Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49642 | Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X/XVIII | Església d'una sola nau que fou bastida adossada a una roca per la part de la capçalera, roca que actua a manera d'absis, i als peus, un porxo (o atri). L'església està orientada de sud-est a nord-oest, amb la porta d'ingrés al costat sud-est; la coberta de la nau és a dues vessants amb el carener en el sentit de la nau. L'actual temple és una estructura essencialment barroca (segles XVIII i XIX) però que mostra i aprofita restes d'estructures o fases anteriors. Pel que fa a la roca, aquesta s'ha interpretat com un antic eremitori (del segle X); exteriorment la roca té una forma més aviat piramidal, en la que destaca una petita finestra conformada per tres blocs monolítics, per la part interior, la roca ha estat excavada conformant un espai còncau, al qual s'accedeix per una obertura d'arc de mig punt i al fons, la finestra oberta a la part més o menys central; actualment l'espai acull l'altar. A la façana principal s'hi adossa un atri que protegeix l'accés al temple, es tracta d'una estructura amb un basament i barana de paredat de pedra i tres pilars de carreus que suporten la coberta, la qual és a doble vessant seguint l'orientació de la nau del temple; l'accés a l'atri és per uns graons. La nau està bastida amb un paredat conformat per murs de carreus i pedres de tall irregular amb cantoneres de carreus més aviat grans, escairats i polits; en els paraments s'observa la traça de diferents moments constructius. A la cantonera sud-oest de la façana principal hi ha un carreu amb la data 1749 inscrita. Als mur laterals de la nau destaca un gran contrafort a cada costat, el qual sembla que es degué construir poc després o en el moment d'alçar la nau de l'església i amb l'objectiu de contrarestar la força de la volta de la nau i del cor; un dels carreus dels contraforts té gravada la data 1852. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés és una porta adovellada emmarcada per un guardapols i amb impostes també sobresortides, seguint la motllura del guardapols; en tres de les dovelles, a la clau i als salmers, destaca la presència d'uns grafits incisos que representen tres castells o torres. La porta es considera un element reaprofitat de l'antic temple d'època medieval, segurament del segle XIV. Damunt la porta, més concretament per damunt la coberta del porxo, trobem dos ulls de bou i rematant la façana una petita finestreta; esmentar també que la façana principal és coronada per una senzilla espadanya d'una sola obertura que conté una petita campana. Les finestres dels murs laterals, una en cadascun, són emmarcades en brancals i llindes de carreus. L'interior de la nau és cobert amb volta de quatre trams amb llunetes; els arcs torals descansen sobre falses pilastres. Als peus hi ha el cor suportat sobre dos arc escarsers de carreus de pedra, l'accés és a partir d'una escala de graons de pedra. El paviment de la nau és essencialment de maons, en el qual s'hi conserven la traça i les restes d'alguns elements localitzats en les excavacions arqueològiques, uns forats de pal i restes de murs. | 08092-1 | Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. | Arquitectònicament, l'edifici que ha arribat als nostres dies és resultat de diverses fases constructives, per bé que el volum visible és essencialment d'època moderna i contemporània, del segles XVIII i XIX. La roca que conforma l'actual absis s'ha identificat com una estructura d'època pre-romànica, segurament d'entorn al segle IX-X, moment en que podria haver funcionat com a ermitori. Posteriorment, ja en època baix-medieval es degué construir una capella adossada a la roca, algunes referències la situen entorn al segle XIII, tot i que els resultats de excavacions arqueològiques indiquen al segle XIV; data que concordaria amb la porta d'accés, la qual s'ha dit que pot estar reaprofitada. En època més tardana, al segle XVIII, es degué modificar i reformar considerablement l'edifici medieval; un carreu d'una de les cantoneres de la nau té la data de 1749, possiblement testimoni del moment d'aquesta important obra de reconstrucció. En aquesta fase es degué ampliar i alçar la nau, a més de reformes en el seu interior. Posteriorment es degueren construir els contraforts existents a les façanes laterals, ja que s'hi pot veure la data 1853 inscrita en un dels carreus; aquesta actuació es degué realitzar per tal de suportar el pes de la volta i un nou arc que es va construir com a reforç del cor. Les notícies conegudes sobre l'església de Sant Marc són escasses i es remunten a l'època moderna i contemporània. Cal esmentar que la devoció per Sant Marc si que es documenta ja d'antic, consten l'establiment d'un benefici sacerdotal i diverses deixes per misses en testaments dels segles XIV i XV. En la visita parroquial a l'església de Santa Eulàlia de Gironella del segle XVII no hi figura esmentada Sant Marc com a sufragània. En data 11 de setembre de 1712 consta que es va reunir el consell general de Gironella (BUSQUETS, pp. 66) amb permís del batlle general, Joan Codina, i a petició del cònsol i de Mn. Joan Gironella, es proposà construir una casa per al beneficiat de Sant Marc (el mateix Joan Gironella), per tal d'augmentar la devoció. La proposta era construir una casa al costat de la capella per tal que hi habités i tingués cura de Sant Marc. Segons consta en la bibliografia (Busquets, 66), ja en un consell celebrat al maig del mateix any s'hi esmenta que la capella es trobava en males condicions, de fet, s'havia acordat la seva reconstrucció i ampliació. El consell acordà construir la casa, junt amb altres acords referents a la persona que hi hauria de viure. Tot i que segons figura en la documentació i referencia Busquets, calgué negociar la compra dels terrenys, ja que el propietari no s'hi avenia, finalment es va aconseguir un acord i signà la compra-venda. Les obres de reconstrucció de l'església degueren trigar una mica en realitzar-se, si coincideix amb la data que consta en un carreu d'una cantonera, el 1749. Segons cita la bibliografia (Busquets 66) també es va construir un retaule nou, amb data 1739, segons el llibre del Comú. Probablement es tracta del retaule barroc destruït durant la guerra civil, i que apareix reproduït en alguns goigs. Al segle XIX consta que s'hi celebrava missa almenys un cop a la setmana, fins que es va fer l'altar dedicat al Sant a l'església de Santa Eulàlia, moment en que es passà a celebrar en aquest altar. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la part exterior de la roca, a la que s'adossa la nau de l'església, s'hi poden veure alguns encaixos i rebaixos.A l'interior del temple, en part del mur més de ponent, s'hi pot veure un tros de pany de mur que s'ha deixat vist, sense revestiment, i que mostra un parament de carreus que es diferencia de la resta, sembla que poden ser restes del temple medieval.Durant anys l'interior de la nau mostrava una fesomia diferent, la roca excavada era separada de la nau per un envà i era utilitzada com a sagristia.Els goigs són cantats per Sant Marc, moment de celebració del vot del poble. Es desconeix l'origen exacte d'aquesta celebració; la primera referència escrita de la processó de Sant Marc es remunta al 1696, a Berga es documenta al 1687 la plaga de la llagosta i l'establiment del vot de pujar a Queralt per Sant Marc. Podria ser que d'aquesta època també dati l'origen del vot a Sant Marc a Gironella. | 92|94|96|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49643 | Castell i muralles de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-muralles-de-gironella | <p>-BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Les restes més visibles i conegudes del Castell de Gironella corresponen a les restes arquitectòniques situades a l'entorn de l'edifici de l'Ajuntament i altres, aparentment no visibles, integrades en la trama arquitectònica del casc antic de la vila. En el turó on es situa l'edifici de l'Ajuntament es poden observar restes de la torre i del castell, així com part de la muralla. D'una banda, el pany de mur de la muralla del castell la trobem a l'espadat a tocar del riu Llobregat damunt del qual hi ha l'edifici consistorial. Es tracta d'un mur que regularitza la superfície de la roca i que mostra traces de paraments de diferents fases constructives; podent destacar una àmplia part bastida amb un parament de carreus més ben tallats, disposats a trenca-junt i col·locats en filades força regulars. Destaca també el llenç de mur que hi ha a la base de l'edifici de l'Ajuntament, concretament pel costat sud, en el carrer la baixada del castell; conforma un pany de mur atalussat que s'alça mostrant un parament irregular compacte fins l'alçada on hi ha dependències municipals, on hi ha algunes obertures de traça senzilla, amb llinda formada per un petit arc rebaixat fet en maó de pla; aquest mur atalussat actuaria com a fonament del castell. En el seu parament també s'observa més d'una fase constructiva, algunes parts formades per un paredat més regular i amb major presència de carreus, encara que de tall bast, i altres parts bastides amb grans còdols més o menys desbastats, junt amb afloraments de roca a la part inferior del mur. A la confluència sud-oest d'aquest pany de mur i de la muralla de ponent, en l'espadat que s'alça sobre el riu Llobregat, hi ha la torre del castell, també anomenada torre de l'homenatge, que compta amb una estança conegut com la presó. Es tracta d'una torre de planta quadrangular, sobre de la qual s'alça la torre del rellotge, una estructura dels anys trenta del segle XX bastida en maó vist. Els murs de la torre del castell mostren un paredat regular de carreus disposats a trenca-junt en filades força uniformes. Pel costat de llevant, hi ha dues obertures, a les quals s'accedeixen per dos trams diferents d'escala, des del carrer baixada del castell; l'obertura inferior de tall simple i sense cap element arquitectònic destacable, dóna accés a un petit espai conegut com la presó, una reduïda estança en la que hi ha una petita finestreta que dóna llum a l'interior i visibilitat a ponent, vers el riu Llobregat i el pont vell. A la façana est de la torre hi ha un altra obertura que dóna accés al nivell de sobre la presó, en aquest cas és emmarcada amb carreus als brancals i una gran llinda plana de pedra. En aquest cas l'espai interior és de planta irregular, lleugerament més gran que el nivell inferior ja que ocupa més extensió vers el costat nord-est; en aquest espai trobem una escala de fusta de diversos trams per la qual s'accedeix a la part superior de la torre, més concretament a la torre del rellotge i per tant, a la zona on hi ha situada la maquinària del rellotge. Aquest espai de la torre és il·luminat a partir d'un parell de finestres situades la part de ponent. Des de l'interior d'aquesta estança s'observen traces de modificacions de l'estructura en els murs de més a llevant. Altres restes del castell s'observen des del nivell de la plaça de la Vila, formant part del conjunt de l'edifici de l'ajuntament, especialment a l'extrem de ponent, conformant part del clos que delimita un petit pati així com algunes parts de l'arquitectura de l'interior de l'edifici per aquest extrem; en aquests cas, es poden destacar part dels murs i les voltes apuntades fetes en maó de les dependències d'aquesta zona, que tot i ser més modernes, poden ser restes del castell. D'altra banda, part dels murs que formen part del mateix edifici consistorial, especialment als nivells inferiors, mostren un gruix considerable, fet que fa pensar que pot conservar altres restes de murs de l'antic castell.</p> | 08092-2 | Al casc antic de Gironella. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | <p>Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, datada del 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. També consta en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, del 839, però que es considera una falsificació del segle X o XI. El castell de Gironella consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que molt provable que el castell es construí sota el seu poder. El castell de Gironella apareix esmentat en el testament de Bernat de Portella, fet l'any 1243 (Diplomatari la portella, pag. 142 I doc. 78) juntament amb altres castells que estaven també sota el seu domini com la Quar, Roset, Palmerola, Portella, Querol, Montmajor, Balsareny i Castelladral. L'any 1294 el baró de la Portella, Bernat Guillem, obtingué la dot de la seva muller Sibil·la de Pinós; Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal; el castell de Gironella va esdevenir un indret en el que els senyors de la Portella van apostar i invertir. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Durant el domini dels Fenollet es coneixen poques notícies. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos degut a que els censos s'havien d'invertir en obres al castell i en guaites. Els Barons de Pinós exigien sovint ajudes econòmiques als homes de la seva baronia i cobraven els impostos; d'altra banda, els ingressos que percebia Gironella descendien paulatinament durant alguns anys (1483-1485). Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella era abandonat, queda reflectit en un document del 26 de maig de 1499 (Serra pg. 21 Romànica), de fet en una situació semblant es trobaven les possessions dels barons de Pinós al segle XVI. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba; sembla que no guanyaren el plet interposat davant la Reial Audiència de Barcelona.</p> | 42.0335600,1.8822800 | 407481 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'adreça indicada és la de l'Ajuntament, indret on s'ubiquen la majoria de restes visibles. L'accés a la torre de l'homenatge i a la presó és: c/Baixada del castell, 1. A l'interior de la presó, es conserva un petita comuna. (segueix de Història): Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol d Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. (Rosa Serra i Cat Romànica) Posteriorment, les restes del castell es reaprofitaren i es modificà, durant un temps va ser rectoria i finalment casa consistorial. Avui dia l'edifici de l'Ajuntament està situat en l'emplaçament i aprofitant les restes de l'estructura de l'antic castell. Es reprodueix el text de M. Dolors Santandreu (SANTANDREU: 2014, pg. 90) pel detall de la informació que recull en relació al castell i muralles de Gironella: 'La importància de Gironella queda palesa en la descripció que se'n fa en el document: 'és una petita vila que pertany a D. Miquel d'Agulló i Pinós, marquès de dita vila. Està situada a l'esquerra del Llobregat i a la dreta de la riera de Gironella. De la banda dels conreus està tancada per una bona muralla i quatre torres quadrades, amb una espècie de camí cobert format de paret seca. Del costat del Llobregat, tancada pel castell que té una espècie de torre bastida sobre un penya-segat, i del costat de la riera per una muralla, sobre la qual s'han edificat diverses cases. Hi ha 2 portes, la de Berga, al costat dels conreus, amb una espècie de baluard quadrat de maçoneria que la cobreix; i la del Llobregat que desemboca al pont de maçoneria que és sobre el riu. Dintre el recinte hi ha l'església parroquial servida per un rector i tres preveres, 72 cases i uns 250 habitants. La major part són pagesos pobres que recullen unes 800 quarteres de sègol i 30 càrregues de vi cada any. El castell que forma part del recinte de la vila és a tres quarts d'hora del camí ral de Berga a Vic, i a una hora del de Manresa a Berga. Tot i que només hi ha una torre, té bones muralles. Durant el darrer setge de Barcelona, els miquelets van cremar l'estructura de fusta fent saltar una cantonada, i un cop a dintre empresonaren els 30 minyons que feien guàrdia. Com que les principals cases són construïdes i recolzades a la muralla, només es poden ensorrar les torres i les dues portes, ja que cal conservar els habitatges; s'ha d'ensorrar la torre del castell'. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||
| 49644 | Santa Eulàlia, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-esglesia-vella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV-XX | Es tracta d'un edifici religiós que ha sofert al llarg del temps nombroses modificacions que han variat substancialment el seu aspecte original. Actualment es conserva una nau, de planta rectangular orientada est-oest, amb un absis poligonal adossat al qual s'aixeca l'estructura d'un antic campanar, format per una torre massissa que s'alça en el lloc on hi havia el transsepte de l'edifici primitiu. Exteriorment presenta uns paraments realitzats amb carreus escairats i disposats en filades regulars i col·locats a trencajunts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; de fet és el resultat d'una intervenció contemporània que sobreposa una estructura de bigues i peus drets de ferro damunt l'antiga coberta (de lloses, visible en l'espai sota coberta). En aquest espai interior de la coberta es poden observar les direccionalitats de les voltes de la nau i del que resta de l'antic transsepte. A la façana principal s'observen les modernes intervencions en el portal d'accés i en l'ull de bou situat damunt el portal, així com quatre finestres de mig punt tapiades amb obra de maó vist. La façana lateral està defensada per un tancament translúcid i damunt del qual s'observa un ull de bou i un seguit de finestres de mig punt tapiades apreciables des de l'interior de la coberta. A l'interior de la nau es pot observar la coberta a base d'una volta de canó apuntada que es desenvolupa fins a la zona de presbiteri; a partir d'aquest punt, la coberta de l'absis adopta la forma de volta de creueria, amb les nervadures corresponents i la clau de volta amb el relleu presentant a Santa Eulàlia i els atributs del seu martiri (palma i creu) així com dues pinyes que fan referència a la família Pinós. En el mur sud de la nau s'observen tres grans arcades de mig punt que descansen damunt grans pilastres, llevat de la central que disposa d'un suport de secció circular. La torre campanar presenta una doble filera d'obertures, les de la inferior són altes i estretes coronades per un arc de mig punt, i les superiors més baixes. L'accés al capdamunt de la torre es realitza mitjançant un escala de cargol de graons de pedra que s'eleva fins la zona de les finestres inferiors. | 08092-3 | Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | Les característiques arquitectòniques que mostra l'edifici de l'església vella de Santa Eulàlia no es corresponen amb la que hauria estat la primitiva església de Gironella, així, en la bibliografia s'esmenta que podria haver ocupat el mateix emplaçament (BUSQUETS, 2005) tot i que hi ha opinions que reflecteixen el desconeixement exacte de la seva ubicació i que podria haver estat situada en un altre indret (VVAA: 1989). El nom de Gironella consta esmentat en la relació de parròquies que apareixen a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document considerat una falsificació del segle X o XI. En l'acta de consagració de Santa Maria d'Olvan, del 9 de novembre de 899, consta Gironella com un dels límits de l'esmentada església; moment en que es creu que l'església o capella existent a Gironella podria estar vinculada directament a l'església de Santa Maria d'Olvan, la qual es trobava dins les possessions dels senyors de la Portella, que també tenien Gironella com a part dels seus dominis. La primera referència coneguda sobre la parròquia de Gironella (BUSQUETS, 2005: 10-11, 137-138) és en un document datat el 15 de maig de 1118, que tracta sobre les desavinences per el delme de Gironella entre Arbert, capellà d'Olvan, i Guerald Guifred, lloctinent dels senyors de la Portella. Posteriorment, del 1222, data un document que es considera com la primera referència a una comunitat plenament constituïda referida a Gironella , el document es conserva a l'Arxiu Parroquial de Gironella i és el més antic del fons de la parròquia. Es tracta d'una venda d'una casa feta per Guillelmus de Londoncel i la seva muller Nina a Bernat, capellà, per un import de trenta sous de moneda de Barcelona. El document descriu la localització i els límits de la propietat, es fa difícil identificar la ubicació concreta de l'immoble, es considera que aquest edifici podria estar destinat a dotar de casa parroquial una esglesiola que devia fer poc s'havia constituït o en fase de formació. Durant el segle XIII hi ha diverses notícies documentals que testimonien l'existència de culte a Santa Eulàlia, però sense que hi hagi referències directes ni notícies que permetin identificar la seva ubicació. Alguns estudis (VVAA: 1989, 148) plantegen la hipòtesis que potser la primera església dedicada a Santa Eulàlia no ha arribat als nostres dies i que l'església que avui anomenem església vella de Santa Eulàlia és obra del barons de Pinós, que a la segona meitat del segle XIV, en un context d'esplendor econòmic, social i polític; a més coincideix amb la tipologia gòtica visible. Segons Busquets la informació més antiga de l'església Vella de Santa Eulàlia és la data de la seva consagració el 7 de setembre de 1329; la data és recollida de manera indirecta a partir d'un comentari en el Llibre de Baptismes de la parròquia de l'any 1625 en que s'esmenta el dia i mes, i posteriorment l'any és citat en una resposta a un qüestionari del 1789. Del 1328 data la constitució del benefici eclesiàstic de Sant Joan i Sant Marc a l'església de Santa Eulàlia, poc després el rector Ramon de Gironella, al 1332 va fer bastir un nou altar sota l'advocació de Sant Joan Apòstol Evangelista i Sant Joan Baptista, tot concedint-li censos concrets. Del 27 de juliol del 1445 data un establiment en el que consta una referència a la torre de nova construcció que és al costat del cementiri i que es creu que podria correspondre a la torre del campanar (BUSQUETS, 2005, 23). Al llarg dels anys es van documentant nombroses referències a donacions, establiments, i altres mencions a la parròquia de Santa Eulàlia. Un document datat el 1552 fa referència documenta que es va fer una assemblea extraordinària a l'església de Santa Eulàlia, per part dels homes de la baronia de Gironella, que va ser presidida pel Sr. Galceran de Pinós i Cardona. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està inclòs en el Pre-Catàleg de les Normes urbanístiques de la revisió del Pla general, amb el número 1, dins el Nivell 2 Edificis i elements a protegir.També té consideració de jaciment arqueològic, s'hi van dur a terme treballs arqueològics i de restauració durant els anys 80 del segle XX, a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix d'Història): L'arc triomfal de l'absis té gravada la data 1627, de fet a la primera meitat del segle XVII, es situen algunes de les importants obres de reforma del temple, segons els resultats proporcionats per l'arqueologia (VVAA: 1989). Segurament coincidint amb el període del rector Joan Puig, qui consta que impulsà les obres d'ampliació de l'església, construint les capelles de la banda dreta, engrandint el presbiteri i aixecant el campanar. (BUSQUETS: 2005, 34) Poques notícies es conserven o són conegudes durant un llarg període, sembla que degut a les vicissituds històriques esdevingudes, afegint-hi també que el 1838 en el context de la Primera Guerra Carlina es produí la crema del poble de Gironella, i al 1936 part de l'arxiu parroquial va ser destruït; són alguns dels fets que compliquen el coneixement de notícies de l'església. A finals del segle XIX, Gironella incrementà de manera important la seva població, degut especialment a la industrialització; aquest fet fou determinant perquè la parròquia i el Bisbat es decidissin a construir una nova església que permetés acollir el volum de població del moment. Per tal de facilitar assumir el cost de l'obra, el bisbat va decidir vendre l'església vella de Santa Eulàlia; la venta es dugué a terme el 1907 al senyor Ballús, un particular. Es dessacralitzà l'edifici i s'adequà a les noves necessitats d'ocupació; durant els decennis següents el temple va tenir diverses utilitats, entre les quals, habitatge als pisos superiors, i a nivell de planta baixa va tenir un ampli ventall d'usos al llarg dels anys, així l'absis fou taller de fusteria, la nau es va compartimentar per acollir diferents negocis com barberia i ferreteria. Les diferents obres per encabir els nous usos afectaren de manera destacada l'estructura arquitectònica del temple. El 1924, el llogater, el Sr. Fígols, comprà l'edifici i modificà la planta baixa per instal·lar-hi una fàbrica de fideus, la qual patí un incendi. Posteriorment acollí un teler. Les plantes superiors van deixar de ser emprades com a habitatge per ser utilitzades com a centre cultural i club cultural de jovent. Fou seu del Club Excursionista Sant Jordi, comptant amb un espai per jocs i acollint els assajos de sardanes i de la coral, i també va acollir un bar; l'antiga església va esdevenir un lloc de trobada de la gent jove del poble. Entre altres raons, les dificultats de manteniment de l'edifici, especialment davant el mal estat del campanar, van determinar que el 1971 el propietari cedís l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva la cessió. A partir d'aquí el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49645 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-1 | <p>-BUSCALLÀ, M.; BERTRAN, M. (1992): 'L'església parroquial s'obre novament al culte', a El Vilatà, número 95. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981 o 1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici historicista on es barregen estructures neoromàniques i neogòtiques, de planta basilical amb un transsepte, on a l'encreuament amb la nau central i mitjançant quatre arcs torals s'eleva un tambor de secció quadrada amb quatre petxines, fet que permet una secció octogonal a partir de la qual s'eleva la gran cúpula. Els paraments exteriors, majoritàriament, estan constituïts per carreus de pedra irregulars units amb morter llevat de l'estructura de la cúpula que està realitzada amb maó vist. De la façana principal cal destacar l'estructura de la torre campanar que incorpora a la base el portal d'accés a l'interior, un portal neoromànic amb columnetes i capitells sense treballar, i arquivoltes que emmarquen un timpà amb un treball de ferro de forja que incorpora el símbol (crismó) de crist. La capçalera absidal presenta tres absis semicirculars, el central de grans proporcions està reforçat per contraforts i al qual s'adossa una estructura (sagristia) d'una sola planta i coberta de teules a tres vessants. Des de l'exterior es poden observar els rosetons amb vidres emplomats que es disposen en els murs de la nau central pel damunt de les laterals i que il·luminen l'interior, uns rosetons treballats amb traceria neogòtica. Les naus laterals també disposen d'allargades i estretes finestres disposades a cada tram de les naus, entre contraforts, i tres petits ulls de bou a la part superior. Algunes d'aquestes obertures estan tapiades, són únicament motius decoratius exteriors i els seus emmarcaments estan realitzats amb maó vits la qual cosa destaca del parament petri de l'edifici. De l'interior destaca la coberta de la nau central realitzada per trams amb voltes de mocador; a les laterals també s'utilitza aquest mateix sistema de voltes, llevat dels trams del transsepte que són de canó. Destaca l'estructura interior del absis amb dos nivells diferenciats, el primer només consta de columnes adossades i paraments llisos fins a mitja alçada; a partir d'aquest punt desenvolupa les columnes adossades amb capitells rematats per uns arcs trilobats. Entre les columnes s'obren diverses finestres força estretes i el quart d'esfera de la part superior està decorada amb pintures representant la Mare de Déu amb el nen Jesús dins d'una ametlla envoltada dels Reis Mags i pastors. La cúpula també està decorada amb pintures representant el Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre Evangelistes i àngels, sota dels quals s'obren múltiples finestres amb vidres emplomats presentant motius geomètrics i escenes de la vida de la Verge. Les voltes de les cobertes i una gran majoria dels murs interiors estan pintats imitant una disposició de maons de pla col·locats al trencajunt. Els trams de separació de la nau central amb les laterals es divideixen en dos mitjançant unes columnes amb capitells i dos arcs de mig punt; a les impostes hi ha uns plafons esculpits en baix relleu presentant els passos del 'Via Crucis'.</p> | 08092-4 | Al casc antic de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>L'important augment de població experimentat a finals del segle XIX a Gironella, propiciat especialment per la demanada de mà d'obra a les fàbriques tèxtils instal·lades al peu del Llobregat, van propiciar la necessitat de construcció d'una nova església que pogués encabir el creixent volum de vilatans. Al maig de 1892 l'administrador apostòlic de Solsona visità la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella, moment en que el rector li exposà la necessitats de construir una nova església, fet que consta que ell mateix va comprovar. La parròquia i el Bisbat van iniciar els tràmits i converses per la construcció del nou temple, cercar una bona ubicació, així com fer una valoració del cost econòmic de la construcció de l'església. Els delineant Caietà Bohigas realitzar els plànols, la construcció dels fonaments s'inicià l'agost del 1896; les obres no van durar gaire, es van fer part dels fonaments; les obres no podien continuar per manca de recursos econòmics. El 1902 el bisbe va visitar Gironella i va adonar-se de la necessitat urgent del nou temple; en aquella època hi havia opinions contràries a la ubicació escollida per la nova església, alguns consideraven que s'havia de bastir prop de la nova zona de creixement, a la carretera; el bisbe acabà concloent que el lloc escollit amb anterioritat era adequat. El pressupost previst de l'obra va determinar que es decidís vendre l'església vella de Santa Eulàlia, a fi d'aconseguir recursos per tal de fer front a les despeses. La venta es dugué a terme el 1907 al senyor Bassús. Per tal de reduir costos s'acordà realitzar un nou projecte, finalment, el projecte de l'església va anar a càrrec de l'arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949), que era deixeble de Domènech i Montaner, i del qual es coneixen un interessant nombre d'obres alguna a Barcelona, però especialment al Bages i d'altres a Gironella mateix. El 12 d'octubre del 1903 es reprenien les obres, van sorgir alguns contratemps, La primera fase de construcció s'inaugurà el 1905, però no va ser fins el 1958 que es completar l'obra, les darreres obres van ser les del campanar, i s'inaugurà oficialment.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1905 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49645-foto-08092-4-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-01-25 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alexandre Soler i March (arquitecte) | En la construcció del temple consta que hi col·laborà d'una manera destacada l'industrial Ramon Alsina i Rodergas. El temple conserva un Sant Crist de l'església vella de Santa Eulàlia. L'any 1990 hi va haver un despreniment en un arc de la nau central, fet que va comportà el tancament de l'església durant entorn un any; amb motiu de la reparació d'aquest arc també es van dur a terme altres obres molt necessàries, especialment a el desmunt i la reconstrucció de la teulada de la nau central i reparació de la resta, el reforç de les voltes de la nau central i de les parets exteriors de les capelles laterals del costat esquerre de la nau central, la restauració d'alguns rosetons laterals, a més d'altres actuacions i de l'embelliment interior de l'església. Es deixà per més endavant altres actuacions en la cúpula central, referent als canals i baixants d'aigües, així com l'enderroc de les punxes i boles de la part central més alta de la cúpula. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||
| 49646 | Torre de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Es tracta d'un gran edifici a quatre vents format per diverses estructures que conformen una arquitectura monumental, síntesi, estilísticament parlant, de l'arquitectura historicista i modernista. S'estructura en alçat, majoritàriament, en planta baixa i tres pisos, amb una coberta monumental bicolor de diverses vessants formades per teules ceràmiques verdes i vermelles. De planta quadrada, incorpora a una de les façanes un atri a la planta baixa i damunt una tribuna, una estructura que es reprodueix a la resta d'alçats donant al conjunt l'aspecte de torre adossada, la qual cosa potencia l'aspecte casteller del conjunt. A més, a la part central sobresurt un cos d'edifici de planta rectangular amb llanterna coberta per teules, del qual destaca l'estructura de merlets i la decoració amb arcuacions que imiten el romànic llombard, decoració que també es localitza en els frisos de les cobertes i en la torre adossada. En resum, la utilització d'elements estructurals associats a l'arquitectura medieval és una constant en tot l'edifici. Un exemple d'aquest medievalisme són els grups de finestres trigeminades rematades amb arcs de mig punt i separades per columnetes que es localitzen a tota la darrera planta, o les decoracions d'impostes dels guardapols de les obertures que en alguns casos reprodueixen motius florals. Per que fa a la decoració de caràcter modernista cal destacar, a la coberta de l'edifici, la decoració de diverses xemeneies revestides amb ceràmica de colors formant un mosaic o trencadís que reforça, juntament amb altres motius decoratius el caràcter modernista de l'edifici. També són interessants les decoracions dels frontis de les lloses del balcons i balconades, realitzades amb ceràmica vidriada que reprodueixen motius florals. Damunt del portal principal es localitza un balcó amb una barana singular formada per òculs quadrilobulats amb una llosa d'obra realitzada amb biguetes de ferro i revoltons de maó de pla revestits i pintats amb motius geomètrics. En aquesta mateixa façana principal, a l'alçada de la llinda de la segona planta es localitza un escut amb la lletra B, inicial del propietari inicial de la torre. Tota l'obra està revestida per un arrebossat que imita filades irregulars de carreus de pedra. En resum, un edifici monumental que reprodueix el caràcter de castell medieval amb decoracions que remeten a l'estil modernista. | 08092-5 | A la barriada de Cal Bassacs, al costat de l'antiga fàbrica tèxtil. c/Indústria, 25. 08680 Gironella | La torre dels amos de Cal Bassacs com a la majoria de les colònies tèxtils es va bastir com a habitatge dels propietaris, generalment temporal; es tracta d'un gran edifici senyorial que també té la funció d'espai de domini, la seva monumentalitat afavoreix el simbolisme de l'edifici mostrant que l'empresari és l'amo i exterioritzant el seu nivell social i econòmic. Els propietaris fundadors de la fàbrica i colònia de Cal Bassacs va ser el matrimoni format per Joan Teixidor i Ballús i Raimunda Bassacs i Fornell, de Berga i Gironella respectivament. Ambdues famílies vinculades al ram de la filatura i/o tèxtil amb anterioritat al construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, almenys des del segle XVIII. Els primeres notícies relacionades amb la fàbrica s'inicien a principis dels anys seixanta del segle XIX, primer amb la compra dels terrenys i seguidament amb l'inici de les obres de la fàbrica, finalment acabarien construint dues fàbriques. La família Teixidor-Bassacs, també tenien un taller a la seva residència habitual, situada a l'actual plaça de la Vila de Gironella. El negoci amb les fàbriques de Cal Bassacs va ser bàsicament el lloguer de les mateixes, tot i que alguns dels successors també hi fundà empresa dedicada a filats i teixits. La Torre consta que es va construir pels volts de l'any 1900; als anys cinquanta del segle XX va acollir el col·legi dels 'hermanos de Cristo trabajador', entorn als anys seixanta i setanta del segle XX es va bastir una nova nau a la zona del jardí que fa ser utilitzada com a magatzem de la fàbrica. La torre disposava d'una capella situada a nivell de planta baixa, al costat est de la porta principal d'accés, i la qual tenia accés directe; aquesta va fer utilitzada durant uns anys per celebrar les misses fins que es va construir l'església parroquial de Santa Maria de Cal Bassacs. Els darrers anys de la fàbrica tèxtil, part de la torre també es va utilitzar com a magatzem de la fàbrica. | 42.0223800,1.8848300 | 407676 | 4652863 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49646-foto-08092-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116|105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49647 | Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-de-jesus-de-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Es tracta d'un edifici religiós d'una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal, amb una façana monumental flanquejada per dues torres bessones. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Els murs exteriors de l'edifici estan construïts amb carreus força regulars disposats en filades al trencajunt, amb junta de morter, i totes les cantoneres dels murs presenten juntes de maó vist. Les dues torres, de planta quadrada amb els angles en biaix, estan construïdes amb obra vista de maó. La façana presenta un remat en forma de frontó esglaonat i al capdamunt hi ha un plafó amb la data de construcció de l'edifici: 'ANY 1905'. També conté un rosetó amb vidrieres emplomades i un portal monumental en forma d'arc de triomf flanquejat per pilastres adossades d'estil toscà i un arquitrau on s'insereix la següent llegenda: 'A la memoria d'en Tomàs Viladomiu i Bertran en bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del Senyor MCMV'. El portal, rematat per un arc de mig punt, conté un timpà amb el baix relleu d'un bust d'un Sagrat Cor flanquejat per angelets tot honorant la advocació de l'església al Sagrat Cor de Jesús. Alineades amb les dues torres es localitzen sis petites finestres rematades per arcs de mig punt i amb emmarcaments de maó vist. Les dues torres, destinades a contenir les campanes i un gran rellotge, estan rematades per una coberta plana i un fris de permòdols decoratius realitzats, com tota l'obra de les torres, amb obra de maó. Els espais interiors el conformen una nau única i les capelles laterals, amb un absis poligonal amb una coberta en volta de creueria i una clau de volta policromada amb el relleu d'un colom, símbol de l'Esperit Sant. En el mur central de l'absis s'obre una fornícula amb l'escultura de Jesús, el Sagrat Cor al qual està dedicada l'església. La coberta de la nau única és una volta de canó amb arcs faixons que delimiten els espais de les capelles laterals en trams, els quals descansen en pilastres amb capitells d'ordre compost. A cada tram s'obren dues llunetes amb sengles ulls de bou amb vidres emplomats. Pel que fa a les capelles laterals, aquestes estan separades de la nau per arcs formers de mig punt que descansen sobre capitells i pilastres d'estil toscà. L'altar major està cobert per l'estructura d'un baldaquí de coberta plana sostinguda per quatre pilars acanalats d'ordre compost. A cada costa del presbiteri s'obren sengles portes d'accés a la sagristia emmarcades per un ordre clàssic de pilastres amb un arquitrau rematat per un frontó. A la capçalera de la nau hi ha una zona de cor situat en alçat a la zona de l'arquitrau de la coberta que s'estructura damunt un gran arc escarser recolzat en els murs laterals de la nau. Pel que fa a la decoració, a banda del mobiliari i altres elements escultòrics, cal destacar unes pintures murals realitzades en els plafons lliures de l'absis dedicades a moments de prèdica de Jesús acompanyat d'alguns apòstols i del miracle del repartiment dels pans i peixos. | 08092-6 | A la Colònia Viladomiu Nou. Al carrer principal de la colònia, davant el parc. | La colònia de Viladomiu Nou va ser fundada per la família Viladomiu, va començar-se a construir l'any 1880, la mateixa nissaga uns anys abans, 1871, havia inaugurat la colònia i fàbrica de Viladomiu a la Plana de Sant Marc, la qual amb el temps passaria a denominar-se Viladomiu Vell. Encara en procés de construcció de la fàbrica i colònia de Viladomiu Vell, Tomàs Viladomiu i els seus fills, van comprar uns terrenys anomenats la Clau de Sant Marc, on iniciarien el nou projecte de la colònia Viladomiu Nou; les obres s'iniciaren ja havent començat l'activitat fabril a Viladomiu Vell. Pel que fa a l'església del Sagrat Cor de Jesús sembla que la primera pedra es va posar al 1904, (SOLER pg. 101), la direcció de les obres va anar a càrrec del paleta de Casserres Valentí Canudas; els treballs de fusteria es van realitzar al mateix taller de la fàbrica. Consta que els germans Viladomiu van encarregar esculpir una talla del Sagrat Cor de Jesús pe presidir l'altar i també un relleu de pedra que s'instal·là damunt la portalada; també es van fer dues campanes amb els noms de Teresa i Pilar, corresponents als noms de les seves mullers, totes dues es van instal·lar al campanar nord. La construcció del temple va acabar l'any 1905, així consta en la llinda sobre la portalada d'entrada, on diu 'A la memoria d'en Tomàs Viladomiu i Bertran en bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del Senyor MCMV' i més amunt, coronant la façana dins un plafó, també indica 'Any 1905'. Els germans Jacint i Marc Viladomiu i Montañà van dedicar l'església a la memòria del seu pare i avi, el pare de fet va ser el fundador de les dues colònies de Viladomiu. La inauguració es va fer el dia 1 d'octubre del 1905 amb la presència i benedicció del Bisbe de Solsona. En el context de la guerra civil, l'any 1936 l'església va patir algunes destrosses i van desaparèixer les dues campanyes. L'any 1940 es realitzaren obres de reforma per tal de tornar a deixar l'església en condicions. Entre l'any 1954 i el 1955 es realitzaren algunes obres com la construcció de dos nous altars, el de la Puríssima i el de Sant Josep, es col·locar un nou paviment, es van obrir unes obertures circulars a les parets de l'església i s'hi col·locaren uns vitralls, es revestiren els pilars i construí cornises de pedra artificial, renovació de les fonts baptismals, entre altres. | 42.0042800,1.8857300 | 407724 | 4650852 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49647-foto-08092-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49647-foto-08092-6-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49648 | Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis, una zona de golfes i una estructura central (de planta octogonal amb llanterna) que sobresurt de la cota de la coberta de teules formant quatre vessants. L'actual planta rectangular és el resultat de l'afegit a la façana est d'un cos d'edifici de planta baixa i un pis on hi destaca l'estructura d'una galeria amb arcades de mig punt obrada amb obra vista de maó. L'obra del conjunt esta feta a base d'un paredat comú irregular en els murs de càrrega i obra de obra de maó vist que es localitza, a més de la galeria, a les quatre cantonades, a la cornisa de coronament, als emmarcaments de les obertures (llevat del frontis de l'entrada principal que és de pedra) i en l'estructura central que sobresurt de la coberta. La façana principal, on se situa l'accés a l'interior, presenta un gran portal flanquejat per dues finestres, tots tres elements disposen de llindes lobulades i damunt dels quals es desenvolupa una balconada amb llosa de pedra decorada per quatre mènsules que atorguen al conjunt d'aquesta entrada un caràcter monumental. Pel que fa a la resta d'obertures cal destacar que a la planta baixa es disposen senzilles finestres amb llindes rectes i a la planta pis s'observen balcons ampitadors amb baranes de ferro de fosa d'estrets balustres de disseny senzill. Cal destacar la cornisa de l'edifici, amb un ràfec pronunciat format per un seguit d'arcs (com si es tractés d'una decoració del romànic llombard) que emmarquen ulls de bou quadrilobulats realitzats amb pedra. El cos central que sobresurt de la coberta està format per un tambor octogonal, tot ell d'obra vista de maó, de coberta transitable amb barana amb balustres ceràmics, damunt del qual sobresurt una llanterna amb dues finestres parelles a cadascun del quatre costats, rematada per una estructura de merlets con si es tractes d'un castell medieval. | 08092-7 | A la Colònia Viladomiu nou. Al final del carrer principal. | Tomàs Viladomiu i Bertran va ser en fundador de les colònies de Viladomiu. Viladomiu Vell s'havia fundat a la peça de terra anomenada la Plana de Sant Marc; un cop ja iniciada la seva activitat l'any 1871, tot i que encara calia construir diversos edificis, la família va adquirir el tros de terra anomenat la Clau de Sant Marc, on bastiria la colònia de Viladomiu Nou la qual va començar-se a construir l'any 1880. Amb la constitució de la societat 'Jacinto Viladomiu e Hijos' es pot considerar que comença la història de Viladomiu Nou, és el 1896, moment en el qual es separa de la primera societat la qual continuaria a la colònia Viladomiu Vell; a partir d'aquí els dos Viladomiu, passaren cada un a ser gestionat per una societat, en el cas de Viladomiu Vell per 'Viladomiu Hijos'. En relació a la torre de l'amo, consta que l'any 1899 es trobava en procés de construcció, moment en que també s'havia iniciat la plantació de l'arbrat al carrer. La família Viladomiu es va instal·lar a la torre l'estiu del 1902. L'edifici era utilitzat com a residència temporal dels propietaris de la colònia, els quals habitualment residien a Barcelona. Al llarg dels anys les estades es van anar reduint. Actualment l'edifici funciona com a Centre d'Interpretació de les Colònies del Llobregat, vinculat al Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, va obrir al públic el 18 de juliol de 2008; el centre mostra al públic la història i patrimoni del les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat a partir d'una exposició i recursos audiovisuals i permet conèixer com es vivia en una torre senyorial de les colònies, concretament espais de la primera planta i golfes es mostren com espai museístic amb el seu mobiliari i objectes d'ús habitual tot reproduint l'ambient de diferents estances. El centre realitza visites guiades, i és punt d'inici de rutes de descoberta del patrimoni industrial, natural i immaterial de les colònies. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49648-foto-08092-7-3.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49649 | Torre de l'amo de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | xx | L'edifici conserva l'estructura però es veu abandonat i informacions indiquen que gran part dels interiors es van enderrocar. | Es tracta d'una torre senyorial aïllada, amb una planta rectangular formada per quatre cossos distribuïts de manera que conformen un pati interior, tots quatre organitzats en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, i amb unes cobertes de teules formant dues vessants amb els carenes en paral·lel a cadascun dels quatre costats. Al cos d'edifici afrontat al carrer de Puig Llançada s'adossa una torre que sobresurt de la resta de construccions, coberta amb teules a quatre vessants, que atorga al conjunt el caràcter de torre senyorívola. Cada façana té un tractament diferent pel que fa a la tipologia i disposició de les obertures, això sí, totes elles emmarcades per obra de maó vist que destaquen dels murs blancs realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat senzill llevat de la planta baixa on el revestiment imita un paredat de grans carreus disposats de forma irregular. Adossada a la torre s'organitza una escala exterior d'un sol tram, amb barana d'obra de maó, que mena al primer pis on hi ha un mirador singular realitzat amb obra de maó, de base hexagonal, amb quatre columnetes ceràmiques de color verd i capitells florals, també ceràmics i de color verd que suporten uns falsos arcs esglaonats damunt dels quals s'organitza un segon mirador descobert amb barana d'obra vista en voladís suportada per permòdols, també d'obra vista de maó. A cada costat de l'entrada principal es disposen sengles atris formats per tres arcs apuntats en cantonera, damunt del quals es disposa un petit terrat pla transitable i amb baranes de senzills balustres d'obra de maó vist. Dos dels arcs inferiors arrenquen d'un pilar d'obra vista realitzat seguint una estructura helicoïdal. El revestiment del conjunt està en força mal estat, amb esvorancs que deixen entreveure l'obra de paredat comú dels murs. El revestiment de totes les cantoneres imita grans carreus escairats que atorguen al conjunt un caràcter de castell medieval. | 08092-8 | A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. | La torre de l'amo de Viladomiu Vell consta que es construir el 1910 (CASALS:2002, 49); com en totes les colònies la Torre es construïa com a residència dels propietaris de la fàbrica i la colònia, dels amos. Habitualment es tractava d'edificis monumentals, d'estils historicistes o modernistes, que esdevenien símbol del poder social i econòmic dels senyors. Els primers passos per la construcció de la fàbrica de Viladomiu Vell es van realitzar el 2 de maig del 1868, quan Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. El 1871 consta que la fàbrica ja estava donada d'alta. Inicialment, al segon pis de la fàbrica s'hi van construir habitatges pels treballadors i també pel senyor Viladomiu, que hi visqué fins el 1878. Any que es va començar a bastir la torre de residència dels amos; consta que als baixos hi posà la fusteria de la fàbrica. | 42.0099100,1.8856300 | 407724 | 4651477 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49649-foto-08092-8-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49650 | Sant Marc de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Edifici religiós sota l'advocació de Sant Marc, de planta basilical, amb un campanar adossat a la façana de ponent amb una coberta de pissarra a quatre aigües. La nau central de l'església presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Les naus laterals també estan cobertes amb teules a una vessant. Els murs de l'església estan realitzats a base d'un paredat comú força rústec llevat de les cantoneres de la zona de l'absis on presenta la talla de carreus regulars, polits i escairats. El campanar, construït amb posterioritat a l'església, presenta uns murs aplacats de pedra disposada en filades regulars tot reproduint una construcció romànica llombarda. La façana està construïda damunt un sòcol de pedra i presenta un revestiment a la resta de superfície realitzat a base d'un arrebossat simple, pintat, amb incisions que formen una disposició de filades carreus col·locats al trencajunt. D'aquesta manera s'emfatitzen els elements arquitectònics que destaquen del fons, com per exemple la rosassa i l'ull de bou situats a la zona del capcer, o el portal amb un frontó curvilini decorat amb permòdols que recolza en dues pilastres d'estil toscà. Tots aquests elements, de pedra, destaquen del revestiment de la façana que està coronada per formes ondulants còncaves i convexes amb una decoració a base de mènsules, pinacles arrodonits i una creu de pedra al capdamunt del capcer. El campanar presenta un portal amb emmarcaments de pedra i una llinda corba que aixopluga un timpà amb un baix relleu que representa el bateig de Jesús amb l'adveniment de l'Esperit Sant en forma de colom. L'interior de la nau central presenta una coberta a base d'una volta de canó dividida en quatre trams, amb llunetes on s'insereixen finestres rematades per un arc de mig punt. A cada tram es formen grans pilastres d'estil compost que recullen els arcs formers i faixons de separació amb les naus laterals. Un gran arquitrau decorat amb petits permòdols recorre l'encaix de la volta amb els murs laterals i a la zona d'entrada es disposa el cor amb una barana de balustres de fusta. L'absis és poligonal cobert amb volta de creueria i cadascun dels panys de mur estan decorats amb pintures representant escenes de la vida de Jesús entre columnes acanalades d'estil compost pintades de color daurat. | 08092-9 | A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. | El 2 de maig del 1868, Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. Indret on poc després iniciarien la construcció de la colònia Viladomiu, la qual consta que al 1871 ja estava donada d'alta. Poc temps després i un cop iniciada l'activitat a la fàbrica, Tomàs Viladomiu va adquirir una nova peça de terra, la Clau de Sant Marc, on va començar a construir una nova colònia que amb el temps es denominaria Viladomiu Nou. Un cop posada en funcionament la fàbrica es va anar avançant en la construcció d'altres edificis que havien de configurar la colònia, entre els quals l'església; així l'any 1883 es van iniciar les obres de construcció de l'església, dirigides per el mestre d'obres Valentí Canudes de Casserres. L'any 1885 el temple va ser consagrat i es nomenà el primer capellà. A costat i costat de l'església es van construir les escoles, espai que van ocupar durant molts anys. | 42.0097200,1.8861900 | 407770 | 4651455 | 1885 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Valentí Canudes de Casserres (mestre d'obres) | Per tal que la gent de la colònia no hagués de desplaçar-se fins l'església parroquial de Gironella per assistir als oficis religiosos, s'aconseguí que el capellà de Vilanova de Sagàs, digués una missa a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs els dies de festa. Al cap d'uns anys el capellà va ser traslladat. El Sr. Viladomiu va fer construir un oratori als baixos d'un dels habitatges. Per tal de resoldre la qüestió Tomàs Viladomiu va decidir iniciar la construcció de l'església i dotar-la de capellà propi. En el llibre La colònia Viladomiu Vell (1868-1935), escrit pel prevere Ramon Casals, s'hi recullen les diferents obres i compres realitzades per anar dotant l'església del mobiliari, escultures, altars i altres elements litúrgics, així com la seva decoració. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||
| 49651 | Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'una església de moderna construcció realitzada majoritàriament amb formigó armat i ferro. De planta rectangular i amb una coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal, a l'exterior disposa d'un atri a la façana principal realitzat amb peus drets metàl·lics i coberta de formigó armat formant voltes sexpartides. Damunt l'atri i a la façana, es presenta un gran finestral amb estructura de formigó armat flanquejat per un rellotge i un plafó amb el relleu de la Mare de Déu, sota de la qual es pot llegir 'STA M. D. BASSACHS'. Del conjunt destaca l'estructura d'un campanar al costat de tramuntana format per quatre alts pilars de formigó lligats per plataformes de formigó que es distribueixen al llarg de l'alçada disposant, en el darrer tram, les campanes corresponents. A la façana del campanar es disposa d'una galeria de les mateixes característiques de l'atri i que enllaça amb aquest. A la façana oposada s'observa l'estructura d'uns contraforts que sustenten els tirants metàl·lics de la coberta i entre els quals s'obren grans finestrals amb vidres emplomats amb motius abstractes geomètrics. L'exterior de l'absis presenta una superfície plana decorada amb una creu i disposa una senzilla estructura adossada (sagristia) que comunica amb el presbiteri, coberta a dues aigües amb teules. De l'interior cal destacar el gran espai, de nau única, i el sistema de suport de la coberta, uns tirants metàl·lics que formen les dues vessants i que recolzen en els contraforts laterals. Entre els contraforts es disposen uns arcs escarsers a mitja alçada la qual cosa permet situar els confessionaris i les portes d'accés a altres serveis de l'església. Damunt d'aquestes arcades discorre una faixa pintada que recorre la nau i la barana del cor que s'aixeca als peus de la nau. Les pintures presenten escenes de la vida de la Verge: l'anunciació, els esposoris, naixement i la visitació, obra de l'estudi de Bonamusa i Tomàs, de Barcelona. També cal destacar l'altar que reprodueix un frontal romànic de pedra, amb la figura del Crist Majestat, els símbols dels quatre evangelistes amb els Apòstols. Presideix l'absis una escultura representant la Verge. | 08092-10 | A la barriada de Cal Bassacs, al carrer Estudis Bassacs, núm. 1. 08680 Cal Bassacs, Gironella | La construcció i posada en funcionament de les fàbriques de Cal Bassacs va facilitar que mica en mica es creés una barriada a la zona propera a la carretera i via del tren, on s'anaren construint alguns habitatges. Inicialment, per tal d'assistir als oficis religiosos s'havien de desplaçar a l'església parroquial de Gironella, excepte quan hi havia ofici a Sant Marc. Com que la torre disposava d'una capella situada a nivell de planta baixa, al costat est de la porta principal d'accés, i la qual tenia accés directe; aquesta va fer utilitzada durant anys per celebrar les litúrgies. Aquesta capella va ser utilitzada fins la construcció de l'església de Cal Bassacs. Sembla que l'origen de la construcció de l'església es deriva de la petició del rector de Gironella, Mn. Pere Vila, sol·licitant al Bisbat que la capella de la torre dels amos fos declarada filial de la parroquial de Gironella; les raons eren bàsicament per tal d'oferir un millor servei religiós a la comunitat, tot destinant-hi un capellà, s'al·legava la distancia amb l'església de Santa Eulàlia de Gironella i el volum de població de la barriada de Cal Bassacs, entre altres. El Bisbe va resoldre declarà filial la capella de la Torre fins que es construís una església nova a la barriada. Bernarda de Martín Llobet, vídua de Salvador Fusté Teixidor, va fer donació d'uns terrenys per la construcció de l'església. El setembre de 1957 l'arquitecte Ramon Masferrer Homs va presentar el projecte, memòria i pressupost per la construcció de l'església. El novembre del 1957 es començà l'obra, al setembre del 1958 ja s'havia cobert. Al 1960 es documenten diverses obres interiors, al 1961 es comença la construcció del campanar, al març del 1962 s'instal·là l'electricitat, al mes de maig es col·locaren les campanes, entre altres. El dia 6 de maig del 1962 es beneïa i inaugurava l'església de Santa Maria de Cal Bassacs, amb presència del Bisbe, diversos preveres, la família Fusté i Minoves que havien col·laborat també econòmicament en la construcció del temple, l'alcalde i el jutge, entre altres. | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 1962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49651-foto-08092-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49651-foto-08092-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Masferrer Homs (arquitecte). Lluís Saumells Panadés (escultor). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 49652 | Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i dos nivells superiors. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. L'accés a l'edifici s'efectua des de la façana més oriental mitjançant un portal amb grans carreus de pedra regulars i escairats en els brancals i amb una gran llinda monolítica que duu una inscripció, avui dia gairebé desapareguda a causa de l'erosió de la pedra. Malgrat tot encara es poden esbrinar diversos caràcters: '....TONI... NELLA... 34'. Segons informacions recollides les lletres corresponen a Antoni Gironella i els números a la data de 1734; a més també hi havia una creu incisa. A la mateixa façana i a nivell de planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt mig tapiades amb sengles portes d'accés. Una d'aquestes arcades està configurada a base de grans carreus de pedra regulars en els brancals i dovelles, també de pedra i regulars, que conformen l'arc de mig punt. La segona arcada disposa d'un revestiment senzill a base d'un arrebossat simple que no deixa observar la configuració dels murs perimetrals. Al primer nivell es localitzen un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill, i dues finestres amb grans carreus de pedra en els brancals i llindes monolítiques. Pel que fa a la façana de migdia hi destaca una galeria porxada amb llindes d'arc de mig punt, a la primera planta flanquejades per balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols sota del passamà i al sòcol, i a la segona planta, dues grans obertures d'arcs de mig punt amb barana de ferro de disseny senzill i una finestra senzilla a banda i banda. La façana de ponent disposa de diverses finestres a nivell de la primera planta sense que s'observi cap element destacable. Totes les façanes estan revestides amb un arrebossat simple i uniforme a tot l'edifici. De l'interior destaca la zona dels baixos, estructurats en diverses crugies paral·leles, de la que destaca que algunes estan cobertes per una volta encofrada de pedra i altres amb maó de pla, en alguna crugia també trobem algun arc de reforç fet amb carreus de pedra i altres de maó. La resta dels forjats estan realitzats a base de bigues de fusta amb llates i maons de pla. S'observa varietat de materials i tècniques constructives, resultat de diverses modificacions realitzades al llarg del temps per tal d'adaptar els espais als canvis d'ús. A planta baixa també es conserva l'espai del pastador, amb el forn de pa. A nivell de planta baixa, mostra l'estructura d'una casa senyorial amb una gran sala central; entre altres elements també conserva el pou, situat a l'exterior, però amb accés directe des de la planta primera, a través d'una terrassa. S'ha recollit la informació de que la masia, tot i que actualment tapiades i no visibles, conserva tines per al vi. Altres elements remarcables conservats són una fornal o un viver. La casa té annexa una altra construcció que havia estat la masoveria, en un dels murs hi ha un carreu amb la data 1854. La masia compta amb un clos amb el seus portals, i al seu voltant immediat altres construccions. | 08092-11 | A l'extrem nord-est del terme municipal. Prop de la carretera de Gironella a Vic. | La masia de Can Gironella, mostra diferents fases constructives, les més visibles i importants són les obres del segle XVIII, testimoniades a la llinda de la porta d'accés, la qual té gravada la data 1734 (avui desapareguda parcialment) i també les obres del segle XIX i XX; sembla que segurament és al segle XIX quan es construeix el cos de la galeria que amplia un crugia més la casa per el costat sud. Sembla bastant clar que la casa té amagada en la seva arquitectura, elements o part de l'estructura de cronologies anteriors, es fa difícil identificar-les a simple vista per les reformes i modificacions posteriors i també perquè les seves façanes tenen la superfície arrebossada i pintada, fet que regularitza l'edifici i que no deixa veure traces de possibles estructures anteriors. De tota manera, a nivell de planta baixa el seu interior permet detectar diferents moments constructius poden apuntar que les obres del segle XVIII van comportar un engrandiment de la casa. Les notícies documentals referides a la família Gironella es remunten almenys al segle XIII; consta que Guillem Ramon de Gironella era canonge de la Seu de Girona i trobador, es conserven tres poemes escrits en occità. Un altre personatge, Simon de Gironella va ser veguer de Ripoll i del Ripollès el 1306 i d'Osona, Bages, Berguedà i Ripollès el 1308. Posteriorment, consta que un tal Ramon de Gironella va ser paborde de Lillet entre el 1355 i 1374. També del segle XIV és l'establiment d'un benefici a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs per part de la família Gironella. Hi ha diferents referències documentals que testimonien que una branca de la mateixa família van ser proveïdors de diversos tipus de productes com blat, vi o aiguardent, als Barons de Pinós i Mataplana, suposem que també del moment en que eren barons de Gironella. En el fogatge de 1497 (IGLESIES, 244) hi figura referenciat un tal Pere Gironella en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, trobem que apareix Joan Gironella, com a cònsol de la parròquia i terme de Gironella. (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Gironella, de fet el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica els pertocava pagar 123 rals, essent una de les principals propietats del terme juntament amb Cal Feliu i ca n'Arola. (AHG) Posteriorment, es sol·licità als ajuntament l'enviament de la relació de cases de pagès i els seus habitants, documentació que consta que s'envià a l'octubre de 1855,(AHG) segurament és la mateixa informació que consta en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), on consta que a Can Gironella era de Rosa Gironella. | 42.0394100,1.8917200 | 408271 | 4654746 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família propietària de Can Gironella va mantenir el cognom fins no fa massa generacions, actualment s'ha perdut. Aquest llinatge es vincula directament amb la vila, tot i que no ha estat estudiat, la família explica que la documentació recull que en un moment no concretat, sembla que potser d'inicis de l'època moderna, una branca dels Gironella va rebre aquesta finca, en la que constava el castell o la torre petita, i que l'altra part s'hauria quedat amb el que deuria ser el castell de Gironella pròpiament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49653 | L'Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhotel | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos on destaca una estructura d'una torre situada a la part més occidental de la façana i que en alçat disposa d'una planta més respecte la resta de l'edifici. La coberta està feta a base de plaques de fibrociment ondulat formant quatre vessants paral·leles, amb dos careners, en aquest cas paral·lels a la façana. Del conjunt destaca l'organització d'espais de la planta baixa on quatre grans columnes amb capitells florals que suporten uns arcs rebaixats, conformen un gran porxo. De les obertures de la primera planta destaca la balconada central, amb dues obertures emmarcades per un arc parabòlic, i a cada costat d'aquesta balconada s'organitzen sengles balcons ampitadors. Totes les baranes d'aquest nivell són de ferro de fosa formant balustres senzills. A la segona planta es disposen quatre balcons ampitadors amb baranes de ferro, en aquest cas de perfils simples. Corona l'edifici una cornisa ondulada amb un ràfec realitzat amb obra de maó que segueix l'estètica modernista. La torre disposa d'un ull de bou a nivell de la segona planta, mentre que a la tercera, que sobresurt de la resta de l'edifici, es disposen tres obertures rematades per arcs de mig punt amb un ràfec ondulat de les mateixes característiques que l'anterior. El revestiment de la façana és simple, realitzat a base d'un arrebossat senzill. | 08092-12 | Avinguda Catalunya, 52. 08680 Gironella. | L'edifici conegut com l'Hotel, es troba avui dia tancat al públic; durant anys, a més, també va ser conegut com l'edifici de Banca Catalana, per haver allotjat l'entitat financera als seus baixos. No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals presents en la façana principal, en conjunt propis de l'estil modernista, indiquen que l'edifici pot ser obra d'inicis de segle XX. La formació i evolució constructiva de l'avinguda Catalunya es concentra des de finals del segle XIX i principis del XX, moment en el que s'enquadraria la construcció d'aquest edifici. | 42.0335400,1.8803300 | 407320 | 4654107 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49654 | Casa de veïns Avda. Catalunya, 99 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-avda-catalunya-99 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La disposició d'obertures de la façana és força regular, amb tres grans portals simètrics a la planta baixa rematats per dobles arcs escarsers realitzats amb obra de maó vist col·locat al sardinell. A nivell de primer i segon pis es distribueixen finestres rectangulars a tot el llarg de l'amplada de la façana separades per uns pilars verticals, realitzats amb maó de pla, que actuen com a brancals de dites obertures i que s'estenen des del nivell del forjat de la planta baixa fins a la cota del coronament de la façana, atorgant al conjunt una visió de verticalitat notable. Els nivells dels forjats hi són indicats amb unes faixes simples de dues filades de maó de pla que sobresurten de forma esglaonada de la línia de façana i col·locades entre els pilars verticals que emmarquen les obertures. Els ampits de les finestres també tenen les mateixes característiques, és a dir, dues filades de maó de pla que sobresurten esglaonadament de la línia de façana. Cal a dir que les finestres del segon nivell han estat reformades per afegir-hi els calaixos per a les persianes enrotllables corresponents. La façana està coronada per una imitació de merlets amb dos petits pinacles laterals, amb el merlet central rematat per un arc de mig punt realitzat amb maons col·locats al sardinell. Una de les obertures laterals dels baixos s'organitza com un passadís que mena a la part posterior de l'edifici, a l'interior del qual es pot observar la tipologia del forjat realitzat a base de bigues de tronc de fusta i revoltons plans de maó, així com el mur lateral d'obra vista amb filades col·locades a trencajunt. Del conjunt destaca la utilització del maó vist que l'estil modernista (moment en què s'emmarca el present edifici), una tècnica que recupera com un dels materials tradicionals de l'arquitectura catalana. | 08092-13 | Avinguda Catalunya, 99. 08680 Gironella | L'augment de població experimentat a Gironella, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils, va afavorir el creixement urbanístic de Gironella. En aquest context i amb la construcció de la carretera i després la via del tren, des de finals del segle XIX i inicis del XX es van anar construint edificis a banda i banda de la carretera. Es desconeix la data exacta de construcció i l'arquitecte autor del projecte d'aquest edifici; els materials emprats, la tipologia constructiva i d'ornamentació de l'immoble, permeten situar-lo com una obra l'estil modernista, segurament d'inicis de segle XX. | 42.0374400,1.8808900 | 407372 | 4654539 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49655 | Casa Plaça de la Vila, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-de-la-vila-5 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa de dues façanes, la principal afrontada a la plaça de la Vila i la posterior a la plaça de l'Església. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a la façana principal, la qual s'estructura formant galeries a cada planta. El cos de la galeria destaca a la plaça, tant per la seva composició, com pel fet de que el frontal es troba avançat respecte el conjunt de les línies de façana de les cases del voltant. Així, a nivell de planta baixa, la galeria està conformada per dos arcs carpanells al frontal i un a cada mur lateral, aquests arcs dels laterals són de llum més reduïda i permeten la circulació dels vianants per la vorera; de fet, a nivell de planta baixa la galeria actua a manera de porxo tot donant pas als portals d'accés a l'interior de la casa, el portal principal és format per emmarcaments de carreus de pedra bisellats, amb la data de '1787' inscrita a la dovella central. Al primer pis es repeteix la mateixa composició frontal de galeria amb dos arcs carpanells; en aquest nivell, a façana s'hi observen dues obertures de sortida a la galeria que mostren brancals i llindes de carreus de pedra amb els angles tallats al biaix. Els forjats de la galeria, a nivell de planta baixa i primera, són de bigues de fusta. El segon pis s'estructura de la mateixa manera però en aquest cas les llindes de les dues obertures són rectes i formades directament per el ràfec de la coberta de teules. Les baranes de les galeries de planta primera i golfes són senzilles, de ferro de disseny senzill. La façana posterior té un seguit d'obertures simples amb una disposició irregular. La superfície de les dues façanes disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill i pintat, no s'observen elements arquitectònics significatius ni tampoc la maçoneria. | 08092-14 | al casc antic. Plaça de la Vila, 5. 08680 Gironella | L'edifici a més, es troba al centre de la vila, en una àrea de configuració antiga, a tocar de les restes del castell per una banda i de l'església vella de Sant Eulàlia per l'altra. L'existència d'una dovella a la porta principal d'accés que indica l'any 1787, ens permet situar la casa al segle XVIII. La construcció de la casa es situaria en un context general de transformació econòmica i en concret de creixement de la indústria tèxtil tradicional, bàsicament la llanera, però especialment de millores i augment productiu del camp, entre les que destaquen les vinculades a la vinya i a la generalització de producció d'altres productes agraris. Aquests canvis van afavorir el desplaçament i la concentració d'indústries a les zones d'interior i muntanya. | 42.0339100,1.8827400 | 407520 | 4654145 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49656 | Casa carrer Pont Vell, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-pont-vell-12 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, encara que la darrera planta sembla ser producte d'una moderna rehabilitació ja que la uniformitat de les obertures de la façana es perd a la darrera planta a causa d'una estructura diferent. Presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer i uns murs obrats amb maó vist. A la planta baixa s'organitza un portal central, del tipus tarja, flanquejat per dos grans portals amb llindes d'arc rebaixat. La tarja, amb llinda d'arc rebaixat, està defensada per una reixa de ferro de forja on s'inclou, entre reganyols decoratius, la data de construcció de l'edifici 'AÑO 1895' i les inicials MS, probablement del propietari de l'edifici. A la primera planta es disposa d'una finestra centrada respecte l'amplada de la façana flanquejada per dos balcons de llosa d'obra reforçada amb perfils metàl·lics, amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les llindes de les tres obertures estan realitzades amb maons col·locats al sardinell formant arcs rebaixats. La segona planta disposa de la mateixa estructura d'obertures però, en aquest cas els balcons són ampitadors. El nivell dels forjats hi és indicat amb una faixa simple contínua realitzada amb obra de maó vist. La darrera planta presenta una galeria tancada per una fusteria metàl·lica entre matxons d'obra de maó. Corona la façana un ràfec força pronunciat amb un canaló pel desguàs d'aigües pluvials. Un dels murs mitgers resta vist ja que l'edifici veí queda diversos metres enretirat i es pot apreciar l'obra de maó vist de tota la façana lateral, i una obertura d'accés potser a un nivell semisoterrani. | 08092-15 | al casc antic. Carrer Pont Vell, 12. 08600 Gironella | L'edifici mostra la data 1895, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. | 42.0332200,1.8824400 | 407494 | 4654069 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49657 | Casa pairal de la família Teixidor-Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-de-la-familia-teixidor-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R. (s/d): Casa pairal Teixidor-Bassacs. Fullet exposició -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. La porta principal d'accés a l'interior es troba situada a la plaça de la Vila i la façana oposada, sense cap porta d'accés a l'interior, dona a un petit carreró que surt de la plaça de l'església. De l'edifici cal destacar el tractament estructural i decoratiu de la façana principal; estructural en tant que incorpora a la segona planta una galeria formada per quatre grans arcs de mig punt emparellats sense el mainell corresponent, la qual cosa ofereix un aspecte singular. La galeria incorpora una reixa de ferro de forja amb barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota del passamà. A la primera planta incorpora dos balcons ampitadors amb barana de ferro de forja decorada amb reganyols i una finestra simple. A la planta baixa es localitza la porta d'accés a l'interior, una finestra simple amb una reixa de les mateixes característiques que la dels balcons i un modern portal. La zona de golfes destaquen dos ulls de bou decorats amb pintures que reprodueixen motius florals i una garlanda entre tots dos on hi ha inserida la data de 1800 corresponent, anotada en les darreres obres de reforma. Pel que fa al tractament decoratiu, a més dels elements esmentats, destaca el revestiment que disposa d'un aplacat de pedra a la zona de sòcol i la resta de superfície, llevat la zona de les golfes, presenta un arrebossat que imita la disposició de carreus rugosos regulars col·locats al trencajunt. De la façana posterior, és a dir, la que afronta al carreró de la plaça de l'església, destaca la balconada del segon pis que ocupa tota l'amplada de la façana, i els altres nivells disposen de tres finestres simples cadascun. En quan a decoració, reprodueix l'estil de la façana principal només a la superfície de la segona planta. A la tercera façana, la mitgera, la més reformada, destaca una balconada sense obertures però que es comunica amb la galeria de la façana principal, i l'organització d'obertures de la zona de golfes, amb una gran finestral a la zona del capcer amb una llinda en forma d'arc de mig punt, escapçada per un mainell a causa de l'alineació de la façana. A cada costat es localitzen sengles petites finestres rematades per arcs de mig punt. Les tres façanes disposen d'un ràfec de coberta força pronunciat decorat amb caps de bigues. De l'interior, cal fer esment a que la planta baixa conserva el pou de la casa, amb la part visible de l'estructura d'obra nova. La planta segona de l'edifici conserva el pis de la família Teixidor-Bassacs, els espais i part de la decoració del pis que era utilitzat com a habitatge de la família, destaca la sala-menjador amb les pintures ornamentals de parets i sostres, la distribució de les estances amb les seves alcoves i la cuina, reformada incorporant de nou tots els elements que es conservaven. L'edifici acull una col·lecció i espais dedicats al món del tèxtil i a la família Teixidor-Bassacs, i una part referent a la mineria i el carrilet. | 08092-16 | al casc antic. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | La construcció o modificació estructural de la casa es situa als inicis del període de creixement urbanístic de Gironella i que tindria el seu moment més destacat a finals del segle XIX i inicis del XX, amb l'augment de població especialment motivat per les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. Al 1861, el matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs es devia traslladar a Gironella, provablement instal·lant-se en aquesta casa de l'actual plaça de la vila. La família Bassacs es documenta a Gironella amb anterioritat al 1717, provinents de Prats de Lluçanès, era una família que ja consten com a paraires; posteriorment es documenten a Berga a partir de diferents societats dedicades al tèxtil i filatura. Pel que fa a la família Teixidor, també es documenta a Berga vinculada a l'ofici de filats o teixits almenys des de mitjans del segle XVIII. En la documentació de l'època, la casa de la família Bassacs a Gironella, era anomenada com la casa del cap del Balç. El matrimoni Teixidor-Bassacs consta que el 1861 tenien una 'fàbrica' a la plaça de l'església amb 10 telers de mà, un ordidor i una màquina de fer bitlles, els productes que fabricaven eren peces de cotó emprant entorn a 7.500 quilos de cotó a l'any. Aquesta fàbrica instal·lada en aquest edifici almenys va estar activa fins el 1896. El matrimoni són els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs, el primer terreny per construir la fàbrica el van adquirir al 1861; posteriorment, al 1871, van comprar una segona peça de terra. Van construir dues fàbriques que van posar a lloguer, mentre el matrimoni continuaria fent funcionar el seu taller al centre de la vila de Gironella. Raimunda Bassacs va morir el 1884 i Joan Teixidor el 1891. | 42.0340700,1.8826100 | 407509 | 4654163 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici va ser reformat entorn l'any 2007, durant les obres es van recuperades i conservar diversos elements originaris de la casa, altres han estat realitzats seguint un patró del que es podia observar en algunes fotografies. En les imatges antigues es pot observar que la part superior de la façana principal, des del darrer nivell fins la teulada tenia la superfície corbada unint el plom general del frontis amb el ràfec de la teulada; en aquesta zona les obertures eren dues, de tall rectangular (actualment són circulars) i la superfície estava ornamentada amb pintures.Durant les obres de reforma es va localitzar un maó massís a la teulada, que indica 'AÑO 1800', fet que va determinar als propietaris a indicar aquesta data a la part superior de la façana.La col·lecció i els espais visitables tenen la denominació de Casa-Museu Teixidor-Bassacs i es poden veure prèvia concertació de la visita. A més, de la col·lecció d'objectes, també es pot visitar el pis de la família Teixidor-Bassacs en la que es pot veure com vivia una família benestant al segle XIX i inicis del XX. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49658 | Torre de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Gran edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes (resultat d'una remunta posterior), amb una coberta a quatre vessants de teules. Presenta una estructura de murs realitzats amb paredat comú llevat dels emmarcaments de les obertures realitzades amb pedra ben tallada i escairada. També a les quatre cantoneres es disposen grans carreus de pedra de reforç. L'organització d'obertures és regular a les quatre façanes, regular tant per la situació com per la tipologia, combinant balcons a les dues façanes més estretes, i balcons als extrems emmarcant finestres a les més amples. Les lloses del balcons són de pedra i les baranes de ferro de fosa. Totes les obertures tenen unes llindes en forma d'arc escarser llevat del portal central de la façana afrontada al carrer Pas de la Muralla que és de mig punt. A la façana posterior, la de migdia, té un volum annexat, aproximadament en el centre d'aquesta façana, a manera de galeria o tribuna, de materials i acabats de cronologies més modernes a la resta, i resultat d'una modificació tardana. A nivell de forjat de la segona planta s'observa una motllura que en forma de faixa decorada amb permòdols recorre les quatre façanes, damunt de la qual s'organitza l'estructura del darrer pis que s'articula a base d'uns matxons rectangulars d'obra de maó vista formant un seguit d'obertures, gairebé quadrades, damunt les quals descansa l'estructura de la coberta a quatre vessants. Aquesta darrera planta contrasta amb la regularitat compositiva del conjunt, el qual ofereix una imatge de gran casalot senyorial. De fet, el darrer nivell és resultat d'una remunta posterior que modifica l'edifici, ja que amb fotografies antigues es pot veure que anteriorment acabava amb un terrat de coberta plana en la que sobresortia un cos central de planta rectangular, segurament corresponent a la caixa d'escala. L'edifici es troba en una gran parcel·la que té un perímetre emmurallat i que per el costat del carrer Pas de la Muralla forma un clos; aquest espai conforma una àmplia zona enjardinada de la casa. | 08092-17 | Carrer pas de la Muralla, 1. 08680 Gironella | La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. La torre era l'edifici de residència dels propietaris, els amos, i que utilitzaven temporalment; la família Alsina, com la majoria d'empresaris del tèxtil de l'època residien habitualment a Barcelona. La torre era el símbol del poder econòmic i social en el conjunt de la colònia, de fet, habitualment, si les característiques del terreny ho permetien, era construïda en un nivell del terreny per sobre de la fàbrica. La torre de Cal Metre mostra unes característiques arquitectòniques més senzilles que altres de les colònies tèxtils berguedanes, en aquest cas seguint un estil més proper a 'la tradició de la masia senyorial de finals del segle XVIII i començaments del XIX' (SERRA:2000, 45). Es considera que va ser una de les primeres torres senyorials de les colònies de la part alta del Llobregat. | 42.0350300,1.8830500 | 407547 | 4654269 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes imatges antigues permeten identificar una capella a la part posterior de la casa, a la zona del jardí. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49659 | Escola Pública de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-publica-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | L'escola pública Gironella està conformada per diversos edificis, en concret dos edificis de planta allargada, orientats nord-sud, situats en paral·lel i de característiques similars, que es troben units per un cos de tipologia diferenciada i cronologia més recent que els anteriors; aquest cos està disposat perpendicular als altres dos, situat al seu extrem més de llevant i actua també a manera de porxo i espai de connexió entre les dues estructures esmentades anteriorment. Els dos edificis principals corresponen a les estructures originàries de l'època de construcció de l'escola, estan bastits amb murs de carreus lleugerament encoixinats i a les cantoneres carreus d'acabat més polit i regular. Ambdós també mostren un sòcol de pedra format per peces de mides molt més grans. El conjunt de les obertures mostra una distribució regular i simètrica en les diferents façanes. El volum situat més al sud, en la seva façana est és on es situa l'antic d'accés principal a l'escola, el qual s'assoleix a partir d'una escala de graons de pedra. Aquesta façana de llevant destaca de la resta del conjunt per un tractament diferenciat, remarcat per la part central que té menor alçada respecte de la resta; fet que determina, que a nivell de coberta, els extrems es desenvolupin a més alçada tot ressaltant el frontis. Així, la part central d'aquesta façana compta amb obertures que destaquen de la resta, són uns finestrals de llinda en arc de mig punt i en un costat l'obertura d'accés principal, coronada per una llinda plana monolítica; a cada extrem de la façana trobem obertures de tall rectangular amb emmarcaments fets amb maó massís, aquesta tipologia és la mateixa que hi ha en la resta de façanes i en el edifici situat més al nord. La resta de façanes d'aquest volum i el volum situar més al nord, mostren una mateixa distribució i acabats de les obertures; a les façanes principals, a la part central, grans finestres de tall rectangular emmarcades per una senzilla faixa de maó massís (la mateixa tipologia que a les façanes laterals) i als extrems, tres finestres en cada cas, també emmarcades amb maó massís i coronades per una mena de guardapols, també fet amb maó massís. Les cobertes de les naus originàries són a quatre vessants amb teula àrab, tenint en compte que un part del vessant de llevant del volum sud és a un nivell inferior a la resta, fet que determina que aquest volum mostrin més vessants. Entre els dos edificis antics hi ha el pati central. | 08092-18 | Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella | Com en altres poblacions, l'escola va estar durant anys sense edifici propi ni estable. A partir del 1910 es va començar a parlar de la necessitat de construir un edifici per l'escola; un cop presa de decisió, es va creure que el millor indret era al barri de la carretera (Busquets, pg. 242). Els tràmits es van anar endarrerint i no és fins el 1922 que consta la compra de dos patis destinats a construir-hi l'escola, llavors anomenat el grup escolar. Finalment, el 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Amb l'escola es va construir la casa dels mestres, la qual es trobava situada a continuació de l'edifici més nord; es tractava de d'una construcció, que amb els anys també van tenir altres funcions com la de llar d'infants i darrerament menjador de l'escola. A la segona meitat del segle XX (sembla que als anys 80) es va realitzar l'ampliació d'un cos de factura més recent i que fa les funcions de porxo i facilita la mobilitat entre els espais. També al llarg dels anys es van anar fent altres obres i actuacions menors. Actualment la casa dels mestres s'han enderrocat, degut a que des de finals del 2017 i durant el 2018 s'estan duent a terme obres d'ampliació de l'escola, amb la construcció d'un nou edifici a l'espai on hi havia les cases dels mestres, junt amb altres actuacions en el conjunt existent. | 42.0363500,1.8797000 | 407272 | 4654419 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49659-foto-08092-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49659-foto-08092-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49660 | Escola Fedac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-fedac | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'un conjunt de volums que conformen els actuals espais de l'escola dels quals destaca el cos d'edifici afrontat al carrer Sant Joan Baptista de la Salle i el cos lateral afrontat al carrer Pompeu Fabra on es disposa un mur de tanca i el portal d'accés a la zona del pati de lleure. Afrontat al primer carrer es localitza un edifici allargassat, de planta rectangular i d'un sol nivell, amb una coberta de teules a dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal. Aquest eix es veu trencat per una coberta transversal corresponent a un cos central que sobresurt de l'eix de façana i remat curvilini que emfatitza la monumentalitat de l'edifici i on es disposa el portal d'accés a l'interior. Pel que fa als murs, aquests són de paredat comú que es desenvolupa damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra; també es localitzen grans carreus de pedres a les cantoneres i formant unes pilastres que emmarquen les obertures i sobresurten lleugerament de la línia de façana. Disposa de sis grans obertures, de caràcter monumental, amb llindes en forma d'arc escarser i emmarcaments d'arrebossat imitant grans carreus. El portal del cos central, amb llinda d'arc de mig punt, disposa d'uns emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra que destaquen de la superfície revestida amb un arrebossat comú pintat. El cos d'edifici amb façana al carrer Pompeu Fabra d'un sol nivell en alçat, de planta rectangular i una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel al carrer, presenta els murs revestits amb un arrebossat simple i finestres simples. A partir d'aquest cos es desenvolupa una tanca perimetral corresponent al pati interior, amb una porta metàl·lica d'accés, construïda entre dos matxons d'obra. Les façanes interiors presenten una estructura similar però amb uns tractaments de les superfície més senzilla; així, el cos principal presenta un revestiment senzill i uns emmarcaments de portes i finestres a base de faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana; totes les finestres rematades per arcs rebaixats i el portal central per un arc ogival. El cos afrontat a Pompeu Fabra també disposa de senzilles finestres i porta d'accés, la superfície de la qual està separada de les finestres per una pilastra de carreus de pedra com a únic element significatiu d'aquest cos. | 08092-19 | Carrer Sant Joan Baptista de la Salle, 2. 08680 Gironella | Segons les informacions recollides en la web de la mateixa escola, ens indica que 'La història de l'escola es remunta a l'estiu de 1922 quan els industrials tèxtils de Gironella i voltants, construeixen una escola amb la finalitat d'instruir i d'educar gratuïtament els fills dels treballadors de les colònies. Es posa en funcionament el curs 1924-25, sota la direcció dels Germans de les Escoles Cristianes. Oficialment rebé el nom de: 'Escuelas benéficas de Gironella'. Quan els Germans de la Salle van voler deixar l'escola, el batlle va proposar a les Gnes. Dominiques Fundades per Pare Coll que se'n fessin càrrec. A finals d'agost de 1968 s'hi van instal·lar i iniciaren els curs amb 83 matrícules. La disminució actual de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, ha impulsat la creació de la fundació FEDAC (Fundació Educativa Privada Dominiques Anunciata Pare Coll) per tal de garantir la continuïtat del carisma de les nostres escoles, aquesta fundació està formada per 24 escoles arreu de Catalunya'. Font: http://www.fedac.cat/gironella.php/s/historia/115 | 42.0336300,1.8789400 | 407205 | 4654118 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49660-foto-08092-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49661 | Edificis Avinguda Catalunya, 40-42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-avinguda-catalunya-40-42 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Es tracta de dues finques d'habitatges d'idèntica estructura, construïdes entre mitgeres i organitzades en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant dues vessants i carener orientat en paral·lel al carrer. Destaca del conjunt el treball d'obra vista de maó dels murs i dels elements que emmarquen les obertures, la qual cosa atorga als dos edificis una evident singularitat. L'organització d'obertures de les dues finques és la mateixa, amb un portal d'accés a la zona de vestíbul de la caixa d'escala; aquest portal és del tipus tarja, defensada per una reixa de ferro de forja, en tots dos casos amb la mateixa configuració, formant, entre reganyols decoratius, un escut, la data (ANO 1896) i sota la data les inicials P i R. A banda i banda dels portals es disposen sengles obertures a botigues, rematades per arcs de mig punt llevat les de la finca número 40 que han estat reformades i actualment disposen de llindes rectes. El primer pis presenta una organització d'obertures també idèntica, dos balcons als extrems i una balconada central amb lloses d'obra decorades amb permòdols ceràmics, amb baranes de ferro amb perfils verticals i passamà simples, decorats amb reganyols situats sota del passamà i a la zona de sòcol. La segona planta disposa d'un tractament estructural d'obertures talment com una galeria, amb pilars d'impostes ceràmiques des de les quals arrenquen arcs de mig punt de les sis obertures de cada finca, entre les quals es disposa una barana de ferro de disseny senzill similar al dels balcons de la planta inferior. A aquesta galeria hi afronten diverses obertures simples. El ràfec de la coberta es poc pronunciat, també d'obra de maó, i està decorat amb permòdols ceràmics. | 08092-20 | Avinguda Catalunya 40-42. 08600 Gironella | El poble de Gironella al llarg del segle XIX va patir els efectes de les Guerres Carlines, especialment conegut és l'episodi de la crema del poble durant la Primera Carlinada. El poble va quedar molt afectat i mica en mica es va anar reconstruint, tot i això, a partir de l'arribada de la carretera que passava per l'altra banda del riu i a peu d'aquest, i que més tard que també seria el lloc de pas del tren, molts veïns es van anar construint les cases noves a redós de la carretera, del nou barri creixent. Així, la construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. | 42.0330300,1.8804000 | 407325 | 4654050 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49662 | Edifici Avinguda Catalunya, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-avinguda-catalunya-56 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos (decreixent en alçada), amb una coberta de plaques de fibrociment ondulat formant dues vessats, amb el carener situat en paral·lel a la façana principal afrontada a l'avinguda Catalunya. L'edifici disposa de tres façanes visibles ja que es troba a la cruïlla de l'avinguda de Catalunya amb el carrer Balmes; l'accés als habitatges se situa a la façana de l'avinguda de Catalunya on s'observa una distribució d'obertures regular, amb tres grans portals a la planta baixa i quatre eixos verticals d'obertures a la resta de plantes distribuïts simètricament respecte l'amplada de la façana. Els portals de la planta baixa disposen d'un tractament decoratiu diferenciat, mentre que el portal central (el d'accés al vestíbul que mena a la caixa d'escala) disposa d'un aplacat de pedra artificial que desenvolupa l'estructura d'un arc de triomf rematat per un arc de mig punt amb dovelles col·locades a saltacavall, els dos portals lateral estan rematats per arcs escarsers que descansen damunt de brancals formats per motllures en forma de faixa simple que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les quatre obertures per planta es distribueixen situant dos balcons als laterals i una balconada (amb dues obertures) a la part central, amb lloses d'obra amb volada decreixent segons l'alçada i només les lloses de la primera planta estan decorades amb diverses cartel·les. Totes les obertures disposen d'un tractament simple (llevat de les dues centrals de la primera planta) consistent en uns brancals i llinda en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana, elements realitzats amb obra de maó vist. Les dues obertures centrals de la planta primera disposen de columnes adossades rematats per capitells acanalats simples damunt dels quals es disposen segles permòdols que emmarquen la inscripció de la data de construcció de l'edifici 'ANY 1908'. Remata la façana una cornisa simple motllurada amb un canaló que recull les aigües pluvials del vessant de la coberta. Les baranes dels balcons són de ferro de forja, amb barrots verticals helicoïdals corbs. El revestiment de la façana és simple, amb un arrebossat senzill on s'han inclòs unes incisions horitzontals formant amples faixes que es desenvolupen a tota l'amplada de la façana. Els nivells de forjats hi són indicats amb una motllura que sobresurt lleugerament de la línia de façana i que es localitza entre les lloses dels balcons. La façana posterior presenta una estructura de galeries, en part obertes a l'exterior. A la primera i segona planta es disposen diverses obertures rematades per arcs de mig punt rebaixats amb els emmarcaments d'obra de maó formant faixes simples que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les obertures que donen a l'exterior presenten una barana de ferro simple, amb barrots i passamà senzills. A la tercera planta varia la distribució i tipologia de les obertures, adoptant la típica forma de galeria de finestres, en aquest cas balcons ampitadors, llevat dels dos centrals, amb baranes de disseny senzill. Corona la façana posterior una cornisa, amb força ràfec, realitzada amb filades esglaonades de maó. La façana afrontada al carrer de Balmes és força senzilla, amb una planta baixa que presenta dos portals simples i tres finestres les quals s'alineen amb tres dels quatre eixos verticals d'obertures que es distribueixen en tota l'amplada de la façana. La tipologia de les obertures de l'eix més occidental correspon a balcons ampitadors amb baranes de ferro senzilles. La resta d'obertures són simples finestres emmarcades per unes senzilles faixes de pintura que contrasta amb el revestiment de la resta de superfície, revestiment realitzat a base d'un arrebossat senzill. Els nivells dels forjats hi són indicats mitjançant una faixa motllurada feta amb peces de pedra artificial que s'estén a tot el llarg de la façana. | 08092-21 | Avinguda. Catalunya, 56. 08680 Gironella | La construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. Algunes fotos antigues permeten veure que, en origen, l'edifici comptava amb un cos central sobresortint de la teulada, a manera de torre i situat al centre de la coberta, segurament corresponent a la caixa d'escala. | 42.0337800,1.8804000 | 407326 | 4654133 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49662-foto-08092-21-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49663 | Edifici carrer Balmes, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-balmes-1 | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges aïllat, a quatre vents, format per diverses estructures amb alçats diferents i amb una coberta de teules de quatre vessants. Organitzat el alçat en planta baixa i dos pisos disposa d'una estructura adossada a la façana meridional que es correspon amb la caixa d'escala, la qual sobresurt lleugerament de la línia de façana. L'accés principal, situat a la façana oriental, es troba elevat respecte la cota de la vorera, per la qual cosa es disposa d'una estructura paral·lela al carrer on a cada extrem s'organitzen les escales corresponents per tal d'assolir la cota del portal d'accés als habitatges. Aquest està flanquejat per dues obertures formant una estructura d'una planta en alçat i coberta amb terrat pla llevat de la part central que disposa d'una planta superior, també coberta amb terrat pla transitable. La disposició i característiques de les obertures és força irregular, amb balconades a les façanes meridional i septentrional només a nivell de primer pis i a la façana occidental, també a nivell de primer pis, disposa de balcons ampitadors amb baranes de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals. Totes les obertures de la planta baixa i del primer pis disposen d'uns emmarcaments fets a base d'unes faixes motllurades simples als ampits i llindes; les faixes dels brancals simulen una disposició de carreus esglaonat. Tots aquests emmarcaments sobresurten lleugerament del revestiment de la façana. Les obertures del darrer nivell són simples, sense cap tipus d'emmarcament. El revestiment de les façanes és senzill realitzat a base d'un arrebossat simple sense cap element decoratiu destacable, llevat del contrast cromàtic que la pintura de color ocre de les faixes d'emmarcament presenta respecte la resta de façanes pintades de color blanc. | 08092-22 | Carrer Balmes, 1. 08680 Gironella | No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals d'elements dels espais comuns, podrien com a molt situar l'edifici cap als anys 20 o 30 del segle XX, sense que s'hagi pogut confirmar aquesta data. Tanmateix, l'actual edifici compta amb una remunta no originària que en suposà l'afegit d'un nivell de planta. Així, semblaria doncs que la seva construcció es realitza en un moment en que la carretera ja s'ha urbanitzat, si més no en gran part. | 42.0340600,1.8808600 | 407364 | 4654164 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49663-foto-08092-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49663-foto-08092-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49664 | Edifici carrer Pont Vell, 19 (Arxiu històric) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-19-arxiu-historic | XVIII-XIX | Es tracta d'un antic edifici, força reformat, construït entre mitgeres situat a la cantonada que forma la corba del carrer, amb forta pendent, per la qual cosa s'incorporen graons en el seu itinerari per salvar els desnivells. Per aquest motiu l'edifici s'organitza en alçat en planta baixa i tres nivells a la cota més baixa del carrer i en planta baixa i dos pisos a la zona alta, a tocar l'encreuament amb el carrer del Roser. La coberta és de teules, a tres vessants que s'adapten a la corba del carrer. Presenta tots els murs construïts amb carreus de pedra irregulars segellats amb morter de calç, llevat de les cantonades que presenta grans carreus escairats i ben tallats. Resseguint els murs es poden apreciar grans carreus paredats que molt probablement corresponien a alguns elements que destaquen del conjunt, en concret les restes i traces d'antigues obertures (brancals o emmarcaments de finestres) avui dia tapiades; es tracta de brancals de carreus i llindes planes monolítiques, ben tallades i polides, en algun cas amb senzilles incisions a manera ornamental; en una de les finestres del carrer pont vell podem veure la data 1772 incisa. La façana situada a la cota baixa presenta una estreta porta a la planta baixa amb una llinda de biga de fusta que també serveix de llinda d'una petita finestra. Destaquen les dues balconades situades als dos darrers nivells, amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill amb reganyols decoratius, on hi ha diverses obertures de format irregular i llindes d'arcs rebaixats realitzades amb carreus de pedra irregulars. A la façana de la cota alta es disposa d'un ample portal amb llinda en forma d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres, una d'elles paredada on es poden observar els elements d'emmarcament de grans carreus i a la a la cota més alta dels baixos hi ha una segona porta en aquest cas senzilla, sense emmarcaments destacables. A la primera planta es disposen quatre obertures de factura desigual, una d'elles amb muntants de grans carreus, i a la darrera planta s'observen tres balcons ampitadors. Val a dir que és un edifici que ha sofert nombroses modificacions per tal adaptar-lo a les noves funcions d'arxiu històric, entre les actuacions realitzades s'han modificat obertures, amb la creació de nous registres per tal de situar-los en el nivell de cota adequat a la reforma. De l'interior, destacar que la planta baixa a nivell de la placeta del carrer del pont, obra a un petit espai cobert amb volta de canó de pedra encofrada; a nivell de planta segona, es conserven els forjats de bigues de fusta i també podem veure restes de paviments de terra hidràulic. | 08092-23 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | L'edifici es situa dins l'antiga trama urbana del casc antic, just en el carrer del pont vell, el qual rep el nom perquè comunica la part alta de la vila amb el pont gòtic que permetia creuar el riu Llobregat al pas per la vila. És un carrer de configuració antiga. Les característiques arquitectòniques dels elements antics conservats, fan pensar en una estructura que podria correspondre al segle XVIII o XIX, i amb reformes posteriors, a més de la darrera i important obra de reforma i adequació als nous usos. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49664-foto-08092-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49664-foto-08092-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici acull l'Arxiu Municipal, el qual es va inaugurar el 27 de març de 2015, porta el nom de Josep Busquets, en homenatge a qui va ser historiador i arxiver municipal. L'arxiu es situa en una de les plantes de l'edifici, les altres es destinen a altres usos. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49665 | Edifici carrer Pont Vell, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-21 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres amb dues façanes ja que fa cantonera amb el carrer del Pont Vell i la plaça de la vila. En alçat s'organitza en planta baixa i dos pisos però a causa del desnivell del carrer del Pont Vell, en aquest carrer s'organitza una planta semisoterrani. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener transversal vers la façana afrontada a la plaça. Una de les particularitats de l'edifici rau en l'estructura de la façana principal on s'organitzen uns baixos formant un porxo que també aixopluga el portal d'accés de la finca veïna, un portal amb una llinda de pedra monolítica amb la data de 1688 inscrita. El porxo està format per tres arcs de mig punt, dos afrontats a la plaça i el tercer al carrer del Pont Vell. Al primer pis s'organitza una balconada que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana; amb llosa de pedra, disposa d'una barana de ferro de forja amb barrots verticals i passamà simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota del passamà. A la segona planta es localitzen dos balcons de les mateixes característiques. La façana està revestida per un arrebossat simple decorat amb senzilles pintures geomètriques a les llindes i la part superior dels brancals de les obertures. A la zona del capcer s'observa la data: 'ANY 1915' pintada en un plafó rectangular. La façana afrontada al carrer del Pont Vell i a nivell del semisoterrani, s'observa un senzill portal i una finestra corresponents al local que aprofita l'espai d'aquest nivell. Els nivells superiors només disposen d'una obertura per planta alineades verticalment amb el portal del semisoterrani, amb una finestra senzilla a nivell de planta baixa (respecte la plaça de la Vila) i un balcó a cadascun dels nivells superiors amb les mateixes característiques descrites, és a dir, llosa de pedra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols. La façana està revestida amb un arrebossat simple, pintat i amb els mateixos elements decoratius a les dues obertures dels balcons. Els ràfecs de les cobertes, força pronunciats, mostren caps de bigues a mode de permòdols decoratius. | 08092-24 | Carrer Pont Vell, 21. 08680 Gironella | L'edifici mostra la data 1915, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. La data indicada coincideix també en l'etapa en que s'amplià i modificar la plaça de la Vila, tasques iniciades al 1910, i que entre el 1913 i 1914 s'acabaren de completar. Tot i això, posteriorment, vers el 1929 tornaria a iniciar algunes modificacions. | 42.0333800,1.8828600 | 407529 | 4654086 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49665-foto-08092-24-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En alguna fotografia antiga podem veure que l'edifici originàriament tenia un acabat diferent a nivell de façana principal. L'edifici compta amb uns baixos que obren a la plaça i que han acollit diversos comerços al llarg dels anys, les plantes superiors han estat destinades a habitatge. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49666 | Edifici carrer Pont Vell, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-9 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que disposa de tres façanes, la principal afrontada al carrer del Pont Vell. Organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una moderna rehabilitació que li atorga l'aspecte actual. A la planta baixa de la façana principal es localitza la porta d'accés als habitatges i una segona porta que obra al local corresponent, les dues obertures amb llinda de biga de fusta. A la primera planta s'organitzen dos balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. La segona planta presenta una galeria força singular ja que està construïda en voladís i suportada per bigues de fusta vistes, que ocupa tota l'amplada de la façana. Està defensada per una barana de ferro simple, decorada amb reganyols a la zona de sòcol, i emmarcada als extrems per sengles bigues de fusta vistes col·locades en vertical. El mur de tancament de la part superior de la galeria el formen tres arcs rebaixats, una estructura que dona al conjunt una visió peculiar. La tercera planta consta de dues obertures, unes simples finestres amb barana de ferro de disseny senzill sota el ràfec de la coberta força pronunciat; segurament resultat de la reforma de la galeria. La façana posterior consta només de planta baixa i dos pisos a causa del desnivell del terrenys on està ubicat l'edifici, amb una porta d'accés a l'interior a la planta baixa, un balcó ampitador, a la planta primera una molt petita finestra i un balcó, també ampitador, sota el ràfec de la coberta al darrer pis. Damunt la llinda del portal de la planta baixa s'observa un gran carreu monolític a mode de llinda que sobresurt del revestiment. La tercera façana, la mitgera i esglaonada, és molt senzilla, amb només quatre petites obertures, una a la cota dels graons del pas (o carrer), dues al pis superior i una a la zona del capcer de la coberta. El revestiment del conjunt és senzill a base d'un arrebossat simple. Destaquen les dues cantoneres de l'edifici realitzades amb grans carreus de pedra que sobresurten del revestiment i emmarquen les façanes. | 08092-25 | Carrer Pont Vell, 9. 08600 Gironella | L'edifici destaca sobretot per la presència d'un la galeria volada, que ocupa dos nivells, la planta segona i golfes; tot i que reformada, sembla que al darrer nivell havia estat una galeria o balcó obert, el qual posteriorment es tanca deixant-hi només finestres. L'immoble no mostra cap element concret que permeti precisar la seva cronologia; la tipologia de murs, encara que poc visibles, així com la presència de restes d'obertures anterior, fa pensar en un edifici de configuració antiga potser del segle XVIII o XIX, i al qual s'hi hauria dut a terme una actuació de reforma posterior. Es tracta d'una construcció bastida adaptant-se a la parcel·la, a la trama urbana del casc antic. | 42.0333300,1.8823900 | 407490 | 4654081 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49666-foto-08092-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49666-foto-08092-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49667 | Edifici carrer Pont Vell, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-pont-vell-36 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos malgrat que tot sembla indicar que el darrer nivell és el resultat d'una remunta. A la planta baixa s'organitzen tres obertures que donen accés a dos locals i a la zona de vestíbul de la caixa d'escala. Les llindes estan decorades amb ceràmica bicolor formant un escacat i entre les dues obertures més orientals s'observa la data de 1913 inscrita amb peces de ceràmica també bicolor. Pel que fa a les obertures, la façana disposa de tres eixos verticals amb un tractament similar a nivell de les dues primeres plantes, mentre que a la tercera el tractament es més simple. A la primera planta es desenvolupa una balconada amb una llosa ondulada amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota el passamà. Les tres obertures de la segona planta disposen de balcons individuals, amb lloses motllurades rectangulars i barana de ferro de les mateixes característiques descrites a la planta inferior. Els emmarcaments de les obertures d'aquestes dues plantes estan motllurats i als laterals de la façana es disposen sengles pilastres acanalades que l'emmarquen. Damunt de les obertures d'aquesta segona planta s'aprecia una cornisa contínua motllurada, molt probablement com a remat de l'edifici primitiu abans de procedir a la remunta. Les obertures de la darrera planta donen a una balconada que aprofita el voladís de la cornisa esmentada com a llosa, damunt la qual descansa una barana de ferro de disseny simple, amb barrots verticals i passamà senzill. | 08092-26 | Carrer Pont Vell, 36. 08600 Gironella | L'edifici mostra la data 1913, segurament corresponent a la data de construcció o reforma importantíssima de l'edifici. Es situa doncs, en un moment de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de nous habitatges, el desenvolupament urbanístic de la zona de la carretera, entre altres; degut a la instal·lació de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques i el conseqüent desenvolupament de la vila. La data indicada coincideix també en l'etapa en que s'amplià i modificà la plaça de la Vila, tasques iniciades al 1910, que es complementà el 1913, i al llarg del 1914 es realitzaren actuacions de millora com plantada d'alguns arbres. Tot i això, posteriorment, vers el 1929, es tornarien a iniciar algunes modificacions a la plaça. | 42.0333600,1.8829600 | 407537 | 4654084 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49667-foto-08092-26-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49668 | Edifici carrer Roser, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-roser-8 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII | Es tracta d'un immoble que mostra dues façanes, ja que en aquest punt el carrer fa com una petita placeta, a la qual la finca número 8 hi té una lloc destacat. L'immoble es correspon amb un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules de dues vessants. Tot sembla indicar que l'immoble ha estat objecte de reformes que li han conferit l'aspecte actual. D'aquest immoble destaquen diverses de les seves obertures, almenys en la part visible de les façanes que afronten al carrer del Roser. La façana afrontada al carrer Roser presenta un gran portal amb un arc de mig punt de pedra format per set grans dovelles i una finestra damunt amb uns emmarcaments singulars, consistents en uns brancals formats per tres grans carreus amb el cantell bisellat i una llinda monolítica també amb el cantell bisellat; al costat més occidental i al costat d'aquesta finestra, s'observa una segona obertura de dimensions més reduïdes sense cap tipus d'emmarcament. A la planta superior es localitza una senzilla obertura, és similar a l'anterior, situada sota el ràfec de la coberta i decorada amb permòdols com a caps de bigues. La façana transversal al carrer Roser (que afronta a la mena de placeta que conforma el carrer) presenta una senzilla porta als baixos i a nivell de primer pis una finestra de característiques semblants a les descrites anteriorment, és a dir, brancals de pedra amb l'angle bisellat i llinda monolítica també bisellada, en aquesta els angles a més mostren una senzilla motllura. A nivell del segon pis presenta l'estructura d'un balcó amb llosa de pedra amb barana de barrots verticals simples. En aquesta façana, situada gairebé a tocar la cantonada i a nivell de la llinda de la porta de la planta baixa, hi ha encastada l'estructura d'una fornícula amb la imatge de la Verge i el nen Jesús. | 08092-27 | Carrer Roser, 8. 08600 Gironella | L'edifici es situa dins la trama urbana del casc antic, el que seria dins el perímetre emmurallat de finals del període baix-medieval. Per la part posterior la finca afronta a la riera d'Olvan, en el perímetre mateix del que es creu que podria correspondre a la muralla de tancament de la vila. Així, l'edifici, especialment per la part posterior pot conservar restes arquitectòniques relacionables amb l'estructura del recinte murallat. Pel que fa a les restes més visibles des del carrer del Roser, mostra una tipologia, que també es pot identificar en altres punts del carrer, que poden correspondre a un edifici del segle XVII. Cal anotar que la muralla, també pot haver tingut més d'un perímetre de tancament, que pot haver evolucionat i sofert algunes modificacions arran de les reformes de reparació que s'hi van haver d'anar realtizant. | 42.0332800,1.8831800 | 407555 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49668-foto-08092-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49668-foto-08092-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49668-foto-08092-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici pot amargar en la seva estructura restes arquitectòniques del recinte emmurallat, així com elements o parts de l'edifici que pertanyin a cronologies anteriors a l'esmentat segle XVII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49669 | Local parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'Escambell, 4. -S/N. (1981): 'Reforma i ampliació de l'edifici 'Centre' de Gironella', a El Vilatà, número 1. -S/N. (1982): 'Casal parroquial: breu història', a El Vilatà, número 15. | XX | Edifici que presenta dos volums diferenciats tant pel que fa a la seva estructura com en l'alçat. Un primer volum, obrat amb obra de maó vist, amb una façana cantonera, s'estén pels carrers de la Fe i de la plaça de l'Església. Un segon volum, també en cantonera, afronta al carrer de la plaça de l'Església i al carrer d'Olvan Alt. El primer volum, construït entre mitgeres, consta de planta baixa i dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orienta en diagonal a l'eix de la cantonada de l'edifici. Presenta una estructura de murs d'obra de paredat comú, aixecada damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra, llevat de la darrera planta, amb una estructura diferent, molt probablement obrada amb posterioritat. Les obertures presenten els emmarcaments de maó vist, la qual cosa ofereix al conjunt una destacada singularitat. A la cantonera d'aquest volum i a nivell de la planta baixa, es disposa una doble columna adossada, amb capitell sense relleus que es desenvolupa sota la balconada, realitzada amb carreus de pedra. D'aquest volum destaca la balconada del primer pis que s'estén al llarg de les dues façanes, amb llosa d'obra de maó i barana de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals corbs. Al nivell del primer pis, la cantonera està formada per carreus de pedra buixardada que destaca del paredat comú dels murs. Les obertures de la planta baixa que afronten al carrer de la Fe disposen de llindes en forma d'arc deprimit mentre que les del segon pis són rectes i decorades amb un guardapols de maó que sobresurt lleugerament de la línia de façana. La darrera planta sembla és producte d'una moderna remunta formada per una galeria, que també s'estén per les dues façanes, amb una coberta sustentada per una estructura metàl·lica. El segon volum que fa cantonada als carrers de la plaça de l'Església i al d'Olvan Alt s'organitza en alçat en planta baixa i tres pisos i disposa d'una coberta de teules d'una sola vessant que desguassa al carrer de la Plaça de l'Església. El tractament visual és diferent en tant que els murs estan revestits per un arrebossat comú pintat de blanc, la qual cosa el diferencia clarament de l'anterior, llevat de la planta baixa on s'aprecia un paredat comú irregular amb grans carreu de pedra escairada a la cantonera. D'aquest volum destaquen l'estructura d'obertures de la primera planta configurada per un seguit de finestres d'arc de mig punt emmarcades per arcs ogivals realitzats en el revestiment. Als nivells superiors es localitzen diverses obertures sense cap interès específic. La coberta és de teules amb una sola vessant que desguassa al Carrer d'Olvan Alt. | 08092-28 | Carrer de la fe, 2. 08600 Gironella | El 1908 van finalitzar les obres del local parroquial, que llavors també era seu de l'entitat Centre Catòlic 'La Perla del Llobregat'; tot i que la fundació de l'entitat Centre Catòlic és molt anterior, sembla que dels volts del 1880. Originàriament l'entitat havia tingut seu al carrer Olvan Alt, en un local conegut amb el nom de 'Coro'. El centre acollia activitats culturals molt diverses, teatre, ballades musicals, conferències, etc. algunes de les representacions teatrals més populars eren els Pastorets per Nadal. També acollia representacions de companyies de renom, especialment programades en dates assenyalades. A l'any 1925, s'inaugurà el nou i modern Centre al carrer anomenat Josep Font, consta que es va construir per part dels 'Successors de Ramon Alsina i Rodergas', propietaris de la fàbrica de Cal Metre; en aquest local l'entitat hi va ser fins l'any 1936, durant la guerra el local va ser incendiat. Als anys 1940 l'entitat va tornar a aquest edifici de l'actual carrer de la fe, essent-ne seu altra vegada i on va ser-hi durant molts anys; durant aquests anys l'entitat 'La Perla del Llobregat' va iniciar els tràmits per poder tornar a oferir activitats, però va haver de modificar el seu nom passant-se a denominar 'Centro Católico'. Als anys 80 del segle XX es van realitzar importants obres de reforma, ampliació i adequació de l'edifici, moment en que es va modificar la coberta, tot aixecant-la i creant el darrer nivell de planta. En aquest època l'entitat, tornà a emprendre les seves activitats. | 42.0339300,1.8836400 | 407594 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49670 | Edifici carrer Olvan Alt, 20, 22 i 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-olvan-alt-20-22-i-24 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta del conjunt de tres finques d'habitatges que presenten una configuració unitària, organitzades en alçat en dues plantes semisoterrani (a causa del desnivell del terreny), planta baixa i dos pisos, amb una coberta de plaques de fibrociment ondulat formant dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel al carrer Olvan Alt. A causa del desnivell del terreny, la façana que afronta a la zona posterior, és a dir, a la Riera de la Riba, presenta un alçat de cinc plantes, mentre que l'alçat des del carrer Olvan Alt és de planta baixa i dos pisos. Les façanes principals de les tres finques s'adapten a la curvatura del carrer i presenten una estructura i disposició d'obertures similar la qual cosa fa que sigui un conjunt força unitari. A la planta baixa es combinen les portals d'accés a la zona de vestíbul de la caixa d'escala i els d'accés als locals, sent els primers del tipus tarja rematats per arcs de mig punt i els segons rematats per arcs escarsers. Totes les obertures dels dos pisos, amb llindes en forma d'arc escarser, menen a balcons de lloses força estretes fetes d'obra amb reforçament de ferro. Les baranes dels balcons també són idèntiques, amb barrots verticals i passamà simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. Els murs presenten una obra de paredat comú amb carreus irregulars que s'assenta en un sòcol de grans blocs de pedra; els emmarcaments de totes les obertures estan realitzats amb obra de maó que destaquen de la resta del parament, així com també disposa del reforçament de la cantonera de la façana del número 24. Entre la finca número 24 i la 22, i a nivell del primer pis es localitza una placa amb la inscripció següent: '1906 JOSE PUIGFERRAT', damunt de la quals hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Guia. La façana posterior també és unitària i es disposen les galeries dels habitatges, unes obertures rematades totes elles per arcs escarsers. Alguns dels espais d'aquestes galeries han estat reformats i tancats a l'exterior conservant, en la seva majoria, la barana de ferro de disseny senzill amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. La planta inferior disposa d'una passera que recorre, a mode de balconada, tota l'amplada dels tres edificis, una estructura metàl·lica probablement no original de l'edifici. La façana disposa d'un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. | 08092-29 | Carrer Olvan Alt, 20, 22 i 24. 08600 Gironella | L'edifici té una placa que indica la data 1906, que probablement correspon a la data en que es va bastir aquest edifici. Així, la construcció d'aquest edifici es situa en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. | 42.0336400,1.8838700 | 407613 | 4654114 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49670-foto-08092-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49670-foto-08092-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49670-foto-08092-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la façana de l'edifici hi ha una placa en la que, a part de la data 1906, indica José Puigferrat, no tenim constància de notícies que ens informin sobre aquest personatge, segurament el seu propietari. De tota manera, el cognom ens remet a la família de rellotgers Puigferrat que durant el segle XVIII es va instal·lar a Gironella i van fer funcionar un taller de rellotges. No s'ha pogut aclarir ni confirmar el vincle entre ambdós Puigferrat però en no sé un nom massa comú, pot fer pensar en descendents de la família de rellotgers.L'edifici és conegut popularment com els vint pisos. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49671 | Edifici Agrupament Escoltes i Guies Sebastià Montraveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-agrupament-escoltes-i-guies-sebastia-montraveta | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII-XIX | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per diverses estructures fusionades amb comunicacions interiors, estructures de diferents estils situades entre la plaça de l'església i a la plaça de la Vila. Afrontada a la plaça de l'església s'aixeca la primera d'aquestes estructures, de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes amb coberta de teules a dues vessants i carener transversal vers la plaça. Disposa de dues obertures a la planta baixa afrontades al passatge de l'Almorratxa, un portal amb llinda d'arc escarser i una finestra amb llinda d'arc rebaixat. En el dos pisos s'obren dues obertures per nivell, alternant balcons ampitadors i una finestra, obertures de disseny senzill. La façana afrontada a la plaça de l'Església té una disposició d'obertures irregular, destacant un balcó a la primera planta, amb llosa de pedra i barana de disseny senzill, i un segon balcó gairebé ampitador a la segona planta, amb barana de ferro i barrots verticals helicoïdals. Una segona estructura s'adossa a la primera amb una estructura original per la seva forma com per la textura dels seus murs. Té l'aspecte una torre de tres nivells obrada amb un paredat comú amb molts elements obrats amb obra vista de maó com les cantoneres, els emmarcaments de les obertures, el ràfec de la coberta decorada amb permòdols i la barana superior. A la planta baixa disposa d'una obertura amb brancals i llinda amb arcs rebaixats en degradació d'obra vista de maó. A primer nivell es disposa una finestra, també amb emmarcaments de maó vist, profusament treballada amb l'obra vista, i a la darrera planta i damunt d'un ampit format per diverses filades de maó en voladís, es disposen tres finestres bessones rematades per arcs apuntats. La façana que afronta al passatge de l'Almorratxa no disposa d'obertures i s'hi adossa la tercera estructura consistent en un cos d'edifici de planta rectangular amb diverses obertures de baix interès arquitectònic, organitzada en tres nivells i coberta de teules a dues vessants. A la planta superior s'aprecia un pas exterior que comunica amb el darrer nivell de l'estructura de la torre, un curt passadís amb una barana de ferro de disseny senzill. | 08092-30 | Plaça de l'església s.n. i plaça de la Vila, 6. 08600 Gironella | L'edifici actual és resultat de diverses reformes i modificacions al llarg dels anys, a més, les característiques del conjunt ens indiquen que en origen es podia haver tractat de dues finques diferents que posteriorment es van unir o comunicar. L'edifici a més, es troba al centre de la vila, en una àrea de configuració antiga, a tocar de les restes del castell per una banda i de l'església vella de Sant Eulàlia per l'altra. Tot i que no mostra cap element que permeti indicar la cronologia de l'edifici que afronta a la plaça de la vila, aquest pot remuntar-se al segle XVIII o XIX, tenint en compte la configuració antiga de la plaça. D'altra banda, per la part de la plaça de l'església, la part antiga de l'edifici també pot remuntar-se a unes mateixes cronologies, per bé, que una part de l'edifici, la que afronta amb el passatge de l'Almorratxa podria ser obra de finals o segurament més aviat d'inicis del segle XX coincidint amb el final del modernisme. | 42.0338500,1.8828800 | 407531 | 4654138 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49671-foto-08092-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49671-foto-08092-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49671-foto-08092-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici és seu de l'Agrupament Escolta i Guia Sebastià Montraveta. Als anys 60 del segle XX, el primer agrupament escolta tenia la seu a l'església vella, sembla que pels volts del 1965. Poc després ja van passar a tenir la seu a l'actual edifici, on primer només ocupaven el primer pis. Al 1973 l'agrupament va adoptar el nom d'Agrupament Escola Àusias March, el qual posteriorment es modificaria per l'actual.A la façana lateral de l'edifici que afronta al passatge de l'Almorratxa s'hi va realitzar un mural de commemoració del 25è aniversari dels gegants de la vila. | 98|116|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49672 | Edifici carrer Padró, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-padro-6 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una zona de golfes a la part posterior. Disposa d'una coberta mixta, és a dir, una zona de terrat pla transitable situada al frontis de la façana principal, i una altra situada a la part posterior conformada per una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal que aixopluga l'espai destinat a golfes. L'edifici fa cantonada amb un pas que mena al carrer del Sol, per la qual cosa disposa d'un frontis a dit pas amb un tractament formal totalment diferent respecte la façana principal, la qual presenta un treball d'obra de maó molt singular que recull la tradició ancestral del treball de l'obra de maó vist que el moviment Modernista, de la mà d'alguns dels seus arquitectes més representatius, eleva a la qualitat d'element artístic. Així doncs, la característica essencial de la façana és el treball d'obra vista de maó i el seu tractament en relleu que destaca cadascun dels elements formals; és a dir, llindes, lloses dels balcons (realitzades amb diverses filades de maons en volada degradada), els permòdols indicatius dels nivells del forjat, així com el treball de la barana del terrat damunt d'una cornisa profusament decorada amb un ràfec significatiu. Tots els paraments de la façana presenten un dibuix geomètric a base de rombes realitzats amb maons col·locats en relleu. L'estructura de les obertures és simètrica, amb tres portals a la planta baixa i quatre balcons a cada nivell. L'accés als habitatges, força estret i del tipus tarja, està flanquejat per dos grans portals rematats amb arcs escarsers. La tarja disposa d'una reixa de ferro de forja que incorpora les inicials 'R M'. Les baranes dels balcons són de ferro de forja amb perfils verticals helicoïdals reblonats i corbs. La façana lateral, la que afronta al pas vers el carrer del Sol, té un tractament totalment diferent, amb obra revestida amb un arrebossat simple sense cap element decoratiu remarcable. S'observen diverses obertures senzilles (petites finestres), dues a nivell de primera planta i tres a la segona. A la part del capcer (zona de golfes) es disposen dues obertures simples. | 08092-31 | Carrer Padró 6. 08600 Gironella | La construcció d'aquest edifici cal situar-la a inicis del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. | 42.0349300,1.8840900 | 407633 | 4654257 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49672-foto-08092-31-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49673 | Cal Cotrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotrina | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Gran casal format per diversos volums i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos llevat d'un volum lateral que només disposa de planta baixa i pis. Les cobertes de cadascun dels volums és de teules a dues vessants. La característica de l'edifici és la utilització de l'obra vista en la concepció dels murs perimetrals llevat d'un pany de mur obrat amb paredat comú fins a nivell del forjat de la planta baixa. Un d'aquests volums és una torre que destaca del conjunt per la seva major alçada, refeta en la seva part superior (darrer nivell) amb obra de totxana vista que contrasta amb la resta de l'obra vista de maó de tot el conjunt. Gairebé la totalitat de les obertures disposen de llindes en forma d'arc escarser. formats per diverses filades de maó a través, la qual cosa destaca de la resta d'obra vista dels murs. També disposen d'ampits realitzats amb maó de pla que sobresurten lleugerament de la línia de façana, la qual cosa trenca amb la regularitat del conjunt. El volum de la torre disposa d'obertures amb llindes de mig punt diferenciant-se de la resta. L'accés principal a l'interior està localitzat en el cos d'edifici central on mitjançant una escala de sis graons obrats amb obra vista, s'accedeix a la cota de paviment de la planta baixa. Adossada al cos de la torre hi ha una petita estructura de només un nivell, com un porxo cobert amb un portal d'accés en un dels laterals. En el mur lateral obrat amb paredat comú i a nivell de la primera planta s'observen diverses finestres tapiades, així com també una a la planta baixa. Els ràfecs de les cobertes és força pronunciat i està decorat amb caps de bigues de fusta i petits permòdols ceràmics. | 08092-32 | Carrer de les Eres, s/n. 08600 Gironella | La construcció d'aquest edifici cal situar-la a les primeres dècades del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. L'edifici ha rebut diverses denominacions, sovint lligades a la persona que hi residia, el nom més generalitzat és Cal Cotrina per bé que també se l'ha anomenat el Molí. Aquest darrer sembla que el rebia perquè la ubicació de la casa és la mateixa on es trobava un antic molí, tot i que no s'ha pogut confirmar podria haver-se utilitzat part de l'estructura d'aquell antic immoble per bastir aquesta, en concret el mur posterior que té un paredat comú diferent de la resta de l'obra que és de maó vist. En fotografies de principis del segle XX s'identifica una casa que semblaria ocupar el mateix emplaçament que aquesta. | 42.0313700,1.8818800 | 407445 | 4653864 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49674 | Torre de l'ascensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lascensor | http://www.diba.cat/web/seep/butlleti-territori-i-ciutat/-/newsletter/53616886/61/173267157/accessibilitat-i-patrimoni-recuperacio-de-la-torre-del-castell-de-merola-i-nou-acces-al-centre-historic-de-gironella http://arquinfad.org/premisfad/edicions-anteriors/?edicio/2016/obra/8503/ https://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/l-ascensor-de-gironella-seleccionat-al-pavello-espanyol-de-la-biennal-d-arquitectura-de-venecia http://www.regio7.cat/bergueda/2016/06/08/lascensor-gironella-premi-votacio-popular/365008.html http://www.aquibergueda.cat/2016/06/08/115574/ https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/6179/ascensor/gironella/guanyador/popular/dels/premis/fad | XXI | L'estructura de l'ascensor de connexió del centre històric de la vila amb la part baixa de peu de riu, en concret amb el camí de Cal Metre, és una estructura vertical, bastida a manera de torre. Es tracta d'una construcció realitzada a partir d'una estructura metàl·lica, el nucli que acull la infraestructura de l'ascensor pròpiament, que a la part baixa compta amb un acabat en vidre, i la resta fins al seu coronament és un revestiment d'obra vista, el material és col·locat generant un seguit de petites obertures que conjunt permeten que entri la llum i que es pugui mínimament veure la vista, l'exterior. | 08092-33 | Ubicat al passatge de Cal Metre i a la plaça de la Vila, punts de comunicació de l'infraestructura. | Al llarg del segle XX i ja des de finals del segle XIX, la vila de Gironella va anar experimentant un creixement important de població i conseqüentment de construcció de nous edificis i de nous barris. Així en aquestes dates es va iniciar el desenvolupament urbanístic de la carretera, amb la construcció d'edificis a banda i banda de la carretera i de la via del tren, les dues grans infraestructures de comunicació que també facilitarien i comportarien millores a la població. Amb això també es va produir un desplaçament de part de la població del poble vell cap a la zona de la carretera, tot i això, també s'anirien reformant cases i construint-ne de noves a la zona del casc antic, i amb el pas dels anys, també desenvolupant-se nous carrers als entorns de la carretera de Vic. Amb el pas dels anys, i especialment acusat a les darreres dècades del segle XX i inicis del XX, el casc antic de Gironella i la zona del voltant de la carretera de Vic i Cap del Pla, veurien desaparèixer un munt de comerços que de mica en mica anirien tancant i alguns desplaçant-se cap a la carretera, l'Avinguda de Catalunya. Així, amb els anys, l'avinguda de Catalunya s'ha convertit en l'eix comercial de Gironella i també tota la part baixa del poble és on hi ha més quantitat de serveis. La diferencia del nivell entre el centre històric i la zona de l'avinguda és molt marcada. Aquest fet sumat a que al casc antic i zones properes hi ha un volum destacat de gent d'edat avançada que hi resideix, va determinar a posar en marxa el projecte de connexió de les dues zones a partir de la construcció de l'ascensor. En paral·lel a la instal·lació d'aquesta infraestructura també es duia a terme una actuació al passatge de Cal Metre, un dels punts de connexió de l'ascensor, que posaria en valor aquesta àrea de la vila. El projecte va ser encarregat i dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, a l'arquitecte Carles Enrich. L'obra es va inaugurar l'agost del 2015. La intervenció paisatgística a l'entorn del camí de Cal Metre és va realitzar el 2017. La intervenció de l'ascensor sota el nom del projecte Nou accés al Centre històric de Gironella, va quedar finalista al Premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) Ciutat i Paisatge 2016 i va guanyar el premi de votació popular dels premis del FAD. En la valoració del jurat dels Premis FAD, entre altres aspectes es va destacar : '...L'ascensor és una invitació al futur, a la rehabilitació del camí de Cal Metre que recupera el llegat històric de les estructures de fabricació de la indústria tèxtil. Cal valorar la delicadesa del lloc exacte destinat a aquesta balisa vertical, així com l'elecció del material, que oculta i revela aquest equipament modern..' | 42.0338300,1.8823800 | 407490 | 4654137 | 2015 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Carles Enrich Gimenez (Arquitecte) | L'estructura de l'ascensor es bastí a manera de torre, mostrant complicitats amb elements de l'arquitectura i patrimoni de l'entorn, d'una banda a un costat té les antigues restes del castell de Gironella, un pany de muralla i les restes de la torre de l'homenatge damunt la qual s'instal·là la torre del rellotge, també d'obra vista, i a l'altra banda, trobem l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Metre, amb els seus edificis fabrils entre els quals, la xemeneia del vapor, mig amagada entre les estructures de la fàbrica. Així, aquesta construcció és vista com que cerca connectar la nova infraestructura amb el patrimoni industrial i el patrimoni històric de l'entorn immediat.Així, la construcció de l'ascensor sumat a la intervenció paisatgística de recuperació del camí de Cal Metre també cercava i posa en valor el patrimoni històric fabril.El projecte també va estar exposat a la Biennal de Venècia de l'edició del 2016 | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||
| 49675 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent | XIX | actualment està deshabitada i tancada. Mostra clars signes de deteriorament i alguns desperfectes. | Senzilla masia de planta baixa i un pis, de planta rectangular amb una coberta de teules formant dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Tot sembla indicar que en un moment indeterminat es procedí a l'ampliació d'una estructura preexistent, tal i com ho demostra la disposició de grans carreus de pedra de cantonera al costat de la porta d'accés i a la façana posterior, sense cap tipus de lligam amb el paredat comú del mur que s'hi adossa. A les quatre cantoneres de l'edifici es disposen grans carreus ben tallats i escairats. La majoria d'obertures estan actualment tapiades i a una de les façanes s'hi adossa una escala exterior realitzada amb volta catalana i graons d'obra que menen al pis superior on hi ha una porta tapiada, al costat de la qual s'observa una finestra amb els emmarcaments de pedra, llinda monolítica i ampit motllurat que sobresurt de la línia de façana. Altres finestres, situades a la façana oposada, tenen els emmarcaments d'obra de maó. A l'interior es pot observar el forjat, de bigues de tronc de fusta, llates i maó de pla. | 08092-34 | Situada dalt d'un turó davant de Viladomiu Vell, a l'est, i a l'altra banda del riu. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XIX amb una ampliació posterior. Es tracta d'una casa que hauria funcionat com a masoveria. La seva proximitat al límit del terme municipal, així com el fet que formi part d'una finca mare més gran, situada al municipi veí, pot determinar que en alguna documentació no s'hi localitzi. | 42.0087500,1.8882400 | 407939 | 4651346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49676 | Els Clots de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots-de-sant-marc | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | una part de la casa ha cedit recentment. | Es tracta d'un habitatge isolat a quatre vents amb diversos coberts adossats situat al final d'un camí rural continuació del carrer dels Clots. El seu estat de conservació és molt precari amb diverses zones que amenacen ruïna i algunes parts que han caigut recentment. L'edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues aigües i amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Part del cos principal està ensorrat fins a la primera crugia. Tot sembla indicar que aquesta primera crugia és el resultat de l'ampliació d'una primitiva estructura. En alçat s'articula en planta baixa, pis i golfes i els paraments presenten diverses metodologies de construcció. A nivell de planta i pis s'observa un parament realitzat a base d'un paredat comú, amb carreus irregulars, amb el reforç de carreus escairats a les cantoneres, mentre que a la zona corresponent a la primitiva construcció s'observa que a partir del primer nivell els murs són de tàpia. A causa de l'esfondrament de part de la façana s'han perdut l'estructura de galeria de la planta pis i de les golfes, on només s'aprecien restes de les arcades de mig punt. Les obertures que presenta no tenen cap element destacable. Disposa de coberts adossats i exempts que envolten l'edifici principal, corresponents a estances típiques d'una explotació agrària i ramadera. Majoritàriament construïts de forma senzilla amb maó i totxanes i cobertes a una vessant de teules i de plaques de fibrociment ondulat. | 08092-35 | a l'oest de la barriada de Cal Bassacs, i proper a la capella de Sant Marc. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XVIII-XIX amb una ampliació posterior. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Clots de Sant Marc, la qual consta que era de Ventura Teixidor, de Valldoriola. Documentalment, consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Clots de Sant March', en relació al qual hi consta referenciat Ramon Calveras. | 42.0216900,1.8790600 | 407197 | 4652792 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49677 | El Catau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-catau | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Edifici aïllat a quatre vents, amb una planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Els murs són de paredat comú força irregular amb les quatre cantoneres reforçades amb grans carreus ben tallats i escairats. A un dels murs laterals s'hi adossa un senzill cobert amb una coberta de teules a una vessant i configuració de murs com la de la casa. A la façana principal presenta, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior amb els brancals realitzats amb grans carreus de pedra i amb una senzilla marquesina que el defensa feta de teules que descansen damunt una biga de fusta suportada per dos pilars de maons massissos. Al primer nivell es disposen dues finestres de dimensions desiguals emmarcades per obra de maons amb llindes en forma d'arc escarser, i el darrer nivell presenta una galeria amb tres obertures rematades per arcs de mig punt i amb els emmarcaments d'obra de maó. El ràfec de la coberta presenta certes deficiències pel que fa a la seva conservació. A les façanes laterals s'observen dues obertures a cadascuna, situades al primer pis i a la zona de golfes, de disseny simple amb els emmarcaments de maó i llindes escarseres. | 08092-36 | Situada a la part oest del terme municipal, a l'extrem del barri de Cal Blau. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Catal o Catall', que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0303500,1.8750900 | 406881 | 4653758 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49678 | Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feliu | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Es tracta de l'estructura d'una clàssica masia que ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys però que encara conserva elements arquitectònics força interessants. Organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal. Aquesta presenta, pel que fa a les obertures, una evident simetria, amb un portal centrat amb una llinda en forma d'arc escarser i amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra regulars i ben tallats que destaquen del revestiment de la façana realitzat amb un arrebossat senzill que amaga una estructura de murs probablement de paredat comú llevat de les cantonades, on presenta unes cantoneres amb grans carreus de pedra que sobresurten del revestiment de les façanes. Aquest portal està flanquejat per sengles finestres amb el mateix tipus d'emmarcament que el portal, de factura no originària, segurament resultat d'una reforma. A la primera planta disposa de tres balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de forja de disseny senzill, amb reganyols decoratius sota el passamà i a la zona de sòcol. Les obertures que donen als balcons son simples, no així les del nivells superior on les tres obertures es transformen en amples finestrals ampitadors rematats per arcs de mig punt, a manera de galeria, avui tancada. Les tres baranes són de ferro de disseny senzill sense cap ornament. A la zona del capcer, i centrada, se situa una senzilla finestra. Pel cantó de ponent s'observa una estructura afegida de planta baixa, un pis i un tercer nivell obert a manera de galeria o assecador i defensat per una barana de ferro de disseny senzill. La coberta és de teules a quatre vessants. A la planta baixa d'aquest cos afegit hi ha un portal de les mateixes característiques que les de la masia i un segon portal, més estret amb llinda lleugerament escarsera sense cap emmarcament i que dóna pas a la part posterior del carrer i de la casa. Al primer nivell s'organitza una sola obertura, un balcó ampitador amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les altres façanes mostren obertures de tall simple, diverses de les quals, modernes sense cap tipus d'element decoratiu destacable. A la façana principal també destaca un rellotge de sol en el que consta 'Any 1848'. Front la façana principal i a una cota inferior, a la zona d'hortes de l'antiga masia, es conserva un safareig i una font que duu la inscripció de la data següent: 'AÑ DE 1927'. | 08092-37 | A la barriada de Cal Bassacs. Carrer de Cal Feliu, 17. 08680 Gironella. | La data de construcció de la masia Cal Feliu no és coneguda per bé que hi ha alguns elements i notícies que fan pensar en una construcció del segle XVIII, d'altra banda, l'estructura de part de la planta baixa així com la data indicada en el rellotge de sol (any 1848), indiquen que al segle XIX es deuria realitzar alguna obra de remodelació important de la masia. També s'ha recollit la hipòtesis que podria ser obra nova del segle XIX, ja que la mateixa família expliquen que la propietat de la família, que té origen a Sant Marc, sembla que, en un temps no molt reculat, van decidir construir una nova casa en un indret més escaient a les necessitats del moment. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, en l'apartat corresponent a les partides de les cases de pagès de Gironella hi consta Sant Marc, que l'historiador Josep Busquets (BUSQUETS; pg. 124 i BUSQUETS,pg.) relaciona amb Cal Feliu; de fet, com a propietari de la casa de Sant Marc hi consta Joan Feliu, originari de Puig-Reig i qui donaria nom a la casa de Cal Feliu. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, no hi consta Cal Feliu, si però que hi apareix Sant Marc, que s'ha considerat que formaria part de les propietats de la mateixa família. La masia ha estat vinculada al món agrícola i ramader, però també amb l'industrial, sembla que al carrer de Cal Feliu, hi hauria hagut instal·lat un teler. Les fàbriques de Viladomiu Vell i de Viladomiu Nou, es van instal·lar en terrenys comprats per la família Viladomiu a Cal Feliu. Al llarg del segle XX la masia hauria estat objecte d'altres obres de reforma i adaptació a les noves necessitats del moment. | 42.0200600,1.8849100 | 407679 | 4652605 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49678-foto-08092-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49678-foto-08092-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49678-foto-08092-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49679 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Capella d'una sola nau, de planta rectangular i amb un petit campanar d'espadanya a la façana principal. Presenta uns murs revestits per un arrebossat comú pintat de blanc del qual destaquen els emmarcaments de pedra les obertures i els carreus disposats fent cantonera als quatre angles de l'edifici. El campanar d'espadanya està realitzat amb obra de maó vist. A la façana principal se situa la porta d'accés a l'interior amb brancals i llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat, on a la dovella central s'inscriu la data de 1772 (o és 1778).Al capdamunt del portal se situa un ull de bou amb els emmarcaments de pedra i, a la zona del capcer, s'obre una petita finestra també amb els emmarcaments de pedra. L'espai interior, d'una sola nau, està cobert per una volta de tres trams amb llunetes i pilastres que suporten els arcs faixons. La capçalera absidal és plana i conté una senzilla fornícula, amb emmarcaments de pedra, que conté la figura de Sant Antoni de Pàdua a qui està dedicada la capella. Els murs estan revestits amb un arrebossat simple pintat imitant la disposició de carreus en les pilastres i arcs, llevat de la zona de presbiteri i absis, espais que disposen d'un aplacat de fusta fins a mitja alçada. Als peus de la nau única es disposa una escala amb graons de pedra que condueix a un espai de cor molt senzill, amb una barana de fusta imitant balustres. El paviment és de mosaic hidràulic de dos senzills models presentant dibuixos geomètrics. | 08092-38 | A peu del camí i de la carretera que comunica Cal Bassacs amb Gironella. | La primera referència a una capella dedicada a Sant Antoni a Gironella és de mitjans del segle XVIII en una referència en un llibre d'òbits de la parròquia; en concret és una referència de l'any 1746, en que s'anota la defunció d'un ferrer de Vic arran d'una caiguda en el camí ral deu de Cardona a Gironella, es concreta que el fet es produí '...un poquet mes avall del Oratori de Sant Antoni en lo terme o parroquia de esta vila de Gironella...'. (BUSQUETS, praroquia 128). En el mateix llibre hi consta que un veí de Gironella, en el testament demanà que es portés un braç de cera a la capella de Sant Antoni, a data de 1770. Aquestes notícies ens permeten deixar constància de que a mitjans del segle XVIII ja existia aquesta capella, la qual semblaria que posteriorment va ser objecte d'alguna reforma o modificació, tenint en compte també la referència de la data de la llinda de la porta d'accés, 1772 o 1778. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49680 | Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramons | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XVII | La masia manté sencera l'estructura tot i que mostra signes de deteriorament, especialment en algunes parts dels murs de tapia. La masia té ús agrícola i ramader. | Conjunt format per un edifici principal, la masia pròpiament dita, i un seguit de coberts auxiliars típics d'una explotació agrícola ramadera i de cronologies diverses. Pel que fa pròpiament a la masia, aquest mostra un seguit d'elements resultat de les diferents etapes constructives que ha sofert al llarg del temps. En aquest sentit, els murs perimetrals mostren diferents sistemes constructius que van des del paredat comú, passant per la utilització de carreus escairats i ben tallats disposats en filades al trencajunt, fins l'obra de tàpia. Als quatre angles de l'edifici es pot observar la talla de grans carreus disposats en cantonera per tal de donar reforç i que destaquen de l'obra de tàpia. Organitzada en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta, de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. A la façana principal destaquen el portal d'accés i la disposició d'obertures de la zona central. El portal disposa de brancals formats per grans carreus de pedra escairats, a partir del qual es desenvolupa un arc de mig punt format per grans dovelles de pedra. Pel que fa a les finestres disposen d'emmarcaments notables realitzats amb grans carreus de pedra als brancals i llindes i ampits motllurats monolítics. La mateixa configuració s'observa en les dues finestres a una de les façanes laterals (la més septentrional), on a una d'elles hi ha gravat a la llinda monolítica, trencada, la data de 1666 envoltada de dos cercles amb pètals i damunt la data un tercer cercle amb una creu. A la façana de ponent es pot observar una estructura semicircular que acull el cos del forn de pa, realitzat amb murs de paredat comú força malmès; d'altra banda, també destaca una altra estructura de planta arrodonida, adossada al mur nord i que es desenvolupa fins al nivell de la planta primera i que correspon amb el pou d'aigua. Pel que fa a l'interior es conserva l'estructura i distribució, amb les estances destinades al bestiar, amb les menjadores corresponents, el forn de pa i la zona de la tina de vi. A la primera planta, a la qual s'hi accedeix mitjançant una escala amb graons de pedra, trobem una sala central, o sala menjador, amb la pica, els fogós i amb el foc a terra amb una campana moderna, i estances a cada costat. Una escala de fusta dona accés a les golfes. Els forjats són de bigues de tronc de fusta, llates i encadellats. Les estructures exteriors, destaca algunes de les obrades amb paredat comú, parts del paller i algunes corts, i també altres estructures bastides amb materials moderns. | 08092-39 | A la zona residencial de Cal Ramons, just després d'un revolt molt tancat. | La masia de Cal Ramons es tracta d'una masia que ha experimentat diverses modificacions al llarg dels segles. De fet, en les seves façanes es pot veure la traça clara d'una ampliació, testimoniant que la casa anteriorment era més petita, de dues crugies, la qual posteriorment es va ampliar amb un crugia més al costat de llevant. En els murs d'aquesta ampliació es pot observar una finestra amb la data 1666; per tant, semblaria que amb anterioritat a aquesta data ja existeix una primera masia més petita, la qual a ple segle XVII es va ampliar i probablement adoptant un aspecte força similar a l'actual. Tot i això, al llarg dels segles la masia experimentaria altres modificacions i obres de reforma. Tot i les referències al segle XVII assenyalades i que ens indica l'arquitectura, no hi notícies documentals publicades que informin sobre la masia amb anterioritat al segle XVIII. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Cal Ramons. Posteriorment, també consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Cal Ramons'. | 42.0238700,1.8892100 | 408041 | 4653023 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49681 | Ca n'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narola | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Presenta algunes parts deteriorades. | Conjunt format per una masia isolada i diverses construccions annexes pròpies d'una explotació agrícola ramadera. La masia pròpiament dita ha estat objecte d'ampliacions diverses que han contribuït a atorgar-li l'aspecte actual. Organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, disposa d'una coberta a dues vessants majoritàriament de teules, amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al sud. L'estructura dels paraments mostra diferents tipus d'acabats, en algunes parts s'observen carreus regulars mentre que a altres zones estan construïdes amb un paredat comú força irregular. A la façana nord de la masia s'observen dues finestres amb emmarcaments interessants com són els brancals de carreus regulars, la llinda monolítica motllurada i un ampit, també motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. En el mur oest de la casa, a nivell de planta primera s'observa una petita estructura sobresortida, a manera de barbacana, està formada per carreus força ben tallats i polits, destacant els permòdols fets per dos grans carreus a cada costat de la base i que mostren els angles exteriors arrodonits; la coberta és de llosa de pedra. A l'extrem nord-est, prop de l'angle de la façana posterior, hi ha un cos afegit realitzat amb grans carreus regulars i una escala de graons monolítics de pedra que dona accés a nivell del primer pis, l'obertura d'accés destaca per estar emmarcada també amb grans carreus als brancals i llinda plana monolítica; es tracta de l'estructura d'una tina, la boixa de la qual es localitza a la part posterior. A la façana lateral oest hi ha adossat en diagonal una estructura de dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants. Aquesta estructura presenta una façana, la sud, totalment oberta a l'exterior en els dos pisos mitjançant un pilar de carreus central de pedra a partir del qual arrenquen dues grans arcades de mig punt rebaixades, realitzades amb maó de pla damunt dels quals es desenvolupa l'arcada amb maons col·locats al sardinell. Al d'aquesta estructura s'observen les restes d'altres construccions. A pocs metres davant la façana principal es situen altres construccions destinades a paller i pel bestiar; part del conjunt es trobava unit per un mur de tancament en el que trobem un portal a cada extrem. | 08092-40 | a la zona est del municipi. | La masia de Can l'Arola mostra en les seves superfícies la traça de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura de la casa al llarg dels any. L'acabat dels seus murs, les diverses actuacions realitzades així com el fet que només s'ha observat per l'exterior no permet determinar les cronologies precises de l'estructura actual de la masia. Alguns dels elements poden ser resultat d'obres del segle XVII o XVIII, per bé que pot conservar parts més antigues, ja que la masia consta documentada amb anterioritat. Algunes de les referències ens remunten al segle XIV, el 3 desembre 1370, Guillem de Pastell, alias de Forest, casat amb Elisenda, pubilla del mas de Can Arola, féu testament actuant de notari el rector de Gironella, Bartomeu de Casals; en el document nomenava marmessors i assignava 50 sous per sufragis, a més de la petició a que es paguessin els seus deutes i concretant el que altres li devien. (BUSQUETS:20 i SERRA VILARÓ) En el fogatge de 1497 (IGLESIES:1991, 244) hi figura referenciat un tal Jaume Arola en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, hi consta dues referències amb el mateix cognom, d'una banda Bertomeu Arola i de l'altra, Pere Arola (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS:1991,52). En el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Can Arola; a més, en el llistat també hi ha referenciat la Sarreta del Arola, podria tractar-se d'una altra casa relacionada amb la mateixa masia, podria ser una masoveria però de la qual no es coneixen més notícies. | 42.0307600,1.8919000 | 408273 | 4653785 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es pot arribar a la masia a través d'un camí sense asfaltar que trobem a l'esquerra del camí de la Talaia, a la part superior de la urbanització de les Eres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||
| 49682 | Escola de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. http://ceipsantmarc.blogspot.com/ | XX | L'escola pública de Bassacs està conformada per diversos edificis situats ocupant una illa més o menys triangular entre els carrers Estudis, Barcelona i Miquel Martí i Pol, a l'extrem nord-oest de la qual hi ha la parcel·la on hi ha l'església de Santa Maria de Cal Bassacs. L'actual escola està conformada per diversos edificis, a l'extrem sud-est hi ha els edificis més antics i a l'oposat, vers nord-oest, els de construcció posteriors (a més d'estructures prefabricades més recents); entre aquests, al centre, hi ha l'ampli espai destinat a pati. A la part central i sud de la parcel·la hi ha la casa de la mestra. Els edificis més antics estan formats per diversos volums situats i adossats un al costat de l'altre configurant una planta irregular per el conjunt; destaquen dos volums de planta rectangular més grans a l'entorn dels quals es disposen la resta de volums, tots són de d'un sol nivell de planta Els edificis centrals tenen coberta a dos vessants, els volums que hi estan adossats segueixen la mateixa inclinació de les cobertes principals; excepte el cos que configura l'antic accés, el qual mostra la inclinació de la coberta perpendicular a les altres, la qual està situada a una cota inferior. Una part dels murs d'aquests edificis, bàsicament els que afronten més directament al carrer Miquel Martí i Pol, estan bastits amb murs de carreus amb un acabat més o menys d'encoixinat bast; la resta de murs mostren les parets revestides i pintades i només en alguns casos, carreus vistos als angles i un sòcol de pedra a tot el contorn. La majoria de finestres estan obertes a les façanes principals, les que obren a sud-est formades per grans finestrals de línies rectes emmarcats en maó massís, i les que obren al nord-est i algunes a les façanes laterals, finestres de línies senzilles, la majoria amb ampit de maó massís; també a les façanes laterals dels volums centrals, sota el carener, hi ha unes finestres centrals fetes en arc també en maó massís, segurament a manera de ventilació de l'espai de sota-coberta. Aquest conjunt compta amb un parell d'accessos a l'interior, segurament el principal de l'època d'origen és el que es troba més a prop del carrer Miquel Martí i Pol, just en la façana lateral del volum de més a l'est, on hi ha un petit cos que sobresurt del plom de la façana, l'accés és a través d'una porta formada en el mateix tipus de parament de murs de pedra i flanquejada per una finestra a cada costat. L'altre accés és a la banda oposada, la que obra al pati central. A l'extrem nord-oest del pati trobem un volum construït posteriorment, es tracta d'un cos de planta allargada format per un sol nivell i amb coberta a una vessant; compta amb la característica configuració d'un frontal distribuït per diversos pilars entre els quals s'obren els finestrals, excepte a la part central del cos on hi ha les portes d'accés a les aules. Els murs són de maó massís visible en els murs laterals i alguns dels pilars, i acabat revestit i pintat a la resta. La casa de la mestra és un edifici de planta baixa, planta primera i golfa només a la part central; compta amb accés des del pati de l'escola i accés directe des del carrer a nivell de planta primera. És un edifici de planta rectangular, compta amb un volum central amb coberta a dos vessants, i dos volums laterals, un a cada costat, que tenen coberta a un sol vessant seguin la inclinació del volum central; els murs estan revestits amb un arrebossat senzill. Tot el conjunt està delimitat per una tanca perimetral en la que s'obren els diferents accessos al recinte. | 08092-41 | C/ Miquel Martí i Pol, 22. Cal Bassacs, Gironella | L'origen de l'escola de Cal Bassacs és arran de les peticions d'un grup de pares i mares de la barriada a l'Ajuntament de Gironella; segons consta a l'arxiu i recollit en un llibre fet per Josep Busquets i per la mateixa Escola ('L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc'), a inicis de l'any 1926 es va transmetre al consistori la necessitat de disposar d'una escola a la barriada de Cal Bassacs, especialment motivat per el nombre d'infants a la zona i per les dificultats del trajecte fins a Gironella, on s'havien de desplaçar per poder assistir a escola. L'Ajuntament va fer els primers passos per resoldre la situació. Es va contactar amb el Sr. Salvador Fusté, propietari de la fàbrica de Cal Bassacs, per resoldre el problema; aquest va fer-se càrrec de la construcció d'un local per tal d'acollir l'escola. A la tardor del mateix any, el Patronat de l'Escola Mixta Bassacs es feia càrrec del lloguer del local que havia d'acollir l'escola; en ser una escola particular, els promotors van fer-se càrrec de trobar, contractar i pagar els mestres. Els primers mestres va ser el matrimoni Benina, vingut d'Andalusia. Durant uns anys l'escola va estar mantinguda per el Sr. Fusté i l'Ajuntament, amb alguna petita aportació de les famílies. L'escola es degué posar en funcionament el mateix 1926. Arran de les peticions dels mestres per tal de poder comptar amb una major dotació econòmica que els permeti continuar al càrrec de l'Escola, entorn al 1932 es comença a tractar la necessitat de convertir l'escola en oficial, fet que permetria disposar de mestres designats i pagats per l'Estat i sobretot per tal que l'escola pogués ser totalment gratuïta per a les famílies. Temporalment la petició s'aturaria i es mantindria com escola municipal, ja que el Sr. Fusté oferí la possibilitat que pogués ser totalment gratuïta si hi col·laborava l'ajuntament. A inicis del 1934 l'ajuntament acordà iniciar els tràmits per la concessió d'una escola nacional a Cal Bassacs, calia reformar-la i ampliar-la ja que resultava petita pel nombre d'alumnes. S'encarregà el projecte a l'arquitecte Emili Porta. L'any 1934 també se li encarregà el projecte de construcció d'una casa per a cadascun dels dos mestres que es preveia que arribarien per atendre l'escola, aquest però no es realitzà, de fet de la construcció de la casa dels mestres no se'n tornà a parlar fins inicis dels anys 50. El novembre del 1934 consta registrada la referència a que l'escola de Bassacs finalment s'havia convertit en pública, poc després prengueren càrrec els mestres públics, Antoni Saludes i Anna Baltasar. Durant l'any 1935 es va poder tirar endavant la construcció del nou edifici de l'escola, que havia de permetre acollir el volum d'alumnes, així al llarg d'aquest any consten diferents referències a l'evolució de les obres i d'altres aspectes relatius a les necessitats del centre. El nou edifici comptava amb dues aules, una per a nens i una altra per a nenes, amb una capacitat d'uns 80 alumnes, junt amb altre dependències (magatzem, banys, etc.) i un gran pati exterior. El curs 1936-1937, el primer sencer al nou edifici de l'escola es va poder iniciar amb normalitat tot i l'inici de la Guerra Civil. L'any 1953 s'inicià la construcció de l'edifici dels mestres, sota la direcció de l'arquitecte Emili Porta; sembla que es va inaugurar a inicis del 1954. Tot i que a inicialment encara no hi va residir cap mestre. A finals dels anys 60 hi ha diverses peticions per part de l'ajuntament a la Junta Provincial de Construccions Escolars, per demanar que a Cal Bassacs es construís un parvulari i habitatges pels mestres. També es recullen les peticions referents a obres de reforma i manteniment dels edificis existents. Tot i que a la bibliografia no queda aclarit, sembla que al 1969 o inicis dels anys 70 l'escola va sol·licitar la conversió en escola mixta, tot i la negativa de l'inspector es va concedir. | 42.0211700,1.8835500 | 407568 | 4652730 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49682-foto-08092-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49682-foto-08092-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escola de Cal Bassacs, durant molts anys anomenada com Col·legi Públic de Bassacs, l'any 1990 va passar a denominar-se Col·legi Públic Sant Marc, a partir del resultat d'una enquesta realitzada entre les família. L'any 1993 es tancar l'escola de Viladomiu Nou, l'alumnat de les colònies Viladomiu passaren a l'escola de Cal Bassacs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49683 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Casa a quatre vents, tot i que la façana posterior està bastida arrambada al marge que conforma el terreny, és de planta rectangular, organitzada en alçat en planta baixa, primera i planta sota-coberta, amb teulada a dues vessants amb el carener en sentit transversal vers la façana principal. Aquesta és orientada al sud, sud-est, mostra la superfície coberta amb un arrebossat senzill amb un acabat pintat, deixant vistos els maons que emmarquen la majoria de les obertures en brancals i/o llindes, i els angles de les cantonades on es veuen els carreus de pedra que els conformen. Les obertures a la façana principal es presenten distribuïdes regularment en tres eixos verticals, totes elles amb emmarcaments de maó vist col·locat pla o en sardinell. En aquest sentit, la porta d'accés a l'interior i la resta d'obertures de la façana principal, excepte la gran obertura central del darrer nivell, són amb una llinda lleugerament escarsera feta amb maons, a més, la porta d'accés i l'obertura del balcó que té damunt tenen també els brancals amb obra vista, en canvi només hi ha maó vist a les llindes de la resta d'obertures d'aquest frontal. Damunt porta d'accés se situa un balcó ampitador, amb barana de ferro de disseny senzill. Al capdamunt i a la zona del capcer es disposa d'una gran obertura (balcó ampitador) amb llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat i defensat per una barana de ferro de barrots verticals i passamà senzills; sembla que aquesta obertura és resultat d'una modificació recent. Les façanes laterals disposen de poques obertures, les quals són de configuració una senzilla. Al costat de llevant hi ha adossada l'estructura d'una terrassa amb accés des de la planta primera i conformant un porxo a planta baixa; tot sembla indicar que es tracta d'una moderna estructura afegida en el moment de rehabilitació del conjunt. Davant la casa, en una feixa situada a una cota inferior, hi ha dos edificis que havien estat destinats a paller i bestiar, estan bastits adossats al marge del terreny. L'estructura del paller és de dos nivells amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal que obra al sud, a la planta segona disposa d'una gran obertura amb pilar central, típica dels pallers, la qual conserva encara travessers de fusta de tancament. Els murs combinen parts de mur de paredat comú, bàsicament a planta baixa, maó massís emmarcant les obertures, als pilars i part dels tancaments perimetrals del nivell superior. La construcció del costat és d'un sol nivell i teulada a una única vessant; destaca una gran obertura central a la façana sud, feta amb llinda d'arc de mig punt, tota emmarcada amb maó massís. | 08092-42 | Situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Andal' i hi consta registrat 'Edaldo Comas'. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49684 | Torre Anna Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-anna-rosa | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Es tracta d'un edifici aïllat, a quatre vents i inserit en una extensa parcel·la força irregular on part del perímetre està delimitat per la corba tancada de la carretera de Vic, just el punt on se situa la tanca d'entrada a la finca. Aquesta tanca està formada per dos matxons d'obra amb una reixa de ferro de forja on hi ha inserides les inicials 'A R'. L'edifici pròpiament dit és de planta rectangular organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes amb una coberta de teules a quatre vessants. A un dels laterals s'hi adossa un cos d'edifici de planta baixa i dos pisos en alçat, amb una coberta de teules a quatre vessants, con si es tractés d'una torratxa que atorga al conjunt l'aspecte de torre senyorívola. La façana principal presenta el portal d'accés a l'interior centrada i flanquejada per dues finestres decorades per permòdols a les llindes rectes. El portal està rematat per un arc de mig punt decorat amb baixos relleus florals i damunt del qual es disposa un panell amb una decoració ceràmica que presenta la Mare de Déu de Montserrat i el dibuix d'una partitura que reprodueix el cant del 'Virolai'. A la primera planta es disposen dues senzilles finestres amb ampits motllurats i llindes rectes. La zona de golfes presenta tres petites i senzilles finestres. Les altres façanes presenten un seguit d'obertures senzilles sense una disposició regular. Destaquen les finestres superiors de la torratxa rematades per arcs de mig punt amb una decoració ceràmica bicolor a nivell de les impostes dels arcs. Del conjunt també cal destacar el pronunciat ràfec de les cobertes on s'aprecien els caps de bigues que el sostenen i l'aplacat ceràmic amb motius florals que el decora. Les façanes tenen un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. | 08092-43 | Carretera de Vic, 35. 08680 Gironella | La casa és coneguda popularment amb el nom de Torre de la Rampinya, per bé, que porta el nom deTorre Ana Rosa. En alguns llocs trobem la referència a Torre del secretari. | 42.0361100,1.8833600 | 407574 | 4654389 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49684-foto-08092-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49684-foto-08092-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49684-foto-08092-43-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici és conegut amb el nom de Torre de la Rampinya. Al peu de la carretera de Gironella a Vic, a l'alçada de la confluència amb el carrer del Padró. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49685 | Cal Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantir | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges isolat, a quatre vents, de planta gairebé quadrada, organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells i coberta de teules a dues vessants. El carener es disposa perpendicularment a la façana principal formant dues petites vessants a cada extrem, amb uns ràfecs força pronunciats i decorats amb permòdols realitzats amb obra de maó vist com gairebé tot l'edifici que té els murs perimetrals d'obra vista. El portal d'accés a l'interior de la façana principal disposa d'un senzill porxo damunt del qual hi ha l'estructura d'una galeria en forma de tribuna amb un gran finestral. A cada costa de la tribuna s'organitzen unes balconades amb llosa d'obra i barana de ferro de fosa amb barrots de balustres reblonats a un passamà senzill. Damunt la tribuna s'organitza una petita terrassa corresponent al segon nivell amb una barana de ferro de les mateixes característiques flanquejada per matxons d'obra vista decorats amb un motiu esfèric, probablement de pedra. Totes les obertures disposen de llindes rectes realitzades amb obra vista que sobresurt lleugerament de la línia de façana, així com també els ampits de les finestres. A la façana contraposada s'observa la zona dels baixos realitzada amb paredat comú fins el nivell del forjat, a partir del qual el mur ja és d'obra vista. S'observen algunes obertures tapiades i un gran portal amb brancals de maó vist i llinda de biga de fusta, probablement elements d'una antiga construcció. Les obertures de les façanes laterals segueixen la mateixa configuració i les dels baixos estan tapiades. | 08092-44 | Situada a l'extrem del municipi, a la zona de Cap del Pla. | Les característiques arquitectòniques, especialment l'ús del maó massís vist, permeten indicar una cronologia de les primeres dècades del segle XX per la construcció d'aquesta casa. | 42.0450600,1.8855600 | 407769 | 4655380 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa es troba escrita com Cal Càntir i Cal Quintí. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||
| 49686 | Cal Tufa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tufa | XIX-XX | Es tracta d'un gran casal a quatre vents de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a quatre vessants, la façana principal és orientada vers el sud-oest. Sembla que la casa pot haver sofert modificacions al llarg del temps que li han donat l'aspecte actual. Un esvoranc en el revestiment en un dels murs laterals permet observar l'estructura constructiva dels murs, realitzats a base d'un paredat comú amb el reforç a les cantoneres de grans carreus de pedra ben tallats i escairats. La façana principal presenta tres portes d'accés i dues finestres laterals, l'emmarcament de les quals està realitzat a base d'unes faixes de pintura que les fa destacar en el conjunt del revestiment de la façana. Les obertures dels dos nivells superiors són simètriques, una balconada central amb dues obertures flanquejada per dues finestres. La llosa de la balconada és d'obra i decorades amb petites i senzilles mènsules i la barana és de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals i passamà simples. Els emmarcaments de totes les obertures disposen del mateix tractament, és a dir, una faixa pintada que destaca del fons de la façana; a la façana principal la faixa també és present a les cantonades i en els canvis de forjat, tot a manera decorativa. Les altres façanes segueixen una estructura d'obertures similar substituint la balconada per balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. També disposen de la mateixa decoració a base de faixes pintades. Adossat a l'angle més oest, hi ha una estructura amb coberta també a quatres vents com la casa, és de dos nivells, i sembla que pot haver funcionat a manera de galeria. A l'entorn de la casa hi ha altres construccions, majoritàriament de factura moderna, corresponents a estructures destinades sobretot a l'activitat agrícola-ramadera, magatzems i coberts. | 08092-45 | Situada a l'extrem nord del municipi. | L'aspecte exterior de la casa s'apropa a un estil que pot situar-se entorn a inicis del segle XX, tot i que, potser que la casa sigui i compti amb estructures de cronologies anteriors. De fet, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Tufet', on hi consta registrat 'José Agut'. Sembla probable que es pugui tractar de la mateixa casa. | 42.0439200,1.8868200 | 407872 | 4655252 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49686-foto-08092-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49686-foto-08092-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||
| 49687 | Cal Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coma | XIX | Es tracta d'un edifici a quatre vents, de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana principal. S'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una façana principal que disposa de diverses obertures. A la planta baixa s'observen un portal, centrat respecte l'amplada de la façana, flanquejat per dues finestres. Les tres obertures disposen d'emmarcaments de pedra que destaquen del revestiment de la façana realitzat a base d'un arrebossat simple pintat de blanc. Les dues finestres estan defensades per reixes de ferro de forja amb perfils metàl·lics de disseny senzill. Les obertures del primer nivell s'organitzen de la següent manera: damunt el portal s'obre una finestra flanquejada per dos balcons gairebé ampitadors amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. Cap de les tres obertures disposa d'emmarcaments destacables. Al darrer pis s'obre un finestral ampitador gairebé a la zona del capcer amb una llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat defensada per una reixa de ferro de disseny senzill. A cada costat s'obren sengles finestres de disseny simple. Totes les façanes estan revestides a base d'un arrebossat simple pintat de blanc i les escasses finestres que s'observen no contenen cap element destacable. A la zona de ponent de la casa es localitza un cobert, probablement l'antiga pallera, amb uns murs realitzats amb paredat comú llevat de les cantoneres on s'observen grans carreus ben tallats i escairats. També es disposen carreus regulars a la gran obertura d'accés a l'interior, amb una llinda escarsera, en aquest cas realitzada amb maons col·locats al sardinell. Disposa d'una coberta de teules a dues vessants en un estat molt precari de conservació. | 08092-46 | Situada a l'extrem nord del municipi. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, consta una referència que sembla indicar 'Cal Coma', i que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0428600,1.8866800 | 407859 | 4655134 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||
| 49688 | Cal Notxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notxes | XX | Edifici aïllat a quatre vents i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Presenta murs realitzats amb paredat comú amb carreus irregulars llevat de les quatre cantoneres que disposen de grans carreus ben tallats i escairats. Els emmarcaments de les obertures, brancals, llindes i ampits, la majoria estan fets amb obra de maó vist que destaca del paredat dels murs. Les façanes anterior i posterior presenten una disposició regular d'obertures, mentre que les dues laterals són totalment diferents. Així, la façana principal disposa de tres eixos verticals d'obertures, amb el portal d'accés flanquejat per dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la primera i tres balcons ampitadors a la segona formant una galeria (el central ha estat tapiat modernament). Les llindes de la planta baixa, de maó, adopten la forma d'arc escarser mentre que la resta son d'arc de mig punt rebaixat. A la zona del capcer es localitza una petita finestra, centrada, i dues petites obertures en forma de rombe. La façana posterior i a causa del desnivell del terreny s'organitza en dues plantes i golfes, amb tres eixos verticals d'obertures molt senzilles. Així, a la planta baixa es disposa una porta centrada flanquejada per dues finestres, i a la planta superior es localitzen tres finestres, la central és el resultat de la reforma d'un balcó ampitador. A la zona del capcer s'observa una finestra centrada (resultat d'una reforma) i dos rombes laterals seguint el model de la façana principal. La façana lateral més sud-oest i a causa del desnivell del terreny disposa d'una escala exterior, d'un sol tram, que dona accés directament al segon pis prenen com a referència la façana principal. Els graons són d'obra de maó de pla i el replà superior, que s'estén fins a la façana principal, està format per perfils metàl·lics sobre els quals es recolzen els revoltons d'obra. La porta d'accés es senzilla així com la resta d'obertures. La façana oposada no presenta cap element destacable. | 08092-47 | a la carretera de Casserres, al costat oposat dels números 38 i 40. | Les característiques arquitectòniques de la casa indiquen una cronologia d'entorn a finals del segle XIX o inicis del segle XX. Així la seva construcció es situaria en un moment de creixement demogràfic i urbanístic del poble de Gironella, especialment afavorit per la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat al llarg del segle XIX. | 42.0346800,1.8768500 | 407033 | 4654237 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | ||||||||||
| 49689 | Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forroll | -BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartolari d'Olvan del segle XII', a L'Erol, número 96, p. 33-36. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVII-XVIII | Es tracta d'un gran habitatge amb diverses construccions adossades producte d'intervencions que han transformat l'antiga estructura de la masia de la qual encara resten vestigis, com per exemple l'antiga porta d'entrada situada a la banda oposada de l'actual, un portal amb els emmarcaments fets amb dovelles de pedra, amb els angles treballats al biaix, formant una llinda d'arc rebaixat. La planta de l'edifici és rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules a quatre vessants; destaca que de la coberta a la zona central i situada en sentit de l'eix longitudinal de l'edifici, s'eleva una planta més respecte la resta de l'edifici, també amb coberta de teules a quatre vessants. A més, a la façana principal, s'hi adossa una estructura que sobresurt de la línia de façana, com si fos una torre adossada, que també sobresurt en alçat respecte la coberta de l'edifici i remata per una coberta de teules a quatre vessants. Aquesta estructura està feta amb obra vista de maó, la qual cosa destaca del conjunt que presenta uns mus exteriors revestits amb un arrebossat simple pintat de blanc, llevat de les quatre cantonades que presenta carreus de pedra. Aquest volum adossat a la façana principal, compta amb una curta escala d'accés que permet assolir la cota de la porta d'accés a la planta primera, nivell en el que actua de porxo; la planta segona es mostra a manera de tribuna. Les quatre façanes presenten diverses obertures amb la mateixa configuració, és a dir, finestres o balcons ampitadors amb les llindes rectes i amb els brancals, llindes i ampits realitzats amb obra de maó vist. Els balcons ampitadors disposen d'unes baranes de ferro de forja disseny complex, amb barrots verticals helicoïdals decorats amb reganyols sota del passamà i figures geomètriques (cercles) a la zona de sòcol. El ràfec de les cobertes és força pronunciat i decorat amb caps de biga i reforços de ferro. El volum que sobresurt de la coberta antigament havia funcionat com a graner. A la façana principal, a tocar de l'angle nord-oest hi ha un altre volum adossat, aquest és bastit amb grans carreus de pedra i disposa d'una estreta escala de graons de pedra per pujar-hi; es tracta d'una estructura que allotja una antiga tina de vi, aquesta està connectada cap a l'interior amb altres estructures de tina que ocupen part dels baixos de la casa. La casa conserva els baixos amb coberta de volta de pedra en alguns casos i amb volta de maó en altres. La part antiga de la casa mostra tres crugies paral·leles, a les quals es va ampliar el volum cap al sud, moment en que es va fer la gran modificació de l'estructura que li confereix la fisonomia actual. La casa compta amb altres estructures de moments cronologies diversos, entre els quals coberts i pallers que es disposen al voltant de la casa i que conformaven un clos tancat, comptava amb un portal d'accés al costat més sud i un altre, encara utilitzat avui dia, per el costat més de ponent. | 08092-48 | Sortint de Gironella per la carretera de Casserres, on s'acaben les darreres cases, a mà esquerra. | L'estructura de la casa de Cal Forroll assenyala la presència de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura originària de la masia al llarg dels anys. L'acabat actual uniformitza la casa, especialment exteriorment, fet que no afavoreix la identificació de les diferents etapes constructives. Alguns dels elements visibles a nivell de planta baixa semblaria que poden correspondre a una estructura del segle XVIII, sense que es pugui determinar amb exactitud ni tampoc definir si conserva elements que poden ser més antics. Aquesta estructura es veuria ampliada i totalment reformada a les primeres dècades del segle XX adoptant la fisonomia actual. Documentalment no es coneixen gaire notícies que ens informin de la masia; l'historiador J. Busquets en un article sobre un cartolari del segle XIII, identifica que les Coromines podrien correspondre amb l'antic nom de Cal Forroll de Gironella. Així, consta una referència a un document de l'any 1233 en que s'esmenta a Bernat de Coromines.(BUSQUETS, 2008: p.36). També del segle XIII consta una altra referència directe de la masia, en concret del 26 de setembre del 1245 data una compra realitzada per Ramon de la Portella, fill de Bernat de la Portella, qui ven al monestir de Sant Pere de la Portella tots els alous que té ell i el seu pare a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Santa Maria de l'Antiguitat, del terme de Casserres; pel preu de 140 unces d'or; l'alou correspon a les masades de 'Casamitjana', d'en Ramon Martí i d'en Bernat de Sant Pere, i als masos de 'Vilaclara', de 'Forroll' i de Barbats. (BOLÓS: 2009, p.315). D'altra banda, en el fogatge de 1553 hi consta una anotació que indica Bertomeu Soroll (IGLÉSIES: pg. 462), que a tall d'hipòtesis fa pensar que podria correspondre a aquesta masia, sense que aquest extrem estigui confirmat. En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS: 1999). Altres referències les trobem ja tardanament, en concret en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Cal Forroll, en la que hi consta 'Juan Mas y Forroll'. | 42.0352500,1.8768000 | 407030 | 4654300 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49690 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-0 | XX | Es tracta d'un edifici aïllat, de planta gairebé rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants i amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. A la façana més occidental s'hi adossa una precària construcció des de on arrenca una escala exterior, feta d'obra, que condueix fins un portal situat a la primera planta. A la façana posterior també s'hi adossen estructures sense cap interès arquitectònic. La peculiaritat de l'edifici rau en la façana principal, organitzada en forma de galeria a cadascuna de les tres plantes. Mitjançant dos pilars d'obra de maó i els murs mestres extrems es formen tres obertures per planta de les mateixes dimensions defensades per baranes de ferro de disseny senzill tret de la planta baixa. A la planta baixa i sota la galeria, es localitza un dels portals d'accés a l'interior, una senzilla porta emmarcada per obra de maó que destaca de la resta de murs que estan revestits amb un senzill arrebossat. Els dos pisos superiors disposen de tres senzilles obertures que menen a les galeries respectives. Els murs de les altres façanes estan revestits amb un arrebossat simple sense que s'apreciï cap element significatiu. | 08092-49 | Sortint de Gironella per la carretera de Casserres, on s'acaben les darreres cases, a mà esquerra. | L'estructura de la casa mostra unes característiques que poden situar la construcció de l'edifici a finals o inicis del segle XX. | 42.0355200,1.8770400 | 407050 | 4654330 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49690-foto-08092-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49690-foto-08092-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49690-foto-08092-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa de la Teuleria forma part de la finca de cal Forroll, rep el nom perquè al costat mateix té l'edifici que va funcionar com a teuleria, una bòvila que havia fabricat maons massissos, teules, totxanes,... | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 | |||||||||
| 49691 | Les Gabrieles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gabrieles | XIX | Habitatge unifamiliar isolat, envoltat de camps de conreu, on tot sembla indicar que ha estat objecte d'un profunda rehabilitació. De planta rectangular amb l'afegit d'un porxo a la façana principal, amb una galeria superior, s'organitza en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Tots els murs estan revestits amb un arrebossat comú, la qual cosa no permet observar l'estructura i configuració dels paraments. A les quatre cantoneres es disposen carreus vistos escairats i ben tallats (probablement de pedra artificial o simplement aplacat), elements que es repeteixen a l'estructura dels tres pilars de suport del porxo, damunt del qual s'organitza una galeria amb una barana de balustres de pedra artificial. Dues de les finestres d'aquesta façana, situades al costat del porxo, disposen d'emmarcaments de pedra, probablement de l'antiga construcció, és a dit, llinda monolítica, brancals formats per grans carreus de pedra ben tallats i escairats i ampit motllurat monolític que sobresurt lleugerament del revestiment de la façana. Sota del porxo es disposa l'ample portal d'accés a l'interior amb una llinda escarsera i emmarcaments de carreus de pedra, al costat de la qual es localitza una altra porta, més estreta i amb emmarcaments de carreus de pedra. A la façana oposada es localitza un cos que sobresurt de la façana sense cap element significatiu, al costat del qual es disposen dues finestres tapiades amb emmarcaments similars als descrits anteriorment, és a dir de pedra, amb un ampit motllurat. És probable que la zona del porxo sigui la primitiva construcció i que en el procés de rehabilitació s'ampliés l'edifici primigeni. | 08092-50 | Al costat mateix del barri de la Font dels Tòrracs, al sud-est. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, consta una referència que sembla indicar 'Cal Gravulas', on hi consta registrat 'José Tufont' (?), i que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0252400,1.8801400 | 407292 | 4653185 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Avui dia la masia està totalment reformada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc