Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49717 | Font de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-feliu | XX | La font està situada al marge del camí que surt de davant la casa de Cal Feliu cap als horts situats sota la casa, al sud. La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d'aigua. En l'angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d'acumulació d'aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l'altra costat, la font pròpiament. La font disposa de dos brolladors d'aigua encastats al mur que aboquen l'aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció 'AÑ DE 1922'. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font. | 08092-76 | Al sud-oest de la casa de Cal Feliu. | La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d'aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa. Al llarg dels anys l'aigua s'anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig. | 42.0199100,1.8846000 | 407653 | 4652589 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig. Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l'aigua sobrant de la font, el viver i el safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49719 | Rellotge de sol de Cal Puig Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-puig-sala | http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | XX | El rellotge de sol de Cal Puig Sala està situat a la façana sud de la casa, ocupant tota l'amplada de l'estret frontis que té per aquest extrem. Es tracta d'un rellotge vertical declinant, està pintat a la façana formant un arc apuntat invertit en el que hi ha indicades les marques horàries referents a les hores i mitges hores, i a la part superior un cercle de maó sobresortit del plom de la façana dins el qual hi ha la barreta metàl·lica del rellotge. El dibuix del rellotge està pintat en blanc amb les línies en negre i les hores en vermell, aquestes estan indicades en numeració aràbiga. Per sobre del rellotge hi ha un coronament ornamental, a manera de guardapols, fet en maó massís, i per damunt una mena de gelosia que també ornamenta la façana i actua de coronament del rellotge. Sota del rellotge, en grans lletres pintades de color blau indica: CASA PUIG SALA. | 08092-78 | A la façana sud de Cal Puig Sala. Casa Puig Sala, avinguda de Catalunya, 115. 08600 Gironella | No consta cap referència cronològica, la casa és obra del segle XX. | 42.0364100,1.8800300 | 407299 | 4654426 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49719-foto-08092-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Consta en l'inventari de la societat catalana de gnomònica amb al referència 2739. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 49722 | Capelleta de l'edifici del carrer Olvan Alt, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-ledifici-del-carrer-olvan-alt-24 | XX | Entre la finca número 24 i la 22, i a nivell del primer pis es localitza una placa amb la inscripció següent: '1906 JOSE PUIGFERRAT', damunt de la quals hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Guia. Es tracta d'una petita capelleta religiosa consistent en una fornícula rebaixada al mur que acull la imatge. L'obertura és de llinda en arc apuntat, tota emmarcada per una faixa de maó massís vist, lleugerament sobresortit del plom de la façana, compta amb un coronament en motllura que perfila la faixa de l'arc, també fet en maó massís. A la base de la fornícula hi ha una cartel·la de fusta, pintada de blanc i, en blau, la inscripció Verge de la Guia. A manera de coberta hi ha una planxa metàl·lica posada formant dues vessants. | 08092-81 | A la façana principal de l'edifici número 22 i 24, del carrer Olvan Alt. | Sota la capella hi ha una placa que indica, José Puigferrat i l'any 1906, data corresponent a l'època de construcció de la casa. | 42.0336400,1.8838700 | 407613 | 4654114 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49723 | Escut de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-santa-eulalia | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XX | Relleu realitzat en pedra situat a l'entrada de l'església vella de Santa Eulàlia. Pren la forma d'escut encapçalat per una corona de la qual pengen unes garlandes que emmarquen l'escut pròpiament dit, on es presenta la procedència de la Santa mitjançant l'escut de Barcelona i la seva representació davant la creu sostenint una palma, símbol del seu martiri. A la part inferior s'aprecia un encadenat del qual penja un objecte indeterminat. | 08092-82 | Església vella de Santa Eulàlia. Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia és el resultat de diferents reformes i modificacions realtizades sobre l'església originària d'estil gòtil, probablement de mitjans del segle XIV, moment en el que comptaria amb una nau rectangular i una capçalera gòtica culminada amb la clau de volta. Les notícies documentals indiquen que amb anterioritat hi hauria hagut una altra església també dedicada a Santa Eulàlia, de la que es desconeix l'ubicació exacte. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49723-foto-08092-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49742 | Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lestacio | XX | La plaça de l'Estació ocupa una extensa àrea al costat est de l'Avinguda Catalunya, entre el carrer Balmes i el bloc de pisos de davant l'Escola Pública i per l'altra banda, amb alguns edificis i part del carrer Farguell. Gran part de la zona havia estat ocupada per l'antiga estació del tren de Manresa a Guardiola de Berguedà, que li dóna nom a la plaça. Un espai públic que ocupa una àrea considerable, fet que determina la importància urbanística del mateix i l'ús social de l'espai, ja que a més es situa a l'espai central del poble, la via més cèntrica i concorreguda, estant a més en el centre de l'eix comercial de la vila, l'Avinguda de Catalunya. A grans trets, la plaça disposa d'una passeig paral·lel a l'avinguda a l'extrem nord del qual es va traslladar l'antiga estació del tren, de la qual avui només es conserven els pilars i un pany de paret; a la part nord també hi ha unes fonts a partir d'una estructura d'obra amb tres brolladors de tub metàl·lics, l'aigua discorre per la superfície de l'estructura i des d'aquest conjunt es canalitza cap al sud, a partir d'una estructura de canal fins una estructura rectangular a manera d'estany. A la plaça també hi ha una gran pista, l'espai central de la plaça, a l'extrem de la qual hi ha instal·lats jocs infantils; aquesta plaça permet la comunicació dels vianants de l'avinguda cap al carrer Farguell. Al costat de les fonts es hi ha col·locats uns elements relacionats amb el tren, un topall de fre i un tros curt de via amb diversos elements. | 08092-101 | a la zona de l'Avinguda. Ocupa una extensa àrea de la part central de l'avinguda de Catalunya. | Després del tancament definitiu del servei de tren i durant anys es va anar quedant sense ús gran part d'aquesta zona, la qual era essencialment destinada a camp de pals, punt d'acumulació de mercaderies, intercanvi de vies, etc. amb els anys es va fer una primera remodelació de l'espai. No va ser fins als anys 80 del segle XX que es va iniciar els tràmits per la reforma de la plaça; un procés que va ser molt llarg i amb alguns entrebancs. El projecte es va decidir per concurs d'idees realitzat a finals del 1985, essent seleccionat el projecte presentat per Estudi 33 d'Arquitectura, de l'arquitecte Xavier Gómez Mendez; el projecte definitiu es va presentar a finals de l'any 1988, les dificultats i desacords per tirar-lo endavant van acabar determinant que es dividís en dues fases. Les obres es van iniciar al maig del 1987 i es van anar allargant durant diversos anys, molts més dels previstos. El projecte va comportar el trasllat de l'antiga estació de tren, la nova estructura es veuria finalment desmuntada el 2004, el desmuntatge es va fer per raons de seguretat degut al mal estat de la coberta. Actualment es conserven de manera testimonial un seguit de columnes, junt amb un pany de paret, que havien estat punt de suport de la coberta, després del seu trasllat. Els darrers dos o tres anys, l'Ajuntament de Gironella ha iniciat tràmits per tal d'elaborar un nou projecte de reforma de la plaça que entre altres ha d'incloure l'estació de busos. | 42.0348000,1.8803600 | 407324 | 4654246 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49742-foto-08092-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49742-foto-08092-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La plaça de l'Estació configura un espai públic clau dins l'urbanisme de Gironella, emplaçada en una zona molt cèntrica, entorn a l'eix comercial, punt de trobada i lloc de realització de moltes festes (Festa major, Fira de Sant Josep) i altres usos. El record d'aquell antic passat de l'estació de tren, avui dia només es conserva testimonialment amb els topalls del tren col·locats amb funció ornamental a l'extrem sud de les fonts. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49745 | Camí de la ruta de les Colònies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-ruta-de-les-colonies | XX | El traçat de la ruta de les colònies és un itinerari que recorre el curs del riu Llobregat passant per les antigues colònies tèxtils des de Cal Rosal, a Olvan, fins la Colònia Prat, a Puig-Reig i continua fins a Balsareny ja dins la comarca del Bages. Pel tram de Gironella, passa per les fàbriques de Cal Metre, Colònia Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou. El traçat passa per diferents paisatges, trams urbans, zones de camps de conreu i també bosc. Durant el recorregut el senderista va gran part del recorregut en paral·lel al riu Llobregat. | 08092-104 | creua el municipi de nord a sud | La ruta de les Colònies (PR-C144) es va crear com a sender a finals del segle XX, tot i que es tracta d'un camí que utilitza gran part de les antigues rutes i vies de comunicació nord-sud entre de les diferents colònies tèxtils situades a peu del riu Llobregat. En general està conformada per els trams de camí emprats en època de funcionament de les fàbriques. | 42.0119800,1.8869800 | 407839 | 4651706 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí està senyalitzat amb marques blanques i grogues, com a sender de petit recorregut, identificat com a PR-C144. En el seu traçat a més es van localitzant alguns panells informatius a més, en diverses de les colònies hi ha panells explicatius.Actualment el sender no figura en el registre de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49748 | Font de la Plaça Doctor Armengou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-doctor-armengou | XX | La font de la plaça Doctor Armengou és una font de construcció actual, que substitueix una d'anterior. La font està instal·lada en una senzilla estructura d'obra revestida de morter, amb un coronament senzill, a costat i costat de la part frontal de la font grans còdols de riu en delimiten l'accés. L'entorn de la font està condicionat com a parc infantil amb diverses jocs per la canalla, també hi ha bancs, i plataners que ofereixen una bona ombra. L'espai està delimitat per un mur d'obra de planta circular per la banda de la plaça i totalment obert amb vistes al riu Llobregat i a dalt el poble. A l'extrem est de la plaça hi ha una creu commemorativa. | 08092-107 | Al peu del riu Llobregat, al costat de l'inici del pont vell, davant el local del blat. | El racó on hi ha la font fa molts anys que disposa de jocs infantils i que és lloc destinat al lleure i repòs. Ha estat un lloc molt popular i concorregut, tradicionalment molt veïns i veïnes hi anaven a buscar l'aigua. | 42.0334100,1.8811800 | 407390 | 4654091 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l'inici del pont vell també hi havia hagut uns safareigs públics, al peu de la roca i davant de l'edifici de l'Hospital. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 49751 | Sortidor del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortidor-del-riu-llobregat | XX | El guèiser del riu Llobregat està construït a la part central del riu, entre els ponts Vell i de les Eres; es tracta d'una estructura formada per un esglaonat de tres cercles descendents en alçada, fets de còdols de riu, al centre de l'estructura hi ha instal·lada la font ornamental. L'espai del riu en aquest punt, compta amb una resclosa de poca alçada, també de pedra, que ocupa tota l'amplada del riu i que facilita la formació d'una bassa just davant el pont Vell. | 08092-110 | Al mig del riu Llobregat al seu pas per l'interior del poble. | L'actuació d'adequació del riu al pas pel mig del poble es va dur a terme a finals del segle XX o inicis del XX. El guèiser ha esdevingut un element ornamental molt associat a la imatge del riu Llobregat al seu pas pel poble. Habitualment, almenys es posa en funcionament coincidint amb les festes i diades assenyalades. | 42.0324200,1.8814500 | 407411 | 4653981 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49752 | Creu del pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-vell | XX | presenta algunes parts escrostonades. | Creu commemorativa actualment situada al peu de l'inici del pont vell en el seu costat de ponent. Es tracta d'una creu llatina de pedra, probablement artificial, amb el braç vertical molt llarg; ambdós braços mostren decoracions, bàsicament a partir del rebaix de la superfícies. En el fust central una línia incisa a cada cara, i als braços i extrem superior del braç central línies rectes que finalitzen en una forma floral senzilla, el punt de creuament dels braços forma una figura quadrada. Els extrems dels braços laterals i la part superior del vertical finalitzen el forma corba. La base de la creu són dos volums rectangulars, el de sobre més petit amb la inscripció 'SANTA MISION. XI-XXII Marzo MCMXLII', al frontal que dona a la plaça. El punt d'unió de la base amb la creu mostra una motllura decorativa en dos dels laterals. | 08092-111 | A la plaça Doctor Armengou. | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1942. | 42.0332400,1.8811800 | 407390 | 4654072 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49756 | Topalls de fre del tren i altres elements del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/topalls-de-fre-del-tren-i-altres-elements-del-carrilet | XX | A la plaça de l'estació hi ha conservats uns testimonis de l'antic carrilet o tren de Manresa a Guardiola del Berguedà, en concret un topall de fre i part de les peces de connexió d'un vagó amb un altre junt amb dues rodes. Els topalls que hi ha a la plaça de l'Estació, estan col·locats al costat de la font, es tracta d'un conjunt de quatre bigues de fusta tractada col·locades verticals, encastades a terra i amb una planxa rectangular allargada que les subjecta per la part superior. En les bigues si poden veure una rebaixos, semblen les travesses de les bigues del tren on hi anaven encastats els rails. Hi ha algunes referències que indiquen que en algunes vies secundàries, amb poc moviment o en baixadors de menys importància, hi ha topalls d'aquest estil, de fusta. La funció bàsica del topall és fer de barrera, frenar el tren per tal que no surti de la via. Les peces de connexió d'un vago a un altre, estan col·locades en un bloc rectangular de formigó en el que trobem que a la base hi ha un petit tram de via de tren, dos rails instal·lats damunt travesses de fusta i subjectats amb platines i cargols de ferro, entre les travesses o bigues de fusta grava gran i a sobre dues rodes amb el seu eix. Damunt les rodes hi ha una gran platina de ferro amb un topall i una mànega de fre a cada costat. També disposa de les cadenes i altres peces que permetien la subjecció d'un vago a un altre o a la màquina. Algunes peces de connexió de vagons sovint també eren reutilitzades i instal·lades com topall de fre del tren; en aquest cas s'interpreta que els elements que hi són representats i instal·lats és a manera de record del conjunt les vies i els vagons, en aquest cas, amb només una part. | 08092-115 | A la part nord de la plaça de l'Estació, al costat de les fonts. | La funció dels topalls és impedir que el tren surti de la via, moltes vegades s'aprofitava materials, carrils, travesses de tren, muntats de maneres diverses. L'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l'any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l'Estació on es van col·locar aquestes peces, en el seu moment també hi havia reconstruït l'edifici de l'estació. | 42.0350700,1.8802600 | 407316 | 4654276 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49757 | Escultura Tomàs Viladomiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tomas-viladomiu | XX | L'escultura dedicada a Tomàs Viladomiu i Bertran està col·locada al costat nord-est de l'església, en un angle de la vorera. Es tracta d'una escultura commemorativa formada per un monòlit allargat, en el que a la cara frontal hi ha un baix relleu de Tomà Viladomiu, el seu nom està gravat sota del bust, i a la part central de la peça hi ha també gravat el text: 'Els obrers en recordança del Fundador d'aquesta Colònia Fabril en 1868'; i a sota, Viladomiu Vell – 1957. El placa de pedra està col·locada damunt un petita base, també de pedra. El monument està col·locat en un racó on també hi ha un petit estany amb una font vertical i arbusts disposats a manera de tanca perimetral. | 08092-116 | A la plaça de l'església de la colònia Viladomiu Vell. | Tal i com indica en el monument commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1957 en homenatge al fundador de la colònia Tomàs Viladomiu, per part dels treballadors de l'antiga fàbrica i colònia. | 42.0097400,1.8859900 | 407754 | 4651458 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49757-foto-08092-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49759 | Font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-forroll | XX | La font està situada en un clot que queda ubicat per sota de la carretera de Casserres, a l'altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis. La font disposa d'un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l'aigua en una pica de planta rectangular feta de maons. El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura 'Any 1934' en un requadre fet al mateix morter. El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l'indret. | 08092-118 | Al peu de la carretera de Casserres, a l'alçada de Cal Forroll. | Es tracta de la font de l'antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom. La casa està documentada des d'època medieval. | 42.0356700,1.8777800 | 407112 | 4654346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49760 | Font dels Tòrracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-torracs | XX | La font està col·locada en el marge del costat nord del torrent, després de creuar-lo per una petita palanca. Les estructures que conformen la font configuren una mena de placeta o racó amb les estructures de la font i un banc al marge i un mur de pedra de poca alçada que delimita el conjunt per el costat del torrent. La font consta de dues estructures; a l'extrem nord, a tocar del mur que delimita el conjunt, una estructura de poca alçada, a la part frontal de la qual hi ha l'aixeta que vessa a una petita pica en forma de planta semicircular feta de maó massís, l'estructura és feta de parets d'obra revestides amb arrebossat senzill i amb algunes parts amb rajoles a manera de trencadís; al seu costat, a la part central, un altre frontal, format per una paret d'alçat rectangular amb la superfície coberta per un revestiment de morter, amb un fris a la part superior fet en maons col·locats verticalment i coronat per un arc de mig punt, també de maó, al centre del qual està cobert de trosset de rajoles i la inscripció 'Any 1937'; a la part baixa del frontal hi ha el brollador i a la base una petita pica en forma de planta semicircular com l'anterior. A continuació, també adossat en el mateix marge, un banc fet de pedres i el seient de maó. A l'extrem nord d'aquests elements, sobre la font hi ha una petita fornícula amb una Verge al seu interior. En aquest indret el torrent fa una petita basseta a partir d'un tall de roca de poca alçada, en la qual hi ha instal·lada una escultura metàl·lica d'un peix i uns joncs. El lloc està condicionat amb una taula i bancs. | 08092-119 | Situada al nord-oest del barri de la Font dels Tòrracs, a la zona de Cal Bassacs. | La Font dels Tòrracs es troba al costat de la barriada a la que dóna nom, un barri construït pels volts dels anys 50 del segle XX per acollir l'augment de població arribada per treballar sobretot a les fàbriques tèxtils. | 42.0264200,1.8779200 | 407110 | 4653319 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49763 | Font del Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cuc | XX | La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró. L'espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d'aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha un tub metàl·lic com a brollador. Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre. Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer. | 08092-122 | Al peu del carrer Olvan Alt, a l'extrem més de llevant. | Gran part de l'estructura on hi ha emplaçada la font és obra d'època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d'un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrera. | 42.0350900,1.8845100 | 407668 | 4654274 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49764 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc | XX | La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. | 08092-123 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. | 42.0396400,1.8848700 | 407704 | 4654779 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 49765 | Font de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gibert | XX | La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l'aixeta. Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l'estructura. | 08092-124 | Zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z | L'estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània. | 42.0404400,1.8796900 | 407277 | 4654873 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Queda una mica amagada, fet que fa més difícil localitzar-la. La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 49766 | Font dels Dipòsits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-diposits | XX | La font està situada en un petit parc, a l'extrem sud dels carrers Pedret i Cadí. La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos. El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu. | 08092-125 | A Cap del Pla, a l'extrem sud del carrer Pedret ,a pocs metres dels dipòsits d'aigua municipal | La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX; al llarg dels anys l'entorn immediant, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació. Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires. | 42.0373100,1.8824100 | 407497 | 4654523 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49767 | Font de Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ramons | XX | l'estructura està degradada. | La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular, fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland; a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. | 08092-126 | A la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera. | Els materials que conformen l'estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l'època de creació de la urbanització. | 42.0255800,1.8895500 | 408071 | 4653213 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49767-foto-08092-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49768 | Placa a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-anselm-clave | XX | Placa commemorativa a la figura d'Anselm Clavé, consta d'una placa de marbre blanc emmarcada en una peça que sembla de pedra, amb quatre formes arrodonides a cada angle on hi ha els cargols de subjecció, tres dels quals tenen peces metàl·liques decoratives a sobre. La placa central indica 'LA VILA DE GIRONELLA EN HOMENATGE A JOSEP ANSELM CLAVE. ANY 1926'. La peça del contorn està decorada amb formes vegetals senzilles gravades a la pedra, i un petit baix relleu d'una lira a la part superior, a la part inferior, sota el nom una mena de cartel·la on hi ha inscrit: 'Fou fundador de las Societats Corals d'Espanya'. | 08092-127 | A la façana de l'edifici més nord de l'extrem de ponent del carrer Anselm Clavé. | Tal i com indica en la placa commemoratiu, aquest es va instal·lar l'any 1926 en homenatge al fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu; es va dedicar a la política, a la música i també va ser escriptor; va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1824 i morí el 24 de febrer de 1874. La col·locació de la plaça és de dos anys després del centenari del seu naixement. | 42.0356300,1.8836100 | 407594 | 4654335 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49768-foto-08092-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49770 | Parella de Gegants: el Tomàs i l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parella-de-gegants-el-tomas-i-lantonia | XX | Els gegants de Gironella-Viladomiu Nou estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, el Tomàs i l'Antònia. La figura del gegant del Tomàs té una alçada de 3,65 metres i un pes de 45 quilos. La figura de l'Antònia, té una alçada de 3,60 metres i pesa 43 quilos. Les dues peces es van construir el mateix any, el 1991, el constructor d'ambdues és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08092-129 | Naus de la fàbrica de Cal Metre. | La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Els gegants surten en diverses festes i diades locals, com la Festa Major de Gironella, després del 15 d'agost, i també durant la festa major de Viladomiu Nou, però també en altres festes i trobades de gegants. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima, l'any 2016, coincidint amb la Fira de la Puríssima van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima; l'any 2016, van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. Cada any també surten en motiu de la Festa Major de Viladomiu Nou, quan fan una petita trobada amb altres gegants. La parella també surt puntualment per altres festes o diades locals, sovint per la Festa Major de Gironella, a més de participar en altres festes i trobades de gegants que es realitzen en altres poblacions. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 1991 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els gegants van ser fets per encàrrec, costejat entre l'Ajuntament de Gironella, l'Associació de Comerciants i l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou, ja que els gegants vells, anomenats el Mustasi i la Ciriaca, estaven molt malmesos, | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 49772 | Rellotge de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lajuntament | XX | Rellotge de campanar ubicat a l'edifici de l'Ajuntament de Gironella, més concretament a la torre del rellotge, una estructura de planta quadrada bastida amb maó massís damunt l'antiga torre de l'homenatge del castell de Gironella. Exteriorment disposa de tres esferes, una en cadascuna de les seves quatre cares, excepte en la que dona cap a l'església de Santa Eulàlia. A l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. Recolzada sobre una estructura de fusta hi ha la bancada, tota de ferro, on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, els eixos i pinyons, rodes, contrapesos, hi ha peces de ferro, acer i altres de llautó, els pesos són de ferro. Compta amb els corresponents cilindres per a moure els tres diferents tipus de senyals, les hores, les mitges i els quarts d'hora, i les manovelles per a donar corda al rellotge. Damunt el campanar hi ha l'estructura metàl·lica que sosté les dues campanes del rellotge. El rellotge és obra de Manufactures Blasco de Roquetes (Tarragona). | 08092-131 | A la torre-campanar de l'ajuntament. | El torre campanar del rellotge es va construir en època de la República, moment en que també s'instal·là el rellotge. El rellotger Climent, de Gironella, és la persona que fa anys s'encarrega del rellotge, aproximadament de finals dels anys 70. Realitza un manteniment mínim d'un cop per setmana, normalment consisteix en collar peces, engreixar i netejar. Fa anys el rellotger va fer instal·lar un motor elèctric, per tant requereix estar pendent que no treguin la llum, si és així a vegades cal remuntar-lo. | 42.0335600,1.8822700 | 407480 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49772-foto-08092-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49772-foto-08092-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el mateix espai podem veure-hi un full emmarcat en el que hi ha les indicacions per al correcte manteniment del rellotge. L'accés habitual al rellotge és a través del mateix ajuntament. Una escala de fusta de diversos trams, llarga i estreta permetia accedir-hi des de la torre de l'homenatge. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49779 | Fons d'imatges de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lajuntament-de-gironella | XX | El fons fotogràfic està format per conjunt de fotografies en color i en blanc i negre. Ocupen uns cinc arxivadors del fons de l'Arxiu Històric Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, i estan agrupades en la col·lecció d'imatges del Vilatà, les fotografies Homenatge a la vellesa, Futbol, i dues unitats d'instal·lació més on s'inclouen fotografies de gran format qeu van servir per una exposició que es va fer l'any 1990 sota el títol 'Exposició de fotografies històriques de Gironella' i una altra unitat formada per fotografies recollides per diferents persones. | 08092-138 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | La majoria d'imatges són dels anys 80 del segle XX en endavant. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49779-foto-08092-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49798 | La música del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-musica-del-ball-de-lalmorratxa | XX | La música del ball de l'almorratxa forma part del repertori de música tradicional i popular. En relació a la partitura que actualment, i de fa anys, s'utilitza per ballar la dansa de Gironella és música de cobla; la partitura comença amb compàs ternari simple i continua amb binari compost. Està composta per corxeres i negres. | 08092-157 | es balla a la plaça de la Vila. | L'any 1945 es va fer un arranjament corresponent a una harmonització i instrumentació simple, a càrrec de Francesc Juanola de la Cobla de Manresa, per poder-se tocar amb cobla. Fa anys, es va fer un enregistrament de la música tocant la Cobla Contemporània, ja que l'Esbart Sant Jordi no en tenien cap de gravada. Durant molts anys el ball de l'almorratxa junt amb la resta de balls i danses que es representaven durant el Festival de Dansa Folklòrica eren a càrrec d'una cobla, és de fa uns anys que la música és enregistrada. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49804 | Jardins de l'Escola Pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lescola-publica | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Els jardins de l'escola pública de Gironella, es troben a l'entrada de l'escola des de l'Avinguda de Catalunya. Es tracta d'una zona de jardí en la que es combinen estructures arquitectòniques senzilles, mobiliari urbà i els diferents arbres, arbustos i plantes. La distribució és en diferents nivells de terrasses, tot augmentant la cota des de nivell del carrer fins la cota del pati de l'escola. Al jardí hi ha diferents tipus d'arbres, la majoria de port considerable, l'espècie predominat és el pi, tot i que també hi ha grans cedres, entre altres. En un dels parterres hi ha una espai format per arbustos de poca alçada conformant formes de decoratives. La majoria de racons combinen bancs, pilars, o altres elements arquitectònics amb la vegetació. | 08092-163 | Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella | L'any 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Sembla que el jardí és obra ja del moment de construcció del centre educatiu. | 42.0359300,1.8797600 | 407276 | 4654373 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49808 | Escola de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-viladomiu-vell | XX | Les escoles de Viladomiu Vell, situades a l'edifici del davant de l'església de Sant Marc de Viladomiu Vell, conserva els espais interiors de les dues aules que havien conformat l'escola de la colònia. Ambdues aules encara disposen de mobiliari i objectes de l'antiga escola. Els espais compten amb grans finestrals que faciliten l'entrada de llum natural; a la part posterior de l'escola es surt cap el que era el pati de l'escola. Ambdues aules compten amb la tarima on es col·locava el o la mestra, l'aula més gran encara conserva la pissarra pintada a la paret, l'escriptori del mestre, alguns quadres, creus, o un calendari escolar penjats a les parets. L'aula gran disposa d'un armari amb vidres, en el que es conserva una col·lecció de llibres de l'escola. Conserven nombrosos pupitres, junt amb alguna altra taula i cadires, i algun banc també de l'escola. A l'espai es custodien els diversos objectes que s'han conservat de l'escola, com regles, altres objectes per prendre mesures o fer càlculs, així com un armari amb que acull una petita col·lecció de fòssils o ampolletes de vidre. | 08092-167 | Carrer Puig d'Alp, Escala 1 1r 1a 08680 Gironella | L'any 1871, Tomàs Viladomiu instal·là una fàbrica de teixits a l'indret que posteriorment s'anomenaria Viladomiu Vell, seguidament i mica en mica va anar construint els primers pisos pels treballadors, l'església, la torre, altres blocs de pisos pels treballadors,.. formant una colònia tèxtil. En una primera època les escoles de Viladomiu Vell eren a l'edifici del costat de l'església, adossat a ponent. | 42.0093700,1.8859700 | 407752 | 4651417 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49808-foto-08092-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49808-foto-08092-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escola és de l'Associació de Veïns de Viladomiu Vell, qui en té cura i vetlla per la seva conservació. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49809 | Escultura de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs.</p> | XX | <p>Es tracta d'una escultura exempta representant a la Mare de Déu que presideix l'altar major de l'església realitzada en fusta per l'escultor Lluís Maria Saumells. Presenta una imatge femenina, força estilitzada, amb els braços oberts i el palmell de les mans orientat al front. Aquesta postura és típica de les Verges tutelars, amb un caràcter protector o mediador que intercedeix en la salvació dels homes. D'aquí que als peus presenti l'esfera del món, de tradició medieval, envoltada de tres àngels. De fet és la representació de l'univers tal i com es veia a l'antiguitat passada pel tamís de la fe cristiana, ja que l'esfera simbolitza la forma ideal, la totalitat, la creació perfecte que sorgí de les mans de Déu. La fesomia de la Verge és força clàssica així com també la representació de la túnica que l'embolcalla, típica de les escultures del període clàssic grec.</p> | 08092-168 | Església de Santa Maria de Cal Bassacs | <p>L'escultor és Lluís Maria Saumells i Panadès (Gironella 1915-Tarragona 1999), va estudiar bàsicament a diversos tallers de Barcelona i també a París, on hi va residir des de 1946 al 1948. Després de viatjar per tot Europa ampliant la seva formació com a pintor i escultor s'instal·la a Tarragona on va ser nomenat director de l'Escola d'Art de Tarragona a partir de 1959 exercint tasques docents. De les seves obres cal destacar el polèmic monument a la Batalla de l'Ebre a Tortosa o el de Jaume I a Salou, entre d'altres. Cal a dir que va ser un dels promotors del Museu d'Art Modern de Tarragona. Entre d'altres premis destaca el Sant Jordi atorgat per la Diputació de Barcelona l'any 1958.</p> | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49812 | Escultura de Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-honorat | XX | <p>Escultura exempta realitzada en fusta pel veí de Gironella Jordi Tomas segons consta en una placa situada a la peanya de l'escultura amb la següent llegenda: 'Ofrena de les Forneries / Artigas, Ballús, Coma, / Rosell, Rotllant, Vilalta, / A la Parroquia de Gironella / 16 DE MAIG DE 1985 / DISSENYAT I REALITZAT PER / JORDI TOMAS VEÍ DE GIRONELLA'. Al frontis de la peanya i en una altra placa hi diu 'SANT HONORAT'. L'escultura presenta al bisbe Honorat frontalment, en posició hieràtica força inexpressiva i rígida, amb un dels símbols del seu càrrec, la mitra de bisbe ja que ho fou d'Amiens, a més de la pala de forner com a símbol dels flequers. Segons la tradició, Sant Honorat venia de família de forners i havia inventat la manera de fer el pa dels tres crostons, a Catalunya nomenat també com a pa de cantells, pa de merlets, pa fressat, pa de canonge o pa de tres corns. Els forners i flequers de Catalunya van adoptar a Sant Honorat com a patró ja a l'Esta Mitjana, tradició que s'ha mantingut fins els nostres dies.</p> | 08092-171 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La placa que hi ha a l'escultura indica que la peça va ser realitzada el 1985 com a ofrena de diferents forners a la parròquia de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1985 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jordi Tomàs | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 49818 | Edificis carretera de Berga, 14 i 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-carretera-de-berga-14-i-16 | XX | Conjunt de dos edificis d'habitatges construïts entre mitgeres, el del costat nord situat en testera, aquest consta de planta baixa i tres pisos, el darrer resultat d'una remunta posterior, i el del costat sud, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una petita golfa. Ambdós disposen de coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes principals afronten a la carretera de Gironella a Berga, la C-1411a, i les façanes posteriors a la carretera de Vic. Els dos edificis disposen d'unes façanes principals caracteritzades per un treball d'obra de maó que ornamenta els frontis essencialment amb formes geomètriques força similars entre ambdues tot aportant un valor artístic al conjunt. En el cas de la façana més nord, també compta amb algunes motllures senzilles damunt les obertures de la planta baixa. El tractament la façana posterior és totalment diferent, en aquestes l'acabat és bàsicament llis a partir d'un revestiment de morter senzill. En l'edifici del costat sud, destaca una galeria senzilla en les plantes primera i segona, formades per arcs de mig punt emparellats sense el mainell corresponent; també esmentar, la zona de sota-coberta que compta amb un seguit d'obertures de forma de rombe, a manera de ventilació de l'espai. La característica principal del conjunt és l'acabat de les façanes principals amb l'obra vista de maó i el seu tractament en relleu en que destaca els paraments de la façana a partir d'un dibuix geomètric a base de rombes realitzats amb maons col·locats en relleu. La distribució de les obertures és regular, amb tres registres a cada planta, a la baixa, un portal al centre flanquejat per finestres. | 08092-177 | Carretera de Berga, 14 i 16. 08600 Gironella | La construcció d'aquest edifici cal situar-la a inicis del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. | 42.0390100,1.8800800 | 407307 | 4654714 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49818-foto-08092-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49818-foto-08092-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les característiques d'aquestes habitatges són similars a les de l'edifici del carrer Padró número 6. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49819 | Pintures murals de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. | XX | Pintures murals realitzades amb la tècnica de l'encàustica, caracteritzada per l'ús de la cera per tal d'aglutinar els pigments, estan situades al lateral dret (entrant) i continuen pel frontal del cor. L'autora presenta sis escenes de la vida de la Verge en un estil figuratiu força estilitzat, gairebé infantil, on predominen les figures emmarcades per elements arquitectònics i, en el seu defecte, en fons multicolor com el de les escenes del cor. Segueixen un ordre cronològic començant per les que estan a tocar del presbiteri, on es presenta el casament de Josep i Maria acompanyats per un cor de tres àngels. A continuació el tema de l'anunciació amb l'àngel Gabriel i la Verge emmarcada entre dues columnes d'estil jònic amb un fons general multicolor. El tercer tema fa referència a la trobada de la Verge, acompanyada per dos àngels, amb la seva cosina Elisabet que estava embarassada de Joan Baptista, dins d'un marc paisatgístic molt senzill presentant unes construccions i uns arbres. El quart tema és el de naixement de Jesús amb la típica representació de l'àngel anunciant el fet als pastors, seguit pel pessebre amb Maria, Josep, en Nen Jesús i el bou i la mula, seguit per diversos pastors músic que toquen flautes i canten lloances. Tot plegat dins d'un paisatge nocturn accentuat pel color blau de la part superior ple d'estels. Aquest quart tema es desenvolupa també en part ja a la zona del cor, on s'hi troben la il·luminació de la saviesa a la Verge i als onze apòstols (o baixada de l'Esperit Sant, Pentecosta) i, a continuació el darrer tema, l'ascensió al cel de la Verge envoltada d'àngels i apòstols. Aquests dos últims temes projectats damunt d'un fons multicolor. | 08092-178 | carrer Estudis Bassacs, núm. 1. 08680 Cal Bassacs, Gironella | Són obra de Roser Agell i Cisa (Barcelona 1924); va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i després a Roma on va conèixer al Pintor Jaume Muxart i Domènech amb el qual es va casar l'any 1958. El seu treball és bàsicament el d'il·lustradora de llibres infantils (Cavall Fort) i disseny de il·lustracions per a llibres i targetes. Darrerament també ha conreat la pintura abstracte com també ha realitzat un treball ingent com a dibuixant i gravadora. | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 1962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Roser Agell i Cisa | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 49820 | Vitralls de l'església de Santa Eulàlia de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-santa-eulalia-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. | XX | La majoria de vitralls de les finestres i rosasses de l'església presenten composicions geomètriques i florals amb vidres de diferents mides i colors, llevat de les que estan situades al mur de llevant de la cúpula on es presenten vidrieres figuratives. Aquestes estan disposades formant un retaule, amb una zona central i dues laterals amb figures de diferents mesures. Al centre destaca, a la part superior, una imatge asseguda que bé podria tractar-se de Crist o de Déu Pare Creador, amb la bola del món a la mà esquerre i en acte de beneir amb la dreta. A sota, la imatge de Santa Filomena, dreta, amb una espassa a la mà dreta i un llibre obert; porta corona en senyal de princesa filla d'un rei que governava un estat grec. Els vitralls laterals presenten a la part inferior als quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: a l'esquerre, Sant Mateu i Sant Marc (àngel i lleó) i a la dreta Sant Joan i Sant Lluc (àliga i el brau). A la part superior dels laterals es representa, a la dreta Sant Joan Evangelista i a l'esquerre un personatge femení agenollat portant unes flors a les mans (lliris), probablement es tracti de l'escena de l'anunciació a la Verge malgrat hi manca l'àngel. | 08092-179 | Església de Santa Eulàlia. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | L'any 1946 es restauraven part de les vidrieres. Les de la cúpula van ser restaurades completament l'any 1950 per l'empresa Vitrall-Art de Barcelona amb un cost de 26.747 ptes aportades pel senyor Climent Vilella. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49821 | Picaporta de Cal Perolé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picaporta-de-cal-perole | XX | Picaporta de ferro forjat situat a la porta principal de l'edifici número 3 del carrer pont vell. La peça està formada per una part mòbil i una fixa que encaixa el picaporta a la porta. La part mòbil està formada per una ferradura en la que a la part baixa hi ha un petit cap esquemàtic que conforma la part que colpeja la porta. La ferradura està unida a la part fixa a través d'una senzilla barra de secció circular. La peça que està subjectada a la porta, compta amb una forma de mà que agafa la part mòbil del picaporta. | 08092-180 | C/Pont Vell, 3 | Els picaporta constitueixen unes peces, generalment de metall de ferro o de llautó, que es troben col·locades a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa. | 42.0333100,1.8822000 | 407474 | 4654079 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49832 | Barana oficines de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-oficines-de-cal-metre | XX | Es tracta d'una barana de l'escala que comunica des de la planta baixa als nivells superiors (planta primera i segona) de la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. La barana de fet és una estructura bàsicament d'obra que ressegueix de manera continua els trams d'escala i replans delimitant l'ull d'escala rectangular. L'element distintiu de l'escala el conforma el barrot o pilar d'arrencada i el passamà o barana. Aquests elements són tots de fusta amb acabat al vernís, conformant un element decoratiu. El pilar d'arrencada compta amb un seguit de formes de tiges recargolades des de la base, la qual és més ample i lleugerament més decorada, la secció del pilar d'arrencada en va reduint amb l'alçada. Les tiges del pilar es converteixen de manera continua en el passamà de l'escala, des del pilar d'arrencada fins el final de l'escala. El passamà es recolza sobre barrots que a la vegada estan disposats sobre una peça de fusta que cobreix la part superior de la barana d'obra. Els barrots són de forma lleugerament corbada, la seva secció tendeix a quadrangular, tot i que amb els angles acabat amb arrodonit. | 08092-191 | a la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. A l'extrem nord del complex fabril | La barana podria ser obra del moment d'ampliació de la nau de la fàbrica per l'extrem nord. Les característiques constructives podrien correspondre a una obra d'inicis de la segona meitat del segle XX. Segons expliquen, la barana va ser realitzada pel Figueres, o sigui pel propi taller de fusteria de la fàbrica. | 42.0359800,1.8821200 | 407471 | 4654376 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49833 | Pont del canal de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-viladomiu-nou | - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XX | Pont que permet creuar el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. Es tracta d'un pont d'estructura metàl·lica, compta amb bigues de gelosia i biguetes. El paviment actualment és de formigó, i les baranes són de disseny simple, unes senzilles barres verticals i travessers horitzontals de secció circular. | 08092-192 | sobre el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. | La família Viladomiu va fundar la Colònia de Viladomiu Nou l'any 1880, a l'indret anomenat Grau de Sant Marc; la mateixa família, uns anys abans, en concret el 1871, havia posat en marxa la colònia de Viladomiu Vell. La primera resclosa per la fàbrica de Viladomiu Nou es va bastir el 1879 i era de fusta. El 1909 es va sol·licitar la substitució de la presa per una de pedra i a la vegada poder augmentar el salt; el 1911 l'empresa obtingué la concessió de major aprofitament hidràulic. Es probable que la construcció d'aquest pont sigui del moment en que es modifica la presa i per tant, també el cabal del canal. | 42.0038700,1.8881100 | 407921 | 4650804 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 49777 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-gironella | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Gironella és de l'entorn d'una trentena, els quals es troben en diferents sales de l'edifici consistorial. La col·lecció és formada pel conjunt de quadres guanyadors de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es celebra anualment. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Gironella i els racons més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Ernest Descals, Lluis Puigrós Puigdellívol, entre altres. | 08092-136 | A diferents espais de l'edifici consistorial | El concurs es realitza coincidint amb la Festa Major, l'any 2017 va arribar a la seva 37ena edició. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49784 | Festa Major de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XX-XXI | La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. La durada dels dies de celebració també han anat variant al llarg dels anys, actualment dura uns set dies de festa incloent actes culturals i esportius, a més, també de religiosos. Tot i que els actes principals són similars any rere any (sardanes, concert pel jovent, ball de gala, espectacle infantil, concerts, torneig de futbol, etc.); el programa de la Festa Major de Gironella inclou dos actes centrals, un el dissabte a la nit que és el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts convidats i l'altre acte, que és la solemne Ballada de l'Almorratxa el diumenge al migdia. Aquests dos actes es celebren a la plaça de la Vila, escenari d'altres actes de la festa els quals són repartits per diferents indrets del poble. | 08092-143 | en diferents indrets del poble. | La vila de Gironella va rebre el privilegi, concedit pel rei Martí l'Humà l'any 1405, de poder celebrar mercat cada dijous i fira per Sant Martí i els següents vuit dies. L'any 1642 els jurats de Gironella acordaren traslladar la fira a l'agost, al dia de Sant Roc, que de fet, junt amb la diada de Sant Marc i la de Santa Eulàlia, eren les dues festes més importants de Gironella. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49784-foto-08092-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors inclou actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. L'any 2016 es va celebrar els 25 anys del pubillatge de Gironella.En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 49787 | Ouada de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc | XX-XXI | L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. | 08092-146 | a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0187900,1.8771000 | 407031 | 4652472 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||
| 49788 | Ouada de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou | XX-XXI | L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... | 08092-147 | a la plaça de la Colònia. | No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 49789 | Festa Major de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-nou | XX-XXI | La Festa Major està organitzada per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou i hi col·labora pràcticament tot el veïnat. La data de la festa és coincidint amb el dia del Sagrat Cor que s'escau el divendres de la setmana després de Corpus, la festa es desenvolupa durant els tres dies, divendres, dissabte i diumenge. Els actes més consolidats i que any darrera any més o menys es van repetint són actes religiosos, balls o concerts, sardanes, torneigs de petanca, a més d'activitats per la canalla i sopar popular. Així, el divendres es celebra una missa en honor al Sagrat Cor a l'església de la Colònia, dia que hi ha concert i altres actes culturals o lúdics. El dissabte es fan jocs de cucanya i alguna altra activitat per la mainada, a és de torneig de petanca, concert i ball de nit, i també és el dia del sopar popular, que de fa uns anys és una 'mongetada'. Habitualment el diumenge és dia de Torneig de petanca Memorial Ton Ballús, Trobada de plaques de cava, missa solemne, i Trobada de gegants amb cercavila, moment en que els gegants de Gironella-Viladomiu Nou celebren la seva segona trobada anual acompanyats d'altres Gegantons; a la tarda del diumenge també s'ofereix ballada de sardanes. | 08092-148 | en diferents de la Colònia, la plaça, l'església, els col·legis, al passeig i davant la torre. | La Festa Major de la Colònia de Viladomiu Nou, es celebra la setmana després de Corpus, normalment amb actes el divendres, dissabte i diumenge, coincidint amb la celebració del dia del Sagrat Cor, patró de l'església de la colònia. La colònia es va fundar l'any 1880 i l'església es va construir l'any 1905. Durant els actes religiosos de la Festa Major es fa la cantada de goigs dedicats al Sagrat Cor. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2017 el Torneig de petanca Memorial Ton Ballús celebrava la seva 18ena edició, el Torneig local de Doblets de petanca, la 6ena edició i la Trobada i exposició de plaques de cava arribava a la 14ena edició. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49790 | Fira de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-josep | XX-XXI | La Fira de Sant Josep es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Josep, es tracta d'una fira comercial, en la que l'exposició de vehicles constitueix l'eix central de la fira, acompanyada de parades d'artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble o comarca, entre altres. Els actes més clàssics que es fan en el marc de la fira són l'exposició del concurs de dibuix infantil (el 2018 s'ha celebrat la 31a edició) i la mostra d'empreses i comerç local en el conjunt de parades o d'estands instal·lats al local del blat. Hi ha a més atraccions per la mainada. Des de l'any 2009 també s'inclou una trobada de cotxes clàssics. En el marc de la Fira es fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural que varien cada any, com exposicions; a més, també hi ha espai per atraccions per la mainada. Els actes de la fira han anat canviant i adaptant-se al llarg dels anys, així com els espais on es desenvolupa, els darrers anys hi hagut activitats a l'avinguda de Catalunya i la plaça de l'Estació, el carrer Balmes, carrer Farguell i el Local del Blat, a més de la plaça Maragall. Les edicions del 2017 i 2018 han inclòs actuació castellera a l'Avinguda de Catalunya, a càrrec dels Castellers de Berga i alguna altra colla convidada. | 08092-149 | en diferents indrets del poble: a l'Avinguda Catalunya, la plaça de l'Estació, el local del Blat,.. | La Fira de Sant Josep es va començar a celebrar l'any 1967, inicialment era sota la denominació d'Exposició Industrial i Comercial de l'Alt Llobregat. En aquells anys la fira que es celebrava a Gironella era la fira de Quaresma, coincidint amb el primera diumenge de Quaresma, els actes es feien a la plaça de la Vila. L'any 1966 davant la poca assistència es decidí que calia un canvi de format de fira, plantejant-la com a mostra d'empreses locals i comarcals i passant a realitzar-la a la plaça Pi i Maragall. Amb aquest objectiu dos consellers varen visitar i exposar la proposta de fira a diferents indústries de la comarca. Inicialment, davant la demanda dels veïns de dalt el poble de no quedar-se sense fira, l'ajuntament accedí a que es continués celebrant també la fira de Quaresma. Durant els primers anys de la nova fira els resultats de cada edició va anar oscil·lant, així l'any 1970 consta que va tenir molt d'èxit. L'any 1976 es va incloure la 1ª Trobada de Cors d'en Clavé de l'Alt Llobregat a fi de donar un impuls a la fira. Posteriorment la fira es traslladà de lloc, passant-la a la plaça de l'Estació. Des dels primers anys la fira ha comptant amb la col·laboració dels comerciants del poble. | 42.0338900,1.8801600 | 407306 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes edicions s'ha celebrat fira els dos dies del cap de setmana i altres només el diumenge. Els darrers anys la Fira de Sant Josep també és denominada com la Fira del motor. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49791 | Fira de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-purissima | XX-XXI | La Fira de la Puríssima es celebra el dia 8 de desembre en diferents espais del casc antic del poble. (tot i que en les darreres edicions s'han incorporat algunes activitats al local del blat). Es tracta d'una fira considerada nadalenca, d'artesania i tradició, l'eix central des de ja fa moltes edicions o un dels elements importants de la fira és el blat de moro escairat i més concretament l'escudella de blat de moro escairat. Destaca el ja tradicional tast d'aquest plat a la Placeta del nucli antic, on des de primera hora del matí un grup de cuiners i cuineres elaboren el plat de manera tradicional, amb foc a terra i caldera/perol. Coincidint amb la fira diversos restaurants del municipi ofereixen menús especials amb el blat de moro escairat. Altres actes que es realitzen durant la jornada són un esmorzar de germanor amb pa torrat, botifarres, allioli i vi, i la trobada de gegants, a més de concursos de fotografies i el Concurs de Garrofes que l'any 2017 va arribar a la seva 25a edició. Al llarg dels anys els actes paral·lels han anat variant tot comptant amb propostes més adaptades a cada moment. Coincidint amb la Fira de la Puríssima també és moment de l'exposició del concurs de pessebres, a més de cantada de nadales. | 08092-150 | a diferents indrets del casc antic de Gironella, a la Placeta, la plaça de la Vila,.. | La Fira de la Puríssima com a Fira Nadalenc, d'artesania i tradició va iniciar-se l'any 1985, comportant que l'any 2017 s'hagi arribat a la 32a edició. Altres actes que es celebren en el marc de la fira ja fa uns anys que també es venen celebrant ininterrompudament, així, l'any 2017 s'ha fet la 30 edició de la Trobada de Gegants, el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat) i la 25 edició del Concurs de Garrofes 'Memorial Maria Domènech', a més del 14è concurs d'allioli de codony. | 42.0333000,1.8827500 | 407520 | 4654077 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49792 | L'onze de setembre i Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella | http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html | XX-XXI | Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. | 08092-151 | a les roques del pont Vell. | La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. | 42.0331300,1.8815200 | 407418 | 4654060 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||
| 49793 | Festa Major de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-vell | -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. | XX-XXI | La Festa Major de Viladomiu Vell es celebra el primer cap de setmana cada primer diumenge de juliol, incloent el divendres, dissabte i diumenge. La festa és organitzada per l'Associació de veïns de la Colònia Viladomiu Nou. Actualment el programa de la festa inclou, actes religiosos, culturals i de lleure. El divendres és torn del sopar comunitari de tot el veïnat, el dissabte inclou concurs de dibuix infantil i l'habitual concurs de flors silvestres que té una llarga tradició; pràcticament cada any es fa el concurs de botifarra a la tarda, després de dinar, i al vespre és el torn del sopar acabant amb concert, ball o cantada d'havaneres com a acte central de la Festa Major. El diumenge és el dia de la missa solemne i en acabat la benedicció dels cotxes. Al llarg del diumenge també es realitzen altres activitats, incloent jocs de cucanya per la mainada. | 08092-152 | en diferents de la Colònia, bàsicament a la plaça de l'església i a la mateixa església. | Els primers anys de vida de la colònia i durant molts anys, la festa major es celebrava per Sant Marc, coincidint amb el patró de l'església, però segons explica Mn. Ramon Casals (CASALS:2002) la festa major de Viladomiu Vell no es celebrava amb la mateixa regularitat i exactitud que a altres contrades. Habitualment es feia el cap de setmana posterior al dia del Sant. Tradicionalment els actes que s'anaven mantenint any darrera any eren la missa solemne en honor al patró i ball, durant molts anys a l'envelat, també era molt comú que es fes llevant de taula a fi de costejar les despeses; el programa però era més extens i canviava d'un any a l'altre. Durant molts anys va ser molt habitual incloure castells de focs. Els primers anys la missa es celebrava a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, però el 1885 en motiu de la inauguració de l'església de la Colònia es va fer Festa Major al setembre, incloent una solemne missa i també altres actes civils. El 1897 es celebrà festa al maig, entre els dies 8 i 11, coincidint amb la inauguració de l'altar del Sagrat Cor de Jesús; l'any 1910 la festa es feu en el context de la inauguració de la casa dels senyors Viladomiu; més tard, el 1923 va ser motiu de festa la inauguració de la llum elèctrica als pisos de la colònia. Durant molts anys la colònia de Viladomiu Vell va acollir la festa dels 'aucells', la qual es va celebrar durant molts anys, amb assistència de nombroses colles o societats ocellaires; la festa no tenia data exacta, la majoria de referències són de finals de juny i juliol. De fet, era una activitat que es va tenir molta acceptació i es va fer al llarg de molt anys. Fins i tot a Viladomiu Vell es va crear una comissió permanent de la festa, no consta la data exacta de la seva fundació; les referències de Mn. Casals indiquen que les festes de l'any 1923 i 1927 van ser de les més sonades. Durant uns anys, als anys 30, no es va celebrar la festa tot i que posteriorment es recuperà. Tot i no tenir referències exactes de la continuïtat o no de la festa, actualment els veïns més grans de la colònia, encara es refereixen a les trobades ocellaires i que no fa massa anys encara s'incloïen al programa de festa major. | 42.0095300,1.8861000 | 407763 | 4651434 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al llarg dels anys han anat variant alguns dels actes, segons els gustos del moment. Actualment i de ja fa anys s'ha inclòs àpats populars com la pernilada i la mongetada, que de fet són l'adaptació dels àpats comunitaris de la festa major de la colònia que s'han anat reinventant. Un dels àpats és només per els veïns i l'altre obert a tothom. En els darrers anys es procura incloure algun acte cultural diferent, com exposicions. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||
| 49794 | Aplec de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni | XX-XXI | La capella de Sant Antoni celebra el seu aplec el dia 13 de juny, coincidint amb Sant Antoni, moment en que es celebra missa en honor al patró, amb cantada des goigs. Sant Antoni és patró dels paletes, dia que el gremi fa festa, així molts d'elles acudeixen a l'aplec. En sortir de missa es fa donació a tots els assistents d'un panet beneit que fins fa un any anava a càrrec d'una família que havia tingut el forn l'Estrella de Gironella. El darrer aplec el van oferir els paletes. | 08092-153 | A la capella de Sant Antoni | Actualment la capella de Sant Antoni només acull aquest acte. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
| 49795 | Festival de Dansa Folklòrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-folklorica | XX-XXI | En el context de la Festa Major de Gironella, com un dels actes centrals el dissabte a la nit es celebra el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts catalans convidats, habitualment són dos però en algunes edicions n'hi havia tres. En el marc del festival es representa el ball de l'Almorratxa, seguidament cadascun dels esbarts balla una de les seves danses, i així, alternativament, cada grup va fent les seves ballades. Actualment, la música que sona és enregistrada però durant molts anys es tocava en directe. | 08092-154 | a la plaça de la Vila. | El Festival de la Dansa Folklòrica es va començar a celebrar l'any 1970, l'any 2017 ha assolit la quaranta-vuitena edició. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
| 49797 | Ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa-0 | XX-XXI | El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal. Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga i també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i brusa, que anomenen sac i faldilla, la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta pinta i mantellina blanca. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra, davantal negre sobre faldilla (actualment taronges), complementat amb braçals negres o blancs fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix en calces llargues cenyides fins al genoll, mitja blanca i enagos amb punta. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i barretina vermelles, i mitja blanca amb calçat negre. El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX. | 08092-156 | es balla a la plaça de la Vila. | El ball de l'Almorratxa es balla a Gironella coincidint amb la Festa Major, actualment es balla el dissabte a la nit, en el context del Festival de la Dansa Folklòrica que fa més de quaranta anys que es realitza, i els darrers anys també es balla el diumenge després de sortir de missa. Tant dissabte com diumenge es representa a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els orígens d'aquesta dansa es creu que poden ser de l'època baix medieval, ja que en el ball s'escenifica el paper que el senyor feudal tenia en el casament. Aquests tipus de balls plans tenen molta tradició en gran part de la Catalunya Vella. Segons informacions recollides entre els membres que han participat en el ball de l'almorratxa a Gironella, no es sap des de quan es balla però si que hi ha imatges de mitjans de segle XX que testimonien que es realitzava. Mentre va funcionar l'Esbart Sant Jordi, aquesta entitat s'encarregava de representar el ball coincidint amb la Festa Major, però també en altres diades, així com de fer assajos durant l'any. En algunes èpoques l'esbart havia arribat a tenir tres grups de balladors de diferents edats, per tant, hi havia relleu assegurat, altres moments, va ser més difícil comptar amb gent jove. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte. L'almorratxa (alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors. En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia.Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 49814 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local referent al municipi de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-referent-al-municipi-de-gironella | XX-XXI | El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses documents vinculats al municipi de Gironella, bàsicament, relacionat amb l'Església vella de Santa Eulàlia, arran de l'estudi, excavació, documentació i restauració que es va realitzar des del mateix servei. Així, s'inclouen diferents documents corresponents als diferents estudis i memòries realitzades del monument o del material aparegut en l'excavació, així com algun expedient administratiu; també inclou diversos estudis, projectes bàsics i/o executius elaborats pel servei, a més dels corresponents a l'església de Santa Eulàlia, també els estudis previs i el projecte executiu per la instal·lació d'un ascensor a la riba esquerra del riu, l'Estudi històric del tram oest de la muralla de Gironella i el seu entorn, entre altres. | 08092-173 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 49674 | Torre de l'ascensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lascensor | http://www.diba.cat/web/seep/butlleti-territori-i-ciutat/-/newsletter/53616886/61/173267157/accessibilitat-i-patrimoni-recuperacio-de-la-torre-del-castell-de-merola-i-nou-acces-al-centre-historic-de-gironella http://arquinfad.org/premisfad/edicions-anteriors/?edicio/2016/obra/8503/ https://www.diba.cat/web/sala-de-premsa/-/l-ascensor-de-gironella-seleccionat-al-pavello-espanyol-de-la-biennal-d-arquitectura-de-venecia http://www.regio7.cat/bergueda/2016/06/08/lascensor-gironella-premi-votacio-popular/365008.html http://www.aquibergueda.cat/2016/06/08/115574/ https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/6179/ascensor/gironella/guanyador/popular/dels/premis/fad | XXI | L'estructura de l'ascensor de connexió del centre històric de la vila amb la part baixa de peu de riu, en concret amb el camí de Cal Metre, és una estructura vertical, bastida a manera de torre. Es tracta d'una construcció realitzada a partir d'una estructura metàl·lica, el nucli que acull la infraestructura de l'ascensor pròpiament, que a la part baixa compta amb un acabat en vidre, i la resta fins al seu coronament és un revestiment d'obra vista, el material és col·locat generant un seguit de petites obertures que conjunt permeten que entri la llum i que es pugui mínimament veure la vista, l'exterior. | 08092-33 | Ubicat al passatge de Cal Metre i a la plaça de la Vila, punts de comunicació de l'infraestructura. | Al llarg del segle XX i ja des de finals del segle XIX, la vila de Gironella va anar experimentant un creixement important de població i conseqüentment de construcció de nous edificis i de nous barris. Així en aquestes dates es va iniciar el desenvolupament urbanístic de la carretera, amb la construcció d'edificis a banda i banda de la carretera i de la via del tren, les dues grans infraestructures de comunicació que també facilitarien i comportarien millores a la població. Amb això també es va produir un desplaçament de part de la població del poble vell cap a la zona de la carretera, tot i això, també s'anirien reformant cases i construint-ne de noves a la zona del casc antic, i amb el pas dels anys, també desenvolupant-se nous carrers als entorns de la carretera de Vic. Amb el pas dels anys, i especialment acusat a les darreres dècades del segle XX i inicis del XX, el casc antic de Gironella i la zona del voltant de la carretera de Vic i Cap del Pla, veurien desaparèixer un munt de comerços que de mica en mica anirien tancant i alguns desplaçant-se cap a la carretera, l'Avinguda de Catalunya. Així, amb els anys, l'avinguda de Catalunya s'ha convertit en l'eix comercial de Gironella i també tota la part baixa del poble és on hi ha més quantitat de serveis. La diferencia del nivell entre el centre històric i la zona de l'avinguda és molt marcada. Aquest fet sumat a que al casc antic i zones properes hi ha un volum destacat de gent d'edat avançada que hi resideix, va determinar a posar en marxa el projecte de connexió de les dues zones a partir de la construcció de l'ascensor. En paral·lel a la instal·lació d'aquesta infraestructura també es duia a terme una actuació al passatge de Cal Metre, un dels punts de connexió de l'ascensor, que posaria en valor aquesta àrea de la vila. El projecte va ser encarregat i dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, a l'arquitecte Carles Enrich. L'obra es va inaugurar l'agost del 2015. La intervenció paisatgística a l'entorn del camí de Cal Metre és va realitzar el 2017. La intervenció de l'ascensor sota el nom del projecte Nou accés al Centre històric de Gironella, va quedar finalista al Premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) Ciutat i Paisatge 2016 i va guanyar el premi de votació popular dels premis del FAD. En la valoració del jurat dels Premis FAD, entre altres aspectes es va destacar : '...L'ascensor és una invitació al futur, a la rehabilitació del camí de Cal Metre que recupera el llegat històric de les estructures de fabricació de la indústria tèxtil. Cal valorar la delicadesa del lloc exacte destinat a aquesta balisa vertical, així com l'elecció del material, que oculta i revela aquest equipament modern..' | 42.0338300,1.8823800 | 407490 | 4654137 | 2015 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49674-foto-08092-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Carles Enrich Gimenez (Arquitecte) | L'estructura de l'ascensor es bastí a manera de torre, mostrant complicitats amb elements de l'arquitectura i patrimoni de l'entorn, d'una banda a un costat té les antigues restes del castell de Gironella, un pany de muralla i les restes de la torre de l'homenatge damunt la qual s'instal·là la torre del rellotge, també d'obra vista, i a l'altra banda, trobem l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Metre, amb els seus edificis fabrils entre els quals, la xemeneia del vapor, mig amagada entre les estructures de la fàbrica. Així, aquesta construcció és vista com que cerca connectar la nova infraestructura amb el patrimoni industrial i el patrimoni històric de l'entorn immediat.Així, la construcció de l'ascensor sumat a la intervenció paisatgística de recuperació del camí de Cal Metre també cercava i posa en valor el patrimoni històric fabril.El projecte també va estar exposat a la Biennal de Venècia de l'edició del 2016 | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 49746 | Sender de Gironella a l'Espunyola (GR-1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gironella-a-lespunyola-gr-1 | XXI | El camí de Gironella a l'Espunyola actualment forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1, que creua bona part de l'àrea prepirinenca d'est a oest, el punt incial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins al Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l'Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi de Gironella, forma part de les etapes 12 i 13; l'etapa 12 és Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància de 10,77 km, entrant al terme municipal de Gironella per el Cap del Pla, passant per Cal Quintí seguint per el carrer Cap del Pla, després un tram de la carretera de Vic, seguidament va a buscar el carrer de Pedret, el camí de la Muralla i creua el Llobregat per el pont de la carretera. L'etapa 13 és la de Gironella a l'Espunyola, passant per els termes de Casserres, Avià, amb una distància total de l'etapa de 17,11 km; el traçat després de creuar el Llobregat continua paral·lel al riu per el carrer del Balç, entrant ja en terme municipal de Casserres per dirigir-se cap a Sant Vicenç d'Obiols, Graugés, Avià i vers l'Espunyola. | 08092-105 | creue diferents indrets del terme, especialment de la zona nord. | El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català. | 42.0440400,1.8847000 | 407697 | 4655268 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l'identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
| 49769 | Monument al pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pubillatge | XXI | Monument en homenatge al pubillatge, es tracta d'una gran planxa metàl·lica instal·lada verticalment, amb una base formada per un rectangle també de planxa, tot ancorat al paviment. A la planxa hi ha cisellat el text: 'La Vila de Gironella a tot el moviment del pubillatge per haver acollit el certamen d'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2008' i més avall: 'Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres' i també Gironella, 27 de setembre de 2008. | 08092-128 | A la plaça de l'església, a la part posterior de l'eglésia vella de Santa Eulàlia. | Tal com indica la mateixa placa, aquesta es va instal·lar per homenatjar el movimnet del pubillatge i per commemorar la celebració de l'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya l'any 2008. | 42.0336700,1.8830900 | 407548 | 4654118 | 2008 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.