Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97545 | Rellotge de sol de can Ton Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ton-jepet | XIX - XX | Queda en un pati interior i no es pot observar el seu estat de conservació. Segons se'n desprèn de la fotografia, el marc fet amb ceràmica es va col·locar de manera barroera tapant fins i tot part del dibuix (numeració). | <p>Segons que es pot observar a la fotografia de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge de sol vertical rectangular pintat.</p> <p>Queda emmarcat per una franja de rajola llisa de color maó. El traç del dibuix és senzill i és policromat. El pol és un sol amb les vuit puntes dels rajos grogues i l'interior en forma de gallons de color vermell amb la traçada blanca. El gnòmon, que surt del centre del sol és metàl·lic.</p> <p>El color de fons del rellotge és de color blau cel, les línies horàries i els números d'un color marró fort. Aquests es troben en un marc interior paral·lel a les rajoles pintat de marró sorrenc. La numeració és aràbiga i marca de vuit a cinc.</p> | 08091-304 | Barri de La Valenciana, 12. | 41.4286000,1.8551500 | 404342 | 4586970 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97545-124foto-inventari.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 97546 | Rellotge de sol de ca n'Oller de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-noller-de-la-muntanya | XIX - XX | Se'n desconeix l'estat de conservació actual perquè no s'hi ha pogut accedir. Malgrat tot, les darreres imatges conservades, de l'any 2001, es veia molt mal conservat, amb pèrdua de color, despreniments i esquerdes. | <p>Segons que es pot observar a la fotografia de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, es tracta d'un rellotge vertical rectangular i pintat.</p> <p>Es troba en una façana amb orientació sud. En el moment de la fotografia (2001) es trobava molt deteriorat, però encara s'hi podien intuir les pintures ornamentals en tons vermells i grocs. Segons el catàleg de masies de Gelida, la masia va ser restaurada el 2005 i a les fotos que aporta no hi apareix el rellotge.</p> | 08091-305 | S'hi pot anar des del castell de Gelida pel camí de l'antic Ciment muntanya amunt. També s'hi pot anar per la carretera de Gelida a Corbera per la urbanització del Safari vers direcció al castell i Gelida. | 41.4280400,1.8819800 | 406583 | 4586878 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97546-rovira1992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97546-dalmau2001.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 97547 | Rellotge de sol de ca l'Esteve del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve-del-puig | XX | El gnòmon està doblegat. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical arrodonit amb base plana fet amb pedra artificial (morter imitant una pedra blanquinosa).</p> <p>De manera ornamental i en relleu hi trobem a la base dos lleons i a la part superior quatre cavalls. El pol se situa a la part superior del rellotge i el gnòmon és metàl·lic i està doblegat. Disposa de línies horàries i marca de sis a sis en numeració romana.</p> <p>Es tracta d'un rellotge de fabricació en sèrie i col·locat posteriorment.</p> | 08091-306 | Carrer del Puig, 45. | 41.4360800,1.8474100 | 403706 | 4587809 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654731178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654776277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654715274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97547-pic1712654794732.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 97548 | Rellotge de sol de la Torre de l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-de-lalbet | <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> | XIX | La casa està en ple procés de reforma. | <p>Es tracta d'un rellotge de sol vertical circular fet amb material d'obra i presideix el frontó de la façana principal de la casa.</p> <p>El seu interior és de color salmó i el cercle en motllura exterior, i on trobem la numeració aràbiga, és blanc. Disposa de línies horàries i el gnòmon, a la part alta central del rellotge, és metàl·lic.</p> <p>Davall del rellotge, hi trobem la datació de la casa i, amb tota probabilitat, del rellotge: '1881'.</p> | 08091-307 | A la torre de l'Albet, tot just passat el pont de Sant Salvador sobre el riu Anoia. | <p>La torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887.</p> <p>Arroyo y Velasco, barceloní, es va formar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on s'havien de formar tots els arquitectes catalans entre 1850 i 1872.</p> <p>Com en la majoria dels projectes de cases aïllades d'estiueig que plantejaven els mestres d'obres de l'època, Arroyo y Velasco projecta la Torre de l'Albet amb una simetria que es manté tant en planta com en façanes. És una torre de planta quadrangular amb un semisoterrani, dues plantes i una torratxa.</p> | 41.4514800,1.8662100 | 405299 | 4589498 | 1881 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-ampliacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-dalmau2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97548-img2122.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97549 | Can Mata de l'Abelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-de-labello | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2021, p 43.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XVI - XVIII - XX | <p><span><span><span>Es presenta un elegant casal de forma rectangular, amb planta baixa més dos pisos i un terrat coronat per balustrades i gerros de terra cuita. Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic, a l'interior manté un estil tradicional: una gran entrada, menjador, cuina i un pis superior amb una sala repartidora plena de mobiliari antic. També s’exhibeix, a l’exterior, una col·lecció acuradament disposada de rodes de molí, piques i corrons. A l'antiga masia es conserva un foc de rotllo amb els tradicionals bancs escó.</span></span></span></p> <p>Aquest edifici va ser construït a sobre d'una antiga masia a dos vents, parcialment visible, datada al voltant de 1880. Les façanes est i nord estan complementades amb dues edificacions de planta baixa més un pis, així com cinc de planta única que formaven part de l'estructura original de l'antiga masia, caracteritzades per cobertes inclinades i una terrassa pavimentada. Separats del conjunt principal, cap al sud, es troben dos coberts, un amb teulada de teula àrab i l'altre de fibrociment. Destaca un porxo d'accés suportat per dues columnes de ferro colat i una barana de terra cuita, amb accés des del primer pis.</p> | 08091-308 | Carretera que connecta Gelida amb Sant Llorenç d'Hortons, poc després de passar la masia de Can Cartró, un desviament a la dreta. | <p>Can Mata de l'Abelló és una masia de Gelida que ha evolucionat significativament amb el pas del temps, tenint en compte que, originàriament, aquest patrimoni estava format per diversos masos aglevats com lo mas Llobet, lo mas Barcelona i lo mas Vilar.</p> <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. Rovira documenta que en una confessió de 1513 feta per Bernat Miquel i la seva esposa Gràcia, els quals posseïen els masos Llobet (antigament dit Pellicer) i el mas Barceló, i, a més a més, el mas Vilar ubicat al terme de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Posteriorment en una altra confessió es farà al·lusió al mas Vilar, especificant que aquest es trobava en un estat ruïnós i aparentment deshabitat.</p> <p>El nom d'aquesta masia, coneguda popularment com a Can Mata de l'Abelló, prové del cognom Mata. El terme 'Abelló' també conegut com a Abayó, Bayó o Balló, és un sobrenom atribuït a Jaume Terme Miquel a finals del segle XVI. Els Terme van ser una de les moltes famílies que van ocupar aquesta masia, tot indica que va començar amb els Miquel, continuant amb els Terme, i després amb els de Mata de Tribes del Bruc. Al segle XVIII, hereten la propietat gelidenca els Castells d'Abrera i posteriorment els Guitard de Can Guitard de Cervelló.</p> <p>Durant el segle XVIII, es va produir la unió de diversos patrimonis: Can Mata, Can Batllevell i Can Guitard de Cervelló. Ja al segle XIX hi va haver una altra ampliació en mans de Josep Bonastre i Fumadó de Sant Joan Samora. Posteriorment al segle XX amb la mort de Joan Ferrer i Bosch d'Anoia s'expandirà més la propietat deixant com a hereves indivises les seves filles. Durant el mateix segle serà quan algunes propietats es vendran com Can Batllevell.</p> <p>Ja en l'actualitat les propietats restants estan repartides entre les tres germanes o els seus successors. </p> | 41.4610165,1.8445927 | 403508 | 4590581 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056292576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056164462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056177440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056221074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056235512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97549-pic1717056332022.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97556 | Entorn d'Interès Geològic can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-dinteres-geologic-can-raimundet | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span><span>CABRERA, Lluís; CALVET, Francesc; GUIMERÀ, Joan; PERMANYER, Albert. (1991). 'El registro sedimentario Miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y del Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica-sedimentación.' 1er Congreso del Grupo Español del Terciario. Editado por Colombo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS, Maria Lourdes; CALZADA, Sesbastian; SANTAFÉ, José Vicente. (1972). 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida).' Acta Geológica Hispánica, 5.</span></span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p>Localitzat en un meandre del torrent de la <span>Rierussa</span>, als peus de la masia de can <span>Raimundet</span>, es troba un entorn geològic rellevant.</p> <p>L'erosió de la riera ha desvetllat una sèrie terrígena significativa, indispensable per a la interpretació dels diversos episodis miocens de transgressió i regressió marines. Aquest lloc destaca per presentar l'únic aflorament geològic de la depressió, amb una extensió remarcable de seixanta metres de sediments. Aquests sediments són essencials per examinar les condicions subaquàtiques de les conques costaneres, específicament en relació amb la incursió de sediments procedents del prelitoral cap a les zones marines.</p> <p>El canvi cap a una major continentalitat és evident en les parets del talús de can <span>Raimundet</span> en la seva ruta per la riera de la <span>Rierussa</span>. Aquestes parets exhibeixen una transició des d'un ambient de fons de badia, ric en llims i argiles i de color blau en la secció inferior, cap a condicions més detrítiques, característiques d'ambients de planures submergides com deltes i estuaris, visibles en la secció superior del talús.</p> <p>Aquesta sèrie ha motivat diversos estudis geològics i paleontològics.</p> | 08091-309 | Meandre de la Rierussa sota la casa de can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). | <p>Fa entre 16 i 14 milions d'anys, la plataforma que conformen el que avui va des del Penedès fins al Vallès s'enfonsà sota el nivell del mar i quedà negat. Geològicament, això es coneix com a transgressió marina i en sentit invers parlem de regressió marina. Les transgressions i regressions en aquesta terra van succeir-se durant el Miocè inferior i mitjà.</p> <p> </p> | 41.4615351,1.8550694 | 404384 | 4590627 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97556-pic1717054933243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97556-pic1717055058841.jpg | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 1792 | 5.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||||
| 97557 | Dipòsits d'aigua del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-del-puig | XX | <p>Es tracta d'un mínim de sis dipòsits elevats sobre unes torres fetes de maons plans amb un acabat estèticament bo. Les altures de les torres són diferents en cada cas, però tots són de planta quadrada i tenen el dipòsit a dalt de tot, sobre una plataforma a la qual es pot accedir per una escala de mà exterior.</p> <p>Aquest sistema va ser instal·lat durant els anys 1940 i serveix per proveir d'aigua les masies i cases del nucli del Puig. L'aigua és gestionada per la comunitat de veïns del Puig que tenen un ens específic amb aquest objectiu. Les masies que disposen d'accés a l'aigua, tenen comprada la quantitat d'aigua que reben amb un curiós sistema d'hores, quarts i fins i tot minuts. Aquest sistema de temps és regulat per les posicions i dimensions de les canelles de pas de l'aigua amb relació al dipòsit. L'aigua que omple els dipòsits ve canalitzada des de la font o Déu del <span>Xim</span>, sota de can Parenostres.</p> | 08091-310 | Part baixa del barri del Puig. | <p>Es construeixen durant els anys 1940 i continuen funcionant amb el mateix sistema.</p> | 41.4355800,1.8482200 | 403773 | 4587753 | Anys 40 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654249059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654267083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654281511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654296353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654945972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97557-pic1712654966568.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Segons fonts veïnals, el sistema és extremadament precís, tot i que, malauradament, alguna torre s'ha inclinat lleugerament pel moviment del terreny, i n'ha variat una mica el cabal i precisió de temps. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97558 | Torre de l'Albet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lalbet | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>1988, pp. 44-61.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Dolors Colomer i Guitart, una dona culta a cavall dels segles XIX i XX'. Programa Festa Major 2021, pp. 28-33.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX | Restaurada al s. XXI | <p>Segons el Catàleg de Masies, la torre Albet és un gran casal de planta quadrada que disposa de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula ceràmica a dues aigües, coronada per una torratxa. La façana principal, orientada al sud presenta una escala monumental exterior d'accés a la planta principal, de dos braços cada un amb dos trams rectes i replans de quart de volta, que flanquegen l'entrada a la planta baixa. Un templet sobre la porta principal sosté el balcó central del pis superior. Disposa d'una distribució simètrica de les finestres a cada façana i pis, totes amb arc rebaixat, i barana, balustrada al segon pis. El tester de la torre, que el conforma un frontó recte amb pilarets, està separat per una gran cornisa lineal. El corona a la façana principal un gran rellotge de sol.</p> <p>A l'extrem sud del conjunt, un edifici porticat amb arcs rebaixats de maó ceràmic i un templet superior de dues crugies en la part central, que inclou tres arcs de mig punt sobre cada arc inferior, delimita l'estructura. Coberts per a vehicles de construcció recent estan situats a banda i banda del volum principal, i una quadra es troba a l'extrem nord-oest. A l'entrada sud del recinte, es localitza una torre, dipòsit de planta quadrada. També destaca, hereva de l'antic jardí de la torre, l'exemplar de palmera encara viu dels diversos que hi havia al poble.</p> <p>Els darrers anys la casa i jardí ha viscut un procés de restauració molt important.</p> | 08091-311 | <p><span><span><span><span>Josep Albet, professionalment, va exercir com a balaire al Molí Vell i va ser propietari de fàbriques de paper a Sant Pere de Riudebitlles. El balaire era la persona que d’acord amb els amos de la fàbrica la feia funcionar posant-hi les “bales” de draps o paper per treure’n el producte final: el paper. Fou creador de la marca de paper filtre 'Albet'. A més, va participar activament en la vida política local com a membre de l'Ajuntament, identificant-se amb l'afiliació carlina. Albet va morir l'any 1904, però abans havia fet construir el 1881, la Torre de l'Albet ubicada al barri de Sant Salvador de la Calçada i va establir un ampli poder comercial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La Torre de l'Albet és de 1881 per encàrrec de Josep Albet Quintana, que en aquells anys era regidor de l'Ajuntament de Gelida i membre de la Junta d'obres. L'arquitecte va ser, Laureano Arroyo y Velasco, qui fou arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887. Després d'acabar les obres de la Casa de la Vila, Arroyo es va posar a treballar amb la torre Albet.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Laureano Arroyo y Velasco, nascut a Barcelona el 30 d'agost de 1847, va ser el primer arquitecte municipal de Gelida. Va cursar els estudis d'arquitectura a Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va obtenir el seu títol el 24 de novembre de 1875. Com era habitual en els projectes d'aquesta època per a cases aïllades d'estiueig, Arroyo y Velasco va dissenyar la Torre de l'Albet mantenint una simetria tant en la planta com en les façanes. La Torre Albet, juntament amb la Rectoria i la Casa de la Vila, conformen la trilogia d'obres arquitectòniques destacables a Gelida de la mà d'Arroyo y Velasco. Malgrat que la seva formació estigués vinculada a l'historicisme acadèmic, en aquestes obres de Gelida es manifesta clarament una inclinació cap a les formulacions de l'arquitectura eclèctica, incorporant elements de la tradició romàntica, estil que va persistir al llarg de la seva trajectòria professional.</span></span></span></span></p> | 41.4515766,1.8662006 | 405299 | 4589509 | 1881 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97558-img2128.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | 102|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97561 | Edificis del carrer Major 119 i 121 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-major-119-i-121 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2018). 'Les botigues de la meva infància. El comerç és vida'. Programa Festa Major 2018. pp. 28-42.</span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> | XIX - XX | Actualment els dos edificis que requereixen una intervenció, com a mínim a la façana. Es desconeix l'estat estructural. | <p>Es tracta de dos edificis del tipus entre mitgeres de planta baixa i pis, malgrat que el núm. 121 és cantoner amb el carrer Sant Antoni. Les dues finques disposen d'un jardí davanter i es troben elevats per sobre el nivell del carrer. Per accedir-hi s'ha de pujar una petita graonada. La façana presenta una similitud pel que fa a la distribució d'obertures, però presenta diferències en l'estil decoratiu. Ambdues presenten la porta en un lateral de la planta baixa acompanyat de finestra rectangular. El pis també presenta dos balcons individuals amb barana de forja en cada cas. Els dos pisos disposen també de pati posterior.<br /> <br /> El número 119, d'estil eclèctic presenta decoració floral en els guardapols que emmarquen portes i finestres. Les baranes dels balcons són lleugerament bombades, i presenta una cornisa amb tres mènsules i tres pilarets amb bola per decorar. El pati frontal amb tanca de forja, presenta uns pilarets amb un arc per enfilar algun tipus de vegetació.<br /> <br /> El número 121, d'estil eclèctic també, presenta una decoració encara més senzilla, emmarcant portes i finestres amb un guardapols gairebé llis i lineal. Disposa d'un balcó corregut a les dues sortides del pis amb barana de forja. La cornisa superior només s'acompanya amb dos gerros als extrems que n'embelleixen la forma. Lateralment, disposa de tres finestres centrals sense cap element rellevant. Destaca la cantonada del pati davanter, amb el pilaret cantoner, amb una rajola ceràmica policromada de Sant Antoni de Pàdua a la cantonada i barana lateral de forja.</p> | 08091-312 | Carrer Major, 119 i 121. | <p>Els dos edificis són de finals del segle XIX o primer terç del segle XX. En el número 121 hi figura una placa amb el nom de 'Casal de Sant Antoni'.</p> <p>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni.</p> <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.<span><span><span> </span></span></span></p> | 41.4413471,1.8608147 | 404834 | 4588379 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97561-pxl20231127112901429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97561-pxl20231127112917043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97561-pxl20231127112944128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97561-pxl20231127112949112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97561-pxl20231127113512641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97561-1717621837115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97561-1717621837155.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97562 | Cal Contra I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-contra-i | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular que disposa de planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal orientada cap al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cobert a planta baixa finalitza en un terrat adjunt a la façana principal. Està adossada a una altra masia per la façana oest.</span></span></span></p> | 08091-313 | Sortida direcció a ca l'Emili. Carretera comarcal C-243 entre el Km 10-11, C-243, direcció Sant Sadurní d´Anoia. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o abans, possiblement com a masoveria d'algun mas de més entitat de la zona de la Valenciana. <span><span><span>Actualment, l'edificació exerceix la funció de residència i casa de pagès per al turisme rural. </span></span></span></p> | 41.4310757,1.8558875 | 404407 | 4587244 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2182.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97563 | Cal Contra II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-contra-ii | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada cap al sud.</p> <p>Està adossada a una altra masia per la façana est, i a la façana oest té un magatzem adossat d'una sola planta. El parament del mur és de tàpia.</p> | 08091-314 | Sortida direcció a ca l'Emili. Carretera comarcal C-243 entre el km 10-11, C-243, direcció Sant Sadurní d'Anoia. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o abans, possiblement com a masoveria d'algun mas de més entitat de la zona de la Valenciana. </p> <p><span><span><span>Actualment, l'edificació exerceix la funció de residència i casa de pagès per al turisme rural. </span></span></span></p> | 41.4310737,1.8557829 | 404398 | 4587243 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97563-img2183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97563-img2185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97563-img2186.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97565 | Cal Borreguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borreguer | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. Ajuntament de Gelida. 2024.</span></p> | XX | En procés de reconstrucció. | <p>Segons el Catàleg de masies i cases rurals de Gelida, constava de planta baixa més un pis amb coberta a dues aigües, el carener del qual era perpendicular a la façana principal que estava orientada cap al sud. S'acompanya d'un cobert agrícola de planta baixa i rectangular amb coberta de teula formant un pati amb la casa.</p> | 08091-315 | S'accedeix des del PQ 5+100 de la carretera BV-2249 a mà dreta en direcció Gelida des d'on s'agafa el camí de can Torres. Un cop passat can Torres, al peu del torrent del mateix nom. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o principis del segle XX, possiblement com a masoveria d'algun mas de més de la vora. <span><span><span>Actualment, l'edifici està en ple procés de reconstrucció. <span>És l’única casa que resta d’un carrer. Existia Cal Martí Colet, pare del Dr. Melcior Colet Torrebadella.</span></span></span></span></p> | 41.4446204,1.8256241 | 401899 | 4588782 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003935.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97570 | Forn de rajols de can Mata de l'Abelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-de-can-mata-de-labello | <p><span><span>CAN MATA DE l'ABELLÓ (2019). </span></span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic</em>. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.</p> | XIX - XX | Es desconeix l'estat de conservació perquè no s'hi ha pogut localitzar. En la revisió de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del 25/06/2019 estava en bones condicions. | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, el forn de rajols de Can Mata de l'Abelló era de planta quadrada i els murs eren de maó. Encara conserva la graella que separava els rajols del fogar.</p> | 08091-316 | A tocar de la masia de can Mata de l'Abelló. | 41.4610500,1.8446500 | 403513 | 4590584 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97570-forns4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97571 | El Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ciment-0 | <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80.</span></p> <p><span>ESTRUCH, Josep (2005). 'Cròniques de la Gelida del segle XX. Vicissituds dels migdies escolars (període d’octubre de 1927 a febrer de 1933). II part'. Programa de Festa Major 2005, pp. 59 - 61.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | L'edifici està en desús. | <p><span><span><span>El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d'una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals del municipi de Gelida, l'edifici principal, construït en obra vista, consta d'una planta rectangular i està distribuït amb tres plantes. La coberta és de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal orientada al nord-oest. L'edifici principal consta d'un afegit de dos cossos paral·lels amb coberta a un vessant, situat al vessant de la muntanya. El conjunt disposa d'un edifici complementari de planta baixa i dues plantes, equipat amb un aljub i escales exteriors adossades, que es troba perpendicular als cossos anteriors i conforma la façana nord del conjunt. Separat d'aquest conjunt, al nord i en una cota superior, es troba una antiga porquera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la finca està tancada i sense accés.</span></span></span></p> | 08091-317 | Camí del castell. Una vegada al castell, es pren el camí cap a la urbanització Safari (ca n'Oller de la Muntanya). A 600 m de l'inici del camí, es localitza l'edifici. | <p>El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d'una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció i també fabricaven calç viva.</p> <p>Pel llibre de F. Peracaula i F. Torelló 'Gelida, notes per a sa història', sabem que el 1906 estava en construcció. Mitjançant una línia feta amb torratxes metàl·liques que permetien el pas d'una vagoneta suspesa es transportava material des de la fàbrica de ciment fins a l'estació. Les restes de les bases de les torres de la línia de transport encara són visibles. A conseqüència de la construcció d'aquesta línia de transport, es va escapçar les restes d'una torre medieval avançada del castell, de la qual encara es conserva una petita part avui dia a la zona dels Tarongers.</p> <p>El període d'activitat de la fàbrica és curt, i Enric Carafí (2007) anota que l'any 1906, estaven en construcció dues fàbriques: una de ciment, ubicada darrere del Castell i dirigida per Agustí Fontcuberta, i una altra de guix, situada a prop de l'estació de tren, sota la direcció de Claudi Duran. Pel que respecta a la fàbrica de ciment, va estar operativa fins a aproximadament el 1914. <span><span><span><span>Posteriorment, vers els anys 60, es reprengué la mateixa activitat industrial fins esdevenir únicament habitatge.</span></span></span></span></p> <p>Josep <span>Estruch</span> (2005) repassa alguns dels espais que existien a la fàbrica: 'el muntacàrregues d'elevar pedra a la gran tremuja, els tallers de reparació i manteniment, magatzems per a les eines, estatges per al personal qualificat, un massís i un alt pilar de suport al cable aeri per transportar les vagonetes plenes de pedres cap a la fàbrica de ciment situada a l'esplanada de l'estació de ferrocarril... Allà a prop es veia una pedrera escapçada en vertical per les tones i tones de pedra extreta, que era matxucada abans de portar-la a la fàbrica. La gran massa rocosa, pràcticament inexhaurible, assegurava la matèria primera durant anys i anys.'</p> | 41.4341847,1.8707764 | 405656 | 4587572 | 1906 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-trpemgelidasig.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt industrial, tal com es pot veure en les fotografies de principis de segle XX, era harmònic i presentava una arquitectura esgraonada que s'adaptava al desnivell del terreny per un motiu pràctic de tractament del material, però que ofereix una visió actual d'integració amb el paisatge. També els acabats de portes i finestres (dobles) així com els paraments són de construcció fina.L'edifici és un bon exemplar d'arquitectura industrial de principis de segle XX.Consta que a prop de la casa, hi ha uns forns de calç als que no s'ha pogut accedir per estar el recinte tancat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||
| 97572 | Cim del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-montcau | <p>El Montcau és un cim emblemàtic de Gelida i es troba a 644 m d'altitud. El cim forma part del límit del terme amb el municipi de Subirats amb qui el comparteixen.</p> <p>Dalt de tot, una enorme roca simbolitza el cim i hi ha fixada una placa de planxa instal·lada per l'Ajuntament de Gelida on indica el nom i l'altitud. Just al costat hi trobem la bústia metàl·lica amb el llibre de visites instal·lat pel Club Excursionista de Gelida.</p> <p>El mateix club organitza cada any per Nadal la mítica excursió fins al Cim del Montcau.</p> | 08091-318 | És un dels cims de les Muntanyes d'Ordal. Fa de límit de terme amb Subirats. | <p>El sender de Gran Recorregut GR 5, també conegut com a 'Sender dels miradors', hi passa a tocar. Es tracta d'un itinerari de 234 quilòmetres que travessa l'Alt Penedès, el Garraf, l'Anoia, el Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Maresme, començant i acabant a Sitges i Canet de Mar.</p> | 41.4109400,1.8658100 | 405207 | 4584998 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845525878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845539682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845554003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845574582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845592938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845878475.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc i és dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||||
| 97574 | Ca l'Esteve del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-del-puig | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XVI - XVIII - XX | Estructuralment l'edifici sembla sòlid. | <p>És un gran edifici de planta quadrada que disposa de planta baixa, pis i golfes. Per reformes contemporànies l'edifici ha estat molt transformat, com a mínim dels paraments exteriors, amb la regularització de portes i finestres. Actualment, dels elements originals del mas, destaquen les pedres cantoneres que s'han deixat a la vista. La coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest presenta un ràfec esgraonat a dos nivells. La façana principal hi ha un rellotge de sol adossat fet amb artificial.</p> | 08091-319 | Barri del Puig, a continuació de cal Duran del Puig. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de principis de segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>Segons Rovira, el mas havia rebut altres noms com '<span>Lo</span> mas Sàbat del Puig de Sant Pere', o '<span>lo</span> mas Miquel'. En qualsevol cas, els primers hereus documentats per Rovira portaven el cognom Duran i, possiblement, procedien de can Duran del Puig, situat a prop del lloc mencionat. Aquesta vinculació es pot observar en el capbreu de 1513, que descriu que 'Joan Sàbat posseïa el mas al Puig de Sant Pere, heretat de Pere Duran, el seu avi matern'.</p> <p>Posteriorment, la propietat va passar als Sàbat, probablement originaris de can Sàbat de la Pujada, on es registren els antecedents més antics dels Sàbat. Encara que no es disposa de documentació que ho certifiqui de manera definitiva, aquesta transmissió és considerada probable. Documentació més precisa troba que els Miquel, procedents de can Rossell de la Llena, del mas de la Llena, van ser els següents propietaris.</p> <p>Al segle XVII, els Esteve, originaris de ca n'Esteve de la Riera de Sant Llorenç d'Hortons, van adquirir la propietat, la qual ha continuat en mans d'aquesta família fins a l'actualitat.</p> | 41.4361191,1.8474680 | 403711 | 4587813 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654715274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654731178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654794732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654832736.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97576 | Cementiri nou de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-de-gelida | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. <em>Programa Festa Major</em> 2012, pp. 75-86.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022, pp. 72-75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2019). 'La saleta íntima.Una mirada al passat'. Programa de Festa Major 2019, pp.. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2021). 'Tren, camins i carretera. Un viatge al passat'. Programa de Festa Major 2021, pp.. 34-38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 66 - 71.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>El cementiri nou de Gelida ocupa una superfície aproximada de 2400 m², dels quals 1800 m² pertanyen al recinte original de planta rectangular orientat al nord, mentre que els 600 m² restants aprox. són resultat d'una ampliació realitzada a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els plànols originals del projecte, firmats per l'arquitecte barceloní Ubaldo Iranzo Eiras del febrer de 1882 han estat estudiats i publicats per Joan Rosselló (2012) així com l'estudi del cementiri sencer. Els plànols detallen un recinte de planta rectangular de 50 m x 30 m, amb un camí perimetral. Es contemplava la construcció de quatre filades de nínxols adossats a la tanca perimetral, una porta d'entrada, una capella, un espai central dominat per una creu amb l'ossera situada just a sota, una fossa comuna, una sala per a autòpsies, un dipòsit per a útils i una àrea reservada, sense nínxols, a l'esquerra de l'entrada per a l'enterrament de persones no catòliques. En total, el disseny preveia la construcció de 564 nínxols.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'aquell disseny, però, se'n van fer alguns canvis finals, que en van mantenir la dimensió total, però en van modificar la distribució interna, tal com és avui dia. El cementiri està envoltat per un mur perimetral format per una paret contínua de nínxols que arriba fins a 5 nivells d'alçada, coberts per teules. L'espai interior està dividit en dues grans àrees per una línia central de nínxols. L'accés es realitza a través de la porta principal, que destaca per una imponent reixa de ferro forjat de dues fulles, amb la data 'año 1889' inscrita en la part superior en ferro calat. La porta està flanquejada per dues columnes amb base, fust cilíndric i capitells, coronades per un frontó llis i triangular flanquejat per dos acroteris, amb una creu. Dins del recinte, un ampli passadís central, flanquejat per dues fileres de xiprers, condueix fins a la capella situada al fons. Al llarg d'aquest passadís, es troben petites zones enjardinades i diversos monuments funeraris a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els elements més notables, destaca el panteó modernista de la Família Montserrat (propietaris de la torre modernista de ca la Sara) realitzada per l'escultor Antoni Pujol que presenta la figura d'un àngel recolzat en una creu i en posició afligida davant la tomba familiar que porta, com a ofrena, un ram de flors a les mans. Aquest element de l'àngel i la creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant els dos panteons familiars situats a les cantonades del recinte superior. Tots dos són descoberts i tancats amb porta de doble fulla de forja. El primer (nord-oest) correspon a les famílies de Can Rossell de la Muntanya i, el segon (nord-est) a la família de Can Santfí. El panteó de Can Rossell presenta un túmul de pedres amb una creu al capdamunt. Disposa d'una única làpida i una reixa amb les inicials 'JR' embotides a la planxa i la data '1890' coronada amb una creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El de Cal Santfí acull dues tombes: la de la família Colomer i la de la família Albet. Disposa d'un altar amb peanya amb tres fornícules. Tot i que comença a mostrar signes de degradació en bona part dels elements decoratius encara és massiva la incrustació de pedra de petites dimensions. Són interessants els dos pinacles de maó, característics de finals del segle XIX, que coronen els pilars de la porta d'entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre panteó rellevant del cementiri és el panteó-capella de la família Boatell, el qual tot i ser una peça seriada, és prou eloqüent per explicar alguns episodis de les arts industrials i els oficis artístics de la història de Gelida. També el panteó de la família Coma Clavé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El panteó-capella de la família Viladot, construït a principis dels anys cinquanta, després de la mort del farmacèutic barceloní, Dr. Joan Viladot Cardona (1888-1951) té dos nivells i és el més gran del cementiri. Possiblement fet per l'arquitecte gelidenc Armand Mas Tulla (1919-1988), gendre del farmacèutic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és element d'interès la làpida de la sepultura de Pau Suñol (1857-1934), d'estil modernista realitzat a Vilafranca, que inclou dos retrats amb placa esmaltada. L'accés a l'àrea nova es fa per un lateral del mur en el qual s'ha obert un pas al nou recinte, que també disposa d'un segon accés a l'exterior. En aquest espai, destaca la presència d'una exposició d'antigues làpides rellevants per l'antiguitat o per la qualitat de la seva fàbrica, les quals han estat exposades penjades en un pany de paret llis del mur.</span></span></span></p> | 08091-320 | Carretera de Corbera, 9. | <p><span><span><span>El cementiri parroquial (1882-1889), va ser projectat per l'arquitecte Ubaldo Iranzo Eiras. La capella va ser construïda el 1882 any en què també es va beneir i es va rebre les primeres sepultures, malgrat que el recinte fos inaugurat el 1889.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ubaldo Iranzo Eiras (1854-1923) va ser un arquitecte català que se situa cronològicament dins de la primera generació d'arquitectes modernistes. Durant els anys setanta del segle XIX, va cursar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, període durant el qual va compartir aules amb Antoni Gaudí. Junts, van col·laborar amb el mestre d'obres Josep Fontserè en el projecte del Parc de la Ciutadella, així com amb l'arquitecte Francesc de Paula del Villar Lozano en l'absis i el cambril de la basílica del Monestir de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de llicenciar-se com a arquitecte l'any 1879, Iranzo va assumir el càrrec d'arquitecte municipal de Sant Sadurní d'Anoia, on va exercir des de 1882 fins al 1900. Aquest període en la seva carrera professional va influir en l'encàrrec que li va ser atorgat per dissenyar el nou cementiri parroquial de Gelida.</span></span></span></p> | 41.4431486,1.8700764 | 405611 | 4588569 | 1882 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1712911687915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-1702457471084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817492765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817602068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817730015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817754237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817816619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712817938576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97576-pic1712818301937.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ubaldo Iranzo Eiras (arquitecte) | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97580 | Mirador de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-can-volta | XX | <p>Des del mirador de can Voltà es pot observar perfectament tota l'extensió de terreny ondulat que s'estén entre les Muntanyes d'Ordal i Montserrat.</p> <p>Dins del mateix espai del mirador hi trobem una cabana de vinya perfectament conservada. És un espai ombrívol i tancat amb un marge de pedra que a la vegada serveix per reposar. A tocar hi trobem unes parets verticals que són molt importants per a la nidificació d'espècies rupícoles, com la merla blava, el roquerol o l'àliga cuabarrada.</p> | 08091-321 | A tocar de can Migrat i de can Voltà. | 41.4264800,1.8692300 | 405515 | 4586719 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217629627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217635393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97580-pic1707217647217.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97591 | Mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XIV - XX | Es troba completament enrunat des de fa molts anys. Queden en peu les parets perimetrals. | <p>El mas Granada actualment es troba enrunat. Per la forma de les parets perimetrals de pedra que queden es podria dir que la coberta era d'una sola vessant.</p> | 08091-322 | Al camí d'Ordal a mas Granada, a dalt d'un turó per sobre de la plana del mas Granada. | <p>Durant els primers dies de l'aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí <span>Estruch</span>, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada.<br /> <br /> L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data del segle XIV. Segons els seus estudis, el mas Granada, conegut també com el <span>Rialt</span> o el Real en documents històrics, ha tingut diversos propietaris al llarg dels segles. Originàriament associat amb la família Querol al segle XIV, va passar a mans de Joan Granada el 1444. El mateix any canvia de mans a favor de Miquel Carbó d'Ordal i el 1513 s'estableix a Benet Rigol de Corbera. El 1533 es fa un nou establiment i la nova propietat és per Bartomeu Esteve d'Ordal. A partir d'aquest moment i fins al segle XX el mas serà de la mateixa família, malgrat que el cognom vagi canviant cada vegada que l'hereva sigui una dona i la següent generació hereti el cognom com a segon. Així doncs, passa per Esteve, Bonastre, <span>Rialt</span>, Romegosa i, finalment, traspassat als <span>Casas</span> i Julià de l'Ordal.<br /> <br /> Com que els propietaris han estat sovint de fora de Gelida, el mas ha estat habitualment habitat per masovers de l'Ordal i Esparreguera.</p> | 41.4085400,1.8770100 | 406140 | 4584719 | 1367 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97591-rovira-2007.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||
| 97592 | Els Lluïsos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-lluisos | <p><span>CARAFÍ, Enric (1999). 'Mossèn Francesc Xavier Raventós, un rector il·lustrat i inquiet'. Programa Festa Major 1999, pp. 25-31.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | L'edifici es troba en un estat força deteriorat. Malgrat tot, hi ha un projecte en marxa per restaurar-lo. | <p>Consta de dues edificacions modernistes adossades en paral·lel, l'original (1909) i l'ampliació (1934). Els dos edificis tenen les cobertes a dues aigües, tot i que l'edifici original té la crestallera perpendicular al carrer, mentre que l'ampliació la té en paral·lel. Els dos edificis segueixen una línia estètica molt austera dins del modernisme, amb molt poca ornamentació.</p> <p>La façana de l'edifici més antic està acabat amb un capcer ondulat i ràfec de maó pla. En algun moment a la façana s'hi va afegir una galeria de grans dimensions, amb un gran ràfec, i de línies molt rectes, que trenca força l'estètica original. No sembla pintat, simplement arrebossat. A sobre de la porta hi podem veure anunciat que es tracta, o tractava, del centre parroquial.</p> <p>L'ampliació de 1934 és encara un edifici més auster i baix que el primer amb una façana plana i un gran ràfec. Cal destacar la forja de la finestra el·líptica.</p> | 08091-323 | Carrer Mossèn Jaume Via, 7. | <p>La construcció de l'edifici dels Lluïsos la va impulsar el llavors rector de Gelida, mossèn Francesc Xavier Raventós (1857-1933), el 1909 i va ser possible gràcies al mecenatge -7.500 pessetes- de Joana Boatell i Mullerat (1852-1925). El precedent el trobem el 1902, quan el mateix mossèn havia fundat a Cal Pepus, el local que tenia llogat, l'Associació de Sant Lluís Gonazaga, pensada per a nois i noies a partir de la primera comunió.</p> <p>L'ampliació dels Lluïsos la va dissenyar l'arquitecte Josep Ros i Ros i la va executar el constructor Delfín Mas, qui també va fer la urbanització de l'avinguda Colomer (1922) i va construir Can Castells (1920), el Funicular (1924) o les reformes de Can torres (anys 20) i la capella del Santíssim (1929).</p> <p>L'espai va esdevenir un centre cultural per la vida del poble, on sobretot es va fer teatre, però també cinema, cinefòrum, escacs, s'hi van organitzar setmanes de joventut, exposicions, classes de música, s'hi van organitzar excursions, concerts, caramelles, fins i tot s'hi va fer una petita biblioteca. També va ser l'espai on es van crear col·lectius i associacions del poble, com ara l'esplai Mainada o l'Esbart. Igualment disposava de servei de bar.</p> <p>Als anys 1980 l'activitat als Lluïsos baixa i l'espai entra en decadència fins al seu tancament a mitjans dels anys 1990. Des d'aleshores només l'esplai Mainada el va utilitzar durant uns anys. Les escudelles de Santa Llúcia són l'única activitat anual que es continua fent al pati dels Lluïsos.</p> <p>El 2018, la Fundació Gelida comença un projecte per comprar i recuperar l'espai. Ho fan a través d'un sistema de mecenatge i captació de socis i es compra l'espai el desembre del mateix any.</p> | 41.4397100,1.8644700 | 405137 | 4588193 | 1909 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97592-img20231127114655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97592-img20231127114718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97592-img20231127114729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97592-img20231127114807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97592-img20231127114821.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||
| 97598 | Capella del cementiri nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-nou | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. <em>Programa Festa Major</em> 2012, pp. 75-86.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2019). 'La saleta íntima.Una mirada al passat'. Programa de Festa Major 2019, pp. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2021). 'Tren, camins i carretera. Un viatge al passat'. Programa de Festa Major 2021, pp. 34-38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 66 - 71.</span></span></span></p> | XIX | <p>En el marc de l'estudi sobre el cementiri nou fet per Joan Rosselló (2012) també documenta les característiques de la capella.</p> <p>Edifici de planta quadrangular amb coberta a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, amb volta de maó i dos arcs cecs de mig punt laterals. La façana principal, orientada a la porta de sortida en línia recta, presenta una estructura senzilla. Un gran arc de mig punt queda tancat per una porta de forja de dues fulles. A sobre, un petit òcul.</p> <p>El seu parament llis només és interceptat per un trencaaigües motllurat sobre el portal, una cornisa inferior horitzontal, i una cornisa superior que remarca el pinyó i l'arrencada de la coberta.</p> <p>Corona la capella una creu de pedra artificial.</p> | 08091-324 | Carretera de Corbera, 9. | <p>La capella, així com el cementiri, data de l'any 1882 i el projecte està firmat per <span>Ubaldo</span> Iranzo <span>Eiras</span>. La capella va ser construïda el 1882, any en què també es va beneir i es va rebre les primeres sepultures, malgrat que el recinte fos inaugurat el 1889.</p> <p>Originalment, estava presidida per un retaule de fusta de formes clàssiques que es va deteriorar amb el temps i va ser desmuntat durant els anys seixanta. I, segons indicacions de mossèn Francesc Pujol, es tractava d'una peça irrecuperable. Malgrat tot, es va conservar únicament el Sant Crist de metall i dues petites làmpades neogòtiques.</p> <p>Els darrers anys, un grup ampli de veïns, amb la col·laboració de l'Associació d'Amics del Castell, es van encarregar de dignificar-ne l'espai. L'actual làmpada del sostre va ser donada per ca l'Andreu de Sant Joan <span>Samora</span>, on anteriorment estava situada en la capella d'aquest nucli. Els dos bancs del presbiteri procedeixen de Cal Llop (Juli <span>Juncosas</span>), donats pels seus hereus. Els bancs de la nau, el quadre de la Puríssima, els canelobres i la creu de l'altar provenen de la capella de les Monges. Les tres columnes de fusta, que han estat adaptades, provenen de l'església parroquial. Pere Martorell Torrents va contribuir amb una col·lecció significativa d'estampes i dos tapissos destinats a la capella del cementiri, així com diverses imatges per al Museu Parroquial. L'any 2016, l'ajuntament va instal·lar vidres a la reixa i l'òcul per a una millor conservació de tot el conjunt artístic interior. Montse Mas Viladot i els seus germans van donar al municipi uns tapissos destinats a la capella del cementiri, els quals van ser restaurats per l'ajuntament i inaugurats per la festivitat de Tots Sants de l'any 2015. Els tapissos representen Sant Antoni, dues Sagrades Famílies i una escena romàntica.</p> | 41.4429943,1.8704123 | 405638 | 4588551 | 1882 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97598-1702457471084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97598-1702457471217.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Ubaldo Iranzo Eiras (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97599 | Monument dels caiguts del cementiri nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dels-caiguts-del-cementiri-nou | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2016). 'Al peu del canó'. <em>Programa Festa Major</em> 2012, pp. 75-86.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2017). 'Anem creixent i no ens cansarem'. <em>Programa Festa Major</em> 2017, pp. 56-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2022). 'Morir a Gelida al segle XVII'. Programa Festa Major 2022. pp. 72-75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2019). 'La saleta íntima. Una mirada al passat'. Programa de Festa Major 2019, pp. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIUS, Carme (2021). 'Tren, camins i carretera. Un viatge al passat'. Programa de Festa Major 2021, pp. 34-38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. <em>Programa Festa Major 2022</em>. pp. 66 - 71.</span></span></span></p> | XX | Hi ha horaris de visita. | <p>En una posició simètrica respecte al panteó de la família Montserrat, i situat a la dreta de la portalada del cementiri, es troba un panteó erigit en memòria dels ciutadans de Gelida que van morir el 21 d'agost de 1936, coincidint amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> <p>A diferència dels altres panteons mencionats, destinats a famílies locals o estiuejants, aquest monument pertany a un col·lectiu, les famílies de Gelida que van patir els tràgics esdeveniments dels primers dies de Guerra, i que, alineades amb el bàndol revoltat, van erigir aquest monument funerari.</p> <p>El monument es caracteritza per un rigor compositiu, seguint les normes d'austeritat de l'època i sense elements decoratius superflus. El panteó consta d'un recinte de planta rectangular, elevat sobre dos graons respecte al nivell del sòl, i inclou una tomba lleugerament elevada amb una làpida de marbre que porta la inscripció: 'Propiedad de las familias de los mártires'.</p> <p>El perímetre està delimitat per un cadenat sostingut per dues columnes de ferro forjat, i un cos central elevat de planta rectangular, amb tres volums: el central, coronat per una creu sobre peanya, i els laterals, més alts, rematats amb un frontó triangular.</p> <p>Els paraments frontals dels dos volums laterals mostren els noms dels divuit gelidencs morts, mentre que el volum central inclou la inscripció: 'A la memoria de los caídos por Dios y por la Patria vilmente asesinados en Gelida el 21 de agosto de 1936'.</p> | 08091-325 | Carretera de Corbera, 9. | <p>Segons l'estudi de Joan Rosselló (2012) del cementiri nou, en referència al monument dels caiguts, l'autoria del disseny del panteó no està documentada, però estima la possibilitat que, per les característiques i la seva cronologia, podria atribuir-se a l'arquitecte Josep Ros i Ros (1885-1951).</p> <p>L'octubre de 2016, l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí Pascual va rebre la donació de Magda Valls Riba i Josep Lluís Oliva Fumanal d'un conjunt de documentació i fotografies del final de la Guerra Civil a Gelida. El recull de fotografies, que inicialment eren 13, però només se'n conserven 7, del mes d'agost de 1939, documenten l'enterrament de les víctimes assassinades el 20 d'agost de 1936. Entre aquestes, destaquen dues fotografies de la col·locació de la primera pedra del monument als caiguts del cementiri. A més, es va rebre un estat de comptes detallant la construcció d'un panteó al cementiri de Gelida, també de l'any 1939, redactat íntegrament en català.</p> <p>Posteriorment, l'any 2021, també va rebre la donació d'un diploma titulat <em>Cuadro de Honor de los mártires caidos por Dios y por España</em>. <em>Gelida</em>, que fa referència a part dels 21 assassinats a Gelida l'any 1936 en iniciar-se la Guerra Civil.<br /> Al bosc de can Rial, terme de Subirats, lloc on el 1936 foren assassinats el capellà de Gelida, mossèn Martí Mariner, i Agustí <span>Estruch</span> <span>Bernis</span> de can Llopart de Baix del Puig, hi ha una placa memorialística.</p> | 41.4431750,1.8700150 | 405606 | 4588571 | 1939-1940 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97599-1702457471084-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97599-1702457471217-copia.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) atribuït | Actualment, existeix una placa a l'interior del cementiri en favor de la Memòria Històrica dedicada als defensors de la República a Gelida. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||
| 97601 | Cal Senyors Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyors-pujol | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XX | El cablejat de l'aire condicionat espatlla la visió del conjunt. | <p>Es tracta d'un bon exemple de casa entre mitgeres ubicat en un dels carrers més singulars de Gelida, el carrer de la Barceloneta.</p> <p>L'edifici, de planta rectangular, disposa de planta baixa i dos pisos amb pati posterior. La façana principal, que dona al carrer de la Barceloneta disposa d'una porta central flanquejada per dos grans finestrals rectangulars amb reixa de forja i guardapols amb mènsules de decoració. Al pis, tres obertures més, continuen la simetria de la façana. Un balcó individual central amb barana de forja i dues finestres quadrangulars amb ampit i guardapols amb mènsula i maó vermell que ressalta el conjunt.</p> <p>Pel que fa al segon pis, la construcció fou un aixecament de l'edifici fet en una fase posterior, possiblement a mitjan segle XX. Amb tres finestres rectangulars llises destaca per una sanefa feta amb plafó ceràmic policromat que creua tota la façana.</p> <p>Finalment, cal dir, com a curiositat, que tal com es veu a les fotos d'època, la cornisa amb mènsules que corona la façana també fou retirada i col·locada de nou per capçar l'edifici un cop afegit el segon pis.</p> | 08091-326 | Carrer de la Barceloneta, 38. | <p>Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> L'origen del carrer de la Barceloneta es remunta a finals del segle passat, quan l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco va projectar aquest nou barri, que s'erigiria en el primer eixample de la vila. La història comercial del carrer de la Barceloneta també és notable. Una de les primeres farmàcies del poble es va establir en aquesta via a les últimes dècades del segle XIX, sota el nom de cal <span>Mallatines</span>, en honor al farmacèutic Ildefons Mallat. A més, altres establiments com la fàbrica d'alcohols la Fassina, el Casino Familiar <span>Gelidense</span> i diversos comerços locals van contribuir a la vitalitat i identitat d'aquest carrer al llarg del temps. A l'extrem del carrer, unes escales permeten salvar el desnivell fins al carrer de Sant Lluís.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta. Can Castells i la casa Pallejà són dos dels exemples paradigmàtics del carrer. Especialment, la casa Pallejà, domicili del poeta Ramon Pallejà i Camaló, el qual es va convertir en l'escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> | 41.4415884,1.8636431 | 405070 | 4588403 | 1902 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97601-1701771990507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97601-1701772729273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97601-1701772729339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97601-1701772729371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97601-42492891-copia.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97602 | Casa del carrer Lluís Guarro, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-lluis-guarro-3 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XX | <p>Casa de planta quadrangular ubicada just a l'entrada del passatge Altimires amb el carrer Lluís <span>Guarro</span>.</p> <p>L'edifici és una torre <span>exempta</span> de planta baixa i pis amb una característica galeria a la planta baixa amb funcions de porxo. L'accés és per una porta amb reixa de forja i arc de mig punt, flanquejada per dos finestrals amb arc de mig punt i reixa de forja. A l'interior del porxo es repeteix el mateix patró d'obertures amb dues finestres i la porta d'accés a l'habitatge.</p> <p>La façana principal orientada al carrer Lluís <span>Guarro</span> presenta dues finestres quadrangulars als laterals de la façana i una finestra cega al centre. L'edifici disposa d'una coberta de teula a quatre vessants amb un ample ràfec. La façana posterior disposa d'un terrat amb barana balustrada. I, obert al passatge es repeteix el patró de finestrals quadrats, si bé, en aquest cas, la finestra central del pis és oberta i amb una barana de forja.</p> <p>Una de les particularitats de la casa és que està unida als pilarets de maó i decorats amb un gerro i una bola que subjecten la gran reixa d'entrada al passatge de la casa Altimires. Entre la porta gran i la casa, hi havia un petit accés per als vianants, també amb reixa de forja.</p> | 08091-327 | Carrer Lluís Guarro, 3. | <p>El carrer Lluís G<span>uarro</span> és un eixample del poble de Gelida de principis de segle XX també pensat per urbanitzar el terreny amb torres d'estiueig tal com s'havia fet a l'avinguda Colomer. Segons el cadastre, la casa dataria de l'any 1925.</p> | 41.4416668,1.8608335 | 404836 | 4588415 | 1925 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97602-1702457476896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97602-1702457476760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97602-1702457476795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97602-1702457476930.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97614 | Monument dels caiguts de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dels-caiguts-de-la-gelidense | XX | <p>El monument dels caiguts de La <span>Gelidense</span> presenta una estructura similar a un panteó funerari a partir d'una graonada feta amb blocs de pedra perfectament escairada a diferents nivells, sobre la qual una gran làpida acabada amb arc de mig punt, fet amb dovelles i dos pilarets laterals per consolidar la làpida central amb el text inscrit.</p> <p>El monument està ubicat a escassos 3 m del mur del jardí. El costat del mur és llis sense inscripcions.</p> <p>El costat orientat a la fàbrica presenta un text en record als cinc veïns del poble i treballadors de la fàbrica '<span>Gelidenses</span> <span>fusilados</span> en MCMXXXVI' durant la Guerra Civil que van morir per Déu, per Espanya, i també (és la particularitat d'aquest monument) '(...) por <span>su</span> <span>fidelidad</span> a <span>la empresa</span>'.</p> | 08091-328 | Jardí de la Gelidense o molí nou. Polígon industrial de La Gelidense. | <p>El monument, segons consta a la làpida, va ser col·locat l'any 1942.</p> | 41.4494355,1.8638536 | 405099 | 4589274 | 1942 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97614-1710932047964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97614-1710932048006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97614-1710932048090.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97615 | Jardí industrial de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-industrial-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span><em>Programa Festa Major 2005</em><span>. pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Programa de Festa Major 2018, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, pp.90.</span></p> | XIX | Malgrat que és un ampli espai verd, la concepció de jardí ha quedat molt desdibuixada amb el pas dels temps i ha perdut bona part dels elements que el van fer un jardí excepcional. | <p><span><span><span><span>El parc o jardí de La Gelidense és una àrea verda aproximada 11.000 m2 incloent la via d'accés entremig de la doble línia de plataners. Per accedir a la fàbrica paperera era imprescindible travessar un passatge flanquejat per plataners similar a moltes entrades de poblacions catalanes. Abans, però, una gran portalada amb coberta a doble vessant i porta de doble fulla de ferro forjat obria pas a l'interior del recinte de la fàbrica. Ubicat en una àmplia parcel·la al sector nord del recinte, al costat del riu, el jardí originalment va destacar per les seves grans dimensions i diversitat arbòria, incloent-hi una glorieta artística de fusta i vidres de colors, tal com la descriu l'historiador Ramon Rovira, així com un estany amb un brollador central de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Val a dir que en aquest moment, l'aspecte del parc ha canviat significativament i es troba en un estat força degradat i desdibuixat del que havia sigut. En qualsevol cas, es manté, però, la presència d'una àmplia representació d'arbres (de grans dimensions) com oms, til·lers, plataners, àlbers, lledoners, llorers, robínies i un parell d'espècies força singulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'una banda, les palmeres (Trachycarpus fortunei) de les quals cada cop en queden menys al municipi i que van tenir una implementació important com a arbre 'selecte'. De l'altra, també sorprèn especialment la presència de sequoies (sequoia sempervirens), una varietat no gegantina de les famoses sequoies americanes, que aporten un aire exòtic al lloc.</span></span></span></span></p> | 08091-329 | A l'interior del recinte industrial de la fàbrica de La Gelidense, actualment reconvertit en polígon industrial. | <p><span><span><span>El parc del molí nou, o La Gelidense com també es coneix, fou concebut, tal com Lluís Riu (2018) l'identifica de jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica. Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas (Barcelona, 1854 - 1922). Joaquim Jover va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La Gelidense, també coneguda com el Molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc de La Gelidense, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons Rosselló, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se amb el molí Nou (Can Guarro), on es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat. Cada 4 d'agost, es commemorava la Diada de Sant Domènec a Gelida, un esdeveniment de significativa rellevància per a la comunitat paperera local, amb Sant Domènec com a patró. Les festivitats eren coordinades alternativament per comissions representants del molí Vell i del molí Nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els esdeveniments consistien principalment en un àpat comunal. Tal com explica Pere Cartró al pregó de Festa Major de l'any 2003, a mitjan segle XX, després d'una missa matinal a l'església parroquial, les activitats recreatives prenien lloc, destacant-se un partit de bàsquet altament competitiu entre els treballadors de les dues fàbriques, així com la pràctica de sardanes. Durant aquesta jornada, el servei de funicular no cessava, facilitant així l'accés i la participació del veïnat.</span></span></span></p> | 41.4495380,1.8645430 | 405157 | 4589284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600173360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600175510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600176340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-17177600177230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-1717760017784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic17158632712010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97615-pic1715863339825.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97627 | Campana de l'ermita de Santa Magdalena del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-lermita-de-santa-magdalena-del-puig | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XIX | La campana té un forat de bala rebut el 1936 durant la Guerra Civil. Possiblement en distorsionarà el so, tot i que aquest impacte possiblement dóna més rellevància a la campana. | <p>Campana sense nom, s'ubica a l'espadanya de Santa Magdalena del Puig.</p> <p>Va ser fosa el 1849 per Bonaventura i Isidre Pallès. Amb un diàmetre de 32,5 cm i un pes de 20 kg.</p> <p>Disposa d'un jou de fusta, renovat l'any 2000 pel fuster Pere Esteve, i té com a decoració una creu i un medalló rodó orlat amb flors. Com a destacat, presenta un forat de bala rebut durant la Guerra Civil.</p> | 08091-330 | Capella de Santa Magdalena del Puig. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'ermita de Santa Magdalena del Puig està documentada el 1142, amb una primera campana a l’espadanya el 1696, el mateix any que es va posar a Sant Salvador de la Calçada. No obstant això, l’actual campana, que no té nom, data del 1849. Com a fet destacat, presenta un forat de bala de la Guerra Civil 1936-1939.</span></span></span></p> | 41.4377100,1.8480200 | 403760 | 4587989 | 1879 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97627-pic1712657480420.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Bonaventura i Isidre Pallès | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||
| 97628 | Campana Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. p 105-108</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La campana Montserrat s’ubica a l’espadanya de la capella de les Monges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1960 per Manuel Rosas, de Jaén. Té un diàmetre de 43 cm i un pes de 46 kg. Disposa d’un jou de ferro.</span></span></span></p> | 08091-331 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella de les Monges, construïda el 1906, forma part del col·legi de les monges franciscanes. El 1960 s’hi va afegir una espadanya d’un sol arc, on es va instal·lar la campana Montserrat, apadrinada pels germans Àngel i Montserrat Camprodon Rius.</span></span></span></p> | 41.4398600,1.8638200 | 405083 | 4588210 | 1960 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97628-img20240516094120.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Manuel Rosas | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97629 | Campana Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-ramona | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. p 85-94</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La campana Ramona s’ubica al campanar de Sant Pere del Castell de Gelida. Va ser fosa el 1993 per Barberí d’Olot.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 45 cm i un pes de 53 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d’un jou de ferro, i té com a decoració una imatge de Sant Ramon.</span></span></span></p> | 08091-332 | Església de Sant Pere del Castell. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic temple de Sant Pere del castell en sabem que ja hi havia campanes el 1445. Dels principals campanars de torre, el de Sant Pere del Castell, datat del 1796. Per construir la torre del campanar es van utilitzar les pedres de les zones en ruïna del castell, a petició de mossèn Josep Costa al marquès de Cerdanyola, senyor de Gelida, el 1780. Quan el 25 de juny de 1871 es va fer el solemne trasllat dels elements litúrgics a la parròquia, les campanes també es van traslladar a la nova església, i el campanar del Castell es va quedar mut fins el 1987, quan gràcies a diverses obres de condicionament dutes a terme per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, s’hi va instal·lar la campana <strong>Jordina</strong>, en record a Jordi Castellví i Tarrida, membre de l’Associació i que va morir d’accident el 1985 als 19 anys. El 1993, Ramon Ferrando i Cid va regalar la <strong>Ramona</strong>, per commemorar el naixement del seu fill. I el 1995, la família Pàmies i Mir va regalar la <strong>Núria</strong>. Les tres campanes estan automatitzades. Toquen les hores, l’Avemaria i el repic de vigília de festa. També es poden tocar manualment. </span></span></span></p> | 41.4362800,1.8689000 | 405502 | 4587807 | 1993 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97629-1712911686478.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97631 | Torre del carrer Torrent de Sant Miquel, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-torrent-de-sant-miquel-4 | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XX | <p>Es tracta d'una torre residencial de principis de segle XX, assimilable a altres torres d'estiueig isolades amb pati/jardí presents al poble. La similitud amb la torre Trabal de l'avinguda Colomer pel que fa a les línies generals de l'edifici és gran, així com la triple finestra del pis amb columnes, pròxima a la casa a la casa Mas del carrer Major, 43.</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa i rectangular, de coberta amb teulada a dos vessants amb teula i acabat tipus holandès perpendicular al carrer. La casa està envoltada d'un jardí i està ubicada en un punt de l'eixample al voltant de l'avinguda circumval·lació. L'element més característic és el tester amb la triple finestra de la façana disposada amb quatre columnetes. La coberta de pissarra presenta un ampli ràfec suportat amb mènsules de fusta i està coronada per dues boles. El pati és ample, aprofitant la seva posició a la cantonada del carrer.</p> | 08091-333 | Carrer Torrent de Sant Miquel, 4. | <p>El 1924 es va inaugurar el funicular, i ben aviat, es va esdevenir un element potenciador de l'estiueig, malgrat tot, el creixement urbà dels anys 1920 no tan sols va viure de l'arquitectura d'estiueig.</p> <p>El 1922 es va començar la urbanització del carrer de Sant Miquel, en terrenys de cal Santfí, els quals van continuar edificant fins als anys 1930. El 1925 es va obrir el carrer d'Àngel Guimerà. Des de 1925, amb la construcció del xalet Ramis, es va encetar el desenvolupament del primer tram del carrer Dr. Galés, que va seguir fins a mitjan anys trenta. Entre 1924 i 1929 es van construir les primeres cases del final del carrer de l'Anoia.</p> <p>Tenint en compte l'evolució urbana descrita per Rosselló (RIUS 2011) hem de circumscriure la construcció de la torre en el context de creixement urbà de la dècada dels anys 1920.</p> | 41.4391403,1.8652135 | 405198 | 4588129 | Anys 20 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97631-img20231212101800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97631-img20231212101812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97631-img20231212101839.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97632 | Campana Jordina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-jordina | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Campana Jordina, s’ubica al campanar de Sant Pere del Castell de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1987 per Barberí d’Olot. Té un diàmetre de 62cm i un pes de 138kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d’un jou de ferro, i té com a decoració una imatge de Sant Jordi.</span></span></span></p> | 08091-334 | Església de Sant Pere del Castell. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antic temple de Sant Pere del Castell en sabem que ja hi havia campanes el 1445. Dels principals campanars de torre, el de Sant Pere del Castell, datat del 1796. Per construir la torre del campanar es van utilitzar les pedres de les zones en ruïna del castell, a petició de mossèn Josep Costa al marquès de Cerdanyola, senyor de Gelida, el 1780. Quan el 25 de juny de 1871 es va fer el solemne trasllat dels elements litúrgics a la parròquia, les campanes també es van traslladar a la nova església, i el campanar del Castell es va quedar mut fins el 1987, quan gràcies a diverses obres de condicionament dutes a terme per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, s’hi va instal·lar la campana Jordina, en record a Jordi Castellví i Tarrida, membre de l’Associació i que va morir d’accident el 1985 als 19 anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1993, Ramon Ferrando i Cid va regalar la Ramona, per commemorar el naixement del seu fill. I el 1995, la família Pàmies i Mir va regalar la Núria. Les tres campanes estan automatitzades. Toquen les hores, l’Avemaria i el repic de vigília de festa. També es poden tocar manualment. </span></span></span></p> | 41.4362800,1.8689000 | 405502 | 4587807 | 1987 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97632-1712911686309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97632-1712911686275.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-07-15 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97634 | Campana Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-nuria | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>La campana Núria s'ubica al campanar de Sant Pere del Castell de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1995 per Barberí d'Olot. Té un diàmetre de 66 cm i un pes de 166 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de fusta, i té com a decoració una imatge de la Mare de Déu de Núria.</span></span></span></p> | 08091-335 | Església de Sant Pere del castell | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l'antic temple de Sant Pere del Castell en sabem que ja hi havia campanes el 1445. Dels principals campanars de torre, el de Sant Pere del Castell, datat del 1796. Per construir la torre del campanar es van utilitzar les pedres de les zones en ruïna del castell, a petició de mossèn Josep Costa al marquès de Cerdanyola, senyor de Gelida, el 1780. Quan el 25 de juny de 1871 es va fer el solemne trasllat dels elements litúrgics a la parròquia, les campanes també es van traslladar a la nova església, i el campanar del Castell es va quedar mut fins al 1987, quan gràcies a diverses obres de condicionament dutes a terme per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida, s'hi va instal·lar la campana Jordina, en record a Jordi Castellví i Tarrida, membre de l'Associació i que va morir d'accident el 1985 als 19 anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1993, Ramon Ferrando i Cid va regalar la Ramona, per commemorar el naixement del seu fill. I el 1995, la família Pàmies i Mir va regalar la Núria. Les tres campanes estan automatitzades. Toquen les hores, l'Avemaria i el repic de vigília de festa. També es poden tocar manualment. </span></span></span></p> | 41.4362800,1.8689000 | 405502 | 4587807 | 1995 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97634-1712911686511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97634-1712911686580.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97635 | Campana Paquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-paquita | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. p.p 85-94.</span></span></span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut visitar la capella de la Mercè, i no s'ha pogut veure la campana. | <p><span><span><span>La campana Paquita s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de la Mercè.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954, però se'n desconeix el fonedor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 40 cm i un pes de 37 kg. Disposa d'un jou de fusta.</span></span></span></p> | 08091-336 | A la capella de la Mare de Déu de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya està adossada a una antiga masia amb un portal d’accés que data del segle XVII. Propietat de Rafael Andújar. Una espadanya corona la façana, amb la campana Paquita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi havia una altra campana més petita que va ser robada.</span></span></span></p> | 41.4281100,1.8812600 | 406523 | 4586887 | 1954 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 97637 | Campana Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat-0 | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> | XX | No s'ha pogut visitar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i no s'ha pogut veure la campana. | <p><span><span><span>La campana Montserrat s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954 per Barberí d'Olot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 36 cm i un pes de 27 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de ferro, i té com a decoració la Mare de Déu de Montserrat, les claus de Sant Pere, una tiara papal i les graelles de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08091-337 | A la capella de la Mare de Déu de Montserrat de can Cartró. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha instal·lada la campana Montserrat, i actualment la propietat és de Juvé i Camps.</span></span></span></p> | 41.4516200,1.8363600 | 402806 | 4589547 | 1954 | 08091 | Gelida | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2024-12-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Barberí d’Olot | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 97638 | Campana dels quarts de la parròquia de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-dels-quarts-de-la-parroquia-de-sant-pere | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>La campana és coneguda com la campana dels quarts i s'ubica al rellotge municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1797 per Vidal, campaner. Té un diàmetre de 53 cm i un pes de 96 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No disposa de jou, i té com a decoració una creu i el relleu de Sant Roc. Actualment, la campana dels quarts no es troba instal·lada al seu lloc original.</span></span></span></p> | 08091-338 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p>Un cop acabada l'església parroquial el 1871, l'arquitecte Joan Pascual i Batlle (1835-1906) hi va incorporar l'actual campanar.</p> <p>S'hi van traslladar, entre altres elements, les antigues campanes del Castell, com la petita, la del Roser. El 1903 es va fondre una altra campana de vora una tona de pes, feta per Jaume Guitart. No obstant això, es va acabar trencant al cap de poc més d'un any. El 1906 es van beneir la Montserrat, de 1.172 kg, feta amb el metall de la campana trencada tres anys abans, i que va ser despenjada el 1937 durant la Guerra Civil i fosa per fer armament, i la Miquela, totes dues finançades pel Joaquim Jover, marquès de Gelida.</p> | 41.4399500,1.8649900 | 405181 | 4588219 | 1797 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97638-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175249dfa6b396.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Vidal | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97639 | Memorial Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-placa-de-la-vila | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XXI | <p>Després de la reforma i construcció de la nova plaça i l'Ajuntament, s'ha instal·lat al mur sud de la plaça de la Vila un mural vinculat a la memòria històrica del municipi.</p> <p>Actualment, en aquest mur es destaquen lletres de gran format fabricades en acer, amb la inscripció 'A AQUEST NIVELL DE TERRA, / LA VICTÒRIA PERENNE DE LA MEMÒRIA'.</p> <p>Aquestes lletres estan fixades al mur o talús que suporta el desnivell de la plaça. Addicionalment, una franja enjardinada ubicada per sota del nivell de les lletres serveix de separació entre la paret del mur i la resta de l'espai, funcionant també com a banc corregut que s'estén al llarg de tot el lateral de la plaça.</p> | 08091-339 | Plaça de la Vila, s/n. | <p>L'actual plaça de la Vila va ser durant molts anys, el lloc on es trobava el monument als màrtirs de la Guerra Civil del poble de Gelida, el qual va ser construït poc després d'acabar la guerra. L'autor d'aquell monument fou, Josep Ros i Ros, arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951. Ros, que havia estat responsable del projecte sobre la plaça de la República, va superar la depuració del nou règim i es mantingué com a arquitecte municipal després de la guerra. Fou autor del monument dels Màrtirs que es va mantenir dempeus fins al 1979. La motivació per tal de col·locar les paraules fou revertir aquest record històric de l'espai.<br /> <br /> L'any 2001, el concurs de l'Ajuntament per dur a terme la reforma de la Casa de la Vila, el re-disseny de la plaça de la Vila i la construcció d'un aparcament soterrat fou guanyat i executat pels arquitectes Pere Pons i Sílvia <span>Julián</span>. Aquesta intervenció, acabada l'any 2004, va re-configurar el centre urbà, dotant l'antic edifici d'una moderna façana que ara actua com a entrada principal, tot mantenint les façanes originals del segle XIX.</p> <p>El renovat ajuntament va ser inaugurat l'any 2004, marcant un punt d'inflexió en la centralitat urbana del lloc. Una actuació que repetiria <span>Armando</span> Mas, amb la reforma de la façana de la Casa de la Vila i l'ordenació de la placa altre cop l'any 1951.</p> | 41.4408263,1.8634526 | 405053 | 4588319 | 2004 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97639-1701772727065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97639-1701772727134.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Pere Pons i Sílvia Julián | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97640 | Campana de les hores de la parròquia de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-les-hores-de-la-parroquia-de-sant-pere | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp.71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>La campana coneguda com la campana de les hores s’ubica al rellotge municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1849 per Bonaventura i Isidre Pallès. Amb un diàmetre de 75 cm i un pes de 244 kg. No disposa de jou, i té com a decoració un relleu de la Immaculada, patriarca de l’Església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, es troba instal·lada al lloc de la campana dels quarts.</span></span></span></p> | 08091-340 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p>Un cop acabada l'església parroquial el 1871, l'arquitecte Joan Pascual i Batlle (1835-1906) hi va incorporar l'actual campanar. S'hi van traslladar, entre altres elements, les antigues campanes del Castell, com la petita, la del Roser. El 1903 es va fondre una altra campana de vora una tona de pes, feta per Jaume Guitart. No obstant això, es va acabar trencant al cap de poc més d'un any. El 1906 es van beneir la Montserrat, de 1.172 kg, feta amb el metall de la campana trencada tres anys abans, i que va ser despenjada el 1937 durant la guerra i fosa per fer armament, i la Miquela, totes dues finançades pel Joaquim Jover, marquès de Gelida.</p> | 41.4399500,1.8649900 | 405181 | 4588219 | 1849 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97640-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175249dfa6b396.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Isidre Pallès | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97641 | Torres del carrer Lluís Guarro, 5 i 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-del-carrer-lluis-guarro-5-i-7 | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | Les dues cases estan, o han estat, restaurades recentment. | <p>Es tracta de dues torres residencials, del perfil de la denominació d'estiueig al poble. Amb un patró similar, són dos edificis de planta quadrangular amb planta baixa i pis, i un nivell semisoterrat a causa del desnivell del terreny. La coberta, de tipus holandès en els dos casos, és de teula i a doble vessant, perpendicular a les façanes principals orientades al carrer Lluís <span>Guarro</span> i al sud. En ambdós casos hi ha una porta principal centrada a l'eix central de la façana, flanquejada per un parell de finestres quadrangulars.</p> <p>El número 5 disposa de reixes de forja a les finestres de la planta bixa i una petita terrassa, balustrada a la façana posterior. Al pis presenta un balcó d'ampit amb barana de forja i dues finestres més, quadrangulars a banda i banda. La coberta es remata amb dues boles decoratives sobre el carener.</p> <p>Pel que fa al número 7 disposa una distribució similar, tot i que sense reixes a les finestres de la planta baixa, possiblement, perquè les hagin retirat. Al pis, només un gran finestral central acabat amb arc de mig punt.</p> <p>Les dues torres disposen d'un ampli jardí.</p> | 08091-341 | Carrer Lluís Guarro, 5 i 7. | <p><span><span><span>Segons l’estudi de l’evolució urbana de Rosselló (RIUS, 2011), es contextualitza la construcció d'aquest conjunt de torres dins del creixement urbà que va tenir lloc a la dècada dels anys 1920. </span></span></span></p> <p>L'establiment del carrer Lluís <span>Guarro</span> i els seus carrers perpendiculars va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l'estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica avinguda Colomer.</p> <p>Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista, tot i que va ser un projecte de menor envergadura que a l'avinguda.</p> | 41.4418269,1.8610749 | 404856 | 4588432 | 1925-1927 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97641-1702457476497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97641-1702457476530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97641-1702457476565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97641-1702457476597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97641-1702457476629-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97641-1702457476662.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97642 | Xalet Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-ramis | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1993) 'Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida'. Programa Festa Major 1993. pp. 61- 66.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>El Xalet Ramis disposa de planta quadrada i està situat en una parcel·la cantonera que permet l'existència d'un pati i jardí a dues de les quatre façanes, compartint la façana est amb l'habitatge adjacent i la nord directament al carrer Dr. Galès.</p> <p>Orientat amb la façana principal cap al carrer Alt Penedès, l'edifici consta de planta baixa i un pis, amb un segon pis semisoterrat a causa del desnivell del terreny. La coberta, de doble vessant, està disposada perpendicularment respecte a la façana principal.</p> <p>L'accés principal es realitza a través d'una entrada ubicada dins del pati, protegida per un mur de tanca de maçoneria amb barana de forja. La porta principal, centrada en la façana, està resguardada per una teuladeta a doble vessant i flanquejada per dues finestres amb reixa de forja. Dues de les finestres són de forma rectangular, suggerint possibles reformes de mitjan segle XX, mentre que les altres dues presenten un arc rebaixat. Totes elles posseeixen un ampit ornamental amb plafó ceràmic en tons blaus. Aparentment, existeix una claraboia central a la façana que facilita llum a un espai d'escala interior.</p> <p>L'element més destacat de l'estructura és la gran galeria situada a la façana sud, estructurada en dos nivells amb tres obertures per pis sota arcs rebaixats i baranes de forja al primer nivell, originàriament amb terrat de barana balustrada al pis superior, cobert de forma contemporània. A la façana que dona al carrer Dr. Galès, es poden observar dues finestres per pis amb reixes de forja a la planta baixa i l'ampit decorat amb la mateixa ceràmica, totes amb perfil quadrangular, a més d'una porta d'accés sense elements decoratius distintius.</p> | 08091-342 | Carrer Alt Penedès, 1 (cantonada amb el carrer Dr. Galès). | <p>El 1924 es va inaugurar el funicular, i ben aviat, es va esdevenir un element potenciador de l'estiueig. El creixement urbà dels anys 1920 no tan sols va viure de l'arquitectura d'estiueig. El 1922 es va començar la urbanització del carrer de Sant Miquel, en terrenys de cal <span>Santfí</span>, els quals van continuar edificant fins als anys 1930. El 1925 es va obrir el carrer d'Àngel Guimerà. Des de 1925, amb la construcció del X<span>alet</span> Ramis, es va encetar el desenvolupament del primer tram del carrer Dr. <span>Galés</span>, que va seguir fins a mitjan anys trenta. Entre 1924 i 1929 es van construir les primeres cases del final del carrer de l'Anoia.<br /> <br /> El Xalet Ramis va ser obra de l'arquitecte Francesc P. Quintana i va quedar en mans del constructor Joaquim Mas de la Nissaga dels constructors i arquitectes Mas de Gelida. Sembla que a mitjans dels anys 1960 s'hauria fet una intervenció a l'edifici que n'hauria modificat algunes estructures i finestres.</p> | 41.4394178,1.8649815 | 405179 | 4588160 | 1925 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97642-img20231212101736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97642-img20231212101549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97642-img20231212101604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97642-img20231212101710.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francesc P. Quintanar (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97643 | Corral de can Ginebreda, o les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ginebreda-o-les-comes | XVIII -XIX | L'edifici està enrunat de fa temps. Només queden els murs exteriors. | <p>Edifici de planta rectangular de grans dimensions. L'edifici està completament absorbit pel bosc.</p> <p>La coberta fa anys que està ensorrada. A raó de què s'observa al seu interior, es podria aventurar que podria ser un edifici de planta baixa i un altell. Tot el lateral sembla que disposava d'algunes finestres fetes amb maó a plec de llibre.</p> | 08091-343 | <p>En la planimetria actual del municipi, el lloc es reconeix localment com 'corral de Can Ginebreda', tot i que el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el registra sota el nom de 'Les Comes'.</p> <p>Aquest edifici podria correspondre a un cobert agrícola pertanyent a la masia de can Ginebreda.</p> <p>Ja a mitjans dels anys 1950, l'estructura havia perdut la seva coberta original. En aquell temps, els camps cultivats encara se situaven relativament propers a l'edifici. Actualment, la totalitat de l'àrea ha estat engolida per la vegetació forestal, tant les antigues feixes de cultiu com l'entorn immediat del corral.</p> | 41.4160599,1.8611680 | 404827 | 4585571 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-ortofoto-1956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712676199567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97643-1712911681743.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97644 | Fons geològic i paleontològic a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-a-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont-icp | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida</em><span>. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 4. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>AAVV. </span><em>Inventari del patrimoni paleontològic de Catalunya</em><span>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p>RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007.</p> <p><span>RIUS, Lluís (2014). Paisatge històric dels torrents de Gelida. Programa Festa Major, 2014, pp. 28-30.</span></p> | <p><span><span><span>El fons del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), guarda una extensa col·lecció de materials fòssils acumulats a través de les diverses campanyes d'excavació realitzades al municipi. L'equip de paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, ha estat excavant des de l'any 2011 en aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats. Juntament amb el jaciment dels Casots a Subirats, declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) el 1995 pel seu valor paleontològic, constitueixen un dels registres fòssils de grans mamífers més rellevants d'Europa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els jaciments de Gelida són de can Martí Vell i can Julià, i sobretot, el jaciment de les cases de La Valenciana el qual mereix una atenció especial. A les cases de La Valenciana s'ha localitzat un dels jaciments més rics del Miocè inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d'aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants i cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, així com petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids i cricètids. Aquests fòssils representen un ecosistema càlid subtropical amb grans boscos de laurisilves, indicatius d'un màxim climàtic.</span></span></span></p> <p>En la recreació del paisatge feta per Oscar Sanisidro podem veure una proposta de com podria ser l'entorn dels jaciments de Gelida a finals del Miocè inferior, fa uns 16,5-16 Ma. Aquests jaciments corresponien a petites zones lacustres o entollades entorn de les quals creixeria una vegetació exuberant de tipus subtropical. Lluny d'aquestes àrees humides l'ambient seria força més àrid. Al centre de la il·lustració, dos gossos-ós del gènere Amphicyon, els carnívors més grans d'aquella època, sorprenen un exemplar del rinoceront sense banyes Dromoceratherium mirallesi. En primer terme, el cérvol primitiu Procervulus fuig de l'escena. A la riba del llac, entre la boira, podem distingir el suid Listriodon (a l'esquerra) i el tragúlid Dorcatherium (a la dreta). Al fons de la imatge, dos mastodonts del gènere Gomphotherium, dotats d'un cap llarg amb quatre ullals, passen prop d'un grup de tortugues gegants del gènere Titanochelon. La vegetació representada es basa en les restes recuperades en altres jaciments del miocè inferior i mitjà de la conca del Vallès-Penedès, ja que no s'han recuperat restes de plantes als jaciments de Gelida.</p> | 08091-344 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. 08201 Sabadell | <p><span><span><span>Els jaciments situats als entorns de Gelida són coneguts des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952), així com Crusafont, Villalta i Truyols (1955), van citar la presència de restes de macrovertebrats en els afloraments de lutites situats als marges de la carretera de Martorell a Rubí, identificant sempre aquestes restes en capes de color grisós o blanquinós. En aquest context, es van definir els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots ells molt propers entre si.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), establert el novembre de 2006, és una fundació que continua l'obra de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, originàriament creat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova entitat es va constituir amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. El focus de l'entitat està en la recerca, conservació i divulgació de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya. L'ICP es dedica a fomentar la investigació de calibre internacional, a preservar el patrimoni paleontològic, i a facilitar una transferència de coneixement i aplicacions cap a la societat de manera efectiva.</span></span></span></p> | 41.4409691,1.8631804 | 405031 | 4588334 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97644-jaciments-paleontologics-de-gelida.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-15 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont serveix com a centre de difusió paleontològica, dedicant-se a la divulgació dels mètodes emprats en l'excavació, estudi i conservació del patrimoni paleontològic. A més, mitjançant les seves exposicions i activitats, el museu es compromet a exposar alguns dels fòssils més emblemàtics de la seva col·lecció al públic general. | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 97645 | Cal Pinya del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinya-del-puig | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | <p>Cal Pinya del Puig és un edifici de planta rectangular que segons el Catàleg de Masies i cases rurals del municipi de Gelida disposa de planta baixa i un pis.</p> <p>La coberta és a dues vessant i el carener és perpendicular a la façana principal, la qual està orientada al sud. Al costat esquerre de la façana principal, s'hi adossa un volum semicilíndric que podria correspondre a algun tipus de pou o cisterna.</p> <p>També disposa d'un cobert, possiblement d'ús agrícola o auxiliar de planta baixa i coberta de teula adossat a la façana nord a la façana est.</p> | 08091-345 | S'accedeix des del barri del Puig, just abans de travessar la línia de Ferrocarrils de Catalunya rodalies C-4, en un trencant a mà esquerra pel camí de cal Pinya. | <p>Segons el Catàleg de Masies i el cadastre, situen la data de construcció de la casa l'any 1900. Les ortofotos de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mostren la presència de la casa l'any 1946.</p> | 41.4361050,1.8448153 | 403490 | 4587815 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063346283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063360094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063378313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97645-pic1717063418901.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Malgrat tot, la masia no presenta elements visuals que facin pensar que es tracta d'un edifici de principis de segle XX tal com descriu. Aquest fet fa pensar amb una reforma de la casa a mitjan segle XX o la mateixa construcció d'aquesta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97646 | Cal Pinya de can Parenostres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinya-de-can-parenostres | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XIX-XX | <p>Cal Pinya de can Parenostres és un habitatge rural entre mitgeres ubicat a la concentració 'urbana' de can Parenostres.</p> <p>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals del municipi de Gelida, és un edifici de planta rectangular que disposa d'un únic volum de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal orientada al sud.</p> <p>Seguin la tipologia habitual d'aquest tipus d'habitatges que podríem denominar de comparet a l'estil de les que es troba habitualment al mateix nucli de Gelida, disposa d'un pati posterior en el qual, hi ha un cobert auxiliar adossat al cos principal de planta baixa amb un tram de coberta inclinada i un altre amb terrat. A la façana nord, hi ha un porxo contemporani.</p> <p>Com a element més característic de l'edifici presenta un balcó d'ampit amb barana de forja al pis i dues finestres al pis superior amb arc rebaixat.</p> | 08091-346 | S'accedeix des del PQ 10+500 de la carretera C-243b pel carrer can Parenostres. | <p>Segons el Catàleg de Masies i el cadastre es tracta d'un edifici de l'any 1900. Per característiques de l'edifici i del lloc podria ser anterior, de mitjan segle XIX. Les cases de comparet són una de les tipologies del primer 'urbanisme' a Gelida, característic del segle XIX, malgrat que no és exclusiu d'aquest període.<br /> <br /> Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX. Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</p> | 41.4313693,1.8581526 | 404597 | 4587274 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97646-pic1717063859540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97646-pic1717063883888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97646-pic1717063894881.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97647 | Cal Vador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vador-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVIII - XX | <p>Cal Vador és una casa de planta rectangular amb planta baixa i un pis, que originalment era una masia ubicada al barri dels Tarongers, actualment integrada dins la trama urbana, similar a cal Folch o ca n'Oller dels Tarongers.</p> <p>L'edifici, construït amb pedra, presenta un volum allargat amb coberta de teula paral·lela a la façana principal, orientada al nord-est. L'acabat de la façana presenta un terç arrebossat i pintat de color blanc i la resta de pedra vista. Al tram arrebossat, s'hi troba la porta principal, amb arc rebaixat i embellida amb brancals i dovelles de pedra, a partir d'una reforma contemporània. Les altres obertures són petites finestres quadrangulars de pedra, sense marcs destacats.</p> <p>Adossada al costat est de la casa, hi ha una ampliació contemporània que inclou un terrat a la zona de coberta. Com a element decoratiu, disposa d'una premsa al pati tancat amb pilarets de pedra i barana de ferro industrial actual. La casa està adossada per la façana nord-oest al número 29 del carrer del Castell i compta amb un pati posterior.</p> | 08091-347 | Carrer del castell, 31. | <p>Cal Vador és una masia històrica del barri dels Tarongers, al peu del castell. Al peu del castell i de l'església es va formar una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers. A principis del segle XX, aquesta zona comptava amb poc més de cinc masies.</p> <p>L'edifici principal de l'àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, que incloïa una torre d'estil barroc i englobava la capella de Sant Antoni, utilitzada <span>quan</span> el mal temps impedia l'accés a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir fins a la construcció de l'actual rectoria al centre del poble, l'any 1881. El barri estava format per masies com ca n'Oller, cal Nogués, cal Patró, cal <span>Reli</span>, cal <span>Manó</span>, cal <span>Vador</span> o cal Petit.</p> <p><span><span><span>Ramon Rovira (2005) va publicar un dibuix anònim que havia estat localitzat en els fons dels il·lustrats propietaris de can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia, es va descobrir aquest dibuix anònim del castell i el barri dels Tarongers, realitzat l’octubre de 1870. Aquest dibuix representa la primera visió gràfica coneguda del castell de Gelida i les principals cases del barri dels Tarongers, entre elles, cal Vador. </span></span></span></p> | 41.4370670,1.8691007 | 405520 | 4587895 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97647-1716583948155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97647-1716583948193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97647-397952369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97647-dibuix-arxiu-gelidenc.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | ||||||
| 97654 | Fragment de base de premsa del carrer dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-base-de-premsa-del-carrer-dels-tarongers | <p>Gran bloc de pedra rectangular plana que havia estat la base d'una premsa d'oli o vinya i encara es pot veure l'encaix de base rodona on es col·locaria la gàbia.</p> <p>El bloc està partit per la meitat. Similar al que es pot veure al mur de can <span>Santfí</span>. Pel tipus de pedra rogenca, i el lloc on es troba, seria possible que hagués estat un gran carreu del castell reaprofitat per fer-ne la base.</p> | 08091-348 | Carrer dels Tarongers, davant del número 8. | 41.4373397,1.8695641 | 405559 | 4587924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97654-img20231212171155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97654-img20231212171200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97654-img20231212171209.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 97657 | Fragment de base de premsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-base-de-premsa | <p>Gran bloc de pedra quadrangular plana amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia del que havia estat la base o plat d'una premsa d'oli o vinya.</p> <p>El bloc sencer és similar al que es pot veure al carrer dels tarongers, malgrat que sigui la meitat. Pel tipus de pedra rogenca, seria possible que hagués estat un gran carreu del castell reaprofitat per fer-ne la base.</p> <p>El plat de la premsa es troba just davant de can Sàbat de la Pujada, probablement sent aquest el seu origen.</p> <p> </p> <p> </p> | 08091-349 | Carrer de Vilafranca, 4. | 41.4428108,1.8595916 | 404734 | 4588543 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97657-1702457472067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97657-1702457472101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97657-1702457472136.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 97660 | Carrer Sant Pere, carrer Doctor Gamisans i avinguda de les Corts Catalanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-pere-carrer-doctor-gamisans-i-avinguda-de-les-corts-catalanes | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2006, pp. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>'. </em><span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | <p>La franja que compren el carrer Sant Pere i la pujada del carrer de la Coral d'Artesans i al voltant del carrer del Doctor Gamisans afilera un conjunt de torres d'estiueig, construïdes al voltant dels anys 1930.</p> <p>El carrer, doncs, es caracteritza per una concentració de torres i cases de l'estil noucentista, les quals es distingeixen per les seves façanes elegants i jardins ben cuidats, a similitud de les que es poden localitzar a l'avinguda Colomer.</p> <p>La primera onada de torres d'estiueig la podem ubicar a la zona del carrer de Sant Lluís i l'aproximació al poble pels vials inferiors. A continuació, amb l'avinguda Colomer, s'inicià un procés una mica diferent, ja que es va urbanitzar un espai nou que havien estat terrenys agrícoles, amb la voluntat expressa i planificació d'establir un nou espai on ubicar les torres d'estiueig. D'aquesta operació urbanística, amb un marcat estil noucentista, en va sorgir l'avinguda Colomer. Després de la guerra, es va produir una altra onada de construcció a la falda del castell, a la zona del barri dels Tarongers.</p> <p>A més d'aquests dos grups, és important mencionar el gran nombre d'estiuejants que es van establir dins del poble.</p> | 08091-350 | Carrer Sant Pere, s/n. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935, s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu.</p> <p>Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida. El desenvolupament de l'avinguda Colomer va ocupar part de la finca de la masia de can <span>Santfí</span>, de la qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona.</p> <p>L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. El carrer Sant Pere és l'expansió natural de l'avinguda Colomer. En l'estudi de Gemma Alonso (2012) hi podem veure una successió de noves torres ja entre els anys 1927 - 1933 en la qual gairebé darrere de totes hi havia la firma de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Moltes d'elles van ser torres d'estiueig construïdes per Colomer i Xandri com ara les torres Ràfols (1926), <span>Berini</span> (1930), <span>Pelayo</span> Rubió (1934), <span>Raurich</span> (1935), o les dues torres d'<span>Azara</span> (1935), conegudes com <span>Las</span> <span>Marquesitas</span>.</p> | 41.4405602,1.8695984 | 405567 | 4588282 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-49781815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212124853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212124923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212131911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212124715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212124729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212121932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212122445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97660-img20231212122640.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||
| 97662 | Fons de la col·lecció d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-colleccio-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | <p><span><span><span>Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Gelida. Alguns materials que formen part de la col·lecció de minerals, inclou exemplars de cristall de Guix i cristalls romboèdrics de calcita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi formen part alguns materials arqueològics, com les dues peces de molí rotatori de granit procedent de l'entorn de ca n'Oller de la Muntanya d'època ibèrica o els materials procedents d'excavacions dutes a terme al castell. En aquest cas són, principalment ceràmiques baix-medievals i modernes del buidatge de la cisterna i fragments de ceràmica ibèrica a torn, a mà i campaniana A i B, tant al recinte del castell com al vessant, recollides en diferents excavacions. </span></span></span><span><span><span>Com a peça de grans dimensions, destaca un plat de premsa de calcària de forma quadrangular plana amb dos encaixos quadrats, un a cada costat curt, per encaixar-hi els suports verticals i a la cara superior amb un doble acanalat que marca l'espai on hi hauria la gàbia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Vinseum, custodia de la col·lecció paleontològica exemplars procedents de diferents punts del municipi. Pel que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de gasteròpodes de diverses espècies. També són interessants, els fragments i exemplars de diferents dents de peix, algunes de les quals són de rajades. Destaca l'espina caudal d'una rajada en forma allargada, d'arçó. Al final hi ha uns petits denticles a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Juntament amb el material arqueològic i paleontològic, el museu també es guarda el fons documental del poble vinculat a la redacció de la carta arqueològica del municipi.</span></span></span></p> | 08091-351 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span>Els diferents minerals i diversos materials de la col·lecció paleontològica van ser recollits en la majora dels casos a mitjans dels anys 1940, i en bona part dels casos per part del Mossèn Lluís Via. Els materials arqueològics, ja són provinents d'etapa més recent, sent la majoria d'ells d'excavacions regulades a principis dels anys 2000.</span></span></span></p> | 41.4409490,1.8631724 | 405030 | 4588332 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97662-sin-titulo-11.jpg | Legal i física | Antic|Medieval|Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 80|85|123 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||||||
| 97663 | Bòbila de can Toniller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-toniller | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | XX | No s'ha pogut localitzar l'element. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, està en procés d'enrunament i cobert de vegetació. | <p><span><span><span>Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic, l'estructura es compon de diverses parts, majoritàriament cobertes de vegetació. Destaquen, no obstant això, un mur de maons vistos, una porta de fusta i una reixa de ferro situada a la dreta de la porta, tots dos elements integrats en la roca. A més, es troba una estructura de morter amb una obertura de maó vist i un arc rebaixat, així com un element circular de maó amb una obertura a la part superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bòbila de can Toniller disposava d’una mina des d'on s’extreia el material per ser processat en els forns adjacents.</span></span></span></p> | 08091-352 | Prop de can Toni Oller (segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, a l'alçada del Pk 6,1 de la carretera Bv-2425). | <p>Aquesta bòbila es troba pròxima al que antigament es denominava el mas de la Calma, i que avui es diu masia de can Toni Oller o també dit <span>Toniller</span>, ja que tal com indica Ramon Rovira <span>Tobella,</span> segons la tradició familiar, abans vivien en una altra casa propera just a la carena on parteixen els termes de Gelida i Castellví, sobre el revolt de la carretera.</p> <p>S'estima que és una estructura de principis o mitjans del XX.</p> | 41.4393484,1.8903673 | 407300 | 4588125 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97663-bobila-de-can-tonilleegipci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97663-bobila-de-can-tonilleegipci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97663-bobila-de-can-tonilleegipci-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 | |||||
| 97671 | Cal Ramon Comajuncosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-comajuncosas | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span><em>Programa Festa Major 2004,</em><span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XX | Aparentment la casa no presenta cap defecte estructural, tot i que la pintura s'ha anat esborrant i que les obres de millora s'han deixat en un acabat d'arrebossat de ciment. | <p>Es tracta d'un edifici cantoner d'estil eclèctic i amb pati tancat amb tanca de maons i ferro, a la façana principal, situat a un extrem de la plaça del Pi. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis amb un balcó que pràcticament ocupa tota l'amplada de la casa. El pati queda a peu de carrer i per accedir a la casa es pugen uns graons. La façana és de distribució simètrica, amb tres sortides al balcó del pis, les escales i la porta amb voladís al centre i dues finestres grans amb reixa a banda i banda de la planta baixa. La coberta és de doble vessant amb la crestallera en paral·lel al carrer.<br /> <br /> La cornisa presenta un capçal on sembla que hi hagi escrit '1938', tot i que la datació de la casa és de 1903. Així mateix, hi diu en una de les columnes d'entrada al pati, mentre que a l'altra hi anuncia la propietat: 'Ramon Comajuncosa'.</p> | 08091-354 | Carrer del Pi, 42. | <p>La casa de Ramon Comajuncosa data de l'any 1903.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer del Pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer. </span></span></span></p> | 41.4421500,1.8592300 | 404703 | 4588470 | 1903 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97671-img20231212094219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97671-img20231212094222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97671-img20231212094315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97671-img20231212094327.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:52 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.