Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48864 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes | GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 | XIX | Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. | 08085-56 | La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. | 41.4105000,1.6409600 | 386413 | 4585219 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48885 | Ajuntament de Font-rubí - Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-font-rubi-casa-de-la-vila | XIX | Seu del consistori de Font-rubí. L'edifici, d'estil popular, fou construït amb aquesta finalitat l'any 1890. Presenta planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Compta amb planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a tres franges verticals: la central compta amb l'accés principal, amb muntants i arc escarser de pedra treballada i al que s'hi accedeix mitjançant unes escales, mentre que a les plantes superiors s'obre un balcó, amb llinda en forma d'arc escarser a la planta sotacoberta. Les dues franges verticals dels extrems són simètriques i compten amb dues finestres rectangulars verticals a la planta baixa, un balcó corregut amb dues obertures allindades a la planta primera i dos petits balcons amb obertura única allindada a la planta sotacoberta. Per sobre la planta sotacoberta hi trobem una cornisa que es desenvolupa en tres trams. | 08085-18 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cal remarcar les baranes dels balcons de la planta primera | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48904 | Centre Recreatiu Guradiolenc / La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-guradiolenc-la-cooperativa | XX | Edifici entre mitgeres d'estil eclèctic, amb trets noucentistes. Se situa al principal carrer del nucli de Guardiola. La seva planta és rectangular i compta amb una coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a llevant. Compta amb planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és simètrica amb obertures emmarcades per relleus decoratius. A la planta primera hi trobem un balcó corregut que abraça les quatre obertures d'aquell nivell mentre que, a la planta segona, hi ha quatre balcons individuals. A l'interior disposa, actualment, de Sala d'Actes, Auditori, Casal de la Gent Gran, despatxos per a les entitats i Casal de Joves / Esplai. És el local que acull gran part dels actes que es realitzen al municipi. | 08085-37 | Avinguda Catalunya, 45 - Guardiola de Font-rubí | El Centre Cooperatiu Guardiolenc fou la seu de l'antiga Cooperativa Agrícola del municipi. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 1912 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48959 | Col·lecció de fotografies antigues recopilades per l'ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-recopilades-per-lajuntament | XX | Col·lecció fotogràfica que ha anat recopilant l'ajuntament a base de fer crides a la població per tal que cedissin, temporalment, les fotografies antigues relacionades amb el municipi. Un cop en poder de l'ajuntament les fotografies eren digitalitzades per ser retornades posteriorment als seus propietaris. D'aquesta manera, actualment es compta amb una col·lecció d'unes 141 fotografies antigues de Font-rubí d'entre l'any 1915 i l'any 1965 (data que s'ha establert com a límit posterior de la col·lecció). D'aquestes fotografies, 37 han estat totalment identificades (personatges, indret i context històric). | 08085-104 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48959-foto-08085-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49201 | Arxiu Municipal de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-font-rubi | XIX-XX | L'Arxiu Municipal de Font-rubí conserva documentació generada pel consistori des de l'any 1847. Fou reorganitzat, amb l'ajuda de tècnics de la Diputació de Barcelona, l'any 2003. A continuació enumerem breument el contingut del seu fons amb les dates que abasta la documentació referida: Arxiu Municipal, de l'any 1847 fins a l'actualitat Jutjat de Pau. De l'any 1893 al 1995. Sindicat Agrícola. De l'any 1915 al 1939. Secció local de FET y de las JONS. De l'any 1940 al 1976. Secció local de la Hermandad Sindical de Labraderos y Ganaderos. De l'any 1941 al 1978. Centro Recreativo. De l'any 1975 al 1977. Unió de Rabassaires. Documentació pertanyent a l'any 1936. Comitè del Front Popular. De l'any 1936 al 1938. Societat de Caçadors. De l'any 1940 al 1945. | 08085-390 | Plaça de l'ajuntament,1 - Guardiola de Font-rubí | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49201-foto-08085-390-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49205 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-aca | XIII-XX | <p>Entre els documents dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi hem trobat referències directes a Font-rubí en els següents fons: - Cancelleria Reial de Jaume I. Pergamins d'entre els anys 1241 i 1254. - Cancelleria Reial de Pere III. Cartes reials d'entre els anys 1339 i 1343. - Reial Audència de Catalunya. Dos pleits civils, un de l'any 1687 i un altre de l'any 1801. - Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona. Amillaraments dels anys 1852, 1865, 1919, 1922, 1924, 1925, 1926, 1941, 1950 i 1952. - Comte de Queralt. Un pergamí de l'any 1353. - Generalitat de Catalunya. Documentació d'entre els segles XVI a XVIII.</p> | 08085-395 | Arxiu de la Corona d'Aragó. Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Segles XIII a XX | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
49267 | Fons documental del 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' custodia documentació que fa referència directa al municipi de Font-rubí. En concret, hi ha documentació generada per la Generalitat de Catalunya entre els anys 1936 i 1937 identificada amb la referència ES.37274.CDMH/1.8.4.3.913.2//PS-BARCELONA_GENERALITAT,307,3 que conté informació diversa relacionada amb els municipis de Les Cabanyes, Castellví de la Marca i Font-rubí</p> | 08085-466 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Calle del Expolio, 2. Salamanca | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el 'Centro Documental de la Memoria Histórica' s'hi troben, físicament, els expedients de la 'Causa General' relacionats amb la Guerra Civil. Aquests expedients formen part dels fons del 'Archivo Histórico Nacional', on segueixen constant oficialment si es fa la recerca al portal PARES (Portal de Archivos Españoles). El trasllat físic d'aquest fons es dugué a terme a principis de l'any 2011. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49268 | Fons documental del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-archivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>Consten al 'Archivo Histórico Nacional' els següents documents referents directament al municipi de Font-rubí: - Un expedient universitari de José Maimo Bolet, natural de Font-rubí, de l'any 1930-1931 com a part de la documentació de la 'Universidad Central' - Una col·lecció de diversos segells en tinta del municipi datada de l'any 1876 dins de la co·lecció 'Colección de sellos en tinta' - Dins de l'apartat corresponent a la documentació relacionada amb la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' hi trobem força informació de l'anomenada 'Causa General', desenvolupada entre els anys 1940 i 1943 i on es recull informació exhaustiva dels fets relacionats amb la Guerra Civil al municipi. També hi ha documentació de la 'Causa General' datada l'any 1944 que te relació amb la persecució religiosa que es dugué a terme en el municipi durant la Guerra Civil. Dins del mateix apartat hi ha documentació relacionada amb el 'Partido Judicial de Vilafranca del Penedés' d'entre els anys 1940 a 1967.</p> | 08085-467 | Carrer de Serrano, 115. 28006, Madrid | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Tots els expedients relatius a la 'Causa General' del fons de la 'Fiscalía del Tribunal Supremo' de l''Archivo Histórico Nacional' foren traslladats físicament a principis de l'any 2011 al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' del carrer Expolio, 2 de Salamanca, tot i que administrativament segueixen formant part del fons del 'Archivo Histórico Nacional'. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49286 | Fons de material arqueològic procedent de Font-rubí dipositat al Vinseum de Vilafranca del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-procedent-de-font-rubi-dipositat-al-vinseum-de-vilafranca-del | El Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, disposa d'un important fons de material arqueològic recuperat a diversos jaciments del municipi de Font-rubí. A continuació enumerem la procedència del material arqueològic dipositat en el fons d'aquest museu: - Alzinar Gran de la Massana - Cal Roig - Cal Suyas - Can Colomer de Grabuac - Can Grau - Carretera de Guardiola, Km 13 - Carretera de Guardiola, Km 8 - Cova de la Guineu - Cova de la Plana Pineda - Cova del Vapor / Els Castellots - Cova Gran - Font de Llinars - La Creu Vermella - La Mata - Les Graus / Font de les Graus - Mas de la Cova - Mas de la Mosca - Mas Moió - Mas Pinyol / Carretera de Guardiola, Km 9 - Masia la Baltrana / La Baltana - Pujol Gran - Riera de Guardiola - Sabanell - Taller de Guardiola - Taller de l'Avellà / Abellar - Terrasses de la Massana - Torrent de Cal Romeu - Turó al camí de la Font de Llinars - Turó de la Font del Roure Els materials d'aquests jaciments abasten una cronologia que va des del paleolític inferior fins a època medieval, amb un pes molt important dels materials d'època ibèrica i romana. | 08085-485 | Plaça Jaume I, 5 - Vilafranca del Penedès | L'origen de l'actual Museu de les Cultures del Vi a Catalunya l'hem de cercar a l'any 1926 quan, a partir d'una exposició d'art del Penedès i de l'arribada d'un nou professor al col·legi Sant Raimon de Penyafort, el pare Martí Grivé, es va plantar la llavor necessària per a la creació d'un museu que, l'any 1934, fou dotat d'un local propi. La Guerra Civil paralitzà el projecte i, després d'aquest conflicte, el museu va reemprendre la seva tasca ara però, com el primer museu del vi de l'estat. El fons del museu es veié fortament ampliat durant la dècada dels anys seixanta, gràcies a diverses donacions que s'efectuaren en aquell període. L'últim gran impuls del museu tingué lloc a partir de l'any 2000, amb la creació de l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada. | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Antic|Neolític|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|83|80|78|85 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
48913 | Pont de Cal Raimondet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-raimondet | XIX-XX | Pont de tres arcades que permet al camí que comunica la carretera BP-2126 amb la plana de Cal Raimondet travessar el torrent de Cal Manois. Malgrat que està força cobert per la vegetació de la riera, són visibles tres arcades de mig punt construïdes amb set capes de maó massis disposat a la catalana. Els paraments que s'aixequen sobre els arcs està construït amb maçoneria, barrejant pedres irregulars amb morter de calç. La línea de paviment del pont ve marcada, exteriorment, per una filera de maó sobre la que s'aixequen les baranes, construïdes també amb maçoneria i rematades amb una filada de maons. La fàbrica dels pilars que suporten les arcades no fou ben visible, a causa de la frondositat de la vegetació de la riera. La riera, en aquest punt, presenta una profunditat considerable de fins a uns 20 m. Tot i que no hem trobat documentació referent a la construcció d'aquest pont, les seves característiques constructives el situen, clarament, de la sgona meitat del segle XIX o, com a màxim, de principis del segle XX. | 08085-46 | 41.4251500,1.6312300 | 385626 | 4586859 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
48957 | La Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrerada | La carrerada és una antiga via de comunicació transhumant que travessa tot el municipi de Font-rubí de SE a NO. Entra al terme per la zona dels Pujols, on passa a tocar de cases com Can Joanàs. Segueix entre les planes del Manou i de Mas Rossell, passant a tocar de cases com la Masia Alegret. Ressegueix els vessants occidentals de la petita serra dels Bous i arriba al nucli central del terme: Guardiola. Segueix un tram l'actual carretera BP-2126 per continuar pel barri de mas Moió. Passa a tocar de la masia de la Baltana Nova per dirigir-se cap a Santsuies on, actualment, hi fa una volta important, perquè hi ha un tram del camí original que s'ha perdut. La Carrerada continua per davant del roure de Santsuies per passar a tocar de les Cases Noves. En arribar a Font-rubí de Dalt, sembla que la Carrerada evitava entrar al nucli habitat pujant directament pel camí de la font de Llinars i enfilar, directament, cap al pas natural del Coll de la Barraca, que posa en contacte el Penedès amb la Segarra. | 08085-102 | El seu origen es perd en el temps i hi ha qui la creu d'origen romà. El que és evident és que el municipi de Font-rubí s'articulà a ambdós costats d'aquesta via de comunicació i, encara actualment, la forma del municipi s'adequa al seu traçat. La Carrerada provenia de Barcelona i es dirigia a Olesa de Bonesvalls. A la cruïlla de La Granada entrava al terme de Font-rubí. Durant l'alta edat mitjana fou una via molt important, impulsada pel mercat de la Granada, el qual va subsistir fins que fou substituït pel de Vilafranca a finals del segle XII. De via eminentment mercadera passà, a partir d'aquest moment, a ser una via més utilitzada per la transhumància. Aquest important paper el va desenvolupar fins ben entrat el segle XIX. | 41.4057100,1.6689200 | 388742 | 4584651 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48957-foto-08085-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades UTM expresades i la referència cadastral són d'un punt al·leatori de la Carrerada al seu pas pel terme municipal. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
48958 | Sardana Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-font-rubi | XX | Sardana creada específicament per al municipi per part d'Àlex Cabré i Rovira, qui compongué música i lletra. Àlex Cabré, músic de vocació, fou mestre i director de l'escola Font-rúbia de Guardiola des de l'any 1982 fins a l'any 2001. A l'ajuntament es conserva la partitura íntegra amb la música i la lletra. | 08085-103 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Existeix una gravació en CD a càrrec de l'Orquestra Maravella amb arranjaments de Joan Bardés. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49057 | Antigues escoles de Cal Cintet i casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-cal-cintet-i-casa-del-mestre | XX | Es tracta d'un conjunt de dos edificis bastits expresament per tal de funcionar com a escola i com a casa del mestre, respectivament, en temps de la Segona República. L'edifici pertanyent a l'escola és de planta rectangular amb un cos, una mica més estret, al costat de tramuntana, destinat al professor, i un altra cos, també lleugerament diferenciat, al costat de migdia, que allotja l'entrada principal a l'edifici. S'articula en una única planta. La coberta és de quatre vents de teula àrab. La façana principal s'obre en el costat de llevant on hi trobem tres finestres amb el perímetre resaltat en relleu i la porta d'entrada, amb arc de mig punt, al cos diferenciat meridional. Aquesta porta resta lleugerament elevada respecte el terreny circumdant i, per tant, són necessàries unes escales de maó de sis graons per tal de salvar el desnivell existent. La resta de façanes compten amb el mateix tipus de finestra allindada amb el perímetre resaltat que vèiem a la façana principal. Sota la coberta s'aprecien diverses obertures de petites dimensions i forma rectangular que posen de manifest la presència d'una cambra d'aire sota la teulada. El segon edifici correspon a l'antiga casa destinada al mestre de l'escola, és de planta aproximadament rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos aiguavessos i el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Com l'escola, s'organitza en una única planta. La composició de la façana principal és molt senzilla, amb la porta d'entrada centrada flanquejada per una finestra a cada costat. Les tres obertures són allindades i, estilísticament, segueixen el mateix patró que l'utilitzat a l'escola, amb el perímetre de les obertures resaltades. Compta també amb una cambra d'aire sota la coberta amb els seus corresponents respiralls. | 08085-203 | Barri de Santa Maria (Cal Cintet), 30 i 32 | 41.4172200,1.6770400 | 389440 | 4585919 | 1932 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49057-foto-08085-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49057-foto-08085-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49057-foto-08085-203-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49191 | Les Penyes d'en Salomó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-penyes-den-salomo | Quan arribem al peu de les Roques d'en Salomó, observem una paret de roca amplia i acinglerada. Arreu grans blocs de pedra esberlats s'amunteguen. Caiguts de d'alt mantenen a ratlla els pins i les alzines, formant una soleia que acull els caps de setmana excursionistes i escaladors. Cal continuar pel caminet, per que hi ha més per veure. Cal Travessar un petit bosquet d'alzines i pedres per trobar-se davant d'un espadat encara més alt i impressionant. Si ens enfilem a algun bloc de pedra podrem observar una bona vista panoràmica, Sant Martí, el Castellot de Castellví de la Marca i el mar. Les parets de roca tenen ben bé una vintena de metres, són completament verticals i l'erosió de l'aigua sobre la pedra calcaria mostra formes capritxoses en alguna banda. Sorprèn que en un lloc tant amagat i solitari s'hi pugui trobar algú, dons de bon matí o cap al tard, quan el sol no castiga tant, molts aficionats de la comarca s'hi troben per practicar l'escalada esportiva. Si estem de sort també podrem fruir de la companyia dels esparvers, que sobrevolen aquesta zona. Molts metres amunt, alineats amb la carena, resten quiets a la mercè d'alguna corrent d'aire. | 08085-378 | Sembla ser que, antigament, al peu del penya-segat hi havia una vinya que se'n deia 'd'en Salomó', i d'aquí el topònim es va fer extensiu a les roques. Pot sorprendre el fet de que hi hagués una vinya en aquest indret, però cal pensar que avui en dia el paisatge és molt diferent, i on abans hi havia feixes i vinyes ara hi ha un bosc espès de pins i alzines. Des de fa pocs anys aquest indret és utilitzat per practicar l'escalada esportiva. Gràcies a una colla de la comarca aficionats a aquest esport, ara es pot fruir d'una cinquantena de vies equipades, facilitant l'escalada i podent-se assegurar a la paret de roca amb cordes. | 41.4422200,1.5823000 | 381568 | 4588819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
49193 | Festa Major de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-font-rubi | XX | La Festa Major de Font-rubí se celebra, usualment, l'últim cap de setmana de juliol. Entre els actes habituals hi ha, dissabte: un sopar popular, concurs de Tir a la Granota, que ja compta amb 19 edicions i ball o concert d'Havaneres. Diumenge: Missa de festa major amb participació de l'Agrupació Coral i, per acabar, un espectacle per a la quitxalla amb berenar per a tots els assistents. | 08085-381 | Si bé les festes majors tenen un origen que es podria remuntar fins a l'edat mitjana, és força habitual que no s'hagi conservat gaire documentació escrita al respecte, per la qual cosa no es pot endarrerir gaire el record de la celebració d'aquest esdeveniment anual. | 41.4364200,1.5875900 | 382000 | 4588168 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Fotografies cedides per el senyor Marc Galimany. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49194 | Festes de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-vicenc | XX | Les Festes de Sant Vicenç, el 22 de gener, són conegudes també com la festa major d'hivern o la festa major petita. La festa se celebra el cap de setmana més proper al dia assenyalat, començant el divendres al vespre i finint els actes el diumenge també al vespre. Un dels actes que compta amb més acceptació és la sardinada popular que s'organitza a les antigues escoles de Cal Cintet del barri de Santa Maria de Bellver. | 08085-382 | La veneració de Sant Vicenç a Font-rubí és molt antiga, tal com ho demostra l'existència de l'església de Sant Vicença de Morrocurt o de Cal Cerdà, del segle XI. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49194-foto-08085-382-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
49195 | Gegants de Font-rubí 'El Moro' i 'l'encantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-font-rubi-el-moro-i-lencantada | XX | La parella de gegants de Font-rubí, el 'Moro' i 'l'Encantada', s'inspiren en la llegenda de l'encantada de can Fàbregues. Una versió d'aquesta llegenda assegura que una filla d'aquesta casa fou encantada pels moros, i, des de llavors, viu confinada a la cova dels 'Forats Bufadors', situada sota el Castellot de Font-rubí, permanentment vigilada per una grossa serpent que no permet que s'acosti ningú per desencantar-la o endur-se els tresors que allà hi ha. La llegenda també diu que no serà desencantada mentre quedin descendents de Can Fàbregas. | 08085-384 | Durant la tardor de l'any 1987, una colla de joves engrescada per la llavors regidora de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Font-rubí, Sra. Fina Mas, varen decidir que seria bo tenir una parella de gegants al municipi. Gràcies a l'ajuda del Centre de Cultura Popular 'L'Enllaç', del turó dels Pujols, conduït per en Wenceslao Soler i la Maria Antònia Recasens. La tècnica que s'utilitzà per confeccionar els gegants fou la de tires de paper de diari engomades, després d'haver construït el volum dels caps dels gegants amb ferro de conillera. Sobre el filferro es varen anar dipositant les capes de paper en diverses sessions. Per fer l'acabat final més fi s'hi varen enganxar unes fulles de cartró sobre el que es va aplicar la capa de pintura que dóna color als gegants. Per fer les mans, part que presenta molta dificultat, es va demanar la col·laboració del Sr. Raimon Mestres, de Vilafranca, qui professionalment es dedicava a la confecció de gegants.. Estan fabricades amb motlle. La fusteria ebenisteria Guardiola va ser l'encarregada de construir l'estructura que havia de servir de base als gegants. Al cap d'uns anys aquesta estructura fou substituïda per una de molt més lleugera feta amb alumini. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 1988 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49195-foto-08085-384-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49196 | La Serpent del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serpent-del-castellot | XX | <p>És el principal representant del bestiari de Font-rubí. La Serpent del Castellot evoca la llegenda de l'Encantada, segons la qual una mossa del municipi fou condemnada a viure amb forma de serp a les ruïnes del castell durant tot l'any, excepte la nit de Sant Joan, quan podria anar a rentar la roba a la Font de Llinars. La Serpent fou construïda per un grup de gent del municipi l'any 1988.</p> | 08085-385 | <p>L'origen d'aquest element del bestiari fontrubinenc es remunta a mitjans dels anys 80, quan una colla formada per en Pere i l'Albert Calaf, en Laureà i en Joan Rigol, en Josep Vinyals, en Pere Baquès, en Sebastià Serdà i les esposes, fills i nòvies respectives de qui en tenia, varen decidir fer un drac per la Festa Major. Poc després, com que de dracs ja n'hi havia a molts indrets optaren per canviar la idea original de fer un drac per una serpent, lligant, d'aquesta manera, la bèstia amb la llegenda de l'Encantada de Font-rubí. A tall d'anècdota, un cop acabaren la construcció es varen adonar que la 'bèstia' no passava per cap porta i, per tant, finalment la van haver de treure per la teulada.</p> | 41.4141800,1.6515900 | 387308 | 4585614 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-10 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49197 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-2 | XXI | La festa del most se celebra durant el mes d'octubre tot i que la data definitiva pot variar una mica en funció de si la verema s'ha endarrerit o no. Tot i que aquest tipus de festes relacionades amb el final de la collita o, en el cas de la vinya, el final de la verema, tenen un origen ancestral, la festa del most institucionalitzada actualment té un origen recent, tot i que ha arrelat força entre la gent del municipi. Les activitats relacionades amb la festa es desenvolupen, normalment, durant un dissabte i un diumenge. Entre les activitats habituals hi ha, el dissabte: partit de futbol, jocs i xocolatada popular, partit de futbol sala i , diumenge: esmorzar popular, exhibició de balls populars a la pista poliesportiva amb trepitjada de raïm i vermut popular al final i, com a cloenda, concert i ball al vespre. | 08085-386 | 41.4168600,1.6531100 | 387440 | 4585909 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49197-foto-08085-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49197-foto-08085-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49198 | Festa Major de Guardiola de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-guardiola-de-font-rubi | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàgs. 220-221. | XX | La festa major, com en totes les vil·les del país, és la festa més gran de l'any. A Guardiola se celebra el 15 d'agost, tot i que al llarg de les dues setmanes precedents ja es duen a terme activitats relacionades amb aquesta celebració. Les últimes edicions han comptat, durant aquests dies previs, amb la ja ben implantada Fira de Caça del Penedès, torneig de futbol sala, Concert Jove, campionat de Truc, Empalmada de Guardiola, campionat de Ping-Pong i de futbolí, torneig de tennis i la festa de l'afortunat, El dia 14 s'inicien els actes amb més tradició, com són el pregó, que es fa a la plaça de l'Ajuntament, la Cercavila dels grups folklòrics de Font-rubí: diables, la Serpent del Castellot, Els Gegants i els Capgrossos, els Bastoners, les Panderetes, els Cercolets, els Pastorets, el Ball de Gitanes i els Grallers de Font-rubí. La majoria de grups folklòrics són de creació relativament recent, dins dels últims 25 anys, si bé gaudeixen de gran acceptació popular i, actualment, ja gaudeixen d'un fort arrelament a la festa major de Guardiola. | 08085-387 | Si bé les festes majors tenen un origen que es podria remuntar fins a l'edat mitjana, és força habitual que no s'hagi conservat gaire documentació escrita al respecte. En el cas de la festa major de Font-rubí, com a municipi, s'ha conservat un llibre manuscrit de la parròquia de Santa Maria de Bellver on s'explica que el dia 17 de febrer de 1867, es dugué a terme una reunió a la sala de la rectoria entre el mossèn, les autoritats municipals i tots aquells vilatans que hi van voler assistir per tal de canviar de data la festa major, que sempre s'havia fet el Dilluns de Pàsqua de l'Esperit Sant i que, de fet, havia estat prohibida pel senyor bisbe Climent en la visita que féu a aquesta parròquia el dia 22 d'octubre de 1773 pel fet que feien honor a la Mare de Déu en un dia dedicat a l'Esperit Sant i calia passar-la en temps més raonable i canviar-ne el títol del Roser pel de la Mare de Déu de l'Assumpció, que és el que correspon a la Verge Maria. S'acordà, per unanimitat, canviar el dia de festa major del Dilluns de Pàsqua al dia 15 d'agost, patró del poble, i per al dia del Roser fer la diada amb les altres administracions.El que sobta, en tot cas, és que els fontrubinencs triguessin més de 94 anys en acatar l'ordre del bisbe Climent, de l'any 1773. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49198-foto-08085-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49198-foto-08085-387-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49266 | Capgrossos de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-font-rubi | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 221. | XX | Foren creats a principis de la primera dècada del segle XXI pels membres de l'Associació Serpent del Castellot tot i que hi ha notícies que a principis dels anys noranta del segle XX ja s'estaven preparant. Representen a tres personatges coneguts del municipi: En Bages, que fou l'agutzil, en Güell, un conegut propietari d'un dels dos bars de Guardiola, i en Joan de Cal Pau Xic, també propietari d'un dels bars de Guardiola. Varen ser fabricats artesanalment per gent del municipi. | 08085-465 | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49266-foto-08085-465-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49266-foto-08085-465-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49274 | Cava Jazz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-jazz | XX-XXI | El Cava Jazz ofereix un maridatge entre la música de jazz i el cava en el marc entranyable de la Sala del Centre Recreatiu. El resultat és una original combinació a la llum de les espelmes, sobre de les taules rodones, on grups d'amats del jazz i del cava ho frueixen cada tardor i hivern. Usualment es fan uns cinc concerts entre els mesos de novembre i maig. | 08085-473 | Avinguda Catalunya, 45 - Guardiola de Font-rubí | El Cava Jazz es va iniciar l'any 1998 i, des d'aquell moment, ha tingut continuïtat anual. És organitzat per la Comissió de Festes de Font-rubí i compta amb el patrocini de l'ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a banda de les empreses locals relacionades amb el món del cava. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49274-foto-08085-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49274-foto-08085-473-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49288 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-3 | XX-XXI | El Ball de bastons de Font-rubí es basa en els balls de bastons tradicionals de la comarca, especialment en el Ball de bastons dels Monjos. El ball que duen a terme s'executa amb l'estructura bàsica del ball de bastons: dues fileres de quatre balladors encarades, fent un total de vuit balladors. Durant el ball han incorporat els elements comuns a tots els grups bastoners: les passades, on els balladors es creuen, els sotacames, on els balladors piquen per sota una cama, els salts o els cops al terra amb els bastons. La indumentària: els bastoners de Font-rubí vesteixen amb camisa blanca, pantalons blancs, faldellí amb ratlles horitzontals vermelles i blanques a joc amb una banda sobre el turmell, de les mateixes característiques però que compta amb picarols. Com a calçat, tal com és costum, duen espardenyes. També duent un mocador vermell creuat amb amb l'emblema del grup estampat: un ós de peluix fins fa pocs temps que fa relativament poc s'ha substituït per la silueta d'un bastoner fet pel senyor Gilbert Bages. Pel que fa als bastons, sempre que poden utilitzen els d'alzina, que són els millors, però com que costen de trobar d'aquest material, també en fan servir de pi, faig o roure. Ballen al son de les gralles del grup de grallers de Font-rubí, i les músiques utilitzades són les tonades populars habituals en aquest tipus de balls. No obstant això, compten amb alguna dansa pròpia, com el ball de 'L'encantada', amb música d'Àlex Cabré i coreografia de Montse Olivella, que s'estrenà fa uns vint anys i que es recuperà durant la festa major de l'any 2012. Malgrat que la colla de bastoners de Font-rubí és relativament jove, gaudeix de gran acceptació per part de la població i compta amb un bon nombre de practicants. | 08085-487 | El ball de bastons és una dansa molt estesa per tota la Mediterrània. El seu origen és incert, hi ha estudiosos que el situen ja a la prehistòria, en relació als primers ritus de caire agrari, d'altres han volgut veure en les danses pírriques gregues l'inici d'aquest tipus de balls, però, la teoria més estesa, situa el seu origen el els antics balls d'espases. A Catalunya, la primera referència escrita d'un ball de bastons es remunta a l'any 1151, quan durant el banquet de noces del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó es feu un ball de bastons. El ball de bastons de Font-rubí va néixer l'any 1986 com a iniciativa del senyor Jordi Manyà, qui havia quedat fascinat per aquest tipus de ball quan va venir a viure al Penedès. Des d'aquell any, el ball de bastons de Font-rubí s'ha dut a terme anualment ininterrompudament durant la festa major, fet que demostra l'èxit de la iniciativa i la bona salut d'aquesta dansa a Font-rubí. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49288-foto-08085-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49288-foto-08085-487-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
49289 | Ball de panderetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-panderetes | XX-XXI | Ball format únicament per nenes dividides en dos grups segons l'edat. El primer està format per nenes de 3 a 7 anys i el segon per nenes de 7 anys fins que vulguin formar-ne part, normalment fins a l'adolescència, amb uns 12 anys. El ball de panderetes de Font-rubí utilitza la següent indumentària: camisa blanca amb cintes de color groc i vermell, armilla negra a sobre amb alguns picarols cosits a la part inferior, faldilla vermella amb dues o tres línies horitzontals i, com a calçat, esportives senzilles de color blanc amb picarols. La pandereta també està decorada amb cintes de colors. Ballen un repertori d'unes vuit cançons de caire popular. | 08085-488 | El ball de panderetes de Font-rubí, inspirat en el tradicional ball de panderetes de Vilafranca del Penedès, té el seu origen l'any 1989, quan fou creat de la mà de Teresa Piñol i Teresa Vaquerizo, amb l'ajuda de gent de les Cabanyes. Si bé en un primer moment el grup era mixte, els nens el van abandonar en formar-se la colla de bastoners i, des d'aquell moment, el grup ha esdevingut exclusivament femení. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49289-foto-08085-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49289-foto-08085-488-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49290 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XX-XXI | Ball integrat exclusivament per noies on s'utilitza un cèrcol no totalment tancat, que simbolitza els cèrcols de les bótes de vi. La indumentària utilitzada en aquest ball a Font-rubí és la següent: brusa blanca, faixa negra i faldilla color verd fastuc. El calçat són espardenyes de vetes. Els cèrcols estan folrats de color blanc i guarnits amb cintes entrecreuades de color negre i verd fastuc, a joc amb l'indumentària. | 08085-489 | El ball de cercolets de Font-rubí fou creat a partir del ball de panderetes a finals dels anys 90 del segle XX. Sembla que s'inspiraren en el ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, força arrelat en aquella propera població. Sembla que aquest tipus de ball en un origen era ballat només per homes. El fet que els cèrcols representin els de les antigues bótes de vi ja deixa clara la vinculació clara d'aquest ball amb les terres vinícoles. És per aquest motiu que, en origen, se solia ballar quan acabava la verema, cap el mes d'octubre. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49291 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-0 | XX-XXI | El ball de diables de Font-rubí s'inspirà en la forta tradició d'aquest tipus de balls de foc que trobem al Penedès. A banda de l'habitual correfoc a la cercavila de la festa major, els diables de Font-rubí també reciten el que ells anomenen 'versots diabòlics' que, carregats de sàtira i ironia, tracten sobre els esdeveniments ocorreguts al municipi al llarg de l'any. Els vestits de la colla, tal com és tradicional, estan fets amb roba de sac.. | 08085-490 | La colla de diables de Font-rubí va nèixer l'any 1980 impulsada des de l'ajuntament per al senyora Montserrat Serra. Des de la seva creació ha estat una de les protagonistes de la festa major del municipi, tot i que, com és lògic, ha tingut alguns alts i baixos al llarg d'aquests anys. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49291-foto-08085-490-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49225 | Rellotge de sol de Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-gravat | XIX | Rellotge de sol pintat a la façana de Cal Gravat. És circular, amb un cercle central massís de color ocre i un cercle gruixut a l'exterior, del mateix color i pintat de manera que deixa un espai blanc entre els dos cercles. Té una orientació SO. La busca està mal orientada. Les hores, de 7 del matí a 6 del vespre, estan pintades amb números romans. | 08085-419 | Durant la República es va pintar amb els colors de la bandera. Repintat en vàries ocasions, l'última, el 1974. | 41.4175800,1.6783300 | 389549 | 4585957 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49225-foto-08085-419-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Rellotge inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica amb la referència 1454 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
49243 | Rellotge de sol de l'església de Santa Maria de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-bellver | Rellotge de sol ubicat a mitja alçada del campanar de l'església de Santa Maria de Bellver. És un rellotge de sol de quadrant vertical declinant. Està format per un rectangle pintat on, dins el seu perímetre engruixit, hi ha les hores pintades des de les sis del matí a les quatre de la tarda. La divisió entre cada hora està marcada per una línia que arrenca des de la base de l'estil i arriba fins a l'extrem del rectangle on hi ha pintada l'hora en qúestió. També hi són assenyalades les mitges hores, mitjançant una petita línia pintada, més curta, entre les línies principals. | 08085-438 | Barri de Santa Maria, 3 | 41.4237100,1.6613200 | 388138 | 4586659 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49243-foto-08085-438-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Rellotge inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica amb la referència 1456. | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49248 | Rellotge de sol del mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-moio | XIX | L'estil es troba totalment torçat i la pintura del rellotge es troba molt malmesa. En aquest sentit, el propietari demostrà interès personal en la seva restauració. | Rellotge de sol pintat sobre la façana principal del mas Moió. És un quadrant vertical declinant. Està format per dos cercles concèntrics emmarcats per una estructura arquitectònica en forma de templet de factura força senzilla. Les hores comencen a les cinc del matí i no s'aprecia clarament fins quina hora podia indicar. Les mitges hores també hi són indicades. La data es troba pintada a la part superior de l'esfera i, tot i que actualment només es veu clarament un cinc, el propietari ens ha confirmat que hi figurava l'any 1855. L'estil està completament torçat de la seva posició original i, per tant, no pot indicar correctament les hores. | 08085-444 | Barri de Mas Moió, 7 i 11 | 41.4212900,1.6247700 | 385079 | 4586439 | 1855 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49248-foto-08085-444-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Rellotge inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica amb la referència 1458. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
49251 | Rellotge de sol de Cal Via de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-via-de-lavella | Quadrant vertical declinant pintat de factura molt senzilla. Consta de dos rectangles on els números corresponents a les hores ocupen l'espai intermig entre ells. Les línies de les hores, també pintades, només es diferencien de les línies de les mitges hores per ser les primeres més llargues. En cap cas arriben a l'estil. Fou repitntat, tal com era anteriorment, l'any 1986. | 08085-448 | Barri de l'Avellà, 17 | 41.4428700,1.6081000 | 383725 | 4588857 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49251-foto-08085-448-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Rellotge inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica amb la referència 1462. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49256 | Rellotge de sol de Cal Mosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mosca | XIX-XX | Rellotge de sol vertical declinant pintat. Consta de dos cercles concèntrics entre els que trobem les hores pintades en números romans. Les línies de les hores i de les mitges hores són molt curtes i parteixen, no de l'estil, sinó del primer cercle concèntric. Sobre les dues esferes hi trobem una vaca pintada. | 08085-454 | Barri de l'Alzinar, 19 | 41.4261700,1.6376600 | 386165 | 4586963 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49256-foto-08085-454-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49260 | Rellotge de sol de la Baltana Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-baltana-nova | XVIII-XIX | Rellotge de sol vertical declinant pintat. Està format per dos cercles concèntrics i marca les hores, des de les set del matí fins a les quatre de la tarda, i també les mitges hores. | 08085-459 | Barri de Mas Moió, 26 | 41.4261200,1.6141200 | 384198 | 4586989 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49260-foto-08085-459-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49263 | Rellotge de sol de Cal Jaume de l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-jaume-de-lantonia | XIX-XX | Rellotge de sol vertical declinant de factura molt simple. Únicament compta amb un cercle amb l'exterior perfilat. Conserva l'estil però no s'aprecia cap marca de divisió horària ni cap número referent a les hores. | 08085-462 | Barri de Semisó i la Font, 16 | 41.3985200,1.6626200 | 388203 | 4583861 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49263-foto-08085-462-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49264 | Rellotge de sol de Cal Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-suriol | XIX-XX | Rellotge de sol de tipus vertical declinant. Està construït mitjançant incisions en una pedra de forma rectangular. Teòricament pot marcar des de les cinc del matí fins a les quatre de la tarda. Només indica les hores, pintades en números romans. | 08085-463 | Barri de Santa Maria, 4 | 41.4209100,1.6636300 | 388326 | 4586345 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49264-foto-08085-463-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49264-foto-08085-463-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49273 | Rellotge de sol de Cal Ton del Joan Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ton-del-joan-pere | XX-XXI | Rellotge de sol vertical declinant de factura recent construït mitjançant un plafó de 24 rajoles disposades en un rectangle de quatre rajoles d'ample per sis rajoles d'alçada. El plafó està envoltat per peces ceràmiques a manera de marc. La imatge del plafó presenta un paisatge on veiem una esglèsia, part d'unes cases, uns pallers i uns arbres, dominat pel sol, de la part inferior del qual surt l'estil. | 08085-472 | Barri de l'Alzinar, 74 | 41.4381200,1.6396700 | 386354 | 4588287 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
49275 | Rellotge de sol de Cal Raimondet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raimondet | XIX | Rellotge de sol de quadrant vertical declinant. Compta amb dos cercles concèntrics incisos emmarcats a la part inferior d'un rectangle pintat de color marró que té la part superior decorada amb formes arrodonides. Te les línies de les hores incises només fins al migdia, sense numeració assignada. Entenem que cada línia equival a mitja hora. | 08085-474 | Barri de Mas Moió, 2 | 41.4258200,1.6282000 | 385374 | 4586937 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49275-foto-08085-474-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49276 | Rellotge de sol de cal Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-paleta | XX | La pintura que el forma es troba molt perduda. | Rellotge de sol de tipus vertical declinant. Segueix un dels models més repetits al municipi, amb un disseny senzill format per dos cercles concèntrics. Si bé conserva l'estil, no s'aprecien ni les hores marcades ni les línies divisòries entre elles. | 08085-475 | Barri de l'Avellà, 53 | 41.4410000,1.6056700 | 383518 | 4588652 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49276-foto-08085-475-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49276-foto-08085-475-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
49280 | Barraca de pedra seca circular de Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-circular-de-mas-moio | XIX-XX | Barraca de pagès de pedra seca i planta circular. Les pedres es disposen sense aglutinant i, interiorment, van aproximant-se al centre de la construcció de forma paulatina fins que formen una falsa volta. L'accés a la barraca és allindat i s'obre a migdia. Interiorment compta amb una fornícula a nivell del terra actual. El diàmetre interior se situa en uns 2,4 m i l'alçada màxima, al centre de la construcció, assoleix els 2,7 m. La base dels murs té uns 95 cm de gruix i, per tant, el diàmetre exterior es troba al voltant dels 4,5 m. Externament, sobre la volta se situa una capa de terra on encara hi neixen els lliris que, habitualment, coronaven aquest tipus de construccions per tal de cohesionar la capa de terra superior. És, possiblement, la barraca de pedra seca millor conservada del municipi. Les barraques de vinya varen fruir del seu major explendor durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX. | 08085-479 | 41.4209400,1.6260800 | 385188 | 4586398 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49280-foto-08085-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49280-foto-08085-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49280-foto-08085-479-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
48869 | Alzinar gran de la Massana, l' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-la-massana-l | BRUGUERA, Ramon (1995). 'Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere . 'Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana'. Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca. SANMARTÍ, Joan (1996-1997). 'Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | V-II aC | Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles | Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica | 08085-2 | Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana | El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas'. L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny. | 41.4181200,1.6360600 | 386017 | 4586072 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:Museu de Vilafranca, Vilafranca del PenedèsMuseu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
48871 | Cal Peretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereto | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment que, de fet, engloba diversos jaciments de cronologia diversa. Durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès fou dividit en quatre sectors, A, B, C i D. El sector A ocupa una extensió d'uns 600 m de llargada per uns 70 d'amplada. Els materials més antics del sector s'han associat amb un taller de sílex del Paleolític Mitjà (Mosterià de tradició axeliana). Aquest tipus de materials es troben dispersos per tot aquest sector. El segon moment cronològic ver representat per un fragment de ceràmica i diverses eines de pedra polimentada atribuïbles al Neolític Antic Evolucionat, i ceràmica ibèrica, romana i medieval. El sector B és una petita àrea dins del sector A, de fet, segons els autors de la carta arqueològica de l'any 1990, aquest sector se situa al marge sud de l'extrem oest d'una parcel·la que es trobava plantada de vinya vella i que se situava a la part est del Sector A. El sector B inclou algunes estructures construïdes i possiblement alguna sitja associats a materials en superfície de cronologia romana i medieval, per la qual cosa es desconeix la cronologia de les estructures. El Sector C se situa al costat oest del sector B, en el mateix marge i a la banda dreta d'un camí que el parteix i baixa cap als camps de conreu inferiors. Aquí s'hi recolliren alguns fragments ceràmics del Neolític Antic Evolucionat i d'època ibèrica. Finalment, el sector D està definit pels camps situats en la part més inferior del jaciment, a tocar amb la riba esquerra de la riera de Romaní. Aquí es recuperaren diverses destrals polimentades, fragments de tegula, de ceràmica ibèrica o àmfora romana, entre d'altres. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni Cultural de l'Alt Penedès no s'observà cap fragment en superfície. | 08085-4 | Les Casesnoves | El febrer de l'any 1973 Pere Giró hi descobrí materials ibèrics en superfície. La identificació dels materials prehistòrics fou duta a terme pels membres que efectuaren la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès el desembre de 1990 (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4093100,1.6818700 | 389831 | 4585034 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Prehistòric|Antic|Neolític|Paleolític|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 83|76|80|78|77|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48873 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment | És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. | 08085-6 | El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4179700,1.6226600 | 384897 | 4586073 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48879 | La Creu Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-vermella | I aC-II dC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | El jaciment fou definit per la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, ceràmica comuna romana, comuna africana, sigillata sudgàl·lica i diversos fragments de 'tegula'. Els materials identificats apunten cap a una ocupació en època romano-imperial, entre el segle I aC i el segle II dC | 08085-12 | Guardiola de Font-rubí | 41.4090800,1.6636800 | 388310 | 4585032 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48879-foto-08085-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Jaciment descobert per en Magí Suriol, de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca), qui avisà l'arqueòleg territorial de la Generalitat, Sr. Magí Miret de l'existència del jaciment. | 81|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48881 | Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio | I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment d'època ibèrica definit a partir de la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, un fragment de ceràmica campaniana de vernís negre i una base de premsa. | 08085-14 | El jaciment fou descobert el maig de 1962 per Pere Giró, director en aquell moment de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès | 41.4181000,1.6280700 | 385349 | 4586080 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Durant la prospecció duta a terme l'any 1990 per l'equip que redactà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès es detectaren alguns fragments informes d'àmfora itàlica i comuna ibèrica, cosa que situa la cronologia del jaciment en el període final ibèric: segle I aC. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48884 | Terrasses de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-la-massana | -CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Taller de sílex a l'aire lliure. Les restes lítiques són quasi exclusivament en sílex gris-blavós (algun fragment de quars) amb putns de deshidratació i escasses restes de crostes calcàries, el que fa pensar que sense estar en sols fossilitzats coluvionats, tampoc han estat a l'aire lliure, ja que, sinó, estarien totalment deshidratats. S'ha d'interpretar, doncs, que el seu aflorament és un fet relativament recent i provocat per les feines agrícoles. Sembla que l'indret podria haver estat un lloc de fàcil acampada i abundant aigua per als caçadors del Pleistocè inicial. Per aquest motiu no es creu en una dinàmica de terrassa per al jaciment, entre d'altres raons perquè en el substrat no s'ha vist cap acumulació de còdols, sorres o graves que permetin afirmar-ho. Es consideren dos moments per a la indústria escampada en aquest jaciment: un del Paleolític Mitjà que es pot adscriure a les indústries anomenades mosterianes i uns reaprofitaments més tardans, possiblement de cronologia epipaleolítica. | 08085-17 | El jaciment fou prospectat l'any 1957 per P. Giró i Romeu, Delegat Local de la 'Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas' sense que individualitzés específicament aquesta zona més que amb el nom de 'Vessant de la Riera de La Massana' (entre la carretera i la riera). | 41.4207800,1.6354300 | 385969 | 4586368 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | El material que es recollí durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, l'any 1990, es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48903 | Caves Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ferret | XX | Edifici d'estil noucentista de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia. Consta de planta baixa, i dos pisos. Les obertures de la façana principal estan ordenades simètricament en base a tres eixos verticals. Tant l'accés principal a l'edifici com la part superior de les finestres estan emmarcades amb maó vist. A nivell de la primera planta hi ha un balcó corregut que ocupa quasi tota l'amplada de l'edifici. A la segona planta només l'obertura central té balcó. Les baranes de ferro dels balcons i les reixes de la planta baixa combinen les barres helicoïdals amb barres rectes. Segons els propietaris es construí l'any 1920. | 08085-36 | Avinguda de Catalunya, 36 - Guardiola de Font-rubí | 41.4150900,1.6501700 | 387191 | 4585717 | 1920 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48967 | Cal Jaume Barló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-barlo | XIX-XX | Edifici tradicional de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos i carener paral·lel a la façana principal, situada a migdia (S-SE). Compta amb planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La composició de la façana és simètrica i es pot dividir en tres franges verticals: la central amb l'accés allindat a la planta baixa i sengles balcons a la planta primera i la planta sotacoberta. Les dues franges verticals dels extrems compten amb finestres a cadascuna de les plantes. Els dos balcons tenen barana de ferro decorada amb alternança de barres llises i helicoïdals amb els extrems superiors arrodonits formant semicercles. La part inferior de les baranes s'obre cap afora. Hi ha un tercer balcó a un annex situat al costat de llevant que comparteix característiques i que, per tant, hem de situar del mateix moment. Envoltant el cos principal hi ha d'altres annexos necessaris per a l'activitat productiva del mas que no presenten cap interès arquitectònic. Destaca el barri d'entrada al pati de la casa amb porta de ferro emmarcada per dues pilastres de maó rematades per pinyes ceràmiques sobre base piramidal revestida amb rajola. Els maons emmarquen sengles rectangles frontals en els pilars que són ocupats, en ambdòs casos, per un trencadís de rajola formant la figura d'un gerro amb flors. En el trencadís de l'esquerra s'hi observen les inicials J.V. Aquest trencadís és de factura recent, atès que les inicials que hi figuren són les de l'actual propietari i no s'adiuen amb el nom de la casa (Jaume Barló). La forma dels pilars que emmarquen el barri d'entrada pensem que denota una cronologia d'entre finals del segle XIX i 1a 1/2 del segle XX. | 08085-112 | Barri els Pujols, 25 | 41.3853200,1.6987800 | 391204 | 4582350 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48967-foto-08085-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48967-foto-08085-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48968 | Cal Garcies - Masia Navinès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garcies-masia-navines | XIX-XX | L'edifici primigeni és de planta quadrangular amb la façana principal orientada a migdia. Sembla respondre al tipus constructiu habitual a la zona entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX, tot i que l'aspecte actual de la façana respon a una remodelació totalment contemporània. Pel costat de llevant presenta un cos afegit amb una torre quadrangular rematada amb teulada de pavelló i de cronologia incerta, si bé l'aspecte actual també correspón a la remodelació contemporània esmentada. La resta d'annexes no presenten interès arquitectònic. | 08085-113 | Barri els Pujols, 8 | 41.3854000,1.6938700 | 390794 | 4582365 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48968-foto-08085-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48968-foto-08085-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48970 | Can Maginet dels Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maginet-dels-pujols | XIX | Casa d'estil popular construïda durant el segle XIX. Presenta planta rectangular amb façana principal orientada al SO i teulada de dos aiguavessos amb carener que li és paral·lel. Consta de planta baixa i pis. La distribució de les obertures és simètrica, amb la porta principal centrada amb sengles finestres a banda i banda, a la planta baixa, i tres obertures a la planta pis, una finestra, centrada, i dos balcons a banda i banda. La façana principal està rematada per un capcer esgraonat que compta amb decoració d'obertures cegues. Les obertures de la planta baixa responen a una reforma efectuada vers el 1975. Anteriorment es dugué a terme una reforma important a la casa cap als anys 20 dels segle XX. | 08085-115 | Barri els Pujols, 23 | 41.3871300,1.6964400 | 391011 | 4582553 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48970-foto-08085-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48970-foto-08085-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48975 | Cal Salat o Mas Fortí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salat-o-mas-forti | XIX-XX | El cos original de l'edifici és de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La cronologia de l'edifici, atenent a la seva tipologia constructiva, es podria situar entre la 2a 1/2 del segle XIX i principis del segle XX. | 08085-120 | Barri els Pujols, 17 | 41.3893600,1.6971000 | 391070 | 4582800 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48975-foto-08085-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48976 | Can Pau del Conde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-del-conde | XX | Edifici d'estil popular amb planta rectangular i teuladade dos aiguavessos amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Actualment el cos principal de l'edifici està envoltat pels costats de migdia i ponent per diversos annexos i coberts que impedeixen observar la façana principal. Atenent a les característiques constructives visibles, probablement data de principis del segle XX. | 08085-121 | Barri els Pujols, 13 | 41.3912900,1.6949300 | 390892 | 4583017 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48976-foto-08085-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48976-foto-08085-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 184,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml