Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48776 | Festa de la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> | XVI-XX | <p>La festa de la Candelera conserva un cert arrelament la terme de Fals. La seva celebració es realitzava el dia 2 de febrer, tot i que el dia 3 de febrer s'acostumava a celebrar la benedicció dels fruits secs -actualment desapareguda-. Actualment per problemes de compatibilitat amb el calendari laboral, la festivitat de la candelera s'ha passat al diumenge següent més proper. La celebració manté característiques purament religioses, consistint en una missa, al final de la qual es regalen candeles</p> | 08084-51 | Fals. Església de la Mare de Déu del Grau | <p>Els orígens d'aquesta festivitat els hauríem de buscar vora el segle XVI, després de la regulació litúrgica i festiva realitzada pel Concili de Trento. A la consueta del 1764 realitzada pel rector Domingo Feliu apareix reflectida la realització d'aquesta festivitat a l'església del Grau de Fals. Es comenta que es realitzava la benedicció de les candeles i desprès el repartiment del ciri blanc i una caldela al batlle i als regidors del poble, i dues candeletes a la resta dels assistents. La cera la pagaven els obrers, mentre que l'amo de la Caseta, o el seu masover, pagava el dinar al Rector i als escolans. [AA.DD; 2004-2005, nº9:71) Malgrat que es tractava d'una festa amb molt arrelament al terme de Fals, actualment la seva popularitat ha disminuït considerablement.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48777 | Pessebre Vivent de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tots els caps de setmana del cicle nadalenc (des del 22 de desembre i durant un mes) a l'escenari de les Torres de Fals s'organitza el pessebre vivent de Fals, que degut a la seva popularitat s'ha acabat anomenat pessebre vivent del Bages.La preparació comença unes dues setmanes abans del pessebre, quan una comissió encarregada revisa els vestuaris i coordina la preparació. Acostumen a participar-hi unes dues-centes persones, normalment de Fals, malgrat que també hi han algunes procedents de Rajadell. Tots ells són voluntaris. La organització es fa a partir dels diferents quadres que conformen el pessebre. Cada quadre té el seu coordinador, i tots actuen sota la direcció d'un coordinador general i dos coordinadors tècnics. L'escenari és l'entorn de les torres de Fals i l'església de Sant Vicenç. El muntatge s'ha anat tecnificant, aconseguint un espectacle originalment artístic, ple d'il·lusió i sentit religiós. Cada any una personalitat diferent: el president de la Generalitat de Catalunya, l'abat de Montserrat, el bisbe de Vic etc..fan el pròleg del programa. El pessebre s'organitza en funció del quadres diferents que representen les escenes bíbliques del misteri de Nadal: el Profeta, Presentació, Anunciació a la Verge, edicte d'empadronament, els firaires, casa de Joan Baptista, les rentadores, la cova del naixement, anunci dels pastors, la balma del majoral, els rabadans, vivint al ras, pouant l'aigua, la cleda, els Mags d'Orient, orgia d'Herodes, matança dels innocents, fugida a Egipte, la presentació al temple, l'avia i els nens, la fusteria de Natzaret. En acabar hi ha pa torrat amb all-i-oli, espetec de Fals i mistela per a tothom. També es realitza el sorteig d'una panera en combinació amb la loteria del nen (5 de gener). Participen alguns animals, que durant el temps de representació són guardats als baixos de la rectoria de l'església de Sant Vicenç.</p> | 08084-52 | Fals. Torres de Fals | <p>Els orígens del Pessebre Vivent de les Torres de Fals es remunten a l'any 1977, i va ser una iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals. L'any 1992 se li va concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la millor iniciativa popular i , l'any 1994, el premi Ateneu.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1977 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48778 | Festa Major de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Aquesta festivitat pot ser considerada com la Festa Major d'Estiu, a diferència de la Festa Major d'hivern on s'honora el patró parroquial de Sant Vicenç. Aquesta festa es du a terme cinc setmanes després de la Pasqüa Granada. El dia principal es fa coiicidir amb el diumenge. Es fa missa solemne, concurs de fotografia (des de 1979), ball al Casal del poble, teatre a càrrec del Grup Artístic deFals, partits de futbol entre solters i casats i entre pobles veïns, concurs de tir al plat, berenar, exhibició d'areomodelisme, concert i ball. Darrerament la cursa d'andròmines desperta gran espectació</p> | 08084-53 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>La celebració d'aquesta festivitat es remunta mitjans dels anys cinquanta. La seva organitza ha recaigut durant els darrers anys en l'Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 48779 | Mas Sampere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sampere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XX | Actualment la casa està sent objecte de reformes internes. | <p>Edifici format per la suma de diversos cossos que han acabat conformant una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes i es troba aixecat en mur de mamposteria ordenat en fileres força regulars i ordenades amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Queden restes d'arrebossat a lla part inferior de la façana posterior nord. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida d'un espai tancat amb vegetació a modus de jardí. Com s'ha assenyalat anteriorment l'edifici resulta de la suma de diversos cossos que s'han anat adossat, partint d'un més antic ubicat a llevant, la resta de cossos i ampliacions s'han anat succeïnt en direcció a ponent. Aquesta suma es detecta especialment a la façana posterior nord, que no resulta completament recta, sinó que a partir del primer cos, es disposa fent una corba. L'angle de separació entre aquestes dues fases és força evident. Aquest primer cos original -possiblement dels segles XIV-XV- es de planta quadrangular, i cal pensar que es conserva com a original la part posterior de la façana nord, on s'aprecia una petita finestra apuntada, amb l'arcada superior degradada. A la resta de la façana nord només destaquen tres finestres a l'alçada del primer pis. Aquesta fase d'ampliació es deu correspondre segurament al segle XVI. La façana principal de migdia sembla la part més moderna i es correspon segurament a una reforma del segle XVIII. S'ha mantingut però l'arcada de la porta principal amb un arc de mig punt format per grans dovelles. Aquesta arcada queda actualment camuflada sota un porxo sobre el qual recau part del primer pis d'aquesta banda de la casa. Al primer pis destaca l'existència de diverses obertures més modernes, segurament del segle XIX</p> | 08084-54 | Camps. Veïnat de Camps s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat no tenir constància documental dels orígens del mas Sampere, arquitectònicament ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli de Camps. Amb tota seguretat els seus orígens cal trobar-los als segles XIV-XV, aprofitant la seva construcció en la seguretat que oferia la sagrera de la parròquia de Santa Maria de Camps. Es tracta doncs d'una de les masies que conformen el veïnat de Camps. La casa degué patir alguna ampliació entorn al segle XVI, i reformes estructurals que afectaren al primer pis de la façana principal cap al segle XIX. Actualment la propietat pertany a la família Centelles que la ocupà fins a la dècada del 1940. Aquesta família emigrà a Manresa en aquest període iniciant un negoci de venda de gel. Desprès d'algunes dècades d'abandonament , avui dia es troba en procés de reforma.</p> | 41.7782900,1.6833600 | 390580 | 4625998 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'aprecien diversos elements propis de les tasques agrícoles com és el cas d'una pedra circular amb les acanaladures superiors que es podia correspondre a algun tipus de molí. D'altra banda la família propietària, malgrat negar l'accés, va indicar l'existència de tines i restes d'una premsa dins la casa que van ser destruïdes recentment arran de les obres. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48780 | Mas Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morera | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XVIII | <p>Vivenda i coberts propers que conformen el conjunt anomenat Mas Morera, aixecat sobre un petit turó, davant del nucli de Fonollosa, a l'altra banda de la riera. El mas pròpiament dit és formar per un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb le carener paral·lel a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular, malgrat que no es descarta que pugui conservar trams de filades de carreus més regulars a la part inferior de la casa. Actualment el mur no és fàcilment visible ja que durant la última intervenció que es dugué a terme es procedí a l'arrebossat de bona part de les façanes. A nivell d'alçada compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'accedeix mitjançant un portal de mig punt format per grans dovelles. Tot sembla indicat que el mas original podria haver estat de planta quadrangular, la qual cosa faria que el portal principal d'accés quedés centrat en la façana principal. En un moment posterior -segurament al segle XVIII- s'hauria afegit un cos annexa ponent que hauria convertit la planta en rectangular, i s'hauria integrat a la casa en un tot com una ampliació. Aquest cos podria haver estat dedicat a la planta baixa a animals o carruatges, i el primer pis haver disposat d'una galeria oberta amb dues arcades contínues. A la planta baixa d'aquest cos s'obre un portal cobert amb una llinda, que dona accés a un espai destinat a garatx independent de la casa. Aquesta ampliació va deixar desplaçat el portal al cantó de llevant de la façana principal. Al primer pis s'obren tres finestres balconeres i una finestra quadrangular, que duen llindes amb dates de 1761-1797 i 1779, destacant especialment un gran finestral format per dues grans arcades de mig punt que podien haver format part d'una galeria i posteriorment -segle XX- van ser tancades creant finestres modernes. Al pis de les golfes s'obren dos petits finestrals. La façana posterior mostra restes d'aquesta segura ampliació del mas en una data posterior, doncs s'aprecien perfectament dos cossos, un dels quals-el de ponent-, sobresurt lleugerament uns metres de l'altre, creant una façana amb un graó al mig fent a escaire. Aquesta façana s'obre amb quatre finestres quadrangulars al primer pis i quatre finestrons a les golfes La façana de llevant manca d'obertures a excepció d'un parell de finestrons al primer pis, i compta amb un cos de planta baixa destinat a animals adossat a la façana.</p> | 08084-55 | Fonollosa. Mas Morera s/n (08259 Fonollosa) | <p>Són poques les referències documentals que es tenen del mas Morera, però és ben sabut que es tracta d'un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, possiblement aixecat al segle XVI, al qual es van practicar ampliacions al segle XVIII. La família actual foren masovers fins la dècada del 1970, quan vàren adquirir la propietat.</p> | 41.7596800,1.6664200 | 389140 | 4623954 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48780-foto-08084-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48781 | Mas Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-junyent | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt arquitectònic format pel mas Junyent i les dependències annexes que han estat adossades a l'edifici central de la casa. Actualment el mas Junyent resulta un conjunt d'enormes proporcions que destaca en el pendent del terreny en el qual s'ubica. El nucli del mas, pròpiament dit, es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. És construït en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i té la façana principal encarada a migdia. La construcció es va realitzar aprofitant una terrassa artificial que trenca el baixant de la muntanya. Aquesta construcció primigènia, possiblement del segle XVI, es troba totalment envoltada de coberts i dependències annexes, la majoria de planta baixa, sobresortint al centre de l'alçada general. D'altra banda, aquest conjunt d'annexes, impedeixen una visió neta de la casa i de les seves façanes, especialment de la principal, que es troba precedida d'un mur que la tenca, creant un pati interior. Aquest mur s'obre a migdia amb un gran portal adovellat possiblement del segle XVIII. El nucli central del mas també ha sofert modificacions, podent-se detectar perfectament almenys dos ampliacions de la casa en direcció a ponent, que van determinar la planta de tipus rectangular. La façana principal de la casa s'obre amb un gran portal adovellat. Al primer pis s'obren quatre balcons, i a les golfes destaca l'existència d'una galeria oberta amb dues grans arcades. La façana principal de migdia es tanca amb un mur que crea un pati interior. Adossat a l'interior del mur destaca la construcció d'un cobert de planta baixa i primer pis, que aprofita com a façana posterior aquest mur de tancament del pati, realitzant-se l'entrada des de l'interior del pati. A tocar d'aquest cos, però a l'exterior del mur destaca l'existència d'un altre cobert de planta baixa, destinat segurament a eines. A l'exterior del mas, però adossat també a aquest mur de tancament , destaca l'existència d'una pallissa de grans proporcions que presideix el que devia ser l'era de la casa, i que actualment queda com a espai verd ubicat a l'entrada de la casa. Es tracta d'una pallissa aixecada en pedra, construïda amb una gran arcada de mig punt a la seva façana de migdia de cara a l'era, i coberta amb dues aigües. La façana de llevant de la casa es troba parcialment atapeïda, recoberta de coberts adossats fins a l'alçada de les golfes. Com a obertures només s'aprecien dues petites finestres a l'alçada de les golfes. La principal, ocupa l'espai central de la façana, just a sota del carener, i destaca el seu empit de pedra. La façana de ponent destaca per l'existència de les restes d'una teulada que sobresurt del mur de la paret a l'alçada del primer pis, la qual cosa indica que es tractava primerament d'un cos adossat a ponent de la casa, que posteriorment fou incorporat a la vivenda i s'unificaren les teulades. A aquesta façana només s'obren tres finestres a l'alçada del primer pis Destaca també l'existència d'un altre portal adovellat a l'alçada del mur de tancament que arrenca d'aquesta façana i gira en direcció a migdia. Aquest portal sembla de moderna factura. La façana nord es troba totalment ocupada per construccions adossades. És el cas d'una gran cisterna d'aigua construïda ocupant el cantó de ponent de la façana nord, i de tres grans tines que s'adossen a continuació. Es tracta de tines totalment recobertes exteriorment amb pedra, que comparteixen la mateixa teulada inclinada i que presenten una gran uniformitat, semblant una sola construcció adossada al mur de la casa. Completen el conjunt alguns coberts aixecats propers a la casa.</p> | 08084-56 | Camps. Mas Junyent s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Arquitectònicament es tracta d'un mas aixecat amb tota probabilitat a l'entorn del selge XVI, que anà sofrint modificacions i ampliacions al llarg dels segles XVII i XVIII. La gran ampliació de la casa, amb la construcció de coberts, pallissa i tines es deu segurament al segle XIX. El mas Junyent era una de les propietats més importants del terme de Camps, comptant amb gran quantitat d'hectàries destinades a la producció vitícola. Bona part de les cases ubicades al voltant com és el cas de 'Cal Jepet del Junyent', van néixer com a cases de parcers aixecades en propietats del mas Junyent, i conreaven terra propietat del Mas. La propietat de la casa va pertanyer a la família Junyent. L'any 1884, la pubilla de la casa: la Paula Junyent, es va casar amb l'hereu del Mas Bastardas de Fals, en Josep Bastardas. Com que el mas Junyent era econòmicament més ric que el Bastardas, la parella va passar a residir al mas Junyent. En Josep Bastardas es va convertir en un dels terratinents de Camps, sent alcalde entre els anys 1894 i 1897, i cap del sometent de Camps. Malgrat la riquesa de la casa, l'endeutament del mas va ser cada vegada més accelerat, de tal manera que el 1908, les propietats del Junyent i Bastardes van ser venudes als germans Miquel i Josep Ferrer Trulls, de Claret dels Cavallers. La finca tenia aleshores unes 29 hectàrees. Va heretar la seva propietat en Josep Ferrer, que la va cedir a la seva germana Dolors Ferrer Torras, que va morir l'any 1949 sense testament. El jutge va dictaminar que la propietat passés a la seva mare Maria Torras, resident a Barcelona. Des d'aleshores el mas és propietat dels descendents d'aquesta família.</p> | 41.7884900,1.6912700 | 391255 | 4627121 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48781-foto-08084-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48782 | Cal Sastre Coix/Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-coixcal-roca | XV | <p>Edifici format per un seguit de dues cases, (Cal Sastre Coix i Cal Roca) que al seu dia van ser una sola. Es tracta d'un edifici aixecat directament sobre la roca que sobresurt a l'extrem d'aquesta partida de la població de Fonollosa, que conforma el Raval de Sant Jordi. Es tracta d'una de les cases més antigues del nucli de Fonollosa. Originalment devia tractar-se d'una casa de planta rectangular, de planta baixa, primer pis i golfes, però posteriorment s'anà aprofitant la zona ubicada sota la roca com a magatzems i zona de traball, construint un parell de pisos més, i construint cossos annexos a llevant. Actualment doncs, la casa compta amb quatre pisos i golfes, que s'estenen al llarg d'un pendent, integrant la roca original dins la seva estructura. L'accés original a la casa es realitzava des de la façana nord, on s'observa un gran portal adovellat amb la data de 1690 i una finestra amb empit al primer pis amb la data de 1726. Aquest portal ha estat parcialment tallat al seu cantó esquerre, quan es va aixecar una altra construcció més moderna, que s'adossa a aquesta façana en perpendicular, creant una L. Es tracta de la casa anomenada de Cal Doctoret, que ressalta del conjunt per trobar-se arrebossada i pintada. Actualment aquesta porta adovellada dóna accés a la casa de Cal Roca. A l'interior de la casa, a la planta baixa, un cop superat el portal adovellat, s'aprecia una gran arcada apuntada. La façana de ponent, fa una forma corba, adaptant-se a la topografia de la roca, i va haver de ser reforssada al seu dia, construint un talús inclinat, que ajudés a aguantar un tram de paret. Al centre d'aquest mur s'obre una porta allindada que dona accés a l'actual casa de Cal Sastre Coix, i que segurament fou obert quan es va procedir a la divisió de les cases. Al primer pis d'aquesta façana s'obren un seguit de dues espitlleres a la planta baixa i quatre petites finestres a l'alçada del primer pis. A la façana de migdia s'observa la casa amb tota la seva verticalitat, amb el mur que recolzat a la roca tenca la bauma que forma aquesta, i la part construïda sobre la roca, on destaca l'existència d'una galeria formada per tres grans arcades, que al seu dia foren tapades amb vidre, convertint la sala en una tribuna interior. La façana de llevant resulta la més complicada, doncs resulta un seguit de cossos annexes que conformen un seguit de diferents volums. S'aprecia al fons la façana original de la casa primitiva, on s'obre una finestra a l'alçada del primer pis. S'adossa al cantó N-E de la façana un cos quadrangular de que s'exten al llarg de tota la façana, i que conforma el nucli de la casa de Cal Roca. Al cantó S-E d'aquesta façana i per sota de la roca, s'ubiquen un seguit de coberts que conformen els dos pisos soterrats de la casa. L'interior d'aquests dos pisos sota la roca era destinat a magatzems i zona de treball, conservant-se encara restes d'un molí d'oli i d'una gran tina. A l'interior de la zona destinada a vivenda destaca la presència de finestres amb festejadors. Com a element destacable de la casa cal esmentar l'aparell molt treballat que configura el nucli original. Es tracta d'un parament efectuat a base de carreus quadrangulars i rectangulars, units amb morter, disposats en fileres molt ordenades. Aquest aparell rebel·la l'antiguitat de la casa, aixecada originalment entorn als segles XIV-XV.</p> | 08084-57 | Fonollosa. Raval de Sant Jordi. c/Sant Jordi, 22 (08259 Fonollosa) | <p>Arquitectònicament, a partir de l'estudi de l'aparell constructiu, ens trobem davant d'un edifici aixecat entorn als segles XIV-XV, afirnmant doncs, que es tracta d'un dels edificis més antics del terme de Fonollosa que han arribat fins als nostres dies. A nivell de fonts escrites i orals ben poc s'ha pogut esbrinar sobre la seva històrica, per la qual cosa es dedueix que la casa devia anomenar-se popularment al seu dia Cal Roca, per la seva ubicació -construïda sobre una roca. Molt possiblement la casa devia patir reformes estructurals, que es van anar marcant mitjançant dates a les llindes, com per exemple la del 1690 del portal d'accés o la d'algunes finesres al segle XVIII. Durant el segle XVIII o XIX, la propietat de la casa es va dividir, passant a convertir-se en dos cases, una que va mantenir el nom de Cal Roca, i l'altra que va passar a adquirir el nom de Cal Sastre coix, i que descriuria segurament l'ofici i la característica física del seu propietari. Actualment ambdues famílies són propietàries de les seves respectives cases almensy des de finals del segle XIX.</p> | 41.7611900,1.6674200 | 389226 | 4624120 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48782-foto-08084-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no compta amb fotografies ni documentació pròpia. Cal Sastre Coix compta amb les restes d'un molí d'oli, parcialment conservat. També compta amb una tina de grans proporcions. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48783 | Barraca de vinya de cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-bisbe | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popula'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de grans proporcions construïda arran d'un marge de vinya, aprofitant el desnivell, prop de la casa anomenada Can Freixa de Camps, malgrat torbar-se en propietat de la casa de Cal Bisbe. Es tracta d'una barraca de planta ovalada construïda seguint la tècnica constructiva de la 'pedra seca'. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. A diferència de la resta de barraques del terme, aquesta destaca per les seves grans dimensions (6,50 m. d'amplada x 2,60 m d'alçada fins la teulada x 2,50 m. de fondària ), i per trobar-se interiorment compartimentada en tres espais, un central i dos laterals. L'orientació de la barraca es realitza a migdia, i l'accés es realitza mitjançant una porta central allindada que presenta unes dimensions de 167 cm d'alçada x 99 cm d'amplada i 62 cm de gruix. Aquesta porta dóna accés a un espai central delimitat per dos murs, un a ponent i un altre a llevant, que s'obren amb dues portes més petites i donen accés a sengles espais més petits laterals. Les portes interiors també són allindades i les seves mides són les següents. La porta d'accés a l'espai de llevant és de 90 cm d'amplada x 134 cm d'alçada x 45 cm. de gruix, i la porta d'accés a l'espai de ponent és de 77 cm d'amplada x 130 cm d'alçada x 45 cm de gruix. El mur nord de la barraca, aprofita el marge de pedra que divideix dos camps de conreu, sobresortint únicament la teulada per sobre del nivell de terra.</p> | 08084-58 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7762600,1.6782400 | 390151 | 4625779 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48783-foto-08084-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48783-foto-08084-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48784 | Barraca de vinya de cal Jepet del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-jepet-del-junyent | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popula'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya construïda aprofitant el marge d'un camp existent a escassa distància al nord del nucli de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada segons la tècnica constructiva de la pedra seca. Aquest sistema constructiu es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. La coberta és fa mitjançant un volta cònica, utilitzant també petites pedres disposades en filades i col·locades de manera que surten cap a l'interior i acaben tancant la volta. Les pedres que formen les filades, es falquen unes amb les altres per tal de donar resistència a la filada, i es col·loquen lleugerament decantades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. Com a carácterística singular d'aquesta barraca destaca el fet d'haber-se construït semi-enterrada a la seva cara nord, ja que aprofita el desnivell d'un marge entre dos camps. A banda i banda de la barraca doncs, continua el marge de pedra de separació de les dues feixes. La barraca es troba encarada a migidia amb la porta d'accés oberta amb una llinda monolítica ben prima. A la coberta sobresurt l'aler que protegeix la barraca de la pluja i com a característica singular destaca el coronament de la barraca per una petita xemeneia feta amb tres lloses de pedra, dues encarades verticalment i una horitzonal a sobre. L'existència d'aquesta xemeneia va obligar a reforçar la part superior de la teulada amb una sobreafegit de lloses de pedra que crea un petit monticle sobre la teulada.</p> | 08084-59 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XI, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7852100,1.6774800 | 390103 | 4626774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48784-foto-08084-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48784-foto-08084-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48786 | Cal Cases de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cases-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XVIII | Actualment es troba en procés de restauració, conservant els elements originals de la casa. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. LA construcció es feta amb parament de pedra disposada en fileres rectangulars força ben ordenades, amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, malgrat que actualment el conjunt de la façana queda visualment afectat per la construcció d'un altre edifici just a tocar de la paret, deixant entremig només un petit carreró de pas. La façana principal s'obre amb un gran portal adovellat al mig de la planta baixa que du la data del 1653. Al cantó esquerra de la planta baixa s'aprecia un petit finestró reforçat amb grans carreus quadrangulars als laterals i apuntat a la part superior, segurament reaprofitats d'una primera fase constructiva. Al primer pis s'obren dues finestres amb ampits del segle XVII-XVIII. A la façana de llevant destaca l'existència d'una eixida a l'alçada del primer pis, actualment tapiada amb ciment. La façana nord, és segurament la part més antiga i original de la casa, on destaca l'existència d'un talús que reforça la planta baixa i on s'obre una petita porta auxiliar que permet l'accés directe a la casa. Al primer pis com a element arquitectònic destaca l'existència d'una finestra geminada amb arcades rematades amb un arc de mig punt, que recau en una columneta circular al mig. Al costat es troba una finestra balconera d'obertura molt més moderna. Al pis de les golfes destaca l'existència d'un petit finestró reforçat amb carreus de gran tamany, i rematat amb un arc de mig punt a la part superior. A ponent de la casa s'adossen altres construccions també de període antic, que vistes des del cantó de llevant formen una corba que es tenca en rodó. L'interior de la casa acusa l'abandonament de les últimes dècades, però actualment es troba en estat de recuperació. Destaca la conservació de l'embigat original i la conservació de la rajola cuita del primer pis també original. També destaca al primer pis l'existència d'una sala principal on s'emmarca la finestra geminada, i a la qual s'obren portes d'accés a habitacions que compten amb llindes monolítiques de pedra, i brancals també de pedra monolítica. Una de les llindes du la data de 1658. A la planta baixa destaca la presència d'una gran arcada de mig punt entre la zona d'accés a les escales i al celler, i el vestíbul de l'entrada. Com a comentari general cal destacar que la casa es troba directament assentada sobre la roca, trobant-se el celler, excavat directament sota la roca i el terra original.</p> | 08084-61 | Fonollosa. Cal Cases s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal pensar que ens trobem davant d'una de les construccions més antigues del nucli de Fonollosa. Els orígens de la casa es remunten amb tota probabilitat al segle XV, i això ho delata el tipus de parament i construcció, juntament amb els elements arquitectònics amb els que compta la casa. La presència d'algunes cases que s'adossen a ponent d'aquesta formant una línia corba i la proximitat a l'església parroquial de la Santa Creu, ens fa plantejar la hipòtesi d'una possible sagrera original en els orígens urbanístics del nucli de Fonollosa. En tot cas, aquesta seria una de les cases amb més tradició i solera arquitectònica del nucli. Arquitectònicament ens trobaríem davant d'un edifici aixecat entorn al segle XV que es conservaria de manera més o menys íntegra. L'existència d'un portal d'entrada que avui dia queda amagat dintre dels baixos de la casa, entre el portal d'accés actual i l'escala, fa plantejar la possibilitat de que aquest portal fos l'original d'accés a la casa, i la façana es trobés uns metres més endarrere de l'actual. Cal pensar que aquest portal és adovellat de mig punt, però molt més antics dels construïts a les façanes en època moderna. LA casa hauria patit una ampliació important al segle XVII, que va afegir un nou tram de la casa en direcció a migdia, deixant la façana original amagada dins la casa, i construint una nova façana uns metres més enfora. Aquesta façana seria dotada amb un portal adovellat propi del segle XVII, que amés du la data de 1653. La llinda del primer pis de la casa -1658- indicaria que les reformes també foren interiors, producte de les quals serien les portes de la sala principal del primer pis. Una mostra de que es tractava d'una de les cases més fortes del nucli de Fonollosa ens ho mostra el fet de que la casa era propietària de bona part de les terres del voltant, incloses aquelles en les actualment es troba edificada l'escola i el pavelló esportiu de Fonollosa. La família del senyor Clarena la va adquirir a la dècada del 1920, conservant-la fins avui dia.</p> | 41.7635200,1.6691300 | 389372 | 4624377 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48786-foto-08084-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la zona destinada a treballs agrícoles es va localitzar una pica d'oli rectangular tallada a la roca on s'assenta directament la casa. La importància de l'edifici radica en que es tracta amb seguretat d'una de les cases arquitectònicament originals del nucli que caldria fer un esforç per conservar, ja que actualment el nucli urbanístic ha estat força castigat durant les darreres dècades per construccions de nova planta i factura, destruïnt l'arquitectura original. Aquest és un dels pocs exemples que resten. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48787 | Casa de la Vall de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vall-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | Caldria una restauració i adecentament de l'edifici, ja que l'aspecte actual és d'abandonament. | <p>Edifici ubicat a la plaça de Fonollosa, que destaca a nivell urbanístic com a construcció antiga enmig de vivendes reformades i de nova planta. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció és feta amb carreus de pedra irregulars de grans dimensions, amb les cantonades reforçades amb carreus també de grans dimensions, però ben escairats. Malgrat tot, l'aparell de l'edifici nomès s'aprecia a la part baixa de la casa, ja que l'edifici es troba arrebossat. Aquest arrebossat ha caigut a algunes zones de la planta baixa, deixant a la vista l'aparell original. Destaca també l'existència de llindes monolítiques que reforcen les obertures -portes i finestres- especialment a la planta baixa. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, malgrat que per l'alçada de les finestres del segon pis, que cauen molt directament sota la teulada, cal pensar que originalment l'edifici devia tenir primer pis i golfes i desprès es reconvertir en un segon pis. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre amb dues portes allindades, i dues finestres rectangulars. Al primer pis s'obren dos balcons, un dels quals té ubicat a sobre de la llinda superior, una altra llinda amb un escut. Al segon pis s'obren dues finestres balconeres que recauen directament sota la teulada. A la façana sud s'obre una porta a la planta baixa i dos balcosn, un al primer pis i un altre al segon pis. A la façana nord, s'obre una porta de recent factura, i dues finestres per pis.</p> | 08084-62 | Fonollosa. Pl Major s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la casa de la Vall cal situar-los segurament al llarg del segle XVIII, lligats segurament amb algun membre de la família Vall del mas La Vall de Fonollosa, d'on va pendre el nom. Malgrat que la casa ha romàs dins el mateix àmbit familiar, no sempre ha estat ocupada per membres d'aquesta família, gaudint de diverses ocupacions i úsos. Durant un temps, a principis del segle XX, va ser coneguda també com 'Cal Pastor', ja que just al costat hi havia viscut un pastor, que havia ocupat algunes dependències de la casa. Durant aquest període també hi havia viscut el metge de la població. També es coneix que a la planta baixa hi havia hagut una botiga, que era regentada per un oncle de l'actual senyor Vall. Els anys precedents a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) havia sigut la vivenda d'un grup de monges dedicades a l'ensenyament (la qual cosa fa pensar que potser havia acollit també l'escola). Les dècades posteriors a la guerra, havia acollit l'Ajuntament del municipi.</p> | 41.7633500,1.6684900 | 389319 | 4624358 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48787-foto-08084-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48787-foto-08084-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48788 | Goigs de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-elena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | <p>Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora</p> | 08084-63 | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 48789 | Fites de terme amb Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-amb-callus | X-XI | <p>Conjunt de símbols gravats a la pedra, ubicats al cingle de la costa, anomanda de Jaumeandreu per la proximitat a la casa de Jaumeandreu, consistents en dos escuts separats per dues línies perpendiculars al mig. Un dels símbols, situat a l'extrem del símbol és l'escut del terme de Manresa on s'alternen dues creus amb dos camps de barres. Simbolitza el territori propietat del comtat de Manresa. L'altre símbol, a ponent de les dues línies creuades és la flor de lis eculpida a la pedra, símbol del comtat de Cardona, on quedava inmers el terme de Fals.</p> | 08084-64 | Mas Jaumeandre s/n. Fals (08259 Fonollosa) | <p>Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites medievals que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents a antics comtats. Cal pensar que la cinglera on es troba esculpida dita fita marcava el límit entre el comtat de Manresa i les terres propietat del comtat de Cardona.</p> | 41.7773000,1.7700800 | 397786 | 4625782 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48789-foto-08084-64-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 48790 | Festa Major de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollosa | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>La festa major de Fonollosa es celebra en honor de Santa Elena, patrona de la població, que litúrgicament es correspon al dia 18 d'agost. Actualment per poder adaptar-ho millor a la participació comunal, la festa es trasllada al diumenge més proper a la data del 18 d'agost. La festa acostuma a durar tres dies, dissabte, diumenge i dilluns. Durant la setmana es celebren partits de tennis taula i de futbol. El dissabte s'organitzen alguns actes populars com una pedalada, amb sortida des de la plaça major amb esmorzar per als participants. A la tarda cursa d'escalextric i gincama de futbol-fang. Al vespre es fa un ball i concert a la pista del poliesportiu. El diumenge es fa missa solemne amb el cant del goiog a Santa Elena, concert i vermut per a tothom. A la tarda ball i a la nit espectacle i ball. Dilluns s'organitza la xocolatada, el concert d'orquestra juvenil de l'escola de Fonollosa i espectacle infantil. Al vespre ball de comiat.</p> | 08084-65 | Fonollosa | <p>Els orígens de la festa major de Fonollosa es remunten a mitjans del segle XIX, quan s'organitzen aquest tipus de festivitats oficials. Des del 1968 l'Associació Cultural i Recreativa de Fonollosa s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats. La pedalada popular va ser intriduïda el 1993, les curses d'escalextric des del 1992, i la gincama de futbol des del 1997.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 48791 | Festa de la Santa Creu de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XIX-XX | <p>Aquesta festivitat es celebra litúrgicament el dia 3 de maig. També s'anomena festa del panet. Actualment per fomentar la participació popular s'ha traslladat al cap de setmana més proper a la data del 3 de maig. La festa dura un dissabte i un diumenge. El dissatbe s'organitza teatre, torneig de futbol, jocs de cucanya i berenar amb coca i xocolata. A la nit ball. El diumenge es fa missa solemne amb el cant dels Goigs al Sant Crist pel cot del poble, i a la sortida, repartiment de panets o panellests beneïts, vermut i concert. A la tarda ball de festa major al casal del poble.</p> | 08084-66 | Camps | <p>Els orígens de la festa major de Camps es lliguen a la festivitat del cicle religiós relacionada amb el dia de la Santa Creu, advocació venerada a l'església de Santa Maria. Actualment l'Associació Cultural i Recreativa de Camps s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 48792 | Festa Major de Canet de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canet-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tres caps de setmana d'agost hi ha diferents activitats: esports, competicions de petaca, natació, futbolí, dibuix infantil etc.. A l'urbanització de Canet de Fals. Els actes però es concentren el tercer cap de setmana d'agost, que es considera el de festa major pròpiament dit. Aquest cap de setmana, a més dels actes esportius, a la nit, s'organitza un sopar popular i ball, en el sectors I i II de la Urbanització.</p> | 08084-67 | Canet de Fals | <p>Aquesta festivitat s'organitza a iniciativa de l'Associació de Veïns de Canet de Fals des de la dècada del 1990.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Des del 1997 es va agafar com a costum la celebració d'una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. A la sortida es reparteix coca, xocolata i vi bó per als assistents. El dia 15 d'agost s'organitza també una missa a l'ermita de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 48793 | Festa de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-gent-gran | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Amb un calendari variable, a finals d'octubre i primers de novembre s'organitza els darrers anys la festa de la Gent Gran del terme, on per únic cop a l'any es reuneix gent vinguda de totes les poblacions que composen el terme. Cada any s'organitza en un poble diferent (Fonollosa, Camps, Fals, o Canet de Fals) de forma rotatòria. Al matí es fa missa i després un dinar de germanor. A la tarda s'organitzen activitats lúdiques de la tercera edat.</p> | 08084-68 | Fals, Camps, Fonollosa | <p>Aquesta festivitat té els seus orígens en la iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que l'organitza des del 1989.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1989 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 48794 | Veïnat de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | X-XX | <p>Conjunt de cases que envolten l'església parroquial de Santa Maria de Camps, i que conformen l'actual nucli de Camps. Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l'indret conegut com els Plans de Camps, i és format per l'edifici de l'església parroquial, la rectoria que s'adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. Aquest últim fou alhora un antic hostal. Entre aquests dos masos i l'església foren aixecades en èpca més recent algunes cases que conformen un incidi d'un carrer, entre les quals es localitza una coneguda antigament com el 'Café de Camps', ja que acollida dit establiment. Prop d'aquest nucli, malgrat que una mica més allunyat en direcció nord, s'ubiquen els masos Teixidó i Freixa, que malgrat el seu aspecte modern també foren antigues cases de Camps. A llevant del nucli va ser aixecat fa pocs anys un edifici modern que correspon al modern Pabelló Poliesportiu. Si bé Camps es tracta d'un nucli disseminat format per masies aïllades o agrupades en nombre de dos o tres cases properes, la relació de l'habitat és bàsicament dispers, sent aquest petit nucli la única referència de nucli concentrat i agrupat que trobar-se en tot el territori. Al estar format per una església parroquial i un seguit de cases i masos que han conservat el seu aspecte original, fa que aquest petit nucli conservi una certa armonia arquitectònica i un aire rural al mig del Pla de Camps.</p> | 08084-69 | Camps. Veïnat de Camps | <p>Els orígens del nucli de Camps es troben estretament lligats a l'existència de la parròquia de de Santa Maria de Camps, aixecada a l'antic lloc conegut com 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia.[AA.DD. 1984:242] L'any 1138 l'església adquirí la categoria de parròquia que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). L'existència d'aquesta parròquia i la seguretat que devia proporcionar la seva sagrera degué motivar que molts porpietaris de terrenys s'animéssin a construïr la seva casa prop de l'església. Amb tota seguretat aquest és l'origen del veïnat de Camps. Malgrat tot, el seu creixement ha estat sempre moderat ja que Camps s'ha mantingut sempre com un territori dispers dedicat a l'agricultura. Les cases aixecades més modernaments tenen el seu orígen al segle XIX i XX, i devien respondre a parcers dels masos propers de Sampere i Coma.</p> | 41.7775800,1.6840800 | 390639 | 4625918 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48795 | Mas Bacardit de les Olles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bacardit-de-les-olles | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XX | L'estat de conservació de la casa és bo, malgrat que es troba en estat d'abandonament, i caldria un arranjament sobretot de l'entorn. | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis construïts en diferents moments que conformen el Mas Bacardit de les Olles. Inicialment el mas Bacardit fou una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La casa va ser construïda a tocar del pendent d'un turó, a les costes del cantó nord del torrent de la Vall. El fet d'estar construïda sobre un turó fa que s'aprofiti el desnivell, i compti amb un soterrani que queda a peu pla al cantó nord de la casa, i amb planta baixa, primer pis i segon pis. L'accés a la casa es realitza per la façana principal que es troba encarada a migdia, a tocar de la cinglera del pendent, al nivell de la planta baixa. Aquesta planta baixa, es converteix a la façana nord en un primer pis. Per salvar el desnivell de la façana de migdia i facilitar l'accés, es va construir un gran terrat amb una barana, omplint l'espai inferior del terrat de coberts i magatzems. L'existencia d'aquest terrat amb barana, crea un pati interior, al qual s'accedeix per una porta a llevant del tancat del terrat. La porta principal d'accés a casa es troba a la façana de migdia, i es tracta d'un gran portal adovellat situat al centre. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó situat al centre sobre el portal, i dues finestres -una a cada banda- . Al segon pis l'esquema es repeteix amb l'existència d'un balcó encastat en una arcada de mig punt i una finestra a cada cantó. Sembla ser que aquest balcó del segon pis seria posterior, producte del tancament de l'arcada de mig punt, que devia donar accés a una galeria o paller. La façana de ponent de la casa s'ha conservat sense modificacions, amb un seguit d'una finestra oberta per pis, i diversos coberts adossats a migdia, que fan continuar la línia de la façana de ponent en direcció a migdia. La façana nord també s'ha conservat íntegrament, destacant l'existència d'una finestra de reduïdes dimensions a cada pis, a excepció de la planta baixa, que aquí es converteix en un primer pis i que s'obre amb una porta. Aquesta porta dóna a entendre que hi devia haver unes escales, potser de fusta, annexades a la façana. Destaca de forma excepcional, la presència d'una gran arcada de mig punt a nivell del que seria el soterrani, que aquí resta a peu pla, i que dóna accés a un espai cobert de volta de mig punt que penetra uns metres dins l'edifici, i que no sembla tenir un ús evident. És possible que s'utilitzés per guardar el carruatge i els animals. A la façana de llevant destaca l'existència d'una gran cisterna d'aigua adossada al mur, a la banda nord, que finalitza en una terrassa a l'alçada del primer pis. Aquesta casa primigènia es troba aixecada en parament de pedra disposat de forma irregular, a excepció de la façana nord i oest, a les quals, fins a l'alçada del primer pis, es conserva el parament original de la casa, fet a base de carreus rectangulars disposats en rengleres ben ordenades, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Malgrat els orígens de la construcció es puguin datar entorn al segle XV. La casa degué patir reformes posteriors, com devia ser segurament l'aixecament del segon pis, i la reforma de la façana de migdia. Una llinda en una de les finestres del primer pis dóna la data del 1789, la qual cosa indica que segurament degué patir una important reforma estructural al segle XVIII. És possible que la gran terrassa de la façana de migdia i molts dels coberts també siguin d'aquest període.</p> | 08084-70 | Fonollosa. Mas Bacardit de les Olles s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Bacardit és sens dubte un dels masos més importants del nucli de Fonollosa, remetent els seus orígens als segle XIV-XV. La construcció del mas es remunta segurament al segle XV, vista les característiques constructives d'alguns trams de la seva façana que encara es conserven. Amb tota seguretat el mas sofrí una reforma d'important conseqüències a principis del segle XVIII, ampliant-se i sobreelevant-se. El conjunt actual però, no restà complert fins al 1942 quan es procedí a l'aixecament de la casa de llevant i la capella.</p> | 41.7657600,1.6404600 | 386993 | 4624662 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48795-foto-08084-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) D'altra banda, al segle XX, concretament l'any 1942, es procedí a l'engrandiment de la casa, adossant al cantó de llevant un cos rectangular, en paral·lel a la cisterna d'aigua, que s'eleva fins a l'alçada del primer pis de la casa, i es cobreix amb taulada inclinada. A continuació es va adossat un edifici consistent bàsicament en una altra casa de planta rectangular coberta a dues aigües. Aquesta nova construcció s'adossa a llevant, deixant a la planta baixa un espai corredor, sota una arcada de mig punt. Destaca l'existència d'una torre semicircular que s'adossa a la façana principal de migdia. Completa el conjunt arquitectònic la presència d'una capella adossada en paral·lel al mur que finalitza el terrat principal de la casa, quedant doncs a un nivell inferior a la resta de la casa. Es tracta d'una capella de planta rectangular coberta a dues aigües , coronada per un petit campanar fet amb un senzill arc de mig punt rematat amb una creu. La façana principal s'orienta a llevant, obrint-se amb una portal rematat amb un arc molt rebaixat fet amb ciment, sobre el qual hi ha col·locat un petit rosetó. La capella és dedicada a Sant Magí, sent d'ús particular. A l'interior es conserva un petit altaret amb la figura de Sant Magí, i sense cap objecte litúrgic de rellevància. Aquesta capella és una construcció de la dècada del 1940, possiblement paral·lela a la construcció de la casa adossada a llevant del mas. Prop de la casa del Bacardit de les Olles es troba ubicada una creu de ferro encastada sobre un monolit ciruclar de pedra de 70 cm d'alçada. Es tracta d'una creu treballada als extrems dels seu braç horitzontal, però que no presenta cap element destacable. Es tractava d'una creu ubicada a modus d'oratori sobre un petit promontori per on passava l'antic camí que menava a Fonollosa. Segons informació oral facilitada pel sr. Pau Palà de Cal Pelfort, aquesta casa comptava amb un important molí d'oli. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48796 | Mas Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caselles | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casellas, i un conjunt de dues tines ubicata llevant de la casa. El mas Casellas es correspon amb un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular on es barreja pedra i alguns fragments de maó, amb les obertures reforçades per fileres de maó. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant. L'accés a l'edifici es realitza a través d'una porta oberta al centre de la façana realitzada amb una arcada molt rebaixada feta a base de fileres de maons. Al primer pis s'obren dues fienstres i una finestra balconera, realitzada amb el mateix sistema d'obertures fetes amb filades de maons. Al nord de l'edifici s'adossa en perpendicular un cos rectangular cobert també a dues aigües destinat a magatzems i zona de treball. Complerta el conjunt un grup de dos tines de grans proporcions, aixecades dins a llevant del mas, protegides per un edifici a modus de cobert. S'accedeix a ambdues tines mitjançant uns graons d'escala. A llevant d'aquest cobert s'adosa un altre destinat a animals.</p> | 08084-71 | Camps. Mas Caselles s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament el mas Caselles és un conjunt del segle XIX, sense gaire interés arquitectònic. Malgrat tot, es tracta d'un mas aixecat sobre les runes d'un altra casa més antiga, ubicada al nord de l'actual sobre la cinglera. Actualment només resten les runes de dita edificació.</p> | 41.7673500,1.6809700 | 390363 | 4624787 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48796-foto-08084-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Destaca de tot el conjunt una llinda reaprofitada ubicada sobre la porta d'accés a una de les tines on es destaquen grabades una creu al centre, un símbol hexagonal a l'esquerra, i un sím bol vegetal a la dreta. Molt possiblement es tracti d'un carreu aprofitat com a llinda provinent de la veïna església i casa de la Pabordia. A l'interior de la casa es conserva en molt bon estat un forn de pa, i una premsa de vi, així com elements propi del treball al camp. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48797 | La Pabordia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pabordia | <p>NOGUERA VALENTÍ prev (1911) 'Fonollosa, Camps i Manresa', pags.22-24 LARI JOAN. La pabordia de Santa Maria de Caselles. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIII-XX | L'edifici és ben conservat, tot i que caldria adecentar l'interior de l'església, utilizada actualment com a magatzem. | <p>Conjunt arquitectònic format pel Mas anomenat la Pabordia i l'antiga església de Santa Maria de Caselles, actualment sense culte. El Mas pròpiament dit es tracta d'una construcció formada per la casa anomenada de la Pabordia i alguns coberts propers ubicats a llevant i al nord del Conjunt. La casa pròpiament dita es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular sense arrebossar, i compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La casa té la façana principal orientada a llevant. L'accés es realitza mitjançant un gran portal adovellat ubicat a l'extrem nord de la façana que compta amb la data de 1644, marcada a la dovella superior. Al primer pis s'obre dues finestres quadrangulars de petites dimensions, i al segon pis tres finestres també quadrangulars de petites dimensions. La façana de posterior de ponent ha estat recentment remodelada, acondicionant un accés mitjançant escales. A l'extrem N-E del conjunt s'aixequen uns moderns coberts que duen la data de 1915. Aquests coberts foren aixecats a sobre de l'antic cementiri de l'església de la Pabordia. Adossada al nord de la casa en sentit perpendicular s'aixeca l'antiga església de Santa Maria de Caselles. L'edifici és una construcció romànica obrada al segle XIII, que a pesar d'haver estat sobrealçada, manté la seva estructura primitiva, corresponent a una església d'una nau rectangular, rematada vers llevant amb un absis semicircular, al centre del qual s'obre una finestra d'un sol escaix. Tot el conjunt de l'església fou sobreaixecat amb la superposició d'un cos d'edifici que situà la capella a la mateixa alçada del mas. El motiu d'aquest aixecament devia ser el d'evitar les humitats de la volta, i es devia fer entorn al segle XVIII. Aquest sobreaixecament pot apreciar-se a partir d'una cornisa exterior que recorre tota l'església. El parament inferior a la cornisa és fet amb carreus quandrangulars i rectangulars ben escairats, col·locats de forma ordenada a trencajunt. El parament superior a la cornisa és fet amb mur de mamposteria irregular, malgrat que els carreus mantenen una ordenació molt aconseguida. L'orientació de la capella és fa amb l'absis a llevant, restant la porta d'accés a la capella a la façana de llevant. Es tracta d'un portal allindat sense cap mena d'ornamentació, ni dates, construït segurament quan es produí el sobreaixecament de l'edifici, en substitució d'un possible portal romànic anterior. A la façana nord de la capella, s'obrí l'any 1931 una petita porta allindada que permetia l'accés a l'interior de l'església, aleshores convertida en escola pública. Destaca també l'existència d'un campanar d'espadanya, construït segurament quan es produí la reforma exterior que sobreaixecà l'església i el portal d'accés. Exteriorment l'edifici no mostra cap mena d'ornamentació, tret de la cornisa que separa i delimita l'obra romànica de la moderna. Els paraments interiors han estat arrebossats, tret que això no priva de veure'n l'estrcutra resolta amb una volta força apuntada, que com el quart de volta que cobreix l'absis, arrenca d'una cornisa, que a manera de motllura, recorre el perímetre interior del temple. Un simple ressalt, interposat entre la nau i l'absis, fa la degradació i dóna pas a l'obertura de l'absis, resolta amb un arc de mig punt.</p> | 08084-72 | Camps. Mas La Pabordia s/n (08259 Fonollosa) | <p>La construcció de l'església de Santa Maria de Caselles es dugué a terme vers l'any 1220 pels senyors feudataris del castell de Fals, Elisenda de Fals, i el seu marit Ermengol Sensterra. Aquesta església fou consagrada en principi a Santa Maria, i cedida al monestir de l'Estany el 1221 pels seus fundadors, juntament amb una dotació de terres i 15 masos situats a les parròquies de Santa Maria de Camps, Sant Vicenç de Fals, Sant Andreu de Comallonga, Sant Pere Vilalta i de Santa Maria de Segur. Li fou donada amb la condició de que el prior de l'Estany, Ramon de Gurb, i els seus canonges, establissin en aquesta parròquia dos canonges regulars, que haurien de viure constantment. Aquests, havien de celebrar el culte diví, i pregar per les ànimes dels fundadors, que volien ser enterrats en aquesta església. [AA.DD.1984: 249] El 19 de març de 1235 el bisbe de Vic Bernat Calbó, a petició dels senyors de Fals i els priors del monestir de l'Estany, consagraren l'església convertida ja en una pabordia. En aquesta ocasió els seus fundadors els delmes i bens que li havien lliurat el 1221, i un cens annual de 60 sous i 8 quarteres de blat. El bisbe li concedí un cementiri propi i una sagrera de trenta passes, a la vegada que consagrava la vida monàstica dels canonges que hi vivien. [AA.DD.1984: 249]. Així restava consagrat aquest petit monestir amb un paborde i dos canonges, amo de tota una sèrie de béns que formaven la Quadra de la Pabordia. A presència de pabordes és contínua fins el 1770, i eren anomenats per a aquest càrrec canonges seculars de l'Estany, o bé simples sacerdots o rectors del veïnat. L'any 1170 la pabordia i els seus béns foren donats com a dotació del Seminari de Vic, fundat feia pocs anys. Des d'aleshores foren pabordes de Caselles els rectors del seminari fins que l'any 1885, tots els béns foren venuts a un particular de Manresa. [AA.DD.1984: 250] A través de les visites pastorals es coneix que fins després de mitjans del segle XIV vivien allà tres canonges i algun servent. El segle XV, nomès es fa esment un paborde, que sovint ni tan sols residia. En lloc seu hi havia normalment un sacerdot o dos que tenien l'obligació d'assistir 50 misses l'any per raó dels rèdits de la pabordia. A partir de l'any 1931 l'església va ser convertida en l'escola pública de Camps, i després de l'any 1939 en magatzem i graner de la casa. El mas va ser construït de forma adossada a la capella segurament a partir del segle XVII-XVIII, com a residència de la família que guardava els béns de la pabordia, i segurament devia ser construïda a sobre d'alguna construcció més antiga que devia servir com a residència dels pabordes i canonges.L'any 1930 va ser adquirida en propietat pels masovers que llavors hi vivien -la família Bonvehí-. Amb anterioritat a aquesta data l'església encara continuava en funcionament, restant el segon pis com a residència dels canonges, quan passaven alguna nit a la Pabordia. A partir del 1931, quan l'església va ser convertida en escola, passà a ser la residència del mestre.</p> | 41.7683800,1.6802000 | 390301 | 4624902 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48797-foto-08084-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Objectes vinculats a la capella: -Existia un antic altar que es trobava vinculat a l'eslgéisa, i formava part d'un curiós retaule de terracuita, fet l'any 1541 pel terrisser de Barcelona Francesc Mates. Valentí Noguera va escriure al respecte l'any 1911: 'Així com el major obrat de terrissa és dedicat a La Mare de Déu dels Àngels, estant agenollat a sos peus una figura en relleu que recorda a Sant Bernat Calbói, bisbe de Vic, qui consagrà la capella ' [NOGUERA, 1911: 22-24]. En aquest retaule s'hi llegia la següent llegenda: 'L'any 1541 fonc fet lo present retaule per lo reverent Garau Negrel, paborde de dit monestir per mans de Francesc Mates, terrer de Barcelona' [NOGUERA, 1911:22-24]. Aquest altar fou venut pel propietari del mas poc abans del 1936. L'església apareix fotografiada a l'inventari d'esglésies de J.Gavin. [GAVIN J, 1979: 79] | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48798 | Font de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-oliveres | XIX-XX | <p>Font pública i espai de lleure adequat a tocar del Raval de les Oliveres, en les proximitats del Torrent del Grau. La Font s'ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent. Com a font compta amb un petit brollador que sorgeix de la roca,enmarcat en una petita bassa de formigó que recull l'aigua de la Font. S'accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l'entorn.</p> | 08084-73 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.</p> | 41.7416200,1.7235600 | 393861 | 4621876 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48798-foto-08084-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 48799 | Font dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pins | XIX-XX | <p>Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, ennimg d'un bosc de pins. Com a element edificat es tracta d'un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigo que recull d'aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.</p> | 08084-74 | Fals | 41.7525400,1.7336900 | 394721 | 4623076 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48799-foto-08084-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48800 | Molineret Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molineret-vell | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Caldria una restauració i adecentament de la casa | <p>Originalment la casa coneguda com el Molineret vell devia tractar-se d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat s'anaren afegint coberts i cossos a llevant i ponent de l'edifici fins a donar-l ila configuració actual. La casa es troba aixecada aprofitant un petit desnivell del terreny, la qual cosa va que la façana posterior tingui l'entrada a l'alçada de les golfes. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular a base de carreus de gran tamany aixecats amb la tècnica de la pedra seca; és a dir, units a base de cairons petits i sense morter. L'edifici es troba sense arrebossar, i destaquen les cantonades reforçades per carreus de tamany més gran i més ben escairats. La façana principal s'orienta a migidia. El portal principal d'accés és construït amb una llinda monolítica. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baica s'obre el portal d'accés. Al primer pis un balcó i una porta de factura més moderna que dóna accés a un terrat adossat. Al segón pis un porta actulament tancada amb fustes. A llevant de l'edifici s'aprecia el mur sense obertures a excepció d'una finestra al primer pis, i un cobert fet posteriorment amb maons que finalitza al primer pis amb una terrassa. A la façana de ponent s'adossa un cos adaptat com a vivenda, aixecat amb la mateixa tècnica constructiva que la resta de la casa, on la planta baixa s'ha aprofitat com a magatzem, i al primer pis destaca una obertura a modus de gran finestral fet amb un arc de diafragma fet a base de maons. Segurament devia fer les funcions de galeria oberta. Aquesta obertura va ser posteriorment tapada, arrebassant l'interior en blanc, i obrint una finestra rectangular. Al nord de l'edifici s'adossen dues grans tines de pedra, encarada l'una amb la porta a llevant i l'altra a ponent. La porta d'accés a la casa per la façana nord s'obre a l'alçada de les golfes, la qual cosa fa pensar que aquesta part de la casa era destinada a magatzem de gra.</p> | 08084-75 | Fonollosa. Casa El Molineret Vell s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la casa del Molineret Vell segurament es remunten al segle XVIII. Sobre el balcó del primer pis de la façana principal destaca una llinda on es marquen les dates de: - 1768-1857-. La qual cosa dóna a entendre que deu tractar-se de la data fundacional i de la data de alguna reforma practicada, segurament la de l'annexió del cos del cantó de ponent. El nom de Molineret vell, indica potser l'existència d'algun mecanisme de molí, lligat amb la presència d'un petit rierol proper a la casa, actualment sec. En tot cas no devia tractar-se d'un molí de grans dimensions, ni pel nom en diminutiu: 'Molineret', ni per l'abundància d'aigua del rierol.</p> | 41.7659200,1.6545100 | 388161 | 4624662 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48801 | Cal Miquelet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelet | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és construït amb mur de mamposteri irregular i es troba parcialment arrebossat amb una capa de ciment molt prima que permet la visió de l'aparell constructiu. Les cantonades s'han reforçat amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. El conjunt del mas es troba aixecat sobre un petit turó al peu del puig de la Vall, directament sobre la roca, la qual s'aprecia a bona part del fonament del mas. Compta amb planta biaxa i primer pis. La façana principal es troba orientad a llevant i s'obre amb un portal format per dovelles de gran tamany ubicat al cantó nord de la façana. Al costat d'aquest portal s'obre un altre fet amb dues fileres de maons que dona accés a la part de magatzems de la casa. Al primer pis s'obre tres finestres ubicades ben bé arran sota teulada. A les façanes nord i de ponent només s'obre una petita finestra a l'alçada del primer pis. Completen el conjunt del mas un seguit de coberts ubicats a llevant i a migdia del mas. En un dels coberts destaca la presència d'un fogariu de pedra monolític, utilitzat per preparar el menjar dels animals.</p> | 08084-76 | Fonollosa. Casa Cal Miquelet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal Miquelet és sens dubte una masoveria important del mas La Vall. Segurament els orígens de la casa cal buscar-los al segle XVIII. En origen devia tractar-se d'una casa de menor tamany, segurament de planta quadrangular, al qual s'accedia a través del portal adovellat. Amb posterioritat, tot sembla indicar que es va afegir un altre cos a la casa i que es va annexar al nord de la casa. Es tractava d'una zona destinada a treballs agrícoles. Segurament en aquest moment també es reforçaren les finestres del primer pis. Totes les obertures d'aquest moment foren reforçades amb maó. Al igual que als seus orígens la casa continua sent una masoveria del mas La Vall, que conreua les propietats d'aquest mas en aquesta zona del terme.</p> | 41.7684600,1.6531800 | 388055 | 4624946 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48801-foto-08084-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48802 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-7 | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Caldria un esforç important per la recuperació del conjunt de tines, únic al nucli de Camps | <p>Conjunt arquitectònic format per les dependències del mas anomenat La caseta, i un conjunt important de tines pertanyents al mas que es dreça a migdia de la casa. La casa pròpiament dita és una construcció segurament de finals del segle XVIII i s'aixeca al nord dels anomenats Plans de Camps. Es tracta d'un edifici que originalment fou de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat -segurament al llarg del segle XIX- es van produir dos ampliacions successives amb dos cossos quadrangulars més que s'anaren adossant a llevant, i que convertiren la casa en un edifici de planta rectangular. La teulada resulta unificada pels tres cossos, la qual cosa indica que amb la última ampliació es produí una reorganització general d'aquesta amb el sobreaixecament de l'edifici i la conversió de les golfes en un segon pis. L'edifici s'ha construït en mur de paredat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany, i es troba parcialment arrebossada en alguna de les seves façanes. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un porta d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal allindat sense cap mena de decoració ni data referencial. Actualment aquest portal resulta desplaçat de l'eix central de la façana degut a les diferents ampliacions de la casa en direcció a llevant. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó i diferents finestres quadrangulars amb ampits, i al segon pis l'esquema es repeteix amb una finestra balconera i successives finestres. La façana nord manca pràcticament d'obertures a excepció d'una finestra quadrangular a l'alçada del primer pis. Aquest esquema es repeteix a les façanes de llevant i ponent. El conjunt es completa amb l'existència d'un bloc de tines aïllades aixecades al S-O de la casa. Es tracta d'un conjunt de quatre grans tines i una altra aïllada però a tocar de les altres. En tots els casos es tracta de tines sobreaixecades sobresortint del terreny natural, que es drecen protegides a la part superior per una construcció a modus de caseta, que les cobreix amb una teulada i un sostre interior embigat. Actualment aquest conjunt es troba en molt mal estat de conservació havent caigut part de la construcció de protecció de les tines, i trobant-se pràcticament engolides per esbarzers i vegetació arbustiva, la qual cosa ha impedit prendre les mesures correctes. L'interior de les tines es conserva íntegrament, sent tines circulars de grans dimensions revestides per cairons de ceràmica vidriada. L'obertura de l'accés a les tines es fa a ponent, mitjançant portes obertes a la part superior de la construcció fetes amb arcades de mig punt a partir de petites dovelles. En el cas de la tina aïllada l'obertura es recolza sobre una llinda de fusta. A la part posterior de les tines -cantó de llevant- en dues de les construccions s'obren petits finestrons quadrangulars. En tots els casos es tracta d'una construcció efectuada mitjançant la tècnica de la pedra seca, que consisteix en l'aixecament d'estructures a base de carreus de tamany regular units mitjançant la utilització de petites falques de pedra introduïdes a pressió.</p> | 08084-77 | Camps. Mas La Caseta s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La caseta és sens dubte una construcció nascuda al segle XVIII, i tal i com el seu nom indica es devia tractar als seus dies d'una masoveria nascuda per l'excinsió de terres d'laguns mas proper més gran. Devia tractar-se d'un contracte d'aparceria que permetia als arrendadors construir una petita casa a les terres que conreuaven. Devia tractar-se d'una casa de eptites proporcions tal i com el seu nom indica, i les terres devien estar destinades segurament al conreu de la vinya. És possible que aquest fet es dugué a terme a finals del selge XVIII. Amb el temps les possibilitats econòmiques de la casa degueren anar creixent i al llarg del segle XIX es produïren noves ampliacions de la casa que li donaren el seu aspecte habitual. La base de l'economia es devia basar en el conreu de la vinya, i mostra d'aixó és la magnitud de les tines aixecades a tocar de la casa. A mitjans de la dècada del 1960 la casa quedà deshabitada, sent avui dia una casa arrendada a nous llogaters. Amb la desaparició de la vinya les tines quedaren abandonades, trobant-se actualment en accelerat estat de degradació.</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48802-foto-08084-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Sens dubte l'interès arquitectònic del conjunt es concentra el en conjunt de tines aillat, aixecat uns metres al S-O de la casa, ja que es tracta de lúnic conjunt de tines d'aquestes característiques existent al nucli de Camps. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48803 | Molí del Mestre Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mestre-valenti | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. Fulls de divulgació de la històrica de Fals. Nº12. pàg.103-104</p> | XVI-XX | L'edifici ha caigut en un estat molt avançat de degradació. | <p>Segons informació oral procedent del propietari actual del molí, en realitat es tracta d'un conjunt format per dos molins, aixecats al peu de la riera de Fonollosa, a uns 300 m de distància l'un de l'altre, que agafen l'aigua de la mateixa resclosa, ubicada al fons del sector del Raval del Paisà, a tocar de la riera. El primer molí que apareix, conegut pròpiament amb el nom del Mestre Valentí, compta amb un espai de grans dimenssions que era distinat a bassa, i de la qual només es conserven algunes rengleres de carreus, ja que fou eliminada per l'actual propietari. Al cantó N-E de la bassa es trobava el cup, que encara es conserva. A Llevant del cup s'ubica l'edifici que acollia les instal·lacions del molí. Aquest és un edifici de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües. Es tracta d'un edifici fet en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany a la planta baixa i tovot i pedra al primer pis. El molí s'ubica a la planta baixa, que actualment queda semi-soterrada, ja que s'anat cobrint amb terra, pedres i vegetació procedent de la part superior. L'estança es divideix en dos espais, coberts per dues voltes semiesfèriques de pedra, a l'ubicada al cantó de la dreta és conserven les intsal·lacions del molí i les restes d'una mola de 123 cm de diàmetre. El pis superior era utilitzat com a vivenda dels propietaris del molí. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar l'existència d'una finestra ubicada a la façana principal -que era orientada a llevant- en la qual destaca un ampit característic del segle XVIII. Davan de la porta del molí, a terra, tapats per unes futes es conserven dues antigues moles del molí.El segon molí, ubicat uns 400 m. a llevant, seguint el curs de la riera es troba avui dia impracticable, ja que bona part del camí s'ha perdut i les seves estructures es troben en ruïnes i cobertes de vegetació. D'aquest antic molí segons informació del propietari es conserven les moles.</p> | 08084-78 | Fonollosa. Casa del Mestre Valentí s/n (08259 Fonollosa) | <p>Molt possiblement aquest molí sigui d'origen medieval, malgrat que arquitectònicament les retes visulas que es conserven siguin del segle XVII-XVIII. La documentació històrica a treavés d'un capbreu del 1792 notifica l'existència d'un antic molí al segle XVIII, propietat del mas Querol, la qual cosa feia que la riera de Fonollosa fos anomenada riera del molí del Querol. [AA.DD;2004-2005: nº12:103-104). No sabem si la referència d'aquest molí és correspon a la de l'ubicat a 400 m del descrit anteriorment o al que avuí considerem del Mestre Valentí, tot i que cal pensar que es tracta del primer que podria ser més antic. L'actual molí del mestre Valentí tot i la seva antiguitat és un edifici del segle XVIII amb afegits del segle XIX. Molt possiblement durant aquest moment (s.XVIII-XIX) l'antic molí fou venut pels propietaris del mas Querol, adquirint-lo un personatge conegut com a Mestre Valentí, que explotaria el primer i més antic i aixecaria el segon molí. Aquesta molins van moldre fins després de la Guerra Civil (1936-1939). En aquells moments els propietaris ja vivien en l'actual casa anomenada del mestre Valentí, mentres que el pis superior del molí era ocupat per uns masovers.</p> | 41.7606800,1.6792300 | 390207 | 4624048 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48804 | Cal Paisà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paisa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XVIII | La casa es troba en un estat actual d'abandonament en espera de poder ser restaurada. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'aixeca vora l'esboranc del sortint de la roca que conforma el raval del Paisà, prop del nucli de Fonollosa. Es tracta d'un edifici aixecat a base de carreus, molt ben ordenats en algunes de les seves façanes, mitjançant la tècnica de la pedra seca. Compta amb planta baixa, primer pis i un segon pis, procedent segurament de la reconversió de les golfes. De l'observació detallada de l'edifici es dedueix que ha estat aixecat almenys en tres fases constructives. Una primera més antiga que es correspon amb el cantó nord de la casa. Es detecta en aquest tram d'edifici la presència de carreus quadrangulars i rectangulars de gran tamany molt ben disposats units amb la tècnica de la pedra seca, amb les cantonades reforçades per carreus de més gran tamany. S'obren a la façana nord dues finestres de petit tamany reforçades amb una llinda monolítica de pedra. Al cantó de llevant d'aquest tram inicial de casa s'obre una porta feta amb una senzilla llinda de fusta. Li segueix un altre tram de casa que s'adossa en direcció a migdia i que conforma el nucli central de la casa. Aquest tram es troba aixecat amb parament molt més irregular, trobant alguns trams arrebossats amb ciment. A aquests dos trams es suma un tercer tram d'iguals dimensions també en direcció a migdia, que conforma la façana principal de la casa, aixecat també amb un parament de gran pedres, però disposades irregularment. La façana principal de migdia, s'obre amb un portal arquitrabat al centre de la façana, format per una gran llinda de pedra monolítica. Els brancals es troben fets a base de carreus de diferents mides disposats de forma ordenada, que ressalten del conjunt del parament. Al primer pis, just sobre el portal, s'ha obert un balcó encastat dins una arcada de mig punt, i una finestra amb ampit. Al segon pis s'obre una senzilla finestra suportada sobre una llinda de fusta, i dos petits finestrons. La façana de llevant resulta de la unió de les tres fases constructives abans esmentades, que es detecten perfectament en l'observació del mur. Aquest cantó de façana s'obre amb tres petites finestres a l'alçada del primer pis, que semblen haver estat fetes totes en el mateix moment. Una d'elles du la data de 1756.</p> | 08084-79 | Fonollosa. Raval del Paisà. Cal Paisà s/n (08259 Fonollosa) | <p>Cal Paisà és sens dubte el nom de la casa que dóna nom al raval. Aquest supòsit juntament amb les deduccions extretes de la observació arquitectònica, donen a entendre que aquesta fou la primera casa que s'assentà sobre aquest promontori ubicat sobre la riera de Fonollosa. Tot fa pensar que inicialment aquesta casa es degué construir als voltants del segle XV, sofrint ampliacions segurament al segle XVII i posteriorment al segle XVIII. Com a dates indicatòries comptem amb l'existència d'una llinda a la finestra que du la data de 1756, i una llinda interior amb la data del 1720. No s'ha pogut esbrinar l'origen del nom 'Paisà' que identifica la casa i el barri, però tot fa pensar que es tracti d'un 'alias' aplicat a algun personatge que hi va residir. La casa va estar habitada fins a la dècada del 1930, a partir de la qual va restar abandonada, i niciant un procés de degradació força accelerat. Els propietaris actuals la van adquirir fa uns vint anys.</p> | 41.7622200,1.6762000 | 389958 | 4624223 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48804-foto-08084-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al cantó S-E de la casa, ben bé a l'esboranc del barranc hi ha aixecat un petit cobert, que pel tipus de construcció i proximitat a la casa, sembla pertanyer a la casa de Cal Paisà. Al costat de la casa, van ser localitzats alguns elements que ben bé poden associar-se a ella, i que es trobaven en estat d'abandonament. Es tracta de les següents peces: 1.- Una roda de molí de pedra de 85 cm de diàmetre x 29 cm de gruix. 2.- Una roda de molí de pedra de 59 cm de diàmetre x 36 cm de gruix 3.- Una pica rodona de pedra de 75 cm de diàmetre x 40 cm d'alçada 4.- Una pica rectangular de pedra de 104 cm de llarg x 71 cm d'ample x 77 cm d'alçada. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48805 | Mas el Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-sole | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Actualment la casa es troba en procés de restauració | <p>Conjunt arquitectònic format per les edificacions que conformen la masia del Solé de Camps. La masia es formada per una casa que s'aixeca sobre un petit promontori que dona accés als plans de Camps. Es tracta d'una casa de planta trapezoïdal coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. S'ha aixecat amb mur de mamposteria irregular, però amb les fileres de carreus bastant ben ordenades. Les cantonades s'han reforçat amb carreus de pedra rectangular i quadrangular de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, quedant elevada arran del petit turó sobre el qual s'aixeca la casa. La façana principal s'obre amb una porta allindada que du la llegenda de: 'Pere Soldevila, any 1916'. L'acompanyen dos finestrons per banda quadrangulars reforçats amb pedres de més gran tamany. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, i al pis de les golfes destaca l'existència d'una eixida oberta amb una triple arcada. A la façana de llevant es on es conserven les restes del nucli original de la casa, que en principi, ocupa la banda nord de la casa. Al mig d'aquesta façana es detecta perfectament la línia de fins on arribava el nucli primitiu de la casa, amb les restes de la cantonada reforçada amb carreus rectangulars i quadrangulars. També s'aprecien les restes d'una antiga porta al nivell de la planta baixa fetes amb petites dovelles creant un arc de mig punt, que posteriorment fou tapiada, i a d'interior de la qual s'obrí una petita porta auxiliar allindada. Aquesta façana Est, s'obre amb un seguit de petites finestres quadrangulars al primer pis i golfes, que duen ampits més moderns. A la façana de ponent destaca l'existència d'una gran eixida a l'alçada del primer pis. La façana nord de la casa conserva trets del que degué ser la casa original amb fileres de carreus rectangulars ben disposats. Allà es detecten perfectament les línies successives del que foren les ampliacions de la casa vers ponent, i que divideixen aquesta façana en tres trams. Actualment s'obren dues portes auxiliars a la planta baixa, un seguit de finestres quadrangulars al primer pis, i dos petits finestrons al pis de les golfes. Al cantó nord s'atén una superfície protegida per un mur de pedra que crea un espai a modus de pati interior, i que al seu dia fou ocupat per instal·lacions destinades a treballs agrícoles, com foren corts per animals i tines. Actualment aquest espai es ocupat per una piscina central, conservant-se nomès els conjunts de tines arran del mur de llevant i del mur de ponent. El conjunt de tines de llevant s'engloba en una única construcció ovalada que conté dues grans tines protegides amb cairons interiors. El conjunt arran del mur de ponent és format per un seguit de tres tines individuals adossades. Tots dos grans conjunts han estat recentment restaurats, recuperant els sostres embigats i part del parament protector exterior. Completa l'edifici l'existència d'una gran pallissa a llevant de la casa, separada uns metres de la façana i precedida per un espai enrajolat que corresponia a l'era. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües i obert amb una gran arcada de mig punt que s'orienta a migdia. Com a element destacable cal mencionar també l'existència d'una gran cisterna circular d'aigua que s'adossa a la cantonada N-E de la casa i que s'alça fins a tocar el terra del pis de les golfes. A l'interior de la casa destaca la presència de volta catalana cobrint la planta baixa. També destaca la presència d'un celler de gran magnitut que conserva encara quatre grans botes de roure i quatre bocois. També es conserven tres grans piques d'oli circulars de diferents mides.</p> | 08084-80 | Camps. Mas el Solé s/n (08259 Fonollosa) | <p>El Solé és sens dubte una de les masies més antigues del nucli de Camps, propietària de bona part de l'extensió agrícola del Plans de Camps. Els seus orígens històrics es remunten amb seguretat als selges XIV-XV, període del qual es possible que conservi encara algunes rengleres a la façana nord. Malgrat tot, arquitectònicament ens trobem davant d'una masia aixecada al segle XVIII, moment en el qual degué patir una transformació de gran magnitud. A la façana de llevant es detecta perfectament com aquesta masia del segle XVIII degué ser de planta rectangular i devia arribar fins a a la meitat de l'actual edifici, deixant un espai entre la façana principal i la cinglera del turó sobre el qual s'aixeca. Testimonis d'aquest moment són les llindes de les dues finestres d'aquest tram de casa que duen les dates de 1732 i 178¿?. La prosperitat de la casa degué fer que a principis del segle XX es plantejés una nova ampliació de la casa en direcció a migidia, sobreaixecant la teulada i afegint un nou tram ocultant l'antiga façana principal i fent la nova arran de la cinglera. LA casa ha estat propietat de la família Soldevila que s'ha trasmés per herència fins a l'actual propietària.</p> | 41.7684100,1.6896800 | 391089 | 4624893 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'han anant disposant recentment alguns dels elements de pedra localitzats a la casa i que al seu dia foren destinats a feines agricoles com és el cas de 3 corrons de batre, 2 rodes de molí, i 1 corró de molí d'oli. Segons informació oral facilitada pel sr. Pau Palà, la casa comptava amb un important molí d'oli, testimoni del qual, sòn actualment les restes del corró i les piques d'oli. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48806 | Mas Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clarena | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Clarena i un conjunt de dependències annexes destinades a explotacions agropecuàries. El conjunt es troba aixecat a l'extrem d'un promontori que finalitza en una pendent que dona accés al torrent de la Vall del Puig i tota la seva fondalada. El mas pròpiament dit es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Actualment el carener de la casa es troba desplaçat a ponent, ja que l'any1901 es fa afegir un cos a llevant de la casa, prolongant l'aler de llevant per cobrir-lo, quedant per tant el carener descompensat. L'edifici és aixecat amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'edifici es troba arrebossat amb una capa molt prima de pòrtland que impedeix una visió definida de la base del mur. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia i es troba parcialment tapada per la presència d'un cos quadrangular de planta baixa i primer pis que sobresurt del conjunt de la casa i s'ha adossat a la part de d'aquesta façana. L'accés a la casa es realitza mitjançant un portal fet amb un arc molt rebaixat a amb petites dovelles quadrangulars que sobresurten del fons arrebossat. A tocar d'aquesta porta, sobresurt en angle recte la façana del cos annexat a la façana principal, l'accés al qual es realitza mitjançant una porta de similars característiques. Al primer pis de la façana principal destaca la presència de dos grans finestrals rematats amb un arc de mig punt fets amb maó. De forma simètrica aquests dos finestrals es repeteixen al segon pis. Aquests finestrals resulten de tapar antigues eixides obertes. La façana de llevant és el resultat de dos cossos adossats en línia recta, realitzats amb un parament ben diferent. Destaca la presència d'un seguit de petites portes obertes amb arc de mig punt a la part posterior, i d'una galeria també oberta amb arcs de mig punt al segon pis. Aquests dos cossos formen una gran crugia que s'adossa a llevant del cos original de la casa, sobresortint un tram a la façana principal. Fou aixecat l'any 1901 com una ampliació de la casa. La façana posterior de la casa -façana nord- resulta difícilment apreciable, ja que bona part del cantó de llevant es troba tancada per la presència d'un mur que crea un pati interior, i la resta presenta una abundant vegetació. Destaca la presència d'una gran cisterna quadrangular adossada a nivell de planta baixa i primer pis. La façana de ponent és el resultat de l'ultima reforma efectuada a la casa, la qual cosa l'ha dotat d'una gran terrassa que s'estén a l'alçada de primer pis al llarg de tot el tram de paret. Aquesta terrassa i el cobert de sota són el resultat de convertir uns coberts per animals en garatx i terrat. Per poder accedir directament des de la casa al terrat es va obrir una porta al mig de la façana, a l'alçada del primer pis. Al segon pis destaquen dues finestres rectangulars. Acompanyen a la casa un seguit de coberts construïts en línia ubicats uns metres a migdia de la casa. Es tracta d'uns coberts de planta baixa aixecats l'any 1946 i 1951 construïts en pedra amb un parament irregular però força ordenat, als qual s'accedeix mitjançant petites portes obertes amb un arc de mig punt. A ponent de la casa, a uns quants metres de distància destaca la presència d'un cos de planta rectangular construït també amb parament de pedra en aquest cas molt ordenat, aixecat l'any 1973. Aquest edifici es troba orientat a llevant i s'accedeix també mitjançant una porta oberta amb un arc de mig punt. Compta amb un primer pis que s'obre a la façana principal amb un seguit d'arcades contínues de mig punt.</p> | 08084-81 | Camps. Mas Clarena, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Clarena es remunten amb seguretat als segle XV i XVI, malgrat que arquitectònicament el mas hagi sofert nombroses reformes que hagin adulterat el seu aspecte.Com a nucli original de la casa resta la part de ponent i s'aprecien encara trams de mur al cantó nord d'aquest període. A l'interior es conserva una llinda amb la data del 1763, que indica que la casa fou pràcticament reconstruïda al voltant d'aquestes dates. L'any 1901 es va afegir tot un cos a llevant de la casa que va suposar una ampliació considerable. El mas ha estat propietat de la família Arderiu almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7745900,1.7043900 | 392322 | 4625561 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48806-foto-08084-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'interior del mas conserva el seu aspecte i aire original amb una col·lecció de mobiliari propi d'un mas vora el segle XIX, malgrat algunes reformes de consolidació que s'han efectuat les últimes dècades. És el cas de l'adaptació del segon pis com a modern pis pels masovers. Destaca la presència d'un petit celler i espai destinat a la conservació d'estris agrícoles. Com a element singular destaca la presència d'una cisterna quadrangular ubicada al mig de la casa que arriba a l'alçada del primer pis. La part superior de la cisterna es troba decorada com si es tractés d'un pou ornamental. També destaca la presència de festejadors a l'interior de les finestres del primer pis. Cal destacar que la casa havia tingut un important molí d'oli, actualment desaparegut. Com a element residual d'aquest molí es conserva actualment dins la casa una pica semicircular de grans proporcions amb la seva boixa a la part baixa que era destinada a emmagatzemar l'oli de la casa. També destaca la presència d'un petit oratori dedicat a Sant Antoni ubicat al peu del camí actual, a uns 500 m. abans d'arribar a la casa. Es tracta d'una estructura en forma de capelleta, realitzada amb maons, que es recolza sobre un pilar de formigó. El seu valor artístic i arquitectònic és escàs. Dintre acull la imatge de Sant Antoni. Segons informació oral procedent de l'actual propietari, aquest oratori fou aixecat per la seva àvia l'any 1963 per celebrar l'arribada del llum elèctric. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48807 | Mas el Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-casalot | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | L'estat de conservació és bo, a més amés actualment s'estan efectuant obres d'arranjament de la façana de ponent. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casalot i un seguit de dependències auxiliars properes a la casa. El mas es troba iaxecat sobre un promontori aïllat que domina els Plans de Camps, tenint per darrera la Serra de Castelltallat. Arquitectònicament el mas es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixcat en parament de pedra, formant un mur de mamposteria irregular a part del davant de la casa i la façana principal, i un mur format per carreus rectangulars disposats en fileres molt ordenades a la part posterior. Les cantonades s'han reforçat en alguns punts , especialment a la part superior amb carreus de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La casa es troba orientada a migdia i s'accedeix mitjançant un portal adovellat del qual nomès s'aprecia de forma sencera la part superior. Al primer pis, destaca l'existència d'un balcó, i d'un afegit fet modernament -segle XX-amb maó i que sobresurt en forma de tribuna. Al segon pis destaquen dues finestres quadrangulars. Arquitectònicament destaca de forma excepcional el mur posteriror nord, per la seva solidesa i uniformitat, així com la manca d'obertures La façana de ponent es troba actualment en procés de restauració, i a l'igual que la de llevant compta amb alguns coberts adossats a la planta baixa. L'interior de la casa manté la seva estructura i mobiliari original no havent-se practicat reformes durant les darreres dècades. Desta l'existència d'un celler amb un conjunt de dues grans botes de roure.</p> | 08084-82 | Camps. Mas El Casalot s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament la casa anomenda Mas Casalot deu remuntar els seus inicis als segles XV-XVI, i segons informació oral facilitada pels seus propietaris es troba conectada a la història del Mas Vilalta de Castelltallat. A partir d'un arbre genealògic elaborat per la casa Vilalta, els propietaris actuals serien descenents d'aquella masia. . Arquitectònciament cal pensar en una part posterior que es conserva des de la època, i una part davantera -façana principal- que ha estat remodelada posteriorment -segurament al segle XVIII. Al segle XX han estat afegits alguns elements com la tribuna del primer pis i els coberts de davant de la casa. La casa pertany a la família Vilalta almenys des del segle XIX. La casa actualment es troba deshabitada, malgrat que la família propietària en té cura.</p> | 41.7864600,1.6762200 | 390001 | 4626914 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro, s/n | Malgrat que manquin elements per determinar-ho, l'estructura arquitectònica molt massissa de la part del darrera de la casa, així com la manca d'obertures, i la ubicació del mas, en un promontori privilegiat, fa pensar en la possibilitat d'una construcció antiga en aquest indret. Potser algun tipus de guàrdia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48808 | Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII | <p>Edifici religiós consagrat com a parròquia del nucli de Fonollosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha aixecat en mur de mamposteria irregular. Els darrers anys l'església ha estat restaurada, arranjant i ordenant el parament exterior que actualment té un aspecte molt ordenat. Durant aquesta última restauració va ser incorporat al parament alguns elements extrets de l'església però descontextualitzats, com és el cas d'una llinda monolítica que du la data de 1603 i que ha estat encastada al mig del mur de migdia. L'orientació de l'església es fa amb la capçalera a llevant i la porta principal d'accés a ponent. A llevant l'església es remata amb una capçalera quadrangular a l'exterior, que tan sols es destaca del conjunt de l'edifici per tenir una alçada inferior a la de la nau central. Interiorment es tradueix en un absis semiesfèric. Exteriorment també cal destacar l'existència d'un cos rectangular adossat al llarg del mur de migdia amb una alçada inferior i coberta inclinada, que fa les funcions de sagristia. Exteriorment la façana principal - encarada a ponent- s'obre amb una porta allindada de moderna factura i mancada totalment de decoració. Sobre aquesta porta d'accés s'obre un finestral rectangular també de moderna factura que es remata amb un arcada de mig punt a la part superior. Sobre la teulada, a la cantonada N-O de l'edifici recau un campanar quadrangular dividit exteriorment en tres pisos, un primer que s'adequa a la composició de la teulada, un segon que acull la campana de l'església, i un tercer que s'omple amb la presència d'un rellotge també de moderna factura. La coberta del campanar és a quatre aigües sobre les quals es col·loca una creu de ferro. Com a obertures, el segon i el tercer pis del campanar s'obren a les quatre cares amb arcades-una per cara-, lleugerament apuntades al segon pis i de mig punt al segon pis. Les del segon pis es troben actualment tapiades. A la façana nord, tant a l'espai de la nau central com de l'absis s'obre dos finestrals rectangulars sota teulada que permeten la il·luminació interior. Part d'aquesta façana es troba emmascarada per la presència d'edificis adossats al mur. A l'interior, arquitectònicament, l'església pot ser considerada de planta basilical amb una sola nau amb capelles laterals -quatre per banda- dedicades a diferents advocacions. Es tracta de capelles de planta quadrangular , amb coberta semiesfèrica, i separades per pilars quadrangulars. Al fons es destaca l'absis cobert amb volta semiesfèrica, lleugerament elevat del nivell de l'església i al qual s'accedeix mitjançant uns graons. Visualment l'absis es troba emmarcat per dues columnes adossades al mur sobre les quals recau un capitell amb decoració floral. Sobre aquest capitell recau una motllura que a modus de fris recorre tot l'absis oferint una perspectiva d'horitzontalitat a aquest espai. Presideix l'absis la figura de Santa Elena, ubica al cantó nord de l'absis. El fons d'aquest manca de decoració pictòrica o arquitectòncia -retaule-, oferint com a decoració unes simples motllures pintades a la part superior. Tot l'interior del temple es troba enguixat i pintat en colors clars -marrons clars, beiges, blau cel etc- oferint un aspecte harmoniós, aproximant-se a una ambientació d'estil neoclàssica.</p> | 08084-83 | Fonollosa. C/ Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament els orígens de l'església de la Santa Creu de Fonollosa es troben lligats als principis de la parròquia del nucli. La primera menció que tenim del nucli de Fonollosa apareix l'any 1029, quan el vescomte de Cardona fa donació a Santa Cecília de Montserrat d'unes terres al terme del castell de Montedon, situades al llocs de Camps i Fonollosa. Cal pensar que aquestes terres foren repoblades durant els segles IX-X, sota la protecció dels castells de Castelltallat i Cardona. Paral·lelament a la repobació es dugué a terme la reorganització eclesiàstica de la zona creant les parròquies històriques que encara sobrevieuen. A nivell arquitectònic cal pensar que l'església de la santa creu fou un edifici que anà sofrint modificacions al llarg del temps. Cal pensar en orígen en un edifici d'estil romànic que s'ana modificant. Malgart tot, ben segur que vora el segle XVII, aquest edifici fou considerat vell, optant pel seu enderrocament i l'aixecamnet d'un nou edifici en un estil proper al 'neoclàssic' que és el que apreciem actualment.</p> | 41.7632700,1.6691300 | 389372 | 4624349 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Paral·lelament a la restauració del temple es va procedir a l'ordenació urbanística dels entorns, deslliurant l'edifici dins del possible dels cossos i altres edificis annexats al llarg del temps, i creant una petita plaça que el precedeix i l'envolta. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 48809 | Creu de terme de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XX | <p>Creu de terme ubicada al punt de cruïlla de dos camins carreters que travessaven el nucli de Fals. Un d'ells era el camí ral que baixava de Calaf seguint la riera de Rajadell, i que arribats al nucli de Fals, desviava un camí que travessava els plans de Fals en direcció al molí de Boixeda i es dirigia cap a Jaumeandreu i Callús. L'altre era el camí que venia de Castelltallat, travessava Fonollosa, i pel Grauet es dirigia cap a Manresa (fitxa nº 100). Aquesta creu és una construcció de pedra que es recolza sobre una base circular feta amb seguit de quatre graons construïts a base de carreus quadrangulars de diferents mides: 34 cm, 28 cm x 30 cm i 18 cm de dalt a baix, i que es degraden fins al superior. Sobre aquest graó monolític es recolza un fust acanalat de 190 cm d'alçada, sobre el qual recau un capitell d'estil gòtic de 44 cm d'alçada, sobre el qual es situa una creu de quatre braços de 92 cm d'alçada, rematada amb ondulacions. Sobre aquesta creu es moldeja la figura d'un Sant Crist de petites dimensions.</p> | 08084-84 | Fals | <p>Malgrat que als seus orígens devia tractar-se d'una creu gòtica - segles XIV-XV- que marcava una cruïlla de camins, cal precisar que la creu original va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La demolició va anar a càrrec d'un escamot d'homes del Comitè de Sant Joan de Vilatorrada, trencant-se en trossos. Desprès de la Guerra, es va fer una subscripció popular per fer una creu nova, que va ser restaurada l'any 1942. Del conjunt original només s'ha conservat la base feta de graons de pedra.</p> | 41.7506300,1.7231700 | 393843 | 4622877 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48809-foto-08084-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48810 | Alzina del Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-querol | <p>Alzina (Quercus Ilex) de grans proporcions ubicada a tocar del mas Querol, que va ser triada pel Departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya, per la Direcció General de Patrimoni Natural com a arbre monumental, per ser considerada l'alzina de majors proporcions de la Comarca del Bages.</p> | 08084-85 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | 41.7598000,1.6746400 | 389824 | 4623956 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48810-foto-08084-85-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 48811 | Crema i pastís de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crema-i-pastis-de-sant-josep | XVIII-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Senyora Angelina Devant, i confirmada per algunes altres enyores del nucli de Fonollosa, era tradicional que el dia de Sant Josep, que fins a la dècada dels anys setanta era una festivitat molt celebrada a les cases, les mestresses de Fonollosa acostumessin a elaborar una crema, anomenada de Sant Josep, i que es menjava aquest dia. Es tractava d'una crema catalana efectuada a base d'ous, llet, sucre, que es coïen al foc fins que quedava lligada. Aquesta crema es solia menjar acompnayada d'un pastís anomenat 'Roscó de Sant Josep', que era un pa de pessic.</p> | 08084-86 | Fonollosa | <p>El costum d'elaborar i menjar aquesta crema i aquest pastís era bàsicament deguda al fet de que Josep era un nom molt comú a totes les cases de Fonollosa, la qual cosa feia que el dia de la seva festivitat -19 de març- es celebrés de manera molt considerada. No s'ha pogut determinar l'origen, però si el fet de què es va perdre al voltant de la dècada del 1970, amb la industrialització de l'alimentació i amb la possibilitat de poder adquirir productes d'aquest tipus ja elaborats. Actualment el costum de menjar crema aquest dia s'ha perdut totalment.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No s'ha pogut determinar si el pa de pessic del roscó duïa o no algun ingredient especial, ja que cap de les persones consultes recorda haver-lo fet a casa, sinó que s'anava a comprar al forn. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48812 | Camí de Calaf a Callús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-calaf-a-callus | El camí ha estat en la seva major part converti en carretera. | <p>Antic camí que travessava el nucli de Fals, i que servia com a eix vertebrador de comunicacions entre els masos de Fals. Aquest camí neixia de l'antic camí ral de Calaf a Manresa, que passava per la riera de Rajadell, a l'alçada del nucli de Fals, sortia en direcció al molí de Boixeda, seguint l'actual carretera BV-3012. A l'alçada de la creu de terme actual, tallava amb el camí de Castelltallat a Manresa. Un cop a molí de Boixeda, continuava en direcció al Mas Jaumenandreu i fins a Callús.</p> | 08084-87 | Fals | <p>Amb tota seguretat aquest camí té un origen medieval, que s'ha mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.7738900,1.7554900 | 396568 | 4625420 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 48813 | Oratori del Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinye | XIX-XX | <p>Element religiós format per tres blocs de pedra de diferents tamanys disposats verticalment al costat del marge de l'antic camí que des de Fonollosa menava a Aguilar de Segarra. La base de l'oratori la forma un fust vertical que li fa de suport i que forma el primer bloc de l'oratori. Aquest fust és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars units amb formigó i té unes mides de 164 cm d'alçada x 58 d'amplada. Sobre el fust es sobreposa un segon bloc format per un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, al qual s'ha excavat una petita fornícula on es troba dipositat la figura d'un Sagrat Cor fet en metall. Corona l'oratori un tercer bloc de pedra monolític en forma de cup de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. El conjunt es troba encarat al S-E, tenint l'obertura de la fornícula al peu del camí.</p> | 08084-88 | Fonollosa | <p>Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme de Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El nom popular amb el qual es coneix: Oratori del Pinyé, es deu a la presència d'una veïna casa ubicada a l'altra banda del camí, anomenada del Pinyé.</p> | 41.7540600,1.6693000 | 389370 | 4623326 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48813-foto-08084-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme muncipal de Fonollosa, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48814 | La Vall d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-den-bosc | <p>Espai natural marcat per una vall que s'inicia a l'alçada del Molí de Boixeda i ascendeix fins al nucli de Fonollosa. Es tracta d'una vall determinada al llarg del temps pel pas de la Riera de Fonollosa. Actualment tota la vall serveix pel pas de la carretera BV 3008 de Manresa a Calaf, i que comunica les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, la urbanització de Canet de Fals, i arriba fins el nucli de Fonollosa. La carretera s'escau pel cantó nord de la Vall. L'interès d'aquesta vall ve donada per la frondositat del bosc que s'exten especialment al cantó de migidia de la Vall, que bé a ser una Obaga que es reconeix amb el nom de diferents cases de la zona segons el tram i la propietat: Obaga del Bosc, Obaga del Grauet, Obaga del Grau, Obaga de Pere Jutge, Obaga del Querol etc.. Es tracta com es veu d'una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina. L'interés d'aquesta zona com a patrimoni natural radica en ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.</p> | 08084-89 | Fals, Fonollosa | <p>El nom de la vall d'en Bosch, ve determinat per l'existència d'una antiga masia ubicada a l'entrada de la Vall, venint del molí de Boixeda, anomenada Mas d'en Bosch. Les restes d'aquesta masia actualment abandonada encara s'aprecien al cantó esquerra, al peu de la carretera. Dintre de la vall destaquen diverses obagues pertanyent a les diferentes cases que tenen accés a la vall. Destaca especialment la del Grau-malgrat que es tracti d'una casa de Fals és propietària d'aquest tram de muntanya-. Destaca també molt especialment el Bosc del Querol, masia propietària de diferents obagues, inclosa la ubicada sobre la font de Pere Jutge.</p> | 41.7581400,1.6860900 | 390773 | 4623758 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48814-foto-08084-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 48815 | Tina de can Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-pere-negre | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 3 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.18-19</p> | XIX | Caldria una restauració i consolidació d'aquest model únic de tina. Així com una eliminació de la vegetació que l'envolta i que tendeix a cobrir el conjunt. | <p>Conjunt format per la tina anomenada de Can Pere Negre i les restes de la barraca de vinya aixecada als seus peus. Es tracta d'una tina aixecada aprofitant un rocam natural, la qual cosa fa que la part inferior de la tina es trobi excavada a la roca. Tant la tina com la barraca són construïdes en pedra seca, a base de carreus irregulars de pedra, units amb petits carreus que fan la funció de falca. Malgrat que al seu moment la tina devia tenir algun tipus de sostre, actulament es troba caigut. Com a construcció es tracta d'un tina issolada, actulament en un espai tornat a ocupar pel bosc, de planta circular i gran alçada (uns quatre metres i mig aprox.) pel cantó sud, i uns dos metres al cantó menys elevat- cantó nord-. La tina comptava amb una porta d'accés situada al cantó nord de la construcció, a la qual s'accedia escalant directament la roca. A l'interior de la tina es pot apreciar amb més claretta com la part inferiror es troba parcialment excavada a la roca, i partir d'uns 90 cm (aprox) d'alçada es revesteix amb tres filades de carreus de grans proporcions fets a base de pedra, la qual s'ha rebaixat de forma cóncava, quedant perfectament encaixada fins a donar la forma circular del perímetre interior. Al costat de migidia de la tina s'adossa la barraca annexa. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular annexa al cantó de migidia de la tina, que protegeix la boixa. Aquesta s'aprecia encara entre el runam de la barraca.</p> | 08084-90 | Fals | <p>La construcció de tines issolades devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan l'augment de la producció del vi va fer apareixer el problema del transport de la verema en grans quantitats. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús. [AA.DD; 2004-2005 nº 3 :8-19]</p> | 41.7573100,1.7030400 | 392181 | 4623644 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el record de les persones més grasn del terme resta l'existència d'una casa anomenada de Cal Pere Negre, ubicada al Pla del Querol. Al llistat de cases de 1961 no apareix cap casa amb aquest nom, però si al llibre de la Comptaduria d'Hipoteques de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. El grup de divulgació de la història de Fals, va localitzar les restes d'una casa identificada com la del Pere Negre, fent un petit recull de la seva història més recent [AA.DD. 2004 nº3:18] | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48816 | Camí de Castelltallat a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-rajadell | XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i l'estació de Rajadell que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Tatger, i trecava a la dreta al mig dels Plans de Fals fins a l'Estació. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i mena fins la BV-3012 i fins l'estació. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-91 | Fals, Fonollosa | <p>Els orígens d'aquest camí cal relacionar-los amb els del camí principal que conduïa des de Castelltallat a Manresa a finals de l'Edat Mitjana . Amb tota problabilitat aquest camí devia ser un ramal que conduïa fins el proper mercat de Rajadell, situat molt més a prop que el de Manresa, i més concorregut habitualment pels habitats del Fals. Com a camí degué prendre protagonisme a partir del segle XIX, amb la extensió de la línia de ferrocarril en la línia de Manresa-Lleida, i que tenia una estació i parada al terme de Rajadell. Aquesta estació era utilitzada com a lloc de càrrega i descàrrega dels ramats que pasturaven a l'estiu a Castelltallat.</p> | 41.7424100,1.7059400 | 392397 | 4621986 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48816-foto-08084-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Tatger acostumaven a oferir sostre i menjar als pastors que conduïen els ramats fins a l'Estació, fent a vegades les funcions d'hostal. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48817 | Oratori de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de caire religiós aixecada verticalment formada per tres grans carreus de pedra monolítica. El primer carreu té una forma rectangular amb unes mides de 150 cm d'alçada x 59 cm d'amplada x 26 cm de gruix. Sobre aquest primer bolc es recolza un carreu de més petites proporcions: 50 cm d'alçada x 50 cm d'amplada i 26 cm de gruix, en el qual s'ha excavat mirant a ponent una petita fornícula on es trobava ubicada alguna figura religiosa. Sobre aquest segon carreu, es recolza un tercer a modus de coronament, també quadrangular però amb els cantons rebaixats. La seva alçada és de 59 cm.</p> | 08084-92 | Fonollosa | <p>Aquest tipus d'elements religiosos acostumen a tenir els seus orígens entorn al segle XIX. Malgrat que no s'ha pogut esbrinat l'advocació que el presidia, es recorda que fins els anys seixanta el dia de Corpus Cristi, s'acostumava a anar en processó fins a aquest oratori a fer una ofrena floral i una pregària. A finals d'aquesta dècada va quedar en desús, restant abandonat i arraconat amb la construcció del pati de cotxes veïns.</p> | 41.7622700,1.6671900 | 389209 | 4624240 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi al límit de la cruïla dels camins que arrencaven de Fonollosa cap a Aguilar de Segarra, i de Castelltallat cap a Manresa, al seu pas per Fonollosa, fa pensar en la possibilitat de la presència en aquest indret anteriorment d'alguna creu de terme o fita. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48818 | Tina de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xamal | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.8</p> | XIX | Caldria una neteja de vegetació de l'entorn, i tasques de consolidació per evitar el seu deteriorament futur. | <p>Tina isolada de grans proporcions ubicada a tocar del camí que ascendeix i travesa la Costa de Cal Xamal. Es tracta d'una tina de planta circular, aixecada aprofitant el petit terraplè que general el camí amb el marge dels camps del conreu. L'alçada de la tina varia en funció del terreny, sent d'uns tres metres i mig (aprox.) al seu cantó de llevant, a tocar del camí, i d'un metre d'alçada al cantó de ponent, sobre el marge del camp de conreu. El fet de què la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. La construcció és realitzada en pedra seca, a base de carreus irregulars, units amb petits cairons que fan les funcions de falca. La part inferior de la tina, i especialment el cantó de llevant es troba arrebossat amb morter de calç ben bé fins a l'alçada de dos metres. La coberta és consturïda per una volta de pedra seca pel sistema d'apropament de filades i coberta posteriorment amb terra, en la qual es poden observar restes de vegetació. Destaca l'existència d'un petit finestró al cantó de llevant de la tina, a l'alçada de 2,20 m. La porta d'accés a la tina es localitza a la seva cara nord, i s'hi accedeix mitjançant 3 graons de pedra de grans proporcions. L'interior de la tina és recoberta amb peces de pedra a les quals s'ha donat la forma rebaixada perquè unides conformin l'espai interior i ciruclar de la tina.</p> | 08084-93 | Fals | <p>La casa de Cal Xamal devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII, aprofitant el moment d'expansió de al vinya que motivà el conreu de les zones més elevades, fins aleshores ocupades pel bosc, i la zona dels altiplans de les costes. És doncs molt possible que els orígens de la tina es remuntin al segle XIX. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús.</p> | 41.7567700,1.7005100 | 391969 | 4623587 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lligada a la casa de Cal Xamal, existeix la història que explica l'assassinat dels propietaris de la casa a mans d'uns lladres a la dècada del 1940 i que apareix explicada a la fitxa de cases amb nom (fitxa nº 18) Malgrat que actualment es troba situada al peu d'un camí molt poc transitat, cal recordar que antigament -fins els anys 1940-1950- es tractava del camí que comunicava castelltallat i Fonollosa amb Manresa i Rajadell, i que feia les funcions de carrerada pel transport de ramats d'un lloc a l'altre. Era per tant el camí tradicional que comuicava Fonollosa amb la resta de la Comarca, sent evidentment molt transitat. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 48819 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> | 08084-94 | Fals | <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 48820 | Festa de Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pàg.71</p> | XIX-XX | <p>Tradicionalment la Festa de Fals s'ha celebrat el dia de Sant Vicenç (21 de gener), patró parroquial del poble. Actualment, per les dates de celebració-en ple hivern-s'ha convertit en la festa major petita, concentrant la majoria dels actes festius a la festa major d'estiu. Per promoure la participació popular, la festa s'ha traslladat al diumenge següent al dia 21 de gener. La recuperació de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç a les torres de Fals, ha permés aquests últims anys tornar a fer la missa solemne en aquesta església. A continuació s'acostuma a organitzar una mostra de cuina, on els participants porten un plat fet de casa, i a la tarde es combina amb algun tipus d'espectacle popular.</p> | 08084-95 | Fals. Església de Sant Vicenç | <p>Aquesta festivitat ha estat tradicionalment el dia de festa per excel·lència del poble de Fals. Els actes però es limitaven a una missa solemne dins l'església antiga, i a ball a la tarda. Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, la única nota al respecte és qual s'explica que el dia d'aquesta festivitat es deia missa cantada a l'església . [AA.DD; 2004-2005:nº9:71) Després d'alguns anys d'haver-se deixat pràcticament de celebrar, l'Associació Cultural i Recreativa de Fals l'ha tornat a impulsar, convertint-se en la festa petita d'hivern.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 48821 | Goigs del Sant Crist de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-de-camps | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XVI-XX | <p>Els goigos a la imatge del Sant Crist de Camps són com segueixen: Digam tots ab gran dolor Puix la llaga del costat a Jesus en creu clavat dona sanch y aygua abundant Misericordia senyor, dant la sanch sobre el pecat, a nostre necessitat. Y aygua en los camps regant Mirem en un pla clavada quant dels pobles ab tristor, de un Home ja escultura per pluja sou reclamat, etc. molt feament aborrada De Cap morireu inclinat en que apenes té figura presència de Maria tal afecte pecador per veureus tan colpejat has tu en un Deu causat etc. De vostra cara tan pia, Mirem en lo Cap sagrat son mil fletxes de dolor agudas puntas marinas, que son cor han tranpassat etc. que el tenen atormentat Los mèrits de tants dolors per ser de cruels espinas, que en aqueixa Creu sofrireu la corona del dolor nos sian intercessors Nostre mà pensar ha obrat etc. Per la sanch que vos sentireu Mirem ab dos claus passadeas valgam donchs tan gran dolor aquellas Mans Divinals, i per tots sia plicat etc, pagant las nostras erradas De sanch copiosos rams de tots los tocaments mals, vostre imatge derramà tos mal passos pecador donantli titol de Camps, l'han també de pus clavat etc. A Camps l'ahn dad alentant Ab dolor, y amargura perque son poble ad ferbor contemplen al Rei del Cel seus mostra mes obligat etc. despullat en la Creu dura Puix sou nostre Redemptor sens tenir un pobre vel que tant vos habem costat tal pobresa, i deshonor Misericordia Senyor causa nostra vanitat etc. Perdonau nostre pecat, Estesos teniu els brassos Misericordia Senyor Senyor en la Creu Sagrada, a nostra necessitat perque la Anima ab abrassos vos porteu enhorabona, ple de dulzura, i amor esperatinal que ha pecat, etc.</p> | 08084-96 | Camps | <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de de la Festa Major de Camps.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 48822 | Festa de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lesperanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag,71</p> | XIX-XX | <p>La festa de l'Esperança s'acostuma a celebrar-se el diumenge abans de Nadal. Els actes es ressumeixen a una missa solemne celebrada a l'església de la Mare de Déu del Grau. A la sortida es rifen torrons i un gall. El dia anterior a la festivitat es fa un concert de música dins l'església.</p> | 08084-97 | Fals. Església del Grau de Fals | <p>La festa de l'esperança era tradicionalment una jornada en la qual es donava les gràcies per la collita. El marc de celebració era l'església de la Mare de Déu del Grau de Fals. S'acostumava a fer missa solemne, i a constinuació venien els músics i a l'alzinar del costat de l'església del Grau es feia ball i la rifa d'un gall. Durant la missa s'acostumaven a cantar els goigos.[ AA.DD; 2004-2005; nº9:71] Aquesta festivitat no apareix reflectida a la consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, cal pensar que es tracta d'una festivitat arrelada al llarg del segle XIX.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 48823 | Pla dels Maquis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis | XX | <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> | 08084-98 | Fals | <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> | 41.7438200,1.7333800 | 394681 | 4622109 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 48824 | Pla dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans | XX | <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> | 08084-99 | Fals | <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> | 41.7425600,1.7300100 | 394399 | 4621973 | 1936 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2024-04-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 48825 | Camí de Castelltallat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castelltallat-a-manresa | X-XX | <p>Antic camí utilitzat per realitzar el trajecte entre la zona de Castelltallat i la població de Manresa que des de la serra de Castelltallat, arrivaba al nucli de Fonollosa, remuntava fins el mas del Querol, seguia pel camí que conduïa fins als plans del Querol i a la costa del Xamal. A continuació descendia fins a la casa del Grauet, i continuava fins els plans de Fals, la Creu de terme de Fals, on creuava amb el camí de Calaf a Callús (fitxa nº 87), i seguia fins a la casa de la Gabriela i continuava en direcció al torrent de Mallencosa i al Mas Bosc de Monistrolet de Rajadell, entrant a Manresa pel Pont Nou. Actualment es tracta d'un tram de camí aprofitat com a camí rural que comunica algunes cases i aprofita un tros de la BV-3012. Es tracta d'un camí d'uns 3,5 m d'amplada, que varia considerablement la seva amplada segons el tram i les modificacions que ha sofert. Actualment es troba asfaltat en el tram que mena de la casa de la Gabriela fins a la creu de terme de Fals, a la confluència de la BV-3012. A continuació discorre a travès d'aquesta via durant uns tres kilòmetres, fins que es desvia en direcció a la casa del Grauet, a partir d'aquí el camí és de terra i es troba en un estat variable. Les nombroses modificacions que ha sofert han fet que no es conservi cap mur o resta arquitectònica de l'antic camí.</p> | 08084-100 | Fonollosa, Fals | <p>No es pot precissar l'orígen d'aquest camí utilitzat pel transport de persones i ramats, però cal remuntar-lo potser al període medieval. Va ser utilitzat pel trallat de ramats, efectuant les funcions de carrerada ramadera fins la dècada del 1950. Quan es construí l'actual carretera de Fonollosa a Sant Joan de Vilatorrada, perdè l'ús. L'any 2003 va ser asfaltat el tram que menava des de la Creu de Terme de Fals fins a la casa de la Gabriela.</p> | 41.7507000,1.7232800 | 393852 | 4622885 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48825-foto-08084-100-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els propietaris de la casa del Querol, acostumaven a donar sostre a alguns dels transeünts del camí. Una variant d'aquest camí era la que a partir de la costa del Xamal, descendia fins a la casa del tatger, i menava a l'estació de Rajadell. També era utilitzat per conduir ramats i mercaderies fins a l'estació . | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 48826 | Font de Pere Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pere-jutge | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | <p>Font ubicada a mig tram de la riera de Fonollosa, a l'espai conegut com Obaga de Pere Jutge, a tocar del Raval d'en Sembleia, dins la vall d'en Bosch. Com a construcció consta d'un petit brollador enmarcat dins un petit semicup de ciment. Allà es troben gravades la data de 1876. A tocar de la font es troben dos grans tolls, que formen part de la riera. Són coneguts com a toll Blau i toll Tascó. La importància singular d'aquesta font radica en el fet de que és sens dubte la font més important del nucli de Fonollosa, i aquella que aporta un cabdal de més quantitat a la riera de Fonollosa. A partir d'ella, el cabdal de la riera augmenta considerblement.</p> | 08084-101 | Fonollosa | <p>Es desconeix l'origen de l'antropònim de 'Pere Jutge' que dóna nom a dita Font, però cal pensar que es tractava d'un personatge potser habitant del proper raval del Cal Sembleia.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48826-foto-08084-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta font ha estat catalogada com a zona d'interés natural i no com a element arquitectònic, ja que la construcció existent és mínima (un brollador), i en canvi és un cabdal d'aigua molt importqant per la riera de Fonollosa, i l'entor de la font amb els tolls pot ser considerat com a zona d'interés natural. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/