Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48959 | Col·lecció de fotografies antigues recopilades per l'ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-recopilades-per-lajuntament | XX | Col·lecció fotogràfica que ha anat recopilant l'ajuntament a base de fer crides a la població per tal que cedissin, temporalment, les fotografies antigues relacionades amb el municipi. Un cop en poder de l'ajuntament les fotografies eren digitalitzades per ser retornades posteriorment als seus propietaris. D'aquesta manera, actualment es compta amb una col·lecció d'unes 141 fotografies antigues de Font-rubí d'entre l'any 1915 i l'any 1965 (data que s'ha establert com a límit posterior de la col·lecció). D'aquestes fotografies, 37 han estat totalment identificades (personatges, indret i context històric). | 08085-104 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48959-foto-08085-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49201 | Arxiu Municipal de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-font-rubi | XIX-XX | L'Arxiu Municipal de Font-rubí conserva documentació generada pel consistori des de l'any 1847. Fou reorganitzat, amb l'ajuda de tècnics de la Diputació de Barcelona, l'any 2003. A continuació enumerem breument el contingut del seu fons amb les dates que abasta la documentació referida: Arxiu Municipal, de l'any 1847 fins a l'actualitat Jutjat de Pau. De l'any 1893 al 1995. Sindicat Agrícola. De l'any 1915 al 1939. Secció local de FET y de las JONS. De l'any 1940 al 1976. Secció local de la Hermandad Sindical de Labraderos y Ganaderos. De l'any 1941 al 1978. Centro Recreativo. De l'any 1975 al 1977. Unió de Rabassaires. Documentació pertanyent a l'any 1936. Comitè del Front Popular. De l'any 1936 al 1938. Societat de Caçadors. De l'any 1940 al 1945. | 08085-390 | Plaça de l'ajuntament,1 - Guardiola de Font-rubí | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49201-foto-08085-390-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49205 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-aca | XIII-XX | <p>Entre els documents dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi hem trobat referències directes a Font-rubí en els següents fons: - Cancelleria Reial de Jaume I. Pergamins d'entre els anys 1241 i 1254. - Cancelleria Reial de Pere III. Cartes reials d'entre els anys 1339 i 1343. - Reial Audència de Catalunya. Dos pleits civils, un de l'any 1687 i un altre de l'any 1801. - Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona. Amillaraments dels anys 1852, 1865, 1919, 1922, 1924, 1925, 1926, 1941, 1950 i 1952. - Comte de Queralt. Un pergamí de l'any 1353. - Generalitat de Catalunya. Documentació d'entre els segles XVI a XVIII.</p> | 08085-395 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Segles XIII a XX | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
49267 | Fons documental del 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' custodia documentació que fa referència directa al municipi de Font-rubí. En concret, hi ha documentació generada per la Generalitat de Catalunya entre els anys 1936 i 1937 identificada amb la referència ES.37274.CDMH/1.8.4.3.913.2//PS-BARCELONA_GENERALITAT,307,3 que conté informació diversa relacionada amb els municipis de Les Cabanyes, Castellví de la Marca i Font-rubí</p> | 08085-466 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Calle del Expolio, 2. Salamanca | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el 'Centro Documental de la Memoria Histórica' s'hi troben, físicament, els expedients de la 'Causa General' relacionats amb la Guerra Civil. Aquests expedients formen part dels fons del 'Archivo Histórico Nacional', on segueixen constant oficialment si es fa la recerca al portal PARES (Portal de Archivos Españoles). El trasllat físic d'aquest fons es dugué a terme a principis de l'any 2011. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49268 | Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>Consten al 'Archivo Histórico Nacional' els següents documents referents directament al municipi de Font-rubí: - Un expedient universitari de José Maimo Bolet, natural de Font-rubí, de l'any 1930-1931 com a part de la documentació de la 'Universidad Central' - Una col·lecció de diversos segells en tinta del municipi datada de l'any 1876 dins de la co·lecció 'Colección de sellos en tinta' - Dins de l'apartat corresponent a la documentació relacionada amb la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' hi trobem força informació de l'anomenada 'Causa General', desenvolupada entre els anys 1940 i 1943 i on es recull informació exhaustiva dels fets relacionats amb la Guerra Civil al municipi. També hi ha documentació de la 'Causa General' datada l'any 1944 que te relació amb la persecució religiosa que es dugué a terme en el municipi durant la Guerra Civil. Dins del mateix apartat hi ha documentació relacionada amb el 'Partido Judicial de Vilafranca del Penedés' d'entre els anys 1940 a 1967.</p> | 08085-467 | Carrer de Serrano, 115. 28006, Madrid | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Tots els expedients relatius a la 'Causa General' del fons de la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' de l''Archivo Histórico Nacional' foren traslladats físicament a principis de l'any 2011 al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' del carrer Expolio, 2 de Salamanca, tot i que administrativament segueixen formant part del fons del 'Archivo Histórico Nacional'. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
48958 | Sardana Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-font-rubi | XX | Sardana creada específicament per al municipi per part d'Àlex Cabré i Rovira, qui compongué música i lletra. Àlex Cabré, músic de vocació, fou mestre i director de l'escola Font-rúbia de Guardiola des de l'any 1982 fins a l'any 2001. A l'ajuntament es conserva la partitura íntegra amb la música i la lletra. | 08085-103 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Existeix una gravació en CD a càrrec de l'Orquestra Maravella amb arranjaments de Joan Bardés. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49193 | Festa Major de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-font-rubi | XX | La Festa Major de Font-rubí se celebra, usualment, l'últim cap de setmana de juliol. Entre els actes habituals hi ha, dissabte: un sopar popular, concurs de Tir a la Granota, que ja compta amb 19 edicions i ball o concert d'Havaneres. Diumenge: Missa de festa major amb participació de l'Agrupació Coral i, per acabar, un espectacle per a la quitxalla amb berenar per a tots els assistents. | 08085-381 | Si bé les festes majors tenen un origen que es podria remuntar fins a l'edat mitjana, és força habitual que no s'hagi conservat gaire documentació escrita al respecte, per la qual cosa no es pot endarrerir gaire el record de la celebració d'aquest esdeveniment anual. | 41.4364200,1.5875900 | 382000 | 4588168 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Fotografies cedides per el senyor Marc Galimany. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49194 | Festes de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-vicenc | XX | Les Festes de Sant Vicenç, el 22 de gener, són conegudes també com la festa major d'hivern o la festa major petita. La festa se celebra el cap de setmana més proper al dia assenyalat, començant el divendres al vespre i finint els actes el diumenge també al vespre. Un dels actes que compta amb més acceptació és la sardinada popular que s'organitza a les antigues escoles de Cal Cintet del barri de Santa Maria de Bellver. | 08085-382 | La veneració de Sant Vicenç a Font-rubí és molt antiga, tal com ho demostra l'existència de l'església de Sant Vicença de Morrocurt o de Cal Cerdà, del segle XI. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49194-foto-08085-382-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
49197 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-2 | XXI | La festa del most se celebra durant el mes d'octubre tot i que la data definitiva pot variar una mica en funció de si la verema s'ha endarrerit o no. Tot i que aquest tipus de festes relacionades amb el final de la collita o, en el cas de la vinya, el final de la verema, tenen un origen ancestral, la festa del most institucionalitzada actualment té un origen recent, tot i que ha arrelat força entre la gent del municipi. Les activitats relacionades amb la festa es desenvolupen, normalment, durant un dissabte i un diumenge. Entre les activitats habituals hi ha, el dissabte: partit de futbol, jocs i xocolatada popular, partit de futbol sala i , diumenge: esmorzar popular, exhibició de balls populars a la pista poliesportiva amb trepitjada de raïm i vermut popular al final i, com a cloenda, concert i ball al vespre. | 08085-386 | 41.4168600,1.6531100 | 387440 | 4585909 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49197-foto-08085-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49197-foto-08085-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49198 | Festa Major de Guardiola de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-guardiola-de-font-rubi | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàgs. 220-221. | XX | La festa major, com en totes les vil·les del país, és la festa més gran de l'any. A Guardiola se celebra el 15 d'agost, tot i que al llarg de les dues setmanes precedents ja es duen a terme activitats relacionades amb aquesta celebració. Les últimes edicions han comptat, durant aquests dies previs, amb la ja ben implantada Fira de Caça del Penedès, torneig de futbol sala, Concert Jove, campionat de Truc, Empalmada de Guardiola, campionat de Ping-Pong i de futbolí, torneig de tennis i la festa de l'afortunat, El dia 14 s'inicien els actes amb més tradició, com són el pregó, que es fa a la plaça de l'Ajuntament, la Cercavila dels grups folklòrics de Font-rubí: diables, la Serpent del Castellot, Els Gegants i els Capgrossos, els Bastoners, les Panderetes, els Cercolets, els Pastorets, el Ball de Gitanes i els Grallers de Font-rubí. La majoria de grups folklòrics són de creació relativament recent, dins dels últims 25 anys, si bé gaudeixen de gran acceptació popular i, actualment, ja gaudeixen d'un fort arrelament a la festa major de Guardiola. | 08085-387 | Si bé les festes majors tenen un origen que es podria remuntar fins a l'edat mitjana, és força habitual que no s'hagi conservat gaire documentació escrita al respecte. En el cas de la festa major de Font-rubí, com a municipi, s'ha conservat un llibre manuscrit de la parròquia de Santa Maria de Bellver on s'explica que el dia 17 de febrer de 1867, es dugué a terme una reunió a la sala de la rectoria entre el mossèn, les autoritats municipals i tots aquells vilatans que hi van voler assistir per tal de canviar de data la festa major, que sempre s'havia fet el Dilluns de Pàsqua de l'Esperit Sant i que, de fet, havia estat prohibida pel senyor bisbe Climent en la visita que féu a aquesta parròquia el dia 22 d'octubre de 1773 pel fet que feien honor a la Mare de Déu en un dia dedicat a l'Esperit Sant i calia passar-la en temps més raonable i canviar-ne el títol del Roser pel de la Mare de Déu de l'Assumpció, que és el que correspon a la Verge Maria. S'acordà, per unanimitat, canviar el dia de festa major del Dilluns de Pàsqua al dia 15 d'agost, patró del poble, i per al dia del Roser fer la diada amb les altres administracions.El que sobta, en tot cas, és que els fontrubinencs triguessin més de 94 anys en acatar l'ordre del bisbe Climent, de l'any 1773. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49198-foto-08085-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49198-foto-08085-387-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49199 | Pi d'en Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-den-marimon | CABRÉ, Xavier ialtres (2007). Font-rubí, un passeig cap a la modernitat. Edita Ajuntament de Font-rubí. Font-rubí. | Diu la llegenda que en aquest tram de la Carrerada alguns traginers havien vist la mà d'un bandoler penjada del pi d'en Marimon. Segons explica la llegenda popular es deia 'Qui demana? En Casulleresi en Marimon que se'n riuen de tot lo món'. Segons es diu, varen ser ajusticiats, trossejats i escampats arreu on havien perpetrat les seves malifetes. Tot i que del pi no en resta ni la soca, es recorda on era situat. | 08085-388 | 41.4464000,1.5999800 | 383053 | 4589259 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49203 | Festa dels 'Uitos' de Dijous Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-uitos-de-dijous-gras | XX | És una tradició pròpia de Font-rubí. Els més grans ho recorden d'abans de la guerra, de tota la vida. L'acte es concentra, bàsicament, al nucli de Guardiola. Els nens i les nenes es reuneixen per grups, els més petits de 7 o 8 anys i altres grups de nois i noies de 16 o 17 anys. Es vestien amb roba estrafolària, amb les faldilles de la mare o els pantalons del pare. Tots ben tapats de cara, amb carotes de cartró. El mateix dia de Dijous Gras els més petits sortien a la tarda i els més grans ja més cap al vespre. Trucaven a les portes i només cridaven 'uitos,uitos, uitos'. Originalment es recollien ous, figues i ametlles i, rarament, alguns diners. En acabar tot el que s'havia recollit es repartia entre tots els membres del grup. Actualment, però, els nens fan un gest amb la mà fregant els dits com assenyalant 'volem diners!'. Si pregunten qui és mai es deia el nom, només 'uitos, uitos, uitos!!!' Aquesta tradició es va perdre durant uns pocs anys a principi de la dècada de 1970, però a finals d'aquella mateixa dècada, els germans Rigol la van recuperar després que els l'expliquès la tradició la seva mare. Actualment el dia de Dijous gras, ara al vespre o nit, una colla de jovenets surten disfressats i tapats i continuen recollint per les cases, ara però, diners o els que se'ls vulgui donar. Una mena de 'Hallowen' guardiolenc. | 08085-392 | 41.4142000,1.6516100 | 387310 | 4585616 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Informació proporcionada pel Sr. Marc Galimany. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
49222 | Llegenda de l'Encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lencantada | <p>LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí</p> | <p>Eren festes a Font-rubí i el veïnat ballava a l'era de Can Fàbregues, al bell mig del poble. De Can Fàbregues n'eren filles tres formoses joves, les quals dansaven tot fruint de la celebració. Enmig de la festa va aparèixer el capellà, portant el viàtic, seguit de tres escolanets tocant la campaneta per anunciar la gravetat d'un veí. De sobte, els músics, en veure'l, varen aturar-se i tothom es va agenollar davant els auxilis espirituals; tothom excepte una de les filles de la hisenda, la qual va continuar dansant i dansant... En aquells moments i entre la sorpresa dels presents per aquesta gosadia, es va sentir una veu celestial i fonda que li deia: «Romandràs condemnada per sempre a viure en forma de serp entre les runes del castell. Només podràs sortir a mitjanit, el dia de Sant Joan, per anar a rentar-te la roba a la font del Llinars» S'explica que l'Encantada, durant la nit de Sant Joan, se la pot veure estenent roba blanca o dirigint-se a rentar la roba a la font, tot il·luminant-se amb un fanalet vermell. Diuen, també, que l'encanteri no es desfarà mentrestant quedin descendents de Can Fàbregues.</p> | 08085-415 | 41.4364100,1.5879200 | 382027 | 4588167 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||||
49274 | Cava Jazz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-jazz | XX-XXI | El Cava Jazz ofereix un maridatge entre la música de jazz i el cava en el marc entranyable de la Sala del Centre Recreatiu. El resultat és una original combinació a la llum de les espelmes, sobre de les taules rodones, on grups d'amats del jazz i del cava ho frueixen cada tardor i hivern. Usualment es fan uns cinc concerts entre els mesos de novembre i maig. | 08085-473 | Avinguda Catalunya, 45 - Guardiola de Font-rubí | El Cava Jazz es va iniciar l'any 1998 i, des d'aquell moment, ha tingut continuïtat anual. És organitzat per la Comissió de Festes de Font-rubí i compta amb el patrocini de l'ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a banda de les empreses locals relacionades amb el món del cava. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49274-foto-08085-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49274-foto-08085-473-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49288 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-3 | XX-XXI | El Ball de bastons de Font-rubí es basa en els balls de bastons tradicionals de la comarca, especialment en el Ball de bastons dels Monjos. El ball que duen a terme s'executa amb l'estructura bàsica del ball de bastons: dues fileres de quatre balladors encarades, fent un total de vuit balladors. Durant el ball han incorporat els elements comuns a tots els grups bastoners: les passades, on els balladors es creuen, els sotacames, on els balladors piquen per sota una cama, els salts o els cops al terra amb els bastons. La indumentària: els bastoners de Font-rubí vesteixen amb camisa blanca, pantalons blancs, faldellí amb ratlles horitzontals vermelles i blanques a joc amb una banda sobre el turmell, de les mateixes característiques però que compta amb picarols. Com a calçat, tal com és costum, duen espardenyes. També duent un mocador vermell creuat amb amb l'emblema del grup estampat: un ós de peluix fins fa pocs temps que fa relativament poc s'ha substituït per la silueta d'un bastoner fet pel senyor Gilbert Bages. Pel que fa als bastons, sempre que poden utilitzen els d'alzina, que són els millors, però com que costen de trobar d'aquest material, també en fan servir de pi, faig o roure. Ballen al son de les gralles del grup de grallers de Font-rubí, i les músiques utilitzades són les tonades populars habituals en aquest tipus de balls. No obstant això, compten amb alguna dansa pròpia, com el ball de 'L'encantada', amb música d'Àlex Cabré i coreografia de Montse Olivella, que s'estrenà fa uns vint anys i que es recuperà durant la festa major de l'any 2012. Malgrat que la colla de bastoners de Font-rubí és relativament jove, gaudeix de gran acceptació per part de la població i compta amb un bon nombre de practicants. | 08085-487 | El ball de bastons és una dansa molt estesa per tota la Mediterrània. El seu origen és incert, hi ha estudiosos que el situen ja a la prehistòria, en relació als primers ritus de caire agrari, d'altres han volgut veure en les danses pírriques gregues l'inici d'aquest tipus de balls, però, la teoria més estesa, situa el seu origen el els antics balls d'espases. A Catalunya, la primera referència escrita d'un ball de bastons es remunta a l'any 1151, quan durant el banquet de noces del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó es feu un ball de bastons. El ball de bastons de Font-rubí va néixer l'any 1986 com a iniciativa del senyor Jordi Manyà, qui havia quedat fascinat per aquest tipus de ball quan va venir a viure al Penedès. Des d'aquell any, el ball de bastons de Font-rubí s'ha dut a terme anualment ininterrompudament durant la festa major, fet que demostra l'èxit de la iniciativa i la bona salut d'aquesta dansa a Font-rubí. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49288-foto-08085-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49288-foto-08085-487-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
49289 | Ball de panderetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-panderetes | XX-XXI | Ball format únicament per nenes dividides en dos grups segons l'edat. El primer està format per nenes de 3 a 7 anys i el segon per nenes de 7 anys fins que vulguin formar-ne part, normalment fins a l'adolescència, amb uns 12 anys. El ball de panderetes de Font-rubí utilitza la següent indumentària: camisa blanca amb cintes de color groc i vermell, armilla negra a sobre amb alguns picarols cosits a la part inferior, faldilla vermella amb dues o tres línies horitzontals i, com a calçat, esportives senzilles de color blanc amb picarols. La pandereta també està decorada amb cintes de colors. Ballen un repertori d'unes vuit cançons de caire popular. | 08085-488 | El ball de panderetes de Font-rubí, inspirat en el tradicional ball de panderetes de Vilafranca del Penedès, té el seu origen l'any 1989, quan fou creat de la mà de Teresa Piñol i Teresa Vaquerizo, amb l'ajuda de gent de les Cabanyes. Si bé en un primer moment el grup era mixte, els nens el van abandonar en formar-se la colla de bastoners i, des d'aquell moment, el grup ha esdevingut exclusivament femení. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49289-foto-08085-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49289-foto-08085-488-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49290 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX-XXI | Ball integrat exclusivament per noies on s'utilitza un cèrcol no totalment tancat, que simbolitza els cèrcols de les bótes de vi. La indumentària utilitzada en aquest ball a Font-rubí és la següent: brusa blanca, faixa negra i faldilla color verd fastuc. El calçat són espardenyes de vetes. Els cèrcols estan folrats de color blanc i guarnits amb cintes entrecreuades de color negre i verd fastuc, a joc amb l'indumentària. | 08085-489 | El ball de cercolets de Font-rubí fou creat a partir del ball de panderetes a finals dels anys 90 del segle XX. Sembla que s'inspiraren en el ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, força arrelat en aquella propera població. Sembla que aquest tipus de ball en un origen era ballat només per homes. El fet que els cèrcols representin els de les antigues bótes de vi ja deixa clara la vinculació clara d'aquest ball amb les terres vinícoles. És per aquest motiu que, en origen, se solia ballar quan acabava la verema, cap el mes d'octubre. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49291 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-0 | XX-XXI | El ball de diables de Font-rubí s'inspirà en la forta tradició d'aquest tipus de balls de foc que trobem al Penedès. A banda de l'habitual correfoc a la cercavila de la festa major, els diables de Font-rubí també reciten el que ells anomenen 'versots diabòlics' que, carregats de sàtira i ironia, tracten sobre els esdeveniments ocorreguts al municipi al llarg de l'any. Els vestits de la colla, tal com és tradicional, estan fets amb roba de sac.. | 08085-490 | La colla de diables de Font-rubí va nèixer l'any 1980 impulsada des de l'ajuntament per al senyora Montserrat Serra. Des de la seva creació ha estat una de les protagonistes de la festa major del municipi, tot i que, com és lògic, ha tingut alguns alts i baixos al llarg d'aquests anys. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49292 | Ús tradicional de la paraula 'Pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/us-tradicional-de-la-paraula-pelag | És habitual encara entre alguns fontrubinencs la utilització de la paraula 'pèlag' per referir-se als gorgs o petits llacs que es formen a les rieres del terme. En contra del que alguns poden pensar, l'ús de la paraula no prové d'un cultisme conscient, sinó que s'ha mantingut al llarg dels segles provinent de l'evolució de la paraula llatina 'pelagus'. La utilització d'aquest mot està ben documentada a municipis propers com Capellades, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilobí del Penedès o Sant Quintí de Mediona. . | 08085-491 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||||
48856 | Villa Ramona - La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-ramona-la-torre | XX | Habitatge d'estil modernista de planta quadrada amb coberta de terrat pla. Compta amb una torratxa al centre del terrat, també de planta quadrada, amb dues finestres verticals d'arc de mig punt paral·leles a cadascuna de les quatre cares. L'habitatge s'organitza en planta baixa i planta pis, amb cambra d'aire o cambra aïllant just abans de la coberta. La façana principal s'orienta a migdia (S/SE). Hi destaca la composició de la façana, on les obertures, distribuïdes simètricament, s'ordenen en base a tres eixos verticals. Totes són allindades a excepció de l'accés a l'habitatge, que compta amb arc escarser. A la planta baixa trobem sengles finestrals a banda i banda de la porta d'entrada, mentre que, a la planta pis, se situen tres balcons. Les baranes dels balcons i les reixes de la planta baixa són de ferro i combinen els trams helicoïdals amb trams rectes. Destaca la rica ornamentació que trobem sobre les dues finestres de la planta baixa i sobre els tres balcons, amb motllures amb motius vegetals. A l'alçada de la cambra aïllant trobem tres ulls de bou, profusament decorats, i una franja horitzontal de trencadís de ceràmica. Per sobre aquesta franja ja hi trobem una cornisa dentada i una barana de balustres de terra cuita amb un diseny força elaborat. | 08085-48 | Barri de Casesnoves (La Serra), 33 | 41.4118900,1.6892900 | 390455 | 4585311 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48856-foto-08085-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el moment de la visita, el juny del 2013, l'edifici es trobava en procés de restauració | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48857 | Barraca de vinya n.2459 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n2459 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-49 | 41.4461400,1.6121600 | 384070 | 4589214 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48858 | Mare de Déu de l'Avellà - Cal Vicenç - Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lavella-cal-vicenc-cal-tomas | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 194. | XVI-XVII? | Habitatge de planta rectangular amb l'angle NO axamfranat, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis, mentre que les obertures de la seva façana principal, totes allindades, es distribueixen ordenadament cap al costat esquerre. Els paraments són de maçoneria de pedres sense treballar lligades amb morter de calç. Hi trobem alguns maons amb relació a les obertures. Destaca el fet que a totes les cantonades de l'edifici se situen cadenes cantoneres de carreus molt ben treballats. Tradicionalment s'ha identificat aquest habitatge amb la capella de la Mare de Déu de l'Avellà. Segons el nostre parer, si bé la orientació que presenta és un tant estranya per tractar-se d'un edifici religiós, les seves característiques constructives i la seva forma en planta serien compatibles amb aquesta atribució. Probablement seria obra d'època moderna (Segles XVI-XVII?). | 08085-50 | Barri de l'Avellà, 8 | La notícia, recollida per Salvador Llorac (LLORAC, 1991:194) sembla que es basa únicament en fonts orals, atès que no hi ha cap document conservat que parli d'aquesta capella. | 41.4426300,1.6084700 | 383755 | 4588829 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48859 | Barraca de vinya n. 2460 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2460 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-51 | 41.4469500,1.6125100 | 384100 | 4589304 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48860 | Barraca de vinya n. 2461 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2461 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-52 | 41.4437900,1.6158600 | 384375 | 4588948 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48861 | Barraca de vinya n. 9027 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9027 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-53 | 41.4236000,1.6181600 | 384531 | 4586704 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48862 | Barraca de vinya n. 9029 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9029 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-54 | 41.4263000,1.6100600 | 383859 | 4587014 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48863 | Barraca de vinya n. 9030 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9030 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-55 | 41.4266900,1.6090500 | 383775 | 4587059 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48864 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes | GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 | XIX | Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. | 08085-56 | La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. | 41.4105000,1.6409600 | 386413 | 4585219 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48865 | Barraca de vinya n. 9153 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9153 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-57 | 41.4294800,1.6078900 | 383683 | 4587370 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48866 | Regugi antiaeri de l'aeròdrom de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regugi-antiaeri-de-laerodrom-de-sabanell | XX | El refugi fou parcialment escapçat per la construcció de la carretera C-15. | Part d'un refugi antiaeri relacionat amb el camp d'aviació republicà de Sabanell. Actualment s'hi pot observar una de les entrades a tocar de l'antiga carretera que menava d'Igualada a Sitges i que actualment, en aquest tram, discorre paral·lela a la carretera C-15. Per motius de seguretat no es recomable entrar-hi, atès que es desconeix l'estat interior. Aquest era el refugi més gran dels diversos que posseïa el camp d'aviació republicà. Podia allotjar fins a 120 persones. Fou escapçat en construir l'actual carretera C-15. | 08085-58 | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits, i estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella surt cap al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. L'orientació del camp era nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit, i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes es dedicaven a tallar els ceps i els arbres i a aplanar el terreny, i cobraven un jornal de 10 pessetes. De fet aquests camps, no deixaven de ser, en paraules del pilot Joan Sayós, 'uns ermots més o menys ben explanats'. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi gran amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. Avui en dia encara resten alguns dels refugis que s'hi van construir, sobretot el més gran (tot i que escapçat per la C-15), a prop de la casa de comandament, i d'altres de petits al voltant del camp, a les zones on hi havia els avions perquè en cas d'emergència s'hi poguessin refugiar els aviadors i els mecànics. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un breu temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. De bon matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'). Mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. L'actual veí de Torrelavit, Cristóbal Florido, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. | 41.4171700,1.6951200 | 390951 | 4585890 | 1938 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cont. Història: El camp fou desmantellat en poques hores el 15 de gener de 1939 davant la imminent arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que, ràpidament, van plantar-hi horta, vinya i cereals.L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
48867 | Forn de calç del Fondo de Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-can-romeu | GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 | XV-XIX | Part de les parets del forn s'han esllavissat i l'interior resta totalment ocupat per la vegetació. | Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. No és senzill veure'l atès que està completament cobert i envoltat per la vegetació. Conserva la boca de càrrega, parcialment soterrada. El seu diàmetre se situa al voltant dels quatre metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. | 08085-59 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4418000,1.5936300 | 382514 | 4588757 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. | 85|98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
48868 | Castell de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-font-rubi | <p>BURON, Vicenç (1989). Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús MIQUEL, Júlia (1995). 'Aportacions a la història del castell i terme de Font-rubí. Dels orígens fins al segle XV'. Miscel·lània penedesenca. Núm. 22. Pàgs. 91-133 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès</p> | VIaC-XVIII | En ruïnes | <p>Castell del qual es té constància documental des de l'any 983. Ocupa l'extrem d'una península natural que s'obre al sud del turó del Castellot, fet que en facilitava la defensa i oferia una gran panoràmica de la plana del Penedès i un bon control del Coll de la Barraca, pas natural entre aquesta plana i la Segarra. Del castell són visibles actualment alguns panys de la muralla perimetral, amb una planta aproximadament rectangular, així com restes de la torre de l'homenatge, de planta quadrada però amb els angles arrodonits, que actualment conserva una alçada d'uns quatre metres. En els panys de muralla conservats s'hi observen algunes filades disposades en 'opus spicatum', tret que les situa cronològicament en el període inicial del castell. Fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Cal apuntar que, a l'indret on se situa el castell, es té constància de la troballa de restes ceràmiques molt rodades d'època ibèrica.</p> | 08085-1 | <p>El castell està documentat des de l'any 983 com a possessió comtal, quan apareix amb el nom de Fonte Rubea. Posteriorment fou cedit en feu a la família Queralt i el 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Albert de Pierola i el 1303 l'obtingué Albert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s'esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven. El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d'una junta carlina (1838-40)</p> | 41.4395300,1.5872500 | 381977 | 4588514 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||
48869 | Alzinar gran de la Massana, l' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-la-massana-l | BRUGUERA, Ramon (1995). 'Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere . 'Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana'. Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca. SANMARTÍ, Joan (1996-1997). 'Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | V-II aC | Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles | Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica | 08085-2 | Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana | El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas'. L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny. | 41.4181200,1.6360600 | 386017 | 4586072 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:Museu de Vilafranca, Vilafranca del PenedèsMuseu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
48870 | Cal Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-1 | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | XIII-XV | No es té constància de com es va dur a terme el tractament de la sitja un cop fou excavada. Pressuposem que simplement es va reblir amb la terra extreta urant la mateixa intervenció. | Jaciment arqueològic definit per una única sitja que es localitzà de forma fortuïta el 20 de juny de 1990 quan s'esfondrà part del terra del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. L'examen del forat permeté identificar-lo com a una sitja. La seva excavació permeté constatar que presentava una profunditat d'uns dos metres. La boca de la sitja estava formada per una pedra treballada de planta quadrada d'uns 70 cm de costat amb un forat central d'uns 46 cm i uns 15 cm de gruix. També es localitzà una llosa plana que podria haver servit de tapadora. L'interior de la sitja no proporcionà materials que permetessin una datació acurada, si bé el fet d'estar a tocar de la capella de Sant Vicenç de Morrocurt, del segle XI, i, especialment, la boca de pedra, van fer que s'ubiqués cronològicament dins de la baixa edat mitjana | 08085-3 | Veïnat de Santa Maria | El jaciment es descobrí fortuïtament l'any 1990 quan s'esfondrà part del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. La troballa fou donada a conèixer pel Sr. Martí Gallego, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Font-rubí. El mateix any 1990 la sitja fou excavada pels arqueòlegs que, en aquell moment, estaven realitzant la carta arqueològica de l'Alt Penedès: Artur Cebrià, Maria Rosa Senabre i Genís Ribé. | 41.4312000,1.6556500 | 387677 | 4587498 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Part del jaciment es troba en terrenys públics (camí) i part en terrenys de titularitat privada | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48871 | Cal Peretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereto | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment que, de fet, engloba diversos jaciments de cronologia diversa. Durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès fou dividit en quatre sectors, A, B, C i D. El sector A ocupa una extensió d'uns 600 m de llargada per uns 70 d'amplada. Els materials més antics del sector s'han associat amb un taller de sílex del Paleolític Mitjà (Mosterià de tradició axeliana). Aquest tipus de materials es troben dispersos per tot aquest sector. El segon moment cronològic ver representat per un fragment de ceràmica i diverses eines de pedra polimentada atribuïbles al Neolític Antic Evolucionat, i ceràmica ibèrica, romana i medieval. El sector B és una petita àrea dins del sector A, de fet, segons els autors de la carta arqueològica de l'any 1990, aquest sector se situa al marge sud de l'extrem oest d'una parcel·la que es trobava plantada de vinya vella i que se situava a la part est del Sector A. El sector B inclou algunes estructures construïdes i possiblement alguna sitja associats a materials en superfície de cronologia romana i medieval, per la qual cosa es desconeix la cronologia de les estructures. El Sector C se situa al costat oest del sector B, en el mateix marge i a la banda dreta d'un camí que el parteix i baixa cap als camps de conreu inferiors. Aquí s'hi recolliren alguns fragments ceràmics del Neolític Antic Evolucionat i d'època ibèrica. Finalment, el sector D està definit pels camps situats en la part més inferior del jaciment, a tocar amb la riba esquerra de la riera de Romaní. Aquí es recuperaren diverses destrals polimentades, fragments de tegula, de ceràmica ibèrica o àmfora romana, entre d'altres. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni Cultural de l'Alt Penedès no s'observà cap fragment en superfície. | 08085-4 | Les Casesnoves | El febrer de l'any 1973 Pere Giró hi descobrí materials ibèrics en superfície. La identificació dels materials prehistòrics fou duta a terme pels membres que efectuaren la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès el desembre de 1990 (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4093100,1.6818700 | 389831 | 4585034 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Prehistòric|Antic|Neolític|Paleolític|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 83|76|80|78|77|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48872 | Can Colomer de Grabuac / Can Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-grabuac-can-suriol-del-castell | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I-III dC | No s'hi ha efectuat cap excavació arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'entitat i estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic d'època romana identificat, únicament, a partir de la troballa de materials en superfície en dos camps propers a la masia Grabuac. Els materials coneguts ofereixen una cronologia altimperial que aniria des del segle I al segle III de la nostra era, tot i que la presència d'alguns fragments de ceràmica ibèrica podria endarrerir aquesta cronologia fins al segle I aC. En principi s'ha identificat el jaciment com un assentament rural d'època romana, una vil·la. Cal destacar també la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex que s'ha ubicat cronològicament del Paleolític Superior (indústria de tradició axeliana). L'any 1952 el Sr. Josep Maria Masachs trobà una 'Hacha de serpentina' a les immediacions de la masia Grabuac o Can Suriol del Castell. | 08085-5 | Grabuac | Jaciment descobert l'any 1950 per en Pere Giró Romeu. | 41.3951000,1.6774600 | 389438 | 4583462 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
48873 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment | És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. | 08085-6 | El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4179700,1.6226600 | 384897 | 4586073 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48874 | Cova de Can Manel de l'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-manel-de-lobaga | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I aC-XVIII | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. | La cova fou identificada com a jaciment durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé, el qual trobà alguns fragments de ceràmica ibèrica i moderna a l'interior de la cavitat. | 08085-7 | A uns 850 m al SE del nucli de Font-rubí de baix | Cova descoberta com a jaciment arqueològic durant els anys 70 del segle XX per J. Mestres i Mercadé. | 41.4308200,1.6006100 | 383077 | 4587529 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48874-foto-08085-7-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la Guerra Civil, el jove masover de Can Manel de l'Obaga s'amagà en aquesta cavitat, i a ell es deu, en part, el mur de pedra seca que la tanca. | 81|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
48875 | Cova de la font del roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-roure | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Cova habitada en èpoques pretèrites però de la qual es desconeix la cronologia dels assentaments. La fitxa fa referència a la més gran de les dues cavitats conegudes en aquest sector, separades només per uns 15 m de distància (Coves 'Xica i Gran' segons P. Giró i la gent del veïnat de l'Avellà). Pere Giró efectuà una petita cala de sondeig l'any 1954 en la que, segons ell mateix relatà, es documentaren alguns fragments de ceràmica prehistòrica, sense especificar més. La cova presenta una superfície d'uns 9 x 5,1 m i una alçada variable entre 1 i 1,85 m. | 08085-8 | A uns 600 m del nucli de l'Avellà | 41.4443400,1.6013400 | 383163 | 4589029 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48875-foto-08085-8-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la visita efectuada a la zona l'agost del 2013 per tal de fer fotografies per al Mapa de Patrimoni Cultural, va ser impossible localitzar la cova. L'àrea es troba, actualment, molt emboscada i resulta pràcticament impenetrable. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48876 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-0 | ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. 'Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain'. The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603. AUTORS DIVERSOS (1992) 'Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster. CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2. CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). 'Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes. CHIMENOS, Eduardo (1990). 'Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya'. Libros Pórtico. GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio.'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. 'Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?'. Cypsela. 16, p.37-49. MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. 'Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995. NADAL, Jordi.; [et al.]. 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum. P.90-91. NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. 'Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès'. Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41. | Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària. Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre. | 08085-9 | Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca | La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de 'Cau de la Guilla'. Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica. | 41.4406000,1.5743300 | 380899 | 4588651 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-3.jpg | Física | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48877 | Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret | DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. | Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. | 08085-10 | A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars | La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. | 41.4376700,1.5760600 | 381039 | 4588323 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76|79|78|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48878 | Cova del Vapor, Els Castellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-vapor-els-castellots | MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. | La petita cavitat fou excavada per un grup d'aficionats l'any 1980. Es desconeix si encara resta estratigrafia original. | La cova presenta una entrada d'1,8 m d'alçada per només 0,5 m d'ample. Molt probablement és més gran però l'entrada està obstruïda per grans blocs de pedra caiguts. El març de 1980 l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Sant Joan de Mediona hi realitzà una cata sense metodologia arqueològica on s'hi recuperaren fragments ceràmics pertanyents al Neolític Antic Evolucionat Post Cardial, al Bronze Mitjà-Final. També algunes restes de fauna i ossos humans de difícil atribució cronològica. D'època contemporània es recuperà un fragment de bomba i una bala de plom. | 08085-11 | Barri del Coll de la Barraca | 41.4419900,1.5825700 | 381590 | 4588794 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | L'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona donà el nom de 'Els Castellots' a la cova per error, ja que aquest topònim correspón al cim del turó on se situa la cova. La cinglera on s'obre la cavitat es coneix com 'Les Penyes del Salomó'. Sembla que el nom de 'Cova del Vapor' va ser adoptat perquè en ocasions s'ha constatat que de la cova emana una sorgència d'aire calent. | 78|76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48879 | La Creu Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-vermella | I aC-II dC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | El jaciment fou definit per la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, ceràmica comuna romana, comuna africana, sigillata sudgàl·lica i diversos fragments de 'tegula'. Els materials identificats apunten cap a una ocupació en època romano-imperial, entre el segle I aC i el segle II dC | 08085-12 | Guardiola de Font-rubí | 41.4090800,1.6636800 | 388310 | 4585032 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Jaciment descobert per en Magí Suriol, de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca), qui avisà l'arqueòleg territorial de la Generalitat, Sr. Magí Miret de l'existència del jaciment. | 81|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48880 | Mas de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-cova | VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic ubicat en una cavitat natural aprofitada com a celler per un mas (d'aquí el nom del jaciiment) i en els seus voltants. La cronologia orientativa, atès que no s'hi ha desenvolupat mai cap intervenció arqueològica, es pot situar en l'Eneolític amb alguna resta ceràmica més tardana ubicable cronològicament en el període ibèric. El mas es troba totalment enrunat | 08085-13 | A uns 800 m al NO del nucli de l'Avellà, just per sota el camí que duu a Mas Vallet | El jaciment fou inspeccionat l'any 1954 per en Pere Giró segons consta en el volum 4 dels seus 'Quaderns de camp'. Hi documentaren, entre d'altres, una massa de sílex, un incisiu humà, un altre fragment de sílex que possiblement serví com a pedra de fusell i, pels voltants de la casa, algun fragment de ceràmica ibèrica a torn. | 41.4476300,1.6018600 | 383212 | 4589393 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48880-foto-08085-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Antic|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La cova fou utilitzada com a fresquera del mas. Actualment es troba plena de pneumàtics vells | 76|80|81|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
48881 | Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio | I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment d'època ibèrica definit a partir de la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, un fragment de ceràmica campaniana de vernís negre i una base de premsa. | 08085-14 | El jaciment fou descobert el maig de 1962 per Pere Giró, director en aquell moment de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès | 41.4181000,1.6280700 | 385349 | 4586080 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la prospecció duta a terme l'any 1990 per l'equip que redactà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès es detectaren alguns fragments informes d'àmfora itàlica i comuna ibèrica, cosa que situa la cronologia del jaciment en el període final ibèric: segle I aC. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48882 | Pujol Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-gran | V-I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. En tot cas, el fet que el substrat rocós aflori en molts punts de l'indret és un clar indicador que el jaciment presenta un estat de conservació dolent | Jaciment arqueològic definit a partir de la troballa en superfície, al cim del Pujol Gran, d'alguns fragments de ceràmica ibèrica. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció del Mapa de Patrimoni de Font-rubí es detectaren alguns fragments ceràmics en superfície d'aquest període. | 08085-15 | El jaciment fou identificat pel sr. Joan Virella i Bloda l'any 1980 | 41.4479800,1.6212800 | 384835 | 4589406 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48883 | Taller de la Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-font-de-llinars | BALIL, Alberto.; RIPOLL, Eduardo. (1952) 'Noticiario. Actividad Arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. vol. XXV (1952), p.183. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MONFORT, Jorge (1972). 'Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones'. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado. Universitat de Barcelona. | El punt exacte on es troba el jaciment no s'ha localitzat i, per tant, se'n desconeix l'estat de conservació. | Taller lític identificat en un revolt del camí de la Font de Llinars a Cal Tico Bord. En terreny silici a la vessant dreta del torrent de la Font de Llinars. La seva cronologia abastaria des de l'Epipaleolític fins al Neolític Antic. | 08085-16 | 41.4360100,1.5815200 | 381492 | 4588131 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades són només aproximades. Agraïm les informacions facilitades pel Sr. Artur Cebrià, un dels arqueòlegs que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, per tal de situar l'àrea on es troba el jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48884 | Terrasses de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-la-massana | -CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Taller de sílex a l'aire lliure. Les restes lítiques són quasi exclusivament en sílex gris-blavós (algun fragment de quars) amb putns de deshidratació i escasses restes de crostes calcàries, el que fa pensar que sense estar en sols fossilitzats coluvionats, tampoc han estat a l'aire lliure, ja que, sinó, estarien totalment deshidratats. S'ha d'interpretar, doncs, que el seu aflorament és un fet relativament recent i provocat per les feines agrícoles. Sembla que l'indret podria haver estat un lloc de fàcil acampada i abundant aigua per als caçadors del Pleistocè inicial. Per aquest motiu no es creu en una dinàmica de terrassa per al jaciment, entre d'altres raons perquè en el substrat no s'ha vist cap acumulació de còdols, sorres o graves que permetin afirmar-ho. Es consideren dos moments per a la indústria escampada en aquest jaciment: un del Paleolític Mitjà que es pot adscriure a les indústries anomenades mosterianes i uns reaprofitaments més tardans, possiblement de cronologia epipaleolítica. | 08085-17 | El jaciment fou prospectat l'any 1957 per P. Giró i Romeu, Delegat Local de la 'Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas' sense que individualitzés específicament aquesta zona més que amb el nom de 'Vessant de la Riera de La Massana' (entre la carretera i la riera). | 41.4207800,1.6354300 | 385969 | 4586368 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material que es recollí durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, l'any 1990, es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48885 | Ajuntament de Font-rubí - Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-font-rubi-casa-de-la-vila | XIX | Seu del consistori de Font-rubí. L'edifici, d'estil popular, fou construït amb aquesta finalitat l'any 1890. Presenta planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Compta amb planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a tres franges verticals: la central compta amb l'accés principal, amb muntants i arc escarser de pedra treballada i al que s'hi accedeix mitjançant unes escales, mentre que a les plantes superiors s'obre un balcó, amb llinda en forma d'arc escarser a la planta sotacoberta. Les dues franges verticals dels extrems són simètriques i compten amb dues finestres rectangulars verticals a la planta baixa, un balcó corregut amb dues obertures allindades a la planta primera i dos petits balcons amb obertura única allindada a la planta sotacoberta. Per sobre la planta sotacoberta hi trobem una cornisa que es desenvolupa en tres trams. | 08085-18 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cal remarcar les baranes dels balcons de la planta primera | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48886 | Cal Bartomeu, antiga ca l'Hernan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeu-antiga-ca-lhernan | XX | Habitatge de planta rectangular amb coberta de terrat pla. L'habitatge compta amb planta baixa i tres pisos superiors, tot i que, molt possiblement, originalment comptava amb planta baixa i dos pisos. La façana principal s'obre al SO i s'articula, o si més no, s'articulava originalment, en dos eixos verticals. Totes les obertures són allindades. Les que són originals compten amb un relleu decoratiu que desdobla la part superior del seu perímetre acabant en uns petits semicercles. Les dues obertures de l'actual segona planta tenen un balcó amb la façana de ferro decorada. Per sobre l'última planta se situa una cornisa sobre la que ja trobem la barana del terrat, feta amb balustres de terra cuita decorats. Als costats de l'edifici la barana de balustres esdevé un simple coronament horitzontal decorat amb formes geomètriques simples i amb ornaments arquitectònics en forma d'esfera a les cantonades. S'observen, externament, importants modificacions de la distribució interior de l'habitatge que també n'han afectat l'exterior desvirtuant, en part, l'obra de conjunt original. Així, desconeixem si l'accés a l'habitatge sempre ha estat així, una petita porta allindada. En tot cas, la finestra que ara s'obre al primer pis sembla producte d'una reforma relativament recent. Una altra modificació que s'endevina des de l'exterior és la construcció o trasllat de l'escala interna de la finca, deixant part de les finestres de l'eix vertical de la dreta inoperatives. Aquesta caixa d'escala té, a nivell del terrat, una caseta per tal de permetre accedir-hi directament sense mullar-se. Tot i que la caseta es feu seguint l'estil decoratiu de la resta de l'edifici, sembla força evident que és posterior a l'obra original. Finalment, pel costat SE s'efectuà una ampliació de l'edifici que, en cap cas, conserva els trets decoratius originals. Compta amb escala interior que, a nivell del terrat, sobresurt per tal de permetre la sortida a cobert. Estèticament aquesta caixa d'escala sembla una torratxa, tot i que desplaçada cap a l'extrem SE. | 08085-19 | Carrer de la Carrerada, 5 - Guardiola de Font-rubí | 41.4139700,1.6523800 | 387374 | 4585590 | 1927 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 184,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc