Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49799 | A Gironella o La Roseta de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella | -BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV. -SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà. -V.V.A.A. (1985): 'Arrels. Viles i Pobles'. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985. | XIX-XX | És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. | 08092-158 | La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner 'Cançons de la Terra' en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al 'Cançoner del Calic' de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49737 | Antic hàbitat a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-habitat-a-sant-marc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-X | la roca on hi ha els forats i les marques és gres que es degrada amb facilitat. | <p>En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.</p> | 08092-96 | A les roques que hi ha a pocs metres a l'oest de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs | <p>Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.</p> | 42.0189813,1.8766910 | 406997 | 4652494 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2020-05-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 49794 | Aplec de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni | XX-XXI | La capella de Sant Antoni celebra el seu aplec el dia 13 de juny, coincidint amb Sant Antoni, moment en que es celebra missa en honor al patró, amb cantada des goigs. Sant Antoni és patró dels paletes, dia que el gremi fa festa, així molts d'elles acudeixen a l'aplec. En sortir de missa es fa donació a tots els assistents d'un panet beneit que fins fa un any anava a càrrec d'una família que havia tingut el forn l'Estrella de Gironella. El darrer aplec el van oferir els paletes. | 08092-153 | A la capella de Sant Antoni | Actualment la capella de Sant Antoni només acull aquest acte. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49847 | Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | L'Avinguda Catalunya és el carrer principal del nucli de Gironella, discorre de nord a sud, paral·lel al riu Llobregat pel seu costat de ponent; al final del nucli i de l'avinguda la carretera creua a l'altra banda del riu a través del pont nou. Durant molts anys aquest vial ha estat denominat popularment com la carretera, ja que de fet es va construir com la carretera de Sallent a Berga, funció que va mantenir durant molts anys. Urbanísticament està configurat per cases entre mitgeres a costat i costat, excepte el tram on hi ha la plaça de l'Estació, testimoni de l'emplaçament de l'antiga estació del tren. La majoria de les cases són de planta baixa i dues plantes pis, encara que també hi ha alguns edificis amb només una planta pis i d'altres, de tres pisos, o més, en aquest darrer cas són blocs de construcció més contemporània. La majoria d'immobles són de murs de pedra de paredat comú o maó massís, o combinant els dos materials, en origen pràcticament tots eren amb les parets revestides i alguns amb obra de maó vist; en diverses façanes hi ha alguns elements decoratius, en conjunt més aviat senzills. La majoria dels edificis d'origen mostren baranes, reixes i alguns altres elements de forja. El gran volum d'edificis són de construcció de finals del segle XIX i inicis del segle XX, podent-se resseguir una cronologia d'ocupació de les parcel·les pràcticament continuada en el temps. Es tracta d'un tipus d'edificis, bàsicament destinats a comerç a la planta baixa i habitatges a les plantes superiors. | 08092-206 | al centre del poble. | L'Avinguda Catalunya és la denominació actual de la carretera, nom amb el que encara algunes persones anomenen aquest carrer. Les obres de la primera carretera de Sallent a Berga s'iniciaren el 1847. El disseny del projecte inicial no experimentar diverses modificacions en el seu traçat, fet que determinaria que les obres s'allarguessin més del previst. No va ser fins els anys 1863 i 1865 que es va construir el pont nou. La construcció d'aquesta infraestructura havia estat llargament reclamada per diferents autoritats. L'any 1887 es va posar en funcionament el tram del tren de Manresa a Olvan que passava per Gironella, aquesta infraestructura es va construir paral·lela a la carretera, creuant en el tram de dins a Gironella per el traçat de la mateixa Avinguda Catalunya. La construcció de la carretera, acompanyat de la implantació de diverses fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat, va afavorir el ràpid desenvolupament urbanístic de la zona. La població de Gironella va créixer considerablement des de mitjans del segle XIX fins als anys 70 del segle XX, el primer i més important creixement va facilitar l'expansió del poble en aquesta zona de la carretera i el seu entorn. La carretera experimentaria importants canvis al llarg dels anys, l'any 1972 es va tancar la línia de tren. Anys més tard, l'important augment del turisme va comportar la construcció de variants fora de les poblacions. L'avinguda és el centre neuràlgic del poble, eix comercial i punt de trobada i de realització d'alguns esdeveniments festius, com la Fira de Sant Josep. | 42.0332000,1.8802100 | 407309 | 4654069 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49847-foto-08092-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49847-foto-08092-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La construcció de la carretera de fet va afavorir la construcció d'una nova zona urbana i d'habitatges a peu d'aquest vial. En paral·lel al desenvolupament urbanístic de la carretera va anar-se ocupant altres parcel·les d'aquesta zona, molt més planera que la del casc antic. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49797 | Ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa-0 | XX-XXI | El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal. Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga i també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i brusa, que anomenen sac i faldilla, la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta pinta i mantellina blanca. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra, davantal negre sobre faldilla (actualment taronges), complementat amb braçals negres o blancs fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix en calces llargues cenyides fins al genoll, mitja blanca i enagos amb punta. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i barretina vermelles, i mitja blanca amb calçat negre. El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX. | 08092-156 | es balla a la plaça de la Vila. | El ball de l'Almorratxa es balla a Gironella coincidint amb la Festa Major, actualment es balla el dissabte a la nit, en el context del Festival de la Dansa Folklòrica que fa més de quaranta anys que es realitza, i els darrers anys també es balla el diumenge després de sortir de missa. Tant dissabte com diumenge es representa a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els orígens d'aquesta dansa es creu que poden ser de l'època baix medieval, ja que en el ball s'escenifica el paper que el senyor feudal tenia en el casament. Aquests tipus de balls plans tenen molta tradició en gran part de la Catalunya Vella. Segons informacions recollides entre els membres que han participat en el ball de l'almorratxa a Gironella, no es sap des de quan es balla però si que hi ha imatges de mitjans de segle XX que testimonien que es realitzava. Mentre va funcionar l'Esbart Sant Jordi, aquesta entitat s'encarregava de representar el ball coincidint amb la Festa Major, però també en altres diades, així com de fer assajos durant l'any. En algunes èpoques l'esbart havia arribat a tenir tres grups de balladors de diferents edats, per tant, hi havia relleu assegurat, altres moments, va ser més difícil comptar amb gent jove. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte. L'almorratxa (alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors. En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia.Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49733 | Balma dels ossos del Clot del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-del-clot-del-llop | Petita balma de poca alçada, en la que es van localitzar i excavar uns enterraments per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. En un estrat d'argiles molt compactes es van excavar les restes corresponents a diversos individus, que es creu que podien correspondre al període eneolític. En el decurs de la intervenció arqueològica també es van recollir un parell de fragments informes de ceràmica feta a mà, de les quals no consta l'adscripció cronològica. | 08092-92 | A l'oest del barri de la Font dels Tòrracs, en una codina propera a una granja. | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, va realitzar diverses intervencions arqueològiques especialment entre els anys 70 i 80 del segle XX. Els materials i restes recollides durant la intervenció arqueològica es van dipositar al Museu de Berga. | 42.0270000,1.8754800 | 406909 | 4653386 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències UTM i el conjunt de dades són recollides a partir de la corresponent fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 49832 | Barana oficines de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-oficines-de-cal-metre | XX | Es tracta d'una barana de l'escala que comunica des de la planta baixa als nivells superiors (planta primera i segona) de la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. La barana de fet és una estructura bàsicament d'obra que ressegueix de manera continua els trams d'escala i replans delimitant l'ull d'escala rectangular. L'element distintiu de l'escala el conforma el barrot o pilar d'arrencada i el passamà o barana. Aquests elements són tots de fusta amb acabat al vernís, conformant un element decoratiu. El pilar d'arrencada compta amb un seguit de formes de tiges recargolades des de la base, la qual és més ample i lleugerament més decorada, la secció del pilar d'arrencada en va reduint amb l'alçada. Les tiges del pilar es converteixen de manera continua en el passamà de l'escala, des del pilar d'arrencada fins el final de l'escala. El passamà es recolza sobre barrots que a la vegada estan disposats sobre una peça de fusta que cobreix la part superior de la barana d'obra. Els barrots són de forma lleugerament corbada, la seva secció tendeix a quadrangular, tot i que amb els angles acabat amb arrodonit. | 08092-191 | a la zona d'oficines de la fàbrica de Cal Metre. A l'extrem nord del complex fabril | La barana podria ser obra del moment d'ampliació de la nau de la fàbrica per l'extrem nord. Les característiques constructives podrien correspondre a una obra d'inicis de la segona meitat del segle XX. Segons expliquen, la barana va ser realitzada pel Figueres, o sigui pel propi taller de fusteria de la fàbrica. | 42.0359800,1.8821200 | 407471 | 4654376 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49832-foto-08092-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49729 | Barraca de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-eres | XIX | Es tracta d'una estructura de barraca, bastida adossada al marge, tot conformant un petit edifici a la que s'accedeix per el costat sud. Per el costat nord-est, la part posterior, l'estructura mostra planta semicircular i per el costat oposat, on hi ha la façana principal, és de línia recta. Els murs són bastits amb pedra que irregular, excepte a la façana principal on hi ha més carreus i força ben tallats. En aquest façana hi ha la porta d'accés a l'interior, és una obertura emmarcada amb maó massís a brancals i llinda, aquesta formant un arc molt rebaixat amb els maons col·locats a sardinell. En l'angle est, al costat de la porta hi ha un carreu amb una cartel·la gravada que dins hi ha incises les inicials J.M.J. i l'any 1884. | 08092-88 | A la zona de les Eres, a l'est del Casal d'avis, a la zona d'horts. | La barraca sembla que podien haver constituït part d'una masia que s'ubicava en aquest indret, no s'ha pogut confirmar, però sembla que podria ser la masia de les Eres. Actualment funciona com a barraca d'alguns dels horts que té al voltant. | 42.0324800,1.8825400 | 407501 | 4653986 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49729-foto-08092-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49704 | Barri Font dels Tòrracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-font-dels-torracs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. | XX | El barri de la Font dels Tòrracs és un petit barri emplaçat a la zona de Cal Bassacs, vers el nord-oest. Conforma un petit nucli de cases format per dos carrers paral·lels i un de perpendicular als altres dos i que els creua per la part central, distribuint més o menys regularment les diferents parcel·les. El barri està caracteritzat per cases, la gran majoria unifamiliars i entre mitgeres, excepte les de cap de carrer; algunes només de planta baixa, i altres de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants de teula àrab i el carener paral·lel al carrer. També hi ha algun immoble de més alçada, però són pocs exemples. La majoria de les cases són bastides amb murs d'obra (totxana o maó) amb acabat arrebossat i pintat, en conjunt mostren obertures de línies rectes. El barri compta amb la seu de l'Associació de veïns en un edifici de la zona central, i havia disposat d'una petita capella, avui dia dessacralitzada i destinada a usos comunitaris. | 08092-63 | a uns 300 metres al nord de la barriada de Cal Bassacs. | Al llarg del segle XX, Gironella i les poblacions veïnes, van ser lloc d'arribada de gent provinent de diferents poblacions a la recerca de feina a les fàbriques tèxtils del filats i teixits de cotó que s'havien anat instal·lant al peu del riu Llobregat des del segle XIX i que durant gran part del segle XX. A la vegada, també molta gent arribava a la comarca per treballar a les mines de carbó de l'Alt Berguedà. En aquest context es situa el naixement del barri de la Font dels Tòrracs, sembla que arran de l'arribada d'un grup de persones als anys 50 del segle XX. El barri forma part de la barriada de Cal Bassacs, un nucli originat a partir de la instal·lació de les fàbriques tèxtils de Cal Bassacs. L'escola, l'església, la gran majoria de comerços i altres serveis es localitzaven essencialment al centre de la barriada de Cal Bassacs. Entorn als anys 70, a petició dels veïns de la Font dels Tòrracs i de la conseqüent sol·licitud del mossèn de Cal Bassacs al Bisbat, es va arranjar un edifici com a capella, avui dia destinada a altres usos. | 42.0256500,1.8792200 | 407216 | 4653232 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49704-foto-08092-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El barri de la Font dels Tòrracs era conegut popularment com el barri de Cuenca, sembla que degut a que un nombre destacat dels primers residents eren provinents d'aquesta província. La denominació del barri de la Font dels Tòrracs la rep per la font que hi ha situada al nord del nucli, a peu del torrent que discorre per aquest extrem. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49705 | Barriada de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La barriada de Cal Bassacs és un petit nucli de població que s'originà a partir de la instal·lació de les fàbriques de Cal Bassacs, de fet Cal Bassacs és considerat com una colònia, tot i que no va arribar a tenir-ne l'estatus. Amb la construcció de les fàbriques també es va construir un petit grup d'habitatges, a més de la torre i altres edificis, però el nombre d'immobles era petit per allotjar el volum de treballadors; aquest fet segurament va afavorir i facilitar el desenvolupament urbanístic de la barriada. El traçat de la carretera i del tren van ser un factor que va propiciar la construcció de cases al seu entorn, zona que també quedava propera a la fàbrica; així, les àrees més properes a aquestes vies de comunicació, vers la zona de Cal Feliu, el carrer de Sant Marc, i a l'entorn d'on es van construir l'escola i molts anys més tard l'església van anar acollint la construcció d'habitatges i carrers, condicionat també a la disponibilitat de parcel·les. De tota manera, a la zona de Cal Bassacs, a més de les cases i blocs de pisos que s'anirien construint, també hi havia, poques, però algunes masies disperses per la zona. La barriada de Cal Bassacs va anar creixent gradualment, demandant la construcció de l'escola i l'establiment de diversos comerços. El fet que Cal Bassacs com a colònia no disposés d'església, encara que es comptava amb l'església de Sant Marc, va acabar determinant que es sol·licités poder celebrar les litúrgies a la petita capella de la torre dels amos de la colònia, a la vegada que s'iniciaren els tràmits per sol·licitar que el bisbat construís una església; no seria fins als anys 60 del segle XX que s'inauguraria l'església de Santa Maria de Cal Bassacs. | 08092-64 | uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | Els orígens de la barriada de Cal Bassacs com a nucli de població es situen a la segona meitat del segle XIX, a partir de la construcció de les fàbriques de Cal Bassacs de la mà del matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidó. Ambdós vinculats a la producció de filats i teixits i que ja disposaven d'un petit taller amb telers manuals a l'actual plaça de la Vila de Gironella, en la mateixa casa on residien. L'evolució urbanística i demogràfica de la barriada va anar sent gradual ja que les necessitats de mà d'obra a les fàbriques va anar augmentant i afavorint l'assentament de població i la construcció d'habitatges. Al llarg del segle XX Cal Bassacs ha anat creixent i consolidant-se, a les darreres dècades del segle XX ha experimentat un augment de la construcció, avui dia ja consolidat. | 42.0210400,1.8839600 | 407602 | 4652715 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Bassacs com a colònia o barriada compta amb el barri de la Font dels Tòrracs. En el conjunt del municipi i com a nucli de població, actualment Cal Bassacs és la segona àrea amb nombre d'habitants dins el municipi. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49796 | Blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blat-de-moro-escairat | XVIII-XXI | El blat de moro escairat és una varietat de gra gros i de color blanc, molt característica del Berguedà. Rep aquesta denominació perquè prèviament al seu consum el gra s'ha d'escairar que significar pelar o treure la pellofa. El producte es conserva sec, de fet era habitual veure moltes eixides de golfes de les cases de la comarca amb grans tires de blat de moro penjat assecant-se, amb l'espiga penjant i agafades per les clofolles unes amb les altres. Abans de ser cuinat el gra, ja pelat, es posa en remull per tal de que s'estovi i facilitar la seva cocció, ja que és un producte que requereix molta estona de bullir. La manera tradicional de consumir i cuinar aquest producte a Gironella i a la comarca, és fent l'escudella de blat de moro escairat. En essència la recepta consisteix en fer un brou amb carn de porc, el més comú és incloure ossos d'espinada salada, careta (orella i morro) també salada, junt amb algunes verdures, no gaires; hi ha diferents opcions segons cada casa i els gustos de cadascú. | 08092-155 | El cultiu de blat de moro es va introduir al Berguedà al segle XVIII, com a la resta de Catalunya, el seu conreu es va estendre ràpidament. El cuiner berguedà Miquel Màrquez fa uns quants anys va batejar l'escudella de blat de moro escairat com el 'Plat de la Pau'; el cuiner va enviar un tast del plat a diferents personalitats, bàsicament políticscom a missatge de pau. Es considera que Màrquez va recuperar el plat de l'antiga gastronomia berguedana, més que recuperar probablement va aconseguir donar-lo a conèixer i popularitzar-lo més enllà de la comarca, o si més no facilitar que s'incorporés a la cuina de molts restaurants, però sobretot va contribuir a que no es perdés la recepta però sobretot el producte. A Gironella el blat de moro escairat és el producte estrella de la Fira de la Puríssima, durant la qual es serveixen racions de l'escudella de blat de moro. L'any 2017 es va celebrar el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat). Coincidint amb la Fira diversos restaurants del municipi realitzen plats en base al blat de moro escairat. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49796-foto-08092-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 49728 | Bòbila o teuleria de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-o-teuleria-de-cal-forroll | XIX-XX | en general l'estructura està força ben conservada però mostra algunes parts que s'estan malmeten. | La bòbila de Cal Forroll està definida per un edifici de planta irregular, conformada en base a una estructura de planta allargada, tendint a una forma rectangular amb l'extrem sud-est arrodonit, i un cos adossat al costat nord-est, tendint el conjunt a una planta en forma de L invertida. Estructura principal, el cos o la nau allargada és de dos nivells, i coberta a quatre aigües amb el carener nord-oest a sud-est seguint l'orientació de la nau. L'edifici està bastit adossat al terreny en el costat de ponent, facilitant l'accés a peu pla a nivell de planta primera per aquest costat. L'edifici comptava amb diversos accessos a la planta semisoterrània. L'interior està conformat per una gran cambra o túnel que conforma una mena de figura oval allargada, en la que hi ha diversos accessos cap a l'exterior. Interiorment, les parets són bastides amb obra, maons, i part rebaixada en el terreny natural, el túnel té coberta de volta, en alguns trams de mig punt i en altres apuntat, fet tot en maó massís com a continuació de le parets. A l'exterior gran part dels murs són de blocs de pedra en els que també hi ha alguns maons intercalats. El nivell superior i el cos adossat a l'extrem més nord són bastits amb material d'obra força contemporani, bàsicament totxanes i maons de diverses tipologies i acabats. | 08092-87 | Al costat sud-oest de la casa de Cal Forroll. | No es coneix la data en que es va posar en funcionament aquesta bòbila, és probable que ja funcionés al segle XIX coincidint amb l'època de creixement de població i urbanístic, moment en que es requeria molt material constructiu d'obra; també és l'època en que es construeixen les fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat. Tampoc s'ha pogut conèixer la data exacta de tancament de la bòvila, a les primeres dècades del segle XX encara funcionava, hi ha algun veí del poble d'edat molt avançada hi havia treballat. Després del seu tancament, al llarg dels anys la bòvila ha tingut diversos usos. | 42.0349800,1.8768900 | 407037 | 4654270 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons ens han explicat i com és habitual, la cambra inferior era la cambra de cocció, on es col·locava la llenya que feia de combustible a fi de generar calor per la cocció de l'obra; a la planta superior es disposaven les peces repartides convenientment per tal de que la cocció fos homogènia. A l'exterior hi havia les zones de treball on es preparaven les peces que després s'haurien de coure. La matèria prima per l'elaboració de les peces provenia de la mateixa zona, l'argila d'uns afloraments propers i comptaven amb aigua que arribava fins allà mateix. Els propietaris encara conserven alguns motlles de fusta de teules i maons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49683 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Casa a quatre vents, tot i que la façana posterior està bastida arrambada al marge que conforma el terreny, és de planta rectangular, organitzada en alçat en planta baixa, primera i planta sota-coberta, amb teulada a dues vessants amb el carener en sentit transversal vers la façana principal. Aquesta és orientada al sud, sud-est, mostra la superfície coberta amb un arrebossat senzill amb un acabat pintat, deixant vistos els maons que emmarquen la majoria de les obertures en brancals i/o llindes, i els angles de les cantonades on es veuen els carreus de pedra que els conformen. Les obertures a la façana principal es presenten distribuïdes regularment en tres eixos verticals, totes elles amb emmarcaments de maó vist col·locat pla o en sardinell. En aquest sentit, la porta d'accés a l'interior i la resta d'obertures de la façana principal, excepte la gran obertura central del darrer nivell, són amb una llinda lleugerament escarsera feta amb maons, a més, la porta d'accés i l'obertura del balcó que té damunt tenen també els brancals amb obra vista, en canvi només hi ha maó vist a les llindes de la resta d'obertures d'aquest frontal. Damunt porta d'accés se situa un balcó ampitador, amb barana de ferro de disseny senzill. Al capdamunt i a la zona del capcer es disposa d'una gran obertura (balcó ampitador) amb llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat i defensat per una barana de ferro de barrots verticals i passamà senzills; sembla que aquesta obertura és resultat d'una modificació recent. Les façanes laterals disposen de poques obertures, les quals són de configuració una senzilla. Al costat de llevant hi ha adossada l'estructura d'una terrassa amb accés des de la planta primera i conformant un porxo a planta baixa; tot sembla indicar que es tracta d'una moderna estructura afegida en el moment de rehabilitació del conjunt. Davant la casa, en una feixa situada a una cota inferior, hi ha dos edificis que havien estat destinats a paller i bestiar, estan bastits adossats al marge del terreny. L'estructura del paller és de dos nivells amb el carener orientat en perpendicular a la façana principal que obra al sud, a la planta segona disposa d'una gran obertura amb pilar central, típica dels pallers, la qual conserva encara travessers de fusta de tancament. Els murs combinen parts de mur de paredat comú, bàsicament a planta baixa, maó massís emmarcant les obertures, als pilars i part dels tancaments perimetrals del nivell superior. La construcció del costat és d'un sol nivell i teulada a una única vessant; destaca una gran obertura central a la façana sud, feta amb llinda d'arc de mig punt, tota emmarcada amb maó massís. | 08092-42 | Situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Andal' i hi consta registrat 'Edaldo Comas'. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49683-foto-08092-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49681 | Ca n'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narola | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Presenta algunes parts deteriorades. | Conjunt format per una masia isolada i diverses construccions annexes pròpies d'una explotació agrícola ramadera. La masia pròpiament dita ha estat objecte d'ampliacions diverses que han contribuït a atorgar-li l'aspecte actual. Organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, disposa d'una coberta a dues vessants majoritàriament de teules, amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al sud. L'estructura dels paraments mostra diferents tipus d'acabats, en algunes parts s'observen carreus regulars mentre que a altres zones estan construïdes amb un paredat comú força irregular. A la façana nord de la masia s'observen dues finestres amb emmarcaments interessants com són els brancals de carreus regulars, la llinda monolítica motllurada i un ampit, també motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. En el mur oest de la casa, a nivell de planta primera s'observa una petita estructura sobresortida, a manera de barbacana, està formada per carreus força ben tallats i polits, destacant els permòdols fets per dos grans carreus a cada costat de la base i que mostren els angles exteriors arrodonits; la coberta és de llosa de pedra. A l'extrem nord-est, prop de l'angle de la façana posterior, hi ha un cos afegit realitzat amb grans carreus regulars i una escala de graons monolítics de pedra que dona accés a nivell del primer pis, l'obertura d'accés destaca per estar emmarcada també amb grans carreus als brancals i llinda plana monolítica; es tracta de l'estructura d'una tina, la boixa de la qual es localitza a la part posterior. A la façana lateral oest hi ha adossat en diagonal una estructura de dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants. Aquesta estructura presenta una façana, la sud, totalment oberta a l'exterior en els dos pisos mitjançant un pilar de carreus central de pedra a partir del qual arrenquen dues grans arcades de mig punt rebaixades, realitzades amb maó de pla damunt dels quals es desenvolupa l'arcada amb maons col·locats al sardinell. Al d'aquesta estructura s'observen les restes d'altres construccions. A pocs metres davant la façana principal es situen altres construccions destinades a paller i pel bestiar; part del conjunt es trobava unit per un mur de tancament en el que trobem un portal a cada extrem. | 08092-40 | a la zona est del municipi. | La masia de Can l'Arola mostra en les seves superfícies la traça de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura de la casa al llarg dels any. L'acabat dels seus murs, les diverses actuacions realitzades així com el fet que només s'ha observat per l'exterior no permet determinar les cronologies precises de l'estructura actual de la masia. Alguns dels elements poden ser resultat d'obres del segle XVII o XVIII, per bé que pot conservar parts més antigues, ja que la masia consta documentada amb anterioritat. Algunes de les referències ens remunten al segle XIV, el 3 desembre 1370, Guillem de Pastell, alias de Forest, casat amb Elisenda, pubilla del mas de Can Arola, féu testament actuant de notari el rector de Gironella, Bartomeu de Casals; en el document nomenava marmessors i assignava 50 sous per sufragis, a més de la petició a que es paguessin els seus deutes i concretant el que altres li devien. (BUSQUETS:20 i SERRA VILARÓ) En el fogatge de 1497 (IGLESIES:1991, 244) hi figura referenciat un tal Jaume Arola en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, hi consta dues referències amb el mateix cognom, d'una banda Bertomeu Arola i de l'altra, Pere Arola (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS:1991,52). En el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Can Arola; a més, en el llistat també hi ha referenciat la Sarreta del Arola, podria tractar-se d'una altra casa relacionada amb la mateixa masia, podria ser una masoveria però de la qual no es coneixen més notícies. | 42.0307600,1.8919000 | 408273 | 4653785 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es pot arribar a la masia a través d'un camí sense asfaltar que trobem a l'esquerra del camí de la Talaia, a la part superior de la urbanització de les Eres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 49771 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag-0 | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular, amb els angle inferiors arrodonits, i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 66 cm d'alçada, 122 cm de llargada i uns 57 cm d'amplada, amb un gruix de les parets d'uns 7 cm. La part superior del contorn de les parets té menys gruix de paret (6 cm), per tal de permetre encaixar-hi una tapa cobertora. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08092-130 | davant la façana de l'església vella de Santa Eulàlia. | 42.0335100,1.8829000 | 407532 | 4654100 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49771-foto-08092-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 49685 | Cal Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cantir | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Edifici d'habitatges isolat, a quatre vents, de planta gairebé quadrada, organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells i coberta de teules a dues vessants. El carener es disposa perpendicularment a la façana principal formant dues petites vessants a cada extrem, amb uns ràfecs força pronunciats i decorats amb permòdols realitzats amb obra de maó vist com gairebé tot l'edifici que té els murs perimetrals d'obra vista. El portal d'accés a l'interior de la façana principal disposa d'un senzill porxo damunt del qual hi ha l'estructura d'una galeria en forma de tribuna amb un gran finestral. A cada costa de la tribuna s'organitzen unes balconades amb llosa d'obra i barana de ferro de fosa amb barrots de balustres reblonats a un passamà senzill. Damunt la tribuna s'organitza una petita terrassa corresponent al segon nivell amb una barana de ferro de les mateixes característiques flanquejada per matxons d'obra vista decorats amb un motiu esfèric, probablement de pedra. Totes les obertures disposen de llindes rectes realitzades amb obra vista que sobresurt lleugerament de la línia de façana, així com també els ampits de les finestres. A la façana contraposada s'observa la zona dels baixos realitzada amb paredat comú fins el nivell del forjat, a partir del qual el mur ja és d'obra vista. S'observen algunes obertures tapiades i un gran portal amb brancals de maó vist i llinda de biga de fusta, probablement elements d'una antiga construcció. Les obertures de les façanes laterals segueixen la mateixa configuració i les dels baixos estan tapiades. | 08092-44 | Situada a l'extrem del municipi, a la zona de Cap del Pla. | Les característiques arquitectòniques, especialment l'ús del maó massís vist, permeten indicar una cronologia de les primeres dècades del segle XX per la construcció d'aquesta casa. | 42.0450600,1.8855600 | 407769 | 4655380 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49685-foto-08092-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa es troba escrita com Cal Càntir i Cal Quintí. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49687 | Cal Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coma | XIX | Es tracta d'un edifici a quatre vents, de planta rectangular, amb coberta de teules a dues vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana principal. S'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una façana principal que disposa de diverses obertures. A la planta baixa s'observen un portal, centrat respecte l'amplada de la façana, flanquejat per dues finestres. Les tres obertures disposen d'emmarcaments de pedra que destaquen del revestiment de la façana realitzat a base d'un arrebossat simple pintat de blanc. Les dues finestres estan defensades per reixes de ferro de forja amb perfils metàl·lics de disseny senzill. Les obertures del primer nivell s'organitzen de la següent manera: damunt el portal s'obre una finestra flanquejada per dos balcons gairebé ampitadors amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. Cap de les tres obertures disposa d'emmarcaments destacables. Al darrer pis s'obre un finestral ampitador gairebé a la zona del capcer amb una llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat defensada per una reixa de ferro de disseny senzill. A cada costat s'obren sengles finestres de disseny simple. Totes les façanes estan revestides a base d'un arrebossat simple pintat de blanc i les escasses finestres que s'observen no contenen cap element destacable. A la zona de ponent de la casa es localitza un cobert, probablement l'antiga pallera, amb uns murs realitzats amb paredat comú llevat de les cantoneres on s'observen grans carreus ben tallats i escairats. També es disposen carreus regulars a la gran obertura d'accés a l'interior, amb una llinda escarsera, en aquest cas realitzada amb maons col·locats al sardinell. Disposa d'una coberta de teules a dues vessants en un estat molt precari de conservació. | 08092-46 | Situada a l'extrem nord del municipi. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, consta una referència que sembla indicar 'Cal Coma', i que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0428600,1.8866800 | 407859 | 4655134 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49687-foto-08092-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49732 | Cal Cortadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cortadeta | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | III | El jaciment es va localitzar arran de les obres de construcció d'una casa nova a la parcel·la del carrer de l'ermita número 13. A pocs metres de la zona on s'havien de construir els fonaments de la casa es van identificar en el terreny dues taques pròximes entre sí, que mostraven una coloració diferenciada de la resta del terreny, i en les que s'hi localitzaren, en superfície, fragments de 'tegulae' i 'imbrice', teules d'època romana. Es va dur a terme un seguiment arqueològic de l'obra sense que es localitzessin altres restes. D'altra banda, els resultats de l'excavació de les restes identificades inicialment va comportar la identificació i excavació de les restes de dues fosses, en el rebliment de les quals es van localitzar fragments ceràmics de cronologia tardo-romana. | 08092-91 | al sud-est del casc antic, a la zona de la Font de l'Ermita.C/ Font de l'ermita, 13. 08600 Gironella | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0315300,1.8851800 | 407718 | 4653878 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49732-foto-08092-91-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment ha estat estudiat i valorat a partir de tres intervencions arqueològiques, una primera fase en que es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la casa, sota la direcció de Jordi Guàrdia, en data 19 de gener de 1996. Posteriorment es va dur a terme l'excavació d'urgència dirigida per Montserrat Trias, entre el 17 i 26 de juny de 1996, durant la qual es van excavar les dues fosses. Finalment, entre el 16 de març i l'11 de novembre de 1998, es van dur a terme prospeccions arqueològiques sense remoció del terreny, dirigides per Ramon Martí, dins el projecte d'investigació de l'ocupació a la plana central del Berguedà de l'UAB (Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix imperial romana fins l'alta edat mitjana, Ramon Martí Castelló i Josep Camprubí Sensada); dins aquest projecte una de les zones que es prospectà va ser Cal Cortadeta i una àmplia extensió de la zona de la Font de l'Ermita. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49673 | Cal Cotrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotrina | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Gran casal format per diversos volums i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos llevat d'un volum lateral que només disposa de planta baixa i pis. Les cobertes de cadascun dels volums és de teules a dues vessants. La característica de l'edifici és la utilització de l'obra vista en la concepció dels murs perimetrals llevat d'un pany de mur obrat amb paredat comú fins a nivell del forjat de la planta baixa. Un d'aquests volums és una torre que destaca del conjunt per la seva major alçada, refeta en la seva part superior (darrer nivell) amb obra de totxana vista que contrasta amb la resta de l'obra vista de maó de tot el conjunt. Gairebé la totalitat de les obertures disposen de llindes en forma d'arc escarser. formats per diverses filades de maó a través, la qual cosa destaca de la resta d'obra vista dels murs. També disposen d'ampits realitzats amb maó de pla que sobresurten lleugerament de la línia de façana, la qual cosa trenca amb la regularitat del conjunt. El volum de la torre disposa d'obertures amb llindes de mig punt diferenciant-se de la resta. L'accés principal a l'interior està localitzat en el cos d'edifici central on mitjançant una escala de sis graons obrats amb obra vista, s'accedeix a la cota de paviment de la planta baixa. Adossada al cos de la torre hi ha una petita estructura de només un nivell, com un porxo cobert amb un portal d'accés en un dels laterals. En el mur lateral obrat amb paredat comú i a nivell de la primera planta s'observen diverses finestres tapiades, així com també una a la planta baixa. Els ràfecs de les cobertes és força pronunciat i està decorat amb caps de bigues de fusta i petits permòdols ceràmics. | 08092-32 | Carrer de les Eres, s/n. 08600 Gironella | La construcció d'aquest edifici cal situar-la a les primeres dècades del segle XX, en un moment de creixement i consolidació de la vila de Gironella, iniciada al segle XIX arran de la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, les quals necessitaven de mà d'obra per treballar-hi. Aquesta necessitat va afavorir, entre altres factors, l'augment de població i la construcció de nous edificis. L'edifici ha rebut diverses denominacions, sovint lligades a la persona que hi residia, el nom més generalitzat és Cal Cotrina per bé que també se l'ha anomenat el Molí. Aquest darrer sembla que el rebia perquè la ubicació de la casa és la mateixa on es trobava un antic molí, tot i que no s'ha pogut confirmar podria haver-se utilitzat part de l'estructura d'aquell antic immoble per bastir aquesta, en concret el mur posterior que té un paredat comú diferent de la resta de l'obra que és de maó vist. En fotografies de principis del segle XX s'identifica una casa que semblaria ocupar el mateix emplaçament que aquesta. | 42.0313700,1.8818800 | 407445 | 4653864 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49673-foto-08092-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49678 | Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feliu | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Es tracta de l'estructura d'una clàssica masia que ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys però que encara conserva elements arquitectònics força interessants. Organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal. Aquesta presenta, pel que fa a les obertures, una evident simetria, amb un portal centrat amb una llinda en forma d'arc escarser i amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra regulars i ben tallats que destaquen del revestiment de la façana realitzat amb un arrebossat senzill que amaga una estructura de murs probablement de paredat comú llevat de les cantonades, on presenta unes cantoneres amb grans carreus de pedra que sobresurten del revestiment de les façanes. Aquest portal està flanquejat per sengles finestres amb el mateix tipus d'emmarcament que el portal, de factura no originària, segurament resultat d'una reforma. A la primera planta disposa de tres balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de forja de disseny senzill, amb reganyols decoratius sota el passamà i a la zona de sòcol. Les obertures que donen als balcons son simples, no així les del nivells superior on les tres obertures es transformen en amples finestrals ampitadors rematats per arcs de mig punt, a manera de galeria, avui tancada. Les tres baranes són de ferro de disseny senzill sense cap ornament. A la zona del capcer, i centrada, se situa una senzilla finestra. Pel cantó de ponent s'observa una estructura afegida de planta baixa, un pis i un tercer nivell obert a manera de galeria o assecador i defensat per una barana de ferro de disseny senzill. La coberta és de teules a quatre vessants. A la planta baixa d'aquest cos afegit hi ha un portal de les mateixes característiques que les de la masia i un segon portal, més estret amb llinda lleugerament escarsera sense cap emmarcament i que dóna pas a la part posterior del carrer i de la casa. Al primer nivell s'organitza una sola obertura, un balcó ampitador amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les altres façanes mostren obertures de tall simple, diverses de les quals, modernes sense cap tipus d'element decoratiu destacable. A la façana principal també destaca un rellotge de sol en el que consta 'Any 1848'. Front la façana principal i a una cota inferior, a la zona d'hortes de l'antiga masia, es conserva un safareig i una font que duu la inscripció de la data següent: 'AÑ DE 1927'. | 08092-37 | A la barriada de Cal Bassacs. Carrer de Cal Feliu, 17. 08680 Gironella. | La data de construcció de la masia Cal Feliu no és coneguda per bé que hi ha alguns elements i notícies que fan pensar en una construcció del segle XVIII, d'altra banda, l'estructura de part de la planta baixa així com la data indicada en el rellotge de sol (any 1848), indiquen que al segle XIX es deuria realitzar alguna obra de remodelació important de la masia. També s'ha recollit la hipòtesis que podria ser obra nova del segle XIX, ja que la mateixa família expliquen que la propietat de la família, que té origen a Sant Marc, sembla que, en un temps no molt reculat, van decidir construir una nova casa en un indret més escaient a les necessitats del moment. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, en l'apartat corresponent a les partides de les cases de pagès de Gironella hi consta Sant Marc, que l'historiador Josep Busquets (BUSQUETS; pg. 124 i BUSQUETS,pg.) relaciona amb Cal Feliu; de fet, com a propietari de la casa de Sant Marc hi consta Joan Feliu, originari de Puig-Reig i qui donaria nom a la casa de Cal Feliu. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, no hi consta Cal Feliu, si però que hi apareix Sant Marc, que s'ha considerat que formaria part de les propietats de la mateixa família. La masia ha estat vinculada al món agrícola i ramader, però també amb l'industrial, sembla que al carrer de Cal Feliu, hi hauria hagut instal·lat un teler. Les fàbriques de Viladomiu Vell i de Viladomiu Nou, es van instal·lar en terrenys comprats per la família Viladomiu a Cal Feliu. Al llarg del segle XX la masia hauria estat objecte d'altres obres de reforma i adaptació a les noves necessitats del moment. | 42.0200600,1.8849100 | 407679 | 4652605 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49678-foto-08092-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49678-foto-08092-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49678-foto-08092-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49689 | Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forroll | -BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartolari d'Olvan del segle XII', a L'Erol, número 96, p. 33-36. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVII-XVIII | Es tracta d'un gran habitatge amb diverses construccions adossades producte d'intervencions que han transformat l'antiga estructura de la masia de la qual encara resten vestigis, com per exemple l'antiga porta d'entrada situada a la banda oposada de l'actual, un portal amb els emmarcaments fets amb dovelles de pedra, amb els angles treballats al biaix, formant una llinda d'arc rebaixat. La planta de l'edifici és rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules a quatre vessants; destaca que de la coberta a la zona central i situada en sentit de l'eix longitudinal de l'edifici, s'eleva una planta més respecte la resta de l'edifici, també amb coberta de teules a quatre vessants. A més, a la façana principal, s'hi adossa una estructura que sobresurt de la línia de façana, com si fos una torre adossada, que també sobresurt en alçat respecte la coberta de l'edifici i remata per una coberta de teules a quatre vessants. Aquesta estructura està feta amb obra vista de maó, la qual cosa destaca del conjunt que presenta uns mus exteriors revestits amb un arrebossat simple pintat de blanc, llevat de les quatre cantonades que presenta carreus de pedra. Aquest volum adossat a la façana principal, compta amb una curta escala d'accés que permet assolir la cota de la porta d'accés a la planta primera, nivell en el que actua de porxo; la planta segona es mostra a manera de tribuna. Les quatre façanes presenten diverses obertures amb la mateixa configuració, és a dir, finestres o balcons ampitadors amb les llindes rectes i amb els brancals, llindes i ampits realitzats amb obra de maó vist. Els balcons ampitadors disposen d'unes baranes de ferro de forja disseny complex, amb barrots verticals helicoïdals decorats amb reganyols sota del passamà i figures geomètriques (cercles) a la zona de sòcol. El ràfec de les cobertes és força pronunciat i decorat amb caps de biga i reforços de ferro. El volum que sobresurt de la coberta antigament havia funcionat com a graner. A la façana principal, a tocar de l'angle nord-oest hi ha un altre volum adossat, aquest és bastit amb grans carreus de pedra i disposa d'una estreta escala de graons de pedra per pujar-hi; es tracta d'una estructura que allotja una antiga tina de vi, aquesta està connectada cap a l'interior amb altres estructures de tina que ocupen part dels baixos de la casa. La casa conserva els baixos amb coberta de volta de pedra en alguns casos i amb volta de maó en altres. La part antiga de la casa mostra tres crugies paral·leles, a les quals es va ampliar el volum cap al sud, moment en que es va fer la gran modificació de l'estructura que li confereix la fisonomia actual. La casa compta amb altres estructures de moments cronologies diversos, entre els quals coberts i pallers que es disposen al voltant de la casa i que conformaven un clos tancat, comptava amb un portal d'accés al costat més sud i un altre, encara utilitzat avui dia, per el costat més de ponent. | 08092-48 | Sortint de Gironella per la carretera de Casserres, on s'acaben les darreres cases, a mà esquerra. | L'estructura de la casa de Cal Forroll assenyala la presència de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura originària de la masia al llarg dels anys. L'acabat actual uniformitza la casa, especialment exteriorment, fet que no afavoreix la identificació de les diferents etapes constructives. Alguns dels elements visibles a nivell de planta baixa semblaria que poden correspondre a una estructura del segle XVIII, sense que es pugui determinar amb exactitud ni tampoc definir si conserva elements que poden ser més antics. Aquesta estructura es veuria ampliada i totalment reformada a les primeres dècades del segle XX adoptant la fisonomia actual. Documentalment no es coneixen gaire notícies que ens informin de la masia; l'historiador J. Busquets en un article sobre un cartolari del segle XIII, identifica que les Coromines podrien correspondre amb l'antic nom de Cal Forroll de Gironella. Així, consta una referència a un document de l'any 1233 en que s'esmenta a Bernat de Coromines.(BUSQUETS, 2008: p.36). També del segle XIII consta una altra referència directe de la masia, en concret del 26 de setembre del 1245 data una compra realitzada per Ramon de la Portella, fill de Bernat de la Portella, qui ven al monestir de Sant Pere de la Portella tots els alous que té ell i el seu pare a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Santa Maria de l'Antiguitat, del terme de Casserres; pel preu de 140 unces d'or; l'alou correspon a les masades de 'Casamitjana', d'en Ramon Martí i d'en Bernat de Sant Pere, i als masos de 'Vilaclara', de 'Forroll' i de Barbats. (BOLÓS: 2009, p.315). D'altra banda, en el fogatge de 1553 hi consta una anotació que indica Bertomeu Soroll (IGLÉSIES: pg. 462), que a tall d'hipòtesis fa pensar que podria correspondre a aquesta masia, sense que aquest extrem estigui confirmat. En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS: 1999). Altres referències les trobem ja tardanament, en concret en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Cal Forroll, en la que hi consta 'Juan Mas y Forroll'. | 42.0352500,1.8768000 | 407030 | 4654300 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49689-foto-08092-48-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49675 | Cal Lluent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluent | XIX | actualment està deshabitada i tancada. Mostra clars signes de deteriorament i alguns desperfectes. | Senzilla masia de planta baixa i un pis, de planta rectangular amb una coberta de teules formant dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Tot sembla indicar que en un moment indeterminat es procedí a l'ampliació d'una estructura preexistent, tal i com ho demostra la disposició de grans carreus de pedra de cantonera al costat de la porta d'accés i a la façana posterior, sense cap tipus de lligam amb el paredat comú del mur que s'hi adossa. A les quatre cantoneres de l'edifici es disposen grans carreus ben tallats i escairats. La majoria d'obertures estan actualment tapiades i a una de les façanes s'hi adossa una escala exterior realitzada amb volta catalana i graons d'obra que menen al pis superior on hi ha una porta tapiada, al costat de la qual s'observa una finestra amb els emmarcaments de pedra, llinda monolítica i ampit motllurat que sobresurt de la línia de façana. Altres finestres, situades a la façana oposada, tenen els emmarcaments d'obra de maó. A l'interior es pot observar el forjat, de bigues de tronc de fusta, llates i maó de pla. | 08092-34 | Situada dalt d'un turó davant de Viladomiu Vell, a l'est, i a l'altra banda del riu. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XIX amb una ampliació posterior. Es tracta d'una casa que hauria funcionat com a masoveria. La seva proximitat al límit del terme municipal, així com el fet que formi part d'una finca mare més gran, situada al municipi veí, pot determinar que en alguna documentació no s'hi localitzi. | 42.0087500,1.8882400 | 407939 | 4651346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49675-foto-08092-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49688 | Cal Notxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notxes | XX | Edifici aïllat a quatre vents i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Presenta murs realitzats amb paredat comú amb carreus irregulars llevat de les quatre cantoneres que disposen de grans carreus ben tallats i escairats. Els emmarcaments de les obertures, brancals, llindes i ampits, la majoria estan fets amb obra de maó vist que destaca del paredat dels murs. Les façanes anterior i posterior presenten una disposició regular d'obertures, mentre que les dues laterals són totalment diferents. Així, la façana principal disposa de tres eixos verticals d'obertures, amb el portal d'accés flanquejat per dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la primera i tres balcons ampitadors a la segona formant una galeria (el central ha estat tapiat modernament). Les llindes de la planta baixa, de maó, adopten la forma d'arc escarser mentre que la resta son d'arc de mig punt rebaixat. A la zona del capcer es localitza una petita finestra, centrada, i dues petites obertures en forma de rombe. La façana posterior i a causa del desnivell del terreny s'organitza en dues plantes i golfes, amb tres eixos verticals d'obertures molt senzilles. Així, a la planta baixa es disposa una porta centrada flanquejada per dues finestres, i a la planta superior es localitzen tres finestres, la central és el resultat de la reforma d'un balcó ampitador. A la zona del capcer s'observa una finestra centrada (resultat d'una reforma) i dos rombes laterals seguint el model de la façana principal. La façana lateral més sud-oest i a causa del desnivell del terreny disposa d'una escala exterior, d'un sol tram, que dona accés directament al segon pis prenen com a referència la façana principal. Els graons són d'obra de maó de pla i el replà superior, que s'estén fins a la façana principal, està format per perfils metàl·lics sobre els quals es recolzen els revoltons d'obra. La porta d'accés es senzilla així com la resta d'obertures. La façana oposada no presenta cap element destacable. | 08092-47 | a la carretera de Casserres, al costat oposat dels números 38 i 40. | Les característiques arquitectòniques de la casa indiquen una cronologia d'entorn a finals del segle XIX o inicis del segle XX. Així la seva construcció es situaria en un moment de creixement demogràfic i urbanístic del poble de Gironella, especialment afavorit per la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat al llarg del segle XIX. | 42.0346800,1.8768500 | 407033 | 4654237 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49680 | Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramons | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XVII | La masia manté sencera l'estructura tot i que mostra signes de deteriorament, especialment en algunes parts dels murs de tapia. La masia té ús agrícola i ramader. | Conjunt format per un edifici principal, la masia pròpiament dita, i un seguit de coberts auxiliars típics d'una explotació agrícola ramadera i de cronologies diverses. Pel que fa pròpiament a la masia, aquest mostra un seguit d'elements resultat de les diferents etapes constructives que ha sofert al llarg del temps. En aquest sentit, els murs perimetrals mostren diferents sistemes constructius que van des del paredat comú, passant per la utilització de carreus escairats i ben tallats disposats en filades al trencajunt, fins l'obra de tàpia. Als quatre angles de l'edifici es pot observar la talla de grans carreus disposats en cantonera per tal de donar reforç i que destaquen de l'obra de tàpia. Organitzada en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta, de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. A la façana principal destaquen el portal d'accés i la disposició d'obertures de la zona central. El portal disposa de brancals formats per grans carreus de pedra escairats, a partir del qual es desenvolupa un arc de mig punt format per grans dovelles de pedra. Pel que fa a les finestres disposen d'emmarcaments notables realitzats amb grans carreus de pedra als brancals i llindes i ampits motllurats monolítics. La mateixa configuració s'observa en les dues finestres a una de les façanes laterals (la més septentrional), on a una d'elles hi ha gravat a la llinda monolítica, trencada, la data de 1666 envoltada de dos cercles amb pètals i damunt la data un tercer cercle amb una creu. A la façana de ponent es pot observar una estructura semicircular que acull el cos del forn de pa, realitzat amb murs de paredat comú força malmès; d'altra banda, també destaca una altra estructura de planta arrodonida, adossada al mur nord i que es desenvolupa fins al nivell de la planta primera i que correspon amb el pou d'aigua. Pel que fa a l'interior es conserva l'estructura i distribució, amb les estances destinades al bestiar, amb les menjadores corresponents, el forn de pa i la zona de la tina de vi. A la primera planta, a la qual s'hi accedeix mitjançant una escala amb graons de pedra, trobem una sala central, o sala menjador, amb la pica, els fogós i amb el foc a terra amb una campana moderna, i estances a cada costat. Una escala de fusta dona accés a les golfes. Els forjats són de bigues de tronc de fusta, llates i encadellats. Les estructures exteriors, destaca algunes de les obrades amb paredat comú, parts del paller i algunes corts, i també altres estructures bastides amb materials moderns. | 08092-39 | A la zona residencial de Cal Ramons, just després d'un revolt molt tancat. | La masia de Cal Ramons es tracta d'una masia que ha experimentat diverses modificacions al llarg dels segles. De fet, en les seves façanes es pot veure la traça clara d'una ampliació, testimoniant que la casa anteriorment era més petita, de dues crugies, la qual posteriorment es va ampliar amb un crugia més al costat de llevant. En els murs d'aquesta ampliació es pot observar una finestra amb la data 1666; per tant, semblaria que amb anterioritat a aquesta data ja existeix una primera masia més petita, la qual a ple segle XVII es va ampliar i probablement adoptant un aspecte força similar a l'actual. Tot i això, al llarg dels segles la masia experimentaria altres modificacions i obres de reforma. Tot i les referències al segle XVII assenyalades i que ens indica l'arquitectura, no hi notícies documentals publicades que informin sobre la masia amb anterioritat al segle XVIII. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Cal Ramons. Posteriorment, també consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Cal Ramons'. | 42.0238700,1.8892100 | 408041 | 4653023 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49680-foto-08092-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49824 | Cal Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roget-0 | XIX | Petita masia formada per dos edificis principals, junt amb alguns annexos menors, tot construït directament sobre la roca. La casa consta de planta baixa i un pis, és de planta rectangular amb coberta de teules a dues vessants i carener paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici; la façana principal està orientada al sud. Sembla que en un moment indeterminat es procedí a l'ampliació d'una primera estructura, engrandint-la pel costat de llevant. El conjunt d'obertures de l'estructura més antiga són senzilles, la majoria sense elements arquitectònics visibles degut al revestiment que cobreix gran part de la superfície de les façanes; la porta d'accés de l'estructura primigènia és a nivell de planta baixa, disposa d'una llinda plana formada per una biga de fusta. A l'extrem est, en el cos ampliat, tot i que també mostra les cantoneres de carreus de pedra, aquests són diferents als dels angles de ponent, en el punt d'unió d'ambdós volums podem veure un pilar de maó massís, material que també forma part dels emmarcaments de les obertures d'aquest costat, amb llindes d'arc rebaixat i brancals, tot de maó massís. Els murs, dels quals és visible el material constructiu, són de paredat comú. A la façana principal de l'ampliació hi ha dues portes d'accés; una a nivell de planta baixa i l'altra dóna accés a la planta primera, a aquesta s'hi accedeix a partir d'una escala exterior realitzada amb volta catalana i graons d'obra. A les façanes nord i est hi ha annexes adossats, aquests són de planta baixa i coberta a un vessant. A pocs metres a llevant hi ha l'altre edifici, és de dos nivells, tot i que la seva ubicació en una zona en desnivell determina que per l'extrem oest la façana sigui de menys alçada i amb obertures d'accés que donen directament a la planta superior. Els murs són de paredat comú, amb cantoneres de carreus més o menys ben tallats i polits, i coberta a dues vessants; la planta és rectangular amb un reclau a l'extrem de ponent. L'edifici compta amb obertures d'accés en tres de les seves façanes, a la façana nord hi ha tres accessos, es tracta d'obertures formades per brancals de carreus o pedres no diferenciades del parament del mur i llinda plana de biga de fusta, les finestres són senzills registres sense elements diferenciadors; a la façana est només hi ha finestres, a nivell de planta baixa són de tipus espitllera i a la planta primera són de carreus als muntants i llinda de biga de fusta; a la façana sud, trobem el mateix tipus d'obertures en la porta d'accés i finestra. Aquest edifici també compta amb una ampliació per l'extrem oest, en aquest hi ha dues portes d'accés, quedant situades a la façana de ponent, són de brancals de maó massís i llinda de fusta, una escala de pocs graons permet accedir al nivell de cadascuna de les obertures. | 08092-183 | Situada dalt d'un turó de roca, a l'extrem est del barri de Cal Blau, al final del carrer Joan Miró. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Roget'. En conjunt gran part dels elements visibles semblen correspondre a una estructura del segle XIX amb modificacions i ampliacions del segle XX, tot i això alguns elements podrien correspondre al segle XVIII. | 42.0334900,1.8755100 | 406921 | 4654106 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49824-foto-08092-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49824-foto-08092-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49824-foto-08092-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49686 | Cal Tufa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tufa | XIX-XX | Es tracta d'un gran casal a quatre vents de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a quatre vessants, la façana principal és orientada vers el sud-oest. Sembla que la casa pot haver sofert modificacions al llarg del temps que li han donat l'aspecte actual. Un esvoranc en el revestiment en un dels murs laterals permet observar l'estructura constructiva dels murs, realitzats a base d'un paredat comú amb el reforç a les cantoneres de grans carreus de pedra ben tallats i escairats. La façana principal presenta tres portes d'accés i dues finestres laterals, l'emmarcament de les quals està realitzat a base d'unes faixes de pintura que les fa destacar en el conjunt del revestiment de la façana. Les obertures dels dos nivells superiors són simètriques, una balconada central amb dues obertures flanquejada per dues finestres. La llosa de la balconada és d'obra i decorades amb petites i senzilles mènsules i la barana és de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals i passamà simples. Els emmarcaments de totes les obertures disposen del mateix tractament, és a dir, una faixa pintada que destaca del fons de la façana; a la façana principal la faixa també és present a les cantonades i en els canvis de forjat, tot a manera decorativa. Les altres façanes segueixen una estructura d'obertures similar substituint la balconada per balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill. També disposen de la mateixa decoració a base de faixes pintades. Adossat a l'angle més oest, hi ha una estructura amb coberta també a quatres vents com la casa, és de dos nivells, i sembla que pot haver funcionat a manera de galeria. A l'entorn de la casa hi ha altres construccions, majoritàriament de factura moderna, corresponents a estructures destinades sobretot a l'activitat agrícola-ramadera, magatzems i coberts. | 08092-45 | Situada a l'extrem nord del municipi. | L'aspecte exterior de la casa s'apropa a un estil que pot situar-se entorn a inicis del segle XX, tot i que, potser que la casa sigui i compti amb estructures de cronologies anteriors. De fet, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'Cal Tufet', on hi consta registrat 'José Agut'. Sembla probable que es pugui tractar de la mateixa casa. | 42.0439200,1.8868200 | 407872 | 4655252 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49686-foto-08092-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49686-foto-08092-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49745 | Camí de la ruta de les Colònies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-ruta-de-les-colonies | XX | El traçat de la ruta de les colònies és un itinerari que recorre el curs del riu Llobregat passant per les antigues colònies tèxtils des de Cal Rosal, a Olvan, fins la Colònia Prat, a Puig-Reig i continua fins a Balsareny ja dins la comarca del Bages. Pel tram de Gironella, passa per les fàbriques de Cal Metre, Colònia Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou. El traçat passa per diferents paisatges, trams urbans, zones de camps de conreu i també bosc. Durant el recorregut el senderista va gran part del recorregut en paral·lel al riu Llobregat. | 08092-104 | creua el municipi de nord a sud | La ruta de les Colònies (PR-C144) es va crear com a sender a finals del segle XX, tot i que es tracta d'un camí que utilitza gran part de les antigues rutes i vies de comunicació nord-sud entre de les diferents colònies tèxtils situades a peu del riu Llobregat. En general està conformada per els trams de camí emprats en època de funcionament de les fàbriques. | 42.0119800,1.8869800 | 407839 | 4651706 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49745-foto-08092-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí està senyalitzat amb marques blanques i grogues, com a sender de petit recorregut, identificat com a PR-C144. En el seu traçat a més es van localitzant alguns panells informatius a més, en diverses de les colònies hi ha panells explicatius.Actualment el sender no figura en el registre de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49743 | Camí de la sal o camí de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-sal-o-cami-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | part del seu traçat no es conserva, com el pas pel pont de Sant Marc. | El camí de la sal de Cardona travessava el municipi de Gironella d'est a oest, creuant el Llobregat a través del pont romànic de Sant Marc, situat on avui dia hi ha la fàbrica tèxtil, i d'aquí es dirigia cap a Casserres passant per la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Del traçat del camí a part de les escasses restes conservades del pont, la part més coneguda i destacable és el traçat del camí al pas per la zona de Sant Marc. En aquesta zona ha quedat testimoniat el trànsit per el camí en marques a la roca, bàsicament són solcs allargats, clarament identificables a les plaques de roca que hi ha cap l'oest de l'església de Sant Marc. | 08092-102 | creua el municipi més o menys d'est a oest. | El camí o ruta de la sal és coneguda també amb els noms de Via salaria o 'Stratae Kardonensis', consta documentada des d'època medieval, de fet el descobriment i explotació de la sal de Cardona es documenta des del segle IX. Els camins que porten a Cardona per proveir-se de sal són diversos i mostren diferents rutes. Així, el camí de les mines de sal de Cardona que passa pel municipi de Gironella, partia de terres orientals de la Catalunya Central i Girona, unint Cardona, Viver i Serrateix, Casserres, Prats de Lluçanès i Vic, a través de diversos camins rals segurament ja existents. I enllaçant amb altres camins que comuniquen amb altres direccions. Documentalment es coneix la referència al camí de Cardona en I'acta de consagració de l'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), que data de I'any 922; on consta entre els límits del terme parroquial la referència a 'ipsa strata Kardonense', camí que afronta en dues ocasions amb el terme de l'església consagrada. | 42.0167800,1.8759700 | 406934 | 4652250 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els solcs que es poden observar a la placa de roca que s'estén al sud de l'església de Sant Marc, és un tipus de testimoni del trànsit d'un camí que s'ha documentat en altres zones i altres camins. Aquestes marques s'atribueixen a l'erosió del terreny especialment a causa del pas de bestiar; cal tenir en compte que el camí de la sal és també camí ral i ramader, com passa en diversos camins sovint els trajectes són els mateixos per diferents rutes. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 49652 | Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i dos nivells superiors. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. L'accés a l'edifici s'efectua des de la façana més oriental mitjançant un portal amb grans carreus de pedra regulars i escairats en els brancals i amb una gran llinda monolítica que duu una inscripció, avui dia gairebé desapareguda a causa de l'erosió de la pedra. Malgrat tot encara es poden esbrinar diversos caràcters: '....TONI... NELLA... 34'. Segons informacions recollides les lletres corresponen a Antoni Gironella i els números a la data de 1734; a més també hi havia una creu incisa. A la mateixa façana i a nivell de planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt mig tapiades amb sengles portes d'accés. Una d'aquestes arcades està configurada a base de grans carreus de pedra regulars en els brancals i dovelles, també de pedra i regulars, que conformen l'arc de mig punt. La segona arcada disposa d'un revestiment senzill a base d'un arrebossat simple que no deixa observar la configuració dels murs perimetrals. Al primer nivell es localitzen un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro de disseny senzill, i dues finestres amb grans carreus de pedra en els brancals i llindes monolítiques. Pel que fa a la façana de migdia hi destaca una galeria porxada amb llindes d'arc de mig punt, a la primera planta flanquejades per balcons amb llosa d'obra i barana de ferro de forja decorada amb reganyols sota del passamà i al sòcol, i a la segona planta, dues grans obertures d'arcs de mig punt amb barana de ferro de disseny senzill i una finestra senzilla a banda i banda. La façana de ponent disposa de diverses finestres a nivell de la primera planta sense que s'observi cap element destacable. Totes les façanes estan revestides amb un arrebossat simple i uniforme a tot l'edifici. De l'interior destaca la zona dels baixos, estructurats en diverses crugies paral·leles, de la que destaca que algunes estan cobertes per una volta encofrada de pedra i altres amb maó de pla, en alguna crugia també trobem algun arc de reforç fet amb carreus de pedra i altres de maó. La resta dels forjats estan realitzats a base de bigues de fusta amb llates i maons de pla. S'observa varietat de materials i tècniques constructives, resultat de diverses modificacions realitzades al llarg del temps per tal d'adaptar els espais als canvis d'ús. A planta baixa també es conserva l'espai del pastador, amb el forn de pa. A nivell de planta baixa, mostra l'estructura d'una casa senyorial amb una gran sala central; entre altres elements també conserva el pou, situat a l'exterior, però amb accés directe des de la planta primera, a través d'una terrassa. S'ha recollit la informació de que la masia, tot i que actualment tapiades i no visibles, conserva tines per al vi. Altres elements remarcables conservats són una fornal o un viver. La casa té annexa una altra construcció que havia estat la masoveria, en un dels murs hi ha un carreu amb la data 1854. La masia compta amb un clos amb el seus portals, i al seu voltant immediat altres construccions. | 08092-11 | A l'extrem nord-est del terme municipal. Prop de la carretera de Gironella a Vic. | La masia de Can Gironella, mostra diferents fases constructives, les més visibles i importants són les obres del segle XVIII, testimoniades a la llinda de la porta d'accés, la qual té gravada la data 1734 (avui desapareguda parcialment) i també les obres del segle XIX i XX; sembla que segurament és al segle XIX quan es construeix el cos de la galeria que amplia un crugia més la casa per el costat sud. Sembla bastant clar que la casa té amagada en la seva arquitectura, elements o part de l'estructura de cronologies anteriors, es fa difícil identificar-les a simple vista per les reformes i modificacions posteriors i també perquè les seves façanes tenen la superfície arrebossada i pintada, fet que regularitza l'edifici i que no deixa veure traces de possibles estructures anteriors. De tota manera, a nivell de planta baixa el seu interior permet detectar diferents moments constructius poden apuntar que les obres del segle XVIII van comportar un engrandiment de la casa. Les notícies documentals referides a la família Gironella es remunten almenys al segle XIII; consta que Guillem Ramon de Gironella era canonge de la Seu de Girona i trobador, es conserven tres poemes escrits en occità. Un altre personatge, Simon de Gironella va ser veguer de Ripoll i del Ripollès el 1306 i d'Osona, Bages, Berguedà i Ripollès el 1308. Posteriorment, consta que un tal Ramon de Gironella va ser paborde de Lillet entre el 1355 i 1374. També del segle XIV és l'establiment d'un benefici a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs per part de la família Gironella. Hi ha diferents referències documentals que testimonien que una branca de la mateixa família van ser proveïdors de diversos tipus de productes com blat, vi o aiguardent, als Barons de Pinós i Mataplana, suposem que també del moment en que eren barons de Gironella. En el fogatge de 1497 (IGLESIES, 244) hi figura referenciat un tal Pere Gironella en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, trobem que apareix Joan Gironella, com a cònsol de la parròquia i terme de Gironella. (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Gironella, de fet el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica els pertocava pagar 123 rals, essent una de les principals propietats del terme juntament amb Cal Feliu i ca n'Arola. (AHG) Posteriorment, es sol·licità als ajuntament l'enviament de la relació de cases de pagès i els seus habitants, documentació que consta que s'envià a l'octubre de 1855,(AHG) segurament és la mateixa informació que consta en el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), on consta que a Can Gironella era de Rosa Gironella. | 42.0394100,1.8917200 | 408271 | 4654746 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49652-foto-08092-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família propietària de Can Gironella va mantenir el cognom fins no fa massa generacions, actualment s'ha perdut. Aquest llinatge es vincula directament amb la vila, tot i que no ha estat estudiat, la família explica que la documentació recull que en un moment no concretat, sembla que potser d'inicis de l'època moderna, una branca dels Gironella va rebre aquesta finca, en la que constava el castell o la torre petita, i que l'altra part s'hauria quedat amb el que deuria ser el castell de Gironella pròpiament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49706 | Canal de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l'única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera. Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d'algunes comportes de desguàs. Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d'uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l'alçada de sota el Centre d'Atenció Primària, a partir d'aquí encara té un llarg recorregut d'uns 440 metres aproximadament fins a l'alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat. | 08092-65 | La resclosa i l'inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella. | L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal. | 42.0374500,1.8807600 | 407361 | 4654540 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49706-foto-08092-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49706-foto-08092-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual. Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d'aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible. Alsina i Teixidó en concret per tal d'aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d'aconseguir augmentar l'alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l'augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.La Colònia Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49785 | Cantada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles-0 | XIX-XXI | Actualment, durant el cap de setmana de Setmana Santa, els diferents grups de caramellaires recorren carrers i places del municipi oferint les tradicionals cantades de caramelles. Cada colla de caramellaires surt a fer un recorregut, bàsicament durant el dissabte a la tarda i el diumenge al matí, passant (repartint-se) per diferents nuclis on oferir les seves cantades. Com és tradició el diumenge de Pasqua, després de la sortida de missa (a la una) s'ofereix la tradicional trobada de colles de caramellaires a la plaça de la Vila; on s'aplega gran nombre de públic per gaudir de les cantades de cada colla, cadascuna per separat i en finalitzar totes plegades ofereixen una cantada conjunta. Al llarg dels anys els grups participants a la cantada de caramelles han anat canviant, en l'edició del 2018 hi ha participat Les Veus de Gironella, el grup de caramelles de Viladomiu Nou, la Coral Estel i el grup de caramelles de l'Escola de Cal Bassacs. | 08092-144 | en diferents indrets del municipi, la cantada conjunta és a la plaça de la Vila. | Les caramelles són cançons populars, de tradició religiosa i festiva que es canten per Pasqua Florida; l'origen es situa al món rural i, posteriorment, es creu que no és fins al segle XIX, es comença a introduir a les ciutats de la mà de les societats corals . Durant els dies de Pasqua cada grup de cantaires visiten cases i masies, a Gironella actualment sobretot dins els nuclis urbans, tot fent la cantada de caramelles davant de cada casa o en diferents zones de cada barri. Tradicionalment el grup de cantaires era gratificat amb ous, llonganissa i altres aliments, que a la vegada simbolitzava la finalització de la Quaresma. Amb els aliments que es recollien s'acostumava a fer un esmorzar o berenar, i en alguns indrets com és el cas de Gironella una ouada o truitada popular. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49785-foto-08092-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament era tradició que durant la cantada de caramelles es fes recollida de donatius, econòmics amb la barretina, però també es passava amb un cistell per recollir ous els quals es feien servir per l'ouada que s'oferiria la setmana posterior a Pasqua. Actualment, bàsicament es recullen diners que també serveixen per oferir la tradicional Ouada o per costejar altres despeses. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49679 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-0 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Capella d'una sola nau, de planta rectangular i amb un petit campanar d'espadanya a la façana principal. Presenta uns murs revestits per un arrebossat comú pintat de blanc del qual destaquen els emmarcaments de pedra les obertures i els carreus disposats fent cantonera als quatre angles de l'edifici. El campanar d'espadanya està realitzat amb obra de maó vist. A la façana principal se situa la porta d'accés a l'interior amb brancals i llinda en forma d'arc de mig punt rebaixat, on a la dovella central s'inscriu la data de 1772 (o és 1778).Al capdamunt del portal se situa un ull de bou amb els emmarcaments de pedra i, a la zona del capcer, s'obre una petita finestra també amb els emmarcaments de pedra. L'espai interior, d'una sola nau, està cobert per una volta de tres trams amb llunetes i pilastres que suporten els arcs faixons. La capçalera absidal és plana i conté una senzilla fornícula, amb emmarcaments de pedra, que conté la figura de Sant Antoni de Pàdua a qui està dedicada la capella. Els murs estan revestits amb un arrebossat simple pintat imitant la disposició de carreus en les pilastres i arcs, llevat de la zona de presbiteri i absis, espais que disposen d'un aplacat de fusta fins a mitja alçada. Als peus de la nau única es disposa una escala amb graons de pedra que condueix a un espai de cor molt senzill, amb una barana de fusta imitant balustres. El paviment és de mosaic hidràulic de dos senzills models presentant dibuixos geomètrics. | 08092-38 | A peu del camí i de la carretera que comunica Cal Bassacs amb Gironella. | La primera referència a una capella dedicada a Sant Antoni a Gironella és de mitjans del segle XVIII en una referència en un llibre d'òbits de la parròquia; en concret és una referència de l'any 1746, en que s'anota la defunció d'un ferrer de Vic arran d'una caiguda en el camí ral deu de Cardona a Gironella, es concreta que el fet es produí '...un poquet mes avall del Oratori de Sant Antoni en lo terme o parroquia de esta vila de Gironella...'. (BUSQUETS, praroquia 128). En el mateix llibre hi consta que un veí de Gironella, en el testament demanà que es portés un braç de cera a la capella de Sant Antoni, a data de 1770. Aquestes notícies ens permeten deixar constància de que a mitjans del segle XVIII ja existia aquesta capella, la qual semblaria que posteriorment va ser objecte d'alguna reforma o modificació, tenint en compte també la referència de la data de la llinda de la porta d'accés, 1772 o 1778. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49679-foto-08092-38-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49722 | Capelleta de l'edifici del carrer Olvan Alt, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-ledifici-del-carrer-olvan-alt-24 | XX | Entre la finca número 24 i la 22, i a nivell del primer pis es localitza una placa amb la inscripció següent: '1906 JOSE PUIGFERRAT', damunt de la quals hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu de la Guia. Es tracta d'una petita capelleta religiosa consistent en una fornícula rebaixada al mur que acull la imatge. L'obertura és de llinda en arc apuntat, tota emmarcada per una faixa de maó massís vist, lleugerament sobresortit del plom de la façana, compta amb un coronament en motllura que perfila la faixa de l'arc, també fet en maó massís. A la base de la fornícula hi ha una cartel·la de fusta, pintada de blanc i, en blau, la inscripció Verge de la Guia. A manera de coberta hi ha una planxa metàl·lica posada formant dues vessants. | 08092-81 | A la façana principal de l'edifici número 22 i 24, del carrer Olvan Alt. | Sota la capella hi ha una placa que indica, José Puigferrat i l'any 1906, data corresponent a l'època de construcció de la casa. | 42.0336400,1.8838700 | 407613 | 4654114 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49722-foto-08092-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49720 | Capelleta del carrer Pont Vell, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-pont-vell-9-11 | XIX? | Es tracta d'una petita capelleta religiosa consistent en una fornícula rebaixada al mur que acull un sant Antoni. L'obertura és de llinda en arc de mig punt, tota ella emmarcada en una faixa que sobresurt del plom de la paret, amb una base formada per una motllura sobresortida. La capelleta és coronada per una petita coberta constituïda per dues peces ceràmiques col·locades a manera de teulada. | 08092-79 | A la façana de la casa del carrer pont vell número 11 tocant a la casa número 9 | 42.0333300,1.8824400 | 407494 | 4654081 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49720-foto-08092-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49720-foto-08092-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49720-foto-08092-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 49721 | Capelleta del carrer Roser, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-roser-8 | XVIII-XIX | La capelleta que acull una Mare de Déu del Roser, està situada a la façana transversal de l'edifici del carrer Roser número 8, gairebé a tocar de la cantonada i a nivell de la llinda de la porta d'accés a la planta baixa. Es tracta d'una fornícula rebaixada al mur; la llinda de l'obertura és forma d'arc de mig punt. Compta amb una base formada per un carreu motllurat trapezoïdal que sobresurt del revestiment de façana, el qual sosté l'estructura de la fornícula amb la imatge de la Verge i el nen Jesús. La fornícula està envoltada als laterals i a la part superior per una superfície lleugerament sobresortida del plom de la paret, com si fossin dos carreus, un a cada costat, amb acabat pintat en blanc i decorat amb motius vegetals i florals en blau; damunt la fornícula, hi ha una mena de teulada que en protegeix l'estructura, tot sobresortint del frontal de la façana, seguint la forma d'arc de mig punt de la fornícula i coronat formant dos vessants fets amb rajola ceràmica. | 08092-80 | A la façana de la casa núm. 8 del carrer del Roser. 08600 Gironella | A la capelleta hi podem veure la data 1-X-97, corresponent segurament a una actuació de restauració o arranjament. La casa on està situada pot datar dels segle XVII o XVIII. Podria tractar-se d'una capella originària del segle XVIII quan es generalitza el culte a aquesta Marededéu. | 42.0332800,1.8831800 | 407555 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49721-foto-08092-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49721-foto-08092-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49721-foto-08092-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49656 | Casa carrer Pont Vell, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-pont-vell-12 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i tres pisos, encara que la darrera planta sembla ser producte d'una moderna rehabilitació ja que la uniformitat de les obertures de la façana es perd a la darrera planta a causa d'una estructura diferent. Presenta una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer i uns murs obrats amb maó vist. A la planta baixa s'organitza un portal central, del tipus tarja, flanquejat per dos grans portals amb llindes d'arc rebaixat. La tarja, amb llinda d'arc rebaixat, està defensada per una reixa de ferro de forja on s'inclou, entre reganyols decoratius, la data de construcció de l'edifici 'AÑO 1895' i les inicials MS, probablement del propietari de l'edifici. A la primera planta es disposa d'una finestra centrada respecte l'amplada de la façana flanquejada per dos balcons de llosa d'obra reforçada amb perfils metàl·lics, amb barana de ferro de forja amb reganyols decoratius a la zona de sòcol i sota del passamà. Les llindes de les tres obertures estan realitzades amb maons col·locats al sardinell formant arcs rebaixats. La segona planta disposa de la mateixa estructura d'obertures però, en aquest cas els balcons són ampitadors. El nivell dels forjats hi és indicat amb una faixa simple contínua realitzada amb obra de maó vist. La darrera planta presenta una galeria tancada per una fusteria metàl·lica entre matxons d'obra de maó. Corona la façana un ràfec força pronunciat amb un canaló pel desguàs d'aigües pluvials. Un dels murs mitgers resta vist ja que l'edifici veí queda diversos metres enretirat i es pot apreciar l'obra de maó vist de tota la façana lateral, i una obertura d'accés potser a un nivell semisoterrani. | 08092-15 | al casc antic. Carrer Pont Vell, 12. 08600 Gironella | L'edifici mostra la data 1895, segurament corresponent a la data de construcció de l'edifici, un període de creixement i consolidació de la vila, iniciat a finals del segle XIX amb la construcció de diverses fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, fet que va determinar l'augment de població per les necessitats de mà d'obra a les fàbriques. | 42.0332200,1.8824400 | 407494 | 4654069 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49656-foto-08092-15-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49654 | Casa de veïns Avda. Catalunya, 99 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-veins-avda-catalunya-99 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La disposició d'obertures de la façana és força regular, amb tres grans portals simètrics a la planta baixa rematats per dobles arcs escarsers realitzats amb obra de maó vist col·locat al sardinell. A nivell de primer i segon pis es distribueixen finestres rectangulars a tot el llarg de l'amplada de la façana separades per uns pilars verticals, realitzats amb maó de pla, que actuen com a brancals de dites obertures i que s'estenen des del nivell del forjat de la planta baixa fins a la cota del coronament de la façana, atorgant al conjunt una visió de verticalitat notable. Els nivells dels forjats hi són indicats amb unes faixes simples de dues filades de maó de pla que sobresurten de forma esglaonada de la línia de façana i col·locades entre els pilars verticals que emmarquen les obertures. Els ampits de les finestres també tenen les mateixes característiques, és a dir, dues filades de maó de pla que sobresurten esglaonadament de la línia de façana. Cal a dir que les finestres del segon nivell han estat reformades per afegir-hi els calaixos per a les persianes enrotllables corresponents. La façana està coronada per una imitació de merlets amb dos petits pinacles laterals, amb el merlet central rematat per un arc de mig punt realitzat amb maons col·locats al sardinell. Una de les obertures laterals dels baixos s'organitza com un passadís que mena a la part posterior de l'edifici, a l'interior del qual es pot observar la tipologia del forjat realitzat a base de bigues de tronc de fusta i revoltons plans de maó, així com el mur lateral d'obra vista amb filades col·locades a trencajunt. Del conjunt destaca la utilització del maó vist que l'estil modernista (moment en què s'emmarca el present edifici), una tècnica que recupera com un dels materials tradicionals de l'arquitectura catalana. | 08092-13 | Avinguda Catalunya, 99. 08680 Gironella | L'augment de població experimentat a Gironella, especialment degut a les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils, va afavorir el creixement urbanístic de Gironella. En aquest context i amb la construcció de la carretera i després la via del tren, des de finals del segle XIX i inicis del XX es van anar construint edificis a banda i banda de la carretera. Es desconeix la data exacta de construcció i l'arquitecte autor del projecte d'aquest edifici; els materials emprats, la tipologia constructiva i d'ornamentació de l'immoble, permeten situar-lo com una obra l'estil modernista, segurament d'inicis de segle XX. | 42.0374400,1.8808900 | 407372 | 4654539 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49654-foto-08092-13-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49657 | Casa pairal de la família Teixidor-Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-de-la-familia-teixidor-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R. (s/d): Casa pairal Teixidor-Bassacs. Fullet exposició -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. Disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. La porta principal d'accés a l'interior es troba situada a la plaça de la Vila i la façana oposada, sense cap porta d'accés a l'interior, dona a un petit carreró que surt de la plaça de l'església. De l'edifici cal destacar el tractament estructural i decoratiu de la façana principal; estructural en tant que incorpora a la segona planta una galeria formada per quatre grans arcs de mig punt emparellats sense el mainell corresponent, la qual cosa ofereix un aspecte singular. La galeria incorpora una reixa de ferro de forja amb barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota del passamà. A la primera planta incorpora dos balcons ampitadors amb barana de ferro de forja decorada amb reganyols i una finestra simple. A la planta baixa es localitza la porta d'accés a l'interior, una finestra simple amb una reixa de les mateixes característiques que la dels balcons i un modern portal. La zona de golfes destaquen dos ulls de bou decorats amb pintures que reprodueixen motius florals i una garlanda entre tots dos on hi ha inserida la data de 1800 corresponent, anotada en les darreres obres de reforma. Pel que fa al tractament decoratiu, a més dels elements esmentats, destaca el revestiment que disposa d'un aplacat de pedra a la zona de sòcol i la resta de superfície, llevat la zona de les golfes, presenta un arrebossat que imita la disposició de carreus rugosos regulars col·locats al trencajunt. De la façana posterior, és a dir, la que afronta al carreró de la plaça de l'església, destaca la balconada del segon pis que ocupa tota l'amplada de la façana, i els altres nivells disposen de tres finestres simples cadascun. En quan a decoració, reprodueix l'estil de la façana principal només a la superfície de la segona planta. A la tercera façana, la mitgera, la més reformada, destaca una balconada sense obertures però que es comunica amb la galeria de la façana principal, i l'organització d'obertures de la zona de golfes, amb una gran finestral a la zona del capcer amb una llinda en forma d'arc de mig punt, escapçada per un mainell a causa de l'alineació de la façana. A cada costat es localitzen sengles petites finestres rematades per arcs de mig punt. Les tres façanes disposen d'un ràfec de coberta força pronunciat decorat amb caps de bigues. De l'interior, cal fer esment a que la planta baixa conserva el pou de la casa, amb la part visible de l'estructura d'obra nova. La planta segona de l'edifici conserva el pis de la família Teixidor-Bassacs, els espais i part de la decoració del pis que era utilitzat com a habitatge de la família, destaca la sala-menjador amb les pintures ornamentals de parets i sostres, la distribució de les estances amb les seves alcoves i la cuina, reformada incorporant de nou tots els elements que es conservaven. L'edifici acull una col·lecció i espais dedicats al món del tèxtil i a la família Teixidor-Bassacs, i una part referent a la mineria i el carrilet. | 08092-16 | al casc antic. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | La construcció o modificació estructural de la casa es situa als inicis del període de creixement urbanístic de Gironella i que tindria el seu moment més destacat a finals del segle XIX i inicis del XX, amb l'augment de població especialment motivat per les necessitats de mà d'obra per treballar a les fàbriques tèxtils. Al 1861, el matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs es devia traslladar a Gironella, provablement instal·lant-se en aquesta casa de l'actual plaça de la vila. La família Bassacs es documenta a Gironella amb anterioritat al 1717, provinents de Prats de Lluçanès, era una família que ja consten com a paraires; posteriorment es documenten a Berga a partir de diferents societats dedicades al tèxtil i filatura. Pel que fa a la família Teixidor, també es documenta a Berga vinculada a l'ofici de filats o teixits almenys des de mitjans del segle XVIII. En la documentació de l'època, la casa de la família Bassacs a Gironella, era anomenada com la casa del cap del Balç. El matrimoni Teixidor-Bassacs consta que el 1861 tenien una 'fàbrica' a la plaça de l'església amb 10 telers de mà, un ordidor i una màquina de fer bitlles, els productes que fabricaven eren peces de cotó emprant entorn a 7.500 quilos de cotó a l'any. Aquesta fàbrica instal·lada en aquest edifici almenys va estar activa fins el 1896. El matrimoni són els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs, el primer terreny per construir la fàbrica el van adquirir al 1861; posteriorment, al 1871, van comprar una segona peça de terra. Van construir dues fàbriques que van posar a lloguer, mentre el matrimoni continuaria fent funcionar el seu taller al centre de la vila de Gironella. Raimunda Bassacs va morir el 1884 i Joan Teixidor el 1891. | 42.0340700,1.8826100 | 407509 | 4654163 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49657-foto-08092-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici va ser reformat entorn l'any 2007, durant les obres es van recuperades i conservar diversos elements originaris de la casa, altres han estat realitzats seguint un patró del que es podia observar en algunes fotografies. En les imatges antigues es pot observar que la part superior de la façana principal, des del darrer nivell fins la teulada tenia la superfície corbada unint el plom general del frontis amb el ràfec de la teulada; en aquesta zona les obertures eren dues, de tall rectangular (actualment són circulars) i la superfície estava ornamentada amb pintures.Durant les obres de reforma es va localitzar un maó massís a la teulada, que indica 'AÑO 1800', fet que va determinar als propietaris a indicar aquesta data a la part superior de la façana.La col·lecció i els espais visitables tenen la denominació de Casa-Museu Teixidor-Bassacs i es poden veure prèvia concertació de la visita. A més, de la col·lecció d'objectes, també es pot visitar el pis de la família Teixidor-Bassacs en la que es pot veure com vivia una família benestant al segle XIX i inicis del XX. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49655 | Casa Plaça de la Vila, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-de-la-vila-5 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XVIII | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa de dues façanes, la principal afrontada a la plaça de la Vila i la posterior a la plaça de l'Església. La coberta és de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a la façana principal, la qual s'estructura formant galeries a cada planta. El cos de la galeria destaca a la plaça, tant per la seva composició, com pel fet de que el frontal es troba avançat respecte el conjunt de les línies de façana de les cases del voltant. Així, a nivell de planta baixa, la galeria està conformada per dos arcs carpanells al frontal i un a cada mur lateral, aquests arcs dels laterals són de llum més reduïda i permeten la circulació dels vianants per la vorera; de fet, a nivell de planta baixa la galeria actua a manera de porxo tot donant pas als portals d'accés a l'interior de la casa, el portal principal és format per emmarcaments de carreus de pedra bisellats, amb la data de '1787' inscrita a la dovella central. Al primer pis es repeteix la mateixa composició frontal de galeria amb dos arcs carpanells; en aquest nivell, a façana s'hi observen dues obertures de sortida a la galeria que mostren brancals i llindes de carreus de pedra amb els angles tallats al biaix. Els forjats de la galeria, a nivell de planta baixa i primera, són de bigues de fusta. El segon pis s'estructura de la mateixa manera però en aquest cas les llindes de les dues obertures són rectes i formades directament per el ràfec de la coberta de teules. Les baranes de les galeries de planta primera i golfes són senzilles, de ferro de disseny senzill. La façana posterior té un seguit d'obertures simples amb una disposició irregular. La superfície de les dues façanes disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill i pintat, no s'observen elements arquitectònics significatius ni tampoc la maçoneria. | 08092-14 | al casc antic. Plaça de la Vila, 5. 08680 Gironella | L'edifici a més, es troba al centre de la vila, en una àrea de configuració antiga, a tocar de les restes del castell per una banda i de l'església vella de Sant Eulàlia per l'altra. L'existència d'una dovella a la porta principal d'accés que indica l'any 1787, ens permet situar la casa al segle XVIII. La construcció de la casa es situaria en un context general de transformació econòmica i en concret de creixement de la indústria tèxtil tradicional, bàsicament la llanera, però especialment de millores i augment productiu del camp, entre les que destaquen les vinculades a la vinya i a la generalització de producció d'altres productes agraris. Aquests canvis van afavorir el desplaçament i la concentració d'indústries a les zones d'interior i muntanya. | 42.0339100,1.8827400 | 407520 | 4654145 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49655-foto-08092-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49643 | Castell i muralles de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-i-muralles-de-gironella | <p>-BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Les restes més visibles i conegudes del Castell de Gironella corresponen a les restes arquitectòniques situades a l'entorn de l'edifici de l'Ajuntament i altres, aparentment no visibles, integrades en la trama arquitectònica del casc antic de la vila. En el turó on es situa l'edifici de l'Ajuntament es poden observar restes de la torre i del castell, així com part de la muralla. D'una banda, el pany de mur de la muralla del castell la trobem a l'espadat a tocar del riu Llobregat damunt del qual hi ha l'edifici consistorial. Es tracta d'un mur que regularitza la superfície de la roca i que mostra traces de paraments de diferents fases constructives; podent destacar una àmplia part bastida amb un parament de carreus més ben tallats, disposats a trenca-junt i col·locats en filades força regulars. Destaca també el llenç de mur que hi ha a la base de l'edifici de l'Ajuntament, concretament pel costat sud, en el carrer la baixada del castell; conforma un pany de mur atalussat que s'alça mostrant un parament irregular compacte fins l'alçada on hi ha dependències municipals, on hi ha algunes obertures de traça senzilla, amb llinda formada per un petit arc rebaixat fet en maó de pla; aquest mur atalussat actuaria com a fonament del castell. En el seu parament també s'observa més d'una fase constructiva, algunes parts formades per un paredat més regular i amb major presència de carreus, encara que de tall bast, i altres parts bastides amb grans còdols més o menys desbastats, junt amb afloraments de roca a la part inferior del mur. A la confluència sud-oest d'aquest pany de mur i de la muralla de ponent, en l'espadat que s'alça sobre el riu Llobregat, hi ha la torre del castell, també anomenada torre de l'homenatge, que compta amb una estança conegut com la presó. Es tracta d'una torre de planta quadrangular, sobre de la qual s'alça la torre del rellotge, una estructura dels anys trenta del segle XX bastida en maó vist. Els murs de la torre del castell mostren un paredat regular de carreus disposats a trenca-junt en filades força uniformes. Pel costat de llevant, hi ha dues obertures, a les quals s'accedeixen per dos trams diferents d'escala, des del carrer baixada del castell; l'obertura inferior de tall simple i sense cap element arquitectònic destacable, dóna accés a un petit espai conegut com la presó, una reduïda estança en la que hi ha una petita finestreta que dóna llum a l'interior i visibilitat a ponent, vers el riu Llobregat i el pont vell. A la façana est de la torre hi ha un altra obertura que dóna accés al nivell de sobre la presó, en aquest cas és emmarcada amb carreus als brancals i una gran llinda plana de pedra. En aquest cas l'espai interior és de planta irregular, lleugerament més gran que el nivell inferior ja que ocupa més extensió vers el costat nord-est; en aquest espai trobem una escala de fusta de diversos trams per la qual s'accedeix a la part superior de la torre, més concretament a la torre del rellotge i per tant, a la zona on hi ha situada la maquinària del rellotge. Aquest espai de la torre és il·luminat a partir d'un parell de finestres situades la part de ponent. Des de l'interior d'aquesta estança s'observen traces de modificacions de l'estructura en els murs de més a llevant. Altres restes del castell s'observen des del nivell de la plaça de la Vila, formant part del conjunt de l'edifici de l'ajuntament, especialment a l'extrem de ponent, conformant part del clos que delimita un petit pati així com algunes parts de l'arquitectura de l'interior de l'edifici per aquest extrem; en aquests cas, es poden destacar part dels murs i les voltes apuntades fetes en maó de les dependències d'aquesta zona, que tot i ser més modernes, poden ser restes del castell. D'altra banda, part dels murs que formen part del mateix edifici consistorial, especialment als nivells inferiors, mostren un gruix considerable, fet que fa pensar que pot conservar altres restes de murs de l'antic castell.</p> | 08092-2 | Al casc antic de Gironella. Plaça de la Vila, 1. 08680 Gironella | <p>Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, datada del 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. També consta en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, del 839, però que es considera una falsificació del segle X o XI. El castell de Gironella consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que molt provable que el castell es construí sota el seu poder. El castell de Gironella apareix esmentat en el testament de Bernat de Portella, fet l'any 1243 (Diplomatari la portella, pag. 142 I doc. 78) juntament amb altres castells que estaven també sota el seu domini com la Quar, Roset, Palmerola, Portella, Querol, Montmajor, Balsareny i Castelladral. L'any 1294 el baró de la Portella, Bernat Guillem, obtingué la dot de la seva muller Sibil·la de Pinós; Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal; el castell de Gironella va esdevenir un indret en el que els senyors de la Portella van apostar i invertir. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Durant el domini dels Fenollet es coneixen poques notícies. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos degut a que els censos s'havien d'invertir en obres al castell i en guaites. Els Barons de Pinós exigien sovint ajudes econòmiques als homes de la seva baronia i cobraven els impostos; d'altra banda, els ingressos que percebia Gironella descendien paulatinament durant alguns anys (1483-1485). Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella era abandonat, queda reflectit en un document del 26 de maig de 1499 (Serra pg. 21 Romànica), de fet en una situació semblant es trobaven les possessions dels barons de Pinós al segle XVI. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba; sembla que no guanyaren el plet interposat davant la Reial Audiència de Barcelona.</p> | 42.0335600,1.8822800 | 407481 | 4654107 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49643-foto-08092-2-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'adreça indicada és la de l'Ajuntament, indret on s'ubiquen la majoria de restes visibles. L'accés a la torre de l'homenatge i a la presó és: c/Baixada del castell, 1. A l'interior de la presó, es conserva un petita comuna. (segueix de Història): Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol d Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. (Rosa Serra i Cat Romànica) Posteriorment, les restes del castell es reaprofitaren i es modificà, durant un temps va ser rectoria i finalment casa consistorial. Avui dia l'edifici de l'Ajuntament està situat en l'emplaçament i aprofitant les restes de l'estructura de l'antic castell. Es reprodueix el text de M. Dolors Santandreu (SANTANDREU: 2014, pg. 90) pel detall de la informació que recull en relació al castell i muralles de Gironella: 'La importància de Gironella queda palesa en la descripció que se'n fa en el document: 'és una petita vila que pertany a D. Miquel d'Agulló i Pinós, marquès de dita vila. Està situada a l'esquerra del Llobregat i a la dreta de la riera de Gironella. De la banda dels conreus està tancada per una bona muralla i quatre torres quadrades, amb una espècie de camí cobert format de paret seca. Del costat del Llobregat, tancada pel castell que té una espècie de torre bastida sobre un penya-segat, i del costat de la riera per una muralla, sobre la qual s'han edificat diverses cases. Hi ha 2 portes, la de Berga, al costat dels conreus, amb una espècie de baluard quadrat de maçoneria que la cobreix; i la del Llobregat que desemboca al pont de maçoneria que és sobre el riu. Dintre el recinte hi ha l'església parroquial servida per un rector i tres preveres, 72 cases i uns 250 habitants. La major part són pagesos pobres que recullen unes 800 quarteres de sègol i 30 càrregues de vi cada any. El castell que forma part del recinte de la vila és a tres quarts d'hora del camí ral de Berga a Vic, i a una hora del de Manresa a Berga. Tot i que només hi ha una torre, té bones muralles. Durant el darrer setge de Barcelona, els miquelets van cremar l'estructura de fusta fent saltar una cantonada, i un cop a dintre empresonaren els 30 minyons que feien guàrdia. Com que les principals cases són construïdes i recolzades a la muralla, només es poden ensorrar les torres i les dues portes, ja que cal conservar els habitatges; s'ha d'ensorrar la torre del castell'. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 49727 | Clau de volta de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-santa-eulalia | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1985): '80 anys de l'església nova de Gironella', a El Vilatà, número 42. -CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1986): Santa Eulàlia de Gironella. La vida en una església i en una parròquia. Gironella: El Vilatà i l'autor. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA. (1989): 'Antiga església de Santa Eulàlia de Gironella', a Quaderns Científics i Tècnics, número 1 Recerques històrico-arqueològiques al Berguedà (1983-1986) (direcció: Albert López Mullor), p. 145-184. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic. | XIV | La coberta del absis de l'església Vella de Santa Eulàlia adopta la forma de volta de creueria amb les nervadures i clau de volta corresponent. Dita clau de volta presenta el relleu de la patrona de l'església, Santa Eulàlia, amb els atribuïts del seu martiri (palma i creu) i a cada costat una pinya que fan referència a la baronia de Gironella, una jurisdicció senyorial establerta des del segle XV a partir del primer baró Francesc Galceran i de Pinós. | 08092-86 | Església vella de Santa Eulàlia. Plaça de la Vila, 9. 08600 Gironella | L'església vella de Santa Eulàlia és el resultat de diferents reformes i modificacions realtizades sobre l'església originària d'estil gòtil, probablement de mitjans del segle XIV, moment en el que comptaria amb una nau rectangular i una capçalera gòtica culminada amb la clau de volta. Les notícies documentals indiquen que amb anterioritat hi hauria hagut una altra església també dedicada a Santa Eulàlia, de la que es desconeix l'ubicació exacte. | 42.0335500,1.8830300 | 407543 | 4654105 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49727-foto-08092-86-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49777 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-gironella | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Gironella és de l'entorn d'una trentena, els quals es troben en diferents sales de l'edifici consistorial. La col·lecció és formada pel conjunt de quadres guanyadors de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es celebra anualment. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Gironella i els racons més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Ernest Descals, Lluis Puigrós Puigdellívol, entre altres. | 08092-136 | A diferents espais de l'edifici consistorial | El concurs es realitza coincidint amb la Festa Major, l'any 2017 va arribar a la seva 37ena edició. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49777-foto-08092-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 49696 | Colònia Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | El conjunt fabril de Cal Metre està conformat per un seguit d'estructures destinades a l'ús industrial, bàsicament les naus de la fàbrica, els habitatges dels treballadors i dos altres immobles situats a l'accés a la colònia, també destinats a habitatge; a més, el conjunt compta amb la muralla, un gran mur que a manera de tancament delimita la part de la colònia per el costat est, de fet és un mur que actua de contenció del terreny, que té un marcat desnivell per aquest extrem. Sobre aquestes construccions es situa la Torre, l'edifici destinat a habitatge dels propietaris de la fàbrica. En l'esmentada muralla trobem unes escales que comuniquen la fàbrica amb la torre i a la vegada amb dalt el poble, amb el casc antic. Els edificis de la fàbrica són diverses naus, situades una a continuació de l'altre en sentit lineal nord-sud, en paral·lel al riu, són de diferents cronologies. Dels edificis de la fàbrica destaquen les naus més antigues, ocupen la part central del conjunt, una de les estructures és de tres nivells d'obertures, segurament de dues plantes i amb els murs bastits en paredat comú, coberta de teules a dues aigües; en aquest volum destaca una estructura a manera de torre coberta amb teulada a quatre vents. Les obertures d'aquesta nau són grans finestrals emmarcats amb maó massís que en les llindes conformen arcs rebaixats. Aquest nau per l'extrem més sud té una part que d'habitatges integrats en la mateixa estructura. Les naus de la fàbrica, almenys les estructures més antigues, són de murs de paredat comú amb grans finestrals emmarcats amb maó massís conformant llindes d'arc de mig punt, són cobertes per teulades de teules a dos vessants amb el carener nord-sud seguint l'eix longitudinal de les naus, tot i que no tot el conjunt mostra el mateix alçat, així hi ha una nau amb un nivell d'obertures i una amb tres nivells. La part sud d'aquestes naus compten amb una part destinada a habitatge, integrat en la mateixa estructura de la nau. Aquestes naus més antigues, tenen adossades altres estructures, resultat de l'afegit posterior d'altres volums que es degué anar fent gradualment; així, al punt de connexió d'ambdues naus principals s'alça en un lateral, una estructura a manera de torre, amb una tipologia de materials similar al conjunt tot i que amb més maó a la part superior, destaca a la part superior unes finestretes, tres per façana, i la coberta a quatre aigües; al seu voltant, també s'adossen altres estructures o volums, sembla que antigues oficines. A l'extrem nord, hi ha un dels accessos a l'interior de la fàbrica i a oficines, mostra un acabat diferent de la resta, resultat d'una actuació posterior. A l'extrem sud de la fabrica hi ha diverses estructures i volums resultat de diferents moments constructius. Els habitatges es situen al nord de la fàbrica, conformen un únic bloc amb la mateixa orientació que les naus fabrils, són de dos nivells, també bastits amb mur de paredat comú i obertures amb emmarcaments de maó massís, les portes d'accés als interiors es situen a la façana de ponent, la que obra al riu. A l'extrem nord del conjunt, hi ha uns edificis situats flanquejant l'accés a la fàbrica, són bastits amb la tipologia esmentada pel conjunt, murs de paredat i obertures emmarcades amb maó, material que també es disposa de reforç als angles. | 08092-55 | A la part nord del poble, a peu del riu Llobregat per la riba dreta. | La fàbrica de Cal Metre va ser fundada l'any 1869 per Ramon Alsina i Postius de Berga, conegut amb el nom de Metre, el qual provenia d'una família que es dedicava a la filatura i al teixit de cotó. L'any 1824 es casà amb Lluïsa Rodergas Comellas, filla d'una família berguedana també vinculada a l'ofici dels filats i teixits almenys des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l'antic molí fariner de la vila, del qual es aprofitar l'estructura i es va tornar a posar en funcionament. Així, durant el primer període es comptava amb la fàbrica i el molí. Als anys 70 del segle XIX, van morir primer el pare i després la mare de Ramon Alsina Roderges, qui fou l'hereu i continuador de la fàbrica. Aquest va casar-se amb Filomena Orriols de Castellar de N'Hug; aquest va fer créixer i ampliar les instal·lacions, passant a tenir una gran fàbrica de filats i teixits de cotó i a la vegada, transformar el molí en una farinera adaptada al moment. A la mort de Paral·lelament es va començar a construir la fàbrica de filatura, que poc després, al 1880 s'ampliaria amb una secció destinada al tèxtil. En morir Ramon Alsina, un consell familiar va governar la fàbrica fins a la majoria d'edat del fill Marc Alsina Orriols, a l'any 1923; aquest moriria jove i sense descendència. No es van nomenar hereus fins el 1940, corresponent-li a l'oncle i cosina, Joan i Montserrat Vilella Orriols, que crearien la societat 'S.A. Fabril de Gironella' l'any 1947. La fàbrica tèxtil, en major o menor mesura, va estar activa fins a començaments del segle XXI; actualment només algunes naus tenen altres utilitats diferents. | 42.0362500,1.8821000 | 407470 | 4654406 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49696-foto-08092-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49701 | Colònia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | actualment només és ocupada una parti important del recinte fabril; la torre no té cap ús i els habitatges dels treballadors estan desocupats i descuidats. | La colònia tèxtil de Cal Bassacs està conformada per el recinte fabril o industrial, el conjunt de diferents naus que es disposen alineades una a continuació de l'altra, junt amb magatzems, espais destinats a oficines, al davant de la fàbrica es localitzen els edificis destinats a allotjar treballadors, i en una gran parcel·la, delimitada per un mur de tancament, la torre, la residència dels senyors que incloïa una petita capella, al voltant de la torre hi ha uns jardins i també una construcció més moderna. La majestuositat de la torre, a més de trobar-se emplaçada presidint el conjunt també destaca per les seves dimensions, les característiques constructives i el treball ornamental dels seus acabats. Pel que fa als habitatges per els treballadors, aquests estan situats al davant de la fàbrica per el costat de ponent conformant un carrer, anomenat carrer indústria; el conjunt està format per edificis de planta baixa, i dues plantes pis, amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix del carrer. Mostren un total de quatre portals d'accés a les respectives escales interiors; sembla que es tracta d'edificis construïts en diferents etapes, a grans trets les façanes, excepte l'edifici de més al nord, la resta disposen d'obertures que a planta baixa disposen d'emmarcaments de maó massís (porta d'accés a l'escala interior, portal d'accés a la planta baixa i alguna finestra) amb llindes d'arc rebaixat, la resta d'obertures són simples, de línies rectes; destacar que l'edifici que afronta amb el situat a l'extrem nord, disposa d'obertures a balcons amb voladís. Pel que fa a l'edifici de l'extrem nord del conjunt, aquest destaca per tenir una distribució regular de les seves obertures, tots amb emmarcament de maó massís, de les que destaca la finestra central de la planta primera amb una col·locació dels maons diferenciada. En l'edifici de l'extrem més sud, es pot veure que està bastit en part amb murs de pedra en algunes parts i la resta de toves, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada. i en part de toves A la part posterior, trobem diferents tipus d'obertures, en un cas, el de més al sud, només disposa de finestres senzilles, les dues següents són amb galeries a cada planta, aquestes de línies rectes i la resta disposen de galeries amb obertures formades per arcs de mig punt tot i que d'acabats diferents, i combinades amb finestres. | 08092-60 | a la barriada de Cal Bassacs, a peu del riu Llobregat, uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor i Ballús van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. La nissaga Bassacs era originària de Prats de Lluçanès, on feien de paraires, es van traslladar a Gironella, on ja hi consten al 1717. A finals del segle XVIII i primera meitat del segle XIX, van formar part de diverses companyies de filatura i teixit de cotó. Pel que fa a la família Teixidor, era originària de Berga i també es documenta la seva dedicació als filats i teixits de cotó durant molts anys, al segle XVII consten la seva participació en una societat berguedana. El 1861 el matrimoni resideix a Gironella, més concretament a la que actualment s'anomena plaça de la Vila, llavors plaça de l'església, on consta que tenien un taller amb 10 telers de mà, un ordidor i una màquina de fer bitlles, es té constància que el 1896 aquest taller encara funcionava. A l'abril de 1861 el matrimoni va comprar una peça de terra a Maria i Ramon Fígols de Gironella, al peu del Llobregat a toca del pont de Sant Marc i per tant a peu del camí. El 30 de maig de 1862, Joan Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Gironella per construir un molí fariner de dues moles i una fàbrica als terres adquirits. L'inici de les obres s'iniciaren el 1869, amb les obres de la resclosa i l'obtenció del permís per construir un molí amb dues moles i una rúbrica. Sembla que el model inicial es modificar, ja que el molí no es va construir i van bastir dues rúbriques. Al 1871 van comprar un nou tros de terra, moment en el que costa que la fàbrica ja tenia 158 pams de llarg per 14 d'ample. L'any 1872 van obtenir permís per extreure pedra del llit del riu amb la recomanació que no s'afectés les restes del pont de Sant Marc. Per tal de fer front, a les necessitats de capital per la fàbrica de Cal Bassacs, el matrimoni també comprà una casa a Avià amb 11 telers, una màquina de bitlles i un ordidor. Una altra font de finançament, va ser externa, concretament arran d'una hipoteca feta amb Antoni Manent Llonch, qui fou fundador de la colònia Manent de Puig-reig entre altres negocis; el deute es tancar el 1884. Consta que a mesura que anaven construir naus, les llogaven a petits empresaris. El 1880 Miquel i Josep Santesteban hi tenien 12 i 10 telers respectivament. El 1884 una de les dues fàbriques devia estar totalment acabada, ja que consta que la van llogar a l'empresa de Manresa 'Antoni Torra e Hijos y Cía', passava a acollir més de 4000 fusos i 94 telers mecànics. Una altra part fou llogada a 'Estapé Camps' que hi instal·lar 12 telers mecànics. Una de les rúbriques va ser donada en vida al fill Antoni, qui la posà en funcionament, la donació fou confirmada en el testament de Joan Teixidor Ballús, que morí al 1891. En el moment de la seva mort consta que les dues fàbriques ja estaven acabades, també els magatzems i les cases per els treballadors. Els hereus dels seus béns vans ser la seva filla Concepció Teixidor Bassacs i el seu gendre Josep Fusté Teixidor. Els fills continuaren el negoci amb línies diferents. Antoni, malalt, va acabar llogant la fàbrica a altres industrials; a la seva mort, la fàbrica va recaure, part en mans de la seva dona Carme Vila Marces, i part a la seva filla i hereva, Carme Teixidor Vila. L'hereva va continuar llogant la fàbrica, un dels empresaris que l'arrendà va ser Josep Sanglàs i Alsina de Manlleu, que es dedicà a la fabricació de maquinaria destinada a la filatura de cotó, essent considerada la primera empresa catalana d'aquestes característiques, va arribar a tenir una plantilla de 300 treballadors als anys XX. Amb la mort prematura de l'hereva, la mare, Carme Vila rebé la fàbrica, qui la va llogar a l'empresa 'Josep Fusté i Cia.', els familiars que feien anar l'altra part de la fàbrica de Cal Bassacs, la que havia rebut Concepció Teixidor (muller de Josep Fusté). (segueix a observacions) | 42.0226100,1.8853400 | 407719 | 4652888 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Destacar que a la façana principal dels habitatges destaca un dels edificis que compten amb dos balcons amb voladís, un sobre de l'altre, el de la planta baixa és de voladís de fusta suportat per biguetes de fusta, a manera de permòdols, i el del pis de sobre és de biguetes metàl·liques amb rajols i també caps de bigues de fusta a manera de permòdols i tirant de ferro. Les baranes en un i altre són de barrocs senzills amb decoració de volutes al sòcol i sota el passamà.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).(segueix d'Història): Amb la mort de Carme Vila, la part de la fàbrica passa a Ricard Teixidor Masjuan, qui el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. La fàbrica heretada per la Concepció Teixidor, havia anat estant destinada a fabricació directa per part de l'empresa de la família, l'esmentada 'Josep Fusté Teixidor y Cia'. El 31 de maig de 1914 es va cremar la fàbrica; Concepció ja vídua, va rebre l'ajuda del director Esteve Esparbé Garriga. Tot i l'aturada que implicà l'incendi, es va reprendre l'activitat i el 1919 llogà la fàbrica veïna als parents. Durant uns anys van funcionar dues raons socials a les fàbriques de Cal Bassacs. El fill de la Concepció Teixidor, Salvador Fusté va casar-se el 1920 amb Bernada de Martín i Llobet de Berga. Salvador va morir jove, va fer hereu el seu nebot, Josep M. Minoves Fusté, seria el principal accionista de la companyia 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 49697 | Colònia Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | Els terrenys que ocupa la colònia Viladomiu Nou formaven part de la mateixa propietat de Cal Feliu, a qui uns anys abans Tomàs Viladomiu Bertran havia adquirit una parcel·la la Plana de Sant Marc per construir la colònia que després s'anomenaria Viladomiu Vell; aquesta nova parcel·la anomenada la Clau de Sant Marc (i altres que adquiriria a posteriori), defineixen un meandre del riu Llobregat, just per sota de Viladomiu Vell, en el que a partir del 1880??? i durant xxxx període, s'hi anà bastint la colònia: La part productiva, la fàbrica i edificis annexes està situada a peu de riu, en paral·lel a aquest, amb la resclosa i el canal. I els edificis més emblemàtics de la colònia, situats tots al nivell superior i que conformen el conjunt d'habitatges dels treballadors, l'església, la torra de l'amo, les escoles, la plaça i el passeig. La colònia s'anà construint gradualment, tot acollint i ampliant serveis i habitatges a mesura que calien. La colònia compta amb un carrer principal, el d'entrada al nucli, carrer colònia Viladomi Nou, on es disposa una primera filera de cases adossades a l'església, amb el parc al davant i a continuació els carrers paral·lels i perpendiculars al carrer central; en aquests carrers es disposen els blocs de pisos de la colònia. Destaquen els dos grans blocs de pisos, ocupen tota la llargada de cadascun dels carrer i estan construïts a partir d'una mateixa tipologia d'estructura repetitiva; cada bloc disposa de la seva façana principal on es situa una gran galeria a la que, a nivell de planta baixa, es situen els portals d'accés a les escales de veïns i a partir de la que es distribueixen els habitatges, configurats per una mateixa estructura i distribució. En el cas del bloc situat més al nord, la façana de galeria obra a tramuntana, vers l'església, i consta de tres plantes; en el bloc més sud, la galeria està disposada al costat sud, obra al passeig i també és de tres nivells; ambdues galeries estan configurades per grans obertures a partir de pilars centrals i llindes en arcs rebaixats. Els habitatges del carrer principal, a l'entrada i fins a tocar a l'esglési,a són casetes de planta baixa i pis. El passeig està flanquejat a un costat, per l'esmentat bloc de pisos, de més a llevant, i a l'altra banda de carrer, una filera de cases de planta baixa i pis. El passeig compta amb unes fileres de plataners, amb bancs per seure i és on es situaven/concentraven alguns dels serveis, la botiga, el bar, teatre-cinema i les escoles. Al final dels carrers, es disposa la torre de l'amo, situada en un punt elevat respecte de la fàbrica i amb vistes a aquesta. La colònia disposa d'un camí asfaltat que connecta amb la veïna colònia del Guixaró, vial construït pels Viladomiu, a fi de connectar les dues fàbriques i colònies de la mateixa propietat, ja que el 1929 havien adquirit la colònia del Guixaró. | 08092-56 | A l'extrem sud del municipi, a peu de riu Llobregat. | La família Viladomiu es considera una de les famílies d'industrials o empresaris del tèxtil més ben documentades de Catalunya, fet que testimonia la importància d'aquesta nissaga. Els orígens es situen al segle XVI a Vilada; a mitjans del mateix segle es traslladaren a Berga, on es dedicarien a la manufactura de la llana i el lli. Al llarg dels segles, les generacions dels Viladomiu es van documentant en diferents activitats vinculades a la fabricació de teixits o filats, així com la seva evolució i desenvolupament productiu adaptant-se a les necessitats i demanades de cada època; passant de la fabricació totalment artesanal en telers manuals de fusta fins a la important producció tèxtil en els telers mecànics a les fàbriques del peu del Llobregat. Al segle XVIII Tomàs Viladomiu Obiols es casa amb Antònia Bertran Martí, de 'cal Rei' de Sallent i s'instal·la en aquest població, on va néixer Tomàs Viladomiu i Bertran, fundador de les colònies Viladomiu. Al 1874 Tomàs Viladomiu va fundar la colònia industrial tèxtil de Viladomiu Vell, llavors coneguda com la Plana de Sant Marc. Un cop la fàbrica de Viladomiu havia iniciat el seu funcionament; els Viladomiu van adquirir una nova parcel·la, la Clau de Sant Marc, més al sud de Viladomiu Vell, on iniciaren la construcció d'una nova colònia. La fundació de Viladomiu Nou es pot situar l'any 1880, moment en que es van començar a construir la nova colònia a l'indret anomenat Plana de Sant Marc; inicialment formada per la fàbrica, una nau industrial, i un bloc per acollir els treballadors; aquest primer edifici d'habitatges es va construir al carrer de baix, paral·lel a la vora del riu. Juntament amb la construcció d'aquestes primeres edificacions també es va bastí el canal que permetia conduir l'aigua cap a la fàbrica. Es considera que el naixement de la colònia Viladomiu Nou com a colònia independent de Viladomiu Vell és el 1897, quan els germans Josep i Jacint Viladomiu, es divideixen l'herència del pare i fundador, Tomàs Viladomiu; moment en el que la colònia deixa d'anomenar-se la Clau de Sant Marc i passar a denominar-se Viladomiu Nou i a estar gestionada per l'empresa de nova fundació 'Tomàs Viladomiu i fill'. A partir d'aquí iniciaria el seu propi recorregut, convertir-se en una important colònia tèxtil, amb la construcció de nous habitatges, edificis i incorporació de serveis, i amb l'ampliació de la primera petita fàbrica. El 1886 es construïren nous habitatges situats en un terreny més pla, sobre la fàbrica. A mitjans de l'any 1900 es va iniciar la construcció d'altres nous habitatges de la colònia, la construcció de l'església i de la torre dels amos. Aquestes noves edificacions es van inaugurar l'any 1905, seguidament es van realitzar millores en els carrers de la colònia. La producció augmentava i la fàbrica i colònia també. Al 1929 els Viladomiu amplien el negoci amb la compra de la colònia Guixaró i posteriorment, als anys 60 del segle XX, construïen la fàbrica de Can Llop a Olvan. L'any 1936 la fàbrica i la colònia van ser col·lectivitzades per la Generalitat. Després de la Guerra Civil s'inicia l'ampliació de serveis, amb la guarderia infantil i maternal (1943), ampliació i millores dels habitatges, un poliesportiu (1948), botigues, ampliació del carrer Nou (1951) que s'havia construït el 1929, construcció del nou edifici de les escoles (1957). Als anys 80 del segle XX arribava la crisi, així el 1982 Viladomiu Nou és veié afectada comportant la suspensió de pagaments de l'empresa 'S.A. Viladomiu'; es va crear la Cooperativa Laboral dels Treballadors que funcionaria fins el 1988, la nova empresa 'Comercial Viladomiu S.A.' faria suspensió de pagaments el 1989 i el 1991 tancaria la fàbrica. Al llarg de les darreres dècades del segle XX i amb les diferents crisis i finalment el tancament de la fàbrica, les necessitats de mà d'obra anaren disminuint i per tant, amb els anys també van anar marxant veïns amb la conseqüent despoblació de la colònia. | 42.0039200,1.8859000 | 407738 | 4650812 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49697-foto-08092-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).Sortosament Viladomiu Nou, va veure com les naus de la fàbrica continuarien actives amb altres negocis, actualment encara està en ple funcionament i expansió, de fet, recentment s'ha aprovat l'ampliació del recinte industrial. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49699 | Colònia Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-viladomiu-vell | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou2. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX-Xx | La colònia de Viladomiu Vell està situat entorn a a un quilòmetre al sud de Cal Bassacs. Es tracta d'una colònia construïda en paral·lel al riu, de nord a sud, a l'entrada de la colònia trobem a un costat l'església (junt amb algun edifici annex) i a l'altre costat, la torre dels amos; un tros més amunt el xalet del director. Així, en primer lloc els espais més emblemàtics, de poder simbòlic, l'església i la torre, després la part central destinat als habitatges dels treballadors, i a la part final, la zona industrial, la fàbrica. Els habitatges estan distribuïts amb tres fileres de blocs paral·leles que configuren l'espai urbà, carrers i places; així, al carrer superior, el de més a ponent, hi ha dos blocs disposats en filera, un a continuació de l'altre; a grans trets es tracta d'uns edificis de planta rectangular allargada, formada per tres plantes de pisos (planta baixa i dues plantes) i una planta semisoterrània accessible des del carrer de sota, ja que el terreny té un lleuger desnivell, aquest són destinats bàsicament a garatges. La façana principal que obra al carrer de Puig Sacalm, és la característica façana de galeries, conformada per tres fileres o carrers de galeria obertes amb obertures d'arcs rebaixats suportats sobre pilars; en aquesta façana s'obren els accessos a les plantes baixes i a les caixes d'escala d'accés als pisos superiors. Tres de les façanes laterals d'aquests blocs es mantenen sense revestiment, permetent veure els murs que són de pedra amb reforç de maó massís a les cantoneres i en els emmarcaments de les obertures, en el cas del bloc més nord, conformant a més un guardapols decoratiu; en aquest mateix, podem veure les obertures de la façana lateral sud a nivell de planta baixa compta amb les obertures emmarcades en carreus de pedra. Els altres blocs, un al carrer o filera central i dos al carrer de baix, col·locats també un a continuació de l'altre, són també de planta rectangular allargada, de tres plantes (baixa i dos pisos) i coberta a dos vessants de teula àrab amb un ràfec decorat amb una combinació geomètrica feta amb maó massís; els murs mostren la planta baixa feta de carreus de pedra i la resta amb la superfície arrebossada i pintada; les obertures en les façanes principals i laterals són de tall recte i distribuïdes regularment, els portals d'accés a les escales interiors obren en tots ells al carrer Puig Llançada; les façanes posteriors (al bloc més de ponent obra a l'oest i en els blocs més de llevant obren al riu a l'est) disposen d'obertures que donaven a galeries amb balcó, la majoria de les quals avui dia modificades i tancades. El bloc de pisos del costat est situat davant l'església, té planta en forma de L invertida, comptant amb un volum que es situa davant l'església i que acollia les escoles i espais comunitaris. Entre ambdós hi ha la plaça principal de la colònia, la de l'església. Delimitada entre les tres fileres de blocs i a l'extrem sud l'accés a la fàbrica, hi ha una altra plaça; el carrer de Puig Sacalm, el carrer de dalt, és a manera de passeig, amb bancs i plataners. | 08092-58 | A l'extrem sud del municipi, a peu de riu Llobregat. | La colònia Viladomiu Vell, va ser fundada per Tomàs Viladomiu Bertran, membre d'una nissaga vinculada a la indústria de filats i teixits des d'antic. Els orígens de la família es documenten des d'inicis del segle XVI a Vilada, des d'on es traslladaran a Berga. Al llarg dels anys es coneixen nombroses notícies que documenten la relació dels Viladomiu amb la manufactura tèxtil, mostrant l'evolució i creixement dels seus negocis a partir de l'adaptació a les noves demandes i necessitats de cada període. El pare de Tomàs Viladomiu va traslladar-se a Sallent en casar-se amb Antònia Bertran, de la casa Cal Rei, població on continuaria dedicat als filats i teixits, i on va néixer el fundador de les colònies Viladomiu, qui continuaria les trajectòria de negoci de la família. Tomàs Viladomiu Bertran va decidir-se a instal·lar una fàbrica i colònia riu Llobregat aigües amunt, veient les possibilitats que oferia la zona, encara escassament industrialitzada. La ubicació escollida van ser els terrenys de la Plana de Santa Marc, que comprà als germans Feliu. A partir del 1868 s'inicia la història de la colònia de Viladomiu amb la sol·licitud d'aprofitament d'aigües per construir una fabrica, les obres s'iniciarien amb la construcció d'una primera nau, la resclosa i canal, i els primers edificis per allotjar els treballadors. Posteriorment la colònia aniria creixent i incorporant elements, l'església (1885), la muralla, la torre (1910), les escoles, ampliant els blocs de pisos, ampliant la fàbrica, etc. Un cop havia arrencat la producció (1871), l'empresa 'Viladomiu e Hijos', va comprar i iniciar els tràmits per construir una nova colònia en uns terrenys situats més al sud de Viladomiu Vell. En aquest cas, els terrenys es van comprar a la mateixa família, la parcel·la on es construiria el nou projecte es denominava la Clau de Sant Marc, les denominacions dels terrenys s'emprarien mentre van estar les dues colònies sota la mateixa empresa; a partir del 1896, els fills de Tomàs Viladomiu parteixen l'herència i cada colònia Viladomiu Vell i Viladomiu Nou passen a estar gestionades per empreses diferents. El 1882 l'empresa va aconseguir l'estatut de colònia agrícola i industrial que li permetia beneficiar-se de determinades exempcions fiscals. Des de la fundació de la colònia Viladomiu Nou i fins el 1989 va estar gestionada per diferents empreses vinculades a la família Viladomiu. La gestió de la colònia i fàbrica de Viladomiu Nou es va fer a través de diferents empreses, ja que al llarg dels anys van anar canviant: 1869-1887: Viladomiu e Hijos, 1888-1896: Viladomiu Hijos, a partir d'aquí cada colònia Viladomiu emprèn el seu propi camí empresarial, 1896-1906: José Viladomiu Montañá, 1907-1927: José y Jacinto Viladomiu; 1928-1934: José Viladomiu Senmartí; 1934-1989: Manufacturas Viladomiu S.A. | 42.0092600,1.8853000 | 407696 | 4651405 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49699-foto-08092-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).A l'extrem sud del conjunt hi ha la zona industrial, la fàbrica, amb accés a través d'un gran portal obert en el mur perimetral de delimitació de l'espai fabril; a la zona d'accés hi ha alguns edificis bastits a ple segle XX, entre els quals les oficines, la bàscula, etc. Del conjunt productiu destaca la gran nau central de planta rectangular allargada, tres nivells d'obertures i coberta de teula àrab a dues vessants; al seu voltant hi ha altres naus i edificis, diverses de les estructures adossades a la nau central, mostren volumetries i acabats diversos, tractant-se d'edificis de diferents funcionalitats i cronologies. Al costat nord del conjunt s'alçava la xemeneia de la màquina de vapor, avui dia desapareguda. Paral·lel al riu i a la colònia, circula el canal que condueix l'aigua des de la resclosa, situada uns metres aigües amunt, fins la fàbrica; també cal destacar la zona d'horts situada al voltant del canal. A pocs metres de la torre de l'amo també hi ha el xalet del director, una estructura de casa a quatre vents adossada al terreny per el costat de ponent, de planta baixa, primera i planta sota-coberta; en el primer pis, destaca la galeria a manera de balconada continua coberta i el nivell de planta sota-coberta que es desenvolupa en la mateixa coberta, mostrant només façanes laterals entre els diferents plans de teulada; la teulada és de teula plana de ceràmica amb ràfecs suportats per caps de biga de fusta. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49838 | Conjunt de tampons de Manufacturas Viladomiu S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tampons-de-manufacturas-viladomiu-sa | http://imatex.cdmt.es/_cat/fitxa_cerca_resultats.aspx | XX | El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) compta amb un conjunt de tampons procedents de l'empresa Manufacturas Viladomiu S.A. Es tracta d'una col·lecció d'un total de 23 tampons de fusta i metall que eren emprats per marcar les peces de roba un cop acabades i abans de ser enviades al majorista; la majoria dels tampons tenen el nom del dibuix enganxat a la part del darrera. Tots els tampons tenen dibuixos diferents, de temàtiques diverses, bàsicament figures humanes i animals, per exemple una papallona, un lleó, un paó, diferents tipus d'ocells, un cargol, diferents figures humanes, sobretot femenines, de cos sencer o només bust, també n'hi ha algun que són lletres, una corona, un escut, entre altres. Aquests segell servien per marcar les peces de roba de cotó per llençols produïdes a la fàbrica de la colònia Viladomiu Vell. | 08092-197 | Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. C/ Salmerón, 25. Terrassa | Les peces provenen de la fàbrica Manufacturas Viladomiu S.A., de Gironella, més concretament de Viladomiu Vell. Les peces van ser donades al CDMT per part d'un antic treballador de la fàbrica i amb vinculació amb la ciutat de Terrassa, d'aquí que el donatiu es fes en aquest centre. El donant explicà que ell va treballar a la fàbrica fins el 1978, període en que ja no s'empraven els tampons però si que recorda haver vist peces de roba amb les marques dels tampons. Aquestes marques identificaven a cada majorista, així quan es finalitzava una tirada de roba per a un client concret s'assenyalava la peça amb la marca del tampó corresponent; aquestes marques es posaven a la tela de sobre de cada paquet, en alguns casos també es feia amb les inicials del majorista. Per la tipologia de segell, especialment pels dibuixos, es creu que poden ser dels anys 1950-1960. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49838-foto-08092-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions recollides en la fitxa han estat recopilades a través del portal web del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, en concret a través del portal IMATEX i a partir de les dades facilitades pel mateix museu. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 49839 | Construcció de rellotges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-de-rellotges | <p>-AMENÓS, Ll. : (2002): 'Aportacions a l'estudi dels antics rellotges domèstics catalans: els exemplars conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona', a Salobre. Butlletí del Centre d'Estudis Josep Baralt, número 12, p.9-11 (Arenys de Mar). -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1990): 'Els Puigferrat, rellotgers de Gironella al segle XVIII', a El Vilatà, número 83, pàgs. 56-57. -FARRÉ, E. (1990): 'Els antics rellotgers de Gironella', a El Vilatà, número 82, p.59-61. -FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2002): 'Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat.' XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Vicenç de Castellet 2001, p. 209-218. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008): El rellotge català. El Papiol: Efadós.</p> | XVIII | Es tracta d'una tècnica artesanal del segle XVIII, recollida a través de la bibliografia i els testimonis materials conservats. | <p>Durant el segle XVIII Gironella va comptar amb un taller de rellotges, conegut especialment per la construcció de rellotges domèstics. Aquest taller s'atribueix a la nissaga de rellotgers Puigferrat, procedents del Lluçanès i que s'instal·laren a Gironella durant el segle XVIII. Del taller gironellenc es creu que poden procedir vint exemplars, dels quals però, només set compten amb la inscripció de la vila de procedència. En el cas dels rellotges fabricats a Gironella, i a diferència d'exemplars d'altres tallers, no indiquen la data ni el taller o fabricant, només en alguns casos hi ha la inscripció del nom de la vila de procedència. Els rellotges del taller de Gironella generalment tenen unes mides d'entorn a 200x140x110 mm., amb una esfera rectangular situada verticalment, en alguns exemplars amb el nom de 'Gironella' o el text 'Ft en Gironella'. Els rellotges del taller de Gironella disposen d'una única agulla que marca les hores, la qual compta amb un índex més llarg desplaçable que permet programar l'hora del despertador; aquest gira conjuntament amb l'agulla horària i en passar pel costat dret del rellotge dispara el mecanisme del despertador (situat a l'exterior de la caixa). Aquest sistema de despertador és propi dels despertadors monàstics, o rellotge mecànic casolà, dels segles XV i XVI. Aquesta especificitat no s'ha localitzat en altres tallers a excepció d'un exemplar contemporani d'Igualada. Pel que fa al pèndol, en molts casos no és l'original, aquest era curt, situat davant l'esfera i habitualment en forma d'àncora de vaixell. El sistema d'escapament és de paletes, més antic encara que l'escapament català; tant les rodes transmissores com el bastiment són de ferro. La majoria d'exemplars disposen de soneria, alguns toquen les hores i les mitges i altres també els quarts. Tenen autonomia de funcionament per un dia. Un altre tret present en diversos exemplars és que al centre de l'esfera hi ha una figura solar gravada i el disc horari compta amb divisions dels quarts d'hora. Generalment, tant les xifres romanes com els ornaments van ser gravats a la planxa de llautó de l'esfera amb punxó. Es destaca com a característica específica l'existència d'una peça angular de ferro que abraça el rellotge per les parts posterior i inferior i que dóna solidesa a l'estructura. Aquesta característica ha permès atribuir al taller de Gironella alguns exemplars anònims. En relació al conjunt de poblacions productores de rellotges catalans del segle XVIII, els experts defineixen el taller de Gironella com d'elaboració molt més primitiva en quant a la tècnica utilitzada (molt més antiga). Farré i Xarrié han inventariat '20 rellotges, tres esferes i una màquina procedents de Gironella, set dels quals tenen la inscripció acreditativa de la vila de procedència; en dos apareix simplement el nom Gironella i en els sis restants la frase abreujada Ft en Gironella (XARRIÉ, J; FARRÉ, E. (2008)) '. Els rellotges inventariats com a procedents de Gironella es conserven en particulars, en entitats públiques i en privades, per exemple: un exemplar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un al Monestir de Montserrat, dos al Museu Episcopal de Vic, un al Crèdit Andorrà (Andorra), i dos al Museu Comarcal de Manresa (un dels quals amb el nom de Gironella). Dels rellotgers Puigferrat també hi ha constància de la fabricació de rellotges de campanar, es documenta la construcció d'un rellotge per l'església de Gironella al 1748, i un altre exemplar fet el 1795, situat a la torre d'Isanta de Solsona.</p> | 08092-198 | <p>Segons recull la bibliografia, a inicis del segle XVIII a Gironella no hi havia rellotger, raó per la qual el 1728 es va contractar en Joan Puigferrat, de la parròquia de Santa Maria de Merlès, per tal que reparés el rellotge del campanar, fins llavors se'n feia càrrec el mossèn. Aquest rellotger també havia reparat el rellotge del campanar de la parròquia de Sant Joan de Berga, l'any 1727 i altra vegada l'any 1734. L'any 1748, des de Gironella es va tornar a contactar amb Joan Puigferrat per tal que construís un rellotge nou pel campanar; període en que consta que s'oferí al rellotger que es quedés a viure a la vila de Gironella, a canvi, el consistori es faria càrrec dels seus impostos, el rellotger acceptar el tracte i poc després ja es documenta la família vivint-hi. Van ser tres les generacions de la família que van fer de rellotgers a Gironella, Joan Puigferrat (c. 1698- Gironella 1753), Joan Puigferrat i Riambau (Sant Marti de Merlès 1736 - Gironella 1808) i Josep Puigferrat Escaler (Gironella 1776 – c. 1850). Del conjunt de rellotges atribuïbles al taller dels Puigferrat, només uns quants porten inscrit el nom de Gironella, en cap dels exemplars consta la data ni el nom del taller o fabricant (Puigferrat), per tant, no es coneix quin dels rellotgers de la nissaga els va fabricar. De fet els rellotges anònims s'han pogut atribuir a aquest taller i aquesta nissaga per comparació, ja que mostren les mateixes traces i tècniques que els identificats amb el nom de Gironella. Es creu que potser alguns dels rellotges més antics (potser els anònims), podrien haver estat fabricats mentre residien a Sant Martí de Merlès, aproximadament entre 1734 i 1748.</p> | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-01-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició rellotgera del segle XVIII a Gironella es caracteritza per la presència d'un taller d'elaboració de rellotges domèstics que a nivell més global (europeu) es podrien situar dins una tipologia manufacturera molt més antiga, entorn a dos segles abans. Aquest fet es deu a que la tecnologia rellotgera europea al segle XVIII havia evolucionat molt, per contra els rellotgers catalans mantenien una tradició molt més rudimentària que no els permetia fer còpies dels nous rellotges del mercat europeu, especialment tenint en compte el cost de les peces d'importació. Aquest fet va afavorir l'existència d'uns artesans catalans (locals) que fabricaven unes màquines senzilles, resistents i força fiables, però amb característiques tècniques antigues (comparant-ho amb les noves produccions europees). La fabricació de rellotges domèstics catalans d'aquest període es caracteritza per una especificitat que els diferencia de la resta i que al 1958, en un moment de descobriment dels rellotges casolans catalans, va ser batejat com 'l'escapament català'; consistent en una solució rudimentària consistent en un dispositiu mecànic que regula l'energia proporcionada pels pèndols tot distribuint-la en intervals regulars per mantenir el pèndol en oscil·lació constant. En conjunt els rellotges domèstics catalans s'ha definit com peces amb un disseny extern força actualitzat, amb esferes en general força similars a les elaborades a Anglaterra i França, però amb una maquinària d'acabats i qualitat més aviat rudimentària i de tradició força antiga; segons expliquen els experts això es deu al fet que aquells rellotgers catalans del segle XVIII el que feien era fabricar en petit, en miniatura, el tipus de rellotge de campanar que coneixien i que era d'un o dos segles anteriors. La tradició rellotgera d'aquest període a Catalunya era de la mà d'artesans que no provenien del món de la rellotgeria, sinó ferrers, manyans,.. i sobretot fabricants d'armes (de la qual Catalunya era un reconegut centre productor). Les poblacions considerades productores de rellotges domèstics catalans, s'ha relacionat a partir de l'existència almenys d'un exemplar amb el seu nom gravat. Actualment es comptabilitzen dotze centres productors: Arenys, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic. En un ventall cronològic ampli que a grans trets es considera des del 1750 fins el 1800, però amb algunes excepcions o distincions pels extrems; així, com a més antic cal referir-se a un exemplar del 1721 de Mataró, tenint en compte que no tots els exemplars disposen de data (en el cas de Gironella, cap exemplar) i altres exemplars que es situen fins el primer terç del segle XIX a Arenys i Moià i un exemplar de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. A nivell local, en cada cas es pot parlar d'unes característiques específiques, tot i que es puguin identificar certes similituds o paral·lelismes entre certs tallers. En el cas de Gironella, igual que a Igualada, incorporen un sistema de despertador molt similar. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 49725 | Contrapès d'una premsa de Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-duna-premsa-de-ca-landal | -COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages. | El contrapès de Ca l'Andal està emplaçat prop de la casa, en un marge al costat d'un camp. Es tracta d'un bloc de gres que mesura entorn als 74 cms de llargada per 66 cms d'amplada, es desconeix la fondària per trobar-se encaixat al terreny. A la part central hi ha l'encaix que servia com a subjecció central del coixinet de retenció del cargol. Es desconeix si el seu emplaçament es correspon a la seva situació originària, però els germans Coromines creuen que pot estar situat a prop del lloc originari; segons els càlculs de Coromines pot tenir un pes aproximat de 360 quilos. (COROMINES: 2017, pg.70) | 08092-84 | La casa està situada al peu del camí que puja a la font de l'Ermita des de la zona de les Eres. | Aquest tipus de contrapès de premsa està documentat des de l'època medieval. | 42.0311300,1.8858000 | 407769 | 4653833 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49725-foto-08092-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta peça hauria actuat com a contrapès d'una antiga premsa de biga per fer el premsat del raïm per eleborar vi. Aquest tipus de contrapès està catalogat pels germans Coromines com el tipus A, es tracta d'un 'contrapès amb el forat d'allotjament de l'extrem del cargol proveït d'entalles trapezials 'ala de mosca' convergents i més amples pel cantó de dins per tal d'encastar-hi les falques' que subjectarien les peces frontals del cargol, l'eix del qual aniria col·locat vertical a la part central del forat rebaixat de la pedra i acoblat amb altres peces, tot segurament de fusta. (COROMINES: 2017, pg.28-32)Les imatges han estat facilitades per Ramon i Jaume Coromines, autors del llibre 'Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana.' | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 49807 | Costa de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-cal-peu-curt | només consta que s'han recollit fragments de materials. | Es tracta d'una zona en la que s'han localitzat diverses troballes ceràmiques i lítiques, inclou un fragment de molí de barca, un altre fragment de molí, diversos fragments de ceràmica informes corresponents a diferents vasos, a més d'una ceràmica cardial. La varietat del conjunt de fragments recollits sembla indicar que una ocupació de l'indret i per tant segurament l'existència d'un jaciment a la zona. | 08092-166 | a uns 200 metres al nord-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0203100,1.8749500 | 406855 | 4652643 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49807-foto-08092-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, concretament per Josep Sànchez. Les imatges del material arqueològic són de la Societat d'Arqueologia del Berguedà i del Museu Comarcal de Berga. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.