Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49305 | Llinda de cal Salomons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-salomons | XVII-XVIII | <p>Llinda d'una finestra de la masia de cal Salomons amb un curiós gravat d'una cara. La finestra es troba a la façana posterior (nord), al primer pis. Es tracta d'una llinda que encaixa perfectament en l'emmarcament de la finestra; és a dir, que és un element originari i no pas reaprofitat. La decoració conforma una mena de frontó dins el qual hi ha el gravat rodó amb dos ulls i una boca molt esquemàtics. Desconeixem el simbolisme d'aquest element atípic. Pel fet de trobar-se a la façana nord (associada de manera natural amb l'hivern i amb la nit) tal vegada tindria alguna relació amb la lluna. Una altra interpretació seria com a esperit protector de la casa. Pel context i la tipologia constructiva, podria datar-se als segles XVII-XVIII, sense que descartem, però, una datació més antiga.</p> | 08090-13 | Masia de cal Salomons. Sector sud-est del terme de Gaià | <p>Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, apareix esmentat en un document de l'any 1317 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb la mateixa denominació de Salomons. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 era un dels set masos que posseïa el Soler de Lloberes, que era el mas del terme de Gaià que havia absorvit més possessions. En aquest moment l'hereu era Francesc Soler de Lloberes. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 continuava en mans del Soler de Lloberes, juntament amb Sant Jordi i cal Pons. En aquest document s'especifica que les terres de Salomons abastaven només 4 ha. Sigui com sigui, finalment els dos masos que estaven de costat van quedar unificats sota un mateix amo. En el segle XX cal Salomons ha continuat com a propietat del Soler de Lloberes i ha estat habitada per masovers. Recentment, l'habitatge s'ha rehabilitat.</p> | 41.9124300,1.9447400 | 412486 | 4640592 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49320 | Forn de ginebró del Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-del-genesca | XIX-XX | Forn de ginebra o ginebró emplaçat a la masia del Genescà, uns metres a l'est de la façana de llevant de la casa. De forns de ginebró n'hi ha de diferents tipus; en aquest cas es tracta d'un forn fet sobre una roca plana semblant a una llosa. És un bloc de roca sorrenca de forma més o menys quadrada que està situat pla a terra en un terreny actualment ple d'herbes. A la superfície de la pedra s'hi ha rebaixat una vora de forma circular i, a l'interior, dos canalons que convergeixen, en forma de V. La pedra mesura uns 80 cms de costats. Al seu damunt s'hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i s'escolava pel vèrtex de la V, on hi devia haver un altre canaló per conduir el líquid fins a un recipient que estava situat a una certa distància. De no ser així, l'oli s'hauria inflamat. El forn deu fer molts anys que ja no s'utilitza. Els propietaris de la masia ja no l'havien vist mai a en ús. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres i per altres dolències, però també amb persones per guarir dels cops o les inflamacions. | 08090-28 | Masia del Genescà, sector central del terme de Gaià | 41.9131100,1.9130800 | 409861 | 4640700 | 08090 | Gaià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49320-foto-08090-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49320-foto-08090-28-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49321 | Forn d'obra del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-prat | XVIII | Parcialment esfondrat, cobert per la vegetació | Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 600 m al nord de la masia de Genescà, però en terrenys de l'antic mas Prat, que es troba al nucli de Gaià. Conserva la seva estructura força íntegra, tot i que una mica malmesa a la part superior. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra (amb la part interna feta de terra o tàpia) en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells, per bé que en l'estat actual gairebé no es distingeixen, ja que s'ha perdut el sostre que els separava. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. En aquest cas ja hem dit que el sostre de separació amb l'engraellat que tenia a sobre no s'han conservat. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap a ponent, es troba en un terreny on s'hi ha fet un forat. A la part inferior s'hi insinua la boca de la fogaina, que es troba a un nivell encara més baix i parcialment soterrada. En total el forn tenia una profunditat considerable: de 4 m més la part encara soterrada. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserven les parets parcialment. A la de llevant hi ha la porta d'accés. A la part interior dels murs, tant de la fogaina com de la cambra de cocció, s'hi pot veure el característic revestiment de fang o arrebossat endurit per les altes temperatures. A la part superior de la cambra de cocció es conserven diversos forats de ventilació, que devien quedar sota la coberta. En un fet gens habitual, a l'interior del mur de ponent, a la part de la fogaina, s'hi conserva inscrita una data: la de 1794, que podria ser l'any de construcció del forn. Aquest forn pertanyia al mas Prat i, segons es diu, havia proveït material d'obra per a moltes cases del nucli de Gaià. | 08090-29 | Prop de la masia de Genescà, a la part central del terme de Gaià | 41.9185400,1.9129600 | 409859 | 4641303 | 1794 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49321-foto-08090-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49321-foto-08090-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49321-foto-08090-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral proporcionada per Josep Font i Josep Matamala | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49330 | Bassa dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-monjos | XIX-XX | Part de la volta s'ha esfondrat | Bassa o dipòsit sota terra que s'utilitzava per ensulfatar vinyes i que es troba en el serrat que hi ha prop del mas Obradors. Consisteix en una cavitat força àmplia (almenys de 2,50 m d'ample per uns 1,50 de llarg, amb una profunditat superior a 0,50 m) que ha estat coberta amb una volta de maó (volta catalana) tot deixant-ne la part central descoberta perquè se'n pugui extreure el líquid. Sembla que aquest dipòsit hauria servit en les tasques d'ensulfatar vinyes que es van generalitzar al final del segle XIX i principis del XX. El dipòsit es troba en un terreny amb lleuger desnivell i envoltat de pedres que podrien ser d'enderrocs. Considerem que hi ha la possibilitat que l'àmplia cavitat del dipòsit hagués estat originàriament una tina medieval excavada a la roca. Ens ho fa pensar el que fet molt a prop, uns 50 m al nord-est, hi ha la tina coneguda com a ca l'Obradors 2. A més, el serrat en el qual s'ubica aquest dipòsit és un indret força especial, amb múltiples elements de cronologia alt-medieval. A més de la tina de ca l'Obradors 2 hi ha la de ca l'Obradors 1 i, relativament a prop, la tina del camp del Miquel. També hi ha l'església de Sant Pere de Monistrol (d'origen preromànic i derivada d'un probable monestir de tradició visigòtica), un poblat d'època visigòtica junt a un mas alt-medieval on hi havia una ferreria (jaciment de les Feixes de Monistrol) i una necròpolis de cistes també d'època visigòtica (Necròpolis d'Obradors). Un altre fet interessant és que en tot aquest serrat s'hi poden veure moltes feixes confeccionades amb grans blocs de roca, gairebé ciclopis. No sabem si es tractaria d'elements contemporanis a les tines i a aquest primer conreu de la vinya en època alt-medieval o bé, com semblaria més probable, a l'últim moment d'expansió de la vinya, ja als segles XVIII-XIX. | 08090-38 | Prop del mas Obradors, al sector oest del terme de Gaià | 41.9207800,1.8934000 | 408240 | 4641573 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49330-foto-08090-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El nom 'Bassa dels Monjos' apareix en un rètol de cartró al costat del dipòsit. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49332 | Necròpolis del mas Obradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-mas-obradors | VII | Les dues tombes es troben força malmeses i es desconeix l'estat d'altres possibles tombes | Necròpolis d'època visigòtica emplaçada uns 50 m a l'oest del mas amb aquest nom i a uns 140 m del jaciment anomenat les Feixes de Monistrol, on s'hi ha localitzat un poblat també d'època visigòtica. En una petita esplanada que s'estén rere el mas s'hi han identificat diverses tombes del tipus cista, que estan orientades aproximadament d'est a oest. Les que apareixen més ben descrites són dues. La tomba anomenada número 1 és una cista o caixa de lloses que es conserva només parcialment. Ha perdut la part dels peus i ja va ser espoliada d'antic, per la qual cosa els ossos es trobaven dispersos. La tomba número 2, a poc més d'un metre de distància, estava també força malmesa. Devia ser semblant a l'anterior i conservava in situ l'esquelet, però sense cap aixovar o element d'ornamentació. Segons datació de radiocarboni, l'esquelet corresponia a la segona meitat del segle VII. Actualment les dues cistes són parcialment visibles. Cal dir que aquesta necròpolis es situa en un indret força especial, amb múltiples elements de cronologia alt-medieval. A més del poblat visigòtic ja esmentat de les Feixes de Monistrol, on també hi havia un mas alt-medieval (ja d'època comtal) i una ferreria, hi trobem molt a prop l'església de Sant Pere de Monistrol (d'origen preromànic i derivada d'un probable monestir de tradició visigòtica). A més, en el serrat que hi ha rere el mas Obradors s'hi han identificat dues tines medievals excavades a la roca (Tina de ca l'Obradors 1 i 2). Un altre fet interessant és que en tot el serrat que hi ha rere el mas Obradors s'hi poden veure moltes feixes confeccionades amb grans blocs de roca, gairebé ciclopis. No sabem si es tractaria d'elements contemporanis a les tines i a aquest primer conreu de la vinya en època alt-medieval o bé a l'últim moment d'expansió de la vinya, ja als segles XVIII-XIX. | 08090-40 | Prop del mas Obradors, sector oest del terme de Gaià | 41.9196500,1.8930000 | 408205 | 4641448 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49332-foto-08090-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49332-foto-08090-40-2.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49337 | Roure de la Discòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-discordia | Roure de grans dimensions emplaçat al límit occidental d'un camp, en el punt en què comença un coster que descendeix cap al torrent del Clot de l'Oli. L'arbre es troba just en el marge que marca el límit entre dues parcel·les. Segons es diu, fa uns anís una esquerda a la roca va provocar una petita esllavissada, de manera que el roure va canviar lleugerament de posició. Això va provocar una disputa entre els dos pagesos, veïns de la Galera. El pagès del camp de dalt, que era de cal Miquel, volia tallar l'arbre, mentre que el pagès del camp de baix, que era de cal Jan, el volia mantenir. Des d'aleshores s'ha anomenat a aquest arbre el Roure de la Discòrdia, i exemplifica les disputes ancestrals que han estat freqüents entre els habitants del petit nucli de Galera, normalment per desavinences entre terrenys. | 08090-45 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9116700,1.8951900 | 408375 | 4640559 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49337-foto-08090-45-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49339 | Bassa i horts de cal Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-horts-de-cal-rossinyol | XIX-XX | Bassa i antiga zona d'horta emplaçada en el tram final del torrent del Vilaró, a la seva riba esquerra i just abans de la confluència d'aquest torrent amb la riera de Merlès. En aquest indret hi ha una bassa i una petita esplanada en una terrassa fluvial on abans hi havia l'hort de cal Rossinyol i també d'altres cases situades més amunt, a l'altiplà de Matamala: cal Simó de Matamala, cal Correu, cal Francisco... Els horts estaven parcel·lats un al costat de l'altre i regaven amb l'aigua de la bassa. La bassa té una planta irregular i, a l'extrem més baix, és continguda per un mur fet amb grans pedres que estanquen l'aigua. Antigament tenia una boixa amb un tap de suro que donava pas per regar. Ara hi ha un tub de plàstic. Actualment Jordi Obradors encara treballa una part dels horts i s'encarrega també d'endreçar i tenir cura de tot aquest sector vora el torrent. Ell ha netejat els camins i fins i tot ha habilitat alguna palanca. | 08090-47 | Prop de cal Rossinyol, sector oest del terme de Gaià | El gran apogeu de la vinya a la primera meitat del segle XIX va propiciar el sorgiment d'un petit nucli de casetes prop del mas Matamala: cal Simó de Matamala, cal Francisco, cal Correu... Aquestes cases pagaven un cens a Matamala per treballar les vinyes, més el contracte de parceria habitual. Possiblement cal Rossinyol, que queda lleugerament més apartada, va construir-se en aquest mateix moment, tot i que no podem descartar que fos anterior. En el Registre de la Riquesa de 1883 cal Rossinyol consta com una masoveria de Matamala. Llavors la casa tenia unes terres que abastaven 5,52 ha, la pràctica totalitat conreades directament pel propietari, que era Joan Vall, d'Alpens. Cal Rossinyol es trobava al costat d'un camí força transitat que venia de Galera, passant per la Plana i cal Mestre, i es dirigia vers Sant Esteve de Vilaramó. Per aquest motiu, durant un temps, entorn del tombant de segle XX, cal Rossinyol va fer funcions de cafè. Per aquesta zona també hi passaven moltes noies de les cases properes a Matamala que anaven treballar a peu a la colònia Vidal, situada ja en terme de Puig-reig. Cal Rossinyol i les altres casetes de la plana de Matamala tenien els seus horts prop d'on hi ha la confluència entre el torrent del Vilaró i la riera de Merlès. Al segle XX el gran mas de la zona, Matamala, ja estava en declivi i sembla que cal Rossinyol no va perdurar gaire temps. Des de mitjans de segle XX, com a mínim, ja estava abandonada i en ruïnes. | 41.9405700,1.8987300 | 408710 | 4643764 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49339-foto-08090-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Burillo, de cal Simó de Matamala | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49345 | Padró de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-la-codina | XIX | Columna de pedra amb una creu aixecada en record d'un matrimoni que van assassinar en aquest indret l'any 1828. Es troba emplaçada al costat mateix de la carretera BV-4401, al km. 11,1. Sobre un petit pedestal quadrat s'aixeca la columna, formada per grans blocs de pedra i acabada amb una semiesfera a la part superior, adoptant així la forma de 'supositori'. Al seu damunt té una creu de ferro simple. Dos dels carreus de la columna tenen una inscripció. En una d'elles hi podem llegir: 'Any 1828 23 Juliol. Aquí los lladres [van] robarlo'. L'altra pedra s'ha escrostonat totalment per la part davantera i s'ha perdut la inscripció, però alguns testimonis encara recorden que feia referència als noms de les persones assassinades, que eren el matrimoni propietari del mas la Codina, molt proper a aquest lloc. Abans de la carretera per aquest indret hi passava un camí de transhumància, també utilitzat com a 'camí ral'. Venia de Sallent, passant per Coll de Comadoms, i es dirigia cap a Sant Pau de Pinós i Prats de Lluçanès. Segons es dedueix de la inscripció, els propietaris del mas van ser víctimes d'un assalt per part d'uns lladregots de camí ral. La creu devia ser bastida poc després que s'esdevinguessin els fets. Segons informació oral, els propietaris de la Codina venien de mercat de Prats de Lluçanès i els van matar allà mateix. Elena Guixé, actual propietària de la Codina i autora d'una petita recerca sobre la història d'aquest mas, creu que els assassinats devien ser Francesc Codina de Codinachs Boada i la seva esposa Paula Escayola. A conseqüència d'això la propietat va haver de passar d'avi a nét. Així consta en el testament de Miquel Codina de Codinachs Serradell, fet el 1831, uns anys després de l'assalt i cinc anys abans que morís. En aquest document l'avi passa l'heretat directament al seu nét: Miquel Codina Escayola (1826?-1898). Cal dir que el mas Codina era un dels més grans de Gaià, i els seus propietaris es comptaven entre les famílies més adinerades del poble en aquell temps. Fa uns anys en unes obres de la carretera el monument es va tombar i va caldre tornar-lo a col·locar dret. | 08090-53 | Sector nord-est del terme de Gaià | 41.9568400,1.9572400 | 413582 | 4645510 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49345-foto-08090-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49345-foto-08090-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fa uns anys en unes obres de la carretera el monument es va tombar i va caldre tornar-lo a col·locar dret.Informació facilitada per Elena Guixé i Enric Armengou Vall de Vilaramó | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49353 | Camí i muralles ciclòpies del castell de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-i-muralles-ciclopies-del-castell-de-gaia | IIIaC-XV | Estat desigual, entorn cobert per la vegetació | Corriol que devia ser l'accés primitiu al turó de Santa Àgata (on hi ha les restes del castell de Gaià i també d'un jaciment ibero-romà) i que està protegit per uns espectaculars murs ciclopis. Es tracta d'una infraestructura defensiva que sembla estar més vinculada al jaciment ibèric i romà, que podria haver esdevingut una mena de castrum, que no pas al castell medieval. El camí transcorre pel vessant de llevant del turó, en direcció nord-sud. És un corriol estret i de pendent molt acusat que comença vora l'actual camí del cementiri (coordenades UTM RTRS89 410496, 4641269) i arriba a la part superior del serrat (coordenades UTM RTRS89 410501, 4641401 ), just en un punt on es conserven restes d'un mur fet amb carreus al costat de l'actual camí d'accés, uns 100 m al nord-est de la capella de Santa Àgata. Aquest mur podria correspondre a algun tipus d'estructura defensiva per protegir l'accés al castell per aquesta banda. A l'entorn del corriol d'accés, concretament en els 100 m finals, hi trobem successius murs semblants a feixes però construïts amb grans roques. Es tracta de blocs ciclopis que s'han desprès de les diverses cingleres que hi ha pertot el turó i que s'han aprofitat per confeccionar els murs. Sovint es complementen amb altres pedres de tamany menor i, en algun cas, estan lligats amb morter. Cal dir que als peus del turó de Santa Àgata pel vessant sud-oest, just a l'indret on s'ha identificat un segon nucli del jaciment ibèric (anomenat jaciment de Tornamira), hi trobem trams d'una muralla ciclòpia similar que defensaria la part baixa del turó en aquest sector. Tot i que en el moment present no tenim gaires elements per confirmar-ho, considerem que aquestes infraestructures defensives podrien estar relacionades amb el jaciment ibèric o amb un possible castrum romà, més que no pas amb el castell medieval. En primer lloc per la coincidència amb les restes ibèriques al sector de Tornamira, en segon lloc perquè existeix una certa tradició de muralles ciclòpies associades a òppidums o fortificacions ibèriques. El cas de Santa Àgata constitueix un exemple molt interessant i amb pocs paral·lels a la Catalunya central. En l'estat actual i sense una intervenció arqueològica és difícil interpretar la funcionalitat concreta d'aquestes estructures defensives de gran envergadura. Un aspecte que desconcerta és que només protegeixen trams parcials. Tant en a llevant com al sud-oest semblen estar concebudes per protegir sectors molt concrets, més que no pas com una defensa global del turó. Evidentment, en època medieval, aquesta muralla podria haver estat reutilitzada i adaptada per a la defensa del castell. D'altra banda, és interessant constatar que, rere el mas Obradors, abunden feixes confeccionades també amb blocs de pedra ciclopis. Aquest indret està associat a diversos elements de cronologia visigòtica i alt-medieval, entre d'altres unes tines medievals. | 08090-61 | Turó de Santa Àgata, al sector central del terme de Gaià | Tot i que no ha estat objecte d'excavació, hi ha evidències arqueològiques que indiquen l'existència d'un assentament ibèric que se suposa que tindria dos nuclis: un situat al cim del turó i un altre als peus del turó, amb una funció probablement més d'habitatge. Sembla que al principi de la dominació romana el poblat hauria esdevingut un castrum o lloc de vigilància que no hauria tingut continuïtat en època imperial. Segons la ceràmica recollida superficialment, el turó seria reocupat amb la conquesta comtal de la fi del segle IX. La primera notícia documental coneguda del castell és de l'any 936, quan s'esmenta el 'Castro Galiano, in Matamala'; és a dir, el castell de Gaià, al lloc de Matamala. El seu nom vindria de Gaianus o Galinanus, un primer repoblador del qual el castell hauria adoptat el nom. Es tracta d'un castell termenat amb un territori una mica més gran que l'actual municipi, incloent part del municipi de Santa Maria de Merlès. Al segle XI els senyors eminents eren el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller, i els monarques posteriors en van mantenir els drets. Segons Albert BENET (1984: 256) des del principi del segle XI els feudataris eren la família Balsareny; concretament un tal Bernat Guifré, probablement fill de Guifré de Balsareny. Bernat Guifré el llegà al seu germà Guillem, però com que aquest fou nomenat bisbe no en pogué exercir les funcions, de manera que el 1063 els comtes de Barcelona van infeudar el castell de Gaià, i també el castell veí de Balsareny, als germans Bernat i Miró Ricolf, que ja tenien el castell de Pinós i foren els primers barons de Pinós. El mateix any 1063 jura fidelitat Adalbert Ellemar com a castlà del castell. Així doncs, els barons de Pinós van passar a ser els senyors del castell de Gaià i encara ho eren al segle XIII, quan el titular era Galceran III de Pinós, que el 1277 el llegà en testament al seu fill Galceran IV. Dos anys més tard el rei va demanar i obtenir la potestat de diversos castells, entre ells el de Gaià, però va ser per pocs anys, ja que el 1313 la mare de Pere II Galceran de Pinós va obtenir el retorn de la potestat. Al segle XIV els Pinós abandonen la senyoria, que passa als Cornet fins al segle XV. A la primera meitat del XVI posseïa la senyoria Beatriu de Pons i de Castellet, casada amb Pere Joan de Vilagaià. Del segle XVII en endavant la senyoria pertanyia al rei i, en conseqüència, era el govern municipal qui en cobrava els censos. Així consta en el capbreu de 1692, on també es diu que el mas Noguera tenia el mas i l'heretat que d'antic s'anomenava 'heretat del Castell de Gaya' (BADIA, 2016: 171). En aquesta època el castell era ja un simple mas. Aquest procés tal vegada ja s'havia iniciat segles abans, ja que el 1391 existia un mas anomenat 'Castello', que havia de ser a la zona de l'actual Santa Àgata. D'altra banda, les dades arqueològiques semblarien indicar que el castell va ser abandonat de manera força prematura, al voltant del segle XII. Probablement al segle XIX es va erigir la moderna capella de Santa Àgata, de manera que el turó ha passat a ser conegut amb aquest nom. Pel que fa a la recerca sobre el castell, l'estudiós Josep M. BADIA (1984: 118) ja va reportar la troballa de ceràmica ibèrica als peus del turó de Santa Àgata. Més tard, l'any 2002 el castell de Gaià va formar part d'una campanya de prospecció arqueològica dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages' amb el motiu d'aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractava inicialment de fundacions o de punts de vigilància i defensa d'època islàmica. La va dirigir Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona i, a més de Gaià, es van estudiar altres casos a Rajadell, Monistrol de Calders i Monistrol de Montserrat. En aquest cas no es va trobar cap indici d'ocupació en època islàmica, però sí que es va recollir ceràmica antiga al sector alt, on hi ha les restes del castell. | 41.9188300,1.9205100 | 410485 | 4641327 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49353-foto-08090-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49353-foto-08090-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49353-foto-08090-61-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49355 | Serrat de Santa Àgata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-santa-agata | Serrat o turó que s'estén entre la riera de Gaià i l'actual carretera. És un dels turons emblemàtics del municipi, ja que es troba prop del poble i, des de fa uns anys, s'hi organitza un aplec anual per la diada de Santa Àgata. El turó té una forma allargassada que segueix l'eix nord-est sud-oest, i arriba a una altitud màxima de 524 m. El cim es troba a la banda de ponent, i allà s'hi aixeca la capella de Santa Àgata, probablement bastida al segle XIX en el mateix indret on hi havia hagut el castell de Gaià i, anteriorment, un poblat ibèric. La part alta del serrat, allargassat i estret, és perfilat per nombroses roques que conformen petites cingleres o rocams dispersos. Moltes d'aquestes roques s'han desprès i es troben escampades per la falda del turó. Alguns d'aquests grans blocs de pedra s'han utilitzat per construir uns murs ciclopis que protegeixen el vessant de llevant del turó, entorn del primitiu camí d'accés al castell. Actualment la major part del turó és ocupat per bosc de pi i també d'alzina. L'esplanada entorn de la capella de Santa Àgata és un indret agradable, amb un bosc esclarissat on s'hi ha adequat una zona amb grans pedres col·locades a terra a manera de bancs. | 08090-63 | Al sector central del terme de Gaià | 41.9191000,1.9197700 | 410424 | 4641358 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49355-foto-08090-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49355-foto-08090-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49359 | Forat Màrtira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-martira | Zona coberta per la vegetació | Balma amb una cavitat natural al seu interior formada pel despreniment de diverses roques de gran envergadura. L'indret es troba en un coster a la riba esquerra de la vall del riu Llobregat, just al costat de la pista asfaltada que ressegueix aquesta vall, uns 900 al nord del trencall de Galera. És una zona amb una vegetació frondosa i amb una cinglera no gaire alta però amb una massa rocosa de dimensions força grans. Diverses de les roques del sostre de la balma s'han trencat i han caigut, de manera que han configurat un forat triangular que esdevé una mena de portal cap a una galeria interior força gran i espectacular. En aquest espai interior s'hi observen rastres d'algun mur precari que podria correspondre a algun tipus de construcció troglodítica. Aquesta cavitat natural ha estat utilitzada com a refugi o, tal vegada, com a habitatge probablement ja des d'antic. Se sap que en èpoques més recents, durant els anys de la Guerra Civil de 1936, va servir com a amagatall de diferents emboscats. En nom de Forat Màrtira fa referència a una tradició o llegenda sobre una dona que era coneguda amb aquest nom i que, suposadament, vivia en aquest refugi amb els seus fills. Es deia que si t'acostaves al forat podies sentir com la dona rentava la roba. I és que en èpoques humides prop del Forat hi baixa un torrent que fa un salt d'aigua per la cinglera i que és el causant que se senti la remor. Aquesta tradició oral sembla una versió simplificada de les llegendes més típiques que es coneixen sobre dones d'aigua o encantàries. | 08090-67 | Vall del Llobregat, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9188900,1.8870300 | 407709 | 4641370 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49359-foto-08090-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49359-foto-08090-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49361 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1 | XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula de pedra i túmul de terra al damunt. La porta és rectangular amb llinda de pedra allargada. En una pedra interior, al costat de la porta, té inscrita la data 1867. | 08090-69 | Prop de la casa de Salomons, al sector sud-est del terme de Gaià | 41.9121300,1.9428100 | 412325 | 4640561 | 1867 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49361-foto-08090-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49362 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2 | XIX-XX | Part posterior esfondrada | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula de pedra, sense túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de pedra allargada. La part posterior és esfondrada. Al costat hi ha una petita elevació artificial de forma circular que podria correspondre a les restes de la torre de defensa coneguda que hom dedueix que hi havia en aquest indret. Però es tracta només d'una hipòtesi. Una altra possibilitat és que aquesta torre estigués ubicada on hi ha la casa anomenada Castellot, uns 200 m a l'est. | 08090-70 | Prop de la casa del Castellot, al sector sud-est del terme de Gaià | 41.9148600,1.9582300 | 413608 | 4640848 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49362-foto-08090-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49362-foto-08090-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49363 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca | XIX-XX | coberta en males condicions, envaïda per la vegetació. | Barraca de pedra de planta rectangular, parcialment adossada a un desnivell del terreny, al costat de la carretera. Té la porta rectangular, amb llinda de fusta. | 08090-71 | A la carretera de Galera (BV-4402), km. 0,4. Al sector sud-oest del terme de Galera. | 41.9023300,1.8889600 | 407845 | 4639529 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49363-foto-08090-71-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49364 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-3 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular (més o menys circular), amb coberta feta de bigues de fusta i lloses, amb túmul de terra al damunt. La porta és rectangular amb llinda de fusta. | 08090-72 | Prop de la carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), al km 1,4. Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.8990900,1.8919300 | 408087 | 4639166 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49364-foto-08090-72-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49365 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-4 | XIX-XX | Parcialment derruïda, coberta de vegetació | Barraca de pedra seca de planta rectangular parcialment derruïda. Es conserven les lloses del ràfec de la coberta. | 08090-73 | Prop de cal Tiquet, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9023300,1.8939100 | 408256 | 4639524 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49365-foto-08090-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49365-foto-08090-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49366 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-5 | XIX-XX | En ruïnes | Fonaments d'una barraca de la qual només en queden unes poques pedres, algunes de gran tamany. Es troba en el turó que hi ha rere la masia d'Obradors, que es caracteritza perquè hi ha un bon nombre de feixes de pedra gairebé ciclòpia. | 08090-74 | Prop d'Obradors, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9200300,1.8922200 | 408141 | 4641491 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49366-foto-08090-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49366-foto-08090-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49367 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-6 | XIX-XX | En ruïnes | Restes d'una barraca feta amb grans blocs de pedra, de planta més o menys circular. Una de les pedres té la inscripció 'DIEGO'. És significatiu remarcar que rere el turó del mas Obradors s'hi poden veure un gran nombre de feixes confeccionades amb grans blocs de roca, gairebé ciclopis. No sabem si es tractaria d'elements contemporanis a unes tines alt-medievals que hi ha en aquest sector i que són testimonis d'un primer conreu de la vinya molt primerenc o bé, com semblaria més probable, a l'últim moment d'expansió de la vinya, ja als segles XVIII-XIX. | 08090-75 | Prop de la masia d'Obradors, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9199400,1.8914500 | 408077 | 4641481 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49367-foto-08090-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49367-foto-08090-75-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49368 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-7 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula de pedra i túmul de terra al damunt. La porta és rectangular amb llinda de pedra allargada. | 08090-76 | Prop de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9107800,1.8952500 | 408379 | 4640460 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49368-foto-08090-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49368-foto-08090-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49369 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-8 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular. La coberta és amb bigues de fusta, lloses de pedra i túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de fusta. | 08090-77 | Prop de cal Fuster Paleta, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9027500,1.9111000 | 409682 | 4639552 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49369-foto-08090-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49369-foto-08090-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49370 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-9 | XIX-XX | Coberta esfondrada, evaïda per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta rectangular de dimensions força grans. La coberta, actualment esfondrada, era amb bigues de fusta i possiblement amb teules. La porta és rectangular amb llinda de fusta. Al costat sud té una cisterna força gran de planta oval, revestida amb ciment i coberta amb una tapa. Al nord té una bassa, actualment abandonada. | 08090-78 | Prop del mas el Puig, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9205200,1.8992400 | 408724 | 4641538 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49370-foto-08090-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49370-foto-08090-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49370-foto-08090-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49371 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-10 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de planta rectangular, adossada a un pendent del terreny. Ha perdut la coberta. | 08090-79 | Prop de l'església de Sant Pere de Monistrol, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9211700,1.8966600 | 408511 | 4641612 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49371-foto-08090-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49371-foto-08090-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49380 | Cementiri antic de Sant Esteve de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-antic-de-sant-esteve-de-vilaramo | XI-XIX | Restes semi-derruïdes i espai envaït per la vegetació | Restes de l'antic cementiri de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó, situades entre l'església i un mas proper, denominat Caseta de Sant Esteve. Concretament, les restes es troben sobre un petit promontori de forma pràcticament circular que constitueix el punt més alt del turó on hi ha l'església; un lloc dominant i amb una extensa panoràmica que va del Prepirineu fins a la serra de Montserrat. El que queda de l'antic cementiri és un mur perimetral que ressegueix el perfil del promontori, amb un tram més arrodonit (al sud) i un altre que forma angle recte (al nord i est). Aquest mur, que en alguns punts es conserva fins a una alçada d'uns dos metres, és obrat amb carreus diversos i irregulars, però és de força qualitat. Al sud-oest s'observa una obertura que devia constituir l'accés al recinte. El seu interior es troba cobert per la vegetació, però s'hi observen els fonaments d'alguns murs i restes d'enderrocs. Alguns aspectes ens criden l'atenció. En primer lloc, la forma pràcticament circular del promontori i el fet que s'hagi triat aquest punt, que constitueix la cota més alta del turó, per emplaçar-hi el cementiri. Això, juntament amb la troballa d'indicis arqueològics d'època ibèrica entorn de l'església, i també d'època romana al mas proper denominat Vilaramó, ens fa sospitar de la presència d'alguna possible torre o estructura defensiva anterior al cementiri, i més tenint en compte les característiques dominants del turó. | 08090-88 | Al costat de l'església de Sant Esteve de Vilaramó, al sector nord-est del terme de Gaià | L'any 1878 l'església de Sant Esteve de Vilaramó va recuperar la categoria de parròquia, i el 1881 es va bastir l'edifici de la Rectoria, enganxat a la paret de l'església. En aquest període es van fer les últimes reformes de l'església: capella fonda (1898) i nou campanar (1910). El cementiri antic era en el promontori de forma circular que hi ha entre l'església i el mas denominat Caseta de Sant Esteve. Entorn del 1905 es va construir el cementiri nou (l'actual), segons indiquen les inscripcions que s'hi poden veure, i el 1910 es va bastir la capelleta. | 41.9480100,1.9310900 | 411403 | 4644556 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49380-foto-08090-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49380-foto-08090-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49380-foto-08090-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49381 | Cementiri de Sant Esteve de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-esteve-de-vilaramo | XX | Cementiri de l'antiga parròquia de Sant Esteve de Vilaramó, emplaçat vora la pista asfaltada que ve de Galera i es dirigeix cap a la Vall de Vilaramó. Consta d'un recinte de planta rectangular delimitat per un mur perimetral de pedra, amb un accés davanter format per una simple porta reixada. Al fons del recinte hi ha una capelleta amb un petit bloc de nínxols a cada costat. El portal de la capella és ornat amb un doble arc de mig punt de pedra, sustentat sobre quatre capitells. Al centre del recinte hi ha una creu de ferro sobre un pedestal de pedra i, a la part davantera, dos xiprers i un pi. | 08090-89 | Al sector nord-est del terme de Gaià | L'any 1878 l'església de Sant Esteve de Vilaramó va recuperar la categoria de parròquia, i el 1881 es va bastir l'edifici de la Rectoria, enganxat a la paret de l'església. En aquest període es van fer les últimes reformes de l'església: capella fonda (1898) i nou campanar (1910). El cementiri antic era en el promontori de forma circular que hi ha entre l'església i el mas denominat Caseta de Sant Esteve. Entorn del 1905 es va construir el cementiri nou (l'actual), segons indiquen les inscripcions que s'hi poden veure, i el 1910 es va bastir la capelleta. | 41.9469400,1.9323900 | 411509 | 4644436 | 1905 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49381-foto-08090-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al pedestal de la creu: AÑO 1905Inscripció al portal de la capella: AÑO 1910 | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49383 | Creu de terme de Sant Esteve de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-esteve-de-vilaramo | XIX-XX | Creu de terme emplaçada a l'esplanada davantera de l'església de Sant Esteve de Vilaramó, al costat de ponent del turó, per on hi ha accessos dels diferents camins que abans arribaven a l'indret per aquesta banda. Es tracta d'una creu molt senzilla, que consta d'un pedestal de pedra de forma cúbica i d'una segona pedra, també quadrada, sobre la qual hi ha encastada una creu de ferro simple, amb les puntes de les astes lleugerament eixamplades. No coneixem cap notícia antiga d'aquesta creu que, per la seva tipologia, sembla força recent: dels segles XIX-XX. A la dècada de 1950, però, va ser desplaçada uns metres fins a la ubicació actual. Encara es pot veure al terra la pedra on era situada originàriament. El motiu va ser que el jovent aprofitava aquesta placeta per jugar a saque (una mena de frontó molt popular a l'època) i la creu feia nosa. Fruit d'aquesta activitat encara es poden veure unes línies blanques pintades al costat dret del portal de l'església. | 08090-91 | Vora l'església de Sant Esteve de Vilaramó, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9480400,1.9305500 | 411358 | 4644560 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49383-foto-08090-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49383-foto-08090-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vall de Vilaramó | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49393 | Forn de ginebró de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-la-codina | XIX-XX | Forn de ginebra o ginebró emplaçat a la masia de la Codina, a l'esplanada d'entrada de la casa. De forns de ginebró n'hi ha de diferents tipus; en aquest cas es tracta d'un forn fet sobre una roca plana de dimensions força grans (110 per 140 cms). Té la particularitat que consta de dos reguerons circulars en lloc d'un, com és habitual. Així, a la superfície de la pedra s'hi han rebaixat uns canalons que marquen dues formes circulars traspassades al centre per un canaló que conduïa el líquid cap a dues vores de la roca. Al damunt d'aquests canalons s'hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i s'escolava per cadascuna de les vores, on hi devia haver un altre canaló per conduir el líquid fins a un recipient que estava situat a una certa distància. De no ser així, l'oli s'hauria inflamat. Aquesta roca va ser localitzada en un camp que hi ha uns 100 m al nord de la masia, on ara hi ha una granja. Entorn de 1998 va ser traslladada a la ubicació actual. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres i per altres dolències, però també amb persones per guarir dels cops o les inflamacions. | 08090-101 | A la masia de la Codina, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9306400,1.9394000 | 412068 | 4642619 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49393-foto-08090-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49393-foto-08090-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49394 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall-1 | XIX-XX | Entorn abandonat i cobert de vegetació | Font situada sota la balma d'una cinglera que forma una raconada ombrívola i fresca, uns 200 m al nord-est de la gran masia de la Vall de Vilaramó. La balma té una fondària considerable i, al seu interior, s'hi ha obrat un viver o bassa de forma quadrada que acumula l'aigua i que antigament s'utilitzava per regar els horts de la masia, situats a l'esplanada adjacent. Al costat del viver hi ha una pica de pedra i, a l'altra banda, un banc circular i la base d'una antiga taula rodona. Fa uns anys, el viver era ple de peixos. | 08090-102 | Prop de la masia de Vilaramó, al sector nord del terme de Gaià | 41.9650600,1.9436000 | 412463 | 4646437 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49394-foto-08090-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49394-foto-08090-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49396 | Font del Carrer de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-vall | L'embassament d'aigua ha desdibuixat el paratge de la font | Font emplaçada a la conca inicial d'un torrent que més endavant conflueix amb el de la Vall de Vilaramó. Actualment la zona està embassada i, quan les aigües pugen de nivell, la font queda negada sota l'aigua. La font és a la part nord-oest d'aquest embassament i raja per un brollador. L'antic raval anomenat Carrer de la Vall es troba uns 200 metres a llevant. Antigament la gent d'aquestes cases hi venia cada dia a buscar l'aigua per al consum domèstic. Vora la font també hi tenien els horts. | 08090-104 | Prop del raval del Carrer de la Vall, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9561200,1.9410800 | 412242 | 4645447 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49396-foto-08090-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49397 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-0 | Entorn abandonat | Font emplaçada en una balma per on passa el torrent de la Vall de Vilaramó, prop de la masia de Vinya Vella. Es troba en un paratge ombrívol, sota la roca d'una petita balma. L'aigua que brolla és canalitzada cap a una teula que fa de broc i que dóna nom a la font. | 08090-105 | Al sector nord-oest del terme de Gaià | 41.9428700,1.9156300 | 410114 | 4644002 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49397-foto-08090-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49397-foto-08090-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49398 | Font del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mill | Entorn abandonat | Font emplaçada enmig d'un torrent, anomenat barranc de Vilaró, prop de la casa de cal Xusqueda. L'aigua hi aflora vora el torrent. | 08090-106 | Prop de la casa de cal Xusqueda, al sector nord-oest del terme de Gaià | 41.9506300,1.9164000 | 410189 | 4644863 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49398-foto-08090-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49399 | Font de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliva | Entorn abandonat | Font emplaçada a l'indret on actualment hi ha un embassament d'aigua de les ADF, prop d'un torrent que desemboca a la riera de Gaià i uns 250 m al sud-est de ca l'Oliva. La font es troba en una vora de l'embassament, a la part nord, i raja per un brollador. | 08090-107 | Sector central del terme de Gaià | 41.9239000,1.9169500 | 410197 | 4641894 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49399-foto-08090-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49401 | Font del Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genesca | Entorn abandonat, coberta per la vegetació | Font emplaçada a la riera de Gaià en el punt de confluència amb un torrent menor, uns 300 metres al nord de la masia de Genescà. La font raja per un broc encastat en un parapet d'obra que ha quedat perdut enmig de l'espessa vegetació al seu voltant. Aquesta era una font molt popular anys enrere, i hi venia gent d'arreu, però cap a la dècada de 1970 es va deixar perdre. | 08090-109 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9157900,1.9124100 | 409809 | 4640998 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49409 | Forn d'obra de les Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-esplugues | XIX-XX | Cobert per la vegetació, mur davanter esfondrat | Forn d'obra emplaçat uns 40 m al nord del mas Esplugues, al costat del camí d'accés. Conserva l'estructura força integra, almenys en la part superior corresponent a la cambra de cocció. Aquest forn té una tipologia incerta. Com és habitual, està emplaçat en un terreny amb pendent i és de planta quadrada. La part visible i conservada és la cambra de cocció. Se'n conserven les parets, fetes de pedra i amb el característic arrebossat o revestiment interior de protecció, que es manté sobretot a la part baixa. En un dels murs laterals hi ha la porta d'accés. El mur davanter, en canvi, s'ha esfondrat. Seguint la tipologia habitual, sota la cambra de cocció hi hauria d'haver la fogaina, que és una cambra semi-soterrada on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. En aquest cas, però, no s'observa cap rastre de la fogaina, i el terreny més aviat pla a la part davantera no ofereix indicis que hagi quedat soterrat. Per tant, no sabem si la fogaina es troba soterrada totalment o bé aquest forn no en tenia, amb la qual cosa seria un cas completament atípic. | 08090-117 | A la masia de les Esplugues, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9628300,1.9513300 | 413101 | 4646181 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49409-foto-08090-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49409-foto-08090-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49418 | Cementiri de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-gaia | XIX-XX | Cementiri municipal de Gaià, emplaçat uns 700 metres a l'oest del nucli del poble, als peus del turó de Santa Àgata. Consta d'un recinte de planta rectangular delimitat per un mur perimetral de pedra, amb un accés davanter format per un portal rematat amb arc escarser i amb una creu de ferro al damunt. A l'exterior de la porta hi ha dos xiprers. El recinte interior consta d'un bloc de nínxols a ponent i un altre al nord-est. Al centre hi ha una columna amb una creu de ferro. A la dovella central del portal d'entrada hi ha una inscripció amb la data de la inauguració, però s'ha erosionat i no es llegeix bé. Podria dir: '[A]ÑO [1970]'. | 08090-126 | Al sector central del terme de Gaià | 41.9176800,1.9185900 | 410324 | 4641202 | 1870? | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49418-foto-08090-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49418-foto-08090-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49426 | Pou de cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-tiet | XIX-XX | Pou d'aigua resguardat dins d'una barraca feta de maó, enmig d'una vinya pertanyent a la casa del cal Tiet, del nucli de Galera. L'aigua d'aquest pou era molt bona i, antigament, molta gent de Galera venia a buscar aquí l'aigua que feia servir per al consum de boca. | 08090-134 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9153900,1.8912600 | 408055 | 4640976 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49427 | Barraca de cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-taule | XIX-XX | Parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca, de planta irregular, actualment al marge d'una vinya. S'ha conservat parcialment.. Pertanyia a la casa del cal Taulé, del nucli de Galera. Es troba en el mateix camp que el pou de cal Tiet. | 08090-135 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9153900,1.8905800 | 407998 | 4640977 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49427-foto-08090-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49428 | Barraca antiga de cal Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-antiga-de-cal-rierola | XIX-XX | Parcialment derruïda, envaïda per la vegetació. | Barraca de pedra seca conservada molt parcialment i actualment coberta per la vegetació. Pertanyia a la casa de cal Rierola nova, de Galera. Posteriorment aquesta casa construï una nova barraca a pocs metres. | 08090-136 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9138200,1.8956300 | 408415 | 4640797 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49428-foto-08090-136-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49429 | Barraca nova de cal Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-nova-de-cal-rierola | XIX-XX | Força modificada en l'ampliació recent | Barraca de pedra, ampliada modernament amb una part afegida de totxo. Encara està en ús per als treballs del camp. Pertanyia a la casa de cal Rierola Nova, de Galera. | 08090-137 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9144500,1.8959600 | 408443 | 4640867 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49429-foto-08090-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49430 | Barraca de cal Miquel 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-miquel-2 | XIX-XX | Parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca de planta més o menys quadrada, adossada a un desnivell de terreny. Es conserva parcialment derruïda. Pertanyia a la casa de cal Miquel, de Galera. | 08090-138 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9147800,1.8980500 | 408617 | 4640901 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49430-foto-08090-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49430-foto-08090-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49430-foto-08090-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49431 | Barraca de cal Peret 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-peret-2 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de planta rectangular i de dimensions força grans. Es troba emplaçada enmig d'una zona boscosa. En un lateral té una porta rectangular, i ha perdut la coberta. Pertanyia a la casa de cal Peret, de Galera. | 08090-139 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9149100,1.9007300 | 408839 | 4640913 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49431-foto-08090-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49431-foto-08090-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49432 | Barraca de cal Xarama 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-xarama-1 | XIX-XX | Parcialment esfondrada, totalment coberta per la vegetació | Barraca de pedra, planta rectangular. Actualment es troba totalment coberta per la vegetació, enmig d'una zona boscosa. Ha perdut la coberta. Pertanyia a la casa de cal Xarama, de Galera. | 08090-140 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9143000,1.9029100 | 409019 | 4640843 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49432-foto-08090-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49433 | Barraca de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-landreu | XIX-XX | Recentment arranjada per Ramon M. Vila Casals | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula de pedra. Té una porta rectangular, amb llinda de fusta, i conserva també la porta de fusta. Al lateral té adossat un pedrís per seure. Pertanyia a la casa de ca l'Andreu, a Galera. | 08090-141 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9123400,1.9017600 | 408921 | 4640627 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49433-foto-08090-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49433-foto-08090-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49434 | Barraca de cal Ton Bous 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-ton-bous-2 | XIX-XX | Ha perdut la coberta, envaïda per la vegetació | <p>Barraca de pedra seca de planta rectangular, adossada a un terreny amb desnivell. Té una porta rectangular amb llinda de fusta, i ha perdut la coberta. Pertanyia a la casa de cal Ton Bous, de Galera.</p> | 08090-142 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9118600,1.8993600 | 408721 | 4640576 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49434-foto-08090-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49434-foto-08090-142-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49435 | Barraca dels Ocellaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ocellaires | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca, de planta quadrada. Ha perdut la coberta. | 08090-143 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9115900,1.8987600 | 408671 | 4640547 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49435-foto-08090-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49435-foto-08090-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49435-foto-08090-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49436 | Barraca de cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-miquel | XX | Coberta parcialment esfondrada | Barraca de pedra de planta rectangular, força gran, emplaçada al marge d'un camp. Té coberta a doble vessant, amb bigues de fusta. Té la particularitat d'estar compartimentada en dues estances, cadascuna amb la seva porta. Una era per a l'amo i l'altra per al parcer. Sobre la porta dreta té una inscripció sobre ciment amb una data: 1926. Probablement es tracta de la data de construcció. | 08090-144 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9131000,1.8983300 | 408638 | 4640715 | 1926 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49436-foto-08090-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49436-foto-08090-144-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49437 | Barraca de cal Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-riereta | XIX-XX | L'obra originària ha quedat força alterada | Barraca inicialment de pedra, ampliada i complementada amb obra de totxo, de manera que ara és força gran. Conserva la base de pedra i també una paret, junt a una escala per accedir als horts. Pertanyia a la casa de cal Riereta, de Galera. | 08090-145 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9106000,1.8969700 | 408521 | 4640439 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49437-foto-08090-145-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49438 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-0 | XIX-XX | Barraca de pedra, de planta rectangular, emplaçada al marge d'un camp. Té coberta a doble vessant i una porta rectangular. Ha estat ampliada pel costat esquerre. | 08090-146 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9095800,1.8964900 | 408480 | 4640326 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49438-foto-08090-146-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49439 | Barraca de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lagusti | XIX-XX | Parcialment esfondrada, li falta la coberta | Barraca de pedra seca, de planta rectangular, emplaçada al vessant sud-est del Serrat de l'Àliga. Es troba parcialment esfondrada i li falta la coberta. | 08090-147 | Al Serrat de l'Àliga, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9195300,1.9047500 | 409179 | 4641422 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49439-foto-08090-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49439-foto-08090-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49440 | Barraca de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-ferrer | XX | Parcialment esfondrada, li falta la coberta | Barraca de pedra seca, de planta rectangular, parcialment esfondrada i sense coberta. Pertanyia a la casa de cal Ferrer, que també s'havia conegut com cal Cristinu, a Galera. Aquesta barraca es troba al lloc per on passava la rasa de la bassa de Galera i, per tant, és posterior a l'any 1929, moment en què la rasa i la bassa van anar quedant en desús. | 08090-148 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9168900,1.9014000 | 408898 | 4641132 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49440-foto-08090-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49440-foto-08090-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49442 | Pou de la vinya de cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya-de-cal-tiet | XIX-XX | Indret en estat d'abandó, cobert per la vegetació | Pou d'aigua emplaçat al marge d'un camí entre la serra de Vilagaià i l'inici del torrent de la Cansalada. Està format pel forat del pou, pròpiament, i no té brocal. En la part superior és cobert simplement per una falsa cúpula de pedra, amb un forat davanter. El pou pertanyia a la casa de cal Tiet, de Galera. | 08090-150 | Sector sud-oest del terme de Galera | 41.9081500,1.9007700 | 408833 | 4640162 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49442-foto-08090-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/