Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49725 | Contrapès d'una premsa de Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-duna-premsa-de-ca-landal | -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. | El contrapès de Ca l'Andal està emplaçat prop de la casa, en un marge al costat d'un camp. Es tracta d'un bloc de gres que mesura entorn als 74 cms de llargada per 66 cms d'amplada, es desconeix la fondària per trobar-se encaixat al terreny. A la part central hi ha l'encaix que servia com a subjecció central del coixinet de retenció del cargol. Es desconeix si el seu emplaçament es correspon a la seva situació originària, però els germans Coromines creuen que pot estar situat a prop del lloc originari; segons els càlculs de Coromines pot tenir un pes aproximat de 360 quilos. (COROMINES: 2017, pg.70) | 08092-84 | La casa està situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | Aquest tipus de contrapès de premsa està documentat des de l'època medieval. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta peça hauria actuat com a contrapès d'una antiga premsa de biga per fer el premsat del raïm per eleborar vi. Aquest tipus de contrapès està catalogat pels germans Coromines com el tipus A, es tracta d'un 'contrapès amb el forat d'allotjament de l'extrem del cargol proveït d'entalles trapezials 'ala de mosca' convergents i més amples pel cantó de dins per tal d'encastar-hi les falques' que subjectarien les peces frontals del cargol, l'eix del qual aniria col·locat vertical a la part central del forat rebaixat de la pedra i acoblat amb altres peces, tot segurament de fusta. (COROMINES: 2017, pg.28-32)Les imatges han estat facilitades per Ramon i Jaume Coromines, autors del llibre 'Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana.' | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49730 | Forats a la roca a la llera de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-a-la-llera-de-la-riera-dolvan | el pas de l'aigua va erosionant la roca. | En una placa de roca on la riera d'Olvan configura un salt, s'observen diversos encaixos circulars, més o menys alineats i a banda i banda del torrent. Al costat mateix, actualment hi ha un petit mur que actua de presa, formant una petita bassa que facilita l'aprofitament de les aigües per els horts del voltant. Sembla que els encaixos poden ser les restes negatives d'una antiga presa de fusta, que hauria conformat una petita bassa o dels forats on s'encaixava l'estructura d'una palanca per facilitar creuar el torrent. | 08092-89 | a la llera de la riera d'Olvan, al costat de la passarel·la que comunica la zona de l'ermita | La zona entorn a la riera, especialment aigües avall des d'aquest punt i fins a desaiguar al Llobregat, està envoltat de diverses feixes i parcel·les d'horts. Una zona conreada de valor paisatgístic i social. La zona ha estat lloc d'ocupació agrícola des d'antic, de fet la riera discorre en paral·lel al turó on hi havia el poble vell de Gironella, per tant, el recinte emmurallat. Segurament, la proximitat a la vila medieval ha afavorit l'aprofitament de les aigües i de les terres fèrtils del voltant del torrent des d'antic. | 42.0330300,1.8845300 | 407667 | 4654045 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49733 | Balma dels ossos del Clot del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-del-clot-del-llop | Petita balma de poca alçada, en la que es van localitzar i excavar uns enterraments per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. En un estrat d'argiles molt compactes es van excavar les restes corresponents a diversos individus, que es creu que podien correspondre al període eneolític. En el decurs de la intervenció arqueològica també es van recollir un parell de fragments informes de ceràmica feta a mà, de les quals no consta l'adscripció cronològica. | 08092-92 | A l'oest del barri de la Font dels Tòrracs, en una codina propera a una granja. | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, va realitzar diverses intervencions arqueològiques especialment entre els anys 70 i 80 del segle XX. Els materials i restes recollides durant la intervenció arqueològica es van dipositar al Museu de Berga. | 42.0270000,1.8754800 | 406909 | 4653386 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències UTM i el conjunt de dades són recollides a partir de la corresponent fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49771 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag-0 | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular, amb els angle inferiors arrodonits, i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 66 cm d'alçada, 122 cm de llargada i uns 57 cm d'amplada, amb un gruix de les parets d'uns 7 cm. La part superior del contorn de les parets té menys gruix de paret (6 cm), per tal de permetre encaixar-hi una tapa cobertora. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08092-130 | davant la façana de l'església vella de Santa Eulàlia. | 42.0335100,1.8829000 | 407532 | 4654100 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49803 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-0 | El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella. El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d'un dels principals rius de Catalunya. En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d'extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s'hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia. Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d'elles compten amb grans extensions d'horts al costat mereix del riu. A més a més, el poble de Gironella s'ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble. L'entorn del riu ofereix una gran diversitat d'hàbitats, tot i que al llarg dels anys s'ha anat reduint com a conseqüència de l'activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres. Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna. S'ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre. | 08092-162 | creua el municipi de nord a sud. | Al llarg de la història les aigües de riu Llobregat han aprofitades per nombroses activitats, com regar horts o la conducció de part de les seves aigües per moure molins, sobretot fariners. Al llarg del segles XIX i XX, la seva explotació es va intensificar assolint un aprofitament màxim per el funcionament de les nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lant al peu del riu, així com per la producció d'energia hidroelèctrica, en alguns casos emprada a les mateixes fàbriques. En el seu trajecte hi ha nombroses rescloses i canals que desvien l'aigua per el seu aprofitament. La conca del riu Llobregat també compta amb un embassament, el de la Baells. Dins el nucli urbà el poble ha utilitzat històricament les aigües per activitats diverses, en els darreres dècades s'ha començat a integrar el riu com a part del paisatge del municipi, especialment del poble i adequat la seva llera per el passeig i l'esbargiment. | 42.0326200,1.8813500 | 407403 | 4654003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49805 | Roure de cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-ramons | es tracta d'un exemplar mort, encara que de fa poc temps. | El roure de Cal Ramons es troba situat al mig d'un revolt molt tancat que de l'inici de la urbanització de Cal Ramons, quedant emplaçat a l'oest de la masia. Es tracta de fet d'un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps. Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l'alçada d'un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d'uns centenars d'anys. | 08092-164 | a la urbanització de Cal Ramons. | 42.0239100,1.8886600 | 407995 | 4653028 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||||
| 49806 | Roures de la font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-de-cal-forroll | Al costat de la font de Cal Forroll i a l'entorn més proper, a la zona anomenada la devesa de Cal Forroll, hi ha diversos exemplars de roure, un a tocar mateix de la font. Són exemplars que destaquen per el seu port i dimensions, conformant un petit conjunt destacable. | 08092-165 | uns 50 metres al nord-est de la casa, sota la carretera de Casserres. | 42.0357200,1.8777800 | 407112 | 4654351 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49807 | Costa de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-cal-peu-curt | només consta que s'han recollit fragments de materials. | Es tracta d'una zona en la que s'han localitzat diverses troballes ceràmiques i lítiques, inclou un fragment de molí de barca, un altre fragment de molí, diversos fragments de ceràmica informes corresponents a diferents vasos, a més d'una ceràmica cardial. La varietat del conjunt de fragments recollits sembla indicar que una ocupació de l'indret i per tant segurament l'existència d'un jaciment a la zona. | 08092-166 | a uns 200 metres al nord-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0203100,1.8749500 | 406855 | 4652643 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49807-foto-08092-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, concretament per Josep Sànchez. Les imatges del material arqueològic són de la Societat d'Arqueologia del Berguedà i del Museu Comarcal de Berga. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49835 | Creu de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lermita | la creu està rovellada. | Creu de ferro col·locada en una pedra. Es tracta d'una creu llatina, feta a partir d'un barra plana de ferro en els dos braços i una tija de secció quadrangular que està encastada a la pedra. Les mides totals aproximades són 63,7 centímetres d'amplada, 81,5 centímetres d'alçada (incloent la barra que fa de peu, fins a la pedra, l'alçada només de la creu és d'uns 75 cms.) i un gruix aproximat de la placa entorn al centímetre. En el punt d'unió de la creu amb la barra inferior hi ha un element decoratiu a manera d'un anell del qual surten quatre fines tiges, dues a cada costat, conformat volutes senzilles i disposades oposades les unes a les altres. Els extrems dels braços de la creu són lleugerament més amples, que la resta. La cara de la creu que mira al nord conserva restes de línies incises que decoren la superfície. | 08092-194 | En un marge al peu d'un camp, al costat més oest del coberts de la casa c/ Font de l'Ermita núm. 11 | La creu està emplaçada en un marge, just en el límit del terreny de la parcel·la on hi ha la casa i l'inici del camp. | 42.0319200,1.8846500 | 407675 | 4653922 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49840 | Llegenda El nom de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-nom-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Hom afirma que el nom de Gironella vol dir Girona petita, doncs fou fundada per uns pescadors gironins que volien fer tornar or els còdols i la sorra de la vora del Llobregat.' | 08092-199 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49841 | Llegenda El mosso de Cerdanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-mosso-de-cerdanya | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'una vegada, a la casa de Cerdanyà de Sagàs buscaven un mosso. Assabentat del fet, un dia hi va anar un xicot per demanar si el volien llogar, doncs s'havia discutit amb el majordom de la fàbrica on treballava i havia plegat. El noi, que era decidit, treballador i enèrgic, ben aviat va convèncer als seus nous amos. Al cap de poc temps, el noi va conèixer una noia de Can Gironella. La seva amistat era molt bona, i ben aviat, aquesta es va convertir en festeig. Els dies feiners, quan el noi acabava el jornal anava a festejar. Aquest fet va caure malament a algun altre xicot que, pel què sembla, també era pretendent de la noia. Un dia, quan el noi anava a festejar, es va trobar un veí amb el qual van fer petar la xerrada. Aquest darrer, veient la pressa del xicot, li va preguntar on anava, i el Mosso de Cerdanyà li respongué que se n'anava a festejar, doncs feia dies que per culpa de la feina no havia pogut veure la seva xicota i ja se'n frissava. El veí li va recomanar que no plegués tard, i que era preferible que a posta de sol ja tornés a ser a casa. El Mosso de Cerdanyà li respongué que ja tenia edat per plegar quan ell cregués oportú i que no entenia perquè li feia aquella recomanació. El veí li digué que ho feia pel seu bé, perquè no volia que li passés res, i li va recordar que, com bé sabia, la noia tenia un altre pretendent al qual el molestava, i molt, el seu festeig. El Mosso de Cerdanyà li va respondre que no patís, que ell no en tenia pas de por, i que per si de cas, portava com sempre el revòlver a la butxaca i que el tenia ben carregat de munició. En sentir això, el veí el va advertir que si les seves sospites eren certes de ben poc li serviria el revòlver, i li va recordar que de dies per festejar en quedaven molts, i que de vida, en canvi, només en tenia una. I dit això, els dos homes es va acomiadar. Resulta que el noi anava a festejar a Gironella, on vivien els seus pares i la seva germana i on la seva xicota passava les nits, a casa d'uns parents, perquè treballava a la fàbrica al torn del matí. El Mosso de Cerdanyà no va fer cas de les recomanacions del seu veí i, si diferència hi havia, encara va plegar més tard de festejar que els altres dies. Quan ja va ser un bon tros fora del poble i es va tornar a encaminar cap a Sagàs, va veure una forma estranya al mig del bosc. Enmig de la foscor, el xicot no podia distingir què era. Així que, poc a poc, el noi s'hi va anar atansant, i quan ja va tenir la misteriosa forma a una distància que ell considerava que hi podia arribar amb un tret, va mirar d'endevinar de què es tractava. La silueta en qüestió tenia forma de persona, però enmig de la foscor no acabava d'identificar de qui o de què es tractava. Així les coses, el noi li va preguntar qui era i què hi feia allà al mig palplantat. La misteriosa forma ni es va moure ni va respondre, motiu pel qual el mosso, que no tenia por, es va començar a posar un xic nerviós. Fou aleshores quan advertí l'estranya silueta que si no responia dispararia a matar. La resposta de la forma fou la mateixa, ni un sol gest ni un sol mot, la qual cosa va acabar d'atemorir el xicot. Amb la por que li amarava els ossos, el Mosso de Cerdanyà va treure el revòlver i va començar a disparar contra la misteriosa silueta fins a buidar totalment el carregador. En acabar, però, l'estanya forma continuava igualment immòbil al mig del pas. (Segueix a observacions) | 08092-200 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El noi es va pensar que es tractava d'un fantasma i que els trets no li havien fet cap mena d'efecte, motiu pel qual es va espantar molt i arrencà a córrer una altra vegada en direcció a Gironella, cap a casa dels seus pares. Com que no els volia despertar, va trucar a la finestra de l'habitació de la seva germana, i aquesta el va deixar entrar. La germana, en veure'l tan desesperat i amb la cara com desfigurada de l'ensurt, li va demanar que li passava, i el noi li contà tot seguit el seu mal encontre. Li va explicar, però, amb molts treballs, ja que amb prou feines podia parlar, doncs li resultava molt difícil d'articular les paraules. Just quan va acabar d'explicar el seu relat, el noi es va quedar sense veu i va restar mut per sempre més. Hom deia que de l'ensurt se li havien glaçat les sangs. Quan els seus coneguts ho van saber, van començar a indagar per tal de saber què li havia passat, i al final van acabar creient que tot plegat havia estat culpa del majordom de la fàbrica que no volia que festegés amb la seva xicota. Resulta que aquest havia anat a veure una Bruixa per tal d'apartar el pretendent de la noia i tenir el camí lliure.'En relació a la llegenda, Albert Rumbo comenta que 'malgrat tractar-se d'un relat força extens i desenvolupat, la llegenda sembla presentar-se'ns inacabada, doncs no se'ns explica si el majordom rep cap càstig, si la parella acaba junta... Malgrat el fet que aparegui una Bruixa com a possible causant de l'aparició que tan afecta el Mosso, hem cregut millor situar aquesta llegenda a l'actual categoria temàtica, D'Apareguts i Ànimes en pena, que no pas a la De Bruixes i Bruixots, doncs considerem que en el desenvolupament del relat hi prima el fet de l'aparició per sobre de la circumstància de qui l'ha provocat. Ignorem si aquest relat pot partir d'un esdeveniment real o no, però en qualsevol cas, si és així, caldria situar el naixement de la història, amb tota probabilitat, a la segona meitat del segle XIX, doncs així ens ho fan pressuposar les constats referències que hi trobem a la industrialització de la nostra comarca.'El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49842 | Llegenda El Pont del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-pont-del-diable | FÀBREGA i ENFEDAQUE, ALBERT (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell Edicions. Col·lecció Popular Llegendes, 2. Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 22. RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | En relació a la llegenda del pont del diable, Albert Rumbo, qui ha realitzat una recopilació de llegendes, aporta i explica que hi ha diverses llegendes o versions de la llegenda del pont del Diable contextualitzades a Gironella. L'autor n'ha recollit tres, dues de les quals versen una història en la que apareix el Diable. Una de les quals diu així: 'Fa molts i molts anys que cada vespre una vella havia d'anar a buscar aigua travessant el riu Llobregat just per l'indret on actualment resta aquest pont enrunat. Un bon dia, li va sortir a l'encontre un homenàs i li va proposar de fer-li un pont a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. La vella hi va accedir enormement agraïda, puix a partir que el pont fos construït no s'hauria de mullar més els peus. El Dimoni va treballar dur durant tota la nit, i just l'endemà a la mateixa hora ja tenia el pont acabat. Fou aleshores que va arribar la velleta disposada a travessar-lo per tal d'anar a buscar aigua. El dimoni la mirava des de l'altra riba del riu tot fregant-se les mans, doncs ja veia seva l'ànima d'aquella pobra dona. La vella, però, que no tenia un pèl de toixa, just arribar a les primeres pedres del pont, i abans de trepitjar-lo, va obrir un cabasset que portava i en va treure un gat que, de seguida, s'enfilà al pont i el travessà. Així, la vella s'acontentà pel fet de tenir un pont per poder travessar el riu a l'hora d'anar a buscar aigua i el Dimoni s'hagué de conformar amb l'ànima d'un gat, el primer ésser viu que havia travessat el pont.' Una segona llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable, conta que 'per anar a busca aigua, la minyona de Cal Viader, un pagesia benestant de Gironella, havia de travessar el riu per una palanca que oferia més perills que no pas seguretat. A més, cada cop que el riu baixava gros s'enduia la palanca i aleshores la noia havia de creuar el Llobregat molt més avall, amb la qual cosa perdia molt de temps. Tan tipa i avorrida estava d'aquesta situació que un matí, just l'endemà d'una d'aquelles pluges torrencials que havien fet desaparèixer el pas, va oferir donar de bona gana l'ànima al mateix Diable si al dia següent, just abans de cantar el gall, tenia un pont segur per tal de travessar el curs fluvial. Just en acabar d'oferir-se se li aparegué el Dimoni en forma humana i li prengué la paraula. Aquella mateixa nit, tan bon punt es va fer fosc, una munió d'éssers estranys es va posar a treballar desesperadament per tal de construir un pont que resistís els embats de l'aigua. Espantada i penedida, la minyona va córrer a explicar el què li havia passat a la seva mestressa. Aquesta la tranquil·litzà i li assegurà que si tenia confiança en ella no li passaria res ni mai més hauria de patir per anar a buscar aigua. Poc abans de l'hora en què el gall havia de cantar, tal i com era costum, la mestressa i la minyona se n'anaren al corral i tiraren un perol d'aigua bullent al damunt de l'adormit animal. Aquest, desesperat i esfereït, es posà a cantar com mai ho havia fet, just en el precís moment que els treballadors del pont procuraven de col·locar les baranes per tal de finalitzar la seva obra. Fou així com el Dimoni perdé la juguesca, la minyona salvà l'ànima i els de Can Viader van disposar de pont per tal de travessar el riu. Això si, sense barana.' La casa de Cal Viader es troba ubicada força propera al pont del Diable de Cal Bassacs, aigües avall del riu Llobregat. | 08092-201 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una tercera llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable de Gironella, narra que 'fa molts i molts segles que els senyors de Gironella mantenien una forta brega amb els senyors de Bastareny. Aquesta disputa fou decidida, a favor dels primers, per la força de les armes. En el tractat signat per tal de posar pau entre ambdues famílies s'obligava els de Bastareny a construir un pont sobre el riu Llobregat. Aquests compliren el tracte, i un cop finalitzat, a causa de les penalitats sofertes en construir-lo per força i a desgrat, lluny de casa i en profit dels seus enemics, el batejaren amb el nom de Pont del Diable.' En aquest cas, es tracta d'una llegenda d'una tipologia ben diferent a les anteriors, en les quals la presencia del maligne és l'eix central de la llegenda.Els textos de les llegendes han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor en el qual s'inclou un seguit de dades i comentaris que complementen i contextualitzen les llegendes. Albert Rumbo també informa que 'alguna versió, més literària i amb poca consistència argumental, ens parla de 'la noia de cal Pere Vell' (BOVET BARNADAS, Ramon: El Pont del Diable, dins Queralt n. 5, Berga, desembre de 1953, pàg. 8).El pont està ubicat al riu Llobregat al seu pas per Cal Bassacs. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49843 | Llegenda El prometatge del Marquès de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-prometatge-del-marques-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Quan els hereus dels marquesos de Gironella desitjaven casar-se, esperaven a anunciar-ho per Festa Major. Aleshores, en presència de tots els seus súbdits, escollien d'entre les seves vassalles la donzella que més els plaïa i la treien a ballar. En convidar la noia, li oferien una joia que equivalia a un requeriment de prometatge. D'aquí que aquest ball prengués el nom del Ball de la Marquesa . El Marquès esdevenia capdanser del ball, i després el seguien els seus familiars, majordoms i servents preferits. Els vassalls, per poder-hi entrar, havien de rebre el permís del Marquès, el qual, a la vegada, els indicava si podien ballar o no amb la noia que havien escollit.' | 08092-202 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons comenta el mateix autor, 'mantenim aquí el nom recollit per la llegenda, però de ben segur que aquest ball és el mateix Ball de l'Almorratxa que, encara avui, es dansa a la vila de Gironella per la Festa Major.' | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||||
| 49846 | Ofrena al riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat | -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. | no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. | Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. | 08092-205 | riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. | 42.0332800,1.8825900 | 407506 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||||
| 49822 | Mural dels Gegants de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-dels-gegants-de-gironella | 1996 | Mural que reprodueix la imatge de mig cos en amunt dels Gegants de Gironella, el Tomàs i l'Antònia. Es tracta d'una pintura mural realitzada sobre el suport de la mateixa paret, revestida, amb pintura de base i a sobre dibuixat i pintat reproduint els gegants. Estan dibuixats 'Gegants de Gironella 25 anys'. | 08092-181 | Passatge de l'Almorratxa, a la paret de l'edifici que acull la seu de l'Agrupament Escoltes | El mural es va realitzar coincidint amb el 25è aniversari de la construcció dels Gegants que es va celebrar en el marc de la Festa Major de l'any 1996. L'autor del mural és l'artista Txema Rico. | 42.0337700,1.8829600 | 407538 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Txema Rico | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49732 | Cal Cortadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cortadeta | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | III | El jaciment es va localitzar arran de les obres de construcció d'una casa nova a la parcel·la del carrer de l'ermita número 13. A pocs metres de la zona on s'havien de construir els fonaments de la casa es van identificar en el terreny dues taques pròximes entre sí, que mostraven una coloració diferenciada de la resta del terreny, i en les que s'hi localitzaren, en superfície, fragments de 'tegulae' i 'imbrice', teules d'època romana. Es va dur a terme un seguiment arqueològic de l'obra sense que es localitzessin altres restes. D'altra banda, els resultats de l'excavació de les restes identificades inicialment va comportar la identificació i excavació de les restes de dues fosses, en el rebliment de les quals es van localitzar fragments ceràmics de cronologia tardo-romana. | 08092-91 | al sud-est del casc antic, a la zona de la Font de l'Ermita.C/ Font de l'ermita, 13. 08600 Gironella | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0315300,1.8851800 | 407718 | 4653878 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49732-foto-08092-91-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment ha estat estudiat i valorat a partir de tres intervencions arqueològiques, una primera fase en que es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la casa, sota la direcció de Jordi Guàrdia, en data 19 de gener de 1996. Posteriorment es va dur a terme l'excavació d'urgència dirigida per Montserrat Trias, entre el 17 i 26 de juny de 1996, durant la qual es van excavar les dues fosses. Finalment, entre el 16 de març i l'11 de novembre de 1998, es van dur a terme prospeccions arqueològiques sense remoció del terreny, dirigides per Ramon Martí, dins el projecte d'investigació de l'ocupació a la plana central del Berguedà de l'UAB (Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix imperial romana fins l'alta edat mitjana, Ramon Martí Castelló i Josep Camprubí Sensada); dins aquest projecte una de les zones que es prospectà va ser Cal Cortadeta i una àmplia extensió de la zona de la Font de l'Ermita. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49737 | Antic hàbitat a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-habitat-a-sant-marc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-X | la roca on hi ha els forats i les marques és gres que es degrada amb facilitat. | <p>En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.</p> | 08092-96 | A les roques que hi ha a pocs metres a l'oest de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs | <p>Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.</p> | 42.0189813,1.8766910 | 406997 | 4652494 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2020-05-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||
| 49734 | Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | IX-XIX | algunes zones estan erosionades. | El jaciment de Sant Marc de Cal Bassacs ocupa una extensa àrea que inclou diferents tipus d'estructures i restes que permeten documentar una àmplia ocupació de l'indret des de la prehistòria. D'una banda, hi ha una paret de roca allargada que conforma un petit balmat o abric i en la que es localitzen un seguit d'estructures negatives, bàsicament forats i alguns rebaixos de traça lineal. Al peu de la roca un estrat ... a redós d'aquest abric es van anar desenvolupant diferents hàbitats. D'altra banda, hi ha l'església, la petita capella de Sant Marc que s'adossa a un gran roc que en origen respondria a una possible estructura eremítica dels segles IX-X, i a la que posteriorment s'adossaria una església en època romànica tot incorporant la roca a manera d'absis. La roca destaca en el conjunt podent destacar que interiorment està totalment excavada conformant un espai còncau que actua a manera d'absis (durant un període va funcionar com a sagristia); a la part central de la roca, mirant a ponent hi ha excavada una petita finestreta. L'església actual és resultat de cronologies posteriors, així al segle XIV hi hauria una església que modificaria l'anterior romànica; posteriorment, ja al segle XVIII es bastí la capella actual aprofitant algunes parts de l'església romànica; al segle XIX s'hi realitzaren algunes modificacions importants. Aquest indret és lloc de pas del camí de la Sal que comunicava Vic amb Cardona, aquest fet determina la importància del lloc, essent un punt estratègic en el traçat del camí al seu pas per el municipi de Gironella. El conjunt d'elements existents a l'indret de Sant Marc, han determinat que s'hagin realitzat diverses excavacions a la zona, que han permès concretar algunes cronologies, una hipòtesis de periodització de l'ocupació del lloc i en especial poder establir una seqüència de les diferents fases de la capella, així com la identificació de noves estructures, elements o estrats i fases d'ocupació. | 08092-93 | Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. | La roca a la que s'adossà la capella de Sant Marc, conforma l'element més característic i emblemàtic del conjunt. A part de la finestreta i l'espai funcional del seu interior, també cal esmentar que mostra alguns altres rebaixos i una mena d'encaixos; així, damunt la finestreta compta amb un petit canaló, realitzat rebaixant la roca, i a manera de desaigua conformant com el perfil de dues vessants d'una coberta. Al costat d'aquest roc central hi ha altres rocs que també mostren evidències negatives. | 42.0205800,1.8780200 | 407110 | 4652670 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les excavacions d'urgència realitzades a l'indret al 1989 en diferents sondeigs entorn de l'església va diferenciar quatre sectors a partir dels quals s'excavà. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49778 | Fons de material de Gironella al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-gironella-al-museu-comarcal-de-berga | VIIIaC-XX | Els materials provinents del municipi de Gironella conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament els dels l'excavacions de l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella, de Cal Cortadeta, els materials del Clot del Llop i els fragments recollits a l'indret de la Costa de Cal Peu Curt. Inclou materials d'un ventall cronològic molt ampli des de l'Edat dels Metalls fins època contemporània. Entre els tipus de materials custodiats hi ha restes òssies humanes i de fauna, ceràmica de tipologies i èpoques diverses, destacant com a major quantitat les ceràmiques medievals grises i també gran quantitat de ceràmiques modernes; es conserven fragments informes, la gran majoria, però també hi ha formes, vores, anses, bases, etc. A més, també hi ha diferents objectes de metall i alguns fragments informes, destaquem algunes monedes medievals i modernes, una sivella, etc. També hi ha alguns materials lítics . | 08092-137 | Museu de Berga, c/ dels Àngels, s/n. 08600 Berga. | La majoria dels materials van ser recuperats en excavacions realitzades a les darreres dècades del segle XX. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49778-foto-08092-137-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 83|85|94|98|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49817 | Eremitori de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-sant-marc-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X | Es tracta d'un bloc de pedra de tipus sorrenc al qual, en època medieval, s'hi construí adossada una petita església (capella); es creu que inicialment aquest roc probablement va ser emprat com a ermitori. Posteriorment, amb la construcció de la capella passà a tenir funcions d'absis. Exteriorment aquesta roca mostra una forma que tendeix a piramidal, en la que destaca que aproximadament a la zona central hi ha una petita finestreta, en part excavada en la mateixa roca i en part construïda amb carreus i morter. Aquesta finestra està emmarcada per carreus de pedra més o menys ben tallats i polits, un per costat, és feta a manera d'espitllera d'una esqueixada simple. També en la cara externa del bloc es poden observar la presència d'alguns encaixos i rebaixos a la superfície del penyal. Des de l'interior de la nau l'església, la roca mostra un gran rebaix conformant un espai buit a manera d'absis, amb la part superior en forma de coberta de mitja cúpula tot definint un arc de mig punt a la part frontal. Les mides aproximades de la planta de l'absis són uns 3 metres i mig d'ample i de fondària, defineix una planta en forma de semicercle realçat. En la superfície de l'interior de l'absis es poden observar les marques produïdes per les eines en el treball de picat de la roca per extreure pedra i allisar la superfície. Actualment l'espai s'utilitza com altar, tot i que durant anys va fer funcions de sagristia, disposant d'un envà que separava aquest de la nau. | 08092-176 | a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | Es creu que un primer període, que s'inscriuria dins el període preromànic, segurament al segle X, aquest roc podria haver estat emprat com a ermitori. Posteriorment, en època romànica sembla que es va construir una primera església, moment en que el roc passà a tenir funcions d'absis, passant a conformar la capçalera del temple. En el període medieval, l'església experimentaria diferents modificacions, constatant una actuació destacada al segle XIV. De tota manera, l'actual temple és una estructura essencialment barroca dels segles XVIII i XIX, però que mostra i aprofita restes d'estructures i fases constructives anteriors. A nivell documental es conserven poques referències conegudes de l'església de Sant Marc; d'època medieval consten l'establiment d'un benefici sacerdotal i diverses deixes per misses en testaments dels segles XIV i XV. La majoria de notícies es remunten a l'època moderna i contemporània. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 91|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49642 | Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X/XVIII | Església d'una sola nau que fou bastida adossada a una roca per la part de la capçalera, roca que actua a manera d'absis, i als peus, un porxo (o atri). L'església està orientada de sud-est a nord-oest, amb la porta d'ingrés al costat sud-est; la coberta de la nau és a dues vessants amb el carener en el sentit de la nau. L'actual temple és una estructura essencialment barroca (segles XVIII i XIX) però que mostra i aprofita restes d'estructures o fases anteriors. Pel que fa a la roca, aquesta s'ha interpretat com un antic eremitori (del segle X); exteriorment la roca té una forma més aviat piramidal, en la que destaca una petita finestra conformada per tres blocs monolítics, per la part interior, la roca ha estat excavada conformant un espai còncau, al qual s'accedeix per una obertura d'arc de mig punt i al fons, la finestra oberta a la part més o menys central; actualment l'espai acull l'altar. A la façana principal s'hi adossa un atri que protegeix l'accés al temple, es tracta d'una estructura amb un basament i barana de paredat de pedra i tres pilars de carreus que suporten la coberta, la qual és a doble vessant seguint l'orientació de la nau del temple; l'accés a l'atri és per uns graons. La nau està bastida amb un paredat conformat per murs de carreus i pedres de tall irregular amb cantoneres de carreus més aviat grans, escairats i polits; en els paraments s'observa la traça de diferents moments constructius. A la cantonera sud-oest de la façana principal hi ha un carreu amb la data 1749 inscrita. Als mur laterals de la nau destaca un gran contrafort a cada costat, el qual sembla que es degué construir poc després o en el moment d'alçar la nau de l'església i amb l'objectiu de contrarestar la força de la volta de la nau i del cor; un dels carreus dels contraforts té gravada la data 1852. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés és una porta adovellada emmarcada per un guardapols i amb impostes també sobresortides, seguint la motllura del guardapols; en tres de les dovelles, a la clau i als salmers, destaca la presència d'uns grafits incisos que representen tres castells o torres. La porta es considera un element reaprofitat de l'antic temple d'època medieval, segurament del segle XIV. Damunt la porta, més concretament per damunt la coberta del porxo, trobem dos ulls de bou i rematant la façana una petita finestreta; esmentar també que la façana principal és coronada per una senzilla espadanya d'una sola obertura que conté una petita campana. Les finestres dels murs laterals, una en cadascun, són emmarcades en brancals i llindes de carreus. L'interior de la nau és cobert amb volta de quatre trams amb llunetes; els arcs torals descansen sobre falses pilastres. Als peus hi ha el cor suportat sobre dos arc escarsers de carreus de pedra, l'accés és a partir d'una escala de graons de pedra. El paviment de la nau és essencialment de maons, en el qual s'hi conserven la traça i les restes d'alguns elements localitzats en les excavacions arqueològiques, uns forats de pal i restes de murs. | 08092-1 | Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. | Arquitectònicament, l'edifici que ha arribat als nostres dies és resultat de diverses fases constructives, per bé que el volum visible és essencialment d'època moderna i contemporània, del segles XVIII i XIX. La roca que conforma l'actual absis s'ha identificat com una estructura d'època pre-romànica, segurament d'entorn al segle IX-X, moment en que podria haver funcionat com a ermitori. Posteriorment, ja en època baix-medieval es degué construir una capella adossada a la roca, algunes referències la situen entorn al segle XIII, tot i que els resultats de excavacions arqueològiques indiquen al segle XIV; data que concordaria amb la porta d'accés, la qual s'ha dit que pot estar reaprofitada. En època més tardana, al segle XVIII, es degué modificar i reformar considerablement l'edifici medieval; un carreu d'una de les cantoneres de la nau té la data de 1749, possiblement testimoni del moment d'aquesta important obra de reconstrucció. En aquesta fase es degué ampliar i alçar la nau, a més de reformes en el seu interior. Posteriorment es degueren construir els contraforts existents a les façanes laterals, ja que s'hi pot veure la data 1853 inscrita en un dels carreus; aquesta actuació es degué realitzar per tal de suportar el pes de la volta i un nou arc que es va construir com a reforç del cor. Les notícies conegudes sobre l'església de Sant Marc són escasses i es remunten a l'època moderna i contemporània. Cal esmentar que la devoció per Sant Marc si que es documenta ja d'antic, consten l'establiment d'un benefici sacerdotal i diverses deixes per misses en testaments dels segles XIV i XV. En la visita parroquial a l'església de Santa Eulàlia de Gironella del segle XVII no hi figura esmentada Sant Marc com a sufragània. En data 11 de setembre de 1712 consta que es va reunir el consell general de Gironella (BUSQUETS, pp. 66) amb permís del batlle general, Joan Codina, i a petició del cònsol i de Mn. Joan Gironella, es proposà construir una casa per al beneficiat de Sant Marc (el mateix Joan Gironella), per tal d'augmentar la devoció. La proposta era construir una casa al costat de la capella per tal que hi habités i tingués cura de Sant Marc. Segons consta en la bibliografia (Busquets, 66), ja en un consell celebrat al maig del mateix any s'hi esmenta que la capella es trobava en males condicions, de fet, s'havia acordat la seva reconstrucció i ampliació. El consell acordà construir la casa, junt amb altres acords referents a la persona que hi hauria de viure. Tot i que segons figura en la documentació i referencia Busquets, calgué negociar la compra dels terrenys, ja que el propietari no s'hi avenia, finalment es va aconseguir un acord i signà la compra-venda. Les obres de reconstrucció de l'església degueren trigar una mica en realitzar-se, si coincideix amb la data que consta en un carreu d'una cantonera, el 1749. Segons cita la bibliografia (Busquets 66) també es va construir un retaule nou, amb data 1739, segons el llibre del Comú. Probablement es tracta del retaule barroc destruït durant la guerra civil, i que apareix reproduït en alguns goigs. Al segle XIX consta que s'hi celebrava missa almenys un cop a la setmana, fins que es va fer l'altar dedicat al Sant a l'església de Santa Eulàlia, moment en que es passà a celebrar en aquest altar. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49642-foto-08092-1-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la part exterior de la roca, a la que s'adossa la nau de l'església, s'hi poden veure alguns encaixos i rebaixos.A l'interior del temple, en part del mur més de ponent, s'hi pot veure un tros de pany de mur que s'ha deixat vist, sense revestiment, i que mostra un parament de carreus que es diferencia de la resta, sembla que poden ser restes del temple medieval.Durant anys l'interior de la nau mostrava una fesomia diferent, la roca excavada era separada de la nau per un envà i era utilitzada com a sagristia.Els goigs són cantats per Sant Marc, moment de celebració del vot del poble. Es desconeix l'origen exacte d'aquesta celebració; la primera referència escrita de la processó de Sant Marc es remunta al 1696, a Berga es documenta al 1687 la plaga de la llagosta i l'establiment del vot de pujar a Queralt per Sant Marc. Podria ser que d'aquesta època també dati l'origen del vot a Sant Marc a Gironella. | 92|94|96|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49731 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 | XI-XII | les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. | La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. | 08092-90 | al casc antic de Gironella. Plaça de l'església | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0357600,1.8843100 | 407652 | 4654349 | 08092 | Gironella | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 49739 | Pont del diable de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; COROMINAS CAMPS, R.: (2002): 'El pont de Sant Marc i el pont d'Orniu', a L'Erol, número 75, p. 35-41. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -FÀBREGA, A. (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. Sant Vicenç de Castellet: El Farell edicions. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XI-XIV | només es conserva part de l'extrem de llevant. | Les restes que es conserven del pont corresponent a l'estrep de llevant, del qual es poden veure les característiques del parament format per carreus de mides mitjanes, força regulars i disposats més o menys en filades, units amb morter de calç. Les restes ens permeten veure el massissat intern del pont format per pedres irregulars i còdols tot de mides diverses unit amb morter ric en calç. El tros conservat es correspon a l'arrencament de l'arc central i fins i tot l'inici d'un arc lateral; també es pot observar el que deuria correspondre al talla-aigües sembla que de planta triangular. Les notícies documentals conservades indiquen que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt, i a cada costat dos altres arcs de mig punt, de llum molt menor, el de més a l'extrem encara més petit. Segons l'estudi i la reconstrucció planimètrica realitzada per Ramon Corominas, el pont podria haver tingut una amplada de 4,80 metres a l'arrencada del pilar de l'arc central, la qual es reduiria amb l'alçada fins uns 3,90 metres; indica que l'arcada major podria tenir una llum de 22m i la llargada total i aproximada del pont podria ser d'uns 83 metres. (BUSQUETS, J.; COROMINAS, R.:35-39 ). | 08092-98 | al peu de la llera est del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs. | El pont de Sant Marc es situa cronològicament dins l'època medieval, segurament una obra d'època romànica, del qual no s'ha pogut concretar més la cronologia (segles XI-XIV). La importància del pont de sant Marc rau en que el camí de la Sal creuava el Llobregat per aquest punt, essent una de les vies de comunicació cap a Casserres, Serrateix i Cardona i vers la banda oposada, a llevant, cap Prats i Vic o prenent direcció més nord, en sentit Borredà, Ripoll i altres terres del nord de Catalunya. Documentalment, en un testament del 1389 consta la referència d'una deixa per les obres del pont de Gironella ( BUSQUETS, COROMINAS:35 ), aquesta notícia apareix però no es pot concretar si és en relació al pont de Sant Marc o al pont vell de Gironella. En el llibre del Comú de Gironella, en data 1649 consta referenciat l'arrendament per subhasta pública del dret de cobrar els impostos relacionats amb el pont (passatges i altres privilegis), així, entre les informacions que hi consten i figura '...lo arrendador que pot fer pagar a qualsevol persona que passara ab bestia de peu rodo per lo pont de St. March tres lliures de moneda Barsa.'. Una altra notícia del pont data del 13 de febrer de 1701, quan es fa referència a l'acord del Consell per tal que s'adobi el que sigui necessari del pont de Sant Marc. (BUSQUETS, COROMINAS:36). També consta referenciat al 1789 en el qüestionari de Francisco de Zamora i, posteriorment, Ramon Farguell de Berga, precisava en relació al pont de Sant Marc, que era un pont elevat, d'un ull extraordinari i molt estret. Unes referències en un albarà d'arrendament del 1830 fan pensar que el pont podria haver quedat malmès durant les primeres dècades del segle XIX. Posteriorment, en data 1861, en el projecte, plànols i alçat conservats arran de la sol·licitud de Joan Teixidó de construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, es té informació molt concreta de com era el pont, en aquest moment el pont estava destruït per la part central. L'alçat ens mostra que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt i dos arcs més a cada costat. Inicialment en la resolució de la petició de construcció de la fàbrica, es va demanar que es respectessin les restes del pont, les quals no podien quedar afectades per la construcció de la fàbrica. Uns anys més tard, a finals del 1892 Antoni Teixidó va sol·licitar poder enderrocar el que quedava del pont al costat de la llera on tenia instal·lada la fàbrica, a fi de poder ampliar l'edifici; després de restar a exposició pública es va donar el permís. Al 1904 Josep Vilardell sol·licitar poder enderrocar les restes que quedaven al costat est; se li concedí el permís amb condició que les restes que quedessin dempeus no oferissin cap perill. | 42.0232900,1.8862500 | 407795 | 4652962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont és conegut també amb el nom de Pont de Sant Marc de Cal Bassacs. | 92|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49743 | Camí de la sal o camí de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-sal-o-cami-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | part del seu traçat no es conserva, com el pas pel pont de Sant Marc. | El camí de la sal de Cardona travessava el municipi de Gironella d'est a oest, creuant el Llobregat a través del pont romànic de Sant Marc, situat on avui dia hi ha la fàbrica tèxtil, i d'aquí es dirigia cap a Casserres passant per la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Del traçat del camí a part de les escasses restes conservades del pont, la part més coneguda i destacable és el traçat del camí al pas per la zona de Sant Marc. En aquesta zona ha quedat testimoniat el trànsit per el camí en marques a la roca, bàsicament són solcs allargats, clarament identificables a les plaques de roca que hi ha cap l'oest de l'església de Sant Marc. | 08092-102 | creua el municipi més o menys d'est a oest. | El camí o ruta de la sal és coneguda també amb els noms de Via salaria o 'Stratae Kardonensis', consta documentada des d'època medieval, de fet el descobriment i explotació de la sal de Cardona es documenta des del segle IX. Els camins que porten a Cardona per proveir-se de sal són diversos i mostren diferents rutes. Així, el camí de les mines de sal de Cardona que passa pel municipi de Gironella, partia de terres orientals de la Catalunya Central i Girona, unint Cardona, Viver i Serrateix, Casserres, Prats de Lluçanès i Vic, a través de diversos camins rals segurament ja existents. I enllaçant amb altres camins que comuniquen amb altres direccions. Documentalment es coneix la referència al camí de Cardona en I'acta de consagració de l'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), que data de I'any 922; on consta entre els límits del terme parroquial la referència a 'ipsa strata Kardonense', camí que afronta en dues ocasions amb el terme de l'església consagrada. | 42.0167800,1.8759700 | 406934 | 4652250 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els solcs que es poden observar a la placa de roca que s'estén al sud de l'església de Sant Marc, és un tipus de testimoni del trànsit d'un camí que s'ha documentat en altres zones i altres camins. Aquestes marques s'atribueixen a l'erosió del terreny especialment a causa del pas de bestiar; cal tenir en compte que el camí de la sal és també camí ral i ramader, com passa en diversos camins sovint els trajectes són els mateixos per diferents rutes. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49736 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia | XII? | No hi gaires notícies del jaciment. | El jaciment anomenat La Talaia es situa en uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. La informació recollida referent a aquest jaciment és de fonts orals, recopilades per part de l'historiador Josep Camprubí. Les dades indiquen que en Ramon Sabater, veí de Gironella, realitzant treballs agrícoles al camp amb el seu ruc se li va enfonsar una pota, consta que en el lloc hi havia quatre sepultures de lloses, sense aixovar i orientades oest-est. D'altra banda, un veí de la masia de La Talaia informava que les sepultures eren sis o set. | 08092-95 | En uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. | Segons les informacions recollides a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català el jaciment podria ser d'època medieval. La denominació del jaciment és per la proximitat amb la masia de La Talaia. | 42.0327300,1.8889000 | 408028 | 4654007 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49736-foto-08092-95-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La troballa del jaciment va ser atzarosa.No encaixen les coordenades que aporta la fitxa de l'IPA amb la descripció de l'indret que aporta. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49643 | Castell i muralles de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-muralles-de-gironella | <p>-BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Les restes més visibles i conegudes del Castell de Gironella corresponen a les restes arquitectòniques situades a l'entorn de l'edifici de l'Ajuntament i altres, aparentment no visibles, integrades en la trama arquitectònica del casc antic de la vila. En el turó on es situa l'edifici de l'Ajuntament es poden observar restes de la torre i del castell, així com part de la muralla. D'una banda, el pany de mur de la muralla del castell la trobem a l'espadat a tocar del riu Llobregat damunt del qual hi ha l'edifici consistorial. Es tracta d'un mur que regularitza la superfície de la roca i que mostra traces de paraments de diferents fases constructives; podent destacar una àmplia part bastida amb un parament de carreus més ben tallats, disposats a trenca-junt i col·locats en filades força regulars. Destaca també el llenç de mur que hi ha a la base de l'edifici de l'Ajuntament, concretament pel costat sud, en el carrer la baixada del castell; conforma un pany de mur atalussat que s'alça mostrant un parament irregular compacte fins l'alçada on hi ha dependències municipals, on hi ha algunes obertures de traça senzilla, amb llinda formada per un petit arc rebaixat fet en maó de pla; aquest mur atalussat actuaria com a fonament del castell. En el seu parament també s'observa més d'una fase constructiva, algunes parts formades per un paredat més regular i amb major presència de carreus, encara que de tall bast, i altres parts bastides amb grans còdols més o menys desbastats, junt amb afloraments de roca a la part inferior del mur. A la confluència sud-oest d'aquest pany de mur i de la muralla de ponent, en l'espadat que s'alça sobre el riu Llobregat, hi ha la torre del castell, també anomenada torre de l'homenatge, que compta amb una estança conegut com la presó. Es tracta d'una torre de planta quadrangular, sobre de la qual s'alça la torre del rellotge, una estructura dels anys trenta del segle XX bastida en maó vist. Els murs de la torre del castell mostren un paredat regular de carreus disposats a trenca-junt en filades força uniformes. Pel costat de llevant, hi ha dues obertures, a les quals s'accedeixen per dos trams diferents d'escala, des del carrer baixada del castell; l'obertura inferior de tall simple i sense cap element arquitectònic destacable, dóna accés a un petit espai conegut com la presó, una reduïda estança en la que hi ha una petita finestreta que dóna llum a l'interior i visibilitat a ponent, vers el riu Llobregat i el pont vell. A la façana est de la torre hi ha un altra obertura que dóna accés al nivell de sobre la presó, en aquest cas és emmarcada amb carreus als brancals i una gran llinda plana de pedra. En aquest cas l'espai interior és de planta irregular, lleugerament més gran que el nivell inferior ja que ocupa més extensió vers el costat nord-est; en aquest espai trobem una escala de fusta de diversos trams per la qual s'accedeix a la part superior de la torre, més concretament a la torre del rellotge i per tant, a la zona on hi ha situada la maquinària del rellotge. Aquest espai de la torre és il·luminat a partir d'un parell de finestres situades la part de ponent. Des de l'interior d'aquesta estança s'observen traces de modificacions de l'estructura en els murs de més a llevant. Altres restes del castell s'observen des del nivell de la plaça de la Vila, formant part del conjunt de l'edifici de l'ajuntament, especialment a l'extrem de ponent, conformant part del clos que delimita un petit pati així com algunes parts de l'arquitectura de l'interior de l'edifici per aquest extrem; en aquests cas, es poden destacar part dels murs i les voltes apuntades fetes en maó de les dependències d'aquesta zona, que tot i ser més modernes, poden ser restes del castell. D'altra banda, part dels murs que formen part del mateix edifici consistorial, especialment als nivells inferiors, mostren un gruix considerable, fet que fa pensar que pot conservar altres restes de murs de l'antic castell.</p> | 08092-2 | Al casc antic de Gironella. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | <p>Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, datada del 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. També consta en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, del 839, però que es considera una falsificació del segle X o XI. El castell de Gironella consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que molt provable que el castell es construí sota el seu poder. El castell de Gironella apareix esmentat en el testament de Bernat de Portella, fet l'any 1243 (Diplomatari la portella, pag. 142 I doc. 78) juntament amb altres castells que estaven també sota el seu domini com la Quar, Roset, Palmerola, Portella, Querol, Montmajor, Balsareny i Castelladral. L'any 1294 el baró de la Portella, Bernat Guillem, obtingué la dot de la seva muller Sibil·la de Pinós; Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal; el castell de Gironella va esdevenir un indret en el que els senyors de la Portella van apostar i invertir. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Durant el domini dels Fenollet es coneixen poques notícies. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos degut a que els censos s'havien d'invertir en obres al castell i en guaites. Els Barons de Pinós exigien sovint ajudes econòmiques als homes de la seva baronia i cobraven els impostos; d'altra banda, els ingressos que percebia Gironella descendien paulatinament durant alguns anys (1483-1485). Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella era abandonat, queda reflectit en un document del 26 de maig de 1499 (Serra pg. 21 Romànica), de fet en una situació semblant es trobaven les possessions dels barons de Pinós al segle XVI. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba; sembla que no guanyaren el plet interposat davant la Reial Audiència de Barcelona.</p> | 42.0335600,1.8822800 | 407481 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'adreça indicada és la de l'Ajuntament, indret on s'ubiquen la majoria de restes visibles. L'accés a la torre de l'homenatge i a la presó és: c/Baixada del castell, 1. A l'interior de la presó, es conserva un petita comuna. (segueix de Història): Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol d Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. (Rosa Serra i Cat Romànica) Posteriorment, les restes del castell es reaprofitaren i es modificà, durant un temps va ser rectoria i finalment casa consistorial. Avui dia l'edifici de l'Ajuntament està situat en l'emplaçament i aprofitant les restes de l'estructura de l'antic castell. Es reprodueix el text de M. Dolors Santandreu (SANTANDREU: 2014, pg. 90) pel detall de la informació que recull en relació al castell i muralles de Gironella: 'La importància de Gironella queda palesa en la descripció que se'n fa en el document: 'és una petita vila que pertany a D. Miquel d'Agulló i Pinós, marquès de dita vila. Està situada a l'esquerra del Llobregat i a la dreta de la riera de Gironella. De la banda dels conreus està tancada per una bona muralla i quatre torres quadrades, amb una espècie de camí cobert format de paret seca. Del costat del Llobregat, tancada pel castell que té una espècie de torre bastida sobre un penya-segat, i del costat de la riera per una muralla, sobre la qual s'han edificat diverses cases. Hi ha 2 portes, la de Berga, al costat dels conreus, amb una espècie de baluard quadrat de maçoneria que la cobreix; i la del Llobregat que desemboca al pont de maçoneria que és sobre el riu. Dintre el recinte hi ha l'església parroquial servida per un rector i tres preveres, 72 cases i uns 250 habitants. La major part són pagesos pobres que recullen unes 800 quarteres de sègol i 30 càrregues de vi cada any. El castell que forma part del recinte de la vila és a tres quarts d'hora del camí ral de Berga a Vic, i a una hora del de Manresa a Berga. Tot i que només hi ha una torre, té bones muralles. Durant el darrer setge de Barcelona, els miquelets van cremar l'estructura de fusta fent saltar una cantonada, i un cop a dintre empresonaren els 30 minyons que feien guàrdia. Com que les principals cases són construïdes i recolzades a la muralla, només es poden ensorrar les torres i les dues portes, ja que cal conservar els habitatges; s'ha d'ensorrar la torre del castell'. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||
| 49703 | Nucli antic de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-gironella | -BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XX | El nucli antic de Gironella comprèn, a grans trets, els carrers i edificis ubicats en l'entorn del turó on es bastí el castell de Gironella i l'església vella de Santa Eulàlia, delimitat per el riu Llobregat a ponent i al sud i est la riera de la Riba, i vers el nord aproximadament fins quasi la carretera de Vic. Gran part dels carrers del casc antic estan caracteritzat per la seva adaptació al terreny, al turó, amb un nombre important de carrers estrets, molts amb desnivell i sinuosos, alguns empedrats i alguns només accessibles a peu i/o amb escales i amb placetes amagades entre els carrers. Una configuració formada, en gran part, a partir de la trama urbana d'origen medieval que s'anà creant a l'entorn de l'església de Santa Eulàlia i a redós del castell i les seves muralles. Aquell primer nucli que es gestà en època medieval aniria creixent i desenvolupant-se en època gòtica i barroca, assolint un major assentament en època industrial, a partir de la implantació de fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat; fet que va afavorir un creixement de població i urbanístic, que tot i que a Gironella significà la creació de noves zones urbanes com la carretera, també va determinar un augment de població i de construcció de cases al casc antic, o millora d'alguns edificis existents. La formació i modificacions al llarg dels anys de les places de davant de l'església vella de Santa Eulàlia, la plaça de la Vila i també la construcció de la plaça de l'església junt amb la construcció de la mateixa església nova de Santa Eulàlia, l'actual, també van anar determinant part de la configuració urbanística del casc antic. La majoria de les cases del casc antic són cases de planta baixa i un o dos pisos més golfes, tot i que també n'hi ha de tres plantes; generalment són cases entre mitgeres i amb coberta a dues vessants de teula àrab. | 08092-62 | El conjunt de carrers i edificis situats al turó entorn a l'església i castell. | Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, el 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. La creació del nucli de Gironella va estretament lligada amb la formació del castell de Gironella, el qual consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que el castell es construí sota el seu domini. Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII i XIV Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal. Del segle XIV data la construcció de l'església vella de Santa Eulàlia. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos. Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella es trobava abandonat. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba. Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. (segueix a observacions) | 42.0335700,1.8827000 | 407516 | 4654107 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (segueix d'història): En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol de Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. El nucli antic de Gironella experimentà un creixement important al llarg del segle XVIII, però sobretot durant el segle XIX i inicis del XX, amb la construcció i ocupació de la gran majoria de parcel·les disponibles arran de la gran demanda d'habitatges sobretot per allotjar el volum de persones arribades per treballar a les fàbriques tèxtils. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49714 | Grafits de la portalada de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-de-la-portalada-de-sant-marc-de-cal-bassacs | GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs', a El Vilatà, número 25. SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | els grafits han sofert algunes pintades i incisions que els malmeten. | Els grafits es localitzen a les dovelles de la portalada de l'església de Sant Marc, a Cal Bassacs. Es tracta d'una portalada formada per grans dovelles ben tallades i polides, que disposen d'un guardapols de motllura senzilla que es perllonga fins unir-se amb les impostes també amb motllura. Els brancals de la portalada són tres grans carreus a cada costat. Els grafits es localitzen en tres de les dovelles, a la clau i a les dues primeres dovelles de l'arc, les que toquen amb les impostes. Els grafits reprodueixen dibuixos de castells amb torres amb merlets, en els que està representat el carreuat dels murs, la forma de les obertures de portes i finestres; tot i que esquemàtics, els dibuixos destaquen, entre altres, per els detalls arquitectònics que mostren. La tècnica utilitzada és el grabat a partir d'un traç profund realitzat en els carreus. | 08092-73 | a la portalada de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | L'església de Sant Marc és un edifici essencialment bastit al segle XVIII adossant-se a un roc que actua a manera d'absis, el qual es considera que en origen havia estat un eremitori (segles IX-X). La capella però té una evolució cronològica més àmplia, així, a l'estructura pre-romànica de l'eremitori s'hi hauria adossat un primer temple romànic, probablement entorn als segles XII-XIII. Posteriorment al segle XIV el temple hauria sofert una reforma important. Ja vers el 1749 s'hauria construït el temple barroc reaprofitant alguns elements (com la portalada) o restes de les anteriors construccions; finalment al segle XIX es realitzaren altres obres que acabarien d'atorgar a l'edifici un aspecte molt similars a l'actual. Les característiques arquitectòniques de la portalada on hi ha els grafits, la tipologia d'arquitectura reproduïda en els dibuixos i els paral·lelismes existents, fan pensar que els grafits poden situar-se cronològicament al segle XIV. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El detall del grafit de la clau sembla incomplert, fet que fa pensar que la portalada és un element reaprofitat; de fet la majoria d'interpretacions apunten a que la portalada podria correspondre a la porta de l'edifici del segle XIV, la qual posteriorment, arran de l'ampliació o reconstrucció dels segles XVIII s'hauria reaprofitat. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49727 | Clau de volta de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-santa-eulalia | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV | La coberta del absis de l'església Vella de Santa Eulàlia adopta la forma de volta de creueria amb les nervadures i clau de volta corresponent. Dita clau de volta presenta el relleu de la patrona de l'església, Santa Eulàlia, amb els atribuïts del seu martiri (palma i creu) i a cada costat una pinya que fan referència a la baronia de Gironella, una jurisdicció senyorial establerta des del segle XV a partir del primer baró Francesc Galceran i de Pinós. | 08092-86 | Església vella de Santa Eulàlia. Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia és el resultat de diferents reformes i modificacions realtizades sobre l'església originària d'estil gòtil, probablement de mitjans del segle XIV, moment en el que comptaria amb una nau rectangular i una capçalera gòtica culminada amb la clau de volta. Les notícies documentals indiquen que amb anterioritat hi hauria hagut una altra església també dedicada a Santa Eulàlia, de la que es desconeix l'ubicació exacte. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49644 | Santa Eulàlia, església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-esglesia-vella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV-XX | Es tracta d'un edifici religiós que ha sofert al llarg del temps nombroses modificacions que han variat substancialment el seu aspecte original. Actualment es conserva una nau, de planta rectangular orientada est-oest, amb un absis poligonal adossat al qual s'aixeca l'estructura d'un antic campanar, format per una torre massissa que s'alça en el lloc on hi havia el transsepte de l'edifici primitiu. Exteriorment presenta uns paraments realitzats amb carreus escairats i disposats en filades regulars i col·locats a trencajunts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; de fet és el resultat d'una intervenció contemporània que sobreposa una estructura de bigues i peus drets de ferro damunt l'antiga coberta (de lloses, visible en l'espai sota coberta). En aquest espai interior de la coberta es poden observar les direccionalitats de les voltes de la nau i del que resta de l'antic transsepte. A la façana principal s'observen les modernes intervencions en el portal d'accés i en l'ull de bou situat damunt el portal, així com quatre finestres de mig punt tapiades amb obra de maó vist. La façana lateral està defensada per un tancament translúcid i damunt del qual s'observa un ull de bou i un seguit de finestres de mig punt tapiades apreciables des de l'interior de la coberta. A l'interior de la nau es pot observar la coberta a base d'una volta de canó apuntada que es desenvolupa fins a la zona de presbiteri; a partir d'aquest punt, la coberta de l'absis adopta la forma de volta de creueria, amb les nervadures corresponents i la clau de volta amb el relleu presentant a Santa Eulàlia i els atributs del seu martiri (palma i creu) així com dues pinyes que fan referència a la família Pinós. En el mur sud de la nau s'observen tres grans arcades de mig punt que descansen damunt grans pilastres, llevat de la central que disposa d'un suport de secció circular. La torre campanar presenta una doble filera d'obertures, les de la inferior són altes i estretes coronades per un arc de mig punt, i les superiors més baixes. L'accés al capdamunt de la torre es realitza mitjançant un escala de cargol de graons de pedra que s'eleva fins la zona de les finestres inferiors. | 08092-3 | Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | Les característiques arquitectòniques que mostra l'edifici de l'església vella de Santa Eulàlia no es corresponen amb la que hauria estat la primitiva església de Gironella, així, en la bibliografia s'esmenta que podria haver ocupat el mateix emplaçament (BUSQUETS, 2005) tot i que hi ha opinions que reflecteixen el desconeixement exacte de la seva ubicació i que podria haver estat situada en un altre indret (VVAA: 1989). El nom de Gironella consta esmentat en la relació de parròquies que apareixen a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document considerat una falsificació del segle X o XI. En l'acta de consagració de Santa Maria d'Olvan, del 9 de novembre de 899, consta Gironella com un dels límits de l'esmentada església; moment en que es creu que l'església o capella existent a Gironella podria estar vinculada directament a l'església de Santa Maria d'Olvan, la qual es trobava dins les possessions dels senyors de la Portella, que també tenien Gironella com a part dels seus dominis. La primera referència coneguda sobre la parròquia de Gironella (BUSQUETS, 2005: 10-11, 137-138) és en un document datat el 15 de maig de 1118, que tracta sobre les desavinences per el delme de Gironella entre Arbert, capellà d'Olvan, i Guerald Guifred, lloctinent dels senyors de la Portella. Posteriorment, del 1222, data un document que es considera com la primera referència a una comunitat plenament constituïda referida a Gironella , el document es conserva a l'Arxiu Parroquial de Gironella i és el més antic del fons de la parròquia. Es tracta d'una venda d'una casa feta per Guillelmus de Londoncel i la seva muller Nina a Bernat, capellà, per un import de trenta sous de moneda de Barcelona. El document descriu la localització i els límits de la propietat, es fa difícil identificar la ubicació concreta de l'immoble, es considera que aquest edifici podria estar destinat a dotar de casa parroquial una esglesiola que devia fer poc s'havia constituït o en fase de formació. Durant el segle XIII hi ha diverses notícies documentals que testimonien l'existència de culte a Santa Eulàlia, però sense que hi hagi referències directes ni notícies que permetin identificar la seva ubicació. Alguns estudis (VVAA: 1989, 148) plantegen la hipòtesis que potser la primera església dedicada a Santa Eulàlia no ha arribat als nostres dies i que l'església que avui anomenem església vella de Santa Eulàlia és obra del barons de Pinós, que a la segona meitat del segle XIV, en un context d'esplendor econòmic, social i polític; a més coincideix amb la tipologia gòtica visible. Segons Busquets la informació més antiga de l'església Vella de Santa Eulàlia és la data de la seva consagració el 7 de setembre de 1329; la data és recollida de manera indirecta a partir d'un comentari en el Llibre de Baptismes de la parròquia de l'any 1625 en que s'esmenta el dia i mes, i posteriorment l'any és citat en una resposta a un qüestionari del 1789. Del 1328 data la constitució del benefici eclesiàstic de Sant Joan i Sant Marc a l'església de Santa Eulàlia, poc després el rector Ramon de Gironella, al 1332 va fer bastir un nou altar sota l'advocació de Sant Joan Apòstol Evangelista i Sant Joan Baptista, tot concedint-li censos concrets. Del 27 de juliol del 1445 data un establiment en el que consta una referència a la torre de nova construcció que és al costat del cementiri i que es creu que podria correspondre a la torre del campanar (BUSQUETS, 2005, 23). Al llarg dels anys es van documentant nombroses referències a donacions, establiments, i altres mencions a la parròquia de Santa Eulàlia. Un document datat el 1552 fa referència documenta que es va fer una assemblea extraordinària a l'església de Santa Eulàlia, per part dels homes de la baronia de Gironella, que va ser presidida pel Sr. Galceran de Pinós i Cardona. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49644-foto-08092-3-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està inclòs en el Pre-Catàleg de les Normes urbanístiques de la revisió del Pla general, amb el número 1, dins el Nivell 2 Edificis i elements a protegir.També té consideració de jaciment arqueològic, s'hi van dur a terme treballs arqueològics i de restauració durant els anys 80 del segle XX, a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix d'Història): L'arc triomfal de l'absis té gravada la data 1627, de fet a la primera meitat del segle XVII, es situen algunes de les importants obres de reforma del temple, segons els resultats proporcionats per l'arqueologia (VVAA: 1989). Segurament coincidint amb el període del rector Joan Puig, qui consta que impulsà les obres d'ampliació de l'església, construint les capelles de la banda dreta, engrandint el presbiteri i aixecant el campanar. (BUSQUETS: 2005, 34) Poques notícies es conserven o són conegudes durant un llarg període, sembla que degut a les vicissituds històriques esdevingudes, afegint-hi també que el 1838 en el context de la Primera Guerra Carlina es produí la crema del poble de Gironella, i al 1936 part de l'arxiu parroquial va ser destruït; són alguns dels fets que compliquen el coneixement de notícies de l'església. A finals del segle XIX, Gironella incrementà de manera important la seva població, degut especialment a la industrialització; aquest fet fou determinant perquè la parròquia i el Bisbat es decidissin a construir una nova església que permetés acollir el volum de població del moment. Per tal de facilitar assumir el cost de l'obra, el bisbat va decidir vendre l'església vella de Santa Eulàlia; la venta es dugué a terme el 1907 al senyor Ballús, un particular. Es dessacralitzà l'edifici i s'adequà a les noves necessitats d'ocupació; durant els decennis següents el temple va tenir diverses utilitats, entre les quals, habitatge als pisos superiors, i a nivell de planta baixa va tenir un ampli ventall d'usos al llarg dels anys, així l'absis fou taller de fusteria, la nau es va compartimentar per acollir diferents negocis com barberia i ferreteria. Les diferents obres per encabir els nous usos afectaren de manera destacada l'estructura arquitectònica del temple. El 1924, el llogater, el Sr. Fígols, comprà l'edifici i modificà la planta baixa per instal·lar-hi una fàbrica de fideus, la qual patí un incendi. Posteriorment acollí un teler. Les plantes superiors van deixar de ser emprades com a habitatge per ser utilitzades com a centre cultural i club cultural de jovent. Fou seu del Club Excursionista Sant Jordi, comptant amb un espai per jocs i acollint els assajos de sardanes i de la coral, i també va acollir un bar; l'antiga església va esdevenir un lloc de trobada de la gent jove del poble. Entre altres raons, les dificultats de manteniment de l'edifici, especialment davant el mal estat del campanar, van determinar que el 1971 el propietari cedís l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva la cessió. A partir d'aquí el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49735 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-2 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV-XX | L'església de Santa Eulàlia de Gironella va ser objecte d'un estudi arqueològic del seu subsòl i de les restes arquitectòniques del conjunt per tal de poder extreure uns resultats de les diferents fases constructives de l'edifici, identificar les diverses actuacions a les que s'havia sotmès l'església i sobretot poder documentar el subsòl de l'església i completar les notícies històriques conegudes. Els resultats de l'excavació, en relació a l'estratigrafia identificada al subsòl, van proporcionar pocs resultats. Cal tenir en compte, que els diferents usos que va tenir l'església després de la seva venda a un particular, va comportar una modificació substancial del terra de la nau i l'afectació del mateix; així un part important de l'estratigrafia i un gran nombre de les actuacions documentades corresponen a les darreres ocupacions de l'edifici durant el segle XX. Una de les conclusions més destacades és que no s'han localitzat restes d'estructures anteriors al moment de construcció de la nau, dada que contrasta amb les notícies documentals que esmenten l'existència d'una església dedicada a Santa Eulàlia amb anterioritat als segles XIII-XIV, de la que no es coneix el seu emplaçament. Els resultats van concloure que l'edifici originari és pot situar cronològicament a la segona meitat del segle XIV, moment en que estaria format per una nau rectangular amb la seva capçalera, amb un paviment de terra batuda. Una segona fase que es creu que podria situar-se pels volts del segle XVI, corresponent a la creació de la cripta dels barons de Gironella. Una tercera fase que inclou un seguit d'intervencions al conjunt de l'església, com la reconstrucció de l'absis gòtic, actuació que es creu que podria ser del 1628 (data gravada a l'arc triomfal del nou absis), en la reconstrucció del qual s'emprà la gran majoria de materials de l'anterior absis del segle XIV, raó per la qual manté un estil que recorda al gòtic. En aquesta fase també es pavimentà amb cairons la nau i el presbiteri, s'obriren capelles al mur de migdia i s'excavà el sepulcre de la confraria del Roser i la tomba situada prop de la mateixa capella del Roser i dues altres tombes, entre altres actuacions. I altres fases corresponents al conjunt d'actuacions realitzades a l'immoble després de que fos venut a un particular a inicis del segle XX, les quals inclouen diverses obres per tal d'adaptar els espais als nous usos i que van afectar considerablement el subsòl i l'estructura de l'església. Durant l'excavació a part de la identificació d'una seqüència cronològica i estratigràfica, es van localitzar diferents restes i materials, entre els quals un ampli i variat conjunt de ceràmiques medievals i modernes, de diferents tipologies, formes i informes, també materials constructius, alguns metalls i diverses restes òssies tant de fauna com humanes. Del conjunt ceràmic esmentar la localització de diversos fragments del primer quart del segle XVII, ceràmica de reflexos metàl·lics i vidrades, i també diversos fragments de ceràmica grisa d'època medieval, a més d'un fragment de ceràmica ibèrica i un de protocampaniana. I pel que fa al metall, esmentar tres peces, un diner de Barcelona de l'època de Jaume I el conqueridor (1213-1276), una moneda de dos cèntims del Govern Provisional de 1870 i una medalla religiosa del segle XIX o XX. | 08092-94 | Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia correspon a un edifici bastit en època gòtica, probablement a mitjans del segle XIV, tot i que també es conserven restes que indicarien la possibilitat que pugui recular fins a finals del segle XIII; en el context de domini dels Pinós. L'edifici que ha arribat als nostres dies és el resultat de diferents modificacions al llarg del segles, que han modificat considerablement l'edifici gòtic. L'església va ser parroquial fins a finals del segle XIX, l'església nova de Santa Eulàlia es va inaugurar el 1905 per tal de donar cabuda al creixement poblacional que estava experimentant la vila. L'església vella de Santa Eulàlia es va vendre a un particular per tal de poder fer front a les despeses de la construcció del nou temple. A finals del 1971 el propietari i l'ajuntament van posar-se d'acord en la cessió de l'edifici a l'Ajuntament, finalment el 1972 es va fer efectiva. A partir d'aquell moment, el consistori va iniciar tràmits amb la Diputació de Barcelona per poder realitzar la seva restauració i adequació als nous usos, actuació que comportà també l'excavació arqueològica prèvia. Les obres de restauració van finalitzar l'any 1990. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49735-foto-08092-94-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el paviment actual de la nau s'identifica la ubicació i part d'algunes de les tombes. L'excavació arqueològica de l'interior de l'església vella de Santa Eulàlia es va dur a terme l'any 1985 sota la direcció d'Àlvar Caixal i Mata. | 93|94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49738 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-2 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El pont vell és un pont d'origen gòtic, del qual es conserva només una part; l'actual pont és una estructura resultat de diferents fases constructives. De fet el pont gòtic sembla que estava format per un sol arc i permetia salvar el pas del riu des de l'inici del carrer del pont fins la roca que hi ha al mig del riu, per tant, correspon a part de l'estructura de llevant. Aquesta part més antiga mostra un arc apuntat, d'esquena d'ase, i un de més petit, rebaixat, tot fet amb carreus desbastats i pedra irregular unit amb morter de calç. A la cara nord del pont, en el tram antic, hi ha un estrep o trencaaigües de secció triangular. L'actual pont mostra una planta irregular, que dibuixa una lleugera ziga-zaga. L'extrem més de ponent del pont mostra, la part central amb tres petits arcs de mig punt i un arc de llum molt més gran a l'extrem més de ponent, tots aquests fets amb maó massís als arcs i la resta amb pedra. El pont disposa de baranes de pedra amb coronament de maó massís i paviment de lloses. Els arcs dels extrems est i oest és per on habitualment discorre l'aigua, la resta, més petits, queden situats a la zona de la roca que hi ha enmig del riu. | 08092-97 | ubicat al pas del riu Llobregat per el centre de la vila | El pont vell consta referenciat al segle XIV, sembla que a l'any 1369 s'estava construint segons consta en un llegat testamentari; en aquest moment estaria configurat per un pont de més curt recorregut facilitant salvar les aigües en l'extrem de llevant del riu, facilitant un pas des de la part baixa del carrer del pont vell fins la roca de mig del riu. Consta que des de finals del segle XIX l'Ajuntament tenia previst allargar el pont; sembla que a més part de la roca del riu hauria estat rebaixada per tal d'aprofitar-la per la construcció de la carretera, fet que havia facilitat que en períodes que augmentava el cabal del riu, aquest es dividís en dos ramals, un a cada costat de la roca com avui dia. En aquest període hi havia dos trams, el gòtic i un tram a l'extrem de ponent, des de la roca fins al carrer. En aquesta època, a finals del segle XIX i inicis del segle XX, el barri de la carretera havia crescut considerablement, fet que feia més necessària l'ampliació del pont o un de nou; en aquell moment es van valorar les diferents opcions. Finalment al 1915, es plantejar que era més adequat disposar d'un únic pont, així el resultat va acabar tenint un aspecte com l'actual. | 42.0333000,1.8817300 | 407435 | 4654078 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49650 | Sant Marc de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Edifici religiós sota l'advocació de Sant Marc, de planta basilical, amb un campanar adossat a la façana de ponent amb una coberta de pissarra a quatre aigües. La nau central de l'església presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Les naus laterals també estan cobertes amb teules a una vessant. Els murs de l'església estan realitzats a base d'un paredat comú força rústec llevat de les cantoneres de la zona de l'absis on presenta la talla de carreus regulars, polits i escairats. El campanar, construït amb posterioritat a l'església, presenta uns murs aplacats de pedra disposada en filades regulars tot reproduint una construcció romànica llombarda. La façana està construïda damunt un sòcol de pedra i presenta un revestiment a la resta de superfície realitzat a base d'un arrebossat simple, pintat, amb incisions que formen una disposició de filades carreus col·locats al trencajunt. D'aquesta manera s'emfatitzen els elements arquitectònics que destaquen del fons, com per exemple la rosassa i l'ull de bou situats a la zona del capcer, o el portal amb un frontó curvilini decorat amb permòdols que recolza en dues pilastres d'estil toscà. Tots aquests elements, de pedra, destaquen del revestiment de la façana que està coronada per formes ondulants còncaves i convexes amb una decoració a base de mènsules, pinacles arrodonits i una creu de pedra al capdamunt del capcer. El campanar presenta un portal amb emmarcaments de pedra i una llinda corba que aixopluga un timpà amb un baix relleu que representa el bateig de Jesús amb l'adveniment de l'Esperit Sant en forma de colom. L'interior de la nau central presenta una coberta a base d'una volta de canó dividida en quatre trams, amb llunetes on s'insereixen finestres rematades per un arc de mig punt. A cada tram es formen grans pilastres d'estil compost que recullen els arcs formers i faixons de separació amb les naus laterals. Un gran arquitrau decorat amb petits permòdols recorre l'encaix de la volta amb els murs laterals i a la zona d'entrada es disposa el cor amb una barana de balustres de fusta. L'absis és poligonal cobert amb volta de creueria i cadascun dels panys de mur estan decorats amb pintures representant escenes de la vida de Jesús entre columnes acanalades d'estil compost pintades de color daurat. | 08092-9 | A l'entrada a la colònia Viladomiu Vell. | El 2 de maig del 1868, Tomàs Viladomiu i Bertran i els seus fills, Josep, Jacint i Marc Viladomiu i Montañà, van comprar una peça de terra, anomenada la Plana de Sant Marc, a Josep Feliu i Subirà i a Martí Feliu Farriols, pare i fill. Indret on poc després iniciarien la construcció de la colònia Viladomiu, la qual consta que al 1871 ja estava donada d'alta. Poc temps després i un cop iniciada l'activitat a la fàbrica, Tomàs Viladomiu va adquirir una nova peça de terra, la Clau de Sant Marc, on va començar a construir una nova colònia que amb el temps es denominaria Viladomiu Nou. Un cop posada en funcionament la fàbrica es va anar avançant en la construcció d'altres edificis que havien de configurar la colònia, entre els quals l'església; així l'any 1883 es van iniciar les obres de construcció de l'església, dirigides per el mestre d'obres Valentí Canudes de Casserres. L'any 1885 el temple va ser consagrat i es nomenà el primer capellà. A costat i costat de l'església es van construir les escoles, espai que van ocupar durant molts anys. | 42.0097200,1.8861900 | 407770 | 4651455 | 1885 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49650-foto-08092-9-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Valentí Canudes de Casserres (mestre d'obres) | Per tal que la gent de la colònia no hagués de desplaçar-se fins l'església parroquial de Gironella per assistir als oficis religiosos, s'aconseguí que el capellà de Vilanova de Sagàs, digués una missa a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs els dies de festa. Al cap d'uns anys el capellà va ser traslladat. El Sr. Viladomiu va fer construir un oratori als baixos d'un dels habitatges. Per tal de resoldre la qüestió Tomàs Viladomiu va decidir iniciar la construcció de l'església i dotar-la de capellà propi. En el llibre La colònia Viladomiu Vell (1868-1935), escrit pel prevere Ramon Casals, s'hi recullen les diferents obres i compres realitzades per anar dotant l'església del mobiliari, escultures, altars i altres elements litúrgics, així com la seva decoració. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 49656 | Casa carrer Pont Vell, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-pont-vell-12 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, encara que la darrera planta sembla ser producte d'una moderna rehabilitació ja que la uniformitat de les obertures de la façana es perd a la darrera planta a causa d'una estructura diferent. Presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer i uns murs obrats amb maó vist. A la planta baixa s'organitza un portal central, del tipus tarja, flanquejat per dos grans portals amb llindes d'arc rebaixat. La tarja, amb llinda d'arc rebaixat, està defensada per una reixa de ferro de forja on s'inclou, entre reganyols decoratius, la data de construcció de l'edifici 'AÑO 1895' i les inicials MS, probablement del propietari de l'edifici. A la primera planta es disposa d'una finestra centrada respecte l'amplada de la façana flanquejada per dos balcons de llosa d'obra reforçada amb perfils metàl·lics, amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les llindes de les tres obertures estan realitzades amb maons col·locats al sardinell formant arcs rebaixats. La segona planta disposa de la mateixa estructura d'obertures però, en aquest cas els balcons són ampitadors. El nivell dels forjats hi és indicat amb una faixa simple contínua realitzada amb obra de maó vist. La darrera planta presenta una galeria tancada per una fusteria metàl·lica entre matxons d'obra de maó. Corona la façana un ràfec força pronunciat amb un canaló pel desguàs d'aigües pluvials. Un dels murs mitgers resta vist ja que l'edifici veí queda diversos metres enretirat i es pot apreciar l'obra de maó vist de tota la façana lateral, i una obertura d'accés potser a un nivell semisoterrani. | 08092-15 | al casc antic. Carrer Pont Vell, 12. 08600 Gironella | L'edifici mostra la data 1895, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. | 42.0332200,1.8824400 | 407494 | 4654069 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49658 | Torre de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Gran edifici aïllat, a quatre vents, de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes (resultat d'una remunta posterior), amb una coberta a quatre vessants de teules. Presenta una estructura de murs realitzats amb paredat comú llevat dels emmarcaments de les obertures realitzades amb pedra ben tallada i escairada. També a les quatre cantoneres es disposen grans carreus de pedra de reforç. L'organització d'obertures és regular a les quatre façanes, regular tant per la situació com per la tipologia, combinant balcons a les dues façanes més estretes, i balcons als extrems emmarcant finestres a les més amples. Les lloses del balcons són de pedra i les baranes de ferro de fosa. Totes les obertures tenen unes llindes en forma d'arc escarser llevat del portal central de la façana afrontada al carrer Pas de la Muralla que és de mig punt. A la façana posterior, la de migdia, té un volum annexat, aproximadament en el centre d'aquesta façana, a manera de galeria o tribuna, de materials i acabats de cronologies més modernes a la resta, i resultat d'una modificació tardana. A nivell de forjat de la segona planta s'observa una motllura que en forma de faixa decorada amb permòdols recorre les quatre façanes, damunt de la qual s'organitza l'estructura del darrer pis que s'articula a base d'uns matxons rectangulars d'obra de maó vista formant un seguit d'obertures, gairebé quadrades, damunt les quals descansa l'estructura de la coberta a quatre vessants. Aquesta darrera planta contrasta amb la regularitat compositiva del conjunt, el qual ofereix una imatge de gran casalot senyorial. De fet, el darrer nivell és resultat d'una remunta posterior que modifica l'edifici, ja que amb fotografies antigues es pot veure que anteriorment acabava amb un terrat de coberta plana en la que sobresortia un cos central de planta rectangular, segurament corresponent a la caixa d'escala. L'edifici es troba en una gran parcel·la que té un perímetre emmurallat i que per el costat del carrer Pas de la Muralla forma un clos; aquest espai conforma una àmplia zona enjardinada de la casa. | 08092-17 | Carrer pas de la Muralla, 1. 08680 Gironella | La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. La torre era l'edifici de residència dels propietaris, els amos, i que utilitzaven temporalment; la família Alsina, com la majoria d'empresaris del tèxtil de l'època residien habitualment a Barcelona. La torre era el símbol del poder econòmic i social en el conjunt de la colònia, de fet, habitualment, si les característiques del terreny ho permetien, era construïda en un nivell del terreny per sobre de la fàbrica. La torre de Cal Metre mostra unes característiques arquitectòniques més senzilles que altres de les colònies tèxtils berguedanes, en aquest cas seguint un estil més proper a 'la tradició de la masia senyorial de finals del segle XVIII i començaments del XIX' (SERRA:2000, 45). Es considera que va ser una de les primeres torres senyorials de les colònies de la part alta del Llobregat. | 42.0350300,1.8830500 | 407547 | 4654269 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49658-foto-08092-17-3.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes imatges antigues permeten identificar una capella a la part posterior de la casa, a la zona del jardí. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49661 | Edificis Avinguda Catalunya, 40-42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-avinguda-catalunya-40-42 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Es tracta de dues finques d'habitatges d'idèntica estructura, construïdes entre mitgeres i organitzades en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules formant dues vessants i carener orientat en paral·lel al carrer. Destaca del conjunt el treball d'obra vista de maó dels murs i dels elements que emmarquen les obertures, la qual cosa atorga als dos edificis una evident singularitat. L'organització d'obertures de les dues finques és la mateixa, amb un portal d'accés a la zona de vestíbul de la caixa d'escala; aquest portal és del tipus tarja, defensada per una reixa de ferro de forja, en tots dos casos amb la mateixa configuració, formant, entre reganyols decoratius, un escut, la data (ANO 1896) i sota la data les inicials P i R. A banda i banda dels portals es disposen sengles obertures a botigues, rematades per arcs de mig punt llevat les de la finca número 40 que han estat reformades i actualment disposen de llindes rectes. El primer pis presenta una organització d'obertures també idèntica, dos balcons als extrems i una balconada central amb lloses d'obra decorades amb permòdols ceràmics, amb baranes de ferro amb perfils verticals i passamà simples, decorats amb reganyols situats sota del passamà i a la zona de sòcol. La segona planta disposa d'un tractament estructural d'obertures talment com una galeria, amb pilars d'impostes ceràmiques des de les quals arrenquen arcs de mig punt de les sis obertures de cada finca, entre les quals es disposa una barana de ferro de disseny senzill similar al dels balcons de la planta inferior. A aquesta galeria hi afronten diverses obertures simples. El ràfec de la coberta es poc pronunciat, també d'obra de maó, i està decorat amb permòdols ceràmics. | 08092-20 | Avinguda Catalunya 40-42. 08600 Gironella | El poble de Gironella al llarg del segle XIX va patir els efectes de les Guerres Carlines, especialment conegut és l'episodi de la crema del poble durant la Primera Carlinada. El poble va quedar molt afectat i mica en mica es va anar reconstruint, tot i això, a partir de l'arribada de la carretera que passava per l'altra banda del riu i a peu d'aquest, i que més tard que també seria el lloc de pas del tren, molts veïns es van anar construint les cases noves a redós de la carretera, del nou barri creixent. Així, la construcció d'aquest edifici es situa en el context de creixement urbanístic de Gironella, experimentat especialment des de finals del segle XIX i derivat de l'important augment de població, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. És un moment en que ja s'han posat en marxa les fàbriques tèxtils del Llobregat, a Gironella, Cal Metre, Cal Bassacs i les de Viladomiu Nou i Vell; de fet és una època de plena expansió de la indústria del tèxtil, les fàbriques es van ampliant al llarg dels anys per anar-se adaptant a les noves necessitats de maquinària i a la demanda creixent. | 42.0330300,1.8804000 | 407325 | 4654050 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49661-foto-08092-20-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49675 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent | XIX | actualment està deshabitada i tancada. Mostra clars signes de deteriorament i alguns desperfectes. | Senzilla masia de planta baixa i un pis, de planta rectangular amb una coberta de teules formant dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Tot sembla indicar que en un moment indeterminat es procedí a l'ampliació d'una estructura preexistent, tal i com ho demostra la disposició de grans carreus de pedra de cantonera al costat de la porta d'accés i a la façana posterior, sense cap tipus de lligam amb el paredat comú del mur que s'hi adossa. A les quatre cantoneres de l'edifici es disposen grans carreus ben tallats i escairats. La majoria d'obertures estan actualment tapiades i a una de les façanes s'hi adossa una escala exterior realitzada amb volta catalana i graons d'obra que menen al pis superior on hi ha una porta tapiada, al costat de la qual s'observa una finestra amb els emmarcaments de pedra, llinda monolítica i ampit motllurat que sobresurt de la línia de façana. Altres finestres, situades a la façana oposada, tenen els emmarcaments d'obra de maó. A l'interior es pot observar el forjat, de bigues de tronc de fusta, llates i maó de pla. | 08092-34 | Situada dalt d'un turó davant de Viladomiu Vell, a l'est, i a l'altra banda del riu. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XIX amb una ampliació posterior. Es tracta d'una casa que hauria funcionat com a masoveria. La seva proximitat al límit del terme municipal, així com el fet que formi part d'una finca mare més gran, situada al municipi veí, pot determinar que en alguna documentació no s'hi localitzi. | 42.0087500,1.8882400 | 407939 | 4651346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49676 | Els Clots de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots-de-sant-marc | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | una part de la casa ha cedit recentment. | Es tracta d'un habitatge isolat a quatre vents amb diversos coberts adossats situat al final d'un camí rural continuació del carrer dels Clots. El seu estat de conservació és molt precari amb diverses zones que amenacen ruïna i algunes parts que han caigut recentment. L'edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues aigües i amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Part del cos principal està ensorrat fins a la primera crugia. Tot sembla indicar que aquesta primera crugia és el resultat de l'ampliació d'una primitiva estructura. En alçat s'articula en planta baixa, pis i golfes i els paraments presenten diverses metodologies de construcció. A nivell de planta i pis s'observa un parament realitzat a base d'un paredat comú, amb carreus irregulars, amb el reforç de carreus escairats a les cantoneres, mentre que a la zona corresponent a la primitiva construcció s'observa que a partir del primer nivell els murs són de tàpia. A causa de l'esfondrament de part de la façana s'han perdut l'estructura de galeria de la planta pis i de les golfes, on només s'aprecien restes de les arcades de mig punt. Les obertures que presenta no tenen cap element destacable. Disposa de coberts adossats i exempts que envolten l'edifici principal, corresponents a estances típiques d'una explotació agrària i ramadera. Majoritàriament construïts de forma senzilla amb maó i totxanes i cobertes a una vessant de teules i de plaques de fibrociment ondulat. | 08092-35 | a l'oest de la barriada de Cal Bassacs, i proper a la capella de Sant Marc. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XVIII-XIX amb una ampliació posterior. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Clots de Sant Marc, la qual consta que era de Ventura Teixidor, de Valldoriola. Documentalment, consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Clots de Sant March', en relació al qual hi consta referenciat Ramon Calveras. | 42.0216900,1.8790600 | 407197 | 4652792 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49677 | El Catau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-catau | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Edifici aïllat a quatre vents, amb una planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Els murs són de paredat comú força irregular amb les quatre cantoneres reforçades amb grans carreus ben tallats i escairats. A un dels murs laterals s'hi adossa un senzill cobert amb una coberta de teules a una vessant i configuració de murs com la de la casa. A la façana principal presenta, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior amb els brancals realitzats amb grans carreus de pedra i amb una senzilla marquesina que el defensa feta de teules que descansen damunt una biga de fusta suportada per dos pilars de maons massissos. Al primer nivell es disposen dues finestres de dimensions desiguals emmarcades per obra de maons amb llindes en forma d'arc escarser, i el darrer nivell presenta una galeria amb tres obertures rematades per arcs de mig punt i amb els emmarcaments d'obra de maó. El ràfec de la coberta presenta certes deficiències pel que fa a la seva conservació. A les façanes laterals s'observen dues obertures a cadascuna, situades al primer pis i a la zona de golfes, de disseny simple amb els emmarcaments de maó i llindes escarseres. | 08092-36 | Situada a la part oest del terme municipal, a l'extrem del barri de Cal Blau. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Catal o Catall', que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0303500,1.8750900 | 406881 | 4653758 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49677-foto-08092-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49683 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Casa a quatre vents, tot i que la façana posterior està bastida arrambada al marge que conforma el terreny, és de planta rectangular, organitzada en alçat en planta baixa, primera i planta sota-coberta, amb teulada a dues vessants amb el carener en sentit transversal vers la façana principal. Aquesta és orientada al sud, sud-est, mostra la superfície coberta amb un arrebossat senzill amb un acabat pintat, deixant vistos els maons que emmarquen la majoria de les obertures en brancals i/o llindes, i els angles de les cantonades on es veuen els carreus de pedra que els conformen. Les obertures a la façana principal es presenten distribuïdes regularment en tres eixos verticals, totes elles amb emmarcaments de maó vist col·locat pla o en sardinell. En aquest sentit, la porta d'accés a l'interior i la resta d'obertures de la façana principal, excepte la gran obertura central del darrer nivell, són amb una llinda lleugerament escarsera feta amb maons, a més, la porta d'accés i l'obertura del balcó que té damunt tenen també els brancals amb obra vista, en canvi només hi ha maó vist a les llindes de la resta d'obertures d'aquest frontal. Damunt porta d'accés se situa un balcó ampitador, amb barana de ferro de disseny senzill. Al capdamunt i a la zona del capcer es disposa d'una gran obertura (balcó ampitador) amb llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat i defensat per una barana de ferro de barrots verticals i passamà senzills; sembla que aquesta obertura és resultat d'una modificació recent. Les façanes laterals disposen de poques obertures, les quals són de configuració una senzilla. Al costat de llevant hi ha adossada l'estructura d'una terrassa amb accés des de la planta primera i conformant un porxo a planta baixa; tot sembla indicar que es tracta d'una moderna estructura afegida en el moment de rehabilitació del conjunt. Davant la casa, en una feixa situada a una cota inferior, hi ha dos edificis que havien estat destinats a paller i bestiar, estan bastits adossats al marge del terreny. L'estructura del paller és de dos nivells amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal que obra al sud, a la planta segona disposa d'una gran obertura amb pilar central, típica dels pallers, la qual conserva encara travessers de fusta de tancament. Els murs combinen parts de mur de paredat comú, bàsicament a planta baixa, maó massís emmarcant les obertures, als pilars i part dels tancaments perimetrals del nivell superior. La construcció del costat és d'un sol nivell i teulada a una única vessant; destaca una gran obertura central a la façana sud, feta amb llinda d'arc de mig punt, tota emmarcada amb maó massís. | 08092-42 | Situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Andal' i hi consta registrat 'Edaldo Comas'. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49687 | Cal Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coma | XIX | Es tracta d'un edifici a quatre vents, de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana principal. S'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una façana principal que disposa de diverses obertures. A la planta baixa s'observen un portal, centrat respecte l'amplada de la façana, flanquejat per dues finestres. Les tres obertures disposen d'emmarcaments de pedra que destaquen del revestiment de la façana realitzat a base d'un arrebossat simple pintat de blanc. Les dues finestres estan defensades per reixes de ferro de forja amb perfils metàl·lics de disseny senzill. Les obertures del primer nivell s'organitzen de la següent manera: damunt el portal s'obre una finestra flanquejada per dos balcons gairebé ampitadors amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. Cap de les tres obertures disposa d'emmarcaments destacables. Al darrer pis s'obre un finestral ampitador gairebé a la zona del capcer amb una llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat defensada per una reixa de ferro de disseny senzill. A cada costat s'obren sengles finestres de disseny simple. Totes les façanes estan revestides a base d'un arrebossat simple pintat de blanc i les escasses finestres que s'observen no contenen cap element destacable. A la zona de ponent de la casa es localitza un cobert, probablement l'antiga pallera, amb uns murs realitzats amb paredat comú llevat de les cantoneres on s'observen grans carreus ben tallats i escairats. També es disposen carreus regulars a la gran obertura d'accés a l'interior, amb una llinda escarsera, en aquest cas realitzada amb maons col·locats al sardinell. Disposa d'una coberta de teules a dues vessants en un estat molt precari de conservació. | 08092-46 | Situada a l'extrem nord del municipi. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, consta una referència que sembla indicar 'Cal Coma', i que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0428600,1.8866800 | 407859 | 4655134 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49691 | Les Gabrieles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gabrieles | XIX | Habitatge unifamiliar isolat, envoltat de camps de conreu, on tot sembla indicar que ha estat objecte d'un profunda rehabilitació. De planta rectangular amb l'afegit d'un porxo a la façana principal, amb una galeria superior, s'organitza en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Tots els murs estan revestits amb un arrebossat comú, la qual cosa no permet observar l'estructura i configuració dels paraments. A les quatre cantoneres es disposen carreus vistos escairats i ben tallats (probablement de pedra artificial o simplement aplacat), elements que es repeteixen a l'estructura dels tres pilars de suport del porxo, damunt del qual s'organitza una galeria amb una barana de balustres de pedra artificial. Dues de les finestres d'aquesta façana, situades al costat del porxo, disposen d'emmarcaments de pedra, probablement de l'antiga construcció, és a dit, llinda monolítica, brancals formats per grans carreus de pedra ben tallats i escairats i ampit motllurat monolític que sobresurt lleugerament del revestiment de la façana. Sota del porxo es disposa l'ample portal d'accés a l'interior amb una llinda escarsera i emmarcaments de carreus de pedra, al costat de la qual es localitza una altra porta, més estreta i amb emmarcaments de carreus de pedra. A la façana oposada es localitza un cos que sobresurt de la façana sense cap element significatiu, al costat del qual es disposen dues finestres tapiades amb emmarcaments similars als descrits anteriorment, és a dir de pedra, amb un ampit motllurat. És probable que la zona del porxo sigui la primitiva construcció i que en el procés de rehabilitació s'ampliés l'edifici primigeni. | 08092-50 | Al costat mateix del barri de la Font dels Tòrracs, al sud-est. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, consta una referència que sembla indicar 'Cal Gravulas', on hi consta registrat 'José Tufont' (?), i que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0252400,1.8801400 | 407292 | 4653185 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Avui dia la masia està totalment reformada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49692 | Edifici c. Pont Vell, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-pont-vell-15 | XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres on tot sembla indicar que ha estat objecte de modificacions successives realitzades amb el pas del temps. Actualment presenta una estructura en alçat de planta baixa i tres pisos i una coberta de teules formant tres vessants, les quals s'adapten a l'estructura de la parcel·la que a la vegada s'adapta a la corba del carrer i a la placeta que es forma a la confluència del pas que comunica amb la Baixada del Castell. La manca de revestiments a la façana deixen veure l'estructura dels murs, un paredat comú de carreus irregulars llevat de la cantonera de l'edifici que està feta de grans carreus de pedra tallada de forma regular. A les llindes de les obertures dels balcons i de les finestres s'observen arcs de descàrrega realitzats amb maons col·locats al sardinell i les obertures corresponents al segon pis, inicialment amb una llinda en forma d'arc escarser, han estat modificades per tal d'enquibir-hi una moderna fusteria. El balcó, situat al primer pis damunt la porta d'accés a un local dels baixos, disposa d'una llosa d'obra amb reforços de ferro i barana de ferro de barrots simples. Tanmateix hi ha diversos balcons ampitadors, molt probablement antigues finestres reformades, amb baranes de ferro de barrots senzills. A la darrera planta s'observen diverses obertures sense emmarcaments ni fusteria. Tot sembla indicar que la coberta està refeta i suportada per perfils metàl·lics, amb un ràfec d'escassa volada que incorpora un canaló de desguàs d'aigües pluvials. | 08092-51 | Carrer Pont Vell, 15. 08600 Gironella | Les característiques arquitectòniques que mostren les façanes, poden correspondre a una obra bastida en unes cronologies des de finals del segle XIX o inicis del XX. Es situaria en un context de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. A més, en aquest període la part antiga del poble, situada a l'entorn de les restes de l'antic castell i de l'església de Santa Eulàlia, també experimentarà modificacions importants, tant amb la construcció de noves cases com amb la reforma d'altres; ja que a més del creixement demogràfic, aquesta zona encara arrossegava els efectes que va patir Gironella amb la crema de gran part del poble durant la primera Guerra Carlina, la reconstrucció de les cases afectades es va fer al llarg de molts anys. | 42.0333200,1.8826300 | 407510 | 4654080 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49692-foto-08092-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49696 | Colònia Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | El conjunt fabril de Cal Metre està conformat per un seguit d'estructures destinades a l'ús industrial, bàsicament les naus de la fàbrica, els habitatges dels treballadors i dos altres immobles situats a l'accés a la colònia, també destinats a habitatge; a més, el conjunt compta amb la muralla, un gran mur que a manera de tancament delimita la part de la colònia per el costat est, de fet és un mur que actua de contenció del terreny, que té un marcat desnivell per aquest extrem. Sobre aquestes construccions es situa la Torre, l'edifici destinat a habitatge dels propietaris de la fàbrica. En l'esmentada muralla trobem unes escales que comuniquen la fàbrica amb la torre i a la vegada amb dalt el poble, amb el casc antic. Els edificis de la fàbrica són diverses naus, situades una a continuació de l'altre en sentit lineal nord-sud, en paral·lel al riu, són de diferents cronologies. Dels edificis de la fàbrica destaquen les naus més antigues, ocupen la part central del conjunt, una de les estructures és de tres nivells d'obertures, segurament de dues plantes i amb els murs bastits en paredat comú, coberta de teules a dues aigües; en aquest volum destaca una estructura a manera de torre coberta amb teulada a quatre vents. Les obertures d'aquesta nau són grans finestrals emmarcats amb maó massís que en les llindes conformen arcs rebaixats. Aquest nau per l'extrem més sud té una part que d'habitatges integrats en la mateixa estructura. Les naus de la fàbrica, almenys les estructures més antigues, són de murs de paredat comú amb grans finestrals emmarcats amb maó massís conformant llindes d'arc de mig punt, són cobertes per teulades de teules a dos vessants amb el carener nord-sud seguint l'eix longitudinal de les naus, tot i que no tot el conjunt mostra el mateix alçat, així hi ha una nau amb un nivell d'obertures i una amb tres nivells. La part sud d'aquestes naus compten amb una part destinada a habitatge, integrat en la mateixa estructura de la nau. Aquestes naus més antigues, tenen adossades altres estructures, resultat de l'afegit posterior d'altres volums que es degué anar fent gradualment; així, al punt de connexió d'ambdues naus principals s'alça en un lateral, una estructura a manera de torre, amb una tipologia de materials similar al conjunt tot i que amb més maó a la part superior, destaca a la part superior unes finestretes, tres per façana, i la coberta a quatre aigües; al seu voltant, també s'adossen altres estructures o volums, sembla que antigues oficines. A l'extrem nord, hi ha un dels accessos a l'interior de la fàbrica i a oficines, mostra un acabat diferent de la resta, resultat d'una actuació posterior. A l'extrem sud de la fabrica hi ha diverses estructures i volums resultat de diferents moments constructius. Els habitatges es situen al nord de la fàbrica, conformen un únic bloc amb la mateixa orientació que les naus fabrils, són de dos nivells, també bastits amb mur de paredat comú i obertures amb emmarcaments de maó massís, les portes d'accés als interiors es situen a la façana de ponent, la que obra al riu. A l'extrem nord del conjunt, hi ha uns edificis situats flanquejant l'accés a la fàbrica, són bastits amb la tipologia esmentada pel conjunt, murs de paredat i obertures emmarcades amb maó, material que també es disposa de reforç als angles. | 08092-55 | A la part nord del poble, a peu del riu Llobregat per la riba dreta. | La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Així, durant el primer període es comptava amb la fàbrica i el molí. Als anys 70 del segle XIX, van morir primer el pare i després la mare de Ramon Alsina Roderges, qui fou l'hereu i continuador de la fàbrica. Aquest va casar-se amb Filomena Orriols de Castellar de N'Hug; aquest va fer créixer i ampliar les instal·lacions, passant a tenir una gran fàbrica de filats i teixits de cotó i a la vegada, transformar el molí en una farinera adaptada al moment. A la mort de Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. En morir Ramon Alsina, un consell familiar va governar la fàbrica fins a la majoria d'edat del fill Marc Alsina Orriols, a l'any 1923; aquest moriria jove i sense descendència. No es van nomenar hereus fins el 1940, corresponent-li a l'oncle i cosina, Joan i Montserrat Vilella Orriols, que crearien la societat 'S.A. Fabril de Gironella' l'any 1947. La fàbrica tèxtil, en major o menor mesura, va estar activa fins a començaments del segle XXI; actualment només algunes naus tenen altres utilitats diferents. | 42.0362500,1.8821000 | 407470 | 4654406 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49707 | Xemeneia de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX | Acttualment no s'utilitza, mostra la part superior deteriorada. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Metre està ubicada al recinte fabril, envoltada de la nau de la fàbrica i de diversos edificis. Des de l'exterior del recinte industrial, la xemeneia només és visible a partir de la teulada de la construcció on es localitza, un petit annex de planta baixa. Segons informa Ramon Soler 'era de base circular fins a nivell de la teulada i devia amidar uns 6 metres. Avui no en queda cap resta, però el forat orbicular ho dóna a entreveure' (SOLER: 2012, 51). El fust és de planta quadrada i secció lleugerament trapezoïdal, a la part superior mostra un parell de filades de maons que sobresurten del plom del fust, a manera de motllura, i per damunt, un coronament format per diferents filades de maons col·locats en degradació esglaonada. L'alçada aproximada de la xemeneia és d'uns 20 metres. | 08092-66 | A la part sud de la fàbrica de Cal Metre, a tocar del camí. | Cal Metre va ser una de les primeres fàbriques tèxtils a iniciar la seva activitat al municipi de Gironella, va ser fundada per la família Alsina l'any 1869, després de comprar el molí fariner de Gironella. La família Alsina va reformar el molí fariner i el va tornar a posar en marxar, a la vegada que va construir la fàbrica de filats. Amb els anys es modificà el molí convertint-lo en una moderna farinera i s'amplià la fàbrica per convertir-la en fàbrica de filats i teixits de cotó adaptada a les noves necessitats. Entorn al 1914 a la fàbrica funcionaven amb 355 telers mecànics. El 1947 es crea la nova societat gestora de l'empresa sota la raó social S.A. Fabril Gironella. | 42.0353000,1.8825700 | 407508 | 4654300 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012, 43) recull que la xemeneia 'va ser construïda l'any 1861, donant servei més de vuitanta anys'. Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 49718 | Rellotge de sol de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-feliu | XIX | El rellotge de sol de Cal Feliu està situat a la façana sud de la casa, a nivell de la planta primera, entre el balcó central i el balcó del costat de ponent. Es tracta d'un rellotge vertical amb l'estil inclinat, està format a partir d'un plafó que sobresurt lleugerament del plom de la façana amb una forma esquemàtica de caseta, és a dir un rectangle amb un triangle damunt. El plafó a més té unes rajoles sobresortides col·locades a manera de voladís de teulada. El plafó està pintat hi hi ha representades les marques de les hores i mitges hores, de cinc a set, amb el números pintat en numeració aràbiga. A la part superior hi ha anotat: ANY 1848. | 08092-77 | A la façana sud de la casa de Cal Feliu. | No es coneix la data exacta de construcció de la masia de Cal Feliu, tot i que es creu que podria ser del segle XVIII encara que amb modificacions de períodes posteriors. És probable que la data que indica el rellotge de sol, el 1848, coincideixi amb alguna obra de reforma o ampliació de la masia. | 42.0200600,1.8849100 | 407679 | 4652605 | 1848 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49718-foto-08092-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49724 | Forn d'obra de Sant Marc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-ii | XIX | Actualment està molt cobert de vegetació. | Es tracta d'un antic forn d'obra del qual es conserva gran part de l'estructura, tot i que actualment no es gaire visible per la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut. Es pot distingir gran part de les parets fetes de carreus desbastats de pedra, col·locats formant murs lleugerament inclinats o atalussats; en algun dels murs també s'hi poden veure algunes parts amb maó massís. Les mides exteriors de l'estructura fan pensar en un forn que segurament tenia més d'una cambra de cuita. A tocar de l'angle sud-oest de l'estructura del forn hi ha un pou d'aigua, l'estructura és una petita construcció feta de murs de pedra a la base i la resta de maó massís, té coberta a un vessant, amb l'obertura d'accés per treure l'aigua al costat de llevant. | 08092-83 | En uns camps situats sota la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, vers llevant. | Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XIX i XX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que va comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu, a la vegada que per la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. | 42.0199700,1.8788100 | 407174 | 4652601 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 49729 | Barraca de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-eres | XIX | Es tracta d'una estructura de barraca, bastida adossada al marge, tot conformant un petit edifici a la que s'accedeix per el costat sud. Per el costat nord-est, la part posterior, l'estructura mostra planta semicircular i per el costat oposat, on hi ha la façana principal, és de línia recta. Els murs són bastits amb pedra que irregular, excepte a la façana principal on hi ha més carreus i força ben tallats. En aquest façana hi ha la porta d'accés a l'interior, és una obertura emmarcada amb maó massís a brancals i llinda, aquesta formant un arc molt rebaixat amb els maons col·locats a sardinell. En l'angle est, al costat de la porta hi ha un carreu amb una cartel·la gravada que dins hi ha incises les inicials J.M.J. i l'any 1884. | 08092-88 | A la zona de les Eres, a l'est del Casal d'avis, a la zona d'horts. | La barraca sembla que podien haver constituït part d'una masia que s'ubicava en aquest indret, no s'ha pogut confirmar, però sembla que podria ser la masia de les Eres. Actualment funciona com a barraca d'alguns dels horts que té al voltant. | 42.0324800,1.8825400 | 407501 | 4653986 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 49740 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-1 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El pont Nou o de la carretera és un pont de dues grans arcades centrals d'arcs rebaixats, separades per un pilar que descansa a la mateixa llera del riu. A cada extrem del pont hi ha una obertura en arc, aquestes són de configuració diferenciada, ja que al costat de llevant hi ha el canal de la fàbrica de Cal Metre. Tot el pont és de carreus de pedra ben tallats i polits. El pilar central té tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa senzilla amb acabat arrodonit, els laterals dels arcs centrals es recolzen en 'semi-pilars' amb el mateix acabat que el central. El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. | 08092-99 | ubicat al pas del riu Llobregat a l'entrada del poble per el nord. | El pont forma part de la primera carretera de Sallent a Berga, les obres de la qual s'iniciaren el 1847. El projecte inicial no preveia la construcció d'aquest pont, ja que el disseny del traçat contemplava que a l'alçada del pati de l'Escola Pública la carretera continuaria recta cap a la font del Balç; finalment el projecte es modificà amb el conseqüent retard i la construcció d'aquest pont. Sembla que la seva construcció es va dur a terme entre els anys 1863 i 1865. | 42.0368900,1.8808800 | 407370 | 4654478 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons informacions recollides per Josep Busquets, els picapedreres que van bastir el pont, com a mostra d'agraïment per no haver patit cap accident, van construir una creu de pedra que es va situar a la roca del pont vell i que es documenta en diverses fotografies antigues. (BUSQUETS, J. i altres: 1999, 138) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 49744 | Pont del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XIX | en conjunt es conserva en bon estat però hi ha diversa quantitat de vegetació que ha crescut al mig del pont. | El pont del carrilet al seu pas per la Riera de Clarà al costat de la colònia Viladomiu Nou va ser forma part del traçat de l'antic tren de Manresa a Guardiola de Berguedà. Es tracta d'un pont format per murs d'encofrat de formigó, que sembla correspondre a un reforç o reparació de l'estructura antiga de murs de pedra. Compta amb quatre arcs de mig punt de mides iguals i un de més petit a cada extrem. El paviment actual és de pedra trencada (grava gran), les baranes són biguetes de formigó verticals i tubs de secció circular disposats horitzontalment. | 08092-103 | ubicat al pas de la riera de Clarà, tocant a Viladomiu Nou. | El pont forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, any que es creu que pot coincidir amb l'acabament de la construcció del pont. | 42.0046800,1.8841100 | 407591 | 4650898 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont està ubicat en la partió dels termes municipals de Gironella i Casserres. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/