Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48843 | Barraca de vinya de la font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-font-de-les-oliveres | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barrca de vinya ubicada al camp situat just sobre la font de les Oliveres del nucli de Fals. Es tracta d'una barraca aixecada aprofitant el marge d'un camp, de tal manera que la façana principal coincideix amb aquest marge de camps, i l'interior de la barraca s'ha excavat aprofitant un tram del camp superior. Del conjunt de la barraca, només sobresurt a l'exterior el sostre i la teulada encabits al camp superior. La barraca resulta de petites dimensions, i es troba encarada a migidia. S'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica i proporciona una obertura de 150 cm d'alçada x 87 d'amplada x 68 de gruix. L'interior de la barraca malgrat trobar-se excavada dins la terra s'ha revestit en pedra, i destaca com a característica singular l'exitència de dos espais al mur posterior com si es tractés de dos espais destinats a armaris o postades, realitzats amb lloses monolítiques. L'edificiació és realitzada mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua.</p> | 08084-118 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7414700,1.7217100 | 393707 | 4621862 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48843-foto-08084-118-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element singular, també destaca la presència al costat de la barraca d'unes pedres disposades de forma esgraonada i encaixades dins el marge de pedra anomenades 'pujadors' i que tenien la finalitat de permetre baixar i pujar d'un camp a l'altre com si fossin escales. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48831 | Torrent del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que recorre el terme de Fonollosa en direcció N-SE. El seu naixement es produeix a les costes de Cal Xamal, i descorre en direcció S a tocar de l'església de Santa Maria del Grau. Des d'allà travessa els plans de Fals en direcció al Raval de les Oliveres des d'on decendeix directament fins a desgüassar a la riera de Rajadell. El seu interés natural resideix en el fet de concentrar en alguns trams del seu voltant vegetació de ribera -canyissar i pollancres- que contrasten amb el paisatge habitual dels plans de Fals, dominats pel cereal i el bosc.</p> | 08084-106 | Fals | 41.7415700,1.7162800 | 393255 | 4621880 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 48798 | Font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-oliveres | XIX-XX | <p>Font pública i espai de lleure adequat a tocar del Raval de les Oliveres, en les proximitats del Torrent del Grau. La Font s'ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent. Com a font compta amb un petit brollador que sorgeix de la roca,enmarcat en una petita bassa de formigó que recull l'aigua de la Font. S'accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l'entorn.</p> | 08084-73 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.</p> | 41.7416200,1.7235600 | 393861 | 4621876 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48798-foto-08084-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 48841 | Barraca de vinya del Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sord | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | Caldria una neteja de l'entorn de la barraca, ja que la vegetació i els esbarzers van progessivament cobrint-la i impedint una bona visió de la barraca. | <p>Barraca de vinya de grans proporcions construïda en el pendent d'un marge d'un camp. La técnica de construcció utilitzada és el sistema de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta es fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Aquesta barraca destaca per les seves grans dimensions tenint un diàmetre de 5,40 m i una alçada aproximada de 5 m permetent l'estança d'una persona i un anmal drets. La barraca es troba orientada a llevant i s'obre amb una porta de 165 cm d'alçada x 106 m d'amplada x 70 cm de gruix. La porta es allindada i es cobreix amb una llinda de pedra monolítica que actualment es troba trencada.</p> | 08084-116 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya. Com anècdota cal assenyalar que durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser cremada pels milicians republicans, que cregueren que dins s'amagaven un grup de persones que perseguien. En aquells moments la barraca es trobava plena de llenya i van optar per calar-hi foc. Dins no hi havia persones amagades, però actualment encara poden apreciar-se restes de la fumera provocada al sostre de la barraca.</p> | 41.7417900,1.7345500 | 394775 | 4621882 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48841-foto-08084-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48828 | Veïnat del Raval de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-raval-de-les-oliveres | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | Les recents promocions urbanístiques fetes a les afores del raval, possen en perill la conservació del conjunt estètic del raval. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l'adaptació topogràfica de les cases al cim d'una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau, però en línies generals resulta ovalada i uniforme. Actualment, malgrat les reformes efectuades i el creixement urbanístic patit als voltants, es manté una estructura primogènia original que conserva els trets característics de l'arquitectura popular de la zona. Es tracta en la gran majoria de casos de cases de planta baixa, primer pis i golfes, adossades, formant un seguit de carrers interiors. La gran majoria de les cases són fetes en mur de paredat irregular, malgrat que moltes d'elles es troben arrebossades i pintades, o s'han reformat les darreres dècades. La gran majoria d'aquestes cases eren conegudes pel nom o l'alias del propietari: Cal Canyol, el Cisteller, el Jep Gran, el Colom, cal Francisquet etc. També cal destacar la presència d'algunes tines de gran tamany ubicades al costat de les cases, com és el cas de la tina al costat de Cal Francisquet. La importància d'aquest nucli radica en el fet de ser el veïnat més important del nucli de Fals, on actualment es concentren les activitats de caire cultural, religiós i lúdic de la població.</p> | 08084-103 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>L'origen del Raval de les Oliveres cal buscar-lo en la propera masia de les Oliveres de Cantacorbs. L'existència d'aquesta masia es remunta amb seguretat als segles XV-XVI, constituïnt-se en una de les masies que es repartia la propietat de la terra del Pla de Fals. Aquest mas, juntament amb el mas del Grau i la propietat del mas de la Torre, fou adquirit per la família Soler de la Plana a principis del segle XIX. Aquesta era una família d'hisendats residents a Barcelona i Palma de Mallorca, que malgrat tenir els seus orígens a la casa dels Comtals del Manresa, feia temps que residia fora i actuava com a rendista de diverses propietats rurals al Bages. L'alt nivell de vida els va obligar a vendre's les finques del Pla de Fals. En aquell moment la finca dels tres masos feia un total de 300 hectàrees i era conreuada per uns quaranta parcers. Molts d'aquests parcers s'anaren construïnt la seva casa en un racó de la finca de les Oliveres, creant un petit raval que seria conegut com Raval de les Oliveres. Els compradors van ser la família Cases de Matamargó, propietaris del Mas Cases prop de Pinós. La compra es va efectuar l'any 1903, quan feia poc que la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves plantacions tot just començaven a donar els seus fruits. Al cap de poc esdevenir amo, va oferir a totes les cases del Raval que termenejaven amb el mas Oliveres, la possibilitat de comprar-li uns trossets per engrandir els patis del darrera. Tothom es va acollir a l'oferta, i aquest és l'origen de l'alineació del carrer Sant Vicenç i de bona part dels carrers del Raval. Si bé aquest raval va mantenir una fesonomia molt reduïda fins a mitjans del segle XX, va ser el lloc triat per aixecar la nova església parroquial de Sant Vicenç l'any 1962, aquest fet va fer que el raval es convertís en el nucli important de Fals, enmig d'un hàbitat en el qual predominaven les masies disperses. El boom urbanístic de finals del segle XX, va fer que als voltants de l'antic nucli del raval s'anéssin construint noves cases i expandint nous carrers.</p> | 41.7419500,1.7148000 | 393133 | 4621924 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48816 | Camí de Castelltallat a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-rajadell | XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i l'estació de Rajadell que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Tatger, i trecava a la dreta al mig dels Plans de Fals fins a l'Estació. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i mena fins la BV-3012 i fins l'estació. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-91 | Fals, Fonollosa | <p>Els orígens d'aquest camí cal relacionar-los amb els del camí principal que conduïa des de Castelltallat a Manresa a finals de l'Edat Mitjana . Amb tota problabilitat aquest camí devia ser un ramal que conduïa fins el proper mercat de Rajadell, situat molt més a prop que el de Manresa, i més concorregut habitualment pels habitats del Fals. Com a camí degué prendre protagonisme a partir del segle XIX, amb la extensió de la línia de ferrocarril en la línia de Manresa-Lleida, i que tenia una estació i parada al terme de Rajadell. Aquesta estació era utilitzada com a lloc de càrrega i descàrrega dels ramats que pasturaven a l'estiu a Castelltallat.</p> | 41.7424100,1.7059400 | 392397 | 4621986 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48816-foto-08084-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Tatger acostumaven a oferir sostre i menjar als pastors que conduïen els ramats fins a l'Estació, fent a vegades les funcions d'hostal. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48829 | Fites de terme amb Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-rajadell | XII-XIII | L'estat de conservació de les fites és bo, malgrat que actualment es troben mig tombades, i caldria un redreçament. | <p>Conjunt format per dues fites de terme que marcaven els límits entre el terme de Manresa, pertanyent antiguament al comtat de Manresa, i el de Fals, pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos carreus rectangulars enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Malgrat tot, l'alçada varia ja que un d'ells es troba pràcticament desclavat i tombat a terra. Tots dos compten amb l'escut de de la flor de Card dels Cardona cantó nord, i amb l'escut dels rajos divergents de Rajadell.</p> | 08084-104 | Fals | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del castell de Rajadell.</p> | 41.7425000,1.7609400 | 396970 | 4621929 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48829-foto-08084-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48824 | Pla dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans | XX | <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> | 08084-99 | Fals | <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> | 41.7425600,1.7300100 | 394399 | 4621973 | 1936 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2024-04-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 48823 | Pla dels Maquis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis | XX | <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> | 08084-98 | Fals | <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> | 41.7438200,1.7333800 | 394681 | 4622109 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 48750 | Mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.68-70</p> | XVI-XX | El conjunt de la casa es troba ben conservat, malgrat que les reformes efectuades no s'han fet sota criteris històrics ni conservacionistes, la qual cosa dóna al conjunt un aire desgarvat i molt desordenat arquitectònicament. | <p>Conjunt arquitectònic format per dues cases -La Gabriela de Dalt i La Gabriela de Baix- que originalment devien conformar un sol mas. A aquest nucli habitat es suma un conjunt de dues tines aïllades propietat de la Gabriela de Baix, i alguns coberts veïns de recent factura. Malgrat que els orígens arquitectònics de la casa es remuntin al segle XVI, doncs ambdues cases conserven llindes amb la data del 1676, les dues han sofert reformes en diverses ocasions, especialment durant el segle XIX -la data marcada a la llinda del portal d'accés de la Gabriela de Baix és 1867-, i també durant el segle XX, conformant la seva fisonomia actual. La Gabriela de Dalt és formada per un edifici de planta rectangular , de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes van ser aixecades només a l'ala nord de la casa, aixecant la teula per aquest cantó i creant un efecte de dues teulades aixecades. L'edifici es troba arrebossat en ciment pòrtland i sense pintar.La façana principal es troba orientada a llevant. La porta principal d'accés ha estat remodelada i convertida en una porta moderna. Compta amb un seguit de coberts i cossos annexes adossats per la resta de les façanes de la casa que impedeixen una visió generalitzada de la casa. La Gabriela de Baix es situa adossada al cantó S-O de la Gabriela de Baix, creant un cos en forma de L, dependent de l'anterior conjunt. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, sent el nucli principal i més antic el de pedra vista, encarat a migdia. A aquest nucli original es suma un cos en perpendicular fet a la planta baixa amb pedra i al primer pis en tovots. Com a elements originals de la casa es conserven algunes llindes, així, a la Gabriela de Dalt, es conserva un fragment de llinda rebaixada on s'aprecia la data de 1676. Aquesta llinda pertanyia a l'antic portal d'accés a la casa, eliminat a finals del segle XX, quan es produí la última reforma de la casa. A l'interior de la casa, com a original es conserva l'antic menjador principal del primer pis, amb l'embigat i el terra originals. A la Gabriela de baix es conserva una finestra amb la llinda datada l'any 1676, i l'actual portal d'accés que deu procedir d'alguna reforma posterior, i que es troba datat el 1867.</p> | 08084-25 | Fals. Mas Gabriela s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Gabriela és un dels masos més antics del terme de Fals, i els seus orígens es remunten amb facilitat al segle XV i XVI. El nom del mas deu provenir d'alguna pubilla de la casa, tenint en compte que es tracta d'un antropònim femení molt corrent entorn al segle XVI. L'economia de la casa es va basar durant segles en la producció vitícola, comptant amb un important conjunt de tines-set en total- adossades a la casa, i que van ser eliminades quan es va construir un cobert veí. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt molt reformat, malgrat que es conserven algunes llindes amb dates del segle XVII-1676-. L'any 1798, consta com a propietari de la Gabriela de Dalt Ramon Sagristà, fill d'Anton Sagristà. El seu fill Pere Sagristà, va ser un membre reconegut de la facció carlina de Fals, l'any 1837, la qual cosa li va valdre l'exili. Li va succeir la seva filla Teresa Sagristà, que a la seva mort va deixar part de la casa al seu marit, i part a les monges caputxines. No va deixar fills, aleshores va reivindicar l'herència en Jaume Galobart, germà de la seva àvia. Aquesta succeció esdevingué en conflicte amb Oleguer Galí, altre familiar indirecte a qui pertocaven drets de legítima. Aquesta disputa va provocar la divisió de la propietat. La part meridional se la va quedar Galí, i va passar a anomenar-se 'La Gabriela de Baix', mentre que la part nord va quedar en mas del Galobart, passant a anomenar-se 'La Gabriela de Dalt'. La casa també es va dividir en dos parts, tapiant les portes de comunicació. El tros corresponent a la Gabriela de Dalt tenia més de cent quarteres de terra de cultiu dedicades a la vinya que menaven un total de 19 parcers diferents. A en Jaume Galobart el va succeir el Francesc Galobart, pare de l'actual propietari Jaume Galobart i Serra.[AA.DD. 2004-2005.nº9: 68-70]</p> | 41.7446400,1.7443600 | 395595 | 4622186 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48750-foto-08084-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Com a element arquitectònicament interessant es conserva un conjunt de dues tines pertanyents a la casa de la Gabriela de Baix, ubicades a llevant de la casa, aprofitant el desnivell d'un marge de pedra seca. Les seves característiques són les següents: Tina 1: Tina de planta circular, amb coberta de teula i vigues de fusta inclinada. Obertura encarada al nord, a la qual s'accediex mitjançant 2 graons de pedra . L'interior de la tina és realitzat amb cairons vidriats que recobreixen el pou circular. La construcció en pedra, s'aixeca 4 m. pel seu cantó sud i 2,30 m. pel cantó nord. El diàmetre interior és de 2'10 m. X 3 m. de fondo. La porta d'accés és un espai de 1,30 m d'alçada x 1,15 m d'amplada x 45 cm de gruix. Tina 2: Es tracta d'un tina de planta circular adossada a ponent de l'anterior i construïda aprofitant el desnivell d'un marge. És coberta amb una teulada inclinada i la porta d'accés es troba tancada amb una porta de fusta. Sobresurt en pedra pel seu cantó nord amb una alçada de 1,30 m. Al cantó de migdia té adossada una barraca de planta quadrangular i coberta inclinada, per on desgüassava la segona tina i que feia les funcions de celler.Dintre encara es conserva una premsa de vi. La casa no conserva ni elements documentals ni fotogràfics antics. Associades a la casa, en un camp proper es conserven dues barraques de vinya circulars en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48739 | Torre Sagimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sagimona | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.95</p> | XI-XIX | Caldria un esforç per netejar i consolidar sobretot els interiors de la torre. Tanmateix és urgent una consolidació del conjunt de tines de ponent de la casa abans no caiguin. | <p>Conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic conjunt casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb la presència de la Torre, i un conjunt de 10 tines ubicades a ponent del conjunt. La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla ciruclar de 585 cm de diàmetre extern. S'ignora quin és el seu diàmetre interior i el gruix dels seus murs. Amb tot els seus murs deuen superar a la seva base el metre de gruix. L'alçada de l'edifici és de 14,25 m, repartits, gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat. Actualment a la planta baixa hi ha una gran cisterna que impedeix la visió i estudi de la mateixa. La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. A l'espai resultant entre la llinda i l'arc, s'hi col·locaren tres blocs de pedra adaptant la seva forma i mides al tancament de l'arc. [AA.DD;1984:239-255] L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de mides mitjanes, treballats a cop de martell, i sense polir. El morter utilitzat està fet a base de mescla de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt. L'interior de l'espai és ocupat per un modern dipòsit. La construcció del mas que s'hi adossa, féu que els seus propietaris construissin una escala lateral que hi comunica des de la part central, ascendint fins al cim, on hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius. També abunden les obertures realitzades ja en època moderna a la seva façana. Adossat a la torre es troba el Mas conegut com la Torre Sagimona. Aquesta casa és un edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. L'aparell és a base de carreus de diferents mides i disposats en fileres més o menys ordenades al cantó Nord, a tocar de la torre, i amb mur de paredat irregular al cantó de llevant de la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obra amb un gran portal adovellat que ha resultat tallat a la part superior per l'espai ocupat per la peanya del balcó del primer pis. Al primer pis, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres -una a cada banda- en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII. A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat. La façana posterior de ponent s'obren dues finestres a l'alçada del primer pis i una a la planta baixa. La façana nord es troba parcialment tapada per un cobert de planta baixa que s'hi adossa, a l'interior del qual es conserva una premsa de vi, deixant a la vista dues finestres al primer pis. La façana de migdia es troba ocupada per la presència d'alguns coberts, així com la de la torre, que s'adossa al cantó S-O de la casa. L'interior de la casa s'ha conservat sense reformes importants almenys des de principis del segle XX, guardant l'aire d'antiga casa de pagès, amb els terres de rajola cuita i estances destinades a treball agrícola. Destaca també l'existència d'un gran encavallada de fusta al pis de les golfes, des d'on s'entra a interior de la torre. L'interior de la torre és ocupat parcialment per una escala de cargol que permet l'ascens a la part superior. Complerten el conjunt un seguit de deu tines aixecades a un parell de metres a ponent de la casa. Es tracta d'un conjunt de tines adossades de grans dimensions, amb l'interior recobert per cairons envernissats, i protegides exteriorment per una construcció efectuada en pedra seca en forma de caseta, que protegeix la boca i permet l'accés mitjançant una obertura orientada a llevant. Una de les tines té la data del 1806 en una de les dovelles que forma l'arcada de l'obertura.</p> | 08084-14 | Fals. Mas La Torre s/n (08259 Fonollosa) | <p>La posició parcialment enclotada on s'assentava el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el senyoriu del castell, i que per tan es feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental. La torre la trobem documentat des del 1033, apareixent ja de forma successiva en la documentació posterior del castell de Fals. D'altra banda, ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades al segle XI. Possiblement la torre funcionà com a tal amb funcions militars fins als segles XIV-XV en què el castell de Fals exercí com a tal. Ja amb anterioritat segurament s'haurien anat construint dependències annexes a la torre que permetessin una certa comoditat en la vivenda i que serien l'origen del futur Mas. És molt possible que a mida que la torre anà perdent funcions militars les anés guanyant en el terreny agrícola, convertint-se vora el segle XIV més en una explotació agrària que militar. [AA.DD;1984:239-255] Arquitectònicament el mas actual guarda reminiscències, especialment a la façana de ponent, del segle XV-XVI, on s'aprecien fileres de carreus molt ben ordenades que foren reforçades posteriorment. Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar a aquest període, la casa degué patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegit ampits a les finestres, típics d'aquest període. Ni a l'interior ni a l'exterior de la casa es conserva cap data gravada que rememori aquestes reformes. Si bé es desconeix actualment quina va ser la evolució de la propietat de la torre i el mas, cal pensar en una possible família de castlans o guardians de la torre que s'anés reconvertint a les tasques agrícoles. La propietat segurament fou venuda al llarg del segle XIX, anant finalment a parar a mans de la família Soler de la Plana, coneguts rendistes residents a Barcelona i a Palma de Mallorca que tenien els seus orígens a la casa dels Comtals de Manresa. Aquesta família anà adquirint propietats rurals per tota la comarca del Bages, que explotaven a base de masovers i parcers. Al nucli de Fals foren propietaris de les finques del mas del Grau, Oliveres i la Torre, sumant un total de 300 hectàrees i quaranta parcers. Els darrers de la nissaga d'hisendats que van controlar durant un segle i mig els tres masos foren el Ramon Soler de la Plana i la seva mare, la vídua Maria Anna Noguer. A finals del segle XIX s'havien replegat a Mallorca on tenien gran possessions. Per mantenir l'alt nivell de vida que corresponia a una família d'aquestes característiques anaren hipotecant les finques del Bages. L'any 1903 Ramon Cases Gibert, propietari del mas Cases de Matamargó -prop de Pinós- les adquirí per un preu mòdic. Pocs anys abans la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves tot just començaven a produir. L'any 1931 la finca era encara propietat de la família Cases, havent-hi com a administrador de les finques de Fals en Josep Clotet. Durant els anys de guerra, els seus parcers no li van pagar les parts. Un cop restablerta la normalitat no va reclamar els endarreriments, tal com van fer molts propietaris. El masover de la torre va ser acomiadat i substituït per la família Comas. En morir l'any 1960 Josep Cases, propietari de les finques, el nou hereu Ramon Cases Boladores va haver de pagar la legítima als seus germans, i al no disposar d'efectiu per fer-ho, va decidir vendre's les finques del Pla de Fals. En aquest moment un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972.[AA.DD;2004-2005, nº 11:95]</p> | 41.7449500,1.7250000 | 393986 | 4622244 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48740 | Molí de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixeda | <p>DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages. Pàg.291.</p> | XIX | La degradació que presenta l'edifici i les estructures del molí és molt acusada perillant la seva conservació i existència en les properes dècades. | <p>Edifici ubicat al costat de la riera de Fonollosa, que acull les instal·lacions del que va ser el molí propietat del mas Boixeda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, planta -1, i planta -2 amb carcabà. L'edifici es troba construït aprofitant el pendent del terreny a tocar de la riera. Com a edifici és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana on es troba l'entrada a l'edifici. A migdia de l'edifici s'estén un petit cos en perpendicular, la qual cosa fa que l'edifici tingui una planta final en forma de L. El conjunt s'ha aixecat en mur de parament irregular que combina la pedra i el maó. La façana d'accés a l'edifici es troba encarada al nord i s'accedeix mitjançant una porta allindada que permet entrar a la nua principal. Adossada a ponent d'aquesta planta baixa es troba la bassa. Es tracta d'una bassa quadrangular de grans dimensions, construïda en pedra i arrebossada amb ciment pòrtland. A l'interior de la planta baixa es conserven encara els eixos de la politges destinades a la generació de llum elèctrica. A la planta -1 s'ubiquen les estructures destinades a acollir l'estructura del molí pròpiament. Actualment només resta una de les moles de 164 cm de diàmetre x 29 cm de gruix, i una pica circular de 196 cm de diàmetre. Sota aquesta planta es troben les estructures del carcabà.</p> | 08084-15 | Fals. Molí de Boixeda s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del molí de Boixeda es troben associats al veí mas de Boixeda, propietari dels terrenys on s'assenta. L'any 1845 els propietaris del mas van tenir la idea de construir un molí al peu de la riera, a la cruïlla de camins entre l'actual BV3008 que seguia la riera fins a Sant Joan de Vilatorrada, i BV1512 que menava fins a Callús. L'objectiu era ampliar les rendes de la casa. El molí va ser sempre arrendat a masovers, cobrant la casa les rendes estipulades de la producció. En principi es va construir com a molí de grans, però aviat va començar també a funcionar com a serradora, i a principis del segle XX es va convertir en una turbina per generar llum elèctrica. També hi havia hagut una carnisseria i un forn de pa. La casa dels masovers es va convertir en restaurant l'any 1957. Malgrat que la familía propietària es va traslladar a residir a Gaià per motius de casament i va abandonar el mas Boixeda, actualment continuen sent els propietaris</p> | 41.7452000,1.7249200 | 393980 | 4622272 | 1845 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral procedent del Sr. Galobart del Mas Gabriela el molí nomès molia pel bestiar. Al nord de l'edifici del molí es troba l'actual casa coneguda com a molí de Boixeda. Es tractava de l'antiga casa dels masovers que portaven la producció del molí. Actualment es troba convertida en un restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||
| 48749 | Mas Tatger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tatger | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 7 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.51-52</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici format pel nucli de la casa anomenada Mas Tatger i alguns coberts auxiliars adossats i ubicats als voltants. El nucli principal de la casa resulta un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent natural del turó. L'orientació de la casa es fa a migdia, malgrat que les últimes reformes dutes a terme, han girant la casa, orientant la façana principal al nord, i deixant l'antiga principal de migdia com a part posterior de la casa. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en pedra irregular arrebossada amb morter pòrtland a les seves cantonades de llevant i migdia. Les parets de ponent i nord van ser tornades a picar i rejuntades recentment, deixant la pedra vista. És en aquest cantó on s'aprecien les finestres originals de la casa. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'antiga façana principal de migdia s'obre amb un portal cobert amb una llinda molt rebaixada amb la data de 1954. No sembla ser el portal original de la casa, sinó fruit d'una reforma del segle XIX . Al primer pis s'obren tres balcons, un dels quals dóna accés a una passarel·la que comunica amb un dels coberts annexos a la casa, creant l'efecte d'un pont que impedeix una visió clara de la façana de migdia. Les golfes s'obre amb dues arcades de factura recent. La façana de llevant compta amb un cobert adossat a l'alçada de la planta baixa i amb coberta inclinada. A l'alçada del primer pis s'obre amb una finestra i un petit balcó. La façana nord- actualment façana principal- s'obre a l'alçada del primer pis amb una porta a la qual s'accedeix mitjançant una petita escala. Tots aquests elements són producte de la última reforma efectuada a la casa, malgrat que la prota dugui una llinda del 1868. A llevant és conserva la façana original, comptant amb dos finestrons a la planta baixa, i dues finestres a l'alçada del primer pis. Es tracta de dues façanes amb empit de pedra, que ajuden a datar la casa original entorn al segle XVII. Interiorment la casa ha estat objecte de nombroses reformes, la última d'elles efectuada a la dècada del 1990 que la van dividir en dos vivendes-planta baixa i primer pis- transformant-la completament.</p> | 08084-24 | Fals. Mas Tatger s/n. (08259 Fonollosa) | <p>El mas Tatger apareix com un dels masos més antics documentats al nucli de Fals. La seva ubicació -a escassos metres de l'antic camí ral de Manresa a Calaf- convertia a la casa en ocasions en hostal, especialment pels pastors que feien servir el camí com a carrerada pel trasllat d'ovelles. Aquest fet es va mantenir fins la dècada del 1950. A pesar d'això l'economia de la casa era basada en el conreu de la vinya i la producció vitícola, tenint arrendades bona part de les terres a parcers. La producció de vi a la casa era escassa produint-se cada parcer el seu propi vi i pagant unes rendes a la casa. Arquitectònicament l'edifici pot datar-se al voltant del segle XVII, encara que podria haver estat aixecada sobre alguna altra casa més antiga. A pesar de conservar alguns trets del segle XVII, la casa va patir reformes al segle XIX, i algunes més recents a finals del segle XX. L'any 1822 era propietari Andreu Llussà Alsina, fill de la pubilla de la casa, en un moment en que el mas passava per greus dificultats econòmiques. L'any 1852 es va realitzar un inventari exhaustiu de la casa, que comptava amb 113 quarteres de terra, 56 de les quals eren explotades per l'amo, i les 57 restants per parcers. L'Andreu Llussà va fer testament el 1867 a favor de la seva filla la Maria Llussà, casada amb Joan Biadiu. El 1855 va morir la Maria sense testament, passant el mas a les seves germanes, Teresa i Margarida, aquesta última, casada amb Josep Guitart, va acabar fent-se càrrec de mas. El propietaris actuals són la família Guitart i descenent de la Margarida i el Josep.[AA.DD;2004-2005,nº7:51-52]</p> | 41.7456600,1.7058800 | 392397 | 4622347 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no compta amb documentacio pròpia ni fotografies antigues. Tampoc no compta amb un celler important, ja que els parcers de la casa el·laboraven el vi fora. Les tines han estat tapiades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48842 | Barraca de vinya de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-domingo | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada al mig d'un camp de conreu, actualment de cereal, però antigament de vinya. Es tracta d'una barraca construïda mitjançant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. El seu diàmetre exterior és de 2,20 m. La barraca es troba encarada a llevant, amb una porta d'accés oberta mitjançant una llinda monolítica formada per una llosa de pedra molt irregular. Al cantó nord de la barraca s'adossa un tram de paret aixecat també amb la tècnica de la pedra seca, que segurament devia delimitar un petit tancat davant de la barraca. Les mides de la porta d'accés són de 143 cm d'alçada x 87 cm d'ample x 72 cm de gruix. Com a característica singular d'aquesta barraca destaca l'existència d'un pedra col·locada verticalment sobre la coberta anomenada 'caramull' i que malgrat no saber a exactament quina utilitat tenia, es caracterítzava per ser un dels elements distintius utilitzats per alguns constructors de barraques de vinya de l'època.</p> | 08084-117 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7464800,1.7384800 | 395109 | 4622398 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48842-foto-08084-117-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48849 | Pla de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-fals | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | Actualment la proporció entre espai conreuat i espai urbanitzat és proporcionat, no malmetent el paisatge. Caldria vigilar però la possiblitat d'un excés d'urbanització. | <p>Espai geogràfic ubicat dins el terme de Fonollosa, al nucli de Fals, ocupant bona part del sector sud-occidental del nucli. Es tracta d'una plana emmarcada entre la Costa del Xamal i la carena de la Soleia del Puig, que suposa el límit del terme, a partir del qual es descen a la Riera de Rajadell. Es tracta d'una superfície força plana, ocupada intensament per conreus de cereal, que en altre temps foren de vinya i olivera. Aquesta plana es trova travessada en sentit E-O per la BV-1312 que va des de l'eix transversal C-25 fins al molí de Boixeda i la BV3008. Actualment aquesta plana es troba ocupada per diversos grups d'assentaments humans, que van des de les masies disperses, com la Torra Sagimona o el Grauet, fins a assentaments concentrats més recents com el raval de les Oliveres o el Raval de la Creu. Antigament també era creuada per camins diversos com el que des de Fonollosa menava fins a Manresa travessant de N a S el Pla, o l'antic camí de Rajadell a Callús que seguia el curs de l'actual carretera BV1312. El seu interès radica en haver-se convertit en una de les àrees de conreu més extenses del terme, d'alt valor paisatgístic.</p> | 08084-124 | Fals | <p>La primera menció al nom de Fals apareix l'ny 995, i la seva grafia oscil·la entre Falcos (995), Falchs (1027), i Falcs (1032). Si bé tot sembla inidicar que l'orígen del nom no prové d'un antropònim, s'han donat diverses possibilitats per determinar una explicació. Una d'elles fa venir el nom de la userda o alfals. Una altra hipòtesi el fa venir de la falç com a instrument agrícola.</p> | 41.7466300,1.7234400 | 393859 | 4622433 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdeenbro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48840 | Barraca de vinya del mas la Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-la-gabriela | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya aixecada al mig d'uns camps actualment dedicats a conreus de cereal. Es tracta d'una barraca de planta circular construïda utilitzant la tècnica de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Destaca l'exitència d'un petit aler amb el qual es remata exteriorment el sostre de la barraca, que servia per expulsar l'aigua de la pluja, i que aquesta no afectés a les parets de la barraca. L'orientació de la barraca és fa a llevant, cap a on es troba encarada la porta d'accés, que té unes mides de 74 cm d'ample x 68 cm de gruix x 146 cm d'alçada,. Es tracta d'una porta construïda amb una llinda monolítica encaixada de forma plana en la construcció. També destaca l'existència d'un espai quadrangular buit, ubicat sobre la llinda i que roman protegit sota teulada, a modus de fornícula, que potser devia ser utilitzat per deixar algun tipus d'il·luminació. Les mides de la barraca són les següents: 3 metres de diàmetre interior x 180 cm d'alçada. L'interès d'aquesta construcció radica en ser un exemple molt ben conservat d'un prototipus de barraca actulament issolada al mig del camp, de planta circular, amb un espai buit conservat sobre la llinda d'accés a la barraca.</p> | 08084-115 | Fals | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7467400,1.7519800 | 396232 | 4622410 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48840-foto-08084-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48756 | Mas Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oms | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | El mas ha estat objecte d'una restauració molt intensa durant els últims anys, conservant però la seva fisonomia original. | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La casa es troba aixecada en mur de paredat irregular, que ha estat restaurat i rejuntat recentment durant les últimes obres de restauració de la casa. Compta amb planta baixa, primer pis, i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal de mig punt, format per grans dovelles, i una finestra al cantó de llevant de la façana. Al primer pis s'obren tres finestrals rectangulars. Bona part de la façana principal de migdia -tot el cantó esquerra de ponent- es troba ocupat per un altre cos que sobresurt en perpendicular de la façana formant una L. Es tracta d'un cos quadrangular cobert a dues aigües que s'alça fins al primer pis de la casa, i segurament era dedicat a cort d'animals. Actualment es ressol amb una galeria formada per arcs de mig punt a l'alçada del primer pis. La façana de llevant i la de ponent s'obren amb dues finestres a l'alçada del primer pis. La façana posterior encarada al nord ha estat objecte d'intenses modificacions. Segurament devia comptar originalment amb un espai destinat a cisterna adossat a la casa, que s'ha resolt després de la restauració ubicant un porxo a l'alçada del primer pis, i adossant unes escales que permeten un accés directe a la porxada. El conjunt es completa amb una tina de grans dimensions ubicada uns metres a migdia de la casa, que compta amb una barraca dossada que protegeix la boixa. Aquesta tina també està sent objecte de restauració</p> | 08084-31 | Fals. Mas Oms s/n (08259 Fonollosa) | <p>No es tenen gaires notícies documentals sobre el mas Oms, malgrat que es tracti d'un dels masos medievals del nucli de Fals. Segurament els seus origen es deuen remuntar al segle XV-XVI, malgrat que arquitectònicament sofrí reformes al segle XVIII, que s'aprecien sobretot a les finestres del primer pis amb ampits característics d'aquest període.</p> | 41.7481700,1.7697400 | 397711 | 4622548 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48756-foto-08084-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa havia comptat amb una capella dedicada a Sant Pere. Era una antiga capella de planta rectangular coberta a dues aigües que va ser enderrocada quan els actuals propietaris van iniciar la restauració de la casa. El seu estat de conservació era molt dolent, trobant-se pràcticament enderrocada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48834 | Alzinar del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet. Aquest alzinar és l'espai adjacent a la capella on té lloc l'aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments, i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d'espai a l'interior de la capella es duen a terme a l'alzinar. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut de forma simbòlica al costat de l'església. Actualment també serveix com espai lúdic utilitzat per moltes famílies els dies festius. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals, abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns. Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l'espai dels antics marges de vinya. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, ja que és l'espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l'almorratxa etc..) constituint un important punt en d'imaginari de la població local.</p> | 08084-109 | Fals | 41.7489500,1.7089900 | 392661 | 4622708 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48834-foto-08084-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 48735 | Tomba del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-grau-de-fals | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Ens trobem davant una sepultura esculpida a la roca en forma de banyera (tipus C), i que destaca per les seves grans dimensions, presentant unes mesures aproximades de: 2,10 m de llargada total, una amplada quasi constant de 0,45 m, i una profunditat exactament igual. Segueix una orientació nord-sud. Esculpit al mateix bloc de pedra hi trobem un petit forat on es duien a terme les libacions o ofrenes al difunt.</p> | 08084-10 | Fals | <p>La tomba del Grau de fals es troba esculpida sobre una gran roca esberlada i desplaçada situada al mig d'uns camps on es conrea vinya, a només 150 m de l'església pre-romànica de la Mare de Déu del Grau de Fals. Fou estudiada l'any 1982 per Antoni Daura i Joan Galobart.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7494200,1.7073900 | 392529 | 4622763 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº1 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48727 | Santa Maria del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-grau-de-fals | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XI-XII | <p>Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels quals d'estil pre-romànic. Actualment resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a dues aigües amb teula. La diferència entre la part pre-romànica (que ocupa la part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici entre el tram romànic i el pre-romànic. El santuari pre-romànic presenta una planta de forma quadrangular, de 3 per 3 metres, a la seva part interior, i es troba cobert per una volta de falsa ferradura que arriba al seu punt més alt als 4.82 m, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Al sostre encara s'hi poden observar les empremtes deixades per l'encanyissat de la mulassa. El santuari era il·luminat per dos petits finestrals, ubicats cadascun en un dels murs laterals, i esqueixats cap a l'interior. Cada un era calat en un sol carreu, presentant el de l'esquerra forma d'espitllera, i el de la dreta dos forats rectangulars. Ambdós presenten un petit arc de mig punt a la seva part interior. [SITJES X, 1977:105] Al segle XIII es duu a terme la construcció de l'església romànica aprofitant l'antic santuari, passant aquest a realitzar les funcions d'atri, i afegint-hi una nau rectangular. La unió d'aquests dos elements queda palesa per mitjà de la construcció d'un gran arc apuntat fet amb dovelles, que arrenca de dues impostes i sobre el qual s'obra una finestra de forma rectangular d'un únic encaix. Exteriorment, aquests dos períodes constructius queden clarament marcats pel campanar de paret que aprofitaria l'espai deixat per l'antic arc triomfal d'entrada al santuari, alçant-se amb dues grans obertures allargades al capdamunt. La nau és coberta amb filades de carreus molt ben treballats en volta apuntada. [AADD, 1984: 239] L'accés a l'edifici romànic devia realitzar-se originalment pel cantó de migdia on encara s'observen les restes del primitiu portal rematat a l'interior amb un arc de mig punt dovellat i a l'exterior amb dos petits arcs de mig punt. Al segle XVI es construí una masoveria adosada a migidia de l'església en la qual segons la tradició acostumaven a viure persones relacionades amb el culte a l'església, i segons informació oral per una monja deodata. Aquest fet li va valdre el nom a la casa de 'La Mongia'. La construcció d'aquesta casa, tapà la porta d'accés al temple, que llavors s'havia de fer des de dintre de la casa, i obligà a obrir un altre portal allindat a llevant del temple, a la zona pre-romànica, que encara s'utilitza i on es pot veure la llinda amb la data de 1694. Es creu que aquell mateix any, aprofitant l'obertura d'aquest portal, es capgirà el culte de l'església, movent l'altar a l'altre extrem (costat de ponent), on s'hi va col·locar el retaule del segle XVII. Interiorment la zona de l'antiga porta romànica va ser tapada amb la col·locació d'un altar dedicat a Sant Josep. Exteriorment l'edifici presenta com a aparell constructiu, grans blocs de pedra polida treballats amb una gran qualitat, i disposats perfectament ordenats en filades horitzontals. Aquest tret fa que exteriorment es visualitzin altre cop els dos moments constructius, ja que l'antic temple mostra filades poc equilibrades i un tall matusser en la forma dels carreus. Arquitectònicament l'any 1973 la parròquia, amb col·laboració de la gent de Fals, decidí arranjar el santuari començant a treure tot l'arrebossat de dins.</p> | 08084-2 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>L'església de Santa Maria del Grau de Fals es troba assentada a la zona coneguda amb el nom de Raval del Grau, molt a prop del mas del Grauet o Grau, els propietaris del qual són els que avui en dia tenen cura de l'edifici. L'església es trobava inclosa dins l'antic terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tant el lloc com l'església apareixien citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d'un alou a la zona del Grau. En aquest document ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria.[AA.DD., 1984:280] Gràcies a un llistat de les parròquies del bisbat de Vic, anterior al 1154, veiem que el santuari posseïa la categoria de parròquia. Això però no durà massa temps, ja que el procés de despoblació viscut al segle XIV provocà la pèrdua de la seva funció com a parròquia quedant unida a la de Sant Vicenç de Fals. Aquest desús provocà que l'església presentés l'any 1685 un estat de conservació deplorable que feu que el bisbe en prohibís el culte. Malgrat haver perdut la categoria de parròquia i haver quedat com a església sufragània de Fals, el cert és que la devoció popular dels habitats de Fals i el sentiment d'identitat comunitari ha continuat girant fins als nostres dies entorn a l'església del Grau, i no pas cap a la parròquia de Sant Vicenç de Fals. La consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, feia menció a una bona colla de festivitats celebrades al Grau, moltes més que a la parroquial de Sant Vicenç. Segons ella, per nostra Senyora de la Purificació el rector havia de dir la missa a la capella del Grau. També feia la benedicció de les candeles, la Pentecosta, i tots els divendres desprès de Qauresma sortien processons des del Grau. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment encara, l'església del Grau és el marc de la majoria de les festivitats populars més arrelades de Fals, mentre que la parròquia de Sant Vicenç només acull les misses habituals i els enterraments. L'església de Fals és el marc de la celebració de la festa de la benedicció de la Candelera (2 de febrer), de la benedicció del Ram, i de l'aplec del Grau. D'altra banda també és el lloc triat per la majoria dels habitats de Fals per celebrar els seus casaments. L'edifici va ser objecte de reformes arquitectòniques per part de la Diputació de Barcelona durant la dècada del 1990</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Molt a prop de la capella es va localitzar un petit bloc petri de forma quadrada, amb elements esculpits en una de les seves cares. L'indret on es va produir la troballa fa pensar que probablement formés part de l'església de Santa Maria del Grau de Fals. La peça presenta unes dimensions de 44 cm de llargada per 37 d'amplada i 18 d'alçada. La decoració, realitzada amb motius cisellats, consta de dos estels de sis puntes inscrits cadascun en un cercle, i són separats per una ratlla que acaba en una altra disposada horitzontalment que va resseguint el contorn de la cara i que deixa pas a un bordó que delimita la pedra per la part superior. La pedra però està escapçada, quedant tallat part del cercle que rodeja els estels. Es desconeix quina devia ser la seva utilitat. La Mare de Déu és una talla de fusta de 66 cm d'alta policromada, amb la imatge del Nen en posició sedent, amb una cronologia en torn els segles XIII-XIV. Aquesta mare de Déu es troba enmmarcada actualment en un espai a modus de fornícula, que era l'antiga porta d'accés a la sagristia, i col·locada sobre dues pedres decorades que van aparèixer durant l'enderroc de la masia adossada al costat, i que devien procedir de la primitiva església pre-romànica. Segons informació oral oferida per algunes persones grans del nucli de Fals, antigament l'església de Santa Maria del Grau era plena d'exvots, que els devots de la Mare de Déu acostumaven a portar. Aquests s'acumulaven dins de l'església. (Continuació descripció) L'any 1975 s'ensorrà la casa dels ermitans que estava en estat lamentable i que amagava l'antic portal romànic de migdia. D'aquesta casa es decidí conservar el portal d'accés de llevant que era del segle XVII. També s'eliminà el cor del santuari que estava situat en el tram pre-romànic. L'any 1984 tingué lloc una altra important restauració de l'edifici que consistí en una fonamentació profunda, l'ensorrament de la sagristia i l'agençament de les parets exteriors. | 91|92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48733 | Mare de Déu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grau | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255</p> | XIV | <p>Talla d'una Mare de Déu amb Nen, en majestat i en posició sedant, amb una alçada de 66 cm; presenta un estat de conservació molt precari que ha provocat la perdua de bona part de la seva policromia, de la qual se'n conserven només petits fragments. El Nen apareix assegut sobre el braç esquerre de la Mare, que el rodeja, tot oferint-li una petita bola que aquesta recull amb la seva mà dreta. La Mare vesteix una túnica i un mantell que s'obre fins a la cintura, on es creua fins al costat esquerre formant al seu front una mena d'enllaçat o bordó. La figura descansa sobre un seital en forma de banc de secció rectangular, molt senzill en les seves formes, al qual s'uneix una gran tarima sobre la qual la Mare de Déu deixa en repós els seus peus. La cara de Maria es presenta de forma oval, molt arrodonida, amb una expressió més propera a la figura de la dona que no pas a la de reina, i el Nen mostra cara de nen i no d'adult. No existeix rigidesa simètrica o asimètrica, però sí que es manté la frontalitat i formalitat romàniques de mirar de cara, tant en la Mare com en el Fill. La imatge és molt semblant a d'altres peces del segle XIII, tant de la primera com de la segona meitat, encara que les seves coincidències són tant escarides que no ens permeten prendre-la com a para.lel estilístic. La peça presenta una cronologia que es mouria en torn els segles XIII-XIV.</p> | 08084-8 | Fals. Església de Santa Maria del Grau. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>La Mare de Déu de Santa Maria del Grau, talla de romànica de fusta policromada, formava part del mobiliari litúrgic de l'església de mateix nom, situada dins el terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tan el lloc com l'església aparèixen citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietaria d'un alou a la zona del Grau. En aquest documet ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria. L'orígen però d'aquestes talles romàniques es remunta al selge XIII-XIV, amb l'aparició de la tradició de les Mares de Déu trobades. Malgrat tot no existeix al terme de Fals cap tradició llegendària que rememori el fet de la troballa de la Mare de Déu. Aquesta imatge va presidir l'ermita del grau fins la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest periode la peça fou extreta de l'església i enterrada per tal de ser amagada i evitar la seva crema o desaparició. El fet de que es trobés enterrada directament a terra sense cap protecció li va provocar una malaltia a la fusta que feia que aquesta es desintegrés. Va ser restaurada el 1969, afegint el cap del nen Jesús que mancava. Posteriorment va ser custodiada al Museu de la Seu de Manresa i retornada a l'ermita el 1991, on roman des d'aleshores. El seu estat de conservació és força precari, tot i haver estat objecte d'alguna restauració.</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48733-foto-08084-8-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment la imatge es troba ubicada en un espai protegit medioambientalment per un vidre dins l'església de Santa Maria del Grau. Aquest espai en forma de fornícula era l'antiga porta que donava accés a la sagristia de l'església. La imatge es troba ubicada sobre un altaret construït a base de dues pedres procedents d'un antic molí i trobades dins de la casa dels ermitans del costat. | 93|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48747 | Mas del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-grauet | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 6 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.41-43</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de dependències que conformen la casa del Grauet o Grau del Pubill. Aquest conjunt és format per la casa principal habilitada com a vivenda, un cos annex al nord en perpendicular a la façana principal, i un seguit de coberts situats davant de la casa. La casa principal resulta un edifici de planta rectangular de planta baixa primer i segon pis, amb el carener paral·lel a la façana. La casa es troba construïda en parament irregular però molt ben arranjat i ordenat, sense cap mena d'arrebossat. La façana principal es troba orientada a llevant i compta amb dos portals d'accés, sent el situat al cantó nord el més antic i original de la casa. Es tracta d'un portal adovellat que conforma un arc de mig punt, i que dóna accés a una zona destinada fins fa unes dècades a quadres, a magatzem d'estris i on es pot trobar el forn de pa de la casa. Aquest espai es cobert amb volta catalana que reposa sobre uns pilars quadrats de pedra i carreus reaprofitats, i que conformen la zona més antiga i primigènia de la casa. Al cantó de migdia de la façana principal s'obre un altre portal que actualment dóna accés a tota la casa. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc rebaixat, reforçat per una llinda monolítica i carreus de diferents mides als brancals. Aquest nou portal va ser obert l'any 1910. Entre ambdós portals entre els anys 1881 i 1888 es va adossar com un cos independent la cisterna de la casa.. La casa actual compta amb dos obertures en forma de finestres a la planta baixa, dos balcons i dues finestres al primer pis, i dues finestres balconeres i dues quadrangulars al segon pis. Tot el conjunt d'obertures de la façana guarden una gran semblança estilística, estant reforçades amb maons i empits de formigó al seu conjunt, la qual cosa sembla indicar que foren totes reformades i fetes de nou l'any 1962, quan es va produir la reforma general de la casa. A migdia de la casa destaca l'existència d'un altre cos d'un pis d'alçada que resta rematat amb una barana i un terrat. La façana posterior de la casa orientada a ponent va ser totalment reformada a mitjans de la dècada dels anys seixanta, sent totalment nova i reformada. L'interior de la casa també ha estat lleugerament reformat. Es conserva a la planta baixa de la casa un espai destinat a celler, on destaca l'existència d'un petit cau excavat al terra destinat a amagar aliments i que era tapat amb taulons de fusta i cobert amb terra, passant totalment inadvertit. Al primer pis , la casa conserva part de l'original estructura, on destaca especialment l'existència d'un gran menjador que ocupa l'espai principal del primer pis. El segon pis, ha estat recentment habilitat com a pisos i apartaments independents que ocupen els familiars de la casa. A nivell constructiu s'aprecien diverses fases i reformes efectuades al conjunt de l'actual casa. Així es té constància de com l'any 1879 va ser construït el cos annex al nord en perpendicular a la casa original. Aquest cos era destinat a corts d'animals i a femer a la planta baixa i a galeria al primer pis. Les arcades -actualment tancades- que formaven la galeria del primer pis duen la data del 1879. Entre els anys 1881 i 1888, tal i com resta inscrit a les dovelles que la conformen, va ser adossada la cisterna que actualment ocupa part de la façana principal de la casa. La família propietària conserva una fotografia de la casa de l'any 1907, on s'aprecia perfectament aquesta ampliació a migdia del nucli original de la casa. Aquesta ampliació era un altre cos quadrangular de planta baixa, primer i golfes, amb la qual cosa hi havia dues teulades a dos nivells diferents d'alçada. A migdia del cos annex hi havia també adossada la Masia del Grau.</p> | 08084-22 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas del Grauet es troben estratament lligats a la desapareguda Masia del Grau. Aquesta masia es trobava ubicada a migdia de l'actual casa del Grauet, entre aquesta casa i l'actual església del Grau. Aquesta casa tenia uns origens històrics que es remuntamen al selges XIII-XIV, i era propietària de les terres dels voltants. A mitjans del segle XX la casa del Grau restà abandonada i en estat ruïnós, per tant els actuals propietaris de la casa del Grauet va optar per enderrocar-la. La desaparició de la casa pairal, va fer que l'actual casa anomenada fins llavors el Grauet o el Grau del Pubill, fos coneguda també com el Grau. La casa del Grauet o del Grau del Pubill és doncs una excisió de la casa pairal del Grau. Segons informació oral procedent de la família que ara hi resideix, va ser Sebastià Grau, un fill segon de la casa del Grau, qui al segle XVIII, fa fundar una masoveria al costat de la casa pairal. Poc a poc les dues famílies es van anar escindint i separant la seva trajectòria, fins que arribats al segle XX, ja no hi tenien res a veure.</p> | 41.7503900,1.7089600 | 392661 | 4622868 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'any 1910 va ser obert un altre portal - l'ubicat al cantó de migdia de la façana principal- que permetia l'accés a la casa. L'obertura d'aquest portal deixava inutilitzat el portal adovellat original, que quedava emmarcat entre la cisterna i el cos annex de galeria. A l'interior de la casa, a l'entrada del rebedor, un petit arc adovellat que dóna accés a les escales té gravada la inscripció 'Jaume Grau 1910'. Aquesta nova entrada a la casa, deixava els baixos als quals s'accedia des de l'altre portal destinats als animals, a forn i a tines. L'any 1962 la casa es trobava exteriorment enguixada i va ser repicada deixant la pedra vista. Segurament fou en aquest moment quan foren reformades les finestres i balcons de la façana, donant-les uniformitat. A mitjans dels anys setanta, els propietaris de la casa van optar per enderrocar la masia del Grau situada al costat. Aquest enderroc va suposar el reforçament del cantó de migdia de la casa, unificant la teulada, construint el terrat de migdia, i afegint un cos al darrera -a ponent- més modern. El celler de la casa ha estat recenment restaurat i adequat. A l'interior es conserva una petita col·lecció d'estris agrícoles relacionats amb el treball de la vinya i la producció de vi. Entre d'altres la casa compta amb: 2 botes grosses de roure 1 boicoi petit 1 màquina de bombar most 8 portadores 4 tines Als baixos de la casa també es compta amb un espai actualment buit, i abans destinat a activitats diverses al qual es conserva un forn de pa, una tina de grans dimensions, i una pica d'oli de pedra. Lligats a la casa es troben un seguit d'elements arquitectònics destinats a feines auxiliars de la casa com és el cas d'una teuleria -actualment enrunada-, i d'un pou d'aigua. Aquest últim es tracta d'una construcció feta en pedra seca, en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48755 | Mas Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torreblanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular amb afegits més moderns de maó. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Els orígens d'aquest mas segurament es remunten als segles XV-XVI. En aquells moments la casa es trobava orientada a migdia i el carener era paral·lel a la façana. L'accés es feia a través d'un gran portal adovellat, que encara s'aprecia al centre de l'actual façana de migdia. Al segle XIX el mas fou objecte de profundes reformes que canviaren la fisonomia i l'orientació de la casa. A la façana de migdia s'adossà un gran cobert que es rematava amb una gran terrassa a l'alça del primer pis. Aquest cobert inutilitzava i impedia la visió del portal adovellat d'accés original. Actualment l'accés a la terrassa del primer pis, es realitza mitjançant un balcó que antigament devia presidir el primer pis de la façana principal. Aquesta inutilització de la façana de migdia, va fer que la casa canviés l'orientació, deixant com a façana principal la de ponent, i com a portal d'accés una antiga porta auxiliar feta amb un arc molt rebaixat a base de maons. Un llinda de fusta sobre aquesta arcada du la data de 1843. L'actual façana principal compta també amb un seguit de finestres balconeres obertes al primer pis. La façana nord també va ser intensament modificada al segle XIX, obrint una galeria porxada al primer pis. Aquesta galeria és oberta amb un seguit de tres grans arcades de mig punt que es recolzen sobre pilars quadrangulars de maó. Interiorment la galeria es coberta amb un embigat de fusta. En una de les parets de la galeria es llegeix la data d'Isidro Oller 1886. Sobre la galeria de la façana nord, destaca un petit balcó al pis de les golfes. La façana de llevant es troba pràcticament inutilitzada, ja que a la casa s'han anat adossat coberts i altres dispensaris destinats a les feines agrícoles i ramaderes. Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a part dels coberts adossats modernament, a la casa no s'han efectuat reformes almenys des del 1920. Interiorment la casa conserva la seva estructura original. Mentre la planta baixa es destina a feines agrícoles i magatzems, el primer pis és destinat a vivenda. Destaca l'existència d'un menjador de grans proporcions on s'ubica un petit oratori amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. També destaca l'existència d'un rentamans de grans proporcions revestit de ceràmica decorada amb motius florals, i una llinda interior que du la data de 1777. A l'interior de les finestres s'observa la presència de festejadors. Així mateix la casa conserva l'embigat original i el terra de rajola cuita, així com una cuina amb una xemeneia de grans proporcions. També compta amb un forn de pa en perfecte estat de conservació.</p> | 08084-30 | Fals. Mas Torreblanca, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. La propietat de Torreblanca es va constituir com una de les grans explotacions agrícoles del nucli de Fals, especialment dedicada al conreu de la vinya. Testimoni d'aquesta prosperitat econòmica va ser la construcció d'un conjunt de tines aïllades en una finca propietat del mas, i un altre important conjunt de tines a tocar de la casa actualment desaparegut. A nivell familiar el mas ha estat propietat de la família Oller almenys des del segle XVIII. L'any 1792 era propietat de Valentí Oller Puigdellívol, que l'havia heredat del seu pare. L'any 1797 es casava amb Margarida Molins, neboda del recotr de Boixadors i en segones núpcies amb Teresa Centelles, amb qui va tenir un fill hereu. A la seva mort, l'any 1811, el mas comptaba amb tretze quarteres de sembradura, cinc de vinya pròpia, seixanta-quatre de vinyes llogades a parcers, dos d'olivar, cent-norata.quatre de bosc i trenta de terra erma. El 1837 va néixer Isidre Oller, qui seria hereu de la casa. Li va succeir el Tomàs Oller l'any 1914. En aquells moments la casa comptaba amb un molí d'oli propi i un celler d'enormes dimensions. La casa s'ha mantingut dins l'ambit familiar fins l'actualitat. [AA.DD;2004-2005,nº11:92-93]</p> | 41.7506000,1.7620500 | 397076 | 4622827 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a escassos metres de la façana nord hi havia hagut fins fa uns cinc anys un grup de tines amb barraques, així com una premsa. L'estat de conservació d'aquest conjunt era molt dolent i es va optar per acabar d'enderrocar el conjunt. Com ha curiositat, cal destacar que s'ha conservat la porta original de fusta que protegia el portal adovellat primitiu d'accés, sobre la qual es troba clavada una pota de gallina almenys des del segle XIX, i que els actuals propietaris s'han negat ha treure. La casa comptaba amb un molí d'oli que va estar en actiu fins el 1984, i actulament ha desaparegut. També comptaba amb un forn d'obra que servia per coure rajoles i teules per la casa | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48809 | Creu de terme de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XX | <p>Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d'ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L'altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa (fitxa nº 100). Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior. Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d'alçada, sobre el qual recau un capitell d'estil gòtic de 44 cm d'alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d'alçada, rematada amb ondulacions. Sobre aquesta creu es moldeja la figura d'un Sant Crist de petites dimensions.</p> | 08084-84 | Fals | <p>Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d'una creu gòtica - segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La demolició va anar a càrrec d'un escamot d'homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos. Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l'any 1942. Del conjunt original només s'ha conservat la base feta de graons de pedra.</p> | 41.7506300,1.7231700 | 393843 | 4622877 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48825 | Camí de Castelltallat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-manresa | X-XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i la població de Manresa que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Grauet, i continuava fins els plans de Fals, la Creu de terme de Fals, on creuava amb el camí de Calaf a Callús (fitxa nº 87), i seguia fins a la casa de la Gabriela i continuava en direcció al torrent de Mallencosa i al Mas Bosc de Monistrolet de Rajadell, entrant a Manresa pel Pont Nou. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i aprofita un tros de la BV-3012. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Actualment es troba asfaltat en el tram que mena de la casa de la Gabriela fins a la creu de terme de Fals, a la confluència de la BV-3012. A continuació discorre a travès d'aquesta via durant uns tres kilòmetres, fins que es desvia en direcció a la casa del Grauet, a partir d'aquí el camí és de terra i es troba en un estat variable. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-100 | Fonollosa, Fals | <p>No es pot precissar l'orígen d'aquest camí utilitzat pel transport de persones i ramats, però cal remuntar-lo potser al període medieval. Va ser utilitzat pel trallat de ramats, efectuant les funcions de carrerada ramadera fins la dècada del 1950. Quan es construí l'actual carretera de Fonollosa a Sant Joan de Vilatorrada, perdè l'ús. L'any 2003 va ser asfaltat el tram que menava des de la Creu de Terme de Fals fins a la casa de la Gabriela.</p> | 41.7507000,1.7232800 | 393852 | 4622885 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Querol, acostumaven a donar sostre a alguns dels transeünts del camí. Una variant d'aquest camí era la que a partir de la costa del Xamal, descendia fins a la casa del tatger, i menava a l'estació de Rajadell. També era utilitzat per conduir ramats i mercaderies fins a l'estació . | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48757 | Mas Campserver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-campserver | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular, que juntament amb un seguit de tines ubicades al nord de la casa, alguns coberts i una paisa, conformen el conjunt del Mas Campserver. El mas pròpiament dit es tracta d'un edifici que fou originalment de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici original comptava amb planta baixa, primer pis i golfes. L'aparell de la construcció és fet amb mur de paredat irregular, que actualment es troba arrebossat en alguns trams. La orientació de l'edifici es feia de cara a ponent. Amb posterioritat, segurament al segle XVIII, la casa patí algunes ampliacions, i s'afegí un cos rectangular adossat a la façana principal, que sobresortia un tram pel cantó nord, creant un angle recte. Segurament aquesta ampliació obligà a reforçar aquesta mateixa façana, construint dos petits talussos que s'adossen a la façana nord. És precisament la façana nord quina ha conservat el seu aspecte original, apreciant-se una porta a la planta baixa, i dues petites finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de llevant s'aprecien petits finestrons a l'alçada del primer pis, destacant per sobre de tot, la presència una terrassa que recau a l'alçada del primer pis, recolzant-se sobre dos pilars moderns. La façana principal encarada a ponent és producte de la reforma efectuada a la casa segurament al segle XVIII. Actualment és poc visible, ja que la presència d'un mur de tancament a aquest cantó de la casa crea un espai a modus de pati interior, impedint la seva visió. Destaca l'existència d'una gran finestral a l'alçada del primer pis. La façana es troba arrebossada. La façana de migdia també resta envolta per aquest mur de tancament, podent apreciar-se l'existència de tres balcons a l'alçada del primer pis. Aquesta façana es troba actualment arrebossada. Com a complement del mas destaca l'existència a escassos metres al nord de la casa de dues grans tines adossades, que semblen haver estat restaurades recentment. Es tracta de dues tines amb coberta inclinada i recobertes interiorment de cairons de ceràmica. També destaca l'existència d'un edifici de paisa ubicat a la cantonada S-O de la casa, davant d'un espai destinat a era que ha conservat les rajoles de ceràmica. Es tracta d'un edifici aixecat amb pedra i maó, amb coberta a dues aigües reforçada per un pilar que recau al centre.</p> | 08084-32 | Fals. Mas Campserver s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els origens del mas Campserver es remunten amb tota seguretat al segle XV-XVI. La construcció que actualment s'aprecia respon arquitectònicament a aquest segles, conservant-se alguns trams de mur-especialment a la façana nord- d'aquest període. El mas sofrí una ampliació important al segle XVIII, afegint un cos rectangular a la façana de ponent. Memòria d'aquesta ampliació resta a la llinda de la finestra (1728).</p> | 41.7517100,1.7802400 | 398590 | 4622928 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48757-foto-08084-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La grafia d'aquest mas és variada. Malgrat que el seu nom tradicional és 'Campserver', actualment apareix com a 'Can Server'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48760 | Oratori del mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XIX-XX | Actualment aquest oratori ha quedat oblidat i mig tapat per la vegetació, corrent el perill de desaparèixer engolit pels esbarzers si no es cuida. | <p>Element arquitectònic consistent en un petit oratori ubicat arran del camí, i que actualment es troba pràcticament tapat per la vegetació i els esbarzers. Es tracta d'una senzilla construcció elaborada en maons rectangulars de 15 x 30 cm que conforma una estructura rectangular que s'aixeca dreta sobre el terreny amb una de les cares oberta - cara de llevant-, permetent la visió de l'interior. L'estructura resta coberta per un teuladet triangular que el cobreix a dues aigües creant un frontó triangular a la cara de llevant, sobre la cara oberta de l'oratori. Les mides generals de l'estructura són 82 cm d'ample x 210 cm d'alçada x 90 cm de fons. Manca de qualsevol tipus de decoració interna i externa, així com de qualsevol element que reveli l'existència de restes d'algun altaret interior.</p> | 08084-35 | Fals | <p>La tradició oral recull la història d'un dels propietaris del Mas La Gabriela, un tal Pere Sagristà, va ser cap d'una facció carlina l'any 1837, durant un dels conflictes coneguts com Guerres Carlines. L'any 1847, al perdre la guerra, va haver de fugir de casa i exiliar-se, passant anys a fora de Fals. Aquesta tradició explica que una nit va haver de sortir de casa corrents sense poder agafar res, ja que venen a buscar-lo a casa per matar-lo. El perseguiren durant uns kilòmetres, fins que s'escapà, durant la fugida, va caure per la costa on es troba ubicat l'oratori, i es va prometre durant la fugida que si se'n sortia fundaria un oratori per donar les gràcies. Anys més tard quan va poder tornar a Fals va complir la seva promesa.</p> | 41.7520400,1.7355300 | 394873 | 4623019 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48760-foto-08084-35-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element arquitectònic manca totalment d'interès constructiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48799 | Font dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pins | XIX-XX | <p>Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, ennimg d'un bosc de pins. Com a element edificat es tracta d'un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigo que recull d'aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.</p> | 08084-74 | Fals | 41.7525400,1.7336900 | 394721 | 4623076 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48799-foto-08084-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48813 | Oratori del Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinye | XIX-XX | <p>Element religiós format per tres blocs de pedra de diferents tamanys disposats verticalment al costat del marge de l'antic camí que des de Fonollosa menava a Aguilar de Segarra. La base de l'oratori la forma un fust vertical que li fa de suport i que forma el primer bloc de l'oratori. Aquest fust és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars units amb formigó i té unes mides de 164 cm d'alçada x 58 d'amplada. Sobre el fust es sobreposa un segon bloc format per un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, al qual s'ha excavat una petita fornícula on es troba dipositat la figura d'un Sagrat Cor fet en metall. Corona l'oratori un tercer bloc de pedra monolític en forma de cup de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. El conjunt es troba encarat al S-E, tenint l'obertura de la fornícula al peu del camí.</p> | 08084-88 | Fonollosa | <p>Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme de Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El nom popular amb el qual es coneix: Oratori del Pinyé, es deu a la presència d'una veïna casa ubicada a l'altra banda del camí, anomenada del Pinyé.</p> | 41.7540600,1.6693000 | 389370 | 4623326 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48813-foto-08084-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme muncipal de Fonollosa, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48830 | Obaga de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Zona boscosa ubicada dins de la propietat del mas la Vall de Fonollosa, seguint el transcurs de la riera de Fonollosa, que en aquest tram s'anomena riera de la Vall. Estracta d'un turó densament poblat d'arbres, ocupat per un bosc de pi principalment, que s'exten a la cara nord de tot el turó. La importància natural de la zona radica en el fet de ser una de les zones més boscoses le nucli de Fonollosa.</p> | 08084-105 | Fonollosa | 41.7541600,1.6491300 | 387693 | 4623363 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48830-foto-08084-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 48751 | Mas Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-massana | XV-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les dues cases adossades que conformen el Mas Massana, i un seguit de coberts i edificis annexos que formen l'explotació agropecuària. En origen el mas Massana devia tractar-se d'una construcció aixecada entorn als segles XV-XVI, la qual encara es conserva formant part del conjunt de la casa. Aquest mas és una construcció de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mides més grans. Compta amb planta baixa, primer pis golfes. La façana principal devia estar encarada a migdia, no podent apreciar-se res actualment, ja que hi trobem l'altra casa adossada. De la resta de façanes s'aprecien actualment la de ponent, oberta amb un balcó i una finestra al primer pis i dos finestrons petits a les golfes. Aquestes finestres duen ampits típics del segle XVIII, producte segurament d'alguna reforma posterior. La façana nord, també apreciable, es troba en part magada per l'afegit de tines, coberts, i una torre adossada, podent apreciar només una de les finestres del primer pis, i una de les golfes. Desconeixem si en el mateix moment de construcció del mas primigeni, o en un moment posterior, es va afegir a la casa una torre de planta quadrangular coberta a dues aigües, de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, que sobresurt un tram per sobre de l'alçada de la teulada de la casa originària. El parament de la torre és molt similar al del mas originari, amb les cantonades també reforçades amb carreus rectangulars més ben disposats. La similitud del parament fa dubtar sobre el moment de construcció de la torre, que no devia variar massa del de construcció del mas. Segurament devia fer-se a finals del segle XVI. Aquesta torre és de característiques molt similars a la torre del Mas Jaumeandreu, que també és del segle XVI. Aquesta torre s'adossa a la façana nord de la casa, pel seu cantó de ponent, seguint la línia de la façana de ponent. Les obertures es troben totes concentrades a la façana oest, destaca l'existència d'un balcó al primer pis, una finestra al segon pis, i un finestró al pis de les golfes. A mitjans del segle XIX (1870), els propietaris de la casa, en una època de bonança econòmica decidiren fer una ampliació del mas, però ho feren contemplant la construcció d'una casa de característiques arquitectòniques radicalment diferents al mas originari de pedra. Malgrat tot, aquesta nova casa, l'adossaren a la façana de migidia del mas antic com una continuació. Aquesta nova casa es tracta d'una construcció de planta també quadrangular coberta a dues aigües de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Malgrat que el parament original no s'aprecia per l'arrebossat, cal suposar que és feta en parament de pedra irregular, encara que pugui incloure alguns trams en maó. La façana principal d'aquesta casa s'orienta a migdia. Es tracta d'una façana dividida en tres crugies, de les qual la central sobresurt arquitectònicament per adoptar una curvatura convexa en forma pentagonal. La porta d'accés a l'edifici, és la d'accés a tot el conjunt arquitectònic, s'ubica a la planta baixa, i és formada per una porta degradada en el mur, que adopta a la part superior una forma de semiromb. Al primer i segon pis, els cinc cantons de la curvatura convexa, s'obren amb grans finestrals tancats amb persianes de fusta, i protegits per baranes de ciment, que deuen conformar a nivell intern un espai dominat per una gran tribuna. El pis de les golfes, s'obre sobre aquest espai pentagonal amb un terrat protegit també per una balustrada que es corona a les cinc cantonades amb una magolla sobre la que recau una esfera de pedra. La teulada finalitza darrera del terrat de les golfes amb un frontó rematat a la zona del carener en forma de semicercle. Les façanes de llevant i ponent s'obren amb sengles sèries de finestres balconeres al primer i segon pis.</p> | 08084-26 | Fals. Mas Massana s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas Massana es remunten amb tota seguretat a l'Edat Mitjana, convertint-se aviat en un dels massos amb més potencial econòmic del nucli de Fals. Aviat van passar a dependre del mas algunes altres massoveries com és el cas del Mas Perera, el Mas Collet i el Pla de la Vila. També comptava amb altres recursos com és el cas de la propietat del Molí de Fals, i un pou de Galç vora la riera de Fonollosa. La propietat del mas s'ha mantingut dins la família Massana fins l'actualitat. La riquesa del mas Massana era de tal importància, que ja al segle XIX tota la finca era conreuada per massovers, passant els propietaris a dur una vida de senyors més relaxada. En aquest context es situa la figura de Salvador Massana, que durant la segona metiat del segle XIX, va viatjar i residir freqüentment a Barcelona, on admirava les noves tendències arquitectòniques urbanes. Aquesta afició li va portar a projectar l'any 1870 una ampliació considerable del mas familiar, però no dins les formes tradicionals de l'arquitectura rural, sinó copiant el model del que seria una casa senyorial pròpia del segle XIX, traduïnt-se en la casa actual.</p> | 41.7544000,1.7335700 | 394714 | 4623283 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48751-foto-08084-26-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Tot el conjunt es tanca amb un mur perimetral que deixa al descobert només la façana nord. Aquest mur s'hauría aixecat juntament amb la última etapa constructiva del 1870. La seva existència permet la creació d'un pati intern, que es reomple al cantó de llevant amb un seguit de coberts que pràcticament s'adossen a la façana de llevant del mas original. En aquet mur, a la zona de migdia, s'obre una portalada d'accés al conjunt. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc molt rebaixat, rematat per un coronament ondulat amb remats laterals i superiors en forma d'esfera. Una llegenda al mig recorda el nom del personatge que va fer la casa: Salvador Massana amb la data de 1870. Com a complement del conjunt, cal destacar la presència d'uns coberts ubicats al S-O de la casa que acullen un molí d'oli, en molt bon estat de conservació i un conjunt de tines. A més de la presència d'un molí d'oli d'important capacitat, la casa comptava amb una teuleria propera d'ús particular, les restes de la qual no han estat localitzades. La casa no compta amb documentació ni col·leccions fotogràfiques pròpies. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48837 | Tines de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-torreblanca | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVIII | El conjunt es troba en un estat d'abandonament considerable, ja que les mesures preses per l'actual llogater a més d'impedir la visió del conjunt no impideixen la degradació constant. Caldria una feina urgent de consolidació i restauració. | <p>Conjunt format per un seguit de tres tines ciruculars que s'acompanyen de la seva corresponent barraca de vinya. Malgrat que ara només són tres, originalment el conjunt era format per sis tines, tres de les quals són actualment enderrocades. Les tres restants objecte de la fitxa són construïdes aprofitant el pendent d'un petit marge del camí que finalitza en un clot artificial exacavat i netejat prop de la riera. Les tines compten amb una part excavada al subsòl que es troba revestida per cairons rectangulars envernissats. Actualment només una de les tines conserva els cairons, ja que les de la resta han estat extrets i reaprofitats. Arran de terra sobresurt per cadascuna de les tines una estructura també cirucular que cobreix i protegeix la tina de l'exterior. Part d'aquesta estructura ha anat caien, conservant només en una d'elles tot el tram de paret superior i la coberta de falsa volta de la tina. El diàmetre de les tines és de 2,5 m aprox. I l'alçada de la tina que encara es conserva actualment dreta és de 1,65 m , més la coberta. La boca de les tines es troba encarada al S-E, conservant-se només en una d'elles. A l'altre cantó del N-O, sota el desnivell del marge de terra es troba la barraca que s'adossa al peu de la tina i protegeix la boixa de sortida. Es tracta de barraques de planta quadrangular adossades les unes amb les altres. Totes elles tenen les portes allindades, destacant una d'elles que du la data de 1797. A l'interior s'aprecien les boixes en molt bon estat de conservació. Tot el conjunt es construït en pedra seca, a base de carreus de tamany irreuglar units amb cairons de petit tamany que fan l'efecte de cunya. Actualment aquest espai de les tines és ocupat com a zona de lleure i cira de cavalls. Aquest fet a fet que el llogater hagi parofitat l'interior de les barraques com a magatzem, construïtn uns coberts adossats a les barraques com a espai personal. Aquesta construcció obstaculitza la visió general del conjunt, no ajudant a la seva consolidació.</p> | 08084-112 | Fals | <p>Aquest conjunt de tines es troba aixecat en una finca propietat del Mas Torreblanca proper a la zona. És evident que la seva construcció i explotació devia estar relacionada amb l'intesiu cultiu de la vinya que el mas exercia a les seves finques. Aquesta zona era ocupada per parcers, que segurament devien demanar permís per la construcció de tines que els facilitéssin la producció de vi , evitant els costos i els esforços del transport del raïm fins a la casa.</p> | 41.7560000,1.7559500 | 396577 | 4623434 | 1797 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48839 | Entorn de les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-les-torres-de-fals | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Entorn natural proper al conjunt monumental de les torres de Fals. Es tracta d'un entorn caracterítzat bàsicament per la presència de bosc de pinassa que s'exten als vols dels dos turons on s'ubiquen les torres.</p> | 08084-114 | Fals | 41.7561400,1.7349400 | 394831 | 4623475 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48839-foto-08084-114-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 48835 | Pou de glaç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104 PERARNAU I LLORENS J (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Col·lecció quaderns nº 5 del Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVI | <p>Construcció elaborada en pedra seca constituïnt un pou de glaç. Es tracta d'una construcció excavada parcialment sota terra, de forma cilíndrica que tenia la finalitat d'emmagatzemar el gel o el glaç produït en les geleres properes, per tal de poder abastir a la població per al consul durant tot l'any. La seva forma cilíndrica té un diàmetre aproximat de cinc metres, i una alçada que va dels quatre metres al punt més baix, fins els cinc metres al punt més alt, ja que la construcció del pou es va fer aprofitant el pendent del terreny. No queda cap rastre de rec o sèquia que regava les feixes i subminsitrava aigua al pou de gel. Segurament el canalet devia començar a l'indret anomenat 'l'esllevissada', al torrent que baixa del mas Perera. A diferència dels pous de neu, els pous de glaç han d'estar prop d'un riu o bassa, que permeti estancar l'aigua suficient per convertir-la en glaç. La part superior, que queda vista des de l'exterior es tanca parcialment amb una volta semisesfèrica, de la qual es conserva encara un tram. Cal pensar que la seu dia devia comptar amb un seguit d'obertures, normalment quadrangulars, que tenien la finalitat de permetre l'accés dels blocs de gel mitjançant un politja.</p> | 08084-110 | Fals | <p>Possiblement els orígens d'aquest pou de glaç es trobin al segle XVI. Documentalment la primera referència data del 1606, any en què Francesc Massana, l'amo del mas Massana, va signar un acord amb el mossèn i rector de Fals Jeroni Gallart. A canvi de certes compensacions, el propietari del mas Massana, cedia al rector durant 25 anys els dret d'utilitzar l'aigua d'un torrent que baixava per les seves terres, en concret de l'antic mas Perera. El rector podia pendre l'aigua tant per regar les feixes de la rectoria, com per fer glaç al pou. L'existència d'aquest pou és anterior al 1606, i es trobava a les feixes que la parròquia de Fals tenia, prop del desgüàs del torrent del mas Perera. Molt possilbmenet a principis del segle XX degué romandre abandonat, caient en part i cobrint-se de vegetació. L'any 2004, el grup de divulgació de la història de Fals, va procedir a la seva redescoberta, i a la seva neteja. [AA.DD, 2004-2005: nº 12: 103]</p> | 41.7561400,1.7391800 | 395183 | 4623469 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48853 | Plans de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-cal-xamal | <p>Es tracta d'un espai format per l'altiplà que corona la muntanya anomenada 'La Costa', o 'Costa de Cal Xamal', que s'exten de forma paral·lela entre els plans de Camps i Fonollosa i els de Fals, efectuant la funció de línia divisòria. La falda ubicada a migdia de la costa pertany a l'extensió del mas del grauet, mentre que la falda de la costa que s'exten al nord de la costa, forma part del Bosc del Querol i és propietat d'aquest mas. L'altiplà superior resulta una planuria conreuada, on s'alternen clapes de bosc i cereal, i que pertanyien a l'antic mas de Cal Xamal, avui dia en ruïnes. El nom de costa de Cal Xamal ve donat per l'existència d'aquest mas als altiplans superiors. Malgrat que cal pensar que en orígen es tractava de rompudes fetes pel conreu de la vinya, i els nombrosos testimonis de feixes abandonades així ho inidiquen, actualment només compta amb algunes hectàries de cereal, i espais ocupats per bosc de pinassa crescut sobre les feixes.</p> | 08084-128 | Fals | <p>L'aspecte general ofereix el paisatge actual ve determinat per la presència de rompudes i cultius diversos al llarg del temps. Cal pensar que originalment degué tractar-se d'un espai de conreu molt marginal, ubicat sobre l'altiplà d'una costa. La rompuda general del bosc degué produir-se a mitjans del segle XVIII en ple període d'expansió de la vinya. La presència de marges de vinya indica que tota la costa fou aterrassada per tald e plantar-hi vinya. D'altra banda el mas de Cal Xamal cal situar-lo arquitectònicament també a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el conreu de la costa. La presència de la vinya també ve donada per l'existència de dues grans tines: la de Cal Xamal i la de Cal Pere Negre. L'arribada de la fil·loxera degué produir la mort de la vinya i la diversificació del conreu introduïnt el cereal. A més a més el pí blanc deugé anar creixent de forma progressiva sobre les antigues feixes fins a donar l'aspecte actual a la costa. La casa de Cal Xamal estigué habitada fins la dècada del 1940 quna tingueren lloc els aconteixements que finalitzaren amb l'assassinat del seu propietari i l'abandonament definitiu de la casa. Actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7566900,1.7032400 | 392196 | 4623575 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'antics conreus de vinya a la costa del Xamal, resta testimoniat per la presència de dues grans tines localitzades en aquesata costa: La de Pere Negre i la del Xamal, pertanyent a la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 48738 | Les Torres de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-fals | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XI-XIV | Caldria una consolidació de la base de la primera torre, ja que corre perill d'esllevissament | <p>Les torres de Fals suposen un conjunt d'edificacions destinades a la defensa format per dues torres cilíndriques aixecades en dos turons propers, entremig dels quals discorre el torrent de Fonollosa, que desguassa en la riera del mateix nom. Una de les torres forma part d'un conjunt arquitectònic més complexa, ja que aprofitant la carena del turó, se li adossen en direcció a llevant, una casa de planta baixa i primer pis, a través de la qual es fa l'accés a la torre, la rectoria de l'església de Sant Vicenç de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, i al final, a uns metres de distància, el cementiri parroquial. El conjunt d'edificacions conegut amb el nom de Castell de Fals, no respon al sistema habitual de defensa de la resta de castells, ja que apareixen dues torres ben separades una de l'altra, una encarregada de la defensa del conjunt d'edificacions que envolten l'església i una segona torre de suport per defensar l'indret. La posició enclotada del castell feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita, que es manté pràcticament intacta, adossada al mas de la Torre Sagimona, al bell mig dels camps de Fals. Com element del castell pertanyent a l'alta edat mitjana es conserva la torre de planta circular ubicada d'alt del pujol que domina la confluència d'una torrentera amb la riera de Fonollosa. La torre, presenta una deformació que es mantindrà al llarg de tota la seva alçada, partint ja de la seva base (molt irregular), i prenent forma realment circular a partir dels tres metres d'alçada. L'edifici fou assentat directament sobre la roca natural; pren un diàmetre exterior de 9 m i una alçària aproximada de 19,50 m. Compta amb una petita base feta amb pedres sense treballar i de mides grans (arriben a fer 90 x 95 cm per la cara exterior), lligades amb un morter amb alt contingut de calç, molt típic de les construccions d'entorn l'any 1000. En alguns trams de la part exterior encara s'hi observa encara l'arrebossat que cobria els murs.[AA.DD1984:239] La grandària de les pedres es va reduint a mesura que la torre pren més alçada, sobretot a partir dels 5 m. En els darrers 6 m, els carreus es mostren clarament treballats sent molt més regulars, el que ens indica una ampliació posterior a la seva construcció original, que en un principi hauria tingut 16 m d'alçada. La segona torre fou construïda a migjorn de la primera, a la qual donava protecció. Presenta una planta circular, però en aquest cas ja des de la seva base. Amb un diàmetre extern de 9 m i intern de 4 m (ambdós constants), la torre s'alça fins als 17,20 m, quedant dividida en tres nivells (baixos més dos pisos) i un terrat a la seva part superior. Cadascun dels nivells apareix dividit per un ressalt a forma de cornisa, i la distància entre ells és de 5 m. La porta, situada a la banda nord-occidental, s'obre a uns 7 m del terra exterior, i a 5,5 m a l'interior, a l'alçada del primer pis. És una porta rectangular (150 x 82 cm), amb un gran bloc monolític de llinda. Als peus de la porta hi devia haver una petita plataforma de fusta amb una teulada superior també de fusta, aquest fet seria plausible per l'existència de dos forats quadrangulars al costat de la llinda i als peus de la porta que haurien estat utilitzats per encabir-hi les bigues. L'estructura de l'edifici s'aixecà amb blocs de pedra molt ben treballats i carejats, disposats en filades horitzontals i posats a trencajunts. Els blocs de la base presenten unes mesures considerables ( 39 x 107 cm; 39 x 65 cm; 39 x 86 cm;..), anant disminuint les seves mides a mesura que la torre va prenent alçada. El lligam de la torre està fet a base d'una mescla de sorra i calç, molt compacte i d'un to grisenc. Des de la distància la torre pre-diferents tonalitats segons el seu aparell constructiu, grisenc a la part inferior, vermellós intens a la seva part central, i de nou gris fosc al capdamunt. Al llarg de la part central i meridional hi apareixen un seguit de forats quadrats i dues mènsules.</p> | 08084-13 | Fals. Torres de Fals | <p>Els castell de Fals, amb les seves dues torres i l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Fals, s'alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un punt eminentment estratègic per a la defensa del territori. Alhora, el castell es trobava al mig de l'antic pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona. Aquest territori del que parlem, comprenia la major part de l'actual terme de Fonollosa llevat dels territoris nord-occidentals que pertanyen a les parròquies de Fonollosa i Camps. El primer cop que ens apareix documentat el castell de Fals a les fonts escrites, és l'any 995, i des de llavors la seva presència a les fonts serà constant, apareixent amb el nom de 'Falcos', 'Falchs' i 'Falcs'. En la segona repoblació del Bages, el comte Guifré organitzà el territori de tal manera que l'interès per la defensa prevalia sobre qualsevol altra necessitat, però la configuració del territori no permetia la creació de nuclis de població concentrats. Així el Bages als llocs alts es poblà de castells, guàrdies i esglésies, metre que als plans apareixien les cases i els camps de conreu. El domini del castell era en mans dels vescomtes de Cardona, que degueren posseir-lo en alou, tal i com es pot deduir al no localitzar-se cap jurament de vassallatge fet pels vescomtes al comte de Barcelona. El vescomte, un cop repoblades les terres del terme de Fonollosa, posà sota jurisdicció del castell de Fals (en mans d'un castlà) els indrets on s'assenta el poble actual de Fonollosa i la zona de migdia de Camps i Fals. L'any 1021 ens apareix ja documentat el nom del primer feudatari del castell conegut, Bonfill de Fals, quan aquest participa en un acte vescomtal on es fa una donació dels vescomtes a Sant Vicenç de Cardona. L'any 1026 torna a aparèixer el seu nom quan el vescomte Bermon el nomena marmessor citant-lo com a fidel seu, i el 1039 torna a ser marmessor de la vescomtessa Engúncia. El 1042 torna a aparèixer en el testament del bisbe-vescomte Eriball, i també per les deixes que fan a l'església de Sant Vicenç de Fals o a Santa Maria del Grau en els esmentats testaments. Els anys 1123 i 1143 és citat en segles documents un Arnau Bernat de Falcs. El 1176, trobem un Pons de Falcs, que fou succeït per un fill homònim. En morir aquest darrer, el castell fou heretat per Elissèn de Falcs, documentada ja el 1221 i casada amb Ermengol 'Sensterra'; aquesta Elissèn deixà el castell de falcs, tingut pel senyor de Boixadors, a la seva filla Romia. Al 1275, s'esmenta un cavaller Guillem de Falcs [BENET, A.; BOLÓS, J.; TORRAS, M.; 1984]. Quan l'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI organitza amb el seu patrimoni el seu vescomtat, vinculà el castell de Falcs sota el senyoriu. Al 1375 veiem com el 'castrum de Falchs' ( de la 'vicarie Bagiarum'), passa a formar part del nou comtat de Cardona, i poc més de 100 anys després, el 1468, un grup de representants del castell van fins a Cardona per prestar sagrament i homenatge al procurador del comte, en Guerau d'Altarriba.[AA.DD;1976:369-648] Al segle XVIII el castell apareix formant part de la comarca de Cardona, en aquest cas, cada castell feia referència a un lloc (nucli de població) que posseïa la seva pròpia corporació, i que tenia la capacitat d'enviar el seu síndic a la vila de Cardona cada cop que es reunia la mancomunitat.</p> | 41.7567000,1.7351700 | 394851 | 4623536 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48738-foto-08084-13-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) Destaca la gran quantitat de marques deixades dels picapedrers: una ombrel·la, un semicercle de radi ultrapassat, una figura semblant a un tascó, un rombe, una incisió semblant a una A i diferents tipus de creus. Una observació detallada d'aquesta segona torre rebel·laria com cap als segles XIII-XIV podria haver sofert greus problemes estructurals havent de reforçar-la, revestint-la amb un mur exterior, que potenciaria el gruix del parament i donaria com a resultat una torre folrada. Aquest aspecte es detecta perfectament a la part superior de la torre on es pot apreciar encara com la torre disminueix el seu diàmetre i s'aprima. La porta d'entrada es localitza a la banda nord-occidental, a 8 m per sobre del nivell de roca on s'assenta; el seu emplaçament és l'original, però al llarg dels anys s'hi ha anat duent a terme diferents reformes, sobretot a la llinda i als muntants. Actualment l'accés es realitza des de la casa del costat. L'arc que hi ha damunt la porta, lleugerament apuntat, sembla força antic, encara que descansa sobre una llinda que probablement fou afegida en època posterior. Està construït utilitzant un seguit de lloses verticals. Els muntants han estat alterats respecte la construcció original, les mesures dels dos són diferents, i no estan reconstruïts amb el mateix tipus de pedra. La part inferior de la porta fou reomplerta amb noves pedres arran d'alguna de les reconstruccions. Sembla que a l'interior de la torre hi hauria dues falses cúpules, i que per sobre d'aquestes encara hi hauria un o dos pisos més. El conjunt de característiques que presenta la torre, fa penar que la major part de l'edificació fou construïda vers l'any 1000, al mateix moment en que es vestia la propera torre de Coaner. En època moderna (s.XIX) la torre va tornar a ser reforçada amb la construcció d'un mur atalussat que envolta tot el perímetre exterior a uns centímetres de distància, i que servia per defensar-se de les armes de foc i l'artilleria. Producte d'aquesta última fase s'observa l'inici d'un mur que s'acaba perdent entre enderrocs. La seva alçada màxima és de 4,80 m, amb una amplada de 2m a la seva base, tot i que l'alçada anirà variant per tal de salvar els desnivells del terreny. Les obertures del mur són la porta a migdia (de 80 cm d'amplada) i 12 espitlleres. Els blocs de pedra del mur, de pedra picada, van lligats amb un morter com el de la torre, les filades es disposen horitzontalment i a trencajunt. El sistema defensiu del castell de Fals presenta unes característiques pròpies que el diferencia de la resta de fortificacions de l'època (segle X- XI). L'especificitat i originalitat del conjunt de les Torres del Fals, radica en el fet de que no es tracta d'una sola torre isolada, sinó que conforma un complex sistema de torres -tres en concret- que es reforcen mútuament entre elles. Aquestes torres, d'habitabilitat incòmoda, van tenir tasques residencials, que poden variar des de funcions estrictament militars- és a dir allotjament dels guerrers encarregats de la defensa- fins a convertir-se, endemés, en residència del castlà i la seva família, guerrers, servents i auxiliars. Les condicions d'habitabilitat eren certament precàries, per tal can pensar que l'habitatge usual es feia en dependències més o menys fixes improvisades fora de la torre, i que aquesta tenia una funcionalitat defensiva i simbòlica. L'existència d'un sistema de torres relacionades entre sí, a pocs metres de distància, i la presència d'un element religiós al costat- església de Sant Vicenç-, indica que potser la torre ubicada al pujol principal tindria funcions residencials, mentre que les altres tindria funció de reforç militar i de guaita. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48818 | Tina de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xamal | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.8</p> | XIX | Caldria una neteja de vegetació de l'entorn, i tasques de consolidació per evitar el seu deteriorament futur. | <p>Tina isolada de grans proporcions ubicada a tocar del camí que ascendeix i travesa la Costa de Cal Xamal. Es tracta d'una tina de planta circular, aixecada aprofitant el petit terraplè que general el camí amb el marge dels camps del conreu. L'alçada de la tina varia en funció del terreny, sent d'uns tres metres i mig (aprox.) al seu cantó de llevant, a tocar del camí, i d'un metre d'alçada al cantó de ponent, sobre el marge del camp de conreu. El fet de què la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. La construcció és realitzada en pedra seca, a base de carreus irregulars, units amb petits cairons que fan les funcions de falca. La part inferior de la tina, i especialment el cantó de llevant es troba arrebossat amb morter de calç ben bé fins a l'alçada de dos metres. La coberta és consturïda per una volta de pedra seca pel sistema d'apropament de filades i coberta posteriorment amb terra, en la qual es poden observar restes de vegetació. Destaca l'existència d'un petit finestró al cantó de llevant de la tina, a l'alçada de 2,20 m. La porta d'accés a la tina es localitza a la seva cara nord, i s'hi accedeix mitjançant 3 graons de pedra de grans proporcions. L'interior de la tina és recoberta amb peces de pedra a les quals s'ha donat la forma rebaixada perquè unides conformin l'espai interior i ciruclar de la tina.</p> | 08084-93 | Fals | <p>La casa de Cal Xamal devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII, aprofitant el moment d'expansió de al vinya que motivà el conreu de les zones més elevades, fins aleshores ocupades pel bosc, i la zona dels altiplans de les costes. És doncs molt possible que els orígens de la tina es remuntin al segle XIX. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús.</p> | 41.7567700,1.7005100 | 391969 | 4623587 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lligada a la casa de Cal Xamal, existeix la història que explica l'assassinat dels propietaris de la casa a mans d'uns lladres a la dècada del 1940 i que apareix explicada a la fitxa de cases amb nom (fitxa nº 18) Malgrat que actualment es troba situada al peu d'un camí molt poc transitat, cal recordar que antigament -fins els anys 1940-1950- es tractava del camí que comunicava castelltallat i Fonollosa amb Manresa i Rajadell, i que feia les funcions de carrerada pel transport de ramats d'un lloc a l'altre. Era per tant el camí tradicional que comuicava Fonollosa amb la resta de la Comarca, sent evidentment molt transitat. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48832 | Torrent de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que travessa en municipi de Fonollosa en sentit O-E. Aquest torrent neix al Serrant de Llobatones, dins el conjunt de la Serra de Castelltallat, i discorre en sentit S-E en direcció al nucli de Fonollosa, donant lloc a una vall, que a l'hora dóna lloc a un mas anomenat La Vall, i a l'hora a un pla i a una Obaga anomenats també La Vall. Aquest torrent desgüassa a l'alçada de la cruïlla que mena a Camps, amb el torrent de Fonollosa, el del Putxó i el de Bacardit o de Camps, donant lloc a un cabdal més ample conegut com riera de Fonollosa. El trancurs d'aquest torrent origina una vegetació un tant diferent de l'entorn, on depenent de l'època de l'any i el cabdal es pot trobar canyissar i bosc de ribera. L'interés natural radica en ser una recurs hídric important i un potenciador de la biodiversitat.</p> | 08084-107 | Fonollosa | 41.7573000,1.6489000 | 387680 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48832-foto-08084-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 48815 | Tina de can Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-pere-negre | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 3 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.18-19</p> | XIX | Caldria una restauració i consolidació d'aquest model únic de tina. Així com una eliminació de la vegetació que l'envolta i que tendeix a cobrir el conjunt. | <p>Conjunt format per la tina anomenada de Can Pere Negre i les restes de la barraca de vinya aixecada als seus peus. Es tracta d'una tina aixecada aprofitant un rocam natural, la qual cosa fa que la part inferior de la tina es trobi excavada a la roca. Tant la tina com la barraca són construïdes en pedra seca, a base de carreus irregulars de pedra, units amb petits carreus que fan la funció de falca. Malgrat que al seu moment la tina devia tenir algun tipus de sostre, actulament es troba caigut. Com a construcció es tracta d'un tina issolada, actulament en un espai tornat a ocupar pel bosc, de planta circular i gran alçada (uns quatre metres i mig aprox.) pel cantó sud, i uns dos metres al cantó menys elevat- cantó nord-. La tina comptava amb una porta d'accés situada al cantó nord de la construcció, a la qual s'accedia escalant directament la roca. A l'interior de la tina es pot apreciar amb més claretta com la part inferiror es troba parcialment excavada a la roca, i partir d'uns 90 cm (aprox) d'alçada es revesteix amb tres filades de carreus de grans proporcions fets a base de pedra, la qual s'ha rebaixat de forma cóncava, quedant perfectament encaixada fins a donar la forma circular del perímetre interior. Al costat de migidia de la tina s'adossa la barraca annexa. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular annexa al cantó de migidia de la tina, que protegeix la boixa. Aquesta s'aprecia encara entre el runam de la barraca.</p> | 08084-90 | Fals | <p>La construcció de tines issolades devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan l'augment de la producció del vi va fer apareixer el problema del transport de la verema en grans quantitats. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús. [AA.DD; 2004-2005 nº 3 :8-19]</p> | 41.7573100,1.7030400 | 392181 | 4623644 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el record de les persones més grasn del terme resta l'existència d'una casa anomenada de Cal Pere Negre, ubicada al Pla del Querol. Al llistat de cases de 1961 no apareix cap casa amb aquest nom, però si al llibre de la Comptaduria d'Hipoteques de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. El grup de divulgació de la història de Fals, va localitzar les restes d'una casa identificada com la del Pere Negre, fent un petit recull de la seva història més recent [AA.DD. 2004 nº3:18] | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48763 | Mas la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Actualment es troba arrebossat en alguns trams, especialment en la zona de la façana principal. Malgrat tot, les parts més antigues conservades de la casa -segles XV-XVI- mantenen una disposició a base de carreus rectangulars disposats en fileres més ben ordenades. La casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i s'accedeix mitjançant un portal obert amb una llinda monolítica amb ondulacions. De l'observació arquitectònica de la casa es dedueix una primera fase constructiva, datable segurament entorn al segles XV-XVI, que devia constituïr una primera casa de planta rectangular, les restes de la qual encara poden apreciar-se a la façana nord de la casa-la més antiga-. Sota la teulada actual, s'observen restes de la línia de la primera teulada del primer edifici. A més cal cometar el fet de què és precissament en aquesta zona on es conserven les fileres de carreus més ben disposats. A la façana principal de la casa encara es conserva una llinda en una fnestra del primer pis amb la data del 1591, segurament d'aquesta primera fase constructiva. Aquesta primera casa original es devia ampliar entorn al segle XVIII, període del qual es conseven algunes llindes a la casa. Aquesta reforma devia suposar una ampliació de la casa original, sobreaixecant la teulada i convertint les golfes en segon pis, i construïnt unes noves golfes a sobre. També es devia remodelar la façana principal, afegint algunes finestres amb empits típics del segle XVIII. L'ampliació també es dugué a terme en direcció a ponent, afegint un altre cos rectangular a la casa i conventint la panta en quadrangular. Aquest cos, si bé al cantó nord seguia la línia de la façana original, que s'escau sobre la cinglera, al cantó nord, s'ampliava un tram fent un escaire en forma de L, i sobresortint un tram de la línia original. Amb tota seguratat al llarg del segle XIX i principis del segle XX, la casa tornà a patí algunes reformes, especialment a la façana posterior deponent, obrint alguns finestrals i balcons, i afegint una escala que permetia un accés directe al primer pis. La casa compta amb un conjunt de coberts i edificis ubicats a l'entorn destinats a l'explotació agropecuària. Alguns d'aquests edificis podrien datar-se entorn al segle XIX i XX. Malgrat que l'interior de la casa no s'ha pogut itervenir, es coneix l'existència de tres grans tines actualment reconvertides a cisternes. Interiorment la casa ha sofert reformes importants durant les últimes dècades del segle XX.</p> | 08084-38 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La Vall consta com una de les cases més antigues i econòmicament importants del nucli de Fonollosa. Els seus origens es remunten segurament a l'Edat Mitjana, sent propietària de les terres ubicades a la zona coneguda com La Vall, que va seguint la riera del mateix nom. Actualment es troba en masn de la família Vall, que es reconeixen com a propietaris almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7578600,1.6495000 | 387731 | 4623774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserven dues imatges de Santa Justa i Santa Rufina procedents de la propera capella vinculada al Mas. Segons informació oral, pel costat de la casa hi passava antigament el camí procedent d'Aguilar de Segarra a Fonollosa. El mas comptava amb una teuleria o forn de teules propi, ubicat al costat de la riera de Fonollosa. Actualment es troba enrunat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48814 | La Vall d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-den-bosc | <p>Espai natural marcat per una vall que s'inicia a l'alçada del Molí de Boixeda i ascendeix fins al nucli de Fonollosa. Es tracta d'una vall determinada al llarg del temps pel pas de la Riera de Fonollosa. Actualment tota la vall serveix pel pas de la carretera BV 3008 de Manresa a Calaf, i que comunica les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, la urbanització de Canet de Fals, i arriba fins el nucli de Fonollosa. La carretera s'escau pel cantó nord de la Vall. L'interès d'aquesta vall ve donada per la frondositat del bosc que s'exten especialment al cantó de migidia de la Vall, que bé a ser una Obaga que es reconeix amb el nom de diferents cases de la zona segons el tram i la propietat: Obaga del Bosc, Obaga del Grauet, Obaga del Grau, Obaga de Pere Jutge, Obaga del Querol etc.. Es tracta com es veu d'una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina. L'interés d'aquesta zona com a patrimoni natural radica en ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.</p> | 08084-89 | Fals, Fonollosa | <p>El nom de la vall d'en Bosch, ve determinat per l'existència d'una antiga masia ubicada a l'entrada de la Vall, venint del molí de Boixeda, anomenada Mas d'en Bosch. Les restes d'aquesta masia actualment abandonada encara s'aprecien al cantó esquerra, al peu de la carretera. Dintre de la vall destaquen diverses obagues pertanyent a les diferentes cases que tenen accés a la vall. Destaca especialment la del Grau-malgrat que es tracti d'una casa de Fals és propietària d'aquest tram de muntanya-. Destaca també molt especialment el Bosc del Querol, masia propietària de diferents obagues, inclosa la ubicada sobre la font de Pere Jutge.</p> | 41.7581400,1.6860900 | 390773 | 4623758 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 48761 | Molí de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XII-XIII | Caldria un esforç per restaurar les estructures del molí i netejar l'interior del primer pis. | <p>Edifici ubicat entre un marge situat prop de la carretera BV3008 i la riera de Fonollosa, al peu de les torres de Fals. Es tracta d'una antiga construcció que acollia un molí de probable origen medieval, que ha estat els darrers anys adaptat com a vivenda, aixecant un segon pis sobre l'estructura de l'antic moli. Algunes de les estructures antigues han estat adaptades a la moderna vivenda, i d'altres es conserven en estat d'abandonament. El molí es troba aixecat aprofitant el pendent d'un marge. El casal del molí és de planta quadrangular i mostra un aparell molt homogeni a base de carreus quadrangulars i rectangulars molt ben disposats en fileres ordenades. És de planta baixa i primer pis, sobre el qual s'ha aixecat modernament un segon pis rematat amb merlets al qual s'accedeix a peu pla des de l'espai que ocupava l'antiga bassa, i que acull part de l'estructura del que era el cup del molí per on baixava l'aigua. L'antiga bassa que emmagatzemava l'aigua procedent de la resclosa de la riera es troba a la part superior. La resclossa es connectava abm la bassa mitjançant un aqüeducte del qual encara s'aprecien algunes arcades. Es tractava d'una gran bassa rectangular d'uns 5 m d'amplada, de la qual es conserven encara algunes restes molt minses. Aquest espai actualment és utilitzat com a pati. A tocar de la bassa es troba l'edifici del molí, i com ja s'ha explicat anteriorment el segon pis sobreposat acull l'estructura del cup. El primer pis acull un espai cobert interiorment a base de tres grans arcades de mig punt que a modus d'arcs torals reforçaven l'antiga teulada. Es tracta d'un espai amb gruixos murs de pedra, segurament utilitzant originalment com a vivenda, i al qual poden apreciar-se un seguit d'espitlleres a modus de finestres. Com a finestra principal destaca un gran finestral gòtic obert al mur del llevant, sobre el portal d'accés a la sala de les moles. L'accés a aquest primer pis es realitza mitjançant una porta oberta a la façana de migdia, a la qual s'accedeix mitjançant una rampa que d'ascens. Actualment l'interior d'aquest pis es troba totalment fumat, víctima d'algun incendi que hagi patit aquest pis. A la planta baixa es localitza la sala de les moles. L'accés es realitza mitjançant un portal de mig punt adovellat obert al mur de llevant. La sala és coberta per una gran volta de canó. A l'interior destaca l'espai destinat a les moles que resta arran de la paret on es localitzen dues gran arcades cegues de mig punt, al mig de les quals es situava l'eix de les moles. Al mur nord de la paret s'aprecien dos grans forat destinats a encaixos de la maquinària del molí. Actualment les moles es troben trencades, però el seu diàmetre era de 140 cm. Al peu de les moles es troba una pica rectangular de pedra on es pot apreciar la data de 1728 i una referència al cognom Massana. Per sota d'aquesta sala de les moles, es conserva pràcticament intacte un espai trapezoïdal anomenat carcabà, que era on anava a parar directament l'aigua que baixava pel cup i movia la maquinària del molí.</p> | 08084-36 | Fals. Molí de Fals s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat que manquin estudis documentals sobre els orígens i evolució del molí de Fals, cal pensar que l'existència d'aquest molí es remunta a l'Edat Mitjana (segles XII-XIII) i es troba estretament lligada a l'existència del Castell de Fals. Cal pensar que la propietat del molí devia pertanyer als senyors de Fals residents al castell, i el molí era concebut com una regalia que proporcionava ingressos al senyor. Aquest fet implicaria que els habitats i pagesos dels entorns es veiéssin obligats a moldre el blat en dit molí i pagar un impost al senyor de Fals. És molt possible que finalment aquest dret sobre el molí acabés passant a la parròquia de Sant Vicenç. Cal pensar que vora el segle XV-XVI aquest tipus d'antics drets senyorials es van eliminant i procedeix a la concessió a mans privades. Es té coneixement de que el molí va passar vora el segle XVI a mans del mas Massana, testimoni del qual resta una pica que du la data del 1728 amb el nom de Massana. La propietat del molí es mantigué en mans d'aquest mas fins a principis del segle XX en que fou venut. Des d'aquests moments anà passat per diferents mans fins que l'any 1992 fou adquirit pels actuals propietaris -Sra. Leonor Díaz-, que adequaren un segon pis com a vivienda i part de l'entor com un centre d'acolliment equí.</p> | 41.7582700,1.7344300 | 394792 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48766 | Santa Justa i Santa Rufina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-justa-i-santa-rufina | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XX | Actualment l'església es troba totalment envoltada de vegetació i esberzers impedint una visió correcta de la capella. Caldria una neteja de l'entorn. | <p>Capella rural ubicada a tocar de la carretera BV3008, al turó anomenat Puig de la Vall, pertanyent al mas La Vall. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba amb la façana principal encarada a S-O, malgrat que l'accés es realitza mitjançant una petita porta oberta al mig de la façana S. L'edifici es troba construit amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'aparell és en motls trams inapreciable ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment portland. Exteriorment manca de qualsevol tipus de decoració pictòrica o arquitectònica, a exepció un petit campanar d'espadanya, que presideix la façana principal al S-O. Manca també d'obertures o finestres que permetin la il·luminació interior natural. La porta d'accés -a la façana S- és feta amb una senzilla llinda monolítica i dos brancals també monolítics que destaque per sobre de l'arrebossat de la paret. El fet d'estat construïda en un talús creat arran de la construcció de la carretera, va obligar a aixecar un petit mur de contenció de terres que en forma de L que baixa fins a la carretera i que protegeix el cantó S-E de l'església, crean un petit pati interior. L'accés a l'interior no ha estat facilitat pels propietaris del mas La Vall, però s'ha pogut esbrinar que es troba enguixat.</p> | 08084-41 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>Segons informació oral facilitada pel propietari del Mas La Vall, aquesta capella va ser reconstruïda a la dècada del 1910, uns metres més al sud de la capella original, ja que aquesta es trobava en molt mal estat, i es va optar per enderrocar-la aixecant el nou edifici que actualment apreciem. Aquesta notícia no s'ha pogut verificar, ja que no s'han pogut localitzar les restes de l'antiga capella. L'advocació a Santa Justa i Santa Rufina va ser mantinguda. La capella -tant la originària com l'actual- sempre han estat lligades al culte privat dels propietaris del Mas La Vall. Tradicionalment es feien dues misses a l'any.</p> | 41.7586900,1.6511200 | 387867 | 4623864 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al mas La Vall es conserven dues figures de Santa Justa i Santa Rufina procedents de l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 48780 | Mas Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morera | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XVIII | <p>Vivenda i coberts propers que conformen el conjunt anomenat Mas Morera, aixecat sobre un petit turó, davant del nucli de Fonollosa, a l'altra banda de la riera. El mas pròpiament dit és formar per un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb le carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular, malgrat que no es descarta que pugui conservar trams de filades de carreus més regulars a la part inferior de la casa. Actualment el mur no és fàcilment visible ja que durant la última intervenció que es dugué a terme es procedí a l'arrebossat de bona part de les façanes. A nivell d'alçada compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'accedeix mitjançant un portal de mig punt format per grans dovelles. Tot sembla indicat que el mas original podria haver estat de planta quadrangular, la qual cosa faria que el portal principal d'accés quedés centrat en la façana principal. En un moment posterior -segurament al segle XVIII- s'hauria afegit un cos annexa ponent que hauria convertit la planta en rectangular, i s'hauria integrat a la casa en un tot com una ampliació. Aquest cos podria haver estat dedicat a la planta baixa a animals o carruatges, i el primer pis haver disposat d'una galeria oberta amb dues arcades contínues. A la planta baixa d'aquest cos s'obre un portal cobert amb una llinda, que dona accés a un espai destinat a garatx independent de la casa. Aquesta ampliació va deixar desplaçat el portal al cantó de llevant de la façana principal. Al primer pis s'obren tres finestres balconeres i una finestra quadrangular, que duen llindes amb dates de 1761-1797 i 1779, destacant especialment un gran finestral format per dues grans arcades de mig punt que podien haver format part d'una galeria i posteriorment -segle XX- van ser tancades creant finestres modernes. Al pis de les golfes s'obren dos petits finestrals. La façana posterior mostra restes d'aquesta segura ampliació del mas en una data posterior, doncs s'aprecien perfectament dos cossos, un dels quals-el de ponent-, sobresurt lleugerament uns metres de l'altre, creant una façana amb un graó al mig fent a escaire. Aquesta façana s'obre amb quatre finestres quadrangulars al primer pis i quatre finestrons a les golfes La façana de llevant manca d'obertures a excepció d'un parell de finestrons al primer pis, i compta amb un cos de planta baixa destinat a animals adossat a la façana.</p> | 08084-55 | Fonollosa. Mas Morera s/n (08259 Fonollosa) | <p>Són poques les referències documentals que es tenen del mas Morera, però és ben sabut que es tracta d'un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, possiblement aixecat al segle XVI, al qual es van practicar ampliacions al segle XVIII. La família actual foren masovers fins la dècada del 1970, quan vàren adquirir la propietat.</p> | 41.7596800,1.6664200 | 389140 | 4623954 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 48810 | Alzina del Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-querol | <p>Alzina (Quercus Ilex) de grans proporcions ubicada a tocar del mas Querol, que va ser triada pel Departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya, per la Direcció General de Patrimoni Natural com a arbre monumental, per ser considerada l'alzina de majors proporcions de la Comarca del Bages.</p> | 08084-85 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | 41.7598000,1.6746400 | 389824 | 4623956 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 48762 | Mas Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-querol | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282. AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana conegut com a mas Querol. L'edifici es troba construït amb trams fets amb carreus rectangulars disposats en fileres ben ordenades, especialment a la façana nord, i amb mur de mamposteria irregular a la resta de façanes. La façana principal es troba orientada a migdia, i actualment es troba arrebossada. A nivell d'alcats, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Él mas Querol és sens dubte un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, i conserva part de la construcció originària datable al segle XV. Cal pensar que en origen es devia tractar d'un mas de planta quadrangular. A la façana nord, a l'alçada de la planta baixa, s'observen fileres de carreus rectangulars molt ben disposats, que podrien pertanyer a aquesta primera fase constructiva. El portal principal d'accés es troba a la façana de migidia. Es tracta d'un portal de mig punt, realitzat amb dovelles de gran tamany que actualment recau al mig de la façana principal, però que al seu devia devia estar ubicat a l'extrem de ponent de la façana.. Actualment aquest portal es troba parcialment amagat per la construcció d'una terrassa a l'alçada del primer pis, que recau directament sobre les dovelles superiors del portal. A la façana principal de migdia, s'obren a l'alçada del primer pis un gran finestral de factura moderna, així com una porta que dóna accés a la terrassa. Al pis de les golfes s'obre un petit finestró, i una galeria també de recent factura. Tot sembla indicar que la costrucció original fou sobreaixecada en un moment posterior, al mateix temps que s'afegí un cos annex a ponent, que es va integrar al conjunt de la casa i que va significar un engrandiment de la mateixa. Aquest cos s'obre simplement amb un petit finestró a l'alçada del primer pis. Molt possiblement aquest engrandiment de la casa és dugué a terme durant el segle XVIII, ja que la llinda de la finestra marca la data del 1771. La façana de ponent manca absolutament d'obertures, tenint uns coberts de planta baixa destinats antigament als animals. La façana nord manté l'estructura original de la casa, part de la qual podria haver estat aixecada al segle XV. Tan sols s'obre petits finestrons quadrangulars a l'alçada del primer pis i golfes. La façana de llevant manca d'obertures, i té uns coberts de planta rectangular i planta baixa annexes. A nivell constructiu l'únic element que s'ha afegit en els darrers vuitanta anys ha estat el balcó de la façana principal. Interiorment no s'han efectuat reformes almenys des de principis del segle XX. Cal destacar la presència d'un celler, excavat al subsol i dividit per túnels, que conserva part del parament originari de la casa.</p> | 08084-37 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Querol és sens dubte un dels més importants i antics del nucli de Fonollosa, propietari de bona part de la costa ubicada a mgidia de la casa. De l'any 1792 és un capbreu que detalla els límits i les propietats de la finca. La partició començava en el Pi Gros, prop del cingle que marca la frontera amb Rajadell, talla el Pla de Querol pel mig, seguimt la direcció aproximada de sud a nord, i acaba baixant a la riera, a l'alçada del Raval de Pere Jutge. La descripció dels termes fa així: 'fins arribar al marge del prop de la vinya, y después dret al Roure Gros, anant al indret del Molí més amunt; y a tremuntana, ab terras del mas Casellas de Camps, seguint la riera del Molí de Querol, fins a una Plana, que hi ha part demunt un Pou de Gals, trencant ubaga amunt fins una singlera, y tornar a trobar las terras del dit mas Grau'. [AA.DD. 2005, nº 12:103]. Com es dedueix de l'estudi del Capbreu, el mas no nomès era important sinó que comptaba amb un molí i un pou de glaç propis. La família Colomer, és propietària del mas almenys des del segle XIX.</p> | 41.7600700,1.6745500 | 389817 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A escassos metres a migdia de la casa es troba l'alzina del Querol, classificada com a arbre monumental (fitxa nº 85) A l'interior de la casa es conserva una bota de roure de 20 litres de càrrega. La casa no conserva ni fotografies ni documentació pròpia. S'ha optat per agafar la grafia antiga del mas Querol , malgrat que actualment també se'l pot veure escrit com 'Carol'. Segons conversa mantinguda amb els propietaris les dues versions són correctes. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 48826 | Font de Pere Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pere-jutge | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | <p>Font ubicada a mig tram de la riera de Fonollosa, a l'espai conegut com Obaga de Pere Jutge, a tocar del Raval d'en Sembleia, dins la vall d'en Bosch. Com a construcció consta d'un petit brollador enmarcat dins un petit semicup de ciment. Allà es troben gravades la data de 1876. A tocar de la font es troben dos grans tolls, que formen part de la riera. Són coneguts com a toll Blau i toll Tascó. La importància singular d'aquesta font radica en el fet de que és sens dubte la font més important del nucli de Fonollosa, i aquella que aporta un cabdal de més quantitat a la riera de Fonollosa. A partir d'ella, el cabdal de la riera augmenta considerblement.</p> | 08084-101 | Fonollosa | <p>Es desconeix l'origen de l'antropònim de 'Pere Jutge' que dóna nom a dita Font, però cal pensar que es tractava d'un personatge potser habitant del proper raval del Cal Sembleia.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta font ha estat catalogada com a zona d'interés natural i no com a element arquitectònic, ja que la construcció existent és mínima (un brollador), i en canvi és un cabdal d'aigua molt importqant per la riera de Fonollosa, i l'entor de la font amb els tolls pot ser considerat com a zona d'interés natural. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48833 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | Resulta inconcebible el fet de que la població de Fonollosa aboqui els residus sense depurar directament a la riera. L'estat de la fauna la flora és molt deplorable degut a aquest fet. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Fonollosa en sentit N-E/O. Es tracta sens dubte del curs fluvial més important del terme de Fonollosa. El seu neixement es produeix a la serra de Castelltallat, vora el nucli del mateix nom, descendent en sentit N-E en direcció als nuclis de Fonollosa i Camps. Durant aquest tram es coneix com a Torrent de Fonollosa i transcorre al costat de Cal Cucala fins al Raval conegut com de 'Pocafarina', a partir d'aquí es coneix amb el nom de torrent del Cal Rebinxela, degut a la proximitat d'una casa anomenada Cal Rebinxela. Just al peu del monticle on es troba la casa es barreja amb les aigües que rep del torrent del Putxó, que també neix a Castelltallat. Des d'allà es dirigeix cap al Raval del Paisà a la cruïlla de la carretera de Camps i Fonollosa, on rep les aigües del Torrent de Bacardit o riera de Camps. Un cop passada la cruïlla , just sota el pont, rep les aigües del torrent de la Vall. A partir d'allà rep el nom de riera de Fonollosa i discorre en direcció E, travessant tot el terme municipal i donant lloc a tot l'àrea de la Vall d'en Bosc fins al molí de Boixeda, un cop allà segueix en direcció E, fina a desgüassar al riu Cardener. Durant el seu curs rep l'aportació d'altres torrents i fonts, com són la Font de Pere Jutge, que resultar ser la principal aportació del seu cabdal. També rep l'aportació de torrents com el de la Vall de Puig i el de Fontanet. El seu interés natural radica precissament en ser el principal recurs hídric de la zona, que dóna lloc a una vegetació típica de bosc de ribera: canyissar, pollancres, etc.. que contrasta amb el bosc de pinassa i els conreus, típics del paissatge de Fonollosa. D'altra banda és el configurador d'una de les característiques del relleu més marcades del terme, com és la Vall d'en Bosch i de Querol.</p> | 08084-108 | Fonollosa, Camps, Fals | <p>Cal pensar que la riera ha rebut diversos noms al llarg de la història, doncs en un capbreu de l'any 1792 es té constància de que la riera rebia el nom de 'riera del Molí de Querol', que segurament era el nom que rebia el proper molí avui dia anomenat del Mestre Valentí, i en aquell moment propietat de la masia del Querol. [AA.DD;2004-2005. nº12:102-103] D'altra banda actualment també canvia de nom en alguns trams adoptant el nom de les cases per on s'aproxima com és el cas de Cal Rebinxela, una casa del segle XVIII ubicada al turó sota el qual es barreja amb el torrent del Putxó.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 48803 | Molí del Mestre Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mestre-valenti | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. Fulls de divulgació de la històrica de Fals. Nº12. pàg.103-104</p> | XVI-XX | L'edifici ha caigut en un estat molt avançat de degradació. | <p>Segons informació oral procedent del propietari actual del molí, en realitat es tracta d'un conjunt format per dos molins, aixecats al peu de la riera de Fonollosa, a uns 300 m de distància l'un de l'altre, que agafen l'aigua de la mateixa resclosa, ubicada al fons del sector del Raval del Paisà, a tocar de la riera. El primer molí que apareix, conegut pròpiament amb el nom del Mestre Valentí, compta amb un espai de grans dimenssions que era distinat a bassa, i de la qual només es conserven algunes rengleres de carreus, ja que fou eliminada per l'actual propietari. Al cantó N-E de la bassa es trobava el cup, que encara es conserva. A Llevant del cup s'ubica l'edifici que acollia les instal·lacions del molí. Aquest és un edifici de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües. Es tracta d'un edifici fet en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany a la planta baixa i tovot i pedra al primer pis. El molí s'ubica a la planta baixa, que actualment queda semi-soterrada, ja que s'anat cobrint amb terra, pedres i vegetació procedent de la part superior. L'estança es divideix en dos espais, coberts per dues voltes semiesfèriques de pedra, a l'ubicada al cantó de la dreta és conserven les intsal·lacions del molí i les restes d'una mola de 123 cm de diàmetre. El pis superior era utilitzat com a vivenda dels propietaris del molí. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar l'existència d'una finestra ubicada a la façana principal -que era orientada a llevant- en la qual destaca un ampit característic del segle XVIII. Davan de la porta del molí, a terra, tapats per unes futes es conserven dues antigues moles del molí.El segon molí, ubicat uns 400 m. a llevant, seguint el curs de la riera es troba avui dia impracticable, ja que bona part del camí s'ha perdut i les seves estructures es troben en ruïnes i cobertes de vegetació. D'aquest antic molí segons informació del propietari es conserven les moles.</p> | 08084-78 | Fonollosa. Casa del Mestre Valentí s/n (08259 Fonollosa) | <p>Molt possiblement aquest molí sigui d'origen medieval, malgrat que arquitectònicament les retes visulas que es conserven siguin del segle XVII-XVIII. La documentació històrica a treavés d'un capbreu del 1792 notifica l'existència d'un antic molí al segle XVIII, propietat del mas Querol, la qual cosa feia que la riera de Fonollosa fos anomenada riera del molí del Querol. [AA.DD;2004-2005: nº12:103-104). No sabem si la referència d'aquest molí és correspon a la de l'ubicat a 400 m del descrit anteriorment o al que avuí considerem del Mestre Valentí, tot i que cal pensar que es tracta del primer que podria ser més antic. L'actual molí del mestre Valentí tot i la seva antiguitat és un edifici del segle XVIII amb afegits del segle XIX. Molt possiblement durant aquest moment (s.XVIII-XIX) l'antic molí fou venut pels propietaris del mas Querol, adquirint-lo un personatge conegut com a Mestre Valentí, que explotaria el primer i més antic i aixecaria el segon molí. Aquesta molins van moldre fins després de la Guerra Civil (1936-1939). En aquells moments els propietaris ja vivien en l'actual casa anomenada del mestre Valentí, mentres que el pis superior del molí era ocupat per uns masovers.</p> | 41.7606800,1.6792300 | 390207 | 4624048 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/