Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48847 Barraca de vinya del Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sole <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> XIX <p>Barraca de vinya de grans proporcions ubicada prop d'un marge en propietat de les terres del mas Solé de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular, de 4,5 m de diàmetre i una alçada de 2,30 m més la teulada. La barraca es troba aixecada aprofitant un lleuger pendent, s'ha encarat a migdia i s'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica molt prima. L'obertura és de 130 cm d'alçada x 80 cm d'amplada x 85 cm de gruix. Tota la barraca es troba construïda seguint la tècnica de la pedra seca amb falsa cúpula, malgrat que segurament degut a algun tipus de restauració o consolidació la pedra es troba unida amb morter. Com a característiques singulars cal destacar la presència d'un petita finestra al tram de mur de ponent de 30 cm d'alçada x 28 cm d'amplada x 76 cm de gruix. També cal destacar el fet de que el tram de mur de la façana principal de migidia es troba lleugerament atalussat, segurament per reforçar la construcció. A la part superior de la teulada la construcció es corona amb una pedra vertical. També com a característiques singulars, cap destacar a l'interior de la barraca la presència d'un espai senyalitzat amb lloses verticals destinant a fer foc. La pedra superior de la paret i el sostre d'aquest tram es mostrava fumada, amb clares evidències d'haver-se fet foc. També destacava a l'altre extrem dela barraca la presènci d'un seguit de lloses que marca l'extensió d'una persona estirada, i que segurament devia haver-se fet servir per encabir algun tipus de jaç o matalàs, a fi de passar-hi la nit.</p> 08084-122 Camps <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> 41.7720300,1.6966000 391670 4625286 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-31 00:00:00 119|98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48848 Barraca de vinya de cal Sembleia https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-sembleia <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> XIX <p>Barraca de vinya de planta quadrangular ubicada a l'indret anomenat Pla de Camps, al mig d'un camp de conreu ocupat actualment per cereal, però antigament per la vinya, ja que es troba en una zona amb gran abundància de barraques. La barraca és cnstruïda amb la tècnica de la pedra seca, amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de gran tamany. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Com a característica singular cal destacar el gran tamany de la barraca amb unes mides de 3,5 m de llargada x 4,5 m. d'amplada. La barraca es troba encarada a llevant, i s'obre amb una porta de 171 cm d'alçada x 90 cm d'amplada. El gruix de la porta no ha pogut ser calculat, ja que es troba tancada per una planxa metàl·lica que impideix l'accés a la barraca.</p> 08084-123 Camps <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> 41.7725700,1.6976600 391759 4625345 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48848-foto-08084-123-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48812 Camí de Calaf a Callús https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calaf-a-callus El camí ha estat en la seva major part converti en carretera. <p>Antic camí que travessava el nucli de Fals, i que servia com a eix vertebrador de comunicacions entre els masos de Fals. Aquest camí neixia de l'antic camí ral de Calaf a Manresa, que passava per la riera de Rajadell, a l'alçada del nucli de Fals, sortia en direcció al molí de Boixeda, seguint l'actual carretera BV-3012. A l'alçada de la creu de terme actual, tallava amb el camí de Castelltallat a Manresa. Un cop a molí de Boixeda, continuava en direcció al Mas Jaumenandreu i fins a Callús.</p> 08084-87 Fals <p>Amb tota seguretat aquest camí té un origen medieval, que s'ha mantingut fins als nostres dies.</p> 41.7738900,1.7554900 396568 4625420 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48816 Camí de Castelltallat a Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-rajadell XX <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i l'estació de Rajadell que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Tatger, i trecava a la dreta al mig dels Plans de Fals fins a l'Estació. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i mena fins la BV-3012 i fins l'estació. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> 08084-91 Fals, Fonollosa <p>Els orígens d'aquest camí cal relacionar-los amb els del camí principal que conduïa des de Castelltallat a Manresa a finals de l'Edat Mitjana . Amb tota problabilitat aquest camí devia ser un ramal que conduïa fins el proper mercat de Rajadell, situat molt més a prop que el de Manresa, i més concorregut habitualment pels habitats del Fals. Com a camí degué prendre protagonisme a partir del segle XIX, amb la extensió de la línia de ferrocarril en la línia de Manresa-Lleida, i que tenia una estació i parada al terme de Rajadell. Aquesta estació era utilitzada com a lloc de càrrega i descàrrega dels ramats que pasturaven a l'estiu a Castelltallat.</p> 41.7424100,1.7059400 392397 4621986 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48816-foto-08084-91-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els propietaris de la casa del Tatger acostumaven a oferir sostre i menjar als pastors que conduïen els ramats fins a l'Estació, fent a vegades les funcions d'hostal. 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48825 Camí de Castelltallat a Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-manresa X-XX <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i la població de Manresa que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Grauet, i continuava fins els plans de Fals, la Creu de terme de Fals, on creuava amb el camí de Calaf a Callús (fitxa nº 87), i seguia fins a la casa de la Gabriela i continuava en direcció al torrent de Mallencosa i al Mas Bosc de Monistrolet de Rajadell, entrant a Manresa pel Pont Nou. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i aprofita un tros de la BV-3012. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Actualment es troba asfaltat en el tram que mena de la casa de la Gabriela fins a la creu de terme de Fals, a la confluència de la BV-3012. A continuació discorre a travès d'aquesta via durant uns tres kilòmetres, fins que es desvia en direcció a la casa del Grauet, a partir d'aquí el camí és de terra i es troba en un estat variable. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> 08084-100 Fonollosa, Fals <p>No es pot precissar l'orígen d'aquest camí utilitzat pel transport de persones i ramats, però cal remuntar-lo potser al període medieval. Va ser utilitzat pel trallat de ramats, efectuant les funcions de carrerada ramadera fins la dècada del 1950. Quan es construí l'actual carretera de Fonollosa a Sant Joan de Vilatorrada, perdè l'ús. L'any 2003 va ser asfaltat el tram que menava des de la Creu de Terme de Fals fins a la casa de la Gabriela.</p> 41.7507000,1.7232800 393852 4622885 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els propietaris de la casa del Querol, acostumaven a donar sostre a alguns dels transeünts del camí. Una variant d'aquest camí era la que a partir de la costa del Xamal, descendia fins a la casa del tatger, i menava a l'estació de Rajadell. També era utilitzat per conduir ramats i mercaderies fins a l'estació . 94|98|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48733 Mare de Déu del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grau <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> XIV <p>Talla d'una Mare de Déu amb Nen, en majestat i en posició sedant, amb una alçada de 66 cm; presenta un estat de conservació molt precari que ha provocat la perdua de bona part de la seva policromia, de la qual se'n conserven només petits fragments. El Nen apareix assegut sobre el braç esquerre de la Mare, que el rodeja, tot oferint-li una petita bola que aquesta recull amb la seva mà dreta. La Mare vesteix una túnica i un mantell que s'obre fins a la cintura, on es creua fins al costat esquerre formant al seu front una mena d'enllaçat o bordó. La figura descansa sobre un seital en forma de banc de secció rectangular, molt senzill en les seves formes, al qual s'uneix una gran tarima sobre la qual la Mare de Déu deixa en repós els seus peus. La cara de Maria es presenta de forma oval, molt arrodonida, amb una expressió més propera a la figura de la dona que no pas a la de reina, i el Nen mostra cara de nen i no d'adult. No existeix rigidesa simètrica o asimètrica, però sí que es manté la frontalitat i formalitat romàniques de mirar de cara, tant en la Mare com en el Fill. La imatge és molt semblant a d'altres peces del segle XIII, tant de la primera com de la segona meitat, encara que les seves coincidències són tant escarides que no ens permeten prendre-la com a para.lel estilístic. La peça presenta una cronologia que es mouria en torn els segles XIII-XIV.</p> 08084-8 Fals. Església de Santa Maria del Grau. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) <p>La Mare de Déu de Santa Maria del Grau, talla de romànica de fusta policromada, formava part del mobiliari litúrgic de l'església de mateix nom, situada dins el terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tan el lloc com l'església aparèixen citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietaria d'un alou a la zona del Grau. En aquest documet ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria. L'orígen però d'aquestes talles romàniques es remunta al selge XIII-XIV, amb l'aparició de la tradició de les Mares de Déu trobades. Malgrat tot no existeix al terme de Fals cap tradició llegendària que rememori el fet de la troballa de la Mare de Déu. Aquesta imatge va presidir l'ermita del grau fins la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest periode la peça fou extreta de l'església i enterrada per tal de ser amagada i evitar la seva crema o desaparició. El fet de que es trobés enterrada directament a terra sense cap protecció li va provocar una malaltia a la fusta que feia que aquesta es desintegrés. Va ser restaurada el 1969, afegint el cap del nen Jesús que mancava. Posteriorment va ser custodiada al Museu de la Seu de Manresa i retornada a l'ermita el 1991, on roman des d'aleshores. El seu estat de conservació és força precari, tot i haver estat objecte d'alguna restauració.</p> 41.7500300,1.7088700 392653 4622828 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-2.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Actualment la imatge es troba ubicada en un espai protegit medioambientalment per un vidre dins l'església de Santa Maria del Grau. Aquest espai en forma de fornícula era l'antiga porta que donava accés a la sagristia de l'església. La imatge es troba ubicada sobre un altaret construït a base de dues pedres procedents d'un antic molí i trobades dins de la casa dels ermitans del costat. 93|85 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48765 Goigs de la Mare de Deu del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> XVI-XX <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> 08084-40 <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48767 Arxiu històric Ciutat de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa XVIII-XIX <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> 08084-42 Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48768 Arxiu Parroquial de la Santa Creu de Fonollosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-la-santa-creu-de-fonollosa <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> XX <p>L'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Fonollosa va ser cremat durant le conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ocasionant-li unes pèrdues irreparables. Actualment es conserven alguns llibres anteriors a aquestes dates, ja que han estat reconstruïts de forma oral, o bé s'han intentat aprofitar encara que molt malmesos pel foc. El llistat de documentació conservada és la següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1920 Llibre II 1939... endavant Llibres de confirmacions Llibre I 1918 Llibre II 1941...endavant Llibres de matrimonis Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939...endavant 2. ADMINISTRACIÓ Partides de Baptismes Reconstruïdes Lligall I 1929-1933 Documentació diversa Lligall I 1936...endavant Inventari parroquial Lligall I 1947 Consagració de la capella De Santa Justa i Santa Rufina Lligall I 1950 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Lligall I 1936....endavant</p> 08084-43 Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Creu de Fonollosa es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Santa Creu va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48769 Arxiu Parroquial de Santa Maria de Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-camps <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> XIX-XX <p>L'arxiu parroquial de l'església de Santa Maria de Camps es troba guardat i custodiat a la rectoria de la parròquia de la Santa Creu de Fonollosa, ja que actualment és el mateix mossèn qui te cura d'ambdues esglésies. La documentació conservada abarca un període definit entre els anys 1877 i 1942. El llistat de documentació conservada és el següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes Llibre I 1877-1916 Llibre II 1917-1942 Llibres de matrimonis Llibre I 1877-1942 Llibre II 1918-1942 Llibres de defuncions Llibre I 1877-1942 2.ADMINISTRACIÓ Diversos Carpeta I ss.XIX-XX Carpeta II ss.XIX-XX 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Llibre I ss.XIX-XX</p> 08084-44 Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Maria de Camps es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de Santa Maria va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48770 Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Fals https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-fals <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> XX <p>L'arxiu parroquial de l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva actualment a la rectoria de la parròquia de Rajadell, ja que en aquests moments és el Mossèn de Rajadell qui té cura i fa els oficis de la parròquia de Sant Vicenç de Fals. Aquest arxiu parroquial va ser cremat i malmès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no conservant-se res amb anterioritat a aquestes dates. El llistat de la documentació conservada és el següent: 1. LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1939....endavant Llibre II 1943....endavant Llibres de matrimoni Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939....endavant 2. ADMINSITRACIÓ Llibres de visites Llibre I 1942...endavant</p> 08084-45 Rajadell. Parròquia de Rajadell. Pl. de l'església s/n (08256 Rajadell) <p>La història de l'arxiu parroquial de la Sant Vicenç de Fals es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Sant Vicenç va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48771 Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> XIV-XVI <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> 08084-46 Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48772 Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> XIX-XX <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> 08084-47 Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-04-09 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48788 Goigs de Santa Elena https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> XVI-XX <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> 08084-63 <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48821 Goigs del Sant Crist de Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XVI-XX <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> 08084-96 Camps <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48811 Crema i pastís de Sant Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep XVIII-XX <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> 08084-86 Fonollosa <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48827 Tradició de remeis populars https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars X-XX <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> 08084-102 Fals, Fonollosa 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Dolent Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. 94|98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48742 Llegenda de la sorpresa d'en Vilella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-sorpresa-den-vilella <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>Ja fa molt de temps, a l'època dels carlins, un militar anomenat Vilella només volia que mal a la gent d'on ara es troba situat el poble de Fals. La gent estava farta que sempre lluités en contra d'ells, fins que un bon dia, una colla d'homes del poble li van preparar una emboscada. Seria més aviat una sorpresa que ell es trobaria, i que no li agradaria a ningú de trobar-se-la. Li van preparar a d'alt d'un turó, cap als afores del poble. Tal dit, tal fet. Van esperar que passés per allà a la vora. Com que anava molt confiat, perquè no s'esperava que li passés res fins que arribés a Fals, caminava tranquil·lament. Però, de sobte, va veure com de dalt el turó baixaven una colla d'homes que, sense donar-li temps d'escapar-se, es van tirar al damunt seu i de tots els seus acompanyants. El van poder agafar gràcies al fet que eren més ells que no pas el Vilella i els seus soldats junts, i li van poder donar una bona lliçó, perquè no els tornés a molestar mai més. Gràcies al petit turonet, la gent de Fals va poder quedar lliure de Vilella. Per això, en homenatge, li van posar el nom de 'La sorpresa del Vilella'. [AA.DD.1996:57]</p> 08084-17 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Lluís Ballonga, sent la font d'informació Lluís Ballonga Colom.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique No s'ha pogut localitzar cap turó al terme de Fals que s'anomeni Vilella. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48743 Història de cases amb nom https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-cases-amb-nom <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX-XX <p>Aquesta tradició recull un seguit d'històries que donen nom a algunes de les cases dels terme. Aquestes cases són les següents: CAL SEMBLEIA En una esplanada on s'ajuntaven els termes de Camps, Fals i Fonollosa, que ja eren un municipi, es va decidir que sota el caminet s'hi farien les assemblees i s'hi prendrien els acords, ja que no hi havia enlloc més per reunir-se i que fos avinent a tothom. D'aquí ve que la casa que després varen construir en aquell espai, l'anomenessin cal Sembleia. [AA.DD.1996:69] CAL FOSSAR Al segle passat, a Fonollosa, hi havia un pastor a qui un dia se li van morir unes quantes ovelles i va dir: ' Faré una fossa i les enterraré a dintre'.I des de l llavors que de la casa on vivia el pastor se'n diu cal Fossar.[AA.DD.1996:69] CAL PARADÍS Era un home que s'havia fet una casa a Salo, molt gran. Era una casa tan bonica que deien que semblava un paradís. Des de llavors a aquella casa li van posar el n om de cal Paradís. [AA.DD.1996:69] CAL XAMAL Els fets de Cal Xamal són coneguts tal i com segueix: Isidre Bosch, feia temps que havia comprat la casa de Cal Xamal, i s'hi estava amb la seva esposa Antònia. La parella tenia dos fills, i un altre fruit d'un anterior matrimoni d'Antònia, però tots tres havien marxat de casa. Al 1942, l'Antònia va morir, i l'Isidre va quedar vidu en companyia de la Carolina Juvert, una dona soltera que li feia de minyona. En aquell temps a Manresa hi havia una colla que ocasionalment cometia robatoris i estafes. Un dia se'ls va afegir a la colla un xicot de Cal Pelfort de Camps, un individu de mala fama. Els va convèncer de que els pagesos del seu poble tenien bons estalvis guardats sota la rajola, i no seria complicat fer-los amollar unes pessetes. El 9 de gener de 1943, tres elements de Manresa i un quart dels Condals, van agafar el cotxe de línia fins Fonollosa on els esperava un cinquè element de la banda. Van trobar la casa que pensaven assaltar amb més gent del compte, així que es van dirigir cap a Cal Xamal. Allà es va desencadenar la tragèdia. Segurament l'Isidre es va resistir, de tal manera que els lladres van acabar degollant a l'Isidre i van picar el cap de la Carolina amb un ferro, morint allà mateix a la cuina. No van poder robar diners i només es van endur un parell de sacs de farina i van marxar sense comprovar que l'Isidre fos mort. Aquest encara va poder embolicar-se el coll amb una bufanda i sortir a demanar ajuda, posant una llanterna encesa a la casa. Els lladres, quan passaven pel pedregar del Grauet van veure el llum i van pensar que els empaitarien, així que van llençar tot el que havien robat i van començar a córrer fins a Manresa. Al dia següent, el Pere Tomasa, llogater de Cal Xic, va pujar a treballar a cal Xamal, i va trobar l'Isidre malferit, amb el coll tallat. Va demanar ajuda i van portar-lo a l'hospital de Manresa. En pocs dies els lladres van ser detinguts, tret d'un d'ells que va protagonitzar una sonada fugida i es va llistar a la 'división azul'. El pobre Isidre Bosch va morir al cap de dos o tres mesos, però els seus assassins van tenir una mala fi, morint ajusticiats pel mètode del 'garrote vil'. Des d'ençà que van ocórrer els fets la casa va quedar deshabitada, convertint-se en un munt de runes. [AA.DD. 2004:8]</p> 08084-18 <p>La història de Cal Xamal prové de fonts orals recollides per Ernest Molins, membre del Grup de divulgació de la història de Fals, i fou publicada a : 'Falchs' Fulls de divulgació de la història de Fals, nº 1, Abril 2004. També queda recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages [AA.DD. 1996: 36] , sent les fonts d'informació Lluís Ballonga, Magí Monconill, Claudi Segarra i Josep Serraç. Aquestes llegendes van ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Les llegendes de Cal Sembleia, Cal Fossar i Cal Paradís van ser recollides pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Josep Torà, sent la font d'informació Maria Trullàs.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48744 Llegenda del mossèn de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mossen-de-castellar <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>Hi havia un mossèn a Castellar que deia missa per a la gent, però molta gent no hi anava perquè hi havia aquell mossèn. El capellà volia que tothom assistís a les seves celebracions, però la gent no li'n feia cas. Molts estaven renyits amb ell perquè els feia bruixeria des de casa seva. Feia uns conjurs per a la gent que no volia anar a l'església, de manera que, quan sopaven tan tranquils, se'ls aixecaven els plats i els coberts i els queien a terra. Al final, molta gent va tornar a anar a missa, encara que no en tingués ganes.[AA.DD.1996:101]</p> 08084-19 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Isaac Simón, sent la font d'informació Josefa Vall.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48745 Llegenda de cal Passadret https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-cal-passadret <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>En una de les cases de Camps hi havia un avi que es deia Narcís. Una vegada van haver de fer obres a la casa i els paletes li van demanar: - Narcís, com voleu aquesta porta? I ell va contestar: - Que s'hi pugui passar ben dret! En Narcís era baixet i per això la porta la van fer baixeta, de manera que quan passava la porta, ell hi podia passar ben dret, però els altres s'havien d'ajupir: D'aquella feta, a la casa, la coneixem com a cal Passadret. [AA.DD 1996:150]</p> 08084-20 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumne Marc Puigdellivol, sent la font d'informació Carme Sarri i Núria Grau.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48746 Llegenda dels Espatllats https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-espatllats <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. La memoria mítica dels postres avis. Ed. Angle.</p> XIX <p>Fa molts anys un home i la seva dona van anar a missa. Mentre eren a l'església del poble, la seva casa va patir un moviment. Quan van arribar a casa seva, van veure que la casa no hi era: havia desaparegut. Després d'espantar-se i preguntar-se què havia passat, van sentir el gall que encara cantava colgat de runa. La casa, per un moviment estrany, havia quedat a sota terra i el gall cantava, també a sota. Des d'aquell dia, la família no va tenir casa. Per això, aquesta zona rep el nom de 'Els espatalls', perquè la casa es va destruir i va quedar colgada a l'inrevés. [AA.DD.1996:196]</p> 08084-21 <p>La llegenda va ser recollida dins el llibre de llegendes i contalles del Bages. Aquesta publicació va ser iniciativa d'un grup de mestres de la comarca de Bages, que va tenir la iniciativa de recuperar a través dels alumnes de les escoles, les històries i llegendes locals. Aquesta va ser recollida pel CEIP Agrupació Sant Jordi de Fonollosa, per l'alumna Gemma Clarena, sent la font d'informació el seu avi.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48823 Pla dels Maquis https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis XX <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> 08084-98 Fals <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> 41.7438200,1.7333800 394681 4622109 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Productiu 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48824 Pla dels Manresans https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans XX <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> 08084-99 Fals <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> 41.7425600,1.7300100 394399 4621973 1936 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Productiu 2024-04-03 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48855 Història de les Roques del Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-les-roques-del-diable XIX-XX <p>Aquesta història fa referència a la formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals que en algunes ocasions semblen petjades. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable com a topònim local, com en d'altres indrets a Sant Celoni, Aspe i Dosrius.</p> 08084-130 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-01-31 00:00:00 Lluís Rius Oficina de Patrimoni Cultural La història de les roques del diable son fruit de la observació popular i la seva interpretació màgica. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48773 Ball de L'Almorratxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XVII-XVIII <p>El ball de l'almorratxa es ballat a la sortida de la missa celebrada el dia de l'aplec de la Mare de Déu del Grau de Fals. A l'alzinar del costat acostumen a ballar la parella que del terme de Fals tingui més propera la seva data de casament. La música acostuma a anar a càrrec d'una cobla sardanística. Els vestits acostumen a ser els de caramelles. El ball té com a mitjà un porró de vidre amb cintes de colors anuades. Cada cinta correspon a una parella que ha ballat dit ball. A continuació acostumen a ballar-se balls de cascavells propis de caramelles i sardanes.</p> 08084-48 Fals. Alzinar del Grau <p>El ball de l'almorratxa es celebra durant l'aplec de la Mare de Déu del Grau i té els seus orígens segurament el el segle XVI-XVII. Segons informació oral procedent de la Sra. Clara Grau de la casa del Grauet, antigament -dècada del 1920- aquest ball el ballava un propietari amb una masovera. Normalment eren adminsitradors de la confraria del Roser. Desprès ballaven un pas doble -una parella sola- que també eren adminsitradors de la onfraria del Roser. A partir de la dècada del 1930 el costum va canviar, i el ball el van passar a ballar la parella que estava més a prop de casar-se . Malgrat tot, aquest tipus de ball va despareixer durant algunes dècades -1950-1960- sent recuperat l'any 1975. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48773-foto-08084-48-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48774 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-9 <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XVII-XVIII <p>Les caramelles són celebrades tradicionalment pels tres nuclis que conformen el terme (Fonollosa, Camps i Fals) de forma individual. La magnitud del terme municipal i la llunyania de les cases, impedia un recorregut general. A Camps s'organitza el cant de caramelles pel grup de caramellaires de Camps, i es recorren totes les cases del poble, acompanyats del Ball de Bastons i dels Trabucaires de Camps. A Fals, actualment només es fa un recorregut per vuit o deu cases. El recorregut es fa durant el matí i la tarda del dia de Pasqüa. Les caramelles són acompanyades del Ball de Cascavells. A Fonollosa les caramelles s'acompanyen de Ball de Cascavells, i durant la dècada del 1970 es va introduir el ball de bastons. Es passa cantant per totes les cases del terme.</p> 08084-49 Fals, Fonollosa i Camps <p>Actualment les Caramelles de Fonollosa són organitzades per l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa, i a Fals per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals' 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
48776 Festa de la Candelera https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> XVI-XX <p>La festa de la Candelera conserva un cert arrelament la terme de Fals. La seva celebració es realitzava el dia 2 de febrer, tot i que el dia 3 de febrer s'acostumava a celebrar la benedicció dels fruits secs -actualment desapareguda-. Actualment per problemes de compatibilitat amb el calendari laboral, la festivitat de la candelera s'ha passat al diumenge següent més proper. La celebració manté característiques purament religioses, consistint en una missa, al final de la qual es regalen candeles</p> 08084-51 Fals. Església de la Mare de Déu del Grau <p>Els orígens d'aquesta festivitat els hauríem de buscar vora el segle XVI, després de la regulació litúrgica i festiva realitzada pel Concili de Trento. A la consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu apareix reflectida la realització d'aquesta festivitat a l'església del Grau de Fals. Es comenta que es realitzava la benedicció de les candeles i desprès el repartiment del ciri blanc i una caldela al batlle i als regidors del poble, i dues candeletes a la resta dels assistents. La cera la pagaven els obrers, mentre que l'amo de la Caseta, o el seu masover, pagava el dinar al Rector i als escolans. [AA.DD; 2004-2005, nº9:71) Malgrat que es tractava d'una festa amb molt arrelament al terme de Fals, actualment la seva popularitat ha disminuït considerablement.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-05-15 04:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/