Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48734 | Sepultures de Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-sant-esteve-de-camps | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Conjunt formar per tres tombes excavades a la roca natural. La primera tomba presenta una forma ovoïdal (tipus C), si bé presenta una petita corbatura a forma de possible espatlla. Té una llargada d'1,81 m i unes amplades de 0,30 m, 0,40 m i 0,20 m al cap, cos i peus respectivament. La profunditat de la tomba es manté constant, presentant una potència de 0,25 m, i l'orientació segueix l'eix nord-oest-sud-est. Al seu costat hi trobem un petit forat de forma circular, utilitzats molt sovint per realitzar-hi libacions. La segona sepultura pertany a la tipologia anomenada pisciforme (tipus D). La seva orientació és d'est a oest, fa 1,81 m de llargada i 0,25 m, 0,40 m i 0,22 m d'amplada de cap, cos i peus respectivament. Presenta com en el cas anterior, una profunditat constant de 0,25 m. S'observa com les seves mesures presenten una gran coincidència amb les de la primera sepultura. La darrera tomba presenta una forma més o menys trapezoïdal (forma B), doncs les seves mides són: 1,90 m de llarg i 0,40 m, 0,37 m i 0,25 m de cap, cos i peus, amb una profunditat de 0,26 m i amb la mateixa orientació que tenia la primera sepultura.</p> | 08084-9 | Camps | <p>Conjunt de tres tombes excavades a la roca que foren estudiades per Antoni Daura i Joan Galobart l'any 1982. Les sepultures es localitzen a pocs metres de les runes de la petita esglesiola de Sant Esteve de Camps, al costat d'una barraca de pedra seca. La proximitat amb les restes de la capella ens fa pensar en una més que probable relació de les restes.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7826900,1.6902900 | 391164 | 4626478 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt sepulcral no apareix recollit a la Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48735 | Tomba del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-grau-de-fals | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Ens trobem davant una sepultura esculpida a la roca en forma de banyera (tipus C), i que destaca per les seves grans dimensions, presentant unes mesures aproximades de: 2,10 m de llargada total, una amplada quasi constant de 0,45 m, i una profunditat exactament igual. Segueix una orientació nord-sud. Esculpit al mateix bloc de pedra hi trobem un petit forat on es duien a terme les libacions o ofrenes al difunt.</p> | 08084-10 | Fals | <p>La tomba del Grau de fals es troba esculpida sobre una gran roca esberlada i desplaçada situada al mig d'uns camps on es conrea vinya, a només 150 m de l'església pre-romànica de la Mare de Déu del Grau de Fals. Fou estudiada l'any 1982 per Antoni Daura i Joan Galobart.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7494200,1.7073900 | 392529 | 4622763 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº1 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48852 | Tomba de can Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-can-feixes | IX-X | <p>Tomba antropomorfa excavada directament a la roca, sobre un promontori rocós que s'alça sobre els camps de conreu. Es tracta d'una tomba de forma rectangular amb orientació E-O, de 170 cm de llargada per 74 cm d'amplada i 8 cm de potència.</p> | 08084-127 | Camps. Can Feixes, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Es tracta d'un tipus d'enterrament documentat entre els segles IX i X.</p> | 41.7776300,1.6777800 | 390115 | 4625932 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que actualment es visualitza fàcilment una sola tomba, cal tenir en compte, que l'entorn en el qual es troba és una roca coberta actualment de vegetació, en la qual podrien localitzar-se més tombes d'aquest tipus. Segurament no és tracta d'un exemplar aïllat, sino que deu formar part d'un conjunt. També, si la vegetació ho permetés, es possible que hi haguéssin forats per libacions a la mateixa roca. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48727 | Santa Maria del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-grau-de-fals | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XI-XII | <p>Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels quals d'estil pre-romànic. Actualment resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a dues aigües amb teula. La diferència entre la part pre-romànica (que ocupa la part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici entre el tram romànic i el pre-romànic. El santuari pre-romànic presenta una planta de forma quadrangular, de 3 per 3 metres, a la seva part interior, i es troba cobert per una volta de falsa ferradura que arriba al seu punt més alt als 4.82 m, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Al sostre encara s'hi poden observar les empremtes deixades per l'encanyissat de la mulassa. El santuari era il·luminat per dos petits finestrals, ubicats cadascun en un dels murs laterals, i esqueixats cap a l'interior. Cada un era calat en un sol carreu, presentant el de l'esquerra forma d'espitllera, i el de la dreta dos forats rectangulars. Ambdós presenten un petit arc de mig punt a la seva part interior. [SITJES X, 1977:105] Al segle XIII es duu a terme la construcció de l'església romànica aprofitant l'antic santuari, passant aquest a realitzar les funcions d'atri, i afegint-hi una nau rectangular. La unió d'aquests dos elements queda palesa per mitjà de la construcció d'un gran arc apuntat fet amb dovelles, que arrenca de dues impostes i sobre el qual s'obra una finestra de forma rectangular d'un únic encaix. Exteriorment, aquests dos períodes constructius queden clarament marcats pel campanar de paret que aprofitaria l'espai deixat per l'antic arc triomfal d'entrada al santuari, alçant-se amb dues grans obertures allargades al capdamunt. La nau és coberta amb filades de carreus molt ben treballats en volta apuntada. [AADD, 1984: 239] L'accés a l'edifici romànic devia realitzar-se originalment pel cantó de migdia on encara s'observen les restes del primitiu portal rematat a l'interior amb un arc de mig punt dovellat i a l'exterior amb dos petits arcs de mig punt. Al segle XVI es construí una masoveria adosada a migidia de l'església en la qual segons la tradició acostumaven a viure persones relacionades amb el culte a l'església, i segons informació oral per una monja deodata. Aquest fet li va valdre el nom a la casa de 'La Mongia'. La construcció d'aquesta casa, tapà la porta d'accés al temple, que llavors s'havia de fer des de dintre de la casa, i obligà a obrir un altre portal allindat a llevant del temple, a la zona pre-romànica, que encara s'utilitza i on es pot veure la llinda amb la data de 1694. Es creu que aquell mateix any, aprofitant l'obertura d'aquest portal, es capgirà el culte de l'església, movent l'altar a l'altre extrem (costat de ponent), on s'hi va col·locar el retaule del segle XVII. Interiorment la zona de l'antiga porta romànica va ser tapada amb la col·locació d'un altar dedicat a Sant Josep. Exteriorment l'edifici presenta com a aparell constructiu, grans blocs de pedra polida treballats amb una gran qualitat, i disposats perfectament ordenats en filades horitzontals. Aquest tret fa que exteriorment es visualitzin altre cop els dos moments constructius, ja que l'antic temple mostra filades poc equilibrades i un tall matusser en la forma dels carreus. Arquitectònicament l'any 1973 la parròquia, amb col·laboració de la gent de Fals, decidí arranjar el santuari començant a treure tot l'arrebossat de dins.</p> | 08084-2 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>L'església de Santa Maria del Grau de Fals es troba assentada a la zona coneguda amb el nom de Raval del Grau, molt a prop del mas del Grauet o Grau, els propietaris del qual són els que avui en dia tenen cura de l'edifici. L'església es trobava inclosa dins l'antic terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tant el lloc com l'església apareixien citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d'un alou a la zona del Grau. En aquest document ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria.[AA.DD., 1984:280] Gràcies a un llistat de les parròquies del bisbat de Vic, anterior al 1154, veiem que el santuari posseïa la categoria de parròquia. Això però no durà massa temps, ja que el procés de despoblació viscut al segle XIV provocà la pèrdua de la seva funció com a parròquia quedant unida a la de Sant Vicenç de Fals. Aquest desús provocà que l'església presentés l'any 1685 un estat de conservació deplorable que feu que el bisbe en prohibís el culte. Malgrat haver perdut la categoria de parròquia i haver quedat com a església sufragània de Fals, el cert és que la devoció popular dels habitats de Fals i el sentiment d'identitat comunitari ha continuat girant fins als nostres dies entorn a l'església del Grau, i no pas cap a la parròquia de Sant Vicenç de Fals. La consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, feia menció a una bona colla de festivitats celebrades al Grau, moltes més que a la parroquial de Sant Vicenç. Segons ella, per nostra Senyora de la Purificació el rector havia de dir la missa a la capella del Grau. També feia la benedicció de les candeles, la Pentecosta, i tots els divendres desprès de Qauresma sortien processons des del Grau. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment encara, l'església del Grau és el marc de la majoria de les festivitats populars més arrelades de Fals, mentre que la parròquia de Sant Vicenç només acull les misses habituals i els enterraments. L'església de Fals és el marc de la celebració de la festa de la benedicció de la Candelera (2 de febrer), de la benedicció del Ram, i de l'aplec del Grau. D'altra banda també és el lloc triat per la majoria dels habitats de Fals per celebrar els seus casaments. L'edifici va ser objecte de reformes arquitectòniques per part de la Diputació de Barcelona durant la dècada del 1990</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Molt a prop de la capella es va localitzar un petit bloc petri de forma quadrada, amb elements esculpits en una de les seves cares. L'indret on es va produir la troballa fa pensar que probablement formés part de l'església de Santa Maria del Grau de Fals. La peça presenta unes dimensions de 44 cm de llargada per 37 d'amplada i 18 d'alçada. La decoració, realitzada amb motius cisellats, consta de dos estels de sis puntes inscrits cadascun en un cercle, i són separats per una ratlla que acaba en una altra disposada horitzontalment que va resseguint el contorn de la cara i que deixa pas a un bordó que delimita la pedra per la part superior. La pedra però està escapçada, quedant tallat part del cercle que rodeja els estels. Es desconeix quina devia ser la seva utilitat. La Mare de Déu és una talla de fusta de 66 cm d'alta policromada, amb la imatge del Nen en posició sedent, amb una cronologia en torn els segles XIII-XIV. Aquesta mare de Déu es troba enmmarcada actualment en un espai a modus de fornícula, que era l'antiga porta d'accés a la sagristia, i col·locada sobre dues pedres decorades que van aparèixer durant l'enderroc de la masia adossada al costat, i que devien procedir de la primitiva església pre-romànica. Segons informació oral oferida per algunes persones grans del nucli de Fals, antigament l'església de Santa Maria del Grau era plena d'exvots, que els devots de la Mare de Déu acostumaven a portar. Aquests s'acumulaven dins de l'església. (Continuació descripció) L'any 1975 s'ensorrà la casa dels ermitans que estava en estat lamentable i que amagava l'antic portal romànic de migdia. D'aquesta casa es decidí conservar el portal d'accés de llevant que era del segle XVII. També s'eliminà el cor del santuari que estava situat en el tram pre-romànic. L'any 1984 tingué lloc una altra important restauració de l'edifici que consistí en una fonamentació profunda, l'ensorrament de la sagristia i l'agençament de les parets exteriors. | 91|92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48729 | Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XIII | <p>De l'església romànica de Sant Esteve, no en queda cap altra cosa que uns petits fragments de mur situats en un marge, que separa dues feixes. Aquestes romanalles, gairebé insignificants, que amb poru feines assoleixen un metre d'alçada, i consisteixen en dos fragments de mur que formen un plec de degradació, cosa que du a pensar que en aquest indret hi era l'absis. Segons sembla, anys enrera, d'aquesta capella es conservava bona part dels basaments, els carreus dels quals tanmateix, foren extretes del seu lloc per tal d'aprofitar-los en l'aparellat d'alguns masos propers en ruïnes. Atès el que resta difícilment es pot endevinar la seva planta, malgrat que tot fa pensar que devia ser una petita capella rural amb dos absis. [AA.DD.1984: 254]</p> | 08084-4 | Camps | <p>Les restes de l'església de Sant Esteve de Camps es troben assentades en un margenal que delimita uns camps pròxims al mas de Caseta. El temple però, presenta en l'actualitat un estat de ruïna total, cosa que en dificulta la comprensió de la seva estructura. Situada dins la propietat de l'antic castell de Castelltallat, al lloc conegut com a 'Cans', l'església no degué passar mai de capella rural, element que vindria a ser confirmat per la seva inexistent menció en la documentació més antiga. Així doncs, ens trobem que la primera menció que se'n fa en la documentació escrita, i que tot i així serà de forma indirecte, data del 1242, quan Elisendis de Sant Esteve donà a Santa Maria de Montserrat el mas Sant Esteve, situat a la vila de 'Cans' i que segons sembla podria deure el seu nom a la capella.[AA.DD;1984:255]</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48729-foto-08084-4-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48741 | Fites de terme amb Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-manresa | X-XI | <p>Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomanda de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis eculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava inmers el terme de Fals.</p> | 08084-16 | Mas Montconill, s/n. Fals. (08259 Fonollosa) | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.</p> | 41.7662200,1.7743700 | 398125 | 4624546 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48741-foto-08084-16-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48789 | Fites de terme amb Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-callus | X-XI | <p>Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomanda de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis eculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava inmers el terme de Fals.</p> | 08084-64 | Mas Jaumeandre s/n. Fals (08259 Fonollosa) | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.</p> | 41.7773000,1.7700800 | 397786 | 4625782 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48789-foto-08084-64-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48736 | Làpides sepulcrals de Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-de-santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIII | Caldria preservar aquestes làpides del agents atmosfèrics, i dotar-les d'algun tipus de protecció contra l'erosió del relleu. | <p>Conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII, i de les quals set se'ns presenten amb un seguit de formes escultòriques de gran interès. Es troben localitzades davant el soler del portal de l'església. La primera làpida que trobem a l'esquerra del portal, es troba ornamentada amb una petita creu i una torrella separades pel mig per una banda que no arriba a tallar del tot la llosa. Els braços de la creu són desiguals i més amples als seus extrems, i presenta un tascó a la seva base com el de les creus processionals ( al cantó oposat del portal). La torrella, de forma rectangular i amb tres merlets asimètrics, presenta igual orientació que la creu. La decoració que mostra la següent làpida és molt més simple, una única ratlla molt prima que s'allarga a partir del vèrtex d'un triangle isòsceles. A la mateixa llosa, i en un dels seus extrems, s'intueix un segon triangle, però l'erosió fa que no es vegi amb claretat. A continuació trobem dues làpides més, de les quals, la contigua al portal torna a mostrar una línia allargassada al centre, que aquest cop divideix en dues parts la llosa. A la primera part tenim una creu molt semblant a la de la primera làpida, i a l'altra part sorgeix la figura esquematitzada d'un personatge amb els braços enlairats en senyal d'oració. Aquest sembla que duu una túnica com la dels preveres. L'altra làpida, de forma allargassada, té esculpida una creu de braços desiguals, i amb un peu semicircular per base. Tot seguit hi ha una llosa llisa, sense decoració, i a continuació n'hi ha una altra que conté un petit triangle isòsceles, el vèrtex del qual comença en una barra molt curta. Lateralment a aquesta en tenim dues més que no presenten cap motiu decoratiu, tot i que a sobre d'elles, però ja a certa distància i en sentit oposat al portal, n'apareix una decorada amb una banda que, a la part superior, es bifurca en dos brancals. La darrera làpida que presenta decoració, repeteix la figura que prega amb els braços alçats i una creu més simple que les altres, ambdós separats alhora per una franja que recorre tot el llarg de la pedra. [AA.DD;1984: 239-255]</p> | 08084-11 | Camps. Veïnat de Camps. Església parroquial de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48736-foto-08084-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48738 | Les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-fals | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XI-XIV | Caldria una consolidació de la base de la primera torre, ja que corre perill d'esllevissament | <p>Les torres de Fals suposen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa format per dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, entremig dels quals discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexa, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància, el cementiri parroquial. El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que apareixen dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. La posició enclotada del castell feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita, que es manté pràcticament intacta, adossada al mas de la Torre Sagimona, al bell mig dels camps de Fals. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base (molt irregular), i prenent forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici fou assentat directament sobre la roca natural; pren un diàmetre exterior de 9 m i una alçària aproximada de 19,50 m. Compta amb una petita base feta amb pedres sense treballar i de mides grans (arriben a fer 90 x 95 cm per la cara exterior), lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions d'entorn l'any 1000. En alguns trams de la part exterior encara s'hi observa encara l'arrebossat que cobria els murs.[AA.DD1984:239] La grandària de les pedres es va reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels 5 m. En els darrers 6 m, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut 16 m d'alçada. La segona torre fou construïda a migjorn de la primera, a la qual donava protecció. Presenta una planta circular, però en aquest cas ja des de la seva base. Amb un diàmetre extern de 9 m i intern de 4 m (ambdós constants), la torre s'alça fins als 17,20 m, quedant dividida en tres nivells (baixos més dos pisos) i un terrat a la seva part superior. Cadascun dels nivells apareix dividit per un ressalt a forma de cornisa, i la distància entre ells és de 5 m. La porta, situada a la banda nord-occidental, s'obre a uns 7 m del terra exterior, i a 5,5 m a l'interior, a l'alçada del primer pis. És una porta rectangular (150 x 82 cm), amb un gran bloc monolític de llinda. Als peus de la porta hi devia haver una petita plataforma de fusta amb una teulada superior també de fusta, aquest fet seria plausible per l'existència de dos forats quadrangulars al costat de la llinda i als peus de la porta que haurien estat utilitzats per encabir-hi les bigues. L'estructura de l'edifici s'aixecà amb blocs de pedra molt ben treballats i carejats, disposats en filades horitzontals i posats a trencajunts. Els blocs de la base presenten unes mesures considerables ( 39 x 107 cm; 39 x 65 cm; 39 x 86 cm;..), anant disminuint les seves mides a mesura que la torre va prenent alçada. El lligam de la torre està fet a base d'una mescla de sorra i calç, molt compacte i d'un to grisenc. Des de la distància la torre pre-diferents tonalitats segons el seu aparell constructiu, grisenc a la part inferior, vermellós intens a la seva part central, i de nou gris fosc al capdamunt. Al llarg de la part central i meridional hi apareixen un seguit de forats quadrats i dues mènsules.</p> | 08084-13 | Fals. Torres de Fals | <p>Els castell de Fals, amb les seves dues torres i l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Fals, s'alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un punt eminentment estratègic per a la defensa del territori. Alhora, el castell es trobava al mig de l'antic pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona. Aquest territori del que parlem, comprenia la major part de l'actual terme de Fonollosa llevat dels territoris nord-occidentals que pertanyen a les parròquies de Fonollosa i Camps. El primer cop que ens apareix documentat el castell de Fals a les fonts escrites, és l'any 995, i des de llavors la seva presència a les fonts serà constant, apareixent amb el nom de 'Falcos', 'Falchs' i 'Falcs'. En la segona repoblació del Bages, el comte Guifré organitzà el territori de tal manera que l'interès per la defensa prevalia sobre qualsevol altra necessitat, però la configuració del territori no permetia la creació de nuclis de població concentrats. Així el Bages als llocs alts es poblà de castells, guàrdies i esglésies, metre que als plans apareixien les cases i els camps de conreu. El domini del castell era en mans dels vescomtes de Cardona, que degueren posseir-lo en alou, tal i com es pot deduir al no localitzar-se cap jurament de vassallatge fet pels vescomtes al comte de Barcelona. El vescomte, un cop repoblades les terres del terme de Fonollosa, posà sota jurisdicció del castell de Fals (en mans d'un castlà) els indrets on s'assenta el poble actual de Fonollosa i la zona de migdia de Camps i Fals. L'any 1021 ens apareix ja documentat el nom del primer feudatari del castell conegut, Bonfill de Fals, quan aquest participa en un acte vescomtal on es fa una donació dels vescomtes a Sant Vicenç de Cardona. L'any 1026 torna a aparèixer el seu nom quan el vescomte Bermon el nomena marmessor citant-lo com a fidel seu, i el 1039 torna a ser marmessor de la vescomtessa Engúncia. El 1042 torna a aparèixer en el testament del bisbe-vescomte Eriball, i també per les deixes que fan a l'església de Sant Vicenç de Fals o a Santa Maria del Grau en els esmentats testaments. Els anys 1123 i 1143 és citat en segles documents un Arnau Bernat de Falcs. El 1176, trobem un Pons de Falcs, que fou succeït per un fill homònim. En morir aquest darrer, el castell fou heretat per Elissèn de Falcs, documentada ja el 1221 i casada amb Ermengol 'Sensterra'; aquesta Elissèn deixà el castell de falcs, tingut pel senyor de Boixadors, a la seva filla Romia. Al 1275, s'esmenta un cavaller Guillem de Falcs [BENET, A.; BOLÓS, J.; TORRAS, M.; 1984]. Quan l'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI organitza amb el seu patrimoni el seu vescomtat, vinculà el castell de Falcs sota el senyoriu. Al 1375 veiem com el 'castrum de Falchs' ( de la 'vicarie Bagiarum'), passa a formar part del nou comtat de Cardona, i poc més de 100 anys després, el 1468, un grup de representants del castell van fins a Cardona per prestar sagrament i homenatge al procurador del comte, en Guerau d'Altarriba.[AA.DD;1976:369-648] Al segle XVIII el castell apareix formant part de la comarca de Cardona, en aquest cas, cada castell feia referència a un lloc (nucli de població) que posseïa la seva pròpia corporació, i que tenia la capacitat d'enviar el seu síndic a la vila de Cardona cada cop que es reunia la mancomunitat.</p> | 41.7567000,1.7351700 | 394851 | 4623536 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Destaca la gran quantitat de marques deixades dels picapedrers: una ombrel·la, un semicercle de radi ultrapassat, una figura semblant a un tascó, un rombe, una incisió semblant a una A i diferents tipus de creus. Una observació detallada d'aquesta segona torre rebel·laria com cap als segles XIII-XIV podria haver sofert greus problemes estructurals havent de reforçar-la, revestint-la amb un mur exterior, que potenciaria el gruix del parament i donaria com a resultat una torre folrada. Aquest aspecte es detecta perfectament a la part superior de la torre on es pot apreciar encara com la torre disminueix el seu diàmetre i s'aprima. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a 8 m per sobre del nivell de roca on s'assenta; el seu emplaçament és l'original, però al llarg dels anys s'hi ha anat duent a terme diferents reformes, sobretot a la llinda i als muntants. Actualment l'accés es realitza des de la casa del costat. L'arc que hi ha damunt la porta, lleugerament apuntat, sembla força antic, encara que descansa sobre una llinda que probablement fou afegida en època posterior. Està construït utilitzant un seguit de lloses verticals. Els muntants han estat alterats respecte la construcció original, les mesures dels dos són diferents, i no estan reconstruïts amb el mateix tipus de pedra. La part inferior de la porta fou reomplerta amb noves pedres arran d'alguna de les reconstruccions. Sembla que a l'interior de la torre hi hauria dues falses cúpules, i que per sobre d'aquestes encara hi hauria un o dos pisos més. El conjunt de característiques que presenta la torre, fa penar que la major part de l'edificació fou construïda vers l'any 1000, al mateix moment en que es vestia la propera torre de Coaner. En època moderna (s.XIX) la torre va tornar a ser reforçada amb la construcció d'un mur atalussat que envolta tot el perímetre exterior a uns centímetres de distància, i que servia per defensar-se de les armes de foc i l'artilleria. Producte d'aquesta última fase s'observa l'inici d'un mur que s'acaba perdent entre enderrocs. La seva alçada màxima és de 4,80 m, amb una amplada de 2m a la seva base, tot i que l'alçada anirà variant per tal de salvar els desnivells del terreny. Les obertures del mur són la porta a migdia (de 80 cm d'amplada) i 12 espitlleres. Els blocs de pedra del mur, de pedra picada, van lligats amb un morter com el de la torre, les filades es disposen horitzontalment i a trencajunt. El sistema defensiu del castell de Fals presenta unes característiques pròpies que el diferencia de la resta de fortificacions de l'època (segle X- XI). L'especificitat i originalitat del conjunt de les Torres del Fals, radica en el fet de que no es tracta d'una sola torre isolada, sinó que conforma un complex sistema de torres -tres en concret- que es reforcen mútuament entre elles. Aquestes torres, d'habitabilitat incòmoda, van tenir tasques residencials, que poden variar des de funcions estrictament militars- és a dir allotjament dels guerrers encarregats de la defensa- fins a convertir-se, endemés, en residència del castlà i la seva família, guerrers, servents i auxiliars. Les condicions d'habitabilitat eren certament precàries, per tal can pensar que l'habitatge usual es feia en dependències més o menys fixes improvisades fora de la torre, i que aquesta tenia una funcionalitat defensiva i simbòlica. L'existència d'un sistema de torres relacionades entre sí, a pocs metres de distància, i la presència d'un element religiós al costat- església de Sant Vicenç-, indica que potser la torre ubicada al pujol principal tindria funcions residencials, mentre que les altres tindria funció de reforç militar i de guaita. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48732 | Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVIII | <p>Malgrat que fou inicialment un edifici medieval, de l'antiga església romànica tan sols se'n conserva part de l'absis, corresponent a la socolada, que reposa sobre els fonaments, que alhora reposen ja directament sobre el terreny geològic format per rocam. La socolada està formada per una sola filada, d'aproximàdament 270 cm de recorregut, realitzada amb blocs de pedra de mitjà i gran tamany, ben carejats i polits. Cronològicament estem davant una obra del romànic força avançat, probablement a cavall entre els segles XII i XIII. L'edifici però fou enderrocat al segle XVIII quan s'inicià la construcció d'un temple de majors dimensions, obres que s'inicien l'any 1760, finalizant-se l'any 1762 com ho indica la data que es troba gravada a les dovelles del portal d'accés. Actualment es trobem davant d'un edifici de planta rectangular, construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus més grossos. L'orientació de l'església es fa de cara a migdia cap a on es troba orientada la façana principal, restant l'altar orientat al nord. La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a excepció d'un petit rossetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars disposats verticalment. Destaca l'existència d'un campanar quadrangular a la zona S-E de l'edifici, que queda perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior; això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada. Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó N on es situa l'absis. Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència d'alçada de les teulades. L'interior de l'església es troba totalment reformat, convinant la pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta és formada per una volta de canó enguixada. reforçada per arcs torals que subdivideixen l'esapi en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta d'aresta. Sobre el cantó de migidia de l'església, a la banda del portal d'accés es situa un cor que ocupa els peus de l'església. A llevant de l'església es troba adossada la rectoria. Es tracta d'un edifici quadrangular, de planta baixa i dos pisos, orientat també a migdia. Fou construït amb parament irregular, amb les cantonades reforçades i arrebossat exteriorment. Aquest edifici fou aixecat segurament al llarg del segle XVIII.</p> | 08084-7 | Camps. Veïnat de Camps .Església parroquia de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de l'església de Santa Maria de Camps es remunten a un temple del període romànic localitzat a la zona del veïnat de Camps, al costat nord-occidental del terme. Aquest es trobava dins el terme del castell de Castelltallat, a d'indret anomenat de 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia. Gràcies a la documentació del monestir, coneixem moltes de les donacions que els habitants de la població feren a l'església, com ara l'altar dedicat a Sant Joan el 1038, i el de Sant Lambert el 1093; així com també una important donació feta l'any 1081 per les obres que s'estaven realitzant a l'església.[AA.DD. 1984:242] Actualment posseeix la categoria de parròquia, condició amb la que es feu aviat (al 1138 ja apareix documentada com a tal) i que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). Posteriorment, l'any 1760, s'enderrocà la pràctica totalitat del temple romànic, conservant només part de l'absis, i s'alçà una nova església, la qual no tardà a recuperar la vella categoria de parròquia. Possiblement al segle XVIII s'afegí l'edifici adossat a llevant amb funcions de rectoria.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al seu interior es conserven les restes-les mans- una antiga imatge del Sant Crist de Camps, obra del gòtic primitiu, que fou localitzada a la capella de Sant Esteve de Camps el 3 de febrer de 1585. Aquest Sant Crist fou destruït durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) A l'església parroquial de Santa Maria de Camps, es conserva l'antiga imatge del Sant Crist de Camps, gran obra del gòtic primitiu que representa la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma. Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII. Al seu interiror, en una de les seves capelles, es conserva una imatge del Sant Crist de Camps. Aquesta imatge resulta ser una reproducció de l'orginal Sant Crist cremat per la Guerra Civil, del qual només es conserven les mans guardades en una urna dins la capella. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48739 | Torre Sagimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sagimona | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.95</p> | XI-XIX | Caldria un esforç per netejar i consolidar sobretot els interiors de la torre. Tanmateix és urgent una consolidació del conjunt de tines de ponent de la casa abans no caiguin. | <p>Conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic conjunt casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb la presència de la Torre, i un conjunt de 10 tines ubicades a ponent del conjunt. La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla ciruclar de 585 cm de diàmetre extern. S'ignora quin és el seu diàmetre interior i el gruix dels seus murs. Amb tot els seus murs deuen superar a la seva base el metre de gruix. L'alçada de l'edifici és de 14,25 m, repartits, gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat. Actualment a la planta baixa hi ha una gran cisterna que impedeix la visió i estudi de la mateixa. La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. A l'espai resultant entre la llinda i l'arc, s'hi col·locaren tres blocs de pedra adaptant la seva forma i mides al tancament de l'arc. [AA.DD;1984:239-255] L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de mides mitjanes, treballats a cop de martell, i sense polir. El morter utilitzat està fet a base de mescla de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt. L'interior de l'espai és ocupat per un modern dipòsit. La construcció del mas que s'hi adossa, féu que els seus propietaris construissin una escala lateral que hi comunica des de la part central, ascendint fins al cim, on hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius. També abunden les obertures realitzades ja en època moderna a la seva façana. Adossat a la torre es troba el Mas conegut com la Torre Sagimona. Aquesta casa és un edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. L'aparell és a base de carreus de diferents mides i disposats en fileres més o menys ordenades al cantó Nord, a tocar de la torre, i amb mur de paredat irregular al cantó de llevant de la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obra amb un gran portal adovellat que ha resultat tallat a la part superior per l'espai ocupat per la peanya del balcó del primer pis. Al primer pis, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres -una a cada banda- en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII. A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat. La façana posterior de ponent s'obren dues finestres a l'alçada del primer pis i una a la planta baixa. La façana nord es troba parcialment tapada per un cobert de planta baixa que s'hi adossa, a l'interior del qual es conserva una premsa de vi, deixant a la vista dues finestres al primer pis. La façana de migdia es troba ocupada per la presència d'alguns coberts, així com la de la torre, que s'adossa al cantó S-O de la casa. L'interior de la casa s'ha conservat sense reformes importants almenys des de principis del segle XX, guardant l'aire d'antiga casa de pagès, amb els terres de rajola cuita i estances destinades a treball agrícola. Destaca també l'existència d'un gran encavallada de fusta al pis de les golfes, des d'on s'entra a interior de la torre. L'interior de la torre és ocupat parcialment per una escala de cargol que permet l'ascens a la part superior. Complerten el conjunt un seguit de deu tines aixecades a un parell de metres a ponent de la casa. Es tracta d'un conjunt de tines adossades de grans dimensions, amb l'interior recobert per cairons envernissats, i protegides exteriorment per una construcció efectuada en pedra seca en forma de caseta, que protegeix la boca i permet l'accés mitjançant una obertura orientada a llevant. Una de les tines té la data del 1806 en una de les dovelles que forma l'arcada de l'obertura.</p> | 08084-14 | Fals. Mas La Torre s/n (08259 Fonollosa) | <p>La posició parcialment enclotada on s'assentava el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el senyoriu del castell, i que per tan es feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental. La torre la trobem documentat des del 1033, apareixent ja de forma successiva en la documentació posterior del castell de Fals. D'altra banda, ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades al segle XI. Possiblement la torre funcionà com a tal amb funcions militars fins als segles XIV-XV en què el castell de Fals exercí com a tal. Ja amb anterioritat segurament s'haurien anat construint dependències annexes a la torre que permetessin una certa comoditat en la vivenda i que serien l'origen del futur Mas. És molt possible que a mida que la torre anà perdent funcions militars les anés guanyant en el terreny agrícola, convertint-se vora el segle XIV més en una explotació agrària que militar. [AA.DD;1984:239-255] Arquitectònicament el mas actual guarda reminiscències, especialment a la façana de ponent, del segle XV-XVI, on s'aprecien fileres de carreus molt ben ordenades que foren reforçades posteriorment. Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar a aquest període, la casa degué patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegit ampits a les finestres, típics d'aquest període. Ni a l'interior ni a l'exterior de la casa es conserva cap data gravada que rememori aquestes reformes. Si bé es desconeix actualment quina va ser la evolució de la propietat de la torre i el mas, cal pensar en una possible família de castlans o guardians de la torre que s'anés reconvertint a les tasques agrícoles. La propietat segurament fou venuda al llarg del segle XIX, anant finalment a parar a mans de la família Soler de la Plana, coneguts rendistes residents a Barcelona i a Palma de Mallorca que tenien els seus orígens a la casa dels Comtals de Manresa. Aquesta família anà adquirint propietats rurals per tota la comarca del Bages, que explotaven a base de masovers i parcers. Al nucli de Fals foren propietaris de les finques del mas del Grau, Oliveres i la Torre, sumant un total de 300 hectàrees i quaranta parcers. Els darrers de la nissaga d'hisendats que van controlar durant un segle i mig els tres masos foren el Ramon Soler de la Plana i la seva mare, la vídua Maria Anna Noguer. A finals del segle XIX s'havien replegat a Mallorca on tenien gran possessions. Per mantenir l'alt nivell de vida que corresponia a una família d'aquestes característiques anaren hipotecant les finques del Bages. L'any 1903 Ramon Cases Gibert, propietari del mas Cases de Matamargó -prop de Pinós- les adquirí per un preu mòdic. Pocs anys abans la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves tot just començaven a produir. L'any 1931 la finca era encara propietat de la família Cases, havent-hi com a administrador de les finques de Fals en Josep Clotet. Durant els anys de guerra, els seus parcers no li van pagar les parts. Un cop restablerta la normalitat no va reclamar els endarreriments, tal com van fer molts propietaris. El masover de la torre va ser acomiadat i substituït per la família Comas. En morir l'any 1960 Josep Cases, propietari de les finques, el nou hereu Ramon Cases Boladores va haver de pagar la legítima als seus germans, i al no disposar d'efectiu per fer-ho, va decidir vendre's les finques del Pla de Fals. En aquest moment un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972.[AA.DD;2004-2005, nº 11:95]</p> | 41.7449500,1.7250000 | 393986 | 4622244 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48728 | Antiga església de Sant Mamet de Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-mamet-de-bacardit | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XVII | <p>Les ruïnes de l'antiga capella de Sant Mamet, situada a la serra de Sant Mamet, entre els masos Bacardit i Casalot, presenten actualment un estat d'abandonament. De l'antiga capella es conserva tota la planta, de tipus rectangular amb petit absis semicircular, part de les parets, detalls del portal i d'un finestral en la part davantera. L'edifici conservat presenta dos moments constructius clarament diferenciats. Al primer moment deuríem la construcció de la nau, feta amb blocs de pedra sense polir i de formes irregulars, recollits a la mateixa zona , i en el segon hi emmarcaríem l'absis semicircular, aixecat utilitzant blocs de pedra polida, i la volta, que arrencaria d'una cornisa que separa les dues obres. [VILLEGAS, 1982: 101] L'estructura més antiga, que conformaria la nau, fou aprofitada posteriorment, molt probablement a cavall entre els segles XII-XIII, per aixecar l'absis i cobrir el temple. Al mur de migdia s'hi obria el portal, rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles esculpides a la seva part inferior amb motius molt simples, com ara botons i relleus allargassats. A ponent s'obriria un petit finestral amb doble escaix per donar claror a la nau.[VILLEGAS, 1982: 102] El pas de la nau a l'absis es fa per mitjà d'un plec de reducció que fa la degradació, i al seu interior dos graons eleven la zona de l'altar, a l'absis, respecte la nau. Davant la porta, s'observen encara el que podrien ser les restes de l'antic atri.</p> | 08084-3 | Fonollosa. Mas Bacardit del Llumàs s/n (08259 Fonollosa) | <p>La primera documentació escrita on apareix citada data del 14 d'octubre de l'any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat 'Cans', junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet amb el conjunt de les seves terres. Trobem successives mencions al temple en documentació dels anys 1015, 1026 i 1057.[AA.DD. 1984: 250] Molt probablement la seva condició no passà mai de capella rural, i amb el pas dels anys va anar quedant abandonada i desprovista de culte. El segle XVII molt probablement ja era enrunada, doncs l'any 1685 el culte ja s'havia traslladat al nou temple edificat al costat del mas Bacardit.</p> | 41.7864000,1.6694600 | 389439 | 4626916 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48728-foto-08084-3-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment existeix una nova capella de Sant Mamet erigida probablement pel propietari del lloc, Josep Bacardit, segons consta en una acta de 1685, quan el bisbe de Vic Antoni Pasqual visità la parròquia de Fonollosa. Per la festivitat de Sant Mamet, màrtir de Capadòcia, que se celebra cada 17 d'agost, antigament es feia un gran aplec als seus voltants, agrupant-s'hi gent de les poblacions de Camps, Fonollosa i Castelltallat. | 92|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48733 | Mare de Déu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIV | <p>Talla d'una Mare de Déu amb Nen, en majestat i en posició sedant, amb una alçada de 66 cm; presenta un estat de conservació molt precari que ha provocat la perdua de bona part de la seva policromia, de la qual se'n conserven només petits fragments. El Nen apareix assegut sobre el braç esquerre de la Mare, que el rodeja, tot oferint-li una petita bola que aquesta recull amb la seva mà dreta. La Mare vesteix una túnica i un mantell que s'obre fins a la cintura, on es creua fins al costat esquerre formant al seu front una mena d'enllaçat o bordó. La figura descansa sobre un seital en forma de banc de secció rectangular, molt senzill en les seves formes, al qual s'uneix una gran tarima sobre la qual la Mare de Déu deixa en repós els seus peus. La cara de Maria es presenta de forma oval, molt arrodonida, amb una expressió més propera a la figura de la dona que no pas a la de reina, i el Nen mostra cara de nen i no d'adult. No existeix rigidesa simètrica o asimètrica, però sí que es manté la frontalitat i formalitat romàniques de mirar de cara, tant en la Mare com en el Fill. La imatge és molt semblant a d'altres peces del segle XIII, tant de la primera com de la segona meitat, encara que les seves coincidències són tant escarides que no ens permeten prendre-la com a para.lel estilístic. La peça presenta una cronologia que es mouria en torn els segles XIII-XIV.</p> | 08084-8 | Fals. Església de Santa Maria del Grau. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>La Mare de Déu de Santa Maria del Grau, talla de romànica de fusta policromada, formava part del mobiliari litúrgic de l'església de mateix nom, situada dins el terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tan el lloc com l'església aparèixen citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietaria d'un alou a la zona del Grau. En aquest documet ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria. L'orígen però d'aquestes talles romàniques es remunta al selge XIII-XIV, amb l'aparició de la tradició de les Mares de Déu trobades. Malgrat tot no existeix al terme de Fals cap tradició llegendària que rememori el fet de la troballa de la Mare de Déu. Aquesta imatge va presidir l'ermita del grau fins la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest periode la peça fou extreta de l'església i enterrada per tal de ser amagada i evitar la seva crema o desaparició. El fet de que es trobés enterrada directament a terra sense cap protecció li va provocar una malaltia a la fusta que feia que aquesta es desintegrés. Va ser restaurada el 1969, afegint el cap del nen Jesús que mancava. Posteriorment va ser custodiada al Museu de la Seu de Manresa i retornada a l'ermita el 1991, on roman des d'aleshores. El seu estat de conservació és força precari, tot i haver estat objecte d'alguna restauració.</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment la imatge es troba ubicada en un espai protegit medioambientalment per un vidre dins l'església de Santa Maria del Grau. Aquest espai en forma de fornícula era l'antiga porta que donava accés a la sagristia de l'església. La imatge es troba ubicada sobre un altaret construït a base de dues pedres procedents d'un antic molí i trobades dins de la casa dels ermitans del costat. | 93|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48730 | Sant Andreu de Comallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-comallonga | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XIV | Amb el pas del temps, la nau ha quedat desprovista del revestiment de guix que recobria el seu interior, tot i així el seu estat de conservació és bo. | <p>L'església de Sant Andreu de Comallonga que conservem actualment, és el resultat d'un seguit de reformes i modificacions que s'han anat realitzant a la seva estructura al llarg dels segles, i que li donen un conglomerat d'estils diferents, entre els quals sobresurt l'obra gòtica. El temple està format per només una única nau, de forma rectangular i sense absis, alçada vers el segle XIV sobre les restes d'alguns dels murs de l'antiga capella romànica. D'aquesta es poden observar també alguns vestigis del portal obert a migdia, i un petit arc monolític que hauria realitzat la funció de llinda d'un finestral, i que fou reaprofitat posteriorment (després de les obres d'ampliació de la nau per ponent) com a element decoratiu de la pica d'aigua beneïda. Actualment l'església que es conserva manté la nua única, i la coberta amb una volta llegurament apuntada. A l'interior de l'església es visualitza perfectament l'ampliació que es va fer al segle XVIII, i que va allargar l'església en direcció a ponent. En aquells moments va quedar anul·lada la porta adovellada de migdia, que només s'utilitzava com a accés al cementiri, i es va obrir un nou portal que és el que ara s'utilitza al mur de ponent. Es tracta d'un portal allindat i monolític que du la data de 1729. Sobre el mur de ponent es sobreposa un petit campanar d'espadanya. A l'interior de l'esglesia es conserven les imatges de Sant Andreu, Sant Eudald i Sant Jaume. Complerta el conjunt una tanca adossada a migdia que protegeix el cementiri familiar.</p> | 08084-5 | Fals. Mas Sant Andreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Petita capella situada al costat del mas Sant Andreu, i que tot i formar part de la parròquia de Sant Mateu de Bages, pertany al municipi de Fonollosa. Antigament es trobava situada dins els termes del castell de Sant Mateu de Bages, apareixent als primers documents on és citada amb el nom de Sant Andreu de Sant Mateu, així succeeix encara el 1292. El primer document on és citada però, és encara una mica més antic, data de l'any 1221, quan es donaren uns béns al monestir de Santa Maria de l'Estany situats a Sant Andreu de Comallonga. Només un segle després ja ens apareix amb el nom tradicional de Sant Andreu de Comallonga. Segurament no passà mai de realitzar les funcions de capella rural. [AA.DD. 1987:280] El temple que podem observar actualment és el resultat del gran nombre de modificacions que s'hi ha anat realitzant al llarg dels segles sobre una antiga base romànica primerenca. No obstant això l'estil predominant és el gòtic, que s'aprecia sobretot a la volta interior apuntada. En aquests moments l'accés es feia mitjançant un portal adovellat obert a migidia. Al segle XVIII es va procedir a ampliar la capella, allargant-la un tram en direcció a ponent, i canviant l'accés per aquesta banda, obrint un portal allindat que du la data de 1729. La capella sempre ha estat lligada a la història del mas Sant Andreu, al qual dóna el nom. Una d'aquestes successives reformes s'hauria produït l'any 1729, tal i com indica la data esculpida a la llinda del portal.</p> | 41.7856100,1.7097700 | 392787 | 4626778 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'arxiu fotogràfic de l'Àrea de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona compta amb dues fotografies de l'església de Sant Andreu de Comallonga datades el 1968. Es tracta de dues vistes generals, una des del SO i l'altra des del cantó SE. Des del 1996, esl veïns dels masos propers celebren una missa acompanyada d'un dinar vora la capella el dia 17 de juliol per la festivitat de Sant Aleix. El motiu de la implantació d'aquesta celebració va ser la obertura del camí asfaltat que permet l'accés directe d'aquestes cases al molí de Boixeda i a la BV3008. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48771 | Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic | <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> | XIV-XVI | <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> | 08084-46 | Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) | <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48773 | Ball de L'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVII-XVIII | <p>El ball de l'almorratxa es ballat a la sortida de la missa celebrada el dia de l'aplec de la Mare de Déu del Grau de Fals. A l'alzinar del costat acostumen a ballar la parella que del terme de Fals tingui més propera la seva data de casament. La música acostuma a anar a càrrec d'una cobla sardanística. Els vestits acostumen a ser els de caramelles. El ball té com a mitjà un porró de vidre amb cintes de colors anuades. Cada cinta correspon a una parella que ha ballat dit ball. A continuació acostumen a ballar-se balls de cascavells propis de caramelles i sardanes.</p> | 08084-48 | Fals. Alzinar del Grau | <p>El ball de l'almorratxa es celebra durant l'aplec de la Mare de Déu del Grau i té els seus orígens segurament el el segle XVI-XVII. Segons informació oral procedent de la Sra. Clara Grau de la casa del Grauet, antigament -dècada del 1920- aquest ball el ballava un propietari amb una masovera. Normalment eren adminsitradors de la confraria del Roser. Desprès ballaven un pas doble -una parella sola- que també eren adminsitradors de la onfraria del Roser. A partir de la dècada del 1930 el costum va canviar, i el ball el van passar a ballar la parella que estava més a prop de casar-se . Malgrat tot, aquest tipus de ball va despareixer durant algunes dècades -1950-1960- sent recuperat l'any 1975. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48773-foto-08084-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48787 | Casa de la Vall de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vall-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | Caldria una restauració i adecentament de l'edifici, ja que l'aspecte actual és d'abandonament. | <p>Edifici ubicat a la plaça de Fonollosa, que destaca a nivell urbanístic com a construcció antiga enmig de vivendes reformades i de nova planta. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció és feta amb carreus de pedra irregulars de grans dimensions, amb les cantonades reforçades amb carreus també de grans dimensions, però ben escairats. Malgrat tot, l'aparell de l'edifici nomès s'aprecia a la part baixa de la casa, ja que l'edifici es troba arrebossat. Aquest arrebossat ha caigut a algunes zones de la planta baixa, deixant a la vista l'aparell original. Destaca també l'existència de llindes monolítiques que reforcen les obertures -portes i finestres- especialment a la planta baixa. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que per l'alçada de les finestres del segon pis, que cauen molt directament sota la teulada, cal pensar que originalment l'edifici devia tenir primer pis i golfes i desprès es reconvertir en un segon pis. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb dues portes allindades, i dues finestres rectangulars. Al primer pis s'obren dos balcons, un dels quals té ubicat a sobre de la llinda superior, una altra llinda amb un escut. Al segon pis s'obren dues finestres balconeres que recauen directament sota la teulada. A la façana sud s'obre una porta a la planta baixa i dos balcosn, un al primer pis i un altre al segon pis. A la façana nord, s'obre una porta de recent factura, i dues finestres per pis.</p> | 08084-62 | Fonollosa. Pl Major s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la casa de la Vall cal situar-los segurament al llarg del segle XVIII, lligats segurament amb algun membre de la família Vall del mas La Vall de Fonollosa, d'on va pendre el nom. Malgrat que la casa ha romàs dins el mateix àmbit familiar, no sempre ha estat ocupada per membres d'aquesta família, gaudint de diverses ocupacions i úsos. Durant un temps, a principis del segle XX, va ser coneguda també com 'Cal Pastor', ja que just al costat hi havia viscut un pastor, que havia ocupat algunes dependències de la casa. Durant aquest període també hi havia viscut el metge de la població. També es coneix que a la planta baixa hi havia hagut una botiga, que era regentada per un oncle de l'actual senyor Vall. Els anys precedents a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) havia sigut la vivenda d'un grup de monges dedicades a l'ensenyament (la qual cosa fa pensar que potser havia acollit també l'escola). Les dècades posteriors a la guerra, havia acollit l'Ajuntament del municipi.</p> | 41.7633500,1.6684900 | 389319 | 4624358 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48787-foto-08084-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48787-foto-08084-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48804 | Cal Paisà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paisa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XVIII | La casa es troba en un estat actual d'abandonament en espera de poder ser restaurada. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'aixeca vora l'esboranc del sortint de la roca que conforma el raval del Paisà, prop del nucli de Fonollosa. Es tracta d'un edifici aixecat a base de carreus, molt ben ordenats en algunes de les seves façanes, mitjançant la tècnica de la pedra seca. Compta amb planta baixa, primer pis i un segon pis, procedent segurament de la reconversió de les golfes. De l'observació detallada de l'edifici es dedueix que ha estat aixecat almenys en tres fases constructives. Una primera més antiga que es correspon amb el cantó nord de la casa. Es detecta en aquest tram d'edifici la presència de carreus quadrangulars i rectangulars de gran tamany molt ben disposats units amb la tècnica de la pedra seca, amb les cantonades reforçades per carreus de més gran tamany. S'obren a la façana nord dues finestres de petit tamany reforçades amb una llinda monolítica de pedra. Al cantó de llevant d'aquest tram inicial de casa s'obre una porta feta amb una senzilla llinda de fusta. Li segueix un altre tram de casa que s'adossa en direcció a migdia i que conforma el nucli central de la casa. Aquest tram es troba aixecat amb parament molt més irregular, trobant alguns trams arrebossats amb ciment. A aquests dos trams es suma un tercer tram d'iguals dimensions també en direcció a migdia, que conforma la façana principal de la casa, aixecat també amb un parament de gran pedres, però disposades irregularment. La façana principal de migdia, s'obre amb un portal arquitrabat al centre de la façana, format per una gran llinda de pedra monolítica. Els brancals es troben fets a base de carreus de diferents mides disposats de forma ordenada, que ressalten del conjunt del parament. Al primer pis, just sobre el portal, s'ha obert un balcó encastat dins una arcada de mig punt, i una finestra amb ampit. Al segon pis s'obre una senzilla finestra suportada sobre una llinda de fusta, i dos petits finestrons. La façana de llevant resulta de la unió de les tres fases constructives abans esmentades, que es detecten perfectament en l'observació del mur. Aquest cantó de façana s'obre amb tres petites finestres a l'alçada del primer pis, que semblen haver estat fetes totes en el mateix moment. Una d'elles du la data de 1756.</p> | 08084-79 | Fonollosa. Raval del Paisà. Cal Paisà s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal Paisà és sens dubte el nom de la casa que dóna nom al raval. Aquest supòsit juntament amb les deduccions extretes de la observació arquitectònica, donen a entendre que aquesta fou la primera casa que s'assentà sobre aquest promontori ubicat sobre la riera de Fonollosa. Tot fa pensar que inicialment aquesta casa es degué construir als voltants del segle XV, sofrint ampliacions segurament al segle XVII i posteriorment al segle XVIII. Com a dates indicatòries comptem amb l'existència d'una llinda a la finestra que du la data de 1756, i una llinda interior amb la data del 1720. No s'ha pogut esbrinar l'origen del nom 'Paisà' que identifica la casa i el barri, però tot fa pensar que es tracti d'un 'alias' aplicat a algun personatge que hi va residir. La casa va estar habitada fins a la dècada del 1930, a partir de la qual va restar abandonada, i niciant un procés de degradació força accelerat. Els propietaris actuals la van adquirir fa uns vint anys.</p> | 41.7622200,1.6762000 | 389958 | 4624223 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al cantó S-E de la casa, ben bé a l'esboranc del barranc hi ha aixecat un petit cobert, que pel tipus de construcció i proximitat a la casa, sembla pertanyer a la casa de Cal Paisà. Al costat de la casa, van ser localitzats alguns elements que ben bé poden associar-se a ella, i que es trobaven en estat d'abandonament. Es tracta de les següents peces: 1.- Una roda de molí de pedra de 85 cm de diàmetre x 29 cm de gruix. 2.- Una roda de molí de pedra de 59 cm de diàmetre x 36 cm de gruix 3.- Una pica rodona de pedra de 75 cm de diàmetre x 40 cm d'alçada 4.- Una pica rectangular de pedra de 104 cm de llarg x 71 cm d'ample x 77 cm d'alçada. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48752 | Mas Bastardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bastardes | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 8 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.61</p> | XV-XX | Actualment el mas està sent objecte d'una acurada reforma. | <p>Edifici format per les dependències que conformen el mas Bastardes de Fals. Es tracta d'un conjunt aixecat sobre un promontori que domina tota la vall de del torrent del Puig, que desgüassa a la riera de Fonollosa. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt format per l'edifici del mas Bastardes que es troba envoltat al nord i a llevant per un mur perimetral, que acull les instal·lacions d'algunes dependències de la casa com eren la ferreria, i espais destinats a magatzems i treballs agrícoles, i que deixa a l'interior tot un pati intern en forma de L. L'accés a aquest recinte i a les instal·lacions del mas es fa mitjançant una porta ubicada al cantó nord del mur, i que deriva al camí que ve de Camps i del mas Sant Andreu, i d'una altra porta secundària ubicada al cantó de ponent, al costat de la torre. El mas pròpiament dit és un edifici de planta rectangular amb un tram que sobresurt a la façana de llevant i on es col·loca la porta d'accés al mas. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat amb mur de paredat irregular, però amb les fileres de carreus força ben ordenades. Les cantonades s'han reforçat amb carreus rectangulars i quadrangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba orientada a migidia, precedida per un espai destinat a balconada. Aquesta façana s'obre amb una porta allindada que du la llegenda de : 'Pedro Bastardas 1870'. Malgrat tot, l'accés al mas es realitza actualment mitjançant una porta formada per una arcada feta amb grans dovelles ubicada a la cantonada N-E del mas, i que permet l'accés directe a tots el pati interior. Aquest portal du grabada la data de 1785. Del primer pis d'aquesta façana arrenca una arcada que comunica el mas amb una dependècia ubicada al cantó de llevant, i que s'alça sobre l'herreria. Al cantó de llevant s'aixequen tot un seguit de dependències destinades a treballs diversos con l'herreria, que du la llegenda de :'1703 jiussepe Bastarda'. Al cantó nord, també destaca l'existència d'un altre cos rectangular de grans proporcions, el mur nord del qual fa de mur de tancament del conjunt, i que també era destinat a feines agricoles i vivendes -cal pensar que al mas vivien un total de nou famílies entre amos i treballadors-. A la façana de ponent destaca l'existència d'una torre rectangular de planta baixa i tres pisos coberta a quatre aigües que sobresurt de la resta de la façana de llevant. Complerta el conjunt l'existència d'una era ubicada en un pla al N-O de la casa, formada per una pallisa i un espai enrajolat precedent. La pallisa és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, orientat a llevant, i obert mitjançant dues arcades de diferent tamany, actualment tapades amb una porta. Arquitectònicament cal pensar que es tracta d'un mas aixecat entre els segles XIV-XV. A l'igual que en altres masos de Fals -el Massana i el Jaumeandreu- cal pensar que es tractava d'un mas que comptaba amb una torre adossada a la cantonada N-O. Les restes d'aquest primitiu mas s'aprecien encara, conservant-se la torre adossada i part del cos nord del mas que sobresurt un tram a llevant d ela planta rectangular. La resta del mas segurament patí una greu reforma al llarg del segle XVIII, de tal manera que es pot afirmar que pràcticament tot el conjunt que actualment s'aprecia pertany a aquest segle. Al segle XIX es degueren fer alguns afegits com és el cas de la porta de la façana principal de migidia datada el 1780.</p> | 08084-27 | Fals. Mas Bastardes s/n (08259 Fonolosa) | <p>Els orígens del Mas Bastardes es remunten amb seguretat a finals de l'Edat Mitjana (segles XIV-XV), malgrat que la construcció actual pertanyi al segle XVIII. La família Bastardes fou propietaria almenys des del segle XVIII. L'any 1812 era propietari del mas Josep Bastardas Ribera, que fou a l'hora regidor del llavors municipi de Fals. Va morir el 1822 deixant com a hereu al seu fill Benet, que va participar en l'aixecament popular contra les tropes napoleòniques en la batalla del bruc. Cent anys més tard el seu nét, rebria la medalla honorífica del president del Govern Antoni Maura, a compte d'aquells fets. Malgrat aquestes heroicitats, l'economia del mas Bastardas es va caracteritzar al llarg del segle XIX per l'endeutament continu, venent primer les masoveries de Bosc i Rabassa, i finalment el propi mas Bastardas. Aquest fou adquirit pel seu cunyant Feliu Santasusana, que va posar la propietat a nom de la seva germana Maria, esposa de Benet Bastardas. En aquell moment el mas comptava amb 44 quarteres de sembradura, 4 d'olivar, 13 de vinya pròpia, 53 de vinya donada a parcers, 3 d'hort i 161 quarteres de bosc i erms. Maria Santasusana va deixar el mas al seu fill Pere Bastardas, que va continuar el procés d'endeutament del mas. A la seva mort el 1882 va heredar el mas el seu germà Josep Bastardas, casat amb la pubilla del mas Junyent de Camps. Va ser degut a aquest motiu que el Mas Bastardes, inclós territorialment al nucli de Fals, passés a considerar-se pertanyent al de Camps. En Josep Bastardes, després del seu casament, va ser considerat una persona important, sent escollit alcalde entre els anys 1894 i 1897. A més el 1893 va ser nomenat cap del sometent de Camps. En deixar de residir-hi l'amo al Mas Bastardes -ja que arran del casament va passar a viure al Mas Junyent-, la casa va ser habitada per masovers, entrant en una evident decadència. Es van anar segregant porcions on els parcers se'n feien cases: casa de Betlem (1889), la de pau Calsina (1889), la de Ramon Colilles (1891), la de Puigdellívol (1890) etc. Malgrat aixó, l'endeutament de les cases va ser constant, i l'any 1908, el Josep Bastardes es va vendre les dues heredats als germans Miquel i Josep Ferrer Trulls, de Claret dels Cavallers. D'aquí la propietat va passar a la seva germana Dolors Ferrer, casada amb Pere Serrat Massó, que va morir el 1949 sense testament. El jutge va dictaminat que la propietat passés a mans de Maria Torres Vilar, mare de la difunta. Actualment els amos són els descendents d'aquesta família. Durant l'últim segle la casa ha estat habitada per masovers, cap a mitjans del segle XX, la casa i les terres eren abandonades, sent cultivades per l'hereu del mas Sant Andreu (Josep Ferrer). Per mediació d'aquest, la casa va ser segregada de les terres, i el 1976 va ser adquirida pel Sr. Pere Llatjós. Aquest ha dut a terme un ambiciós projecte de restauració de la casa, conservant les característiques arquitectòniques originals. [AA.DD; 2004-2005,nº8:61).</p> | 41.7882600,1.6950400 | 391568 | 4627090 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48752-foto-08084-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48752-foto-08084-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48752-foto-08084-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Malgrat que termenalment el mas s'inclou dintre del nucli de Fals, històricament ho fa al nucli de Camps, ja que l'hereu de mas Josep Bastardes, es va casar amb la pubilla del mas Junyent (1882). Al ser el mas Junyent més ric que el Bastardes, l'hereu va passar a residir al Junyent, convertinr-se en regidor de Camps. [AA.DD.2004-2005,nº8:61). El mas compta amb un oratori proper, ubicat a la cruïla del camí que mena a Camps i al mas Sant Andreu, amb el mas Bastardes. Segons informació oral procedent del propietari actual, fou aixecat per Benet Bastardes, conegut carlí de la contrada. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48775 | Aplec del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-grau | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XV-XX | <p>L'aplec del Grau és sens dubte la festa més característica i identificativa del terme de Fals. Tradicionalment es realitzava el dia de Pasqua, però al coincidir aquest dia amb la Festa major de Fals, a mitjans dels anys vuitanta es traspassar al diumenge desprès. Els actes a realitzar es basen en una missa que s'acostuma a realitzar a l'alzinar ubicat a migdia de la capella de la Mare de Déu del Grau. Al final de la missa es distribuiexen els panets beneïts, i a continuació s'acostuma a fer el ball de l'almorratxa, i després s'afegeixen altres balls més en honor dels nuvis, normalment ball de cascavells i sardanes. Els darrers anys s'acostumen a acompanyar aquests actes amb exposicions d'oficis. Finalment, tots els participants en l'aplec participen d'un dinar sota les alzines.</p> | 08084-50 | Fals. Alzinar del Grau | <p>A l'igual que altres aplecs que es realitzen a diversos indrets de Catalunya, els orígens d'aquest tipus de festivitat cal buscar-los cap al segle XV, juntament amb l'aparició la majoria de llegendes de les Mares de Déu Trobades. Aquestes jornades acostumaven a barrejar els aspectes lúdics i religiosos i al llarg dels segles acostumaven a ser ocasions úniques en les quals s'aprofitava per intesificar el contacte entre els veïns d'un terme o de diferents termes de la contrada. Els actes realitzats han variat poc al llarg del temps. La consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu explica com per la festa de la Pentecosta, es deia al Frau una missa major cantada i els beneïen els panets segons el ritual. [AA.DD;2004-2005 nº9:71) Malgrat tot, segons informació oral facilitada per algunes persones grans del terme, antigament l'aplec acostumava a durar tot el dia, fent al matí la missa, i desprès del dinar, a la tarda es feia el rosari i a última hora el ball de l'almorratxa.Segons informació oral oferida per la Sra. Clara Grau antigament acostumava a haver-hi també penitents que anaven a l'aplec descalços. A més a més s'acostumaven a fer exvots per part dels assistents. Actualment els actes resten concentrats al matí, dedicant la tarda a activitats de lleure. Actualment l'aplec del Grau és una de les festes més sentides i amb més vigor del terme de Fals. El ball de l'almorratxa va ser recuperat l'any 1975, i posteriorment es van afegir altres balls com el de cascavells i sardanes. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48827 | Tradició de remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars | X-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> | 08084-102 | Fals, Fonollosa | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48751 | Mas Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-massana | XV-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les dues cases adossades que conformen el Mas Massana, i un seguit de coberts i edificis annexos que formen l'explotació agropecuària. En origen el mas Massana devia tractar-se d'una construcció aixecada entorn als segles XV-XVI, la qual encara es conserva formant part del conjunt de la casa. Aquest mas és una construcció de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mides més grans. Compta amb planta baixa, primer pis golfes. La façana principal devia estar encarada a migdia, no podent apreciar-se res actualment, ja que hi trobem l'altra casa adossada. De la resta de façanes s'aprecien actualment la de ponent, oberta amb un balcó i una finestra al primer pis i dos finestrons petits a les golfes. Aquestes finestres duen ampits típics del segle XVIII, producte segurament d'alguna reforma posterior. La façana nord, també apreciable, es troba en part magada per l'afegit de tines, coberts, i una torre adossada, podent apreciar només una de les finestres del primer pis, i una de les golfes. Desconeixem si en el mateix moment de construcció del mas primigeni, o en un moment posterior, es va afegir a la casa una torre de planta quadrangular coberta a dues aigües, de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, que sobresurt un tram per sobre de l'alçada de la teulada de la casa originària. El parament de la torre és molt similar al del mas originari, amb les cantonades també reforçades amb carreus rectangulars més ben disposats. La similitud del parament fa dubtar sobre el moment de construcció de la torre, que no devia variar massa del de construcció del mas. Segurament devia fer-se a finals del segle XVI. Aquesta torre és de característiques molt similars a la torre del Mas Jaumeandreu, que també és del segle XVI. Aquesta torre s'adossa a la façana nord de la casa, pel seu cantó de ponent, seguint la línia de la façana de ponent. Les obertures es troben totes concentrades a la façana oest, destaca l'existència d'un balcó al primer pis, una finestra al segon pis, i un finestró al pis de les golfes. A mitjans del segle XIX (1870), els propietaris de la casa, en una època de bonança econòmica decidiren fer una ampliació del mas, però ho feren contemplant la construcció d'una casa de característiques arquitectòniques radicalment diferents al mas originari de pedra. Malgrat tot, aquesta nova casa, l'adossaren a la façana de migidia del mas antic com una continuació. Aquesta nova casa es tracta d'una construcció de planta també quadrangular coberta a dues aigües de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Malgrat que el parament original no s'aprecia per l'arrebossat, cal suposar que és feta en parament de pedra irregular, encara que pugui incloure alguns trams en maó. La façana principal d'aquesta casa s'orienta a migdia. Es tracta d'una façana dividida en tres crugies, de les qual la central sobresurt arquitectònicament per adoptar una curvatura convexa en forma pentagonal. La porta d'accés a l'edifici, és la d'accés a tot el conjunt arquitectònic, s'ubica a la planta baixa, i és formada per una porta degradada en el mur, que adopta a la part superior una forma de semiromb. Al primer i segon pis, els cinc cantons de la curvatura convexa, s'obren amb grans finestrals tancats amb persianes de fusta, i protegits per baranes de ciment, que deuen conformar a nivell intern un espai dominat per una gran tribuna. El pis de les golfes, s'obre sobre aquest espai pentagonal amb un terrat protegit també per una balustrada que es corona a les cinc cantonades amb una magolla sobre la que recau una esfera de pedra. La teulada finalitza darrera del terrat de les golfes amb un frontó rematat a la zona del carener en forma de semicercle. Les façanes de llevant i ponent s'obren amb sengles sèries de finestres balconeres al primer i segon pis.</p> | 08084-26 | Fals. Mas Massana s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas Massana es remunten amb tota seguretat a l'Edat Mitjana, convertint-se aviat en un dels massos amb més potencial econòmic del nucli de Fals. Aviat van passar a dependre del mas algunes altres massoveries com és el cas del Mas Perera, el Mas Collet i el Pla de la Vila. També comptava amb altres recursos com és el cas de la propietat del Molí de Fals, i un pou de Galç vora la riera de Fonollosa. La propietat del mas s'ha mantingut dins la família Massana fins l'actualitat. La riquesa del mas Massana era de tal importància, que ja al segle XIX tota la finca era conreuada per massovers, passant els propietaris a dur una vida de senyors més relaxada. En aquest context es situa la figura de Salvador Massana, que durant la segona metiat del segle XIX, va viatjar i residir freqüentment a Barcelona, on admirava les noves tendències arquitectòniques urbanes. Aquesta afició li va portar a projectar l'any 1870 una ampliació considerable del mas familiar, però no dins les formes tradicionals de l'arquitectura rural, sinó copiant el model del que seria una casa senyorial pròpia del segle XIX, traduïnt-se en la casa actual.</p> | 41.7544000,1.7335700 | 394714 | 4623283 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Tot el conjunt es tanca amb un mur perimetral que deixa al descobert només la façana nord. Aquest mur s'hauría aixecat juntament amb la última etapa constructiva del 1870. La seva existència permet la creació d'un pati intern, que es reomple al cantó de llevant amb un seguit de coberts que pràcticament s'adossen a la façana de llevant del mas original. En aquet mur, a la zona de migdia, s'obre una portalada d'accés al conjunt. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, rematat per un coronament ondulat amb remats laterals i superiors en forma d'esfera. Una llegenda al mig recorda el nom del personatge que va fer la casa: Salvador Massana amb la data de 1870. Com a complement del conjunt, cal destacar la presència d'uns coberts ubicats al S-O de la casa que acullen un molí d'oli, en molt bon estat de conservació i un conjunt de tines. A més de la presència d'un molí d'oli d'important capacitat, la casa comptava amb una teuleria propera d'ús particular, les restes de la qual no han estat localitzades. La casa no compta amb documentació ni col·leccions fotogràfiques pròpies. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48761 | Molí de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XII-XIII | Caldria un esforç per restaurar les estructures del molí i netejar l'interior del primer pis. | <p>Edifici ubicat entre un marge situat prop de la carretera BV3008 i la riera de Fonollosa, al peu de les torres de Fals. Es tracta d'una antiga construcció que acollia un molí de probable origen medieval, que ha estat els darrers anys adaptat com a vivenda, aixecant un segon pis sobre l'estructura de l'antic moli. Algunes de les estructures antigues han estat adaptades a la moderna vivenda, i d'altres es conserven en estat d'abandonament. El molí es troba aixecat aprofitant el pendent d'un marge. El casal del molí és de planta quadrangular i mostra un aparell molt homogeni a base de carreus quadrangulars i rectangulars molt ben disposats en fileres ordenades. És de planta baixa i primer pis, sobre el qual s'ha aixecat modernament un segon pis rematat amb merlets al qual s'accedeix a peu pla des de l'espai que ocupava l'antiga bassa, i que acull part de l'estructura del que era el cup del molí per on baixava l'aigua. L'antiga bassa que emmagatzemava l'aigua procedent de la resclosa de la riera es troba a la part superior. La resclossa es connectava abm la bassa mitjançant un aqüeducte del qual encara s'aprecien algunes arcades. Es tractava d'una gran bassa rectangular d'uns 5 m d'amplada, de la qual es conserven encara algunes restes molt minses. Aquest espai actualment és utilitzat com a pati. A tocar de la bassa es troba l'edifici del molí, i com ja s'ha explicat anteriorment el segon pis sobreposat acull l'estructura del cup. El primer pis acull un espai cobert interiorment a base de tres grans arcades de mig punt que a modus d'arcs torals reforçaven l'antiga teulada. Es tracta d'un espai amb gruixos murs de pedra, segurament utilitzant originalment com a vivenda, i al qual poden apreciar-se un seguit d'espitlleres a modus de finestres. Com a finestra principal destaca un gran finestral gòtic obert al mur del llevant, sobre el portal d'accés a la sala de les moles. L'accés a aquest primer pis es realitza mitjançant una porta oberta a la façana de migdia, a la qual s'accedeix mitjançant una rampa que d'ascens. Actualment l'interior d'aquest pis es troba totalment fumat, víctima d'algun incendi que hagi patit aquest pis. A la planta baixa es localitza la sala de les moles. L'accés es realitza mitjançant un portal de mig punt adovellat obert al mur de llevant. La sala és coberta per una gran volta de canó. A l'interior destaca l'espai destinat a les moles que resta arran de la paret on es localitzen dues gran arcades cegues de mig punt, al mig de les quals es situava l'eix de les moles. Al mur nord de la paret s'aprecien dos grans forat destinats a encaixos de la maquinària del molí. Actualment les moles es troben trencades, però el seu diàmetre era de 140 cm. Al peu de les moles es troba una pica rectangular de pedra on es pot apreciar la data de 1728 i una referència al cognom Massana. Per sota d'aquesta sala de les moles, es conserva pràcticament intacte un espai trapezoïdal anomenat carcabà, que era on anava a parar directament l'aigua que baixava pel cup i movia la maquinària del molí.</p> | 08084-36 | Fals. Molí de Fals s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat que manquin estudis documentals sobre els orígens i evolució del molí de Fals, cal pensar que l'existència d'aquest molí es remunta a l'Edat Mitjana (segles XII-XIII) i es troba estretament lligada a l'existència del Castell de Fals. Cal pensar que la propietat del molí devia pertanyer als senyors de Fals residents al castell, i el molí era concebut com una regalia que proporcionava ingressos al senyor. Aquest fet implicaria que els habitats i pagesos dels entorns es veiéssin obligats a moldre el blat en dit molí i pagar un impost al senyor de Fals. És molt possible que finalment aquest dret sobre el molí acabés passant a la parròquia de Sant Vicenç. Cal pensar que vora el segle XV-XVI aquest tipus d'antics drets senyorials es van eliminant i procedeix a la concessió a mans privades. Es té coneixement de que el molí va passar vora el segle XVI a mans del mas Massana, testimoni del qual resta una pica que du la data del 1728 amb el nom de Massana. La propietat del molí es mantigué en mans d'aquest mas fins a principis del segle XX en que fou venut. Des d'aquests moments anà passat per diferents mans fins que l'any 1992 fou adquirit pels actuals propietaris -Sra. Leonor Díaz-, que adequaren un segon pis com a vivienda i part de l'entor com un centre d'acolliment equí.</p> | 41.7582700,1.7344300 | 394792 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48762 | Mas Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-querol | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282. AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana conegut com a mas Querol. L'edifici es troba construït amb trams fets amb carreus rectangulars disposats en fileres ben ordenades, especialment a la façana nord, i amb mur de mamposteria irregular a la resta de façanes. La façana principal es troba orientada a migdia, i actualment es troba arrebossada. A nivell d'alcats, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Él mas Querol és sens dubte un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, i conserva part de la construcció originària datable al segle XV. Cal pensar que en origen es devia tractar d'un mas de planta quadrangular. A la façana nord, a l'alçada de la planta baixa, s'observen fileres de carreus rectangulars molt ben disposats, que podrien pertanyer a aquesta primera fase constructiva. El portal principal d'accés es troba a la façana de migidia. Es tracta d'un portal de mig punt, realitzat amb dovelles de gran tamany que actualment recau al mig de la façana principal, però que al seu devia devia estar ubicat a l'extrem de ponent de la façana.. Actualment aquest portal es troba parcialment amagat per la construcció d'una terrassa a l'alçada del primer pis, que recau directament sobre les dovelles superiors del portal. A la façana principal de migdia, s'obren a l'alçada del primer pis un gran finestral de factura moderna, així com una porta que dóna accés a la terrassa. Al pis de les golfes s'obre un petit finestró, i una galeria també de recent factura. Tot sembla indicar que la costrucció original fou sobreaixecada en un moment posterior, al mateix temps que s'afegí un cos annex a ponent, que es va integrar al conjunt de la casa i que va significar un engrandiment de la mateixa. Aquest cos s'obre simplement amb un petit finestró a l'alçada del primer pis. Molt possiblement aquest engrandiment de la casa és dugué a terme durant el segle XVIII, ja que la llinda de la finestra marca la data del 1771. La façana de ponent manca absolutament d'obertures, tenint uns coberts de planta baixa destinats antigament als animals. La façana nord manté l'estructura original de la casa, part de la qual podria haver estat aixecada al segle XV. Tan sols s'obre petits finestrons quadrangulars a l'alçada del primer pis i golfes. La façana de llevant manca d'obertures, i té uns coberts de planta rectangular i planta baixa annexes. A nivell constructiu l'únic element que s'ha afegit en els darrers vuitanta anys ha estat el balcó de la façana principal. Interiorment no s'han efectuat reformes almenys des de principis del segle XX. Cal destacar la presència d'un celler, excavat al subsol i dividit per túnels, que conserva part del parament originari de la casa.</p> | 08084-37 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Querol és sens dubte un dels més importants i antics del nucli de Fonollosa, propietari de bona part de la costa ubicada a mgidia de la casa. De l'any 1792 és un capbreu que detalla els límits i les propietats de la finca. La partició començava en el Pi Gros, prop del cingle que marca la frontera amb Rajadell, talla el Pla de Querol pel mig, seguimt la direcció aproximada de sud a nord, i acaba baixant a la riera, a l'alçada del Raval de Pere Jutge. La descripció dels termes fa així: 'fins arribar al marge del prop de la vinya, y después dret al Roure Gros, anant al indret del Molí més amunt; y a tremuntana, ab terras del mas Casellas de Camps, seguint la riera del Molí de Querol, fins a una Plana, que hi ha part demunt un Pou de Gals, trencant ubaga amunt fins una singlera, y tornar a trobar las terras del dit mas Grau'. [AA.DD. 2005, nº 12:103]. Com es dedueix de l'estudi del Capbreu, el mas no nomès era important sinó que comptaba amb un molí i un pou de glaç propis. La família Colomer, és propietària del mas almenys des del segle XIX.</p> | 41.7600700,1.6745500 | 389817 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A escassos metres a migdia de la casa es troba l'alzina del Querol, classificada com a arbre monumental (fitxa nº 85) A l'interior de la casa es conserva una bota de roure de 20 litres de càrrega. La casa no conserva ni fotografies ni documentació pròpia. S'ha optat per agafar la grafia antiga del mas Querol , malgrat que actualment també se'l pot veure escrit com 'Carol'. Segons conversa mantinguda amb els propietaris les dues versions són correctes. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48794 | Veïnat de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | X-XX | <p>Conjunt de cases que envolten l'església parroquial de Santa Maria de Camps, i que conformen l'actual nucli de Camps. Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l'indret conegut com els Plans de Camps, i és format per l'edifici de l'església parroquial, la rectoria que s'adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. Aquest últim fou alhora un antic hostal. Entre aquests dos masos i l'església foren aixecades en èpca més recent algunes cases que conformen un incidi d'un carrer, entre les quals es localitza una coneguda antigament com el 'Café de Camps', ja que acollida dit establiment. Prop d'aquest nucli, malgrat que una mica més allunyat en direcció nord, s'ubiquen els masos Teixidó i Freixa, que malgrat el seu aspecte modern també foren antigues cases de Camps. A llevant del nucli va ser aixecat fa pocs anys un edifici modern que correspon al modern Pabelló Poliesportiu. Si bé Camps es tracta d'un nucli disseminat format per masies aïllades o agrupades en nombre de dos o tres cases properes, la relació de l'habitat és bàsicament dispers, sent aquest petit nucli la única referència de nucli concentrat i agrupat que trobar-se en tot el territori. Al estar format per una església parroquial i un seguit de cases i masos que han conservat el seu aspecte original, fa que aquest petit nucli conservi una certa armonia arquitectònica i un aire rural al mig del Pla de Camps.</p> | 08084-69 | Camps. Veïnat de Camps | <p>Els orígens del nucli de Camps es troben estretament lligats a l'existència de la parròquia de de Santa Maria de Camps, aixecada a l'antic lloc conegut com 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia.[AA.DD. 1984:242] L'any 1138 l'església adquirí la categoria de parròquia que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). L'existència d'aquesta parròquia i la seguretat que devia proporcionar la seva sagrera degué motivar que molts porpietaris de terrenys s'animéssin a construïr la seva casa prop de l'església. Amb tota seguretat aquest és l'origen del veïnat de Camps. Malgrat tot, el seu creixement ha estat sempre moderat ja que Camps s'ha mantingut sempre com un territori dispers dedicat a l'agricultura. Les cases aixecades més modernaments tenen el seu orígen al segle XIX i XX, i devien respondre a parcers dels masos propers de Sampere i Coma.</p> | 41.7775800,1.6840800 | 390639 | 4625918 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48795 | Mas Bacardit de les Olles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bacardit-de-les-olles | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XX | L'estat de conservació de la casa és bo, malgrat que es troba en estat d'abandonament, i caldria un arranjament sobretot de l'entorn. | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis construïts en diferents moments que conformen el Mas Bacardit de les Olles. Inicialment el mas Bacardit fou una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La casa va ser construïda a tocar del pendent d'un turó, a les costes del cantó nord del torrent de la Vall. El fet d'estar construïda sobre un turó fa que s'aprofiti el desnivell, i compti amb un soterrani que queda a peu pla al cantó nord de la casa, i amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'accés a la casa es realitza per la façana principal que es troba encarada a migdia, a tocar de la cinglera del pendent, al nivell de la planta baixa. Aquesta planta baixa, es converteix a la façana nord en un primer pis. Per salvar el desnivell de la façana de migdia i facilitar l'accés, es va construir un gran terrat amb una barana, omplint l'espai inferior del terrat de coberts i magatzems. L'existencia d'aquest terrat amb barana, crea un pati interior, al qual s'accedeix per una porta a llevant del tancat del terrat. La porta principal d'accés a casa es troba a la façana de migdia, i es tracta d'un gran portal adovellat situat al centre. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó situat al centre sobre el portal, i dues finestres -una a cada banda- . Al segon pis l'esquema es repeteix amb l'existència d'un balcó encastat en una arcada de mig punt i una finestra a cada cantó. Sembla ser que aquest balcó del segon pis seria posterior, producte del tancament de l'arcada de mig punt, que devia donar accés a una galeria o paller. La façana de ponent de la casa s'ha conservat sense modificacions, amb un seguit d'una finestra oberta per pis, i diversos coberts adossats a migdia, que fan continuar la línia de la façana de ponent en direcció a migdia. La façana nord també s'ha conservat íntegrament, destacant l'existència d'una finestra de reduïdes dimensions a cada pis, a excepció de la planta baixa, que aquí es converteix en un primer pis i que s'obre amb una porta. Aquesta porta dóna a entendre que hi devia haver unes escales, potser de fusta, annexades a la façana. Destaca de forma excepcional, la presència d'una gran arcada de mig punt a nivell del que seria el soterrani, que aquí resta a peu pla, i que dóna accés a un espai cobert de volta de mig punt que penetra uns metres dins l'edifici, i que no sembla tenir un ús evident. És possible que s'utilitzés per guardar el carruatge i els animals. A la façana de llevant destaca l'existència d'una gran cisterna d'aigua adossada al mur, a la banda nord, que finalitza en una terrassa a l'alçada del primer pis. Aquesta casa primigènia es troba aixecada en parament de pedra disposat de forma irregular, a excepció de la façana nord i oest, a les quals, fins a l'alçada del primer pis, es conserva el parament original de la casa, fet a base de carreus rectangulars disposats en rengleres ben ordenades, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Malgrat els orígens de la construcció es puguin datar entorn al segle XV. La casa degué patir reformes posteriors, com devia ser segurament l'aixecament del segon pis, i la reforma de la façana de migdia. Una llinda en una de les finestres del primer pis dóna la data del 1789, la qual cosa indica que segurament degué patir una important reforma estructural al segle XVIII. És possible que la gran terrassa de la façana de migdia i molts dels coberts també siguin d'aquest període.</p> | 08084-70 | Fonollosa. Mas Bacardit de les Olles s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Bacardit és sens dubte un dels masos més importants del nucli de Fonollosa, remetent els seus orígens als segle XIV-XV. La construcció del mas es remunta segurament al segle XV, vista les característiques constructives d'alguns trams de la seva façana que encara es conserven. Amb tota seguretat el mas sofrí una reforma d'important conseqüències a principis del segle XVIII, ampliant-se i sobreelevant-se. El conjunt actual però, no restà complert fins al 1942 quan es procedí a l'aixecament de la casa de llevant i la capella.</p> | 41.7657600,1.6404600 | 386993 | 4624662 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) D'altra banda, al segle XX, concretament l'any 1942, es procedí a l'engrandiment de la casa, adossant al cantó de llevant un cos rectangular, en paral·lel a la cisterna d'aigua, que s'eleva fins a l'alçada del primer pis de la casa, i es cobreix amb taulada inclinada. A continuació es va adossat un edifici consistent bàsicament en una altra casa de planta rectangular coberta a dues aigües. Aquesta nova construcció s'adossa a llevant, deixant a la planta baixa un espai corredor, sota una arcada de mig punt. Destaca l'existència d'una torre semicircular que s'adossa a la façana principal de migdia. Completa el conjunt arquitectònic la presència d'una capella adossada en paral·lel al mur que finalitza el terrat principal de la casa, quedant doncs a un nivell inferior a la resta de la casa. Es tracta d'una capella de planta rectangular coberta a dues aigües , coronada per un petit campanar fet amb un senzill arc de mig punt rematat amb una creu. La façana principal s'orienta a llevant, obrint-se amb una portal rematat amb un arc molt rebaixat fet amb ciment, sobre el qual hi ha col·locat un petit rosetó. La capella és dedicada a Sant Magí, sent d'ús particular. A l'interior es conserva un petit altaret amb la figura de Sant Magí, i sense cap objecte litúrgic de rellevància. Aquesta capella és una construcció de la dècada del 1940, possiblement paral·lela a la construcció de la casa adossada a llevant del mas. Prop de la casa del Bacardit de les Olles es troba ubicada una creu de ferro encastada sobre un monolit ciruclar de pedra de 70 cm d'alçada. Es tracta d'una creu treballada als extrems dels seu braç horitzontal, però que no presenta cap element destacable. Es tractava d'una creu ubicada a modus d'oratori sobre un petit promontori per on passava l'antic camí que menava a Fonollosa. Segons informació oral facilitada pel sr. Pau Palà de Cal Pelfort, aquesta casa comptava amb un important molí d'oli. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48779 | Mas Sampere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sampere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XX | Actualment la casa està sent objecte de reformes internes. | <p>Edifici format per la suma de diversos cossos que han acabat conformant una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes i es troba aixecat en mur de mamposteria ordenat en fileres força regulars i ordenades amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Queden restes d'arrebossat a lla part inferior de la façana posterior nord. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida d'un espai tancat amb vegetació a modus de jardí. Com s'ha assenyalat anteriorment l'edifici resulta de la suma de diversos cossos que s'han anat adossat, partint d'un més antic ubicat a llevant, la resta de cossos i ampliacions s'han anat succeïnt en direcció a ponent. Aquesta suma es detecta especialment a la façana posterior nord, que no resulta completament recta, sinó que a partir del primer cos, es disposa fent una corba. L'angle de separació entre aquestes dues fases és força evident. Aquest primer cos original -possiblement dels segles XIV-XV- es de planta quadrangular, i cal pensar que es conserva com a original la part posterior de la façana nord, on s'aprecia una petita finestra apuntada, amb l'arcada superior degradada. A la resta de la façana nord només destaquen tres finestres a l'alçada del primer pis. Aquesta fase d'ampliació es deu correspondre segurament al segle XVI. La façana principal de migdia sembla la part més moderna i es correspon segurament a una reforma del segle XVIII. S'ha mantingut però l'arcada de la porta principal amb un arc de mig punt format per grans dovelles. Aquesta arcada queda actualment camuflada sota un porxo sobre el qual recau part del primer pis d'aquesta banda de la casa. Al primer pis destaca l'existència de diverses obertures més modernes, segurament del segle XIX</p> | 08084-54 | Camps. Veïnat de Camps s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat no tenir constància documental dels orígens del mas Sampere, arquitectònicament ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli de Camps. Amb tota seguretat els seus orígens cal trobar-los als segles XIV-XV, aprofitant la seva construcció en la seguretat que oferia la sagrera de la parròquia de Santa Maria de Camps. Es tracta doncs d'una de les masies que conformen el veïnat de Camps. La casa degué patir alguna ampliació entorn al segle XVI, i reformes estructurals que afectaren al primer pis de la façana principal cap al segle XIX. Actualment la propietat pertany a la família Centelles que la ocupà fins a la dècada del 1940. Aquesta família emigrà a Manresa en aquest període iniciant un negoci de venda de gel. Desprès d'algunes dècades d'abandonament , avui dia es troba en procés de reforma.</p> | 41.7782900,1.6833600 | 390580 | 4625998 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'aprecien diversos elements propis de les tasques agrícoles com és el cas d'una pedra circular amb les acanaladures superiors que es podia correspondre a algun tipus de molí. D'altra banda la família propietària, malgrat negar l'accés, va indicar l'existència de tines i restes d'una premsa dins la casa que van ser destruïdes recentment arran de les obres. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48786 | Cal Cases de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XVIII | Actualment es troba en procés de restauració, conservant els elements originals de la casa. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. LA construcció es feta amb parament de pedra disposada en fileres rectangulars força ben ordenades, amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, malgrat que actualment el conjunt de la façana queda visualment afectat per la construcció d'un altre edifici just a tocar de la paret, deixant entremig només un petit carreró de pas. La façana principal s'obre amb un gran portal adovellat al mig de la planta baixa que du la data del 1653. Al cantó esquerra de la planta baixa s'aprecia un petit finestró reforçat amb grans carreus quadrangulars als laterals i apuntat a la part superior, segurament reaprofitats d'una primera fase constructiva. Al primer pis s'obren dues finestres amb ampits del segle XVII-XVIII. A la façana de llevant destaca l'existència d'una eixida a l'alçada del primer pis, actualment tapiada amb ciment. La façana nord, és segurament la part més antiga i original de la casa, on destaca l'existència d'un talús que reforça la planta baixa i on s'obre una petita porta auxiliar que permet l'accés directe a la casa. Al primer pis com a element arquitectònic destaca l'existència d'una finestra geminada amb arcades rematades amb un arc de mig punt, que recau en una columneta circular al mig. Al costat es troba una finestra balconera d'obertura molt més moderna. Al pis de les golfes destaca l'existència d'un petit finestró reforçat amb carreus de gran tamany, i rematat amb un arc de mig punt a la part superior. A ponent de la casa s'adossen altres construccions també de període antic, que vistes des del cantó de llevant formen una corba que es tenca en rodó. L'interior de la casa acusa l'abandonament de les últimes dècades, però actualment es troba en estat de recuperació. Destaca la conservació de l'embigat original i la conservació de la rajola cuita del primer pis també original. També destaca al primer pis l'existència d'una sala principal on s'emmarca la finestra geminada, i a la qual s'obren portes d'accés a habitacions que compten amb llindes monolítiques de pedra, i brancals també de pedra monolítica. Una de les llindes du la data de 1658. A la planta baixa destaca la presència d'una gran arcada de mig punt entre la zona d'accés a les escales i al celler, i el vestíbul de l'entrada. Com a comentari general cal destacar que la casa es troba directament assentada sobre la roca, trobant-se el celler, excavat directament sota la roca i el terra original.</p> | 08084-61 | Fonollosa. Cal Cases s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les construccions més antigues del nucli de Fonollosa. Els orígens de la casa es remunten amb tota probabilitat al segle XV, i això ho delata el tipus de parament i construcció, juntament amb els elements arquitectònics amb els que compta la casa. La presència d'algunes cases que s'adossen a ponent d'aquesta formant una línia corba i la proximitat a l'església parroquial de la Santa Creu, ens fa plantejar la hipòtesi d'una possible sagrera original en els orígens urbanístics del nucli de Fonollosa. En tot cas, aquesta seria una de les cases amb més tradició i solera arquitectònica del nucli. Arquitectònicament ens trobaríem davant d'un edifici aixecat entorn al segle XV que es conservaria de manera més o menys íntegra. L'existència d'un portal d'entrada que avui dia queda amagat dintre dels baixos de la casa, entre el portal d'accés actual i l'escala, fa plantejar la possibilitat de que aquest portal fos l'original d'accés a la casa, i la façana es trobés uns metres més endarrere de l'actual. Cal pensar que aquest portal és adovellat de mig punt, però molt més antics dels construïts a les façanes en època moderna. LA casa hauria patit una ampliació important al segle XVII, que va afegir un nou tram de la casa en direcció a migdia, deixant la façana original amagada dins la casa, i construint una nova façana uns metres més enfora. Aquesta façana seria dotada amb un portal adovellat propi del segle XVII, que amés du la data de 1653. La llinda del primer pis de la casa -1658- indicaria que les reformes també foren interiors, producte de les quals serien les portes de la sala principal del primer pis. Una mostra de que es tractava d'una de les cases més fortes del nucli de Fonollosa ens ho mostra el fet de que la casa era propietària de bona part de les terres del voltant, incloses aquelles en les actualment es troba edificada l'escola i el pavelló esportiu de Fonollosa. La família del senyor Clarena la va adquirir a la dècada del 1920, conservant-la fins avui dia.</p> | 41.7635200,1.6691300 | 389372 | 4624377 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la zona destinada a treballs agrícoles es va localitzar una pica d'oli rectangular tallada a la roca on s'assenta directament la casa. La importància de l'edifici radica en que es tracta amb seguretat d'una de les cases arquitectònicament originals del nucli que caldria fer un esforç per conservar, ja que actualment el nucli urbanístic ha estat força castigat durant les darreres dècades per construccions de nova planta i factura, destruïnt l'arquitectura original. Aquest és un dels pocs exemples que resten. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48797 | La Pabordia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pabordia | <p>NOGUERA VALENTÍ prev (1911) 'Fonollosa, Camps i Manresa', pags.22-24 LARI JOAN. La pabordia de Santa Maria de Caselles. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIII-XX | L'edifici és ben conservat, tot i que caldria adecentar l'interior de l'església, utilizada actualment com a magatzem. | <p>Conjunt arquitectònic format pel Mas anomenat la Pabordia i l'antiga església de Santa Maria de Caselles, actualment sense culte. El Mas pròpiament dit es tracta d'una construcció formada per la casa anomenada de la Pabordia i alguns coberts propers ubicats a llevant i al nord del Conjunt. La casa pròpiament dita es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular sense arrebossar, i compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La casa té la façana principal orientada a llevant. L'accés es realitza mitjançant un gran portal adovellat ubicat a l'extrem nord de la façana que compta amb la data de 1644, marcada a la dovella superior. Al primer pis s'obre dues finestres quadrangulars de petites dimensions, i al segon pis tres finestres també quadrangulars de petites dimensions. La façana de posterior de ponent ha estat recentment remodelada, acondicionant un accés mitjançant escales. A l'extrem N-E del conjunt s'aixequen uns moderns coberts que duen la data de 1915. Aquests coberts foren aixecats a sobre de l'antic cementiri de l'església de la Pabordia. Adossada al nord de la casa en sentit perpendicular s'aixeca l'antiga església de Santa Maria de Caselles. L'edifici és una construcció romànica obrada al segle XIII, que a pesar d'haver estat sobrealçada, manté la seva estructura primitiva, corresponent a una església d'una nau rectangular, rematada vers llevant amb un absis semicircular, al centre del qual s'obre una finestra d'un sol escaix. Tot el conjunt de l'església fou sobreaixecat amb la superposició d'un cos d'edifici que situà la capella a la mateixa alçada del mas. El motiu d'aquest aixecament devia ser el d'evitar les humitats de la volta, i es devia fer entorn al segle XVIII. Aquest sobreaixecament pot apreciar-se a partir d'una cornisa exterior que recorre tota l'església. El parament inferior a la cornisa és fet amb carreus quandrangulars i rectangulars ben escairats, col·locats de forma ordenada a trencajunt. El parament superior a la cornisa és fet amb mur de mamposteria irregular, malgrat que els carreus mantenen una ordenació molt aconseguida. L'orientació de la capella és fa amb l'absis a llevant, restant la porta d'accés a la capella a la façana de llevant. Es tracta d'un portal allindat sense cap mena d'ornamentació, ni dates, construït segurament quan es produí el sobreaixecament de l'edifici, en substitució d'un possible portal romànic anterior. A la façana nord de la capella, s'obrí l'any 1931 una petita porta allindada que permetia l'accés a l'interior de l'església, aleshores convertida en escola pública. Destaca també l'existència d'un campanar d'espadanya, construït segurament quan es produí la reforma exterior que sobreaixecà l'església i el portal d'accés. Exteriorment l'edifici no mostra cap mena d'ornamentació, tret de la cornisa que separa i delimita l'obra romànica de la moderna. Els paraments interiors han estat arrebossats, tret que això no priva de veure'n l'estrcutra resolta amb una volta força apuntada, que com el quart de volta que cobreix l'absis, arrenca d'una cornisa, que a manera de motllura, recorre el perímetre interior del temple. Un simple ressalt, interposat entre la nau i l'absis, fa la degradació i dóna pas a l'obertura de l'absis, resolta amb un arc de mig punt.</p> | 08084-72 | Camps. Mas La Pabordia s/n (08259 Fonollosa) | <p>La construcció de l'església de Santa Maria de Caselles es dugué a terme vers l'any 1220 pels senyors feudataris del castell de Fals, Elisenda de Fals, i el seu marit Ermengol Sensterra. Aquesta església fou consagrada en principi a Santa Maria, i cedida al monestir de l'Estany el 1221 pels seus fundadors, juntament amb una dotació de terres i 15 masos situats a les parròquies de Santa Maria de Camps, Sant Vicenç de Fals, Sant Andreu de Comallonga, Sant Pere Vilalta i de Santa Maria de Segur. Li fou donada amb la condició de que el prior de l'Estany, Ramon de Gurb, i els seus canonges, establissin en aquesta parròquia dos canonges regulars, que haurien de viure constantment. Aquests, havien de celebrar el culte diví, i pregar per les ànimes dels fundadors, que volien ser enterrats en aquesta església. [AA.DD.1984: 249] El 19 de març de 1235 el bisbe de Vic Bernat Calbó, a petició dels senyors de Fals i els priors del monestir de l'Estany, consagraren l'església convertida ja en una pabordia. En aquesta ocasió els seus fundadors els delmes i bens que li havien lliurat el 1221, i un cens annual de 60 sous i 8 quarteres de blat. El bisbe li concedí un cementiri propi i una sagrera de trenta passes, a la vegada que consagrava la vida monàstica dels canonges que hi vivien. [AA.DD.1984: 249]. Així restava consagrat aquest petit monestir amb un paborde i dos canonges, amo de tota una sèrie de béns que formaven la Quadra de la Pabordia. A presència de pabordes és contínua fins el 1770, i eren anomenats per a aquest càrrec canonges seculars de l'Estany, o bé simples sacerdots o rectors del veïnat. L'any 1170 la pabordia i els seus béns foren donats com a dotació del Seminari de Vic, fundat feia pocs anys. Des d'aleshores foren pabordes de Caselles els rectors del seminari fins que l'any 1885, tots els béns foren venuts a un particular de Manresa. [AA.DD.1984: 250] A través de les visites pastorals es coneix que fins després de mitjans del segle XIV vivien allà tres canonges i algun servent. El segle XV, nomès es fa esment un paborde, que sovint ni tan sols residia. En lloc seu hi havia normalment un sacerdot o dos que tenien l'obligació d'assistir 50 misses l'any per raó dels rèdits de la pabordia. A partir de l'any 1931 l'església va ser convertida en l'escola pública de Camps, i després de l'any 1939 en magatzem i graner de la casa. El mas va ser construït de forma adossada a la capella segurament a partir del segle XVII-XVIII, com a residència de la família que guardava els béns de la pabordia, i segurament devia ser construïda a sobre d'alguna construcció més antiga que devia servir com a residència dels pabordes i canonges.L'any 1930 va ser adquirida en propietat pels masovers que llavors hi vivien -la família Bonvehí-. Amb anterioritat a aquesta data l'església encara continuava en funcionament, restant el segon pis com a residència dels canonges, quan passaven alguna nit a la Pabordia. A partir del 1931, quan l'església va ser convertida en escola, passà a ser la residència del mestre.</p> | 41.7683800,1.6802000 | 390301 | 4624902 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Objectes vinculats a la capella: -Existia un antic altar que es trobava vinculat a l'eslgéisa, i formava part d'un curiós retaule de terracuita, fet l'any 1541 pel terrisser de Barcelona Francesc Mates. Valentí Noguera va escriure al respecte l'any 1911: 'Així com el major obrat de terrissa és dedicat a La Mare de Déu dels Àngels, estant agenollat a sos peus una figura en relleu que recorda a Sant Bernat Calbói, bisbe de Vic, qui consagrà la capella ' [NOGUERA, 1911: 22-24]. En aquest retaule s'hi llegia la següent llegenda: 'L'any 1541 fonc fet lo present retaule per lo reverent Garau Negrel, paborde de dit monestir per mans de Francesc Mates, terrer de Barcelona' [NOGUERA, 1911:22-24]. Aquest altar fou venut pel propietari del mas poc abans del 1936. L'església apareix fotografiada a l'inventari d'esglésies de J.Gavin. [GAVIN J, 1979: 79] | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48825 | Camí de Castelltallat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-manresa | X-XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i la població de Manresa que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Grauet, i continuava fins els plans de Fals, la Creu de terme de Fals, on creuava amb el camí de Calaf a Callús (fitxa nº 87), i seguia fins a la casa de la Gabriela i continuava en direcció al torrent de Mallencosa i al Mas Bosc de Monistrolet de Rajadell, entrant a Manresa pel Pont Nou. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i aprofita un tros de la BV-3012. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Actualment es troba asfaltat en el tram que mena de la casa de la Gabriela fins a la creu de terme de Fals, a la confluència de la BV-3012. A continuació discorre a travès d'aquesta via durant uns tres kilòmetres, fins que es desvia en direcció a la casa del Grauet, a partir d'aquí el camí és de terra i es troba en un estat variable. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-100 | Fonollosa, Fals | <p>No es pot precissar l'orígen d'aquest camí utilitzat pel transport de persones i ramats, però cal remuntar-lo potser al període medieval. Va ser utilitzat pel trallat de ramats, efectuant les funcions de carrerada ramadera fins la dècada del 1950. Quan es construí l'actual carretera de Fonollosa a Sant Joan de Vilatorrada, perdè l'ús. L'any 2003 va ser asfaltat el tram que menava des de la Creu de Terme de Fals fins a la casa de la Gabriela.</p> | 41.7507000,1.7232800 | 393852 | 4622885 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Querol, acostumaven a donar sostre a alguns dels transeünts del camí. Una variant d'aquest camí era la que a partir de la costa del Xamal, descendia fins a la casa del tatger, i menava a l'estació de Rajadell. També era utilitzat per conduir ramats i mercaderies fins a l'estació . | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48731 | Sant Joan de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-jaumeandreu | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77.</p> | XVI | L'esgléisa va ser restaurada l'any 1996, procedint al repicat interior de les parets, l'arrejuntat del parament exterior i la cosolidació del porxo. | <p>Edifici de planta rectangular construït com a capella particular del Mas Jaumenadreu. Es tracta d'una construcció aixecada al segle XVI propera a la casa pairal de Jaumeandre. Construïda en mur de mamposteria irregular però amb les línies de carreus ben ordenades i disposades. Les cantonades es troben reforçades amb carreus rectangulars més ben escairats. L'edifici és cobert a dues aigües i compta amb un petit cos adossat a llevant, a tocar de l'absis, que devia exercir les funcions de sacristia. La capella es troba orientada amb la façana principal d'accés a migdia, comptant amb un petit porxo que precedeix l'entrada. Es tracta d'un porxo de característiques molt sencilles, format per una teulada de fusta a dues aigües que sobresurt a nivell inferior al de la teulada de l'edifici. Aquesta teulada es recolza sobre dos pilars que recauen sobre un petit mur rectqangular. Com a element sobresortint, compta amb l'existència d'un campanar d'espadanya sobre la façana principal. El portal d'accés és presidit per una llinda rectangular sense cap data indicativa. Interiorment la capella ha estat repicada, eliminant el guix que la cobria. Destaca l'existència d'una volta llegurement apuntada que cobreix la capella. Com a decoració interior només compta amb la presència d'una imatge de Sant Joan Baptista efectuada a base de rajoles emmarcades a la zona de l'altar.</p> | 08084-6 | Fals. Mas Jaumeandreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la capella de Sant Joan Baptista de Jaumeandreu es troben estretament lligats a la història del Mas Jaumenadreu. La primera referència documental es troba el 7 d'abril de 1599, al testament de Jaume Andreu, hereu del mas Jaume Andreu de Fals, fill de Jaume Andreu, pagès del mas Jaume Andreu i Joana, on ordena que la capella de Sant Joan Baptista, construïda dins de la seva propietat, sigui pintada en un plaç de dos anys després de la seva mort, així com comprar un missal, una casulla i un calze d'argent. També disposa fer una missa a la seva capella de Sant Joan Baptista cada diumenge, ja que molts de la seva família no poden assistir als oficis religiosos del diumenge ja que s'han de desplaçar. Cal pensar que la capella era construïda feia molt poc, ja que fins aleshores, el mas era anomenat Torrecabrera, passant a ser Jaumenadreu, a partir d'aquest personatge. Aquesta capella substituïa un petit oratori existent dins de la casa del qual encara resten testimonis- un petit campanar-. Des d'aleshores la història de la capella, ha quedat lligada a les vicissituts del mas. A nivell religiós, la consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obligació de dir-hi missa en casta capella per Sant Joan Baptista. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) L'any 1996 va ser adquirida juntament amb el mas per l'empresa Grup Baucells Alimentació S.A., que va procedir a la seva restauració. Actualment es celebren dues misses a l'any. Una el dia de Sant Joan, promoguda per l'Associació de Veïns de Canet de Fals, a la sortida de la qual es reparteix coca, xocolata i vi dolç, i el dia 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu d'Agost.</p> | 41.7718500,1.7541100 | 396450 | 4625196 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48808 | Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII | <p>Edifici religiós consagrat com a parròquia del nucli de Fonollosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha aixecat en mur de mamposteria irregular. Els darrers anys l'església ha estat restaurada, arranjant i ordenant el parament exterior que actualment té un aspecte molt ordenat. Durant aquesta última restauració va ser incorporat al parament alguns elements extrets de l'església però descontextualitzats, com és el cas d'una llinda monolítica que du la data de 1603 i que ha estat encastada al mig del mur de migdia. L'orientació de l'església es fa amb la capçalera a llevant i la porta principal d'accés a ponent. A llevant l'església es remata amb una capçalera quadrangular a l'exterior, que tan sols es destaca del conjunt de l'edifici per tenir una alçada inferior a la de la nau central. Interiorment es tradueix en un absis semiesfèric. Exteriorment també cal destacar l'existència d'un cos rectangular adossat al llarg del mur de migdia amb una alçada inferior i coberta inclinada, que fa les funcions de sagristia. Exteriorment la façana principal - encarada a ponent- s'obre amb una porta allindada de moderna factura i mancada totalment de decoració. Sobre aquesta porta d'accés s'obre un finestral rectangular també de moderna factura que es remata amb un arcada de mig punt a la part superior. Sobre la teulada, a la cantonada N-O de l'edifici recau un campanar quadrangular dividit exteriorment en tres pisos, un primer que s'adequa a la composició de la teulada, un segon que acull la campana de l'església, i un tercer que s'omple amb la presència d'un rellotge també de moderna factura. La coberta del campanar és a quatre aigües sobre les quals es col·loca una creu de ferro. Com a obertures, el segon i el tercer pis del campanar s'obren a les quatre cares amb arcades-una per cara-, lleugerament apuntades al segon pis i de mig punt al segon pis. Les del segon pis es troben actualment tapiades. A la façana nord, tant a l'espai de la nau central com de l'absis s'obre dos finestrals rectangulars sota teulada que permeten la il·luminació interior. Part d'aquesta façana es troba emmascarada per la presència d'edificis adossats al mur. A l'interior, arquitectònicament, l'església pot ser considerada de planta basilical amb una sola nau amb capelles laterals -quatre per banda- dedicades a diferents advocacions. Es tracta de capelles de planta quadrangular , amb coberta semiesfèrica, i separades per pilars quadrangulars. Al fons es destaca l'absis cobert amb volta semiesfèrica, lleugerament elevat del nivell de l'església i al qual s'accedeix mitjançant uns graons. Visualment l'absis es troba emmarcat per dues columnes adossades al mur sobre les quals recau un capitell amb decoració floral. Sobre aquest capitell recau una motllura que a modus de fris recorre tot l'absis oferint una perspectiva d'horitzontalitat a aquest espai. Presideix l'absis la figura de Santa Elena, ubica al cantó nord de l'absis. El fons d'aquest manca de decoració pictòrica o arquitectòncia -retaule-, oferint com a decoració unes simples motllures pintades a la part superior. Tot l'interior del temple es troba enguixat i pintat en colors clars -marrons clars, beiges, blau cel etc- oferint un aspecte harmoniós, aproximant-se a una ambientació d'estil neoclàssica.</p> | 08084-83 | Fonollosa. C/ Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament els orígens de l'església de la Santa Creu de Fonollosa es troben lligats als principis de la parròquia del nucli. La primera menció que tenim del nucli de Fonollosa apareix l'any 1029, quan el vescomte de Cardona fa donació a Santa Cecília de Montserrat d'unes terres al terme del castell de Montedon, situades al llocs de Camps i Fonollosa. Cal pensar que aquestes terres foren repoblades durant els segles IX-X, sota la protecció dels castells de Castelltallat i Cardona. Paral·lelament a la repobació es dugué a terme la reorganització eclesiàstica de la zona creant les parròquies històriques que encara sobrevieuen. A nivell arquitectònic cal pensar que l'església de la santa creu fou un edifici que anà sofrint modificacions al llarg del temps. Cal pensar en orígen en un edifici d'estil romànic que s'ana modificant. Malgart tot, ben segur que vora el segle XVII, aquest edifici fou considerat vell, optant pel seu enderrocament i l'aixecamnet d'un nou edifici en un estil proper al 'neoclàssic' que és el que apreciem actualment.</p> | 41.7632700,1.6691300 | 389372 | 4624349 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Paral·lelament a la restauració del temple es va procedir a l'ordenació urbanística dels entorns, deslliurant l'edifici dins del possible dels cossos i altres edificis annexats al llarg del temps, i creant una petita plaça que el precedeix i l'envolta. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48760 | Oratori del mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XIX-XX | Actualment aquest oratori ha quedat oblidat i mig tapat per la vegetació, corrent el perill de desaparèixer engolit pels esbarzers si no es cuida. | <p>Element arquitectònic consistent en un petit oratori ubicat arran del camí, i que actualment es troba pràcticament tapat per la vegetació i els esbarzers. Es tracta d'una senzilla construcció elaborada en maons rectangulars de 15 x 30 cm que conforma una estructura rectangular que s'aixeca dreta sobre el terreny amb una de les cares oberta - cara de llevant-, permetent la visió de l'interior. L'estructura resta coberta per un teuladet triangular que el cobreix a dues aigües creant un frontó triangular a la cara de llevant, sobre la cara oberta de l'oratori. Les mides generals de l'estructura són 82 cm d'ample x 210 cm d'alçada x 90 cm de fons. Manca de qualsevol tipus de decoració interna i externa, així com de qualsevol element que reveli l'existència de restes d'algun altaret interior.</p> | 08084-35 | Fals | <p>La tradició oral recull la història d'un dels propietaris del Mas La Gabriela, un tal Pere Sagristà, va ser cap d'una facció carlina l'any 1837, durant un dels conflictes coneguts com Guerres Carlines. L'any 1847, al perdre la guerra, va haver de fugir de casa i exiliar-se, passant anys a fora de Fals. Aquesta tradició explica que una nit va haver de sortir de casa corrents sense poder agafar res, ja que venen a buscar-lo a casa per matar-lo. El perseguiren durant uns kilòmetres, fins que s'escapà, durant la fugida, va caure per la costa on es troba ubicat l'oratori, i es va prometre durant la fugida que si se'n sortia fundaria un oratori per donar les gràcies. Anys més tard quan va poder tornar a Fals va complir la seva promesa.</p> | 41.7520400,1.7355300 | 394873 | 4623019 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48760-foto-08084-35-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element arquitectònic manca totalment d'interès constructiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48765 | Goigs de la Mare de Deu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> | 08084-40 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48766 | Santa Justa i Santa Rufina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-justa-i-santa-rufina | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XX | Actualment l'església es troba totalment envoltada de vegetació i esberzers impedint una visió correcta de la capella. Caldria una neteja de l'entorn. | <p>Capella rural ubicada a tocar de la carretera BV3008, al turó anomenat Puig de la Vall, pertanyent al mas La Vall. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba amb la façana principal encarada a S-O, malgrat que l'accés es realitza mitjançant una petita porta oberta al mig de la façana S. L'edifici es troba construit amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'aparell és en motls trams inapreciable ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment portland. Exteriorment manca de qualsevol tipus de decoració pictòrica o arquitectònica, a exepció un petit campanar d'espadanya, que presideix la façana principal al S-O. Manca també d'obertures o finestres que permetin la il·luminació interior natural. La porta d'accés -a la façana S- és feta amb una senzilla llinda monolítica i dos brancals també monolítics que destaque per sobre de l'arrebossat de la paret. El fet d'estat construïda en un talús creat arran de la construcció de la carretera, va obligar a aixecar un petit mur de contenció de terres que en forma de L que baixa fins a la carretera i que protegeix el cantó S-E de l'església, crean un petit pati interior. L'accés a l'interior no ha estat facilitat pels propietaris del mas La Vall, però s'ha pogut esbrinar que es troba enguixat.</p> | 08084-41 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>Segons informació oral facilitada pel propietari del Mas La Vall, aquesta capella va ser reconstruïda a la dècada del 1910, uns metres més al sud de la capella original, ja que aquesta es trobava en molt mal estat, i es va optar per enderrocar-la aixecant el nou edifici que actualment apreciem. Aquesta notícia no s'ha pogut verificar, ja que no s'han pogut localitzar les restes de l'antiga capella. L'advocació a Santa Justa i Santa Rufina va ser mantinguda. La capella -tant la originària com l'actual- sempre han estat lligades al culte privat dels propietaris del Mas La Vall. Tradicionalment es feien dues misses a l'any.</p> | 41.7586900,1.6511200 | 387867 | 4623864 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al mas La Vall es conserven dues figures de Santa Justa i Santa Rufina procedents de l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48767 | Arxiu històric Ciutat de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa | XVIII-XIX | <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> | 08084-42 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) | <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48776 | Festa de la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>La festa de la Candelera conserva un cert arrelament la terme de Fals. La seva celebració es realitzava el dia 2 de febrer, tot i que el dia 3 de febrer s'acostumava a celebrar la benedicció dels fruits secs -actualment desapareguda-. Actualment per problemes de compatibilitat amb el calendari laboral, la festivitat de la candelera s'ha passat al diumenge següent més proper. La celebració manté característiques purament religioses, consistint en una missa, al final de la qual es regalen candeles</p> | 08084-51 | Fals. Església de la Mare de Déu del Grau | <p>Els orígens d'aquesta festivitat els hauríem de buscar vora el segle XVI, després de la regulació litúrgica i festiva realitzada pel Concili de Trento. A la consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu apareix reflectida la realització d'aquesta festivitat a l'església del Grau de Fals. Es comenta que es realitzava la benedicció de les candeles i desprès el repartiment del ciri blanc i una caldela al batlle i als regidors del poble, i dues candeletes a la resta dels assistents. La cera la pagaven els obrers, mentre que l'amo de la Caseta, o el seu masover, pagava el dinar al Rector i als escolans. [AA.DD; 2004-2005, nº9:71) Malgrat que es tractava d'una festa amb molt arrelament al terme de Fals, actualment la seva popularitat ha disminuït considerablement.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48783 | Barraca de vinya de cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-bisbe | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popula'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de grans proporcions construïda arran d'un marge de vinya, aprofitant el desnivell, prop de la casa anomenada Can Freixa de Camps, malgrat torbar-se en propietat de la casa de Cal Bisbe. Es tracta d'una barraca de planta ovalada construïda seguint la tècnica constructiva de la 'pedra seca'. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. A diferència de la resta de barraques del terme, aquesta destaca per les seves grans dimensions (6,50 m. d'amplada x 2,60 m d'alçada fins la teulada x 2,50 m. de fondària ), i per trobar-se interiorment compartimentada en tres espais, un central i dos laterals. L'orientació de la barraca es realitza a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una porta central allindada que presenta unes dimensions de 167 cm d'alçada x 99 cm d'amplada i 62 cm de gruix. Aquesta porta dóna accés a un espai central delimitat per dos murs, un a ponent i un altre a llevant, que s'obren amb dues portes més petites i donen accés a sengles espais més petits laterals. Les portes interiors també són allindades i les seves mides són les següents. La porta d'accés a l'espai de llevant és de 90 cm d'amplada x 134 cm d'alçada x 45 cm. de gruix, i la porta d'accés a l'espai de ponent és de 77 cm d'amplada x 130 cm d'alçada x 45 cm de gruix. El mur nord de la barraca, aprofita el marge de pedra que divideix dos camps de conreu, sobresortint únicament la teulada per sobre del nivell de terra.</p> | 08084-58 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7762600,1.6782400 | 390151 | 4625779 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48783-foto-08084-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48783-foto-08084-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48784 | Barraca de vinya de cal Jepet del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-jepet-del-junyent | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popula'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya construïda aprofitant el marge d'un camp existent a escassa distància al nord del nucli de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada segons la tècnica constructiva de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Com a carácterística singular d'aquesta barraca destaca el fet d'haber-se construït semi-enterrada a la seva cara nord, ja que aprofita el desnivell d'un marge entre dos camps. A banda i banda de la barraca doncs, continua el marge de pedra de separació de les dues feixes. La barraca es troba encarada a migidia amb la porta d'accés oberta amb una llinda monolítica ben prima. A la coberta sobresurt l'aler que protegeix la barraca de la pluja i com a característica singular destaca el coronament de la barraca per una petita xemeneia feta amb tres lloses de pedra, dues encarades verticalment i una horitzonal a sobre. L'existència d'aquesta xemeneia va obligar a reforçar la part superior de la teulada amb una sobreafegit de lloses de pedra que crea un petit monticle sobre la teulada.</p> | 08084-59 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7852100,1.6774800 | 390103 | 4626774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48784-foto-08084-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48784-foto-08084-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48788 | Goigs de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> | 08084-63 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48798 | Font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-oliveres | XIX-XX | <p>Font pública i espai de lleure adequat a tocar del Raval de les Oliveres, en les proximitats del Torrent del Grau. La Font s'ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent. Com a font compta amb un petit brollador que sorgeix de la roca,enmarcat en una petita bassa de formigó que recull l'aigua de la Font. S'accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l'entorn.</p> | 08084-73 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.</p> | 41.7416200,1.7235600 | 393861 | 4621876 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48798-foto-08084-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48799 | Font dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pins | XIX-XX | <p>Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, ennimg d'un bosc de pins. Com a element edificat es tracta d'un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigo que recull d'aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.</p> | 08084-74 | Fals | 41.7525400,1.7336900 | 394721 | 4623076 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48799-foto-08084-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48809 | Creu de terme de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XX | <p>Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d'ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L'altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa (fitxa nº 100). Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior. Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d'alçada, sobre el qual recau un capitell d'estil gòtic de 44 cm d'alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d'alçada, rematada amb ondulacions. Sobre aquesta creu es moldeja la figura d'un Sant Crist de petites dimensions.</p> | 08084-84 | Fals | <p>Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d'una creu gòtica - segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La demolició va anar a càrrec d'un escamot d'homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos. Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l'any 1942. Del conjunt original només s'ha conservat la base feta de graons de pedra.</p> | 41.7506300,1.7231700 | 393843 | 4622877 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48811 | Crema i pastís de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep | XVIII-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> | 08084-86 | Fonollosa | <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48813 | Oratori del Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinye | XIX-XX | <p>Element religiós format per tres blocs de pedra de diferents tamanys disposats verticalment al costat del marge de l'antic camí que des de Fonollosa menava a Aguilar de Segarra. La base de l'oratori la forma un fust vertical que li fa de suport i que forma el primer bloc de l'oratori. Aquest fust és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars units amb formigó i té unes mides de 164 cm d'alçada x 58 d'amplada. Sobre el fust es sobreposa un segon bloc format per un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, al qual s'ha excavat una petita fornícula on es troba dipositat la figura d'un Sagrat Cor fet en metall. Corona l'oratori un tercer bloc de pedra monolític en forma de cup de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. El conjunt es troba encarat al S-E, tenint l'obertura de la fornícula al peu del camí.</p> | 08084-88 | Fonollosa | <p>Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme de Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El nom popular amb el qual es coneix: Oratori del Pinyé, es deu a la presència d'una veïna casa ubicada a l'altra banda del camí, anomenada del Pinyé.</p> | 41.7540600,1.6693000 | 389370 | 4623326 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48813-foto-08084-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme muncipal de Fonollosa, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48815 | Tina de can Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-pere-negre | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 3 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.18-19</p> | XIX | Caldria una restauració i consolidació d'aquest model únic de tina. Així com una eliminació de la vegetació que l'envolta i que tendeix a cobrir el conjunt. | <p>Conjunt format per la tina anomenada de Can Pere Negre i les restes de la barraca de vinya aixecada als seus peus. Es tracta d'una tina aixecada aprofitant un rocam natural, la qual cosa fa que la part inferior de la tina es trobi excavada a la roca. Tant la tina com la barraca són construïdes en pedra seca, a base de carreus irregulars de pedra, units amb petits carreus que fan la funció de falca. Malgrat que al seu moment la tina devia tenir algun tipus de sostre, actulament es troba caigut. Com a construcció es tracta d'un tina issolada, actulament en un espai tornat a ocupar pel bosc, de planta circular i gran alçada (uns quatre metres i mig aprox.) pel cantó sud, i uns dos metres al cantó menys elevat- cantó nord-. La tina comptava amb una porta d'accés situada al cantó nord de la construcció, a la qual s'accedia escalant directament la roca. A l'interior de la tina es pot apreciar amb més claretta com la part inferiror es troba parcialment excavada a la roca, i partir d'uns 90 cm (aprox) d'alçada es revesteix amb tres filades de carreus de grans proporcions fets a base de pedra, la qual s'ha rebaixat de forma cóncava, quedant perfectament encaixada fins a donar la forma circular del perímetre interior. Al costat de migidia de la tina s'adossa la barraca annexa. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular annexa al cantó de migidia de la tina, que protegeix la boixa. Aquesta s'aprecia encara entre el runam de la barraca.</p> | 08084-90 | Fals | <p>La construcció de tines issolades devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan l'augment de la producció del vi va fer apareixer el problema del transport de la verema en grans quantitats. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús. [AA.DD; 2004-2005 nº 3 :8-19]</p> | 41.7573100,1.7030400 | 392181 | 4623644 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el record de les persones més grasn del terme resta l'existència d'una casa anomenada de Cal Pere Negre, ubicada al Pla del Querol. Al llistat de cases de 1961 no apareix cap casa amb aquest nom, però si al llibre de la Comptaduria d'Hipoteques de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. El grup de divulgació de la història de Fals, va localitzar les restes d'una casa identificada com la del Pere Negre, fent un petit recull de la seva història més recent [AA.DD. 2004 nº3:18] | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48816 | Camí de Castelltallat a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-rajadell | XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i l'estació de Rajadell que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Tatger, i trecava a la dreta al mig dels Plans de Fals fins a l'Estació. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i mena fins la BV-3012 i fins l'estació. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-91 | Fals, Fonollosa | <p>Els orígens d'aquest camí cal relacionar-los amb els del camí principal que conduïa des de Castelltallat a Manresa a finals de l'Edat Mitjana . Amb tota problabilitat aquest camí devia ser un ramal que conduïa fins el proper mercat de Rajadell, situat molt més a prop que el de Manresa, i més concorregut habitualment pels habitats del Fals. Com a camí degué prendre protagonisme a partir del segle XIX, amb la extensió de la línia de ferrocarril en la línia de Manresa-Lleida, i que tenia una estació i parada al terme de Rajadell. Aquesta estació era utilitzada com a lloc de càrrega i descàrrega dels ramats que pasturaven a l'estiu a Castelltallat.</p> | 41.7424100,1.7059400 | 392397 | 4621986 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48816-foto-08084-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Tatger acostumaven a oferir sostre i menjar als pastors que conduïen els ramats fins a l'Estació, fent a vegades les funcions d'hostal. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48818 | Tina de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xamal | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.8</p> | XIX | Caldria una neteja de vegetació de l'entorn, i tasques de consolidació per evitar el seu deteriorament futur. | <p>Tina isolada de grans proporcions ubicada a tocar del camí que ascendeix i travesa la Costa de Cal Xamal. Es tracta d'una tina de planta circular, aixecada aprofitant el petit terraplè que general el camí amb el marge dels camps del conreu. L'alçada de la tina varia en funció del terreny, sent d'uns tres metres i mig (aprox.) al seu cantó de llevant, a tocar del camí, i d'un metre d'alçada al cantó de ponent, sobre el marge del camp de conreu. El fet de què la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. La construcció és realitzada en pedra seca, a base de carreus irregulars, units amb petits cairons que fan les funcions de falca. La part inferior de la tina, i especialment el cantó de llevant es troba arrebossat amb morter de calç ben bé fins a l'alçada de dos metres. La coberta és consturïda per una volta de pedra seca pel sistema d'apropament de filades i coberta posteriorment amb terra, en la qual es poden observar restes de vegetació. Destaca l'existència d'un petit finestró al cantó de llevant de la tina, a l'alçada de 2,20 m. La porta d'accés a la tina es localitza a la seva cara nord, i s'hi accedeix mitjançant 3 graons de pedra de grans proporcions. L'interior de la tina és recoberta amb peces de pedra a les quals s'ha donat la forma rebaixada perquè unides conformin l'espai interior i ciruclar de la tina.</p> | 08084-93 | Fals | <p>La casa de Cal Xamal devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII, aprofitant el moment d'expansió de al vinya que motivà el conreu de les zones més elevades, fins aleshores ocupades pel bosc, i la zona dels altiplans de les costes. És doncs molt possible que els orígens de la tina es remuntin al segle XIX. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús.</p> | 41.7567700,1.7005100 | 391969 | 4623587 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lligada a la casa de Cal Xamal, existeix la història que explica l'assassinat dels propietaris de la casa a mans d'uns lladres a la dècada del 1940 i que apareix explicada a la fitxa de cases amb nom (fitxa nº 18) Malgrat que actualment es troba situada al peu d'un camí molt poc transitat, cal recordar que antigament -fins els anys 1940-1950- es tractava del camí que comunicava castelltallat i Fonollosa amb Manresa i Rajadell, i que feia les funcions de carrerada pel transport de ramats d'un lloc a l'altre. Era per tant el camí tradicional que comuicava Fonollosa amb la resta de la Comarca, sent evidentment molt transitat. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc