Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49293 | El Mestre de Galera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mestre-de-galera | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 293, 304. | XIX-XX | Tradició amb un arrelament popular feble | Tirallonga de rodolins encadenats, sense música i d'autor desconegut, que estaven en el record dels habitants de Gaià. Es tracta d'un tipus de composició popular i anònima, sovint espontània, que era recitada en trobades de jovent o bé a les cases durant les vetlles d'hivern o prenent la fresca a l'estiu. També eren objecte de concursos i podien fer referència a un personatge del veïnat, com és el cas del mestre de Galera, o bé a persones famoses, noies casadores, etc. Els pastors solien ser grans mestres de rodolins encadenats o de corrandes (quan eren cantats). L'últim terç del segle XIX i primer del XX va ser un temps molt prolífic per aquest gènere (ESTRUCH, 2016: 293). Així doncs, els rodolins del Mestre de Galera fan així: 'El mestre de Galera / és un home de carrera. / Passant pel camí de Gaià / dues bales li van tirar, / però com que anava tan lleuger / no li van fer re. / D'espantat que va quedar, / al Genescar se'n va anar. / Al Genescar el varen retornar / amb un got de vi que li van donar. / Quan l'Ajuntament se'n va assabentar, / el sometent es va aixecar: / Ja surten els de Galera, / tots per baix a la riera; / surten els de Gaià, / tots amb un fusell a cada mà. / Els de cal Geperut van pensar veure'l / i van haver vist un ruc. / Els de cal Cisteller / no van haver vist re. / Els de l'Abellar de Dalt / amb l'escopeta a punt d'assalt. / Els del Joanic / el van vetllar fins a mitjanit. / El Lluís de l'Abellar / va dir que pel camí de Gaià / no s'hi podia passar.' | 08090-1 | Raval de Galera | 41.9128300,1.8877500 | 407760 | 4640696 | 08090 | Gaià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49293-foto-08090-1-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49302 | Cal Serra (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-casa-nova | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 68, 85. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 20. | XX | Construcció en bon estat però amb materials que contenen aluminosi | Casa de pagès que és la successora de cal Serra Vell, construïda ex novo l'any 1943 en un emplaçament més favorable que l'antiga, al costat de la carretera en el context de la vall de la riera de Cornet. Es tracta d'una edificació singular perquè s'inspira en el model clàssic d'una masia però està feta amb maó i materials moderns. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i uns coberts annexos amb planta en forma de ela, situats al sud i llevant. L'habitatge és d'estructura simètrica i regular, amb dues façanes destacades. Una és encarada al nord-est, mirant a la carretera, i presenta un ritme regular d'obertures de les quals destaca una galeria amb tres balcons centrals al primer pis i un altre al superior. L'altra és en la banda oposada i presenta unes obertures menys vistoses. L'edificació dels coberts segueix les mateixes característiques constructives, però la planta semisoterrània, on hi ha un femer, és feta amb pedra i coberta amb volta de maó. El sector de la pallissa és oberta amb dos arcs i també conté elements de pedra, per exemple als pilars. | 08090-10 | Sector de la riera de Cornet, al sud-est del terme de Gaià | La casa originària de cal Serra es troba 100 metres al sud de cal Pons i pràcticament no en queda res. Cal dir que antigament en aquest sector eren quatre els masos que hi havia: cal Salomons, cal Pons, cal Sastre i cal Serra. Cal Sastre estava entre cal Pons i cal Serra. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, cal Serra ja existia al segle XIV. Concretament, s'esmenta en un pergamí de 1370 de l'arxiu del Prat de Cornet amb el nom de Pellicer, i aquell any l'hereu era un tal P. Guillem. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, el mas era conegut com a Serra Pelliser, l'hereu era Joan Serra i pagava de cens quatre sous. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, el propietari és Josep Vilaseca Buixadera i les terres del mas abastaven 57,99 ha. Es tractava, doncs, d'un mas de dimensions mitjanes o modestes. Entorn de la dècada de 1930 la propietària era Antònia Vilaseca Santamaria. Els anys de postguerra cal Serra es trobava en condicions molt precàries i amenaçava ruïna, de manera que el 1943 (segons una inscripció) es va construir la casa de nou en un emplaçament més còmode, al costat de l'actual pista que segueix la vall de la riera de Cornet. Però alguns membres de la família van marxar ja cap a Balsareny. Eren diversos germans i alguns van viure-hi fins que es van casar. Entorn de 1962 la casa era buida i s'hi va traslladar la família Bruc, procedent de Viranes, que s'hi va estar fins els volts de l'any 2000. Pel que fa a la casa vella de cal Serra, a la dècada de 1960, Josep Vilarmau, propietari del Soler de Lloberes, la va adquirir i decidí aterrar-la per motius de seguretat, ja que es trobava en ruïnes. | 41.9084100,1.9445700 | 412466 | 4640146 | 1943 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49302-foto-08090-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49302-foto-08090-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En l'òcul de ventilació de les golfes: 1943Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer de cal Pons, per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms i per Jaume Calvet Vilaseca | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 49392 | Contrapès de Codinacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-codinacs | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 58, 66, 84. COROMINAS CAMP, Ramon; COROMINAS CAMP, Jaume (2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el via a l'edat mitjana. Centre d'Estudis del Bages; àmbit de Recerques del Berguedà, Manresa; Berga, p. 121. | IX-XII | Contrapès d'una antiga premsa de biga (torcular) possiblement medieval, que es troba emplaçat a la masia de la Codina, tot i que va ser trobat vora la masia veïna Codinacs. El contrapès és l'element d'ancoratge del cargol d'una premsa del tipus anomenat de biga o de palanca, que és el model de premsa més arcaic, de tradició romana i el primer que es va utilitzar a l'edat mitjana. Aquest tipus de premsa consta d'una llarga biga que fa balança i s'estreny mitjançant un eix amb cargol en un dels seus extrems. Segons COROMINAS (2017, 24), aquest model s'hauria generalitzat a les terres de la Catalunya central entorn del segle IX, tot i que va tenir una llarga pervivència. Segons la classificació dels germans Corominas, aquest contrapès és del tipus B; és a dir, que la pedra té tres encaixos per on es subjectava el cargol: un de central circular i dos de laterals amb els costats lleugerament convergents, destinats a encastar-hi les falques. La pedra és gres i el pes aproximat és de 260 kg. En aquest cas el contrapès ha estat modificat i reutilitzat molt probablement com a mola de molí d'oli. Cal dir que aquests contrapesos solen trobar-se com a únics testimonis d'aquestes antigues premses. Són, per tant, un indicador que en època probablement alt-medieval ja es practicava en aquesta zona el conreu de la vinya i s'elaborava vi. | 08090-100 | Masia la Codina, al sector nord-est del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el mas Codinacs ja existia al segle XIII. Concretament s'esmenta en un pergamí de 1294 de l'Arxiu de Prat de Cornet. Aquest any l'hereu era un tal Bernat, i el mas formava part de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó. A l'edat mitjana, en canvi, no hi ha constància del mas la Codina, que posteriorment va esdevenir el més puixant de la zona. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 ja hi apareix el mas la Codina, anomenat aleshores Codina Subirana. En aquest moment l'hereu era Joan Codina i tenia la possessió de cinc masos secundaris: Codinac (avui dit Codinacs), Codina Jussana, 'Torrent vel Codineta' (segurament l'acual mas Racons, pertanyent a la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó), la Bena i Casa de Sant Esteve. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, Codinacs continuava sent una masoveria de la Codina. Les seves terres abastaven una superfície de només 4,51 ha, aproximadament la metitat de les quals eren conreades per parcers. Fins dates ben recents Codinacs encara formava part de la Codina, però fa poc la finca es va segregar. Pels volts de 2002 el contrapès de Codinachs fou traslladat a l'actual emplaçament pels seus propietaris. | 41.9306300,1.9390000 | 412035 | 4642618 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49392-foto-08090-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49392-foto-08090-100-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49393 | Forn de ginebró de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-la-codina | XIX-XX | Forn de ginebra o ginebró emplaçat a la masia de la Codina, a l'esplanada d'entrada de la casa. De forns de ginebró n'hi ha de diferents tipus; en aquest cas es tracta d'un forn fet sobre una roca plana de dimensions força grans (110 per 140 cms). Té la particularitat que consta de dos reguerons circulars en lloc d'un, com és habitual. Així, a la superfície de la pedra s'hi han rebaixat uns canalons que marquen dues formes circulars traspassades al centre per un canaló que conduïa el líquid cap a dues vores de la roca. Al damunt d'aquests canalons s'hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i s'escolava per cadascuna de les vores, on hi devia haver un altre canaló per conduir el líquid fins a un recipient que estava situat a una certa distància. De no ser així, l'oli s'hauria inflamat. Aquesta roca va ser localitzada en un camp que hi ha uns 100 m al nord de la masia, on ara hi ha una granja. Entorn de 1998 va ser traslladada a la ubicació actual. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres i per altres dolències, però també amb persones per guarir dels cops o les inflamacions. | 08090-101 | A la masia de la Codina, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9306400,1.9394000 | 412068 | 4642619 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49393-foto-08090-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49393-foto-08090-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49394 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall-1 | XIX-XX | Entorn abandonat i cobert de vegetació | Font situada sota la balma d'una cinglera que forma una raconada ombrívola i fresca, uns 200 m al nord-est de la gran masia de la Vall de Vilaramó. La balma té una fondària considerable i, al seu interior, s'hi ha obrat un viver o bassa de forma quadrada que acumula l'aigua i que antigament s'utilitzava per regar els horts de la masia, situats a l'esplanada adjacent. Al costat del viver hi ha una pica de pedra i, a l'altra banda, un banc circular i la base d'una antiga taula rodona. Fa uns anys, el viver era ple de peixos. | 08090-102 | Prop de la masia de Vilaramó, al sector nord del terme de Gaià | 41.9650600,1.9436000 | 412463 | 4646437 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49394-foto-08090-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49394-foto-08090-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49395 | Forn d'obra de la Vall de Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-vall-de-vilaramo | BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 165 | XX | Forn d'obra o teuleria de grans dimensions, emplaçat uns 200 m al sud de la masia de la Vall de Vilaramó, en el mateix camí d'accés. Es tracta d'un forn molt ben conservat, que sorprèn per les seves mesures, força més grans del que és comú, i pels grossos carreus amb què està fet. La llargada del mur frontal és d'uns nou metres, i l'espai interior de la cambra mesura 2,97 per 3,27 m. La seva tipologia, però, és l'habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent, vora el camí. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat vers el camí, és format per carreus de tamany gran i força ben escairats. Aquí hi veiem dues boques de la fogaina, de forma quadrada i amb un arc intern. Al mur lateral esquerra hi ha la porta d'accés a la cambra de cocció, rematada amb un arc escarser de maó. El mur lateral oposat és d'una gran gruixària (154 cm). L'interior de la cambra s'ha conservat pràcticament sencera. Tal com és habitual, la cara interna dels murs és protegida amb un revestiment fet de maó, que s'ha conservat parcialment. Un element singular és que el mur davanter tenia una obertura vertical que devia servir per desenfornar les peces amb més comoditat. En un moment donat aquesta obertura es va tapiar. En aquesta part el forn tenia una mena de porxo del qual encara se'n poden veure els forats de les bigues. A l'altre costat del camí encara es pot veure un gran forat que corresponia a la bassa. Al costat nord hi havia una bassa més petita, d'uns dos metres i feta de maó. Servia per remullar les peces, que es pastaven en el planellet que hi ha al costat. Després, les teules, maons o rajols s'introduïen al forn. | 08090-103 | Prop de la masia de la Vall de Vilaramó, al sector nord del terme de Gaià | La masia de la Vall de Vilaramó va tenir dos forns d'obra. El més antic és situat 200 m al nord de la masia, i es troba molt malmès ja que deu fer molts anís que es va abandonar. A l'era de la Vall de Vilaramó hi ha dos rajols amb la data de 1769 que devien ser fets en aquest forn. L'any 1909 es va construir un segon forn, molt més gran, al costat del camí d'accés a la masia. Aquest forn es va utilitzar per proveir de material de construcció les nombroses obres que es van fer a la masia els primers decennis del segle XX, i especialment a la dècada de 1920. Aquest segon forn va estar en funcionament fins a mitjans de segle XX. | 41.9614300,1.9435100 | 412451 | 4646034 | 1909 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49395-foto-08090-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49395-foto-08090-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49395-foto-08090-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vall de Vilaramó | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49396 | Font del Carrer de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-vall | L'embassament d'aigua ha desdibuixat el paratge de la font | Font emplaçada a la conca inicial d'un torrent que més endavant conflueix amb el de la Vall de Vilaramó. Actualment la zona està embassada i, quan les aigües pugen de nivell, la font queda negada sota l'aigua. La font és a la part nord-oest d'aquest embassament i raja per un brollador. L'antic raval anomenat Carrer de la Vall es troba uns 200 metres a llevant. Antigament la gent d'aquestes cases hi venia cada dia a buscar l'aigua per al consum domèstic. Vora la font també hi tenien els horts. | 08090-104 | Prop del raval del Carrer de la Vall, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9561200,1.9410800 | 412242 | 4645447 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49396-foto-08090-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49397 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-0 | Entorn abandonat | Font emplaçada en una balma per on passa el torrent de la Vall de Vilaramó, prop de la masia de Vinya Vella. Es troba en un paratge ombrívol, sota la roca d'una petita balma. L'aigua que brolla és canalitzada cap a una teula que fa de broc i que dóna nom a la font. | 08090-105 | Al sector nord-oest del terme de Gaià | 41.9428700,1.9156300 | 410114 | 4644002 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49397-foto-08090-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49397-foto-08090-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49398 | Font del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mill | Entorn abandonat | Font emplaçada enmig d'un torrent, anomenat barranc de Vilaró, prop de la casa de cal Xusqueda. L'aigua hi aflora vora el torrent. | 08090-106 | Prop de la casa de cal Xusqueda, al sector nord-oest del terme de Gaià | 41.9506300,1.9164000 | 410189 | 4644863 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49398-foto-08090-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49399 | Font de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliva | Entorn abandonat | Font emplaçada a l'indret on actualment hi ha un embassament d'aigua de les ADF, prop d'un torrent que desemboca a la riera de Gaià i uns 250 m al sud-est de ca l'Oliva. La font es troba en una vora de l'embassament, a la part nord, i raja per un brollador. | 08090-107 | Sector central del terme de Gaià | 41.9239000,1.9169500 | 410197 | 4641894 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49399-foto-08090-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49400 | Font de l'Abellarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labellarola | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 314. | Entorn abandonat, font seca. | Font emplaçada en una raconada frondosa per on baixa un torrent que desemboca, pocs metres enllà, a la riera de Gaià. La font rajava per un brollador encastat a la paret d'una roca, enmig d'un paratge rocós i ombrívol, però ja fa anys que s'ha assecat.. Aquesta és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques. Tal com diu Lluch, no era pas una de les fonts més concorregudes: 'A prop d'un antic corriol perdut, / vora la riera, emboscada i sola, / la font amagada de l'Abellarola. (...) Senzilla fonteta de vida tranquil·la / on ben pocs s'hi atansen, humil font boscana / que amb suau murmuri, lluny de tota ufana, / cançons amoroses tot l'any refila.' | 08090-108 | Sector central del terme de Gaià | 41.9235000,1.9223200 | 410642 | 4641844 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49400-foto-08090-108-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49401 | Font del Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-genesca | Entorn abandonat, coberta per la vegetació | Font emplaçada a la riera de Gaià en el punt de confluència amb un torrent menor, uns 300 metres al nord de la masia de Genescà. La font raja per un broc encastat en un parapet d'obra que ha quedat perdut enmig de l'espessa vegetació al seu voltant. Aquesta era una font molt popular anys enrere, i hi venia gent d'arreu, però cap a la dècada de 1970 es va deixar perdre. | 08090-109 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9157900,1.9124100 | 409809 | 4640998 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49303 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 68, 85, 195. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 19. | XIII-XX | Masia de dimensions considerables, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori amb bon domini visual de l'entorn: la vall de la riera de Cornet. Cal Pons és molt a la vora d'un altre antic mas, cal Salomons, en una situació encara una mica més alta. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i un gran cobert situat al costat de migdia, gairebé enganxat a la façana d'aquest sector. La façana principal, encarada a llevant, té un portal adovellat i, al primer pis, diverses finestres amb ampit de pedra. La central s'ha transformat en balcó. La construcció actual deu ser majoritàriament del segle XVIII (1721 segons la data del portal), i posteriorment devia ampliar-se cap a migdia. L'altra façana destacada es troba en aquesta banda, amb una galeria de quatre arcades que ha quedat pràcticament tapada pel cobert adjacent. La resta de façanes presenten finestres al primer pis (alguna deixa entreveure llinda i brancals de pedra). Els murs són de pedra i arrebossats. El cobert situat al sud va construir-se el 1934, segons indica una inscripció. Al nord i oest hi ha altres coberts auxiliars. La masia ha conservat els volums i les característiques constructives tradicionals, sense ampliacions modernes. | 08090-11 | Sector de la riera de Cornet, al sud-est del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, apareix esmentat en un pergamí de l'any 1259 de l'Arxiu del Prat de Cornet, amb la denominació llatinitzada de Poncis. Llavors l'hereu era un tal Pere i el mas pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 el mas és denominat Pons de Comadoms, i l'hereu és llavors Pere Pons. Posseïa altres masos secundaris o terres d'altres masos: Puigdot (que es trobava al nord de cal Pons), Quatre terres i Tres terres. Més tard, cal Pons fou absorvit pels grans propietaris del Soler de Lloberes, que així aconseguien unificar dos masos veïns, ja que el de Salomons feia temps que formava part d'aquesta heretat. Així, segons el Registre de la Riquesa de 1883, cal Pons és una de les tres masoveries del Soler de Lloberes, juntament amb Salomons i Sant Jordi. En aquest registre s'especifica que les terres de cal Pons abastaven una superfície de 25,49 ha, conreades sense la participació de parcers. En canvi, el mas veí de Salomons només tenia 4 ha. A la dècada de 1930 el propietari era Josep Vilarmau Moratones i vivia a Manresa. El seu hereu fou Joan Vilarmau Coll, i els fills d'aquest Josep i Rosa Vilarmau Vila. En aquesta època cal Pons era habitat per masovers. Entorn de 1959 s'hi van instal·lar els Ferrer, l'actual família de masovers. Ramon Ferrer Vilanova era pastor de cal Roca, de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles, i venia sovint a pasturar els ramats per aquestes terres. Interessat en trobar una casa que oferís més facilitats perquè la seva filla pogués anar a l'escola, va fer tractes amb Josep Vilarmau per entrar com a masover. La seva filla, M. Carme Ferrer Capdevila, i el seu marit continuen de masovers a cal Pons i encara tenen ramats. | 41.9118100,1.9453600 | 412536 | 4640522 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49303-foto-08090-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49303-foto-08090-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49303-foto-08090-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1721.A la porta del cobert sud: JVM 1934Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer CapdevilaTambé s'escriu, en alguns casos, cal Ponç | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49402 | Font Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vidal | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 315. | Font emplaçada en el curs d'un torrent que desemboca en el torrent de Pregones i, més endavant, amb la riera de Gaià. Es troba al límit sud del terme de Gaià, prop de la casa de Badia. La font és sota una balma allargada, en un indret ombrívol i frondós. Té dos brolladors. El de l'esquerre sempre raja. Pels volts de 1975 l'aigua es va canalitzar cap a un dipòsit que es va adequar en una roca, coberta amb una llosa. Aquí l'aigua queda emmagatzemada i raja per un forat que està tapat amb un tronquet. Tot i quedar a més d'un km, aquesta era una de les fonts on la gent del carrer de Gaià (o Pla del Forn) i també del raval venien cada dia per proveir-se d'aigua per al consum domèstic. Es diu que l'aigua d'aquesta font és molt pura i va bé per coure el gra. Des de fa uns anys, però, l'indret estaria perdut si no fos per alguns veïns que tenen cura de desbrossar el camí de tant en tant. Aquesta també és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques: 'Enmig la pineda, vora d'un bancal / amb forta alenada de blat i rosella / i cant de cigales, s'obre una clivella / ombrejada i fonda: és la font Vidal.' 'L'aigua salta alegre des d'una canal / oberta a la roca, estreta portella / per on regalima, dolça cantarella, / un doll d'aigua fresca, clara i musical. (…)' | 08090-110 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9022400,1.9177500 | 410233 | 4639488 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49402-foto-08090-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49402-foto-08090-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49403 | Balma del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-prat | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 67. | XIII-XVIII | Construcció semi-derruïda, en estat d'abandó | Restes d'un antic mas obrat a la roca, emplaçat en una zona muntanyosa entre el serrat de Vilagaià i el Serrat de l'Àliga; concretament, uns 400 m al sud-est del cim del Serrat de l'Àliga. Es tracta d'una interessant construcció semitroglodítica obrada en una balma amb una fondària considerable, en un entorn feréstec i de difícil accés. La casa té l'interès d'haver-se conservat d'una manera força íntegre, almenys pel que fa a l'estructura principal de la construcció, tot i que fa segles que ja no és habitada. La construcció del mas adopta una planta més o menys rectangular i queda en la seva major part aixoplugada sota l'ampli sostre de la balma, però encara sobresortia uns metres a fora, que estaven coberts per un sostre amb bigues i teules. Se'n poden veure diferents encaixos a la roca per subjectar les bigues. De la construcció se'n conserva parcialment el mur davanter, que tancava la balma, i els dos laterals. Igual que l'obertura de la balma, el mur davanter està encarat a llevant. És un mur de pedra que, en algun tram, està confeccionat amb carreus més o menys escairats. S'hi pot veure el rastre del lloc on hi havia l'obertura o portal d'accés. A l'interior de la casa no s'hi identifica cap element característic del propi mas. A l'exterior, el mur del costat sud-est queda engruixit per una estructura de pedra que tal vegada podria correspondre a un forn de pa. Així mateix, sobre el sostre de la balma per la part de dalt s'hi pot veure una canalització excavada a la roca que devia recollir les aigües pluvials. | 08090-111 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | Aquest mas es troba en un entorn on hi ha identificats diversos jaciments de l'edat del ferro, amb un tipus de ceràmica assimilable a la de Merlès, i també d'època ibèrica. Per tant, és força versemblant que la balma hagués estat habitada o aprofitada ja de molt antic. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja està documentat al segle XIV, però per les seves característiques arcaiques és ben probable que s'originés força abans, entorn dels segles X-XI. Concretament, el mas apareix esmentat en un pergamí de l'any 1360 de l'Arxiu del Prat de Cornet, amb la denominació de Recussa. Llavors el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII Recussa era un dels masos que havien estat absorvits pel mas Prat, emplaçat al nucli de Gaià. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93 el Prat posseïa els masos Codinelles (que era a l'est del mas Ventalló), Tornamira, Recussa, Comaderec o Coma d'en Reig (que era al sud de Pregones i avui conegut com la Baga del Prat) i terres d'altres masos. Aleshores l'hereu del Prat era Joan Prat. Des d'antic el mas Recussa pagava un cens al monestir de Serrateix. Cal dir que a l'arxiu particular del Prat (que es troba a la casa nova del Prat, coneguda actualment com a Prat de Cornet) hi ha un bon nombre de documents que fan referència a censos o rendes que el mas Recussa pagava al Prat. Per això, en temps més recents el mas va ser conegut com a Balma del Prat. Ja al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, el Prat tenia tres masoveries: Manalvens, Tornamira i Tresserra, i un total de 197,51 ha. El mas Recussa ja no consta com a tal entre les seves possessions. Sembla que ja feia temps que havia quedat abandonat. En l'actualitat les terres on hi ha el mas Recussa o Balma del Prat continuen sent una possessió del Prat. | 41.9177200,1.9072300 | 409382 | 4641218 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49403-foto-08090-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49403-foto-08090-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49403-foto-08090-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament aquest mas era conegut amb el nom de Recussa | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49404 | Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/racons | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 46. | XVIII-XXI | Casa de pagès emplaçada en un terreny elevat prop de l'inici d'un torrent que desemboca en el torrent de cal Cisteller. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i un cobert adossat a llevant. La casa es trobava en ruïnes i fa pocs anys ha estat substancialment reformada, de manera que la tipologia constructiva originària ha quedat força alterada. La façana principal, encarada a migdia, sembla que ha conservat en el nivell de la primera planta el portal i les finestres originàries, amb llindes de pedra. Els murs són a pedra vista. En la resta de façanes de la casa en general les finestres han estat refetes. | 08090-112 | Sector nord-est del terme de Gaià | Segons la inscripció de la llinda, aquesta casa podria haver estat construïda l'any 1764, però no podem assegurar que es tracti d'una dada fiable. Segons el Registre de la Riquesa de 1883, els Racons era una masoveria de la Codina. Aquest gran mas veí també tenia les masoveries de Coma d'en Vall i Codinacs. Aquest any la casa dels Racons posseïa una superfície important de terres: 147,94 ha, totes conreades pel seu propietari. Fins els anís 1950 encara era habitada per masovers. Més endavant la casa es trobava en ruïnes i, a les primeres dècades del segle XXI, ha estat rehabilitada. | 41.9517800,1.9497900 | 412958 | 4644956 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49404-foto-08090-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49404-foto-08090-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49404-foto-08090-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1764 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49405 | Cal Puntas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puntas | IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 48. | XIX-XX | Casa de pagès emplaçada en un terreny elevat prop de l'inici d'un torrent que desemboca en el torrent de cal Cisteller. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. Sembla aixecada en una sola fase constructiva, probablement al segle XIX, i ha estat rehabilitada respectant els volums originaris. La façana principal, encarada a migdia, presenta una estructura simple i simètrica, amb dos portals i dues finestres al seu damunt. Totes les obertures són emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. En la resta de façanes les finestres són petites. La part nord era un antic cobert que ha estat incorporat a les estances interiors de l'habitatge. | 08090-113 | Sector nord-est del terme de Gaià | No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. Ja al segle XX la casa ha restat força temps deshabitada. | 41.9518700,1.9479100 | 412802 | 4644968 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49405-foto-08090-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49405-foto-08090-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49405-foto-08090-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Foto núm. 1 facilitada per Ramon M. Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49406 | Vilaramó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaramo | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 57, 58, 62, 65, 83. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 54. | XIII-XIX | En ruïnes | Masia de tamany mitjà, d'origen medieval i actualment en ruïnes. Es troba situada en un emplaçament molt favorable, en un petit altiplà resguardat al nord-est per un petit turonet i des d'on es té un domini de la vall anomenada de Vilaramó per la banda sud. En aquest indret probablement ja hi havia hagut una vil·la romana. La masia consta del cos residencial amb un ampli sector de coberts al sud-est així com una altra edificació aïllada a l'oest. El cos residencial principal té una planta rectangular, amb planta baixa més un pis. En queden els murs exteriors i interiors fins a una alçada desigual. La part més ben conservada és la de llevant. El mur, però, s'ha esfondrat recentment i ha quedat molt malmès. El sector on hi devia haver el portal principal, al sud o a l'oest, es troba molt més derruït. El parament dels murs és fet amb carreus petits més o menys escairats, però amb una qualitat desigual. Al sud-est del cos principal hi ha un espai amb pallisses, que està adossat a una edificació de planta irregular i de dos pisos. S'hi conserva una escala per accedir al segon nivell. Adossats més al sud, trobem una àmplia zona de coberts que prenen una forma allargassada. Uns 30 metres a ponent hi ha una l'edificació aïllada, ja corresponent al segle XIX o principis del XX, probablement una pallissa. És de planta quadrada i consta de dos pisos. Es conserva força sencera però ha perdut la coberta. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta quatre àmplies obertures, totes emmarcades amb maó, i els murs laterals també tenien grans obertures. A l'est del conjunt es conserven les restes d'una antiga bassa. | 08090-114 | Al sector nord del terme de Gaià | L'estudiós Josep M. Badia ha localitzat restes arqueològiques d'època romana en un radi força ampli al voltant del mas Vilaramó. Es tracta de troballes superficials però força abundants, cosa que indicaria l'existència d'una vil·la romana, que segurament estaria emplaçada sota o molt a prop de l'actual mas. A la vall per on discorre el torrent anomenat de la Vall de Vilaramó hi ha un altre nucli amb restes de l'edat del ferro i d'època ibèrica prop de l'església de Sant Esteve de Vilaramó. Segons Albert BENET (1984: 260) aquest topònim cal entendre'l com una contracció d'una possible vila Ramione; és a dir, que derivaria de la vil·la romana que estaria situada a l'actual mas Vilaramó. Josep M. BADIA (2016: 57) matisa aquesta idea i considera que el topònim podria fer referència a un vilar rural; és a dir, un grup de masos que en un temps fundacional de l'edat mitjana es constituïen a l'entorn d'un repoblador, i la terminació “amo” seria el nom d'aquest primer repoblador. Es tractaria d'un cas similar al de Vilagaià, que també podria indicar el seu origen en una vila o un vilar. Aquests dos indrets són els més destacats del municipi amb indicis de possibles vil·les romanes. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el mas Vilaramó ja existia al segle XIII; concretament, s'esmenta en un document de 1297 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb el nom de “Villaramo”. Aleshores l'hereu era un tal Andreu, i el mas formava part de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó. Al seu torn, el mas veí de la Vall de Vilaramó també està documentat al segle XIII, en aquest cas amb el nom de “Valle”. Al segle XVII, concretament el 1662 Vilaramó va passar a dependre de la Vall de Vilaramó, que havia iniciat el seu creixement i havia esdevingut el mas hegemònic de la vall. Anteriorment Vilramó pertanyia al senyor de Gaià. Així, segons un capbreu del castell de Gaià de 1693-93, Vilaramó és un dels masos secundaris, juntament amb Spluga Sobirana, Spluga Jussana i Rovira, en possessió de la Vall de Vilaramó. Al segle XIX Vilaramó continuava com una masoveria de la Vall de Vilaramó. Segons el Registre de la Riquesa de 1883, aquest any les terres del mas abastaven una superfície de només 12,64 ha, dos terços de les quals eren conreades per tres parcers. Al segle XX la masia era habitada per masovers. Entorn de 1954 ho era Josep M. Badia, i darrera seu n'hi va haver alguns més. | 41.9532900,1.9283000 | 411179 | 4645145 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49406-foto-08090-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49406-foto-08090-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49406-foto-08090-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49407 | Vilaramó (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaramo-jaciment | BENET CLARÀ, Albert; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre (1984). 'Gaià', Catalunya Romànica, vol. XI, 'El Bages', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 260. BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 57, 58, 62, 65, 83. | IIIaC-VdC | Estat de les restes arqueològiques desconegut | Jaciment arqueològic d'època ibèrica i romana emplaçat a l'entorn del lloc on hi ha el mas Vilaramó. Aquesta masia, actualment en ruïnes, es troba situada en un emplaçament molt favorable, en un petit altiplà resguardat al nord-est per un petit turonet i des d'on es té un domini de la vall anomenada de Vilaramó per la banda sud. L'àmplia esplanada al voltant del mas proporciona un espai molt adequat per emplaçar-hi un petit nucli rural. L'àrea on apareixen indicis arqueològics és molt extensa a l'entorn d'aquest nucli. De manera esquemàtica i provisional es poden diferenciar tres sectors d'especial interès, a banda de la mateixa masia. El primer es troba en un antic camí d'accés al mas que parteix d'un camí actual, uns 500 m al sud-oest del mas, i va ascendint en direcció nord fins arribar a la l'esplanada per la banda oest. Les coordenades en el seu tram central són: UTM ETRS89 410918; 4644944. En quatre punts d'aquest camí, que queda força separat del nucli de la masia, Josep M. Badia hi ha localitzat superficialment abundant material d'època romana: tegula i ceràmica. Un altre sector es troba en el camp que hi ha uns 50 o 100 m a l'est de la masia, on també s'hi ha recollit superficialment ceràmica ibèrica i romana. Finalment, al cim del turonet que queda a l'esquena de la masia (uns 40 m al nord-est) s'hi observen restes del que sembla un petit mur perimetral per reforçar la part alta. Dins d'aquest recinte, exactament en el punt més alt, algú hi ha excavat un forat que deixa veure clarament un mur de força qualitat, fet amb petits carreus. En aquest indret no hi ha constància que s'hi hagi localitzat, de moment, ceràmica a nivell superficial. Les coordenades corresponents al cim del turonet són les següents: UTM ETRS89 411211;4645160. Tot i no haver-s'hi practicat una excavació arqueològica, aquestes dades, juntament amb la informació de caràcter toponímic i documental, permeten deduir l'existència d'una antiga vil·la romana amb antecedents ibèrics en aquest indret. El més lògic és suposar que estaria emplaçada sota l'actual mas o molt a prop seu. Així mateix, la vil·la podria estar acompanyada d'una possible torre de guaita, tot i que no tenim cap indici sobre la seva datació i, per tant, també podria ser alt-medieval. I també és interessant el sector entorn de l'antic camí, que podria indicar algun tipus d'infraestructura auxiliar emplaçada al voltant d'aquesta zona. | 08090-115 | Al sector nord del terme de Gaià | A la vall per on discorre el torrent anomenat de la Vall de Vilaramó hi ha un altre nucli amb indicis arqueològics, d'època ibèrica, entorn del turó on hi ha l'església de Sant Esteve de Vilaramó. Segons Albert BENET (1984: 260) el topònim cal entendre'l com una contracció d'una possible vila Ramione; és a dir, que derivaria de la vil·la romana que estaria situada a l'actual mas Vilaramó. Josep M. BADIA (2016: 57) matisa aquesta idea i considera que el topònim podria fer referència a un vilar rural; és a dir, un grup de masos que en un temps fundacional de l'edat mitjana es constituïen a l'entorn d'un repoblador, i la terminació 'amo' seria el nom d'aquest primer repoblador. Es tractaria d'un cas similar al de Vilagaià, que també podria indicar el seu origen en una vila o un vilar. Aquests dos indrets són els més destacats del municipi amb indicis de possibles vil·les romanes. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el mas Vilaramó ja existia al segle XIII; concretament, s'esmenta en un document de 1297 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb el nom de 'Villaramo'. Aleshores l'hereu era un tal Andreu, i el mas formava part de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó. Al seu torn, el mas veí de la Vall de Vilaramó també està documentat al segle XIII, en aquest cas amb el nom de 'Valle'. Durant la crisi baix-medieval Vilaramó devia quedar com un mas rònec, ja que al segle XVII havia estat absorvit per la Vall de Vilaramó, que havia iniciat el seu creixement i havia esdevingut el mas hegemònic de la vall. Així, segons un capbreu del castell de Gaià de 1693-93, Vilaramó és un dels masos secundaris, juntament amb Spluga Sobirana, Spluga Jussana i Rovira, en possessió de la Vall de Vilaramó. Al segle XIX Vilaramó continuava com una masoveria de la Vall de Vilaramó. Segons el Registre de la Riquesa de 1883, aquest any les terres del mas abastaven una superfície de només 12,64 ha, dos terços de les quals eren conreades per tres parcers. | 41.9531600,1.9284600 | 411192 | 4645131 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49407-foto-08090-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49407-foto-08090-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49407-foto-08090-115-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49408 | Les Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esplugues-0 | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 58, 65. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 45. | XIV-XIX | Estructuralment bé. Coberts i habitatge abandonats i en estat precari | Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, emplaçada a l'extrem d'un altiplà a l'inici de la vall que forma el torrent de cal Cisteller. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat al nord-est un cobert de grans dimensions i, al costat oposat, un altre cobert més petit. Malgrat el seu origen medieval, l'edificació actual presenta un aspecte molt homogeni, amb un tipus d'obra que sembla bastida majoritàriament als segles XVIII-XIX. Així, la façana principal, encarada vers el sud-est, es distribueix de manera simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre té el portal, rematat amb arc escarser, i un petit balcó al seu damunt. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes les finestres són més irregulars. La majoria són emmarcades amb maó i alguna amb llinda de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. L'ampli cobert adossat a la dreta correspon a una pallissa. El cobert situat uns metres a l'esquerra és més estret i serveix per tancar una mena de clos o pati davanter que forma un terrassament respecte al nivell del terreny. Pocs metres al nord-est del conjunt hi ha una bassa i, al nord, vora el camí, un forn d'obra. | 08090-116 | Sector nord-est del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament s'esmenta en un document de 1330 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, amb el nom llatinitzat de 'Speluncha'. Aleshores l'hereu era un tal Joan, i el mas formava part de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó. En un moment anterior a 1539 els masos de l´Espluga subirana, l´Espluga jossana i la Rovira van ser annexionats per la Vall de Vilaramó. Al segle XVII, en un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 es continua parlant d'un mas anomenat 'Spluga Sobirana' i un altre 'Spluga Jussana', els dos pertanyents a la Vall de Vilaramó. El mas que s'ha conservat es troba a una alçada intermitja, de manera que no sabem si era el que estava situat més amunt o més avall. Ja entrat el segle XX les Esplugues continuava sent una masoveria de la Vall, i fins els volts de 1980 fou habitada per masovers, que llavors van marxar cap Avinyó. Des d'aleshores ha restat deshabitada. | 41.9623300,1.9512200 | 413091 | 4646126 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49408-foto-08090-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49408-foto-08090-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49408-foto-08090-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49409 | Forn d'obra de les Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-esplugues | XIX-XX | Cobert per la vegetació, mur davanter esfondrat | Forn d'obra emplaçat uns 40 m al nord del mas Esplugues, al costat del camí d'accés. Conserva l'estructura força integra, almenys en la part superior corresponent a la cambra de cocció. Aquest forn té una tipologia incerta. Com és habitual, està emplaçat en un terreny amb pendent i és de planta quadrada. La part visible i conservada és la cambra de cocció. Se'n conserven les parets, fetes de pedra i amb el característic arrebossat o revestiment interior de protecció, que es manté sobretot a la part baixa. En un dels murs laterals hi ha la porta d'accés. El mur davanter, en canvi, s'ha esfondrat. Seguint la tipologia habitual, sota la cambra de cocció hi hauria d'haver la fogaina, que és una cambra semi-soterrada on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. En aquest cas, però, no s'observa cap rastre de la fogaina, i el terreny més aviat pla a la part davantera no ofereix indicis que hagi quedat soterrat. Per tant, no sabem si la fogaina es troba soterrada totalment o bé aquest forn no en tenia, amb la qual cosa seria un cas completament atípic. | 08090-117 | A la masia de les Esplugues, al sector nord-est del terme de Gaià | 41.9628300,1.9513300 | 413101 | 4646181 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49409-foto-08090-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49409-foto-08090-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49410 | Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-1 | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 83. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 55. | XIX-XX | En ruïna | Casa de pagès, en ruïnes, emplaçada en un coster a la riba esquerra del torrent de cal Cisteller. Se'n conserven els murs perimetrals i estructures interiors fins a una alçada desigual. Constava d'un cos residencial de forma més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) i d'un cobert adossat al costat nord. El sector nord-est de la casa és el que s'ha conservat més integrament, fins a l'alçada de la coberta. Al mur de llevant hi podem veure una porta senzilla emmarcada amb maó. Però el portal principal podria estar al mur de migdia, que es troba molt més esfondrat. Els murs són de maçoneria. La casa es troba actualment coberta per la vegetació. | 08090-118 | Al sector nord-est del terme de Gaià | No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa que, pel seu estat de destrucció, és de difícil datació. Com el seu nom indica deu tractar-se d'una casa de pagès relativament nova, tal vegada iniciada al segle XIX. | 41.9482600,1.9411400 | 412236 | 4644574 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49410-foto-08090-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49410-foto-08090-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49410-foto-08090-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49411 | Coma d'en Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-den-vall | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 68. | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada a la part alta d'una vall que discorre paral·lela a l'actual carretera de Prats de Lluçanès. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i un cobert adossat al costat de ponent. Es tracta d'una edificació molt senzilla, aixecada al segle XVIII en una sola fase constructiva, tal com indica una llinda. La façana principal, encarada vers migdia, té només un portal i una finestra al seu damunt, ambdues emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes les finestres, de la mateixa tipologia, són escasses. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Tota la casa ha estat sobrealçada un mig metre en el moment en què s'ha fet una teulada nova. El cobert de llevant és probablement posterior, amb una finestra ja emmarcada amb maó. A banda i banda la casa hi trobem uns tancats de pedra, més baixos. | 08090-119 | Sector nord-est del terme de Gaià | Segons indica la llinda del portal, aquesta casa hauria estat aixecada l'any 1757. En el Registre de la Riquesa de 1883 la Coma d'en Vall apareix com una de les masoveries de La Codina. Aleshores tenia terres que abastaven un total de 13,19 ha, totes conreades pel seu propietari. | 41.9406700,1.9495500 | 412923 | 4643722 | 1757 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49411-foto-08090-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49411-foto-08090-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49411-foto-08090-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1757 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49304 | Cal Salomons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salomons | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 59, 68, 85, 195. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 18. | XIV-XX | Recentment rehabilitada | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori amb bon domini visual de l'entorn: la vall de la riera de Cornet. Cal Salomons és molt a la vora d'un altre antic mas, cal Pons, que està en una posició una mica més baixa. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i dos coberts situats a ponent, amb un estret corredor entre aquests i la casa. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal amb arc escarser i finestres al primer pis emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les façanes han estat arrebossades amb ciment, per la qual cosa es fa difícil deduir l'evolució de la construcció. Probablement devia ampliar-se cap a ambdós costats. A ponent amb una eixida que dóna al corredor. Cal Salomons ha estat una masoveria del Soler de Lloberes com a mínim des del segle XVII, i això devia limitar la seva capacitat de creixement. A l'nterior, la planta baixa conserva alguns elements antics: pica d'oli, menjadores... La resta de l'habitatge ha estat reformat recentment. El cobert posterior és antic, fet de pedra; mentre que el davanter és força recent, ja obrat amb maó. A la façana posterior de la casa es conserva una curiosa llinda, en una petita finestra, que té gravada una cara esquemàtica. En aquesta part posterior afloren els fonaments d'una anterior construcció que podria ser força antiga, però de funció desconeguda. Tal vegada és alguna part de l'antic mas o bé podria tractar-se de les restes d'una vil·la romana. En aquest sentit, cal dir que uns 300 m al sud-oest hi ha identificat un jaciment d'època ibero-romana, anomenat Menalvens per la proximitat amb el mas que té aquest nom. És versemblant suposar que el nucli d'aquesta possible vil·la es trobés al turó on hi ha cal Salomons i cal Pons. | 08090-12 | Sector de la riera de Cornet, al sud-est del terme de Gaià | Tal com hem esmentat, a uns 300 metres d'aquest mas hi ha localitzat un jaciment d'època ibero-romana (Menalvens), i no es pot descartar que cal Salomons tingui el seu origen en una vil·la romana. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, apareix esmentat en un document de l'any 1317 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb la mateixa denominació de Salomons. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 era un dels set masos que posseïa el Soler de Lloberes, que era el mas del terme de Gaià que havia absorvit més possessions. En aquest moment l'hereu era Francesc Soler de Lloberes. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 continuava en mans del Soler de Lloberes, juntament amb Sant Jordi i cal Pons. En aquest document s'especifica que les terres de Salomons abastaven només 4 ha. Sigui com sigui, finalment els dos masos que estaven de costat van quedar unificats sota un mateix amo. En el segle XX cal Salomons ha continuat com a propietat del Soler de Lloberes i ha estat habitada per masovers. Recentment, l'habitatge s'ha rehabilitat. | 41.9123500,1.9447000 | 412482 | 4640583 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49304-foto-08090-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49304-foto-08090-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49304-foto-08090-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pau Castan i Josep M. Badia | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49412 | Carrer de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-vall | BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 199. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 43.1, 43.2, 43.3, 43.4. | XIX-XX | Teulada i estructures interiors parcialment esfondrades. Estat d'abandó | Petit nucli que forma un carrer o raval pagès amb quatre cases, actualment en estat d'abandó, gairebé en ruïna. Es troba emplaçat dins la propietat del mas de la Vall de Vilaramó, en un altiplà sobre la vall formada pel torrent de cal Cisteller i prop del camí que va cap al mas principal. El nom tradicional de les quatre cases (de dreta a esquerra) és cal Patafi, cal Patafi-2, cal Ramon i cal Músic. Consta d'una sola edificació, de planta rectangular i amb planta baixa més un pis i golfes. Les quatre cases estan adossades entre mitgeres, i totes segueixen un model o tipologia idèntica, molt representativa d'una casa pagesa popular de finals del segle XIX. Les façanes principals, perfectament alineades, estan encarades cap a migdia. Enfront tenen una extensa esplanada o era. La composició de les façanes és totalment regular i s'estructura en base a dos eixos d'obertures per a cada casa. A l'esquerra hi ha el portal, rematat amb arc escarser i, al damunt, un balconet. Els murs són de maçoneria, a pedra vista, i totes les obertures són emmarcades amb maó. Excepte cal Patafi, que té dos ampits de finestra de pedra. La façana posterior de l'edificació és lleugerament més irregular (en un cas hi ha una comuna adossada), però segueix una forma semblant en les diferents cases. A pocs metres, cada casa tenia al seu darrera uns coberts, que ara es troben en ruïna. A l'interior les diferents cases també segueixen un esquema molt similar, però no idèntic. Als baixos solen tenir un estable i una llar de foc, que es troba sempre a la dreta. Al primer pis hi ha la part residencial. Cal dir que les dues cases de cal Patafi estan comunicades interiorment. La última casa (cal Músic ) és la que ha sofert més reformes en els darrers anys. En aquest cas s'ha refet el mur lateral (a ponent) amb maó. Uns 50 m al nord, al costat del camí, hi ha la instal·lació d'una antiga bàscula, amb la plataforma corresponent per a pesar els camions i una petita cabina de control, obrada amb maó. En general, el Carrer de la Vall constitueix un exemple interessant d'establiment pagès molt característic de la segona meitat del segle XIX. Amb el valor afegit que ha conservat la tipologia i els volums originaris, pràcticament sense modificacions posteriors. | 08090-120 | Sector nord-est del terme de Gaià | Originàriament aquest lloc s'anomenava la Coma de Santa Margarita. Les cases es van començar a construir a l'últim quart del segle XIX. Primer s'hauria construït isolada la casa anomenada cal Patafi (la de la dreta). Després s'hi van afegir de cop les altres tres: cal Patafi-2, cal Ramon i cal Músic (BADIA, 2016: 199). Les cases es troben en la propietat de la Vall de Vilaramó, que és el gran mas d'aquesta zona, d'aquí el nom de Carrer de la Vall. Els habitants de les cases eren parcers que conreaven les terres d'aquest mas com i residien a les cases com a masovers. Aquest raval va estar habitat fins els volts de 1950, quan es va intensificar el procés de despoblament de les zones rurals. En els darrers anys hi vivien tres famílies, entre elles la de Francisco Riera (a cal Patafi). | 41.9559900,1.9432300 | 412420 | 4645430 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49412-foto-08090-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49412-foto-08090-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49412-foto-08090-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vall de Vilaramó | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49413 | Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaro | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 58, 61, 65, 82, 83 IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 35. | XIII-XX | El cos residencial manté el volum íntegre, però amb la coberta i espais interior molt precaris. Coberts semi-derruïts | Masia de dimensions considerables, d'origen medieval i actualment en estat de semi-ruïna. Es troba en un emplaçament molt idoni, en un altiplà sobre la vall formada pel barranc anomenat precisament del Vilaró, que poc després conflueix amb el torrent de la Vall de Vilaramó. Consta d'un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats un conjunt de coberts al sud, tot formant una mena de clos o barri, i un petit cos al nord (corresponent a una tina). Antigament tenia una bassa i altres coberts a ponent, però es troben molt derruïts. La casa ha anat evolucionant fruit de múltiples fases constructives, fins que va acabar adoptant una estructura en tres naus o crugies. Té dos portals adovellats. El més antic devia ser el que es troba al costat de llevant, actualment integrat en una estança interior. La façana principal i el portal actualment vigents són a la cara de migdia, dins del barri o clos tancat, però han quedat pràcticament coberts per les construccions que s'han anat aixecant en aquest sector. Aquí hi podem veure una eixida o terrassa amb baranes de fusta sobre el portal d'accés al barri, però tot plegat es troba molt derruït. La façana més visible és la de ponent, on hi ha diverses finestres distribuïdes irregularment, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El parament del mur és de força qualitat, fet amb carreus més o menys escairats però de disposició irregular. Conserva el semi-arrebossat tradicional. L‘interior de la casa, que es distribueix en base a tres crugies, ha conservat la tipologia tradicional, tot i que en estat molt precari. A la planta baixa, que conserva coberta amb volta de pedra, hi havia estables i celler. A la primera planta hi ha una típica sala, amb festejadors a les finestres, que distribueix a la resta d'estances. | 08090-121 | Al sector nord-oest del terme de Gaià | Al costat de la masia del Vilaró hi ha indicis arqueològics d'un possible assentament rural d'època ibero-romana, i també hi hem identificat una possible tomba alt-medieval excavada a la roca. És una dada que, de confirmar-se, indicaria que el mas es va aixecar en un indret on hi havia una anterior necròpolis. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, s'esmenta en un document de 1237 de la parròquia de Vilaramó (a l'Arxiu Episcopal de Vic) ja amb la mateixa denominació de Vilaró. En el fogatge de 1553 hi consta com a cap de casa Francesc Vilaró. Ja al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, l'hereu era Esteve Ferrer i Vilaró. Llavors ja consta que el mas tenia un molí a la riera de Merlès, l'origen del qual és desconegut. Actualment l'edifici del molí es conserva, força reformat. Es fa constar que la casa pagava censos als canonges de Vic i una tassa d'aigua per al molí. Al segle XVIII el mas va prosperar i va ser objecte de nombroses ampliacions, tal com testimonien diferents inscripcions en llindes, tant a l'interior de l'edifici com a fora. Fou aleshores quan es devia remodelar amb l'estructura tripartita actual, amb una típica sala central construïda entorn de 1782. Al segle XIX el Vilaró havia prosperat, i en l'amillarament de 1860 consta entre els masos que tenien entre 200 i 300 ha de terreny. En el Registre de la Riquesa de 1883 consta que tenia la possessió de tres masoveries: cal Vinyavella, Termallarga i cal Geperut. Aleshores el conjunt de les seves propietats abastaven un total de 264 ha, un 6 % de les quals eren conreades per parcers. El propietari era Miquel Vilaseca. El Vilaró, doncs, s'havia consolidat com un dels masos grans del terme. Ja a finals del segle XX, la propietària de la casa va quedar vídua i vivia sola. En el seu testament va llegar la propietat a l'Hospital de Puig-reig, que la gestiona mitjançant un administrador. | 41.9455400,1.9089400 | 409563 | 4644305 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49413-foto-08090-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49413-foto-08090-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49413-foto-08090-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A pocs metres de la façana de ponent de la masia es conserva el que sembla una tomba excavada a la roca.Inscripcions en llindes de finestres del mur de ponent: 1748, 1741Inscripcions en llindes de portes de la sala: 1782, 1783 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49414 | Tomba del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-vilaro | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 58, 61, 65, 82, 83. | IX-XII | Aparentment la tomba es conserva integrament, però caldria conèixer millor l'estat del jaciment | Possible tomba excavada a la roca, emplaçada al costat de la masia del Vilaró. Concretament, es troba a uns tres metres de la façana de ponent d'aquesta masia d'origen medieval. Enmig d'una zona d'antics coberts semi-derruïts on aflora la roca natural hi trobem aquesta perforació de forma rectangular. Malgrat que no s'hi ha efectuat cap exploració arqueològica detallada, la cavitat té totes les característiques d'una tomba alt-medieval excavada a la roca. Actualment es troba parcialment coberta de terra i pedres. Les seves mesures aproximades són 45 per 146 cm. Aquesta possible sepultura no s'esmenta en cap estudi ni publicació, i no era coneguda fins el moment present. Si es confirmés que es tracta d'una tomba alt-medieval, és probable que n'hi hagi d'altres a prop seu. Això indicaria que, probablement, el mas medieval (documentat des de 1237) es va aixecar en un indret on hi havia una anterior necròpolis. | 08090-122 | A la masia del Vilaró, al sector nord-oest del terme de Gaià | Al costat de la masia del Vilaró hi ha indicis arqueològics d'un possible assentament rural d'època ibero-romana, i també hi hem identificat una possible tomba alt-medieval excavada a la roca. És una dada que, de confirmar-se, indicaria que el mas es va aixecar en un indret on hi havia una anterior necròpolis. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, s'esmenta en un document de 1237 de la parròquia de Vilaramó (a l'Arxiu Episcopal de Vic) ja amb la mateixa denominació de Vilaró. | 41.9455300,1.9088300 | 409554 | 4644304 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49414-foto-08090-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49414-foto-08090-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49415 | Molí del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-vilaro | BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', 'Els molins', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 61, 65, 83, 156-160 IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 1. | XVII-XX | Antic molí fariner situat a la riera de Merlés, actualment força reformat i transformat en una casa de segona residència. Es troba emplaçat a la part exterior d'un meandre de la riera, uns 600 m al sud-oest de la masia del Vilaró. De l'antic molí se'n conserva la resclosa (situada uns 160 m riera amunt). Cal dir que la casa conserva tota la maquinària del molí, incloent-hi diverses moles, excepte en la part de l'exterior. L'edificació s'emplaça en un terreny amb desnivell i terrassat. Adopta una planta irregular més o menys formada per dos cossos: el més alt, situat al nord, correspon a l'antic molí. Aquesta part consta de planta baixa més dos pisos, a més de la part subterrània corresponent al carcabà del molí. L'entrada i sortida del carcabà és visible als murs laterals de la construcció. Els murs són actualment a pedra vista, i presenten múltiples finestres de distribució irregular. Les més antigues, als nivells inferiors, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El cos situat més al sud és de construcció més recent, fet entre els anys 1975 i 1980. En la part posterior només consta d'una sola planta. | 08090-123 | Al sector nord-oest del terme de Gaià | El mas de Vilaró és d'origen medieval i es troba documentat ja l'any 1237. No hi ha notícies, però, de quan es va construir el molí, i no es pot descartar que fos també d'època medieval. Aquest molí ja consta en el capbreu del castell de Gaià de 1692-93. Llavors l'hereu del mas Vilaró era Esteve Ferrer i Vilaró i ja tenia com a possessió, a més del mas, el molí de Vilaró. En aquest document es fa constar que la casa pagava censos als canonges de Vic i una tassa d'aigua per al molí. En el Registre de la Riquesa de 1883 es fa constar que el mas Vilaró tenia tres masos secundaris, però ja no s'esmenta el molí. Cap a finals de segle XIX el molí va ser modernitzat per Josep Sobré, que era un joier de Sallent que després va emigrar cap a l'Argentina. En el molí hi van viure el seu germà, Jaume Sobré, i la seva família durant uns anys. Posteriorment els moliners van ser la família de Ton Capdevila Bartoló i la seva muller Montserrat Subirana Casas, que s'hi van instal·lar el 1932. Aleshores el molí era propietat de Maria Vilà. Coneixem força detalls de la vida al molí d'aquesta família, que es recullen en el llibre 'Gaià, t'estimo' (PARERA, 2016: 156). El pare feia de moliner i la mare anava a treballar de teixidora a la colònia Vidal. També tenien bestiar, un hort, una vinya i camps. S'explica que quan la gent anava a portar el gra a moldre es solien esperar per poder-se endur el gra mòlt. El preu estipulat era un picotí per quartera, equivalent a un 2 %, ja fos en gra o farina. També s'hi escairava blat, sobretot a la postguerra, quan l'arròs escassejava. De tant en tant els moliners rebien la visita d'inspectors que els precintaven les moles uns quants dies. Sembla que al darrera hi havia els interessos de les grans farineres. A la dècada de 1930 es va construir al seu costat l'anomenat Pont del Molí del Vilaró, sufragat pels diferents veïns de la zona. El feien servir els que feien el camí cap a Puig-reig, venint del Vilaró i de Sant Esteve de Vilaramó. Cap al 1943 es va instal·lar un generador d'electricitat que es nodria amb el mateix salt d'aigua del molí. Això va permetre tenir llum a la casa i, si hi havia molta feina acumulada, poder moldre de nit. El 13 de gener de 1945 en el molí es va perpetrar un atemptat amb explosió d'una càrrega de dinamita que va ensorrar mitja casa. No hi va haver víctimes però la família va haver de marxar. Després van tornar al molí entre 1950 i 1954, i finalment van marxar a Santpedor. En un principi s'havia pensat que l'atemptat havia estat cosa dels maquis, però més tard es van poder lligar caps i s'arribà a identificar l'autor dels fets (que havia cobrat per la feina 500 pessetes) i també la persona que hi havia al darrera: un negociant de Puig-reig que tenia molins i s'havia enriquit en el temps de l'estraperlo. D'aquest cas se'n va parlar molt i fins i tot els fets van ser reconstruïts per la Guàrdia Civil i van arribar a judici, però no hi va haver cap condemnat. L'autor de l'atemptat havia mort a trets del sometent en circumstàncies força dubtoses i, tal com hem dit, hi havia persones influents implicades. Després dels últims moliners la casa ha canviat de propietaris diverses vegades. Actualment està restaurada i s'utilitza com a segona residència. | 41.9442500,1.9018200 | 408971 | 4644170 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49415-foto-08090-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49415-foto-08090-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49415-foto-08090-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Hi ha una inscripció amb la data de 1810Foto núm. 1 facilitada per Ramon M. Vila | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49416 | Era del Comú de Galera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-comu-de-galera | VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit) | XVIII-XX | Era de batre emplaçada a la banda nord-est del nucli de Galera, darrera els patis i coberts de les cases centrals del carrer. Consisteix en una esplanda que queda elevada respecte de les cases, amb un terra actualment d'herba i sense enrajolar. Aquesta era es va habilitar els anís posteriors a 1910 perquè hi pogués arribar una màquina de batre de les que passaven pels diferents pobles. Anteriorment en aquesta franja hi havien diverses eres comunals, i en aquest moment l'era es va fer més ampla. Aleshores la majoria dels pagesos de Galera van venir a batre aquí i van abandonar les altres eres comunals que hi havia. Per això aquesta es coneix amb el nom d'era del Comú. | 08090-124 | Raval de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | El nucli de Galera va sorgir a finals del segle XVIII com una mena de colònia agrícola impulsada per Francesc d'Assís Delàs i Silvestre, baró de Vilagaià, el qual va facilitar en aquest indret l'establiment a uns 25 colons. Francesc estava casat amb Mariana Taurinyà Llaudes, filla de Josep Taurinyà Aspres, de Ripoll. Se sap que el nucli de Galera tenia diverses eres distribuïdes a l'entorn del grup de cases, de manera que formaven una especie de zona comunitària d'uns 25 metres d'amplada que, a més, complia una funció de prevenció d'incendis forestals. A les eres es batia per torns, i l'ordre l'establia l'anomenat distribuidor, que solia ser un dels vells del poble. Així mateix, també hi havia la figura del col·lector, que era l'encarregat de fer les particions i prendre la part corresponent al baró. Entorn del 1910 es va decidir fer una era més gran on s'hi pogués instal·lar una màquina de batre que pogués utilitzar tothom, però no hi va haver acord per un conflicte de terrenys amb els de cal Lluís. La qüestió, que va enfrontar el baró de Vilagaià i els de cal Lluís, va acabar als tribunals amb una sentància final a favor del baró. A partir d'aleshores en aquesta nova era, coneguda com era del comú, cada any s'hi feia venir una màquina de batre. A conseqüència del conflicte el baró va voler escarmentar els de cal Lluís, que van ser els únics que no podien batre a la nova era. A més, s'hi va reservar un tros al mig per cobrar les parts que li corresponien a ell. El primer any els de cal Lluís van intentar batre a la nova era, però els altres veïns, molestos perquè el plet havia fet endarrerir les obres, li tiraven les garbes al seu camp de baix. En contrapartida l'any 1921 els de cal Lluís van fer enrajolar l'era on sempre havien batut, actualment coneguda com l'era de cal Lluís, i hi van construir una barraca per la màquina de ventar, tot i que aquell terreny sempre havia estat comunitari. | 41.9132300,1.8879300 | 407775 | 4640740 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49416-foto-08090-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49416-foto-08090-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49416-foto-08090-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49417 | Tornamira o Santa Àgueda (jaciment ibèric i muralla ciclòpia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornamira-o-santa-agueda-jaciment-iberic-i-muralla-ciclopia | BADIA, Josep M i altres (2016). 'Història', 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 52-54, 171. BADIA I MASGRAU, J. M. (1984) 'Dades històriques i arqueològiques entorn de Navàs'. XXVI Assemblea Intercomarcal d'estudiosos (1981). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, vol. I, p.115-121. DAURA, A.; GALOBART, J (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 5), p. 87. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15, Manresa. P.130. SÁNCHEZ, Eduard (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa. | II-I aC. | Muralla conservada parcialment. Sector d'habitatge en estat de conservació desconegut, sembla força arrasat | Possible poblat ibèric que es troba a la zona del turó de Santa Àgata, al cim del qual en època medieval hi havia el castell de Gaià. Entorn d'aquest turó hi ha dos nuclis on han aparegut vestigis d'època antiga: un als peus del turó (és el que es coneix amb el nom de Tornamira i, anteriorment Turó de Santa Àgata), l'altre és al cim del turó, on hi ha la capella de Santa Àgata i les restes del castell (aquest jaciment es coneix amb el nom de Castell de Gaià). Segons Josep M. Badia, és probable que hi haguessin dos nuclis amb vestigis ibèrics que estarien relacionats: el del cim del turó tindria un caràcter més defensiu i de guaita; el de sota el turó podria ser el lloc d'habitatge. El nucli superior podria haver esdevingut un castrum o lloc de vigilància romà d'època alt-imperial i hauria estat abandonat poc després. El jaciment situat a la plana es troba sota el vessant sud-oest del turó, en un camp que hi ha al costat del cementiri de Gaià i prop del mas en ruïnes anomenat Tornamira. En aquest sector Josep M. BADIA (1984: 118) va donar notícia de la troballa superficial de ceràmica ibèrica variada i en abundància, a més d'alguns fragments de ceràmica campaniana. L'hortizó cronològic es podria situar entre els anys 200 i 50 aC. Un fet molt interessant és que just a l'indret on apareix la ceràmica hi ha vestigis d'una muralla ciclòpia que defensaria una part del vessant d'aquest turó. Al marge del camí actual que ressegueix el turó per la part baixa es poden veure diferents trams on s'ha conservat aquesta muralla, formada per grans blocs de pedra que s'han complementat amb altres pedres de menor tamany. Es tracta d'una estructura força espectacular que s'allarga, tot i que de manera discontínua, durant uns 100 metres en el tram on el camí discorre en direcció nord. Cal dir que trobem trams de muralla ciclòpia de característiques similars al voltant del corriol que puja cap al cim del turó pel vessant de llevant. Tot i que en el moment present no tenim gaires elements per confirmar-ho, considerem que aquestes infraestructures defensives podrien estar relacionades amb el jaciment ibèric o amb un possible castrum romà, més que no pas amb el castell medieval. En primer lloc per la coincidència amb les restes ibèriques al sector de Tornamira, en segon lloc perquè existeix una certa tradició de muralles ciclòpies associades a òppidums o fortificacions ibèriques. El cas de Santa Àgata constitueix un exemple molt interessant i amb pocs paral·lels a la Catalunya central. En l'estat actual i sense una intervenció arqueològica és difícil interpretar la funcionalitat concreta d'aquestes estructures defensives de gran envergadura. Un aspecte que desconcerta és que només protegeixen trams parcials. Tant en a llevant com al sud-oest semblen estar concebudes per protegir sectors molt concrets, més que no pas com una defensa global del turó. Evidentment, en època medieval, aquesta muralla podria haver estat reutilitzada i adaptada per a la defensa del castell. | 08090-125 | Al turó de Santa Àgata, al sector central del terme de Gaià | Tot i que no ha estat objecte d'excavació, hi ha evidències arqueològiques que indiquen l'existència d'un assentament ibèric que se suposa que tindria dos nuclis: un situat al cim del turó i un altre als peus del turó, amb una funció probablement més d'habitatge. Sembla que al principi de la dominació romana el poblat hauria esdevingut un castrum o lloc de vigilància que no hauria tingut continuïtat en època imperial. Segons la ceràmica recollida superficialment, el turó seria reocupat amb la conquesta comtal de la fi del segle IX. La primera notícia documental coneguda del castell és de l'any 936, quan s'esmenta el 'Castro Galiano, in Matamala'; és a dir, el castell de Gaià, al lloc de Matamala. El seu nom vindria de Gaianus o Galinanus, un primer repoblador del qual el castell hauria adoptat el nom. Es tracta d'un castell termenat amb un territori una mica més gran que l'actual municipi, incloent part del municipi de Santa Maria de Merlès. Al segle XI els senyors eminents eren el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller, i els monarques posteriors en van mantenir els drets. Segons Albert BENET (1984: 256) des del principi del segle XI els feudataris eren la família Balsareny; concretament un tal Bernat Guifré, probablement fill de Guifré de Balsareny. Bernat Guifré el llegà al seu germà Guillem, però com que aquest fou nomenat bisbe no en pogué exercir les funcions, de manera que el 1063 els comtes de Barcelona van infeudar el castell de Gaià, i també el castell veí de Balsareny, als germans Bernat i Miró Ricolf, que ja tenien el castell de Pinós i foren els primers barons de Pinós. El mateix any 1063 jura fidelitat Adalbert Ellemar com a castlà del castell. Així doncs, els barons de Pinós van passar a ser els senyors del castell de Gaià i encara ho eren al segle XIII, quan el titular era Galceran III de Pinós, que el 1277 el llegà en testament al seu fill Galceran IV. Dos anys més tard el rei va demanar i obtenir la potestat de diversos castells, entre ells el de Gaià, però va ser per pocs anys, ja que el 1313 la mare de Pere II Galceran de Pinós va obtenir el retorn de la potestat. Al segle XIV els Pinós abandonen la senyoria, que passa als Cornet fins al segle XV. A la primera meitat del XVI posseïa la senyoria Beatriu de Pons i de Castellet, casada amb Pere Joan de Vilagaià. Del segle XVII en endavant la senyoria pertanyia al rei i, en conseqüència, era el govern municipal qui en cobrava els censos. Així consta en el capbreu de 1692, on també es diu que el mas Noguera tenia el mas i l'heretat que d'antic s'anomenava 'heretat del Castell de Gaya' (BADIA, 2016: 171). En aquesta època el castell era ja un simple mas. Aquest procés tal vegada ja s'havia iniciat segles abans, ja que el 1391 existia un mas anomenat 'Castello', que havia de ser a la zona de l'actual Santa Àgata. D'altra banda, les dades arqueològiques semblarien indicar que el castell va ser abandonat de manera força prematura, al voltant del segle XII. Probablement al segle XIX es va erigir la moderna capella de Santa Àgata, de manera que el turó ha passat a ser conegut amb aquest nom. Pel que fa a la recerca sobre el castell, l'estudiós Josep M. BADIA (1984: 118) ja va reportar la troballa de ceràmica ibèrica als peus del turó de Santa Àgata. Més tard, l'any 2002 el castell de Gaià va formar part d'una campanya de prospecció arqueològica dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages' amb el motiu d'aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractava inicialment de fundacions o de punts de vigilància i defensa d'època islàmica. La va dirigir Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona i, a més de Gaià, es van estudiar altres casos a Rajadell, Monistrol de Calders i Monistrol de Montserrat. En aquest cas no es va trobar cap indici d'ocupació en època islàmica, però sí que es va recollir ceràmica antiga al sector alt, on hi ha les restes del castell. | 41.9175600,1.9179400 | 410270 | 4641189 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49417-foto-08090-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49417-foto-08090-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49417-foto-08090-125-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment s'ha anomenat de diverses maneres. El seu descobridor, Josep M. Badia, de primer la va donar el nom de Turó de Santa Àgata (en la fitxa de la Generalitat el nom és Santa Àgueda). Posteriorment Badia li canvià el nom pel de Tornamira. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49418 | Cementiri de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-gaia | XIX-XX | Cementiri municipal de Gaià, emplaçat uns 700 metres a l'oest del nucli del poble, als peus del turó de Santa Àgata. Consta d'un recinte de planta rectangular delimitat per un mur perimetral de pedra, amb un accés davanter format per un portal rematat amb arc escarser i amb una creu de ferro al damunt. A l'exterior de la porta hi ha dos xiprers. El recinte interior consta d'un bloc de nínxols a ponent i un altre al nord-est. Al centre hi ha una columna amb una creu de ferro. A la dovella central del portal d'entrada hi ha una inscripció amb la data de la inauguració, però s'ha erosionat i no es llegeix bé. Podria dir: '[A]ÑO [1970]'. | 08090-126 | Al sector central del terme de Gaià | 41.9176800,1.9185900 | 410324 | 4641202 | 1870? | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49418-foto-08090-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49418-foto-08090-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49419 | Sant Jordi de Lloberes (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-lloberes-masia | BADIA, Josep M i altres (2016). 'Història', 'Arquitectura', 'Relacions socials i festes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 31, 55, 60, 68, 85, 184-185, 231-232 BENET CLARÀ, Albert; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre (1984). 'Sant Jordi de Lloberes', Catalunya Romànica, vol. XI, 'El Bages', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 258-259. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm.22. JUNYENT, Eduard (1948). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado', Hoja Parroquial, núm. 20, Vic (2 de maig de 1948). PLADEVALL, Antoni (1981). 'El culte a Sant Jordi al bisbat de Vic: la capella de Sant Jordi de Lloberes', Full Diocesà, núm. 3131, Vic (18 d'abril 1981). | XI-XX | Masia de dimensions mitjanes, emplaçada junt amb la capella romànica de Sant Jordi de Lloberes el cim d'un turó dominant amb bones vistes vers el turó de Santa Àgata i també cap a llevant. Probablement el mas, que es situa en el punt més alt del turó, ha derivat d'una torre medieval (documentada al segle XI) de la qual, però, no se n'observa actualment cap rastre. La masia consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i planta sotacoberta) i té un barri o clos tancat al sud-est amb una extensa àrea de coberts; alguns són antics i d'altres, situats més a ponent, corresponen ja a una granja moderna. Uns metres a llevant s'aixeca isolada i fora del recinte la capella de Sant Jordi. La façana principal de la casa, encarada vers migdia, té un portal adovellat que ha quedat mig amagat sota una terrassa moderna. I és que entorn del 1956 la casa es va ampliar per aquesta part a la primera planta. La resta de l'habitatge sembla correspondre a una fase constructiva, força unitària i que es podria situar al segle XVIII. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. Les finestres es distribueixen força regularment en les façanes laterals. Unes poques són emmarcades amb brancals i llindes de pedra, però la majoria han estat reformades i se'ls hi ha donat un tractament uniforme. L'interior de l'habitatge s'ha anat adaptant i reformant en els darrers anys. | 08090-127 | Al sector nord-est del terme de Gaià | Aquest mas podria tenir el seu origen en una torre de guàrdia medieval. Concretament, seria una de les tres torres de vigillància que hi ha documentades al terme. En aquest cas es coneixia amb el nom de Turrionarda i apareix en un document de 1052. Segons Josep M. BADIA (2016: 55) era prop de l'església de Sant Jordi i controlava el sector nord-est del terme del castell de Gaià, per on hi passava un camí públic i que limitava per aquesta banda amb el castell de Lluçà. Concretament, en aquest document de 1052 es diu que l'església era al costat d'una torre de defensa anomenada Turrionarda i d'unes cases. La capella de Sant Jordi com a tal ja apareix citada el 1053. Estava situada al lloc de Lloberes i aquest any el seu fundador, el bisbe Oliba, la va donar a la seu de Vic juntament amb la torre. El 1362 Jaume de Vilagaià va fer unes deixes a aquesta església, anomenada 'Sancti Georgii de Turrionarde'. Pel que fa al mas de Sant Jordi, pròpiament, està documentat al segle XVII i era una de les set masoveries del Soler de Lloberes, que era el mas principal de la zona. En l'arxiu particular del Soler de Lloberes es conserva documentació referida a la capella i també al mas Sant Jordi. Així, el 1779 l'hereu del mas, Antoni Soler de Lloberes i Vall de Vilaramó, 'va fer amb les seves mans el nou retaule de l'ermita de Sant Jordi', i el 1890 s'hi va fer un nou altar. Segons el Registre de la Riquesa de 1883, al mas Sant Jordi continuava en poder del Soler de Lloberes. Les seves terres abastaven 49,50 ha. Els primers decennis del segle XX van passar per la casa diferents famílies de masovers. Entorn de 1947 hi van arribar, procedents de Sant Feliu Sasserra, Paulino Capdevila Bover i Pepeta Sensada Serena. La seva filla, Montserrat Capdevila Sensada, casada amb Josep M. Badia, continua amb la seva família en aquesta masoveria, que continua sent propietat del Soler de Lloberes. Fins a la dècada de 1960 encara recorrien el camí de transhumància nombrosos ramats, els quals feien nit a Sant Jordi de Lloberes. Per això entorn de 1956, a més d'ampliar-se la casa es van ampliar els coberts. Els ramats eren molt extensos i solien ocupar tots els coberts i, de vegades, fins i tot la capella, que havia estat profanada durant la Guerra Civil i havia quedat fora de culte. A la capella també s'hi quedaven a passar la nit alguns pobres sense sostre que transitaven pel camí. El 1964 el propietari del mas Soler de Lloberes va fer restaurar la capella, i actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi. | 41.9408800,1.9633000 | 414063 | 4643732 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49419-foto-08090-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49419-foto-08090-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49419-foto-08090-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del costat del portal: 1790Informació oral facilitada per Montserrat Capdevila Sensada | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49420 | Capella de Sant Jordi de Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jordi-de-lloberes | BADIA, Josep M i altres (2016). 'Arquitectura', 'Relacions socials i festes', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 184-185, 231-232. BENET CLARÀ, Albert; JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN BOIX, Alexandre (1984). 'Sant Jordi de Lloberes', Catalunya Romànica, vol. XI, 'El Bages', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 258-259. JUNYENT, Eduard (1948). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado', Hoja Parroquial, núm. 20, Vic (2 de maig de 1948). PLADEVALL, Antoni (1981). 'El culte a Sant Jordi al bisbat de Vic: la capella de Sant Jordi de Lloberes', Full Diocesà, núm. 3131, Vic (18 d'abril 1981). | XIII | Restaurada el 1964 | Petita capella d'estil romànic emplaçada dalt d'un turó dominant, al costat de la masia anomenada, com la capella, Sant Jordi de Lloberes. Correspon al romànic tardà, probablement de principis del segle XIII, i consta d'una sola nau amb absis semicircular. L'absis, que conserva una petita finestra originària, té força menys alçada que la nau, ja que es troba en un desnivell del terreny. Tot el conjunt és construït amb carreus ben escairats i disposats en filades, d'una mida força grossa en proporció a les petites dimensions del temple. Tal com era habitual en les petites capelles, l'única entrada es troba en el mur de migdia. És fet amb un senzill arc de mig punt adovellat. El mur de ponent ha estat modificat a la part superior per col·locar-hi el 1806 un petit campanar d'espadanya. En els murs de ponent i de migdia hi ha en cadascun una petita finestra espitllerada. L'interior del temple és cobert amb volta de canó apuntada. A la paret nord, a tocar del presbiteri, s'hi va obrir una petita capella feta amb un arc de mig punt adovellat. Sobre el mur de l'absis hi podem veure una imatge de sant Jordi en majòlica; i una imatge similar, de la Mare de Déu de Montserrat, es troba a la capella lateral. En un moment donat, als peus de la nau s'hi habilità un cor. | 08090-128 | Masia Sant Jordi de Lloberes, al sector nord-est del terme de Gaià | Aquesta església, situada al lloc de Lloberes, no va passar de capella rural. Apareix citada el 1053, quan fou donada pel bisbe Oliba, el seu fundador, juntament amb una torre, a la seu de Vic. El 1063 la donació és confirmada pels senyors de Gaià. En aquest moment ja estava dedicada a Sant Jordi, patró de Catalunya, fet que la converteix en la més antiga del bisbat amb aquesta advocació. A Catalunya el nom i el culte a sant Jordi és documentat sobretot a partir del segle XII però ja tenia una certa tradició anterior. De fet, aquesta és una de les poques esglésies dedicades a Sant Jordi. En el bisbat de Vic només n'hi ha cinc. En un document del 1052 es diu que l'església era al costat d'una torre de defensa anomenada Turrionada i d'unes cases. El 1362 Jaume de Vilagaià va fer unes deixes a aquesta església, anomenada “Sancti Georgii de Turrionarde”. La capella estava situada en terres del mas proper anomenat Soler de Lloberes. Pel que fa al mas avui anomenat Sant Jordi, devia ser una evolució de l'antiga torre. La casa ja està documentada al segle XVII i era una de les set masoveries del Soler de Lloberes. En l'arxiu particular del Soler de Lloberes es conserva documentació referida a la capella i al mas Sant Jordi. Així, el 1779 l'hereu del mas, Antoni Soler de Lloberes i Vall de Vilaramó, “va fer amb les seves mans el nou retaule de l'ermita de Sant Jordi”, i el 1890 s'hi va fer un nou altar. En un principi la capella de Sant Jordi de Lloberes depenia de l'església de Sant Miquel de Terradelles, la qual era sufragània de la de Gaià. Durant la Guerra Civil de 1936 va ser profanada i restar durant uns anys sense culte. En aquest temps es va utilitzar com a refugi dels ramats de cabres que feien la transhumància i es quedaven a passar la nit en el mas o de pobres transeünts i sense sostre que també hi feien nit. El 1964 el propietari del mas Soler de Lloberes la va restaurar. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi. | 41.9408200,1.9634800 | 414078 | 4643725 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49420-foto-08090-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49420-foto-08090-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49420-foto-08090-128-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49421 | Cal Xusqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xusqueda | IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 33. | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en una petita esplanada a la vall que forma el barranc o torrent del Vilaró. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i té un cobert adossat a la part posterior que sobresurt per un costat. La casa és construïda en dues fases. Probablement a finals del segle XIX o començaments del XX, es va allargar cap al sud. Sembla que va ser també en aquest moment que les finestres es va uniformitzar, dotant-les amb emmarcaments de maó. Ara la façana principal és la de llevant, i presenta un petit portal rematat amb arc escarser i sèries de finestres a cada planta, disposades regularment. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. El cobert adossat, que devia correspondre a la pallissa, queda obert per la banda de migdia amb una interessant terrassa amb baranes de fusta. Al costat de ponent hi ha un altre petit cobert de pedra. | 08090-129 | Sector nord-oest del terme de Gaià | No coneixem notícies documentals sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. Segons informació oral, la va construir l'avi d'una família de Navàs, els Santmiquel. Era en terres del Vilaró (el mas principal de la zona) a qui la casa pagava un cens. Entorn del 1960 cal Xusqueda ja va quedar abandonada, i entorn de l'any 2000 la va comprar l'actual propietari, Esteve Obradors Vilaró, que la va rehabilitar. | 41.9500100,1.9160400 | 410158 | 4644794 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49421-foto-08090-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49421-foto-08090-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49421-foto-08090-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També apareix escrita com a cal SusquedaInformació oral facilitada per Esteve Obradors Vilaró | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49305 | Llinda de cal Salomons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-salomons | XVII-XVIII | <p>Llinda d'una finestra de la masia de cal Salomons amb un curiós gravat d'una cara. La finestra es troba a la façana posterior (nord), al primer pis. Es tracta d'una llinda que encaixa perfectament en l'emmarcament de la finestra; és a dir, que és un element originari i no pas reaprofitat. La decoració conforma una mena de frontó dins el qual hi ha el gravat rodó amb dos ulls i una boca molt esquemàtics. Desconeixem el simbolisme d'aquest element atípic. Pel fet de trobar-se a la façana nord (associada de manera natural amb l'hivern i amb la nit) tal vegada tindria alguna relació amb la lluna. Una altra interpretació seria com a esperit protector de la casa. Pel context i la tipologia constructiva, podria datar-se als segles XVII-XVIII, sense que descartem, però, una datació més antiga.</p> | 08090-13 | Masia de cal Salomons. Sector sud-est del terme de Gaià | <p>Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIV. Concretament, apareix esmentat en un document de l'any 1317 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb la mateixa denominació de Salomons. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 era un dels set masos que posseïa el Soler de Lloberes, que era el mas del terme de Gaià que havia absorvit més possessions. En aquest moment l'hereu era Francesc Soler de Lloberes. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 continuava en mans del Soler de Lloberes, juntament amb Sant Jordi i cal Pons. En aquest document s'especifica que les terres de Salomons abastaven només 4 ha. Sigui com sigui, finalment els dos masos que estaven de costat van quedar unificats sota un mateix amo. En el segle XX cal Salomons ha continuat com a propietat del Soler de Lloberes i ha estat habitada per masovers. Recentment, l'habitatge s'ha rehabilitat.</p> | 41.9124300,1.9447400 | 412486 | 4640592 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49422 | Serrat de l'Àliga (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-laliga-jaciment | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. BADIA I MASGRAU, J. M. (1984). 'Dades històriques i arqueològiques entorn de Navàs'. XXVI Assemblea Intercomarcal d'estudiosos (1981). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.118-121. MARTÍ, Ramon (2002). Prospeccions als Monistrols del Bages; Memòria inèdita del projecte (consultable a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm.Reg. 5028). | XVIIaC-XV | Estat de conservació desconegut, però probablement força arrasat | Jaciment arqueològic situat al cim del serrat amb aquest nom, un lloc erm i abrupte però molt dominant, que és un dels cims més alts del terme municipal de Gaià i té excel·lents vistes en totes direccions. Sobre aquest jaciment s'ha produït una confusió, bàsicament motivada per la primera denominació que es va donar a un altre jaciment proper i que donava peu a equívoc. En l'apartat d'observacions donem els detalls per aclarir aquesta confusió. El Serrat de l'Àliga és un jaciment de tipologia incerta, tal vegada un punt de vigilància o de defensa corresponent a època alt-medieval que podria tenir una fase prèvia en la prehistòria recent. L'equip dirigit per l'arqueòleg Ramon MARTÍ (2002) va realitzar una prospecció que va identificar fragments de ceràmica en el vessant sud-est del turó. Concretament, es va recollir una petita mostra de sis fragments de ceràmica de pasta grollera i cocció òxido-reductora de cronologia medieval o de la prehistòria recent així com cinc fragments de cocció reductora alt-medieval. En aquesta campanya no es va identificar cap fragment de ceràmica ibèrica ni romana. Ramon Martí posa de relleu les característiques abruptes i defensives de l'indret però, paradoxalment, no fa referència als fonaments d'una torre quadrada que es poden veure precisament al cim del turó. Es tracta d'unes restes que pràcticament no tenen alçària respecte al nivell del sòl, però que queden perfectament marcades i delimitades en tot el seu perímetre. Es troben exactament al punt més alt (on actualment hi ha una bandera) i mesuren 5,50 per 4,90 m. El mur del costat de llevant, que és el que s'ha mantingut més ferm, té una gruixària considerable, de 1,50 m. Per les característiques del lloc i per tot el que hem dit, la impressió és que es tracta de les restes d'una torre de defensa. D'altra banda, Josep M. Badia ha identificat documentalment dues torres de defensa medievals i una possible tercera que complementaven la defensa del castell de Gaià dins del seu terme. Són les de Turrionarda (al mas Sant Jordi), Torreciny (prop del mas Menalvens) i, tal vegada, la del Castellot (prop del mas amb aquest nom). Curiosament, totes es troben en el flanc est del terme del castell, mentre que el Serrat de l'Àliga es troba al vessant oest. En definitiva, però, el fet que al serrat de l'Àliga no hi consti documentalment cap torre medieval planteja diferents interrogants. Les restes descrites podrien correspondre, malgrat tot, a una torre de defensa alt-medieval, tal com suggereixen les restes ceràmiques trobades a l'entorn. També podria tractar-se d'una construcció posterior, desconeguda, semblant a una torre. Creiem que difícilment es tractaria d'una fortificació anterior, per exemple ibèrica. Tanmateix, sense una excavació i un estudi més aprofundits no es pot determinar amb més precisió la tipologia d'aquest jaciment. | 08090-130 | Al turó del Serrat de l'Àliga, al sector sud-oest del terme de Gaià | L'any 2002 es va realitzar una campanya de prospecció en diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', amb l'objectiu d'aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractaven inicialment de punt de vigilància d'època islàmica. El director fou Ramon Martí, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ja hem dit que en aquest estudi es va confondre aquest jaciment amb un altre localitzat per Josep M. Badia, per la qual cosa moltes de les consideracions que s'hi fan constar no són pertinents. Les conclusions d'aquesta campanya serien que les restes entorn del Serrat de l'Àliga podrien tenir una cronologia alt medieval o datable a la prehistòria recent. | 41.9190300,1.9038800 | 409106 | 4641367 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49422-foto-08090-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49422-foto-08090-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49422-foto-08090-130-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Sobre el jaciment del Serrat de l'Àliga i el del Clot de l'Oli hi ha una confusió important en les fitxes de la Carta Arqueològica de la Generalitat. L'origen es deu a que el principal investigador en temes arqueològics en aquesta zona, Josep M. Badia, va donar primerament el nom de Serrat de l'Àliga a una jaciment ibero-romà que es trobava a una certa distància del serrat. Per desfer possibles equívocs després li va canviar el nom pel de Clot de l'Oli. En la primera fitxa de la Carta Arqueològica de la Generalitat (del 1989) els responsables van entrar en contacte amb Badia i la descripció i la foto del jaciment són correctes. Entremig, hi va haver l'estudi de Ramon MARTÍ (2002) en el qual el nom de Serrat de l'Àliga va donar peu a pensar que el jaciment estaria situat al cim d'aquest turó. Per això l'equip de Ramon Martí apuntava la possibilitat que hi hagués hagut una confusió amb el material arqueològic descrit per Badia i que aquest podria correspondre a algun altre jaciment proper. En la revisió de la Carta Arqueològica de la Generalitat de l'any 2010 es recull aquesta confusió: la coordenades del jaciment són les del Clot de l'Oli, però la fotografia és la del Serrat de l'Àliga, i la descripció del jaciment també es refereix al Serrat de l'Àliga. En el present treball intentem desfer aquesta confusió i, per tant, diferenciem els dos jaciments, que no tenen res a veure: el del Clot de l'Oli és un jaciment ibero-romà a la plana, el del Serrat de l'Àliga és situat al cim d'aquest turó i és on va centrar la seva recerca d'equip de Ramon Martí. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49423 | Clot de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-loli | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. BADIA I MASGRAU, J. M. (1984). 'Dades històriques i arqueològiques entorn de Navàs'. XXVI Assemblea Intercomarcal d'estudiosos (1981). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.118-121. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages, Vol. I. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 5), Col·legi de Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 87. DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). L'arqueologia al Bages, Vol. I. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), Col·legi de Doctors i Llicenciats, Manresa. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15, Manresa. P. 67. MARTÍ, Ramon (2002). Prospeccions als Monistrols del Bages; Memòria inèdita del projecte (consultable a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm.Reg. 5028). SÁNCHEZ, Eduard (1987). El poblament pre-romà al Bages. Caixa d'Estalvis de Manresa. | VaC-VdC | Estat de conservació desconegut, possiblement força arrasat | Assentament d'època ibèrica i romana emplaçat en una petita esplanada a la vall que forma el torrent anomenat del Clot de l'Oli. Es troba a un km en línia recta al sud-oest del Serrat de l'Àliga. En aquest indret, actualment ocupat per camps de conreu i una barraca, Josep M. BADIA (1984) hi va fer la troballa superficial de ceràmiques d'època ibèrica i romana. Concretament: ceràmica grollera, campaniana A i B, sigil·lada, sigil·lada clara i un plat de fons estriat (ceràmica africana de cuina). Amb aquestes dades va interpretar que es tractava d'algun tipus d'establiment que hauria perdurat des d'època ibèrica fins a època romana baix imperial. Possiblement en l'etapa romana hauria esdevingut una petita vil·la. | 08090-131 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9144300,1.8959600 | 408443 | 4640865 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49423-foto-08090-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49423-foto-08090-131-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Sobre el jaciment del Serrat de l'Àliga i el del Clot de l'Oli hi ha una confusió important en les fitxes de la Carta Arqueològica de la Generalitat. L'origen es deu a que el principal investigador en temes arqueològics en aquesta zona, Josep M. Badia, va donar primerament el nom de Serrat de l'Àlgia a una jaciment ibero-romà que es trobava a una certa distància del serrat. Per desfer possibles equívocs després li va canviar el nom pel de Clot de l'Oli. En la primera fitxa de la Carta Arqueològica de la Generalitat (del 1989) els responsables van entrar en contacte amb Badia i la descripció i la foto del jaciment són correctes. Entremig, hi va haver l'estudi de Ramon MARTÍ (2002) en el qual el nom de Serrat de l'Àliga va donar peu a pensar que el jaciment estaria situat al cim d'aquest turó. Per això l'equip de Ramon Martí apuntava la possibilitat que hi hagués hagut una confusió amb el material arqueològic descrit per Badia i que aquest podria correspondre a algun altre jaciment proper. En la revisió de la Carta Arqueològica de la Generalitat de l'any 2010 es recull aquesta confusió: la coordenades del jaciment són les del Clot de l'Oli, però la fotografia és la del Serrat de l'Àliga, i la descripció del jaciment també es refereix al Serrat de l'Àliga. En el present treball intentem desfer aquesta confusió i, per tant, diferenciem els dos jaciments, que no tenen res a veure: el del Clot de l'Oli és un jaciment ibero-romà a la plana, el del Serrat de l'Àliga és situat al cim d'aquest turó i és on va centrar la seva recerca d'equip de Ramon Martí. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49424 | Cal Vinya Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinya-vella | BADIA, Josep M (2016). 'Història', 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 65, 83 IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 39. | XVII-XX | Masia de dimensions modestes, emplaçada en un petit altiplà sobre la vall formada pel torrent de Vilaramó. Consta d'un cos residencial de planta rectangular força allargassada (amb planta baixa més dos pisos) i té petits cossos adossats a nord i sud. La casa ha estat ampliada recentment amb un porxo de tres plantes per la cara de ponent, que ha estat obrat ja amb materials moderns, i també ha estat sobrealçada, donant més ampliud a la planta sotacoberta. La resta de la construcció sembla bastida en una sola fase constructiva, tal vegada als segles XVII-XVIII i amb reformes posteriors al XIX. La façana on hi ha l'entrada principal és a migdia, i té una distribució d'obertures força regular, tal vegada fruit d'aquesta reforma del segle XIX; de l'any 1862, si fem cas a la inscripció de la llinda del portal. En aquest moment s'haurien uniformitzat les finestres del primer pis, dotant-les amb un emmarcament superior de maó. Les finestres del segon pis corresponen ja a la reforma més recent. Els murs de la casa són de maçoneria i, en algun tram, conserven el semi-arrebossat tradicional. La façana nord gairebé no té obertures i sembla força reformada en èpoques recents. | 08090-132 | Sector nord-oest del terme de Gaià | Aquesta masia apareix documentada en un capbreu del castell de Gaià de 1692-93. Aleshores tenia la denominació de Cots, i l'hereu era Antoni Cots, el qual pagava un cens de 6 diners. Al segle XIX havia passat a mans del Vilaró, que havia esdevingut el mas principal de la zona, en una situació relativament propera. En el Registre de la Riquesa de 1883 consta que el Vilaró tenia la possessió de tres masoveries: cal Vinyavella, Termallarga i cal Geperut. Aleshores les terres de cal Vinyavella abastaven una superfície de 228,88 ha, de les quals 6,91 eren conreades per tres parcers. Segons el cadastre, l'any 1850 es van fer obres a cal Vinya Vell. En canvi, la inscripció de la llinda del portal indica l'any 1862. Entorn d'aquesta època (entre 1850 o 1888) es va construir la casa coneguda com cal Vinya Nou, uns 800 m al nord-oest, prop del torrent del Vilaró. Més darrerament, el propietari de cal Vinya Vell vivia a la colònia Marçal i tenia llogada la casa. | 41.9424300,1.9172300 | 410246 | 4643951 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49424-foto-08090-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49424-foto-08090-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49424-foto-08090-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 18[6]2 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49425 | Cal Vinya Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinya-nou | BADIA, Josep M (2016). 'Història', 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 65, 83 IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 34. | XIX-XX | Casa amb elements en estat precari, cobert en estat força precari | Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en una esplanada a la riba dreta del barranc o torrent del Vilaró. Consta d'un cos residencial de planta en forma de L (amb planta baixa més un pis i golfes) i d'un cobert aïllat, força gran, al sud. Es tracta d'una casa pagesa de tipologia senzilla, que sembla obrada en dues fases. La part més antiga és la de la dreta (probablement el 1850 o tal vegada el 1888). En aquesta part el portal és molt senzill i està rematat amb una llinda de fusta, mentre que una petita finestra està emmarcada amb pedra picada. Posteriorment (als anís finals del segle XIX o a inicis del XX) la casa s'hauria allargat per l'esquerra. En aquesta part les obertures ja són emmarcades amb maó, i probablement s'hauria obert també el balconet de la dreta. Els murs són de maçoneria, i conserven el semi-arrebossat tradicional. En la resta de façanes les obertures són molt irregulars, de petit tamany i emmarcades amb maó. La part posterior de l'habitatge connecta amb un cobert que té adossat el que sembla un petit pou. En general, la casa ha conservat els volums i la tipologia originàries. Pel que fa al cobert aïllat situat al sud, té dues plantes, la base és feta de pedra i ha estat sobrealçat i ampliat modernament amb obra feta ja amb totxo. L'entorn és aterrassat i havia estat enjardinat. | 08090-133 | Al sector nord-oest del terme de Gaià | Uns 800 m al sud-est hi ha la masia anomenada cal Vinya Vell, que ja existia com a mínim al segle XVII. Al segle XIX cal Vinya Vell havia passat a mans del Vilaró, que havia esdevingut el mas principal de la zona, en una situació relativament propera. En el Registre de la Riquesa de 1883 consta que el Vilaró tenia la possessió de tres masoveries: cal Vinyavella, Termallarga i cal Geperut. Probablement a la segona meitat del segle XIX es va construir la casa coneguda com a cal Vinya Nou, prop del torrent del Vilaró. En una inscripció de la casa s'hi llegeix l'any 1888. Segons dades del Cadastre, en canvi, seria anterior, del 1856. Devia construir-la algun fill segon o familiar de cal Vinya Vell. Tal com hem dit, la casa de cal Vinya Nou sembla obrada en dues fases, la segona probablement al final del segle XIX o ja començament del XX. A la dècada de 1970 la propietat continuava sent del Vilaró i hi vivien masovers. | 41.9489200,1.9135900 | 409954 | 4644676 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49425-foto-08090-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49425-foto-08090-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49425-foto-08090-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre ciment en un mur del sud-est: 1888 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49426 | Pou de cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-tiet | XIX-XX | Pou d'aigua resguardat dins d'una barraca feta de maó, enmig d'una vinya pertanyent a la casa del cal Tiet, del nucli de Galera. L'aigua d'aquest pou era molt bona i, antigament, molta gent de Galera venia a buscar aquí l'aigua que feia servir per al consum de boca. | 08090-134 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9153900,1.8912600 | 408055 | 4640976 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49427 | Barraca de cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-taule | XIX-XX | Parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca, de planta irregular, actualment al marge d'una vinya. S'ha conservat parcialment.. Pertanyia a la casa del cal Taulé, del nucli de Galera. Es troba en el mateix camp que el pou de cal Tiet. | 08090-135 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9153900,1.8905800 | 407998 | 4640977 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49427-foto-08090-135-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49428 | Barraca antiga de cal Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-antiga-de-cal-rierola | XIX-XX | Parcialment derruïda, envaïda per la vegetació. | Barraca de pedra seca conservada molt parcialment i actualment coberta per la vegetació. Pertanyia a la casa de cal Rierola nova, de Galera. Posteriorment aquesta casa construï una nova barraca a pocs metres. | 08090-136 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9138200,1.8956300 | 408415 | 4640797 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49428-foto-08090-136-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49429 | Barraca nova de cal Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-nova-de-cal-rierola | XIX-XX | Força modificada en l'ampliació recent | Barraca de pedra, ampliada modernament amb una part afegida de totxo. Encara està en ús per als treballs del camp. Pertanyia a la casa de cal Rierola Nova, de Galera. | 08090-137 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9144500,1.8959600 | 408443 | 4640867 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49429-foto-08090-137-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49430 | Barraca de cal Miquel 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-miquel-2 | XIX-XX | Parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca de planta més o menys quadrada, adossada a un desnivell de terreny. Es conserva parcialment derruïda. Pertanyia a la casa de cal Miquel, de Galera. | 08090-138 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9147800,1.8980500 | 408617 | 4640901 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49430-foto-08090-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49430-foto-08090-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49430-foto-08090-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49431 | Barraca de cal Peret 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-peret-2 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de planta rectangular i de dimensions força grans. Es troba emplaçada enmig d'una zona boscosa. En un lateral té una porta rectangular, i ha perdut la coberta. Pertanyia a la casa de cal Peret, de Galera. | 08090-139 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9149100,1.9007300 | 408839 | 4640913 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49431-foto-08090-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49431-foto-08090-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49306 | Coll de Comadoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-comadoms | BADIA, Josep M; TORRES, Jordi (2016). 'Camins històrics', 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 28, 60, 68, 85 IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 16.1, 16.2. ORDEIG MATA, Ramon (1995). Oristà i la seva història, Vic. | XIV-XX | Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada a la punta d'una altiplà que es troba a l'extrem sud-est del terme de Gaià. Consta d'un cos residencial de planta pràcticament rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i un gran conjunt de coberts que es troben al sud-oest, deixant només un estret corredor entre els coberts i la casa. La masia té l'aspecte d'un gran casal obrat majoritàriament al segle XVIII i amb importants ampliacions al XIX. El nucli originari es troba a ponent, on es conserva l'antic portal adovellat, actualment dins d'una estança dels baixos. D'aquí la casa es devia ampliar cap a diferents bandes i, ja al segle XIX (1885) s'habilità l'actual façana principal, que compta amb un portal fet amb arc escarser i unes galeries a l'extrem sud. També en aquesta època s'hi van fer altres obres, com el cos adossat al nord o la pallissa. En el sector nord de la casa antigament hi havia la masoveria, mentre que la resta de l'habitatge l'ocupaven els propietaris, que no han deixat mai de residir a la masia. Els murs de la casa són de maçoneria, i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra a la façana nord-est, mentre que a les parts ampliades al segle XIX, que són la majoria, els emmarcaments són amb maó. A la façana nord-est la casa té una eixida amb terrasses, adaptades modernament, que donen accés directament al primer pis. Al nord, al voltant de l'era, hi ha altres coberts aïllats, com ara una magnífica pallissa amb portal de punt rodó. | 08090-14 | Sector sud-est del terme de Gaià | Segons s'esmenta en el llibre sobre Oristà de l'historiador ORDEIG i MATA (1995), hi ha notícies sobre l'existència del Coll de Comadoms de l'any 900. D'altra banda, Antònia Coll afirma que la casa originària era en un lloc diferent de l'actual. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas apareix documentat al segle XIV. Concretament s'esmenta en un document de 1317 de l'Arxiu parroquial del Mojal, ja com a 'Col de Comadons'. Com a excepció, formava part de la parròquia de Sant Miquel de Terradelles, però dins del terme del castell de Gaià. Ja al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, es designa com a Coll de Comadoms Subirà. L'hereu era Josep Coll, i posseïa tres masos secundaris: Coll de Comadoms Jussà (un mas que devia trobar-se en una cota més baixa però del qual els actuals propietaris no en tenen cap record), Viranes (només la meitat de les terres) i les Salades. La família Coll ha continuat al capdavant del mas fins a l'actualitat. El 1805, segons una inscripció de la casa, el propietari era J H Coll i Puixoriol. A finals del segle XIX el propietari era Josep Coll Torra, casat amb Àngela Pont. En aquest moment es van fer importants reformes i ampliacions. Tal com hem dit, es construí una nova façana (1885), la pallissa (1894) i es devia ampliar i remodelar tota la casa. Posteriorment, el nucli del mas pràcticament no ha sofert modificacions exteriors. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 el Coll de Comadoms ja no tenia els masos associats i la seva heretat abastava 78,93 ha, cosa que el situava com un mas de tamany mitjà. Josep Coll conreava directament totes les terres, sense l'ajuda de cap parcer. Tanmateix, aquestes dades podrien ser inexactes ja que, segons els propietaris, els masos Viranes i Salades no han deixat mai de ser de Coll de Comadons. Aquests masos eren portats per masovers. L'hereu del matrimoni entre Josep i Àngela va ser Josep Coll Pont, que es casà amb Cinta Pujols. El seu fill i hereu fou Josep Coll Pujols, nascut el 1934 i actual propietari. Es casà amb Maria Carme Prat Puigoriol. El seu fill és Joan Coll Prat. Tots continuen residint al Coll de Comadons. Pel que fa a la masoveria, fins a principis de segle XX encara hi vivia una família. Entorn de 1930 van marxar i la noia es va casar un tall Terradellas, d'ofici paleta. La seva filla és Mercè Terradellas, que va ser regidora a l'Ajuntament de Balsareny i més tard alt càrrec de la Generalitat de Catalunya a les dècades de 1990 i 2000. | 41.9151100,1.9717100 | 414726 | 4640862 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49306-foto-08090-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49306-foto-08090-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49306-foto-08090-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa al portal principal: Josep Coll Torra, Àngela Coll de PontLlinda encastada a l'eixida nord-oest, procedent d'algun altre indret de la casa: J H COLL Y PUIXORIOL ME FECIT ANY 1805.Inscripció a la pallissa: 1894Placa de marbre a la façana nord-oest de la lliga del bon mot: 'Alabat sia Déu. Per vostra pròpia dignitat i respecte als altres parleu bé'.Informació facilitada per Josep Coll Pujols i Joan Coll Prat | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49432 | Barraca de cal Xarama 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-xarama-1 | XIX-XX | Parcialment esfondrada, totalment coberta per la vegetació | Barraca de pedra, planta rectangular. Actualment es troba totalment coberta per la vegetació, enmig d'una zona boscosa. Ha perdut la coberta. Pertanyia a la casa de cal Xarama, de Galera. | 08090-140 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9143000,1.9029100 | 409019 | 4640843 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49432-foto-08090-140-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49433 | Barraca de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-landreu | XIX-XX | Recentment arranjada per Ramon M. Vila Casals | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula de pedra. Té una porta rectangular, amb llinda de fusta, i conserva també la porta de fusta. Al lateral té adossat un pedrís per seure. Pertanyia a la casa de ca l'Andreu, a Galera. | 08090-141 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9123400,1.9017600 | 408921 | 4640627 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49433-foto-08090-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49433-foto-08090-141-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49434 | Barraca de cal Ton Bous 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-ton-bous-2 | XIX-XX | Ha perdut la coberta, envaïda per la vegetació | <p>Barraca de pedra seca de planta rectangular, adossada a un terreny amb desnivell. Té una porta rectangular amb llinda de fusta, i ha perdut la coberta. Pertanyia a la casa de cal Ton Bous, de Galera.</p> | 08090-142 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9118600,1.8993600 | 408721 | 4640576 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49434-foto-08090-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49434-foto-08090-142-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49435 | Barraca dels Ocellaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-ocellaires | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca, de planta quadrada. Ha perdut la coberta. | 08090-143 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9115900,1.8987600 | 408671 | 4640547 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49435-foto-08090-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49435-foto-08090-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49435-foto-08090-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc