Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49364 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-3 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular (més o menys circular), amb coberta feta de bigues de fusta i lloses, amb túmul de terra al damunt. La porta és rectangular amb llinda de fusta. | 08090-72 | Prop de la carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), al km 1,4. Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.8990900,1.8919300 | 408087 | 4639166 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49364-foto-08090-72-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49314 | Molí del Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castellet | BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', 'Els molins', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 61, 160-162. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 14. | XIII-XX | En estat de semi-ruïna, extremament precari | Antic molí fariner, d'origen medieval i avui en estat de semi-ruïna, que es troba situat a la riba esquerra del riu Llobregat, a l'altra banda de la fàbrica Forcada, situada ja en terme de Navàs. Del molí se'n conserva la resclosa i l'edificació de l'habitatge junt amb les dependències del molí. La resclosa es troba 100 metres al nord, vora l'actual pont de la carretera. El rec està molt perdut, enmig d'un espès tram de vegetació de ribera. Aquest molí no tenia bassa, ja que el Llobregat proveïa un cabal abundant que no feia necessari haver d'acumular l'aigua. Fins fa uns anys, al costat del molí hi havia un pont per on travessava el Llobregat el camí de Navàs a Gaià. Cal ressaltar com a punt d'interès que es conserva la maquinària del molí, per bé que en un estat extremament precari. L'edificació adopta una planta irregular. La part sud-est correspon al cos residencial (amb planta baixa més un pis) i la part nord-oest a les dependències de treball del molí. La façana principal, encarada vers el sud-oest, presenta un portal, al seu damunt un balcó amb dues portes i, a la part superior, una cornisa amb motllures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de pedra a la part baixa i de tàpia a la part superior. A la part de darrera de la casa s'ha perdut la teulada i part dels murs s'han esfondrat. L'interior es troba ple d'enderrocs i en un estat molt precari. Pel que fa a les dependències del molí, estan formades per dos cossos adossats. El que es troba més al sud té al nivell inferior el carcabà, que és la part més antiga, i la construcció ha estat sobrealçada modernament amb totxo. El cos situat més al nord és probablement una ampliació del segle XIX, amb les obertures emmarcades amb maó. En el nivell inferior d'aquestes dependències es conserva bona part de la maquinària del molí, per bé que en estat ruïnós. Entorn d'una estança semisoterrània amb un arc apuntat hi trobem la roda hidràulica, l'eix i una mola. Tot això envoltat d'altres mecanismes i engranatges adaptats en una fase més moderna, quan es va reforçar l'estructura amb bigues de ferro. A la part ampliada del segle XIX hi trobem altres màquines més modernes. El pis superior d'aquestes dependències, on hi havia la mola, està parcialment esfondrat. El molí de Castellet conté una barreja d'èpoques, però possiblement la part del carcabà és una obra d'origen medieval, mentre que la casa, tal com indica una llinda, seria majoritàriament del segle XVIII amb reformes i ampliacions al XIX i XX, moment en què el molí encara estava actiu. Al sud de l'edificació principal hi ha diversos coberts aïllats de construcció antiga. | 08090-22 | Sector sud-oest del terme de Gaià, vora el riu Llobregat | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el Molí de Castellet ja apareix documentat amb aquesta mateixa denominació l'any 1254, quan l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà donà permís a R. Torrents per bastir un molí al mas Riera de Gaià, que es troba 200 m al nord. El molí formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. El molí devia continuar funcionant en els segles posteriors, tot i que no en coneixem notícies documentals. Segons la inscripció del portal, l'any 1788 es devia ampliar, i l'edifici reflecteix que als segles XIX i XX hi hagué noves ampliacions. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 el molí continuava sent propietat del mas Riera. Pocs anys després, el 1897 la família Forcada va posar en funcionament la primera fàbrica tèxtil de Navàs, justament a la riba oposada del Llobregat. Per aquest motiu els promotors de la fàbrica Forcada van comprar el molí i els drets de la concessió d'aigües es van modificar, amb un repartiment entre un cabal major que anava destinat a la fàbrica i un volum inferior d'aigua que es destinava al molí. Els horts parcel·lats que hi ha al costat del molí eren per a directius i treballadors de la fàbrica. El molí va estar actiu fins ben entrat el segle XX. Els últims moliners van ser la família Bover Sellarés, i en coneixem força detalls gràcies al llibre 'Gaià t'estimo'. Procedien de Santa Creu de Joglars, del molí del Puig. El pare es deia Joaquim Bover Tarrés. Durant la Guerra Civil Joaquim va ser assassinat quan era a Barcelona, a les oficines centrals de la fàbrica Forcada. Va ser conduït junt amb altres homes al cementiri de Montcada, on els van matar. Aleshores el seu fill i hereu, Josep Bover Armengol, juntament amb la seva muller, va ser qui va tirar endavant el molí. En aquell temps hi van arribar a viure deu persones. En temps de guerra al molí s'hi feia farina per al pa i, més endavant, es va dedicar també a fer-ne per al bestiar, barrejant la farina i la pela. La farina la cobraven a 10 cèntims per quilo, i n'havien de donar la meitat a l'amo, ja que ells eren masovers. Aleshores els propietaris eren els de cal Rosset. Aquest era un lloc de pas de la gent que anava cap a Gaià, Pinós, Prats de Lluçanès i altres pobles, ja que al costat hi havia el pont, de manera que sovint la família dels moliners tenien gent que es quedava a dinar, per exemple capellans o la Guàrdia Civil. L'any 1945 s'havia inaugurat el pont per on travessava el camí que anava de Navàs cap a Gaià. El pont se'l va endur una riuada i ara no en queden rastres. Era un pont força baix i, quan hi havia riuades, quedava cobert per l'aigua del Llobregat. Durant aquests temps al molí de Castellet van rebre coaccions d'alguna persona relacionada amb les farineres que volia fer-se amb tota la clientela de la contrada. Eren la mateixa gent que van instigar un atemptat que hi va haver al molí del Vilaró. Pel fet de no quedar tan aïllats, els del molí de Castellet no van córrer tan mala sort. Tot i això, per aquest motiu s'havien vist obligats a moldre de nit. I també pel fet que no s'atrapaven la feina. D'altra banda, tot i que no era la seva intenció, Josep Bover Armengol es va veure més o menys obligat a ser alcalde de Gaià durant uns anys. Ja entrats a la dècada dels seixanta la família va veure clar que s'havien acabat els temps per a un molí tradicional i, l'any 1968, decidiren traslladar-se a Navàs, on van posar una petita botiga que encara regenten. El molí va passar a l'Agència Tributària i, en una subhasta pública, el 2011 fou adquirit per Hilatura Forcada S.A. Posteriorment fou adquirit per l'actual propietari, Joan Carxat Balagué, que el 2012 presentà un projecte per rehabilitar el molí i tornar-lo a posar en funcionament amb un enfocament d'energia renovable que inclou una proposta didàctica i de turisme rural. | 41.8997500,1.8870900 | 407686 | 4639244 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49314-foto-08090-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49314-foto-08090-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49314-foto-08090-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1788Informació i documentació facilitada per Joan Carxat Balagué | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49573 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot | <p>BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 71, 203.</p> | XIII-XVIII | En ruïnes | <p>Restes d'un antic molí fariner, possiblement d'origen medieval, emplaçat vora la confluència entre la riera de Gaià i el torrent de Pregones, molt a prop d'on ara hi ha la casa de cal Fuster Paleta. L'edificació es trobava molt més sencera fins la dècada de 1950, quan fou desmuntada per aprofitar-ne els carreus. Actualment es conserven només els fonaments de la construcció del molí, mentre que la part que ha quedat més alta correspon al pou de captació de l'aigua. El molí recollia l'aigua a la riera de Gaià però desguassava al torrent de Pregones, que discorre a pocs metres. La resclosa estava situada uns 260 m al nord, aigües amunt de la riera de Gaià. En queden els forats a la roca d'una antiga resclosa feta amb troncs de fusta, de tradició medieval. El rec, en canvi, s'ha perdut totalment, ja que el molí fa molts anys que va deixar de funcionar i, d'altra banda, els camps propers per on passava han estat molt remoguts. El rec arribava al molí pel nord-est, on sembla que hi havia la bassa. Tan sols se n'hauria conservat la part final, enganxada al molí. Allà hi veiem dos murs que insinuen una estructura en forma triangular. Com que el terreny en aquest punt s'ha sobrealçat per les tasques de conreu la resta de la bassa no s'ha conservat. D'aquí l'aigua es precipitava pel pou de captació, obrat en un terreny amb desnivell, amb un salt d'aigua de 3,5 metres. Es tracta d'un pou cilíndric que està revestit interiorment amb carreus ben tallats. Igualment, per la banda de fora encara es pot apreciar com s'han arrencat els carreus que formaven el revestiment exterior. Adossat al pou hi havia pròpiament el molí, del qual se'n conserven els fonaments. És una construcció de planta quadrada que estava feta amb un aparellat de carreus de de mida petita de molt bona qualitat. Actualment en resten unes poques filades corresponents al nivell del carcabà. Per sota hi passa el rec de desguàs. Se'n pot veure un petit forat de sortida del pou i, més endavant, un arc a la sortida del carcabà. En aquest nivell inferior hi havia la roda del molí, que per les dimensions estretes del forat devia ser de roda vertical. A la planta superior hi havia les instal·lacions del molí, amb la mola i la resta de maquinària. Adossades a aquesta construcció principal s'hi observen altres fonaments de murs que devien correspondre a coberts auxiliars. Malgrat la destrucció que va sofrir a la dècada de 1950 el Molinot és un element d'un gran interès patrimonial. En primer lloc perquè probablement és molt antic, d'època medieval, i s'ha conservat sense modificacions modernes. També per la qualitat arquitectònica de la construcció. En el seu estat actual encara permet fer-se una bona idea de com eren les instal·lacions d'un molí antic, concretament a la part del pou i el carcabà.</p> | 08090-281 | Sector sud-est del terme de Gaià | <p>Aquest molí era probablement d'origen medieval, tot i que d'aquesta època no se'n coneguin notícies documentals. Pertanyia al mas proper de Vilagaià, i era conegut com el molí de Vilagaià. Aquest és un mas molt antic, derivat d'una anterior vil·la romana. Superada la crisi baix-medieval, el mas Vilagaià va esdevenir un dels més grans del terme. A més d'altres masos secundaris, sabem que tenia el molí, anomenat de Vilagaià, el qual està documentat almenys des del segle XVII, tot i que ja hem dit que devia ser anterior. L'any 1611 el moliner es deia Jaume Abeiar. Al segle XVIII els propietaris de Vilagaià van ascendir socialment a través d'una política d'aliances matrimonials i el 1790 van rebre el títol nobiliari de barons de Vilagaià. A partir d'aquest moment van tenir una gran influència en la història del poble. Suposem que el molí fa molts anys que resta inactiu. Això és el que suggereix el canvi de la denominació molí de Vilagaià per la del Molinot, com es coneixia darrerament. Aquest terme, igual que el de Casalot o Castellot, sol referir-se a una construcció llargament abandonada. Tanmateix, entrat el segle XX encara es trobava força sencer i s'utilitzava com a cobert per guardar-hi eines. Entorn dels anys 1950 bona part de la construcció fou desmuntada, amb el consentiment del seu propietari, per tal d'aprofitar-ne els carreus en la restauració de la veïna església de Santa Susanna de l'Abellar (ja en terme municipal de Sallent). Part dels carreus que avui es poden veure en aquesta església romànica, doncs, són procedents del Molinot. Entorn de 2013 les ruïnes del Molinot van ser objecte d'una neteja en profunditat per part d'un grup de voluntaris de Gaià, igual que el forn d'obra que es troba 30 m a llevant. A la vora es guarden alguns carreus d'aquestes ruïnes que permetrien fer una reconstrucció parcial de la construcció.</p> | 41.9004100,1.9121100 | 409763 | 4639291 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49573-foto-08090-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49573-foto-08090-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49573-foto-08090-281-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Matamala, Josep Font i Josep M. Badia | 94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 49564 | Font de Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-badia | XIX-XX | Entorn en estat d'abandó, cobert per la vegetació | Font i bassa emplaçats uns 300 m al sud de la casa de Badia, prop d'un torrent que desemboca al barranc de Pregones. La font consisteix en una cisterna de planta circular semisoterrada, força gran, que emmagatzema l'aigua que neix en aquest indret. Sembla una obra sòlida, feta amb bons carreus, i és coberta amb una mena de cúpula. A la part davantera té una petita avantcambra o cobert: una obra feta amb maó i amb una obertura al mig per on es podien passar els càntirs. Més avall devia tenir també un brollador, que ara ha quedat soterrat. En aquest cobert hi ha una inscripció molt gastada i difícil de llegir: 'Nou, 4 ?'. De la font l'aigua baixa cap a un petit embassament que antigament s'utilitzava per regar uns horts que hi havia més avall. | 08090-272 | Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9006000,1.9253400 | 410860 | 4639298 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49564-foto-08090-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49564-foto-08090-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49574 | Forn d'obra de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-cal-fuster | <p>BADIA, Josep M (2016). 'Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 204.</p> | XVIII-XIX | Parcialment esfondrat | <p>Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 180 metres a l'est de la casa de cal Fuster Paleta i a 30 m de les ruïnes d'un molí que es coneix com el Molinot, vora el torrent de Pregones. El forn es conserva parcialment ja que, fins fa poc, havia quedat abandonat i cobert sota terra. Concretament, en queda la part de la fogaina i de la cambra de cocció, per bé que la part més llevantina de la construcció s'ha perdut. Es tracta d'un forn de dimensions més aviat modestes que segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta més o menys quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada. En aquest cas és formada per dues cambres paral·leles, cobertes per sengles voltes. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, on hi havia la boca o boques del forn, no s'ha conservat. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserva el mur de ponent i el paviment en forma de graella, amb quatre rengles de petits forats per on pujava l'escalfor de la fogaina. A la part interior del mur es pot veure el característic revestiment o arrebossat endurit per les altes temperatures. Segons explica Josep Matamala, habitant de la casa de cal Fuster Paleta, a mitjans de segle XX la memòria d'aquest forn s'havia perdut i tan sols s'hi veia un forat. Entorn dels anys 1960 el tractor del pagès que menava el camp va ensopegar-hi i part de la construcció es va esllavissar tot quedant al descobert. Pels volts de 2013 Josep Matamala i Josep Font van netejar i endreçar les restes del forn. També hi van instal·lar un sostre de protecció així com diversos troncs per apuntalar l'obra.</p> | 08090-282 | Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9005000,1.9124600 | 409792 | 4639301 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49574-foto-08090-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49574-foto-08090-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49574-foto-08090-282-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació 'Reviu Gaià' (2016) es va designar aquest forn amb el nom de cal Fuster per la proximitat amb aquesta casa, construïda a la dècada de 1950. En realitat el forn pertanyia al mas Vilagaià, situat 600 m al nord-oest. Informació oral facilitada per Josep Matamala. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 49391 | Resclosa i rec del molí de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-castellet | BADIA, Josep M; PARERA, Elisabeth i altres (2016). 'Història','Arquitectura', 'Els molins', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 61, 160-162. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 14. | XIII-XX | Resclosa precària, rec pràcticament perdut | Resclosa i rastres imprecisos del rec del molí fariner de Castellet, d'origen medieval. La resclosa es troba 100 metres al nord del molí, vora el pont de Castellet per on transcorre la carretera BV-4401. En aquest punt el riu Llobregat no baixa gaire cabalós, ja que uns metres abans s'han desviat aigües cap al canal de la Fàbrica Forcada, situada a l'altra riba del riu. Uns metres al sud del pont es conserven rastres d'una petita resclosa feta amb pedres. Es tracta d'una resclosa de molt poca alçària i força precària. El rec del molí discorria per la zona de ribera molt a prop del riu, i pràcticament no se'n veuen els rastres enmig d'una vegetació espessa. Ja al molí, l'aigua entrava pel carcabà, situat a l'angle de ponent de l'edificació. En aquesta part la construcció és de pedra, probablement d'origen medieval. Al costat es conserva una mena de sot per on l'aigua era canalitzada, però no és visible ni el forat d'entrada del carcabà ni el tram final del rec. | 08090-99 | Al riu Llobregat, sector sud-oest del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el Molí de Castellet ja apareix documentat amb aquesta mateixa denominació l'any 1254, quan l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà donà permís a R. Torrents per bastir un molí al mas Riera de Gaià, que es troba 200 m al nord. El molí formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. El molí devia continuar funcionant en els segles posteriors, tot i que no en coneixem notícies documentals. Segons la inscripció del portal, l'any 1788 es devia ampliar, i l'edifici reflecteix que als segles XIX i XX hi hagué noves ampliacions. Segons el Registre de la Riquesa de 1883 el molí continuava sent propietat del mas Riera. Pocs anys després, el 1897 la família Forcada va posar en funcionament la primera fàbrica tèxtil de Navàs, justament a la riba oposada del Llobregat. Per aquest motiu els promotors de la fàbrica Forcada van comprar el molí i els drets de la concessió d'aigües es van modificar, amb un repartiment entre un cabal major que anava destinat a la fàbrica i un volum inferior d'aigua que es destinava al molí. Els horts parcel·lats que hi ha al costat del molí eren per a directius i treballadors de la fàbrica. El molí va estar actiu fins ben entrat el segle XX. Els últims moliners van ser la família Bover Sellarés, i en coneixem força detalls gràcies al llibre 'Gaià t'estimo'. Procedien de Santa Creu de Joglars, del molí del Puig. El pare es deia Joaquim Bover Tarrés. Durant la Guerra Civil Joaquim va ser assassinat quan era a Barcelona, a les oficines centrals de la fàbrica Forcada. Va ser conduït junt amb altres homes al cementiri de Montcada, on els van matar. Aleshores el seu fill i hereu, Josep Bover Armengol, juntament amb la seva muller, va ser qui va tirar endavant el molí. En aquell temps hi van arribar a viure deu persones. En temps de guerra al molí s'hi feia farina per al pa i, més endavant, es va dedicar també a fer-ne per al bestiar, barrejant la farina i la pela. La farina la cobraven a 10 cèntims per quilo, i n'havien de donar la meitat a l'amo, ja que ells eren masovers. Aleshores els propietaris eren els de cal Rosset. Aquest era un lloc de pas de la gent que anava cap a Gaià, Pinós, Prats de Lluçanès i altres pobles, ja que al costat hi havia el pont, de manera que sovint la família dels moliners tenien gent que es quedava a dinar, per exemple capellans o la Guàrdia Civil. L'any 1945 s'havia inaugurat el pont per on travessava el camí que anava de Navàs cap a Gaià. El pont se'l va endur una riuada i ara no en queden rastres. Era un pont força baix i, quan hi havia riuades, quedava cobert per l'aigua del Llobregat. Durant aquests temps al molí de Castellet van rebre coaccions d'alguna persona relacionada amb les farineres que volia fer-se amb tota la clientela de la contrada. Eren la mateixa gent que van instigar un atemptat que hi va haver al molí del Vilaró. Pel fet de no quedar tan aïllats, els del molí de Castellet no van córrer tan mala sort. Tot i això, per aquest motiu s'havien vist obligats a moldre de nit. I també pel fet que no s'atrapaven la feina. D'altra banda, tot i que no era la seva intenció, Josep Bover Armengol es va veure més o menys obligat a ser alcalde de Gaià durant uns anys. Ja entrats a la dècada dels seixanta la família va veure clar que s'havien acabat els temps per a un molí tradicional i, l'any 1968, decidiren traslladar-se a Navàs, on van posar una petita botiga que encara regenten. El molí va passar a l'Agència Tributària i, en una subhasta pública, el 2011 fou adquirit per Hilatura Forcada S.A. Posteriorment fou adquirit per l'actual propietari, Joan Carxat Balagué, que el 2012 presentà un projecte per rehabilitar el molí i tornar-lo a posar en funcionament amb un enfocament d'energia renovable que inclou una proposta didàctica i de turisme rural. | 41.9005000,1.8868300 | 407666 | 4639328 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49391-foto-08090-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49391-foto-08090-99-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del portal: 1788Informació i documentació facilitada per Joan Carxat Balagué | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49602 | Font de Vilagaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilagaia | La morfologia del terreny s'ha alterat i la font gairebé s'ha perdut | Font emplaçada vora la riera de Gaià, poc abans de la seva confluència amb el torrent de Pregones; uns 100 m al nord-est de la casa de cal Fuster Paleta. La font es situa al costat d'un toll d'aigua embassada en el curs de la riera, dins l'heretat del mas Vilagaià. Era una font de raig, però entorn de la dècada de 1990 es van remoure les terres del camp adjacent, cosa que va alterar la morfologia del terreny: el curs de la riera es va desplaçar cap a l'oest i la font també es va veure modificada. Antigament era una font molt concorreguda i els habitants de les cases de properes hi acudien a buscar aigua. També s'hi feien fontades. Vora el camí que discorre paral·lel a la riera, en direcció nord-sud, hi ha una rasa força pronunciada que procedeix del punt on hi ha la font i que recorda un rec. Tal vegada es tractava d'algun tipus de canalització per aprofitar les aigües de la font. | 08090-310 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9010100,1.9109000 | 409663 | 4639359 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49602-foto-08090-310-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Matamala | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49342 | Pont de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-castellet | PARERA, Elisabeth; FONT, Montse i altres (2016). 'Històries i contalles', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 289. | XX | Pont de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès (BV-4401) sobre el riu Llobregat, situat al km 0.6 d'aquesta via, just a la sortida de Navàs i passada la fàbrica Forcada. El pont és de dimensions força espectaculars i de gran alçària, ja que ha de salvar un desnivell considerable format pel congost del riu en aquest punt. Té una llargada d'uns 160 m i consta de set arcades amb voltes de formigó. Els pilars tenen una base de planta oval i acaben a la part superior amb una cornisa. Els dos arcs situats a l'est es troben a la riba esquerra del riu i, per tant, dins el terme municipal de Gaià; el següent es troba sobre el riu i els quatre arcs restants es troben a la riba dreta, ja en terme municipal de Navàs. La riba del costat de Gaià és molt abrupta i en aquest sector la paret del congost és pràcticament vertical. La riba del costat de Navàs, en canvi, és més suau i terrassada. Per aquest sector hi discorre l'ample canal de la fàbrica Forcada i ha estat adequat com a zona de picnic, amb un interessant passeig de ribera. | 08090-50 | Sector sud-oest del terme de Gaià | Abans de la construcció de l'actual carretera (BV-4401) l'antiga carretera travessava el Llobregat per un pont que hi havia al costat del molí de Castellet (i que no s'ha conservat), que es va inaugurar el 1945. I anteriorment es travessava per un gual que hi havia una mica més avall. Entorn de 1945 es va construir també l'anomenat Pont de Gaià, sent alcalde del municipi Josep Matamala Bruc. La carretera de Prats de Lluçanès a Navàs ja formava part d'un pla de carreteres de la Diputació de Barcelona de començaments de segle XX i, en un principi, estava projectada perquè passés per la Vall de Vilaramó i el sector nord-est del terme de Gaià. Aquesta carretera, però, no es va fer efectiva fins a la dècada de 1970, i finalment el traçat escollit passava pel nucli de Gaià. El pont actual sobre el Llobregat va inaugurar-se el 20 de setembre de 1968 i la carretera es va construir en diferents fases en els anys següents, a principis de la dècada de 1970. Les obres d'aquest nou vial les van impulsar dos prohoms amb bons contactes amb els responsables polítics del moment: l'enginyer Josep M. Llançó (propietari de la casa d'Abellà de Baix i responsable del pantà de Sau) i un tal Colomer, propietari de Pregones i governador de Toledo. Les obres van anar a càrrec de la Diputació de Barcelona i es van portar a terme en tres fases: primer entre el Pla del Forn i Sant Pau de Pinós, en segon lloc entre Navàs i el Pla del Forn, i finalment entre Pinós i Prats de Lluçanès. La nova carretera es va inaugurar sent alcalde de Gaià Pere Armengou Casals. | 41.9008000,1.8868000 | 407664 | 4639361 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49342-foto-08090-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49342-foto-08090-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El riu Llobregat fa de partió entre els termes municipals de Gaià i Navàs. El pont es troba dividit entre els dos termes. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49316 | La Riera (masoveria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-masoveria | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 13.2 | XIX | Coberta parcialment renovada | Masoveria de la Riera, emplaçada pocs metres al sud-est de la casa principal. Es tracta d'una construcció aïllada que, segons informa la llinda del portal, es va construir l'any 1851, sembla que en una sola fase. És de planta quadrada, i consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al sud-est, té un portal amb una curiosa llinda de forma arquejada amb una inscripció ornamentada amb unes formes esquemàtiques. Es tracta d'una casa molt senzilla, feta majoritàriament de tàpia, amb sòlids carreus a les cantoneres. Pràcticament no té finestres i tampoc cap més element decoratiu. La part dreta era dedicada a dependències de treball, i a la façana posterior té adossat un petit cos corresponent a un pou. | 08090-24 | Sector sud-oest del terme de Gaià, vora el riu Llobregat | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, s'esmenta en un document de 1254 de l'Arxiu de Bagà amb la denominació de Zariera. Formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Aquest mateix any l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà va donar permís a R. Torrents per bastir un molí en terres del mas. Es tracta del Molí actualment denominat de Castellet, que es troba 200 m al sud. En el fogatge de 1553 hi consta que el cap de casa del mas era Pere Riera. No coneixem més notícies d'aquesta família de cognom Riera. Per una escriptura de la casa que encara es conserva sabem que, entorn del segle XVIII, el mas pertanyia a uns presbíters. Per tant, sembla que durant un temps va ser propietat d'alguna comunitat eclesiàstica, tal vegada el bisbat de Solsona. L'actual propietària havia sentit a dir que la masia feia el vi per a aquest bisbat. Ja al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, la Riera era propietat Rosa Cots Suñer, de Manresa, que també posseïa el mas de cal Tiquet i el molí de Castellet, que va estar en actiu fins els volts de 1965. La superfície de les terres del mas ascendia a 64,30 ha, i un 32 % eren conreades per parcers. Tal com informa la inscripció de la llinda, el 1851 s'aixecà la construcció de la masoveria. Els últims masovers, però, vivien a la casa principal. L'home es deia Alfons Ribera i venia de la casa anomenada la Barraca. Hi van ser fins els volts de 1983, quan Esteve Serra Serra i la seva muller Maria Rosa Casas Corominas van comprar la masia a Plàcida Busoms, de Gironella. La masia ja estava en males condicions, però hi van viure uns anys mentre construïen una casa nova, uns metres al sud-est. | 41.9011700,1.8875400 | 407726 | 4639402 | 1851 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49316-foto-08090-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49316-foto-08090-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal: 1851Informació oral facilitada per Maria Rosa Casas Corominas | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 49315 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-2 | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 13.1 | XIII-XX | Estructuralment no s'observen mancances greus però li caldria una rehabilitació | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada sobre un barranc del congost que forma el riu Llobregat, molt a prop també de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb Planta baixa més un pis i golfes) que té adossats coberts al nord i al sud, els de la part davantera formant un clos tancat. La façana principal de l'habitatge, encarada al sud-est, ha quedat tapada parcialment pels coberts laterals, però a la part central s'hi pot veure el portal, adovellat, i diverses finestres distribuïdes irregularment, que estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La construcció és fruit de diverses ampliacions, però en bona part podria ser obra de finals del segle XVII, segons diverses inscripcions. Els murs són de pedra i en part també de tàpia, i conserven l'arrebossat tradicional. En el cobert posterior hi ha una premsa de vi i diverses tines. Cal dir que la masia estava molt especialitzada en la producció de vi, i conserva en total vuit tines. L'interior de la casa, sense reformar, conserva les característiques constructives tradicionals. A la planta baixa hi ha el celler, amb diverses bótes de fusta; un parell de grans dimensions. Molt a prop de la casa principal, al sud-est, s'aixeca la masoveria que, segons una llinda, és una construcció de 1851. Més al sud hi ha una magnífica era enrajolada, de forma rectangular i dividida en dues parts: una corresponia a l'amo i altra al masover. | 08090-23 | Sector sud-oest del terme de Gaià, vora el riu Llobregat | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, s'esmenta en un document de 1254 de l'Arxiu de Bagà amb la denominació de Zariera. Formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Aquest mateix any l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà va donar permís a R. Torrents per bastir un molí en terres del mas. Es tracta del Molí actualment denominat de Castellet, que es troba 200 m al sud. En el fogatge de 1553 hi consta que el cap de casa del mas era Pere Riera. No coneixem més notícies d'aquesta família de cognom Riera. Per una escriptura de la casa que encara es conserva sabem que, entorn del segle XVIII, el mas pertanyia a uns presbíters. Per tant, sembla que durant un temps va ser propietat d'alguna comunitat eclesiàstica, tal vegada el bisbat de Solsona. L'actual propietària havia sentit a dir que la masia feia el vi per a aquest bisbat. Ja al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, la Riera era propietat Rosa Cots Suñer, de Manresa, que també posseïa el mas de cal Tiquet i el molí de Castellet, que va estar en actiu fins els volts de 1965. La superfície de les terres del mas ascendia a 64,30 ha, i un 32 % eren conreades per parcers. Tal com informa la inscripció de la llinda, el 1851 s'aixecà la construcció de la masoveria. Els últims masovers, però, vivien a la casa principal. L'home es deia Alfons Ribera i venia de la casa anomenada la Barraca. Hi van ser fins els volts de 1983, quan Esteve Serra Serra i la seva muller Maria Rosa Casas Corominas van comprar la masia a Plàcida Busoms, de Gironella. La masia ja estava en males condicions, però hi van viure uns anys mentre construïen una casa nova, uns metres al sud-est. | 41.9012000,1.8872400 | 407701 | 4639405 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49315-foto-08090-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49315-foto-08090-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49315-foto-08090-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda en una estança interior: 1691Llinda d'un finestral: 1680Llinda de la masoveria: 1851Informació oral facilitada per Maria Rosa Casas Corominas | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49318 | El Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-0 | Anònim (2001). Festa Major de Galera, programa. BADIA, Josep M (1987). 'Gaià', Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286. BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 72-75, 88, 197. | XVIII-XX | Conjunt de dues cases de pagès adossades i alineades que formen un petit carrer. Es troben emplaçades en un turonet allargassat prop de l'actual carretera i de l'antic camí que anava de Navàs a Gaià. Es tracta de dues cases modestes, de petites dimensions i de característiques semblants, en base a un model de casa pagesa popular. Les dues s'han allargat pels extrems. La que es troba a ponent és el Serrat i la de llevant es coneix com cal Cisteller. La tipologia és pràcticament idèntica. Consten de planta baixa més un pis, que és força baix. A la planta baixa hi tenen dependències de treball, cadascuna amb una tina que es troba situada al lateral i que desguassa en un celler posterior, en un terreny amb desnivell. Al primer pis hi ha els habitatges, amb habitacions força petites. Les façanes principals s'encaren vers migdia. La casa que ha conservat millor la forma originària és el Serrat. Té un portal i finestra al seu damunt, els dos emmarcats amb llindes i brancals de pedra. Al costat té un balcó i altres finestres i, més enllà, un altre portal aixoplugat sota un petit porxo. Cal Cisteller presenta una estructura similar, però la porta i finestra principals s'han fet de nou i, a l'extrem, s'hi ha afegit un cos lleugerament més alt. Els murs són de pedra a la part baixa i les parts altes majoritàriament són fetes amb maó. Per la part posterior les cases pràcticament no tenen obertures. A l'altra banda del carrer hi ha diversos coberts de construcció més recent, fets majoritàriament amb maó. | 08090-26 | Sector sud-oest del terme de Gaià | Les dues cases conegudes com el Serrat les van construir dos germans, de cognom Matamala, pels volts de l'any 1700. Es tractava d'un establiment en terres del mas Riera. Quan van morir les van deixar com a donació al bisbat de Vic. L'any 1760 les va comprar la família Taulats, que n'han conservat la propietat fins el dia d'avui. Pel que fa a cal Cisteller, la família que l'habitava eren parents amb els Taulats. L'últim membre d'aquesta família que va viure a la casa fou Celestino Camprubí Taulats, que va marxar a Galera a la dècada de 1960. Es diu que durant la Guerra Civil una bomba va impactar contra la casa del Serrat. Precisament en aquests anys el llavors hereu, Joan Taulats Riera, va començar a escriure un interessant dietari en el qual narra alguns dels fets socials i polítics esdevinguts durant la Guerra Civil i també en els anys posteriors. Fins l'any 1967 una de les cases tenia una premsa de fusta. Cal dir que en el llibre 'Gaià t'estimo' hi ha una confusió respecte a les cases del Serrat. S'hi afirma que el serrat és un dels establiments promoguts pel baró de Vilagaià al final del segle XVIII, com Galera i el Pla del Forn. L'equívoc es deu al fet que prop de Galera hi ha un petit turó conegut com el Serrat de Joanich, el qual s'ha confós amb aquest altre indret conegut simplement com el Serrat.. | 41.9014400,1.8997600 | 408740 | 4639419 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49318-foto-08090-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49318-foto-08090-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49318-foto-08090-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49640 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-53 | XX | Coberta esfondrada | Barraca de planta rectangular força gran situada enmig d'un camp. Era coberta amb teulada a doble vessant, amb bigues de fusta i lloses, la qual s'ha esfondrat recentment. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. | 08090-348 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9016000,1.9124000 | 409788 | 4639423 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49640-foto-08090-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49640-foto-08090-348-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49577 | Forn de ginebró del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-del-serrat | ESTRUCH, Maria; FONT, Montse i altres (2016). 'Economia', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 134-135. | XIX | Forn de ginebra o ginebró emplaçat prop de les cases del Serrat; concretament, uns 100 m a l'est, en una petita esplanada. De forns de ginebró n'hi ha de diferents tipus; en aquest cas es tracta d'un forn fet sobre una roca plana a terra, semblant a una llosa. A la superfície de la pedra s'hi ha rebaixat un canaló de forma circular que feia decantar el líquid cap a un altre canaló fora de la pedra. Al seu damunt s'hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i s'escolava fora de la pedra, on hi devia haver una altra conducció per fer anar el líquid fins a un recipient que estava situat a una certa distància. De no ser així, l'oli s'hauria inflamat. En el canaló circular s'hi observa una reparació feta ja amb ciment, i és que aquest forn encara s'utilitzava a la dècada de 1960. Concretament, Teresa Taulats (del Serrat) encara l'havia fet servir seguint les instruccions de la seva àvia, la 'Teresona'. Més recentment, el grup 'Reviu Gaià' l'ha utilitzat alguna vegada per fer-hi oli en alguna de les anomenades excursions teatralitzades. L'oli de ginebró era apropiat sobretot per al bestiar, contra les paparres i per altres malures, però també amb persones per guarir dels cops o les inflamacions. | 08090-285 | Sector central del terme de Gaià | 41.9016600,1.9011500 | 408855 | 4639441 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49577-foto-08090-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49577-foto-08090-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49402 | Font Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vidal | ESTRUCH, Maria (2016). 'Literatura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 294, 315. | Font emplaçada en el curs d'un torrent que desemboca en el torrent de Pregones i, més endavant, amb la riera de Gaià. Es troba al límit sud del terme de Gaià, prop de la casa de Badia. La font és sota una balma allargada, en un indret ombrívol i frondós. Té dos brolladors. El de l'esquerre sempre raja. Pels volts de 1975 l'aigua es va canalitzar cap a un dipòsit que es va adequar en una roca, coberta amb una llosa. Aquí l'aigua queda emmagatzemada i raja per un forat que està tapat amb un tronquet. Tot i quedar a més d'un km, aquesta era una de les fonts on la gent del carrer de Gaià (o Pla del Forn) i també del raval venien cada dia per proveir-se d'aigua per al consum domèstic. Es diu que l'aigua d'aquesta font és molt pura i va bé per coure el gra. Des de fa uns anys, però, l'indret estaria perdut si no fos per alguns veïns que tenen cura de desbrossar el camí de tant en tant. Aquesta també és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques: 'Enmig la pineda, vora d'un bancal / amb forta alenada de blat i rosella / i cant de cigales, s'obre una clivella / ombrejada i fonda: és la font Vidal.' 'L'aigua salta alegre des d'una canal / oberta a la roca, estreta portella / per on regalima, dolça cantarella, / un doll d'aigua fresca, clara i musical. (…)' | 08090-110 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9022400,1.9177500 | 410233 | 4639488 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49402-foto-08090-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49402-foto-08090-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49365 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-4 | XIX-XX | Parcialment derruïda, coberta de vegetació | Barraca de pedra seca de planta rectangular parcialment derruïda. Es conserven les lloses del ràfec de la coberta. | 08090-73 | Prop de cal Tiquet, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9023300,1.8939100 | 408256 | 4639524 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49365-foto-08090-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49365-foto-08090-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49630 | Mas Vilagaià (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilagaia-jaciment | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 59, 60, 61. MARTÍ, Ramon (2002). Prospeccions als Monistrols del Bages; Memòria inèdita del projecte (consultable a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. Reg. 5028). | II aC-XdC | Estat del jaciment desconegut | Probable vil·la romana que, segons diversos indicis, havia de ser força important i devia estar situada al mateix lloc on actualment hi ha el mas Vilagaià, tot i que segurament tenia altres nuclis menors en una àrea propera. L'emplaçament és molt idoni, ja que es troba en un altiplà que domina el pas d'un antic camí (l'actual carretera BV-4401) i envoltat per bons camps. De la vil·la pròpiament no se'n coneixen restes constructives, tan sols troballes superficials fetes en els camps de l'entorn de la masia. Aquestes troballes les ha fet bàsicament Josep M. Badia en una àrea força extensa, d'uns 200 m. Consisteixen en ceràmica i teula d'època romana, que en alguns punts apareixen també acompanyades de material altmedieval. Les troballes es concentren amb més abundància en alguns punts propers a la masia: uns 20 m al sud i a l'est d'aquesta; és a dir, sobre l'extrem del mateix serrat i sota el camí d'accés. Però també en el camp que es troba uns 150 m al nord i al nord-oest de la masia. En el sector més pròxim a la masia els fragments de ceràmica recollits són majoritàriament del període medieval. Només una minoria són d'època romana: una sigil·lada clara o ceràmiques tardoantigues oxidades. També s'hi va recollir tègula i altre material constructiu romà, però en canvi no s'hi ha pogut identificar, fins el moment, cap resta estructural. En el camp més allunyat, en canvi, el material romà és més abundant. Cal afegir que uns 200 m al nord-oest de la masia, en el lloc conegut com Cementiri dels Moros, hi ha aparegut material d'època ibèrica, romana i posterior. I encara uns metres enllà s'hi van desenterrar unes cistes probablement d'època medieval. Aquest sector s'ha individualitzat com si fos un jaciment a part, conegut com Cementiri dels Moros, però probablement devia formar part d'un únic complex; és a dir, possiblement d'una gran vil·la que tal vegada tenia dependències auxiliars. Però també podria ser que en aquest últim sector hi hagués un petit assentament de tradició ibèrica anterior a la vil·la. | 08090-338 | Masia de Vilagaià i entorn, al sector sud-oest del terme de Gaià | Són diversos els indicis que ens porten a pensar que l'actual mas Vilagaià s'assenta sobre una anterior vil·la romana, i que probablement era una vil·la important. En primer lloc el mateix nom de Vilagaià, documentat ja al segle XIII. Podria ser una derivació de vil·la o bé de vilar. En segon lloc el seu bon emplaçament, en un indret que domina el pas d'un camí probablement ja antic (l'actual carretera de Prats de Lluçanès) i que vertebra els principals nuclis del sector sud-est del municipi de Gaià, incloent-hi el castell i l'església parroquial. També hi passava molt a prop l'anomenat camí Saliner, perquè enllaçava Cardona i Vic en un itinerari per on es transportava la sal de Cardona. De fet, la cruïlla entre aquests dos camins devia trobar-se molt a prop de Vilagaià. Però el fet determinant és que Josep M. Badia ha recollit superficialment una bona quantitat de material arqueològic d'època romana en els camps que es troben situats als encontorns de la masia. Segons dades recopilades també per Josep M. Badia, el mas ja existia al segle XIII. Concretament, en un pergamí de 1262 apareix ja amb el mateix nom de 'Vilagaya'. Segons Badia, podria ser un cas similar al de Vilaramó; és a dir, un vilar o vila consistent en una agrupació de petits masos. A més, tenia un molí fariner a la riera de Gaià, anomenat de Vilagaià i, ja posteriorment, conegut com el Molinot. Per les restes conservades, aquest molí es podria situar al segle XIV (BADIA, 2016: 61), tot i que no se'n coneixen notícies documentals fins el 1611. Superada la crisi baix-medieval, durant els segles XVI i XVII Vilagaià devia anar absorvint masos rònecs i altres propietats. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, Vilagaià posseïa quatre masos secundaris: Badia, la Sala, la Roca i la Rierola. El propietari era Jaume Vilomara, tal vegada de la ciutat de Manresa. Cal destacar que n'era el senyor directe; és a dir, que no tenia cap altre senyor per damunt seu i cobrava tots els censos d'aquests masos. En aquesta època Vilagaià ja era clarament una de les principals heretats del terme. Al segle XVIII Vilagaià es va consolidar com la propietat més gran del terme. El seu propietari aconseguí un títol nobiliari i va adoptar com a identificació de la baronia el mas més gran dels cinc que posseïa; és a dir, Vilagaià. Al final d'aquest segle el Baró de Vilagaià va impulsar un gran nombre d'establiments pagesos en terres de la seva propietat, els quals van donar lloc als nuclis del Carrer del Pla del Forn i de Galera. Els seus descendents van passar a residir de Girona a Barcelona i han continuat amb la possessió del mas i del títol de Baró fins a l'actualitat. Pel que fa a les recerques arqueològiques en aquesta zona, la primera troballa que cal referir és una excavació que pels volts de la dècada de 1960 va fer l'aleshores masover de Vilagaià, quan va desenterrar unes cinc cistes probablement medievals al lloc conegut com Cementiri dels Moros. Posteriorment, Josep M. Badia ha recollit de manera superficial en aquest entorn abundant ceràmica i material arqueològic. D'altra banda, l'any 2002 es va realitzar una campanya de prospecció en diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages'. L'objectiu era poder aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractaven inicialment de punts de vigilància d'època islàmica. El director fou Ramon Martí, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser en aquesta campanya quan es va singularitzar el jaciment conegut com Cementiri dels Moros i s'hi van recollir diferents fragments de ceràmica de diverses èpoques, sobretot ibero-romana. | 41.9024600,1.9063300 | 409286 | 4639525 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49630-foto-08090-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49630-foto-08090-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49630-foto-08090-338-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia i Ramon M. Vila | 85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49363 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca | XIX-XX | coberta en males condicions, envaïda per la vegetació. | Barraca de pedra de planta rectangular, parcialment adossada a un desnivell del terreny, al costat de la carretera. Té la porta rectangular, amb llinda de fusta. | 08090-71 | A la carretera de Galera (BV-4402), km. 0,4. Al sector sud-oest del terme de Galera. | 41.9023300,1.8889600 | 407845 | 4639529 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49363-foto-08090-71-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49603 | Resclosa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-molinot | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 71, 203. | XIII-XVIII | Fustes de la resclosa perdudes, envaït per la vegetació | Restes de l'antiga resclosa del molí de Vilagaià, conegut darrerament com el Molinot. Es troben a la riera de Gaià, 260 metres al nord del molí i en una zona actualment ocupada per horts. En aquest punt a la mateixa roca de la llera hi ha diversos forats alineats que servien per encaixar-hi una resclosa feta de troncs de fusta. Les restes d'aquesta resclosa de fusta encara els havien vist la gent més gran del lloc. Actualment tota la llera de la riera és coberta per canyissar i vegetació. Vora la resclosa antigament hi havia una grua per elevar l'aigua de la riera cap als horts. Per aquesta zona hi passava l'anomenat Camí de Gaià, que venia per Genescà, travessava la riera de Gaià per un gual prop de la resclosa i es dirigia vers la colònia de la Rabeia, a Balsareny. Des d'aquest punt partia el rec del molí, que es dirigia cap al sud, pel mig d'on ara hi ha un camp de conreu, fins al molí. Al molí encara es pot veure el punt de captació del salt d'aigua mitjançant un pou. Del rec no se n'ha conservat cap vestigi, ja que ha quedat destruït per les remocions del camp de conreu. | 08090-311 | Sector sud-oest del terme de Gaià | Aquest molí era probablement d'origen medieval, tot i que d'aquesta època no se'n coneguin notícies documentals. Pertanyia al mas proper de Vilagaià, i era conegut com el molí de Vilagaià. Aquest és un mas molt antic, derivat d'una anterior vil·la romana. Superada la crisi baix-medieval, el mas Vilagaià va esdevenir un dels més grans del terme. A més d'altres masos secundaris, sabem que tenia el molí, anomenat de Vilagaià, el qual està documentat almenys des del segle XVII, tot i que ja hem dit que devia ser anterior. L'any 1611 el moliner es deia Jaume Abeiar. Al segle XVIII els propietaris de Vilagaià van ascendir socialment a través d'una política d'aliances matrimonials i el 1790 van rebre el títol nobiliari de barons de Vilagaià. A partir d'aquest moment van tenir una gran influència en la història del poble. Suposem que el molí fa molts anís que resta inactiu. Això és el que suggereix el canvi de la denominació molí de Vilagaià per la del Molinot, com es coneixia darrerament. Aquest terme, igual que el de Casalot o Castellot, sol referir-se a una construcció llargament abandonada. Tanmateix, entrat el segle XX encara es trobava força sencer i s'utilitzava com a cobert per guardar-hi eines. Entorn dels anís 1950 bona part de la construcció fou desmuntada, amb el consentiment del seu propietari, per tal d'aprofitar-ne els carreus en la restauració de la veïna església de Santa Sussanna de l'Abellar (ja en terme municipal de Sallent). Part dels carreus que avui es poden veure en aquesta església romànica, doncs, són procedents del Molinot. Entorn de 2013 les ruïnes del Molinot van ser objecte d'una neteja en profunditat per part d'un grup de voluntaris de Gaià, igual que el forn d'obra que es troba 30 m a llevant. A la vora es guarden alguns carreus d'aquestes ruïnes que permetrien fer una reconstrucció parcial de la construcció. | 41.9027200,1.9123000 | 409782 | 4639547 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49603-foto-08090-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49603-foto-08090-311-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Matamala i Josep Font | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49369 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-8 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular. La coberta és amb bigues de fusta, lloses de pedra i túmul de terra. La porta és rectangular amb llinda de fusta. | 08090-77 | Prop de cal Fuster Paleta, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9027500,1.9111000 | 409682 | 4639552 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49369-foto-08090-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49369-foto-08090-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49632 | Vilagaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilagaia | BADIA, Josep M (1987). 'Gaià', Història del Bages, Vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 286. BADIA, Josep M i altres (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 60, 61, 66, 69, 71, 72-75, 82, 84, 88. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 43.1, 63.2 | XIII -XX | Li caldria manteniment i restauració en diferents aspectes | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un altiplà molt ben situat i amb un bon domini sobre l'antic camí de Gaià a Prats de Lluçanès (actual carretera BV-4401). Cal remarcar el fet que el mas Vilagaià s'originà en un lloc on, prèviament, sembla que hi havia hagut una important vil·la romana, i també que, al segle XVIII, va ser la masia que donà nom al títol nobiliari del baró de Vilagaià, un personatge que en aquesta època va exercir una forta influència en la història del municipi. El conjunt consta de l'habitatge principal més un cos adossat a l'angle nord-oest (masoveria) així com diversos coberts antics al sud i a l'est, tot plegat formant un clos tancat. El cos residencial principal té una planta força regular (rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes), però els seus murs revelen un bon nombre de refeccions i reparacions fetes en diferents èpoques, en alguns casos associades amb esquerdes importants que denoten que la casa va patir algun esfondrament i va haver de ser reconstruïda. Segurament el nucli inicial es troba al sector nord-est i es correspon amb trams d'un aparell fet de carreus força regular però que no arriba a tenir continuïtat degut a les reparacions esmentades. En aquesta part s'hi pot veure una llinda amb arc conopial que podria correspondre als segles XVI-XVII. Des d'aquí s'amplià cap al sud i, ja al segle XVIII (1756, segons la inscripció d'una llinda), tota la casa s'amplià cap a ponent. Així doncs, en la façana principal, encarada vers migdia, s'hi observen dues parts diferenciades: a l'esquerra la que es va aixecar el 1756, amb un aparell força regular fet de carreus mitjans; a la dreta l'obra una mica més antiga i molt més irregular. Ambdues parts mantenen una composició més o menys unitària que té un eix principal a l'esquerra, amb un portal de linda i una finestra al seu damunt. Aquesta finestra queda ben alineada amb dues més que es troben a la seva dreta, al nivell del primer pis. En la resta de façanes la distribució de les obertures és més irregular. Al costat de llevant la base del mur conserva alguns carreus molt erosionats que podrien haver estat reaprofitats d'època romana. A la façana posterior la casa té petits cossos adossats. La masoveria, adossada al nord-oest, és també una construcció força antiga i de qualitat. Consta de dues plantes i presenta algunes finestres amb llindes i ampits ben treballats. Els coberts adossats a les diferents bandes, també de pedra, són construccions més senzilles i funcionals. Uns metres a ponent es conserven les restes d'enrajolat d'una antiga era, ara sota un cobert metàl·lic. | 08090-340 | Sector sud-oest del terme de Gaià | Són diversos els indicis que ens fan pensar que l'actual mas Vilagaià s'assenta sobre una anterior vil·la romana, i que probablement era una vil·la important. En primer lloc el mateix nom de Vilagaià. En segon lloc, el seu bon emplaçament, en un indret que domina el pas d'un camí probablement ja antic (l'actual carretera) i que vertebra els principals nuclis del sector sud-est del municipi, incloent-hi el castell i l'església parroquial. També hi passava molt a prop l'anomenat camí Saliner, perquè enllaçava Cardona i Vic en un itinerari per on es transportava la sal de Cardona. De fet, la cruïlla entre aquests dos camins devia trobar-se molt a prop de Vilagaià. Però el fet determinant és que Josep M. Badia ha recollit superficialment una bona quantitat de material arqueològic romà en els encontorns de la masia. Segons dades recopilades també per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, en un pergamí de 1262 apareix ja amb el mateix nom de 'Vilagaya', i l'hereu era un tal Berenguer. Segons Badia, podria ser un cas similar al de Vilaramó; és a dir, un vilar o vila consistent en una agrupació de petits masos. A més, tenia un molí fariner a la riera de Gaià, anomenat de Vilagaià i, ja posteriorment, conegut com el Molinot. Per les restes conservades, es podria datar al segle XIV (BADIA, 2016: 61), tot i que no se'n coneixen notícies documentals fins el 1611, quan el moliner era un tal Jaume Abeiar. Superada la crisi baix-medieval, durant els segles XVI i XVII devia anar absorvint masos rònecs i altres propietats. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, Vilagaià posseïa quatre masos secundaris: Badia, la Sala, la Roca i la Rierola (aquests dos últims de la parròquia de Sant Pere de Monistrol). El propietari era Jaume Vilomara, tal vegada de la ciutat de Manresa. Cal destacar que n'era el senyor directe; és a dir, que no tenia cap altre senyor per damunt seu i cobrava tots els censos d'aquests masos. En aquesta època Vilagaià ja era clarament una de les principals heretats del terme. Segons dades del cadastre, l'any 1741, amb 214 quarteres de terres, era la propietat més gran del terme. Com a mínim des del 1721, Josep Taurinyà, de Ripoll, tenia la propietat de Vilagaià. La seva filla, Maria Anna Taurinyà, es va casar amb un important prohom de Girona: Francesc d'Assís Delàs i Silvestre (1747-1818), regidor perpetu de Girona i cavaller (aquest darrer títol concedit pel rei el 1774). Aquests fets van tenir una gran transcedència per la història del municipi. Francesc, com a il·lustrat que era, va iniciar l'any 1773 una experiència en boga en aquell moment: facilità un gran nombre d'establiments pagesos en terres de la seva propietat. Hi establí uns 40 colons, als quals cedí terres per a construir-s'hi una casa i conrear-hi cereals, vinyes i oliveres segons el sistema de rabassa morta. Pagaven a l'amo un cens i li lliuraven la quarta part de tots els productes collits. Aquests pagesos van ser els que van constituir els nuclis del Pla del Forn i de Galera. El 1790 Francesc d'Assís Delàs va aconseguir ser nomenat Baró de Vilagaià. Es tractava d'un títol nobiliari de nova creació mitjançant un privilegi reial, concretament del rei Carles IV. Com a identificació de la Baronia va adoptar el nom del mas més gran i destacat dels cinc que posseïa: Vilagaià. Els seus descendents van passar a residir de Girona a Barcelona i han continuat amb la possessió del mas i del títol de Baró fins a l'actualitat. Ja al segle XIX, en el Registre de la Riquesa de 1883 Vilagaià continuava posseint els mateixos quatre masos. En total, les seves propietats arribaven a les 499,43 ha, de les quals el 40 % era conreat per parcers. La seva era la finca més gran del terme. En l'actualitat ho continua sent, i el Baró encara manté els tractes amb els parcers instal·lats a les seves terres en forma molt similar a la dels orígens. Pel que fa a la masia, ha estat habitada per masovers, i actualment ho és Urbici Ballonga. | 41.9027500,1.9062000 | 409276 | 4639557 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49632-foto-08090-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49632-foto-08090-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49632-foto-08090-340-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal principal: 1756 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49311 | Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/badia | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 66, 84. | XIV-XIX | En ruïna | Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval i actualment en estat de ruïna. Es troba emplaçada en una zona boscosa entre el torrent de Pregones i la riera de Cornet. L'edificació, que es situa al cim d'un promontori, es conserva força sencera, tot i que la teulada s'ha esfondrat parcialment. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis), coberts adossats a la banda de migdia i un cobert aïllat al nord-oest. És un edifici molt auster, pràcticament sense finestres (o de mida molt petita) i ha conservat la fesomia tradicional, gairebé sense ampliacions recents. La façana principal, encarada a migdia, presenta un senzill portal rematat amb arc escarser i diverses obertures del tipus espitllera. Les dues façanes laterals tenen tan sols una finestra central, emmarcada amb llindes i brancals de pedra. La façana nord, que està parcialment coberta d'heura, té més obertures i més grans. Els murs són de pedra, en algun punt amb carreus petits ben escairats i en d'altres parts amb restes d'arrebossat. A la façana nord es conserva una tina adossada i, a l'oest, les restes d'un forn de pa. En general es tracta d'una edificació força regular i homogènia, i es fa difícil destriar-ne les parts que podrien correspondre al mas medieval. Tanmateix, l'obra sembla majoritàriament dels segles XVIII-XIX. | 08090-19 | Sector sud del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament s'esmenta en un document de 1273 de l'Arxiu Espiscopal de Vic amb la denominació d'Abadia. Llavors l'hereu era un tal Berenguer, i el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. És possible que durant la crisi baix-medieval quedés com un mas rònec. La qüestió és que a finals del segle XVII havia estat absorvit pel mas Vilagaià. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, el mas Vilagaià posseïa quatre masos secundaris: Badia, la Sala, la Roca i la Rierola (aquests dos últims de la parròquia de Sant Pere de Monistrol). El propietari era Jaume Vilomara, tal vegada de la ciutat de Manresa. Cal destacar que n'era el senyor directe; és a dir que no tenia cap altre senyor per damunt seu i cobrava tots els censos d'aquests masos. En aquesta època Vilagaià ja era clarament una de les heretats principals del terme. En el Registre de la Riquesa de 1883 Badia continuava sota la possessió de Vilagaià, igual que els altres masos esmentats. Aleshores les terres de Badia abastaven una superfície de 86,35 ha, 18 de les quals eren conreades per parcers. Fins a mitjans de segle XX la casa encara era habitada; concretament, entorn de 1955 encara hi vivia Enric Brima, que feia de masover. | 41.9032500,1.9244400 | 410789 | 4639594 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49311-foto-08090-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49311-foto-08090-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49311-foto-08090-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Matamala | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49349 | Cal Tiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiquet-0 | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 61. | XIX-XX | En semi-ruïna: la meitat de la casa s'ha esfondrat | Masia de dimensions modestes, en estat de semi-ruïna, emplaçada a l'extrem sud d'un altiplà que s'estén sobre el torrent conegut com el Reguer de la Riera. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té una tina i dependències annexes al nord així com un ampli cobert aïllat que està situat a ponent. La casa s'ha esfondrat parcialment pel costat de ponent. És aquí on hi havia les dependències principals de l'habitatge, de les quals es pot veure una llar de foc i una comuna. Probablement també hi havia el portal principal, que podria estar situat entre dos contraforts de la façana de migdia. No es veu clar si aquesta era la part més antiga de la casa i posteriorment s'amplià cap a llevant o bé tota la construcció és d'una mateixa fase originària. La banda de ponent de la casa, que és la que s'ha conservat més sencera, és una construcció ja del segle XIX, amb els murs de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. Els murs interiors, però, són de tàpia. En els annexos posteriors s'hi conserva una tina amb una rampa d'accés i una zona amb celler. Pel que fa al cobert aïllat de ponent, és una barreja de construccions de diferents èpoques, amb la base antiga de pedra. | 08090-57 | Sector sud-oest del terme de Gaià | No coneixem notícies històriques antigues referents a aquest mas que, per la seva tipologia constructiva, podria haver estat bastit al segle XVIII o bé al XIX. Segons el Registre de la Riquesa de 1883, cal Tiquet era una masoveria del mas La Riera. Les seves terres abastaven 3,25 ha i eren conreades directament pel propietari, que aquest any era Rosa Cots i Suñer, de Manresa. Fins els volts de 1960 encara hi vivien masovers, concretament Joan Burgès. | 41.9030500,1.8995100 | 408721 | 4639598 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49349-foto-08090-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49349-foto-08090-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49349-foto-08090-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Font i Josep Matamala | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49631 | Cementiri dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dels-moros | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 59, 60, 61. MARTÍ, Ramon (2002). Prospeccions als Monistrols del Bages; Memòria inèdita del projecte (consultable a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. Reg. 5028). | VaC-XIdC | Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat | Jaciment arqueològic d'època medieval, ibèrica i romana que, en ubicacions pròximes, conté elements que possiblement no tenen una relació molt directa. D'una banda, entorn de la dècada de 1960 l'aleshores masover de Vilagaià va practicar algunes excavacions pel seu compte a la zona i va desenterrar-hi unes cinc tombes, sembla que en forma de cistes. Concretament, era uns pocs metres al sud d'on passa el camí, i encara ara hi ha visible una d'aquestes possibles cistes vora el camí (coordenades UTM 409033;4639754). D'aquí vindria el topònim amb què és conegut el lloc: Cementiri dels Moros. D'altra banda, l'any 2002 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona van realitzar una prospecció arqueològica en el camp que hi ha uns 40 metres al sud d'on van sorgir les tombes. En aquell moment era ocupat per una vinya i hi van recollir material arqueològic d'època ibèrica i romana. Entre d'altres, un fragment de ceràmica de vernís negre i ceràmica comuna de cuita reductora de tradició ibèrica, però també ceràmiques d'època imperial. També s'hi va recollir material constructiu romà. Una altra part eren ceràmiques d'època baixmedieval i moderna (segles XIV-XIX), incloent-hi una fragment de verd i manganès. En definitiva, sembla que en aquest punt hi hauria un petit nucli ibero-romà, el qual ben segur que havia de tenir una vinculació amb una vil·la romana força destacada que, amb tota probabilitat, estaria situada on ara hi ha el mas Vilagaià; és a dir, uns 200 m al sud-est. Tal vegada es tractaria d'un nucli auxiliar de la vil·la o bé d'un petit assentament de tradició ibèrica anterior a la vil·la. En realitat, cal dir que les restes arqueològiques d'època antiga es troben escampades en una àrea força àmplia, d'uns 200 m, propera al mas Vilagaià. Per això, més aviat caldria considerar que es tracta d'un sol jaciment amb diferents nuclis al seu entorn, a part de la necròpolis de cistes ja esmentada. | 08090-339 | Prop de la masia de Vilagaià, al sector sud-oest del terme de Gaià | Són diversos els indicis que ens porten a pensar que l'actual mas Vilagaià s'assenta sobre una anterior vil·la romana, i que probablement era una vil·la important. En primer lloc el mateix nom de Vilagaià, documentat ja al segle XIII. Podria ser una derivació de vil·la o bé de vilar. En segon lloc el seu bon emplaçament, en un indret que domina el pas d'un camí probablement ja antic (l'actual carretera de Prats de Lluçanès) i que vertebra els principals nuclis del sector sud-est del municipi de Gaià, incloent-hi el castell i l'església parroquial. També hi passava molt a prop l'anomenat camí Saliner, perquè enllaçava Cardona i Vic en un itinerari per on es transportava la sal de Cardona. De fet, la cruïlla entre aquests dos camins devia trobar-se molt a prop de Vilagaià. Però el fet determinant és que Josep M. Badia ha recollit superficialment una bona quantitat de material arqueològic d'època romana en els camps que es troben situats als encontorns de la masia. Segons dades recopilades també per Josep M. Badia, el mas ja existia al segle XIII. Concretament, en un pergamí de 1262 apareix ja amb el mateix nom de 'Vilagaya'. Segons Badia, podria ser un cas similar al de Vilaramó; és a dir, un vilar o vila consistent en una agrupació de petits masos. A més, tenia un molí fariner a la riera de Gaià, anomenat de Vilagaià i, ja posteriorment, conegut com el Molinot. Per les restes conservades, aquest molí es podria situar al segle XIV (BADIA, 2016: 61), tot i que no se'n coneixen notícies documentals fins el 1611. Superada la crisi baix-medieval, durant els segles XVI i XVII Vilagaià devia anar absorvint masos rònecs i altres propietats. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93, Vilagaià posseïa quatre masos secundaris: Badia, la Sala, la Roca i la Rierola. El propietari era Jaume Vilomara, tal vegada de la ciutat de Manresa. Cal destacar que n'era el senyor directe; és a dir, que no tenia cap altre senyor per damunt seu i cobrava tots els censos d'aquests masos. En aquesta època Vilagaià ja era clarament una de les principals heretats del terme. Al segle XVIII Vilagaià es va consolidar com la propietat més gran del terme. El seu propietari aconseguí un títol nobiliari i va adoptar com a identificació de la baronia el mas més gran dels cinc que posseïa; és a dir, Vilagaià. Al final d'aquest segle el Baró de Vilagaià va impulsar un gran nombre d'establiments pagesos en terres de la seva propietat, els quals van donar lloc als nuclis del Carrer del Pla del Forn i de Galera. Els seus descendents van passar a residir de Girona a Barcelona i han continuat amb la possessió del mas i del títol de Baró fins a l'actualitat. Pel que fa a les recerques arqueològiques en aquesta zona, la primera troballa que cal referir és una excavació que pels volts de la dècada de 1960 va fer l'aleshores masover de Vilagaià, quan va desenterrar unes cinc cistes probablement medievals al lloc conegut com Cementiri dels Moros. Posteriorment, Josep M. Badia ha recollit de manera superficial en aquest entorn abundant ceràmica i material arqueològic. D'altra banda, l'any 2002 es va realitzar una campanya de prospecció en diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages'. L'objectiu era poder aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si es tractaven inicialment de punts de vigilància d'època islàmica. El director fou Ramon Martí, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser en aquesta campanya quan es va singularitzar el jaciment conegut com Cementiri dels Moros i s'hi van recollir diferents fragments de ceràmica de diverses èpoques, sobretot ibero-romana. | 41.9037200,1.9038700 | 409084 | 4639667 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49631-foto-08090-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49631-foto-08090-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49631-foto-08090-339-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49444 | Cal Tiquet (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiquet-jaciment | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. | VaC/VdC | Estat de conservació desconegut, probablement força arrasat | Establiment d'època ibèrica que va perdurar en època romana i que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial. Es troba emplaçat en un promontori allargassat i de poca alçària, enmig d'una àmplia esplanada dedicada a camps de cereal. El jaciment està uns 300 m al nord-oest de la casa de pagès coneguda com cal Tiquet. En el vessant entre la part alta de la carena i el camp situat al sud l'estudiós Josep M Badia hi ha localitzat fragments de ceràmica i material d'època ibèrica i romana. Entre d'altres, tègula i ceràmica sigil·lada, així com també una destral de pedra polida. Es tracta de material força dispers i no gaire abundant. Amb aquestes dades es pot pensar en un petit nucli pagès d'època ibèrica que posteriorment hauria evolucionat cap a una petita vil·la romana. Cal dir que uns 900 m a l'est d'aquest indret hi ha el mas Vilagaià, en el qual hi ha indicis força sòlids que podria derivar d'una important vil·la romana, amb vestigis que s'estenen al llarg d'una àrea força àmplia. No es pot descartar que el petit nucli de cal Tiquet tingués algun tipus de vinculació amb un nucli més important que es trobaria a Vilagaià. | 08090-152 | Al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9038800,1.8959500 | 408427 | 4639694 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49444-foto-08090-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49444-foto-08090-152-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49448 | Taula del Joc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-del-joc | BADIA, Josep M i altres (2016). 'Patrimoni cultural'. Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51, 170. | Desconegut | Estat de conservació desconegut | Pedra que, tal vegada, hauria pogut format part d'un antic megàlit. És un bloc de dimensions considerables que ha estat col·locat al cim d'un turonet sobre unes pedres que el sostenen. Té una forma irregular i mesura 2,50 per 1,70 m. La seva funció o utilitat és desconeguda, però podria tractar-se de les restes d'un megàlit, tal vegada la coberta d'un dolmen, tot i que és una possibilitat força dubtosa. Per la forma de la pedra es pot descartar un menhir. Si es tractés d'un dolmen es troben a faltar la resta de pedres que conformarien la cambra. Així mateix, l'emplaçament actual no encaixa gaire amb el d'un megàlit, ja que no s'hi observen indicis de la resta d'elements que solen caracteritzar-los. En definitiva, està clar que aquesta pedra, sigui quin sigui el seu origen, ha estat moguda i traslladada de lloc intencionadament, però els motius pels quals això s'ha fet ens són desconeguts. L'emplaçament és força especial, ja que es troba al punt més elevat (de 604 m d'altitud) d'un serrat que ocupa part del sud-est del terme de Gaià i que serveix com a línia divisòria amb el terme municipal de Sallent. Si no fos per la vegetació, el lloc tindria excel·lents vistes cap al nord; és a dir, sobre la vall del riu Cornet, on hi ha els masos de cal Pons, cal Serra i altres. Possiblement per aquesta raó, l'enigmàtica pedra ha donat peu a una curiosa llegenda o tradició popular. Es diu que servia com a taula de joc on es reunien els diferents propietaris de la zona, el del Soler de Lloberes (que és el mas principal) junt amb d'altres de l'entorn. Des d'aquest lloc privilegiat, amb vistes dels diferents masos, els propietaris tenien el costum de jugar-se les seves terres. Sigui com sigui, el que es pot afirmar és que els diferents masos d'aquest sector han estat tradicionalment objecte de moltes operacions de compra-venda, fet que ha acabat conformant un territori amb una multiplicitat de petites propietats. Tal vegada aquest fet pot ajudar a entendre el transfons que hi ha darrera la llegenda. En publicacions científiques també se l'anomena la Pedra dels Sacrificis. | 08090-156 | Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9049200,1.9527900 | 413143 | 4639750 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49448-foto-08090-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49448-foto-08090-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49448-foto-08090-156-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 79|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49605 | Pont de Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gaia | AADD (2016). Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 312. VILA CASALS, Ramon M. Llibre de Galera (treball inèdit) | XX | Petit pont de l'antiga carretera que comunicava Navàs i Gaià i que travessa sobre la riera de Gaià. Es troba en un paratge frondós, prop del punt quilomètric 3,2 de l'actual carretera, que discorre gairebé en paral·lel a l'antiga. És un pontarró d'una sola arcada, fet de pedra i amb l'arc revestit amb maó. L'amplada del pont és de 4,5 m i, a les vores, és reforçat amb un voral de formigó i també amb pedres cantoneres que feien de barana. | 08090-313 | Sector sud-oest del terme de Gaià | Abans de la construcció de l'actual carretera (BV-4401) l'antiga travessava el Llobregat per un pont que hi havia al costat del molí de Castellet i que es va inaugurar el 1945. Més o menys per aquesta època es va construir també el Pont de Gaià, similar a l'anterior, sent alcalde del municipi Josep Matamala Bruc. L'antiga carretera continuava en direcció a Gaià per un itinerari més al sud-est de l'actual, passant pel carrer del Pla del Forn. La carretera de Prats de Lluçanès a Navàs ja formava part d'un pla de carreteres de la Diputació de Barcelona de començaments de segle XX i, en un principi, estava projectada perquè passés per la Vall de Vilaramó i el sector nord-est del terme de Gaià. Aquesta carretera, però, no es va fer efectiva fins a la dècada de 1970, i finalment el traçat escollit passava pel nucli de Gaià. El pont actual sobre el Llobregat va inaugurar-se el 20 de setembre de 1968 i la carretera es va construir en diferents fases en els anís següents. Les obres d'aquest nou vial les van impulsar dos prohoms amb bons contactes amb els responsables polítics del moment: l'enginyer Josep M. Llançó (propietari de la casa d'Abellà de Baix i responsable del pantà de Sau) i un tal Colomer, propietari de Pregones i governador de Toledo. Les obres van anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, i es van portar a terme en tres fases: primer entre el Pla del Forn i Sant Pau de Pinós, en segon lloc entre Navàs i el Pla del Forn, i finalment entre Pinós i Prats de Lluçanès. La nova carretera es va inaugurar entrada ja la dècada de 1970, sent alcalde de Gaià Pere Armengou Casals. | 41.9048900,1.9119300 | 409754 | 4639789 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49605-foto-08090-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49605-foto-08090-313-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Matamala i Josep Font | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49533 | Creu de Coma Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coma-closa | XX | Creu situada vora un camí en record d'una persona assassinada en aquest indret durant la Guerra Civil de 1936. Es troba al lloc conegut com Coma Closa, uns 400 m al nord-est del Serrat. Consisteix en un pedestal de pedra prim i alt, amb una creu de ferro a la part superior. En una cara del pedestal s'hi pot llegir la següent inscripció: 'RIP. José Arnaus Gusart, Caido per Diós y por la patria, VA[? 8 ] 1936'. Josep Arnaus Gusart feia de masover al mas el Prat, al nucli de Gaià. Igual que el seu germà, era membre del sometent. Sembla, però, que entre els motius del seu assassinat hi havia també qüestions sentimentals. Joan Taulats Riera vivia a la casa propera del Serrat i va sentir el tret de l'escopetada. Fa un relat dels fets ocorreguts en un dietari que va escriure i que conté informació d'un gran interès sobre aquells anys. | 08090-241 | Al sector sud.oest del terme de Gaià | 41.9048600,1.9024200 | 408965 | 4639795 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49533-foto-08090-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49533-foto-08090-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49508 | Barraca de camp de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-camp-de-cal-cisteller | XIX-XX | Barraca de pedra i arrebossada amb ciment, de planta rectangular i amb coberta d'uralita a doble vessant. Fou construïda pels propietaris de la casa de Galera coneguda com cal Cisteller o cal Cintet. Es troba emplaçada en una vinya on hi ha identificat un jaciment arqueològic ibero-romà denominat Clot de l'Oli. | 08090-216 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9054300,1.8902900 | 407960 | 4639872 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. VilaBarraca amb fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA), amb el nom 'Barraca de camp'. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49534 | Forn de guix de Vilagaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-vilagaia | http://www.xtec.cat/~jgirabal/materialsgeolo/fornsguix.pdf (Camp d'Aprenentatge del Bages. Aprofitament dels materials geològics. 4.2 Els forns de guix tradicionals) | XIX-XX | Possible forn de guix, emplaçat uns 300 m al nord-oest de la masia de Vilagaià. Es troba en un terreny amb pendent, a la falda d'un coster, i tan sols és visible a l'exterior pel petit forat o boca del forn. Al seu interior es conserva la fogaina del forn, que consisteix en una cavitat excavada al terra de planta circular i que es va estrenyent a la part superior, acabada en una mena de cúpula. Les parets interiors són revestides amb pedra. La cavitat té una fondària d'uns 70 cm i un diàmetre màxim d'uns 2 metres. La boca del forn és un forat simple en un lateral a la part superior. Al seu damunt el terreny fa una mena de túmul, no sabem si natural o artificial. En aquesta part és on hi hauria d'haver l'espai anomenat càrrega, on s'hi abocaven les pedres de guix que se sotmetien al procés de cocció per tal d'extreure'n el guix depurat. Habitualment l'espai de la fogaina es cobria amb una volta de pedra que suportava aquesta càrrega. En aquest cas no sabem exactament com acabava el forn a la part superior, ja que l'estat actual deu ser fruit de la colmatació o de l'erosió natural a conseqüència del seu abandonament. Segons la tradició oral aquest era un forn de guix. Els forns de guix són semblants als forns de calç però molt menys freqüents i d'una tipologia més diversa. Al Bages els més ben estudiats són els de la zona de les Guixeres, a Súria, que van estar en actiu entre els segles XVIII i XX. | 08090-242 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9056000,1.9045800 | 409145 | 4639875 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49534-foto-08090-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49534-foto-08090-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49512 | Barraca de cal Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-rierola | XIX-XX | Parcialment esfondrada, molt coberta per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta irregular. Es troba parcialment esfondrada i ha perdut la coberta. Actualment està molt coberta per la vegetació. Fou construïda pels propietaris de la casa de Galera coneguda com cal Rierola. | 08090-220 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9056600,1.8977400 | 408578 | 4639889 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49512-foto-08090-220-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49542 | Serrat de Viranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viranes | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. | V-! aC | Estat de conservació desconegut | Jaciment arqueològic d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial. Es troba emplaçat a la part sud-oest del Serrat de Viranes, la carena del qual delimita els termes municipals de Gaià amb els de Sallent i Avinyó. Concretament a la part alta del serrat, uns 600 m al sud de la casa anomenada Viranes. Tot el serrat és un indret alt i dominant. El punt on s'han identificat les restes ceràmiques és al vessant sud del serrat, vora un corriol que condueix cap a la fita que marca el punt més alt del turó i majoritàriament en terme d'Avinyó. Al voltant d'aquesta zona Josep M. Badia hi ha recollit fragments diversos de ceràmica ibèrica. Una dada que podria ser significativa és que l'indret es coneix tradicionalment amb el topònim de l'Ossera. | 08090-250 | Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9064300,1.9605500 | 413789 | 4639910 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49542-foto-08090-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49542-foto-08090-250-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49543 | Fita amb pessebre al Serrat de Viranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-amb-pessebre-al-serrat-de-viranes | XX | Element commemoratiu de pedra emplaçat en el punt més alt de Serrat de Viranes que, amb 636 m d'altitud, marca la divisió entre els termes municipals de Gaià, Avinyó i Sallent. Sobre un pedestal de forma irregular hi ha col·locada una escultura metàl·lica que representa de manera esquemàtica un pessebre. A sota hi ha una placa del Foment Arqueològic Excursionista de Sallent, que va erigir aquesta fita en commemoració del seu desè aniversari. També hi ha un llibre de registre perquè els excursionistes hi puguin deixar les seves signatures. Vora aquest element commemoratiu hi ha una fita de termes municipals. Poc metres al sud s'hi ha localitzat restes pertanyents a un jaciment arqueològic d'època ibèrica (Serrat de Viranes). El lloc també és conegut amb el topònim de l'Ossera. Text de la placa commemorativa: 'Foment Arqueològic Excursionista de Sallent. Aniversari 1972-1982'. | 08090-251 | Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9064500,1.9601800 | 413758 | 4639912 | 1982 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49543-foto-08090-251-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49544 | Fita del terme del Serrat de Viranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-terme-del-serrat-de-viranes | XIX | Inscripcions erosionades | Fita de terme entre els municipis de Gaià, Sallent i Avinyó. Està situada en el punt més alt del Serrat de Viranes, un lloc que es coneix amb el topònim de l'Ossera. Consisteix en diversos blocs de pedra clavats a terra. En el més gran s'hi pot llegir la inscripció 'GI' i altres de difícil interpretació. Molt a la vora hi ha un element commemoratiu amb pessebre col·locat pel Foment Arqueològic Excursionista de Sallent el 1982. | 08090-252 | Sector sud-est del terme de Gaià | 41.9064500,1.9601800 | 413758 | 4639912 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49544-foto-08090-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49443 | La Rierola (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierola-jaciment | BADIA I MASGRAU, J. M. (1984). 'Dades històriques i arqueològiques entorn de Navàs'. XXVI Assemblea Intercomarcal d'estudiosos (1981). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.118-121. BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51 DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages, Vol. I. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 5), Col·legi de Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 87. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15, Manresa. P.130, 173. SÁNCHEZ, Eduard (1987). El poblament pre-romà al Bages. Caixa d'Estalvis de Manresa. | IIaC/IIdC | Estat de conservació desconegut, probablement força arrasat pel conreu | Establiment d'època ibèrica que va perdurar en època romana i que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial. Es troba emplaçat en un camp actualment dedicat una part a vinya i una altra a cereal, al vessant dret del torrent de cal Cansalada, que desemboca al Llobregat una mica més avall. El jaciment està situat uns dos-cents metres a l'est de la masia de la Rierola. En aquest camp Josep M. BADIA (1984) hi va localitzar ceràmica ibèrica pintada, àmfora itàlica i ceràmica sigil·lada. Per l'extensió de la superfície on apareixien les troballes Josep M. Badia considera que es tractaria d'un assentament rural aïllat, més semblant a un mas que no pas a un poblat. Posteriorment aquest assentament hauria subsistit en el període romà, almenys fins època alt imperial. | 08090-151 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9059000,1.8910200 | 408021 | 4639923 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49443-foto-08090-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49443-foto-08090-151-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49322 | La Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierola | Anònim (2000). 'Una masia: la Rierola'. Festa Major de Galera, programa. BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 66, 84. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 12. | XIII-XX | Masia de dimensions mitjanes o petites, d'origen medieval, emplaçada en una plana formada vora un meandre del riu Llobregat, al sector de ponent del terme de Gaià. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té cossos adossats a la part davantera i posterior. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat parcialment coberta per un d'aquests coberts, que és una pallissa en dues plantes, de manera semblant al que trobem al mas veí de la Riera. De la façana queden visibles un portal i, al seu damunt, un balcó. Les obertures són emmarcades amb maó i amb llinda de fusta. Els murs de la casa són de pedra i tenen poques finestres, la majoria emmarcades amb maó. Els coberts de la part posterior són producte ja d'actuacions força recents. En general la Rierola ha conservat íntegrament el volum del cos principal i les seves característiques constructives tradicionals. Exteriorment els possibles vestigis medievals no són visibles; l'obra sembla fonamentalment dels segles XVII-XVIII, i en el segle XIX devia ser àmpliament reformada. | 08090-30 | Sector oest del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament s'esmenta en un document de 1245 de la parròquia de Gaià (Arxiu Episcopal de Vic), ja amb la mateixa denominació de Rierola. Llavors l'hereu era un tal Pere i el mas formava part de la parròquia de Sant Pere de Monistrol. Al segle XVII, en un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, ja consta com un mas sota la possessió de Vilagaià, juntament amb altres de la zona. En el Registre de la Riquesa de 1883 es manté sota el control de Vilagaià. Llavors el propietari d'aquest mas ja era el recentment nomenat Baró de Vilagaià, resident a Barcelona. Aquest any les terres de la Rierola tenien una extensió de 75,73 ha. D'aquestes, 57,58 eren conreades per parcers; concretament 21 parcers. Entorn de 1930 la propietat continuava sent de Vilagaià. Aleshores s'hi va fer la darrera modificació important: es va fer la pallissa sobre unes antigues corts, es va construir el balcó que comunica amb la sala de la casa i es va obrir una finestra al lloc on hi havia un forn de pa. Llavors ja hi vivia el que en va ser masover durant molts anys, un tal Josep. L'any 1978 el cobert de la façana principal es va sobrealçar amb la segona planta. Molt recentment, la casa ha estat venuda. | 41.9059200,1.8875500 | 407733 | 4639929 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49322-foto-08090-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49322-foto-08090-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49322-foto-08090-30-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una rajola col·locada a la façana de la casa s'hi pot llegir: 'Alabat sia Déu. Per vostra pròpia dignitat i respecte, no renegueu'. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49514 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-14 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de planta irregular i adossada a un terreny amb lleuger desnivell. És força gran i en una de les parets té una finestreta. Ha perdut la coberta. Es troba vora el torrent de la Font de cal Cansalada. | 08090-222 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9061300,1.8958100 | 408419 | 4639943 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49514-foto-08090-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49514-foto-08090-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49514-foto-08090-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49532 | Font de cal Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-cansalada | Entorn abandonat | Font situada vora el torrent anomenat precisament de la Font de can Cansalada, en una zona propera a Galera. Antigament era molt popular, fins que a poca distància s'hi va instal·lar una macro-granja. Actualment, la font es troba pràcticament coberta per la vegetació que hi ha vora el torrent. Els terrenys són propietat de la casa de Galera coneguda com cal Cansalada. | 08090-240 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9062700,1.8943600 | 408299 | 4639961 | 08090 | Gaià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49513 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-13 | XIX-XX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca, de planta més o menys quadrada. Ha perdut la coberta. Es troba prop del torrent de la Font de cal Cansalada. | 08090-221 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9063100,1.8958300 | 408421 | 4639963 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49513-foto-08090-221-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49447 | Genescar (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/genescar-jaciment | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. | V-IaC | Estat de conservació desconegut, però sembla força arrasat | Petit assentament d'època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial. Es troba emplaçat en un turonet molt suau i ocupat per un bosc jove, prop de la carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401). Recentment, al nord del caminet que passa per aquest lloc s'hi ha obert un camp de conreu. El terreny és propietat de la masia de Genescà, que es troba uns 900 m al nord-oest. En aquest indret Josep M. Badia i altres estudiosos hi han recollit fragments de ceràmica ibèrica. Es tracta, però, de troballes no gaire abundants. Per les seves característiques, podria tractar-se d'un petit assentament pagès situat a la plana. | 08090-155 | Prop del nucli central del terme de Gaià | 41.9067800,1.9163600 | 410124 | 4639994 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49447-foto-08090-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49447-foto-08090-155-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49449 | Menalvens (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menalvens-jaciment | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51. | IIIaC/Vdc | Estat de conservació desconegut | Assentament d'època ibero-romana que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial tot i que, tal vegada, es podria associar a estructures constructives. Es troba en uns camps emplaçats a la riba dreta de la vall formada pel riu Cornet. Uns 300 m al nord hi ha el mas conegut com Menalvens o Manubens, avui en ruïna. També molt a prop (uns 300 m al nord-est) hi ha un turonet força dominant i estratègic on antigament hi havia quatre masos, dels quals avui només queden cal Pons i cal Salomons. A l'indret indicat on hi ha el jaciment l'estudiós Josep M. Badia hi ha recollit fragments de ceràmica i material ibèric i romà; entre d'altres, tègula i ceràmica sigil·lada clara. Per les característiques del lloc és versemblant suposar que el nucli amb un possible habitatge antic podria situar-se en el turó on hi ha cal Pons i cal Salomons, mentre que el lloc on s'hi ha recollit la ceràmica antiga podria ser tan sols un nucli secundari o una derivació. A la zona de cal Pons i cal Salomons no s'hi ha detectat ceràmica antiga però, en canvi, rere la casa de cal Salomons hi ha els fonaments d'una construcció anterior al mas. Es tracta d'uns murs força sòlids que semblen transcórrer per sota l'edificació del mas. No es pot descartar que es tracti de les restes de l'assentament antic. Per tant, és important tenir present la vinculació entre aquests diferents nuclis a l'hora d'interpretar el jaciment, el qual sembla correspondre a un assentament pagès d'epoca ibèrica que hauria evolucionat cap a una possible vil·la romana. Un altre element important és que per aquesta vall hi passava l'anomenat camí saliner, que comunicava Vic amb Cardona. L'existència d'aquest jaciment dóna peu a pensar que aquesta via de comunicació podria tenir també un origen antic. | 08090-157 | Prop del mas Menalvens, al sector sud-est del terme de Gaià | 41.9074600,1.9415800 | 412217 | 4640043 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49449-foto-08090-157-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49302 | Cal Serra (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-casa-nova | BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 60, 68, 85. IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 20. | XX | Construcció en bon estat però amb materials que contenen aluminosi | Casa de pagès que és la successora de cal Serra Vell, construïda ex novo l'any 1943 en un emplaçament més favorable que l'antiga, al costat de la carretera en el context de la vall de la riera de Cornet. Es tracta d'una edificació singular perquè s'inspira en el model clàssic d'una masia però està feta amb maó i materials moderns. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i uns coberts annexos amb planta en forma de ela, situats al sud i llevant. L'habitatge és d'estructura simètrica i regular, amb dues façanes destacades. Una és encarada al nord-est, mirant a la carretera, i presenta un ritme regular d'obertures de les quals destaca una galeria amb tres balcons centrals al primer pis i un altre al superior. L'altra és en la banda oposada i presenta unes obertures menys vistoses. L'edificació dels coberts segueix les mateixes característiques constructives, però la planta semisoterrània, on hi ha un femer, és feta amb pedra i coberta amb volta de maó. El sector de la pallissa és oberta amb dos arcs i també conté elements de pedra, per exemple als pilars. | 08090-10 | Sector de la riera de Cornet, al sud-est del terme de Gaià | La casa originària de cal Serra es troba 100 metres al sud de cal Pons i pràcticament no en queda res. Cal dir que antigament en aquest sector eren quatre els masos que hi havia: cal Salomons, cal Pons, cal Sastre i cal Serra. Cal Sastre estava entre cal Pons i cal Serra. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, cal Serra ja existia al segle XIV. Concretament, s'esmenta en un pergamí de 1370 de l'arxiu del Prat de Cornet amb el nom de Pellicer, i aquell any l'hereu era un tal P. Guillem. Pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, el mas era conegut com a Serra Pelliser, l'hereu era Joan Serra i pagava de cens quatre sous. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, el propietari és Josep Vilaseca Buixadera i les terres del mas abastaven 57,99 ha. Es tractava, doncs, d'un mas de dimensions mitjanes o modestes. Entorn de la dècada de 1930 la propietària era Antònia Vilaseca Santamaria. Els anys de postguerra cal Serra es trobava en condicions molt precàries i amenaçava ruïna, de manera que el 1943 (segons una inscripció) es va construir la casa de nou en un emplaçament més còmode, al costat de l'actual pista que segueix la vall de la riera de Cornet. Però alguns membres de la família van marxar ja cap a Balsareny. Eren diversos germans i alguns van viure-hi fins que es van casar. Entorn de 1962 la casa era buida i s'hi va traslladar la família Bruc, procedent de Viranes, que s'hi va estar fins els volts de l'any 2000. Pel que fa a la casa vella de cal Serra, a la dècada de 1960, Josep Vilarmau, propietari del Soler de Lloberes, la va adquirir i decidí aterrar-la per motius de seguretat, ja que es trobava en ruïnes. | 41.9084100,1.9445700 | 412466 | 4640146 | 1943 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49302-foto-08090-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49302-foto-08090-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En l'òcul de ventilació de les golfes: 1943Informació oral facilitada per M. Carme Ferrer de cal Pons, per Josep Coll Pujols, del Coll de Comadoms i per Jaume Calvet Vilaseca | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 49442 | Pou de la vinya de cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya-de-cal-tiet | XIX-XX | Indret en estat d'abandó, cobert per la vegetació | Pou d'aigua emplaçat al marge d'un camí entre la serra de Vilagaià i l'inici del torrent de la Cansalada. Està format pel forat del pou, pròpiament, i no té brocal. En la part superior és cobert simplement per una falsa cúpula de pedra, amb un forat davanter. El pou pertanyia a la casa de cal Tiet, de Galera. | 08090-150 | Sector sud-oest del terme de Galera | 41.9081500,1.9007700 | 408833 | 4640162 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49442-foto-08090-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49511 | Barraca de cal Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-simonet-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant feta amb bigues de fusta i, al damunt, lloses. Té porta rectangular amb llinda de fusta. Fou construïda per la casa de Galera coneguda com cal Simonet. | 08090-219 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9082300,1.8896800 | 407913 | 4640183 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49511-foto-08090-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49511-foto-08090-219-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49509 | Barraca de cal Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-simonet | XIX-XX | Barraca de pedra seca, de planta irregular, amb coberta plana de lloses. Fou construïda pels propietaris de la casa de Galera coneguda com cal Simonet. | 08090-217 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9083300,1.8906800 | 407996 | 4640193 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49509-foto-08090-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49509-foto-08090-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49445 | Serra de Vilagaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-vilagaia | BADIA I MASGRAU, J. M. (1984). 'Dades històriques i arqueològiques entorn de Navàs'. XXVI Assemblea Intercomarcal d'estudiosos (1981). Manresa: Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.115-121. BADIA, Josep M (2016). 'Història', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 51 DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages, Vol. I. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 5), Col·legi de Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 87. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15, Manresa. P.130. | X-VaC | Estat de conservació desconegut | Jaciment consistent en troballes superficials pertanyents a un possible poblat de l'època del bronze final o primera edat del ferro. Es troba emplaçat al vessant sud-est de la serra de Vilagaià, en un petit replà situat en una zona intermèdia abans d'assolir les cotes més altes del turó. Consta de dos nuclis separats a una certa distància. Un primer sector és al sud-oest, entorn del camí que discorre per aquesta zona (coordenades UTM ETRS89: 408971;4640238). El segon sector és al nord-est, un tram més amunt del mateix camí i a uns 400 m de distància del primer (coordenades UTM ETRS89: 409242;4640605). Es tracta d'una zona feréstega i pràcticament sense vestigis de poblament ni d'ocupació antròpica moderna, a una certa alçada respecte de les planes de l'entorn i amb un bon domini visual sobre la zona de Vilagaià i la vall formada per la riera de Gaià. En aquests dos indrets Josep M. BADIA (1984) va donar notícia d'haver-hi recollit ceràmica igual a la que Joan Serra Vilaró (arqueòleg de la primera meitat del segle XX) va trobar al poblat de Merlès, a Sant Pau de Pinós, i que és coneguda com a ceràmica del tipus Merlès. La composició de la pasta, les seves formes i decoracions són iguals. Aquesta ceràmica es pot datar al període del bronze final o a la primera edat del ferro (entre els anís 1000 i 450 aC). En aquest indret també s'hi han recollit pedres polides per a moldre. El fet que no s'hi hagi trobat ceràmica d'altres cronologies, i tampoc cap indici d'estructura constructiva, indueix a pensar que podria tractar-se d'un assentament puntual. Tanmateix, en algun punt la ceràmica recollida és força abundant, i en un retall al marge del camí (al sector nord-est) fins i tot es pot observar una certa profunditat estratigràfica. Cal dir que al terme de Gaià hi ha un altre jaciment de característiques similars, on apareix aquest mateix tipus de ceràmica, uns 2,3 km al nord. És el que es coneix com el Clot del Puig. D'altra banda, el poblat de Merlès (a Sant Pau de Pinós) es troba uns 8 km al nord-est en línia recta. | 08090-153 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9088500,1.9024200 | 408971 | 4640238 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49445-foto-08090-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49445-foto-08090-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49445-foto-08090-153-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep M. Badia | 79|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49310 | Cal Manalvens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manalvens | BADIA, Josep M (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 68, 84 | XII-XIX | En ruïna | Masia de dimensions petites, d'origen medieval i actualment en ruïnes. Es troba emplaçatda en un turonet a l'extrem occidental de l'altiplà que s'estén al sud-est del terme de Gaià. Se'n conserven els murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres, especialment els del costat nord i est. La casa tenia una planta aproximadament quadrada, i queden vestigis d'enderrocs al seu interior i a l'entorn, així com d'alguns marges. Els murs de la casa són de maçoneria. Possiblement l'entrada principal era a migdia, però aquest és un dels sectors més esfondrats. Al costat de llevant la casa té adossada una tina del segle XIX. Per la seva tipologia constructiva cal Manalvens podria ser una construcció majoritàriament dels segles XVIII-XIX. | 08090-18 | Sector sud-est del terme de Gaià | Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XII; concretament s'esmenta en un pergamí de l'Arxiu de Prat del Cornet de l'any 1140 amb el nom llatinitzat de Menalventos. Aquest any l'hereu era un tal Ramon, i el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, Manalvens havia absorvit el mas de cal Sastre (situat prop de cal Pons i avui desaparegut) i tenia terres de Tresserra mitjana i 'Quatre Terres'. El propietari era Jaume Manolvents. Per documentació conservada a l'arxiu de l'antic mas Prat sabem que a principis del segle XIX hi va haver un enllaç matrimonial entre pubilla i hereu dels masos Prat i Manalvens. Concretament, l'any 1816 el propietari era Jaume Prat (fill de Joan Prat i de Maria Prat) es casà amb Antònia Soler de Lloberes. La salut de Jaume era precària i, segons consta en informes, no va fer el servei militar per aquest motiu. Va morir el 1826 sense haver tingut fills. Una mica abans, el 1820, hi havia hagut un casament entre la germana de Jaume, (Rosa Prat Torroella) i l'hereu de Manalvens (Jaume Manalvens Genescar). Arran de la mort del propietari del Prat l'heretat va acabar passant a la seva germana. Des d'aleshores els propietaris van portar el cognom de Menalvens i, en un procés gradual, van acabar residint al Prat, mentre que a Menalvens hi van quedar masovers. Segons dades del Registre de la Riquesa de 1883, aquest any les terres de Manalvens abastaven 60,22 ha. La casa va estar habitada per masovers fins els anys 1930 aproximadament. | 41.9097400,1.9405200 | 412132 | 4640298 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49310-foto-08090-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49310-foto-08090-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49310-foto-08090-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas s'ha escrit de molt diverses maneres: Menalvens, Manalvens, Manalbens, Manovens, Manubens, cal ManovensInformació facilitada per Jaume Riba Costa, del Prat de Cornet | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49438 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-0 | XIX-XX | Barraca de pedra, de planta rectangular, emplaçada al marge d'un camp. Té coberta a doble vessant i una porta rectangular. Ha estat ampliada pel costat esquerre. | 08090-146 | Entorn de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9095800,1.8964900 | 408480 | 4640326 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49438-foto-08090-146-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49561 | Molí d'oli de Menalvens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-menalvens | BADIA, Josep M; i altres (2016). 'Història','Arquitectura', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 59, 61, 68, 84, 204. | XIII-XVIII | Restes conservades parcialment, estructura constructiva desapareguda | Restes d'un molí d'oli que es troben aïllades, uns 80 m al nord-oest de les ruïnes del mas d'origen medieval Manalvens o Menalvens; concretament, en el vessant d'un coster vora l'esplanada on hi havia la casa. A l'indret hi trobem tres elements. Al costat dret hi ha el molí d'oli o trull, pròpiament. Es tracta d'un trull de la tipologia habitual: de planta circular, de superfície més o menys cònica, a l'interior del qual hi rodava la mola, que no s'ha conservat. Al voltant del trull s'hi observen diversos retalls a la roca i, entremig, un espai circular que és on donava voltes l'animal que feia accionar el molí. En segon lloc, a l'esquerra, a la part superior hi ha un retall al terreny de forma quadrada amb unes lloses a terra. Molt probablement aquí hi havia una premsa de cargol. D'aquí l'oli devia baixar per un regueró (que actualment no és visible) cap a un dipòsit excavat a la roca que es troba a un nivell inferior. És de planta més o menys rectangular, amb els contorns arrodonits, i té un forat de desguàs. La instal·lació d'aquest molí devia tenir un cobert que l'aixoplugués. En són testimoni algunes teules que es troben al lloc, tot i que, en l'estat actual, no s'hi observa cap vestigi de mur o fonaments constructius. | 08090-269 | Sector sud-est del terme de Gaià | Per les restes conservades és difícil precisar l'època d'aquest molí d'oli. Podria ser d'origen medieval o bé modern i, ben segur, estaven vinculades amb el mas Menalvens, actualment en ruïnes. Fa uns anys membres del Foment Arqueològic Excursionista de Sallent van fer una neteja d'aquest indret, i posteriorment també membres del grup “Reviu Gaià”. Pel que fa a Menalvens, aquest mas ja existia al segle XII; concretament s'esmenta en un pergamí de l'Arxiu de Prat del Cornet de l'any 1140 amb el nom llatinitzat de Menalventos. Aquest any l'hereu era un tal Ramon, i el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93, Manalvens havia absorvit el mas de cal Sastre (situat prop de cal Pons i avui desaparegut) i tenia terres de Tresserra mitjana i “Quatre Terres”. El propietari era Jaume Manolvents. Per documentació conservada a l'arxiu de l'antic mas Prat sabem que a principis del segle XIX hi va haver un enllaç matrimonial entre pubilla i hereu dels masos Prat i Manalvens. Concretament, l'any 1816 el propietari era Jaume Prat (fill de Joan Prat i de Maria Prat) es casà amb Antònia Soler de Lloberes. La salut de Jaume era precària i, segons consta en informes, no va fer el servei militar per aquest motiu. Va morir el 1826 sense haver tingut fills. Una mica abans, el 1820, hi havia hagut un casament entre la germana de Jaume, (Rosa Prat Torroella) i l'hereu de Manalvens (Jaume Manalvens Genescar). Arran de la mort del propietari del Prat l'heretat va acabar passant a la seva germana. Des d'aleshores els propietaris van portar el cognom de Menalvens i, en un procés gradual, van acabar residint al Prat, mentre que a Menalvens hi van quedar masovers. Segons dades del Registre de la Riquesa de 1883, aquest any les terres de Manalvens abastaven 60,22 ha. La casa va estar habitada per masovers fins els anys 1930 aproximadament. | 41.9102300,1.9399300 | 412084 | 4640353 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49561-foto-08090-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49561-foto-08090-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49561-foto-08090-269-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49510 | Barraca de cal Servereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-servereta | XIX-XX | En semi-ruïna, ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca, de planta quadrada, que es troba en estat de semi-ruïna i ha perdut la coberta. Fou construïda pels propietaris de la casa de Galera coneguda com cal Servereta. | 08090-218 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9097900,1.8904800 | 407982 | 4640356 | 08090 | Gaià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49510-foto-08090-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49510-foto-08090-218-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49506 | Barraca del Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rierola | XX | En estat d'abandó | Barraca de construcció relativament recent.. És de planta rectangular, amb coberta d'uralitat a doble vessant, i al darrera té un dipòsit. | 08090-214 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9098000,1.8873000 | 407718 | 4640360 | 08090 | Gaià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49506-foto-08090-214-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/