pis i golfes, adossades, formant un seguit de carrers interiors. La gran majoria de les cases són fetes en mur de paredat irregular, malgrat que moltes d'elles es troben arrebossades i pintades, o s'han reformat les darreres dècades. La gran majoria d'aquestes cases eren conegudes pel nom o l'alias del propietari: Cal Canyol, el Cisteller, el Jep Gran, el Colom, cal Francisquet etc. També cal destacar la presència d'algunes tines de gran tamany ubicades al costat de les cases, com és el cas de la tina al costat de Cal Francisquet. La importància d'aquest nucli radica en el fet de ser el veïnat més important del nucli de Fals, on actualment es concentren les activitats de caire cultural, religiós i lúdic de la població.</p> | 08084-103 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>L'origen del Raval de les Oliveres cal buscar-lo en la propera masia de les Oliveres de Cantacorbs. L'existència d'aquesta masia es remunta amb seguretat als segles XV-XVI, constituïnt-se en una de les masies que es repartia la propietat de la terra del Pla de Fals. Aquest mas, juntament amb el mas del Grau i la propietat del mas de la Torre, fou adquirit per la família Soler de la Plana a principis del segle XIX. Aquesta era una família d'hisendats residents a Barcelona i Palma de Mallorca, que malgrat tenir els seus orígens a la casa dels Comtals del Manresa, feia temps que residia fora i actuava com a rendista de diverses propietats rurals al Bages. L'alt nivell de vida els va obligar a vendre's les finques del Pla de Fals. En aquell moment la finca dels tres masos feia un total de 300 hectàrees i era conreuada per uns quaranta parcers. Molts d'aquests parcers s'anaren construïnt la seva casa en un racó de la finca de les Oliveres, creant un petit raval que seria conegut com Raval de les Oliveres. Els compradors van ser la família Cases de Matamargó, propietaris del Mas Cases prop de Pinós. La compra es va efectuar l'any 1903, quan feia poc que la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves plantacions tot just començaven a donar els seus fruits. Al cap de poc esdevenir amo, va oferir a totes les cases del Raval que termenejaven amb el mas Oliveres, la possibilitat de comprar-li uns trossets per engrandir els patis del darrera. Tothom es va acollir a l'oferta, i aquest és l'origen de l'alineació del carrer Sant Vicenç i de bona part dels carrers del Raval. Si bé aquest raval va mantenir una fesonomia molt reduïda fins a mitjans del segle XX, va ser el lloc triat per aixecar la nova església parroquial de Sant Vicenç l'any 1962, aquest fet va fer que el raval es convertís en el nucli important de Fals, enmig d'un hàbitat en el qual predominaven les masies disperses. El boom urbanístic de finals del segle XX, va fer que als voltants de l'antic nucli del raval s'anéssin construint noves cases i expandint nous carrers.</p> | 41.7419500,1.7148000 | 393133 | 4621924 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/