Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48828 | Veïnat del Raval de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-raval-de-les-oliveres | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | Les recents promocions urbanístiques fetes a les afores del raval, possen en perill la conservació del conjunt estètic del raval. | <p>Conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l'adaptació topogràfica de les cases al cim d'una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau, però en línies generals resulta ovalada i uniforme. Actualment, malgrat les reformes efectuades i el creixement urbanístic patit als voltants, es manté una estructura primogènia original que conserva els trets característics de l'arquitectura popular de la zona. Es tracta en la gran majoria de casos de cases de planta baixa, primer pis i golfes, adossades, formant un seguit de carrers interiors. La gran majoria de les cases són fetes en mur de paredat irregular, malgrat que moltes d'elles es troben arrebossades i pintades, o s'han reformat les darreres dècades. La gran majoria d'aquestes cases eren conegudes pel nom o l'alias del propietari: Cal Canyol, el Cisteller, el Jep Gran, el Colom, cal Francisquet etc. També cal destacar la presència d'algunes tines de gran tamany ubicades al costat de les cases, com és el cas de la tina al costat de Cal Francisquet. La importància d'aquest nucli radica en el fet de ser el veïnat més important del nucli de Fals, on actualment es concentren les activitats de caire cultural, religiós i lúdic de la població.</p> | 08084-103 | Fals. Raval de les Oliveres | <p>L'origen del Raval de les Oliveres cal buscar-lo en la propera masia de les Oliveres de Cantacorbs. L'existència d'aquesta masia es remunta amb seguretat als segles XV-XVI, constituïnt-se en una de les masies que es repartia la propietat de la terra del Pla de Fals. Aquest mas, juntament amb el mas del Grau i la propietat del mas de la Torre, fou adquirit per la família Soler de la Plana a principis del segle XIX. Aquesta era una família d'hisendats residents a Barcelona i Palma de Mallorca, que malgrat tenir els seus orígens a la casa dels Comtals del Manresa, feia temps que residia fora i actuava com a rendista de diverses propietats rurals al Bages. L'alt nivell de vida els va obligar a vendre's les finques del Pla de Fals. En aquell moment la finca dels tres masos feia un total de 300 hectàrees i era conreuada per uns quaranta parcers. Molts d'aquests parcers s'anaren construïnt la seva casa en un racó de la finca de les Oliveres, creant un petit raval que seria conegut com Raval de les Oliveres. Els compradors van ser la família Cases de Matamargó, propietaris del Mas Cases prop de Pinós. La compra es va efectuar l'any 1903, quan feia poc que la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves plantacions tot just començaven a donar els seus fruits. Al cap de poc esdevenir amo, va oferir a totes les cases del Raval que termenejaven amb el mas Oliveres, la possibilitat de comprar-li uns trossets per engrandir els patis del darrera. Tothom es va acollir a l'oferta, i aquest és l'origen de l'alineació del carrer Sant Vicenç i de bona part dels carrers del Raval. Si bé aquest raval va mantenir una fesonomia molt reduïda fins a mitjans del segle XX, va ser el lloc triat per aixecar la nova església parroquial de Sant Vicenç l'any 1962, aquest fet va fer que el raval es convertís en el nucli important de Fals, enmig d'un hàbitat en el qual predominaven les masies disperses. El boom urbanístic de finals del segle XX, va fer que als voltants de l'antic nucli del raval s'anéssin construint noves cases i expandint nous carrers.</p> | 41.7419500,1.7148000 | 393133 | 4621924 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48828-foto-08084-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48794 | Veïnat de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | X-XX | <p>Conjunt de cases que envolten l'església parroquial de Santa Maria de Camps, i que conformen l'actual nucli de Camps. Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l'indret conegut com els Plans de Camps, i és format per l'edifici de l'església parroquial, la rectoria que s'adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. Aquest últim fou alhora un antic hostal. Entre aquests dos masos i l'església foren aixecades en èpca més recent algunes cases que conformen un incidi d'un carrer, entre les quals es localitza una coneguda antigament com el 'Café de Camps', ja que acollida dit establiment. Prop d'aquest nucli, malgrat que una mica més allunyat en direcció nord, s'ubiquen els masos Teixidó i Freixa, que malgrat el seu aspecte modern també foren antigues cases de Camps. A llevant del nucli va ser aixecat fa pocs anys un edifici modern que correspon al modern Pabelló Poliesportiu. Si bé Camps es tracta d'un nucli disseminat format per masies aïllades o agrupades en nombre de dos o tres cases properes, la relació de l'habitat és bàsicament dispers, sent aquest petit nucli la única referència de nucli concentrat i agrupat que trobar-se en tot el territori. Al estar format per una església parroquial i un seguit de cases i masos que han conservat el seu aspecte original, fa que aquest petit nucli conservi una certa armonia arquitectònica i un aire rural al mig del Pla de Camps.</p> | 08084-69 | Camps. Veïnat de Camps | <p>Els orígens del nucli de Camps es troben estretament lligats a l'existència de la parròquia de de Santa Maria de Camps, aixecada a l'antic lloc conegut com 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia.[AA.DD. 1984:242] L'any 1138 l'església adquirí la categoria de parròquia que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). L'existència d'aquesta parròquia i la seguretat que devia proporcionar la seva sagrera degué motivar que molts porpietaris de terrenys s'animéssin a construïr la seva casa prop de l'església. Amb tota seguretat aquest és l'origen del veïnat de Camps. Malgrat tot, el seu creixement ha estat sempre moderat ja que Camps s'ha mantingut sempre com un territori dispers dedicat a l'agricultura. Les cases aixecades més modernaments tenen el seu orígen al segle XIX i XX, i devien respondre a parcers dels masos propers de Sampere i Coma.</p> | 41.7775800,1.6840800 | 390639 | 4625918 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48794-foto-08084-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48827 | Tradició de remeis populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-remeis-populars | X-XX | <p>Segons informació oral procedent de la Sra. Dolors Ballonga de Cal Tatger, existien al terme de Fals un seguit de remeis cassolans que servien per guarir algunes petites complicacions de salut. Segons el seu relat eren els següents: PER GUARIR LA PICADA D'ESCORPÍ Tradicionalment per guarir una picada d'escorpí, que era freqüent durant els treballs al camp, s'havia d'agafar aquell mateix escorpí que t'havia picat, matar-lo, expremer-lo, i ticar el suc que hi sortia per sobre de la ferida. REMEI PER GUARIR EL MAL D'ORELLA Tradicionalment per guarir el mal d'orella als nens, s'acostumava a agafar una cigarra, es ficava dins un ot d'oli, i es deixava macerar durant un temps. Al cap d'un temps, es tractava de posar-se unes gotes d'aquell oli dins l'orella per cuarar-la. REMEI PELS ESPATLLATS Tradicionalment es considerava que una persona estava espatllada quan es posava dreta arran de paret i extenia els braços i un li resultava més llarg que l'altre. Per remediar-ho, una altra persona li agafava per l'esquena amb els braços creuats i l'apretava fort fins a fer-li sonar tots els óssos de l'esquena.</p> | 08084-102 | Fals, Fonollosa | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Actualment el Grup de Divulgació de la Història de Fals, ha localitzat una petita llibreta de notes procedent del mas Boixeda, que constitueix un dietari. Aquest dietari inclou tot un seguit de remeis cassolans per combatre malalties i plagues. Es troba en procés de transcripció i publicació. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48851 | Torrent del Putxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-putxo | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Curs fluvial de caràcter irregular que discorre en sentit N-S atravessant el nucli de Camps. El naixement d'aquest torrent es produeix a la serra de Castelltallat i discorren en sentit al terme de Fonollosa entrant vora les cases de Japet i Fusé, des d'allà es dirigeix fins a la casa del Cal Rebinxela, on al peu del turó on es troba la mateixa, desgüassa al torrent de Fonollosa. El seu interès natural radica en ser un dels torrents de més aportació inicial al torrent de Fonollosa, i pel fet de crear al seu últim tram un marc natural idoni per l'aparició de vegetació de ribera.</p> | 08084-126 | Camps | <p>El nom de Cal Putxet que rep el torrent deriva del nom d'una casa anomenada de Jaume Putxet a la serra de Castelltallat, prop del seu neixement.</p> | 41.7729400,1.6690300 | 389380 | 4625423 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48851-foto-08084-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48831 | Torrent del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-grau | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que recorre el terme de Fonollosa en direcció N-SE. El seu naixement es produeix a les costes de Cal Xamal, i descorre en direcció S a tocar de l'església de Santa Maria del Grau. Des d'allà travessa els plans de Fals en direcció al Raval de les Oliveres des d'on decendeix directament fins a desgüassar a la riera de Rajadell. El seu interés natural resideix en el fet de concentrar en alguns trams del seu voltant vegetació de ribera -canyissar i pollancres- que contrasten amb el paisatge habitual dels plans de Fals, dominats pel cereal i el bosc.</p> | 08084-106 | Fals | 41.7415700,1.7162800 | 393255 | 4621880 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48831-foto-08084-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48832 | Torrent de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Curs fluvial intermitent que travessa en municipi de Fonollosa en sentit O-E. Aquest torrent neix al Serrant de Llobatones, dins el conjunt de la Serra de Castelltallat, i discorre en sentit S-E en direcció al nucli de Fonollosa, donant lloc a una vall, que a l'hora dóna lloc a un mas anomenat La Vall, i a l'hora a un pla i a una Obaga anomenats també La Vall. Aquest torrent desgüassa a l'alçada de la cruïlla que mena a Camps, amb el torrent de Fonollosa, el del Putxó i el de Bacardit o de Camps, donant lloc a un cabdal més ample conegut com riera de Fonollosa. El trancurs d'aquest torrent origina una vegetació un tant diferent de l'entorn, on depenent de l'època de l'any i el cabdal es pot trobar canyissar i bosc de ribera. L'interés natural radica en ser una recurs hídric important i un potenciador de la biodiversitat.</p> | 08084-107 | Fonollosa | 41.7573000,1.6489000 | 387680 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48832-foto-08084-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48739 | Torre Sagimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sagimona | <p>A.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.95</p> | XI-XIX | Caldria un esforç per netejar i consolidar sobretot els interiors de la torre. Tanmateix és urgent una consolidació del conjunt de tines de ponent de la casa abans no caiguin. | <p>Conjunt arquitectònic format per una de les torres pertanyents a l'antic conjunt casteller de les Torres de Fals, i les dependències d'una masia que l'envolta i que s'integra amb la presència de la Torre, i un conjunt de 10 tines ubicades a ponent del conjunt. La torre és una construcció cilíndrica que s'alça a partir d'un pla ciruclar de 585 cm de diàmetre extern. S'ignora quin és el seu diàmetre interior i el gruix dels seus murs. Amb tot els seus murs deuen superar a la seva base el metre de gruix. L'alçada de l'edifici és de 14,25 m, repartits, gairebé amb tota seguretat, en tres nivells més un terrat. Actualment a la planta baixa hi ha una gran cisterna que impedeix la visió i estudi de la mateixa. La porta d'entrada, de forma rectangular, es troba situada a la banda sud-oriental, a l'alçada del que se suposaria el primer pis. Aquesta està rematada per una llinda formada per un bloc monolític allargassat, i per sobre d'aquest apareix un arc de mig punt adovellat encerclant-lo. A l'espai resultant entre la llinda i l'arc, s'hi col·locaren tres blocs de pedra adaptant la seva forma i mides al tancament de l'arc. [AA.DD;1984:239-255] L'aparell de la construcció està format per blocs de pedra de mides mitjanes, treballats a cop de martell, i sense polir. El morter utilitzat està fet a base de mescla de sorra i calç, adquirint un to grisenc, i les filades es distribueixen a trencajunt. L'interior de l'espai és ocupat per un modern dipòsit. La construcció del mas que s'hi adossa, féu que els seus propietaris construissin una escala lateral que hi comunica des de la part central, ascendint fins al cim, on hi ha un petit terrat modern al qual s'hi ha posat un seguit de merlets decoratius. També abunden les obertures realitzades ja en època moderna a la seva façana. Adossat a la torre es troba el Mas conegut com la Torre Sagimona. Aquesta casa és un edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. L'aparell és a base de carreus de diferents mides i disposats en fileres més o menys ordenades al cantó Nord, a tocar de la torre, i amb mur de paredat irregular al cantó de llevant de la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obra amb un gran portal adovellat que ha resultat tallat a la part superior per l'espai ocupat per la peanya del balcó del primer pis. Al primer pis, a banda del balcó situat sobre la porta, s'obren dos finestres -una a cada banda- en les quals destaquen uns ampits de pedra propis del segle XVIII. A les golfes s'obren tres finestres realitzades amb un arc de mig punt molt rebaixat. La façana posterior de ponent s'obren dues finestres a l'alçada del primer pis i una a la planta baixa. La façana nord es troba parcialment tapada per un cobert de planta baixa que s'hi adossa, a l'interior del qual es conserva una premsa de vi, deixant a la vista dues finestres al primer pis. La façana de migdia es troba ocupada per la presència d'alguns coberts, així com la de la torre, que s'adossa al cantó S-O de la casa. L'interior de la casa s'ha conservat sense reformes importants almenys des de principis del segle XX, guardant l'aire d'antiga casa de pagès, amb els terres de rajola cuita i estances destinades a treball agrícola. Destaca també l'existència d'un gran encavallada de fusta al pis de les golfes, des d'on s'entra a interior de la torre. L'interior de la torre és ocupat parcialment per una escala de cargol que permet l'ascens a la part superior. Complerten el conjunt un seguit de deu tines aixecades a un parell de metres a ponent de la casa. Es tracta d'un conjunt de tines adossades de grans dimensions, amb l'interior recobert per cairons envernissats, i protegides exteriorment per una construcció efectuada en pedra seca en forma de caseta, que protegeix la boca i permet l'accés mitjançant una obertura orientada a llevant. Una de les tines té la data del 1806 en una de les dovelles que forma l'arcada de l'obertura.</p> | 08084-14 | Fals. Mas La Torre s/n (08259 Fonollosa) | <p>La posició parcialment enclotada on s'assentava el castell de Fals i les seves dues torres, feia que aquestes no poguessin abastir visualment tot el terme que quedava sota el senyoriu del castell, i que per tan es feu necessària la construcció d'una tercera torre de guaita que fes de nexe d'unió amb la resta de guàrdies del sector occidental. La torre la trobem documentat des del 1033, apareixent ja de forma successiva en la documentació posterior del castell de Fals. D'altra banda, ateses les característiques de l'aparell i avaluant també la forma de la porta, així com també l'estructura general de la torre, aquest edifici sembla que s'integra plenament a les construccions militars aixecades al segle XI. Possiblement la torre funcionà com a tal amb funcions militars fins als segles XIV-XV en què el castell de Fals exercí com a tal. Ja amb anterioritat segurament s'haurien anat construint dependències annexes a la torre que permetessin una certa comoditat en la vivenda i que serien l'origen del futur Mas. És molt possible que a mida que la torre anà perdent funcions militars les anés guanyant en el terreny agrícola, convertint-se vora el segle XIV més en una explotació agrària que militar. [AA.DD;1984:239-255] Arquitectònicament el mas actual guarda reminiscències, especialment a la façana de ponent, del segle XV-XVI, on s'aprecien fileres de carreus molt ben ordenades que foren reforçades posteriorment. Si bé l'origen de l'actual mas es deu remuntar a aquest període, la casa degué patir una gran reforma estructural cap al segle XVIII, remodelant la façana principal i afegit ampits a les finestres, típics d'aquest període. Ni a l'interior ni a l'exterior de la casa es conserva cap data gravada que rememori aquestes reformes. Si bé es desconeix actualment quina va ser la evolució de la propietat de la torre i el mas, cal pensar en una possible família de castlans o guardians de la torre que s'anés reconvertint a les tasques agrícoles. La propietat segurament fou venuda al llarg del segle XIX, anant finalment a parar a mans de la família Soler de la Plana, coneguts rendistes residents a Barcelona i a Palma de Mallorca que tenien els seus orígens a la casa dels Comtals de Manresa. Aquesta família anà adquirint propietats rurals per tota la comarca del Bages, que explotaven a base de masovers i parcers. Al nucli de Fals foren propietaris de les finques del mas del Grau, Oliveres i la Torre, sumant un total de 300 hectàrees i quaranta parcers. Els darrers de la nissaga d'hisendats que van controlar durant un segle i mig els tres masos foren el Ramon Soler de la Plana i la seva mare, la vídua Maria Anna Noguer. A finals del segle XIX s'havien replegat a Mallorca on tenien gran possessions. Per mantenir l'alt nivell de vida que corresponia a una família d'aquestes característiques anaren hipotecant les finques del Bages. L'any 1903 Ramon Cases Gibert, propietari del mas Cases de Matamargó -prop de Pinós- les adquirí per un preu mòdic. Pocs anys abans la fil·loxera havia arrasat les vinyes i les noves tot just començaven a produir. L'any 1931 la finca era encara propietat de la família Cases, havent-hi com a administrador de les finques de Fals en Josep Clotet. Durant els anys de guerra, els seus parcers no li van pagar les parts. Un cop restablerta la normalitat no va reclamar els endarreriments, tal com van fer molts propietaris. El masover de la torre va ser acomiadat i substituït per la família Comas. En morir l'any 1960 Josep Cases, propietari de les finques, el nou hereu Ramon Cases Boladores va haver de pagar la legítima als seus germans, i al no disposar d'efectiu per fer-ho, va decidir vendre's les finques del Pla de Fals. En aquest moment un grup de parcers de Fals va decidir organitzar-se en cooperativa i comprar la terra que havien conreat durant generacions. La compra-venda es va efectuar l'any 1972.[AA.DD;2004-2005, nº 11:95]</p> | 41.7449500,1.7250000 | 393986 | 4622244 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48739-foto-08084-14-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92|93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48735 | Tomba del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-grau-de-fals | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Ens trobem davant una sepultura esculpida a la roca en forma de banyera (tipus C), i que destaca per les seves grans dimensions, presentant unes mesures aproximades de: 2,10 m de llargada total, una amplada quasi constant de 0,45 m, i una profunditat exactament igual. Segueix una orientació nord-sud. Esculpit al mateix bloc de pedra hi trobem un petit forat on es duien a terme les libacions o ofrenes al difunt.</p> | 08084-10 | Fals | <p>La tomba del Grau de fals es troba esculpida sobre una gran roca esberlada i desplaçada situada al mig d'uns camps on es conrea vinya, a només 150 m de l'església pre-romànica de la Mare de Déu del Grau de Fals. Fou estudiada l'any 1982 per Antoni Daura i Joan Galobart.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7494200,1.7073900 | 392529 | 4622763 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48735-foto-08084-10-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº1 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48852 | Tomba de can Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-can-feixes | IX-X | <p>Tomba antropomorfa excavada directament a la roca, sobre un promontori rocós que s'alça sobre els camps de conreu. Es tracta d'una tomba de forma rectangular amb orientació E-O, de 170 cm de llargada per 74 cm d'amplada i 8 cm de potència.</p> | 08084-127 | Camps. Can Feixes, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Es tracta d'un tipus d'enterrament documentat entre els segles IX i X.</p> | 41.7776300,1.6777800 | 390115 | 4625932 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48852-foto-08084-127-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que actualment es visualitza fàcilment una sola tomba, cal tenir en compte, que l'entorn en el qual es troba és una roca coberta actualment de vegetació, en la qual podrien localitzar-se més tombes d'aquest tipus. Segurament no és tracta d'un exemplar aïllat, sino que deu formar part d'un conjunt. També, si la vegetació ho permetés, es possible que hi haguéssin forats per libacions a la mateixa roca. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48837 | Tines de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-torreblanca | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVIII | El conjunt es troba en un estat d'abandonament considerable, ja que les mesures preses per l'actual llogater a més d'impedir la visió del conjunt no impideixen la degradació constant. Caldria una feina urgent de consolidació i restauració. | <p>Conjunt format per un seguit de tres tines ciruculars que s'acompanyen de la seva corresponent barraca de vinya. Malgrat que ara només són tres, originalment el conjunt era format per sis tines, tres de les quals són actualment enderrocades. Les tres restants objecte de la fitxa són construïdes aprofitant el pendent d'un petit marge del camí que finalitza en un clot artificial exacavat i netejat prop de la riera. Les tines compten amb una part excavada al subsòl que es troba revestida per cairons rectangulars envernissats. Actualment només una de les tines conserva els cairons, ja que les de la resta han estat extrets i reaprofitats. Arran de terra sobresurt per cadascuna de les tines una estructura també cirucular que cobreix i protegeix la tina de l'exterior. Part d'aquesta estructura ha anat caien, conservant només en una d'elles tot el tram de paret superior i la coberta de falsa volta de la tina. El diàmetre de les tines és de 2,5 m aprox. I l'alçada de la tina que encara es conserva actualment dreta és de 1,65 m , més la coberta. La boca de les tines es troba encarada al S-E, conservant-se només en una d'elles. A l'altre cantó del N-O, sota el desnivell del marge de terra es troba la barraca que s'adossa al peu de la tina i protegeix la boixa de sortida. Es tracta de barraques de planta quadrangular adossades les unes amb les altres. Totes elles tenen les portes allindades, destacant una d'elles que du la data de 1797. A l'interior s'aprecien les boixes en molt bon estat de conservació. Tot el conjunt es construït en pedra seca, a base de carreus de tamany irreuglar units amb cairons de petit tamany que fan l'efecte de cunya. Actualment aquest espai de les tines és ocupat com a zona de lleure i cira de cavalls. Aquest fet a fet que el llogater hagi parofitat l'interior de les barraques com a magatzem, construïtn uns coberts adossats a les barraques com a espai personal. Aquesta construcció obstaculitza la visió general del conjunt, no ajudant a la seva consolidació.</p> | 08084-112 | Fals | <p>Aquest conjunt de tines es troba aixecat en una finca propietat del Mas Torreblanca proper a la zona. És evident que la seva construcció i explotació devia estar relacionada amb l'intesiu cultiu de la vinya que el mas exercia a les seves finques. Aquesta zona era ocupada per parcers, que segurament devien demanar permís per la construcció de tines que els facilitéssin la producció de vi , evitant els costos i els esforços del transport del raïm fins a la casa.</p> | 41.7560000,1.7559500 | 396577 | 4623434 | 1797 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48837-foto-08084-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48815 | Tina de can Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-pere-negre | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 3 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.18-19</p> | XIX | Caldria una restauració i consolidació d'aquest model únic de tina. Així com una eliminació de la vegetació que l'envolta i que tendeix a cobrir el conjunt. | <p>Conjunt format per la tina anomenada de Can Pere Negre i les restes de la barraca de vinya aixecada als seus peus. Es tracta d'una tina aixecada aprofitant un rocam natural, la qual cosa fa que la part inferior de la tina es trobi excavada a la roca. Tant la tina com la barraca són construïdes en pedra seca, a base de carreus irregulars de pedra, units amb petits carreus que fan la funció de falca. Malgrat que al seu moment la tina devia tenir algun tipus de sostre, actulament es troba caigut. Com a construcció es tracta d'un tina issolada, actulament en un espai tornat a ocupar pel bosc, de planta circular i gran alçada (uns quatre metres i mig aprox.) pel cantó sud, i uns dos metres al cantó menys elevat- cantó nord-. La tina comptava amb una porta d'accés situada al cantó nord de la construcció, a la qual s'accedia escalant directament la roca. A l'interior de la tina es pot apreciar amb més claretta com la part inferiror es troba parcialment excavada a la roca, i partir d'uns 90 cm (aprox) d'alçada es revesteix amb tres filades de carreus de grans proporcions fets a base de pedra, la qual s'ha rebaixat de forma cóncava, quedant perfectament encaixada fins a donar la forma circular del perímetre interior. Al costat de migidia de la tina s'adossa la barraca annexa. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular annexa al cantó de migidia de la tina, que protegeix la boixa. Aquesta s'aprecia encara entre el runam de la barraca.</p> | 08084-90 | Fals | <p>La construcció de tines issolades devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, quan l'augment de la producció del vi va fer apareixer el problema del transport de la verema en grans quantitats. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús. [AA.DD; 2004-2005 nº 3 :8-19]</p> | 41.7573100,1.7030400 | 392181 | 4623644 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48815-foto-08084-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el record de les persones més grasn del terme resta l'existència d'una casa anomenada de Cal Pere Negre, ubicada al Pla del Querol. Al llistat de cases de 1961 no apareix cap casa amb aquest nom, però si al llibre de la Comptaduria d'Hipoteques de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa. El grup de divulgació de la història de Fals, va localitzar les restes d'una casa identificada com la del Pere Negre, fent un petit recull de la seva història més recent [AA.DD. 2004 nº3:18] | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48818 | Tina de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xamal | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.8</p> | XIX | Caldria una neteja de vegetació de l'entorn, i tasques de consolidació per evitar el seu deteriorament futur. | <p>Tina isolada de grans proporcions ubicada a tocar del camí que ascendeix i travesa la Costa de Cal Xamal. Es tracta d'una tina de planta circular, aixecada aprofitant el petit terraplè que general el camí amb el marge dels camps del conreu. L'alçada de la tina varia en funció del terreny, sent d'uns tres metres i mig (aprox.) al seu cantó de llevant, a tocar del camí, i d'un metre d'alçada al cantó de ponent, sobre el marge del camp de conreu. El fet de què la verema s'hagués d'abocar per dalt i el vi es buidés per baix implicava que s'elegís un lloc amb pendent que permetés l'accés superior de forma natural. La construcció és realitzada en pedra seca, a base de carreus irregulars, units amb petits cairons que fan les funcions de falca. La part inferior de la tina, i especialment el cantó de llevant es troba arrebossat amb morter de calç ben bé fins a l'alçada de dos metres. La coberta és consturïda per una volta de pedra seca pel sistema d'apropament de filades i coberta posteriorment amb terra, en la qual es poden observar restes de vegetació. Destaca l'existència d'un petit finestró al cantó de llevant de la tina, a l'alçada de 2,20 m. La porta d'accés a la tina es localitza a la seva cara nord, i s'hi accedeix mitjançant 3 graons de pedra de grans proporcions. L'interior de la tina és recoberta amb peces de pedra a les quals s'ha donat la forma rebaixada perquè unides conformin l'espai interior i ciruclar de la tina.</p> | 08084-93 | Fals | <p>La casa de Cal Xamal devia tenir els seus orígens segurament a finals del segle XVIII, aprofitant el moment d'expansió de al vinya que motivà el conreu de les zones més elevades, fins aleshores ocupades pel bosc, i la zona dels altiplans de les costes. És doncs molt possible que els orígens de la tina es remuntin al segle XIX. L'existència de tines isolades al mig del camp s'explica per les dificultats del transport de la verema per part dels pagesos. Per evitar el cost del transport de la verema fins a casa la tina per l'elaboració del vi es construïa ala mateixa vinya, de manera que quan es veremava el raïm anava directament a la tina. Les tines acostumaven a tenir dues entrades: a la part de dalt una porta per on s'entrava la verema i s'abocava sobre el brescat de fusta per trepitjar-la; i una altra a la part inferior on hi havia una boixa per abocar el vi. L'aparició de la fil loxerà a finals del segle XIX va arruïnar parcialment el conreu de la vinya, fent que a principis del segle XX moltes d'aquestes tines ja estiguessin en dessús.</p> | 41.7567700,1.7005100 | 391969 | 4623587 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48818-foto-08084-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lligada a la casa de Cal Xamal, existeix la història que explica l'assassinat dels propietaris de la casa a mans d'uns lladres a la dècada del 1940 i que apareix explicada a la fitxa de cases amb nom (fitxa nº 18) Malgrat que actualment es troba situada al peu d'un camí molt poc transitat, cal recordar que antigament -fins els anys 1940-1950- es tractava del camí que comunicava castelltallat i Fonollosa amb Manresa i Rajadell, i que feia les funcions de carrerada pel transport de ramats d'un lloc a l'altre. Era per tant el camí tradicional que comuicava Fonollosa amb la resta de la Comarca, sent evidentment molt transitat. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48734 | Sepultures de Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-sant-esteve-de-camps | <p>BOLÓS J, PAGÈS M (1982) 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Medievalia, Annex I (Necrópolis i sepultures de Catalunya), Barcelona. Pàgs. 96 DAURA A, GALOBART J (1982) 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages' Dovella nº 5. Manresa Pàgs. 18-19 DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p> | IX-XI | <p>Conjunt formar per tres tombes excavades a la roca natural. La primera tomba presenta una forma ovoïdal (tipus C), si bé presenta una petita corbatura a forma de possible espatlla. Té una llargada d'1,81 m i unes amplades de 0,30 m, 0,40 m i 0,20 m al cap, cos i peus respectivament. La profunditat de la tomba es manté constant, presentant una potència de 0,25 m, i l'orientació segueix l'eix nord-oest-sud-est. Al seu costat hi trobem un petit forat de forma circular, utilitzats molt sovint per realitzar-hi libacions. La segona sepultura pertany a la tipologia anomenada pisciforme (tipus D). La seva orientació és d'est a oest, fa 1,81 m de llargada i 0,25 m, 0,40 m i 0,22 m d'amplada de cap, cos i peus respectivament. Presenta com en el cas anterior, una profunditat constant de 0,25 m. S'observa com les seves mesures presenten una gran coincidència amb les de la primera sepultura. La darrera tomba presenta una forma més o menys trapezoïdal (forma B), doncs les seves mides són: 1,90 m de llarg i 0,40 m, 0,37 m i 0,25 m de cap, cos i peus, amb una profunditat de 0,26 m i amb la mateixa orientació que tenia la primera sepultura.</p> | 08084-9 | Camps | <p>Conjunt de tres tombes excavades a la roca que foren estudiades per Antoni Daura i Joan Galobart l'any 1982. Les sepultures es localitzen a pocs metres de les runes de la petita esglesiola de Sant Esteve de Camps, al costat d'una barraca de pedra seca. La proximitat amb les restes de la capella ens fa pensar en una més que probable relació de les restes.[DAURA A, GALOBART J, 1983: 82] Poden ser datades entre els segle IX i XI.</p> | 41.7826900,1.6902900 | 391164 | 4626478 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48734-foto-08084-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt sepulcral no apareix recollit a la Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48727 | Santa Maria del Grau de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-grau-de-fals | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XI-XII | <p>Petita església d'època romànica (segle XIII) d'àmbit rural amb dos períodes constructius clarament diferenciats, el primer dels quals d'estil pre-romànic. Actualment resulta un edifici d'una sola nau, amb planta rectangular i coberta exterior a dues aigües amb teula. La diferència entre la part pre-romànica (que ocupa la part de llevant) i l'ampliació romànica (que ocupa la part de ponent) ve marcada exteriorment per una diferència d'alçada en la teulada i un campanar d'espadanya que marca la diferència d'alçada de les dues teulades. Interiorment l'edifici es cobreix amb dues voltes unides per un arc toral de reforç. L'aspecte exterior és homogeni no sobresortint cap absis exteriorment. Destaca l'existència d'un petit campanar d'espadanya que sobresurt al mig de l'edifici entre el tram romànic i el pre-romànic. El santuari pre-romànic presenta una planta de forma quadrangular, de 3 per 3 metres, a la seva part interior, i es troba cobert per una volta de falsa ferradura que arriba al seu punt més alt als 4.82 m, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Al sostre encara s'hi poden observar les empremtes deixades per l'encanyissat de la mulassa. El santuari era il·luminat per dos petits finestrals, ubicats cadascun en un dels murs laterals, i esqueixats cap a l'interior. Cada un era calat en un sol carreu, presentant el de l'esquerra forma d'espitllera, i el de la dreta dos forats rectangulars. Ambdós presenten un petit arc de mig punt a la seva part interior. [SITJES X, 1977:105] Al segle XIII es duu a terme la construcció de l'església romànica aprofitant l'antic santuari, passant aquest a realitzar les funcions d'atri, i afegint-hi una nau rectangular. La unió d'aquests dos elements queda palesa per mitjà de la construcció d'un gran arc apuntat fet amb dovelles, que arrenca de dues impostes i sobre el qual s'obra una finestra de forma rectangular d'un únic encaix. Exteriorment, aquests dos períodes constructius queden clarament marcats pel campanar de paret que aprofitaria l'espai deixat per l'antic arc triomfal d'entrada al santuari, alçant-se amb dues grans obertures allargades al capdamunt. La nau és coberta amb filades de carreus molt ben treballats en volta apuntada. [AADD, 1984: 239] L'accés a l'edifici romànic devia realitzar-se originalment pel cantó de migdia on encara s'observen les restes del primitiu portal rematat a l'interior amb un arc de mig punt dovellat i a l'exterior amb dos petits arcs de mig punt. Al segle XVI es construí una masoveria adosada a migidia de l'església en la qual segons la tradició acostumaven a viure persones relacionades amb el culte a l'església, i segons informació oral per una monja deodata. Aquest fet li va valdre el nom a la casa de 'La Mongia'. La construcció d'aquesta casa, tapà la porta d'accés al temple, que llavors s'havia de fer des de dintre de la casa, i obligà a obrir un altre portal allindat a llevant del temple, a la zona pre-romànica, que encara s'utilitza i on es pot veure la llinda amb la data de 1694. Es creu que aquell mateix any, aprofitant l'obertura d'aquest portal, es capgirà el culte de l'església, movent l'altar a l'altre extrem (costat de ponent), on s'hi va col·locar el retaule del segle XVII. Interiorment la zona de l'antiga porta romànica va ser tapada amb la col·locació d'un altar dedicat a Sant Josep. Exteriorment l'edifici presenta com a aparell constructiu, grans blocs de pedra polida treballats amb una gran qualitat, i disposats perfectament ordenats en filades horitzontals. Aquest tret fa que exteriorment es visualitzin altre cop els dos moments constructius, ja que l'antic temple mostra filades poc equilibrades i un tall matusser en la forma dels carreus. Arquitectònicament l'any 1973 la parròquia, amb col·laboració de la gent de Fals, decidí arranjar el santuari començant a treure tot l'arrebossat de dins.</p> | 08084-2 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>L'església de Santa Maria del Grau de Fals es troba assentada a la zona coneguda amb el nom de Raval del Grau, molt a prop del mas del Grauet o Grau, els propietaris del qual són els que avui en dia tenen cura de l'edifici. L'església es trobava inclosa dins l'antic terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tant el lloc com l'església apareixien citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d'un alou a la zona del Grau. En aquest document ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria.[AA.DD., 1984:280] Gràcies a un llistat de les parròquies del bisbat de Vic, anterior al 1154, veiem que el santuari posseïa la categoria de parròquia. Això però no durà massa temps, ja que el procés de despoblació viscut al segle XIV provocà la pèrdua de la seva funció com a parròquia quedant unida a la de Sant Vicenç de Fals. Aquest desús provocà que l'església presentés l'any 1685 un estat de conservació deplorable que feu que el bisbe en prohibís el culte. Malgrat haver perdut la categoria de parròquia i haver quedat com a església sufragània de Fals, el cert és que la devoció popular dels habitats de Fals i el sentiment d'identitat comunitari ha continuat girant fins als nostres dies entorn a l'església del Grau, i no pas cap a la parròquia de Sant Vicenç de Fals. La consueta del rector Domingo Feliu de l'any 1764, feia menció a una bona colla de festivitats celebrades al Grau, moltes més que a la parroquial de Sant Vicenç. Segons ella, per nostra Senyora de la Purificació el rector havia de dir la missa a la capella del Grau. També feia la benedicció de les candeles, la Pentecosta, i tots els divendres desprès de Qauresma sortien processons des del Grau. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment encara, l'església del Grau és el marc de la majoria de les festivitats populars més arrelades de Fals, mentre que la parròquia de Sant Vicenç només acull les misses habituals i els enterraments. L'església de Fals és el marc de la celebració de la festa de la benedicció de la Candelera (2 de febrer), de la benedicció del Ram, i de l'aplec del Grau. D'altra banda també és el lloc triat per la majoria dels habitats de Fals per celebrar els seus casaments. L'edifici va ser objecte de reformes arquitectòniques per part de la Diputació de Barcelona durant la dècada del 1990</p> | 41.7500300,1.7088700 | 392653 | 4622828 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48727-foto-08084-2-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Molt a prop de la capella es va localitzar un petit bloc petri de forma quadrada, amb elements esculpits en una de les seves cares. L'indret on es va produir la troballa fa pensar que probablement formés part de l'església de Santa Maria del Grau de Fals. La peça presenta unes dimensions de 44 cm de llargada per 37 d'amplada i 18 d'alçada. La decoració, realitzada amb motius cisellats, consta de dos estels de sis puntes inscrits cadascun en un cercle, i són separats per una ratlla que acaba en una altra disposada horitzontalment que va resseguint el contorn de la cara i que deixa pas a un bordó que delimita la pedra per la part superior. La pedra però està escapçada, quedant tallat part del cercle que rodeja els estels. Es desconeix quina devia ser la seva utilitat. La Mare de Déu és una talla de fusta de 66 cm d'alta policromada, amb la imatge del Nen en posició sedent, amb una cronologia en torn els segles XIII-XIV. Aquesta mare de Déu es troba enmmarcada actualment en un espai a modus de fornícula, que era l'antiga porta d'accés a la sagristia, i col·locada sobre dues pedres decorades que van aparèixer durant l'enderroc de la masia adossada al costat, i que devien procedir de la primitiva església pre-romànica. Segons informació oral oferida per algunes persones grans del nucli de Fals, antigament l'església de Santa Maria del Grau era plena d'exvots, que els devots de la Mare de Déu acostumaven a portar. Aquests s'acumulaven dins de l'església. (Continuació descripció) L'any 1975 s'ensorrà la casa dels ermitans que estava en estat lamentable i que amagava l'antic portal romànic de migdia. D'aquesta casa es decidí conservar el portal d'accés de llevant que era del segle XVII. També s'eliminà el cor del santuari que estava situat en el tram pre-romànic. L'any 1984 tingué lloc una altra important restauració de l'edifici que consistí en una fonamentació profunda, l'ensorrament de la sagristia i l'agençament de les parets exteriors. | 91|92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48732 | Santa Maria de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVIII | <p>Malgrat que fou inicialment un edifici medieval, de l'antiga església romànica tan sols se'n conserva part de l'absis, corresponent a la socolada, que reposa sobre els fonaments, que alhora reposen ja directament sobre el terreny geològic format per rocam. La socolada està formada per una sola filada, d'aproximàdament 270 cm de recorregut, realitzada amb blocs de pedra de mitjà i gran tamany, ben carejats i polits. Cronològicament estem davant una obra del romànic força avançat, probablement a cavall entre els segles XII i XIII. L'edifici però fou enderrocat al segle XVIII quan s'inicià la construcció d'un temple de majors dimensions, obres que s'inicien l'any 1760, finalizant-se l'any 1762 com ho indica la data que es troba gravada a les dovelles del portal d'accés. Actualment es trobem davant d'un edifici de planta rectangular, construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus més grossos. L'orientació de l'església es fa de cara a migdia cap a on es troba orientada la façana principal, restant l'altar orientat al nord. La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a excepció d'un petit rossetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars disposats verticalment. Destaca l'existència d'un campanar quadrangular a la zona S-E de l'edifici, que queda perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior; això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada. Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó N on es situa l'absis. Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència d'alçada de les teulades. L'interior de l'església es troba totalment reformat, convinant la pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta és formada per una volta de canó enguixada. reforçada per arcs torals que subdivideixen l'esapi en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta d'aresta. Sobre el cantó de migidia de l'església, a la banda del portal d'accés es situa un cor que ocupa els peus de l'església. A llevant de l'església es troba adossada la rectoria. Es tracta d'un edifici quadrangular, de planta baixa i dos pisos, orientat també a migdia. Fou construït amb parament irregular, amb les cantonades reforçades i arrebossat exteriorment. Aquest edifici fou aixecat segurament al llarg del segle XVIII.</p> | 08084-7 | Camps. Veïnat de Camps .Església parroquia de Santa Maria de Camps. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de l'església de Santa Maria de Camps es remunten a un temple del període romànic localitzat a la zona del veïnat de Camps, al costat nord-occidental del terme. Aquest es trobava dins el terme del castell de Castelltallat, a d'indret anomenat de 'Cans'. La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia. Gràcies a la documentació del monestir, coneixem moltes de les donacions que els habitants de la població feren a l'església, com ara l'altar dedicat a Sant Joan el 1038, i el de Sant Lambert el 1093; així com també una important donació feta l'any 1081 per les obres que s'estaven realitzant a l'església.[AA.DD. 1984:242] Actualment posseeix la categoria de parròquia, condició amb la que es feu aviat (al 1138 ja apareix documentada com a tal) i que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). Posteriorment, l'any 1760, s'enderrocà la pràctica totalitat del temple romànic, conservant només part de l'absis, i s'alçà una nova església, la qual no tardà a recuperar la vella categoria de parròquia. Possiblement al segle XVIII s'afegí l'edifici adossat a llevant amb funcions de rectoria.</p> | 41.7773100,1.6843300 | 390659 | 4625888 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48732-foto-08084-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al seu interior es conserven les restes-les mans- una antiga imatge del Sant Crist de Camps, obra del gòtic primitiu, que fou localitzada a la capella de Sant Esteve de Camps el 3 de febrer de 1585. Aquest Sant Crist fou destruït durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) A l'església parroquial de Santa Maria de Camps, es conserva l'antiga imatge del Sant Crist de Camps, gran obra del gòtic primitiu que representa la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma. Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, aparèixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. La seva relació amb el temple és doncs evident, i més si tenim en compte la constatació arqueològica de l'existència d'una petita església romànica, ja documentada al segle X, que posteriorment fou gairebé enderrocada del tot per edificar-ne una de nova al segle XVIII. Al seu interiror, en una de les seves capelles, es conserva una imatge del Sant Crist de Camps. Aquesta imatge resulta ser una reproducció de l'orginal Sant Crist cremat per la Guerra Civil, del qual només es conserven les mans guardades en una urna dins la capella. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48766 | Santa Justa i Santa Rufina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-justa-i-santa-rufina | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XX | Actualment l'església es troba totalment envoltada de vegetació i esberzers impedint una visió correcta de la capella. Caldria una neteja de l'entorn. | <p>Capella rural ubicada a tocar de la carretera BV3008, al turó anomenat Puig de la Vall, pertanyent al mas La Vall. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba amb la façana principal encarada a S-O, malgrat que l'accés es realitza mitjançant una petita porta oberta al mig de la façana S. L'edifici es troba construit amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany. L'aparell és en motls trams inapreciable ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment portland. Exteriorment manca de qualsevol tipus de decoració pictòrica o arquitectònica, a exepció un petit campanar d'espadanya, que presideix la façana principal al S-O. Manca també d'obertures o finestres que permetin la il·luminació interior natural. La porta d'accés -a la façana S- és feta amb una senzilla llinda monolítica i dos brancals també monolítics que destaque per sobre de l'arrebossat de la paret. El fet d'estat construïda en un talús creat arran de la construcció de la carretera, va obligar a aixecar un petit mur de contenció de terres que en forma de L que baixa fins a la carretera i que protegeix el cantó S-E de l'església, crean un petit pati interior. L'accés a l'interior no ha estat facilitat pels propietaris del mas La Vall, però s'ha pogut esbrinar que es troba enguixat.</p> | 08084-41 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>Segons informació oral facilitada pel propietari del Mas La Vall, aquesta capella va ser reconstruïda a la dècada del 1910, uns metres més al sud de la capella original, ja que aquesta es trobava en molt mal estat, i es va optar per enderrocar-la aixecant el nou edifici que actualment apreciem. Aquesta notícia no s'ha pogut verificar, ja que no s'han pogut localitzar les restes de l'antiga capella. L'advocació a Santa Justa i Santa Rufina va ser mantinguda. La capella -tant la originària com l'actual- sempre han estat lligades al culte privat dels propietaris del Mas La Vall. Tradicionalment es feien dues misses a l'any.</p> | 41.7586900,1.6511200 | 387867 | 4623864 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48766-foto-08084-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al mas La Vall es conserven dues figures de Santa Justa i Santa Rufina procedents de l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48808 | Santa Creu de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII | <p>Edifici religiós consagrat com a parròquia del nucli de Fonollosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici s'ha aixecat en mur de mamposteria irregular. Els darrers anys l'església ha estat restaurada, arranjant i ordenant el parament exterior que actualment té un aspecte molt ordenat. Durant aquesta última restauració va ser incorporat al parament alguns elements extrets de l'església però descontextualitzats, com és el cas d'una llinda monolítica que du la data de 1603 i que ha estat encastada al mig del mur de migdia. L'orientació de l'església es fa amb la capçalera a llevant i la porta principal d'accés a ponent. A llevant l'església es remata amb una capçalera quadrangular a l'exterior, que tan sols es destaca del conjunt de l'edifici per tenir una alçada inferior a la de la nau central. Interiorment es tradueix en un absis semiesfèric. Exteriorment també cal destacar l'existència d'un cos rectangular adossat al llarg del mur de migdia amb una alçada inferior i coberta inclinada, que fa les funcions de sagristia. Exteriorment la façana principal - encarada a ponent- s'obre amb una porta allindada de moderna factura i mancada totalment de decoració. Sobre aquesta porta d'accés s'obre un finestral rectangular també de moderna factura que es remata amb un arcada de mig punt a la part superior. Sobre la teulada, a la cantonada N-O de l'edifici recau un campanar quadrangular dividit exteriorment en tres pisos, un primer que s'adequa a la composició de la teulada, un segon que acull la campana de l'església, i un tercer que s'omple amb la presència d'un rellotge també de moderna factura. La coberta del campanar és a quatre aigües sobre les quals es col·loca una creu de ferro. Com a obertures, el segon i el tercer pis del campanar s'obren a les quatre cares amb arcades-una per cara-, lleugerament apuntades al segon pis i de mig punt al segon pis. Les del segon pis es troben actualment tapiades. A la façana nord, tant a l'espai de la nau central com de l'absis s'obre dos finestrals rectangulars sota teulada que permeten la il·luminació interior. Part d'aquesta façana es troba emmascarada per la presència d'edificis adossats al mur. A l'interior, arquitectònicament, l'església pot ser considerada de planta basilical amb una sola nau amb capelles laterals -quatre per banda- dedicades a diferents advocacions. Es tracta de capelles de planta quadrangular , amb coberta semiesfèrica, i separades per pilars quadrangulars. Al fons es destaca l'absis cobert amb volta semiesfèrica, lleugerament elevat del nivell de l'església i al qual s'accedeix mitjançant uns graons. Visualment l'absis es troba emmarcat per dues columnes adossades al mur sobre les quals recau un capitell amb decoració floral. Sobre aquest capitell recau una motllura que a modus de fris recorre tot l'absis oferint una perspectiva d'horitzontalitat a aquest espai. Presideix l'absis la figura de Santa Elena, ubica al cantó nord de l'absis. El fons d'aquest manca de decoració pictòrica o arquitectòncia -retaule-, oferint com a decoració unes simples motllures pintades a la part superior. Tot l'interior del temple es troba enguixat i pintat en colors clars -marrons clars, beiges, blau cel etc- oferint un aspecte harmoniós, aproximant-se a una ambientació d'estil neoclàssica.</p> | 08084-83 | Fonollosa. C/ Major, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament els orígens de l'església de la Santa Creu de Fonollosa es troben lligats als principis de la parròquia del nucli. La primera menció que tenim del nucli de Fonollosa apareix l'any 1029, quan el vescomte de Cardona fa donació a Santa Cecília de Montserrat d'unes terres al terme del castell de Montedon, situades al llocs de Camps i Fonollosa. Cal pensar que aquestes terres foren repoblades durant els segles IX-X, sota la protecció dels castells de Castelltallat i Cardona. Paral·lelament a la repobació es dugué a terme la reorganització eclesiàstica de la zona creant les parròquies històriques que encara sobrevieuen. A nivell arquitectònic cal pensar que l'església de la santa creu fou un edifici que anà sofrint modificacions al llarg del temps. Cal pensar en orígen en un edifici d'estil romànic que s'ana modificant. Malgart tot, ben segur que vora el segle XVII, aquest edifici fou considerat vell, optant pel seu enderrocament i l'aixecamnet d'un nou edifici en un estil proper al 'neoclàssic' que és el que apreciem actualment.</p> | 41.7632700,1.6691300 | 389372 | 4624349 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48808-foto-08084-83-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Paral·lelament a la restauració del temple es va procedir a l'ordenació urbanística dels entorns, deslliurant l'edifici dins del possible dels cossos i altres edificis annexats al llarg del temps, i creant una petita plaça que el precedeix i l'envolta. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48726 | Sant Vicenç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-fals | <p>AA.DD (1976). Els Castells catalans. Vol V. Ed. Dalmau. Pàgs. 639-648. AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 10 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pags.73-87 CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(2000). Fonollosa. fitxa nº03. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XVII | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' est a oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda nord s'alça el campanar. L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: 'SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651'. [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.</p> | 08084-1 | Fals. Torres de Fals | <p>L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona. La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885. Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71)</p> | 41.7568300,1.7356200 | 394888 | 4623550 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48726-foto-08084-1-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A partir de l'any 1995 i amb motiu de les obres de restauració de la coberta del temple, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, va engegar un seguit d'estudis històrics i arquitectònics del conjunt, així com una sèrie d'intervencions arqueològiques. L'estudi històric va consistir en un buidatge documental de l'Arxiu Episcopal de Vic. L'artístic es va centrar en els elements ornamentals de l'edifici com ara els portals, gàrgoles, claus de llàntia etc..En quant a la recerca arqueològica, aquesta es va centrar en els possibles vestigis de l'església romànica. Els treballs van consistir en l'obertura de cinc cates fins el nivell d'argiles naturals, la qual cosa va permetre la configuració de les principals fases d'ocupació. [GALÍ, PANCORBO, 2005:7]. També van ser documentades una sèrie de tombes al subsòl de l'església, visibles abans d'extreure el paviment, a les quals es llegia les dates de 1651, 1700 i 1800. Es conserven dos capitells del primitu edifici romànic. Un d'ells es troba encastat dins l'edifici actual, i l'altre es conserva al domicili privat del Sr. Xavier Sitjes i Molins. L'església de Sant Vicenç es troba registrada dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic ( CC.AA.) com el jaciment nº 3 del terme de Fonollosa. (Continuació història) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl·lic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri, es robaren les quatre campanes del campanar, i es perdé bona part del mobiliari litúrgic (de gran riquesa). Fins passada la Guerra Civil Espanyola(1936-1939) l'església continuà sent la seu parroquial del poble de Fals, mantenint el culte i la rectoria del costat era habitada pel mossèn titular. A la dècada del 1960, l'edifici ja corria perill d'enderroc, prenet-se la decisició de construir una nova església dins del conjunt de cases de Fals i abandonat-se l'edifici actual. La nova església va ser també dedicada a Sant Vicenç i fou en principi una construcció de totxana molt sencilla a imitació d'un cobert i consagrada el 1962 per l'arxiprest de Cist Rei de Manresa, l'il·lustríssim Miquel Bosch al Raval de Fals. L'any 1990 l'arquitecte Antoni Baraut va realitzar algunes decoracions exteriors i interiors que afavorien l'aspecte d'edifici de culte. Aquell mateix any, l'antiga església de Sant Vicenç a les Torres de Fals, va ser cedida pel Bisbat de Vic a l'Ajuntament de Fonollosa, i per un període de trenta anys, amb l'objectiu de que l'Ajuntament s'encarregués de promoure obres de consolidació i restauració. L'any 1892 es van repintar part de les parets, de la volta i també la capella del Santíssim. L'any 1995 van començar les obres de restauració de la coberta i la realització d'intervencions arqueològiques. Actualment l'església s'utilitza per acollir actes culturals, tals com concerts, i aplega cada any als seus voltants la celebració del pessebre vivent. | 85|92|93|94|96 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48731 | Sant Joan de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-jaumeandreu | <p>GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77.</p> | XVI | L'esgléisa va ser restaurada l'any 1996, procedint al repicat interior de les parets, l'arrejuntat del parament exterior i la cosolidació del porxo. | <p>Edifici de planta rectangular construït com a capella particular del Mas Jaumenadreu. Es tracta d'una construcció aixecada al segle XVI propera a la casa pairal de Jaumeandre. Construïda en mur de mamposteria irregular però amb les línies de carreus ben ordenades i disposades. Les cantonades es troben reforçades amb carreus rectangulars més ben escairats. L'edifici és cobert a dues aigües i compta amb un petit cos adossat a llevant, a tocar de l'absis, que devia exercir les funcions de sacristia. La capella es troba orientada amb la façana principal d'accés a migdia, comptant amb un petit porxo que precedeix l'entrada. Es tracta d'un porxo de característiques molt sencilles, format per una teulada de fusta a dues aigües que sobresurt a nivell inferior al de la teulada de l'edifici. Aquesta teulada es recolza sobre dos pilars que recauen sobre un petit mur rectqangular. Com a element sobresortint, compta amb l'existència d'un campanar d'espadanya sobre la façana principal. El portal d'accés és presidit per una llinda rectangular sense cap data indicativa. Interiorment la capella ha estat repicada, eliminant el guix que la cobria. Destaca l'existència d'una volta llegurement apuntada que cobreix la capella. Com a decoració interior només compta amb la presència d'una imatge de Sant Joan Baptista efectuada a base de rajoles emmarcades a la zona de l'altar.</p> | 08084-6 | Fals. Mas Jaumeandreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la capella de Sant Joan Baptista de Jaumeandreu es troben estretament lligats a la història del Mas Jaumenadreu. La primera referència documental es troba el 7 d'abril de 1599, al testament de Jaume Andreu, hereu del mas Jaume Andreu de Fals, fill de Jaume Andreu, pagès del mas Jaume Andreu i Joana, on ordena que la capella de Sant Joan Baptista, construïda dins de la seva propietat, sigui pintada en un plaç de dos anys després de la seva mort, així com comprar un missal, una casulla i un calze d'argent. També disposa fer una missa a la seva capella de Sant Joan Baptista cada diumenge, ja que molts de la seva família no poden assistir als oficis religiosos del diumenge ja que s'han de desplaçar. Cal pensar que la capella era construïda feia molt poc, ja que fins aleshores, el mas era anomenat Torrecabrera, passant a ser Jaumenadreu, a partir d'aquest personatge. Aquesta capella substituïa un petit oratori existent dins de la casa del qual encara resten testimonis- un petit campanar-. Des d'aleshores la història de la capella, ha quedat lligada a les vicissituts del mas. A nivell religiós, la consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obligació de dir-hi missa en casta capella per Sant Joan Baptista. [AA.DD; 2004-2005 nº9:71) L'any 1996 va ser adquirida juntament amb el mas per l'empresa Grup Baucells Alimentació S.A., que va procedir a la seva restauració. Actualment es celebren dues misses a l'any. Una el dia de Sant Joan, promoguda per l'Associació de Veïns de Canet de Fals, a la sortida de la qual es reparteix coca, xocolata i vi dolç, i el dia 15 d'agost, festivitat de la Mare de Déu d'Agost.</p> | 41.7718500,1.7541100 | 396450 | 4625196 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48731-foto-08084-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48729 | Sant Esteve de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-camps | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XII-XIII | <p>De l'església romànica de Sant Esteve, no en queda cap altra cosa que uns petits fragments de mur situats en un marge, que separa dues feixes. Aquestes romanalles, gairebé insignificants, que amb poru feines assoleixen un metre d'alçada, i consisteixen en dos fragments de mur que formen un plec de degradació, cosa que du a pensar que en aquest indret hi era l'absis. Segons sembla, anys enrera, d'aquesta capella es conservava bona part dels basaments, els carreus dels quals tanmateix, foren extretes del seu lloc per tal d'aprofitar-los en l'aparellat d'alguns masos propers en ruïnes. Atès el que resta difícilment es pot endevinar la seva planta, malgrat que tot fa pensar que devia ser una petita capella rural amb dos absis. [AA.DD.1984: 254]</p> | 08084-4 | Camps | <p>Les restes de l'església de Sant Esteve de Camps es troben assentades en un margenal que delimita uns camps pròxims al mas de Caseta. El temple però, presenta en l'actualitat un estat de ruïna total, cosa que en dificulta la comprensió de la seva estructura. Situada dins la propietat de l'antic castell de Castelltallat, al lloc conegut com a 'Cans', l'església no degué passar mai de capella rural, element que vindria a ser confirmat per la seva inexistent menció en la documentació més antiga. Així doncs, ens trobem que la primera menció que se'n fa en la documentació escrita, i que tot i així serà de forma indirecte, data del 1242, quan Elisendis de Sant Esteve donà a Santa Maria de Montserrat el mas Sant Esteve, situat a la vila de 'Cans' i que segons sembla podria deure el seu nom a la capella.[AA.DD;1984:255]</p> | 41.7789600,1.6901200 | 391143 | 4626064 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48729-foto-08084-4-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48730 | Sant Andreu de Comallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-comallonga | <p>AA.DD. (1984) Catalunya Romànica. Vol XI. El Bages. Pàgs 239-255 GAVIN J.M. (1979) Inventari d'esglésies. Vol 5. El Bages. Barcelona. Pàgs.75-77. SITJES I MOLINS X (1986) Esglésies romàniques del Bages, Berguedà I Cardener. Amics de l'Art romànic del Bages. Manresa VILLEGAS F (1982) El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Manresa.</p> | XIV | Amb el pas del temps, la nau ha quedat desprovista del revestiment de guix que recobria el seu interior, tot i així el seu estat de conservació és bo. | <p>L'església de Sant Andreu de Comallonga que conservem actualment, és el resultat d'un seguit de reformes i modificacions que s'han anat realitzant a la seva estructura al llarg dels segles, i que li donen un conglomerat d'estils diferents, entre els quals sobresurt l'obra gòtica. El temple està format per només una única nau, de forma rectangular i sense absis, alçada vers el segle XIV sobre les restes d'alguns dels murs de l'antiga capella romànica. D'aquesta es poden observar també alguns vestigis del portal obert a migdia, i un petit arc monolític que hauria realitzat la funció de llinda d'un finestral, i que fou reaprofitat posteriorment (després de les obres d'ampliació de la nau per ponent) com a element decoratiu de la pica d'aigua beneïda. Actualment l'església que es conserva manté la nua única, i la coberta amb una volta llegurament apuntada. A l'interior de l'església es visualitza perfectament l'ampliació que es va fer al segle XVIII, i que va allargar l'església en direcció a ponent. En aquells moments va quedar anul·lada la porta adovellada de migdia, que només s'utilitzava com a accés al cementiri, i es va obrir un nou portal que és el que ara s'utilitza al mur de ponent. Es tracta d'un portal allindat i monolític que du la data de 1729. Sobre el mur de ponent es sobreposa un petit campanar d'espadanya. A l'interior de l'esglesia es conserven les imatges de Sant Andreu, Sant Eudald i Sant Jaume. Complerta el conjunt una tanca adossada a migdia que protegeix el cementiri familiar.</p> | 08084-5 | Fals. Mas Sant Andreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Petita capella situada al costat del mas Sant Andreu, i que tot i formar part de la parròquia de Sant Mateu de Bages, pertany al municipi de Fonollosa. Antigament es trobava situada dins els termes del castell de Sant Mateu de Bages, apareixent als primers documents on és citada amb el nom de Sant Andreu de Sant Mateu, així succeeix encara el 1292. El primer document on és citada però, és encara una mica més antic, data de l'any 1221, quan es donaren uns béns al monestir de Santa Maria de l'Estany situats a Sant Andreu de Comallonga. Només un segle després ja ens apareix amb el nom tradicional de Sant Andreu de Comallonga. Segurament no passà mai de realitzar les funcions de capella rural. [AA.DD. 1987:280] El temple que podem observar actualment és el resultat del gran nombre de modificacions que s'hi ha anat realitzant al llarg dels segles sobre una antiga base romànica primerenca. No obstant això l'estil predominant és el gòtic, que s'aprecia sobretot a la volta interior apuntada. En aquests moments l'accés es feia mitjançant un portal adovellat obert a migidia. Al segle XVIII es va procedir a ampliar la capella, allargant-la un tram en direcció a ponent, i canviant l'accés per aquesta banda, obrint un portal allindat que du la data de 1729. La capella sempre ha estat lligada a la història del mas Sant Andreu, al qual dóna el nom. Una d'aquestes successives reformes s'hauria produït l'any 1729, tal i com indica la data esculpida a la llinda del portal.</p> | 41.7856100,1.7097700 | 392787 | 4626778 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48730-foto-08084-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'arxiu fotogràfic de l'Àrea de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona compta amb dues fotografies de l'església de Sant Andreu de Comallonga datades el 1968. Es tracta de dues vistes generals, una des del SO i l'altra des del cantó SE. Des del 1996, esl veïns dels masos propers celebren una missa acompanyada d'un dinar vora la capella el dia 17 de juliol per la festivitat de Sant Aleix. El motiu de la implantació d'aquesta celebració va ser la obertura del camí asfaltat que permet l'accés directe d'aquestes cases al molí de Boixeda i a la BV3008. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48845 | Roques del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-diable | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Formació rocosa natural que forma un petit monticle entre el torrent de Bacardit o de Camps i el Torrent de Fonollosa, passat el desgüàs amb el torrent del Putxó. Es tracta d'una formació rocosa de calcarenita de color gris fosc, d'edat Oligocè, que destaca sobreelevada sobre els camps de conreu i sobre la qual l'acció dels agents naturals, especialment l'aigua, a format un seguit de perforacions, marques i senyals per acció de la dissolució càrstica ( Kameritzes associades amb rasclers), que en algunes ocasions semblen petjades, carotes o peus. Popularment exisitia la tradició de que aquestes marques havien estat efectuades pel Diable, i per tant l'indret rebia el nom de Roques del Diable.</p> | 08084-120 | Camps | <p>Antigament es tractava d'un lloc carent de vegetació que destacaba per sobre de les feixes i camps de conreu, per tant era fàcilment visible i era l'indret on els nens tant de Fonollosa com de Camps acostumaven a visitar i a respectar amb una certa por i misteri. Actualment l'indret es troba cobert de vegetació, en part pins que han anat creixent al abandonar el conreu d'algunes feixes properes, impedint una visió clara del lloc. Malgrat aixó, la tradició del lloc ha estat conservada i l'accés al lloc es troba senyalitzat.</p> | 41.7698400,1.6745100 | 389830 | 4625071 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48845-foto-08084-120-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 124|123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48833 | Riera de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-fonollosa | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | Resulta inconcebible el fet de que la població de Fonollosa aboqui els residus sense depurar directament a la riera. L'estat de la fauna la flora és molt deplorable degut a aquest fet. | <p>Curs fluvial permanent que travessa el terme de Fonollosa en sentit N-E/O. Es tracta sens dubte del curs fluvial més important del terme de Fonollosa. El seu neixement es produeix a la serra de Castelltallat, vora el nucli del mateix nom, descendent en sentit N-E en direcció als nuclis de Fonollosa i Camps. Durant aquest tram es coneix com a Torrent de Fonollosa i transcorre al costat de Cal Cucala fins al Raval conegut com de 'Pocafarina', a partir d'aquí es coneix amb el nom de torrent del Cal Rebinxela, degut a la proximitat d'una casa anomenada Cal Rebinxela. Just al peu del monticle on es troba la casa es barreja amb les aigües que rep del torrent del Putxó, que també neix a Castelltallat. Des d'allà es dirigeix cap al Raval del Paisà a la cruïlla de la carretera de Camps i Fonollosa, on rep les aigües del Torrent de Bacardit o riera de Camps. Un cop passada la cruïlla , just sota el pont, rep les aigües del torrent de la Vall. A partir d'allà rep el nom de riera de Fonollosa i discorre en direcció E, travessant tot el terme municipal i donant lloc a tot l'àrea de la Vall d'en Bosc fins al molí de Boixeda, un cop allà segueix en direcció E, fina a desgüassar al riu Cardener. Durant el seu curs rep l'aportació d'altres torrents i fonts, com són la Font de Pere Jutge, que resultar ser la principal aportació del seu cabdal. També rep l'aportació de torrents com el de la Vall de Puig i el de Fontanet. El seu interés natural radica precissament en ser el principal recurs hídric de la zona, que dóna lloc a una vegetació típica de bosc de ribera: canyissar, pollancres, etc.. que contrasta amb el bosc de pinassa i els conreus, típics del paissatge de Fonollosa. D'altra banda és el configurador d'una de les característiques del relleu més marcades del terme, com és la Vall d'en Bosch i de Querol.</p> | 08084-108 | Fonollosa, Camps, Fals | <p>Cal pensar que la riera ha rebut diversos noms al llarg de la història, doncs en un capbreu de l'any 1792 es té constància de que la riera rebia el nom de 'riera del Molí de Querol', que segurament era el nom que rebia el proper molí avui dia anomenat del Mestre Valentí, i en aquell moment propietat de la masia del Querol. [AA.DD;2004-2005. nº12:102-103] D'altra banda actualment també canvia de nom en alguns trams adoptant el nom de les cases per on s'aproxima com és el cas de Cal Rebinxela, una casa del segle XVIII ubicada al turó sota el qual es barreja amb el torrent del Putxó.</p> | 41.7602700,1.6917900 | 391250 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48833-foto-08084-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48844 | Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Turó sobreelvat ubicat en les proximitats del mas la Vall de Fonollosa, el mas Bacardit de les Olles i el mas Cal Miquelet, malgrat que la propietat dels terrenys pertany al Mas La Vall. Es tracta d'un turó densament poblat per bosc de pinassa que sobresurt enmig d'una zona d'explotació agrícola. La zona de ponet d'aquet turó és conegut amb el nom d'Aguilar de la Vall, ja que s'orienta cap al municipi d'Aguilar de Segarra. El seu interés radica en haver-se convertit en una zona de refugi de bosc al cantó nord de la riera de Fonollosa.</p> | 08084-119 | Fonollosa | 41.7622100,1.6488400 | 387683 | 4624257 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48844-foto-08084-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al cantó de migdia del Puig, a tocar de la carretera BV3008, en les proximitats del mas la Vall es troba ubicada la Capella de Santa Justa i Santa Rufina, propietat del mas La Vall. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48835 | Pou de glaç de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104 PERARNAU I LLORENS J (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Col·lecció quaderns nº 5 del Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVI | <p>Construcció elaborada en pedra seca constituïnt un pou de glaç. Es tracta d'una construcció excavada parcialment sota terra, de forma cilíndrica que tenia la finalitat d'emmagatzemar el gel o el glaç produït en les geleres properes, per tal de poder abastir a la població per al consul durant tot l'any. La seva forma cilíndrica té un diàmetre aproximat de cinc metres, i una alçada que va dels quatre metres al punt més baix, fins els cinc metres al punt més alt, ja que la construcció del pou es va fer aprofitant el pendent del terreny. No queda cap rastre de rec o sèquia que regava les feixes i subminsitrava aigua al pou de gel. Segurament el canalet devia començar a l'indret anomenat 'l'esllevissada', al torrent que baixa del mas Perera. A diferència dels pous de neu, els pous de glaç han d'estar prop d'un riu o bassa, que permeti estancar l'aigua suficient per convertir-la en glaç. La part superior, que queda vista des de l'exterior es tanca parcialment amb una volta semisesfèrica, de la qual es conserva encara un tram. Cal pensar que la seu dia devia comptar amb un seguit d'obertures, normalment quadrangulars, que tenien la finalitat de permetre l'accés dels blocs de gel mitjançant un politja.</p> | 08084-110 | Fals | <p>Possiblement els orígens d'aquest pou de glaç es trobin al segle XVI. Documentalment la primera referència data del 1606, any en què Francesc Massana, l'amo del mas Massana, va signar un acord amb el mossèn i rector de Fals Jeroni Gallart. A canvi de certes compensacions, el propietari del mas Massana, cedia al rector durant 25 anys els dret d'utilitzar l'aigua d'un torrent que baixava per les seves terres, en concret de l'antic mas Perera. El rector podia pendre l'aigua tant per regar les feixes de la rectoria, com per fer glaç al pou. L'existència d'aquest pou és anterior al 1606, i es trobava a les feixes que la parròquia de Fals tenia, prop del desgüàs del torrent del mas Perera. Molt possilbmenet a principis del segle XX degué romandre abandonat, caient en part i cobrint-se de vegetació. L'any 2004, el grup de divulgació de la història de Fals, va procedir a la seva redescoberta, i a la seva neteja. [AA.DD, 2004-2005: nº 12: 103]</p> | 41.7561400,1.7391800 | 395183 | 4623469 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48835-foto-08084-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48853 | Plans de cal Xamal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-cal-xamal | <p>Es tracta d'un espai format per l'altiplà que corona la muntanya anomenada 'La Costa', o 'Costa de Cal Xamal', que s'exten de forma paral·lela entre els plans de Camps i Fonollosa i els de Fals, efectuant la funció de línia divisòria. La falda ubicada a migdia de la costa pertany a l'extensió del mas del grauet, mentre que la falda de la costa que s'exten al nord de la costa, forma part del Bosc del Querol i és propietat d'aquest mas. L'altiplà superior resulta una planuria conreuada, on s'alternen clapes de bosc i cereal, i que pertanyien a l'antic mas de Cal Xamal, avui dia en ruïnes. El nom de costa de Cal Xamal ve donat per l'existència d'aquest mas als altiplans superiors. Malgrat que cal pensar que en orígen es tractava de rompudes fetes pel conreu de la vinya, i els nombrosos testimonis de feixes abandonades així ho inidiquen, actualment només compta amb algunes hectàries de cereal, i espais ocupats per bosc de pinassa crescut sobre les feixes.</p> | 08084-128 | Fals | <p>L'aspecte general ofereix el paisatge actual ve determinat per la presència de rompudes i cultius diversos al llarg del temps. Cal pensar que originalment degué tractar-se d'un espai de conreu molt marginal, ubicat sobre l'altiplà d'una costa. La rompuda general del bosc degué produir-se a mitjans del segle XVIII en ple període d'expansió de la vinya. La presència de marges de vinya indica que tota la costa fou aterrassada per tald e plantar-hi vinya. D'altra banda el mas de Cal Xamal cal situar-lo arquitectònicament també a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el conreu de la costa. La presència de la vinya també ve donada per l'existència de dues grans tines: la de Cal Xamal i la de Cal Pere Negre. L'arribada de la fil·loxera degué produir la mort de la vinya i la diversificació del conreu introduïnt el cereal. A més a més el pí blanc deugé anar creixent de forma progressiva sobre les antigues feixes fins a donar l'aspecte actual a la costa. La casa de Cal Xamal estigué habitada fins la dècada del 1940 quna tingueren lloc els aconteixements que finalitzaren amb l'assassinat del seu propietari i l'abandonament definitiu de la casa. Actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7566900,1.7032400 | 392196 | 4623575 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48853-foto-08084-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'antics conreus de vinya a la costa del Xamal, resta testimoniat per la presència de dues grans tines localitzades en aquesata costa: La de Pere Negre i la del Xamal, pertanyent a la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48854 | Plans de Jaumeandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-jaumeandreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals. Pag.101-102</p> | Aquest espai natural corre un perill imminent de desapareixer degut als plans de la Generalitat de convertir la zona en un Aeroport. | <p>Espai natural ubicat al límit N-E del terme municipal de Fonollosa, dins el nucli de Fals. S'accedeix mitjançant la carretera que des del nucli de Canet de Fals es dirigeix als masos de Montconill i Jaumeandreu. Aquest espai pot ser definit com una gram explanada de conreu pertanyent a les propietats del mas Jaumeandreu. Actualment aquest espai es troba conreuat de vinya en la seva total extensió, resaltant al fons l'edifici constituït pel mas que li dóna nom. Cal afegir que hores d'ara es tracta de l´'unic espai del terme amb conreu i monocultiu de vinya, que pot se definit com a gfran explotació agrícola. Des de l'any 1996 la producció vitivinícola d'aquest pla fou inclosa dins la D.O. Pla de Bages. De forma alternativa, als marges de l'explanada es conserven algunes clapes de bosc de pinassa sense connexió.</p> | 08084-129 | Fals | <p>Els inicis del conreu agrícola als Plans de Jaumeandreu es remunten als inicis del mas Jaumeandreu, antigament anomenat Torrecabrera (ss.XIV-XVI), als quals van lligats, ja que la propietat de dita plana sempre ha anat lligada al mas ubicat en ella. Amb tota probabilitat aquest conreu es remunta a l'Edat Mitjana, (ss.XI-XII). Malgrat tot, cal pensar que almenys fins al segle XVIII, la producció agrícola d'aquesta plana degué ser més diversificada, alternant cereal, olivera i vinya. No fou fins a finals del segle XVIII, i especialment al llarg del segle XIX en que el predomini de la vinya es feu palés sobre la resta de conreus. A finals del segle XIX, l'aparició de la filoxera, indugué novament a la diversificació. La compra de la finca l'any 1996 pel Grup Baucells Alimentació S.A., motivà novament el conreu de la vinya, convertint la finca en una gran explotació vitivinícola.</p> | 41.7712500,1.7496400 | 396077 | 4625134 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48854-foto-08084-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A nivell toponímic aquest espai també és conegut com a Pla de la Llauna. A nivell arquitectònic, aquests plans compten amb la presència del mas Jaumeandreu i de la capella de Sant Joan de Jaumeandreu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 48823 | Pla dels Maquis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-maquis | XX | <p>Topònim donat a dos plans ubicats al nucli de Fals, situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell. Es tracta de dos petits plans conreuats de cereal, que formen part d'una àrea més gran anomenada Pla dels Manresans. El nom d'aquests camps es degut al fet de la captura i mort en aquest indret d'un membre d'una partida de maquis que operava a la zona.</p> | 08084-98 | Fals | <p>L'orígen d'aquest topònim es remunta a la dècada del 1940, quan segons la tradició un destacament de la Guardia Civil va capturar i matar a un home considerat integrat d'una partida de maquis que operava a la zona. L'existència de maquis és històricament provada a la zona, on segons informació oral de persones originàries de Fals, operaven de forma activa, intentant en vàries ocasions volar trams de corrent elèctrica. La proximitat de la serra de Castellatat els oferia protecció davant de les batudes de la Guardia Civil. Sembla ser que es tractava d'una partida comandada pel famós maqui Caracremada, que va operar fins a la dècada de 1950. Les cases locals de Fals van sofrir algunes represàlies, i inclús una patrulla de la Guardia Civil va instal·lar-se de forma permanent al nucli del Raval de les Oliveres que va donar lloc a l'actual nucli concentrat de Fals.</p> | 41.7438200,1.7333800 | 394681 | 4622109 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48824 | Pla dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-manresans | XX | <p>Topònim donat a un seguit de plans ubicats entre a migdia de la Torre Sagimona, entre els límits d'aquesta casa i el terme de Rajadell, degut a un procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquests camps durant el període de la Segona República (1931-1936) per part d'alguns militants republicans procedents de Manresa.</p> | 08084-99 | Fals | <p>Segons informació oral procedent de persones de Fals, l'origen d'aquest topònim ve donat pel procés de col·lectivització agrària que es va dur a terme en aquestes finques durant el període de la República i Guerra Civil Espanyola (1931-1936), durant el qual un grup de militants republicans van posar en conreu de forma col·lectiva aquestes terres. La procedència d'aquests militants era la de Manresa i rodalies, i degut a aquest fet, els habitats de Fals van passar a anomenar-los el pla dels Manresans. A final de 1936 aquest projecte fou abandonat i actualment pertanyen a la Cooperativa de Fals.</p> | 41.7425600,1.7300100 | 394399 | 4621973 | 1936 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2024-04-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 48849 | Pla de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-fals | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | Actualment la proporció entre espai conreuat i espai urbanitzat és proporcionat, no malmetent el paisatge. Caldria vigilar però la possiblitat d'un excés d'urbanització. | <p>Espai geogràfic ubicat dins el terme de Fonollosa, al nucli de Fals, ocupant bona part del sector sud-occidental del nucli. Es tracta d'una plana emmarcada entre la Costa del Xamal i la carena de la Soleia del Puig, que suposa el límit del terme, a partir del qual es descen a la Riera de Rajadell. Es tracta d'una superfície força plana, ocupada intensament per conreus de cereal, que en altre temps foren de vinya i olivera. Aquesta plana es trova travessada en sentit E-O per la BV-1312 que va des de l'eix transversal C-25 fins al molí de Boixeda i la BV3008. Actualment aquesta plana es troba ocupada per diversos grups d'assentaments humans, que van des de les masies disperses, com la Torra Sagimona o el Grauet, fins a assentaments concentrats més recents com el raval de les Oliveres o el Raval de la Creu. Antigament també era creuada per camins diversos com el que des de Fonollosa menava fins a Manresa travessant de N a S el Pla, o l'antic camí de Rajadell a Callús que seguia el curs de l'actual carretera BV1312. El seu interès radica en haver-se convertit en una de les àrees de conreu més extenses del terme, d'alt valor paisatgístic.</p> | 08084-124 | Fals | <p>La primera menció al nom de Fals apareix l'ny 995, i la seva grafia oscil·la entre Falcos (995), Falchs (1027), i Falcs (1032). Si bé tot sembla inidicar que l'orígen del nom no prové d'un antropònim, s'han donat diverses possibilitats per determinar una explicació. Una d'elles fa venir el nom de la userda o alfals. Una altra hipòtesi el fa venir de la falç com a instrument agrícola.</p> | 41.7466300,1.7234400 | 393859 | 4622433 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48849-foto-08084-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdeenbro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48850 | Pla de Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-camps | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | <p>Plana agrícola que ocupa el sector N-O del terme de Fonollosa, i pràcticament tota làrea oriental del nucli de Camps. Es tracta d'un espai agrícola destinat al conreu de cereal on es barrejen petits espais coberts per bosc de pinassa. Actualment el tipus de conreu predominant és el cereal, malgrat que en altres moments fou la vinya, i fins el 1956 les oliveres. El tipus d'hàbitat que hi predomina és bàsicament dispers,ocupat per masies d'antics orígens com el Solé i recentment per cases aïllades de construcció més moderna. Com a únic nucli relativament concentrat es troba el veïnat de Camps, que es concentra a l'entorn de la parròquia de Santa Maria de Camps. El seu valor com a espai de natura i paisatgístic és elevat.</p> | 08084-125 | Camps | 41.7727400,1.6902200 | 391141 | 4625373 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48850-foto-08084-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48777 | Pessebre Vivent de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-fals | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>Durant tots els caps de setmana del cicle nadalenc (des del 22 de desembre i durant un mes) a l'escenari de les Torres de Fals s'organitza el pessebre vivent de Fals, que degut a la seva popularitat s'ha acabat anomenat pessebre vivent del Bages.La preparació comença unes dues setmanes abans del pessebre, quan una comissió encarregada revisa els vestuaris i coordina la preparació. Acostumen a participar-hi unes dues-centes persones, normalment de Fals, malgrat que també hi han algunes procedents de Rajadell. Tots ells són voluntaris. La organització es fa a partir dels diferents quadres que conformen el pessebre. Cada quadre té el seu coordinador, i tots actuen sota la direcció d'un coordinador general i dos coordinadors tècnics. L'escenari és l'entorn de les torres de Fals i l'església de Sant Vicenç. El muntatge s'ha anat tecnificant, aconseguint un espectacle originalment artístic, ple d'il·lusió i sentit religiós. Cada any una personalitat diferent: el president de la Generalitat de Catalunya, l'abat de Montserrat, el bisbe de Vic etc..fan el pròleg del programa. El pessebre s'organitza en funció del quadres diferents que representen les escenes bíbliques del misteri de Nadal: el Profeta, Presentació, Anunciació a la Verge, edicte d'empadronament, els firaires, casa de Joan Baptista, les rentadores, la cova del naixement, anunci dels pastors, la balma del majoral, els rabadans, vivint al ras, pouant l'aigua, la cleda, els Mags d'Orient, orgia d'Herodes, matança dels innocents, fugida a Egipte, la presentació al temple, l'avia i els nens, la fusteria de Natzaret. En acabar hi ha pa torrat amb all-i-oli, espetec de Fals i mistela per a tothom. També es realitza el sorteig d'una panera en combinació amb la loteria del nen (5 de gener). Participen alguns animals, que durant el temps de representació són guardats als baixos de la rectoria de l'església de Sant Vicenç.</p> | 08084-52 | Fals. Torres de Fals | <p>Els orígens del Pessebre Vivent de les Torres de Fals es remunten a l'any 1977, i va ser una iniciativa de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals. L'any 1992 se li va concedir el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la millor iniciativa popular i , l'any 1994, el premi Ateneu.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 1977 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48760 | Oratori del mas Gabriela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-mas-gabriela | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XIX-XX | Actualment aquest oratori ha quedat oblidat i mig tapat per la vegetació, corrent el perill de desaparèixer engolit pels esbarzers si no es cuida. | <p>Element arquitectònic consistent en un petit oratori ubicat arran del camí, i que actualment es troba pràcticament tapat per la vegetació i els esbarzers. Es tracta d'una senzilla construcció elaborada en maons rectangulars de 15 x 30 cm que conforma una estructura rectangular que s'aixeca dreta sobre el terreny amb una de les cares oberta - cara de llevant-, permetent la visió de l'interior. L'estructura resta coberta per un teuladet triangular que el cobreix a dues aigües creant un frontó triangular a la cara de llevant, sobre la cara oberta de l'oratori. Les mides generals de l'estructura són 82 cm d'ample x 210 cm d'alçada x 90 cm de fons. Manca de qualsevol tipus de decoració interna i externa, així com de qualsevol element que reveli l'existència de restes d'algun altaret interior.</p> | 08084-35 | Fals | <p>La tradició oral recull la història d'un dels propietaris del Mas La Gabriela, un tal Pere Sagristà, va ser cap d'una facció carlina l'any 1837, durant un dels conflictes coneguts com Guerres Carlines. L'any 1847, al perdre la guerra, va haver de fugir de casa i exiliar-se, passant anys a fora de Fals. Aquesta tradició explica que una nit va haver de sortir de casa corrents sense poder agafar res, ja que venen a buscar-lo a casa per matar-lo. El perseguiren durant uns kilòmetres, fins que s'escapà, durant la fugida, va caure per la costa on es troba ubicat l'oratori, i es va prometre durant la fugida que si se'n sortia fundaria un oratori per donar les gràcies. Anys més tard quan va poder tornar a Fals va complir la seva promesa.</p> | 41.7520400,1.7355300 | 394873 | 4623019 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48760-foto-08084-35-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element arquitectònic manca totalment d'interès constructiu. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48813 | Oratori del Pinyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinye | XIX-XX | <p>Element religiós format per tres blocs de pedra de diferents tamanys disposats verticalment al costat del marge de l'antic camí que des de Fonollosa menava a Aguilar de Segarra. La base de l'oratori la forma un fust vertical que li fa de suport i que forma el primer bloc de l'oratori. Aquest fust és fet a base de carreus quadrangulars i rectangulars units amb formigó i té unes mides de 164 cm d'alçada x 58 d'amplada. Sobre el fust es sobreposa un segon bloc format per un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, al qual s'ha excavat una petita fornícula on es troba dipositat la figura d'un Sagrat Cor fet en metall. Corona l'oratori un tercer bloc de pedra monolític en forma de cup de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. El conjunt es troba encarat al S-E, tenint l'obertura de la fornícula al peu del camí.</p> | 08084-88 | Fonollosa | <p>Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme de Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El nom popular amb el qual es coneix: Oratori del Pinyé, es deu a la presència d'una veïna casa ubicada a l'altra banda del camí, anomenada del Pinyé.</p> | 41.7540600,1.6693000 | 389370 | 4623326 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48813-foto-08084-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme muncipal de Fonollosa, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 48817 | Oratori de Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-fonollosa | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de caire religiós aixecada verticalment formada per tres grans carreus de pedra monolítica. El primer carreu té una forma rectangular amb unes mides de 150 cm d'alçada x 59 cm d'amplada x 26 cm de gruix. Sobre aquest primer bolc es recolza un carreu de més petites proporcions: 50 cm d'alçada x 50 cm d'amplada i 26 cm de gruix, en el qual s'ha excavat mirant a ponent una petita fornícula on es trobava ubicada alguna figura religiosa. Sobre aquest segon carreu, es recolza un tercer a modus de coronament, també quadrangular però amb els cantons rebaixats. La seva alçada és de 59 cm.</p> | 08084-92 | Fonollosa | <p>Aquest tipus d'elements religiosos acostumen a tenir els seus orígens entorn al segle XIX. Malgrat que no s'ha pogut esbrinat l'advocació que el presidia, es recorda que fins els anys seixanta el dia de Corpus Cristi, s'acostumava a anar en processó fins a aquest oratori a fer una ofrena floral i una pregària. A finals d'aquesta dècada va quedar en desús, restant abandonat i arraconat amb la construcció del pati de cotxes veïns.</p> | 41.7622700,1.6671900 | 389209 | 4624240 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El fet de que aquest oratori es trobi al límit de la cruïla dels camins que arrencaven de Fonollosa cap a Aguilar de Segarra, i de Castelltallat cap a Manresa, al seu pas per Fonollosa, fa pensar en la possibilitat de la presència en aquest indret anteriorment d'alguna creu de terme o fita. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 48830 | Obaga de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-de-la-vall | <p>GINESTA I BATLLORI S. (1987) La Comarca del Bages. Vol 14. Col. Cavall Bernat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs 121-126. NOGUERA V (1991) Fonollosa i Camps. Manresa</p> | <p>Zona boscosa ubicada dins de la propietat del mas la Vall de Fonollosa, seguint el transcurs de la riera de Fonollosa, que en aquest tram s'anomena riera de la Vall. Estracta d'un turó densament poblat d'arbres, ocupat per un bosc de pi principalment, que s'exten a la cara nord de tot el turó. La importància natural de la zona radica en el fet de ser una de les zones més boscoses le nucli de Fonollosa.</p> | 08084-105 | Fonollosa | 41.7541600,1.6491300 | 387693 | 4623363 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48830-foto-08084-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 48803 | Molí del Mestre Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mestre-valenti | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. Fulls de divulgació de la històrica de Fals. Nº12. pàg.103-104</p> | XVI-XX | L'edifici ha caigut en un estat molt avançat de degradació. | <p>Segons informació oral procedent del propietari actual del molí, en realitat es tracta d'un conjunt format per dos molins, aixecats al peu de la riera de Fonollosa, a uns 300 m de distància l'un de l'altre, que agafen l'aigua de la mateixa resclosa, ubicada al fons del sector del Raval del Paisà, a tocar de la riera. El primer molí que apareix, conegut pròpiament amb el nom del Mestre Valentí, compta amb un espai de grans dimenssions que era distinat a bassa, i de la qual només es conserven algunes rengleres de carreus, ja que fou eliminada per l'actual propietari. Al cantó N-E de la bassa es trobava el cup, que encara es conserva. A Llevant del cup s'ubica l'edifici que acollia les instal·lacions del molí. Aquest és un edifici de planta rectangular format per planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües. Es tracta d'un edifici fet en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus de més gran tamany a la planta baixa i tovot i pedra al primer pis. El molí s'ubica a la planta baixa, que actualment queda semi-soterrada, ja que s'anat cobrint amb terra, pedres i vegetació procedent de la part superior. L'estança es divideix en dos espais, coberts per dues voltes semiesfèriques de pedra, a l'ubicada al cantó de la dreta és conserven les intsal·lacions del molí i les restes d'una mola de 123 cm de diàmetre. El pis superior era utilitzat com a vivenda dels propietaris del molí. Com a element arquitectònic destacable cal mencionar l'existència d'una finestra ubicada a la façana principal -que era orientada a llevant- en la qual destaca un ampit característic del segle XVIII. Davan de la porta del molí, a terra, tapats per unes futes es conserven dues antigues moles del molí.El segon molí, ubicat uns 400 m. a llevant, seguint el curs de la riera es troba avui dia impracticable, ja que bona part del camí s'ha perdut i les seves estructures es troben en ruïnes i cobertes de vegetació. D'aquest antic molí segons informació del propietari es conserven les moles.</p> | 08084-78 | Fonollosa. Casa del Mestre Valentí s/n (08259 Fonollosa) | <p>Molt possiblement aquest molí sigui d'origen medieval, malgrat que arquitectònicament les retes visulas que es conserven siguin del segle XVII-XVIII. La documentació històrica a treavés d'un capbreu del 1792 notifica l'existència d'un antic molí al segle XVIII, propietat del mas Querol, la qual cosa feia que la riera de Fonollosa fos anomenada riera del molí del Querol. [AA.DD;2004-2005: nº12:103-104). No sabem si la referència d'aquest molí és correspon a la de l'ubicat a 400 m del descrit anteriorment o al que avuí considerem del Mestre Valentí, tot i que cal pensar que es tracta del primer que podria ser més antic. L'actual molí del mestre Valentí tot i la seva antiguitat és un edifici del segle XVIII amb afegits del segle XIX. Molt possiblement durant aquest moment (s.XVIII-XIX) l'antic molí fou venut pels propietaris del mas Querol, adquirint-lo un personatge conegut com a Mestre Valentí, que explotaria el primer i més antic i aixecaria el segon molí. Aquesta molins van moldre fins després de la Guerra Civil (1936-1939). En aquells moments els propietaris ja vivien en l'actual casa anomenada del mestre Valentí, mentres que el pis superior del molí era ocupat per uns masovers.</p> | 41.7606800,1.6792300 | 390207 | 4624048 | 08084 | Fonollosa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48803-foto-08084-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48761 | Molí de Fals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-fals | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XII-XIII | Caldria un esforç per restaurar les estructures del molí i netejar l'interior del primer pis. | <p>Edifici ubicat entre un marge situat prop de la carretera BV3008 i la riera de Fonollosa, al peu de les torres de Fals. Es tracta d'una antiga construcció que acollia un molí de probable origen medieval, que ha estat els darrers anys adaptat com a vivenda, aixecant un segon pis sobre l'estructura de l'antic moli. Algunes de les estructures antigues han estat adaptades a la moderna vivenda, i d'altres es conserven en estat d'abandonament. El molí es troba aixecat aprofitant el pendent d'un marge. El casal del molí és de planta quadrangular i mostra un aparell molt homogeni a base de carreus quadrangulars i rectangulars molt ben disposats en fileres ordenades. És de planta baixa i primer pis, sobre el qual s'ha aixecat modernament un segon pis rematat amb merlets al qual s'accedeix a peu pla des de l'espai que ocupava l'antiga bassa, i que acull part de l'estructura del que era el cup del molí per on baixava l'aigua. L'antiga bassa que emmagatzemava l'aigua procedent de la resclosa de la riera es troba a la part superior. La resclossa es connectava abm la bassa mitjançant un aqüeducte del qual encara s'aprecien algunes arcades. Es tractava d'una gran bassa rectangular d'uns 5 m d'amplada, de la qual es conserven encara algunes restes molt minses. Aquest espai actualment és utilitzat com a pati. A tocar de la bassa es troba l'edifici del molí, i com ja s'ha explicat anteriorment el segon pis sobreposat acull l'estructura del cup. El primer pis acull un espai cobert interiorment a base de tres grans arcades de mig punt que a modus d'arcs torals reforçaven l'antiga teulada. Es tracta d'un espai amb gruixos murs de pedra, segurament utilitzant originalment com a vivenda, i al qual poden apreciar-se un seguit d'espitlleres a modus de finestres. Com a finestra principal destaca un gran finestral gòtic obert al mur del llevant, sobre el portal d'accés a la sala de les moles. L'accés a aquest primer pis es realitza mitjançant una porta oberta a la façana de migdia, a la qual s'accedeix mitjançant una rampa que d'ascens. Actualment l'interior d'aquest pis es troba totalment fumat, víctima d'algun incendi que hagi patit aquest pis. A la planta baixa es localitza la sala de les moles. L'accés es realitza mitjançant un portal de mig punt adovellat obert al mur de llevant. La sala és coberta per una gran volta de canó. A l'interior destaca l'espai destinat a les moles que resta arran de la paret on es localitzen dues gran arcades cegues de mig punt, al mig de les quals es situava l'eix de les moles. Al mur nord de la paret s'aprecien dos grans forat destinats a encaixos de la maquinària del molí. Actualment les moles es troben trencades, però el seu diàmetre era de 140 cm. Al peu de les moles es troba una pica rectangular de pedra on es pot apreciar la data de 1728 i una referència al cognom Massana. Per sota d'aquesta sala de les moles, es conserva pràcticament intacte un espai trapezoïdal anomenat carcabà, que era on anava a parar directament l'aigua que baixava pel cup i movia la maquinària del molí.</p> | 08084-36 | Fals. Molí de Fals s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat que manquin estudis documentals sobre els orígens i evolució del molí de Fals, cal pensar que l'existència d'aquest molí es remunta a l'Edat Mitjana (segles XII-XIII) i es troba estretament lligada a l'existència del Castell de Fals. Cal pensar que la propietat del molí devia pertanyer als senyors de Fals residents al castell, i el molí era concebut com una regalia que proporcionava ingressos al senyor. Aquest fet implicaria que els habitats i pagesos dels entorns es veiéssin obligats a moldre el blat en dit molí i pagar un impost al senyor de Fals. És molt possible que finalment aquest dret sobre el molí acabés passant a la parròquia de Sant Vicenç. Cal pensar que vora el segle XV-XVI aquest tipus d'antics drets senyorials es van eliminant i procedeix a la concessió a mans privades. Es té coneixement de que el molí va passar vora el segle XVI a mans del mas Massana, testimoni del qual resta una pica que du la data del 1728 amb el nom de Massana. La propietat del molí es mantigué en mans d'aquest mas fins a principis del segle XX en que fou venut. Des d'aquests moments anà passat per diferents mans fins que l'any 1992 fou adquirit pels actuals propietaris -Sra. Leonor Díaz-, que adequaren un segon pis com a vivienda i part de l'entor com un centre d'acolliment equí.</p> | 41.7582700,1.7344300 | 394792 | 4623712 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48761-foto-08084-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48740 | Molí de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boixeda | <p>DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages. Pàg.291.</p> | XIX | La degradació que presenta l'edifici i les estructures del molí és molt acusada perillant la seva conservació i existència en les properes dècades. | <p>Edifici ubicat al costat de la riera de Fonollosa, que acull les instal·lacions del que va ser el molí propietat del mas Boixeda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, planta -1, i planta -2 amb carcabà. L'edifici es troba construït aprofitant el pendent del terreny a tocar de la riera. Com a edifici és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana on es troba l'entrada a l'edifici. A migdia de l'edifici s'estén un petit cos en perpendicular, la qual cosa fa que l'edifici tingui una planta final en forma de L. El conjunt s'ha aixecat en mur de parament irregular que combina la pedra i el maó. La façana d'accés a l'edifici es troba encarada al nord i s'accedeix mitjançant una porta allindada que permet entrar a la nua principal. Adossada a ponent d'aquesta planta baixa es troba la bassa. Es tracta d'una bassa quadrangular de grans dimensions, construïda en pedra i arrebossada amb ciment pòrtland. A l'interior de la planta baixa es conserven encara els eixos de la politges destinades a la generació de llum elèctrica. A la planta -1 s'ubiquen les estructures destinades a acollir l'estructura del molí pròpiament. Actualment només resta una de les moles de 164 cm de diàmetre x 29 cm de gruix, i una pica circular de 196 cm de diàmetre. Sota aquesta planta es troben les estructures del carcabà.</p> | 08084-15 | Fals. Molí de Boixeda s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del molí de Boixeda es troben associats al veí mas de Boixeda, propietari dels terrenys on s'assenta. L'any 1845 els propietaris del mas van tenir la idea de construir un molí al peu de la riera, a la cruïlla de camins entre l'actual BV3008 que seguia la riera fins a Sant Joan de Vilatorrada, i BV1512 que menava fins a Callús. L'objectiu era ampliar les rendes de la casa. El molí va ser sempre arrendat a masovers, cobrant la casa les rendes estipulades de la producció. En principi es va construir com a molí de grans, però aviat va començar també a funcionar com a serradora, i a principis del segle XX es va convertir en una turbina per generar llum elèctrica. També hi havia hagut una carnisseria i un forn de pa. La casa dels masovers es va convertir en restaurant l'any 1957. Malgrat que la familía propietària es va traslladar a residir a Gaià per motius de casament i va abandonar el mas Boixeda, actualment continuen sent els propietaris</p> | 41.7452000,1.7249200 | 393980 | 4622272 | 1845 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48740-foto-08084-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral procedent del Sr. Galobart del Mas Gabriela el molí nomès molia pel bestiar. Al nord de l'edifici del molí es troba l'actual casa coneguda com a molí de Boixeda. Es tractava de l'antiga casa dels masovers que portaven la producció del molí. Actualment es troba convertida en un restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||
| 48800 | Molineret Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molineret-vell | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Caldria una restauració i adecentament de la casa | <p>Originalment la casa coneguda com el Molineret vell devia tractar-se d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Amb posterioritat s'anaren afegint coberts i cossos a llevant i ponent de l'edifici fins a donar-l ila configuració actual. La casa es troba aixecada aprofitant un petit desnivell del terreny, la qual cosa va que la façana posterior tingui l'entrada a l'alçada de les golfes. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular a base de carreus de gran tamany aixecats amb la tècnica de la pedra seca; és a dir, units a base de cairons petits i sense morter. L'edifici es troba sense arrebossar, i destaquen les cantonades reforçades per carreus de tamany més gran i més ben escairats. La façana principal s'orienta a migidia. El portal principal d'accés és construït amb una llinda monolítica. L'edifici compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baica s'obre el portal d'accés. Al primer pis un balcó i una porta de factura més moderna que dóna accés a un terrat adossat. Al segón pis un porta actulament tancada amb fustes. A llevant de l'edifici s'aprecia el mur sense obertures a excepció d'una finestra al primer pis, i un cobert fet posteriorment amb maons que finalitza al primer pis amb una terrassa. A la façana de ponent s'adossa un cos adaptat com a vivenda, aixecat amb la mateixa tècnica constructiva que la resta de la casa, on la planta baixa s'ha aprofitat com a magatzem, i al primer pis destaca una obertura a modus de gran finestral fet amb un arc de diafragma fet a base de maons. Segurament devia fer les funcions de galeria oberta. Aquesta obertura va ser posteriorment tapada, arrebassant l'interior en blanc, i obrint una finestra rectangular. Al nord de l'edifici s'adossen dues grans tines de pedra, encarada l'una amb la porta a llevant i l'altra a ponent. La porta d'accés a la casa per la façana nord s'obre a l'alçada de les golfes, la qual cosa fa pensar que aquesta part de la casa era destinada a magatzem de gra.</p> | 08084-75 | Fonollosa. Casa El Molineret Vell s/n. (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens de la casa del Molineret Vell segurament es remunten al segle XVIII. Sobre el balcó del primer pis de la façana principal destaca una llinda on es marquen les dates de: - 1768-1857-. La qual cosa dóna a entendre que deu tractar-se de la data fundacional i de la data de alguna reforma practicada, segurament la de l'annexió del cos del cantó de ponent. El nom de Molineret vell, indica potser l'existència d'algun mecanisme de molí, lligat amb la presència d'un petit rierol proper a la casa, actualment sec. En tot cas no devia tractar-se d'un molí de grans dimensions, ni pel nom en diminutiu: 'Molineret', ni per l'abundància d'aigua del rierol.</p> | 41.7659200,1.6545100 | 388161 | 4624662 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48800-foto-08084-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48763 | Mas la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars de més gran tamany. Actualment es troba arrebossat en alguns trams, especialment en la zona de la façana principal. Malgrat tot, les parts més antigues conservades de la casa -segles XV-XVI- mantenen una disposició a base de carreus rectangulars disposats en fileres més ben ordenades. La casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant i s'accedeix mitjançant un portal obert amb una llinda monolítica amb ondulacions. De l'observació arquitectònica de la casa es dedueix una primera fase constructiva, datable segurament entorn al segles XV-XVI, que devia constituïr una primera casa de planta rectangular, les restes de la qual encara poden apreciar-se a la façana nord de la casa-la més antiga-. Sota la teulada actual, s'observen restes de la línia de la primera teulada del primer edifici. A més cal cometar el fet de què és precissament en aquesta zona on es conserven les fileres de carreus més ben disposats. A la façana principal de la casa encara es conserva una llinda en una fnestra del primer pis amb la data del 1591, segurament d'aquesta primera fase constructiva. Aquesta primera casa original es devia ampliar entorn al segle XVIII, període del qual es conseven algunes llindes a la casa. Aquesta reforma devia suposar una ampliació de la casa original, sobreaixecant la teulada i convertint les golfes en segon pis, i construïnt unes noves golfes a sobre. També es devia remodelar la façana principal, afegint algunes finestres amb empits típics del segle XVIII. L'ampliació també es dugué a terme en direcció a ponent, afegint un altre cos rectangular a la casa i conventint la panta en quadrangular. Aquest cos, si bé al cantó nord seguia la línia de la façana original, que s'escau sobre la cinglera, al cantó nord, s'ampliava un tram fent un escaire en forma de L, i sobresortint un tram de la línia original. Amb tota seguratat al llarg del segle XIX i principis del segle XX, la casa tornà a patí algunes reformes, especialment a la façana posterior deponent, obrint alguns finestrals i balcons, i afegint una escala que permetia un accés directe al primer pis. La casa compta amb un conjunt de coberts i edificis ubicats a l'entorn destinats a l'explotació agropecuària. Alguns d'aquests edificis podrien datar-se entorn al segle XIX i XX. Malgrat que l'interior de la casa no s'ha pogut itervenir, es coneix l'existència de tres grans tines actualment reconvertides a cisternes. Interiorment la casa ha sofert reformes importants durant les últimes dècades del segle XX.</p> | 08084-38 | Fonollosa. Mas la Vall s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas La Vall consta com una de les cases més antigues i econòmicament importants del nucli de Fonollosa. Els seus origens es remunten segurament a l'Edat Mitjana, sent propietària de les terres ubicades a la zona coneguda com La Vall, que va seguint la riera del mateix nom. Actualment es troba en masn de la família Vall, que es reconeixen com a propietaris almenys des del segle XVIII.</p> | 41.7578600,1.6495000 | 387731 | 4623774 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48763-foto-08084-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserven dues imatges de Santa Justa i Santa Rufina procedents de la propera capella vinculada al Mas. Segons informació oral, pel costat de la casa hi passava antigament el camí procedent d'Aguilar de Segarra a Fonollosa. El mas comptava amb una teuleria o forn de teules propi, ubicat al costat de la riera de Fonollosa. Actualment es troba enrunat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48805 | Mas el Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-sole | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVIII-XX | Actualment la casa es troba en procés de restauració | <p>Conjunt arquitectònic format per les edificacions que conformen la masia del Solé de Camps. La masia es formada per una casa que s'aixeca sobre un petit promontori que dona accés als plans de Camps. Es tracta d'una casa de planta trapezoïdal coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. S'ha aixecat amb mur de mamposteria irregular, però amb les fileres de carreus bastant ben ordenades. Les cantonades s'han reforçat amb carreus de pedra rectangular i quadrangular de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, quedant elevada arran del petit turó sobre el qual s'aixeca la casa. La façana principal s'obre amb una porta allindada que du la llegenda de: 'Pere Soldevila, any 1916'. L'acompanyen dos finestrons per banda quadrangulars reforçats amb pedres de més gran tamany. Al primer pis s'obren dos balcons i dues finestres, i al pis de les golfes destaca l'existència d'una eixida oberta amb una triple arcada. A la façana de llevant es on es conserven les restes del nucli original de la casa, que en principi, ocupa la banda nord de la casa. Al mig d'aquesta façana es detecta perfectament la línia de fins on arribava el nucli primitiu de la casa, amb les restes de la cantonada reforçada amb carreus rectangulars i quadrangulars. També s'aprecien les restes d'una antiga porta al nivell de la planta baixa fetes amb petites dovelles creant un arc de mig punt, que posteriorment fou tapiada, i a d'interior de la qual s'obrí una petita porta auxiliar allindada. Aquesta façana Est, s'obre amb un seguit de petites finestres quadrangulars al primer pis i golfes, que duen ampits més moderns. A la façana de ponent destaca l'existència d'una gran eixida a l'alçada del primer pis. La façana nord de la casa conserva trets del que degué ser la casa original amb fileres de carreus rectangulars ben disposats. Allà es detecten perfectament les línies successives del que foren les ampliacions de la casa vers ponent, i que divideixen aquesta façana en tres trams. Actualment s'obren dues portes auxiliars a la planta baixa, un seguit de finestres quadrangulars al primer pis, i dos petits finestrons al pis de les golfes. Al cantó nord s'atén una superfície protegida per un mur de pedra que crea un espai a modus de pati interior, i que al seu dia fou ocupat per instal·lacions destinades a treballs agrícoles, com foren corts per animals i tines. Actualment aquest espai es ocupat per una piscina central, conservant-se nomès els conjunts de tines arran del mur de llevant i del mur de ponent. El conjunt de tines de llevant s'engloba en una única construcció ovalada que conté dues grans tines protegides amb cairons interiors. El conjunt arran del mur de ponent és format per un seguit de tres tines individuals adossades. Tots dos grans conjunts han estat recentment restaurats, recuperant els sostres embigats i part del parament protector exterior. Completa l'edifici l'existència d'una gran pallissa a llevant de la casa, separada uns metres de la façana i precedida per un espai enrajolat que corresponia a l'era. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües i obert amb una gran arcada de mig punt que s'orienta a migdia. Com a element destacable cal mencionar també l'existència d'una gran cisterna circular d'aigua que s'adossa a la cantonada N-E de la casa i que s'alça fins a tocar el terra del pis de les golfes. A l'interior de la casa destaca la presència de volta catalana cobrint la planta baixa. També destaca la presència d'un celler de gran magnitut que conserva encara quatre grans botes de roure i quatre bocois. També es conserven tres grans piques d'oli circulars de diferents mides.</p> | 08084-80 | Camps. Mas el Solé s/n (08259 Fonollosa) | <p>El Solé és sens dubte una de les masies més antigues del nucli de Camps, propietària de bona part de l'extensió agrícola del Plans de Camps. Els seus orígens històrics es remunten amb seguretat als selges XIV-XV, període del qual es possible que conservi encara algunes rengleres a la façana nord. Malgrat tot, arquitectònicament ens trobem davant d'una masia aixecada al segle XVIII, moment en el qual degué patir una transformació de gran magnitud. A la façana de llevant es detecta perfectament com aquesta masia del segle XVIII degué ser de planta rectangular i devia arribar fins a a la meitat de l'actual edifici, deixant un espai entre la façana principal i la cinglera del turó sobre el qual s'aixeca. Testimonis d'aquest moment són les llindes de les dues finestres d'aquest tram de casa que duen les dates de 1732 i 178¿?. La prosperitat de la casa degué fer que a principis del segle XX es plantejés una nova ampliació de la casa en direcció a migidia, sobreaixecant la teulada i afegint un nou tram ocultant l'antiga façana principal i fent la nova arran de la cinglera. LA casa ha estat propietat de la família Soldevila que s'ha trasmés per herència fins a l'actual propietària.</p> | 41.7684100,1.6896800 | 391089 | 4624893 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48805-foto-08084-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'han anant disposant recentment alguns dels elements de pedra localitzats a la casa i que al seu dia foren destinats a feines agricoles com és el cas de 3 corrons de batre, 2 rodes de molí, i 1 corró de molí d'oli. Segons informació oral facilitada pel sr. Pau Palà, la casa comptava amb un important molí d'oli, testimoni del qual, sòn actualment les restes del corró i les piques d'oli. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48807 | Mas el Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-casalot | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XVI-XX | L'estat de conservació és bo, a més amés actualment s'estan efectuant obres d'arranjament de la façana de ponent. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada Mas Casalot i un seguit de dependències auxiliars properes a la casa. El mas es troba iaxecat sobre un promontori aïllat que domina els Plans de Camps, tenint per darrera la Serra de Castelltallat. Arquitectònicament el mas es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixcat en parament de pedra, formant un mur de mamposteria irregular a part del davant de la casa i la façana principal, i un mur format per carreus rectangulars disposats en fileres molt ordenades a la part posterior. Les cantonades s'han reforçat en alguns punts , especialment a la part superior amb carreus de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La casa es troba orientada a migdia i s'accedeix mitjançant un portal adovellat del qual nomès s'aprecia de forma sencera la part superior. Al primer pis, destaca l'existència d'un balcó, i d'un afegit fet modernament -segle XX-amb maó i que sobresurt en forma de tribuna. Al segon pis destaquen dues finestres quadrangulars. Arquitectònicament destaca de forma excepcional el mur posteriror nord, per la seva solidesa i uniformitat, així com la manca d'obertures La façana de ponent es troba actualment en procés de restauració, i a l'igual que la de llevant compta amb alguns coberts adossats a la planta baixa. L'interior de la casa manté la seva estructura i mobiliari original no havent-se practicat reformes durant les darreres dècades. Desta l'existència d'un celler amb un conjunt de dues grans botes de roure.</p> | 08084-82 | Camps. Mas El Casalot s/n (08259 Fonollosa) | <p>Històricament la casa anomenda Mas Casalot deu remuntar els seus inicis als segles XV-XVI, i segons informació oral facilitada pels seus propietaris es troba conectada a la història del Mas Vilalta de Castelltallat. A partir d'un arbre genealògic elaborat per la casa Vilalta, els propietaris actuals serien descenents d'aquella masia. . Arquitectònciament cal pensar en una part posterior que es conserva des de la època, i una part davantera -façana principal- que ha estat remodelada posteriorment -segurament al segle XVIII. Al segle XX han estat afegits alguns elements com la tribuna del primer pis i els coberts de davant de la casa. La casa pertany a la família Vilalta almenys des del segle XIX. La casa actualment es troba deshabitada, malgrat que la família propietària en té cura.</p> | 41.7864600,1.6762200 | 390001 | 4626914 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48807-foto-08084-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro, s/n | Malgrat que manquin elements per determinar-ho, l'estructura arquitectònica molt massissa de la part del darrera de la casa, així com la manca d'obertures, i la ubicació del mas, en un promontori privilegiat, fa pensar en la possibilitat d'una construcció antiga en aquest indret. Potser algun tipus de guàrdia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48747 | Mas del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-grauet | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 6 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.41-43</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt arquitectònic format pel conjunt de dependències que conformen la casa del Grauet o Grau del Pubill. Aquest conjunt és format per la casa principal habilitada com a vivenda, un cos annex al nord en perpendicular a la façana principal, i un seguit de coberts situats davant de la casa. La casa principal resulta un edifici de planta rectangular de planta baixa primer i segon pis, amb el carener paral·lel a la façana. La casa es troba construïda en parament irregular però molt ben arranjat i ordenat, sense cap mena d'arrebossat. La façana principal es troba orientada a llevant i compta amb dos portals d'accés, sent el situat al cantó nord el més antic i original de la casa. Es tracta d'un portal adovellat que conforma un arc de mig punt, i que dóna accés a una zona destinada fins fa unes dècades a quadres, a magatzem d'estris i on es pot trobar el forn de pa de la casa. Aquest espai es cobert amb volta catalana que reposa sobre uns pilars quadrats de pedra i carreus reaprofitats, i que conformen la zona més antiga i primigènia de la casa. Al cantó de migdia de la façana principal s'obre un altre portal que actualment dóna accés a tota la casa. Es tracta d'un portal realitzat amb un arc rebaixat, reforçat per una llinda monolítica i carreus de diferents mides als brancals. Aquest nou portal va ser obert l'any 1910. Entre ambdós portals entre els anys 1881 i 1888 es va adossar com un cos independent la cisterna de la casa.. La casa actual compta amb dos obertures en forma de finestres a la planta baixa, dos balcons i dues finestres al primer pis, i dues finestres balconeres i dues quadrangulars al segon pis. Tot el conjunt d'obertures de la façana guarden una gran semblança estilística, estant reforçades amb maons i empits de formigó al seu conjunt, la qual cosa sembla indicar que foren totes reformades i fetes de nou l'any 1962, quan es va produir la reforma general de la casa. A migdia de la casa destaca l'existència d'un altre cos d'un pis d'alçada que resta rematat amb una barana i un terrat. La façana posterior de la casa orientada a ponent va ser totalment reformada a mitjans de la dècada dels anys seixanta, sent totalment nova i reformada. L'interior de la casa també ha estat lleugerament reformat. Es conserva a la planta baixa de la casa un espai destinat a celler, on destaca l'existència d'un petit cau excavat al terra destinat a amagar aliments i que era tapat amb taulons de fusta i cobert amb terra, passant totalment inadvertit. Al primer pis , la casa conserva part de l'original estructura, on destaca especialment l'existència d'un gran menjador que ocupa l'espai principal del primer pis. El segon pis, ha estat recentment habilitat com a pisos i apartaments independents que ocupen els familiars de la casa. A nivell constructiu s'aprecien diverses fases i reformes efectuades al conjunt de l'actual casa. Així es té constància de com l'any 1879 va ser construït el cos annex al nord en perpendicular a la casa original. Aquest cos era destinat a corts d'animals i a femer a la planta baixa i a galeria al primer pis. Les arcades -actualment tancades- que formaven la galeria del primer pis duen la data del 1879. Entre els anys 1881 i 1888, tal i com resta inscrit a les dovelles que la conformen, va ser adossada la cisterna que actualment ocupa part de la façana principal de la casa. La família propietària conserva una fotografia de la casa de l'any 1907, on s'aprecia perfectament aquesta ampliació a migdia del nucli original de la casa. Aquesta ampliació era un altre cos quadrangular de planta baixa, primer i golfes, amb la qual cosa hi havia dues teulades a dos nivells diferents d'alçada. A migdia del cos annex hi havia també adossada la Masia del Grau.</p> | 08084-22 | Fals. Mas el Grauet s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del Mas del Grauet es troben estratament lligats a la desapareguda Masia del Grau. Aquesta masia es trobava ubicada a migdia de l'actual casa del Grauet, entre aquesta casa i l'actual església del Grau. Aquesta casa tenia uns origens històrics que es remuntamen al selges XIII-XIV, i era propietària de les terres dels voltants. A mitjans del segle XX la casa del Grau restà abandonada i en estat ruïnós, per tant els actuals propietaris de la casa del Grauet va optar per enderrocar-la. La desaparició de la casa pairal, va fer que l'actual casa anomenada fins llavors el Grauet o el Grau del Pubill, fos coneguda també com el Grau. La casa del Grauet o del Grau del Pubill és doncs una excisió de la casa pairal del Grau. Segons informació oral procedent de la família que ara hi resideix, va ser Sebastià Grau, un fill segon de la casa del Grau, qui al segle XVIII, fa fundar una masoveria al costat de la casa pairal. Poc a poc les dues famílies es van anar escindint i separant la seva trajectòria, fins que arribats al segle XX, ja no hi tenien res a veure.</p> | 41.7503900,1.7089600 | 392661 | 4622868 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48747-foto-08084-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | (Continuació descripció) L'any 1910 va ser obert un altre portal - l'ubicat al cantó de migdia de la façana principal- que permetia l'accés a la casa. L'obertura d'aquest portal deixava inutilitzat el portal adovellat original, que quedava emmarcat entre la cisterna i el cos annex de galeria. A l'interior de la casa, a l'entrada del rebedor, un petit arc adovellat que dóna accés a les escales té gravada la inscripció 'Jaume Grau 1910'. Aquesta nova entrada a la casa, deixava els baixos als quals s'accedia des de l'altre portal destinats als animals, a forn i a tines. L'any 1962 la casa es trobava exteriorment enguixada i va ser repicada deixant la pedra vista. Segurament fou en aquest moment quan foren reformades les finestres i balcons de la façana, donant-les uniformitat. A mitjans dels anys setanta, els propietaris de la casa van optar per enderrocar la masia del Grau situada al costat. Aquest enderroc va suposar el reforçament del cantó de migdia de la casa, unificant la teulada, construint el terrat de migdia, i afegint un cos al darrera -a ponent- més modern. El celler de la casa ha estat recenment restaurat i adequat. A l'interior es conserva una petita col·lecció d'estris agrícoles relacionats amb el treball de la vinya i la producció de vi. Entre d'altres la casa compta amb: 2 botes grosses de roure 1 boicoi petit 1 màquina de bombar most 8 portadores 4 tines Als baixos de la casa també es compta amb un espai actualment buit, i abans destinat a activitats diverses al qual es conserva un forn de pa, una tina de grans dimensions, i una pica d'oli de pedra. Lligats a la casa es troben un seguit d'elements arquitectònics destinats a feines auxiliars de la casa com és el cas d'una teuleria -actualment enrunada-, i d'un pou d'aigua. Aquest últim es tracta d'una construcció feta en pedra seca, en molt bon estat de conservació. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48755 | Mas Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torreblanca | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 11 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.92-93</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici és aixecat en mur de mamposteria irregular amb afegits més moderns de maó. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Els orígens d'aquest mas segurament es remunten als segles XV-XVI. En aquells moments la casa es trobava orientada a migdia i el carener era paral·lel a la façana. L'accés es feia a través d'un gran portal adovellat, que encara s'aprecia al centre de l'actual façana de migdia. Al segle XIX el mas fou objecte de profundes reformes que canviaren la fisonomia i l'orientació de la casa. A la façana de migdia s'adossà un gran cobert que es rematava amb una gran terrassa a l'alça del primer pis. Aquest cobert inutilitzava i impedia la visió del portal adovellat d'accés original. Actualment l'accés a la terrassa del primer pis, es realitza mitjançant un balcó que antigament devia presidir el primer pis de la façana principal. Aquesta inutilització de la façana de migdia, va fer que la casa canviés l'orientació, deixant com a façana principal la de ponent, i com a portal d'accés una antiga porta auxiliar feta amb un arc molt rebaixat a base de maons. Un llinda de fusta sobre aquesta arcada du la data de 1843. L'actual façana principal compta també amb un seguit de finestres balconeres obertes al primer pis. La façana nord també va ser intensament modificada al segle XIX, obrint una galeria porxada al primer pis. Aquesta galeria és oberta amb un seguit de tres grans arcades de mig punt que es recolzen sobre pilars quadrangulars de maó. Interiorment la galeria es coberta amb un embigat de fusta. En una de les parets de la galeria es llegeix la data d'Isidro Oller 1886. Sobre la galeria de la façana nord, destaca un petit balcó al pis de les golfes. La façana de llevant es troba pràcticament inutilitzada, ja que a la casa s'han anat adossat coberts i altres dispensaris destinats a les feines agrícoles i ramaderes. Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a part dels coberts adossats modernament, a la casa no s'han efectuat reformes almenys des del 1920. Interiorment la casa conserva la seva estructura original. Mentre la planta baixa es destina a feines agrícoles i magatzems, el primer pis és destinat a vivenda. Destaca l'existència d'un menjador de grans proporcions on s'ubica un petit oratori amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. També destaca l'existència d'un rentamans de grans proporcions revestit de ceràmica decorada amb motius florals, i una llinda interior que du la data de 1777. A l'interior de les finestres s'observa la presència de festejadors. Així mateix la casa conserva l'embigat original i el terra de rajola cuita, així com una cuina amb una xemeneia de grans proporcions. També compta amb un forn de pa en perfecte estat de conservació.</p> | 08084-30 | Fals. Mas Torreblanca, s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Torreblanca es remunten amb seguretat als segles XV-XVI durant els quals devia adquirir el nom. Curiosament el nom del mas no sembla fer referència a un antropònim familiar sinó a una característica arquitectònica, de la qual no queda avui dia constància. La propietat de Torreblanca es va constituir com una de les grans explotacions agrícoles del nucli de Fals, especialment dedicada al conreu de la vinya. Testimoni d'aquesta prosperitat econòmica va ser la construcció d'un conjunt de tines aïllades en una finca propietat del mas, i un altre important conjunt de tines a tocar de la casa actualment desaparegut. A nivell familiar el mas ha estat propietat de la família Oller almenys des del segle XVIII. L'any 1792 era propietat de Valentí Oller Puigdellívol, que l'havia heredat del seu pare. L'any 1797 es casava amb Margarida Molins, neboda del recotr de Boixadors i en segones núpcies amb Teresa Centelles, amb qui va tenir un fill hereu. A la seva mort, l'any 1811, el mas comptaba amb tretze quarteres de sembradura, cinc de vinya pròpia, seixanta-quatre de vinyes llogades a parcers, dos d'olivar, cent-norata.quatre de bosc i trenta de terra erma. El 1837 va néixer Isidre Oller, qui seria hereu de la casa. Li va succeir el Tomàs Oller l'any 1914. En aquells moments la casa comptaba amb un molí d'oli propi i un celler d'enormes dimensions. La casa s'ha mantingut dins l'ambit familiar fins l'actualitat. [AA.DD;2004-2005,nº11:92-93]</p> | 41.7506000,1.7620500 | 397076 | 4622827 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48755-foto-08084-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Segons informació oral facilitada pel propietari de la casa, a escassos metres de la façana nord hi havia hagut fins fa uns cinc anys un grup de tines amb barraques, així com una premsa. L'estat de conservació d'aquest conjunt era molt dolent i es va optar per acabar d'enderrocar el conjunt. Com ha curiositat, cal destacar que s'ha conservat la porta original de fusta que protegia el portal adovellat primitiu d'accés, sobre la qual es troba clavada una pota de gallina almenys des del segle XIX, i que els actuals propietaris s'han negat ha treure. La casa comptaba amb un molí d'oli que va estar en actiu fins el 1984, i actulament ha desaparegut. També comptaba amb un forn d'obra que servia per coure rajoles i teules per la casa | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48749 | Mas Tatger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tatger | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 7 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag.51-52</p> | XVII-XVIII | <p>Edifici format pel nucli de la casa anomenada Mas Tatger i alguns coberts auxiliars adossats i ubicats als voltants. El nucli principal de la casa resulta un edifici de planta rectangular aixecat aprofitant el pendent natural del turó. L'orientació de la casa es fa a migdia, malgrat que les últimes reformes dutes a terme, han girant la casa, orientant la façana principal al nord, i deixant l'antiga principal de migdia com a part posterior de la casa. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en pedra irregular arrebossada amb morter pòrtland a les seves cantonades de llevant i migdia. Les parets de ponent i nord van ser tornades a picar i rejuntades recentment, deixant la pedra vista. És en aquest cantó on s'aprecien les finestres originals de la casa. La casa compta amb planta baixa, primer pis i golfes. L'antiga façana principal de migdia s'obre amb un portal cobert amb una llinda molt rebaixada amb la data de 1954. No sembla ser el portal original de la casa, sinó fruit d'una reforma del segle XIX . Al primer pis s'obren tres balcons, un dels quals dóna accés a una passarel·la que comunica amb un dels coberts annexos a la casa, creant l'efecte d'un pont que impedeix una visió clara de la façana de migdia. Les golfes s'obre amb dues arcades de factura recent. La façana de llevant compta amb un cobert adossat a l'alçada de la planta baixa i amb coberta inclinada. A l'alçada del primer pis s'obre amb una finestra i un petit balcó. La façana nord- actualment façana principal- s'obre a l'alçada del primer pis amb una porta a la qual s'accedeix mitjançant una petita escala. Tots aquests elements són producte de la última reforma efectuada a la casa, malgrat que la prota dugui una llinda del 1868. A llevant és conserva la façana original, comptant amb dos finestrons a la planta baixa, i dues finestres a l'alçada del primer pis. Es tracta de dues façanes amb empit de pedra, que ajuden a datar la casa original entorn al segle XVII. Interiorment la casa ha estat objecte de nombroses reformes, la última d'elles efectuada a la dècada del 1990 que la van dividir en dos vivendes-planta baixa i primer pis- transformant-la completament.</p> | 08084-24 | Fals. Mas Tatger s/n. (08259 Fonollosa) | <p>El mas Tatger apareix com un dels masos més antics documentats al nucli de Fals. La seva ubicació -a escassos metres de l'antic camí ral de Manresa a Calaf- convertia a la casa en ocasions en hostal, especialment pels pastors que feien servir el camí com a carrerada pel trasllat d'ovelles. Aquest fet es va mantenir fins la dècada del 1950. A pesar d'això l'economia de la casa era basada en el conreu de la vinya i la producció vitícola, tenint arrendades bona part de les terres a parcers. La producció de vi a la casa era escassa produint-se cada parcer el seu propi vi i pagant unes rendes a la casa. Arquitectònicament l'edifici pot datar-se al voltant del segle XVII, encara que podria haver estat aixecada sobre alguna altra casa més antiga. A pesar de conservar alguns trets del segle XVII, la casa va patir reformes al segle XIX, i algunes més recents a finals del segle XX. L'any 1822 era propietari Andreu Llussà Alsina, fill de la pubilla de la casa, en un moment en que el mas passava per greus dificultats econòmiques. L'any 1852 es va realitzar un inventari exhaustiu de la casa, que comptava amb 113 quarteres de terra, 56 de les quals eren explotades per l'amo, i les 57 restants per parcers. L'Andreu Llussà va fer testament el 1867 a favor de la seva filla la Maria Llussà, casada amb Joan Biadiu. El 1855 va morir la Maria sense testament, passant el mas a les seves germanes, Teresa i Margarida, aquesta última, casada amb Josep Guitart, va acabar fent-se càrrec de mas. El propietaris actuals són la família Guitart i descenent de la Margarida i el Josep.[AA.DD;2004-2005,nº7:51-52]</p> | 41.7456600,1.7058800 | 392397 | 4622347 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48749-foto-08084-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no compta amb documentacio pròpia ni fotografies antigues. Tampoc no compta amb un celler important, ja que els parcers de la casa el·laboraven el vi fora. Les tines han estat tapiades. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48754 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVI-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis que conformen el Mas Serra. El mas original resulta un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Segurament es tracta d'un primitiu nucli de casa edificat al segle XVI. És format per planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, però ben treballat. L'edifici es trobava originalment orientat a migdia, i comptava amb un portal d'accés adovellat. Amb posterioritat - segurament al segle XVII- es va afegir a la façana una galeria de gran proporcions que ocupava pràcticament tota la façana. Aquesta galeria, a l'alçada del primer pis es recolzava sobre unes grans arcades que requeien a la planta baixa. Aquest conjunt de galeries va fer que es tapiés el portal primitiu d'accés a la casa i s'obrís un altre amb un arc molt rebaixat que donava accés als baixos de la casa destinats a quadres i celler. La col·locació d'aquesta gran galeria, va girar la orientació primitiva de la casa, obrint-se una porta també d'arc rebaixat en un extrem de la façana de llevant, que dona accés a un quadre d'escala que permet l'ascens a la resta de pisos, ja que la planta baixa havia estat totalment dedicada a celler i quadres. A la façana posterior de la casa -façana nord- van ser obertes dues portes d'accés més modernes-segle XIX-. Una d'aquestes portes de la façana nord, du a la seva llinda la inscripció 'Valentí Massana 1818'. Malgrat tot, s'ha de tenir en compte que bona part de la restauració que de la casa es va fer a la dècada del 1970 es va fer amb pedra extreta del Mas Subirana i de la veïna casa de Cal Resi, per tant no es tracta de de carreus originaris de la casa. Durant aquesta restauració, l'alçada de la casa va ser aixecada, convertint en un segon pis, el que originàriament devian haver estat tan sols unes golfes. A ponent del nucli central del mas, s'afegia la casa dels masovers. Aquest edifici - adossat al nucli original del mas- va ser aixecat amb tota probabilitat al segle XIX, i es tracta d'un cos independent de planta rectangular, planta baixa i primer pis. A la façana nord i actual porta d'accés s'aprecia la data de 1847 sobre la llinda de l'entrada. Si bé originàriament podia haver tingut la orientació a migdia, actualment la té al nord. Aquest cos també va ser restaurat durant la dècada del 1970, de forma bastant fidel a l'original. Durant la restauració del casa efectuada a la dècada del 1970 va ser afegit un tercer cos a la casa, que es va adossar a llevant del nucli original del mas, i que pretenia ser la casa residencial dels propietaris. Es tracta d'un cos de planta baixa, primer i segon pis, construït en pedra artificial de color grisenc, que destaca de la resta del conjunt arquitectònic. Destaca a ponent del conjunt arquitectònic un conjunt de nou tines de grans dimensions que al seu dia foren destinades a la producció de vi per part dels parcers de la casa, que tenien l'obligació de venir a produir el vi al mas. Es tracta de nou tines construïdes amb cairons vidriats ben treballats, que sobresurten entre 40 i 60 cm del nivell de terra. Totes elles es troben protegides per una estructura feta també en pedra a modus de teulada de cadascuna de les tines. Aquest conjunt de tines va ser restaurat durant la dècada del 1990. Completen el conjunt alguns edificis moderns aixecats a llevant de la casa destinats a feines agrícoles i magatzems</p> | 08084-29 | Fals. Mas Serra s/n (08259 Fonollosa) | <p>Els orígens del mas Serra es remunten amb tota seguretat als segles XIV i XV, moment en el qual es consoliden els grans masos que es distribuïen les propietats del terme. Malgrat tot, a nivell arquitectònic els orígens del mas actual s'ha de situar amb tota probabilitat al segle XVI, quan s'aixecà el nucli principal de la casa. Dit mas pertanyia històricament a la família Serra, que la va mantenir fins a la dècada del 1940. L'economia i la riquesa de la casa es van fonamentar al llarg dels segles XVIII i XIX en el cultiu de la vinya, destacant-se com un dels masos més pròspers i benestants del nucli de Fals. A principis del segle XX, la pubilla de la casa de Can Serra va contraure matrimoni amb l'hereu del mas Subirana, també de Fals. A partir d'aquests moments el mas Subirana va ser una de les propietats del mas Serra, i a més a més, la família Serra va perdre el cognom passant a dir-se Subirana. Durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el pare i el fill de la família de Can Serra va ser assassinats, entrant la casa en serioses dificultats econòmiques, que no van ser resultes per la vídua i les filles de la casa. Cap a la dècada del 1940, les filles de la família Serra van optar per vendre's la casa i marxar. La finca va ser adquirida per l'empresa Segura Viudas S.A., que la va mantenir durant uns anys fins que a principis de la dècada del 1950, va ser adquirida per la família Agut de Terrassa . Des d'aleshores s'ha mantingut en mans d'aquests propietaris, sent actualment guardada per una família de masovers. Durant la dècada del 1970 els propietaris van optar per dur a terme una restauració de la casa, que va suposar canvis arquitectònics importants, malgrat que es va respectar l'aspecte original exterior. També van optar per afegir un cos adossat a llevant del mas primitiu.</p> | 41.7652600,1.7453300 | 395709 | 4624474 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48754-foto-08084-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | La casa no compta ni amb documentació ni amb fotografies antigues del mas. El celler de la casa compta amb una petita col·lecció de 15 boicois antics i una ensufatadora. La restauració practicada al nucli original de la casa ha conservat alguns dels elements originals com l'envigat de fusta, alguns dels terres fets amb rajola vidiriada, el rentamans del menjador etc. A uns dos-cents metres abans d'arribar a la casa, seguint el camí des del molí de boixeda fins Can Serra, actualment asfaltat, a mà esquerra, pot observar-se una creu conmemorativa, de la mort dels propietaris de Can Serra durant la Guerra Civil. El text escrit és el següent: 'Aquí sufrieron martirio y muerte por Dios y la pátria D. Juan Subirana y su hijo D. Luís Subirana. El 31 de julio de 1936' Com a element decoratiu la casa compta amb una creu de pedra on s'aprecien les lletres 'JS (Joan Subirana) 1929' A la casa es conserven dues fotografies aèries del conjunt, una anterior a la restauració i una altra posterior que permeten observar els canvis efectuats. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48748 | Mas Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-andreu | <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 1 a 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.</p> | XVII-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes, i s'ha aixecat amb mur de mamposteria irregular, però amb els carreus bastant ben ordenats. LA façana principal s'orienta a migidia, obrint-se amb un portal format per una llinda monolítica de pedra, que du grabada la data de 1845, i que sembla sobreposar-se a un portal més antic format per petites dovelles. Aquesta façana no sembla ser la façana original de la casa, sinó que sembla ser producte d'una ampliació de la casa duta a terme a mitjans del segle XIX, i que suposà una ampliació de la casa en direcció a migidia. Al primer pis de la façana principal destaca l'existència de tres balcons també oberts en una fase posterior, semblant el del mig, ubicat sobre la porta principal, estar obert a l'espai d'una antiga eixida, de la qual s'aprecien encara les restes de l'arc rebaixat. Al pis de les golfes, ara convertit en segon pis, s'obre una obertura formada per un arc rebaixat, pertanyent a una antiga eixida i ara convertida en finestral, i dos petits finestrons. Malgrat tot, l'orientació de la casa fou segurament canviada durant les reformes del segle XIX, convertint en façana habitual d'accés la de llevant. A la planta baixa s'obren dues portes allindades, una que dóna accés al primer pis, on residien el propietaris, i una altra que dóna accés al segon pis on reisidien els masovers. Es tracta de dues portes allindades, una de les quals du la data de 1800. Segurament en aquest moment es procedí a una reforma important de la casa, agrandint-la i afegint un tram a migdia, que es pot apreciar en aquest tram de façana, ja que el mur fa una lleugera curva i compta amb una terrassa adossada que colapsa tot aquest nou tram de façana de llevant. A la façana de ponent destaca l'existència de tres finestres a l'alçada del primer pis. A l'interior de la casa destaca l'existència d'un menjador de grans proporcions al primer pis, amb portes d'accés a les habitacions, una de les quals du la data de 1768. Exteriorment les fotografies antigues permeten apreciar que la casa es trobava enguixada. El guix va ser extret entre els anys 1986 i 1993, deixant la pedra vista.</p> | 08084-23 | Fals. Mas Sant Andreu s/n (08259 Fonollosa) | <p>Possiblement l'existència del mas Sant Andreu estigui lligada a la presència de la propera capella de Sant Andreu de Comallonga. Aquesta capella es troba documentada des del segle XIII com a capella rural depenent de Sant Mateu. Documentalment el mas apareix ja citat al segle XVI, malgrat que els seus orígens es podrien remuntar també als segles XII-XIII. Arquitectònicament es tracta d'un edifici que possiblement s'aixequi sobre les restes de l'anterior, ja que per l'estil del seu aparell sembla haver estat aixecat vora el selge XVII. Segurament als seus orígens fou de dimensions més reduïdes, sent la part original els trams del mur N. Amb tota probabilitat a finals del segle XVIII i principis del XIX fou ampliat, afegint un tram en direcció a migidia i substituïnt l'antiga façana de migidia per l'actual, Els testimonis d'aquesta ampliació es detecten a l'actual mur de llevant, que resulta curvat. D'aquest període seria també l'ampliació de la capella. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, el mas era anomenat també Sant Andreu de Comallonga, sent Comallonga, una casa de Sant Mateu de Bages. Aquesta adopció del topònim podria siginificar una relació antiga entre els propietaris. Malgrat tot, des del segle XIX en que ho adquiriren els actuals propietaris anomenats Fontanet, el mas és diu simplement Sant Andreu.</p> | 41.7856900,1.7094200 | 392758 | 4626787 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48748-foto-08084-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al S-E de la casa s'ubica la capella de Sant Andreu de Comallonga, propietat de la casa.(fitxa nº5) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 48779 | Mas Sampere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sampere | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.</p> | XV-XX | Actualment la casa està sent objecte de reformes internes. | <p>Edifici format per la suma de diversos cossos que han acabat conformant una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes i es troba aixecat en mur de mamposteria ordenat en fileres força regulars i ordenades amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars de més gran tamany. Queden restes d'arrebossat a lla part inferior de la façana posterior nord. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida d'un espai tancat amb vegetació a modus de jardí. Com s'ha assenyalat anteriorment l'edifici resulta de la suma de diversos cossos que s'han anat adossat, partint d'un més antic ubicat a llevant, la resta de cossos i ampliacions s'han anat succeïnt en direcció a ponent. Aquesta suma es detecta especialment a la façana posterior nord, que no resulta completament recta, sinó que a partir del primer cos, es disposa fent una corba. L'angle de separació entre aquestes dues fases és força evident. Aquest primer cos original -possiblement dels segles XIV-XV- es de planta quadrangular, i cal pensar que es conserva com a original la part posterior de la façana nord, on s'aprecia una petita finestra apuntada, amb l'arcada superior degradada. A la resta de la façana nord només destaquen tres finestres a l'alçada del primer pis. Aquesta fase d'ampliació es deu correspondre segurament al segle XVI. La façana principal de migdia sembla la part més moderna i es correspon segurament a una reforma del segle XVIII. S'ha mantingut però l'arcada de la porta principal amb un arc de mig punt format per grans dovelles. Aquesta arcada queda actualment camuflada sota un porxo sobre el qual recau part del primer pis d'aquesta banda de la casa. Al primer pis destaca l'existència de diverses obertures més modernes, segurament del segle XIX</p> | 08084-54 | Camps. Veïnat de Camps s/n (08259 Fonollosa) | <p>Malgrat no tenir constància documental dels orígens del mas Sampere, arquitectònicament ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli de Camps. Amb tota seguretat els seus orígens cal trobar-los als segles XIV-XV, aprofitant la seva construcció en la seguretat que oferia la sagrera de la parròquia de Santa Maria de Camps. Es tracta doncs d'una de les masies que conformen el veïnat de Camps. La casa degué patir alguna ampliació entorn al segle XVI, i reformes estructurals que afectaren al primer pis de la façana principal cap al segle XIX. Actualment la propietat pertany a la família Centelles que la ocupà fins a la dècada del 1940. Aquesta família emigrà a Manresa en aquest període iniciant un negoci de venda de gel. Desprès d'algunes dècades d'abandonament , avui dia es troba en procés de reforma.</p> | 41.7782900,1.6833600 | 390580 | 4625998 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48779-foto-08084-54-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al voltant de la casa s'aprecien diversos elements propis de les tasques agrícoles com és el cas d'una pedra circular amb les acanaladures superiors que es podia correspondre a algun tipus de molí. D'altra banda la família propietària, malgrat negar l'accés, va indicar l'existència de tines i restes d'una premsa dins la casa que van ser destruïdes recentment arran de les obres. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 48762 | Mas Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-querol | <p>VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282. AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 12 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pag103-104</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana conegut com a mas Querol. L'edifici es troba construït amb trams fets amb carreus rectangulars disposats en fileres ben ordenades, especialment a la façana nord, i amb mur de mamposteria irregular a la resta de façanes. La façana principal es troba orientada a migdia, i actualment es troba arrebossada. A nivell d'alcats, compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Él mas Querol és sens dubte un dels masos més antics del nucli de Fonollosa, i conserva part de la construcció originària datable al segle XV. Cal pensar que en origen es devia tractar d'un mas de planta quadrangular. A la façana nord, a l'alçada de la planta baixa, s'observen fileres de carreus rectangulars molt ben disposats, que podrien pertanyer a aquesta primera fase constructiva. El portal principal d'accés es troba a la façana de migidia. Es tracta d'un portal de mig punt, realitzat amb dovelles de gran tamany que actualment recau al mig de la façana principal, però que al seu devia devia estar ubicat a l'extrem de ponent de la façana.. Actualment aquest portal es troba parcialment amagat per la construcció d'una terrassa a l'alçada del primer pis, que recau directament sobre les dovelles superiors del portal. A la façana principal de migdia, s'obren a l'alçada del primer pis un gran finestral de factura moderna, així com una porta que dóna accés a la terrassa. Al pis de les golfes s'obre un petit finestró, i una galeria també de recent factura. Tot sembla indicar que la costrucció original fou sobreaixecada en un moment posterior, al mateix temps que s'afegí un cos annex a ponent, que es va integrar al conjunt de la casa i que va significar un engrandiment de la mateixa. Aquest cos s'obre simplement amb un petit finestró a l'alçada del primer pis. Molt possiblement aquest engrandiment de la casa és dugué a terme durant el segle XVIII, ja que la llinda de la finestra marca la data del 1771. La façana de ponent manca absolutament d'obertures, tenint uns coberts de planta baixa destinats antigament als animals. La façana nord manté l'estructura original de la casa, part de la qual podria haver estat aixecada al segle XV. Tan sols s'obre petits finestrons quadrangulars a l'alçada del primer pis i golfes. La façana de llevant manca d'obertures, i té uns coberts de planta rectangular i planta baixa annexes. A nivell constructiu l'únic element que s'ha afegit en els darrers vuitanta anys ha estat el balcó de la façana principal. Interiorment no s'han efectuat reformes almenys des de principis del segle XX. Cal destacar la presència d'un celler, excavat al subsol i dividit per túnels, que conserva part del parament originari de la casa.</p> | 08084-37 | Fonollosa. Mas Querol s/n (08259 Fonollosa) | <p>El mas Querol és sens dubte un dels més importants i antics del nucli de Fonollosa, propietari de bona part de la costa ubicada a mgidia de la casa. De l'any 1792 és un capbreu que detalla els límits i les propietats de la finca. La partició començava en el Pi Gros, prop del cingle que marca la frontera amb Rajadell, talla el Pla de Querol pel mig, seguimt la direcció aproximada de sud a nord, i acaba baixant a la riera, a l'alçada del Raval de Pere Jutge. La descripció dels termes fa així: 'fins arribar al marge del prop de la vinya, y después dret al Roure Gros, anant al indret del Molí més amunt; y a tremuntana, ab terras del mas Casellas de Camps, seguint la riera del Molí de Querol, fins a una Plana, que hi ha part demunt un Pou de Gals, trencant ubaga amunt fins una singlera, y tornar a trobar las terras del dit mas Grau'. [AA.DD. 2005, nº 12:103]. Com es dedueix de l'estudi del Capbreu, el mas no nomès era important sinó que comptaba amb un molí i un pou de glaç propis. La família Colomer, és propietària del mas almenys des del segle XIX.</p> | 41.7600700,1.6745500 | 389817 | 4623987 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48762-foto-08084-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A escassos metres a migdia de la casa es troba l'alzina del Querol, classificada com a arbre monumental (fitxa nº 85) A l'interior de la casa es conserva una bota de roure de 20 litres de càrrega. La casa no conserva ni fotografies ni documentació pròpia. S'ha optat per agafar la grafia antiga del mas Querol , malgrat que actualment també se'l pot veure escrit com 'Carol'. Segons conversa mantinguda amb els propietaris les dues versions són correctes. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.