Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48856 | Villa Ramona - La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona-la-torre | XX | Habitatge d'estil modernista de planta quadrada amb coberta de terrat pla. Compta amb una torratxa al centre del terrat, també de planta quadrada, amb dues finestres verticals d'arc de mig punt paral·leles a cadascuna de les quatre cares. L'habitatge s'organitza en planta baixa i planta pis, amb cambra d'aire o cambra aïllant just abans de la coberta. La façana principal s'orienta a migdia (S/SE). Hi destaca la composició de la façana, on les obertures, distribuïdes simètricament, s'ordenen en base a tres eixos verticals. Totes són allindades a excepció de l'accés a l'habitatge, que compta amb arc escarser. A la planta baixa trobem sengles finestrals a banda i banda de la porta d'entrada, mentre que, a la planta pis, se situen tres balcons. Les baranes dels balcons i les reixes de la planta baixa són de ferro i combinen els trams helicoïdals amb trams rectes. Destaca la rica ornamentació que trobem sobre les dues finestres de la planta baixa i sobre els tres balcons, amb motllures amb motius vegetals. A l'alçada de la cambra aïllant trobem tres ulls de bou, profusament decorats, i una franja horitzontal de trencadís de ceràmica. Per sobre aquesta franja ja hi trobem una cornisa dentada i una barana de balustres de terra cuita amb un diseny força elaborat. | 08085-48 | Barri de Casesnoves (La Serra), 33 | 41.4118900,1.6892900 | 390455 | 4585311 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el moment de la visita, el juny del 2013, l'edifici es trobava en procés de restauració | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48857 | Barraca de vinya n.2459 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n2459 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-49 | 41.4461400,1.6121600 | 384070 | 4589214 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||||||||
| 48858 | Mare de Déu de l'Avellà - Cal Vicenç - Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lavella-cal-vicenc-cal-tomas | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 194. | XVI-XVII? | Habitatge de planta rectangular amb l'angle NO axamfranat, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis, mentre que les obertures de la seva façana principal, totes allindades, es distribueixen ordenadament cap al costat esquerre. Els paraments són de maçoneria de pedres sense treballar lligades amb morter de calç. Hi trobem alguns maons amb relació a les obertures. Destaca el fet que a totes les cantonades de l'edifici se situen cadenes cantoneres de carreus molt ben treballats. Tradicionalment s'ha identificat aquest habitatge amb la capella de la Mare de Déu de l'Avellà. Segons el nostre parer, si bé la orientació que presenta és un tant estranya per tractar-se d'un edifici religiós, les seves característiques constructives i la seva forma en planta serien compatibles amb aquesta atribució. Probablement seria obra d'època moderna (Segles XVI-XVII?). | 08085-50 | Barri de l'Avellà, 8 | La notícia, recollida per Salvador Llorac (LLORAC, 1991:194) sembla que es basa únicament en fonts orals, atès que no hi ha cap document conservat que parli d'aquesta capella. | 41.4426300,1.6084700 | 383755 | 4588829 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48859 | Barraca de vinya n. 2460 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2460 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-51 | 41.4469500,1.6125100 | 384100 | 4589304 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||||||||
| 48860 | Barraca de vinya n. 2461 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2461 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-52 | 41.4437900,1.6158600 | 384375 | 4588948 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||||||||
| 48861 | Barraca de vinya n. 9027 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9027 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-53 | 41.4236000,1.6181600 | 384531 | 4586704 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||||||||
| 48862 | Barraca de vinya n. 9029 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9029 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-54 | 41.4263000,1.6100600 | 383859 | 4587014 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||||||||
| 48863 | Barraca de vinya n. 9030 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9030 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-55 | 41.4266900,1.6090500 | 383775 | 4587059 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||||||||
| 48864 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes | GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 | XIX | Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. | 08085-56 | La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. | 41.4105000,1.6409600 | 386413 | 4585219 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48865 | Barraca de vinya n. 9153 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9153 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-57 | 41.4294800,1.6078900 | 383683 | 4587370 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||||||||
| 48866 | Regugi antiaeri de l'aeròdrom de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regugi-antiaeri-de-laerodrom-de-sabanell | XX | El refugi fou parcialment escapçat per la construcció de la carretera C-15. | Part d'un refugi antiaeri relacionat amb el camp d'aviació republicà de Sabanell. Actualment s'hi pot observar una de les entrades a tocar de l'antiga carretera que menava d'Igualada a Sitges i que actualment, en aquest tram, discorre paral·lela a la carretera C-15. Per motius de seguretat no es recomable entrar-hi, atès que es desconeix l'estat interior. Aquest era el refugi més gran dels diversos que posseïa el camp d'aviació republicà. Podia allotjar fins a 120 persones. Fou escapçat en construir l'actual carretera C-15. | 08085-58 | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits, i estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella surt cap al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. L'orientació del camp era nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit, i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes es dedicaven a tallar els ceps i els arbres i a aplanar el terreny, i cobraven un jornal de 10 pessetes. De fet aquests camps, no deixaven de ser, en paraules del pilot Joan Sayós, 'uns ermots més o menys ben explanats'. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi gran amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. Avui en dia encara resten alguns dels refugis que s'hi van construir, sobretot el més gran (tot i que escapçat per la C-15), a prop de la casa de comandament, i d'altres de petits al voltant del camp, a les zones on hi havia els avions perquè en cas d'emergència s'hi poguessin refugiar els aviadors i els mecànics. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un breu temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. De bon matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'). Mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. L'actual veí de Torrelavit, Cristóbal Florido, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. | 41.4171700,1.6951200 | 390951 | 4585890 | 1938 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cont. Història: El camp fou desmantellat en poques hores el 15 de gener de 1939 davant la imminent arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que, ràpidament, van plantar-hi horta, vinya i cereals.L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||
| 48867 | Forn de calç del Fondo de Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-can-romeu | GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 | XV-XIX | Part de les parets del forn s'han esllavissat i l'interior resta totalment ocupat per la vegetació. | Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. No és senzill veure'l atès que està completament cobert i envoltat per la vegetació. Conserva la boca de càrrega, parcialment soterrada. El seu diàmetre se situa al voltant dels quatre metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. | 08085-59 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4418000,1.5936300 | 382514 | 4588757 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. | 85|98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||
| 48868 | Castell de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-font-rubi | <p>BURON, Vicenç (1989). Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús MIQUEL, Júlia (1995). 'Aportacions a la història del castell i terme de Font-rubí. Dels orígens fins al segle XV'. Miscel·lània penedesenca. Núm. 22. Pàgs. 91-133 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès</p> | VIaC-XVIII | En ruïnes | <p>Castell del qual es té constància documental des de l'any 983. Ocupa l'extrem d'una península natural que s'obre al sud del turó del Castellot, fet que en facilitava la defensa i oferia una gran panoràmica de la plana del Penedès i un bon control del Coll de la Barraca, pas natural entre aquesta plana i la Segarra. Del castell són visibles actualment alguns panys de la muralla perimetral, amb una planta aproximadament rectangular, així com restes de la torre de l'homenatge, de planta quadrada però amb els angles arrodonits, que actualment conserva una alçada d'uns quatre metres. En els panys de muralla conservats s'hi observen algunes filades disposades en 'opus spicatum', tret que les situa cronològicament en el període inicial del castell. Fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Cal apuntar que, a l'indret on se situa el castell, es té constància de la troballa de restes ceràmiques molt rodades d'època ibèrica.</p> | 08085-1 | <p>El castell està documentat des de l'any 983 com a possessió comtal, quan apareix amb el nom de Fonte Rubea. Posteriorment fou cedit en feu a la família Queralt i el 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Albert de Pierola i el 1303 l'obtingué Albert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s'esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven. El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d'una junta carlina (1838-40)</p> | 41.4395300,1.5872500 | 381977 | 4588514 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 48869 | Alzinar gran de la Massana, l' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-la-massana-l | BRUGUERA, Ramon (1995). 'Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere . 'Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana'. Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca. SANMARTÍ, Joan (1996-1997). 'Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | V-II aC | Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles | Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica | 08085-2 | Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana | El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas'. L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny. | 41.4181200,1.6360600 | 386017 | 4586072 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:Museu de Vilafranca, Vilafranca del PenedèsMuseu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||
| 48870 | Cal Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-1 | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | XIII-XV | No es té constància de com es va dur a terme el tractament de la sitja un cop fou excavada. Pressuposem que simplement es va reblir amb la terra extreta urant la mateixa intervenció. | Jaciment arqueològic definit per una única sitja que es localitzà de forma fortuïta el 20 de juny de 1990 quan s'esfondrà part del terra del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. L'examen del forat permeté identificar-lo com a una sitja. La seva excavació permeté constatar que presentava una profunditat d'uns dos metres. La boca de la sitja estava formada per una pedra treballada de planta quadrada d'uns 70 cm de costat amb un forat central d'uns 46 cm i uns 15 cm de gruix. També es localitzà una llosa plana que podria haver servit de tapadora. L'interior de la sitja no proporcionà materials que permetessin una datació acurada, si bé el fet d'estar a tocar de la capella de Sant Vicenç de Morrocurt, del segle XI, i, especialment, la boca de pedra, van fer que s'ubiqués cronològicament dins de la baixa edat mitjana | 08085-3 | Veïnat de Santa Maria | El jaciment es descobrí fortuïtament l'any 1990 quan s'esfondrà part del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. La troballa fou donada a conèixer pel Sr. Martí Gallego, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Font-rubí. El mateix any 1990 la sitja fou excavada pels arqueòlegs que, en aquell moment, estaven realitzant la carta arqueològica de l'Alt Penedès: Artur Cebrià, Maria Rosa Senabre i Genís Ribé. | 41.4312000,1.6556500 | 387677 | 4587498 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Part del jaciment es troba en terrenys públics (camí) i part en terrenys de titularitat privada | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48871 | Cal Peretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereto | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment que, de fet, engloba diversos jaciments de cronologia diversa. Durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès fou dividit en quatre sectors, A, B, C i D. El sector A ocupa una extensió d'uns 600 m de llargada per uns 70 d'amplada. Els materials més antics del sector s'han associat amb un taller de sílex del Paleolític Mitjà (Mosterià de tradició axeliana). Aquest tipus de materials es troben dispersos per tot aquest sector. El segon moment cronològic ver representat per un fragment de ceràmica i diverses eines de pedra polimentada atribuïbles al Neolític Antic Evolucionat, i ceràmica ibèrica, romana i medieval. El sector B és una petita àrea dins del sector A, de fet, segons els autors de la carta arqueològica de l'any 1990, aquest sector se situa al marge sud de l'extrem oest d'una parcel·la que es trobava plantada de vinya vella i que se situava a la part est del Sector A. El sector B inclou algunes estructures construïdes i possiblement alguna sitja associats a materials en superfície de cronologia romana i medieval, per la qual cosa es desconeix la cronologia de les estructures. El Sector C se situa al costat oest del sector B, en el mateix marge i a la banda dreta d'un camí que el parteix i baixa cap als camps de conreu inferiors. Aquí s'hi recolliren alguns fragments ceràmics del Neolític Antic Evolucionat i d'època ibèrica. Finalment, el sector D està definit pels camps situats en la part més inferior del jaciment, a tocar amb la riba esquerra de la riera de Romaní. Aquí es recuperaren diverses destrals polimentades, fragments de tegula, de ceràmica ibèrica o àmfora romana, entre d'altres. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni Cultural de l'Alt Penedès no s'observà cap fragment en superfície. | 08085-4 | Les Casesnoves | El febrer de l'any 1973 Pere Giró hi descobrí materials ibèrics en superfície. La identificació dels materials prehistòrics fou duta a terme pels membres que efectuaren la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès el desembre de 1990 (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4093100,1.6818700 | 389831 | 4585034 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Prehistòric|Antic|Neolític|Paleolític|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 83|76|80|78|77|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48872 | Can Colomer de Grabuac / Can Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-grabuac-can-suriol-del-castell | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I-III dC | No s'hi ha efectuat cap excavació arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'entitat i estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic d'època romana identificat, únicament, a partir de la troballa de materials en superfície en dos camps propers a la masia Grabuac. Els materials coneguts ofereixen una cronologia altimperial que aniria des del segle I al segle III de la nostra era, tot i que la presència d'alguns fragments de ceràmica ibèrica podria endarrerir aquesta cronologia fins al segle I aC. En principi s'ha identificat el jaciment com un assentament rural d'època romana, una vil·la. Cal destacar també la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex que s'ha ubicat cronològicament del Paleolític Superior (indústria de tradició axeliana). L'any 1952 el Sr. Josep Maria Masachs trobà una 'Hacha de serpentina' a les immediacions de la masia Grabuac o Can Suriol del Castell. | 08085-5 | Grabuac | Jaciment descobert l'any 1950 per en Pere Giró Romeu. | 41.3951000,1.6774600 | 389438 | 4583462 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||
| 48873 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment | És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. | 08085-6 | El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4179700,1.6226600 | 384897 | 4586073 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48874 | Cova de Can Manel de l'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-manel-de-lobaga | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I aC-XVIII | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. | La cova fou identificada com a jaciment durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé, el qual trobà alguns fragments de ceràmica ibèrica i moderna a l'interior de la cavitat. | 08085-7 | A uns 850 m al SE del nucli de Font-rubí de baix | Cova descoberta com a jaciment arqueològic durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé. | 41.4308200,1.6006100 | 383077 | 4587529 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la Guerra Civil, el jove masover de Can Manel de l'Obaga s'amagà en aquesta cavitat, i a ell es deu, en part, el mur de pedra seca que la tanca. | 81|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||
| 48875 | Cova de la font del roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-roure | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Cova habitada en èpoques pretèrites però de la qual es desconeix la cronologia dels assentaments. La fitxa fa referència a la més gran de les dues cavitats conegudes en aquest sector, separades només per uns 15 m de distància (Coves 'Xica i Gran' segons P. Giró i la gent del veïnat de l'Avellà). Pere Giró efectuà una petita cala de sondeig l'any 1954 en la que, segons ell mateix relatà, es documentaren alguns fragments de ceràmica prehistòrica, sense especificar més. La cova presenta una superfície d'uns 9 x 5,1 m i una alçada variable entre 1 i 1,85 m. | 08085-8 | A uns 600 m del nucli de l'Avellà | 41.4443400,1.6013400 | 383163 | 4589029 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la visita efectuada a la zona l'agost del 2013 per tal de fer fotografies per al Mapa de Patrimoni Cultural, va ser impossible localitzar la cova. L'àrea es troba, actualment, molt emboscada i resulta pràcticament impenetrable. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48876 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-0 | ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. 'Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain'. The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603. AUTORS DIVERSOS (1992) 'Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster. CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2. CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). 'Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes. CHIMENOS, Eduardo (1990). 'Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya'. Libros Pórtico. GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio.'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. 'Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?'. Cypsela. 16, p.37-49. MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. 'Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995. NADAL, Jordi.; [et al.]. 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum. P.90-91. NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. 'Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès'. Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41. | Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària. Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre. | 08085-9 | Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca | La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de 'Cau de la Guilla'. Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica. | 41.4406000,1.5743300 | 380899 | 4588651 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-3.jpg | Física | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48877 | Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret | DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. | Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. | 08085-10 | A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars | La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. | 41.4376700,1.5760600 | 381039 | 4588323 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76|79|78|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48878 | Cova del Vapor, Els Castellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-vapor-els-castellots | MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. | La petita cavitat fou excavada per un grup d'aficionats l'any 1980. Es desconeix si encara resta estratigrafia original. | La cova presenta una entrada d'1,8 m d'alçada per només 0,5 m d'ample. Molt probablement és més gran però l'entrada està obstruïda per grans blocs de pedra caiguts. El març de 1980 l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Sant Joan de Mediona hi realitzà una cata sense metodologia arqueològica on s'hi recuperaren fragments ceràmics pertanyents al Neolític Antic Evolucionat Post Cardial, al Bronze Mitjà-Final. També algunes restes de fauna i ossos humans de difícil atribució cronològica. D'època contemporània es recuperà un fragment de bomba i una bala de plom. | 08085-11 | Barri del Coll de la Barraca | 41.4419900,1.5825700 | 381590 | 4588794 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | L'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona donà el nom de 'Els Castellots' a la cova per error, ja que aquest topònim correspón al cim del turó on se situa la cova. La cinglera on s'obre la cavitat es coneix com 'Les Penyes del Salomó'. Sembla que el nom de 'Cova del Vapor' va ser adoptat perquè en ocasions s'ha constatat que de la cova emana una sorgència d'aire calent. | 78|76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48879 | La Creu Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-vermella | I aC-II dC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | El jaciment fou definit per la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, ceràmica comuna romana, comuna africana, sigillata sudgàl·lica i diversos fragments de 'tegula'. Els materials identificats apunten cap a una ocupació en època romano-imperial, entre el segle I aC i el segle II dC | 08085-12 | Guardiola de Font-rubí | 41.4090800,1.6636800 | 388310 | 4585032 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Jaciment descobert per en Magí Suriol, de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca), qui avisà l'arqueòleg territorial de la Generalitat, Sr. Magí Miret de l'existència del jaciment. | 81|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48880 | Mas de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-cova | VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic ubicat en una cavitat natural aprofitada com a celler per un mas (d'aquí el nom del jaciiment) i en els seus voltants. La cronologia orientativa, atès que no s'hi ha desenvolupat mai cap intervenció arqueològica, es pot situar en l'Eneolític amb alguna resta ceràmica més tardana ubicable cronològicament en el període ibèric. El mas es troba totalment enrunat | 08085-13 | A uns 800 m al NO del nucli de l'Avellà, just per sota el camí que duu a Mas Vallet | El jaciment fou inspeccionat l'any 1954 per en Pere Giró segons consta en el volum 4 dels seus 'Quaderns de camp'. Hi documentaren, entre d'altres, una massa de sílex, un incisiu humà, un altre fragment de sílex que possiblement serví com a pedra de fusell i, pels voltants de la casa, algun fragment de ceràmica ibèrica a torn. | 41.4476300,1.6018600 | 383212 | 4589393 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Antic|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La cova fou utilitzada com a fresquera del mas. Actualment es troba plena de pneumàtics vells | 76|80|81|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||
| 48881 | Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio | I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment d'època ibèrica definit a partir de la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, un fragment de ceràmica campaniana de vernís negre i una base de premsa. | 08085-14 | El jaciment fou descobert el maig de 1962 per Pere Giró, director en aquell moment de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès | 41.4181000,1.6280700 | 385349 | 4586080 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la prospecció duta a terme l'any 1990 per l'equip que redactà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès es detectaren alguns fragments informes d'àmfora itàlica i comuna ibèrica, cosa que situa la cronologia del jaciment en el període final ibèric: segle I aC. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48882 | Pujol Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-gran | V-I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. En tot cas, el fet que el substrat rocós aflori en molts punts de l'indret és un clar indicador que el jaciment presenta un estat de conservació dolent | Jaciment arqueològic definit a partir de la troballa en superfície, al cim del Pujol Gran, d'alguns fragments de ceràmica ibèrica. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció del Mapa de Patrimoni de Font-rubí es detectaren alguns fragments ceràmics en superfície d'aquest període. | 08085-15 | El jaciment fou identificat pel sr. Joan Virella i Bloda l'any 1980 | 41.4479800,1.6212800 | 384835 | 4589406 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48883 | Taller de la Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-font-de-llinars | BALIL, Alberto.; RIPOLL, Eduardo. (1952) 'Noticiario. Actividad Arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. vol. XXV (1952), p.183. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MONFORT, Jorge (1972). 'Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones'. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado. Universitat de Barcelona. | El punt exacte on es troba el jaciment no s'ha localitzat i, per tant, se'n desconeix l'estat de conservació. | Taller lític identificat en un revolt del camí de la Font de Llinars a Cal Tico Bord. En terreny silici a la vessant dreta del torrent de la Font de Llinars. La seva cronologia abastaria des de l'Epipaleolític fins al Neolític Antic. | 08085-16 | 41.4360100,1.5815200 | 381492 | 4588131 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades són només aproximades. Agraïm les informacions facilitades pel Sr. Artur Cebrià, un dels arqueòlegs que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, per tal de situar l'àrea on es troba el jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||
| 48884 | Terrasses de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-la-massana | -CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Taller de sílex a l'aire lliure. Les restes lítiques són quasi exclusivament en sílex gris-blavós (algun fragment de quars) amb putns de deshidratació i escasses restes de crostes calcàries, el que fa pensar que sense estar en sols fossilitzats coluvionats, tampoc han estat a l'aire lliure, ja que, sinó, estarien totalment deshidratats. S'ha d'interpretar, doncs, que el seu aflorament és un fet relativament recent i provocat per les feines agrícoles. Sembla que l'indret podria haver estat un lloc de fàcil acampada i abundant aigua per als caçadors del Pleistocè inicial. Per aquest motiu no es creu en una dinàmica de terrassa per al jaciment, entre d'altres raons perquè en el substrat no s'ha vist cap acumulació de còdols, sorres o graves que permetin afirmar-ho. Es consideren dos moments per a la indústria escampada en aquest jaciment: un del Paleolític Mitjà que es pot adscriure a les indústries anomenades mosterianes i uns reaprofitaments més tardans, possiblement de cronologia epipaleolítica. | 08085-17 | El jaciment fou prospectat l'any 1957 per P. Giró i Romeu, Delegat Local de la 'Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas' sense que individualitzés específicament aquesta zona més que amb el nom de 'Vessant de la Riera de La Massana' (entre la carretera i la riera). | 41.4207800,1.6354300 | 385969 | 4586368 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material que es recollí durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, l'any 1990, es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48885 | Ajuntament de Font-rubí - Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-font-rubi-casa-de-la-vila | XIX | Seu del consistori de Font-rubí. L'edifici, d'estil popular, fou construït amb aquesta finalitat l'any 1890. Presenta planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Compta amb planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a tres franges verticals: la central compta amb l'accés principal, amb muntants i arc escarser de pedra treballada i al que s'hi accedeix mitjançant unes escales, mentre que a les plantes superiors s'obre un balcó, amb llinda en forma d'arc escarser a la planta sotacoberta. Les dues franges verticals dels extrems són simètriques i compten amb dues finestres rectangulars verticals a la planta baixa, un balcó corregut amb dues obertures allindades a la planta primera i dos petits balcons amb obertura única allindada a la planta sotacoberta. Per sobre la planta sotacoberta hi trobem una cornisa que es desenvolupa en tres trams. | 08085-18 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cal remarcar les baranes dels balcons de la planta primera | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48886 | Cal Bartomeu, antiga ca l'Hernan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeu-antiga-ca-lhernan | XX | Habitatge de planta rectangular amb coberta de terrat pla. L'habitatge compta amb planta baixa i tres pisos superiors, tot i que, molt possiblement, originalment comptava amb planta baixa i dos pisos. La façana principal s'obre al SO i s'articula, o si més no, s'articulava originalment, en dos eixos verticals. Totes les obertures són allindades. Les que són originals compten amb un relleu decoratiu que desdobla la part superior del seu perímetre acabant en uns petits semicercles. Les dues obertures de l'actual segona planta tenen un balcó amb la façana de ferro decorada. Per sobre l'última planta se situa una cornisa sobre la que ja trobem la barana del terrat, feta amb balustres de terra cuita decorats. Als costats de l'edifici la barana de balustres esdevé un simple coronament horitzontal decorat amb formes geomètriques simples i amb ornaments arquitectònics en forma d'esfera a les cantonades. S'observen, externament, importants modificacions de la distribució interior de l'habitatge que també n'han afectat l'exterior desvirtuant, en part, l'obra de conjunt original. Així, desconeixem si l'accés a l'habitatge sempre ha estat així, una petita porta allindada. En tot cas, la finestra que ara s'obre al primer pis sembla producte d'una reforma relativament recent. Una altra modificació que s'endevina des de l'exterior és la construcció o trasllat de l'escala interna de la finca, deixant part de les finestres de l'eix vertical de la dreta inoperatives. Aquesta caixa d'escala té, a nivell del terrat, una caseta per tal de permetre accedir-hi directament sense mullar-se. Tot i que la caseta es feu seguint l'estil decoratiu de la resta de l'edifici, sembla força evident que és posterior a l'obra original. Finalment, pel costat SE s'efectuà una ampliació de l'edifici que, en cap cas, conserva els trets decoratius originals. Compta amb escala interior que, a nivell del terrat, sobresurt per tal de permetre la sortida a cobert. Estèticament aquesta caixa d'escala sembla una torratxa, tot i que desplaçada cap a l'extrem SE. | 08085-19 | Carrer de la Carrerada, 5 - Guardiola de Font-rubí | 41.4139700,1.6523800 | 387374 | 4585590 | 1927 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48887 | Cal Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabana | XX | Habitatge entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. Compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Destaca la composició ordenada i simètrica de la façana, amb línies de maó diferenciant les diferents plantes i amb ornaments de tradició noucentista en relleu a l'entorn de totes les obertures. | 08085-20 | Avinguda Catalunya, 14 - Guardiola de Font-rubí | 41.4138700,1.6508000 | 387242 | 4585581 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48887-foto-08085-20-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||
| 48888 | Cal Fontanals - Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontanals-cal-balaguer | XVII-XVIII | Caldria actuar per evitar la degradació dels immobles, especialment a Cal Tuyàs, on ja s'ha esfondrat part de la teulada de l'immoble. | <p>Es tracta d'un conjunt de cases consecutives de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a les façanes principals dels immobles, que s'orienten a llevant. La casa principal és la que se situa més al N, coneguda com Cal Fontanals, i està formatda, de fet, per dues vivendes bessones amb planta baixa, planta pis i golfes. Ambues tenen portal adovellat de mig punt, finestres allindades a la planta baixa, balcons amb muntants de pedra treballada a la planta primera i finestres simples allindades a la planta corresponent a les golfes. Hi destaquen algunes llilndes datades, com la del balcó que s'obre sobre una de les entrades adovellades on hi podem llegir la data '1625' mentre que a la dovella central de la porta que trobem a sota hi llegim la data '1683'. Els balcons molt probablement s'obriren ja durant el segle XVIII, en un d'ells s'aprecia una antiga llinda reaprofitada en dues parts on hi havia gravada la data de 1661. De les dues cases consecutives principals de Cal Fontanals, la situada a migdia compta amb una torratxa, a l'extrem nord d'aquell immoble, de planta quadrada, amb finestres de mig punt i rematada amb un terra pla. Continuant la mateixa línia de façana, al sud de Cal Fontanals hi trobem un altra habitatge amb planta baixa i planta pis conegut amb el nom de Cal Tullàs. Aquest edifici és de construcció més austera i hi destaca, especialment, el portal adovellat amb arc de mig punt de pedra ben treballada. Sobre l'arc una pedra resa la inscripció 'Pere Iofres'. Sembla també obra del segle XVII. Al costat de ponent del conjunt hi ha diversos annexos afegits entre els que hi ha un altre habitatge sense especial interès arquitectònic.</p> | 08085-21 | Barri de Sabanell, 2 i 4 | <p>Durant la Guerra Civil de 1936-1939 Cal Fontanals s'utilitzà com a caserna general del camp d'aviació del Pla del Penedès / Torrelavit, situat a pocs metres de distància. Segons uns veïns de la zona, el carrer Nou, que s'obre actualment a tramuntana de Cal Fontanals, entre aquesta casa i la capella de Sant Bartomeu, s'obrí a principis de 1939 com a conseqüència de l'explosió accidental que es produí quan dos soldats republicans manipulaven explosius en aquell punt. Les ordres dels soldats republicans eren fer volar el pont de la carretera (actual C15) que travessava la riera de Sabanell per tal de dificultar l'avanç de l'exèrcit franquista. Les restes humanes dels soldats foren enterrades davant de Cal Tuyàs, on encara hi trobem un xiprer que es plantà per tal de marcar l'indret i recordar la tragèdia. D'altra banda, el Mapa de fosses de la Guerra Civil, impulsat pel Memorial Democràtic, recull una fossa al cementiri parroquial de Santa Maria de Bellver on, segons s'hi explica, varen ser enterrats dos soldats republicans que moriren accidentalment el dia 22 de gener de 1939. Segons aquesta font, els soldats republicans formaven part del cos de vigilància de l'aeròdrom i varen rebre ordres de destruir el polvorí que, finalment, esclatà accidentalment. Tot sembla indicar que es tractaria dels mateixos soldats, si bé hi ha una petita divergència en la manera que es va produir l'accident, o bé intentant destruir el polvorí del camp d'aviació, o bé intentant volar el pont de la carretera que travessava la carretera de Sabanell.</p> | 41.4154900,1.6954000 | 390972 | 4585703 | 1625 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48888-foto-08085-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48888-foto-08085-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48888-foto-08085-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-13 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | A Cal Tullàs ha cedit part del mur de tancament de migdia de l'edifici, cosa que ha fet que una gran jàssera cedís arrossegant part dels trespols de la primera planta i part de la coberta. De no posar-hi remei en pocs anys la casa esdevindrà només una ruïna. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||
| 48889 | Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gol | XX | El cos principal de l'edifici és de planta amb planta baixa, dues plantes superiors i coberta de dos aiguavessos de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Hi destaca, especialment, la façana d'estil noucentista amb totes les obertures emmarcades amb rajola blava alternant dos models: rajoles blaves sense altra decoració i rajoles de quadrats blancs i blaus amb sanefa de rombes blaus. La composició de la façana és totalment simètrica amb tres obertures per planta, totes allindades excepce la porta d'entrada, coronada amb arc carpanell. L'obertura central de la planta primera és un balcó d'obertura única. El capcer presenta formes corbes i conté un plafó ceràmic de dotze rajoles representant el tema de Sant Jordi matant el drac. L'edifici ha estat ampliat amb annexes a ambdós costats de l'edifici original que no alteren la visibilitat de l'edifici original. | 08085-22 | Carretera BP-2126, km 3,8 | 41.4383600,1.6024400 | 383244 | 4588364 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||
| 48890 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio | XX | Casa amb planta baixa i planta pis amb planta irregular en adaptar-se a la cantonada entre l'avinguda de Catalunya i el carrer del Mossèn Vicenç Marí. La coberta és de terrat pla i la façana s'obre a l'avinguda Catalunya i presenta una disposició ordenada de les seves obertures, dues a la planta baixa (dues portes, una amb materials que, segons el nostre parer, trenquen una mica l'estètica de l'edifici) i tres a la planta primera. Totes les obertures són allindades. Les de la planta primera funcionen com a balcons ampitadors amb barana de balustres ceràmics. L'edifici està rematat per una cornisa i un capcer horitzontal amb ondulacions al centre i als extrems. | 08085-23 | Avinguda de Catalunya, 21 | 41.4137800,1.6506000 | 387225 | 4585571 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48890-foto-08085-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48890-foto-08085-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||
| 48891 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-1 | XIX-XX | Es tracta, de fet, de dos edificis bessons de planta rectangular, planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. Ambues façanes presenten disposicions força simètriques, més alterades en el cas del número 10. En ambdòs casos, la planta baixa està ocupada, a la dreta per la porta d'accés a l'habitatge de la planta superior i a l'esquerra per la porta d'un local comercial (ocupat per 'Correos' en el cas del número 12). En el número 10 la porta del local comercial s'ha modificat i s'ha obert una finestra a sobre, entenem que gràcies a la compartimentació horitzontal d'aquest local primigeni. A la planta segona hi trobem dues obertures, allindades en ambdòs casos però rematats amb doble arc cec en el cas del número 12. Les de la finca número 10 estan conectades mitjançant un balcó corregut, mentre que en el número 12 només trobem un petit balcó en l'obertura de la 1a planta situada més a l'esquerra. Finalment, ambdues finques estan rematades per sengles capcers semicirculars separats entre ells i amb les finques veïnes per unes petites pilastres acabades en rajoles disposades en posició descendent. | 08085-24 | Avinguda de Catalunya, número, 12 | 41.4138100,1.6507800 | 387240 | 4585574 | 1890 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48891-foto-08085-24-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Segons el cadastre la data de construcció és 1890. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48892 | Cal Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suriol-del-castell | XVI | Tot i que documentalment hi ha referències de Can Suriol del Castell al segle XIV, la part més antiga de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies presentat trets clarament renaixentistes. El cos original se situa costat NE de l'edifici, compta amb planta baixa i planta pis i presenta una coberta de dos aiguavessos amb teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obria al SO i ara resta oculta darrera una ampliació de l'edifici. A la façana posterior s'hi obren, a nivell del primer pis, tres finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada. Les llindes són rectes però tenen esculpits un cap humà, un castell i una petxina respectivament, emmarcats en forma esgraonada acabant en forma d'arquet en dos d'elles i d'arc conopial en la tercera. A nivell de planta baixa de la mateixa façana són visibles dues finestres també amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les llindes tenen esculpit un petit arc conopial, característic de l'arquitectura renaixentista. Així doncs, atenent a la tipologia de les finestres descrites podem situar aquesta crugia de l'edifici en el segle XVI o, si més no, en aquell segle es produï una important modificació d'un cos hipotèticament anterior. En un moment posterior s'afegí un nou cos davant la façana original de l'immoble, al costat SO. Aquest nou cos, també presenta forma rectangular, compta amb planta baixa, planta pis i golfes i la seva coberta és d'un sol aiguavés, amb pendent descendent cap a la façana principal. La disposició d'aquesta façana no és simètrica, si bé és força ordenada. Totes les seves obertures són emmarcades en pedra. Atenent a la seva tipologia constructiva situem aquesta ampliació de l'edifici en el segle XIX. L'edifici compta amb d'altres annexes que no presenten un especial interès arquitectònic. | 08085-25 | Barri de Grabuac, 10 | Sembla que a l'indret que ocupa Can Suriol del Castell se situava la quadra de Grabuac que, al segle XIV, era del prior del Monestir de Montserrat. | 41.3966100,1.6761600 | 389332 | 4583632 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48893 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-0 | XIX | Els arrebossats de les façanes presenten un estat de conservació força precari en alguns punts. També són nombroses les esquerdes en els paraments exteriors. | Masia ubicada dalt del turó on es va originar el nucli urbà de Guardiola de Font-rubí. El cos principal de la masia és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta cap a llevant (E/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen a partir de dos eixos verticals, si bé no guarden perfecta simetria entre elles. La planta baixa està ocupada, a l'esquerra, per un gran arc escarser de maó que dóna pas a un passatge, sostingut per un embigat de fusta, que travessa l'edifici fins a la seva part posterior, on està protegit per una porta de doble fulla de grans dimensions. Continuant amb la planta baixa, hi trobem, a la dreta d'aquest cos, l'accés a l'habitatge, emmarcat per muntants de pedra ben treballada i arc escarser del mateix material. La planta pis compta amb dos obertures allindades corresponents a dos balcons ampitadors amb baranes de ferro de barres simples. A nivell de les golfes trobem una única obertura allindada, quadrangular i de petites dimensions. Adossat a aquest cos pel costat de tramuntana hi trobem un altre amb coberta d'un aiguavés amb pendent descendent en direcció tramuntana. Aquest cos compta també amb tres plantes. Les seves obertures es distribueixen de forma ordenada a través de dos eixos verticals i són totes allindades a excepció d'una petita porta, amb arc escarser, que dóna accés directe a aquesta crugia. Tota aquesta façana corresponent als dos cossos descrits està reforçada mitjançant tres contraforts. Al cos principal se li adossa, pel costat de migdia, un altre que compta amb planta baixa i planta pis i que, en la seva façana de migdia, compta amb una galeria de quatre arcades de mig punt entre les que se situa una barana amb balustres de terra cuita. Òbviament, la complexitat de la planta de la masia posa de manifest les successives ampliacions de l'edifici que es varen dur a terme en funció de les necessitats d'espai de cada moment. Pel que fa a la cronologia, tot i que, tenint en compte l'indret que ocupa, la masia ha de ser força antiga, els diversos cossos que actualment podem veure no van més enllà del segle XIX. | 08085-26 | 41.4130200,1.6516000 | 387307 | 4585485 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||||
| 48894 | Cal Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-turro | XX | Habitatge d'estil eclèctic propi del noucentisme, de planta quadrada amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que s'orienta cap al SE. Compta amb una torratxa de planta quadrada situada al centre de la teulada. En cadascuna de les cares de la torratxa hi trobem una finestra geminada amb arcs de ferradura i la part superior d'aquest element compta amb un coronament amb formes ondulades. L'edifici té planta baixa i dos pisos. Pel que fa a la façana principal, les seves obertures s'articulen de forma simètrica en base a tres eixos verticals. A la planta baixa hi trobem l'accés principal a l'immoble, amb arc escarser envoltat per un relleu de morter decoratiu de forma allindada. A ambdós costats de l'accés esmentat se situen sengles finestrals verticals de llinda recta amb el mateix tipus de relleu de morter decoratiu a la part superior i amb reixes de ferro que alternen barres helicoïdals amb barres simples, elements curbs i aplics en forma de flor. A nivell de la planta primera hi trobem tres obertures allindades que dónen a un balcó corregut que ocupa gran part de l'amplada de l'edifici. La barana del balcó presenta el mateix estil que les reixes de la planta baixa, amb barres rectes i helicoïdals combinades amb trams de ferro corbats i amb aplics en forma de flor. Les tres obertures d'aquest nivell tenen el seu contorn desdoblat per un relleu de morter i, sobre les respectives llindes, hi trobem una mena de guardapols ondulat que resta separat de l'accés que cobreix. La segona planta està ocupada per tres obertures que donen accés a sengles balcons simples de poca volada. Les baranes respectives presenten el mateix estil que ja hem referit per a la barana del balcó de la planta primera i per a les reixes de la planta baixa. Com en el cas de les obertures de la planta primera, les de la planta segona també tenen el perímetre desdoblat pel relleu de morter. Sobre la cornisa hi trobem un coronament format per una barana de balustres de terra cuita que discorre entre cinc pilars, el central molt més gran i alt conté la inscripció '1924 J C' referent, òbviament, a l'any de construcció i a les inicials del propietari. A la resta de façanes hi destaquen les llindes de maó sobre les obertures, material també present a les línies horitzontals que marquen els canvis de nivell entre plantes i a les cantonades de l'edifici. | 08085-27 | Barri de Santa Maria (Cal Cintet), 46 | 41.4138400,1.6789000 | 389590 | 4585541 | 1924 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el moment de confecció del Mapa de Patrimoni Cultural de Font-rubí l'edifici es trobava en procés de restauració. | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48895 | Cal Via de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-via-de-lavella | XIII-XIX | Mas situat al nucli urbà de l'Avellà, de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre cap a migdia (S-SE). L'edifici compta amb planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures de la façana principal s'articulen en base a tres eixos verticals. Hi destaca el portal d'accés amb arc de mig punt de dovelles ben treballades. Les finestres de la planta primera i una de la planta segona tenen ampit de pedra treballada. Sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro de barres mig rectes, mig helicoïdals, amb aplics en forma de flor. Aquesta façana també conté un rellotge de sol que tractem separadament. La situació un tant desordenada de les obertures és conseqüència de la dilatada història de l'edifici. Molt possiblement, gran part de la façana avui visible es pot emmarcar dins del segle XVII, a excepció del balcó, afegit molt tardanament (probablement a finals del segle XIX o principis del XIX). Serien propis d'aquest segle XVII el portal dovellat i els ampits de les finestres de pedra treballada. No obstant això, tenim constància que el mas està documentat des del segle XIII i, en el seu interior, conserva vestigis de l'edifici original, com són una volta gòtica o la presència d'espitlleres. | 08085-28 | Barri de l'Avellà, 17 | El Mas de l'Avellà, és esmentat el 1227 com a donació testamentària d'Elisenda de Queralt al seu nebot Hug Alemany de Cervelló. Segons el propietari de la casa, hi ha documents del segle XVI, cap el 1550, que posen de manifest la vida de pagès que es feia en aquell moment a Cal Via. La nissaga Via es mantingué relacionada amb l'edifici fins a la Guerra del Francès quan fou substituïda pel cognom Queralt en casar-se la pubilla de Cal Via amb un pubill procedent de Porquerisses. | 41.4428700,1.6081000 | 383725 | 4588857 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48896 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-0 | XIX | Habitatge aïllat de planta quadrada i estil eclèctic. Compta amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). Sobre la teulada, en una posició lleugerament descentrada en direcció migdia, se situa una torratxa de planta quadrada i terrat pla amb finestres geminades, d'arc de mig punt, i coronament horitzontal senzill a la part superior. L'edifici s'articula en planta baixa, planta pis i golfes. La disposició de les obertures de la façana principal s'articula de forma simètrica en base a tres eixos verticals. Únicament escapa una mica a la simetria la finestra de la planta baixa que se situa a la dreta de la porta d'entrada a l'edifici. Aquesta finestra sembla que fou modificada per convertir-la en un altre accés. Totes les obertures estan emmarcades amb maó i compten amb arc escarser, inclús les finestres dobles de les golfes compten també amb un petit doble arc escarser. Per sobre les golfes ja hi trobem una cornisa simple i un coronament recte d'on només sobresurt la part central, ondulada, on hi ha un doble cercle que, o bé funcionà com a rellotge de sol, o bé contenia la data de construcció i les inicials del propietari. Les obertures de la planta pis són, de fet, balcons ampitadors amb barana de balustres de terra cuita. A la resta de façana, la composició és similar a la de la façana principal però les finestres dobles de les golfes són substituïdes per ulls de bou. La presència de maó vist és força destacable també a les cantonades de l'edifici. | 08085-29 | Barri de Grabuac i la Fanga, 24 | 41.4051200,1.6612700 | 388102 | 4584595 | 1885 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48897 | Can Fortuny de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fortuny-de-font-rubi | ARNABAT, Ramon (1995). 'La Primera Guerra Carlina (1833-1840) als arxius judicials del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, Vol. 20, 1994. Pàgs. 285-298. | XVII | Mas de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La distribució de les obertures de la façana principal s'ordena en tres eixos verticals si bé no respecta totalment la simetria. Hi destaca el portal amb arc de mig punt de dovelles de pedra ben treballades així com els ampits de les finestres, del mateix material. Alguns d'aquests ampits ha quedat isolat o visualment desplaçat en haver variat la distribució original de les finestres. El treball de la pedra dels ampits i el tipus de portalada dovellada fan pensar en una cronologia ca. El segle XVII, si més no per l'edifici que actualment veiem. | 08085-30 | Barri de Font-rubí de Dalt, 15 | Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els carlins ocuparen la casas per tal d'allotjar-hi la seu d'una Junta Carlina. | 41.4365200,1.5878300 | 382020 | 4588179 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48898 | Can Laureà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-laurea | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XX | Habitatge d'estil modernista de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SO). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Hi destaca la composició de la façana, en base a tres eixos verticals. Totes les obertures compten amb arcs de mig punt, arcs escarsers o un arc doble en el cas de l'accés a l'habitatge. Les formes arrodonides queden destacades pel contorn en relleu que ressegueix portes i finestres. Les obertures de la planta primera són balcons ampitadors amb barana de balustres ceràmics. El coronament de l'edifici és esglaonat amb decoració de maó vist. A la teulada hi ha una xemeneia revestida de rajola policroma. Segons l'inventari de patrimoni arquitectònic (IPAC), que cita fonts orals, el mestre de cases fou Josep Queralt, de Guardiola, i, segons Salvador Llorac, LLORAC (1991: 203), fou construïda l'any 1920. | 08085-31 | Carrer del Pou de la Bomba, 2 - Guardiola de Font-rubí | 41.4165600,1.6554200 | 387632 | 4585873 | 1920 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48899 | Sant Andreu de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lavella | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Únicament és visible l'absis de la capella, que conserva part de la volta que el cobria i alguns fragments dels murs perimetrals. | Restes de l'antiga capella romànica de Sant Andreu de l'Avellà. Actualment s'hi observa part de l'absis, que encara conserva una finestra que, pel costat interior, es troba en posició molt baixa, fet que demostra la potència del sediment en aquest punt. Pel que fa a la nau, també són visibles alguns fragments dels seus murs. Segons Salvador Llorac, LLORAC (1991:185), la nau fou enderrocada a principis del segle XX per tal d'aprofitar la pedra per bastir una de les cases de la rodalía. Al voltant de l'església, com és habitual en aquests casos, se situava una necròpolis. | 08085-32 | 41.4450700,1.6161700 | 384403 | 4589090 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48900 | Capella de Sant Joan de la Massana o de Santa Apol·lònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-de-la-massana-o-de-santa-apollonia | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb bandes llombardes i sòcol molt alçat, orientat a llevant (E/NE), on s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. L'accés a la capella es realitza per una porta amb arc de mig punt de pedra ben treballada que s'obre a la façana de migdia. A la part frontal de l'església només hi trobem una petita finestra amb muntants de pedra. A sobre s'hi observen les restes d'un campanar d'espadanya. La coberta de l'interior de la nau és actualment de volta catalana de maó, ja que la capella fou cremada durant la Guerra Civil i no fou restaurada fins fa pocs anys. La coberta original només resta conservada a l'absis. | 08085-33 | La capella de Sant Joan de la Massana, també coneguda com de Sant Apol·lònia, era l'antiga església del veïnat de la Massana. La primera documentació sobre el lloc data del 1121, i sobre l'església, del 1315. L'any 1936 fou cremada i restà abandonada i sense culte durant molts anys. | 41.4158300,1.6345000 | 385883 | 4585819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48901 | Sant Pau de can Suriol del Castell de Grabuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-can-suriol-del-castell-de-grabuac | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XII-XVIII | Petita capella d'una sola nau, de planta rectangular i capçalera quadrada. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb orla i imposta de tradició romànica, flanquejat per dues finestres conopials i una de circular sobre l'accés esmentat. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a ponent (NO). Sobre aquesta façana se situa un petit campanar d'espadanya. El parament està format per pedres irregulars de petites dimensions lligades amb morter de calç. Les cantonades estan reforçades mitjançant cadenes cantoneres de carreus ben treballats. L'aspecte de l'edifici fa pensar en un origen medieval amb importants reformes durant l'època moderna, probablement el segle XVI. La documentació, però, parla d'una reedificació durant el segle XVIII. | 08085-34 | Grabuac | L'origen documentat de l'edifici es remunta a l'època medieval, apareixent documentada la capella de Sant Pau, per primer cop, en un document de l'any 1315. A la clau de la volta interior sembla llegir-se la data de 1624, que podria correspondre a una important reforma de l'edifici. Un document de l'any 1760 especifica que, en aquest període, fou reedificada (LLORAC, 1991:187-188). Sembla evident, però, que es conservaren molts dels elements arquitectònics anteriors. El juliol de 1936 fou cremada perdent-se un retaule gòtic i diversos elements litúrgics de l'interior de l'edifici. | 41.3963100,1.6764400 | 389355 | 4583598 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48902 | Capella de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-cal-cerda-o-del-morrocurt | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI | La capella es va esfondrar per la manca de manteniment a principis dels anys 90 del segle XX. Ara resta totalment en ruïnes. | Restes de la capella d'origen romànic de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt. Resta d'empeus l'absis semicircular amb faixes lombardes i sòcol elevat, part del mur de tramuntana i una capella de factura gòtica que s'afegí pel mateix costat a l'edifici original, en un moment posterior. A l'espai on se situava l'interior de l'edifici s'aprecia l'arrencament dels arcs torals que suportaven la volta, que era lleugerament apuntada. El paviment és de toves disposades en diagonal respecte l'orientació de la nau de la capella. | 08085-35 | El topònim de Morrocurt apareix documentat per primer cop en un document de l'any 984, però hem d'esperar a l'any 1098 per trobar esmentada la parròquia de Sant Vicenç. A partir d'aquí les notícies sobre aquesta parròquia són nombroses, durant els segles XII, XIII, XIV i XVI. Durant la desamortització duta a terme en el segle XIX passà a ser de propietat privada. El 1936 sofrí alguns desperfectes i varen desaparèixer de l'interior tots els ornaments, però la fàbrica de l'edifici resultà intacta. A principis dels anys noranta del segle XX es trobava en un estat d'abandonament considerable i, després d'un període de pluges intens, la capella, que es trobava d'empeus, es va esfondrar. Després d'aquest fet el municipi n'adquirí la propietat. | 41.4312500,1.6558900 | 387697 | 4587503 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48903 | Caves Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ferret | XX | Edifici d'estil noucentista de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia. Consta de planta baixa, i dos pisos. Les obertures de la façana principal estan ordenades simètricament en base a tres eixos verticals. Tant l'accés principal a l'edifici com la part superior de les finestres estan emmarcades amb maó vist. A nivell de la primera planta hi ha un balcó corregut que ocupa quasi tota l'amplada de l'edifici. A la segona planta només l'obertura central té balcó. Les baranes de ferro dels balcons i les reixes de la planta baixa combinen les barres helicoïdals amb barres rectes. Segons els propietaris es construí l'any 1920. | 08085-36 | Avinguda de Catalunya, 36 - Guardiola de Font-rubí | 41.4150900,1.6501700 | 387191 | 4585717 | 1920 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | ||||||||||
| 48904 | Centre Recreatiu Guradiolenc / La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-guradiolenc-la-cooperativa | XX | Edifici entre mitgeres d'estil eclèctic, amb trets noucentistes. Se situa al principal carrer del nucli de Guardiola. La seva planta és rectangular i compta amb una coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a llevant. Compta amb planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és simètrica amb obertures emmarcades per relleus decoratius. A la planta primera hi trobem un balcó corregut que abraça les quatre obertures d'aquell nivell mentre que, a la planta segona, hi ha quatre balcons individuals. A l'interior disposa, actualment, de Sala d'Actes, Auditori, Casal de la Gent Gran, despatxos per a les entitats i Casal de Joves / Esplai. És el local que acull gran part dels actes que es realitzen al municipi. | 08085-37 | Avinguda Catalunya, 45 - Guardiola de Font-rubí | El Centre Cooperatiu Guardiolenc fou la seu de l'antiga Cooperativa Agrícola del municipi. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 1912 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 | |||||||||
| 48905 | Els pisos del Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-del-pau-xic | XX | Edifidi d'habitatges de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent (O/SO). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Hi destaca la façana, amb disposició de les obertures totalment simètrica en base a tres eixos verticals. A la planta baixa hi trobem l'accés a l'escala de veïns, de llinda recta, flanquejat per dos grans finestrals d'arc de mig punt. La planta primera s'hi obre un balcó centrat i flanquejat per dues finestres, les tres obertures amb llinda recta. Sobre la cornisa, decorada amb rajola policroma de motius florals, se situa un coronament horitzontal la part central del qual està presidit per una forma semicircular més elevada que conté un plafó ceràmic de sis rajoles d'alçada per quatre rajoles d'amplada amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat ambla muntanya al fons. El passadís que duu a l'escala de veïns està pavimentat amb rajola hidràulica. La data de construcció de l'edifici, tot i que no està especificada, s'ha de situar en algun moment del primer quart del segle XX. | 08085-38 | Avinguda Catalunya, 24 - Guardiola de Font-rubí | 41.4145800,1.6506900 | 387234 | 4585659 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 136,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/