Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
48947 | Pi de la Planxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-planxa | GALIMANY, Marc (2006). 'El Pi de la Planxa'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 96, desembre 2006. Pàgs. 30-31. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169. | El Pi de la Planxa és un exemplar de 'Pinus halepensis' que es troba al mig de la Carrerada, al centre també del Coll de la Barraca. Aquest grup de cases és situat al pas muntanyós, al coll, que permet a aquest camí penetrar a la Serra de Font-rubí i travessar-la. En aquest punt també hi neix el camí que va al Castellot. El gran pi, d'uns 16 m d'alçada i 13 pams de soca, correspon a la subespècie del pi pinyoner. El camí l'abraça i aquest quedant enmig l'imponent arbre, ara desprotegit. El Coll de la Barraca és un nucli entranyable i ben endreçat i ofereix multitud de passejades pel seu privilegiat entorn, així doncs, el visitants podran complementar l'anecdòtica visita a aquest arbre monumental de Font-rubí. | 08085-92 | El Pi de la Planxa és potser l'arbre monumental més citat en el dossiers, estudis i llibres que parlen de Font-rubí. Sembla que gaudia de força popularitat i figura oficialment com a topònim en els mapes editats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Pot ser la seva transcendència la deu al fet d'estar plantat al bell mig de la Carrerada que travessa el Coll de la Barraca per dins. Sembla que el bestiar hi topava quant els grans ramats baixaven al litoral i molts s'hi paraven a ratar-ne l'escorça. Algun veí, amb la intenció de salvar-ne la integritat, hi va col·locar una planxa de ferro al voltant de la soca. Així va ser batejat per pastors i veïns, tot i que l'entrada en desús d'aquesta via de transhumància i el bon creixement de la soca van fer desaparèixer aquest element protector que li va donar nom. | 41.4426500,1.5725200 | 380752 | 4588881 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48947-foto-08085-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48947-foto-08085-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
48876 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-0 | ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. 'Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain'. The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603. AUTORS DIVERSOS (1992) 'Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster. CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2. CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). 'Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes. CHIMENOS, Eduardo (1990). 'Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya'. Libros Pórtico. GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio.'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. 'Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?'. Cypsela. 16, p.37-49. MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. 'Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995. NADAL, Jordi.; [et al.]. 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum. P.90-91. NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. 'Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès'. Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41. | Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària. Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre. | 08085-9 | Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca | La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de 'Cau de la Guilla'. Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica. | 41.4406000,1.5743300 | 380899 | 4588651 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-3.jpg | Física | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48877 | Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret | DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. | Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. | 08085-10 | A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars | La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. | 41.4376700,1.5760600 | 381039 | 4588323 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76|79|78|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48923 | Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llinars | PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56. | La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall. | 08085-68 | Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba. | 41.4407800,1.5775500 | 381169 | 4588666 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49246 | Barraca de pedra seca del Forat Bufador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-forat-bufador | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-442 | 41.4409200,1.5801100 | 381383 | 4588678 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49246-foto-08085-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49246-foto-08085-442-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
48921 | El Forat Bufador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-bufador | El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir. | 08085-66 | No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona. | 41.4405600,1.5803100 | 381399 | 4588638 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
49202 | Barraca de pedra seca a prop de la Cova de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-a-prop-de-la-cova-de-la-mina | <p>Vegeu la descripció genèrica per a les barraques circulars.</p> | 08085-391 | 41.4336700,1.5815400 | 381489 | 4587871 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49202-foto-08085-391-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
48883 | Taller de la Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-font-de-llinars | BALIL, Alberto.; RIPOLL, Eduardo. (1952) 'Noticiario. Actividad Arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. vol. XXV (1952), p.183. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MONFORT, Jorge (1972). 'Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones'. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado. Universitat de Barcelona. | El punt exacte on es troba el jaciment no s'ha localitzat i, per tant, se'n desconeix l'estat de conservació. | Taller lític identificat en un revolt del camí de la Font de Llinars a Cal Tico Bord. En terreny silici a la vessant dreta del torrent de la Font de Llinars. La seva cronologia abastaria des de l'Epipaleolític fins al Neolític Antic. | 08085-16 | 41.4360100,1.5815200 | 381492 | 4588131 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades són només aproximades. Agraïm les informacions facilitades pel Sr. Artur Cebrià, un dels arqueòlegs que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, per tal de situar l'àrea on es troba el jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49191 | Les Penyes d'en Salomó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-penyes-den-salomo | Quan arribem al peu de les Roques d'en Salomó, observem una paret de roca amplia i acinglerada. Arreu grans blocs de pedra esberlats s'amunteguen. Caiguts de d'alt mantenen a ratlla els pins i les alzines, formant una soleia que acull els caps de setmana excursionistes i escaladors. Cal continuar pel caminet, per que hi ha més per veure. Cal Travessar un petit bosquet d'alzines i pedres per trobar-se davant d'un espadat encara més alt i impressionant. Si ens enfilem a algun bloc de pedra podrem observar una bona vista panoràmica, Sant Martí, el Castellot de Castellví de la Marca i el mar. Les parets de roca tenen ben bé una vintena de metres, són completament verticals i l'erosió de l'aigua sobre la pedra calcaria mostra formes capritxoses en alguna banda. Sorprèn que en un lloc tant amagat i solitari s'hi pugui trobar algú, dons de bon matí o cap al tard, quan el sol no castiga tant, molts aficionats de la comarca s'hi troben per practicar l'escalada esportiva. Si estem de sort també podrem fruir de la companyia dels esparvers, que sobrevolen aquesta zona. Molts metres amunt, alineats amb la carena, resten quiets a la mercè d'alguna corrent d'aire. | 08085-378 | Sembla ser que, antigament, al peu del penya-segat hi havia una vinya que se'n deia 'd'en Salomó', i d'aquí el topònim es va fer extensiu a les roques. Pot sorprendre el fet de que hi hagués una vinya en aquest indret, però cal pensar que avui en dia el paisatge és molt diferent, i on abans hi havia feixes i vinyes ara hi ha un bosc espès de pins i alzines. Des de fa pocs anys aquest indret és utilitzat per practicar l'escalada esportiva. Gràcies a una colla de la comarca aficionats a aquest esport, ara es pot fruir d'una cinquantena de vies equipades, facilitant l'escalada i podent-se assegurar a la paret de roca amb cordes. | 41.4422200,1.5823000 | 381568 | 4588819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49191-foto-08085-378-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
48878 | Cova del Vapor, Els Castellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-vapor-els-castellots | MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. | La petita cavitat fou excavada per un grup d'aficionats l'any 1980. Es desconeix si encara resta estratigrafia original. | La cova presenta una entrada d'1,8 m d'alçada per només 0,5 m d'ample. Molt probablement és més gran però l'entrada està obstruïda per grans blocs de pedra caiguts. El març de 1980 l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Sant Joan de Mediona hi realitzà una cata sense metodologia arqueològica on s'hi recuperaren fragments ceràmics pertanyents al Neolític Antic Evolucionat Post Cardial, al Bronze Mitjà-Final. També algunes restes de fauna i ossos humans de difícil atribució cronològica. D'època contemporània es recuperà un fragment de bomba i una bala de plom. | 08085-11 | Barri del Coll de la Barraca | 41.4419900,1.5825700 | 381590 | 4588794 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48878-foto-08085-11-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | L'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona donà el nom de 'Els Castellots' a la cova per error, ja que aquest topònim correspón al cim del turó on se situa la cova. La cinglera on s'obre la cavitat es coneix com 'Les Penyes del Salomó'. Sembla que el nom de 'Cova del Vapor' va ser adoptat perquè en ocasions s'ha constatat que de la cova emana una sorgència d'aire calent. | 78|76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
48922 | Cova del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pastor | La Cova del Pastor s'obre a la riba esquerra del torrent de la Font de Llinars. És una impressionant balma que havia servit per a guardar-hi ramats, utilització que li va atorgar el nom. El mateix origen té el mur que trobem davant la cavitat, que servia per tal que els animals no en sortissin. Aquesta gran balma té unes mides aproximades de cinc metres d'alt, quinze de fons i uns quinze també d'ample. | 08085-67 | 41.4356900,1.5829800 | 381613 | 4588094 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
48966 | Barraca de vinya n. 9220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9220 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-111 | 41.4382000,1.5832500 | 381640 | 4588372 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
49184 | Cal Jep Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-gavatx | XIX-XX | Habitatge d'estil popular de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira cap el SE. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes i la distribució de les obertures de la façana principal és perfectament simètrica i ordenada en base a tres eixos verticals. Totes les obertures compten amb el seu perímetre desdoblat per un relleu de morter i són totes allindades a excepció de l'accés a l'habitatge, que compta amb arc carpanell. L'obertura central de la planta primera és un balcó amb barana de ferro de barres simples que surten cap enfora a la part inferior. Pel que fa a la cronologia constructiva de l'edifici ens inclinem a situar-la entre l'últim quart del segle XIX i principis del segle XX. | 08085-368 | Barri de Font-rubí de Baix, 18 | 41.4297500,1.5839500 | 381683 | 4587433 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49184-foto-08085-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49184-foto-08085-368-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49207 | Barraca de pedra seca del Pou Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pou-carboner | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-397 | 41.4384400,1.5840300 | 381706 | 4588397 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49207-foto-08085-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49207-foto-08085-397-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49208 | Barraca de pedra seca de la Furriola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-furriola | XIX-XX | L'estat de conservació és precari. Les pedres que formen la falsa volta interior es troben en precari equilibri, atès que han perdut el revestiment exterior, resultant una mena de perillosa 'closca d'ou' que, en qualsevol moment, pot cedir i esfondrar-se per sempre. Si es vol salvar aquest magnífic exemplar de barraca caldria una intervenció urgent d'algun expert en aquest tipus de construccions de pedra seca. | Barraca de pedra seca de planta quadrada. Probablement és la més gran del terme. Originalment l'exterior estava aterrassat formant una mena de piràmide graonada que encara és visible a la part posterior de la barraca. La porta presenta arc apuntat. L'interior es conserva íntegre però es manté ara com una mena de closca d'ou ja que ha perdut molt material exterior i, de fet, sobta que encara es mantingui d'empeus. Cal advertir que és extremadament perillós entrar en aquest tipus d'estructures ja que es poden esfondrar totalment en qualsevol moment. Des de l'exterior podem admirar perfectament les seves dimensions. | 08085-398 | 41.4366900,1.5840900 | 381708 | 4588203 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49208-foto-08085-398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49208-foto-08085-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49208-foto-08085-398-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48924 | Font Rúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rubia | Es coneix l'indret d'on rajava la font gràcies a les indicacions de la gent d'edat més avançada de Font-rubí. Actualment no en queda res de la font. | El lloc on antigament rajava la Font Rúbia se situa en el marge dret del camí que mena des de Font-rubí de Dalt al Coll de la Barraca. Actualment res fa pensar que allà hi pogués haver rajat una font, únicament alguns joncs que creixen entre els matolls semblen indicar el lloc d'on probablement naixia la sorgència. | 08085-69 | Sembla força probable que la Font Rúbia sigui l'origen del topònim de Font-rubí. Es tractaria d'una surgència natural d'aigües riques en òxid de ferro, fet que li donaria a l'aigua una característica tonalitat vermellosa que hauria cridat l'atenció des de l'antiguitat. Hi ha hagut, en els últims anys, diverses propostes per a la localització d'aquesta font, atès que se n'havia perdut el rastre. La localització que proposem és la indicada pel Sr. Marc Galimany, qui va parlar amb les persones més grans de Font-rubí que encara recordaven la localització de la mítica font. | 41.4377500,1.5855100 | 381828 | 4588319 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49190 | Font de la Bassa Pudenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-pudenta | Foradada, al marge de pedra groguenca, hi ha una mina d'uns dos metres de fondària que ara està seca. És feta de pedra nua i, sobre l'arcada de mig punt, la corona un carreu que porta inscrit 'Any 1810' amb una creu al mig. A tocar de la mina, mig amagada per la vegetació, s'entreveuen els murs d'una bassa, que dóna nom a l'indret. Tot i que no fa pas gaire estava coberta de matolls, l'estat de conservació és força bo. | 08085-377 | La Bassa Pudenta és, possiblement, una de les fonts que es conserva d'arrels més antigues del terme. Possiblement ja atenia al bestiar assedegat que circulava per la Via Mercadera i encara que la reforma més notable dati de 1810, segurament ja atenia als primers pobladors (els primers font-rubinencs). El seu topònim, la Bassa Pudenta, suggereix clarament d'on ve aquest mal nom. Tot i que ara la mina és ben seca i la bassa annexa també, no podem sentir ja la fortor de l'aigua estancada. Algú la va 'redescobrir' com a 'Font Rúbia' i fins hi tot se'n han publicat fotografies en algun llibre. Però els avis que vivien a la zona no ho recorden així, i assenyalen la Font Rúbia, d'aigües tèrboles i vermelloses, més al nord, també al peu de la Carrerada, on gaire bé només en queden quatre joncs. | 41.4368500,1.5861600 | 381881 | 4588218 | 1810 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49190-foto-08085-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49190-foto-08085-377-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48868 | Castell de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-font-rubi | <p>BURON, Vicenç (1989). Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús MIQUEL, Júlia (1995). 'Aportacions a la història del castell i terme de Font-rubí. Dels orígens fins al segle XV'. Miscel·lània penedesenca. Núm. 22. Pàgs. 91-133 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès</p> | VIaC-XVIII | En ruïnes | <p>Castell del qual es té constància documental des de l'any 983. Ocupa l'extrem d'una península natural que s'obre al sud del turó del Castellot, fet que en facilitava la defensa i oferia una gran panoràmica de la plana del Penedès i un bon control del Coll de la Barraca, pas natural entre aquesta plana i la Segarra. Del castell són visibles actualment alguns panys de la muralla perimetral, amb una planta aproximadament rectangular, així com restes de la torre de l'homenatge, de planta quadrada però amb els angles arrodonits, que actualment conserva una alçada d'uns quatre metres. En els panys de muralla conservats s'hi observen algunes filades disposades en 'opus spicatum', tret que les situa cronològicament en el període inicial del castell. Fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Cal apuntar que, a l'indret on se situa el castell, es té constància de la troballa de restes ceràmiques molt rodades d'època ibèrica.</p> | 08085-1 | <p>El castell està documentat des de l'any 983 com a possessió comtal, quan apareix amb el nom de Fonte Rubea. Posteriorment fou cedit en feu a la família Queralt i el 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Albert de Pierola i el 1303 l'obtingué Albert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s'esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven. El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d'una junta carlina (1838-40)</p> | 41.4395300,1.5872500 | 381977 | 4588514 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||
49247 | Can Navarro, antiga Cal Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-navarro-antiga-cal-carboner | XIX-XX | Habitatge de planta rectnagular amb coberta d'un aiguavés, de teula àrab. La façana principal s'obre cap a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Les obertures de la façana principal s'articulen a l'entorn de tres eixos verticals i són totes allindades a excepció de l'accés de l'habitatge, que compta amb arc escarser. L'obertura central de la primera planta és un balcó amb barana de ferro de barres helicoïdals. Les característiques constructives de l'edifici fan pensar en una data de construcció entre l'últim quart del segle XIX i principis del segle XX. | 08085-443 | 41.4363600,1.5873700 | 381981 | 4588162 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49247-foto-08085-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49247-foto-08085-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49247-foto-08085-443-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
49193 | Festa Major de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-font-rubi | XX | La Festa Major de Font-rubí se celebra, usualment, l'últim cap de setmana de juliol. Entre els actes habituals hi ha, dissabte: un sopar popular, concurs de Tir a la Granota, que ja compta amb 19 edicions i ball o concert d'Havaneres. Diumenge: Missa de festa major amb participació de l'Agrupació Coral i, per acabar, un espectacle per a la quitxalla amb berenar per a tots els assistents. | 08085-381 | Si bé les festes majors tenen un origen que es podria remuntar fins a l'edat mitjana, és força habitual que no s'hagi conservat gaire documentació escrita al respecte, per la qual cosa no es pot endarrerir gaire el record de la celebració d'aquest esdeveniment anual. | 41.4364200,1.5875900 | 382000 | 4588168 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49193-foto-08085-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Fotografies cedides per el senyor Marc Galimany. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48897 | Can Fortuny de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fortuny-de-font-rubi | ARNABAT, Ramon (1995). 'La Primera Guerra Carlina (1833-1840) als arxius judicials del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, Vol. 20, 1994. Pàgs. 285-298. | XVII | Mas de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La distribució de les obertures de la façana principal s'ordena en tres eixos verticals si bé no respecta totalment la simetria. Hi destaca el portal amb arc de mig punt de dovelles de pedra ben treballades així com els ampits de les finestres, del mateix material. Alguns d'aquests ampits ha quedat isolat o visualment desplaçat en haver variat la distribució original de les finestres. El treball de la pedra dels ampits i el tipus de portalada dovellada fan pensar en una cronologia ca. El segle XVII, si més no per l'edifici que actualment veiem. | 08085-30 | Barri de Font-rubí de Dalt, 15 | Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els carlins ocuparen la casas per tal d'allotjar-hi la seu d'una Junta Carlina. | 41.4365200,1.5878300 | 382020 | 4588179 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
49222 | Llegenda de l'Encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lencantada | <p>LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí</p> | <p>Eren festes a Font-rubí i el veïnat ballava a l'era de Can Fàbregues, al bell mig del poble. De Can Fàbregues n'eren filles tres formoses joves, les quals dansaven tot fruint de la celebració. Enmig de la festa va aparèixer el capellà, portant el viàtic, seguit de tres escolanets tocant la campaneta per anunciar la gravetat d'un veí. De sobte, els músics, en veure'l, varen aturar-se i tothom es va agenollar davant els auxilis espirituals; tothom excepte una de les filles de la hisenda, la qual va continuar dansant i dansant... En aquells moments i entre la sorpresa dels presents per aquesta gosadia, es va sentir una veu celestial i fonda que li deia: «Romandràs condemnada per sempre a viure en forma de serp entre les runes del castell. Només podràs sortir a mitjanit, el dia de Sant Joan, per anar a rentar-te la roba a la font del Llinars» S'explica que l'Encantada, durant la nit de Sant Joan, se la pot veure estenent roba blanca o dirigint-se a rentar la roba a la font, tot il·luminant-se amb un fanalet vermell. Diuen, també, que l'encanteri no es desfarà mentrestant quedin descendents de Can Fàbregues.</p> | 08085-415 | 41.4364100,1.5879200 | 382027 | 4588167 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||||
49183 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-1 | XIX | Habitatge de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que mira a migdia. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal, força modificades, són totes allindades i es distribueixen simètricament en base a tres eixos verticals. La petita obertura corresponent a les golfes és un ull de bou, mentre que l'obertura central de la planta primera és actualment un balcó ampitador molt modificat. L'edifici compta actualment amb diversos annexos adossats al costat de llevant. Pel que fa al moment de construcció de l'habitatge, atenent a les seves característiques constructives ens inclinem a pensar en una data dins de l'últim quart del segle XIX. | 08085-367 | Barri de Font-rubí de Baix, 19 | 41.4305000,1.5884100 | 382057 | 4587510 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49183-foto-08085-367-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48907 | Església parroquial de Font-rubí i rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-font-rubi-i-rectoria | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII-XIX | L'església de Sant Pere i Sant Feliu és d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. El campanar és de planta quadrada, amb l'últim pis, que allotja les campanes, construït amb maó, a diferència de la resta de l'estructura, construïda amb pedra irregular lligada amb morter de calç i carreus a les cantoneres. L'accés a l'església s'obre a l'extrem de ponent del mur lateral de migdia. És una porta dovellada de bona factura. A ladovella central hi trobem la creu gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona i, a sota, la data gravada: 1742. No obstant això, pensem que no te gaire a veure el gravat de la creu i el de la data, de factura aquesta última molt barroera, per la qual cosa possiblement estem davant una reforma important de la que es va voler deixar constància. La cronologia del portal dovellat pensem que es podria endarrerir fins al segle XVII i, per tant, podria ser un vestigi de l'església anterior a l'actual. La rectoria s'adossa a l'església pel costat de migdia. Té coberta a dues vessants i consta de soterrani, planta baixa i golfes. la façana, de distribució simètrica, presenta com a elements més remarcables les dues galeries d'arcs carpanells, centrades i construïdes amb maó. A la galeria superior la barana és de balustres de terra cuita. La cronologia d'aquesta rectoria pensem que s'hauria de situar ja en el segle XIX. | 08085-40 | Barri de Font-rubí de Dalt, 23 i 24 | La capella de Sant Pere i Sant Feliu nasqué a redós del castell de Font-rubí. Dins del clos del castell hi trobem les restes d'un edifici rectangular que hom ha identificat amb una capella, tot i que alguns autors (LLORAC, 1991:188) trobem poc probable aquesta atribució. De no ser realment una capella, l'origen de l'església de Sant Pere i Sant Feliu estaria lligat a la seva funció com a capella del castell. | 41.4369000,1.5883300 | 382062 | 4588221 | 1742 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
49213 | Barraca de pedra seca prop de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-prop-de-ca-lagusti | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-403 | 41.4288500,1.5889300 | 382098 | 4587326 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49213-foto-08085-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49213-foto-08085-403-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49219 | Pou dels bancals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-bancals | Pou cobert de pedra seca a tocar de la carretera BP-2126. És un bonic exemplar d'aquest tipus de construcció popular. Es troba molt amagat, al final del camp i a tocar de la carretera. | 08085-411 | 41.4326600,1.5889900 | 382110 | 4587749 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49219-foto-08085-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49219-foto-08085-411-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
49209 | Barraca de pedra seca dels camps d'en Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-camps-den-fortuny | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-399 | 41.4350700,1.5893000 | 382140 | 4588016 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49209-foto-08085-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49209-foto-08085-399-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
48920 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo | Balma que s'obre sota el camí que duu a Mas Vallet des de Font-rubí de Dalt. Tot i que actualment l'interior està molt sedimentat, amb no més d'un metre d'alçada lliure, la profunditat de la balma arriba, com a mínim, als nou metres. | 08085-65 | La cova del Toixó és en un coster farcit de marges i feixes que actualment és ple de pins. Les seves dimensions, força regulars, la forma semicircular a la base, força gran, i la poca alçada, resulten una forma aixafada; molt plana i fonda. Durant els anys vint, la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes properes. Ara costa creure que algú s'hi pogués amagar, per què el sostre és a un metre escàs de terra, però els veïns asseguren que la quitxalla s'hi podia estar dreta. Les pluges torrencials que esdevingueren a mitjans del anys seixanta i el progressiu pas del temps han provocat que la terra arrossegada per l'aigua s'hagi acumulat al sòl i hagi perdut alçada. | 41.4379400,1.5896900 | 382178 | 4588334 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
49215 | Barraca sobre el camí del Fondo d'en Drops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-el-cami-del-fondo-den-drops | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-407 | 41.4457400,1.5909500 | 382297 | 4589198 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49215-foto-08085-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49215-foto-08085-407-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49178 | Mas Vallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vallet | XVI-XIX | Edifici de planta complexa, amb diversos cossos i annexos que esdevenen un complex edilici força important. El cos principal visible actualment des de l'exterior és un cos de planta pràcticament quadrada, amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta cap a migdia (S/SO). Els dos aiguavessos esmentats parteixen d'alçades lleugerament diferents. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes i la distribució de les obertures a la façana principal és ordenada però no simètrica. La planta baixa compta amb la portalada d'accés, amb arc escarser, i dues petites finestres quadrangulars. A la planta pis hi trobem tres balcons ampitadors amb barana de ferro de barres simples. Finalment, a la planta corresponent a les golfes hi trobem dues obertures, una d'elles amb arc escarser. Malgrat que la part de l'edifici descrita no sembla remuntar-se més enllà de mitjans del segle XIX, segons els propietaris, aquest cos amaga el cos original del mas, que es remunta a uns cinc-cents anys enrera. | 08085-360 | Barri de Font-rubí de Dalt, 2 | 41.4400600,1.5911800 | 382306 | 4588568 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49178-foto-08085-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49178-foto-08085-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49178-foto-08085-360-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49283 | Nucli poblacional de Font-rubí, les Cases Noves o les Cases Noves de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-poblacional-de-font-rubi-les-cases-noves-o-les-cases-noves-de-la-mata | XIX-XX | El nucli de les Cases Noves, a Font-rubí, va nèixer com a conseqüència de la construcció de l'actual carretera BP-2126, projectada per l'enginyer Melcior de Palau dins del 'Plan de Carreteras' impulsat per la 'Diputación Provincial de Barcelona' l'any 1878 i aprovat el 1879. El petit nucli ofereix alguns interessants exemples de l'arquitectura popular de la segona meitat del segle XIX inicis del segle XX amb algun edifici que compta amb trets de caire noucentista. | 08085-482 | 41.4340600,1.5913800 | 382312 | 4587901 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49283-foto-08085-482-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49283-foto-08085-482-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98|119 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
48973 | Barraca de vinya n. 9222 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9222 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-118 | 41.4455900,1.5911500 | 382314 | 4589182 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
49278 | Safareig i mina del mas Vallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-mina-del-mas-vallet | XIX-XX | Es tracta d'una mina a la sortida de la qual trobem un safareig. La mina presenta un arc escarser a l'entrada que continua cap a l'interior en forma de volta, tot construït amb la tècnica de la pedra seca. El safareig, de maons i ciment, sembla de construcció força moderna. En el moment de la visita no hi rajava aigua però l'interior del safareig i de la mina no estaven ocupats per la vegetació, per la qual cosa deduïm que, en moments en que encara raja, continua donant servei, probablement com a petita bassa de rec. La cronologia que atorguem a ambdós elements és orientativa en base a la comparació amb d'altres exemplars similars. La mina pensem que pot datar del segle XIX mentre que el safareig, si més no el que actualment podem veure, ja és obra del segle XX. | 08085-477 | Barri de Font-rubí de Dalt, 2 | 41.4397900,1.5913000 | 382316 | 4588537 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49278-foto-08085-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49278-foto-08085-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49179 | Cal Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julia-0 | XIX | Habitatge d'estil popular de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab. El carener és perpendicular a la façana principal, que s'obre a llevant (E/SE). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Les obertures de la façana principal, totes allindades, es distribueixen de forma simètrica a través de tres eixos verticals, si no tenim en compte un allargament de l'edifici construït en el costat de tramuntana. Les característiques de l'edifici evoquen una cronologia de construcció que, molt possiblement, s'ha de situar dins de la segona meitat del segle XIX. | 08085-361 | Barri de Font-rubí de Baix, 7 | 41.4327300,1.5920400 | 382365 | 4587753 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49179-foto-08085-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49179-foto-08085-361-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49180 | Can Joan Montalt o Can Salvador de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-montalt-o-can-salvador-de-la-mata | XIX | Habitatge de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que mira a llevant. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis i les obertures de la façana principal es distribueixen, de forma simètrica, a partir de tres eixos verticals. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades excepte l'accés de l'habitatge, que compta amb arc escarser de maó. Les característiques de l'edifici fan que li atorguem una data probable de construcció situada dins de l'últim quart del segle XIX. | 08085-362 | 41.4329800,1.5921200 | 382372 | 4587780 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49180-foto-08085-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49180-foto-08085-362-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
49211 | Barraca de pedra seca sobre el Fondo d'en Drops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sobre-el-fondo-den-drops | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-401 | 41.4451300,1.5926800 | 382441 | 4589128 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49211-foto-08085-401-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49214 | Barraca de pedra seca de Les Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-figueretes | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-404 | 41.4272100,1.5938400 | 382505 | 4587137 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49214-foto-08085-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49214-foto-08085-404-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Té un cos annex al costat de tramuntana | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
48867 | Forn de calç del Fondo de Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-can-romeu | GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 | XV-XIX | Part de les parets del forn s'han esllavissat i l'interior resta totalment ocupat per la vegetació. | Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. No és senzill veure'l atès que està completament cobert i envoltat per la vegetació. Conserva la boca de càrrega, parcialment soterrada. El seu diàmetre se situa al voltant dels quatre metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. | 08085-59 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4418000,1.5936300 | 382514 | 4588757 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. | 85|98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
49285 | Pou de pedra seca de les Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-pedra-seca-de-les-figueretes | molt intervingut amb materials inapropiats i ple de vegetació | <p>Veure la descripció genèrica per als pous coberts de pedra seca.</p> | 08085-484 | 41.4271600,1.5940100 | 382519 | 4587131 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49285-foto-08085-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49285-foto-08085-484-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Actualment la part superior d'aquest pou és de totxos i ciment | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
49241 | Forn de calç del Fondo de l'Aigüer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-laiguer | GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 | Les parets del forn es troben parcialment enderrocades, especialment pel que fa a la paret construïda amb pedres que tancava l'àrea on s'obria la boca de càrrega. | Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. La part més propera al camí és construïda mentre que la resta del forn està directament excavat a la roca. El seu diàmetre se situa al voltant dels tres metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. | 08085-436 | Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. | 41.4374000,1.5938900 | 382528 | 4588269 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49241-foto-08085-436-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49241-foto-08085-436-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
48927 | Font del Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fondo | La Font del Fondo s'obre en el marge dret del torrent del Fondo de Can Romeu. Se situa molt aprop del camí que parteix del Km 3 de la carretera BP-2126. Actualment hi trobem una mena d'arqueta sobreelevada amb un broc metàl·lic. En el moment en que la vam visitar no hi rajava aigua, tot i que se sentia una forta remor d'aigua corrent a l'interior de l'arqueta. Actualment l'aigua està canalitzada cap a la font que se situa darrera Cal Romeu i només deu sortir per aquest broc quan hi raja amb molta quantitat. La font se situa al costat d'un grup de grans xiprers, a l'altra banda del torrent, que tenen prop d'un metre de diàmetre. | 08085-72 | 41.4405700,1.5949300 | 382620 | 4588619 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49265 | PEIN Capçaleres del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-capcaleres-del-foix | <p>L'Espai d'Interès Natual (PEIN) 'Capçaleres del Foix' compta amb una superfície de 2176,68 Ha que es reparteixen entre els municipis de Font-rubí (432,37 Ha), Mediona (490,86 Ha), Pontons (216,46 Ha) i Torrelles de Foix (938,21 Ha). Aquest PEIN està identificat amb el número 30 dins els llistat de 166 espais d'interès natural definits per la Generalitat de Catalunya.</p> | 08085-464 | 41.4477000,1.5956300 | 382692 | 4589410 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Les coordenades corresponen a un punt aleatori dins l'espai del PEIN que resta dins el terme municipal de Font-rubí | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
48911 | Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romeu | XVIII-XIX | Mas format per diversos habitatges i edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos,de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). Compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La composició de la façana principal és perfectament simètrica, ordenant-se les obertures a partir de tres eixos verticals. Totes les oberturs de la planta baixa estan construïdes amb pedra treballada de molt bona factura. La central, l'accés principal, compta amb arc de mig punt mentre que les laterals compten amb arc escarser, molt més treballat en la que se situa al costat esquerre. En aquest accés hi podem llegir, gravat en la clau de l'arc, 'JOSEPH ROMEV TE FECIT FER - 1789' emmarcat per dos arbres en relleu i sota una creu, també en relleu, de molt bona factura. A la clau de l'arc corresponent a l'accés principal hi trobem gravat, sota el dibuix d'unes eines del camp la frase 'sense traballar Pages Campar be ymposiple es - ANY 1819'. La planta primera està ocupada per tres balcons ampitadors, tots amb arc escarser però el central amb muntants i arcs de pedra treballada, mentre que en els laterals no es veu la fàbrica. Finalment, pel que fa al nivell corresponent a les golfes, hi trobem un conjunt de dues finestres amb arc de mig punt de maó a cadascun dels extrems mentre que, a la part central, se situen tres finestres de les mateixes característiques, la central una mica més gran. Per sobre les referides finestres de les golfes només s'aprecia un petit respirall ovalat. Les cantonades de l'edifici estan construïdes amb cadenes cantoneres de carreus de molt bona factura. És també destacable el rellotge de sol, tractat de forma separada, que trobem en aquesta façana. | 08085-44 | Barri de Font-rubí (Can Romeu), 13 | 41.4354000,1.5962600 | 382722 | 4588043 | 1789 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
48954 | Roure de Santsuies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-santsuies | Roure de dimensions notables que creix al costat del camí que mena de Santuies a Les Cases Noves de la Mata | 08085-99 | 41.4296500,1.5964900 | 382731 | 4587405 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48954-foto-08085-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48954-foto-08085-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
48919 | Barraca de vinya n. 9157 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9157 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-64 | 41.4280100,1.5966100 | 382738 | 4587222 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
48928 | Font del mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-romeu | La Font de can Romeu se situa a la part posterior de la masia homònima. L'aigua es canalitza des de la Font del Fondo fins aquest punt. La font se situa en una mena de pilar quadrat amb les cantonades construïdes amb maó vist i la part superior feta amb el mateix material en forma de piràmide graonada. La font raja per un broc metàl·lic amb forma de lleó fins a una pica de les mateixes característiques constructives que el pilar on s'obre la font. Aquesta pica comunica directament amb un safareig adossat a la font. | 08085-73 | Barri de Can Romeu, 13 | 41.4356000,1.5964500 | 382738 | 4588065 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48928-foto-08085-73-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
48918 | Cova de l'Arena o l'Arenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larena-o-larenera | Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat. | 08085-63 | Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna. | 41.4426900,1.5963200 | 382740 | 4588853 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||||
49216 | Barraca de pedra n. 2130 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-n-2130 | Veure fitxa número 479 | 08085-408 | 41.4387500,1.5973100 | 382816 | 4588414 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||||
49206 | Barraca de pedra seca dels camps de Mas Vallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-camps-de-mas-vallet | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-396 | 41.4447700,1.5977200 | 382861 | 4589082 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49206-foto-08085-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49206-foto-08085-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||||
49182 | Can Suies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suies | XIX | Edifici d'estil popular de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre cap el SE. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. La distribució de les obertures a la façana principal és ordenada, si bé no perfectament simètrica, tot i que, cal tenir en compte, que les que corresponent a la planta baixa han estat fortament modificades durant els anys 80 del segle XX. La planta segona sembla que, si més no exteriorment, és la que conserva millor els trets originals. L'edifici compta amb annexos adossats a la façana NO i a la façana SO. La cronologia de construcció ve indicada per una placa de ceràmica on es recullen les tres fases constructives del complex: 1853, 1893 i 1983. | 08085-366 | Barri de Font-rubí de Baix, 17 | 41.4292400,1.5982500 | 382877 | 4587357 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49182-foto-08085-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49182-foto-08085-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49182-foto-08085-366-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 184,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.