Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49746 | Sender de Gironella a l'Espunyola (GR-1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gironella-a-lespunyola-gr-1 | XXI | El camí de Gironella a l'Espunyola actualment forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1, que creua bona part de l'àrea prepirinenca d'est a oest, el punt incial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins al Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi de Gironella, forma part de les etapes 12 i 13; l'etapa 12 és Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància de 10,77 km, entrant al terme municipal de Gironella per el Cap del Pla, passant per Cal Quintí seguint per el carrer Cap del Pla, després un tram de la carretera de Vic, seguidament va a buscar el carrer de Pedret, el camí de la Muralla i creua el Llobregat per el pont de la carretera. L'etapa 13 és la de Gironella a l'Espunyola, passant per els termes de Casserres, Avià, amb una distància total de l'etapa de 17,11 km; el traçat després de creuar el Llobregat continua paral·lel al riu per el carrer del Balç, entrant ja en terme municipal de Casserres per dirigir-se cap a Sant Vicenç d'Obiols, Graugés, Avià i vers l'Espunyola. | 08092-105 | creue diferents indrets del terme, especialment de la zona nord. | El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català. | 42.0440400,1.8847000 | 407697 | 4655268 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l'identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 49747 | Traçat de l'antiga via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tracat-de-lantiga-via-del-tren | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. PERARNAU, J. (1981): 'El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències sòcio-econòmiques', a Dovella, número 3, p. 9-14. SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | parts del trajecte han desaparegut. | El tren que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà era un infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm). A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). Dins del terme municipal de Gironella hi havia una estació, la de Gironella, i un baixador a Viladomiu. La via entrava dins de l'actual terme municipal de Gironella creuant per la riera de Clarà, on el límit termeneja amb Casserres, continuant pel túnel que hi ha just després passant sobre Viladomiu Vell i continuant cap a Cal Bassacs, al seu pas per aquesta colònia creuava un falç túnel, de fet un pont de la carretera anomenat per la gent de la zona la mina, d'aquí continua altra vegada al costat est de la carretera fins arribar al centre de Gironella, on hi havia l'estació, a continuació sortia de la població per el pont de la carretera on creuava el Llobregat col·locant-se paral·lel al riu i a la carretera per continuar pel costat de llevant fins la sortida del municipi en direcció a Olvan. En creuar el Llobregat el traçat es separava lleugerament de la carretera per tal de superar el gir, passant per entre dos talls de la roca però continuant paral·lel a la carretera. En el seu trajecte per Gironella, passava per un pont el de la riera de Clarà, d'uns 75 m. de llarg, el túnel entre les colònies Viladomiu, d'uns 140 metres de foradada, i la mina o túnel del pont de la carretera de Cal Bassacs, d'uns 27 m. A la zona de l'actual plaça de l'Estació hi havia una gran explanada d'una serradora i a tocar l'edifici de l'estació pròpiament. | 08092-106 | es conserven diferents trams del trajecte, a Viladomiu Nou, Cal Bassacs i Gironella. | Infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm) que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà. A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). El carrilet es va anar posant en marxa per trams, així, el tram del carrilet de Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887. El tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. A finals dels anys 80 del segle XX es va iniciar la remodelació a fons de la plaça de l'estació de Gironella, època en que encara es conservava l'edifici de l'estació; arran de les obres es va desmuntar l'estructura i posteriorment es reconstruir en una zona propera a la seva ubicació, l'any 2004 l'estructura es desmuntava definitivament. | 42.0231800,1.8840500 | 407613 | 4652952 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 49748 | Font de la Plaça Doctor Armengou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-doctor-armengou | XX | La font de la plaça Doctor Armengou és una font de construcció actual, que substitueix una d'anterior. La font està instal·lada en una senzilla estructura d'obra revestida de morter, amb un coronament senzill, a costat i costat de la part frontal de la font grans còdols de riu en delimiten l'accés. L'entorn de la font està condicionat com a parc infantil amb diverses jocs per la canalla, també hi ha bancs, i plataners que ofereixen una bona ombra. L'espai està delimitat per un mur d'obra de planta circular per la banda de la plaça i totalment obert amb vistes al riu Llobregat i a dalt el poble. A l'extrem est de la plaça hi ha una creu commemorativa. | 08092-107 | Al peu del riu Llobregat, al costat de l'inici del pont vell, davant el local del blat. | El racó on hi ha la font fa molts anys que disposa de jocs infantils i que és lloc destinat al lleure i repòs. Ha estat un lloc molt popular i concorregut, tradicionalment molt veïns i veïnes hi anaven a buscar l'aigua. | 42.0334100,1.8811800 | 407390 | 4654091 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l'inici del pont vell també hi havia hagut uns safareigs públics, al peu de la roca i davant de l'edifici de l'Hospital. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 49749 | Túnel del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-carrilet | XIX | Presenta despreniments a la boca nord. | El túnel del carrilet després del pont de la riera de Clarà, a l'alçada de la colònia Viladomiu Nou, entra al cap de molt pocs metres dins un túnel. Es tracta d'un túnel d'uns140 metres de recorregut aproximadament. Les boques, tant la sud com la nord, tenen un mur frontal a manera de façana fet de carreus i el perfil de l'obertura, brancals i dovelles de l'arc de mig punt són també de grans carreus de pedra. A costa i costat de les obertures s'estén un tram de mur de carreus a manera de mur de contenció del terreny natural. La superfície interior és en forma de volta de canó, en gran part de la qual es pot observar directament el tall en la roca natural; els extrems més propers a les boques del túnel tenen la superfície reforçada amb murs de pedra desbastada i maó massís a la volta. El paviment conserva grava en gran part del seu recorregut. La boca nord es troba parcialment coberta a causa d'un despreniment. | 08092-108 | ubicat després del pont de la riera de Clarà, tocant a Viladomiu Nou. | Aquest túnel forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà; el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887 el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. | 42.0062700,1.8844200 | 407619 | 4651074 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49749-foto-08092-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49749-foto-08092-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49749-foto-08092-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49750 | El cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cementiri | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El cementiri és un conjunt de planta irregular, delimitat per les estructures que acullen els nínxols en tot el seu perímetre i altres distribuïdes en els carrers interiors. La part més antiga del cementiri és la primera part des de la porta d'accés fins la capella. L'accés a l'interior és a través d'una gran portalada en la que hi ha una porta metàl·lica de tres fulles, la practicable habitualment és la central, les tres disposen d'un sòcol de planxa metàl·lica, la part superior dels laterals és de barrots de secció circular decorades amb volutes i altres elements i la fulla central mostra una planxa a la part central amb l'escut de Gironella, envoltat per grans volutes; damunt dels tres batents, l'estructura és fixa, a la part central consta 'ANNO MDCCCXCIII' fet a partir de perfils metàl·lics i emmarcat en requadres, amb més volutes al seu voltant, com a coronament una creu, també metàl·lica, de barrots de secció circular amb els extrems ornamentats amb formes arrodonides,. L'accés es flanquejat per les estructures dels nínxols, que des de l'exterior es mostren a manera de mur de tancament. A l'interior destaca el passatge central amb parterres de vegetació a costat i costat amb grans xiprers i altres espècies arbòries, que desemboca a l'antiga capella, la qual queda disposada just en front de la porta d'accés. La capella és un petit edifici bastit amb murs de carreus de pedra i coberta a dues vessants, disposa d'obertura central en arc de mig punt emmarcada em maó massís amb una porta de reixa metàl·lica; damunt la porta un ull de bou circular fet també amb maó massís, és tapiat amb una creu pintada al centre. L'interior de la capella és molt senzill, amb sostre de volta rebaixada i paviment de maons, és presidida per un Sant Crist. | 08092-109 | a la zona nord del municipi, a l'extrem nord-oest de Cap del Pla. | Fins al moment de construcció del nou cementiri, l'anterior era ubicat dins el poble, just darrera l'església vella de Santa Eulàlia. Aquell cementiri s'havia quedat petit i va ser necessari construir-ne un de nou, al 1982 s'iniciaren les gestions i les obres començaren el 1986. La data indicada en la porta és 1893, any en que es deuria estar totalment finalitzat. | 42.0405600,1.8812500 | 407406 | 4654885 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49751 | Sortidor del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortidor-del-riu-llobregat | XX | El guèiser del riu Llobregat està construït a la part central del riu, entre els ponts Vell i de les Eres; es tracta d'una estructura formada per un esglaonat de tres cercles descendents en alçada, fets de còdols de riu, al centre de l'estructura hi ha instal·lada la font ornamental. L'espai del riu en aquest punt, compta amb una resclosa de poca alçada, també de pedra, que ocupa tota l'amplada del riu i que facilita la formació d'una bassa just davant el pont Vell. | 08092-110 | Al mig del riu Llobregat al seu pas per l'interior del poble. | L'actuació d'adequació del riu al pas pel mig del poble es va dur a terme a finals del segle XX o inicis del XX. El guèiser ha esdevingut un element ornamental molt associat a la imatge del riu Llobregat al seu pas pel poble. Habitualment, almenys es posa en funcionament coincidint amb les festes i diades assenyalades. | 42.0324200,1.8814500 | 407411 | 4653981 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49752 | Creu del pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-vell | XX | presenta algunes parts escrostonades. | Creu commemorativa actualment situada al peu de l'inici del pont vell en el seu costat de ponent. Es tracta d'una creu llatina de pedra, probablement artificial, amb el braç vertical molt llarg; ambdós braços mostren decoracions, bàsicament a partir del rebaix de la superfícies. En el fust central una línia incisa a cada cara, i als braços i extrem superior del braç central línies rectes que finalitzen en una forma floral senzilla, el punt de creuament dels braços forma una figura quadrada. Els extrems dels braços laterals i la part superior del vertical finalitzen el forma corba. La base de la creu són dos volums rectangulars, el de sobre més petit amb la inscripció 'SANTA MISION. XI-XXII Marzo MCMXLII', al frontal que dona a la plaça. El punt d'unió de la base amb la creu mostra una motllura decorativa en dos dels laterals. | 08092-111 | A la plaça Doctor Armengou. | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1942. | 42.0332400,1.8811800 | 407390 | 4654072 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49753 | Font de Cal Bassacs o del Tirai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bassacs-o-del-tirai | XIX-XX | L'estructura de la font està bastida a la base del mur on hi ha les escales per arribar a la zona de les escoles i l'església des d'aquest indret. El frontal de la font està encaixat en el mateix mur de contenció del terreny, és un mur bastit amb grans blocs de pedra. El frontal en sí és un mur de pedra i maons que està delimitat, per la part superior, per un arc de mig punt fet a partir de dues fileres de maons i damunt un petit voladís a manera de teulada a dos vessants, també fet en maó massís. Entre l'arc i el voladís és paret de maó, sembla que a l'interior de l'estructura que defineix hi havia el dipòsit d'aigua. En el frontal hi ha l'aixeta pròpiament, senzilla de llautó, i al costat un tub de sobreeixidor. Damunt plaques indicatives, una d'aigua no potable, i l'altra, que assenyala que l'aixeta és d'aigua clorada i el tub d'aigua no clorada. A la base de la font un petit receptacle delimitat per maons. | 08092-112 | Al peu de la carretera que comunica Cal Bassacs amb Gironella, la C-16z | El carrilet passava just al peu de la font, de fet en algunes fotografies antigues es pot veure que en aquest indret hi havia instal·lada una petita caseta i les barreres per regular la circulació del tren i la resta de vehicles, ja que en aquest punt el tren creuava la carretera. La barriada de Cal Bassacs, es va començar a desenvolupar com a tal a partir de la construcció de la fàbrica tèxtil i colònia a finals dels anys 60 del segle XIX. | 42.0219500,1.8841800 | 407622 | 4652816 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49753-foto-08092-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49753-foto-08092-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49754 | Font de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-0 | XIX | La font de l'Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l'Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l'Andal venint de les Eres. El vessant del turó en aquest indret està orientat cap al sud-oest. Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d'un senzill frontal, fet a partir d'un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l'aigua, un simple tub metàl·lic; l'aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter. Al costat de la font, hi ha l'estructura d'un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d'aquests en tres dels seus costats s'alça un tram de paret d'obra revestida en morter; per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba. Una tanca metàl·lica junt amb les parets d'obra delimiten el safareig. A la base nord del safareig hi ha un brollador d'aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d'un frontal fet a manera de mur de pedra. Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra. | 08092-113 | a la zona de l'Ermita, al sud-oest del casc antic. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l'Ermita. | 42.0313900,1.8847900 | 407686 | 4653863 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49755 | Peces d'una turbina Fontaine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-duna-turbina-fontaine | XIX-XX | Les dues peces d'una antiga turbina hidràulica Fontaine estan situades a l'inici de la plaça de Viladomiu Vell, en una parcel·la amb vegetació arbustiva delimitada per un mur de pedra seca; al peu de les peces hi ha una petita placa on es dona informació sobre aquest sistema de turbina. Les peces que trobem són dos grans eixos amb roda dentada, una en cada cas. Cadascuna de les rodes té un dentat que permetia l'acoblament d'una roda amb l'altra, facilitant la transmissió del moviment a través de l'engranatge de la roda vertical, la més gran, cap la roda petita, disposada horitzontalment (damunt i en perpendicular a la gran). La roda vertical disposava a la part baixa d'un roda amb una mena de pales o planxes perpendiculars col·locades de manera convenient, les qual recullen l'empenta de l'aigua que la fa voltar i transmetent el gir a l'engranatge. Un sistema d'embarrats facilitava la transmissió del moviment cap a la sala de màquines. | 08092-114 | A l'extrem oest de la plaça de Viladomiu Nou | La fàbrica de Viladomiu Nou va tenir instal·lada una turbina Fontaine, que era moguda per les aigües que arribaven del canal i la força generada era transmesa cap a la maquinària de la fàbrica. Les turbines hidràuliques van sorgir al segle XIX convertint-se en una important millora en la generació d'energia. La turbina Fontaine és d'origen francès i va suposar un gran avanç en les fàbriques, passant en molts casos a substituir les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta o les màquines de vapor, segons cada cas, fet que va significar un augment de la potència aconseguida. Moltes fàbriques del Llobregat van tenir instal·lades turbines Fontaine, ja que s'adaptava molt bé a desnivells més aviat petits i als cabals del riu Llobregat. Hi ha diversos models de turbina Fontaine, en general s'empra la denominació del seu creador de manera genèrica. | 42.0046600,1.8857300 | 407725 | 4650894 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49756 | Topalls de fre del tren i altres elements del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/topalls-de-fre-del-tren-i-altres-elements-del-carrilet | XX | A la plaça de l'estació hi ha conservats uns testimonis de l'antic carrilet o tren de Manresa a Guardiola del Berguedà, en concret un topall de fre i part de les peces de connexió d'un vagó amb un altre junt amb dues rodes. Els topalls que hi ha a la plaça de l'Estació, estan col·locats al costat de la font, es tracta d'un conjunt de quatre bigues de fusta tractada col·locades verticals, encastades a terra i amb una planxa rectangular allargada que les subjecta per la part superior. En les bigues si poden veure una rebaixos, semblen les travesses de les bigues del tren on hi anaven encastats els rails. Hi ha algunes referències que indiquen que en algunes vies secundàries, amb poc moviment o en baixadors de menys importància, hi ha topalls d'aquest estil, de fusta. La funció bàsica del topall és fer de barrera, frenar el tren per tal que no surti de la via. Les peces de connexió d'un vago a un altre, estan col·locades en un bloc rectangular de formigó en el que trobem que a la base hi ha un petit tram de via de tren, dos rails instal·lats damunt travesses de fusta i subjectats amb platines i cargols de ferro, entre les travesses o bigues de fusta grava gran i a sobre dues rodes amb el seu eix. Damunt les rodes hi ha una gran platina de ferro amb un topall i una mànega de fre a cada costat. També disposa de les cadenes i altres peces que permetien la subjecció d'un vago a un altre o a la màquina. Algunes peces de connexió de vagons sovint també eren reutilitzades i instal·lades com topall de fre del tren; en aquest cas s'interpreta que els elements que hi són representats i instal·lats és a manera de record del conjunt les vies i els vagons, en aquest cas, amb només una part. | 08092-115 | A la part nord de la plaça de l'Estació, al costat de les fonts. | La funció dels topalls és impedir que el tren surti de la via, moltes vegades s'aprofitava materials, carrils, travesses de tren, muntats de maneres diverses. L'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l'any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l'Estació on es van col·locar aquestes peces, en el seu moment també hi havia reconstruït l'edifici de l'estació. | 42.0350700,1.8802600 | 407316 | 4654276 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49757 | Escultura Tomàs Viladomiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tomas-viladomiu | XX | L'escultura dedicada a Tomàs Viladomiu i Bertran està col·locada al costat nord-est de l'església, en un angle de la vorera. Es tracta d'una escultura commemorativa formada per un monòlit allargat, en el que a la cara frontal hi ha un baix relleu de Tomà Viladomiu, el seu nom està gravat sota del bust, i a la part central de la peça hi ha també gravat el text: 'Els obrers en recordança del Fundador d'aquesta Colònia Fabril en 1868'; i a sota, Viladomiu Vell – 1957. El placa de pedra està col·locada damunt un petita base, també de pedra. El monument està col·locat en un racó on també hi ha un petit estany amb una font vertical i arbusts disposats a manera de tanca perimetral. | 08092-116 | A la plaça de l'església de la colònia Viladomiu Vell. | Tal i com indica en el monument commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1957 en homenatge al fundador de la colònia Tomàs Viladomiu, per part dels treballadors de l'antiga fàbrica i colònia. | 42.0097400,1.8859900 | 407754 | 4651458 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49758 | Font de Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pere-vell | XIX-XX | no s'identifica el safareig. | La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d'un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d'un petit dipòsit darrera del mur. L'aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra. | 08092-117 | Al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell. | La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs. Al costat de la font hi ha l'actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d'una de les portes d'accés posterior a la fàbrica. Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l'antic pont romànic de Sant Marc. A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges. | 42.0225300,1.8866300 | 407825 | 4652877 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pel que fa al safareig no s'ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu. | 119|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 49759 | Font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-forroll | XX | La font està situada en un clot que queda ubicat per sota de la carretera de Casserres, a l'altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis. La font disposa d'un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l'aigua en una pica de planta rectangular feta de maons. El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura 'Any 1934' en un requadre fet al mateix morter. El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l'indret. | 08092-118 | Al peu de la carretera de Casserres, a l'alçada de Cal Forroll. | Es tracta de la font de l'antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom. La casa està documentada des d'època medieval. | 42.0356700,1.8777800 | 407112 | 4654346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49760 | Font dels Tòrracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-torracs | XX | La font està col·locada en el marge del costat nord del torrent, després de creuar-lo per una petita palanca. Les estructures que conformen la font configuren una mena de placeta o racó amb les estructures de la font i un banc al marge i un mur de pedra de poca alçada que delimita el conjunt per el costat del torrent. La font consta de dues estructures; a l'extrem nord, a tocar del mur que delimita el conjunt, una estructura de poca alçada, a la part frontal de la qual hi ha l'aixeta que vessa a una petita pica en forma de planta semicircular feta de maó massís, l'estructura és feta de parets d'obra revestides amb arrebossat senzill i amb algunes parts amb rajoles a manera de trencadís; al seu costat, a la part central, un altre frontal, format per una paret d'alçat rectangular amb la superfície coberta per un revestiment de morter, amb un fris a la part superior fet en maons col·locats verticalment i coronat per un arc de mig punt, també de maó, al centre del qual està cobert de trosset de rajoles i la inscripció 'Any 1937'; a la part baixa del frontal hi ha el brollador i a la base una petita pica en forma de planta semicircular com l'anterior. A continuació, també adossat en el mateix marge, un banc fet de pedres i el seient de maó. A l'extrem nord d'aquests elements, sobre la font hi ha una petita fornícula amb una Verge al seu interior. En aquest indret el torrent fa una petita basseta a partir d'un tall de roca de poca alçada, en la qual hi ha instal·lada una escultura metàl·lica d'un peix i uns joncs. El lloc està condicionat amb una taula i bancs. | 08092-119 | Situada al nord-oest del barri de la Font dels Tòrracs, a la zona de Cal Bassacs. | La Font dels Tòrracs es troba al costat de la barriada a la que dóna nom, un barri construït pels volts dels anys 50 del segle XX per acollir l'augment de població arribada per treballar sobretot a les fàbriques tèxtils. | 42.0264200,1.8779200 | 407110 | 4653319 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49761 | Font de Cal Paquenyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-paquenyo | XIX-XX | L'estructura està força malmesa i l'entorn degradat. | La font està situada al costat de llevant dels horts, delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny, fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter. En el mur principal hi ha el brollador que vessava l'aigua a una pica de planta ovalada. Al lloc hi ha unes banyeres que acumulen l'aigua per regar. El nom de la font li dóna la casa propera. | 08092-120 | Al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d'Olvan o de la riba. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d'una font que pot haver estat condicionada des de temps enrera. Alguns dels elements que es poden veure a l'entorn immediat són de cronologia contemporània. | 42.0330800,1.8842700 | 407645 | 4654051 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49762 | Font de la Guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra | XIX-XX | La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. | 08092-121 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | 42.0393100,1.8873000 | 407905 | 4654740 | 08092 | Gironella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 49763 | Font del Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cuc | XX | La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró. L'espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d'aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha un tub metàl·lic com a brollador. Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre. Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer. | 08092-122 | Al peu del carrer Olvan Alt, a l'extrem més de llevant. | Gran part de l'estructura on hi ha emplaçada la font és obra d'època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d'un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrera. | 42.0350900,1.8845100 | 407668 | 4654274 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49764 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc | XX | La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. | 08092-123 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. | 42.0396400,1.8848700 | 407704 | 4654779 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 49765 | Font de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gibert | XX | La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l'aixeta. Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l'estructura. | 08092-124 | Zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z | L'estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània. | 42.0404400,1.8796900 | 407277 | 4654873 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Queda una mica amagada, fet que fa més difícil localitzar-la. La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 49766 | Font dels Dipòsits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-diposits | XX | La font està situada en un petit parc, a l'extrem sud dels carrers Pedret i Cadí. La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos. El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu. | 08092-125 | A Cap del Pla, a l'extrem sud del carrer Pedret ,a pocs metres dels dipòsits d'aigua municipal | La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX; al llarg dels anys l'entorn immediant, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació. Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires. | 42.0373100,1.8824100 | 407497 | 4654523 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49767 | Font de Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ramons | XX | l'estructura està degradada. | La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular, fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland; a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. | 08092-126 | A la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera. | Els materials que conformen l'estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l'època de creació de la urbanització. | 42.0255800,1.8895500 | 408071 | 4653213 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49767-foto-08092-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49768 | Placa a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-anselm-clave | XX | Placa commemorativa a la figura d'Anselm Clavé, consta d'una placa de marbre blanc emmarcada en una peça que sembla de pedra, amb quatre formes arrodonides a cada angle on hi ha els cargols de subjecció, tres dels quals tenen peces metàl·liques decoratives a sobre. La placa central indica 'LA VILA DE GIRONELLA EN HOMENATGE A JOSEP ANSELM CLAVE. ANY 1926'. La peça del contorn està decorada amb formes vegetals senzilles gravades a la pedra, i un petit baix relleu d'una lira a la part superior, a la part inferior, sota el nom una mena de cartel·la on hi ha inscrit: 'Fou fundador de las Societats Corals d'Espanya'. | 08092-127 | A la façana de l'edifici més nord de l'extrem de ponent del carrer Anselm Clavé. | Tal i com indica en la placa commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1926 en homenatge al fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu; es va dedicar a la política, a la música i també va ser escriptor; va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1824 i morí el 24 de febrer de 1874. La col·locació de la plaça és de dos anys després del centenari del seu naixement. | 42.0356300,1.8836100 | 407594 | 4654335 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49769 | Monument al pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pubillatge | XXI | Monument en homenatge al pubillatge, es tracta d'una gran planxa metàl·lica instal·lada verticalment, amb una base formada per un rectangle també de planxa, tot ancorat al paviment. A la planxa hi ha cisellat el text: 'La Vila de Gironella a tot el moviment del pubillatge per haver acollit el certamen d'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2008' i més avall: 'Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres' i també Gironella, 27 de setembre de 2008. | 08092-128 | A la plaça de l'església, a la part posterior de l'eglésia vella de Santa Eulàlia. | Tal com indica la mateixa placa, aquesta es va instal·lar per homenatjar el movimnet del pubillatge i per commemorar la celebració de l'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya l'any 2008. | 42.0336700,1.8830900 | 407548 | 4654118 | 2008 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49770 | Parella de Gegants: el Tomàs i l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parella-de-gegants-el-tomas-i-lantonia | XX | Els gegants de Gironella-Viladomiu Nou estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, el Tomàs i l'Antònia. La figura del gegant del Tomàs té una alçada de 3,65 metres i un pes de 45 quilos. La figura de l'Antònia, té una alçada de 3,60 metres i pesa 43 quilos. Les dues peces es van construir el mateix any, el 1991, el constructor d'ambdues és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08092-129 | Naus de la fàbrica de Cal Metre. | La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Els gegants surten en diverses festes i diades locals, com la Festa Major de Gironella, després del 15 d'agost, i també durant la festa major de Viladomiu Nou, però també en altres festes i trobades de gegants. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima, l'any 2016, coincidint amb la Fira de la Puríssima van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima; l'any 2016, van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. Cada any també surten en motiu de la Festa Major de Viladomiu Nou, quan fan una petita trobada amb altres gegants. La parella també surt puntualment per altres festes o diades locals, sovint per la Festa Major de Gironella, a més de participar en altres festes i trobades de gegants que es realitzen en altres poblacions. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 1991 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els gegants van ser fets per encàrrec, costejat entre l'Ajuntament de Gironella, l'Associació de Comerciants i l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou, ja que els gegants vells, anomenats el Mustasi i la Ciriaca, estaven molt malmesos, | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 49771 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag-0 | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular, amb els angle inferiors arrodonits, i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 66 cm d'alçada, 122 cm de llargada i uns 57 cm d'amplada, amb un gruix de les parets d'uns 7 cm. La part superior del contorn de les parets té menys gruix de paret (6 cm), per tal de permetre encaixar-hi una tapa cobertora. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08092-130 | davant la façana de l'església vella de Santa Eulàlia. | 42.0335100,1.8829000 | 407532 | 4654100 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 49772 | Rellotge de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lajuntament | XX | Rellotge de campanar ubicat a l'edifici de l'Ajuntament de Gironella, més concretament a la torre del rellotge, una estructura de planta quadrada bastida amb maó massís damunt l'antiga torre de l'homenatge del castell de Gironella. Exteriorment disposa de tres esferes, una en cadascuna de les seves quatre cares, excepte en la que dona cap a l'església de Santa Eulàlia. A l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. Recolzada sobre una estructura de fusta hi ha la bancada, tota de ferro, on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, els eixos i pinyons, rodes, contrapesos, hi ha peces de ferro, acer i altres de llautó, els pesos són de ferro. Compta amb els corresponents cilindres per a moure els tres diferents tipus de senyals, les hores, les mitges i els quarts d'hora, i les manovelles per a donar corda al rellotge. Damunt el campanar hi ha l'estructura metàl·lica que sosté les dues campanes del rellotge. El rellotge és obra de Manufactures Blasco de Roquetes (Tarragona). | 08092-131 | A la torre-campanar de l'ajuntament. | El torre campanar del rellotge es va construir en època de la República, moment en que també s'instal·là el rellotge. El rellotger Climent, de Gironella, és la persona que fa anys s'encarrega del rellotge, aproximadament de finals dels anys 70. Realitza un manteniment mínim d'un cop per setmana, normalment consisteix en collar peces, engreixar i netejar. Fa anys el rellotger va fer instal·lar un motor elèctric, per tant requereix estar pendent que no treguin la llum, si és així a vegades cal remuntar-lo. | 42.0335600,1.8822700 | 407480 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49772-foto-08092-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49772-foto-08092-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el mateix espai podem veure-hi un full emmarcat en el que hi ha les indicacions per al correcte manteniment del rellotge. L'accés habitual al rellotge és a través del mateix ajuntament. Una escala de fusta de diversos trams, llarga i estreta permetia accedir-hi des de la torre de l'homenatge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49774 | Exposició permanent Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-permanent-torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | XIX-XX | Els espais interiors del primer pis i golfes, mostren com es vivia en una torre senyorial de les colònies tèxtils a inicis de segle XX, es tracta d'una col·lecció de mobiliari, roba i objectes disposats en les diferents estances reproduint l'ambient de l'època. La col·lecció és extensa, reuneix un gran nombre de peces bàsicament del segle XX, el mobiliari típic de les habitacions els llits, tauletes, algun armari, els moble propis d'un menjador, taula i cadires, amb un munt d'objectes d'ús quotidià plats, coberts, cristalleria, també hi ha un piano, etc. | 08092-133 | a la Colònica Viladomiu, en diferents espais de la Torre. | A inicis del segle XX l'edifici va ser restaurat per convertir-lo en seu del centre d'interpretació de la història i del patrimoni de les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat, actualment és propietat de l'Ajuntament i continua funcionant com a centre d'interpretació de les colònies tèxtils oferint entre altres, la visita a espais interiors. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En paral·lel a l'edifici es pot veure una exposició sobre el món de les colònies i el seu patrimoni. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49776 | Farmàcia Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farmacia-homs | -PUJOL, J. (2014): 'La farmàcia Homs de Gironella. Notes històriques', Quaderns de Divulgació Històrica de Gironella, número 3. https://farmaciabovetfranch.com/ca/ | XIX | La farmàcia Bovent Franch ha preservat l'antiga farmàcia del segle XIX, concretament l'espai de venda al públic, conegut com Farmàcia Homs. Conserva objectes, mobiliari i l'estructura d'armaris encastats a la paret, aquests són armaris tancats a la part baixa, i a la part superior, una estructura conformada per diversos arcs apuntats sustentats en petites columnes entre cadascun i amb lleixes al seu interior. Als prestatges laterals hi ha disposada la col·lecció de pots blancs de ceràmica per als extractes (99 pots del segle XIX), a la part frontal (el cordialer) trobem les ampolletes de vidre amb tintures i pólvores. L'estructura dels prestatges és de fusta i decorada amb pintures que imiten marbrejats. A costat i costat dels prestatges centrals, hi ha els bustos d'Hipòcretes i el de Galeno, un a cada costat. El mostrador és de fusta conformant formes també d'arcs apuntats a la part frontal i sobre el mostrador una barana també de fusta decorada amb formes circulars. L'espai compta a més amb d'altres elements d'interès, com balances de precisió, un pindoler, llibres, etc. També conserva una col·lecció d'orles de graduació en farmàcia dels membres de la família, en concret la de Miquel Homs és del 1874, sembla que potser de les més antigues conservades a Catalunya. | 08092-135 | Avda. Catalunya, 30. 08680 Gironella | La farmàcia fa ser fundada el 1877 per Miquel Homs i Quer. L'any 2003, la besnéta i propietari de la farmàcia Lourdes Ricart i Bovet va restaurar-la, tot recuperant els colors i l'aspecte original de parets i mobiliari, tal com indica la mateixa pàgina web de la farmàcia 'la farmàcia presenta una tonalitat verdosa i la pintura a l'oli del sostre mostra una sanefa amb ornamentació floral de colors vermells, verds i ocres'; actualment es pot concertar cita per poder-la visitar. | 42.0323400,1.8804300 | 407326 | 4653973 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49776-foto-08092-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49776-foto-08092-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La farmàcia Homs està ubicada en la mateixa casa que s'instal·là el fundador del negoci, Miquel Homs i Quer a finals del segle XIX. Es tracta d'una casa situada a l'Avinguda Catalunya número 30, la qual conserva l'estructura de l'època, formada per semisoterrani, planta baixa i planta pis, amb unes petites golfes. La façana és d'obertures distribuides uniformement, totes amb emmarcament de maó massís, i amb la superfície de les façanes coberta per un revestiment senzill. A la façana posterior es conserva la galeria de la planta primera, formada per arcs de mig punt volats, sense columna de suport. De l'interior destaca la conservació de diverses pintures en parets i sostres. La casa havia tingut un ampli jardí a la zona posterior, on es cultivaven algunes de les plantes emprades en la farmàcia. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 49777 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-gironella | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Gironella és de l'entorn d'una trentena, els quals es troben en diferents sales de l'edifici consistorial. La col·lecció és formada pel conjunt de quadres guanyadors de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es celebra anualment. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Gironella i els racons més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Ernest Descals, Lluis Puigrós Puigdellívol, entre altres. | 08092-136 | A diferents espais de l'edifici consistorial | El concurs es realitza coincidint amb la Festa Major, l'any 2017 va arribar a la seva 37ena edició. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49778 | Fons de material de Gironella al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-gironella-al-museu-comarcal-de-berga | VIIIaC-XX | Els materials provinents del municipi de Gironella conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament els dels l'excavacions de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella, de Cal Cortadeta, els materials del Clot del Llop i els fragments recollits a l'indret de la Costa de Cal Peu Curt. Inclou materials d'un ventall cronològic molt ampli des de l'Edat dels Metalls fins època contemporània. Entre els tipus de materials custodiats hi ha restes òssies humanes i de fauna, ceràmica de tipologies i èpoques diverses, destacant com a major quantitat les ceràmiques medievals grises i també gran quantitat de ceràmiques modernes; es conserven fragments informes, la gran majoria, però també hi ha formes, vores, anses, bases, etc. A més, també hi ha diferents objectes de metall i alguns fragments informes, destaquem algunes monedes medievals i modernes, una sivella, etc. També hi ha alguns materials lítics . | 08092-137 | Museu de Berga, c/ dels Àngels, s/n. 08600 Berga. | La majoria dels materials van ser recuperats en excavacions realitzades a les darreres dècades del segle XX. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 83|85|94|98|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49779 | Fons d'imatges de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lajuntament-de-gironella | XX | El fons fotogràfic està format per conjunt de fotografies en color i en blanc i negre. Ocupen uns cinc arxivadors del fons de l'Arxiu Històric Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, i estan agrupades en la col·lecció d'imatges del Vilatà, les fotografies Homenatge a la vellesa, Futbol, i dues unitats d'instal·lació més on s'inclouen fotografies de gran format qeu van servir per una exposició que es va fer l'any 1990 sota el títol 'Exposició de fotografies històriques de Gironella' i una altra unitat formada per fotografies recollides per diferents persones. | 08092-138 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | La majoria d'imatges són dels anys 80 del segle XX en endavant. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49779-foto-08092-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49780 | Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08092-139 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 49782 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gironella | XV-XXI | L'arxiu municipal de Gironella està repartit bàsicament en dues dependències, a l'arxiu històric a l'edifici del carrer del pont vell i la resta, el volum més ampli, a l'edifici de Sant Tomàs (bàsicament documentació de administrativa i de gestió del consistori); a més també compta amb una part encara a les golfes de l'edifici de l'Ajuntament. Actualment gran part de la documentació de l'arxiu està classificada i ordenada, tot i que encara queda una quantitat de metres lineals pendents d'ordenar, inventariar i classificar. L'arxiu ocupa un volum aproximat de 735,30 metres lineals de prestatgeries. La documentació conservada s'inicia l'any 1405 amb el llibre de privilegis, el següent document és del 1586, i segueix documentació ja fins l'actualitat amb petits buits. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més, dels documents més antics esmentats, conserva un conjunt de notables del segle XVII, Actes de l'Ajuntament des de 1607, Censals des del 1639, el Llibre del Molí de la vila de 1643 a 1729, ordinacions, el cadastre de 1732 i l'amillarament de 1772, entre altres. També compta amb col·leccions com la del El Vilatà, publicacions, d'estampes i recordatoris de defunció, goigs, moltes són col·leccions parcials. La documentació està ordenada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08092-141 | C/ Pont Vell, 19, c/ Sant Joan Baptista de la Salle, 4 i Plaça de la Vila, 1 . 08680 Gironella | Durant anys Josep M. Busquets va fer algunes tasques d'arxiver, classificant i ordenant la documentació. Prèviament no s'havia realitzat cap altra tipus d'actuació de classificació. Després de la mort de Busquets, l'Ajuntament es va fer càrrec de part de l'organització, classificació i inventari de l'arxiu històric. I actualment, des del 2016, es fa a través de la Diputació de Barcelona. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Arxiu de Gironella és el tercer arxiu de la comarca a destacar en relació al volum i tipologia de documentació que conserva, després del de Berga i Bagà. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49783 | Fons documental de la parròquia de Santa Eulàlia a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-eulalia-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella hi ha 10 llibres de baptismes des de 1555 fins el 1902 de manera ininterrompuda, 4 llibres de matrimonis des del 1752 fins el 1914, i 6 llibres d'òbits d'entre els anys 1735 i 1908. Compta amb 19 plecs de fulls corresponents als expedients de matrimonis des de l'any 1939 fins el 2000. A més, de la documentació referent a l'administració parroquial hi ha documentació referent als comptes de col·lectes manades, llibreta d'ànimes, del Benefici de l'Hospital , La casa del Benefici, Càritas parroquial, Visita domiciliària a la Sagrada Família, Apostolat de l'Oració, Capella de Sant Isidre, Capella de Sant Marc, Capella de Sant Antoni de la carretera, llibretes de comptes de diverses fundacions: Feliu, Novenari, Mn. Vicenç Casals, de Ferrer, Carme Vila, Josep Villaró, Mn. Pere Vila, Mm. Josep Bover, i Simó Munts; que contenen informació referida al període 1957-1976. El fons inclou documentació notarial, dos manuals notarials, un llibre amb dades de 1445 a 1448 i l'altre de 1549 a 1551, a més també hi ha un seguit de documents notarials solts del segle XIX; a més, compta amb la transcripció de 7 pergamins.</p> | 08092-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el fons que es conserva a la parròquia hi ha la resta de llibres de baptismes des de 1902 fins 1976, en total 7 llibres, els llibres de matrimonis des de 1915 fins 1975, i 4 llibres d'òbits des de 1909 fins 1976. La documentació de Viladomiu Nou també és conservada a la parròquia, aquest fons consta de 2 llibres de comptes (1940-1976), un de matrimonis (1940-1976), un d'òbits (1940-1976), un de confirmacions (1943-1976) i un de compliment pasqual (1941-1976), a més de documentació referent a l'administració parroquial des del 1940 fins el 1972. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49784 | Festa Major de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XX-XXI | La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. La durada dels dies de celebració també han anat variant al llarg dels anys, actualment dura uns set dies de festa incloent actes culturals i esportius, a més, també de religiosos. Tot i que els actes principals són similars any rere any (sardanes, concert pel jovent, ball de gala, espectacle infantil, concerts, torneig de futbol, etc.); el programa de la Festa Major de Gironella inclou dos actes centrals, un el dissabte a la nit que és el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts convidats i l'altre acte, que és la solemne Ballada de l'Almorratxa el diumenge al migdia. Aquests dos actes es celebren a la plaça de la Vila, escenari d'altres actes de la festa els quals són repartits per diferents indrets del poble. | 08092-143 | en diferents indrets del poble. | La vila de Gironella va rebre el privilegi, concedit pel rei Martí l'Humà l'any 1405, de poder celebrar mercat cada dijous i fira per Sant Martí i els següents vuit dies. L'any 1642 els jurats de Gironella acordaren traslladar la fira a l'agost, al dia de Sant Roc, que de fet, junt amb la diada de Sant Marc i la de Santa Eulàlia, eren les dues festes més importants de Gironella. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors inclou actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. L'any 2016 es va celebrar els 25 anys del pubillatge de Gironella.En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 49785 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-0 | XIX-XXI | Actualment, durant el cap de setmana de Setmana Santa, els diferents grups de caramellaires recorren carrers i places del municipi oferint les tradicionals cantades de caramelles. Cada colla de caramellaires surt a fer un recorregut, bàsicament durant el dissabte a la tarda i el diumenge al matí, passant (repartint-se) per diferents nuclis on oferir les seves cantades. Com és tradició el diumenge de Pasqua, després de la sortida de missa (a la una) s'ofereix la tradicional trobada de colles de caramellaires a la plaça de la Vila; on s'aplega gran nombre de públic per gaudir de les cantades de cada colla, cadascuna per separat i en finalitzar totes plegades ofereixen una cantada conjunta. Al llarg dels anys els grups participants a la cantada de caramelles han anat canviant, en l'edició del 2018 hi ha participat Les Veus de Gironella, el grup de caramelles de Viladomiu Nou, la Coral Estel i el grup de caramelles de l'Escola de Cal Bassacs. | 08092-144 | en diferents indrets del municipi, la cantada conjunta és a la plaça de la Vila. | Les caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida; l'origen es situa al món rural i, posteriorment, es creu que no és fins al segle XIX, es comença a introduir a les ciutats de la mà de les societats corals . Durant els dies de Pasqua cada grup de cantaires visiten cases i masies, a Gironella actualment sobretot dins els nuclis urbans, tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa o en diferents zones de cada barri. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, i en alguns indrets com és el cas de Gironella una ouada o truitada popular. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament era tradició que durant la cantada de caramelles es fes recollida de donatius, econòmics amb la barretina, però també es passava amb un cistell per recollir ous els quals es feien servir per l'ouada que s'oferiria la setmana posterior a Pasqua. Actualment, bàsicament es recullen diners que també serveixen per oferir la tradicional Ouada o per costejar altres despeses. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49786 | Festa de Sant Marc i vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marc-i-vot-de-poble | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3 | XVIII-XXI | Coincidint amb el 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja a l'església de Sant Marc per fer el Vot de Poble. Antigament es pujava a peu des de diferents indrets, actualment un nombre important de persones continuen mantenint el costum, alguns pugen en grup, els escolars i altres colles. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment es reparteix coca amb xocolata i habitualment també una taronja. Ja fa uns anys que un cop acabats aquests actes també s'ofereix algun tipus d'espectacle o activitat més d'animació infantil. | 08092-145 | a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | El vot de poble a l'església de Sant Marc sembla que es va establir a finals del segle XVIII en agraïment per haver deslliurat el municipi de la plaga de llagostes que havia afectat gran part de la Catalunya Central. Per aquest motiu, cada any el dia de la festivitat de Sant Marc els veïns anaven en processó a la capella el dia de Sant Marc, processó presidida per les autoritats religioses i civils. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La festa es manté viva, habitualment hi assisteix molta gent; molts anys a l'acte hi va part de l'alumnat d'alguns dels centres de primària del municipi, els de l'Escola de Cal Bassacs sempre hi participen.L'autora de les imatges és Maria Teresa Gómez. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||
| 49787 | Ouada de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc | XX-XXI | L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. | 08092-146 | a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0187900,1.8771000 | 407031 | 4652472 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||||
| 49788 | Ouada de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou | XX-XXI | L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... | 08092-147 | a la plaça de la Colònia. | No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||||
| 49789 | Festa Major de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-nou | XX-XXI | La Festa Major està organitzada per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou i hi col·labora pràcticament tot el veïnat. La data de la festa és coincidint amb el dia del Sagrat Cor que s'escau el divendres de la setmana després de Corpus, la festa es desenvolupa durant els tres dies, divendres, dissabte i diumenge. Els actes més consolidats i que any darrera any més o menys es van repetint són actes religiosos, balls o concerts, sardanes, torneigs de petanca, a més d'activitats per la canalla i sopar popular. Així, el divendres es celebra una missa en honor al Sagrat Cor a l'església de la Colònia, dia que hi ha concert i altres actes culturals o lúdics. El dissabte es fan jocs de cucanya i alguna altra activitat per la mainada, a és de torneig de petanca, concert i ball de nit, i també és el dia del sopar popular, que de fa uns anys és una 'mongetada'. Habitualment el diumenge és dia de Torneig de petanca Memorial Ton Ballús, Trobada de plaques de cava, missa solemne, i Trobada de gegants amb cercavila, moment en que els gegants de Gironella-Viladomiu Nou celebren la seva segona trobada anual acompanyats d'altres Gegantons; a la tarda del diumenge també s'ofereix ballada de sardanes. | 08092-148 | en diferents de la Colònia, la plaça, l'església, els col·legis, al passeig i davant la torre. | La Festa Major de la Colònia de Viladomiu Nou, es celebra la setmana després de Corpus, normalment amb actes el divendres, dissabte i diumenge, coincidint amb la celebració del dia del Sagrat Cor, patró de l'església de la colònia. La colònia es va fundar l'any 1880 i l'església es va construir l'any 1905. Durant els actes religiosos de la Festa Major es fa la cantada de goigs dedicats al Sagrat Cor. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2017 el Torneig de petanca Memorial Ton Ballús celebrava la seva 18ena edició, el Torneig local de Doblets de petanca, la 6ena edició i la Trobada i exposició de plaques de cava arribava a la 14ena edició. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49790 | Fira de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-josep | XX-XXI | La Fira de Sant Josep es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Josep, es tracta d'una fira comercial, en la que l'exposició de vehicles constitueix l'eix central de la fira, acompanyada de parades d'artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble o comarca, entre altres. Els actes més clàssics que es fan en el marc de la fira són l'exposició del concurs de dibuix infantil (el 2018 s'ha celebrat la 31a edició) i la mostra d'empreses i comerç local en el conjunt de parades o d'estands instal·lats al local del blat. Hi ha a més atraccions per la mainada. Des de l'any 2009 també s'inclou una trobada de cotxes clàssics. En el marc de la Fira es fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural que varien cada any, com exposicions; a més, també hi ha espai per atraccions per la mainada. Els actes de la fira han anat canviant i adaptant-se al llarg dels anys, així com els espais on es desenvolupa, els darrers anys hi hagut activitats a l'avinguda de Catalunya i la plaça de l'Estació, el carrer Balmes, carrer Farguell i el Local del Blat, a més de la plaça Maragall. Les edicions del 2017 i 2018 han inclòs actuació castellera a l'Avinguda de Catalunya, a càrrec dels Castellers de Berga i alguna altra colla convidada. | 08092-149 | en diferents indrets del poble: a l'Avinguda Catalunya, la plaça de l'Estació, el local del Blat,.. | La Fira de Sant Josep es va començar a celebrar l'any 1967, inicialment era sota la denominació d'Exposició Industrial i Comercial de l'Alt Llobregat. En aquells anys la fira que es celebrava a Gironella era la fira de Quaresma, coincidint amb el primera diumenge de Quaresma, els actes es feien a la plaça de la Vila. L'any 1966 davant la poca assistència es decidí que calia un canvi de format de fira, plantejant-la com a mostra d'empreses locals i comarcals i passant a realitzar-la a la plaça Pi i Maragall. Amb aquest objectiu dos consellers varen visitar i exposar la proposta de fira a diferents indústries de la comarca. Inicialment, davant la demanda dels veïns de dalt el poble de no quedar-se sense fira, l'ajuntament accedí a que es continués celebrant també la fira de Quaresma. Durant els primers anys de la nova fira els resultats de cada edició va anar oscil·lant, així l'any 1970 consta que va tenir molt d'èxit. L'any 1976 es va incloure la 1ª Trobada de Cors d'en Clavé de l'Alt Llobregat a fi de donar un impuls a la fira. Posteriorment la fira es traslladà de lloc, passant-la a la plaça de l'Estació. Des dels primers anys la fira ha comptant amb la col·laboració dels comerciants del poble. | 42.0338900,1.8801600 | 407306 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes edicions s'ha celebrat fira els dos dies del cap de setmana i altres només el diumenge. Els darrers anys la Fira de Sant Josep també és denominada com la Fira del motor. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49791 | Fira de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-purissima | XX-XXI | La Fira de la Puríssima es celebra el dia 8 de desembre en diferents espais del casc antic del poble. (tot i que en les darreres edicions s'han incorporat algunes activitats al local del blat). Es tracta d'una fira considerada nadalenca, d'artesania i tradició, l'eix central des de ja fa moltes edicions o un dels elements importants de la fira és el blat de moro escairat i més concretament l'escudella de blat de moro escairat. Destaca el ja tradicional tast d'aquest plat a la Placeta del nucli antic, on des de primera hora del matí un grup de cuiners i cuineres elaboren el plat de manera tradicional, amb foc a terra i caldera/perol. Coincidint amb la fira diversos restaurants del municipi ofereixen menús especials amb el blat de moro escairat. Altres actes que es realitzen durant la jornada són un esmorzar de germanor amb pa torrat, botifarres, allioli i vi, i la trobada de gegants, a més de concursos de fotografies i el Concurs de Garrofes que l'any 2017 va arribar a la seva 25a edició. Al llarg dels anys els actes paral·lels han anat variant tot comptant amb propostes més adaptades a cada moment. Coincidint amb la Fira de la Puríssima també és moment de l'exposició del concurs de pessebres, a més de cantada de nadales. | 08092-150 | a diferents indrets del casc antic de Gironella, a la Placeta, la plaça de la Vila,.. | La Fira de la Puríssima com a Fira Nadalenc, d'artesania i tradició va iniciar-se l'any 1985, comportant que l'any 2017 s'hagi arribat a la 32a edició. Altres actes que es celebren en el marc de la fira ja fa uns anys que també es venen celebrant ininterrompudament, així, l'any 2017 s'ha fet la 30 edició de la Trobada de Gegants, el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat) i la 25 edició del Concurs de Garrofes 'Memorial Maria Domènech', a més del 14è concurs d'allioli de codony. | 42.0333000,1.8827500 | 407520 | 4654077 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49792 | L'onze de setembre i Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella | http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html | XX-XXI | Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. | 08092-151 | a les roques del pont Vell. | La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. | 42.0331300,1.8815200 | 407418 | 4654060 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 49793 | Festa Major de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-vell | -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. | XX-XXI | La Festa Major de Viladomiu Vell es celebra el primer cap de setmana cada primer diumenge de juliol, incloent el divendres, dissabte i diumenge. La festa és organitzada per l'Associació de veïns de la Colònia Viladomiu Nou. Actualment el programa de la festa inclou, actes religiosos, culturals i de lleure. El divendres és torn del sopar comunitari de tot el veïnat, el dissabte inclou concurs de dibuix infantil i l'habitual concurs de flors silvestres que té una llarga tradició; pràcticament cada any es fa el concurs de botifarra a la tarda, després de dinar, i al vespre és el torn del sopar acabant amb concert, ball o cantada d'havaneres com a acte central de la Festa Major. El diumenge és el dia de la missa solemne i en acabat la benedicció dels cotxes. Al llarg del diumenge també es realitzen altres activitats, incloent jocs de cucanya per la mainada. | 08092-152 | en diferents de la Colònia, bàsicament a la plaça de l'església i a la mateixa església. | Els primers anys de vida de la colònia i durant molts anys, la festa major es celebrava per Sant Marc, coincidint amb el patró de l'església, però segons explica Mn. Ramon Casals (CASALS:2002) la festa major de Viladomiu Vell no es celebrava amb la mateixa regularitat i exactitud que a altres contrades. Habitualment es feia el cap de setmana posterior al dia del Sant. Tradicionalment els actes que s'anaven mantenint any darrera any eren la missa solemne en honor al patró i ball, durant molts anys a l'envelat, també era molt comú que es fes llevant de taula a fi de costejar les despeses; el programa però era més extens i canviava d'un any a l'altre. Durant molts anys va ser molt habitual incloure castells de focs. Els primers anys la missa es celebrava a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, però el 1885 en motiu de la inauguració de l'església de la Colònia es va fer Festa Major al setembre, incloent una solemne missa i també altres actes civils. El 1897 es celebrà festa al maig, entre els dies 8 i 11, coincidint amb la inauguració de l'altar del Sagrat Cor de Jesús; l'any 1910 la festa es feu en el context de la inauguració de la casa dels senyors Viladomiu; més tard, el 1923 va ser motiu de festa la inauguració de la llum elèctrica als pisos de la colònia. Durant molts anys la colònia de Viladomiu Vell va acollir la festa dels 'aucells', la qual es va celebrar durant molts anys, amb assistència de nombroses colles o societats ocellaires; la festa no tenia data exacta, la majoria de referències són de finals de juny i juliol. De fet, era una activitat que es va tenir molta acceptació i es va fer al llarg de molt anys. Fins i tot a Viladomiu Vell es va crear una comissió permanent de la festa, no consta la data exacta de la seva fundació; les referències de Mn. Casals indiquen que les festes de l'any 1923 i 1927 van ser de les més sonades. Durant uns anys, als anys 30, no es va celebrar la festa tot i que posteriorment es recuperà. Tot i no tenir referències exactes de la continuïtat o no de la festa, actualment els veïns més grans de la colònia, encara es refereixen a les trobades ocellaires i que no fa massa anys encara s'incloïen al programa de festa major. | 42.0095300,1.8861000 | 407763 | 4651434 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al llarg dels anys han anat variant alguns dels actes, segons els gustos del moment. Actualment i de ja fa anys s'ha inclòs àpats populars com la pernilada i la mongetada, que de fet són l'adaptació dels àpats comunitaris de la festa major de la colònia que s'han anat reinventant. Un dels àpats és només per els veïns i l'altre obert a tothom. En els darrers anys es procura incloure algun acte cultural diferent, com exposicions. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 49794 | Aplec de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni | XX-XXI | La capella de Sant Antoni celebra el seu aplec el dia 13 de juny, coincidint amb Sant Antoni, moment en que es celebra missa en honor al patró, amb cantada des goigs. Sant Antoni és patró dels paletes, dia que el gremi fa festa, així molts d'elles acudeixen a l'aplec. En sortir de missa es fa donació a tots els assistents d'un panet beneit que fins fa un any anava a càrrec d'una família que havia tingut el forn l'Estrella de Gironella. El darrer aplec el van oferir els paletes. | 08092-153 | A la capella de Sant Antoni | Actualment la capella de Sant Antoni només acull aquest acte. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | ||||||||||
| 49795 | Festival de Dansa Folklòrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-folklorica | XX-XXI | En el context de la Festa Major de Gironella, com un dels actes centrals el dissabte a la nit es celebra el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts catalans convidats, habitualment són dos però en algunes edicions n'hi havia tres. En el marc del festival es representa el ball de l'Almorratxa, seguidament cadascun dels esbarts balla una de les seves danses, i així, alternativament, cada grup va fent les seves ballades. Actualment, la música que sona és enregistrada però durant molts anys es tocava en directe. | 08092-154 | a la plaça de la Vila. | El Festival de la Dansa Folklòrica es va començar a celebrar l'any 1970, l'any 2017 ha assolit la quaranta-vuitena edició. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||||
| 49796 | Blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blat-de-moro-escairat | XVIII-XXI | El blat de moro escairat és una varietat de gra gros i de color blanc, molt característica del Berguedà. Rep aquesta denominació perquè prèviament al seu consum el gra s'ha d'escairar que significar pelar o treure la pellofa. El producte es conserva sec, de fet era habitual veure moltes eixides de golfes de les cases de la comarca amb grans tires de blat de moro penjat assecant-se, amb l'espiga penjant i agafades per les clofolles unes amb les altres. Abans de ser cuinat el gra, ja pelat, es posa en remull per tal de que s'estovi i facilitar la seva cocció, ja que és un producte que requereix molta estona de bullir. La manera tradicional de consumir i cuinar aquest producte a Gironella i a la comarca, és fent l'escudella de blat de moro escairat. En essència la recepta consisteix en fer un brou amb carn de porc, el més comú és incloure ossos d'espinada salada, careta (orella i morro) també salada, junt amb algunes verdures, no gaires; hi ha diferents opcions segons cada casa i els gustos de cadascú. | 08092-155 | El cultiu de blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, com a la resta de Catalunya, el seu conreu es va estendre ràpidament. El cuiner berguedà Miquel Màrquez fa uns quants anys va batejar l'escudella de blat de moro escairat com el 'Plat de la Pau'; el cuiner va enviar un tast del plat a diferents personalitats, bàsicament políticscom a missatge de pau. Es considera que Màrquez va recuperar el plat de l'antiga gastronomia berguedana, més que recuperar probablement va aconseguir donar-lo a conèixer i popularitzar-lo més enllà de la comarca, o si més no facilitar que s'incorporés a la cuina de molts restaurants, però sobretot va contribuir a que no es perdés la recepta però sobretot el producte. A Gironella el blat de moro escairat és el producte estrella de la Fira de la Puríssima, durant la qual es serveixen racions de l'escudella de blat de moro. L'any 2017 es va celebrar el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat). Coincidint amb la Fira diversos restaurants del municipi realitzen plats en base al blat de moro escairat. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||||
| 49797 | Ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa-0 | XX-XXI | El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal. Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga i també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i brusa, que anomenen sac i faldilla, la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta pinta i mantellina blanca. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra, davantal negre sobre faldilla (actualment taronges), complementat amb braçals negres o blancs fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix en calces llargues cenyides fins al genoll, mitja blanca i enagos amb punta. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i barretina vermelles, i mitja blanca amb calçat negre. El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX. | 08092-156 | es balla a la plaça de la Vila. | El ball de l'Almorratxa es balla a Gironella coincidint amb la Festa Major, actualment es balla el dissabte a la nit, en el context del Festival de la Dansa Folklòrica que fa més de quaranta anys que es realitza, i els darrers anys també es balla el diumenge després de sortir de missa. Tant dissabte com diumenge es representa a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els orígens d'aquesta dansa es creu que poden ser de l'època baix medieval, ja que en el ball s'escenifica el paper que el senyor feudal tenia en el casament. Aquests tipus de balls plans tenen molta tradició en gran part de la Catalunya Vella. Segons informacions recollides entre els membres que han participat en el ball de l'almorratxa a Gironella, no es sap des de quan es balla però si que hi ha imatges de mitjans de segle XX que testimonien que es realitzava. Mentre va funcionar l'Esbart Sant Jordi, aquesta entitat s'encarregava de representar el ball coincidint amb la Festa Major, però també en altres diades, així com de fer assajos durant l'any. En algunes èpoques l'esbart havia arribat a tenir tres grups de balladors de diferents edats, per tant, hi havia relleu assegurat, altres moments, va ser més difícil comptar amb gent jove. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte. L'almorratxa (alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors. En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia.Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 | |||||||||
| 49798 | La música del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-musica-del-ball-de-lalmorratxa | XX | La música del ball de l'almorratxa forma part del repertori de música tradicional i popular. En relació a la partitura que actualment, i de fa anys, s'utilitza per ballar la dansa de Gironella és música de cobla; la partitura comença amb compàs ternari simple i continua amb binari compost. Està composta per corxeres i negres. | 08092-157 | es balla a la plaça de la Vila. | L'any 1945 es va fer un arranjament corresponent a una harmonització i instrumentació simple, a càrrec de Francesc Juanola de la Cobla de Manresa, per poder-se tocar amb cobla. Fa anys, es va fer un enregistrament de la música tocant la Cobla Contemporània, ja que l'Esbart Sant Jordi no en tenien cap de gravada. Durant molts anys el ball de l'almorratxa junt amb la resta de balls i danses que es representaven durant el Festival de Dansa Folklòrica eren a càrrec d'una cobla, és de fa uns anys que la música és enregistrada. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml