Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 49779 | Fons d'imatges de l'Ajuntament de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lajuntament-de-gironella | XX | El fons fotogràfic està format per conjunt de fotografies en color i en blanc i negre. Ocupen uns cinc arxivadors del fons de l'Arxiu Històric Municipal, on són custodiades. Les temàtiques de les imatges són molt diverses, i estan agrupades en la col·lecció d'imatges del Vilatà, les fotografies Homenatge a la vellesa, Futbol, i dues unitats d'instal·lació més on s'inclouen fotografies de gran format qeu van servir per una exposició que es va fer l'any 1990 sota el títol 'Exposició de fotografies històriques de Gironella' i una altra unitat formada per fotografies recollides per diferents persones. | 08092-138 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | La majoria d'imatges són dels anys 80 del segle XX en endavant. | 42.0332800,1.8828400 | 407527 | 4654075 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49779-foto-08092-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49783 | Fons documental de la parròquia de Santa Eulàlia a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-eulalia-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella hi ha 10 llibres de baptismes des de 1555 fins el 1902 de manera ininterrompuda, 4 llibres de matrimonis des del 1752 fins el 1914, i 6 llibres d'òbits d'entre els anys 1735 i 1908. Compta amb 19 plecs de fulls corresponents als expedients de matrimonis des de l'any 1939 fins el 2000. A més, de la documentació referent a l'administració parroquial hi ha documentació referent als comptes de col·lectes manades, llibreta d'ànimes, del Benefici de l'Hospital , La casa del Benefici, Càritas parroquial, Visita domiciliària a la Sagrada Família, Apostolat de l'Oració, Capella de Sant Isidre, Capella de Sant Marc, Capella de Sant Antoni de la carretera, llibretes de comptes de diverses fundacions: Feliu, Novenari, Mn. Vicenç Casals, de Ferrer, Carme Vila, Josep Villaró, Mn. Pere Vila, Mm. Josep Bover, i Simó Munts; que contenen informació referida al període 1957-1976. El fons inclou documentació notarial, dos manuals notarials, un llibre amb dades de 1445 a 1448 i l'altre de 1549 a 1551, a més també hi ha un seguit de documents notarials solts del segle XIX; a més, compta amb la transcripció de 7 pergamins.</p> | 08092-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49783-foto-08092-142-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el fons que es conserva a la parròquia hi ha la resta de llibres de baptismes des de 1902 fins 1976, en total 7 llibres, els llibres de matrimonis des de 1915 fins 1975, i 4 llibres d'òbits des de 1909 fins 1976. La documentació de Viladomiu Nou també és conservada a la parròquia, aquest fons consta de 2 llibres de comptes (1940-1976), un de matrimonis (1940-1976), un d'òbits (1940-1976), un de confirmacions (1943-1976) i un de compliment pasqual (1941-1976), a més de documentació referent a l'administració parroquial des del 1940 fins el 1972. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49782 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-gironella | XV-XXI | L'arxiu municipal de Gironella està repartit bàsicament en dues dependències, a l'arxiu històric a l'edifici del carrer del pont vell i la resta, el volum més ampli, a l'edifici de Sant Tomàs (bàsicament documentació de administrativa i de gestió del consistori); a més també compta amb una part encara a les golfes de l'edifici de l'Ajuntament. Actualment gran part de la documentació de l'arxiu està classificada i ordenada, tot i que encara queda una quantitat de metres lineals pendents d'ordenar, inventariar i classificar. L'arxiu ocupa un volum aproximat de 735,30 metres lineals de prestatgeries. La documentació conservada s'inicia l'any 1405 amb el llibre de privilegis, el següent document és del 1586, i segueix documentació ja fins l'actualitat amb petits buits. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més, dels documents més antics esmentats, conserva un conjunt de notables del segle XVII, Actes de l'Ajuntament des de 1607, Censals des del 1639, el Llibre del Molí de la vila de 1643 a 1729, ordinacions, el cadastre de 1732 i l'amillarament de 1772, entre altres. També compta amb col·leccions com la del El Vilatà, publicacions, d'estampes i recordatoris de defunció, goigs, moltes són col·leccions parcials. La documentació està ordenada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08092-141 | C/ Pont Vell, 19, c/ Sant Joan Baptista de la Salle, 4 i Plaça de la Vila, 1 . 08680 Gironella | Durant anys Josep M. Busquets va fer algunes tasques d'arxiver, classificant i ordenant la documentació. Prèviament no s'havia realitzat cap altra tipus d'actuació de classificació. Després de la mort de Busquets, l'Ajuntament es va fer càrrec de part de l'organització, classificació i inventari de l'arxiu històric. I actualment, des del 2016, es fa a través de la Diputació de Barcelona. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49782-foto-08092-141-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Arxiu de Gironella és el tercer arxiu de la comarca a destacar en relació al volum i tipologia de documentació que conserva, després del de Berga i Bagà. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49780 | Fons imatges de Gironella a l'Arxiu de l' Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-de-gironella-a-larxiu-de-l-ambit-recerques-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Gironella és bastant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, que inclouen fotografies en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08092-139 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 49845 | Fons l'Aroma Gironellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-laroma-gironellenca | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX-XX | el material està pendent de valoració i inventari, també seria convenient restaurar algun dels estendards. | Del fons de la desapareguda entitat l'Aroma Gironellense es conserven diversos elements, destaca especialment el conjunt d'estendards, almenys quatre exemplars, tots ells de color vermell o grana amb lletres i dibuixos brodats, també alguns amb altres elements ornamentals, serrells, cintes, etc. Un és quadrat indica Banda de l'Aroma Gironellense, un de triangular amb el text Grup Sardanista l'Aroma Gironellense, un altre de quadrat amb la indicació Rondalla de l'Aroma Gironellense, i un altre estendard molt més elaborat i decorat que la resta en el que hi ha brodat el text Societat Coral L'Aroma Gironellense – Gironella. També compta amb altres peces com cistells, algun instrument com una pandereta i alguns platets, a més de diverses cintes o bandes, junt amb alguns diplomes, cartells i programes, partitures, a més d'altra documentació i peces, tot pendent de valoració i inventari. | 08092-204 | Carrer Pont Vell, 19. 08680 Gironella | Els estendards i material del 'coro' l'Aroma gironellense, estaven guardats als antics edificis de l'escola Gironella, actualment es custodien a les dependències de l'Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Es tracta d'una entitat que fa anys que va desaparèixer; els seus orígens els trobem en els anys d'or del noucentisme i l'època d'or dels cors Clavé. Va ser una coral amb una llarga trajectòria, reconeguda, i dirigida per diverses figures com a va ser una coral A finals del segle XIX, sembla que el 1882, es va constituí la societat coral La Lira Gironellense, que formava part de la Federació de Cors de Clavé. La societat va canviar de nom en més d'una ocasió, durant la darrera etapa s'anomenà l'Aroma Gironellenca. Aquesta societat era coneguda i anomenada popularment com El Coro. El cor era només masculí, va ser dirigit entre altres per Josep Font i Parera, músic i autor de diverses sardanes, entre les quals 'Anís Garriga', 'La Festa Major de Gironella', 'Pasqua',.. El Cor també va ser dirigit per Josep Codina Serra, gironellenc, músic i compositor de diverses sardanes, com una versió de la Roseta de Gironella 'A Gironell', 'A la Font del Balç', 'Puigreigenca','Pasqua d'amor', entre altres. L'entitat participava en la cantada anual de Caramelles, i durant anys va organitzar una trobada de corals de la Societat Cors Clavé coincidint amb la Fira de Sant Josep. | 42.0337700,1.8828300 | 407527 | 4654129 | 08092 | Gironella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49845-foto-08092-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 49753 | Font de Cal Bassacs o del Tirai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bassacs-o-del-tirai | XIX-XX | L'estructura de la font està bastida a la base del mur on hi ha les escales per arribar a la zona de les escoles i l'església des d'aquest indret. El frontal de la font està encaixat en el mateix mur de contenció del terreny, és un mur bastit amb grans blocs de pedra. El frontal en sí és un mur de pedra i maons que està delimitat, per la part superior, per un arc de mig punt fet a partir de dues fileres de maons i damunt un petit voladís a manera de teulada a dos vessants, també fet en maó massís. Entre l'arc i el voladís és paret de maó, sembla que a l'interior de l'estructura que defineix hi havia el dipòsit d'aigua. En el frontal hi ha l'aixeta pròpiament, senzilla de llautó, i al costat un tub de sobreeixidor. Damunt plaques indicatives, una d'aigua no potable, i l'altra, que assenyala que l'aixeta és d'aigua clorada i el tub d'aigua no clorada. A la base de la font un petit receptacle delimitat per maons. | 08092-112 | Al peu de la carretera que comunica Cal Bassacs amb Gironella, la C-16z | El carrilet passava just al peu de la font, de fet en algunes fotografies antigues es pot veure que en aquest indret hi havia instal·lada una petita caseta i les barreres per regular la circulació del tren i la resta de vehicles, ja que en aquest punt el tren creuava la carretera. La barriada de Cal Bassacs, es va començar a desenvolupar com a tal a partir de la construcció de la fàbrica tèxtil i colònia a finals dels anys 60 del segle XIX. | 42.0219500,1.8841800 | 407622 | 4652816 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49753-foto-08092-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49753-foto-08092-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49717 | Font de Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-feliu | XX | La font està situada al marge del camí que surt de davant la casa de Cal Feliu cap als horts situats sota la casa, al sud. La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d'aigua. En l'angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d'acumulació d'aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l'altra costat, la font pròpiament. La font disposa de dos brolladors d'aigua encastats al mur que aboquen l'aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció 'AÑ DE 1922'. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font. | 08092-76 | Al sud-oest de la casa de Cal Feliu. | La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d'aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa. Al llarg dels anys l'aigua s'anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig. | 42.0199100,1.8846000 | 407653 | 4652589 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49717-foto-08092-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig. Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l'aigua sobrant de la font, el viver i el safareig. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49759 | Font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-forroll | XX | La font està situada en un clot que queda ubicat per sota de la carretera de Casserres, a l'altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis. La font disposa d'un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l'aigua en una pica de planta rectangular feta de maons. El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura 'Any 1934' en un requadre fet al mateix morter. El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l'indret. | 08092-118 | Al peu de la carretera de Casserres, a l'alçada de Cal Forroll. | Es tracta de la font de l'antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom. La casa està documentada des d'època medieval. | 42.0356700,1.8777800 | 407112 | 4654346 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49759-foto-08092-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49761 | Font de Cal Paquenyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-paquenyo | XIX-XX | L'estructura està força malmesa i l'entorn degradat. | La font està situada al costat de llevant dels horts, delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny, fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter. En el mur principal hi ha el brollador que vessava l'aigua a una pica de planta ovalada. Al lloc hi ha unes banyeres que acumulen l'aigua per regar. El nom de la font li dóna la casa propera. | 08092-120 | Al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d'Olvan o de la riba. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d'una font que pot haver estat condicionada des de temps enrera. Alguns dels elements que es poden veure a l'entorn immediat són de cronologia contemporània. | 42.0330800,1.8842700 | 407645 | 4654051 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49761-foto-08092-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49758 | Font de Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pere-vell | XIX-XX | no s'identifica el safareig. | La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d'un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d'un petit dipòsit darrera del mur. L'aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra. | 08092-117 | Al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell. | La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs. Al costat de la font hi ha l'actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d'una de les portes d'accés posterior a la fàbrica. Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l'antic pont romànic de Sant Marc. A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges. | 42.0225300,1.8866300 | 407825 | 4652877 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pel que fa al safareig no s'ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu. | 119|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 49767 | Font de Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ramons | XX | l'estructura està degradada. | La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular, fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland; a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. | 08092-126 | A la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera. | Els materials que conformen l'estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l'època de creació de la urbanització. | 42.0255800,1.8895500 | 408071 | 4653213 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49767-foto-08092-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49765 | Font de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-gibert | XX | La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l'aixeta. Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l'estructura. | 08092-124 | Zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z | L'estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània. | 42.0404400,1.8796900 | 407277 | 4654873 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Queda una mica amagada, fet que fa més difícil localitzar-la. La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 49762 | Font de la Guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra | XIX-XX | La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. | 08092-121 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | 42.0393100,1.8873000 | 407905 | 4654740 | 08092 | Gironella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||||
| 49748 | Font de la Plaça Doctor Armengou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-doctor-armengou | XX | La font de la plaça Doctor Armengou és una font de construcció actual, que substitueix una d'anterior. La font està instal·lada en una senzilla estructura d'obra revestida de morter, amb un coronament senzill, a costat i costat de la part frontal de la font grans còdols de riu en delimiten l'accés. L'entorn de la font està condicionat com a parc infantil amb diverses jocs per la canalla, també hi ha bancs, i plataners que ofereixen una bona ombra. L'espai està delimitat per un mur d'obra de planta circular per la banda de la plaça i totalment obert amb vistes al riu Llobregat i a dalt el poble. A l'extrem est de la plaça hi ha una creu commemorativa. | 08092-107 | Al peu del riu Llobregat, al costat de l'inici del pont vell, davant el local del blat. | El racó on hi ha la font fa molts anys que disposa de jocs infantils i que és lloc destinat al lleure i repòs. Ha estat un lloc molt popular i concorregut, tradicionalment molt veïns i veïnes hi anaven a buscar l'aigua. | 42.0334100,1.8811800 | 407390 | 4654091 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l'inici del pont vell també hi havia hagut uns safareigs públics, al peu de la roca i davant de l'edifici de l'Hospital. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 49754 | Font de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lermita-0 | XIX | La font de l'Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l'Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l'Andal venint de les Eres. El vessant del turó en aquest indret està orientat cap al sud-oest. Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d'un senzill frontal, fet a partir d'un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l'aigua, un simple tub metàl·lic; l'aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter. Al costat de la font, hi ha l'estructura d'un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d'aquests en tres dels seus costats s'alça un tram de paret d'obra revestida en morter; per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba. Una tanca metàl·lica junt amb les parets d'obra delimiten el safareig. A la base nord del safareig hi ha un brollador d'aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d'un frontal fet a manera de mur de pedra. Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra. | 08092-113 | a la zona de l'Ermita, al sud-oest del casc antic. | No es coneix la data de construcció de l'estructura de la font, sembla que almenys podria haver estat bastida al segle XIX o inicis del XX, coincidint en un moment de gran creixement de la població de Gironella i amb la construcció de diverses cases a la zona de l'Ermita. | 42.0313900,1.8847900 | 407686 | 4653863 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49754-foto-08092-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49763 | Font del Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cuc | XX | La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró. L'espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d'aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha un tub metàl·lic com a brollador. Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre. Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer. | 08092-122 | Al peu del carrer Olvan Alt, a l'extrem més de llevant. | Gran part de l'estructura on hi ha emplaçada la font és obra d'època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d'un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrera. | 42.0350900,1.8845100 | 407668 | 4654274 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49763-foto-08092-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49764 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc | XX | La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. | 08092-123 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. | 42.0396400,1.8848700 | 407704 | 4654779 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 49766 | Font dels Dipòsits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-diposits | XX | La font està situada en un petit parc, a l'extrem sud dels carrers Pedret i Cadí. La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos. El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu. | 08092-125 | A Cap del Pla, a l'extrem sud del carrer Pedret ,a pocs metres dels dipòsits d'aigua municipal | La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX; al llarg dels anys l'entorn immediant, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació. Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires. | 42.0373100,1.8824100 | 407497 | 4654523 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49766-foto-08092-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49760 | Font dels Tòrracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-torracs | XX | La font està col·locada en el marge del costat nord del torrent, després de creuar-lo per una petita palanca. Les estructures que conformen la font configuren una mena de placeta o racó amb les estructures de la font i un banc al marge i un mur de pedra de poca alçada que delimita el conjunt per el costat del torrent. La font consta de dues estructures; a l'extrem nord, a tocar del mur que delimita el conjunt, una estructura de poca alçada, a la part frontal de la qual hi ha l'aixeta que vessa a una petita pica en forma de planta semicircular feta de maó massís, l'estructura és feta de parets d'obra revestides amb arrebossat senzill i amb algunes parts amb rajoles a manera de trencadís; al seu costat, a la part central, un altre frontal, format per una paret d'alçat rectangular amb la superfície coberta per un revestiment de morter, amb un fris a la part superior fet en maons col·locats verticalment i coronat per un arc de mig punt, també de maó, al centre del qual està cobert de trosset de rajoles i la inscripció 'Any 1937'; a la part baixa del frontal hi ha el brollador i a la base una petita pica en forma de planta semicircular com l'anterior. A continuació, també adossat en el mateix marge, un banc fet de pedres i el seient de maó. A l'extrem nord d'aquests elements, sobre la font hi ha una petita fornícula amb una Verge al seu interior. En aquest indret el torrent fa una petita basseta a partir d'un tall de roca de poca alçada, en la qual hi ha instal·lada una escultura metàl·lica d'un peix i uns joncs. El lloc està condicionat amb una taula i bancs. | 08092-119 | Situada al nord-oest del barri de la Font dels Tòrracs, a la zona de Cal Bassacs. | La Font dels Tòrracs es troba al costat de la barriada a la que dóna nom, un barri construït pels volts dels anys 50 del segle XX per acollir l'augment de població arribada per treballar sobretot a les fàbriques tèxtils. | 42.0264200,1.8779200 | 407110 | 4653319 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49760-foto-08092-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49730 | Forats a la roca a la llera de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-a-la-llera-de-la-riera-dolvan | el pas de l'aigua va erosionant la roca. | En una placa de roca on la riera d'Olvan configura un salt, s'observen diversos encaixos circulars, més o menys alineats i a banda i banda del torrent. Al costat mateix, actualment hi ha un petit mur que actua de presa, formant una petita bassa que facilita l'aprofitament de les aigües per els horts del voltant. Sembla que els encaixos poden ser les restes negatives d'una antiga presa de fusta, que hauria conformat una petita bassa o dels forats on s'encaixava l'estructura d'una palanca per facilitar creuar el torrent. | 08092-89 | a la llera de la riera d'Olvan, al costat de la passarel·la que comunica la zona de l'ermita | La zona entorn a la riera, especialment aigües avall des d'aquest punt i fins a desaiguar al Llobregat, està envoltat de diverses feixes i parcel·les d'horts. Una zona conreada de valor paisatgístic i social. La zona ha estat lloc d'ocupació agrícola des d'antic, de fet la riera discorre en paral·lel al turó on hi havia el poble vell de Gironella, per tant, el recinte emmurallat. Segurament, la proximitat a la vila medieval ha afavorit l'aprofitament de les aigües i de les terres fèrtils del voltant del torrent des d'antic. | 42.0330300,1.8845300 | 407667 | 4654045 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49837 | Forn d'obra de Sant Marc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-i | OLIVARES, D. (1997): 'El forn de Cal Bassacs' a L'Erol núm 55. Àmbit de Recerques. Berga, 1997. | XIX-XX | actualment no són visibles les restes. | Es tracta d'una estructura d'un forn d'obra, per tant, de producció de material destinat sobretot a la construcció, com maons i teules. La localització del forn va ser casual, fet que va facilitar que es realitzés una excavació arqueològica. El forn consta de dues cambres de combustió soterrades i independents, cadascuna amb la seva boca d'alimentació. Damunt les cambres de combustió hi havia la graella, de característiques diferents en cada cambra; aquestes graelles, definides per una base amb forats per on es repartia la calor, constituïen la cambra de cuita. Damunt les graelles es dipositava l'obra crua per tal de ser sotmesa a la cocció a partir del calor generat a través de la cambra inferior, la de combustió. Durant els treballs arqueològics també es va identificar una zona de treball a l'exterior del forn, on es feien tasques com les càrregues de combustible, llenya, o la neteja de la instal·lació. | 08092-196 | En uns camps al nord-est de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, al costat oposat de la C-16. | No es va localitzar que facilités l'atribució cronològica de l'estructura, però en el material d'obra aparegut s'identifica una tipologia de maó característica de principis del segle XX, conegut popularment com doca. Les característiques dels murs i l'estructura de les cambres permeten situar el forn en un context cronològic modern i contemporani, podria ser fins i tot del segle XIX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu a la vegada que la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. L'excavació del forn de Cal Bassacs es portà a terme entre els d ies 14 i 19 del març de 1994, a càrrec d'Arqueociència S.C.P. | 42.0204400,1.8794800 | 407230 | 4652653 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn es va localitzar durant la realització de treballs agrícoles al camp de la casa dels Clots de Sant Marc, on està ubicat. Les arreus van topar amb una estructura que va deixar al descobert un forat, cosa que va determinar la realització d'una excavació arqueològica d'urgència. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49724 | Forn d'obra de Sant Marc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-sant-marc-ii | XIX | Actualment està molt cobert de vegetació. | Es tracta d'un antic forn d'obra del qual es conserva gran part de l'estructura, tot i que actualment no es gaire visible per la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut. Es pot distingir gran part de les parets fetes de carreus desbastats de pedra, col·locats formant murs lleugerament inclinats o atalussats; en algun dels murs també s'hi poden veure algunes parts amb maó massís. Les mides exteriors de l'estructura fan pensar en un forn que segurament tenia més d'una cambra de cuita. A tocar de l'angle sud-oest de l'estructura del forn hi ha un pou d'aigua, l'estructura és una petita construcció feta de murs de pedra a la base i la resta de maó massís, té coberta a un vessant, amb l'obertura d'accés per treure l'aigua al costat de llevant. | 08092-83 | En uns camps situats sota la capella de Sant Marc de Cal Bassacs, vers llevant. | Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XIX i XX, coincidint amb el creixement industrial de la zona, que va comportar la construcció de diverses fàbriques a peu de riu, a la vegada que per la construcció d'habitatges per acollir els treballadors nouvinguts. | 42.0199700,1.8788100 | 407174 | 4652601 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49724-foto-08092-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49823 | Fornal de Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornal-de-can-gironella | XIX | Es tracta d'un taller per forjar, la fornal està situada davant la façana sud de la masia de Can Gironella, en un clos tancat que hi ha en aquesta part de la masia. Els elements estan disposats a la paret sud d'aquest tancament, a l'extrem de la cantonada de ponent hi ha l'espai d'un foc a terra amb la seva campana o xemeneia que disposa de clemàstecs. Uns metres més enllà, en la mateixa paret hi ha una altra estructura feta en maó massís, a manera de fornal per escalfar i treballar les peces de ferro. El taller conserva diverses eines, a més del foc a terra amb campana i la fogaina on s'escalfa el ferro, aquesta compta amb una gran manxa manual, que conforma l'element més destacat del conjunt i que tenia la funció d'aportar aire al foc a fi de facilitar la combustió i augmentar la temperatura en els moments necessaris. Entre les eines conservades compta amb estenalles, diferents martells i altres eines. | 08092-182 | Masia de Can Gironella, al pati que hi ha al davant de la façana sud de la casa. | Algunes masies, especialment grans masies, disposaven d'una petita farga per tal de reparar i fer alguns estris, eines i objectes per la masia. | 42.0394100,1.8917200 | 408271 | 4654746 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49823-foto-08092-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49802 | Goigs a Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni | XIX-XX | Els goigs dedicats a Sant Antoni de Pàdua són cantats per l'Aplec que es celebra a la capella, coincidint amb el dia del sant patró, el 13 de juny. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Antoni que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'Puix l'amor que us fa preguera / vostres goigs ens ha dictat: / Vostra aroma miraclera / escampeu per caritat.' Inclou una estrofa que es indica 'Els devots de Gironella / ben sovint amb gran fervor, / vénen a vostra capella / a honrar llur Protector. / Des de prop la carretera / beneïu tot el veïnat./ Vostra aroma.' | 08092-161 | A la capella de Sant Antoni | Es conserven alguns documents de goigs de Sant Antoni impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49802-foto-08092-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 49801 | Goigs a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-marc | XIX-XX | Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec, al 25 d'abril. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Marc que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'El devot que us implora / puix oïu amb pietat: / ajudeu-nos a tota hora / evangelista sant Marc.' Inclou una estrofa que es indica 'La Vila de Gironella / tots els anys en professó / celebra en eixa Capella / la festa del sant Patró; / la fe sempre es corrobora / amb aital solemnitat.' L'actual document de goigs és imprès a les Gràfiques Molins de Berga, sense indicació de data. | 08092-160 | es canten a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | Es conserven alguns documents de goigs de Sant Marc impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49801-foto-08092-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49800 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc | XVII-XXI | Els goigs dedicats a Sant Roc són cantats al final de la missa celebrada a l'església de Santa Eulàlia de Gironella el dia del sant patró, el 16 d'agost, i la missa major del diumenge de Festa Major, que es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Roc. La capçalera dels goigs indica 'Goigs del Glorios Sant Roch. Protector de Gironella'. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Roc que hi ha a l'església i que pot datar del segle XVI o XVII. La tornada dels goigs diu: 'Puix que Déu amb sa clemència / ens ha dat tal Protector: / Guardeu-nos de pestilència / Sant Roch, noble Confessor.' | 08092-159 | es canten a l'Església de Santa Eulàlia. | En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc, els més antics conservats van ser impresos de l'any 1675 al taller d'Ignasi Abadal de Manresa. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49714 | Grafits de la portalada de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-de-la-portalada-de-sant-marc-de-cal-bassacs | GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs', a El Vilatà, número 25. SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | els grafits han sofert algunes pintades i incisions que els malmeten. | Els grafits es localitzen a les dovelles de la portalada de l'església de Sant Marc, a Cal Bassacs. Es tracta d'una portalada formada per grans dovelles ben tallades i polides, que disposen d'un guardapols de motllura senzilla que es perllonga fins unir-se amb les impostes també amb motllura. Els brancals de la portalada són tres grans carreus a cada costat. Els grafits es localitzen en tres de les dovelles, a la clau i a les dues primeres dovelles de l'arc, les que toquen amb les impostes. Els grafits reprodueixen dibuixos de castells amb torres amb merlets, en els que està representat el carreuat dels murs, la forma de les obertures de portes i finestres; tot i que esquemàtics, els dibuixos destaquen, entre altres, per els detalls arquitectònics que mostren. La tècnica utilitzada és el grabat a partir d'un traç profund realitzat en els carreus. | 08092-73 | a la portalada de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | L'església de Sant Marc és un edifici essencialment bastit al segle XVIII adossant-se a un roc que actua a manera d'absis, el qual es considera que en origen havia estat un eremitori (segles IX-X). La capella però té una evolució cronològica més àmplia, així, a l'estructura pre-romànica de l'eremitori s'hi hauria adossat un primer temple romànic, probablement entorn als segles XII-XIII. Posteriorment al segle XIV el temple hauria sofert una reforma important. Ja vers el 1749 s'hauria construït el temple barroc reaprofitant alguns elements (com la portalada) o restes de les anteriors construccions; finalment al segle XIX es realitzaren altres obres que acabarien d'atorgar a l'edifici un aspecte molt similars a l'actual. Les característiques arquitectòniques de la portalada on hi ha els grafits, la tipologia d'arquitectura reproduïda en els dibuixos i els paral·lelismes existents, fan pensar que els grafits poden situar-se cronològicament al segle XIV. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El detall del grafit de la clau sembla incomplert, fet que fa pensar que la portalada és un element reaprofitat; de fet la majoria d'interpretacions apunten a que la portalada podria correspondre a la porta de l'edifici del segle XIV, la qual posteriorment, arran de l'ampliació o reconstrucció dels segles XVIII s'hauria reaprofitat. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 49804 | Jardins de l'Escola Pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lescola-publica | -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XX | Els jardins de l'escola pública de Gironella, es troben a l'entrada de l'escola des de l'Avinguda de Catalunya. Es tracta d'una zona de jardí en la que es combinen estructures arquitectòniques senzilles, mobiliari urbà i els diferents arbres, arbustos i plantes. La distribució és en diferents nivells de terrasses, tot augmentant la cota des de nivell del carrer fins la cota del pati de l'escola. Al jardí hi ha diferents tipus d'arbres, la majoria de port considerable, l'espècie predominat és el pi, tot i que també hi ha grans cedres, entre altres. En un dels parterres hi ha una espai format per arbustos de poca alçada conformant formes de decoratives. La majoria de racons combinen bancs, pilars, o altres elements arquitectònics amb la vegetació. | 08092-163 | Avinguda Catalunya, 105. 08680 Gironella | L'any 1926 l'Ajuntament va iniciar la construcció de l'escola. La inauguració oficial es va fer el 29 d'abril de 1928. Sembla que el jardí és obra ja del moment de construcció del centre educatiu. | 42.0359300,1.8797600 | 407276 | 4654373 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49804-foto-08092-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49827 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-3 | XVIII-XIX | la casa està en procés d'enrunament força avançat. | Les restes de la masia de La Barraca es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia cal Cotna, prop del camí que porta de Can Gironella cap a la zona de l'Ermita passant per Cal Beulaiga. Actualment les restes de la masia es troben en estat d'enrunament, tot i que es conserva gran part dels murs de façana, alguns fins alçada de la planta primera, en canvi altres mostren menys alçada. La masia estava conformada per l'edifici principal, la casa, a la qual s'hi adossava algun annex i també un paller o cobert a pocs metres al sud de la casa. L'estructura de la casa mostra una construcció de planta rectangular, sembla que amb la façana principal orientada vers el sud sud-oest. Els murs són de paredat comú fet a partir d'alguns carreus i pedres irregulars de mides diverses, tot cohesionat amb morter de calç, a les cantoneres blocs de pedra més o menys ben tallats; part dels seus murs, sobretot els de interiors, són de tàpia, conservant-se encara alguns trams. De la casa es conserva part d'alguna finestra amb els angles de carreus de pedra i alguna amb muntants i llinda de maó massís, sembla que en aquest cas és d'algun dels annexes adossats a la casa. A escassos metres al sud de la casa es conserva gran part d'un cobert, sembla que destinat a bestiar i magatzem; l'estructura és de paredat comú, fet de pedres irregulars i alguns carreus desbastats junt amb material d'obra; la meitat de l'estructura es conserva fins a nivell de teulada mantenint-se encara les bigues i llates. A la façana principal, conservada sobretot en la meitat est, conserva la porta d'accés formada per llinda plana de bigues de fusta i muntants de carreus més o menys ben tallats. Al davant d'aquest edifici s'hi adossava una altra estructura destinada a també a magatzem i/o bestiar, en aquest cas es tracta d'una estructura contemporània feta de totxanes. | 08092-186 | a la zona nord-est del municipi, prop de la zona de l'Ermita. | Les restes conservades de la masia La Barraca mostren unes característiques que poden correspondre a un ampli ventall cronològic sense que es pugui observar cap element que permeti precisar una cronologia. Tanmateix, els materials i característiques poden correspondre a un edifici del finals del segle XVIII o XIX, amb algun element clarament del XIX i XX. | 42.0341400,1.8889700 | 408036 | 4654164 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els edificis estan bastits directament sobre un pla de roca, el qual a més també era utilitzat com a era; a la zona de l'est de la casa hi ha un seguit de forats de planta circular, a maneres de forats de pal.La masia es troba en un indret molt obert amb camps de conreu al seu voltant. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 49826 | La Donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella | XVIII-XIX | Actualment es conserven poques restes dempeus de la masia. | Les restes de la masia de La Donzella es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia de La Serreta, la qual és la finca mare. Actualment es conserva poca cosa, bàsicament una paret. La situació de la masia és en un pla de roca, en el que a un extrem hi ha una petita codina de roca, de fet aquesta era utilitzada com a paret o punt de suport de part de les estructures. De fet, la única paret que es conserva es troba bastida arrambada a aquesta roca, es tracta d'una paret de la que es conserva fins a dos pisos d'alçada, és de murs de paredat comú fet de pedres irregulars i morter de calç, es conserven restes de revestiment i encara s'hi poden veure els encaixos de les bigues. La masia constava de dues estructures, el paller, del que es conserva aquesta paret, i la casa, situada uns metres al davant i de la qual avui dia no s'observen restes; entre ambdues hi havia el pla de l'era, una gran placa de roca. La ubicació de la masia és en un indret envoltat de camps sobretot per sud i llevant, i bosc a la resta. | 08092-185 | a la zona est del municipi, prop de la pista asfaltada que porta a la Guàrdia de Sagàs. | En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Municipal de Gironella consta La Donzella com una de les cases de pagès del municipi. Amb anterioritat a aquesta data, també consten referencies a aquesta data, de mitjans del segle XVI i XVII en els registres de baptismes de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella (ADS). En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'La Donzella', en que hi consta registrat José Fíguls. Les poques restes visibles només permeten apuntar una cronologia relativa per aquestes estructures, que per la tipologia de materials poden adscriure's a un ampli ventall cronològic, a grans trets poden correspondre a restes del segle XIX. Tot i això, l'existència de la masia La Donzella pot situar-se en unes dates molt anteriors, ja que consten referències al llinatge i nom de la Donzella des de temps més enrere. En aquest sentit, encara que no es pot confirmar amb certitud la correspondència del llinatge Donzella amb la ubicació exacta en el mateix indret d'una masia més antiga, degut bàsicament a la manca de restes arquitectòniques visibles més antigues, però si que permeten apuntar l'existència de referències documentals que aporten notícies del nom la Donzella amb anterioritat al segle XIX. La masia La Donzella junt amb La Serreta (també dins el municipi de Gironella) formen part de la masia Canelles, una gran masia situada dins el terme municipal de Sagàs. Aquesta finca es documenta des de finals de l'època medieval; l'heretat compta amb diverses masoveries repartides per diferents municipis, una de les quals la mateixa Donzella. | 42.0234600,1.8937900 | 408419 | 4652973 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant les restes de la casa discorre el camí que porta fins la masia de La Serreta, una antiga casa de pagès del segle XVIII, ambdues comparteixen part comuna de la seva història, formant part de la mateixa propietat. Aquesta darrera avui dia totalment reconstruïda i reformada en casa de turisme rural.La Donzella és coneguda per part de la gent, especialment de Cal Bassacs, perquè anys enrere, sobretot la canalla de l'escola de Cal Bassacs, anaven als plans de la Donzella a celebrar el dijous llarder. La majoria de camps que es localitzen a la zona est de la masia, gran part dels quals també davant La Serreta, de fet reben els noms de camps de la Donzella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 49844 | La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | La Mina és un pont o falç túnel, situat a la carretera de Gironella, l'antiga C-1411, al seu pas per la barriada de Cal Bassacs. Aquesta infraestructura permetia el pas del tren per la part inferior, a manera de túnel, i per sobre, la carretera, per tant, el trànsit rodat i els vianants. L'estructura del túnel, parets i volta, està bastida amb grans blocs de pedra de gres, tallats i més o menys polits, conformant un pas cobert en volta de mig punt; a cada extrem l'obertura mostra un acabat en arc de mig punt de dovelles de carreus també amb acabat polit, de la mateixa manera que en els muntans i la paret frontal. Els talussos d'accés al túnel van ser bastits també amb grans blocs de pedra, en part dels quals les reparacions posteriors van ser fetes amb formigó encofrat. La llargada aproximada del túnel és d'uns 30 metres. La part superior del túnel està conformat per la calçada de la carretera, l'antiga C-1411. A l'extrem més nord, passat l'actual plaça o pàrquing que hi ha en aquest indret, el tren tornava a creuar la carretera, en aquest punt el pas era regulat per una barrera a nivell, controlada per un persona que es trobava situada en una caseta al costat mateix de la font del Tirai o de Cal Bassacs. Entorn als anys 80 del segle XX, es van instal·lar unes escales metàl·liques a cada extrem per tal de facilitar el creuament de la carretera als vianants, en una època en que la carretera principal continuava transitant pel mig de Cal Bassacs i del municipi, just en un període en que el trànsit de vehicles va augmentar considerablement. | 08092-203 | ubicat al pas de la carretera de Gironella per Cal Bassacs. | Aquest túnel forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, l'arribada del primer tren a Gironella va ser el 28 de gener de 1887. Pel que fa a la construcció de la carretera de Sallent a Berga va ser anterior, es va iniciar al 1847, sembla que part de les obres al pas per Gironella es van dur a terme entre el 1863 i el 1865. No s'ha localitzat informació que concreti si el pont ja es va preveure en el moment de construcció de la carretera o realment es va bastir amb posterioritat, en el període de construcció de la infraestructura del tren, moment que sembla més probable. | 42.0207200,1.8843600 | 407635 | 4652679 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49798 | La música del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-musica-del-ball-de-lalmorratxa | XX | La música del ball de l'almorratxa forma part del repertori de música tradicional i popular. En relació a la partitura que actualment, i de fa anys, s'utilitza per ballar la dansa de Gironella és música de cobla; la partitura comença amb compàs ternari simple i continua amb binari compost. Està composta per corxeres i negres. | 08092-157 | es balla a la plaça de la Vila. | L'any 1945 es va fer un arranjament corresponent a una harmonització i instrumentació simple, a càrrec de Francesc Juanola de la Cobla de Manresa, per poder-se tocar amb cobla. Fa anys, es va fer un enregistrament de la música tocant la Cobla Contemporània, ja que l'Esbart Sant Jordi no en tenien cap de gravada. Durant molts anys el ball de l'almorratxa junt amb la resta de balls i danses que es representaven durant el Festival de Dansa Folklòrica eren a càrrec d'una cobla, és de fa uns anys que la música és enregistrada. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 49736 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia | XII? | No hi gaires notícies del jaciment. | El jaciment anomenat La Talaia es situa en uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. La informació recollida referent a aquest jaciment és de fonts orals, recopilades per part de l'historiador Josep Camprubí. Les dades indiquen que en Ramon Sabater, veí de Gironella, realitzant treballs agrícoles al camp amb el seu ruc se li va enfonsar una pota, consta que en el lloc hi havia quatre sepultures de lloses, sense aixovar i orientades oest-est. D'altra banda, un veí de la masia de La Talaia informava que les sepultures eren sis o set. | 08092-95 | En uns camps a uns 200 metres al nord de la masia de La Talaia. | Segons les informacions recollides a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català el jaciment podria ser d'època medieval. La denominació del jaciment és per la proximitat amb la masia de La Talaia. | 42.0327300,1.8889000 | 408028 | 4654007 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49736-foto-08092-95-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La troballa del jaciment va ser atzarosa.No encaixen les coordenades que aporta la fitxa de l'IPA amb la descripció de l'indret que aporta. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 49690 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-0 | XX | Es tracta d'un edifici aïllat, de planta gairebé rectangular i organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants i amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. A la façana més occidental s'hi adossa una precària construcció des de on arrenca una escala exterior, feta d'obra, que condueix fins un portal situat a la primera planta. A la façana posterior també s'hi adossen estructures sense cap interès arquitectònic. La peculiaritat de l'edifici rau en la façana principal, organitzada en forma de galeria a cadascuna de les tres plantes. Mitjançant dos pilars d'obra de maó i els murs mestres extrems es formen tres obertures per planta de les mateixes dimensions defensades per baranes de ferro de disseny senzill tret de la planta baixa. A la planta baixa i sota la galeria, es localitza un dels portals d'accés a l'interior, una senzilla porta emmarcada per obra de maó que destaca de la resta de murs que estan revestits amb un senzill arrebossat. Els dos pisos superiors disposen de tres senzilles obertures que menen a les galeries respectives. Els murs de les altres façanes estan revestits amb un arrebossat simple sense que s'apreciï cap element significatiu. | 08092-49 | Sortint de Gironella per la carretera de Casserres, on s'acaben les darreres cases, a mà esquerra. | L'estructura de la casa mostra unes característiques que poden situar la construcció de l'edifici a finals o inicis del segle XX. | 42.0355200,1.8770400 | 407050 | 4654330 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49690-foto-08092-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49690-foto-08092-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49690-foto-08092-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa de la Teuleria forma part de la finca de cal Forroll, rep el nom perquè al costat mateix té l'edifici que va funcionar com a teuleria, una bòvila que havia fabricat maons massissos, teules, totxanes,... | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49691 | Les Gabrieles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gabrieles | XIX | Habitatge unifamiliar isolat, envoltat de camps de conreu, on tot sembla indicar que ha estat objecte d'un profunda rehabilitació. De planta rectangular amb l'afegit d'un porxo a la façana principal, amb una galeria superior, s'organitza en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Tots els murs estan revestits amb un arrebossat comú, la qual cosa no permet observar l'estructura i configuració dels paraments. A les quatre cantoneres es disposen carreus vistos escairats i ben tallats (probablement de pedra artificial o simplement aplacat), elements que es repeteixen a l'estructura dels tres pilars de suport del porxo, damunt del qual s'organitza una galeria amb una barana de balustres de pedra artificial. Dues de les finestres d'aquesta façana, situades al costat del porxo, disposen d'emmarcaments de pedra, probablement de l'antiga construcció, és a dit, llinda monolítica, brancals formats per grans carreus de pedra ben tallats i escairats i ampit motllurat monolític que sobresurt lleugerament del revestiment de la façana. Sota del porxo es disposa l'ample portal d'accés a l'interior amb una llinda escarsera i emmarcaments de carreus de pedra, al costat de la qual es localitza una altra porta, més estreta i amb emmarcaments de carreus de pedra. A la façana oposada es localitza un cos que sobresurt de la façana sense cap element significatiu, al costat del qual es disposen dues finestres tapiades amb emmarcaments similars als descrits anteriorment, és a dir de pedra, amb un ampit motllurat. És probable que la zona del porxo sigui la primitiva construcció i que en el procés de rehabilitació s'ampliés l'edifici primigeni. | 08092-50 | Al costat mateix del barri de la Font dels Tòrracs, al sud-est. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, consta una referència que sembla indicar 'Cal Gravulas', on hi consta registrat 'José Tufont' (?), i que podria correspondre a aquesta masia. | 42.0252400,1.8801400 | 407292 | 4653185 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49691-foto-08092-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Avui dia la masia està totalment reformada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49653 | L'Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhotel | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos on destaca una estructura d'una torre situada a la part més occidental de la façana i que en alçat disposa d'una planta més respecte la resta de l'edifici. La coberta està feta a base de plaques de fibrociment ondulat formant quatre vessants paral·leles, amb dos careners, en aquest cas paral·lels a la façana. Del conjunt destaca l'organització d'espais de la planta baixa on quatre grans columnes amb capitells florals que suporten uns arcs rebaixats, conformen un gran porxo. De les obertures de la primera planta destaca la balconada central, amb dues obertures emmarcades per un arc parabòlic, i a cada costat d'aquesta balconada s'organitzen sengles balcons ampitadors. Totes les baranes d'aquest nivell són de ferro de fosa formant balustres senzills. A la segona planta es disposen quatre balcons ampitadors amb baranes de ferro, en aquest cas de perfils simples. Corona l'edifici una cornisa ondulada amb un ràfec realitzat amb obra de maó que segueix l'estètica modernista. La torre disposa d'un ull de bou a nivell de la segona planta, mentre que a la tercera, que sobresurt de la resta de l'edifici, es disposen tres obertures rematades per arcs de mig punt amb un ràfec ondulat de les mateixes característiques que l'anterior. El revestiment de la façana és simple, realitzat a base d'un arrebossat senzill. | 08092-12 | Avinguda Catalunya, 52. 08680 Gironella. | L'edifici conegut com l'Hotel, es troba avui dia tancat al públic; durant anys, a més, també va ser conegut com l'edifici de Banca Catalana, per haver allotjat l'entitat financera als seus baixos. No és coneguda la data exacta de construcció ni el nom de l'arquitecte autor del projecte; la tipologia constructiva i els detalls ornamentals presents en la façana principal, en conjunt propis de l'estil modernista, indiquen que l'edifici pot ser obra d'inicis de segle XX. La formació i evolució constructiva de l'avinguda Catalunya es concentra des de finals del segle XIX i principis del XX, moment en el que s'enquadraria la construcció d'aquest edifici. | 42.0335400,1.8803300 | 407320 | 4654107 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49653-foto-08092-12-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 105 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49841 | Llegenda El mosso de Cerdanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-mosso-de-cerdanya | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'una vegada, a la casa de Cerdanyà de Sagàs buscaven un mosso. Assabentat del fet, un dia hi va anar un xicot per demanar si el volien llogar, doncs s'havia discutit amb el majordom de la fàbrica on treballava i havia plegat. El noi, que era decidit, treballador i enèrgic, ben aviat va convèncer als seus nous amos. Al cap de poc temps, el noi va conèixer una noia de Can Gironella. La seva amistat era molt bona, i ben aviat, aquesta es va convertir en festeig. Els dies feiners, quan el noi acabava el jornal anava a festejar. Aquest fet va caure malament a algun altre xicot que, pel què sembla, també era pretendent de la noia. Un dia, quan el noi anava a festejar, es va trobar un veí amb el qual van fer petar la xerrada. Aquest darrer, veient la pressa del xicot, li va preguntar on anava, i el Mosso de Cerdanyà li respongué que se n'anava a festejar, doncs feia dies que per culpa de la feina no havia pogut veure la seva xicota i ja se'n frissava. El veí li va recomanar que no plegués tard, i que era preferible que a posta de sol ja tornés a ser a casa. El Mosso de Cerdanyà li respongué que ja tenia edat per plegar quan ell cregués oportú i que no entenia perquè li feia aquella recomanació. El veí li digué que ho feia pel seu bé, perquè no volia que li passés res, i li va recordar que, com bé sabia, la noia tenia un altre pretendent al qual el molestava, i molt, el seu festeig. El Mosso de Cerdanyà li va respondre que no patís, que ell no en tenia pas de por, i que per si de cas, portava com sempre el revòlver a la butxaca i que el tenia ben carregat de munició. En sentir això, el veí el va advertir que si les seves sospites eren certes de ben poc li serviria el revòlver, i li va recordar que de dies per festejar en quedaven molts, i que de vida, en canvi, només en tenia una. I dit això, els dos homes es va acomiadar. Resulta que el noi anava a festejar a Gironella, on vivien els seus pares i la seva germana i on la seva xicota passava les nits, a casa d'uns parents, perquè treballava a la fàbrica al torn del matí. El Mosso de Cerdanyà no va fer cas de les recomanacions del seu veí i, si diferència hi havia, encara va plegar més tard de festejar que els altres dies. Quan ja va ser un bon tros fora del poble i es va tornar a encaminar cap a Sagàs, va veure una forma estranya al mig del bosc. Enmig de la foscor, el xicot no podia distingir què era. Així que, poc a poc, el noi s'hi va anar atansant, i quan ja va tenir la misteriosa forma a una distància que ell considerava que hi podia arribar amb un tret, va mirar d'endevinar de què es tractava. La silueta en qüestió tenia forma de persona, però enmig de la foscor no acabava d'identificar de qui o de què es tractava. Així les coses, el noi li va preguntar qui era i què hi feia allà al mig palplantat. La misteriosa forma ni es va moure ni va respondre, motiu pel qual el mosso, que no tenia por, es va començar a posar un xic nerviós. Fou aleshores quan advertí l'estranya silueta que si no responia dispararia a matar. La resposta de la forma fou la mateixa, ni un sol gest ni un sol mot, la qual cosa va acabar d'atemorir el xicot. Amb la por que li amarava els ossos, el Mosso de Cerdanyà va treure el revòlver i va començar a disparar contra la misteriosa silueta fins a buidar totalment el carregador. En acabar, però, l'estanya forma continuava igualment immòbil al mig del pas. (Segueix a observacions) | 08092-200 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) El noi es va pensar que es tractava d'un fantasma i que els trets no li havien fet cap mena d'efecte, motiu pel qual es va espantar molt i arrencà a córrer una altra vegada en direcció a Gironella, cap a casa dels seus pares. Com que no els volia despertar, va trucar a la finestra de l'habitació de la seva germana, i aquesta el va deixar entrar. La germana, en veure'l tan desesperat i amb la cara com desfigurada de l'ensurt, li va demanar que li passava, i el noi li contà tot seguit el seu mal encontre. Li va explicar, però, amb molts treballs, ja que amb prou feines podia parlar, doncs li resultava molt difícil d'articular les paraules. Just quan va acabar d'explicar el seu relat, el noi es va quedar sense veu i va restar mut per sempre més. Hom deia que de l'ensurt se li havien glaçat les sangs. Quan els seus coneguts ho van saber, van començar a indagar per tal de saber què li havia passat, i al final van acabar creient que tot plegat havia estat culpa del majordom de la fàbrica que no volia que festegés amb la seva xicota. Resulta que aquest havia anat a veure una Bruixa per tal d'apartar el pretendent de la noia i tenir el camí lliure.'En relació a la llegenda, Albert Rumbo comenta que 'malgrat tractar-se d'un relat força extens i desenvolupat, la llegenda sembla presentar-se'ns inacabada, doncs no se'ns explica si el majordom rep cap càstig, si la parella acaba junta... Malgrat el fet que aparegui una Bruixa com a possible causant de l'aparició que tan afecta el Mosso, hem cregut millor situar aquesta llegenda a l'actual categoria temàtica, D'Apareguts i Ànimes en pena, que no pas a la De Bruixes i Bruixots, doncs considerem que en el desenvolupament del relat hi prima el fet de l'aparició per sobre de la circumstància de qui l'ha provocat. Ignorem si aquest relat pot partir d'un esdeveniment real o no, però en qualsevol cas, si és així, caldria situar el naixement de la història, amb tota probabilitat, a la segona meitat del segle XIX, doncs així ens ho fan pressuposar les constats referències que hi trobem a la industrialització de la nostra comarca.'El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 49840 | Llegenda El nom de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-nom-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Hom afirma que el nom de Gironella vol dir Girona petita, doncs fou fundada per uns pescadors gironins que volien fer tornar or els còdols i la sorra de la vora del Llobregat.' | 08092-199 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 49842 | Llegenda El Pont del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-pont-del-diable | FÀBREGA i ENFEDAQUE, ALBERT (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. El Farell Edicions. Col·lecció Popular Llegendes, 2. Sant Vicenç de Castellet, 2000, pàg. 22. RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | En relació a la llegenda del pont del diable, Albert Rumbo, qui ha realitzat una recopilació de llegendes, aporta i explica que hi ha diverses llegendes o versions de la llegenda del pont del Diable contextualitzades a Gironella. L'autor n'ha recollit tres, dues de les quals versen una història en la que apareix el Diable. Una de les quals diu així: 'Fa molts i molts anys que cada vespre una vella havia d'anar a buscar aigua travessant el riu Llobregat just per l'indret on actualment resta aquest pont enrunat. Un bon dia, li va sortir a l'encontre un homenàs i li va proposar de fer-li un pont a canvi de l'ànima del primer ésser viu que el travessés. La vella hi va accedir enormement agraïda, puix a partir que el pont fos construït no s'hauria de mullar més els peus. El Dimoni va treballar dur durant tota la nit, i just l'endemà a la mateixa hora ja tenia el pont acabat. Fou aleshores que va arribar la velleta disposada a travessar-lo per tal d'anar a buscar aigua. El dimoni la mirava des de l'altra riba del riu tot fregant-se les mans, doncs ja veia seva l'ànima d'aquella pobra dona. La vella, però, que no tenia un pèl de toixa, just arribar a les primeres pedres del pont, i abans de trepitjar-lo, va obrir un cabasset que portava i en va treure un gat que, de seguida, s'enfilà al pont i el travessà. Així, la vella s'acontentà pel fet de tenir un pont per poder travessar el riu a l'hora d'anar a buscar aigua i el Dimoni s'hagué de conformar amb l'ànima d'un gat, el primer ésser viu que havia travessat el pont.' Una segona llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable, conta que 'per anar a busca aigua, la minyona de Cal Viader, un pagesia benestant de Gironella, havia de travessar el riu per una palanca que oferia més perills que no pas seguretat. A més, cada cop que el riu baixava gros s'enduia la palanca i aleshores la noia havia de creuar el Llobregat molt més avall, amb la qual cosa perdia molt de temps. Tan tipa i avorrida estava d'aquesta situació que un matí, just l'endemà d'una d'aquelles pluges torrencials que havien fet desaparèixer el pas, va oferir donar de bona gana l'ànima al mateix Diable si al dia següent, just abans de cantar el gall, tenia un pont segur per tal de travessar el curs fluvial. Just en acabar d'oferir-se se li aparegué el Dimoni en forma humana i li prengué la paraula. Aquella mateixa nit, tan bon punt es va fer fosc, una munió d'éssers estranys es va posar a treballar desesperadament per tal de construir un pont que resistís els embats de l'aigua. Espantada i penedida, la minyona va córrer a explicar el què li havia passat a la seva mestressa. Aquesta la tranquil·litzà i li assegurà que si tenia confiança en ella no li passaria res ni mai més hauria de patir per anar a buscar aigua. Poc abans de l'hora en què el gall havia de cantar, tal i com era costum, la mestressa i la minyona se n'anaren al corral i tiraren un perol d'aigua bullent al damunt de l'adormit animal. Aquest, desesperat i esfereït, es posà a cantar com mai ho havia fet, just en el precís moment que els treballadors del pont procuraven de col·locar les baranes per tal de finalitzar la seva obra. Fou així com el Dimoni perdé la juguesca, la minyona salvà l'ànima i els de Can Viader van disposar de pont per tal de travessar el riu. Això si, sense barana.' La casa de Cal Viader es troba ubicada força propera al pont del Diable de Cal Bassacs, aigües avall del riu Llobregat. | 08092-201 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una tercera llegenda recollida per Albert Rumbo en relació al pont del Diable de Gironella, narra que 'fa molts i molts segles que els senyors de Gironella mantenien una forta brega amb els senyors de Bastareny. Aquesta disputa fou decidida, a favor dels primers, per la força de les armes. En el tractat signat per tal de posar pau entre ambdues famílies s'obligava els de Bastareny a construir un pont sobre el riu Llobregat. Aquests compliren el tracte, i un cop finalitzat, a causa de les penalitats sofertes en construir-lo per força i a desgrat, lluny de casa i en profit dels seus enemics, el batejaren amb el nom de Pont del Diable.' En aquest cas, es tracta d'una llegenda d'una tipologia ben diferent a les anteriors, en les quals la presencia del maligne és l'eix central de la llegenda.Els textos de les llegendes han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor en el qual s'inclou un seguit de dades i comentaris que complementen i contextualitzen les llegendes. Albert Rumbo també informa que 'alguna versió, més literària i amb poca consistència argumental, ens parla de 'la noia de cal Pere Vell' (BOVET BARNADAS, Ramon: El Pont del Diable, dins Queralt n. 5, Berga, desembre de 1953, pàg. 8).El pont està ubicat al riu Llobregat al seu pas per Cal Bassacs. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 49843 | Llegenda El prometatge del Marquès de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-el-prometatge-del-marques-de-gironella | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Quan els hereus dels marquesos de Gironella desitjaven casar-se, esperaven a anunciar-ho per Festa Major. Aleshores, en presència de tots els seus súbdits, escollien d'entre les seves vassalles la donzella que més els plaïa i la treien a ballar. En convidar la noia, li oferien una joia que equivalia a un requeriment de prometatge. D'aquí que aquest ball prengués el nom del Ball de la Marquesa . El Marquès esdevenia capdanser del ball, i després el seguien els seus familiars, majordoms i servents preferits. Els vassalls, per poder-hi entrar, havien de rebre el permís del Marquès, el qual, a la vegada, els indicava si podien ballar o no amb la noia que havien escollit.' | 08092-202 | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons comenta el mateix autor, 'mantenim aquí el nom recollit per la llegenda, però de ben segur que aquest ball és el mateix Ball de l'Almorratxa que, encara avui, es dansa a la vila de Gironella per la Festa Major.' | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 49829 | Llinda edifici c. del Roser, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-edifici-c-del-roser-22 | XIX | Llinda plana monolítica de pedra ben tallada, picada i polida. Al centre de la llinda hi ha una cartel·la dins la qual hi ha inscrita la data 1841. | 08092-188 | C/ del Roser, 22 Gironella | Aquesta llinda forma part de les darreres cases del carrer del Roser per l'extrem de llevant, on dóna a la riera d'Olvan. El carrer del Roser forma part de la trama urbana de la vila emmurallada baix medieval; de fet, els edificis que afronten pel costat sud del carrer i per la riera d'Olvan per la part posterior de les façanes, limiten amb el que va ser el recinte emmurallat, el qual sembla que seguia la mateixa traça del carrer del Roser per la part sud. Les cases situades en aquest emplaçament podrien conservar restes de la muralla. Pel que fa a la llinda, es tracta d'una peça del segle XIX tal i com indica la data que hi ha gravada, és provable que la data indica la cronologia d'alguna reforma realitzada a la casa, la qual pot ser de cronologia molt anterior, o almenys pot conservar restes d'època anterior. | 42.0334900,1.8836300 | 407593 | 4654097 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49829-foto-08092-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda forma part d'un de les portes d'accés a l'interior de la casa, és una obertura de línies rectes, amb la llinda plana i els brancals de carreus de pedra també d'acabat ben tallat i polit. A la mateixa façana de la casa hi ha una altra obertura de llinda adovellada formant un arc rebaixat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49669 | Local parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-parroquial | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'Escambell, 4. -S/N. (1981): 'Reforma i ampliació de l'edifici 'Centre' de Gironella', a El Vilatà, número 1. -S/N. (1982): 'Casal parroquial: breu història', a El Vilatà, número 15. | XX | Edifici que presenta dos volums diferenciats tant pel que fa a la seva estructura com en l'alçat. Un primer volum, obrat amb obra de maó vist, amb una façana cantonera, s'estén pels carrers de la Fe i de la plaça de l'Església. Un segon volum, també en cantonera, afronta al carrer de la plaça de l'Església i al carrer d'Olvan Alt. El primer volum, construït entre mitgeres, consta de planta baixa i dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orienta en diagonal a l'eix de la cantonada de l'edifici. Presenta una estructura de murs d'obra de paredat comú, aixecada damunt d'un sòcol de grans carreus de pedra, llevat de la darrera planta, amb una estructura diferent, molt probablement obrada amb posterioritat. Les obertures presenten els emmarcaments de maó vist, la qual cosa ofereix al conjunt una destacada singularitat. A la cantonera d'aquest volum i a nivell de la planta baixa, es disposa una doble columna adossada, amb capitell sense relleus que es desenvolupa sota la balconada, realitzada amb carreus de pedra. D'aquest volum destaca la balconada del primer pis que s'estén al llarg de les dues façanes, amb llosa d'obra de maó i barana de ferro de forja amb barrots verticals helicoïdals corbs. Al nivell del primer pis, la cantonera està formada per carreus de pedra buixardada que destaca del paredat comú dels murs. Les obertures de la planta baixa que afronten al carrer de la Fe disposen de llindes en forma d'arc deprimit mentre que les del segon pis són rectes i decorades amb un guardapols de maó que sobresurt lleugerament de la línia de façana. La darrera planta sembla és producte d'una moderna remunta formada per una galeria, que també s'estén per les dues façanes, amb una coberta sustentada per una estructura metàl·lica. El segon volum que fa cantonada als carrers de la plaça de l'Església i al d'Olvan Alt s'organitza en alçat en planta baixa i tres pisos i disposa d'una coberta de teules d'una sola vessant que desguassa al carrer de la Plaça de l'Església. El tractament visual és diferent en tant que els murs estan revestits per un arrebossat comú pintat de blanc, la qual cosa el diferencia clarament de l'anterior, llevat de la planta baixa on s'aprecia un paredat comú irregular amb grans carreu de pedra escairada a la cantonera. D'aquest volum destaquen l'estructura d'obertures de la primera planta configurada per un seguit de finestres d'arc de mig punt emmarcades per arcs ogivals realitzats en el revestiment. Als nivells superiors es localitzen diverses obertures sense cap interès específic. La coberta és de teules amb una sola vessant que desguassa al Carrer d'Olvan Alt. | 08092-28 | Carrer de la fe, 2. 08600 Gironella | El 1908 van finalitzar les obres del local parroquial, que llavors també era seu de l'entitat Centre Catòlic 'La Perla del Llobregat'; tot i que la fundació de l'entitat Centre Catòlic és molt anterior, sembla que dels volts del 1880. Originàriament l'entitat havia tingut seu al carrer Olvan Alt, en un local conegut amb el nom de 'Coro'. El centre acollia activitats culturals molt diverses, teatre, ballades musicals, conferències, etc. algunes de les representacions teatrals més populars eren els Pastorets per Nadal. També acollia representacions de companyies de renom, especialment programades en dates assenyalades. A l'any 1925, s'inaugurà el nou i modern Centre al carrer anomenat Josep Font, consta que es va construir per part dels 'Successors de Ramon Alsina i Rodergas', propietaris de la fàbrica de Cal Metre; en aquest local l'entitat hi va ser fins l'any 1936, durant la guerra el local va ser incendiat. Als anys 1940 l'entitat va tornar a aquest edifici de l'actual carrer de la fe, essent-ne seu altra vegada i on va ser-hi durant molts anys; durant aquests anys l'entitat 'La Perla del Llobregat' va iniciar els tràmits per poder tornar a oferir activitats, però va haver de modificar el seu nom passant-se a denominar 'Centro Católico'. Als anys 80 del segle XX es van realitzar importants obres de reforma, ampliació i adequació de l'edifici, moment en que es va modificar la coberta, tot aixecant-la i creant el darrer nivell de planta. En aquest època l'entitat, tornà a emprendre les seves activitats. | 42.0339300,1.8836400 | 407594 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49669-foto-08092-28-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49792 | L'onze de setembre i Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella | http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html | XX-XXI | Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. | 08092-151 | a les roques del pont Vell. | La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. | 42.0331300,1.8815200 | 407418 | 4654060 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 49769 | Monument al pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pubillatge | XXI | Monument en homenatge al pubillatge, es tracta d'una gran planxa metàl·lica instal·lada verticalment, amb una base formada per un rectangle també de planxa, tot ancorat al paviment. A la planxa hi ha cisellat el text: 'La Vila de Gironella a tot el moviment del pubillatge per haver acollit el certamen d'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya 2008' i més avall: 'Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres' i també Gironella, 27 de setembre de 2008. | 08092-128 | A la plaça de l'església, a la part posterior de l'eglésia vella de Santa Eulàlia. | Tal com indica la mateixa placa, aquesta es va instal·lar per homenatjar el movimnet del pubillatge i per commemorar la celebració de l'elecció de la Pubilla i l'Hereu de Catalunya l'any 2008. | 42.0336700,1.8830900 | 407548 | 4654118 | 2008 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49769-foto-08092-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49822 | Mural dels Gegants de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-dels-gegants-de-gironella | 1996 | Mural que reprodueix la imatge de mig cos en amunt dels Gegants de Gironella, el Tomàs i l'Antònia. Es tracta d'una pintura mural realitzada sobre el suport de la mateixa paret, revestida, amb pintura de base i a sobre dibuixat i pintat reproduint els gegants. Estan dibuixats 'Gegants de Gironella 25 anys'. | 08092-181 | Passatge de l'Almorratxa, a la paret de l'edifici que acull la seu de l'Agrupament Escoltes | El mural es va realitzar coincidint amb el 25è aniversari de la construcció dels Gegants que es va celebrar en el marc de la Festa Major de l'any 1996. L'autor del mural és l'artista Txema Rico. | 42.0337700,1.8829600 | 407538 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49822-foto-08092-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Txema Rico | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 49703 | Nucli antic de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-gironella | -BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1993): Gironella i la Guerra de Successió. Barcelona: Edicions de l'Associació Cultural El Vilatà, Col·lecció L'Escambell, núm. 2. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, volum V. Barcelona, Rafael Dalmau editor. -SANTANDREU, M. D. (2014): 'Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715', a L'Erol, número 121, p. 89-91. -SERRA, R.: (1983): 'El castell de Gironella', a El Vilatà, número 22, p. 19-24. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. -SERRA, R., BUSQUETS, J. i VILADÉS, R. (2009): 'El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII', a L'Erol, número 100, p. 20-29. -VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XX | El nucli antic de Gironella comprèn, a grans trets, els carrers i edificis ubicats en l'entorn del turó on es bastí el castell de Gironella i l'església vella de Santa Eulàlia, delimitat per el riu Llobregat a ponent i al sud i est la riera de la Riba, i vers el nord aproximadament fins quasi la carretera de Vic. Gran part dels carrers del casc antic estan caracteritzat per la seva adaptació al terreny, al turó, amb un nombre important de carrers estrets, molts amb desnivell i sinuosos, alguns empedrats i alguns només accessibles a peu i/o amb escales i amb placetes amagades entre els carrers. Una configuració formada, en gran part, a partir de la trama urbana d'origen medieval que s'anà creant a l'entorn de l'església de Santa Eulàlia i a redós del castell i les seves muralles. Aquell primer nucli que es gestà en època medieval aniria creixent i desenvolupant-se en època gòtica i barroca, assolint un major assentament en època industrial, a partir de la implantació de fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat; fet que va afavorir un creixement de població i urbanístic, que tot i que a Gironella significà la creació de noves zones urbanes com la carretera, també va determinar un augment de població i de construcció de cases al casc antic, o millora d'alguns edificis existents. La formació i modificacions al llarg dels anys de les places de davant de l'església vella de Santa Eulàlia, la plaça de la Vila i també la construcció de la plaça de l'església junt amb la construcció de la mateixa església nova de Santa Eulàlia, l'actual, també van anar determinant part de la configuració urbanística del casc antic. La majoria de les cases del casc antic són cases de planta baixa i un o dos pisos més golfes, tot i que també n'hi ha de tres plantes; generalment són cases entre mitgeres i amb coberta a dues vessants de teula àrab. | 08092-62 | El conjunt de carrers i edificis situats al turó entorn a l'església i castell. | Les notícies referides a Gironella es remunten almenys al segle IX, concretament en l'acta de consagració de l'església de Sant Maria d'Olvan, el 899, en que s'esmenta el lloc de 'Gerundela' com un dels límits de l'esmentada església. La creació del nucli de Gironella va estretament lligada amb la formació del castell de Gironella, el qual consta documentat a partir del segle XIII, bàsicament en donacions dels senyors de la Portella sobre terres a Gironella. Fet que confirma que els senyors de la Portella eren els senyors de Gironella, es creu que el castell es construí sota el seu domini. Bernat Guillem I de la Portella i Lluçà, el 1307, va aconseguir del rei tota la Baronia de Gironella. Durant el segle XIII i XIV Gironella va anar creixent i configurant-se com un interessant lloc estratègic i de control, entre altres del camí de la sal. Del segle XIV data la construcció de l'església vella de Santa Eulàlia. El fill de Bernat Guillem, Bernat VI de la Portella, va morir sense descendència, passant la Baronia a mans de la Marquesa que es casà amb Pere de Fenollet Vescomte d'Illa i de Canet; passant els dominis de Gironella a mans dels Fenollet. Després de la mort de Pere VIII, la baronia de Gironella, passà dels Fenollet al Pinós, concretament al 1423 per confirmació reial passà a Pere Galceran II de Pinós, que havien reclamat repetidament la seva possessió. Els Pinós tingueren el domini de Gironella fins el segle XVI, tot i que mai hi van tenir residència al castell, el control l'exercien des dels dominis de Bagà. La importància de la vila de Gironella fou reconeguda pels barons de Pinós en diverses ocasions, al 1402, atorga el privilegi d'escollir dos cònsols i quatres jurats per a governar-se. Del període dels Pinós es conserven força notícies, entre les quals que el 1430 Bernat II Galceran va ser a Gironella per retre homenatge als seus homes, o que el 1444 els Pinós van confirmar a Gironella, els privilegis, costums i llibertats; el 1472 Galceran de Pinós, a causa de la guerra civil de Joan II, deslliurava als homes de la Baronia de Gironella del pagament dels censos. Al segle XV el baró de Pinós arrendà el castell de Gironella, al batlle Joan Serra. A finals del segle XV consta que el castell de Gironella es trobava abandonat. Al segle XVI la Baronia de Gironella s'integrà al domini dels Agulló, degut a la manca de descendència per part de la família Pinós, fet que comportà que la baronia passés a mans de Maria, filla de Francesc Galceran de Pinós, qui estava casada amb el noble Miquel d'Agulló. A mitjans del segle XVIII, el domini dels Agulló-Pinós fou reclamat pels senyors de Bagà, llavors els ducs d'Alba. Durant el període de domini dels Agulló-Pinós, es conserven un destacat nombre de referències de la vila de Gironella amb el bandolerisme, del 1587 es documenta la presència d'hugonots. En època dels Agulló-Pinós, Gironella entrà en un procés de decadència; en gran part derivada pels efectes que les guerres van tenir a la vila, especialment per la de Successió. L'any 1702, Josep Agulló-Pinós obtingué, per part de Felip V, el títol de Marquès de Gironella, com a mostra d'agraïment a la seva fidelitat; tot i la protecció del rei la vila fou cremada, sembla ser que afectant de manera important al castell, fet que determinaria que durant el segle XVIII perdés la seva funció i importància. Posteriorment el títol de Marquès de Gironella passà a mans dels Sentmenat, tot i que acabà essent un títol honorífic, ja que la desamortització els deixà sense els béns patrimonials de Gironella. (segueix a observacions) | 42.0335700,1.8827000 | 407516 | 4654107 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49703-foto-08092-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (segueix d'història): En el context de la Primera Guerra Carlina, Gironella fou saquejada i incendiada, per part del Comte d'Espanya; els efectes sobre la vila van ser molt importants, molt habitants varen marxar a altres poblacions, consta que el Marquès de Gironella i Sentmenat va cedir la pedra del que devia quedar del castell, als veïns per tal de reconstruir les cases. El títol de Marquesat de Gironella passaria més tard a mans dels Calvo-Encalada i els Febrer. El nucli antic de Gironella experimentà un creixement important al llarg del segle XVIII, però sobretot durant el segle XIX i inicis del XX, amb la construcció i ocupació de la gran majoria de parcel·les disponibles arran de la gran demanda d'habitatges sobretot per allotjar el volum de persones arribades per treballar a les fàbriques tèxtils. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 49846 | Ofrena al riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat | -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. | no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. | Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. | 08092-205 | riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. | 42.0332800,1.8825900 | 407506 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 49787 | Ouada de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc | XX-XXI | L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. | 08092-146 | a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0187900,1.8771000 | 407031 | 4652472 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||||
| 49788 | Ouada de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou | XX-XXI | L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... | 08092-147 | a la plaça de la Colònia. | No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 49770 | Parella de Gegants: el Tomàs i l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parella-de-gegants-el-tomas-i-lantonia | XX | Els gegants de Gironella-Viladomiu Nou estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, el Tomàs i l'Antònia. La figura del gegant del Tomàs té una alçada de 3,65 metres i un pes de 45 quilos. La figura de l'Antònia, té una alçada de 3,60 metres i pesa 43 quilos. Les dues peces es van construir el mateix any, el 1991, el constructor d'ambdues és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08092-129 | Naus de la fàbrica de Cal Metre. | La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Els gegants surten en diverses festes i diades locals, com la Festa Major de Gironella, després del 15 d'agost, i també durant la festa major de Viladomiu Nou, però també en altres festes i trobades de gegants. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima, l'any 2016, coincidint amb la Fira de la Puríssima van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. La parella representen un matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris d'una colònia tèxtil, la de Viladomiu Nou. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima; l'any 2016, van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants. Cada any també surten en motiu de la Festa Major de Viladomiu Nou, quan fan una petita trobada amb altres gegants. La parella també surt puntualment per altres festes o diades locals, sovint per la Festa Major de Gironella, a més de participar en altres festes i trobades de gegants que es realitzen en altres poblacions. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 1991 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49770-foto-08092-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els gegants van ser fets per encàrrec, costejat entre l'Ajuntament de Gironella, l'Associació de Comerciants i l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou, ja que els gegants vells, anomenats el Mustasi i la Ciriaca, estaven molt malmesos, | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.