Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49706 | Canal de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l'única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera. Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d'algunes comportes de desguàs. Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d'uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l'alçada de sota el Centre d'Atenció Primària, a partir d'aquí encara té un llarg recorregut d'uns 440 metres aproximadament fins a l'alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat. | 08092-65 | La resclosa i l'inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella. | L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal. | 42.0374500,1.8807600 | 407361 | 4654540 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49706-foto-08092-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49706-foto-08092-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual. Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d'aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible. Alsina i Teixidó en concret per tal d'aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d'aconseguir augmentar l'alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l'augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.La Colònia Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49707 | Xemeneia de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX | Acttualment no s'utilitza, mostra la part superior deteriorada. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Metre està ubicada al recinte fabril, envoltada de la nau de la fàbrica i de diversos edificis. Des de l'exterior del recinte industrial, la xemeneia només és visible a partir de la teulada de la construcció on es localitza, un petit annex de planta baixa. Segons informa Ramon Soler 'era de base circular fins a nivell de la teulada i devia amidar uns 6 metres. Avui no en queda cap resta, però el forat orbicular ho dóna a entreveure' (SOLER: 2012, 51). El fust és de planta quadrada i secció lleugerament trapezoïdal, a la part superior mostra un parell de filades de maons que sobresurten del plom del fust, a manera de motllura, i per damunt, un coronament format per diferents filades de maons col·locats en degradació esglaonada. L'alçada aproximada de la xemeneia és d'uns 20 metres. | 08092-66 | A la part sud de la fàbrica de Cal Metre, a tocar del camí. | Cal Metre va ser una de les primeres fàbriques tèxtils a iniciar la seva activitat al municipi de Gironella, va ser fundada per la família Alsina l'any 1869, després de comprar el molí fariner de Gironella. La família Alsina va reformar el molí fariner i el va tornar a posar en marxar, a la vegada que va construir la fàbrica de filats. Amb els anys es modificà el molí convertint-lo en una moderna farinera i s'amplià la fàbrica per convertir-la en fàbrica de filats i teixits de cotó adaptada a les noves necessitats. Entorn al 1914 a la fàbrica funcionaven amb 355 telers mecànics. El 1947 es crea la nova societat gestora de l'empresa sota la raó social S.A. Fabril Gironella. | 42.0353000,1.8825700 | 407508 | 4654300 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012, 43) recull que la xemeneia 'va ser construïda l'any 1861, donant servei més de vuitanta anys'. Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 49714 | Grafits de la portalada de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-de-la-portalada-de-sant-marc-de-cal-bassacs | GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs', a El Vilatà, número 25. SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | els grafits han sofert algunes pintades i incisions que els malmeten. | Els grafits es localitzen a les dovelles de la portalada de l'església de Sant Marc, a Cal Bassacs. Es tracta d'una portalada formada per grans dovelles ben tallades i polides, que disposen d'un guardapols de motllura senzilla que es perllonga fins unir-se amb les impostes també amb motllura. Els brancals de la portalada són tres grans carreus a cada costat. Els grafits es localitzen en tres de les dovelles, a la clau i a les dues primeres dovelles de l'arc, les que toquen amb les impostes. Els grafits reprodueixen dibuixos de castells amb torres amb merlets, en els que està representat el carreuat dels murs, la forma de les obertures de portes i finestres; tot i que esquemàtics, els dibuixos destaquen, entre altres, per els detalls arquitectònics que mostren. La tècnica utilitzada és el grabat a partir d'un traç profund realitzat en els carreus. | 08092-73 | a la portalada de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | L'església de Sant Marc és un edifici essencialment bastit al segle XVIII adossant-se a un roc que actua a manera d'absis, el qual es considera que en origen havia estat un eremitori (segles IX-X). La capella però té una evolució cronològica més àmplia, així, a l'estructura pre-romànica de l'eremitori s'hi hauria adossat un primer temple romànic, probablement entorn als segles XII-XIII. Posteriorment al segle XIV el temple hauria sofert una reforma important. Ja vers el 1749 s'hauria construït el temple barroc reaprofitant alguns elements (com la portalada) o restes de les anteriors construccions; finalment al segle XIX es realitzaren altres obres que acabarien d'atorgar a l'edifici un aspecte molt similars a l'actual. Les característiques arquitectòniques de la portalada on hi ha els grafits, la tipologia d'arquitectura reproduïda en els dibuixos i els paral·lelismes existents, fan pensar que els grafits poden situar-se cronològicament al segle XIV. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El detall del grafit de la clau sembla incomplert, fet que fa pensar que la portalada és un element reaprofitat; de fet la majoria d'interpretacions apunten a que la portalada podria correspondre a la porta de l'edifici del segle XIV, la qual posteriorment, arran de l'ampliació o reconstrucció dels segles XVIII s'hauria reaprofitat. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 49715 | Fites de terme a les roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-a-les-roques-de-sant-marc | XIX-XX | en conjunt es bo, però la tipologia de roca es degrada amb facilitat. | A la zona de les roques de Sant Marc es localitzen diverses marques de terme; unes són a la part superior del balmat que pocs metres a l'oest de la capella i les altres, les més emblemàtiques, en el mateix pla de roca i fins uns blocs de pedra situats uns metres més cap al sud. Es tracta de fites de terme realitzades rebaixant la roca, conformen una mena de regates, o solcs estrets i allargats, d'entre vint i pico i trenta i pico centímetres de llarg. Podem localitzar diferents formes de marques, com una creu, per tant dues regates creuades, dues regates conformant una forma de T, o una regata amb un forat petitó a cada costat. Les marques situades a capdamunt de la roca, en la zona més propera a la capella de Sant Marc, hi ha col·locada al damunt les marques l'estructura de suport d'una senyera. | 08092-74 | En el pla de roca que s'estén a l'oest i fins sud-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | Les marques de terme tenen la funció d'indicar els límits de les diferents parcel·les, per tant, de les diferents propietats. Les marques que es localitzen més a l'extrem d'aquest sector de Sant Marc delimiten, a més, el límit del terme municipal, per tant són fita de partió dels dominis municipals. | 42.0167500,1.8751900 | 406870 | 4652248 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les Roques de Sant Marc, a l'oest i sud-oest de la capella fins l'extrem sud de les roques, indret anomenat Fita de les Roques de Sant Marc. Les marques de límit de terme es localitzen en diferent punts de la roca, a l'extrem sud de la placa on hi ha uns grans blocs, també a la part superior dels blocs.En un dels blocs de l'extrem sud-oest, un jove d'Olvan hi van localitzar fa poc temps l'existència d'una inscripció grabada a la roca. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49716 | Safareig i viver de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-viver-de-cal-feliu | XIX-XX | actualment estan descuidades, especialment el safareig. | El safareig i viver de Cal Feliu estan situats arrambats a un mur de pedra que fa de mur de contenció del camí, en la feixa que hi ha sota mateix del camí. Les estructures estan situades una al costat de l'altra, emprant com a mur nord, el mateix mur del camí. El viver situat al costat de llevant, és de planta rectangular, bastit amb grans blocs de pedra desbastada conformant carreus; part del seu coronament ha estat reformat amb maó massís. En el frontal del mur del camí hi ha el tub per on arriba l'aigua provinent de la font situada per sobre del camí. Al costat mateix del viver hi ha un petit safareig, és de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest. El dipòsit està bastit amb murs de maó massís, en els dos angles del costat sud es desenvolupen pilars també de maó massís, que funcionen de suport de la teulada. La coberta, a més dels pilars, es sustenta per la part nord en bigues encaixades en el mur del camí; la teulada, avui en mal estat, és de bigues de fusta, llates i teula àrab. L'entrada de l'aigua és a l'angle nord-est, sembla que aprofitant l'aigua sobrant del viver. | 08092-75 | Al sud-oest de la casa de Cal Feliu. | La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d'aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seves propietats, i que discorria fins la casa. Al llarg dels anys l'aigua s'anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del viver i safareig. | 42.0198500,1.8844900 | 407644 | 4652582 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49716-foto-08092-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49716-foto-08092-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49716-foto-08092-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig. Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l'aigua sobrant de la font, el viver i el safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49717 | Font de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-feliu | XX | La font està situada al marge del camí que surt de davant la casa de Cal Feliu cap als horts situats sota la casa, al sud. La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d'aigua. En l'angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d'acumulació d'aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l'altra costat, la font pròpiament. La font disposa de dos brolladors d'aigua encastats al mur que aboquen l'aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció 'AÑ DE 1922'. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font. | 08092-76 | Al sud-oest de la casa de Cal Feliu. | La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d'aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa. Al llarg dels anys l'aigua s'anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig. | 42.0199100,1.8846000 | 407653 | 4652589 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig. Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l'aigua sobrant de la font, el viver i el safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49725 | Contrapès d'una premsa de Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-duna-premsa-de-ca-landal | -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. | El contrapès de Ca l'Andal està emplaçat prop de la casa, en un marge al costat d'un camp. Es tracta d'un bloc de gres que mesura entorn als 74 cms de llargada per 66 cms d'amplada, es desconeix la fondària per trobar-se encaixat al terreny. A la part central hi ha l'encaix que servia com a subjecció central del coixinet de retenció del cargol. Es desconeix si el seu emplaçament es correspon a la seva situació originària, però els germans Coromines creuen que pot estar situat a prop del lloc originari; segons els càlculs de Coromines pot tenir un pes aproximat de 360 quilos. (COROMINES: 2017, pg.70) | 08092-84 | La casa està situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | Aquest tipus de contrapès de premsa està documentat des de l'època medieval. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta peça hauria actuat com a contrapès d'una antiga premsa de biga per fer el premsat del raïm per eleborar vi. Aquest tipus de contrapès està catalogat pels germans Coromines com el tipus A, es tracta d'un 'contrapès amb el forat d'allotjament de l'extrem del cargol proveït d'entalles trapezials 'ala de mosca' convergents i més amples pel cantó de dins per tal d'encastar-hi les falques' que subjectarien les peces frontals del cargol, l'eix del qual aniria col·locat vertical a la part central del forat rebaixat de la pedra i acoblat amb altres peces, tot segurament de fusta. (COROMINES: 2017, pg.28-32)Les imatges han estat facilitades per Ramon i Jaume Coromines, autors del llibre 'Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana.' | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49727 | Clau de volta de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-santa-eulalia | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV | La coberta del absis de l'església Vella de Santa Eulàlia adopta la forma de volta de creueria amb les nervadures i clau de volta corresponent. Dita clau de volta presenta el relleu de la patrona de l'església, Santa Eulàlia, amb els atribuïts del seu martiri (palma i creu) i a cada costat una pinya que fan referència a la baronia de Gironella, una jurisdicció senyorial establerta des del segle XV a partir del primer baró Francesc Galceran i de Pinós. | 08092-86 | Església vella de Santa Eulàlia. Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia és el resultat de diferents reformes i modificacions realtizades sobre l'església originària d'estil gòtil, probablement de mitjans del segle XIV, moment en el que comptaria amb una nau rectangular i una capçalera gòtica culminada amb la clau de volta. Les notícies documentals indiquen que amb anterioritat hi hauria hagut una altra església també dedicada a Santa Eulàlia, de la que es desconeix l'ubicació exacte. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49731 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 | XI-XII | les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. | La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. | 08092-90 | al casc antic de Gironella. Plaça de l'església | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0357600,1.8843100 | 407652 | 4654349 | 08092 | Gironella | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 49732 | Cal Cortadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cortadeta | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | III | El jaciment es va localitzar arran de les obres de construcció d'una casa nova a la parcel·la del carrer de l'ermita número 13. A pocs metres de la zona on s'havien de construir els fonaments de la casa es van identificar en el terreny dues taques pròximes entre sí, que mostraven una coloració diferenciada de la resta del terreny, i en les que s'hi localitzaren, en superfície, fragments de 'tegulae' i 'imbrice', teules d'època romana. Es va dur a terme un seguiment arqueològic de l'obra sense que es localitzessin altres restes. D'altra banda, els resultats de l'excavació de les restes identificades inicialment va comportar la identificació i excavació de les restes de dues fosses, en el rebliment de les quals es van localitzar fragments ceràmics de cronologia tardo-romana. | 08092-91 | al sud-est del casc antic, a la zona de la Font de l'Ermita.C/ Font de l'ermita, 13. 08600 Gironella | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0315300,1.8851800 | 407718 | 4653878 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49732-foto-08092-91-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment ha estat estudiat i valorat a partir de tres intervencions arqueològiques, una primera fase en que es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la casa, sota la direcció de Jordi Guàrdia, en data 19 de gener de 1996. Posteriorment es va dur a terme l'excavació d'urgència dirigida per Montserrat Trias, entre el 17 i 26 de juny de 1996, durant la qual es van excavar les dues fosses. Finalment, entre el 16 de març i l'11 de novembre de 1998, es van dur a terme prospeccions arqueològiques sense remoció del terreny, dirigides per Ramon Martí, dins el projecte d'investigació de l'ocupació a la plana central del Berguedà de l'UAB (Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix imperial romana fins l'alta edat mitjana, Ramon Martí Castelló i Josep Camprubí Sensada); dins aquest projecte una de les zones que es prospectà va ser Cal Cortadeta i una àmplia extensió de la zona de la Font de l'Ermita. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49733 | Balma dels ossos del Clot del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-del-clot-del-llop | Petita balma de poca alçada, en la que es van localitzar i excavar uns enterraments per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. En un estrat d'argiles molt compactes es van excavar les restes corresponents a diversos individus, que es creu que podien correspondre al període eneolític. En el decurs de la intervenció arqueològica també es van recollir un parell de fragments informes de ceràmica feta a mà, de les quals no consta l'adscripció cronològica. | 08092-92 | A l'oest del barri de la Font dels Tòrracs, en una codina propera a una granja. | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, va realitzar diverses intervencions arqueològiques especialment entre els anys 70 i 80 del segle XX. Els materials i restes recollides durant la intervenció arqueològica es van dipositar al Museu de Berga. | 42.0270000,1.8754800 | 406909 | 4653386 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències UTM i el conjunt de dades són recollides a partir de la corresponent fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 49734 | Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-cal-bassacs-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | IX-XIX | algunes zones estan erosionades. | El jaciment de Sant Marc de Cal Bassacs ocupa una extensa àrea que inclou diferents tipus d'estructures i restes que permeten documentar una àmplia ocupació de l'indret des de la prehistòria. D'una banda, hi ha una paret de roca allargada que conforma un petit balmat o abric i en la que es localitzen un seguit d'estructures negatives, bàsicament forats i alguns rebaixos de traça lineal. Al peu de la roca un estrat ... a redós d'aquest abric es van anar desenvolupant diferents hàbitats. D'altra banda, hi ha l'església, la petita capella de Sant Marc que s'adossa a un gran roc que en origen respondria a una possible estructura eremítica dels segles IX-X, i a la que posteriorment s'adossaria una església en època romànica tot incorporant la roca a manera d'absis. La roca destaca en el conjunt podent destacar que interiorment està totalment excavada conformant un espai còncau que actua a manera d'absis (durant un període va funcionar com a sagristia); a la part central de la roca, mirant a ponent hi ha excavada una petita finestreta. L'església actual és resultat de cronologies posteriors, així al segle XIV hi hauria una església que modificaria l'anterior romànica; posteriorment, ja al segle XVIII es bastí la capella actual aprofitant algunes parts de l'església romànica; al segle XIX s'hi realitzaren algunes modificacions importants. Aquest indret és lloc de pas del camí de la Sal que comunicava Vic amb Cardona, aquest fet determina la importància del lloc, essent un punt estratègic en el traçat del camí al seu pas per el municipi de Gironella. El conjunt d'elements existents a l'indret de Sant Marc, han determinat que s'hagin realitzat diverses excavacions a la zona, que han permès concretar algunes cronologies, una hipòtesis de periodització de l'ocupació del lloc i en especial poder establir una seqüència de les diferents fases de la capella, així com la identificació de noves estructures, elements o estrats i fases d'ocupació. | 08092-93 | Al sud-oest de la barriada de Cal Bassacs. | La roca a la que s'adossà la capella de Sant Marc, conforma l'element més característic i emblemàtic del conjunt. A part de la finestreta i l'espai funcional del seu interior, també cal esmentar que mostra alguns altres rebaixos i una mena d'encaixos; així, damunt la finestreta compta amb un petit canaló, realitzat rebaixant la roca, i a manera de desaigua conformant com el perfil de dues vessants d'una coberta. Al costat d'aquest roc central hi ha altres rocs que també mostren evidències negatives. | 42.0205800,1.8780200 | 407110 | 4652670 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49734-foto-08092-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les excavacions d'urgència realitzades a l'indret al 1989 en diferents sondeigs entorn de l'església va diferenciar quatre sectors a partir dels quals s'excavà. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 49736 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia | XII? | No hi gaires notícies del jaciment. | El jaciment anomenat La Talaia es situa en uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. La informació recollida referent a aquest jaciment és de fonts orals, recopilades per part de l'historiador Josep Camprubí. Les dades indiquen que en Ramon Sabater, veí de Gironella, realitzant treballs agrícoles al camp amb el seu ruc se li va enfonsar una pota, consta que en el lloc hi havia quatre sepultures de lloses, sense aixovar i orientades oest-est. D'altra banda, un veí de la masia de La Talaia informava que les sepultures eren sis o set. | 08092-95 | En uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. | Segons les informacions recollides a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català el jaciment podria ser d'època medieval. La denominació del jaciment és per la proximitat amb la masia de La Talaia. | 42.0327300,1.8889000 | 408028 | 4654007 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49736-foto-08092-95-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La troballa del jaciment va ser atzarosa.No encaixen les coordenades que aporta la fitxa de l'IPA amb la descripció de l'indret que aporta. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49755 | Peces d'una turbina Fontaine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-duna-turbina-fontaine | XIX-XX | Les dues peces d'una antiga turbina hidràulica Fontaine estan situades a l'inici de la plaça de Viladomiu Vell, en una parcel·la amb vegetació arbustiva delimitada per un mur de pedra seca; al peu de les peces hi ha una petita placa on es dona informació sobre aquest sistema de turbina. Les peces que trobem són dos grans eixos amb roda dentada, una en cada cas. Cadascuna de les rodes té un dentat que permetia l'acoblament d'una roda amb l'altra, facilitant la transmissió del moviment a través de l'engranatge de la roda vertical, la més gran, cap la roda petita, disposada horitzontalment (damunt i en perpendicular a la gran). La roda vertical disposava a la part baixa d'un roda amb una mena de pales o planxes perpendiculars col·locades de manera convenient, les qual recullen l'empenta de l'aigua que la fa voltar i transmetent el gir a l'engranatge. Un sistema d'embarrats facilitava la transmissió del moviment cap a la sala de màquines. | 08092-114 | A l'extrem oest de la plaça de Viladomiu Nou | La fàbrica de Viladomiu Nou va tenir instal·lada una turbina Fontaine, que era moguda per les aigües que arribaven del canal i la força generada era transmesa cap a la maquinària de la fàbrica. Les turbines hidràuliques van sorgir al segle XIX convertint-se en una important millora en la generació d'energia. La turbina Fontaine és d'origen francès i va suposar un gran avanç en les fàbriques, passant en molts casos a substituir les clàssiques rodes d'aigua verticals de fusta o les màquines de vapor, segons cada cas, fet que va significar un augment de la potència aconseguida. Moltes fàbriques del Llobregat van tenir instal·lades turbines Fontaine, ja que s'adaptava molt bé a desnivells més aviat petits i als cabals del riu Llobregat. Hi ha diversos models de turbina Fontaine, en general s'empra la denominació del seu creador de manera genèrica. | 42.0046600,1.8857300 | 407725 | 4650894 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49755-foto-08092-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49756 | Topalls de fre del tren i altres elements del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/topalls-de-fre-del-tren-i-altres-elements-del-carrilet | XX | A la plaça de l'estació hi ha conservats uns testimonis de l'antic carrilet o tren de Manresa a Guardiola del Berguedà, en concret un topall de fre i part de les peces de connexió d'un vagó amb un altre junt amb dues rodes. Els topalls que hi ha a la plaça de l'Estació, estan col·locats al costat de la font, es tracta d'un conjunt de quatre bigues de fusta tractada col·locades verticals, encastades a terra i amb una planxa rectangular allargada que les subjecta per la part superior. En les bigues si poden veure una rebaixos, semblen les travesses de les bigues del tren on hi anaven encastats els rails. Hi ha algunes referències que indiquen que en algunes vies secundàries, amb poc moviment o en baixadors de menys importància, hi ha topalls d'aquest estil, de fusta. La funció bàsica del topall és fer de barrera, frenar el tren per tal que no surti de la via. Les peces de connexió d'un vago a un altre, estan col·locades en un bloc rectangular de formigó en el que trobem que a la base hi ha un petit tram de via de tren, dos rails instal·lats damunt travesses de fusta i subjectats amb platines i cargols de ferro, entre les travesses o bigues de fusta grava gran i a sobre dues rodes amb el seu eix. Damunt les rodes hi ha una gran platina de ferro amb un topall i una mànega de fre a cada costat. També disposa de les cadenes i altres peces que permetien la subjecció d'un vago a un altre o a la màquina. Algunes peces de connexió de vagons sovint també eren reutilitzades i instal·lades com topall de fre del tren; en aquest cas s'interpreta que els elements que hi són representats i instal·lats és a manera de record del conjunt les vies i els vagons, en aquest cas, amb només una part. | 08092-115 | A la part nord de la plaça de l'Estació, al costat de les fonts. | La funció dels topalls és impedir que el tren surti de la via, moltes vegades s'aprofitava materials, carrils, travesses de tren, muntats de maneres diverses. L'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l'any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l'Estació on es van col·locar aquestes peces, en el seu moment també hi havia reconstruït l'edifici de l'estació. | 42.0350700,1.8802600 | 407316 | 4654276 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49756-foto-08092-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49766 | Font dels Dipòsits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-diposits | XX | La font està situada en un petit parc, a l'extrem sud dels carrers Pedret i Cadí. La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos. El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu. | 08092-125 | A Cap del Pla, a l'extrem sud del carrer Pedret ,a pocs metres dels dipòsits d'aigua municipal | La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX; al llarg dels anys l'entorn immediant, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació. Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires. | 42.0373100,1.8824100 | 407497 | 4654523 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49767 | Font de Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ramons | XX | l'estructura està degradada. | La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular, fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland; a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. | 08092-126 | A la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera. | Els materials que conformen l'estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l'època de creació de la urbanització. | 42.0255800,1.8895500 | 408071 | 4653213 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49767-foto-08092-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49779 | Fons d'imatges de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lajuntament-de-gironella | XX | El fons fotogràfic està format per conjunt de fotografies en color i en blanc i negre. Ocupen uns cinc arxivadors del fons de l'Arxiu Històric Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, i estan agrupades en la col·lecció d'imatges del Vilatà, les fotografies Homenatge a la vellesa, Futbol, i dues unitats d'instal·lació més on s'inclouen fotografies de gran format qeu van servir per una exposició que es va fer l'any 1990 sota el títol 'Exposició de fotografies històriques de Gironella' i una altra unitat formada per fotografies recollides per diferents persones. | 08092-138 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | La majoria d'imatges són dels anys 80 del segle XX en endavant. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49779-foto-08092-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49786 | Festa de Sant Marc i vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marc-i-vot-de-poble | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3 | XVIII-XXI | Coincidint amb el 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja a l'església de Sant Marc per fer el Vot de Poble. Antigament es pujava a peu des de diferents indrets, actualment un nombre important de persones continuen mantenint el costum, alguns pugen en grup, els escolars i altres colles. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment es reparteix coca amb xocolata i habitualment també una taronja. Ja fa uns anys que un cop acabats aquests actes també s'ofereix algun tipus d'espectacle o activitat més d'animació infantil. | 08092-145 | a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | El vot de poble a l'església de Sant Marc sembla que es va establir a finals del segle XVIII en agraïment per haver deslliurat el municipi de la plaga de llagostes que havia afectat gran part de la Catalunya Central. Per aquest motiu, cada any el dia de la festivitat de Sant Marc els veïns anaven en processó a la capella el dia de Sant Marc, processó presidida per les autoritats religioses i civils. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La festa es manté viva, habitualment hi assisteix molta gent; molts anys a l'acte hi va part de l'alumnat d'alguns dels centres de primària del municipi, els de l'Escola de Cal Bassacs sempre hi participen.L'autora de les imatges és Maria Teresa Gómez. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49787 | Ouada de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc | XX-XXI | L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. | 08092-146 | a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0187900,1.8771000 | 407031 | 4652472 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 49788 | Ouada de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou | XX-XXI | L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... | 08092-147 | a la plaça de la Colònia. | No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 49789 | Festa Major de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-nou | XX-XXI | La Festa Major està organitzada per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou i hi col·labora pràcticament tot el veïnat. La data de la festa és coincidint amb el dia del Sagrat Cor que s'escau el divendres de la setmana després de Corpus, la festa es desenvolupa durant els tres dies, divendres, dissabte i diumenge. Els actes més consolidats i que any darrera any més o menys es van repetint són actes religiosos, balls o concerts, sardanes, torneigs de petanca, a més d'activitats per la canalla i sopar popular. Així, el divendres es celebra una missa en honor al Sagrat Cor a l'església de la Colònia, dia que hi ha concert i altres actes culturals o lúdics. El dissabte es fan jocs de cucanya i alguna altra activitat per la mainada, a és de torneig de petanca, concert i ball de nit, i també és el dia del sopar popular, que de fa uns anys és una 'mongetada'. Habitualment el diumenge és dia de Torneig de petanca Memorial Ton Ballús, Trobada de plaques de cava, missa solemne, i Trobada de gegants amb cercavila, moment en que els gegants de Gironella-Viladomiu Nou celebren la seva segona trobada anual acompanyats d'altres Gegantons; a la tarda del diumenge també s'ofereix ballada de sardanes. | 08092-148 | en diferents de la Colònia, la plaça, l'església, els col·legis, al passeig i davant la torre. | La Festa Major de la Colònia de Viladomiu Nou, es celebra la setmana després de Corpus, normalment amb actes el divendres, dissabte i diumenge, coincidint amb la celebració del dia del Sagrat Cor, patró de l'església de la colònia. La colònia es va fundar l'any 1880 i l'església es va construir l'any 1905. Durant els actes religiosos de la Festa Major es fa la cantada de goigs dedicats al Sagrat Cor. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49789-foto-08092-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2017 el Torneig de petanca Memorial Ton Ballús celebrava la seva 18ena edició, el Torneig local de Doblets de petanca, la 6ena edició i la Trobada i exposició de plaques de cava arribava a la 14ena edició. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49790 | Fira de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-josep | XX-XXI | La Fira de Sant Josep es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Josep, es tracta d'una fira comercial, en la que l'exposició de vehicles constitueix l'eix central de la fira, acompanyada de parades d'artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble o comarca, entre altres. Els actes més clàssics que es fan en el marc de la fira són l'exposició del concurs de dibuix infantil (el 2018 s'ha celebrat la 31a edició) i la mostra d'empreses i comerç local en el conjunt de parades o d'estands instal·lats al local del blat. Hi ha a més atraccions per la mainada. Des de l'any 2009 també s'inclou una trobada de cotxes clàssics. En el marc de la Fira es fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural que varien cada any, com exposicions; a més, també hi ha espai per atraccions per la mainada. Els actes de la fira han anat canviant i adaptant-se al llarg dels anys, així com els espais on es desenvolupa, els darrers anys hi hagut activitats a l'avinguda de Catalunya i la plaça de l'Estació, el carrer Balmes, carrer Farguell i el Local del Blat, a més de la plaça Maragall. Les edicions del 2017 i 2018 han inclòs actuació castellera a l'Avinguda de Catalunya, a càrrec dels Castellers de Berga i alguna altra colla convidada. | 08092-149 | en diferents indrets del poble: a l'Avinguda Catalunya, la plaça de l'Estació, el local del Blat,.. | La Fira de Sant Josep es va començar a celebrar l'any 1967, inicialment era sota la denominació d'Exposició Industrial i Comercial de l'Alt Llobregat. En aquells anys la fira que es celebrava a Gironella era la fira de Quaresma, coincidint amb el primera diumenge de Quaresma, els actes es feien a la plaça de la Vila. L'any 1966 davant la poca assistència es decidí que calia un canvi de format de fira, plantejant-la com a mostra d'empreses locals i comarcals i passant a realitzar-la a la plaça Pi i Maragall. Amb aquest objectiu dos consellers varen visitar i exposar la proposta de fira a diferents indústries de la comarca. Inicialment, davant la demanda dels veïns de dalt el poble de no quedar-se sense fira, l'ajuntament accedí a que es continués celebrant també la fira de Quaresma. Durant els primers anys de la nova fira els resultats de cada edició va anar oscil·lant, així l'any 1970 consta que va tenir molt d'èxit. L'any 1976 es va incloure la 1ª Trobada de Cors d'en Clavé de l'Alt Llobregat a fi de donar un impuls a la fira. Posteriorment la fira es traslladà de lloc, passant-la a la plaça de l'Estació. Des dels primers anys la fira ha comptant amb la col·laboració dels comerciants del poble. | 42.0338900,1.8801600 | 407306 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes edicions s'ha celebrat fira els dos dies del cap de setmana i altres només el diumenge. Els darrers anys la Fira de Sant Josep també és denominada com la Fira del motor. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49791 | Fira de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-purissima | XX-XXI | La Fira de la Puríssima es celebra el dia 8 de desembre en diferents espais del casc antic del poble. (tot i que en les darreres edicions s'han incorporat algunes activitats al local del blat). Es tracta d'una fira considerada nadalenca, d'artesania i tradició, l'eix central des de ja fa moltes edicions o un dels elements importants de la fira és el blat de moro escairat i més concretament l'escudella de blat de moro escairat. Destaca el ja tradicional tast d'aquest plat a la Placeta del nucli antic, on des de primera hora del matí un grup de cuiners i cuineres elaboren el plat de manera tradicional, amb foc a terra i caldera/perol. Coincidint amb la fira diversos restaurants del municipi ofereixen menús especials amb el blat de moro escairat. Altres actes que es realitzen durant la jornada són un esmorzar de germanor amb pa torrat, botifarres, allioli i vi, i la trobada de gegants, a més de concursos de fotografies i el Concurs de Garrofes que l'any 2017 va arribar a la seva 25a edició. Al llarg dels anys els actes paral·lels han anat variant tot comptant amb propostes més adaptades a cada moment. Coincidint amb la Fira de la Puríssima també és moment de l'exposició del concurs de pessebres, a més de cantada de nadales. | 08092-150 | a diferents indrets del casc antic de Gironella, a la Placeta, la plaça de la Vila,.. | La Fira de la Puríssima com a Fira Nadalenc, d'artesania i tradició va iniciar-se l'any 1985, comportant que l'any 2017 s'hagi arribat a la 32a edició. Altres actes que es celebren en el marc de la fira ja fa uns anys que també es venen celebrant ininterrompudament, així, l'any 2017 s'ha fet la 30 edició de la Trobada de Gegants, el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat) i la 25 edició del Concurs de Garrofes 'Memorial Maria Domènech', a més del 14è concurs d'allioli de codony. | 42.0333000,1.8827500 | 407520 | 4654077 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49793 | Festa Major de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-viladomiu-vell | -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. | XX-XXI | La Festa Major de Viladomiu Vell es celebra el primer cap de setmana cada primer diumenge de juliol, incloent el divendres, dissabte i diumenge. La festa és organitzada per l'Associació de veïns de la Colònia Viladomiu Nou. Actualment el programa de la festa inclou, actes religiosos, culturals i de lleure. El divendres és torn del sopar comunitari de tot el veïnat, el dissabte inclou concurs de dibuix infantil i l'habitual concurs de flors silvestres que té una llarga tradició; pràcticament cada any es fa el concurs de botifarra a la tarda, després de dinar, i al vespre és el torn del sopar acabant amb concert, ball o cantada d'havaneres com a acte central de la Festa Major. El diumenge és el dia de la missa solemne i en acabat la benedicció dels cotxes. Al llarg del diumenge també es realitzen altres activitats, incloent jocs de cucanya per la mainada. | 08092-152 | en diferents de la Colònia, bàsicament a la plaça de l'església i a la mateixa església. | Els primers anys de vida de la colònia i durant molts anys, la festa major es celebrava per Sant Marc, coincidint amb el patró de l'església, però segons explica Mn. Ramon Casals (CASALS:2002) la festa major de Viladomiu Vell no es celebrava amb la mateixa regularitat i exactitud que a altres contrades. Habitualment es feia el cap de setmana posterior al dia del Sant. Tradicionalment els actes que s'anaven mantenint any darrera any eren la missa solemne en honor al patró i ball, durant molts anys a l'envelat, també era molt comú que es fes llevant de taula a fi de costejar les despeses; el programa però era més extens i canviava d'un any a l'altre. Durant molts anys va ser molt habitual incloure castells de focs. Els primers anys la missa es celebrava a la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, però el 1885 en motiu de la inauguració de l'església de la Colònia es va fer Festa Major al setembre, incloent una solemne missa i també altres actes civils. El 1897 es celebrà festa al maig, entre els dies 8 i 11, coincidint amb la inauguració de l'altar del Sagrat Cor de Jesús; l'any 1910 la festa es feu en el context de la inauguració de la casa dels senyors Viladomiu; més tard, el 1923 va ser motiu de festa la inauguració de la llum elèctrica als pisos de la colònia. Durant molts anys la colònia de Viladomiu Vell va acollir la festa dels 'aucells', la qual es va celebrar durant molts anys, amb assistència de nombroses colles o societats ocellaires; la festa no tenia data exacta, la majoria de referències són de finals de juny i juliol. De fet, era una activitat que es va tenir molta acceptació i es va fer al llarg de molt anys. Fins i tot a Viladomiu Vell es va crear una comissió permanent de la festa, no consta la data exacta de la seva fundació; les referències de Mn. Casals indiquen que les festes de l'any 1923 i 1927 van ser de les més sonades. Durant uns anys, als anys 30, no es va celebrar la festa tot i que posteriorment es recuperà. Tot i no tenir referències exactes de la continuïtat o no de la festa, actualment els veïns més grans de la colònia, encara es refereixen a les trobades ocellaires i que no fa massa anys encara s'incloïen al programa de festa major. | 42.0095300,1.8861000 | 407763 | 4651434 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al llarg dels anys han anat variant alguns dels actes, segons els gustos del moment. Actualment i de ja fa anys s'ha inclòs àpats populars com la pernilada i la mongetada, que de fet són l'adaptació dels àpats comunitaris de la festa major de la colònia que s'han anat reinventant. Un dels àpats és només per els veïns i l'altre obert a tothom. En els darrers anys es procura incloure algun acte cultural diferent, com exposicions. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 49794 | Aplec de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni | XX-XXI | La capella de Sant Antoni celebra el seu aplec el dia 13 de juny, coincidint amb Sant Antoni, moment en que es celebra missa en honor al patró, amb cantada des goigs. Sant Antoni és patró dels paletes, dia que el gremi fa festa, així molts d'elles acudeixen a l'aplec. En sortir de missa es fa donació a tots els assistents d'un panet beneit que fins fa un any anava a càrrec d'una família que havia tingut el forn l'Estrella de Gironella. El darrer aplec el van oferir els paletes. | 08092-153 | A la capella de Sant Antoni | Actualment la capella de Sant Antoni només acull aquest acte. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49796 | Blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blat-de-moro-escairat | XVIII-XXI | El blat de moro escairat és una varietat de gra gros i de color blanc, molt característica del Berguedà. Rep aquesta denominació perquè prèviament al seu consum el gra s'ha d'escairar que significar pelar o treure la pellofa. El producte es conserva sec, de fet era habitual veure moltes eixides de golfes de les cases de la comarca amb grans tires de blat de moro penjat assecant-se, amb l'espiga penjant i agafades per les clofolles unes amb les altres. Abans de ser cuinat el gra, ja pelat, es posa en remull per tal de que s'estovi i facilitar la seva cocció, ja que és un producte que requereix molta estona de bullir. La manera tradicional de consumir i cuinar aquest producte a Gironella i a la comarca, és fent l'escudella de blat de moro escairat. En essència la recepta consisteix en fer un brou amb carn de porc, el més comú és incloure ossos d'espinada salada, careta (orella i morro) també salada, junt amb algunes verdures, no gaires; hi ha diferents opcions segons cada casa i els gustos de cadascú. | 08092-155 | El cultiu de blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, com a la resta de Catalunya, el seu conreu es va estendre ràpidament. El cuiner berguedà Miquel Màrquez fa uns quants anys va batejar l'escudella de blat de moro escairat com el 'Plat de la Pau'; el cuiner va enviar un tast del plat a diferents personalitats, bàsicament políticscom a missatge de pau. Es considera que Màrquez va recuperar el plat de l'antiga gastronomia berguedana, més que recuperar probablement va aconseguir donar-lo a conèixer i popularitzar-lo més enllà de la comarca, o si més no facilitar que s'incorporés a la cuina de molts restaurants, però sobretot va contribuir a que no es perdés la recepta però sobretot el producte. A Gironella el blat de moro escairat és el producte estrella de la Fira de la Puríssima, durant la qual es serveixen racions de l'escudella de blat de moro. L'any 2017 es va celebrar el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat). Coincidint amb la Fira diversos restaurants del municipi realitzen plats en base al blat de moro escairat. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 49800 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc | XVII-XXI | Els goigs dedicats a Sant Roc són cantats al final de la missa celebrada a l'església de Santa Eulàlia de Gironella el dia del sant patró, el 16 d'agost, i la missa major del diumenge de Festa Major, que es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Roc. La capçalera dels goigs indica 'Goigs del Glorios Sant Roch. Protector de Gironella'. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Roc que hi ha a l'església i que pot datar del segle XVI o XVII. La tornada dels goigs diu: 'Puix que Déu amb sa clemència / ens ha dat tal Protector: / Guardeu-nos de pestilència / Sant Roch, noble Confessor.' | 08092-159 | es canten a l'Església de Santa Eulàlia. | En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc, els més antics conservats van ser impresos de l'any 1675 al taller d'Ignasi Abadal de Manresa. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49801 | Goigs a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-marc | XIX-XX | Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec, al 25 d'abril. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Marc que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'El devot que us implora / puix oïu amb pietat: / ajudeu-nos a tota hora / evangelista sant Marc.' Inclou una estrofa que es indica 'La Vila de Gironella / tots els anys en professó / celebra en eixa Capella / la festa del sant Patró; / la fe sempre es corrobora / amb aital solemnitat.' L'actual document de goigs és imprès a les Gràfiques Molins de Berga, sense indicació de data. | 08092-160 | es canten a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | Es conserven alguns documents de goigs de Sant Marc impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49801-foto-08092-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49802 | Goigs a Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni | XIX-XX | Els goigs dedicats a Sant Antoni de Pàdua són cantats per l'Aplec que es celebra a la capella, coincidint amb el dia del sant patró, el 13 de juny. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Antoni que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'Puix l'amor que us fa preguera / vostres goigs ens ha dictat: / Vostra aroma miraclera / escampeu per caritat.' Inclou una estrofa que es indica 'Els devots de Gironella / ben sovint amb gran fervor, / vénen a vostra capella / a honrar llur Protector. / Des de prop la carretera / beneïu tot el veïnat./ Vostra aroma.' | 08092-161 | A la capella de Sant Antoni | Es conserven alguns documents de goigs de Sant Antoni impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49802-foto-08092-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 49803 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-0 | El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella. El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n'Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d'un dels principals rius de Catalunya. En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d'extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s'hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia. Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d'elles compten amb grans extensions d'horts al costat mereix del riu. A més a més, el poble de Gironella s'ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble. L'entorn del riu ofereix una gran diversitat d'hàbitats, tot i que al llarg dels anys s'ha anat reduint com a conseqüència de l'activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres. Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna. S'ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre. | 08092-162 | creua el municipi de nord a sud. | Al llarg de la història les aigües de riu Llobregat han aprofitades per nombroses activitats, com regar horts o la conducció de part de les seves aigües per moure molins, sobretot fariners. Al llarg del segles XIX i XX, la seva explotació es va intensificar assolint un aprofitament màxim per el funcionament de les nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lant al peu del riu, així com per la producció d'energia hidroelèctrica, en alguns casos emprada a les mateixes fàbriques. En el seu trajecte hi ha nombroses rescloses i canals que desvien l'aigua per el seu aprofitament. La conca del riu Llobregat també compta amb un embassament, el de la Baells. Dins el nucli urbà el poble ha utilitzat històricament les aigües per activitats diverses, en els darreres dècades s'ha començat a integrar el riu com a part del paisatge del municipi, especialment del poble i adequat la seva llera per el passeig i l'esbargiment. | 42.0326200,1.8813500 | 407403 | 4654003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49803-foto-08092-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 49804 | Jardins de l'Escola Pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lescola-publica | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Els jardins de l'escola pública de Gironella, es troben a l'entrada de l'escola des de l'Avinguda de Catalunya. Es tracta d'una zona de jardí en la que es combinen estructures arquitectòniques senzilles, mobiliari urbà i els diferents arbres, arbustos i plantes. La distribució és en diferents nivells de terrasses, tot augmentant la cota des de nivell del carrer fins la cota del pati de l'escola. Al jardí hi ha diferents tipus d'arbres, la majoria de port considerable, l'espècie predominat és el pi, tot i que també hi ha grans cedres, entre altres. En un dels parterres hi ha una espai format per arbustos de poca alçada conformant formes de decoratives. La majoria de racons combinen bancs, pilars, o altres elements arquitectònics amb la vegetació. | 08092-163 | Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella | L'any 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Sembla que el jardí és obra ja del moment de construcció del centre educatiu. | 42.0359300,1.8797600 | 407276 | 4654373 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49807 | Costa de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-cal-peu-curt | només consta que s'han recollit fragments de materials. | Es tracta d'una zona en la que s'han localitzat diverses troballes ceràmiques i lítiques, inclou un fragment de molí de barca, un altre fragment de molí, diversos fragments de ceràmica informes corresponents a diferents vasos, a més d'una ceràmica cardial. La varietat del conjunt de fragments recollits sembla indicar que una ocupació de l'indret i per tant segurament l'existència d'un jaciment a la zona. | 08092-166 | a uns 200 metres al nord-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0203100,1.8749500 | 406855 | 4652643 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49807-foto-08092-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, concretament per Josep Sànchez. Les imatges del material arqueològic són de la Societat d'Arqueologia del Berguedà i del Museu Comarcal de Berga. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 49821 | Picaporta de Cal Perolé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picaporta-de-cal-perole | XX | Picaporta de ferro forjat situat a la porta principal de l'edifici número 3 del carrer pont vell. La peça està formada per una part mòbil i una fixa que encaixa el picaporta a la porta. La part mòbil està formada per una ferradura en la que a la part baixa hi ha un petit cap esquemàtic que conforma la part que colpeja la porta. La ferradura està unida a la part fixa a través d'una senzilla barra de secció circular. La peça que està subjectada a la porta, compta amb una forma de mà que agafa la part mòbil del picaporta. | 08092-180 | C/Pont Vell, 3 | Els picaporta constitueixen unes peces, generalment de metall de ferro o de llautó, que es troben col·locades a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa. | 42.0333100,1.8822000 | 407474 | 4654079 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49821-foto-08092-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49822 | Mural dels Gegants de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-dels-gegants-de-gironella | 1996 | Mural que reprodueix la imatge de mig cos en amunt dels Gegants de Gironella, el Tomàs i l'Antònia. Es tracta d'una pintura mural realitzada sobre el suport de la mateixa paret, revestida, amb pintura de base i a sobre dibuixat i pintat reproduint els gegants. Estan dibuixats 'Gegants de Gironella 25 anys'. | 08092-181 | Passatge de l'Almorratxa, a la paret de l'edifici que acull la seu de l'Agrupament Escoltes | El mural es va realitzar coincidint amb el 25è aniversari de la construcció dels Gegants que es va celebrar en el marc de la Festa Major de l'any 1996. L'autor del mural és l'artista Txema Rico. | 42.0337700,1.8829600 | 407538 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Txema Rico | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49823 | Fornal de Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornal-de-can-gironella | XIX | Es tracta d'un taller per forjar, la fornal està situada davant la façana sud de la masia de Can Gironella, en un clos tancat que hi ha en aquesta part de la masia. Els elements estan disposats a la paret sud d'aquest tancament, a l'extrem de la cantonada de ponent hi ha l'espai d'un foc a terra amb la seva campana o xemeneia que disposa de clemàstecs. Uns metres més enllà, en la mateixa paret hi ha una altra estructura feta en maó massís, a manera de fornal per escalfar i treballar les peces de ferro. El taller conserva diverses eines, a més del foc a terra amb campana i la fogaina on s'escalfa el ferro, aquesta compta amb una gran manxa manual, que conforma l'element més destacat del conjunt i que tenia la funció d'aportar aire al foc a fi de facilitar la combustió i augmentar la temperatura en els moments necessaris. Entre les eines conservades compta amb estenalles, diferents martells i altres eines. | 08092-182 | Masia de Can Gironella, al pati que hi ha al davant de la façana sud de la casa. | Algunes masies, especialment grans masies, disposaven d'una petita farga per tal de reparar i fer alguns estris, eines i objectes per la masia. | 42.0394100,1.8917200 | 408271 | 4654746 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49832 | Barana oficines de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-oficines-de-cal-metre | XX | Es tracta d'una barana de l'escala que comunica des de la planta baixa als nivells superiors (planta primera i segona) de la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. La barana de fet és una estructura bàsicament d'obra que ressegueix de manera continua els trams d'escala i replans delimitant l'ull d'escala rectangular. L'element distintiu de l'escala el conforma el barrot o pilar d'arrencada i el passamà o barana. Aquests elements són tots de fusta amb acabat al vernís, conformant un element decoratiu. El pilar d'arrencada compta amb un seguit de formes de tiges recargolades des de la base, la qual és més ample i lleugerament més decorada, la secció del pilar d'arrencada en va reduint amb l'alçada. Les tiges del pilar es converteixen de manera continua en el passamà de l'escala, des del pilar d'arrencada fins el final de l'escala. El passamà es recolza sobre barrots que a la vegada estan disposats sobre una peça de fusta que cobreix la part superior de la barana d'obra. Els barrots són de forma lleugerament corbada, la seva secció tendeix a quadrangular, tot i que amb els angles acabat amb arrodonit. | 08092-191 | a la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. A l'extrem nord del complex fabril | La barana podria ser obra del moment d'ampliació de la nau de la fàbrica per l'extrem nord. Les característiques constructives podrien correspondre a una obra d'inicis de la segona meitat del segle XX. Segons expliquen, la barana va ser realitzada pel Figueres, o sigui pel propi taller de fusteria de la fàbrica. | 42.0359800,1.8821200 | 407471 | 4654376 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49837 | Forn d'obra de Sant Marc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-i | OLIVARES, D. (1997): 'El forn de Cal Bassacs' a L'Erol núm 55. Àmbit de Recerques. Berga, 1997. | XIX-XX | actualment no són visibles les restes. | Es tracta d'una estructura d'un forn d'obra, per tant, de producció de material destinat sobretot a la construcció, com maons i teules. La localització del forn va ser casual, fet que va facilitar que es realitzés una excavació arqueològica. El forn consta de dues cambres de combustió soterrades i independents, cadascuna amb la seva boca d'alimentació. Damunt les cambres de combustió hi havia la graella, de característiques diferents en cada cambra; aquestes graelles, definides per una base amb forats per on es repartia la calor, constituïen la cambra de cuita. Damunt les graelles es dipositava l'obra crua per tal de ser sotmesa a la cocció a partir del calor generat a través de la cambra inferior, la de combustió. Durant els treballs arqueològics també es va identificar una zona de treball a l'exterior del forn, on es feien tasques com les càrregues de combustible, llenya, o la neteja de la instal·lació. | 08092-196 | En uns camps al nord-est de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, al costat oposat de la C-16. | No es va localitzar que facilités l'atribució cronològica de l'estructura, però en el material d'obra aparegut s'identifica una tipologia de maó característica de principis del segle XX, conegut popularment com doca. Les característiques dels murs i l'estructura de les cambres permeten situar el forn en un context cronològic modern i contemporani, podria ser fins i tot del segle XIX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu a la vegada que la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. L'excavació del forn de Cal Bassacs es portà a terme entre els d ies 14 i 19 del març de 1994, a càrrec d'Arqueociència S.C.P. | 42.0204400,1.8794800 | 407230 | 4652653 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn es va localitzar durant la realització de treballs agrícoles al camp de la casa dels Clots de Sant Marc, on està ubicat. Les arreus van topar amb una estructura que va deixar al descobert un forat, cosa que va determinar la realització d'una excavació arqueològica d'urgència. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49840 | Llegenda El nom de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-nom-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Hom afirma que el nom de Gironella vol dir Girona petita, doncs fou fundada per uns pescadors gironins que volien fer tornar or els còdols i la sorra de la vora del Llobregat.' | 08092-199 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 49841 | Llegenda El mosso de Cerdanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-mosso-de-cerdanya | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'una vegada, a la casa de Cerdanyà de Sagàs buscaven un mosso. Assabentat del fet, un dia hi va anar un xicot per demanar si el volien llogar, doncs s'havia discutit amb el majordom de la fàbrica on treballava i havia plegat. El noi, que era decidit, treballador i enèrgic, ben aviat va convèncer als seus nous amos. Al cap de poc temps, el noi va conèixer una noia de Can Gironella. La seva amistat era molt bona, i ben aviat, aquesta es va convertir en festeig. Els dies feiners, quan el noi acabava el jornal anava a festejar. Aquest fet va caure malament a algun altre xicot que, pel què sembla, també era pretendent de la noia. Un dia, quan el noi anava a festejar, es va trobar un veí amb el qual van fer petar la xerrada. Aquest darrer, veient la pressa del xicot, li va preguntar on anava, i el Mosso de Cerdanyà li respongué que se n'anava a festejar, doncs feia dies que per culpa de la feina no havia pogut veure la seva xicota i ja se'n frissava. El veí li va recomanar que no plegués tard, i que era preferible que a posta de sol ja tornés a ser a casa. El Mosso de Cerdanyà li respongué que ja tenia edat per plegar quan ell cregués oportú i que no entenia perquè li feia aquella recomanació. El veí li digué que ho feia pel seu bé, perquè no volia que li passés res, i li va recordar que, com bé sabia, la noia tenia un altre pretendent al qual el molestava, i molt, el seu festeig. El Mosso de Cerdanyà li va respondre que no patís, que ell no en tenia pas de por, i que per si de cas, portava com sempre el revòlver a la butxaca i que el tenia ben carregat de munició. En sentir això, el veí el va advertir que si les seves sospites eren certes de ben poc li serviria el revòlver, i li va recordar que de dies per festejar en quedaven molts, i que de vida, en canvi, només en tenia una. I dit això, els dos homes es va acomiadar. Resulta que el noi anava a festejar a Gironella, on vivien els seus pares i la seva germana i on la seva xicota passava les nits, a casa d'uns parents, perquè treballava a la fàbrica al torn del matí. El Mosso de Cerdanyà no va fer cas de les recomanacions del seu veí i, si diferència hi havia, encara va plegar més tard de festejar que els altres dies. Quan ja va ser un bon tros fora del poble i es va tornar a encaminar cap a Sagàs, va veure una forma estranya al mig del bosc. Enmig de la foscor, el xicot no podia distingir què era. Així que, poc a poc, el noi s'hi va anar atansant, i quan ja va tenir la misteriosa forma a una distància que ell considerava que hi podia arribar amb un tret, va mirar d'endevinar de què es tractava. La silueta en qüestió tenia forma de persona, però enmig de la foscor no acabava d'identificar de qui o de què es tractava. Així les coses, el noi li va preguntar qui era i què hi feia allà al mig palplantat. La misteriosa forma ni es va moure ni va respondre, motiu pel qual el mosso, que no tenia por, es va començar a posar un xic nerviós. Fou aleshores quan advertí l'estranya silueta que si no responia dispararia a matar. La resposta de la forma fou la mateixa, ni un sol gest ni un sol mot, la qual cosa va acabar d'atemorir el xicot. Amb la por que li amarava els ossos, el Mosso de Cerdanyà va treure el revòlver i va començar a disparar contra la misteriosa silueta fins a buidar totalment el carregador. En acabar, però, l'estanya forma continuava igualment immòbil al mig del pas. (Segueix a observacions) | 08092-200 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El noi es va pensar que es tractava d'un fantasma i que els trets no li havien fet cap mena d'efecte, motiu pel qual es va espantar molt i arrencà a córrer una altra vegada en direcció a Gironella, cap a casa dels seus pares. Com que no els volia despertar, va trucar a la finestra de l'habitació de la seva germana, i aquesta el va deixar entrar. La germana, en veure'l tan desesperat i amb la cara com desfigurada de l'ensurt, li va demanar que li passava, i el noi li contà tot seguit el seu mal encontre. Li va explicar, però, amb molts treballs, ja que amb prou feines podia parlar, doncs li resultava molt difícil d'articular les paraules. Just quan va acabar d'explicar el seu relat, el noi es va quedar sense veu i va restar mut per sempre més. Hom deia que de l'ensurt se li havien glaçat les sangs. Quan els seus coneguts ho van saber, van començar a indagar per tal de saber què li havia passat, i al final van acabar creient que tot plegat havia estat culpa del majordom de la fàbrica que no volia que festegés amb la seva xicota. Resulta que aquest havia anat a veure una Bruixa per tal d'apartar el pretendent de la noia i tenir el camí lliure.'En relació a la llegenda, Albert Rumbo comenta que 'malgrat tractar-se d'un relat força extens i desenvolupat, la llegenda sembla presentar-se'ns inacabada, doncs no se'ns explica si el majordom rep cap càstig, si la parella acaba junta... Malgrat el fet que aparegui una Bruixa com a possible causant de l'aparició que tan afecta el Mosso, hem cregut millor situar aquesta llegenda a l'actual categoria temàtica, D'Apareguts i Ànimes en pena, que no pas a la De Bruixes i Bruixots, doncs considerem que en el desenvolupament del relat hi prima el fet de l'aparició per sobre de la circumstància de qui l'ha provocat. Ignorem si aquest relat pot partir d'un esdeveniment real o no, però en qualsevol cas, si és així, caldria situar el naixement de la història, amb tota probabilitat, a la segona meitat del segle XIX, doncs així ens ho fan pressuposar les constats referències que hi trobem a la industrialització de la nostra comarca.'El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 49842 | Llegenda El Pont del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-pont-del-diable | FÀBREGA i ENFEDAQUE, ALBERT (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell Edicions. Col·lecció Popular Llegendes, 2. Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 22. RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | En relació a la llegenda del pont del diable, Albert Rumbo, qui ha realitzat una recopilació de llegendes, aporta i explica que hi ha diverses llegendes o versions de la llegenda del pont del Diable contextualitzades a Gironella. L'autor n'ha recollit tres, dues de les quals versen una història en la que apareix el Diable. Una de les quals diu així: 'Fa molts i molts anys que cada vespre una vella havia d'anar a buscar aigua travessant el riu Llobregat just per l'indret on actualment resta aquest pont enrunat. Un bon dia, li va sortir a l'encontre un homenàs i li va proposar de fer-li un pont a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. La vella hi va accedir enormement agraïda, puix a partir que el pont fos construït no s'hauria de mullar més els peus. El Dimoni va treballar dur durant tota la nit, i just l'endemà a la mateixa hora ja tenia el pont acabat. Fou aleshores que va arribar la velleta disposada a travessar-lo per tal d'anar a buscar aigua. El dimoni la mirava des de l'altra riba del riu tot fregant-se les mans, doncs ja veia seva l'ànima d'aquella pobra dona. La vella, però, que no tenia un pèl de toixa, just arribar a les primeres pedres del pont, i abans de trepitjar-lo, va obrir un cabasset que portava i en va treure un gat que, de seguida, s'enfilà al pont i el travessà. Així, la vella s'acontentà pel fet de tenir un pont per poder travessar el riu a l'hora d'anar a buscar aigua i el Dimoni s'hagué de conformar amb l'ànima d'un gat, el primer ésser viu que havia travessat el pont.' Una segona llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable, conta que 'per anar a busca aigua, la minyona de Cal Viader, un pagesia benestant de Gironella, havia de travessar el riu per una palanca que oferia més perills que no pas seguretat. A més, cada cop que el riu baixava gros s'enduia la palanca i aleshores la noia havia de creuar el Llobregat molt més avall, amb la qual cosa perdia molt de temps. Tan tipa i avorrida estava d'aquesta situació que un matí, just l'endemà d'una d'aquelles pluges torrencials que havien fet desaparèixer el pas, va oferir donar de bona gana l'ànima al mateix Diable si al dia següent, just abans de cantar el gall, tenia un pont segur per tal de travessar el curs fluvial. Just en acabar d'oferir-se se li aparegué el Dimoni en forma humana i li prengué la paraula. Aquella mateixa nit, tan bon punt es va fer fosc, una munió d'éssers estranys es va posar a treballar desesperadament per tal de construir un pont que resistís els embats de l'aigua. Espantada i penedida, la minyona va córrer a explicar el què li havia passat a la seva mestressa. Aquesta la tranquil·litzà i li assegurà que si tenia confiança en ella no li passaria res ni mai més hauria de patir per anar a buscar aigua. Poc abans de l'hora en què el gall havia de cantar, tal i com era costum, la mestressa i la minyona se n'anaren al corral i tiraren un perol d'aigua bullent al damunt de l'adormit animal. Aquest, desesperat i esfereït, es posà a cantar com mai ho havia fet, just en el precís moment que els treballadors del pont procuraven de col·locar les baranes per tal de finalitzar la seva obra. Fou així com el Dimoni perdé la juguesca, la minyona salvà l'ànima i els de Can Viader van disposar de pont per tal de travessar el riu. Això si, sense barana.' La casa de Cal Viader es troba ubicada força propera al pont del Diable de Cal Bassacs, aigües avall del riu Llobregat. | 08092-201 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una tercera llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable de Gironella, narra que 'fa molts i molts segles que els senyors de Gironella mantenien una forta brega amb els senyors de Bastareny. Aquesta disputa fou decidida, a favor dels primers, per la força de les armes. En el tractat signat per tal de posar pau entre ambdues famílies s'obligava els de Bastareny a construir un pont sobre el riu Llobregat. Aquests compliren el tracte, i un cop finalitzat, a causa de les penalitats sofertes en construir-lo per força i a desgrat, lluny de casa i en profit dels seus enemics, el batejaren amb el nom de Pont del Diable.' En aquest cas, es tracta d'una llegenda d'una tipologia ben diferent a les anteriors, en les quals la presencia del maligne és l'eix central de la llegenda.Els textos de les llegendes han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor en el qual s'inclou un seguit de dades i comentaris que complementen i contextualitzen les llegendes. Albert Rumbo també informa que 'alguna versió, més literària i amb poca consistència argumental, ens parla de 'la noia de cal Pere Vell' (BOVET BARNADAS, Ramon: El Pont del Diable, dins Queralt n. 5, Berga, desembre de 1953, pàg. 8).El pont està ubicat al riu Llobregat al seu pas per Cal Bassacs. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 49843 | Llegenda El prometatge del Marquès de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-prometatge-del-marques-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Quan els hereus dels marquesos de Gironella desitjaven casar-se, esperaven a anunciar-ho per Festa Major. Aleshores, en presència de tots els seus súbdits, escollien d'entre les seves vassalles la donzella que més els plaïa i la treien a ballar. En convidar la noia, li oferien una joia que equivalia a un requeriment de prometatge. D'aquí que aquest ball prengués el nom del Ball de la Marquesa . El Marquès esdevenia capdanser del ball, i després el seguien els seus familiars, majordoms i servents preferits. Els vassalls, per poder-hi entrar, havien de rebre el permís del Marquès, el qual, a la vegada, els indicava si podien ballar o no amb la noia que havien escollit.' | 08092-202 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons comenta el mateix autor, 'mantenim aquí el nom recollit per la llegenda, però de ben segur que aquest ball és el mateix Ball de l'Almorratxa que, encara avui, es dansa a la vila de Gironella per la Festa Major.' | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 49846 | Ofrena al riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat | -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. | no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. | Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. | 08092-205 | riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. | 42.0332800,1.8825900 | 407506 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 49815 | Custòdia de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-santa-eulalia | XVIII | <p>Treballada en plata i daurada en algunes de les seves parts. La custòdia de Gironella adopta la forma de sol, al centre del qual es localitza la lúnula on s'hi col·loca l'hòstia consagrada defensada per un vidre i decorada per vuit pedres precioses de color vermell repartides simètricament al voltant de la circumferència de la lúnula. Des d'aquest centre s'escampen els raigs solars que s'obren a tot el perímetre de la circumferència decorats amb diversos angelets alats (puttis) envoltats per núvols. Aquest conjunt està sustentat per un peu que mostra la figura d'un àngel alat amb els braços oberts cap el cel. Damunt del cap hi té també el muntatge d'una joia consistent en la talla d'una pedra preciosa, en aquest cas de color transparent i de forma rectangular, envoltada per quatre petites pedres de les mateixes característiques de menor mesura, però. La peanya pròpiament dita, és a dir la base, és ovalada i presenta un treball decoratiu abarrocat amb quatre caps d'angelets alats.</p> | 08092-174 | Església de Santa Eulàlia, Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La custòdia (o ostensori) de la parròquia va ser restaurada l'any 1944 segons la llegenda gravada sota el peu de la mateixa: 'GIRONELLA / RESTAURADA EN 1944'. Serveix per a guardar l'hòstia consagrada per presentar-la als fidels. N'hi ha de moltes formes però la més tradicional és la d'un sol, una forma fixada per la tradició a partir del segle XV. El seu origen cal situar-lo en la tradicional festa del Corpus per tal que l'hòstia consagrada sigui visible pels fidels que assisteixen a les festes religioses.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49815-foto-08092-174-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49809 | Escultura de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs.</p> | XX | <p>Es tracta d'una escultura exempta representant a la Mare de Déu que presideix l'altar major de l'església realitzada en fusta per l'escultor Lluís Maria Saumells. Presenta una imatge femenina, força estilitzada, amb els braços oberts i el palmell de les mans orientat al front. Aquesta postura és típica de les Verges tutelars, amb un caràcter protector o mediador que intercedeix en la salvació dels homes. D'aquí que als peus presenti l'esfera del món, de tradició medieval, envoltada de tres àngels. De fet és la representació de l'univers tal i com es veia a l'antiguitat passada pel tamís de la fe cristiana, ja que l'esfera simbolitza la forma ideal, la totalitat, la creació perfecte que sorgí de les mans de Déu. La fesomia de la Verge és força clàssica així com també la representació de la túnica que l'embolcalla, típica de les escultures del període clàssic grec.</p> | 08092-168 | Església de Santa Maria de Cal Bassacs | <p>L'escultor és Lluís Maria Saumells i Panadès (Gironella 1915-Tarragona 1999), va estudiar bàsicament a diversos tallers de Barcelona i també a París, on hi va residir des de 1946 al 1948. Després de viatjar per tot Europa ampliant la seva formació com a pintor i escultor s'instal·la a Tarragona on va ser nomenat director de l'Escola d'Art de Tarragona a partir de 1959 exercint tasques docents. De les seves obres cal destacar el polèmic monument a la Batalla de l'Ebre a Tortosa o el de Jaume I a Salou, entre d'altres. Cal a dir que va ser un dels promotors del Museu d'Art Modern de Tarragona. Entre d'altres premis destaca el Sant Jordi atorgat per la Diputació de Barcelona l'any 1958.</p> | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49809-foto-08092-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49810 | Escultura de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-roc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'angle sud-est del creuer es localitza una escultura exempta de Sant Roc, copatró de l'església. Està representat amb els atributs de pelegrí, és a dir, amb el barret, la capa amb la petxina i el llarg bastó. Es tracta d'una escultura que substitueix la que es va cremar durant la guerra que va ser donada a la parròquia per l'arquitecte Alexandre Soler que la va comprar a un antiquari. Als peus del Sant hi ha la representació del gos, típic en la simbologia del Sant. Segons la llegenda, Sant Roc, que era natural d'Occitània, pelegrinà a Roma en el moment més àlgid de la pesta negra trobant-se molts malalts pel camí. Tan és així que es va dedicar a atendre'ls i a conviure amb la seva malaltia, fins que, malauradament, es va contagiar. Seguint amb la llegenda, un gos que passava per les afores de la ciutat de Roma se'n va compadir i a força de llepar-li les nafres el va guarir. A més, el gos cada dia pispava un pa i li portava per tal d'alimentar-lo. Per això l'escultura presenta en la imatge de Sant Roc, les nafres ensangonades a la cama dreta i el gos als seus peus. Antigament era tradició posar una imatge d'aquest sant a l'entrada de les poblacions, a fi de protegir-les de les epidèmies.</p> | 08092-169 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Es podria inscriure dins la imagineria barroca de finals del XVIII, fins i tot d'inicis del XIX.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49811 | Escultura del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-sant-crist | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVI | <p>El món cristià ha desenvolupat diverses iconografies per representar Jesús com per exemple el pantocràtor, el maiestas dómini, la majestat o, com en el cas que ens ocupa el Crist Crucificat, amb un caràcter més humà i realista. Aquesta humanització en part es deu a la influència de la pietat franciscana on l'aspecte sofrent preval, sobretot a partir del segle XIII, pel damunt de l'aspecte gloriós anterior (maiestas domini, pantocràtor). El Crist es presenta abatut, realista, gairebé nu a amb les quatre extremitats clavades a la creu amb els dos peus clavats amb un sol clau d'influència gòtica. La imatge, malgrat que és força estilitzada, no deixa de ser naturalista. Encapçala la creu el rètol INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum).</p> | 08092-170 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Segons consta a la bibliografia publicada, el Crist es va salvar de la crema del 36 i indiquen que podria ser obra del XVI. Es tracta d'una de les poques peces conservades i procedents de l'església vella de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 95 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49812 | Escultura de Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-honorat | XX | <p>Escultura exempta realitzada en fusta pel veí de Gironella Jordi Tomas segons consta en una placa situada a la peanya de l'escultura amb la següent llegenda: 'Ofrena de les Forneries / Artigas, Ballús, Coma, / Rosell, Rotllant, Vilalta, / A la Parroquia de Gironella / 16 DE MAIG DE 1985 / DISSENYAT I REALITZAT PER / JORDI TOMAS VEÍ DE GIRONELLA'. Al frontis de la peanya i en una altra placa hi diu 'SANT HONORAT'. L'escultura presenta al bisbe Honorat frontalment, en posició hieràtica força inexpressiva i rígida, amb un dels símbols del seu càrrec, la mitra de bisbe ja que ho fou d'Amiens, a més de la pala de forner com a símbol dels flequers. Segons la tradició, Sant Honorat venia de família de forners i havia inventat la manera de fer el pa dels tres crostons, a Catalunya nomenat també com a pa de cantells, pa de merlets, pa fressat, pa de canonge o pa de tres corns. Els forners i flequers de Catalunya van adoptar a Sant Honorat com a patró ja a l'Esta Mitjana, tradició que s'ha mantingut fins els nostres dies.</p> | 08092-171 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La placa que hi ha a l'escultura indica que la peça va ser realitzada el 1985 com a ofrena de diferents forners a la parròquia de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1985 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jordi Tomàs | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49783 | Fons documental de la parròquia de Santa Eulàlia a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-eulalia-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella hi ha 10 llibres de baptismes des de 1555 fins el 1902 de manera ininterrompuda, 4 llibres de matrimonis des del 1752 fins el 1914, i 6 llibres d'òbits d'entre els anys 1735 i 1908. Compta amb 19 plecs de fulls corresponents als expedients de matrimonis des de l'any 1939 fins el 2000. A més, de la documentació referent a l'administració parroquial hi ha documentació referent als comptes de col·lectes manades, llibreta d'ànimes, del Benefici de l'Hospital , La casa del Benefici, Càritas parroquial, Visita domiciliària a la Sagrada Família, Apostolat de l'Oració, Capella de Sant Isidre, Capella de Sant Marc, Capella de Sant Antoni de la carretera, llibretes de comptes de diverses fundacions: Feliu, Novenari, Mn. Vicenç Casals, de Ferrer, Carme Vila, Josep Villaró, Mn. Pere Vila, Mm. Josep Bover, i Simó Munts; que contenen informació referida al període 1957-1976. El fons inclou documentació notarial, dos manuals notarials, un llibre amb dades de 1445 a 1448 i l'altre de 1549 a 1551, a més també hi ha un seguit de documents notarials solts del segle XIX; a més, compta amb la transcripció de 7 pergamins.</p> | 08092-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el fons que es conserva a la parròquia hi ha la resta de llibres de baptismes des de 1902 fins 1976, en total 7 llibres, els llibres de matrimonis des de 1915 fins 1975, i 4 llibres d'òbits des de 1909 fins 1976. La documentació de Viladomiu Nou també és conservada a la parròquia, aquest fons consta de 2 llibres de comptes (1940-1976), un de matrimonis (1940-1976), un d'òbits (1940-1976), un de confirmacions (1943-1976) i un de compliment pasqual (1941-1976), a més de documentació referent a l'administració parroquial des del 1940 fins el 1972. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49780 | Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08092-139 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc