Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48857 Barraca de vinya n.2459 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n2459 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-49 41.4461400,1.6121600 384070 4589214 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48859 Barraca de vinya n. 2460 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2460 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-51 41.4469500,1.6125100 384100 4589304 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48860 Barraca de vinya n. 2461 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2461 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-52 41.4437900,1.6158600 384375 4588948 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48861 Barraca de vinya n. 9027 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9027 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-53 41.4236000,1.6181600 384531 4586704 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48862 Barraca de vinya n. 9029 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9029 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-54 41.4263000,1.6100600 383859 4587014 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48863 Barraca de vinya n. 9030 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9030 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-55 41.4266900,1.6090500 383775 4587059 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48865 Barraca de vinya n. 9153 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9153 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-57 41.4294800,1.6078900 383683 4587370 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48870 Cal Cerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerda-1 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès XIII-XV No es té constància de com es va dur a terme el tractament de la sitja un cop fou excavada. Pressuposem que simplement es va reblir amb la terra extreta urant la mateixa intervenció. Jaciment arqueològic definit per una única sitja que es localitzà de forma fortuïta el 20 de juny de 1990 quan s'esfondrà part del terra del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. L'examen del forat permeté identificar-lo com a una sitja. La seva excavació permeté constatar que presentava una profunditat d'uns dos metres. La boca de la sitja estava formada per una pedra treballada de planta quadrada d'uns 70 cm de costat amb un forat central d'uns 46 cm i uns 15 cm de gruix. També es localitzà una llosa plana que podria haver servit de tapadora. L'interior de la sitja no proporcionà materials que permetessin una datació acurada, si bé el fet d'estar a tocar de la capella de Sant Vicenç de Morrocurt, del segle XI, i, especialment, la boca de pedra, van fer que s'ubiqués cronològicament dins de la baixa edat mitjana 08085-3 Veïnat de Santa Maria El jaciment es descobrí fortuïtament l'any 1990 quan s'esfondrà part del camí en passar-hi un camió de gran tonatge. La troballa fou donada a conèixer pel Sr. Martí Gallego, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Font-rubí. El mateix any 1990 la sitja fou excavada pels arqueòlegs que, en aquell moment, estaven realitzant la carta arqueològica de l'Alt Penedès: Artur Cebrià, Maria Rosa Senabre i Genís Ribé. 41.4312000,1.6556500 387677 4587498 08085 Font-rubí Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Part del jaciment es troba en terrenys públics (camí) i part en terrenys de titularitat privada 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48915 Cova de l'Ametlla o cova de l'Omella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla-o-cova-de-lomella Foradada a la roca, la Cova de l'Ametlla té un voladís de pedra que serveix com a petita porxada per aixoplugar-se en cas de pluja sense haver d'entar. L'entrada no és pas massa gran tot i que s'hi pot entrar ben dret, el terra fa pendent amunt fins que topa amb el sostre que a l'inversa fa volta, talment con el fruit que li dóna el nom. És força gran, assolint uns vint metres d'ample i uns disset de fondària. Al punt més alt arriba als quatre o cinc metres. Als voltants s'hi poden trobar altres forats i balmes, però de poc interès. La farigola, el grèbol, la ruda i sobretot el cuscó poblen aquest entorn castigat pel foc més d'una vegada, on tot just hi comencen a brotar els pins. És realment un ambient hostil per a la vegetació on l'erosió ha deixat al descobert un terreny de pedra blanca i dura. Des de la cova es pot gaudir d'una magnífica vista de la plana panadesenca. 08085-60 41.4515100,1.6171900 384499 4589804 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet. Passarem a tocar d'una torre d'alta tensió i, després de caminar paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres, arribarem a la cova. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48916 Barraca de vinya n. 9154 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9154 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-61 41.4299300,1.6076700 383666 4587421 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48917 Barraca de vinya n. 9155 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9155 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-62 41.4310600,1.6044800 383401 4587550 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48918 Cova de l'Arena o l'Arenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larena-o-larenera Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat. 08085-63 Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna. 41.4426900,1.5963200 382740 4588853 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48919 Barraca de vinya n. 9157 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9157 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-64 41.4280100,1.5966100 382738 4587222 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48920 Cova del Toixó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo Balma que s'obre sota el camí que duu a Mas Vallet des de Font-rubí de Dalt. Tot i que actualment l'interior està molt sedimentat, amb no més d'un metre d'alçada lliure, la profunditat de la balma arriba, com a mínim, als nou metres. 08085-65 La cova del Toixó és en un coster farcit de marges i feixes que actualment és ple de pins. Les seves dimensions, força regulars, la forma semicircular a la base, força gran, i la poca alçada, resulten una forma aixafada; molt plana i fonda. Durant els anys vint, la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes properes. Ara costa creure que algú s'hi pogués amagar, per què el sostre és a un metre escàs de terra, però els veïns asseguren que la quitxalla s'hi podia estar dreta. Les pluges torrencials que esdevingueren a mitjans del anys seixanta i el progressiu pas del temps han provocat que la terra arrossegada per l'aigua s'hagi acumulat al sòl i hagi perdut alçada. 41.4379400,1.5896900 382178 4588334 08085 Font-rubí Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48921 El Forat Bufador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-bufador El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir. 08085-66 No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona. 41.4405600,1.5803100 381399 4588638 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48922 Cova del Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pastor La Cova del Pastor s'obre a la riba esquerra del torrent de la Font de Llinars. És una impressionant balma que havia servit per a guardar-hi ramats, utilització que li va atorgar el nom. El mateix origen té el mur que trobem davant la cavitat, que servia per tal que els animals no en sortissin. Aquesta gran balma té unes mides aproximades de cinc metres d'alt, quinze de fons i uns quinze també d'ample. 08085-67 41.4356900,1.5829800 381613 4588094 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48923 Font de Llinars https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llinars PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56. La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall. 08085-68 Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba. 41.4407800,1.5775500 381169 4588666 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48924 Font Rúbia https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rubia Es coneix l'indret d'on rajava la font gràcies a les indicacions de la gent d'edat més avançada de Font-rubí. Actualment no en queda res de la font. El lloc on antigament rajava la Font Rúbia se situa en el marge dret del camí que mena des de Font-rubí de Dalt al Coll de la Barraca. Actualment res fa pensar que allà hi pogués haver rajat una font, únicament alguns joncs que creixen entre els matolls semblen indicar el lloc d'on probablement naixia la sorgència. 08085-69 Sembla força probable que la Font Rúbia sigui l'origen del topònim de Font-rubí. Es tractaria d'una surgència natural d'aigües riques en òxid de ferro, fet que li donaria a l'aigua una característica tonalitat vermellosa que hauria cridat l'atenció des de l'antiguitat. Hi ha hagut, en els últims anys, diverses propostes per a la localització d'aquesta font, atès que se n'havia perdut el rastre. La localització que proposem és la indicada pel Sr. Marc Galimany, qui va parlar amb les persones més grans de Font-rubí que encara recordaven la localització de la mítica font. 41.4377500,1.5855100 381828 4588319 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48925 Barraca de vinya n. 9186 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9186 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-70 41.4238200,1.6105800 383898 4586738 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48926 Barraca de vinya n. 9187 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9187 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-71 41.4213700,1.6191500 384610 4586455 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48927 Font del Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fondo La Font del Fondo s'obre en el marge dret del torrent del Fondo de Can Romeu. Se situa molt aprop del camí que parteix del Km 3 de la carretera BP-2126. Actualment hi trobem una mena d'arqueta sobreelevada amb un broc metàl·lic. En el moment en que la vam visitar no hi rajava aigua, tot i que se sentia una forta remor d'aigua corrent a l'interior de l'arqueta. Actualment l'aigua està canalitzada cap a la font que se situa darrera Cal Romeu i només deu sortir per aquest broc quan hi raja amb molta quantitat. La font se situa al costat d'un grup de grans xiprers, a l'altra banda del torrent, que tenen prop d'un metre de diàmetre. 08085-72 41.4405700,1.5949300 382620 4588619 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48928 Font del mas Romeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-romeu La Font de can Romeu se situa a la part posterior de la masia homònima. L'aigua es canalitza des de la Font del Fondo fins aquest punt. La font se situa en una mena de pilar quadrat amb les cantonades construïdes amb maó vist i la part superior feta amb el mateix material en forma de piràmide graonada. La font raja per un broc metàl·lic amb forma de lleó fins a una pica de les mateixes característiques constructives que el pilar on s'obre la font. Aquesta pica comunica directament amb un safareig adossat a la font. 08085-73 Barri de Can Romeu, 13 41.4356000,1.5964500 382738 4588065 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48928-foto-08085-73-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48929 Font del Joncar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncar La Font del Joncar se situa a uns 30 m del roure homònim, a la riba esquerra del torrent del Joncar. Actualment hi trobem una arqueta d'obra de forma cúbica, amb un broc de PVC i una data de remoció de l'any 2004. L'aigua se sent discórrer a l'interior de la caixa d'obra, atès que baixa canalitzada cap a l'Avellà. Només brolla pel broc quan la canalització no pot absorvir tota l'aigua. El corriol que baixa a la font des del camí principal que ve del roure del Joncar s'ha perdut. Ara és més senzill anar a cercar la font directament des de dalt, fixant-nos en veure la caixa d'obra des del camí principal. 08085-74 El juliol de 1989 aquesta àrea va ser objecte d'un gran incendi que l'arrasà totalment. El roure del Joncar, situat a pocs metres d'aquesta font, va sobreviure però restà molt afectat per l'incendi. 41.4445900,1.6006200 383103 4589058 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48930 Font de l'Avellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavella La Font de l'Avellà la trobem al torrent que se situa a la sortida del nucli urbà, sota la corba de 180º que fa la carretera quan surts en direcció Font-rubí de Dalt. A diferència de les fonts del nucli urbà de l'Avellà, aquest ano s'alimenta de la font del Joncar, sinó que es nodreix d'una deu pròpia. La font de l'Avellà, també anomenada Font de Baix, neix en un clot empedrat que alimenta un seguit de safaretjos i basses. 08085-75 Les fonts situades dins del nucli, així com els safarejos, s'alimenten realment d'una altra font. L'aigua va ser canalitzada antigament des de la font del Joncar (o del Roure), a uns mil metres de distància en línia recta. Més endavant, es va veure la necessitat d'alimentar als veïns, de manera que l'aigua del Joncar es va dur fins un dipòsit on es distribuïa cap a les diferents cases. La font de Baix té una deu pròpia. Aquesta font, és doncs, la font més antiga i la que proporcionava l'aigua per alimentar la bassa i el safareig, les seves aigües abundants, juntament amb algún pou dotaven d'aigua al barri. L'antiga bassa que es nodreix d'aquesta font, encara rega els horts i hortets que els veïns tenen prop del torrent. Antigament, quan aquesta funció era bàsica, els veïns tenien repartits els dies de reg de forma que la bassa no s'esgotava i recuperava el seu nivell a l'endemà. En èpoques de sequera, quan la font no donava a coll per omplir la bassa, es 'gruava' l'aigua des d'un pou o clot que encara hi ha prop del torrent. Una mena de grua s'utilitzava per reomplir la bassa des d'aquest clot, on també hi neix aigua. 41.4422000,1.6078400 383702 4588783 08085 Font-rubí Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48931 Font de l'Indiot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lindiot La Font de l'Indiot se situa a la riba dreta del torrent de les Baltanes, sota un majestuós roure. Una paret de maó encastada a la pendent de terra humida i un parell de galets, formen aquesta bonica font. Producte de continues restauracions, ara es troba arrebossada i en el ciment algú ha gravat el nom 'FONT DAL YNDIOT'. S'observa també un fris de maó, que corona el petit mur ennoblint el conjunt. A prop, també hi ha una explanada, així doncs, el lloc té forces possibilitats pels excursionistes i qui vulgui dinar envoltat de natura. 08085-76 El municipi de Font-rubí és ple de fonts, moltes d'elles es troben a les immediacions de la Carrerada, i aquesta no és una excepció. La Carrerada vertebra un seguit de barriades i masies que alhora elegiren terrenys amb aigua, evidentment aquesta qüestió era ineludible per establir-s'hi. Així doncs, abans que l'aigua corrent arribés al barri de Mas Moió, la font de l'Indiot subministrava l'aigua per veure als veïns. Pel que fa al topònim d'indiot es refereix a gall d'indi, tot i així cap veí sap en exactitud el per què d'aquest nom. 41.4239400,1.6279500 385350 4586729 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48932 Barraca de vinya n. 9188 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9188 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-77 41.4227400,1.6150600 384270 4586612 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48933 Font de la Baltana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baltana La font es troba en total estat d'abandonament i les seves estructures construïdes es troben força degradades. Font situada a mig camí entre la Carrerada i el torrent de les Baltanes. Presenta un frontis arrodonit construït amb maçoneria i rematat amb maons on, actualment, no s'hi observa cap broc ni canonada. Sembla que abocava l'aigua directament a la bassa que se situa just davant, actualment plena de matolls. Una de les parets de la bassa té les rajoles inclinades, fet que demostra que també s'arribà a utilitzar com a safareig. 08085-78 41.4267000,1.6159200 384349 4587051 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48934 Barraca de vinya n. 9189 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9189 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-79 41.4258300,1.6120100 384021 4586960 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48935 Font de Can Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-costes GALIMANY, Marc (2004). 'La font de Can Costes'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 86, desembre 2004. Pàgs. 30-31 Sota la masia de Can Costas hi ha una depressió anomenada el Clot de la Font. Des del camí es pot veure com en el bell mig s'hi alcen un dotzena de plataners imponents. L'estampa és molt bonica a la primavera i l'estiu, com un bosquet entre els camps, quan una espessa ombra cobreix la font. Com la majoria de fonts, un mur d'obra fa de marge entre dos nivells de terra, d'aquest marge de totxo en surt un broc ben gros que sembla d'aram, doncs té la característica oxidació color turquesa. Just a sobre hi un registre amb tapa també d'obra. De les parets plenes de verdet també en surt una moderna canonada que porta l'aigua a la bassa. Aquesta nodreix les hortalisses més avall. Al costat de la font també hi ha una petita bassa i un pou de caseta amb la típica teuladeta a dues aigües i el porticó de fusta. És també fet de totxo massís amb aquella cura i gràcia que ara sembla s'ha perdut per les petites i banals infraestructures. Un petit pont fet també seguint l'estil del conjunt, travessa la riera pròxima amb una volta de mig punt i dues baranes amb pilons als extrems. Es recomana visitar a l'estiu quant hi ha força ombra. L'entorn està força ben mantingut, així doncs si us animeu a visitar-ho tingueu-ne cura. 08085-80 La masia de Can Costes era fins a mitjans del segle passat d'una família anomenada Ferret, cognom que també trobem a l'Alzinar i a Guardiola. Sembla ser que l'aspecte actual de la font es deu a una reforma feta al mas que també va incloure la font i el seu entorn. La font, però, ja existia anteriorment. L'ús que se'n ha fet sempre ha estat el de donar beure als assedegats i regar el horts que hi ha al clot de la font. Posteriorment va ser venuda als propietaris actuals que han prosseguit l'activitat vitivinícola al celler del mas. 41.4255700,1.6426000 386577 4586890 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48936 Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-2 GALIMANY, Marc (2005). 'La font de la Mina'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 88, abril 2005. Pàgs. 22-23 La Font de la Mina, com tantes d'altres al municipi, neix sota un talús d'una vinya. Ho fa a tocar del torrent de la Mina. Un mur d'obra sosté el marge. El cos central utilitza el totxo vist com element decoratiu, ribetejant el contorn i formant un arc de mig punt per a coronar el conjunt de dos metres i mig d'alçada. A vegades l'heura en cobreix una part. Al centre fa un nínxol on s'hi han instal·lat uns brolladors amb aixeta. A banda i banda de la font, i també com a elements molt usuals en altres construccions similars, s'hi han construït dos bancs massissos d'obra i arrebossats, semblen de construcció -o tal vegada restauració- més moderna. Un petit pont ens ajuda a travessar el torrent per arribar-hi, flanquejat per un roure ben bonic. Passat el pont, davant la font, una petita plaça no permet d'estar-s'hi molta gent, només s'hi pot arribar a peu. Millor visitar-la en època d'aigües revingudes, doncs amb el torrent baixant ple, multiplica el seu encant. 08085-81 Aquesta font ve estretament lligada a la història del nucli més poblat de Font-rubí. Tot i que actualment la font no ragi gaire, la Font de la Mina va ser un punt concorregut per a tots els Guardiolencs com a lloc d'abastament d'aigua. Abans de l'arribada de l'aigua corrent al poble, la gent es desplaçava amb càntirs a les fonts i els pous propers, sobretot a buscar l'aigua per beure, ja que per altres usos la majoria de les cases recollien l'aigua de la pluja en dipòsits. A part de la Font de la Mina, a Guardiola es podia anar a buscar aigua al pou de la Barquera. Aquest estava situat prop del camí de la bomba, davant Ca la Conxita, just a l'altra banda del camí. També hi havia la Bomba, pou molt proper a aquest últim i que dóna nom al camí, encara se'n conserva l'edifici amb la teulada de ceràmica groga. Uns anys més cap aquí també s'anà a cercar aigua al pou del Serra, situat als horts que en Serra tenia al carrer de Santa Maria, a prop de Cal Paleta. L'any 1973 es va portar, per fi, l'aigua corrent al poble, i de mica en mica, aquestes instal·lacions han passat a l'oblit. La Font de la Mina deu al seu nom a la mina d'aigua que hi ha darrera el mur visible de la font, on hi ha el galet. El seu origen deu ser molt antic, tot i que l'última i important restauració va ser feta per la família Torrents, antics propietaris de la Calopa, vinya als peus de la qual neix el doll de la Mina. A principis de segle, l'Ajuntament va restaurar la zona i hi va construir un parc, del qual la font en forma part. 41.4154300,1.6464000 386877 4585759 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48937 Font de la Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macana El muntant dret de l'obertura de la mina es troba parcialment arruïnat. Tot i que l'indret, al peu d'una vinya i un camí, no el fan ideal per a passar-hi el dia, la font és realment maca i molt elaborada. Raja dins una mina feta de pedres i totxo, sota una volta de mig punt. El conjunt és encastat en un marge, reforçat a banda i banda per un mur de totxo arrebossat amb terra i calç. En un lateral, encastat al mur, hi ha un carreu gravat on es llegeix 'ME FEV FER PAV VALLES LO ANY I8II'. Un arc de quart de punt dona accés a la mina i just a sobre, corona el conjunt una teuladeta semicilíndrica. Sobre el talús , darrera la font, un gran roure hi dona ombra. S'intueixen uns graons que baixen a la mina, però ara la terra i el fullatge o cobreixen tot. 08085-82 La Maçana de Font-rubí s'esmenta com a casa o alou des de l'any 1120. Més tard sembla l'origen d'aquesta font. Al costat de la font hi ha gravada la data de 1811 i el nom de qui sembla ser obra, o al menys, per qui fou feta construir. El nom de Pau Valles. No coincideix aquest llinatge amb els que es citen a l'origen d'aquest lloc ni amb l'actual. Les últimes reformes importants de la masia daten del segle XVIII, pocs anys després es va construir la font. 41.4146200,1.6385000 386215 4585680 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48938 Barraca de vinya n. 9190 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9190 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-83 41.4253400,1.6103600 383882 4586907 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48939 Barraca de vinya n. 9191 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9191 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-84 41.4252300,1.6084100 383719 4586898 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48940 Barraca de vinya n. 9192 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9192 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-85 41.4258400,1.6069200 383596 4586968 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48941 Font de la Fanga o dels Caçadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fanga-o-dels-cacadors Tot just sortim del camí i caminem entre els pollancres percebrem la gran bellesa d'aquest indret. A l'estiu l'ombra és realment impressionant retenint la humitat de la riba. A la tardor però els majestuosos pollancres estan despullats i milers de fulles de colors ocres, crus i torrats cobreixen el terra humit, nevat de fulles, formant un paisatge gairebé oníric. La font de construcció força moderna està formada per un cos principal d'obra arrebossada amb morter i perfilada per un arc de totxo. El galet és metàl·lic i per que ragi cal obrir l'aixeta que hi ha darrera el mur. Just sobre, un plafó format per sis rajoles de ceràmica diu: 'Font dels Divendres Penedès', ara malmesa per algun desaprensiu. A banda i banda dos bancs d'obra ens inviten a seure i contemplar la riera que passa ben a prop. 08085-86 Aquesta font ha sofert una modificació total respecte l'estat original, en el seu origen la font brollava d'entre les pedres fins que se'n construí el galet i el mur d'obra, així com uns bancs per seure. Si consulteu amb el veïns la sentireu anomenar de tres maneres diferents: La Font dels Caçadors, de la Fanga o dels Divendres o Divendres Penedès. Es curiós remarcar l'origen del nom Divendres Penedès; quatre veïns, sense altre afany de reunir-se davant d'un bon àpat i fer tertúlia, es trobaven al restaurant Cal Pau Xic cada divendres. Fundaren aquest simpàtic fòrum els senyors Josep Mª Balaguer, Josep A. Vives, Pere Balada i Pere Bresca, a mitjans de la dècada dels 70. Anomenaren la trobada Divendres Penedès. Més endavant s'hi afegiren d'altres contertulians com ara el Sr. Parató del Pla. Es deu a aquest últim la construcció de la font, després d'haver adquirit part de la hisenda de la Fanga. En aquest indret i un cop l'any la colla, aquest cop acompanyats amb llurs mullers, es reunia per fer-hi un dinar que es feien portar del lloc de reunió habitual. Una placa, doncs, en commemora aquestes trobades. 41.4081600,1.6774000 389455 4584912 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48942 Font de la Foradada o de Sabanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada-o-de-sabanell CÓRDOBA, Manuel (1997). 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. Edimestre, SL, Pàg. 29. La segona volta de maó que cobreix la boca de la mina corre el perill d'esfondrar-se en qualsevol moment. A la riba dreta del torrent de Sabanell, en el talús que suporta una vinya, s'obre la Font de la Foradada o Font de Sabanell. El talús està foradat per la mina de la font, que compta amb més de 35 m de longitud i està coberta per una volta de mig punt de maó, a la catalana. A la part frontal de la font s'hi observen els dos murs que suporten els dos costats de la mina, de pedres sense treballar. L'accés a la mina és de forma rectangular, amb un petit arc escarser com a llinda. Més amunt trobem un altra arc de maó que assegura la part superior de l'estructura. Aquest arc, però, es troba molt deteriorat i resta parcialment desplaçat, fet que fa preveure un colapse d'aquesta part de l'estructura en poc temps. A l'interior de la mina resten embassats uns 35 cm d'aigua cristal·lina. 08085-87 41.4156600,1.6921000 390696 4585726 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48942-foto-08085-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48942-foto-08085-87-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48943 Barraca de vinya n. 9193 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9193 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-88 41.4260900,1.6066800 383576 4586996 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48945 Font dels Horts https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-0 La font i el seu entorn presenten un estat d'abandonament important. Sota uns arbres atapeïts i florits a la primavera i una bassa plena d'aigües verdoses, està rodejada del remor constant que fan els tres galets que ragen sense descans. La bassa de mitja lluna, presideix el centre d'una glorieta alçada uns quatre pams d'obra, coberta per un garbuix de ferros rovellats i humits que aturen la vegetació. Dos fonts, una al costat de l'altre, l'alimenten. Una tercera font buida la bassa i aboca l'aigua avall, cap el torrent on hi ha una altra toll. Una barana senzilla, de ferro també, volta la bassa, i un claustre d'arcs metàl·lics permet rodejar-la tot passejant sota un sostre fa anys ple de roses. És una llàstima que no conservi el seu esplendor. Un es pot imaginar com devia ser. Segurament, un magnífic lloc de primavera per a retirar-se una estona a llegir o meditar, apartat del tràfec diari al mas Romaní. 08085-90 El nom de Baix els Horts ve dels horts i els cultius de regadiu que omplien aquesta finca. Aquest entorn, on arreu hi brolla l'aigua, era ple de basses, tolls i fonts. Avui encara se'n conserven algunes. El cultiu de tomàquets, patates i altres verdures ha estat substituït pel conreu de vinyes molt fèrtils. La font era un bon lloc per prendre la fresca, una bassa semicircular plena de peixos i flors d'aigua era coberta per una glorieta d'estructura metàl·lica on s'hi emparraven els rosers. Al voltant diversos arbres ornamentals proporcionaven ombra. Evidentment era un apèndix una mica allunyat del jardí existent al mas. L'aigua , que encara raja, va ser conduïda des de la font existent annexa al mur perimetral de Mas Romaní. 41.3959600,1.6986200 391208 4583531 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48945-foto-08085-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48945-foto-08085-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48946 La Font d'en Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-den-rovira La riera de les Graus i una explanada plena de pollancres que ressegueixen la riba, acompanyen el paisatge d'aquesta font. Com moltes fonts del municipi, un cos principal de totxo acabat en volta de canó, és vestit a banda i banda, amb un parell de bancs per seure. Està construïda contra un marge, contingut aquest per lloses de pedra molt ben col·locades. Aquest empedrat també és original, i com la majoria de cases de la zona, prové dels sobrants extrets de les mines de guix que s'explotaven a Vilobí. És recomanable parar en aquest barri tranquil, i beure de la font o passejar sota els pollancres de la riba. 08085-91 La Font com a topònim domina d'entorn i genera certes confusions pel que fa als orígens. Molt propera al barri de la Font i a la zona de Les Graus; el Camp de sobre la Font o la Plana de la Font que envolten la masia de les Graus deuen el seu nom a la font que hi ha a la hisenda. D'altra banda les Vinyes de la Font i del Barranc de la Font no queda clar a qui deuen l'origen. A la Font d'en Rovira li hem de suposar l'origen toponímic del barri així com de la casa anomenada la Font i de Cal Jaume de la Font. Preguntant a la casa de la Font, el Sr. Pere Rovira aclareix alguns dubtes. Contràriament al que puguem pensar, res té a veure el seu cognom amb la font. Així doncs, comenta que antigament molta gent de Vilobí, pobra amb aigua, venia a buscar l'aigua a aquesta font de la qual 'n'havien de refiar' comenta. Sembla que l'origen del nom ve de l'antic nom del propietari a qui el seu avi va comprar aquestes terres. El seu avi es deia Pere Raventós i va comprar la finca el 1899 i així ho reflexa una pedra sobre la font, on hi ha gravades les seves inicials i l'any. La casa era originàriament un magatzem on aquest antic 'marer' - que tractava amb mares i tartrà- hi desava els estris. Més endavant, recorda - hi va fer els dalts, perquè les ties, quan venien a festa major a Vilobí li preguntaven que on s'havien de canviar. Abans la gent que anava a festa major es canviava, duien les sabates bones a part i abans d'entrar s'arreglaven. Fins llavors la font era un simple galet, així doncs, aquell any es va arreglar la font tal i com la coneixem, tot i que, posteriorment, el seu net també hi realitzà algunes restauracions. 41.3926300,1.6677700 388624 4583200 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48946-foto-08085-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48946-foto-08085-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48947 Pi de la Planxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-planxa GALIMANY, Marc (2006). 'El Pi de la Planxa'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 96, desembre 2006. Pàgs. 30-31. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169. El Pi de la Planxa és un exemplar de 'Pinus halepensis' que es troba al mig de la Carrerada, al centre també del Coll de la Barraca. Aquest grup de cases és situat al pas muntanyós, al coll, que permet a aquest camí penetrar a la Serra de Font-rubí i travessar-la. En aquest punt també hi neix el camí que va al Castellot. El gran pi, d'uns 16 m d'alçada i 13 pams de soca, correspon a la subespècie del pi pinyoner. El camí l'abraça i aquest quedant enmig l'imponent arbre, ara desprotegit. El Coll de la Barraca és un nucli entranyable i ben endreçat i ofereix multitud de passejades pel seu privilegiat entorn, així doncs, el visitants podran complementar l'anecdòtica visita a aquest arbre monumental de Font-rubí. 08085-92 El Pi de la Planxa és potser l'arbre monumental més citat en el dossiers, estudis i llibres que parlen de Font-rubí. Sembla que gaudia de força popularitat i figura oficialment com a topònim en els mapes editats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Pot ser la seva transcendència la deu al fet d'estar plantat al bell mig de la Carrerada que travessa el Coll de la Barraca per dins. Sembla que el bestiar hi topava quant els grans ramats baixaven al litoral i molts s'hi paraven a ratar-ne l'escorça. Algun veí, amb la intenció de salvar-ne la integritat, hi va col·locar una planxa de ferro al voltant de la soca. Així va ser batejat per pastors i veïns, tot i que l'entrada en desús d'aquesta via de transhumància i el bon creixement de la soca van fer desaparèixer aquest element protector que li va donar nom. 41.4426500,1.5725200 380752 4588881 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48947-foto-08085-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48947-foto-08085-92-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48948 Roure de Cal Jan Llebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jan-llebre LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169 Imponent exemplar de 'quercus faginea' que s'alça en un apèndix rocós a tocar de la casa coneguda com Cal Jan Llebre. És un dels més coneguts del terme per la gran bellesa natural de l'indret on es troba. 08085-93 41.4364000,1.5983200 382896 4588151 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48948-foto-08085-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48948-foto-08085-93-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48949 Roure de Mas Moió https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-mas-moio LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169. Majestuós roure de la subespècie 'Quercus faginea' a tocar de la casa pairal de Mas Moió. 08085-94 41.4216200,1.6251900 385115 4586475 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48949-foto-08085-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48949-foto-08085-94-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48950 Roure del Joncar https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-joncar Gran part de la majestuositat de l'arbre es va perdre quan es va cremar durant un incendi forestal a la dècada dels anys 90 del segle XX Sens dubte, el roure més gran de tot el terme municipal. El seu diàmetre supera els 1,5 metres. Malauradament, es veié greument afectat per l'incendi forestal que arrasà la zona el mes de juliol de 1989. Passat l'incendi, l'ajuntament el feu podar per tal d'intentar salvar-lo i, actualment, segueix viu però força malmès. 08085-95 41.4444900,1.6009500 383130 4589046 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48950-foto-08085-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48950-foto-08085-95-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48951 Alzina de Mas Partit https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-mas-partit Alzina centenària de grans dimensions que se situa a la vora del camí de Ca l'Escuder 08085-96 41.4245600,1.6665000 388572 4586747 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48951-foto-08085-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48951-foto-08085-96-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48952 Pi Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-1 LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169. Pi de gran alçada del gènere Pinus i espècie P. Pinea, el pi pinyoner, situat al bosc de les graus. De fet, la pineda on se situa, a les Graus, es caracteritza per l'alçària que assoleixen la majoria dels exemplars que la formen. 08085-97 41.3988200,1.6680800 388660 4583887 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48952-foto-08085-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48952-foto-08085-97-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48953 Pi de l'Era https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lera LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169. Pi centenari de grans dimensions de l'espècie Pinus Halepensis (pi blanc). Se situa a la sortida de l'Avellà pel camí que duu a Bolet. 08085-98 41.4437800,1.6084900 383759 4588957 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48953-foto-08085-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48953-foto-08085-98-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48954 Roure de Santsuies https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-santsuies Roure de dimensions notables que creix al costat del camí que mena de Santuies a Les Cases Noves de la Mata 08085-99 41.4296500,1.5964900 382731 4587405 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48954-foto-08085-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48954-foto-08085-99-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48955 Alzina de la Font de les Graus https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-les-graus Alzina de grans dimensions que se situa a tocar de la Font de les Graus. Algú li va construïr una mena d'estructura massissa de pedres i ciment en el costat cap el que s'inclina, per tal d'assegurar-ne l'estabilitat. 08085-100 41.3994600,1.6683800 388686 4583958 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48955-foto-08085-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48955-foto-08085-100-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48957 La Carrerada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrerada La carrerada és una antiga via de comunicació transhumant que travessa tot el municipi de Font-rubí de SE a NO. Entra al terme per la zona dels Pujols, on passa a tocar de cases com Can Joanàs. Segueix entre les planes del Manou i de Mas Rossell, passant a tocar de cases com la Masia Alegret. Ressegueix els vessants occidentals de la petita serra dels Bous i arriba al nucli central del terme: Guardiola. Segueix un tram l'actual carretera BP-2126 per continuar pel barri de mas Moió. Passa a tocar de la masia de la Baltana Nova per dirigir-se cap a Santsuies on, actualment, hi fa una volta important, perquè hi ha un tram del camí original que s'ha perdut. La Carrerada continua per davant del roure de Santsuies per passar a tocar de les Cases Noves. En arribar a Font-rubí de Dalt, sembla que la Carrerada evitava entrar al nucli habitat pujant directament pel camí de la font de Llinars i enfilar, directament, cap al pas natural del Coll de la Barraca, que posa en contacte el Penedès amb la Segarra. 08085-102 El seu origen es perd en el temps i hi ha qui la creu d'origen romà. El que és evident és que el municipi de Font-rubí s'articulà a ambdós costats d'aquesta via de comunicació i, encara actualment, la forma del municipi s'adequa al seu traçat. La Carrerada provenia de Barcelona i es dirigia a Olesa de Bonesvalls. A la cruïlla de La Granada entrava al terme de Font-rubí. Durant l'alta edat mitjana fou una via molt important, impulsada pel mercat de la Granada, el qual va subsistir fins que fou substituït pel de Vilafranca a finals del segle XII. De via eminentment mercadera passà, a partir d'aquest moment, a ser una via més utilitzada per la transhumància. Aquest important paper el va desenvolupar fins ben entrat el segle XIX. 41.4057100,1.6689200 388742 4584651 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48957-foto-08085-102-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Les coordenades UTM expresades i la referència cadastral són d'un punt al·leatori de la Carrerada al seu pas pel terme municipal. 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
48958 Sardana Font-rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-font-rubi XX Sardana creada específicament per al municipi per part d'Àlex Cabré i Rovira, qui compongué música i lletra. Àlex Cabré, músic de vocació, fou mestre i director de l'escola Font-rúbia de Guardiola des de l'any 1982 fins a l'any 2001. A l'ajuntament es conserva la partitura íntegra amb la música i la lletra. 08085-103 41.4140500,1.6517700 387323 4585599 08085 Font-rubí Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Existeix una gravació en CD a càrrec de l'Orquestra Maravella amb arranjaments de Joan Bardés. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 184,23 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml