Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82917 | Pica d'aigua Beneïda de la capella de Santa Magdalena de Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-daigua-beneida-de-la-capella-de-santa-magdalena-de-faia | SERRA I VILARÖ, J (1999). Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. Llibre III. Centre d'Estudis Baganesos. | XV-XVIII | Es conserva encastada a la paret frontal de l'església | Pica d'aigua beneïda que es conserva encastada a la paret de darrere de la finestra del comunidor. Es tracta d'una pica buïdada en una pedra calcària en forma tronco cònica completament llisa i amb el fons pla. Està polida per la part externa. | 08093-7 | A l'interior de la capella de Santa Magdalena. Ctra. De Bagà a Gisclareny PK. 3 trencall esquerra | Segons Mossèn Serra i Vilaró corresponia amb la capella del castell de Faia. La primera referència documental que ens apareix del lloc data de 1288 quan era sufragània de Sant Martí del Puig. Posteriorment el1397 quan el donzell Guillem d'Espasèn que residia a Bagà en prestava servitud. Se la coneixia amb el nom de Faia o Fagia fent referència a la vegetació de fajos que hi deuria haver a la zona. | 42.2651400,1.8232100 | 402946 | 4679885 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82917-foto-08093-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82917-foto-08093-7-2.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element de dificil datació per la simplicitat i austeritat de la seva forma que fa molt dificl de datar-la. Amb tot pensem que pot correspondre amb un objecte de cronologia baix medieval o moderna que va ser reaprofitat en l'edifici existent | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82925 | Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerdanyola | <p>MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 046. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG: Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín,E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XVI-XVIII | Masia ben conservada i rehabilitada per a usos lúdic i de lleure. Les parts que s'han remuntat de la fàbrica original s'han diferenciat amb un mur acabat mitjançant un revestiment en escardejat de calç | <p>Masia de Cal Cerdanyola, coneguda actualment com a 'La Salle, aula de natura' per l'ús que en fa aquesta entitat com a casa de colònies i aula de natura. La casa actualment està molt restaurada per adaptar-la als usos existents i només conserva com a elements originàries la fàbrica externa, ja que la part interna ha estat completament reformada i rehabilitada. Consta d'una masia d'estructura clàssica de tres cossos que s'adapta al pendent de la roca natural. Presenta una planta rectangular composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes separades per forjats de fusta i coberta amb teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a sud-est. La distribució de la façana principal té un predomini del massís respecte el buit amb una distribució molt ordenada i geomètrica de una porta i dues finestres a la planta inferior, dues més juntament amb una balconera a les plantes superiors coronades per llindes de fusta i barana de barrots de ferro de secció circular. La façana de ponent té una distribució més desordenada i val a dir que algunes de les obertures han estat obertes recentment, especialment a nivell de golfa. En cal destacar un arc de descàrrega, avui cegat amb les dovelles disposades a sardinell que correspondria possiblement amb l'obertura d'un antic forn de pa. Les dues obertures que hi situades més al nord corresponen amb la porta d'entrada principal i amb una finestra del primer pis. La façana est i la nord també han estat profundament reformades. L'aparell i fàbrica constructiva són en maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars, Únicament són amb pedra més ben treballada, les cantonades i alguns muntants de les portes. Al voltant del volum principal de la masia hi ha un seguit d'edificacions d'una sola planta amb teulada a un sol vessant que s'estenen en direcció sud i est i corresponen amb els antics coberts i pallisses de la masia que miraven a l'antiga era de batre el gra, avui pati de la casa de colònies.</p> | 08093-15 | Al veïnat de l'Hostalet. Camí de Bagà a la Font de l'Adou. PK.4 a l'esquerra del torrent del Forat | <p>Masia esmentada per primera vegada el 1776 en el cadastre que es conserva a l'ajuntament de Gisclareny. Sembla ser que va ser construïda el 1770 quant Joan Balderich, bracer i nascut a Cerdanyola havia estat establert com a comerciant pel procurador de les baronies de Pinós. Aquest establiment li va permetre de construir una casa al costat del camí del Pendís prop de Santa Magdalena per hostatjar i vendre aliments als viatgers. Sembla ser i segons Eduard Martin (Martín, 2005) que aquest negoci va funcionar ja que el 1774 va poder donar una dot de 1000 ll. A finals del segle XVIII, la propietat continuava a mans del Balderich però tenia una sèrie de drets sobre l'heretat de Sta. Magdalena com la de poder pasturar un parell de bous en terres de Santa Magdalena o en l'ús de la llenya que els fes falta per a la seva vida domèstica (RPB: Llibre 1). En el cens de 1863 consta com a propietari un tal Esteve Ribera i hi havia 5 persones més grans de 7 anys. Aquesta masia perdura fins el 1900. No es té constància que existís anteriorment.</p> | 42.2681600,1.8150200 | 402275 | 4680230 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la casa hagi estat restaurada recentment per adaptar-la als usos de casa de colònies i aula de natura ha respectat de forma molt acurada la volumetria i disposició de les obertures originals que s'han mantingut amb les mateixes dimensions i amb llinda de fusta i muntants de pedra segons es pot demostrar amb algunes fotografies conservades abans de la restauració i on s'hi poden endevinar la majoria de portes i finestres existents. Les obertures creades de nou s'han fet amb materials nobles com el ferro corten que s'harmonitza amb l'edifici i els entorns. Els rejuntats de les parets han estat realitzats amb morter de calç i sorra del país i la coberta ha aprofitat la majoria de les teules originals. En quant als coberts que hi ha al seu voltant també respecten la seva volumetria i alçada originals. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 83009 | Objectes litúrgics de l'església del Roser de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-lesglesia-del-roser-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III; Documentació ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín | XVII-XIX | caldria restaurar els bancs i també les peces d'orfebreria | A l'interior de l'església de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny es guarden un seguit d'objectes litúrgics, emprats per al culte i en els que cal destacar una creu processional, una talla de fusta de la verge del Roser (fitxa 100), una imatge de Santa Llúcia, de la verge dels Dolors i de Sant Isidre presidint l'altar major, una creu de bronze parcialment rextaurada damunt de l'altar, dos penons o domassos de la confraia del Roser i un quadre sobre tela d'una ofrena d'autor desconegut. Altres objectes de mobiliàri litúrgic serien una col·lecció de quatre bancs amb respatller dits 'archibanc' i caracteritzats per tenir quatre posts que sostenen els banca amb respatller pla, els psa broaçoss decorats en fusta i el psa peus també. Dels quatre bancs que hi ha; dos d'ells són mñes snzills i els altres dos estan decorats i tallats amb motius corbats. Semblen correspondre als bancs dels prohoms i membres importants de l'obreria així com també dels rectors u sacerdots. La creu processional és de llautó ab els quatre braços i el sant crist a la part central i el peu que recolza damunt d'un cimbori decorat amb alguns pinacles. Sembla correspondre una obra de mitjans del segle XVI o principi del XVII. | 08093-99 | Al l'interior de l'església del Roser a sota de la Gargallosa al sud dominant el clot del pou | Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adqirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bsibat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Mqiuel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastereny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les ofnts bapstismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Mquel, motiu que comportà que els feligresos reuníssin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rectorr de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia. Així doncs una operació daquestes característiques és la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector. | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83009-foto-08093-99-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Srgons F. Caballè esmenta que l'església va ser restaurada a mitjans del segle XX i hi havia els altars de Sant Julià i la verge del Carme (Caballè; 1995) | 96|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 83010 | Talla de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25 MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335 SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III.Centre d'estudis baganesos ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny i ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín. | XVIII | Caldria fer-li un tractament per part d'un tècnic especialitzat en restuaració de Bens Mobles | A l'interior de l'església del Roser de Gisclareny es guarda una bonica talla de fusta policromada que va dedicada a la seva patrona; la verge de Santa Maria del Roser. Es tracta d'una talla de fusta d'uns 45 cm d'alt x uns 25 cm d'ample. Que sosté el nen Jesús i un pomell de roses. Presenta un cos més aviat ben proporcionat amb els plecs del vestit ben aconseguits i la talla dels ulls i la boca ben proporcionades. Aquesta talla que conserva restes de policromia presneta forces simulituds amb la talla que es conserva a l'església de Sant Esteve de Bagà i atribuïble també a la Nostra Senyora del Roser. Ha estat datada de mitjans del segle XVIII. | 08093-100 | A l'església del Roser a sota de la Gargallosa i orientada a sud dominant el clot del pou | Aquesta talla aniria relacionada amb el moment que es crea la confaria de la Mare de Déu del Roser a mitjans del segle XVIII corresponent en un moment que la parròquia es trasllada a l'edifici que hi ha avui dia.egons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rectorr de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creeça del purgatòri per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes trestamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots otambé per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituïr alguna institució concreta com ara una confraia. Així doncs una operació daquestes característiques és la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant martí del Puig . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preberes. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligressos i que garantia el fet d'ocupar lliocs privilegiats en la celebració de les misses, diposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regisdors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròouia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Des prés de la guerra civil. Actualment malagrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de l'unitat pastoral de Bagà i del ser rector. | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83010-foto-08093-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83010-foto-08093-100-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta talla conservada a dins de la segarustia mereix ser restaurada i estudiada a fons ja que es tracta d'una notable peça de fusta de mitjans del segle XVIII | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 83011 | Gegants de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.48; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. | XX | Es conserven en bon estat a dins de l'església i no han patit masses restauracions | A l'interior de l'església es conserven els dos gegants del municipi que es treuen a ballar el dia de la Festa Major. Es trcata de dos elements en talla de fusta i pasta de paper amb els personatges del Miquel i la Roser al·lusius a les dues parròquies del terme municipal (Santra Maria del Roser i Sant Miquel). Estan vestits de la forma tradicional i catalana amb barretina, capa blava damunt del vestit que tapa el suport de fusta que el sostè en el moment de fer el ball i la Roser, vestida amb la ret al cap i una capa vermella damunt d'un vestit. Aquests gegants es treuen a ballar el dia de la festa Major que acostuma a ser el primer diumenge d'octubre coincidint amb la festivitat de la mare de Déu del Roser. Acostumen a ballar després de la celebració de l'ofici de l'església a la plaça del poble juntament amb els capgrossos ia companyats del ball i sardana pròpia de la població editada per Jordi Pi, el 1987 i versionada per F. Caballè el 1991. Aquesta festa es manté viva i s'ha anat incrementant afegint-hi actes el dia abans com un foc de camp i la representació teatral d'pepisodis de la hstòria de Gisclareny a càrrec de E. Martín. | 08093-101 | A l'església del Roser situada a l'oest de la Gargalllosa al mig del veïnat i sobre el Clot del Pou | Segons E. Martín (Martín, 2005) les primeres referències escrites i orals sobre els gegants de Gisclareny dataria de mitjans del segle XVIII quant en les celebracions de Sant Isidre (festa major petita de Gisclareny i patró dels pagesos) com també en la celebració de la festa de la patrona, el primer cap de setmana d'octubre s'acompanyaven els actes religiosos amb actes de caire més lúdic acompanyats de músics de carrer i encara que no ho esmenti possiblement també gegants i capgrossos. Semblen que també s'empraven com a acompanyament de les processons religioses. Degut a que poc a poc va prendre més importància la festa de la patrona al lloc del Roser i la pagesia va deixar de tenir el pes que tenia, la celebració més important es va traslladar a l'octubre on avui dia encara es celebra cada any. Es gegants daten de 1978. | 42.2500000,1.7863900 | 399885 | 4678247 | 1978 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83011-foto-08093-101-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els gegants van ser font d'ispiració als gegants de la vila de Bagà. De fet en les primeres trobades de gegants que hi havia a Bagà, els de Gisclareny eren els únics que hi havia més propers del territòri. Els gegants de Gisclareny semblen datar de la dècada dels setanta (1978) | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 83016 | Fons parroquial de Gisclareny a la parròquia de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-gisclareny-a-la-parroquia-de-baga | <p>BARTRINA, E (2000). Inventari dels arxius parroquials del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona (inèdit). MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XIX | Al primer pis de la rectoria al desptax del rector en una llibreria juntament amb els de Gréixer i Bagà | <p>A la rectoria de Bagà hi ha un llibre de baptismes de Gisclareny que cobreix a segona meitat del segle XIX. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva una altre part important d'aquest arxiu que es va dipositar al mateix moment que es va lliurar la documentació de la Baronia de Pinós. Entre els diferents documents esmentats en cal destacar 10 volums de llibres sagramentals de baptismes que van dels anys 1583 a 1849, 2 volums dedicats als matrimonis dels anys 1621 a 1761, 6 volums d'òbits dels anys 1647 a 1851 i 1 volum de confirmacions dels anys 1636 a 1858. També cal destacar-ne els 10 volums dels llibres de comptes i obres, 25 volums d'aniversaris i misses dels anys 1554 a 1909, 19 volums de confraries i associacions dels anys 1642 a 1909 i 10 volums d'altre tipus de documentació dels anys 1466 a 1865. Finalment cal destacar-ne els 9 volums de testaments dels anys 1846 a 1902 i els 66 volums de la comunitat de preveres. Dintre aquesta documentació en cal destacar alguns llibres de confirmacions que fan al·lusió als habitants de Gisclareny</p> | 08093-106 | Parròquia de Sant Esteve de Bagà. Plaça de Mn.Serra i Vilaró núm. 1.(Bagà) | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareix esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivell constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Miquel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant martí del Puig a la vall del Bastareny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts baptismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Miquel, motiu que comportà que els feligresos reunissin els diner suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creença del purgatori per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes testamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots o també per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituir alguna institució concreta com ara una confraria com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant Martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preveres. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligresos i que garantia el fet d'ocupar llocs privilegiats en la celebració de les misses, disposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons Martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regidors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròquia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment poblacional i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX. Després de la guerra civil. Actualment malgrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de la unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Informació extreta per E. Martín i Vergara en el seu llibre de Uan mirada a la història de Gisclareny. Segons A. Rumbo hi han llibres antics a partir de 1872 però hi ha documentació més antiga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 83018 | Fons documental a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny</p> | XVIII-XIX | S'ha pogut conservar perque eren documents de la curia diocesana que havien estat custodiats a la catedral de Santa Maria de Solsona | <p>A l'arxiu diocesà de Solsona es conserva documentació referent a les parròquies de Gisclareny i sobretot els documents de la cúria diocesana que no s'havien ordenat i gràcies a Mn. Bartrina es va poder extreure i trobar algunes cartes intervecniviades entre la rectoria de Gisclareny i el bisbat a banda d'un llibre sagramental de matrimonis de la segona meitat del segle XIX. Amb la documentació referent a la paròquia de Saldes a banda de la Gisclareny s'ha pogut trobar referències sobre la vida i costums i també la funció financera de l'església de Gisclareny. En els llibres sagramentals hi han referències de le srelacions dels habitants amb els pobles veíns.</p> | 08093-108 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal 25280 (Solsona) | <p>l Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83018-foto-08093-108-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Part d'aquesta dcoumentació ha estat consultada presencialment i també ha estat extreta per. E. Martín en le seu llibre 'una mirada a la història de Gisclareny' el qual ha estat de gran ajuda i ha servit com a guia i camí de recerca. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 83036 | Clau de l'església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-lesglesia-del-roser | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.25. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3335; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. ADS (Arxiu Diocesà de Solsona). Carpeta de Gisclareny. ACA (Notarials. Bagà ) publicats per Martín</p> | XVIII-XIX | Encara està en ús | <p>Clau de la porta d'entrada a l'església de Santa Maria del Roser. Es tracta d'una clau d'uns 15 cm d.e llarg x uns 7 cm d'ample incloent l'anella de la part posterior i feta en ferro forjat. Té una secció circular i en un extrem hi ha l'anella circular per a poder girar. A l'altre extrem hi ha les dents que anaven al pany d'entrada formades per dos encaixos dentats oposats. A la part central que va unida l'anella amb el tronc hi ha un petit espai on hi ha la incisió d'una creu ornamental. Es tracta d'una clau que procedeix de la porta de l'església que es va obrir en el moment que es van emprendre la majoria de reformes d'època barroca.</p> | 08093-126 | A la porta d'entrada a l'església del Roser darrere de l'ajuntament i al veïnat homònim | <p>Documentada inicialment a l'edat mitjana com a capella o 'església del castell' no va adquirir el seu caràcter de parròquia fins en època moderna que substituí la veïna església de Sant Miquel de Turbians o 'de Paradís'. Sembla que amb la creació del Bisbat de Solsona es deuria traslladar la parròquia al veïnat del Roser. Malgrat que aquesta no ens apareixi esmentada abans el segle XVII (Serra i Vilaró, 1989. Baronies) pensem que ja existia anteriorment car alguns apunten que corresponia amb l'església del castell (Martin, 2005 p. 29). A més a nivelll constructiu ja hem comentat que s'hi observaven diverses fases cronològiques, les més antigues de les quals datarien del període baix medieval. Segons el mateix Martín, el Gisclareny parroquial es trobava inclòs el 1630 dins el bisbat d'Urgell. Comprenia nuclis a Sant Miquel de Turbians, el Roser pels habitants de la part de Llevant, Sant Martí del Puig a la vall del Bastareny i Sant Andreu de Gréixer a la zona de més a l'oest i avui integrada al terme municipal de Guardiola de Berguedà. Sant Miquel i el Roser es disputaven la parroquialitat, així doncs si Sant Miquel era la parròquia històrica però el Roser era on es guardava el santíssim sagrament i les fonts baptismals a banda de ser el lloc on hi havia la rectoria (Martín, 2005 p. 29). Consta que una tempesta de vent va fer caure la campana de Sant Miquel, motiu que comportà que els feligresos reunissin els diners suficients per a fer-ne una de nova que al final va ser col·locada al Roser. El 1752 es va signar una concòrdia en la qual els dies festius es faria missa a les dues esglésies en hores diferents, els ingressos de les quals s'obtinguessin es repartirien als dos bàndols. Segons el mateix Martín i en un document original trobat a l'arxiu diocesà de Solsona els anys posteriors el segle XVIII, la parròquia es trasllada definitivament al Roser.El rector de Gisclareny declarava el 1752 un ingrés net de 150 lliures (Martín, 2005). En aquest document ja fa esment de la pobresa del territori. Per sufragar les despeses derivades dels actes litúrgics, l'església va instaurar un sistema de crèdit basat en aportació de les famílies més benestants en misses pels difunts, causes pies, beneficis i censals. A través de la creença del purgatori per treure l'anima del cos del difunt, les classes més acomodades feien aportacions en vida com a deixes testamentàries per a realitzar misses per les animes dels difunts a partir d'unes tarifes establertes pel nombre de sacerdots o també per a la construcció d'altars. Aquests crèdits eren administrats a les rectories. A més a més també existia la causa pia, una mena de crèdit o aportacions de censals per a les dots de les donzelles (Martín, 2005 p.31)'per donzelles maridar o en religió entrar'. Algunes vegades el capital anava dirigit a constituir alguna institució concreta com ara una confraria com seria la que va fer Martí Bover a la parròquia de Sant Martí del Puig o Josep Tor al Roser . Moltes de les masies del terme van ser adquirides per les comunitats de preveres mitjançant el sistema de les causes pies basades en els censals. Hi ha algunes causes pies de la família Tor (Martín, 2005 i doc. Original ACA. Notarials. Bagà. Lligall III ). El mas Jovell va ser comprat a canvi d'un d'aquests Censals per la família Tor. El sistema de les cartes de Gràcia era una altre sistema de crèdit imposat pels preveres. Com a mecanisme de participació dels feligresos en la marxa de la parròquia, Martín esmenta el sistema de les obreries (confraries) que es beneficiaven dels donatius dels feligresos i que garantia el fet d'ocupar llocs privilegiats en la celebració de les misses, disposar de sepultura pròpia en el moment de la mort. Amb el capital obtingut es compraven censals. Segons Martín al Gisclareny històric hi han dues obreries; una per a cada parròquia. Si la de sant Miquel és poc esmentada la del Roser titulada 'lluminaria del santíssim sagrament' a partir de 1716 és documentada en l'aparició de quatre censals de 88, 76, 134 i 136 lliures entre els anys 1716 i 1780. Els administradors eren els cònsols, el batlle i regidors (Martín, 2005. P.38). La fundació de la obreria va ser a càrrec de Josep Tor. Ja veiem que és el segle XVIII el moment en que la parròquia de Gisclareny va tenir la major puixança coincidint amb un increment demogràfic i que es va mantenir al llarg del segle XIX i principi del XX fins després de la guerra civil. Actualment malgrat mantingui el caràcter de parròquia és administrada des de la unitat pastoral de Bagà i del ser rector.</p> | 42.2500200,1.7864200 | 399888 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83036-foto-08093-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83036-foto-08093-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83036-foto-08093-126-3.jpg | Física | Popular|Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrela | Aquesta clau, de tipologia barroca és molt similar a la de les portes de moltes esglésies i masies de la zona manufacturada en ferro forjat i normalment de grans proporcions. | 119|96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82911 | Resclosa del Bastereny a la confluència del Torrent dels Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-bastereny-a-la-confluencia-del-torrent-dels-trulls | AYMANI DOMINGO. G (2010). Els molins de la vall del Bastareny. Associació Medieval de Bagà BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.117 i 49. CASCANTE TORRELLA, PERE (2012). Estudi històric i arquitectònic de l'edifici industrial de la Baganense de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. | XVIII-XX | La resclosa actua com a punt d'acumulació d'aigua però no funciona com a tal. | Resclosa situada al límit del Terme municipal amb el veí de Bagà, Es tracta d'una construcció de maçoneria amb aparell i fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposada en flades irregulars. A la riba esquerra mirant aigues avall hi ha un sobreixidor o pas d'aigua sobrant compost per una obertura coronada en arc rebaixat i amb les pedres de les seves dovelles disposades amb la tècnica del sardinell. Té un gruix notable de 1'5 metres d'ample. En un costat hi ha la captació del canal, avui en desús i situat dins el Terme municipal de Bagà. No sabem amb quina finalitat va ser construïda però segons la seva fàbrica constructiva sembla correspondre amb una obra del segle XVII o XVIII. | 08093-1 | Al riu Bastareny al costat del torrent dels Trulls.(Ajuntament de Bagà. Pl Catalunya ,7 Bis) | L'aprofitament de l'aigua del riu Bastareny per a fer moldre molins ja va ser emprada des de temps remots. De fet val a dir que en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç (prop Bagà). ACA. MONACALS, BOLÓS, PAGÈS (1996) esmenta la donació d'un alou a Molnell (munell) el 1003 on especifica el següent ' ..in villa qui vocant Mulnelo id dunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas, cum ilorum arvoribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris. Cum illorum capu aquis, vieitibus vel reductibus....' El document malgrat parli d'un alou de Molnell pluralitza l'existència de molins donant a entenre que n'hi havia més d'un ara bé precisar si correspon amb el lloc referit o un altre es fa difici. Tot i així l'esment del primer molí fariner de Bagà es remunta el 1257 quant es parla d'un molí a la zona del Puig 'molino traperío quod a vobis emimus ad podium'. Malgrat això la fàbrica constructiva de la resclosa correspon amb una construcció molt més tardana i situada molt possiblement dins l'era moderna. No n'hem conservat més documentació. | 42.2650400,1.8268000 | 403242 | 4679870 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82911-foto-08093-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82911-foto-08093-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82911-foto-08093-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Podria correspondre amb una resclosa d'algun molí, serradora, farga o alguna instal·lació similar situada aigües avall dins el terme municipal de Bagà. Fonts orals expliquen que es tracta de la 'denominada aigua vella' o captació de la primera portada d'aigues de Bagà abans de la del font del Violí. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82912 | Pont de Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-faia | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.192. SERRA I VILARÓ,JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i Vol. III. SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL (2006). Criteris d'intervenció en el centre històric i patrimoni monumental de Bagà. Part II . Edificacions.</p> | XIV-XX | L'ull central ha estat substituït per una palanca de bigues de ciment | <p>Antic pont del camí ral de Bagà a Gisclareny que accedia a la Torre de Faia., avui dia reconstruït. De l'antiga construccció es conserven els dos estreps amb aparell de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Conserva les primeres dovelles que corresponen amb l'arrencada de l'ull del pont, avui en dia desaparegut i substituït per una palanca de ciment amb baranes de ferro. S'assenta directament damunt de la roca mare o natural.</p> | 08093-2 | Sota de la torre de Faia (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N) | <p>El lloc de Faia ja apareix documentat des d'antic. De fet en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç (prop Bagà), el 983 cita entre altres donacions el lloc de Faia 'in locum que voccant ad ipsa Faia...' BOLÓS, PAGÊS, (1982). Amb tot l'existència d'aquest pont damunt del Bastareny hauria d'anar relacionat amb el transcurs del camí ral de Bagà a Gisclareny i també a Cerdanya pel costat del Bastareny. La primera referència d'aquest pont o el proper dit del (patola) situat aigues avall dins el Terme Municipal de Bagà es remunta el 1393 quan es parla de construïr (adobar) el pont d'Avellanet 'Donam a Don Perich Masó, per adobar lo pont d'Avellanet, I 11. IIIIs' (SERRA i VILARÓ, J (1989). El lloc d'Avellanet correspondria a la zona de Sant Joan i possiblement també Faia amb la qual cosa si no es tracta d'aquest pont ho seria el del terme de Bagà. Pensem que serien construccions contemporànies atès que el cami principal discorreria pel marge esquerra (solell) fins al dit pont del Patola, on creuaria per la llera dreta fins a l'alçada del pont de Faia i tornaría a creuar el Bastereny altra vegada per la llera esquerra fins al Puig. A més d'aquest pont en sortiria el camí que pujaria a Gisclareny i també a Faia.</p> | 42.2660600,1.8243800 | 403044 | 4679986 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82912-foto-08093-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82912-foto-08093-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82912-foto-08093-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons les característiques de les restes conservades i pels paral·lels més propers, tot apunta que corresponia amb una obra d'un sol ull en arc de mig punt i amb la clàssica forma d'esquena d'ase. Sembla correspondre amb una obra popular d'origen medieval i relacionat amb el camí que pujava a Gisclareny que també accedia a Molnell i al coll del Pendís passant per l'estret dels Empedrats. | 94|119|93 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82913 | Font de Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-faia | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p.192.</p> | XV- XVIII | Està completament abnadonada, coberta de vegetació i completament perduda | <p>Restes de la captació d'una font en forma de mina que conserva el dipòsit de decantació i la mina de captació en forma de galeria coberta amb volta de tipus encofrat i amb aparell i fàbrica de maçoneria de carreus de pedra picada. La captació és coberta amb volta de canó, avui esfondrada i la boca de la mina amb llinda de pedra picada. Conserva traces d'haver tingut bancs de pedra a cada costat.</p> | 08093-3 | Al costat del torrent del bac dels Torrentons prop del lloc de Faia | <p>Desconeixem l'existència i aprofitament d'aquesta font que de ben segur que ja seria coneguda en el document de l'acta de consagració de Sant Llorenç el 983 on cita entre altres donacions el lloc de Faia 'in locum que voccant ad ipsa Faia. Posteriorment i en l'època que hi ha l'existència del castell dels cavallers de Faia, la font i la seva aigua haurien servit per abastir als habitants i residents del castell i entorns.</p> | 42.2655200,1.8252200 | 403112 | 4679925 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82913-font-de-la-torre-de-santa-magdalena.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Presenta forces similituds amb la Font del Rector de Bagà i font dels Banyadors al santuari de Paller de Bagà ja que també es tracta d'una font que té la captació en forma de mina i amb la boca d'entrada coberta amb volta de canó del tipus ·encofrat' i llinda de pedra. Corresponen amb obres contemporànies en el temps. | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82916 | Santa Magdalena de Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-faia | SERRA I VILARÖ, J (1999). Baronies de Pinós i Mataplana, investigació als seus arxius. Llibre III. Centre d'Estudis Baganesos. | XII-XVII | L'any 2004 es va rehabilitar fent un repas de la teulada i el parament de la façana principal amb morter de pòrtland, poc adequat per aquest tipus de monument | Capella de Santa Magdalena de la Torre de Faia. Es tracta d'un senzill i auster edifici situat a ponent del conjunt arquitectònic de la masia i castell de Faia. Consta d'una única nau de planta rectangular orientada en sentit est oest amb la capçalera a l'oest i coberta amb una volta de canó i de mig punt . La porta d'entrada es situa al mur de llevant i està resolta mitjançant una obertura amb els muntants i marxa peu de pedra picada amb esplandit intern i coronada per un arc rebaixat format per tres blocs de pedra picada on a la clau hi ha inscrita la data de 1666 i la inscripció de IHS amb la creu incisa, símbol de Jesucrist. Al seu costat hi ha una finestra rectangular per a ús dels pelegrins i al seu damunt un òcul circular. Corona la façana una campanar de Cadireta d'un sol ull construït en pedra i maçoneria. Interiorment està completament enlluïda i la única decoració que hi ha són unes guixeries en forma de cornisa simple. L'altar es situa a la paret de ponent i està format per un altar amb una ara de pedra encastada al fons on hi ha l'encaix per al llibre dels salms i altres elements litúrgics dins d'un petit espai presbiterial que resta separat de la resta de la nau per mitjà d'un graó de pedra. El paviment és de maons cerpamics de forma quadrada i de 15 x 15 cm. Encatsat al mur de llevant hi ha la pica d'aigua beneïda. Els murs exetriors són completament cecs i estan decorats per una cornisa de pedra tosca i dues filades de teula girada i maó pla. L'aparell de la façana està enlluït amb calç però deixa entreveure una fàbrica de maçoneria de pedra mal treballada, unida amb argamassa de calç llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en pedra picada. | 08093-6 | Ctra de Bagà a Gisclareny. PK.3, passat el túnel de St. Joan hi ha trencall a la dreta que ho indica | Segons Mossèn Serra i Vilaró corresponia amb la capella del castell de Faia. La primera referència documental que ens apareix del lloc data de 1288 quan era sufragània de Sant Martí del Puig. Posteriorment el1397 quan el donzell Guillem d'Espasèn que residia a Bagà en prestava servitud. Se la coneixia amb el nom de Faia o Fagia fent referència a la vegetació de fajos que hi deuria haver a la zona. | 42.2651400,1.8232100 | 402946 | 4679885 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82916-foto-08093-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82916-foto-08093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82916-foto-08093-6-3.jpg | Inexistent | Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Capella construïda al llarg del segle XVII damunt les restes d'un edifici més antic d'origen medieval potser romànic i amb unes característiques molt pròpies de l'arquitectura popular de la zona. Presenta forts paral·lels amb la capella de Sant Antoni de Feners a Saldes, la capella de la mare de Déu del Roser del castell de Gòsol, la capella de Sant Josep de Pardinella a Guardiola de Berguedà i l'antiga capella de Sant Roc de Bagà, avui despareguda | 96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82918 | Coberts i pallisses de la masia de Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coberts-i-pallisses-de-la-masia-de-faia | <p>BOLÓS, J; PAGÈS ,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P.192. MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. PEDRALS I COSTA , X (2007); La Fia-faia: màgica, ancestral, única. Barcelona SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Bagà. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 045. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA llibrets de Compliemt Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22..</p> | XVII-XIX | Alguns dels coberts s'han esfondrat i altres presenten un perill immediat atès que no hi ha manteniment i algunes bigues i elements de suport amenacen en caure. La pallissa conserva part de la coberta amb alguns bombaments ja que algunes de les bigues que la sostenen s'han descalçat provocant alguns enderrocs a la fàbrica constructiva | <p>Conjunt de coberts pertanyents a les quadres i pallisses de la masia de Santa Magdalena de Faia. En concret corresponen a dos coberts i una pallissa situats a migdia de l'església de Santa Magdalena i també a ponent de la masia de Faia. Els coberts que hi ha a la part sud de la capella estan construïts amb murs de maçoneria i reble de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i fragments de teula i maó a trenca junt amb pilars de maçoneria que serveixen de suport a les bigues que sostenen les cobertes de teula ceràmica damunt de llates de fusta. Tenen una planta més aviat rectangular i defineixen un espai tancat o era al costat de la capella, delimitat per les parets de la mateixa capella i també per murs de contenció. S'hi pot accedir mitjançant una porta oberta a la banda oest aixoplugada per una teulada a un sol vessant. Pel que fa al segon cobert es situa a ponent de la masia en un pla inferior i tant sols conserva els murs de contenció de la banda nord i alguns dels pilars interiors. La coberta ha estat esfondrada no fa massa temps. Finalment i pel que fa a la pallissa es situa a la part sud-oest del conjunt arquitectònic just a sota dels coberts que hi ha al voltant de la capella. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i composta de planta baixa i un pis amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i orientada en sentit sud. La porta s'obre a l'oest i es resol amb una simple obertura coronada amb llinda de maó ceràmic i els muntants de fusta. Aprofita com a mur de tancament part dels terrassaments que sostenen l'era i els coberts del voltant de la capella.</p> | 08093-8 | Ctra de Bagà a Gisclareny. PK.3, passat el túnel de St. Joan hi ha trencall a la dreta que indica Faia. | <p>Aquest castell d'orígen alt medieval hauria dominat part de la vall del Bastareny comunicant-se amb la xarxa de castells que hi havia a la zona com a punt clau de control de la vall i del camí de Gisclareny i dels vilatges del seu voltant. El lloc de Faia ens apareix documentat per primera vegada el 973 quan un tal Fredoveia i el prevere Duran donen al monestir de Sant Llorenç, un alou situat al terme del Puig al lloc de Faia establint un pacte d'us defruit de la propietat amb la condició que qun morin els seus descendents hauran de lliurar el redit de l'alou i el de Venzilles. El document ens localitza aquest alou al lloc referit ja que les afrontacions coincideixen amb la situació del lloc 'Et affrontant ipsas casas, cum curte et orreo et orto, cum illorum arboribus et terras et vineas de I parte in ipsa serra de Turbias, et de alia in flumen Bestanside, et de III in ipsa Monna, et de III in rivo qui discurrit per Canalillas' BOLÓS-PAGÈS (1986). P. 192. Les afrontacions coincideixen amb l'emplaçament actual ja que el terme Mona seria el pas de la Mona a la roca tallada i el torrent de Canalillas seria el Torrent dels Trulls que termeneja amb Bagà. El document parla d'un altre alou 'vencillas' de difícil localització però proper al mateix. Pensem que seria la zona de 'faiola' o mas dels trulls. Posteriorment el terme de Faia torna a ser esmentat el 1087 fent una donació de tres vinyes situades al lloc de 'faia'. SERRA I VILARÓ (1989). Baronies. P. 391 No és fins a mitjans del segle XIII i en concret el 1254 quant apareixen esmentats per primera vegada els senyors de Faia com a vassalls del Pinós. El castell de Faia havia estat donat en feu a Berenguer de Faia per part dels senyors de Josa cap el 1130. Posteriorment i a través d'una unió matrimonial entre Pere de Josa i Berenguera de Faia se'ls hi cediren la muntanya i castell de Gresolet (Baronies. Op. Cit, p. 414) que comprenia dels del Collell fins l'estret de Llúria, coll de la Bena, coll de Balma i costes de Roset. Al llarg dels segles XIII i XIV la família de Faia és esmentada molt sovint en la documentació de l'arxiu de Bagà degut a la proximitat geogràfica i fidel amb els barons de Pinós. S'esmenten els senyors de Berenguer de Faia (1254), amb el seu fill Guillem Ramon, dit el bord de Faia el 1255 compra a Ramon d'Enveig l'alou d'Avellanet. El seu nét, Berenguer de Faia el 1289 cedia al seu cunyat, Pere d'Aragall la propietat del castell de Faia, així com la muntanya i castell de Gresolet, Gisclareny. El mateix Berenguer de Faia va signar una treva amb els veïns de Bagà per una brega que mantenia des de feia temps per als drets feudals. El 1314 Berenguer pare i fill van vendre el dret de tallar fusta del bosc de Gresolet a uns homes de Bagà i el 1316 arrendaren els delmes de Turbians i Gisclareny. Eren senyors de la vila i parròquia d'Isògol (Isòvol) i Talló i posseïen 1/3 dels delmes dels masos de Vilella de la parròquia de Bagà. Els documents de Bagà esmenten que Berenguer de Faia va ser fiador juntament amb Guillem de Murturols de 3000 sous d'una pena que la cort de Bagà imposà a diversos cavallers de la baronia i segons esmenta serra i vilaró 'van entrar a Bagà amb les espases desembeinades perseguint un altre cavaller i van moure gran tumult entre la població'. El 1326 Berenguer de Faia va rebre homentage a un pagès de Toló i el 1345 surt esmentat com a procurador de la Baronia de Bagà. Al llarg del segle XIV les notícies dels Faia continuen sent nombroses així en cal destacar que el 1347 un home de Gresolet es va redimir a Sibil·la de Faia, senyora del lloc a causa de la mort dels seus pares i germans per motiu de la pesta i a la que se li va confirmar el títol de Senyora el mateix any quan va rebre homenatge davant de Pere II Galceran de Pinós. El matrimoni amb Pere d'Espasen va iniciar el llinatge dels Espasèn, molt emparentats i relacionats amb la vila de Bagà i els senyors de Pinós els quals van residir a Faia. Les darreres notícies són el 1468 quan Mandina d'Espasèn es va casar amb Bernat de la Badia i el seu fill Guillem la va succeir en els termes de Faia i Gresolet. Ja a la fi de l'edat mitjana i inici d'época moderna el senyoriu de Faia passà a mans dels Roset degut a la proximitat amb el castell de Bagà i l'enllaç de Francesc Tomàs de Còdol amb Maria de Roset a la fi del segle XVIII provocà que el castell passés a mans dels Còdol que en foren senyors fins a la fi del segle XIX quan la família es va haver de vendre les propietats de Bagà. A partir del segle XIX el mas de la Torre de Santa Magdalena va passar a mans dels actuals propietaris.</p> | 42.2650700,1.8230700 | 402934 | 4679878 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82918-foto-08093-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82918-foto-08093-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els coberts que hi ha al voltant de la capella semblen correspondre amb una obra del segle XVII o XVIII segons els paral·lels conservats en altres llocs, mentre que la resta d'elements (pallissa i coberts situats a l'est de la masia) corresponen amb obres molt més recents i relacionades amb el moment que es va reformar la masia atès que presenten la mateixa tècnica constructiva de murs de maçoneria i maó ceràmic. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82919 | Molina o serradora de Faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molina-o-serradora-de-faia | CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42. MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny; SANCHEZ VICENS, J i COMAS, R (2017). 'Les fargues del Berguedà. Un patrimoni injustament oblidat' a Erol. Núm.133. P. 55.61. SANCHEZ VICENTS, J I COMAS, R (2018). 'La farga de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà' a Erol. Núm. 135. P.57-64. SERRA I VILARÓ, J(1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Llibre II . P. 403-404. | XVII | Cobert de vegetació. Actualment hi passa un sender que va de Sant Joan de l'Avellanet a Cal Cerdanyola | Ruïnes d'un molí o molina serradora situada al lloc de 'la molina' a sota de la solana de la Torre. Es conserva mig cobert de vegetació però encara es pot endevinar part del casal moliner amb una planta quadrangular construïda amb murs de maçoneria i també maó ceràmic. Conserva encara en bon estat la volta del carcavà construïda en arc rebaixat de maons ceràmics damunt murs i fàbrica de maçoneria. A la part del darrere encara es pot veure mig cobert de vegetació restes de la bassa o 'peixera' així com també del rec o canal de portada de les aigües. La sortida de les aigues sobrants es conserva sepultada per ruïna i vegetació. | 08093-9 | Pista de Bagà a la Font de l'Adou (camí de molnell) PK. 3,2 al lloc homònim a sota d'uns camps | Construcció relacionada o bé amb algun tipus de molí fariner, farga o molina serradora. De fet el primer esment d'un molí a Bagà es remunta a mitjans del segle XII i es localitza a la zona de Sant Joan de l'Avellanet o al Puig. Al segle XVII es parla de la construcció d'una farga més avall del Puig la qual els cònsols de Bagà s'hi van oposar per por de contaminar l'aigua que utilitzaven per beure atès que la seva localització era més amunt de la peixera o captació d'aigua dels molins de la vila. | 42.2666100,1.8199500 | 402679 | 4680052 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82919-foto-08093-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82919-foto-08093-9-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cacsante i Torrella | Sembla cotrrespondre amb les ruïnes d'un antic molí o serradora de fusta relacionat molt possiblement amb el canal que capta les aigues a sota de Cal Cerdanyola en una resclosa de pedra (fitxa 10) | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82920 | Restes de resclosa i canal d'un molí o serradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-resclosa-i-canal-dun-moli-o-serradora | CASAS SOLER, QUIM (2004). 'La pagesia i lèpoca preindustrial' a Erol, Suplement 3 p-10-15. CASAS SOLER, QUIM (2006). 'Les fargues del Berguedà' a Erol. Núm.91. P.35-42. SANCHEZ VICENS, J i COMAS, R (2017). 'Les fargues del Berguedà. Un patrimoni injustament oblidat' a Erol. Núm.133. P. 55.61. SANCHEZ VICENS, J ICOMAS, R (2018). 'La farga de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà' a Erol. Núm. 135. P.57-64. SERRA I VILARÓ, J(1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d'estudis baganesos. Llibre II . P. 403-404. | XVIII-XIX | La part final del canal ha desaparegut i la part conservada ha estat embeguda i coberta de vegetació | Resclosa i canal situats pocs metres aigües avall de l'aiguabarreig del Bastareny amb el torrent del Forat a sota de Cal Cerdanyola. La resclosa està construïda amb aparell de maçoneria i pedra picada, unida amb argamassa de calç i disposada en filades més aviat irregulars. Té la clàssica forma de presa i derivava l'aigua cap a un canal que després de passar per sota les ruïnes d'un antic molí fariner reutilitzat com a comporta per a regular el pas de l'aigua (fitxa 11) transcorre paral·lel a la riba esquerra del Bastareny un 300 mts en direcció a Bagà fins a desparèixer sota el traçat de la pista forestal (camí de Molnell) de Bagà a la font de l'Adou. Presenta una amplada d'uns 100 cm i està delimitada per murs de maçoneria i pedra picada. Alguns trams (els més propers a la captació) estàn picats a la roca mitjançant barrinades i altres discorren elevats mitjançant murs de contenció. | 08093-10 | Aiguabarreig del Bastareny amb el torrent del Forat. Pista de Bagà a Font de l'Adou. PK.3,7 | Construcció relacionada o bé amb algun tipus de molí fariner, farga o molina serradora. De fet el primer esment d'un molí a Bagà es remunta a mitjans del segle XII i es localitza a la zona de Sant Joan de l'Avellanet o al Puig. Al 1603 tobem una concessió d'un tal Francesc Roset i Badia, senyor de Faia per fer una molina serradora al Puig per un valor de sis sous. El 1696 els vilatans de Bagà tenen concessió de les aigues del Bastereny des del seu naixement fins al pont del Camp de la vila i també entre l'estret de Malgrau fins a la seva desembocadura amb el Bastereny per fer molina serradora de taulons i un martinet per fer ferro. (Martín, E, 2005 p-18). Original ACA. Al segle XVIII (1734) es parla de la construcció d'una farga més avall del Puig que un tal Elias Ripoll volia fer i amb la qual els cònsols de Bagà s'hi van oposar per por de contaminar l'aigua que utilitzaven per beure atès que la seva localització era més amunt de la peixera o captació d'aigua dels molins de la vila i podia contaminar-los ' Tinch pagat a Esteve Pedrals, serrador per haver anat al Puig a fer un certificat per la farga volia fer, 6 ss, ss8'. .Segons Serra el mateix any el batlle i regidors anaven al Puig a reconèixer el lloc on Josep Elias i Grau volia edificar la farga i després a Berga on volien interposar al governador la construcció de la mateixa. 'pretensió de voler alguns subjectes per fabricar farga de ferro a detriment i perjudici de la vila'. Fins hi tot els cònsols de la vila pagaren al tal Pedrals 'per la detenció de la obra de la forja que intenta fer Elias de Ripoll' pel fet de contaminar l'aigua i també d'assecar la font de Sant Esteve (bullidor de Sant Esteve) que abastia la població aixi com la desforestació dels boscos del voltant. Pocs dies abans Josep Pedrals i Descatllar havia escrit a uns regidors de Bagà 'que lo negoci de la farga anava mal; pues parlanne a cap a cap amb Joseph Francisco Aloi, ab tot desembaràs segons ma conciència me ha respost: Veia que las gens de Bagà anavan molt fluixas i mal fundadas i appassionadas. A lo que jo he respost. -Anem a beure l'aigua:::me ha dit tot rient. Que no tenen altres aigues?'.No sabem si aquesta farga es va arribar a construïr. El cas és que Mn. Serra troba documentació el 1752 de la farga 'als Hostalets' (hostalet de Guardiola) i poc després al 1770 ja apareix la farga de Sant Llorenç. Si aquesta farga es va arribar a construïr és una enigma, però el cas és que aquesta resclosa i canal serien per alguna obra de característiques similars que si va ser emprada com a farga ho va ser molt poc temps ja que segurament es va traslladar a Guardiola i es va reutilitzar com a molina i serradora. | 42.2665800,1.8136600 | 402161 | 4680056 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82920-foto-08093-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82920-foto-08093-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspondre amb la resclosa i canal de la serradora (fitxa 09) conservada uns metres més avall. Part del traçat del canal s'ha perdut degut a que coincideix amb la pista que actualment accedeix al veïnat de Cal Cerdanyola i també a la font de l'Adou. Val a dir que el tram final ha desaparegut per discòrrer molt a prop de la llera del Bastereny | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82921 | Molí de Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-cerdanyola | AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. TORRAS, AUGUST, C(1905). Pirineu Català. Bergadà | XII-XIV | Ha perdut la coberta i està cobert de vegetació | Ruïnes d'un antic molí d'origen possiblement medieval i situat a sota de Cal Cerdanyola, característica de la qual en pren el seu nom. Es tracta d'una construcció de reduïdes dimensions de planta més aviat quadrada i situada just al costat de la resclosa qua capta les aigues del Bastareny i del torrent del Forat. Conserva el canal d'entrada de les aigües i també el de la sortida del carcavà resolt mitjançant un arc de mig punt amb les dovelles construïdes mitjançant còdols de riu, units amb argamassa de calç. L'aparell de la fàbrica és també de còdols de riu, mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Part dels paraments estan alterats per la seva reutilització moderna com a comporta de pas d'aigua al canal (fitxa 10), però tot i així reuneix les característiques pròpies d'un molí pirinenc de muntanya. La peixera i part de la bassa estan recobertes de runa i vegetació. | 08093-11 | Aiguabarreig del Bastareny amb el torrent del Forat. Pista de Bagà a Font de l'Adou. PK.4 | Les primeres referències que es tenen sobre l'esxistència d'un molí a la vila de Bagà daten de mitjans del segle XIII i corresponen amb un edifici situat a la zona de Sant Joan d'Avellanet o al Puig. Hom pensa que les característques físiques i formals d'aquest edifici corresponen amb les d'aquest primer molí que amb el temps es va anar reformant i adaptant a les necessitats de l'època. Ës esmentat per César August Torres el 1905 en el seu llibre de Pirineu Català, amb la següent cita...ocant l'aigua, hi ha'l joliu molí ornat d'eures que'l vesteixen; festejat per airosos pollancres y alegrat per la dolça remor de l'aigua, que mormola saltironant entre roques'. | 42.2665800,1.8136800 | 402162 | 4680056 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82921-foto-08093-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82921-foto-08093-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82921-foto-08093-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspondre amb un molí del tipus 1 segons Jordi Bolós i Josep Nuet i Badia i amb les característiques més primerenques de molí de rampa que capta les aigues dierctament del riu o torrent mitjançant una resclosa de fusta i que amb el temps evoluciona a molins més complexos de cup o també de rampa. En el cas que ens ocupa, malgrat hagi perdut la seva maquinària (les moles estan reutilitzades com a taules i àrea de pícnic) de la font de Cal Cerdanyola presenta moltes similituds amb els molins andorrans d'Ordino, Canillo o Encamp amb característques molt similars al molí que intentem descriure. Aquest molí és confòs amb el proper molí del Puig el qual se l'ha mal anomenat molí del Forat, quant en realitat és da,munt del Bastereny. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82923 | Font Nostra de Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nostra-de-cal-cerdanyola | XX | Font de tres brocs que brolla al costat de la casa de Cal cerdanyola just abans de creuar el torrent del Forat. Agafa les aigües d'una mina que hi ha uns metres més amunt i que es controla amb una clau de pas a raó que moltes vegades i quan la veïna casa de Cal Cerdanyola roman tancada, la font no està utilitzada. Els tres brocs surten d'un frontis on hi ha el nom de la font acabat en forma de frontó triangular i les aigues sobrants es canalitzen mitjançant un petit reg que les expulsa al veí torrent. Al costat de la font hi ha un safareig que s'omple amb l'aigua de la mateixa font | 08093-13 | Al costat de Cal Cerdanyola. Pista de Bagà a la Font de l'Adou. PK.4 abans de creuar el torrent | 42.2683000,1.8149400 | 402269 | 4680246 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82923-foto-08093-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82923-foto-08093-13-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font molt popular i punt de trobada de molrs excursionistes que emprenen caminades cap al parc Natural del Cadí Moixeró. | 119 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 82924 | Pont de Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-cerdanyola | <p>AUGUST, TORRES ,C (1905). Bergadà. Valls altes del Llobregat . Vol VI; CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà; Associació Medieval de Bagà.</p> | XIV-XVII | Ha estat reformat, reforçat i ampliat per adaptar-lo al pas dels vehicles | <p>Pont d'un sol ull que travessa el torrent del Forat. Es tracta d'una construcció d'un sol ull d'arc de mig punt construït amb un aparell de carreus de pedra disposats de forma més aviat regular, mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locat en filades irregulars. Part del parament està revestit amb ciment pòrtland. Modernament ha estat ampliat a cada costat per al pas de vehicles motoritzats on se n'han construït unes baranes noves de formigó</p> | 08093-14 | Al costat de Cal Cerdanyola damunt del torrent. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Aquest pont d'orígen medieval servia per salvar el fort desnivell del torrent del Forat al seu pas per la sortida de la gorja dels Empedrats a l'indret de l'Hostalet en el camí que de Bagà conduïa a Molnell, La Muga i Oreis (Orells) just abans de la bifurcació amb el camí que ascendia al coll de Pendís per la gorja dels Empedrats. No en tenim masses referències documentals sobre aqest pont que de ben segur es remuntaria en època medieval. Amb tot ens és ementat de forma indirecte al llarg de l'època moderna i sobretot ja en temps recents quant els exursionistes de principi de segle XX, entre ells César August i Torres en fan la següent descripció en el seu llibre de Pirineu Català. 'Lloch molt pintoresh. La vall se trifurca. Baixa a la dreta'l riveral de Cerdanyola y s'obre per son engorjat trau una bella perspectiva del Forat del Pendís, reclòs per les cingleres dels Trulls.S'atravessa'l petit riu per un rústech pontet, destruit en gran part dels aiguats. Al peu d'aquest, y tocant l'aigua, hi ha'l joliu molí (molí de Cal Cerdanyola) ornat d'eures que'l vesteixen'. El pont torna a ser esmentat el 1922 pel mateix autor en el llibre del Cardener esmentant el següent ' Veïnat dels Forats aon se barreja al dessota el torrent del propi nom. Enforc ab el camí que ve de Cerdanya pel Pendis. S'atravessa per un pontet el torrent dels Forats'</p> | 42.2682400,1.8146500 | 402245 | 4680239 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82924-foto-08093-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82924-foto-08093-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Per les característiques físiques i arquitectòniques del monument sembla que correspondria amb un pont de l'antic camí ral de Bagà a Molnell, seguint la vall del Bastereny. Malgrat les reformes per adaptar-lo al trànsit de vehicles, aquesta construcció hauria tingut un aspecte similar als propers ponts dels Empedrats o al pont del molí del Forat . És a dir d'un sol ull amb les dovelles de pedra tosca assentats directament damunt la roca mare o natural i amb la característica forma d'esquena d'ase. Sovint ha estat confòs amb el proper pont del molí del Puig, mal anomentat del 'forat'per la proximitat amb el molí de Cal Cerdanyola que és damunt del torrent del Forat. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82926 | L'hostalet del Forat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalet-del-forat | AUGUST, TORRES ,C (1905). Bergadà. Valls altes del Llobregat . Vol VI. FIGOLS, CARLES (2007). Antics hostals del camí ral. L'hostalet del Forat. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 047. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA llibrets de Compliemt Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22..AMG . Cadastre de 1776. AMG. Cens de 1863 | XVI-XVIII | Les pallisses han estat reconvertides en refugi de 'vents de Cadí' i el volum de la masia de l'hostalet ha estat rehabilitat amb una coberta nova de les mateixes característiques que l'antiga i un entiranat interior | Conjunt arquitectònic format per la masia de l'hostalet, les quadres i les pallisses i l'era de batre el gra situats damunt del marge dret del torrent dels Empedrats o del Forat conformant el veïnat homònim. L'edific principal correspon amb un edifici de planta més aviat rectangular orientat en sentit est-oest de dos cossos i compost per una planta baixa, una plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a l'est. Les divisions internes han desaparegut però pel que es pot endevinar encara hauria tingut dues crugies cobertes amb bigues i forjats de fusta. En quant a la ditribució de les façanes tal i com acostuema a ser normal en aquest tipus d'edifici hi ha un predomini del massís repecte el buit. La majoria de les obertures es concentren a les façanes sud, nord i est atès que la de ponent es recolza damunt del terreny natural. La façana sud s'organitza mitjançant 3 petites finestres disposades irregularment, la façana est es distribueix mitjançant la porta d'entrada a la planta baixa coronada per una llinda de fusta amb la data de 1703 i dues finestres també amb bastiments de fusta a la planta primera i sota teulada. Finalment la façana nord es distribuieix amb un seguit de 5 finestres rectangulars; tres d'elles que coincideixen amb la planta pis i una darrera al sota teulada. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de cal´ç i col·locada en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trenca junt. Únicament són en pedra picada les cantonades i els muntants de la porta d'entrada. Adossat a llevant hi ha un segon cos d'edifici més baix que el volum principal amb una planta rectangular, dues plantes i teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. S'hi obren dues finestres a diferents alçades. Pel que fa als interiors malgrat hagin desparegut els forjats i les seves distribucions encara es pot endevinar com hauria estat configurat segons les restes conservades a les parets. A la planta baixa hi hauria hagut les quadres i a la planta primera la sala d'estar o menjador amb la cuina i algunes estances i el sota teulada com assecadors. Encara es poden endevinar algunes finestres amb festejadors de pedra que miren al nord així com els fogons d ela cuina a carbonet, el tinell i també on hi hauria hagut la campana de l'escó. Els forats de les bigues del forjats encara es conserven. Al sud de l'edifici principal i separat per l'espai de l'antiga era de batre el gra hi ha les antigues pallisses,a vui dia restaurat i convertit amb el refugi de 'Vents de Cadí'. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, orientada en sentit sud-est a nord-oest format per una planta baixa i un primer pis, separades per forjats i jàssseres de fusta i cobert amb una teulada a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i orientada a sud. La distribució de les obertures en façanes ha estat molt alterada degut al nou ús, però segons algunes fotografies d'abans d'emprendre la seva restauració tenia la façana principal mirant a l'era amb un predormini del buit respecte el massís i composta mitjançant dues arcades de perfil rebaixat a la planta baixa amb les dovelles disposades amb la tècnica de 'sardinell' i que alhora servien com a base de suport als pilars on hi recolzava la coberta. La resta de façanes eren completament cegues. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trenca-junt. Aquesta construcció està connectada amb el volum principal mitjançant un mur de maçoneria que alhora delimita l'àmbit de l'era de batre pavimentat amb maons ceràmics de mida rectangular, avui dia substituïts per gespa. | 08093-16 | Al veïnat de l'hostalet. Pista de Bagà a la Font de l'Adou PK. 4, creua el pont a la dreta en 200 mt | Antic hostal del veïnat del Forat del Pendís o veïnat del Puig del terme de Gisclareny. La casa aixoplugava els traginers i caminants i ofereia servei d'hostalatge, pels que anaven o baixaven de l'altre costat del Pendís. A una hora s'arribava a l'hostal de la Font del Faig. Aigues amunt del torrent de Pendís, hi trobem al peu del camí dels Empedrats, les ruines de l'hostalet: no hi ha dubte, calia oferir als caminants i traginers els serveis d'hostalatge, tant abans com després d'empendre un camí que podia esdevenir dur i perillós. A mitjans del segle XVIII el cognom Balderich apareix al Puig i desapareix a inicis del segle XIX. 'Comerciant que s'enriqueix ràpidament fent un hostal al camí del Pendís (...) i com a masover del Puig'.1856. El propietari de l'Hostalet de Gisclareny és un tal Lorenzo “Brimós?”. El1863. Sant Martí del Puig era format pels masos de Murcurols, Puig, Cal Quim, Can Manuel, Hostalet, Molí, Monnell, Muga, Oreis, Pelosa, Serdañola, Torra de Santa Magdalena (de Faia) i Trulls. A l'hostalet hi vivia Llorenç Barniol i 8 persones més grans de 7 anys pagaven 60 rals de contribució urbana. A finals segle XIX l'hostalet era propietat de Joan Vilella de Brocà, principal propietari de Gisclareny, que també posseïa els masos del Puig, el molí del Puig i cal Ros. El lloc és denominat sovint pels guies de muntanya a mitjans del segle XIX. 1898. 'Els guies s'asseuen a la vora del camí y encenen els cigarros. D'aquest lloch ne diuen el Forat, sens dubte perquè una de les pedres que formen el reclòs és foradada. Empaquetada la màquina, continuem pujant seguint les gerigonces del camí. A les vuit arribem a la Font del Faig'. Posteriorment i en concret el 1905, l'excursionista català; Cèsar August i Torres en fa la següent descripció. 'Vehinat del Forat o del Puig, sota'l turó aon s'aixeca la petita iglesia. Lloch molt pintoresh. La vall se trifurca. Baixa a la dreta'l riveral de Cerdanyola y s'obre per son engorjat trau una bella perspectiva del Forat del Pendís, reclòs per les cingleres dels Trulls. S'atravessa'l petit riu per un rústech pontet, destruit en gran part dels aiguats. Al peu d'aquest, y tocant l'aigua, hi ha'l joliu molí ornat d'eures que'l vesteixen; festejat per airosos pollancres y alegrat per la dolça remor de l'aigua, que mormola saltironant entre roques”. 1922. Veïnat dels Forats aon se barreja al dessota el torrent del propi nom. Enforc ab el camí que ve de Cerdanya pel Pendis. S'atravessa per un pontet el torrent dels Forats. El lloc torna a ser esmentat al llarg de la guerra civil com a emplaçament de nius d'ametralladores i novament el 1950 l'excursionista Enric Jolis l'esmenta com a lloc de pas per anar a la Cerdanya pel Coll de Pendís. El 1984 la casa de Cal Cerdanyola era reutilitzada com a casa de Colònies i el 2015 les quadres i pallisses de l'hostalet es rehabiliten com a refugi amb el nom de 'Vents de Cadí'. | 42.2689100,1.8149500 | 402271 | 4680314 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82926-foto-08093-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82926-foto-08093-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82926-foto-08093-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El volum principal de la masia ha estat rehabilitat recentment a través d'un reforç intern de tirants de ferro i se n'ha fet una teulada nova. El volum de les pallisses s'ha destinat a refugi i la majoria de les seves antigues obertures han estat tapiades i substituïdes per altres de noves. Tot i així l'edifici manté la volumetria originaria i s'ha deixat les empremptes de les antigues arcades. Abans de la seva restauarció la finestra del cos afegit a llevant del volum de l'hostalet tenia un ampit de fusta decorat amb relleus en escacat similars als de la propera casa del Puig i també a la xemeneia de la llar de foc de Cal Agustil al nucli antic de Bagà. Es tracta d'un element d'influència medieval. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82931 | Pont dels Bullidor de la Llet o dels Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-bullidor-de-la-llet-o-dels-empedrats | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA , F ( 1989). Le empremtes del camí ral de Bagà. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II. P.147. DDAA (1986). Bagà. La capital històrica de l'alt Berguedà. Ajuntament de Bagà. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya.</p> | XIV-XVII | Cobert d'erura i vegetació encara s'utilitza per salvar les aigues del torrent del Forat | <p>Pont d'un sol ull que creua el torrent del Forat o de la Font del Faig poc abans d'arribar a l'engorjat dels Empedrats i a sota de l'aiguabarreig de l'aigua procedent del bullidor de la llet amb el torrent homònim. Es tracta d'una senzilla construcció d'un sol ull construït en arc rebaixat de pedra tosca i fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, i units amb argamassa de calç. Per la part de sota de l'arcada té les marques dels taulons de l'encofrat i els encaixos per al cintre. Els dos estreps del pont recolzen damunt la roca natural i tenen una forma més aviat triangular</p> | 08093-21 | Abans d'arribar a la gorja dels Empedrats (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Pont d'origen medieval que servia per salvar les aigues del torrent del Forat en el camí que de l'Hostalet pujava fins a la font del Faig i creuava el Coll del Pendís. Ens apareix esmentat el 28 de setembre de 1360 quant els cònsols de Bagà feien fer un pont 'davall el forat d'Escariu'interpretant.se que es tractava d'un pont a sota del forat dels Empedrats o d'Escriu.'Escariu'. Poc deprés el mateix lloc del forat ens surt esmentat de 'fer ajuda a la barra d'Escariu'el 1249. Malgrat que ja ens apareixi en temps medievals hom pensa que el pas del camí ral de Cerdanya per l'interior dels Empedrats és de l'època moderna, especialment els segles XVI a XVIII ja que en temps medievals el camí principal passava pel coll i la casa d'Escriu en un punt de més fàcil accés que no pas per dins d'un engorjat que en temps primaverals patia fortes avingudes i comportava fortes destrosses. Amb tot ja deuria existir un pas per aquest indret per a usos veïnals i també per accedir al coll de Pendís d'una manera més ràpida i com a accés secundari. La tipologia del pont recorda molt al pont de la vila de Bagà (Pont de Sant Esteve), pont de Terradelles o de les dues Sors (Bagà), pont del molí del Puig...</p> | 42.2748500,1.8179400 | 402526 | 4680970 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82931-foto-08093-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82931-foto-08093-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82931-foto-08093-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquest pont, de clar orígen medieval, va ser reformat al llarg de l'època moderna ja que els sistema i tipologia del seu ull central en arc rebaixat i amb les marques dels taulons per als encofrats ens és més propi de les construccions de l'era moderna. Amb tot fa molt dificil precisar la seva cronologia ja que es tracta d'un tipus de pont malanomenat 'romànic' que es va anar construïnt en època gòtica i fins hi tot en temps moderns. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82933 | Fites de la finca de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-la-finca-de-vilella | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà; MARTÍN, E (2005). Una mirada a la història de Gisclareny.</p> | XIX | Cobert de vegetació | <p>Fita de pedra la finca de Vilella (Brocà) situada al costat del camí dels Empedrats poc després d'haver passat per l'hostalet del Forat. Es tracta d'un bloc de pedra de 40 cm d'alt amb un acabat en forma corbada i amb les inicials de VILELLA a la part frontal fent al·lusió a la finca de Brocà. I les inicials de PDE a la part posterior</p> | 08093-23 | Al costat del camí dels Empedrats. Sender PR.125 de l'Hostalet a la font del faig, seguir 200 m. aquest camí es troba a l'esquerra | <p>Fites que pertanyien a la família de Joan Vilella de Brocà gràcies al matrimoni entre Josep Vilella i Rosa Bover del Puig el 1831on els Brocà enriquiren el seu patrimoni incorporant les finques que els Bover posseïen; el molí del Puig, el Puig i Cal Ros. Aquestes fites es van col·locar per delimitar les finques del Puig, molí del Puig i també Molnell i Cal Ros al llarg del S. XIX. Es conserven altres dues fites similars a aquesta a la font del violí i també al Bullidor de Sant Esteve.</p> | 42.2702100,1.8161900 | 402375 | 4680456 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82933-foto-08093-23-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La família de Joan Vilella posseïa al llarg del segle XIX una gran part de les masies del terme de Gisclareny, entre elles , el Puig de l'obaga, el molí del Puig i també cal Ros.No és d'estranyar doncs que es trobin fites amb aquest cognom que delimiten les seves terres i propietats. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82934 | Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig-1 | AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà). CASCANTE I TORRELLA, P (2012).Estudi històric i constructiu de l'edifici indstrial de la 'Baganense' de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. GENERALITAT DE CATALUNYA. El molí del Puig. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA llibrets de Compliemt Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22 AFCEC. EMC- X- 3142; AFCEC- ESTASEN - X -8038 | XIV-XIX | Ha perdut la coberta i se n'ha esfondrat la paret nord. L'àmbit de l'antic molí està ple de bardisses i vegetació, característica que fa evident la seva dificil identificació dels seus elements principals. | Antic molí fariner del Puig, mal anomenat del 'forat' com a confusió del molí de Cal Cerdanyola (fitxa 11) que es situa al costat del torrent homònim. El conjunt hidràulic del molí del Puig es compon del casal moliner amb restes de la sala de moles, els carcavans, el cup i restes de la casa. A banda hi ha altres cosntruccions com ara la pallissa i l'era completament embeguts per la ruïna i la vegetació que fa dficil identificar els elements que corresponen a cada edifici. El casal moliner, de planta quadrada està compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb teulada a dues vessants de teula àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. interiorment els forjats, avui desapareguts eren de fusta damunt de grossos cavalls i l'aparell dels seus murs és en fàbrica de maçoneria i reble a la planta baixa a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulats. Les cantonades són en pedra picada i la part superior és de tàpia. En quant a distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit destacant-ne una porta i finestra amb bastiments de fusta a la façana sud i dues finestres, també allindades i coronades per un arc rebaixat de lloses disposades a 'sardinell' a l'alçada de la planta baixa de la façana est de damunt del riu. En cal destacar la presència d'un arc de descàrrega situat a la planta semi soterrada, ocupada pels carcabans i als que no hi hem pogut tenir accés. Segons una imatge del Centre excursionista de Catalunya a sota d'aquest arc hi havia la sortida dels carcavans, avui paredada per un mur de maçoneria i del que s'hi endevinen algunes dovelles que intueixen la seva situació La façana nord amb comunicació amb l'era ha desparegut completament i ha deixat únicament com a testimoni les empremptes de la porta. La darrera façana o oest és completament cega ja que hi té adossat el pou del cup del molí de planta quadrada i amb una caiguda d'uns 3 metres. Interiorment ha perdut completament la maquinària de l'antic molí i tant sls es pot endevinar l'emplaçament d'on hi hauria hagut 'l'arbre' o eix vertical del molí així com la sortida de les aigües o 'pany' per a fer moure les moles | 08093-24 | Al costat del riu Bastareny just passat el pont homònim del puig. | El molí del Puig ens surt documentat per primera vegada el segle XIV. Malgrat que el lloc del Puig sigui esmentat el 973 a traves de les donacions del monestir de Sant Llorenç en que cita el terme del Puig ' apennico ipso Puio', el molí com a tal apareix esmentat a mitjans del segle XIII en concret el 1257 quant es fa referència d'un moñi fariner situat a prop del Puig. De fet i je hem citat en una altre fitxa (fitxa 11)queda aclarir el dubte si aquest molí correspon amb el molí del Puig o el que hi havia al veïnat de l'Hostalet. El molí propiament dit malgrat no surti esmentat en els documents d'època medieval, creiem que té el seu origen és a mitjans del segle XIV, però és sobretat al llarg dels segle XVI i XVII quant apareix més dicumentat com a propietat de la finca del Puig posseïda per la família dels Bober. Tant és així que al segle XVII en les diverses mencions que fan del lloc del Puig hi esmenten entre 4 i 5 focs ( 4 i 5 famílies). El cens de Floridablanca datat de 1787 hi situa un total de 69 habitants al terme del Puig que incloïa els veïnats de l'Hostalet, de la torre, del Puig i Monnell. Al cadastre de 1776 torna a ser esmentat, El cens 1863 al molí del puig hi havia 4 persones majors de 15 anys, la seva propietaria era Rosa Cunill i pagaven 30 rals de contribució urbana. ACA . Llibrets de Compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E: 2005. Annex 21 i 22. Sembla que aquest molí va estar en ús i funcionament fins a l'exclat de la guerra civil (1936-39) que va ser abandonat. | 42.2687100,1.8124600 | 402065 | 4680294 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82934-foto-08093-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82934-foto-08093-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82934-foto-08093-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat el seu avançat estat de ruïna, encara en podem observar la disposició de molí de cup o del tipus 3 sogons Jordi Bolós i Josep Nuet. Per la disposició de les parets del casal moliner, interpretem que hauria estat cobert amb teulada a dues vessants i el carcavà hauria estat cobert amb una volta de canó de tipus rebaixat. Es conserva en molt mal estat. Imatges antigues conservades al fons fotogràfic del Centre excursionista de Catalunya i atribuïdes a Cèsar August Torres (AFCEC. EMC- X- 3142) de 1890 mostra el molí en funcionament i habitat. Una altre imatge del mateix fons i atribuïda a Lluís Estassen i datada de 1913 (AFCEC- ESTASEN-X-8038) mostra el mateix molí des de sota el pont (fitxa 75) en funcionament i amb la sortida dels dos carcavans coberts mitnajnçant un arc rebaixat de còdols de riu i un tercer a la part nord corresponent a un afegit. Amb aquesta imatge podem arribar a interpretar que aquest molí inicialment tenia dos carcabans i amb el temps se n'hi va afegir un tercer. | 119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82935 | Resclosa i canal del molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-del-puig | AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà). CASCANTE I TORRELLA, P (2012).Estudi històric i constructiu de l'edifici indstrial de la 'Baganense' de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. GENERALITAT DE CATALUNYA. El molí del Puig. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 047. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG. Cadastre de 1776. ACA llibrets de Compliemt Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. | XIV-XIX | La resclosa ha desaparegut i el reg està cobert de vegetació | Restes de la resclosa i canal de l'antic molí del Puig. La resclosa situada uns 200 m. a l'oest del molí aigües amunt seguint el Bastareny ha desaparegut pràcticament del tot i únicament n'és visible el seu emplaçament situat en un punt on les roques que l'envolten generen un petit meandre i hi ha la cpatació del canal o reg, excavat al terreny natural i delimitat per murs de maçoneria i morter de calç amb una amplada d'uns 90 cm. | 08093-25 | Al costat del riu Bastareny. Pista de Bagà a Font de l'Adou PK. 4,5 passat el veïnat de l'Hostalet | El molí del Puig ens surt documentat per primera vegada el segle XIV. Malgrat que el lloc del Puig sigui esmentat el 973 a traves de les donacions del monestir de Sant Llorenç en que cita el terme del Puig ' apennico ipso Puio', el molí com a tal apareix esmentat a mitjans del segle XIII en concret el 1257 quant es fa referència d'un moñi fariner situat a prop del Puig. De fet i je hem citat en una altre fitxa (fitxa 11)queda aclarir el dubte si aquest molí correspon amb el molí del Puig o el que hi havia al veïnat de l'Hostalet. El molí propiament dit malgrat no surti esmentat en els documents d'època medieval, creiem que té el seu origin a mitjans del segle XIV, però és sobretat al llarg dels segle XVI i XVII quant apareix més dicumentat com a propietat de la finca del Puig posseïda per la família dels Bober. Tant és així que al segle XVII en les divestes mencions que fan del lloc del Puig hi esmenten entre 4 i 5 focs ( 4 i 5 famílies). El cens de Floridablanca datat de 1787 hi situa un tota de 69 habitants al terme del Puig que incloïa els veïnats de l'Hostalet, de la torre, del Puig i Monnell. Sembla que aquest molí va estar en ús i funcionament fins a l'exclat de la guerra civil (1936-39) que va ser abandonat. | 42.2689300,1.8117200 | 402004 | 4680319 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82935-foto-08093-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82935-foto-08093-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82935-foto-08093-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La resclosa deuria ser d'estaques i taulons de fusta encaixats al fons de la llera del Bastareny. No s'intueixen traces d'haver estat construïda en pedra i calç. El canal no és massa llarg i segueix un pendent suau a la dreta del Bastareny fins arribar al casal moliner. Es conserva mig cobert de vegetació i la resclosa desapareguda | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82936 | Fites de la Finca de Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-la-finca-de-vilella-0 | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny.Capítol 3. PP. 17</p> | <p>Fita de pedra la finca de Vilella (Brocà) situada a la font del Violí poc després d'haver passat el molí del Puig. Es tracta d'un bloc de pedra amb una alçada de 40 cm. i amb un acabat en forma corbada i amb les inicials de VILELLA a la part frontal fent al·lusió a la finca de Brocà.A la part posterior hi ha les inicials de PDE.</p> | 08093-26 | A la font del Violí.Pista de Bagà a Font de l'Adou PK. 4,5 passat el veïnat de l'Hostalet | <p>Fites que pertanyien a la família de Joan Vilella de Brocà gràcies al matrimoni entre Josep Vilella i Rosa Bover del Puig el 1831 on els Brocà enriquiren el seu patrimoni incorporant les finques que els Bover posseïen; el molí del Puig, el Puig i Cal Ros. Aquestes fites es van col·locar per delimitar les finques del Puig, molí del Puig i també Molnell i Cal Ros al llarg del segle. XIX. Es conserven altres dues fites similars al camí dels Empedrats i també al Bullidor de Sant Esteve</p> | 42.2681700,1.8126900 | 402083 | 4680234 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82936-foto-08093-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82936-foto-08093-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La família de Joan Vilella posseïa al llarg del segle XIX una gran part de les masies del terme de Gisclareny, entre elles , el Puig de l'obaga, el molí del Puig i també cal Ros.No és d'estranyar doncs que es trobin fites amb aquest cognom que delimiten les seves terres i propietats. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82937 | Resclosa i captació d'aigues de la central Manresana a la font del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-captacio-daigues-de-la-central-manresana-a-la-font-del-violi | ARROYO HUGUET , MERCEDES( 2009). 'Estratègies empresarials pioneres. L'electricitat al Berguedà 1901-1964' a Erol. Revista cultural del Berguedà. P. 28-35. ARROYO, HUGUET M (2012).'De las fábricas de luz' a la creación del sistema. La oragnixación regional de fuerzas hidreolectricas del Segre, 1020-1952. Simposio internacional. Globalización, iinnovación y construcción de redes técnicas urbanas de américa y Europa. 1890-1930. Universitat de Barcelona .FREIXES PERICH, A (2013). Les fonts del Bastereny i l'origen del riu Llobregat, la seva capçalera i l'embassament de la Baells. Verssió PDF. | XX | Encara s'utilitza com a tal | Captació de l'aigua potable de la vila de Bagà la qual és aprofitada també per a captar les aigues . Correspon amb una surgència d'aigues natural propiciada per l'orografia càrstica del terreny d'un eqüifer natural i subterrani que aflora en superfície a les Fonts de l'Adou com a punt més elevat, el bullidor de Sant Esteve com a punt mitjà i la font del violí com a darrer lloc. La captació de la canal és en forma de resclosa de ciment pòrtland que estanca l'aigua del Bastereny i la deriva per mitjà d'una tuberia a la vila de Bagà i també a través del canal que alimenta la central hidroelèctrica del 'Pendís' denominada 'la Manresana' i situada a pocs Km de la vila de Bagà. Resulta ser una ampliació del canal inicial de la central de Bagà amb resclosa a Sant Joan per recollir les aigues del torrent del forat 'del Pendís' i de l'eqüífer subterràni. El tram inicial des de la captació fins a Cal Cerdanyola transcore de forma subterrània dins d'un túnel i mitjançant un aqüeducte volat a la vall del torrent del Forat. El canal té una longitud d'uns 10 Km fina arribar a la central homònima. Té una amplada de 2 metres i una profunditat de 3. Encara està en ús.La resclosa té una alçada de 10,5 metres i una notable amplada. | 08093-27 | A la font del violí .(Ajuntament de la vila de Bagà. Plaça de Catalunya, 7 bis) | a captació de l'aigua potable va ser construïda els anys setanta per abastir la població de la vila de Bagà que fins aleshores s'havia nodrit de l'aigua procedent del riu Greixa a la zona coneguda com a 'rigoreixer'. La font del violí forma part del mateix carst que té com a sortida més alta, la denominada Font Tordera a uns 2465 m al costat del cim del Comabona (TM. De Gisclareny) i com a surgència més baixa el bullidor de Sant Esteve amb un cabal de 5 m 3 i considernat-se com un sistema càrstic que aporta grans reserves d'aigua (uns 11 hm 3 de reserva dinàmica dek 50 hm 3 del total) degut a que es troba situat a les capes més profundes del mantell del Cadí. Aquesta abundància de cabal va propiciar que abans de la guerra civil de 1936 es construïs una central hidoelèctrica denominada 'del Pendís' la qual no es va poder posar en funcionament fins als anys' 50. L'empresa que la va posar en funcionament va ser la CAME (Companyia Anonima Manresana de Electricidad) fundada el 1910 per tres socis (Magí Gallifa i Gomis, Angel Ferré i Grané i Lluís Vila i Miralles) i dels que el 1950 només n'hi havia dos. La central de Bagà, projectada el 1913 i construïda el 1915 aprofitant un salt del Bastereny situat a prop de Sant Joan comptava inicialment amb una potència de 465 KV i es preveia construïr aigües avall de la presa que tenia una alçada de 13m. La maquinària emprada era la dels germans Chalaux que també es va utilitzar en moltes altres centrals. Cap el 1920 la Societat Manresana va créixer degurt al capital dels gernans Joaquim i Enric Gomis Cornet els quals es van convertir en el principals inversors ja que la seva família havia iniciat els experiments en fabricar llum a la colònia Gomis. La seva tècnica es basava en la compra de salts d'aigüa poc rendibles a preus molt baixos i donar-los rendiment a partir de noves inversions. Si el salt no rendia es deixava tal i com estava, però si succeïa el contrari, aleshores es feia un nombre elevat d'inversions per a poder-ne treure el màxim de rendiment possible i es creava una empresa específica que la pogués gestionar. Així si el negoci no rutllava no afectava a la resta de patrimoni i de negocis que la família posseïa. Aquest mecanisme de producció va provocar que moltes centrals de la Catalunya central, especialment el Bages, el Berguedà i també al Segre. En el cas de Bagà quant els germans Gomis la van adquirir, ja estava en funcionament i en van projectar algunes millores com la de donar més alçada a la presa del Bastereny. Aquesta actuació va ser concedida per l'enginyer Ramon Alsina Rodergas i signats per Narcís Amigó. El fet que no recaigués la concessió a cap dels Gomis, propietaris de la CAME era degut a que per gaudir d'una concessió d'aigua s'havia de tenir el títol d'enginyer, cosa que no va poder ser fins el 1946 quany un dels fills ; Enric Gomis i Parera, adquirí el títol d'enginyer. Cap els anys '50 a l'empresa s'hi afegí un tercer enginyer; Luís Maria Cascante i Portabella que es va convertir en el principal motor de la 'Productora y distribuidora de Electricidad' a les comarques del Bages i del Berguedà. Per tal d'augmentar la producció de llum calia tenir un major cabal al riu, fet que a vegades el Bastereny podia baixar més sec. En conseqüència es van projectar pantans i embassaments i el 1946, l'enginyer de camins va fer derivar les aigues del riu de Greixa a la mateixa central. Tot i així entre els 1951 al 53 la producció de KW/hora va minvar progressivament i això va fer plantejar incorporar nous cursos d'aigua com seria el torrent del Pendís per a millorar i incrementar el cabal. El 1958 la central de Bagà disposava d'una turbina tipus francis de 700 CV. Un alternador per a corrent alterna trifàssica AEG de 640 kV a 6000 V i un transformador de 640 kVA de potència. Cascante i Portabella va aconseguir millorar les negociacions per a la compra d'uns terrenys a la zona del Puig per a construïr la presa de la nova central 'del pendís' situada al costat mateix de la central de Bagà amb una reclosa més alta i amb un salt de més de 95 metres. Així doncs mentre que la central de Bagà tenia un salt de 13 metres i un cabal de 2800 l per segon, la nova central del Pendís incorporava 1500 l per segon amb un sal brut de 101,5 metres i una potència de 1140 CV. A més aques nou salt es considerava de 'absoluta necesidad nacional'. Cascante que va portar a terme totes les negociacions per construïr aquest nou dalt justificxava la conveniència de 'derribar o expropiar' el molino del Puig situat a 80m, cosa que no va poder ser possible i en el seu lloc es va construïr un mur que evités que l'aigua anés al molí. L'expropiació amb els terrenys per on havia de passar la sèquia va ser dificil i llarga però al final es va poder portar a terme. El 1957 s'inaugurava la nova central del Pendís al costat de la central de Bagà i en reforçava la producció d'electricitat. Tenia una turbina de 1925 CV que el 1980 va ser ampliada amb una de més potent. L'empresa dels Gomis a la dècada dels '50 va decidir invertir en altres salts més cabalosos al vessant del Segre degut a que el cabal de la central del Pendís no era regular i cap el 1988 les estructures elècrtiques dels Gomis van passar a FECSA llevat de la de Bagà que va continuar com a autònoma i petita empresa sota el nom de 'Hidrodata' i la qual encara avui funciona com a tal. | 42.2680900,1.8127500 | 402088 | 4680225 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82937-foto-08093-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82937-foto-08093-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Atès que correspon amb la surgència més baixa del mateix eqüífer que surt per les fonts del Bastareny i del 'Bullidor de Sant Esteve' fa que no s'assequi mai i la vila de Bagà l'aprofiti com a captació per a nodrir-se de la seva aigua potable. Va ser construït a mitjans del anys setanta quant va substituir l'antiga conducció o 'aigua vella' que procedia del torrent de Rigoreixer. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82941 | Pont vell de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-molnell-monnell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43; MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III.</p> | XIV-XVII | Li manca el nivell de baranes, amlgrat que es ocnservin els dos estreps i l'arc principal. La caixa del pont ha despaaregut completament com també hi ha fet el paviment superior. L'arc que el salva, malgrat estigui en un estat de conservació acceptable té algunes esquerdes i fissures. | <p>Pont d'un sol ull situat damunt del torrent de Murcarols (Murturols) prop de l'aiguabarreig amb l'aigua procedent de la Dou a la zona de Molnell. Es tracta d'una construcció d'un sol ull d'arc rebaixat en pedra tosca damunt de dos estreps o pilars construïts amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. L'arc construït amb dovelles de pedra tosca ben tallades i unides amb morter de calç és de perfil rebaixat i presenta una llum força considerable i encara hi té visibles les marques dels taulons del seu antic encofrat per la part inferior. Té una amplada de poc menys de 70 cm i una alçada d'uns 1'5 metres tants sols. Li manca la part superior amb el nivell de baranes i el sòl de còdols. Descansa damunt de la roca mare i natural i actualment està fora d'ús ja que va ser substituït pel pont de formigó que hi ha uns metres més avall.</p> | 08093-31 | Al costat de les fonts de l'Adou. Pista de Bagà a Molnell (PK.5) damunt del Bastareny | <p>La història d'aquest pont i també del camí aniria lligada amb els vilatges de la Muga, Molnell, Espunya i Querforadat. L'indret i alou de Molnell ja ens és esmentat en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) en el qual ens esmenta la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya (A sota de Turbians)i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc ce Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Com a notícia més rellevant i fent al·lusió al pont i als camins la trobem en un document citat per Serra i Vilaró en el qual ens parla dels batlles de la Muga i de Vila argumentant que ja havien arreglat els camins. ' E après de continent lo dit dia mateix los dits cònsols requeriren los batlles que fessen adobar los dits camins e carrers...'. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. De Monell s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005.</p> | 42.2688000,1.7992100 | 400972 | 4680320 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82941-foto-08093-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82941-foto-08093-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82941-foto-08093-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un pont de característiques molt similars al 'Pont dels Empedrats' tant per la seva fàbrica de maçoneria i còdols de riu, la formació d'un arc rebaixat de pedra tosca com el seu sistema i aparell constructius. Aquest tipus de pont de 'tradició romànica' respòn als cànons. habituals dels ponts d'un sol ull bastits damunt de les lleres desl rius de muntanya per al pas dels antics camins rals, que en el cas del pont de Molnell corespondria amb el camí d'accés als vilatges i masos de 'Molnell', La Muga i també als passos de Vimboca. Tot fa pensar en una obra d'origen baix medieval amb refecccions de l'època moderna. No es descarta la possibilitat que l pas principal fos el pont nou de Monnell (fitxa 33) i que aquest pas fos per un camí secundàri per accedir al molinell o algun altre lloc. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82943 | Pont nou de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-molnell-monnell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III.</p> | XIV-XX | Reformat per al pas del trànsit rodat | <p>Pont d'un sol ull d'arc de mig punt que cobreix el riu Bastereny poc després de l'aigüabarreig del torrent de Mircarols i molt a prop del salt de Molnell. Actualment aquest pont sosté les pista que condueix a la casa de Molnell i també a la Muga i està completament revestit de ciment pòrtland. Amb tot encara guarda els dos estreps amb traces de la fàbrica originària de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals. L'estrep de la dreta mirant aigües amunt ha estat refet i desplaçat uns metres a sud ja que les traces del fonament original encara són visibles juntament amb part del seu enderroc.</p> | 08093-33 | Al costat de les fonts de l'Adou PK.5. (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>La història d'aquest pont i també del camí aniria lligada amb els vilatges de la Muga, Molnell, Espunya i Querforadat. L'indret i alou de Molnell ja ens és esmentat en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) en el qual ens esmenta la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'feber de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc ce Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Com a notícia més rellevant i fent al·lusió al pont i als camins la trobem en un document citat per Serra i Vilaró en el qual ens parla dels batlles de la Muga i de Vila argumentant que ja havien arreglat els camins. ' E après de continent lo dit dia mateix los dits cònsols requeriren los batlles que fessen adobar los dits camins e carrers...'. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesuar a la qual van ser retornats. De Monell s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntemnt amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005.</p> | 42.2686700,1.7998400 | 401024 | 4680304 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82943-foto-08093-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82943-foto-08093-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82943-foto-08093-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pensem que el pont 'nou' correspon amb el pas originari del camí de Monlnell (Monnell) ja que els murs que sostenen el camí de Molnell i la Muga (fitxa 32). Sembla que formin part d'aquest element donant a entendre que van ser modificats i reformats per al pas del trànsit rodat. Per tant si aquesta teoria és certa, el denominat 'pont vell de Molnell' (fitxa 31) tindria una altra funcionalitat atès que els murs que sostenen el camí recolzen damunt del denominat 'pont vell'. Segurament va ser eixamplat per a poder explotar la fusta dels boscos de l'obaga de la Muga. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82944 | Masia de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-molnell-monnell | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 049. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de Compliment Pasqual.Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. | XIV-XIX | La masia roman encara dempeus però fa temps que està dehabitada i això provoca que la masia estigui sotmesa als afers climatològics amb importants fissures a les parets dels cossos afegits amb materials més pobres, enderrocs de les cobertes de les pallisses i coberta de vegetació i runa. Tant sols la planta baixa de la casa i de les pallisses s'utilitza com a cobert per al bestiar | Conjunt format per la masia de Molnell o Monnell, denominada com a casa dels masovers i també pels seus coberts i les pallisses situada en una posició encimbellada a la dreta del torrent de Murcurols i sota de les solanes de Molnell i de la Pelosa i disposada de forma terrassada aprofitant el desnivell del terreny. S'hi accedeix per mitjà d'un camí que hi ha a la part del darrere i que voreja les pallisses fins arribar a la casa. Les pallisses estan adosssades a llevant a través d'un cos més aviat allargassat, de planta rectangular i format per una planta semi soterrada i un pis cobert cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de caballs i llates de fusta i separades per forjats de fusta. Atès que està construït aprofitant un desnivell del terreny aquesta façana és practicament cega i té com a única obertura una porta amb bastiments de fusta que connecta l'àmbit de la pallissa amb l'era de la part del darrere. En canvi la seva oposada reuneix les característiques habituals de les pallisses i quadres d'aquest tipus de masia amb grans obertures o eixides formades per sèries de pilars de maçoneria que sostenen grossos caballs de fusta i que recolzen damunt una planta soterrada que està coberta per mitjà de voltes de pedra amb les dovelles col·locades a 'plec de llibre' i orientades en sentit nord-sud. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trenca junt. L'interior d'aquest àmbit s'empra com a quadra i estable pels animals i conserva encara les menjadores de fusta. La planta primera és utilitzada com a pallissa i conserva alguns envans divisòris amb estructura de fusta i tàpia. L'edifici principal correspon amb la masia de Molnell, de planta més aviat quadrada, dividida en tres crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes a dues vessants amb teulada de teula ceràmica damunt de caballs i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant on s'obre la porta d'entrada o principal. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una major concentració a les façanes de migdia i llevant. La façana principal orientada a migdia s'obren dues portes a la planta inferior; una d'elles o principal es situa a la banda esquerra i està construida amb bastiments de fusta. La segona està embeguda pel cos de les pallisses.i comunica amb la volta de sota seu. Damunt seu s'obren tres finestres més amb llinda de fusta, situades a diferent alçada i també una tercera porta coronada també en llinda que connecta la masia amb el cos de les pallisses. Finalment a la darrera planta i coincidint amb les golfes s'obres dues finestres més. La façana sud s'obren també diverses finestres a diferent nivell les quals són dificil d'identificar degut a la vegetació acumulada. Tot i així s'endevinen dues finestres a la planta baixa i dues més del primer pis amb bastiments i llindes de fusta. La façana nord i oest presenten una distribució de les obertures irregular i desordenada degut a les continuades ampliacions. L'aparell és divers. Així hi han parts construïdes amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat regulars, parts amb aparell de pedra i còdols de riu més ben treballats i escairats, parts de tàpia i parts que estan enlluÍdes amb morter de calç. Interiorment es divideix en tres crugies cobertes amb volta de canó de tipus encofrat, orientades en sentit est-oest i connectades entre si. Cada volta correspon amb una crugia de la casa. Segurament corresponien amb les antigues quadres i etables de la casa. Una escala de pedra situada a l'angle sud-est comunica amb la planta primera que manté la mateixa distribució que la planta baixa; és a dir amb tres crugies separades per anvans de fusta, tàpia i maó i cobertes per forjats de fusta consttituïts per cavalls, bigues i revoltó. La crugia central coincideix amb la sala principal de la casa que és de planta rectangular amb paviment de maó ceràmic disposat de forma reticulada i amb les parets recobertes de pintura i guix. En un costat hi ha la fornícula de la capelleta de la casa i a l'altra un armari de paret. Aquesta cambra distribuieix les altres habitacions de la casa i també la cuina situades a cada costat i també connecta amb la planra superior per mitjà d'una escala de fusta situada al mateix emplaçament que la que puja de la planta baixa i composta per graons de maó ceràmic suportat per una caixa de fusta. La planta sota coberta presenta un important estat de degradació. A la part posterior de la casa hi ha alguns cossos afegits avui mig enderrocats els quals no s'hi ha pogut tenir accés. Tot el perímetre de la casa i pallissa està envoltat per un mur de maçoneria que funciona com a baluard de tancament i a la vegada delimita l'àmbit de l'era de batre el gra situada a la banda de migdia. | 08093-34 | Al lloc de Molnell prop de les fonts de l'Adou i a sota la solana de Monnell | L'indret i alou de Molnell apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. És en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) quan ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. També s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. El 1288 entre Mulnell i el Puig hi havia 8 masos que pagaven censos a Santa Maria del Castell de Bagà i que el 1294 foren retornats a Sant Iscle de Molnell. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005 i on ens descriu amb molt de detall les diverses cambres i estances que hi havia a la casa amb els seus objectes i caps de bestiar. A grans trets ens parla de 'la entrada, lo tarrat (terrassa primer pis), la cuyna, primera cambra, pastador, altra cambra, sostre (golfes), cambra del sostre, altra cambra del sostre, pleta de Urgell i altra pleta. Aquestes darreres corresponen amb les pletes que hi ha a la muntanya (pleta de Cadí o de Molnell) sota del Tanca la Porta. Per l'extensió i nombre d'objectes podem diferenciar les diverses cambres i identificar si es tracta d'una menjador, sala o dormitori reproduïnt fidelment la seva composició i alements que contenia (E. Martín, 2005). A més i a través dels documents conservats a l'arxiu de Gisclareny el segle XVIII Monnell pertanyia als Solanell de Bagà i el 1831 a la família Vilella de Brocà a través de l'enllaç de Rosa Bover del Puig amb Josep Vilella de Brocà (Martín, 2005. Ob.cit. P.. A banda de la finca de Molnell, els Vilella posseïen Murcurols, el Puig i tamb´el mas Campà de Cal Ros. Segons ens consta en els diversos censos conservats a l'arxiu municipal de Gisclareny (AHG.Cadastre de 1776) al 1863 la masia de Molnell hi havia 15 persones més gran de 7 anys i pagaven una contribució total de 12119 ss dels quals 1871 corresponien als caps de bestiar, fet que la convertia en una de les masies més importants de la vall del Bastareny.El seu propietari era Mariano Ribera ( ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament 1863. Extret de Martín,E 2005. Annex.21) | 42.2706200,1.7953500 | 400657 | 4680526 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82944-foto-08093-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82944-foto-08093-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82944-foto-08093-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia, malgrat que estigui documentada des de mitjans del segle XI, l'edifici que ens ha arribat fins als nostres dies correspon amb el d'una masia d'estructura clàssica de mitjans del Segle XVII, XVIII i XIX que guarda alguns vestigis de construccions més antigues i d'orígen medieval. Aquestes restes es poden evidenciar especialment a la planta inferior del cos de les pallisses on hi ha algunes cambres cobertes amb volta de canó amb les dovelles col·locades a plec de llibre i orientades en sentit nord-sud les quals no guarden cap mena de ralació amb la masia existent. Per altra banda a la part sud-oest hi han restes d'una cantonada construïda amb aparell de pedra mal treballada i escairada, col·locada en filades regulars i unida amb argamassa de calç. Possiblement aquestes restes i altres que no s'han pogut identificar degut a la densa vegetació corresponen amb vestigis d'època medieval de l'antic mas i vilatge de 'molinell' que va quedar absorvit i transformat per una gran masia destructura clàssica de tres crugies orientades en sentit est-oest i cobertes per voltes de canó de tipus encofrat a la planta baixa i forjats de fusta a les plantes superiors. La pallissa i les quadres de la banda de llevant presenten unes característiques molt similars a les pallisses d'altres masies properes a Brocà, Gavarrós, Gréixer o Bagà. Hom pensa que alguns dels vestigis de l'època medieval que encara restes embeguts per les construccions existents correspongui amb l'antiga església i parròquia de Sant Iscle de Molnell, documentada per les fonts baganeses (Serra i Vilaró, 1989) | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82945 | Pallisses de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-molnell-monnell | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 049. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de Compliment Pasqual.Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. | XVIII-XIX | Malgrat s'utilitzi com a pallissa i quadres té importants filtracions en les cobertes, degradació en les bigues i forjats principals. Amenaça en desplomar-se | Construcció pertanyent a les pallisses de la masia de Molnell o Monnell. Es tracta d'un edifici exempte situat a la part del darrere de la masia (fitxa 34). Té una planta rectangular i està composta per una planta baixa i un primer pis coberta amb teulada a dues vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia. En la composció de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit en totes elles exceptuant-ne la sud que és on es concentren la majoria de les seves obertures. S'organitza per mitjà de dos arcs rebaixats a la planyta baixa amb les dovelles mal treballades i escairades i dicposades amb la tècnica de 'sardinell' les quals sostenen els pilars de la planta superior que serveixen per fer de suport a les jàsseres de la coberta. L'aparell i fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars amb fragments de teula i maó a trencajunt. Unicament són en pedra pocada les cantonades. La planta baixa està pavimentada en còdols de riu i s'empra com a quadra, mentre que la planta primera és emprada com a pallissa. L'accés es practica per mitjà d'una escala de pedra que hi ha a la part exterior. Conserva traces del seu antic enlluït de calç de color marró i vermellós. El paviment del primer pis és de taulons i posts de fusta. L'edifici malgrat estigui dempeus es conserva en mal estat. | 08093-35 | Darrere la casa de Monnell (casa dels masovers) | L'indret i alou de Molnell apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seria el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. També s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005 i on ens descriu amb molt de detall les diverses cambres i estances que hi havia a la casa amb els seus objectes i caps de bestiar. A grans trets ens parla de 'la entrada, lo tarrat (terrassa primer pis), la cuyna, primera cambra, pastador, altra cambra, sostre (golfes), cambra del sostre, altra cambra del sostre, pleta de Urgell i altra pleta. Aquestes darreres corresponen amb les pletes que hi ha a la muntanya (pleta de Cadí o de Molnell) sota del Tanca la Porta. Per l'extensió i nombre d'objectes podem diferenciar les diverses cambres i identificar si es tracta d'una menjador, sala o dormitori reproduïnt fidelment la seva composició i alements que contenia (E. Martín, 2005). Segons ens consta en els diversos censos conservats a l'arxiu municipal de Gisclareny (AMG) al 1863 la masia de Molnell hi havia 15 persones més gran de 7 anys i pagaven una contribució total de 12119 ss dels quals 1871 corresponien als caps de bestiar, fet que la convertia en una de les masies més importants de la vall del Bastareny.El seu propietari era Mariano Ribera (Martín, 2005) | 42.2708900,1.7955800 | 400676 | 4680556 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82945-foto-08093-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82945-foto-08093-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82945-foto-08093-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta construcció guarda forces similituds amb les pallisses de la casa de l'Hostalet (fixa núm. 15) i també amb les pallisses de la casa de Murcurols i les que hi ha a Brocà i Gavarrós (TM. Guardiola de Berguedà). Es tracta d'exemples molt característics en les pallisses de les masies de muntanya amb les plantes inferiors utilitzades coma quadres i estables i resoltes mitjançant arcs rebaixats i escarcers que suporten els pilars de la planta primera. Sembla que correspon amb una construcció de mitjans del segle XVIII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82946 | Casa del amos de Molnell (Monnell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-amos-de-molnell-monnell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 048. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de Compliment Pasqual.Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians.</p> | XIX-XX | L'edifici es conserva en bon estat malgrat estigui abandonat. La porta està tapiada però les finestres estan obertes, fet que permet l'accés a l'interior. Conserva encara els seus paviments originals, revestiments i forjats | <p>Construcció situada en una terrassa a sota de la masia de Molnell o Monnell i destinada a habitatge dels amos al segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb tres crugies i compost per una planta baixa i un primer pis, separades per forjats de biga de fusta, revoltó ceràmic i cobertes per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia i on s'hi obre la porta d'entrada o principal. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit, malgrat que la majoria de les obertures es concentrin a la façana sud. La seva arquitectura és pròpia de les construccions del període industrial a través de composicions de portes i finestres molt geomètriques i amb fàbrica de maó ceràmic i maçoneria. En aquest cas es resol a través d'una porta d'entrada coronada per un arc rebaixat que emmarca dues finestres a cada costat que coincideixen amb tres balconeres del primer pis amb els balcons situats al mateix pla que la façana llevat de la central que sobresurt formant un balcó. L'aparell no és visible ja que està enlluït per una capa de morter de calç pintat d'un color groguenc i amb els marcs de les obertures en un color marró vermellós. En els punts on aquest element ha desaparegut s'entreveu l'aparell de maçoneria i maó ceràmic en les obertures i cantonades. Cal destacar-ne el ràfec de dues filades de teula girada i maó pla que corona la façana principal i continua a les altres tres i també les baranes de forja del balcons. La façana est i oest que coincideixen amb els pinyons de la testera tant sols hi tenen obertes dues finestres de les mateixes característiques que la resta i la nord hi ha oberta una porta. La porta d'entrada dona pas al vestíbul de la casa que distribueix el menjador, la cuina i altres dues sales més pavimentades amb rajoles hidràuliques que formen diferents dibuixos i també les parets decorades amb sanefes i motius a plantilla. Encara resta la llar de foc en forma d'escó així com alguns armaris de paret. L'escala d'accés a la planta primera es troba al fons del vestíbul i dona pas a un llarg passadís que comunica amb les habitacions principals. De totes elles cal destacar-ne la de la part central que és de dimensions més grosses i coincideix amb el balcó de damunt la porta principal. Els paviments també són de rajola hidràulica i maó ceràmic, les parets estan pintades en color blau clar i decorades amb motius geomètrics fets a plantilla i amb el sòcol o arrambador de color vermell. El mobiliari interior ha desaparegut completament. Adossat a migdia hi ha un segon volum que pertany a les cotxeres de la casa, de planta rectangular, d'un sol pis amb coberta de fibrociment a dues vessants que està sostinguda per bigues de fusta i té aparell de maçoneria. Conserva restes d'un revestiment molt similar a l'edifici principal i s'hi obren dues finestres coronades mitjançant un arc rebaixat de maó ceràmic. Els dos edificis estan situats en una terrassa artificial que és sostinguda per murs de maçoneria. El conjunt presenta uns trets molt unitaris que els permet situar en un període cronològic molt concret.</p> | 08093-36 | A la part sud-est de la masia vella de Molnell | <p>L'indret i alou de Molnell apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seia el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. El lloc de Molnell que deriva de Molinell o petit Molí relacionant amb l'existència d'aquest element a la captació del Bastareny (Serra i Vilaró, 1989) serà esmentat continuament al llarg dels segles XIII i XIV. Consta que al 1151 el monjo Guillem del monestir de Sant Llorenç prop Bagà Pere Anes i Guillem Bernardí van confessar davant l'abat i bisbe d'urgell que detenien els alous de Vilella i Molnell amb el vilar d'Espunya mesura a la qual van ser retornats. També s'esmenta que el 1292 Galceran de Pinós va imposar a Bernat d'Escariu i als seus fills una pena i confiscació de 55 veïns de la baronia situats a Monell, Faia i Greixa, mesura la qual va ser absolta. De Molnell en procedia un capellà nomenat Berenguer que en motiu de les bregues entre l'abat de Sant Llorenç i el baró de Pinós va ser excomunicat juntament amb molts altres cap el 1328 (Serra i Vilaró, 1989). També el lloc és esmentat quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell', parròuia i església que s'esmenta a partir del segle XIII quant el 1255 Guillem de Murturols volen anar a l'exèrcit del Rei de la Corona Catalana va fer donacions als llegats de l'església Santa Maria de Murturols, l'obra de ll'església de Molnell i Gresolet 'et dimitio operi ecclesie de Muenell' (Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona corresponent al mas de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb altres dos a la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Per tant ja veiem la importància del lloc per a l'aprofitament de l'aigua de la Dou i fer moure un molí que ha denominat el lloc. Per altra banda en els documents de la Baronia de Bagà, aquest indret és molt citat i esmentat al llarg dels segles XIII i XIV amb personatges de gran nom a la Baronia dels Pinós, entre ells els senyors de Murcarols que pagaren 200 sous per l'obra faedora' de l'església de Molnell (Serra, ob cit, 1989). Interpretem com un lloc que estava densament poblat al llarg de l'església on hi havia masos, molins i fins hi tot una església. Al llarg de la fi de l'edat mitjana i principi de l'era de moderna, la masia de Monell va continuar tenint importància donant a entendre que va poder sobreviure la pesta. Tant és així que de 1789 es conserva un document a l'arxiu de Gisclareny on hi ha un inventari dels bens que posseïia. Martín, E, 2005 i on ens descriu amb molt de detall les diverses cambres i estances que hi havia a la casa amb els seus objectes i caps de bestiar. A grans trets ens parla de 'la entrada, lo tarrat (terrassa primer pis), la cuyna, primera cambra, pastador, altra cambra, sostre (golfes), cambra del sostre, altra cambra del sostre, pleta de Urgell i altra pleta. Aquestes darreres corresponen amb les pletes que hi ha a la muntanya (pleta de Cadí o de Molnell) sota del Tanca la Porta. Per l'extensió i nombre d'objectes podem diferenciar les diverses cambres i identificar si es tracta d'una menjador, sala o dormitori reproduïnt fidelment la seva composició i elements que contenia (E. Martín, 2005). Segons ens consta en els diversos censos conservats a l'arxiu municipal de Gisclareny (AMG) al 1863 la masia de Molnell hi havia 15 persones més gran de 7 anys i pagaven una contribució total de 12119 ss dels quals 1871 corresponien als caps de bestiar, fet que la convertia en una de les masies més importants de la vall del Bastareny.El seu propietari era Mariano Ribera (Martín, 2005). Sembla que la casa dels amos dataria de mitjans del segle XIX o principi del segle XX i aniria relacionat amb l'explotació forestal de la fusta de l'obaga de la Muga.</p> | 42.2702900,1.7966600 | 400764 | 4680488 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82946-foto-08093-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82946-foto-08093-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82946-foto-08093-36-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de l'amo de Molnell i els edificis annexos corresponen a dues construccions unitàries que van ser construïdes en època i arquitectura industrial per acollir i fer de residència als amos de la finca en els seus períodes de vacances ja que hom creu que la seva residència habitual era a Manresa o Barcelona i la casa de Molnell era per temporades curtes i estivals. La casa avui està abandonada malgrat es conservi encara en bon estat. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82948 | La Pelosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pelosa | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibre III. AHG. cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament 1863 ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. | XI-XIX | Enrunat i cobert de vegetació | Conjunt de ruïnes de l'antic mas de la Pelosa situades uns 100 m del coll de la Pelosa just al costat de la pista que vé de Molnell. Les ruïnes de la casa estan mig amagades per esbarzers però encara es poden endevinar part dels seus murs mig caiguts i enderrocats, restes dels murs de comntenció dels camps de conreu i la petita bassa que emmmagatzemava l'aigua. Es tractava d'una estructura senzilla de planta més aviat quadrangular orientada en sentit sud-est i assentada aprofitant el desnivell del terreny. El tram de mur conservat conserva un aparell de pedra més aviat ben treballat i escairat, unit amb aragamassa de calç i col·locat en filades més aviat regulars. Té una aparença medieval tot i que sense una exploració arqueològica i neteja es fa dificil. | 08093-38 | Al costat del coll de la Pelosa damunt de Molnell i sota la solana de la Boixassa | L'antic mas de la Pelosa pertanyia a l'alou de Molnell que ens apareix esmentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Posteriorment i en un document del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins.i per tant malgrat no esmenti enlloc l'existènciua de camins, és lògic pensar que n'hi havia amb els corresponents passos per creuar els rius. En aquest document ens torna a parlar de diversos casals sense especificar de quins es tractava. Tot i així afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. El Querforadat podria ser 'roca foradada' interpretada com una roca natural i de la que en tenim constància de la seva existència degut a l'orografia càrstica del lloc. Pensem que el Querforadat seria el castell 'fener de Cal ros' proper al vilar d'Espunya i la conca d'Oria seria a l'oest de Monell al lloc d' Oreis. Referent al màs de la Pelosa hom pensa que es podria correspondre amb el mas d'en Jover, esmentatt en els documents de la baronia de Bagà quant el cavaller G. de Rocavert va reconèixer davant un tal Pasqual de Molnell les donacions que Berenguera de Gisclareny fa del 'mas d'en Jover amb un molí i alguns tascals pertanyents al dit mas i algunes terres; la batllia de tots els Censos... i demès que rebia de la parròquia de Sant Iscles de Molnell',(Serra i Vilaró, 1989). Aquest mas d'en jover podria correspondre amb un dels tres masos que es compta que hi hauria a la zona de Molnell (Munell) propiament dit juntament amb el de la Pelosa i Oreis (Conca d'Oria). Pensem que deuria canviar de nom amb la pesta negra o inclús es deuria abandonar ja quen en al cadastre de Gisclareny (AMG) datat de 1776 s'hi esmenta. El 1754 la casa de la Pelosa era arrendada per un tal Francesc Camprubí. La casa també apareix citada en el cens de 1863 on el mas era propietat de Josep Pujol i pagava uns 40 rals de contribució. Aquest mas no va patir el flux migratori del 1900 i ja no apareix en els censos de Gisclareny, fet que permet interpretar que ja estava abandonat. (ACA. Llibtets de compliment pasqaul. Amillarament de 1863 i extret de Martín E; 2005. Annex 21 i 22) | 42.2810400,1.7967500 | 400789 | 4681681 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82948-foto-08093-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82948-foto-08093-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Completament enrunat i cobert de vegetació. Les ruïnes es poden veure a l'hivern quant els arbres de fulla caduca no tenen fulla i els esbarzers són secs. Per accedir a la pista cal pujar en 4x4 o bé pel sender marcat en groc i blanc que surt del molí del Puig (1,5 hores) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82949 | Cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-1 | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XVIII-XIX | Enderrocat i cobert de vegetació de dificil localització si no s'hi va amb algú que conegui la zona | <p>Ruïnes d'una edificació situada en unes balmes que hi ha sota del coll de la Pelosa a la capçalera del torrent homònim i damunt del clot que la denomina. Es tracta d'un conjunt de restes de murs de maçoneria i també pedra mal treballada i escairada, mig coberts de vegetació que aprofiten part d'una balma natural per a poder-se encastar i cobrir-se. Les restes són al costat del camí que puja del molí del Puig mig cobertes de vegetació i parcialment enderrocades.</p> | 08093-39 | Al costat del torrent de Cal Quim damunt del clot del mateix nom i a sota de la Pelosa | <p>Es fa difcil establir els origens d'aquesta masia tot i que pensem que no són anteriors al segle XVIII. Ens apareix esmentada el 1863 amb el nom actual i propietat de Francesc Brascó. Es trobava dins el terme de Sant Martí del Puig i hi tenia 4 persones més grans de 7 anys i pagava 12 sous de contribució urbana. Aquesta masia no perdura el 1900 després del gran flux emigratori, interpretant que estava ja abandonada. El seu record ens ha quedat gravat en la toponímia del torrent de Cal Quim, el clot de Cal Quim o les balmes de Cal Quim que també es coneixen com a balmes de la Pelosa.</p> | 42.2800100,1.7988000 | 400956 | 4681565 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82949-balma-de-cal-quim.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pràcticament desapareguda | 119 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82950 | Pont del camí de Molnell a la Muga per Vimboca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-de-molnell-a-la-muga-per-vimboca | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XIV-XX | Restaurat i reforçat el 2005 amb ciment pòrtland o es va pavimentar i es van col·locar baranes. Aquesta intervenció va ser realitzada gràcies al Parc Natural del Cadí Moixeró. | <p>Es tracta d'una construcció o obra civil construïda damunt del torrent de la Muga poc abans de l'aiguabarreig amb el torrent que baixa de la cambra dels Bocs (Serra i roca de la Moixa) en un indret de pas entre les roques. Es tracta d'una construcció senzilla d'un sol ull d'arc de mig punt de perfil apuntat i construït amb còdols de riu més aviat mal desbastats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Sgons es pot apreciar tant a la riba esquerra com a la riba dreta feia la típica i clàssica forma 'd'esquena d'ase' tant característica en els pont d'època medievals i visible, malgrat les seves reformes per la disposició inclinada de les lloses del seu paviment. En aquest cas es pot observar enncara el pendent original. En canvi des d'aigues amunt aquest element no és visisble i això ens permet interpretar que va ser eixamplat en el moment que es va habilitar i reconvertir l'antic camí de la Muga en una pista forestal per a extreure la llenya. Aquest fet va provocar que el pont fós eixamplat i ampliat aigües amunt per a poder suportar el trànsit rodat. En canvi des d'aigues avall es va mantenir amb la fisonomia original i això ha fet que encara es pugui observar la seva fàbrica. Recentment i tal com es marca en el paviment el pont va ser restaurat amb ciment pòrtland i encofrant l'intradors de l'arc per a poder.lo reforçar. Es va pavimentar de nou amb ciment i es van col·locar baranes de fusta.</p> | 08093-40 | Damunt del torrent de la Muga, dins l'obaga.(Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Hom ha pensat que el principal camí o pas per anar a la Cerdanya transcorria per dins de l'estret dels Empedrat, dit del forat i ascendia fins el Coll de Pendís. Amb tot la documentació conservada, malgrat esmenti aquest camí en época medieval no en parla tant sovint com el camí de Coll de Jou o el camí de Pendís per l'escala de Greixer que constituïa el veritable pas per anar a la Cerdanya. Tot i així hi ha algunes referències escrites com la ja esmentada de l'impòsit de barra al 1324 al forat d'Escariu o la construcció del pont del forat d'Escariu el 1360. Atès que corresponien amb obres públiques que afectaven altres consolies (batllies) com ara Bellver, les reunions es feien al capdamunt del coll de Jou o del Pendís. Amb tot Serra i Vilaró especifica que els mestres d'obres eren de Bagà. El pas dels Empedrats era conegut com a Grau d'Escariu. Tot i així existie altres vies secundàries per anar a la Cerdanya com era el pas de Vimboca o el pas del Bou. Aquests dos passos transcorrien per terrenys més pedregosos i alts que provocaca que no fossin tant utilitzats pels transhumants com era el pas de Pendís. Tot i així el camí de Molnell permetia connectar els veïnats d'Oreis i de la Muga 'conca d'Oria' documentada ja en els documents del monestir de Sant Llorenç ( Bolós-Pagès, 1986).Cal esmentar que els veïnats i masos de la Muga sovint són esmentats per la documentació baganesa partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això succeïs aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies opb. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i qiue en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondrel's amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró confòn amb la mateixa procedència. Sembla que el pont va estar en ús fins a l'abandó del mas de la Muga que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va spbreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat. No obstant això el camí degués ser transformat en pista forestal i el pont es va continuar mantenint en ús.</p> | 42.2758800,1.7755000 | 399028 | 4681133 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82950-foto-08093-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82950-foto-08093-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82950-foto-08093-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest pont malgrat les seves transformacions més recents seria un pont que dataria de mitjans del segle XIV, moment en el qual es documenta el mas de la Muga. Presentaria forces similituds amb el pont de Sant Nazari de Gréixer ja que sembla ser que van ser construïts en un moment no massa llunyà. Tal i com succeeix en el seu paral·lel més proper, l'estrep dret de l'arc recolza damunt d'un tros de roca natuarl que es projecta per damunt de la llera de del riu com a base de sustentació. La intervenció del 2005 va mantenir aquests elements, tot i que no es va portar a terme cap estudi històric i constructiu. | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82958 | Barraques de pastors a la pleta de la Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-pastors-a-la-pleta-de-la-guilla | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55</p> | XVII-XIX | Encara està en ús. Es manté dempeus | <p>Cabanes de pastors situada al vessant sud del Puig Terrers al costat d'una tartera provocada per les esllavissades de la neu i el glaç en seu vessant sud mirant a coll de Balma i al lloc que es denomina Pleta de la Guilla. Les barraques o cabana de pastors són d'estructura simple a base de pedres mal treballades, unides en sec i amb l'entrada coberta en llinda de pedra rectangular amb coberta vegetal formada per gleves d'herba i terra damunt seu. Aprofita com a base de suport algunes afloracions calcàries. Es situa en un pendent de la muntanya. L'interior està construït amb la mateix tècnica formant una mena de falsa volta. El paviment és de terra batuda.</p> | 08093-48 | A sota el cim del Puig Terrers a l'extrem més oriental de la serra del Cadí i al vessant sud | <p>Les pletes i cabanes de pastors ja eren emprades des de l'alta edat mitjana. De fet pensem que la pleta dels Cortals o de Molnell aniria molt lligada amb l'alou de Molnell documentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum'. Entre tots aquests elements també hi deuria incloure les pletes esmentades. De fet val a dir que en un inventari més recent datat de 1783 de la masia de Molnell, parla de la pleta de casa que podria correspondre amb aquesta i també la pleta de Urgell de difícil identificació. A la primera hi havia ' una samarra, dos cubertas, tres buchs y dos buchs a mijas'. A la segona hi havia 'un perol y cabra, dos cubertas, una samarra'. Sovint aquestes pletes podien anar acompanyades d'alguna barraca per a aixoplugar-se de les tempestes d'estiu (Martín, 2005)</p> | 42.2783600,1.7418300 | 396256 | 4681449 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82958-foto-08093-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82958-foto-08093-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva en bon estat i encara serveix per aixoplugar-se de les fortes tempestes que es produeixen als estius | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82964 | Sant Romà d'Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-doreis | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43; CASCANTE I TORRELLA, PERE (2012). Romanic al parc natural del Cadí M oixeró. Inèdit; COROMINAS I CAMP, R (2018). ' Sant Romà d'Oreis. Una obra defensiva amb l'església incorporada' a Erol núm. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG.,Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extrtet de Martín; E ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians DDAA. Catalunya Romànica. Vol XII. Berguedà. P.473. Gran Enciclopèdia catalana | XI-XII | Ha estat netejat i desbrossat per voluntaris de la UEC de Bagà i també per la brigada del Parc Natural del Cadí Moixeró. | Antiga església de Sant Romà. Es situa en una posició encimbellada dalt d'una carena que domina al nord amb el camí i pas de Vimboca, a l'oest amb els masos de la Muga i pleta de Molnell, a l'est amb la vall del Bastereny i els nuclis del Puig i de Faia i finalment al sud amb el castell de Murcurols. La seva posició estratègica i dominant han plantejat la hipòtesi que correspongui amb una antiga església i també torre de Guaita (Corominas, 2017). Està assentada en una terrassa artificial aprofitant el desnivell del terreny i composta per una nau de modestes i diminutes dimensions, pràcticament quadrada (medeix tant sols 3,5 m de llarg x 3 m. d'ample), antigament coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat i capçada a l'est per un absis semicircular. La porta d'entrada està orientada a la paret de mgdia quasi a tocar amb la cantonada sud-oest mirant al penya-segat i està resolta mitjançant un arc de mig punt amb les dovelles picades a cops de martell, unides amb morter de calç ben desbastades i coronada per un arc de doble rosca . Té esplandit intern coronat també per un arc de mig punt amb les dovelles col·locades a 'plec de Llibre'. S'hi poden endevinar encara els encaixos per a les pollegueres i forrellats. El paviment interior és de lloses de pedra disposades de forma plana i està separat de l'espai presbiterial per mitjà d'un graó de pedra. Internament s'obren dues fornícules; una a ponent i coronada per un arc en punt d'ametlla i ua segona al mur de migdia. L'aparell constructiu és molt característic de les esglésies d'influència llombarda a partir de carreuons de pedra calcària ben desbastats i picats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. Els murs tenen una amplada de 1'5metres característica que ens fa pensar que haurien suportat un pis superior al seu damunt. L'accés es realitza mitjançant una rampa, sostinguda mitjançant un mur de pedra de característiques similars a la fàbrica de l'església a manera de 'muralla' o baluard. Recentment ha estat netejada gràcies a voluntaris de La UEC de Bagà; entre ells Llorenç Pedrals i Pujol. L'església es troba en bon estat i al seu voltant hi ha ruïnes daltres construccions de l'antig vilatge d'Oreis (fitxa 55). | 08093-54 | A les costes d'Oreis dominant el camí de Vimboca i orientat a sud davant Molnell i Murcurols | La primera referència documental del lloc d'Oreis la trobariem en els documents pertanyents a l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. Pensem que el Quer foradat podria correspondre amb el 'torrent del Forat' o bé la roca foradada. La Conca d'Oria correspondria segons la toponia i orografia amb el terme d'Oreis, el Cadí seria la serra del Cadí a la zona del Puig Terrers i Pleta de la Muga on s'hi esmenta un mas (Serra i Vilaró. Ob cit, 1989). Finalment la Baixassa faria al·lusió al 'cap de la Boixassa' que hi ha damunt de la Pelosa. No obstant això, l'alou de Molnell incloent molt possiblement l'església de Sant Romà ja apareix citat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians quan el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). A partir del segle XIII, l'indret d'Oreis sovint és esmentat per la documentació baganesa. Serra i Vilaró esmenta que l'església de Sant Romà era sufragania de Sant Iscle de Molnell. En aquest moment, el lloc d'Oreis es denominava 'Aureyls o Orells' i consta que al 1288 tal PereÇasala d'Aureylls es titula parrouià de Molnell i que un tal Ramon Sala de Aureylls en el seu testament demana que s'enterri al cementiri de Sant Iscle de Molnell i dona 3 sous a Sant Romà d'Oreis. Més tard i en concret al 1447 es fa un llegat a Sant Roma d'Oreylls per a l'oli de la llantia (Serra i Vilaró, J. 1989. Llibre III. P.234). La documentació esmenta que al 1438 hi havia tres masos de llarc temps deshabitats. Aquests masos podrien correspondre amb les ruïnes que hi ha al costat de l'església i prats i planells del costat. En aquesta data, segons Serra i Vilaró s'hi va establir un home de Cornellana. D'Oreis i la Muga en conservem una dita que ampliraem a la fitxa de llegenda que esmenta: 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435). Serra i Vilaró esmenta que 'en romanen les parets,estant esfondrada la volta i part de l'absis'. No obstant això. Francesc Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' publica una imatge d'aquesta església, encara amb la volta sencera i les ruïnes del màs al seu costat. La imatge pertanyiia a Mn. Gaietà i Pedrals. (Caballè, F, 1995). | 42.2752700,1.7854900 | 399851 | 4681054 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82964-foto-08093-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82964-foto-08093-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82964-foto-08093-54-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons Ramon Corominas i Camp (Corominas i Camp, R , 2018, aquesta església hauria jugat un paper clau i predominant en la defensa i control dels passos de Vimboca, vall de Molnell i Castell de Murcurols ja que l'emplaçament on està situada domina pràcticament tots aquests punts, afavorint així la seva defensa i control. A més val a dir que l'amplada considerable dels seus murs no són només per sostenir una simple volta de canó sinó més aviat una estructura superior més pesant, possiblement una torre. Murs amb característiques similars es van trobar a la fonamentació del nàrtex o galilea del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (López, 2008), o també a Sant Martí de la Torre de Cabdella al Pallars Jussà, a Sant Climent de la Torre de Foix (Guardiola de Berguedà), o l'església de Santa Eulàlia de Bonner (Gòsol), encara que de cronologia més tardana. Segons Corominas l'església i nucli d'Oreis 'estaria molt vinculada al proper castell de Murcurols, del quals seria aquest indret de Sant Romà, un complement del seu control i defensa. Reforça la hipòtesi de que molt probablement es tractava d'una obra defensiva la seva situació estrategica, des d'on s'albira i fins hi tot es pot accedir al coll de Vimboca' (Corominas, 2018). Per tant caldria tenir en compte aquesta hipòtesi, considerant-se com una important obra arquiectectònica. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82965 | Masos 1 i 2 o vilatge d'Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masos-1-i-2-o-vilatge-doreis | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43; CASCANTE I TORRELLA, PERE (2012). Romanic al parc natural del Cadí Moixeró. Inèdit; COROMINAS I CAMP, R (2018). ' Sant Romà d'Oreis. Una obra defensiva amb l'església incorporada' a Erol núm. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863, extret de Martín, 2005. Annex 21 i 22 ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians .DDAA. Catalunya Romànica. Vol XII. Berguedà. P.473. Gran Enciclopèdia catalana | XII-XV | Mig enrunat i cobert de vegetació. Es recomana visitar-ho a l'hivern quan la vegetació de fulla caduca ha caigut i es poden veure les parets | Ruïnes d'un o dos masos situats a l'est de l'església de Sant Romà d'Oreis i orientat en sentit sud. Aquest mas està aprofitant un petit planell que hi ha al costat del camí que condueix a la Muga mig amagat per les boixedes. Es conserven encara algunes parets que delimiten com a mínim dues estructures, motiu que ens ha fet pensar en la possibilitat que correspongui a dos masos La primera d'elles està encastada a l'oest i sud de l'església aprofitant el desnivell del terreny natural. Està construït amb murs d'aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb un morter de calç molt pobre i també fragments de teula a trenca junt .Es conserven dos panys de paret; un orientat en sentit nord i l'altre en sentit oest amb una alçada força considerable i delimiten un espai rectangular. Annex a aquesta estrucrura n'hi ha una altre adossat a la paret de l'església de dimensions més petites. L'altre estructura es situa a la terrassa superior al costat del camí de la Muga. Defineix també una estructura rectangular amb murs construïts amb aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç. Els murs més ben conservats corresponen als murs oest i nord que fan la funció de terrassar i contenir el terreny natura. El mur sud també es conserva tot o que cobert de vegetació i amb una alçada de dues filades. Segons la fotografia publicada per F. Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' i datada de 1933 s'hi observen aquestes parets emb una alçada força considerable i desprovistes de vegetació. | 08093-55 | Al l'oest de l'església de Sant Romà d'Oreis al costat del camí de la Muga orientat en sentit sud | La primera referència documental del lloc d'Oreis la trobariem en els documents pertanyents a l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. Pensem que el Quer foradat podria correspondre amb el 'torrent del Forat' o bé la roca foradada. La Conca d'Oria correspondria segons la toponia i orografia amb el terme d'Oreis, el Cadí seria la serra del Cadí a la zona del Puig Terrers i Pleta de la Muga on s'hi esmenta un mas (Serra i Vilaró. Ob cit, 1989). Finalment la Baixassa faria al·lusió al 'cap de la Boixassa' que hi ha damunt de la Pelosa. No obstant això, l'alou de Molnell incloent molt possiblement l'església de Sant Romà ja apareix citat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians quan el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). A partir del segle XIII, l'indret d'Oreis sovint és esmentat per la documentació baganesa. Serra i Vilaró esmenta que l'església de Sant Romà era sufragania de Sant Iscle de Molnell. En aquest moment, el lloc d'Oreis es denominava 'Aureyls o Orells' i consta que al 1288 tal PereÇasala d'Aureylls es titula parrouià de Molnell i que un tal Ramon Sala de Aureylls en el seu testament demana que s'enterri al cementiri de Sant Iscle de Molnell i dona 3 sous a Sant Romà d'Oreis. Més tard i en concret al 1447 es fa un llegat a Sant Roma d'Oreylls per a l'oli de la llantia (Serra i Vilaró, J. 1989. Llibre III. P.234). La documentació esmenta que al 1438 hi havia tres masos de llarc temps deshabitats.Dos d'quests masos podrien correspondre amb les ruïnes que hem descrit en aquesta fitxa i que hi ha al costat de l'església i prats i planells del costat. En aquesta data, segons Serra i Vilaró s'hi va establir un home de Cornellana. D'Oreis i la Muga en conservem una dita que ampliraem a la fitxa de llegenda que esmenta: 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435). Serra i Vilaró esmenta que 'en romanen les parets,estant esfondrada la volta i part de l'absis'. No obstant això. Francesc Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' publica una imatge d'aquesta església, encara amb la volta sencera i les ruïnes del màs al seu costat. La imatge pertanyiia a Mn. Gaietà i Pedrals. (Caballè, F, 1995). | 42.2753100,1.7853500 | 399840 | 4681059 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82965-foto-08093-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82965-foto-08093-55-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem si aquestes dues construccions pertànyen a dos dels masos que esmenta la documentació de Bagà i datada de 1438 on cita que hi havia 'tres masos de llarg temps deshabitats' ja que el tercer es troba distanciat uns 250 m en sentit al coll i clot de Vimboca i que descriurem a la fitxa 56. Es tracta dels característics masos alt medievals similars a molts altres conservats a la comarca com al proper unicipi de Guardiola de Berguedà, a Bagà. Segons paral·lels tipològics estudiats com podrien ser els masos de Vilosiu de Cercs (Bolòs, 1999), Sant Sadurní de Rotgers (Vila i Carabassa. J.M,2010), el vilatge del castell de Mataplana (Sancho i Planas, 1997), el vilatge dels entorns de Sant Marc de Cal Bassacs (Cascante, 2007), entre d'altres i correspondria amb masos molt simples, generalment adossats a la roca mare d'una o dues habitacions construïdes amb murs de maçoneria i a vegades també tapia damunt un petit sòcol d'una o dues filades de pedra. Les obertures eren coronades per llindes de fusta i les cobertes eren del tipus vegetal realitzades amb branques d'arbusts, i terra al seu damunt, tot i que en alguns llocs, especialment de muntanya, podien estar recobertes amb lloses de llicorella damunt un empostissat de fusta. Generalment tenien una única planta amb coberta a un sol vessant i encarades a migdia en llocs encimbellats, però alhora protegits de les inclemències meteorològiques prop de camins i també cursos d'aigua per a facilitar els conreus. El cas d'Oreis respondria clarament a aquestes característiques ja que es troba a prop del torrent de Vimboca, en una zona orientada a sud en posició dominants i en un lloc apte per al conreu del vi. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82966 | Mas 3 d'Oreis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-3-doreis | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. CASCANTE I TORRELLA, PERE (2012). Romanic al parc natural del Cadí M oixeró. Inèdit; COROMINAS I CAMP, R (2018). ' Sant Romà d'Oreis. Una obra defensiva amb l'església incorporada' a Erol núm. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776 ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín; E; 2005. Annex 21 i 22 ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians. DDAA. Catalunya Romànica. Vol XII. Berguedà. P.473. Gran Enciclopèdia catalana | XII-XIV | Cobert de vegetació i runa que en fan dificil localitzar-lo ja que es troba apartat del camí enmig de boixedes i esbarzers | Ruïnes d'un possible tercer mas pertanyent al vilatge o despoblat de Sant Romà d'Oreis. Aquest mas es conserva mig cobert de vegetació i arbres, fet que en fa molt dificil de trobar-lo quan la vegetació és frondosa. Es conserven algunes escasses parets que es confonen amb les restes dels murs de pedra seca dels antics camps de cultiu. Les parets conservades corresponen als murs nord i oest formant un angle recte. Estan construïts amb aparell de carreus de pedra mal treballats i escairats, units en sec i atgila i col·locats en filades més aviat irregulars. Aprotiten un desnivell del terreny natural salvat per terrasses artificials. | 08093-56 | A la banda nord-est de l'església orientat cap al coll i torrent de Vimboca i amagat pels arbres | La primera referència documental del lloc d'Oreis la trobariem en els documents pertanyents a l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Bolós-Pagès, 1986) i també a l'arxiu de la Corona d'Aragó 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum' El document és molt extens però ja ens parla d'un lloc amb terres, cases, molins. Afrontava amb la Conca d'Oria, El Cadí, la Boixassa i el Querforadat. Bolós mal interpreta el Querforadat amb la població de l'alt Urgell, molt llunyana i poc relacionada amb l'entorn. Pensem que el Quer foradat podria correspondre amb el 'torrent del Forat' o bé la roca foradada. La Conca d'Oria correspondria segons la toponia i orografia amb el terme d'Oreis, el Cadí seria la serra del Cadí a la zona del Puig Terrers i Pleta de la Muga on s'hi esmenta un mas (Serra i Vilaró. Ob cit, 1989). Finalment la Baixassa faria al·lusió al 'cap de la Boixassa' que hi ha damunt de la Pelosa. No obstant això, l'alou de Molnell incloent molt possiblement l'església de Sant Romà ja apareix citat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians quan el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell (Martín, 2005). A partir del segle XIII, l'indret d'Oreis sovint és esmentat per la documentació baganesa. Serra i Vilaró esmenta que l'església de Sant Romà era sufragania de Sant Iscle de Molnell. En aquest moment, el lloc d'Oreis es denominava 'Aureyls o Orells' i consta que al 1288 tal PereÇasala d'Aureylls es titula parrouià de Molnell i que un tal Ramon Sala de Aureylls en el seu testament demana que s'enterri al cementiri de Sant Iscle de Molnell i dona 3 sous a Sant Romà d'Oreis. Més tard i en concret al 1447 es fa un llegat a Sant Roma d'Oreylls per a l'oli de la llantia (Serra i Vilaró, J. 1989. Llibre III. P.234). La documentació esmenta que al 1438 hi havia tres masos de llarc temps deshabitats.El tercer d'quests masos podrien correspondre amb les ruïnes que hem descrit en aquesta fitxa i que hi ha uns 250 m en sentit Vimboca enmig del bosc. En aquesta data, segons Serra i Vilaró s'hi va establir un home de Cornellana. D'Oreis i la Muga en conservem una dita que ampliraem a la fitxa de llegenda que esmenta: 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435). Serra i Vilaró esmenta que 'en romanen les parets,estant esfondrada la volta i part de l'absis'. No obstant això. Francesc Caballè en el seu llibre de 'les tres-centes cases de Gisclareny' publica una imatge d'aquesta església, encara amb la volta sencera i les ruïnes del màs al seu costat. La imatge pertanyiia a Mn. Gaietà i Pedrals. (Caballè, F, 1995).Alguns dels masos d'Oreis sembla que va sobreviure fins ben entrat el segle XIX ja que en el cens de 1863 conservat a l'arxium muncipal de Gisclareny hi esmenta aquest mas a nom d'un tal Manuel Esparber, hi havia 4 persones majors de 7 anys i pagaven 45 rals de contribució urbana. Sembla que no va sobreviure l'emigració del 1900 ja que en dades posteriors no s'hi ementa. | 42.2762100,1.7870800 | 399984 | 4681156 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82966-foto-08093-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82966-foto-08093-56-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | .Les ruïnes d'aquest tercer mpas podria correspondre amb el dcoumenta conservat de 1437 en que esmenta que 'hi havia tres nasos de llarg temps deshabitats' Es tracta dels característics masos alt medievals similars a molts altres conservats a la comarca com al proper unicipi de Guardiola de Berguedà, a Bagà. Segons paral·lels tipològics estudiats com podrien ser els masos de Vilosiu de Cercs (Bolòs, 1999), Sant Sadurní de Rotgers (Vila i Carabassa. J.M,2010), el vilatge del castell de Mataplana (Sancho i Planas, 1997), el vilatge dels entorns de Sant Marc de Cal Bassacs (Cascante, 2007), entre d'altres i correspondria amb masos molt simples, generalment adossats a la roca mare d'una o dues habitacions construïdes amb murs de maçoneria i a vegades també tapia damunt un petit sòcol d'una o dues filades de pedra. Les obertures eren coronades per llindes de fusta i les cobertes eren del tipus vegetal realitzades amb branques d'arbusts, i terra al seu damunt, tot i que en alguns llocs, especialment de muntanya, podien estar recobertes amb lloses de llicorella damunt un empostissat de fusta. Generalment tenien una única planta amb coberta a un sol vessant i encarades a migdia en llocs encimbellats, però alhora protegits de les inclemències meteorològiques prop de camins i també cursos d'aigua per a facilitar els conreus. El cas d'Oreis respondria clarament a aquestes característiques ja que es troba a prop del torrent de Vimboca, en una zona orientada a sud en posició dominants i en un lloc apte per al conreu del vi. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82969 | Antic mas de la Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-la-muga | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians.</p> | XIV-XIX | En ruïnes, encara amb algunes parets altes però cobert de vegetació, arços i runa | <p>Ruïnes d'un important mas situat en el vessant solell de la serra de Molnell a sota mateix de la roca i serra de la Moixa i en un punt dominant en el qual es té una amplia visió de l'obaga de la Muga, de Molnell, Murcurols i també de la pleta de Molnell i de les 'arrugues de Molnell' i pas de la Cabra. Del conjunt de construccions es pot identificar el volum de la casa principal, el de les pallisses, el dels coberts annexos i fins hi tot el de l'era al costat del camí que condueix a Oreis i també al fons de la vall. Tot aquest conjunt d'edificacions es situen en terrasses artificials orientades en sentit sud i disposades en diferents nivells. El volum principal de la masia és de planta rectangular, dividit en dues crugies i possiblement hauria estat compost per una planta i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, indret en el qual s'hi hauria obert la porta d'entrada o principal, Malauradament només es conserven en una alçada força considerable els murs de tramuntana, part del mur de llevant i el de ponent. En canvi el mur de migdia està pràcticament aterrat i només es mantenen en bon estat algunes cantonades i el bastiment de la porta d'entrada a la casa amb l'ampit. L'aparell constructiu és de murs de maçoneria a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç molt pobre i fragments de llosa a trenca junt. Únicament són amb carreus més ben treballats les cantonades d'alguns murs. A la paret mitgera de tancament oest i mirant a l'era es poden veure per la part interna i mig coberts de vegetació i a tocar del nivell de terra; dos arcs de rebaixats de pedra amb les dovelles disposades a 'sardinell' i situats a diferent alçada. També s'hi poden endevinar traces d'altres elements de l'antiga masia mig coberts de vegetació i molsa. Al costat oest d'aquest volum i paral·lel al camí d'Oreis es situa en una terrassa inferior un cos rectangular amb el mur nord completament cec i el mur sud amb traces de pilars que haurien sostingut l'antiga coberta. Per les característiques d'aquest cos i emplaçament, molt possiblement hauria estat la part de les quadres i les pallisses i amb una factura molt similar als coberts que hi ha a la masia del Puig, a Molnell, Murcurols, la Torre de Faia... Seguint el model característic aquest element de dues plantes hauria estat construït mitjançant pilars de pedra que haurien sostingut la coberta de teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta. Encara es conserven dos pilars quadrats. L'aparell dels seus murs és de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç molt pobre i formant filades molt irregulars. Aquest volum, adossat al cos principal de la casa hauria donat a l'era principal de la casa, sostinguda per murs artificials i tancada darrere un baluard de factura semblant a la resta d'edificacions. Sembla ser que al costat de ponent i també a tramuntana hi hauria hagut altres construccions relacionades amb dependències i quadres de l'antic mas. Aquest conjunt d'estructures estan cobertes de vegetació i amagades enmig del bosc que fan difícil de poder-les veure a l'estiu.</p> | 08093-59 | Damunt de l'obaga de la Muga, a sota de la roca de la Moixa i cambra dels bocs | <p>Malgrat que l'alou de Molnell ja es documenti de mitjans del segle IX o X, pensem que els masos de la Muga són més tardans ja que aquest veïnat i masos de la Muga comencen a ser esmentats per la documentació baganesa a partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això succeís aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies ob. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i que en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondre'ls amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró confon amb la mateixa procedència. L'abandó del mas de la Muga es deuria produir a mitjans del segle XIX ja que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va sobreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat.De la Muga també en faria al·lusió la mateixa dita d'Oreis 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435)</p> | 42.2776700,1.7698800 | 398568 | 4681339 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquest important mas hauria tingut unes característiques molt similars al mas de Molnell, al mas del Puig o altres de Brocà i Gavarrós. Del compendi de construccions que el formen sembla que l'element més antic és el cos quadrangular principal de la masia amb elements que datarien de mitjans del segle XIV, com seria el cas del mur oest amb els arcs rebaixats. La resta d'elements podrien ser ja del segle XVI, XVII o fins hi tot XVIII. Caldria una exploració i documentació exhaustiva | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82970 | Antigues carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-carboneres | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny MESTRE I CARBONELL, C,( 2012) 'L'antic ofici dels carboners'. Lo seneinenc, memòria, natura i llengua. P-82-88. SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | <p>Restes d'una antiga carbonera situada sota una balma natural i situada poc després de creuar el torrent que procedeix de la cambra dels bocs i desemboca al torrent de la Muga. La carbonera té una amplada d'uns 1'5 metres i una llargada de 2 m. Conserva restes de la cambra de combustió amb les parets de la balma ennegrides.</p> | 08093-60 | Pujant a la vall de la Muga molt a prop del torrent de l'afrau i sota de a cambra dels bocs | <p>La tècnica dels carboners va ser molt emprada durant els segles de l'era moderna i principi de l'era contemporània. La finalitat i objectiu era la de produïr carbó vegetal mitjançant restes vegetals, principalment restes de fulles de faig en llocs humits i hombríbols, motiu del qual les trobem en obagues de fagedes i prop de cursos d'aigua. La tècnica consistia en fer una acumulació de restes vegetals i cobrir-ho mitjançant una pira de branques i troncs de manera que deixés un forat per facilitar la combustió. Les piles podrien ser de diverses tipologies; des de l'anomenada 'carbonera francesa o rodona', la més emprada a Catalunya i d'origen francès, la carbonera i amb uns 20 m de diàmetre, la carbonera de manxa o 'tortosina' més baixa i aixafada, i finalment la carbonera de formiguers o de 'clots'; la més senzilla i fàcil de construir. Si els dos primers eren per fer foc; aquest darrer era per desinfectar i abonar camps de conreu. La carbonera utilitzada a les zones de Gisclareny era aquesta darrera. El procés de combustió podia durar dies, de manera que la tasca del carboner era la de controlar que el foc no s'apagués, raó de la qual a vegades es construïa una barraca molt a prop de la carbonera per a poder pernoctar. Carla Mestre i Carbonell, (2012). Josep Sànchez en va documentar una sèrie d'elles amb les cabanes per a poder pernoctar molt a prop a la zona de Greixer (SÀNCHEZ, V (2008) reafirma que es troben a les zones baixes i sovint van associades a aquestes balmes o cabanes de carboners. A la zona de la Muga n'hem pogut documentar una d'aquestes a prop dels masos de la Muga amb una estructura similar a les cabanes de pastor. Segons E. Martín (MARTÍN, E (2008) aquest carbó servia per alimentar les fargues del Puig situades riu avall.</p> | 42.2769400,1.7736200 | 398875 | 4681253 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les zones humides i properes a torrents i fluxos d'aigua eren llocs molt propicis per a la producció de carbó vegetal molt utulitzat per a la combustió. La pràctica dels carboneres era molt emprada en les valls altes del Bastareny i també de Gréixer i coll d'escriu. Pujant a prop de Vimboca i també a les parts baixes se n'observen encara les restes, així com també a la Pelosa, Boixassa i també pujant pel coll de Pendís abans d'arribar als Empedrats. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 82974 | Pallisses i quadres de Murcurols (Murcarols) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-i-quadres-de-murcurols-murcarols | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. CANALS I TARRATS; I ; 1922. 'la casa de Murcurols'. AFCEC núm. B.-07642. CASCANTE I TORRELLA, P (2012) . Romanic al parc natural del Cadí Moixeró. Inèdit;. ESTASSEN , LL (1913). 'masia de Bagà'. Fons fotografic del Centre excursionista de Catalunya. Núms. 7623, 2569, ). GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 994 ' castell de Murcurols'. MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny. P.54, 55. SERRA I VILARÓ ,J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA.(2007) Catàleg especific de masies i edificacions rurals de Gisclareny. Fixa núm. 50 AHG Cadastre de 1776. ACA llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863.Extret de Martín, E; 2005. Annex.21 i 22.</p> | XVI-XIX | Pràcticament enderrocat i apunt de desaparèixer | <p>Conjunt de coberts i pallisses pertanyents al conjunt arquitectònic de l'antiga masia de Murcurols. En total hi han dues grans construccions situades a l'oest i al nord del cos principal de la masia les quals estan diasposades en forma de L al voltant d'un pati o era. Segons les restes que ens han arribat fins als nostres dies i sobretot gràcies a les imatges conservades al fons de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya (ESTASEN i PLA, LL; 1913. Masia de Bagà.. AF CEC núm. 7623) i (CANALS i TARRATS, I ;1922. 'Masia de Murcurols' a AFCEC núm. B.-07642 s'hi podem descriure com s'organitzaven aquest conjunt de volums al voltant del cos principal. La primera construccció i situada al nord de la masia i de l'era correspon amb un volum de planta rectangular format per planta baixa i sota coberta separat per crugies mitjançant pilars de pedra i cobert amb teulada de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta amb dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'era de batre el gra, En quant a la composició de les façanes, malgrat el seu estat de ruïna hi havia un predoemini del massís repecte el buit en les tres façanes posteriorsja que tant sols hi han séries de tres petites espitlleres a cada pis i una obertura per accedir a la pallissa des de l'oest. En canvi la façana que mira a sud te un clar predomini del buit respecte el massís ja que la majoria de les obertures estan formades pels pilars que sostenen la coberta i per jàsseres de fusta. A la planta baixa s'hi parecia un arc de pedra paredat i reconvertit en finestra. Tot apunta que la coberta que mirava en aquest vessant tenia un gran voladís per a protegir-se de les inclemències del temps. L'aparell és de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Les parts altes tenen aparell de tàpia amb argila d'un olor vermellós. El segon cos es situa a ponent d'aquest primer i també esta format per un gran volum rectangular de planta baixa i un primer pis, cobert amb teulada a dues vessants formant un gran voladís i sostinguda per grossos cavalls i llates de fusta que descansen damunt de grans pilars de pedra. El carener és perpendicular a la façana principal que mira a l'est. En quan a la disposició dels seus paraments hi ha un gran predomini del massia respecte el buit ja que la majoria de les façanes són cegues llevat de la principal que és pràcticament oberta. L'aparell dels seus murs és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats ie scairats, units amb un morter de calç de color marró i vermellós i col·locats en filades irregulars.Aquest volum està quasi enderrocat i només conserva parcialment un tram de la coberta. Tancant al sud-oest del pati i enllaçant amb el cos de la masia principal hi hauria un tercer volum de planta rectangular d'una sola planta amb coberta a un únic vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb les façanes completament cegues llevat de la que mira a l'era que és oberta. Entre aquest volum i el segon descrit hi havia l'entrada al recinte que segons les fotografies antigues conservades estava formada per un arc rebaixat de pedra tosca amb els muntants de pedra. L'era de batre el gra té el paviment construït mitjançant maons ceràmics de 15 x 15 amb les marques del terrissaire.</p> | 08093-64 | Al lloc de Murcurols al costat nord i oest de la masia principal | <p>La primera referència del lloc és del 1107 quan es parla d'un mas que depèn de la seu d'Urgell , Palau i Baduell JM (1991).Urgellia. P-48. segons Serra i Vilaró (SERRA, VILARÓ, J; 1989 Llibre I al segle XIII hi havia un castell amb la seva església de Santa Maria i algunes cases a dintre dek recinte 'quasdam domos intus castrum de Murturols que afrontant i domibus Bn. Pelos auunculi tui in domibus S. Serchs' SERRA I VILARÓ,1989. Baronies Llibre. La casa de Bn Pelos podria ser la Pelosa mentre que la de Serchs queda per definir, però tot apunta al mas Puig. Segons E. Martín aquest castell estava enllaçat amb la línia defensiva de les fortificacions de Brocà, Bagà i Faia; tota vegada que controlava els vilatges de Molnell, Oreis i la Muga. Era un feu encomanat al senyor de Murcurols com a cavaller i vassall del baró de Pinós. La primera referència dels Murcurols es remunta el 1260 quan apareix Saura de Murcurols, mare de GR de Mircurols que es va casar amb Guillema i que van redimir (de remença) una noia del mas Cadí. Guillema es va casar amb Galceran de Pinós, dit el Bord (Martín, 2005) emparentant-se amb la família dels barons de Pinós. La documentació de Bagà (Serra i Vilaró, J, 1989) esmenta sovint els cavallers de Murcurols al llarg dels segles XIII i XIV. Entre les diferents mencions cal destacar la multa que Galceran de Pinós va imposar al cavaller de Murcurols per una ferida a un tal Joan Serles, cavaller fidel del Pinós amb una multa de 14 Morabatins (Serra i vilaró, ob cit. Baronies Llibre II. P-12). Dels Murcurols cal fer especial menció el fet que Guillem ramon de Murcurols el 1255 va anar a l'exèrcit del Rei i va escollir com a marmessors seus els seus oncles Pere de Josa i Pere de Santcerni deixant com a dot a la seva esposa Guillema i filla, 2000 sous de moneda barcelonesa, va fer hereu universal a Pere de Josa i entre altres contribucions va fer llegats a Santa Maria de Murcurols, a Sant Iscle de Mulnell, al santuari de Gresolet i també a Santa Maria de Falgars. Posteriorment el 1278 quant Guillem Ramon ja era mort, Ramon de Pinós va comprar als marmessors de GR de Murcurols el seu cavall. El fill de GR de Murcurols i de nom Pere el 1278 ja constava com a mort i la seva vídua Beatriu i el seu fill casat amb Blanca van arrendar les pastures del cadí. Aquesta referència ens dona fè de la importànica que tenien les pastures i la transhumancia de bestiar pels senyors d'aquest castell (Martín, 2005). Segons Serra i Vilaró el 1324 el cavaller Ramon de Murcurols era majordom de Galceran de Pinós i va rebre del clavari de Bagà un seguit de donacions de Lavansa (Serra i Vilaró. Ob cit. P-432). El seu germà; Hualguer era monjo de Sant Miquel de Cuixà. El 1344 Blanca de Murcurols, ja era vídua de GR de Murcurols i la seva filla Sibil·la es va casar amb Pere de Castellbò posseïnt els feus de Viliella, Guils, Lès convertint-se en hereva del senyoriu de Murturols i també de Sull que havia estat heretat pels seus antecessors cavallers de Josa i sant Cerní. Aquest fet va comportar que fés llegats a aquest monestir, en aquest moment possessió de Sant Llorenç. En el seu testament datat de 1396 va fer com a hereu universal Pere de Santa Eulàlia, Pere Tòmic i Pere de Murturols. Segons consta a la documentació es va enterrar a Santa Maria de Bagà (del castell ?). Va donar importants llegats i donacions a Santa Maria de Murcurols, Sant Salvador de Sull (capella del castell de Sull), Santa Magdalena de Faia, Sant Martí del Puig, Sant Joan de l'Avellanet, santa Fè de Quer i Sant Iscle de Molnell. El 10 de juny de l'any següent ja era morta i va fer hereu Arnau Sallent que era el successor de les cases de Murcurols i de Sull. Arnau Sallent era un cavaller de Manresa i senyor del castell de Callús el qual va ser procurador general de les baronies de Pinós. Havia estat constituït procurador de le sbaronies el 1397 quan va ser investit a la plaça dels 'lledoners' de Bagà (Especier?)El mateix Arnau Sallent era mercader de Bagà. A partir d'aquest moment el feu de Murcurols passà a mans d'aquesta família que la va posseï fins la seva extinció. La darrera notícia dels Sallent és de 1474. Arnau sallent havia passat a les possessions a Gleceran Sallent de molt petit del que n'havia estat tutor Joan de Puig. A partir de la fi de l'edat mitjana el castell de Murturols deuria quedar abandonat substituïnt tant sols la masia que ja figura en el capbreu de 1728 i també al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre 1776). Segons E. Martín la masia de Murcurols estava arrendada er Francesc Camprubí el qual tenia arrendada també Monell, la Pelosa, i Hospitalet (TM. De Guradiola). Els Camprubí figuren com a batlles de Gisclareny el 1776 (Martín, 2005) i posteriorment en el cens de 1863 el mas de Murcurols estava a mans d'un tal Josep Camprubí, hi residien 15 persones majors de 7 anys pagava 5129 rals de contribució rural, 96 de contribució urbana i un total de 5225 de contribucións. Amb l'emigració del 1900 consta que el mas va sobreviure fins després de la guerra civil on consta que va quedar abandonat. Actuualment està pr`cticament enderrocat.. Segons algunes imatges de principi de Segle (1913) emeses per Lluís Estassen es poden veure l'estat que tenia la masia i castell de Murcurols per la part del davant i tambe pel darrere amb el camp segat. ESTASEN, LL , 1913. AFCE</p> | 42.2663300,1.7841300 | 399725 | 4680063 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82974-foto-08093-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82974-foto-08093-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest conjunt arquitectònic ocupa una gran extenssió del terreny i està pràcticament arruïnat. Tot i així i segons l'aparell constructiu dels seus murs, aquestes estructures no semblen ser anteriors al segle XVI sinó que anirien relacionades en el moment de major esplendor de la masia a cavall dels segles XVII i XIX. Sembla que inicialment els coberts estaven construïts mitjançant pilars de pedra de secció quadrada i a la llarga es van anar paredant i tapiant amb murs de maçoneria, envans i arcades per adaptar-los als nous usos. L'estrructura i composició d'aquests cossos recorda als de la Torre de Faia, la masia del Puig de l'Obaga, a de Molnell i les del T.M. de Guardiola de Bergiedà; especialment Brocà i Gavarrós | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82975 | Forn de Teules del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-puig | BOLÓS I MASCLANS , J (1984). Ceràmica grisa i terrissa popular a la Catalunya medieval. Acta Historica i archeologica medievalia. Universitat de Barcelona. CASCANTE I TORRELLA, P (2000). El palau dels Pinós. Anàlisi i estudi de l'edifici. Bagadanum miscel·lània. Vol III. CASCANTE I TORRELLA, P; 2010. 'Memòria de la intervenció arqueològica de la restauració de la coberta i campanar de l'església de Sant Esteve de Bagà'. Diputació de Barcelona SERRA I VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2009). 'El forn del carrer de l'hospital i la producció de ceràmica comuna vidriada monocroma i de vaixella verda a la Barcelona del segle XIIII' Quarhis 07. DDAA (1998). Ceràmica medieval i post medieval. Circuits productius i seqüències culturals. DDAA (1997). Ceràmica medieval catalana. El monument document. Servei de Patrimoni Arquietectònic Local de la Diputació de Barcelona. | XIV-XVII | Es conserva en bon estat i té la part baixa coberta de terra i vegetació. Mancaria una excavació acurada per acabar-ho de documentar correctament i veure si n'hi ha mes d'un. | Antic forn de teules i ceràmica del Puig. Es conserva al marge dret del torrent del Puig en un revolt al costat de la pista que puja a Murcurols i mig cobert de vegetació. El forn de planta més aviat oval i circular i amb un diàmetre de 3,5 a 4 m, està construït amb aparell de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en flades més aviat regulars. La boca és de mida rectangular i està composta per una obertura coronada en llinda de pedra d'un sol bloc. La coberta està formada per una falsa cúpula construïda amb lloses de pedra, unides en sec i col·locades a 'plec de llibre'. Damunt seu hi ha una coberta de terra i vegetal. Segurament l'orifici o obertura conservada correspon a la part de càrrega ja que tot fa pensar que encara existeix una part inferior coberta de terra i propera al torrent que corresponia amb la cambra de combustió. La graella per la qual permetia carregar la ceràmica recent tornejada i dixar passar la calor provinent de la cambra de combustió està completament coberta de vegetació i no és visible. Al costat del forn hi ha uns marges des dels quals es deuria extreure l'argila i escampat en el camp de dalt es poden veure restes de rebuigs de teules i ceràmiques. | 08093-65 | Entre el Puig i Murcurols a l costat d'un torrent del Puig i sota el camp del Prat | Segons Serra i Vilaró aquest forn de teules es va començar a utilitzar a partir del segle XIV ja que abans d'aquesta data no hi ha cap referència de teules ni de ceràmica. Segons Serra les cases es deurien cobrir mitjançant lloses de pedra o fang. La primera data que esmenta teules és de 1344 quant els cònsols encarreguen al clavari de Bagà la compra de 1000 teules de Berga per al castell de Bagà (CASCANTE i TORRELLA, P .(2003) Bagadanum III. Serra i Vilaró esmenta que el 1344 els cònsols de Bagà van emprar 12 drs en una saca en la qual va ser portada argila o terra a Berga per tal que els terrissers d'aquesta vila examinéssin si era bona per a fer teules. El 1336 hi ha un mestre teuler que col·locava teules a l'església de Sant Esteve de Bagà i cobrava un jornal de 3 ss i 3 diners (Serra i Vilaró, j; 1989. Ob cit. Llibre II. P-423). Referent a l'església sembla ser que i després de la intervenció arqueològica practicada a la seva coberta (Cascante i Torrella, P, 2010) es va interpretar que la posada en funcionament del forn de teules del Puig va canviar el projecte de cobriment que va passar de ser de llosa de pedra a teula. Aquesta hipòtesi es va confirmar en la troballa de les empremptes per a col·locar les teules a la meitat oest de l'església així com els fragments de teules d'aquests forns (CASCANTE I TORRELLA, P ;2010). Segons la documentació de Bagà el segle XV, 2000 teules valien 6 lliures. A més consta segons la documentació que el Clavari va encarregar a Domanyo dels Vyales mestre teuler de fer 1000 teules al castell de Bagà. Segons consta aquestes teules van ser fabricades a Bagà 'compri per las mulas que volian tirar la teula dell forn teuler, unas fondas 1s VI drs' (Serra i Vilaró, J, 1989. Llibre II P-423) No s'han trobat més referències d'aquest forn. Tant sols que serví per fabricar les teules del santuari de Paller i possiblement també dels Banyadors. | 42.2635100,1.8000900 | 401037 | 4679731 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82975-foto-08093-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82975-foto-08093-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons els estudis realitzats fins a l'actualitat aquest tipus de forn es construïa al costat de cursos d'aigua per facilitar la seva combustió. Constaven de dues parts ben diferenciades; la cambra de combustió i la part de la càrrega. La primera era a la part més baixa i consisitia en una fornal que es connectava amb la segona part per mitjà d'una graella que permetia que l'oxigen circulés i pogués coure la producció. En funció de l'oxigen que entrava a la cambra de càrrega, la producció podia ser oxidant, reduïda o oxidant i reductora (FÂBREGA i ENFADAQUE, A; 2009. Dovella. P- 4-10). Sembla que en aquest forn a banda de ceràmica es produïa també teules i maons. Forns de caracatreístiques similars s'han trobat a Berga (Riu i riu | 93|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82976 | Casa del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-puig | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P .71, 200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. GALÍ F, D; LACUESTA CONTRERAS, R (2010). Evolució històrica i constructiva de l'església de Sant Esteve de Bagà a partir de les fonst documentals. SPAL (Inèdit). MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33; . GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3337; ESTASSEN , LL (1913). 'masia el Puig'. Fons fotografic del Centre excursionista de Catalunya. Núms. 2570. GALLARDO GARRIGA, A (1930) 'ermita i masia de Gisclareny'. Fons fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya EMX-C-3143. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007). Catàleg específic de masies i edoficacions rurals de Gisclareny. Fitxa. 044. AHG, cadastre de 1776 ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22.. ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit)</p> | XV-XVIIII | La coberta a quatre vessants s'ha esfondrat parcialment a la part de tramuntana i part de llevant. La resta es manté en peus però amb importants filtracions | <p>Important masia de grans dimensions assentada a la falda del pujol denominat 'Puig' i en el qual hi ha edificada a la part més alta l'església de Sant Martí. La masia consta de dues parts ben diferenciades; el cos de la masia i els coberts que envolten l'antiga era, avui dia fora d'ús. La masia és de planta més aviat quadrada és d'estructura clàssica de tres cossos i compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes separades per forjats de fusta i coberta amb teulada a quatre vessants damunt de cavalls, llates de fusta i arcs de pedra. Aquest fet fa que es caracteritzi per ser una de les masies més singulars del municipi i comarca degut a que es conserven pocs exemples de masia amb teulada als quatre vents. En quant a l'organització de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit llevat de la façana principal que s'orienta a migdia i en que hi ha un predomini de les obertures. Aquesta façana es distribueix mitjançant tres arcs de mig punt a la planta baixa, que coincideixen amb tres finestres simètriques i rectangulars al primer pis i tres obertures més a nivell de sota teulada amb mides i dimensions diferents. La façana oest també té un predomini del buit respecte el massís, sobretot a prop de la cantonada sud-oest on hi ha la mateixa distribució que la façana principal; és a dir mitjançant una arcada a la planta baixa, una finestra de mida rectangular al primer pis i una finestra de petites dimensions a la part superior.A la resta de la façana només hi ha dues obertures més; una al primer pis i una darrera a la planta de sota teulada. La façana nord i la est tenen una distribució més irregular i aleatòria de les seves obertures a més val a dir que tenen una alçada menor ja que aprofiten el desnivell del terreny natural i les obertures que s'hi obren corresponen al la planta primera. Entre elles cal destacar dues portes allindades i també dues finestres de petites dimensions.Finalment la façana est és la que té les obertures disposades de forma regular a base de tres finestres a la planta baixa, tres finestres de majors proporcions al primer pis i altres tres al sota teulada. L'aparell de les seves façanes és molt heterogeni i divers fruït de les diferents reformes i ampliacions que ha patit al llarg del temps. En destaca un cos originari a tocar de la cantonada nord-est, de planta quadrada amb carreus de pedra tosca a les cantonades i parament de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Una altre part que resulta una ampliació d'aquest cos i que correspon amb la segona crugia de la masia per la part de migdia també té un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals. La part de la façana principal i orientada a migdia és amb aparell de pedra a la planta baixa i maçoneria revestida de morter de calç de color vermellós i tàpia a la part superior, La part nord és la que té una fàbrica més senzilla, heterogènia i barroera de maçoneria, barrejada amb fragments de teula i maó a trenca junt. Un tràfec de una filada de teula girada, una maó pla col·locat en punta corona i de forma simple i unifica les quatre façanes. A sota d'algunes teules hi han restes d'haver estat decorades amb motius geomètrics. Adossat a la cantonada sud-oest hi han restes d'una estructura o cobert que s'incorpora a dins del parament de la casa considerant-se anterior. Aquest cobert quedaria delimitat per un baluard que el separa del camí que puja a l'església de Sant Martí i tanca el recinte de l'era i els coberts de la masia que s'estenen en sentit sud-oest. Aquests elements es disposen de forma allargassada al costat del camí i també transversalment tancant el recinte per la part sud. Es conserven de forma parcial ja que de tots ells només es conserva en bon estat el que tanca per migdia ja que ha estat rehabilitat recentment. Es tracta d'una nau rectangular formada per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de bigues de ciment i coberta ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color marró i vermellós i filades irregulars. Entre el conjunt de les obertures que s'hi obren cal destacar tres portes d'entrada a la planta baixa que serveixen de suport a tres pilars de sosteniment de la coberta. La part superior ha estat refeta modernament com a cobert agrícola amb maó arrebossat. Aquest cos s'utilitza com a quadra i cobert per al bestiar. Tancant el recinte per llevant i seguint l'orografia del terreny hi ha un mur o baluard de pedra que tanca el conjunt de coberts i s'uneix al volum principal de la masia.</p> | 08093-66 | A la falda del Puig de la Baga situat al marge dret del Bastareny damunt del veïnat de l'Hostalet | <p>Segons Martín a parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb gons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentadel terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Poseriorment el lloc de Puig ens és esmanetat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valla buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document esmenta les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. Nosaltres pensem que la roca rodona podria correspondre el pujol arrodonit on més tard s'hi alçarà l'església de Sant Martí. Per tant és molt provable que aquest mas ja existís el segle X.. L'església de Sant Martí aviat es va convertir en una parròquia ja que el 1197 se l'esmenta com una parròquia. El 1288 el capellà del Puig Berenguer de Gaamir va arrendar del clergue de Gavarrós (Berenguer de Ça Rocha) amb totes les entrades, oblacions, defuncions, conreus, cases, possessions i altres drets que posseïen i li corresponien com també tot el de la seva església i sufragània de santa Maria de Faia (santa Magdalena) (Serra i Vilaró, J ;1989 Ob cit. Llibre III. P.253) . Aquest acord incluïa a Ça Rocha de residir a la parròquia 'ibi residentiam pesonalem'i garantir servei religiós a les esglésies. Segons Serra i Martín conflictes posteriors acabaren imposant una multa de 150 sous a Gaamir i la confirmació de Berrenguer de Ça Rocha com a rector del Puig. Altres documents són el 1295 l'església va rebre una deixa testamentària de 20 sous per part de Galceran de Pinós i Santa Maria de Faia de 10 sous. S'hi té documentada una petita comunitat de clergues que hi feien oficis diurns i també nocturns. En quant al mas del Puig sabem que era una mas que pagava els censos, delmes i primicies a l'església de santa maria del Castell de Bagà, juntament amb Sant iscle de Molnell. (Serra i Vilaró, Baronies). Consta que el 1368 el rector del Puig va entraren brega amb els homes de Berga als plans de Reboll. En conseqüència els bisbe d'Urgell va absoldre a tots els rectors i en va reposar de nous. També hi ha esment el 1399 que els prohoms del Puig van comprar als cònsols de Bagà un encencer, una custòdia de llautó en la que nen van pagar 2 lliures i quatre sous (Baronies, ob cit. P47). El màs Puig era propietat del rector de l'església de Santa Maria del Castell de Bagà. La importància del lloc del Puig era cabdal pels barons de Pinós. Tant és així que els rectors d'aquesta parròauia van finançar la construcció de la capella de Santa Maria a l'església de Sant esteve de Bagà. Així el 1396 es cobreix 'la quapela nova de sent guyla (Julià)' a l'angle sud-oest del temple que va ser per Oliver Saig, rector de Sant Martí del Puig. A la clau de la volta s'hi va gravar 'el ont floré' un puig coronat per una flor de lis fent referència al Puig i la qual n'era titular Oliver Saig (Galí, F, D i Lacuesta, C , R, 2010). El lloc i casa del Puig va tenir una llarga importància en el paper de kes baronies de Bagà. De la casa del Puig al llarg dels segles XVI i XVII es va esmentant, de forma continuada i és especialment el segle XVIII quan està a sota les mans dels Bover, una rica família que compra aquest mas el 1758 i que tenia propietats al mas Campà (Cal Ros), Molnell, entre altres. Segons el cadastre de 1754 la casa del Puig estava arrendada per quatre anys a Francesc Camprubí que també tenia arrendada la finca de Murcurols, la Pelosa i l'Hospitalet. Segons Martín (Martín, 2005) les condicions d'arrendament de la casa del Puig reservaven als Bover l'ús de la casa excepte dues estances per a guardar grans. També quedava per ells lús de la fruita que es produís, l'hort i el canamar, una quartera de rompuda i totes les rompudes que es fessin als emprius de Gisclarenycom el dret de pasturar els bous de pasturar a bast'. Sembla que els Bover van decidir arrendar el mas per pagar una important quantitat de 8000 ll. que tenien amb la comunitat de preveres de l'església de la Pobla de Lillet, lloc de la qual n'eren originaris. En el cadastre de 1776, la masia figura a nom dels Bover (AMG, cadstre 1776) i sabem a través de la documentació eclesiàstica que alguns dels rectors de l'església de Gisclareny i del Puig procedieb d'aquesta mateixa casa. Així Julià i martí Bover eren germans sacerdots i fadristerns ja que l'hereu del mas era Joan Bover i segons Martín encara hi havia un altre germà de nom Josep que era ferrer.Julià va ser rector durant 18 anys a Gisclareny on el seu testament va encarregar un enterrament amb dotze sacerdots, tes misses cantades i una ofrena de pai i vi a l'església de Sant Martí. Va donar 900 lliures a la fundació de Sant Julià i va nomenar al seu germà Martí sacerdot de Gisclareny i li va encarregar que fes dotze misses anuals els dies especificats i va crear una causa pia de ' col·locar donzelles en espiritual matrimoni' i especificant que fossin filles dels germans donant-los uina pensió de 20 lliures anuals en el moment del casament. Aquesta dot s'havia de donar als descendents de l'hereu de forma perpetua mente que la la resta de germans només es lliurés fins a la quarta generació (Martín, 2005. P.33).Els Bover van residir al mas del Puig fins a la fi del segle XVIII, car el segle XIX la masia era a mans de la rica família de Joan Vilella de Brocà , la qual posseïa cal Ros, l'Hostalet i el molí del Puig. La família es va traslladar a Bagà. En el cens de 1863 la masia del Puig era arrendada per Francesc Russell i pagava 6960 rals de contribució rural, 162 de contribució urbana, 875 per a contribució per al bestiar i un total de 7997 rals i hi havia un total de 12 persones majors de 7 anys. La masia va sobreviure la migració de 1900. Consta que va ser abandonada als anys'50. Francesc Caballè (Caballè i Cantalapiedra, F; 1995) 'aquesta casa va ser una de les primeres en tenir servei d'aigua potable en una font no gaire llunyana'. Segons algunes imatges de Lluís Estasen de</p> | 42.2653300,1.8093000 | 401799 | 4679923 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82976-foto-08093-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82976-foto-08093-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82976-foto-08093-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Resulta difícil establir un compendi de fases cronològiques en l'evolució d'aquest gran edifici. Amb tot i segons el que hem pogut observar sembla que l'origen de la masia es trobaria a l'angle nord-est on s'endevina una estructura quadrangular d'uns 4 x 4 m amb les cantonades ben definides en pedra tosca i aparell de pedra calcària. Tanmateix tot fa pensar en una possible torre de defensa auxiliar a la masia. Des d'aquest punt inicial la masia deuria créixer en direcció sud, est i oest afegint-se diverses crugies. Aquest primera cos es dataria de l'època baix medieval i aniria relacionat amb un primer volum que es desenvoluparia en sentit sud mitjançant una nau rectangular. D'aquest primer volum es generaria una ampliació també cap a migdia a mitjans del segle XVI i possiblement a principi del segle XVII donant lloc a l'estructura actual de la masia amb façana porticada a la planta baixa. Tot fa pensar que la paret de tramuntana seria la més tardana de totes i datada de mitjans del segle XVIII. Pel que fa la coberta a quatre vessants pensem que deuria ser dels darrers temps de la masia ja que en un principi la coberta deuria ser a dues vessants. No obstant de masies amb teulada a quatre vessants se'n conserven a la comarca del Berguedà al Puig de Capolat, masia els quatre vents de l'Espunyola, masia de Vilalta de Santa Maria de Merlès, Boatella a Borredà o el mas del Raurell a Sagàs, entre altres. Totes elles resulten datar de mitjans del segle XVII o XVIII i parteixen d'una seqüència evolutiva. El paral·lel més proper al Puig de la Baga seria el Puig de Capolat | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82977 | Interiors de la casa del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/interiors-de-la-casa-del-puig | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P .71, 200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. GALÍ F, D; LACUESTA CONTRERAS, R (2010). Evolució històrica i constructiva de l'església de Sant Esteve de Bagà a partir de les fonst documentals. SPAL (Inèdit). MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3337; ESTASSEN , LL (1913). 'masia el Puig'. Fons fotografic del Centre excursionista de Catalunya. Núms. 2570. GALLARDO GARRIGA, A (1930) 'ermita i masia de Gisclareny'. Fons fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya EMX-C-3143. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007). Catàleg específic de masies i edoficacions rurals de Gisclareny. Fitxa. 044. AHG.Cadastre de 1776 ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit) | XIV-XVI | La masia té la coberta parcialment esfondrada i això fa que les dependències de la part nord estiguin en mal estat amb importants fissures, esvorancs i depreniments de l'estructura principal. La parr sud per contra al mantenir la coberta es conserva en mñes bon estat i això provoca que els sostres, apviments i guixeries es conservin.Cal actuar urgentment a la coberta per poder salvar els elements que encara resten d'aquesta important masia de Gisclareny | L'interior de la masia presenta uns trets encara molt rellevants, raó de la qual hem decidit de fer-ne una fitxa individual. La porta d'entrada oberta a la paret sud-oest de la masia i formada per un arc adobellats de mig punt amb els muntants i ampits de pedra tosca està paredant un arc també de mig punt molt més ampli que ocupa l'amplada de tota la crugia sud. A la façana de migdia constiua una seqüència de tres arcs de mig punt de la mateixa factura que el de la façana oest i reforçats en cada tramada per arcs de mig punt interiors. Aquest arcs amb una orientació nord-sud estan construcïts amb carreus de pedra i còdols de riu, mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats a 'sardinell'. Tenen la funció de dividir internament la crugia o ala de més a migdia mitjançant tres parts ben diferenciades, comunicades entre si i avui dia tapiades i convertides en altres estances de la masia. Aquest àmbit presenta forces similituds amb la masia de Cal Companyó de Brocà i també amb algunes arcades d'edificis del nucli antic de Bagà com a la plaça Major o pati del Forment per posar alguns exemples. Està cobert mitjançant cavalls de fusta orientats en sentit nord-sud que alhora sostenen l'empostissat del primer pis. Al centre de la crugia s'obre la porta d'entrada o principal que condueix a la planta primera mitjançant una escala de pedra. La porta encara conserva els muntants de pedra picada, el marxa peu i la llinda. A cada costat hi ha algunes cambres com ara el forn de pa i el pastador. El primer s'obre al fons d'aquesta cambra que ocupa la crugia central de la casa i que té la boca amb els muntants de pedra picada, ampit també de pedra i arc de mig punt picat en bloc monolític. El forn conserva la volta amb maons de ceràmica refrectari A la part dreta i amb accés des del vestíbul hi ha un altre àmbit de funció desconeguda. L'escala d'accés a la planta primera dona pas al menjador i sala principal de la casa, dividida en dues crugies i separades per mitjà d'un arc de mig punt de perfil rebaixat. La crugia més propera a ll'escala conserva el sostre ancara del tipus 'enteixinat' amb bigues de fusta i emmotllats de guix. Segons F. Caballè (1995) 'el pis d'una de les seves sales és enllosat amb pedres de grans mesures (la resta són de fusta) té el sostre decorat amb relleus , entre els quals destaca l'escut d'armes dels Puig'. Per tant ell encara va poder veure-hi restes de motius en guix emmotllats molt desfigurats pel sutge de la sala El sostre de la meitat sud de la sala té les bigues col·locades d'una altra forma ja que corresponen a un altre període. Cal destacar la fornícula er a l'aiguamans amb la pica de pefdra, les finestres amb festejadors de pedra i també una petita campana sostinguda mitjançant bigues de fusta amb els caps treballats en forma humana molt similars als que trobem en algunes cases de Bagà (Cal Agutzil, Palau dels Foix, Palau de Pinós, Cal Peu-Curt i també a la Torre de Foix de Guardiola on es conserva una xemeneia de característiques a la de la casa del Puig. Totes tres tenen els mateixos trets i característiques raó de la qual permeten datar-les d'una mateixa cronologia de cap els volts del segle XV o principi del XVI. Des de la sala , que ocupa la crugia central , es pot accedir a la resta de dependències com ara la cuina, les alcobes i les habitacions de migdia i llevant de la casa decoradesalgunes elles amb sostres de guix emmotllat i representacions de 'mont floré', paviments de lloses i finestres amb festejadors. La porta oest dona pas a la cambra situada al costat sud-oest hi té encastada al dmunt la fornícula per a la imatge de la verge, avui desapareguda i amb traces de la decoració pictòrica. La cuina es situa a la part posterior a la part més enrunada de la masia, ja que hi manca la coberta i tambéhi ha algunes finestres que conserven traces dels antics ampits de fusta decorades en motius en escacat. Una escala situada a la part oest de la sala principal comunica amb la planta superior, avui parcialmemt enderrocada i de la que encara es poden endevinar algunes cambres en més o menyts bon estat i també l'estructura de suport de la coberta a quatre vessants a base d'arcs de mig punt a cada angle de la casa. Els forjats són de fusta i també maó ceràmic i cal destacar que encara hi ha algues dinestres amb gelosies de ventilació. La part reservada als masovers es situa a la part de més a llevant i s'hi accedeix mitjançant una escala individualitzada del cemtre de la sala principal del primer pis. | 08093-67 | A la falda del Puig de la Baga situat al marge dret del Bastareny damunt del veïnat de l'Hostalet | Segons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Poseriorment el lloc de Puig ens és esmanetat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valla buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document esmenta les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. Nosaltres pensem que la roca rodona podria correspondre el pujol arrodonit on més tard s'hi alçarà l'església de Sant Martí. Per tant és molt provable que aquest mas ja existís el segle X.. L'església de Sant Martí aviat es va convertir en una parròquia ja que el 1197 se l'esmenta com una parròquia. El 1288 el capellà del Puig Berenguer de Gaamir va arrendar del clergue de Gavarrós (Berenguer de Ça Rocha) amb totes les entrades, oblacions, defuncions, conreus, cases, possessions i altres drets que posseïen i li corresponien com també tot el de la seva església i sufragània de santa Maria de Faia (santa Magdalena) (Serra i Vilaró, J ;1989 Ob cit. Llibre III. P.253) . Aquest acord incluïa a Ça Rocha de residir a la parròquia 'ibi residentiam pesonalem'i garantir servei religiós a les esglésies. Segons Serra i Martín conflictes posteriors acabaren imposant una multa de 150 sous a Gaamir i la confirmació de Berrenguer de Ça Rocha com a rector del Puig. Altres documents són el 1295 l'església va rebre una deixa testamentària de 20 sous per part de Galceran de Pinós i Santa Maria de Faia de 10 sous. S'hi té documentada una petita comunitat de clergues que hi feien oficis diurns i també nocturns. En quant al mas del Puig sabem que era una mas que pagava els censos, delmes i primicies a l'església de santa maria del Castell de Bagà, juntament amb Sant iscle de Molnell. (Serra i Vilaró, Baronies). Consta que el 1368 el rector del Puig va entraren brega amb els homes de Berga als plans de Reboll. En conseqüència els bisbe d'Urgell va absoldre a tots els rectors i en va reposar de nous. També hi ha esment el 1399 que els prohoms del Puig van comprar als cònsols de Bagà un encencer, una custòdia de llautó en la que nen van pagar 2 lliures i quatre sous (Baronies, ob cit. P47). El màs Puig era propietat del rector de l'església de Santa Maria del Castell de Bagà. La importància del lloc del Puig era cabdal pels barons de Pinós. Tant és així que els rectors d'aquesta parròauia van finançar la construcció de la capella de Santa Maria a l'església de Sant esteve de Bagà. Així el 1396 es cobreix 'la quapela nova de sent guyla (Julià)' a l'angle sud-oest del temple que va ser per Oliver Saig, rector de Sant Martí del Puig. A la clau de la volta s'hi va gravar 'el ont floré' un puig coronat per una flor de lis fent referència al Puig i la qual n'era titular Oliver Saig (Galí, F, D i Lacuesta, C , R, 2010). El lloc i casa del Puig va tenir una llarga importància en el paper de kes baronies de Bagà. De la casa del Puig al llarg dels segles XVI i XVII es va esmentant, de forma continuada i és especialment el segle XVIII quan està a sota les mans dels Bover, una rica família que compra aquest mas el 1758 i que tenia propietats al mas Campà (Cal Ros), Molnell, entre altres. Segons el cadastre de 1754 la casa del Puig estava arrendada per quatre anys a Francesc Camprubí que també tenia arrendada la finca de Murcurols, la Pelosa i l'Hospitalet. Segons Martín (Martín, 2005) les condicions d'arrendament de la casa del Puig reservaven als Bover l'ús de la casa excepte dues estances per a guardar grans. També quedava per ells lús de la fruita que es produís, l'hort i el canamar, una quartera de rompuda i totes les rompudes que es fessin als emprius de Gisclarenycom el dret de pasturar els bous de pasturar a bast'. Sembla que els Bover van decidir arrendar el mas per pagar una important quantitat de 8000 ll. que tenien amb la comunitat de preveres de l'església de la Pobla de Lillet, lloc de la qual n'eren originaris. En el cadastre de 1776, la masia figura a nom dels Bover (AMG, cadstre 1776) i sabem a través de la documentació eclesiàstica que alguns dels rectors de l'església de Gisclareny i del Puig procedieb d'aquesta mateixa casa. Així Julià i martí Bover eren germans sacerdots i fadristerns ja que l'hereu del mas era Joan Bover i segons Martín encara hi havia un altre germà de nom Josep que era ferrer.Julià va ser rector durant 18 anys a Gisclareny on el seu testament va encarregar un enterrament amb dotze sacerdots, tes misses cantades i una ofrena de pai i vi a l'església de Sant Martí. Va donar 900 lliures a la fundació de Sant Julià i va nomenar al seu germà Martí sacerdot de Gisclareny i li va encarregar que fes dotze misses anuals els dies especificats i va crear una causa pia de ' col·locar donzelles en espiritual matrimoni' i especificant que fossin filles dels germans donant-los uina pensió de 20 lliures anuals en el moment del casament. Aquesta dot s'havia de donar als descendents de l'hereu de forma perpetua mente que la la resta de germans només es lliurés fins a la quarta generació (Martín, 2005. P.33).Els Bover van residir al mas del Puig fins a la fi del segle XVIII, car el segle XIX la masia era a mans de la rica família de Joan Vilella de Brocà , la qual posseïa cal Ros, l'Hostalet i el molí del Puig. La família es va traslladar a Bagà. En el cens de 1863 la masia del Puig era arrendada per Francesc Russell i pagava 6960 rals de contribució rural, 162 de contribució urbana, 875 per a contribució per al bestiar i un total de 7997 rals i hi havia un total de 12 persones majors de 7 anys. La masia va sobreviure la migració de 1900. Consta que va ser abandonada als anys'50. Francesc Caballè (Caballè i Cantalapiedra, F; 1995) 'aquesta casa va ser una de les primeres en tenir servei d'aigua potable en una font no gaire llunyana'. Segons algunes imatges de Lluís Estasen de | 42.2653300,1.8093000 | 401799 | 4679923 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82977-foto-08093-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82977-foto-08093-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82977-foto-08093-67-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia correspon amb una de les interessants del muncipii de Gisclareny i conserva alguns elements notables que cal posar en valor i conservar com ara la porxada de la planta baixa, la sala de la primera planta amb l'arc a diafragma que la divideix, els sostrres amb restes guix emmotllat i la xmeneia de la llar de foc o la'iguamens de la sala. Tal i com hem dit aquests elements guarden estretes relacions amb la xemeneia de Cal Agutzil de Bagà amb un escut en guix emmotllat al centre, la xemeneia de la torre de 'la Torre de Foix' de Guardiola, la present del Puig o per exemple la del mas de Vilalta de Sant Mateu de Bages, per posar alguns exemples (Cascante, Torrella, P. 2015) i que aquests elements són datats de mitjans del segle XV o principi del XVI coincidint amb les diverses ampliacions de la masia en el moment que pertanyia al rector del Puig que finança part de la capella de Santa Maria de l'església de Sant Esteve de Bagà. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82979 | Sant Martí del Puig de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-puig-de-la-baga | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P .71, 200; CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. CASCANTE I TORRELLA, P (2017). Memòria i estudi històric i constructiu de la masia de Vilalta de Sant Mateu de Bages. GALÍ F, D; LACUESTA CONTRERAS, R (2010). Evolució històrica i constructiva de l'església de Sant Esteve de Bagà a partir de les fonst documentals. SPAL (Inèdit). MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3338; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E. 2205. Annex 21 . ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit). DDAA. (2014). 'Església de Sant Martí del Puig de la Baga. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P-581-588. | X-XIX | L'església ha estat objecte de diverses campanyes de restauració. La primera va ser feta a la década de 1988 quant els amics del romànuc de la vall del Bastereny, preocupats pel malestar de l'església de Sant Martí van emprendre algunes camapanyes de restauració de la coberta de l'església i de les capelles laterals, així com la reparació del llosat interior. El 2005 l'alcalde de Gisclareny va fer una petició a la Diputaciuó de Barcelona per a la restuarció de l'església de Sant Martí previ acord i conveni de cessió amb el bisbat de Solsona. Aquest fet va generar que el 2007 s'emprenguessin els treballs de restuarció amb el desmuntatge de la coberta de l'absis amb seguiment arqueològic que comportà la recuperació d'una coberta de llosa més antiga. Per altra banda el 2008 es va procedir amb la consolidació del mur de ponent desmuntant part del parament de la façana per tornar-lo a reposar. | L'església de Sant Martí és encimbellada dalt del puig, o pujol que domina part de la vall d'Avellanet. Correspon amb un edifici d'una sola nau de planta rectangular i capçada a llevant per un absis semicircular i coronat a l'oest per un campanar d'espadanya de dos ulls que ocupa l'amplada de la nau a la. La coberta de la nau és de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, mentre que la de l'absis i també del campanar és amb lloses de pedra. Encara s'endevinen les traces de les antigues testeres. La porta d'entrada es situa a migdia i està coronada per mitjà d'un arc adovellat de mig punt en pedra tosca i els muntants de pedra picada amb el marxapeu també de pedra calcària molt desgastada que dona pas a l'interior. Possiblement substitueix l'emplaçament de la originària. Al costat de ponent hi ha una finestra o espitllera d'esquexada simple oberta cap a l'interior i amb els muntants i llinda de pedra tosca. A prop de l'absis n'hi ha una segona de característiques similars a l'anterior; és adir amb els muntants i ampit de pedra tosca i coronada per un arc de perfil rebaixat també en pedra tosca. Aquesta finestra és de doble esqueixada L'absis situat a llevant i de forma semicircular hi té oberta al punt mig una finestra de doble esqueixada amb els muntants i ampits de pedra tosca i coronada per una cornisa també de pedra tosca que sosté el ràfeg de la coberta. Cal destacar la presència d'una mènsula esculpida en forma de cilindre a la cornisa damunt de la finestra absidial, carácterística molt pròpia de les esglésies ceretanes com ara Santa Maria d'All, Sant Esteve de Guils, Santa Maria de Bolvir i sobretot Sant Serni de la Coborriu les quals estan datades de mitjans del segle XII. L'aparell dels elements decoratius és en pedra tosca mentre que la restal és de carreus de pedra més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Sembla que descansa damunt la base d'una estructura més antiga, possiblement rectangular, els fonaments de la qual es veuen a la part posterior. La fàbrica de la resta de la nau és més heterogèni i irregular ja que si bé la major part és de carreus de pedra més mal treballats i escairats, units amb morter de calç de color marró i vermellós s'observen diverses reparacions i ampliacions amb obra de maçoneria més mal treballada i escairada. També es pot observar el ràfec de llosa original de la coberta de la nau a sota un sobrealçament de maçoneria enlluïda amb una capa de morter calç de color vermellós en el que hi ha el rèfeg de la coberta format per dues filades de teula girada i maó pla. Tant a migdia com a tramuntana hi ha afegides dues capelles barroques prop de l'absis que li confereixen un especte de 'creu llatina'. L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i amb fragments de maó i llosa a trencajunt i enlluïts amb morter de calç. L'interior està cobert per mitjà d'una volta de canó enlluïda i pintada en color blau amb símbols d'estrelles pintades que descansa damunt una cornis de guix pintada en color marró a manera d'imposta. Diverses obertures il·luminen l'interior, especialment al absis, però val a dir que es modificà considerablement al segle XVIII amb l'annexió de dues capelles al creuer cobertes amb volta d'arc rebaixat de maó i volta encofrada. El paviment és amb lloses de pedra de grans dimensions amb alguns trams de maons ceràmics de 15 x 15 cm amb marques de terrissaire i amb la part del presbiteri diferenciada mitjançant dos graons de pedra picada i la conca absidal amb dos arcs més. A la part central s'observen dues grans lloses de pedra, una amb la data de 1790 que tapien els forats de dues cavitats, mal anomenades 'cripta' i destinades a hipogeus o osseres col·lectives. Al voltant de la nau es conserva encara el banc de pedra correder i al forat de l'absis i als peus de l'església hi ha les escales de pedra que pemetien l'accés a l'antic cor,avui dessaparegut i del que es conserven únicament els ancaixos de les bigues de suport. En un costat hi ha la fornícula amb l'antiga pica bapstismal de l'església amb restes pictòriques al seu damunt fetes a carbó. L'aparell i també la forma constructiva són de carreus de pedra calcaria més aviat mal tallats i units amb morter de calç i les parts principals estan enlluïdes amb morter de calç. Al costat de l'epístola hi ha encara la biga de fusta amb el cap treballat en forma humana que hauria sostingut la llàntia del sant. A l'embocadura de la capella de migdia hi han restes d'un arc amb restes pictòriques i a l'inetrir de la capella de tramuntana es conserva la base de l'antic altar barroc de perfil bombat. Al costat oposat de l'absis hi ha les restes de l'armari per als objcectes litúrgics. L'estat del conjunt interior, malgrat que l'església fos objecte de diverses campanyes de restauració primer pels amics dels monuments de la vall del Bastareny i després pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputració de Barcelona és abandonat atès que l'església es manté oberta per als excursionistes i caminants que busquen refugi.L'església està tancada darrere un recinte oval que ressegueix el perímetre de l'antiga sagrera medieval delimitada per un mur de pedra accessible per ponent per mitjà d'unes escales de pedra | 08093-69 | Al capdamunt del pujol del Puig, situat a la dreta del Bastareny damunt el veïnat de l'Hostalet | Segons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Poseriorment el lloc de Puig ens és esmanetat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valla buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document esmenta les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. Nosaltres pensem que la roca rodona podria correspondre el pujol arrodonit on més tard s'hi alçarà l'església de Sant Martí. L'església de Sant Martí aviat es va convertir en una parròquia ja que el 1197 se l'esmenta com una parròquia. El 1288 el capellà del Puig Berenguer de Gaamir va arrendar del clergue de Gavarrós (Berenguer de Ça Rocha) amb totes les entrades, oblacions, defuncions, conreus, cases, possessions i altres drets que posseïen i li corresponien com també tot el de la seva església i sufragània de santa Maria de Faia (santa Magdalena) (Serra i Vilaró, J ;1989 Ob cit. Llibre III. P.253) . Aquest acord incluïa a Ça Rocha de residir a la parròquia 'ibi residentiam pesonalem'i garantir servei religiós a les esglésies. Segons Serra i Martín conflictes posteriors acabaren imposant una multa de 150 sous a Gaamir i la confirmació de Berrenguer de Ça Rocha com a rector del Puig. Altres documents són el 1295 l'església va rebre una deixa testamentària de 20 sous per part de Galceran de Pinós i Santa Maria de Faia de 10 sous. S'hi té documentada una petita comunitat de clergues que hi feien oficis diurns i també nocturns. Consta que el 1368 el rector del Puig va entraren brega amb els homes de Berga als plans de Reboll. En conseqüència els bisbe d'Urgell va absoldre a tots els rectors i en va reposar de nous. En aquesta data l'església va pedre la categoria de parròquia i va passar a ser una sufragania de Gosclareny. També hi ha esment el 1399 que els prohoms del Puig van comprar als cònsols de Bagà un encencer, una custòdia de llautó en la que nen van pagar 2 lliures i quatre sous (Baronies, ob cit. P47). La importància del lloc del Puig era cabdal pels barons de Pinós. Tant és així que els rectors d'aquesta parròquia van finançar la construcció de la capella de Santa Maria a l'església de Sant esteve de Bagà. Així el 1396 es cobreix 'la quapela nova de sent guyla (Julià)' a l'angle sud-oest del temple que va ser per Oliver Saig, rector de Sant Martí del Puig. A la clau de la volta s'hi va gravar 'el ont floré' un puig coronat per una flor de lis fent referència al Puig i la qual n'era titular Oliver Saig (Galí, F, D i Lacuesta, C , R, 2010). Tot i així pensem que els terratremols de 1427 i 1428 van sacsejar de forma profunda la vall provocant alguns estralls a Sant Martí. Posteriorment el 1593 la parròquia de Turbians i la seva sufragania del Puig van passar a dependre formalment del bisbat de Solsona . Tot i així i a causa d'un contenciós amb el bisbat d'Urgell, el canvi jurisdiccional no es va portar a terme fins 1624.. El 30 de setembre de 1729 i en motiu d'una visita pastoral, el visitador fa constància l'absència dels ornaments necessaris per a la liturgia, (DDAA. SPAL. 2014) No obstant en el cadastre de 1776, la masia i lloc del Puig estava a mans de la família Bover (AMG, cadstre 1776) i sabem a través de la documentació eclesiàstica que alguns dels rectors de l'església de Gisclareny i del Puig procedieb d'aquesta mateixa casa. Així Julià i martí Bover eren germans sacerdots i fadristerns ja que l'hereu del mas era Joan Bover i segons Martín encara hi havia un altre germà de nom Josep que era ferrer.Julià va ser rector durant 18 anys a Gisclareny on el seu testament va encarregar un enterrament amb dotze sacerdots, tes misses cantades i una ofrena de pai i vi a l'església de Sant Martí. Va donar 900 lliures a la fundació de Sant Julià i va nomenar al seu germà Martí sacerdot de Gisclareny i li va encarregar que fes dotze misses anuals els dies especificats i va crear una causa pia de ' col·locar donzelles en espiritual matrimoni' i especificant que fossin filles dels germans donant-los uina pensió de 20 lliures anuals en el moment del casament. Aquesta dot s'havia de donar als descendents de l'hereu de forma perpetua mente que la la resta de germans només es lliurés fins a la quarta generació (Martín, 2005. P.33).Aquest element podria explicar la quantitat de reformes portades a terme a l'església de Sant Martí com ara l'annexió de les dues capelles a migdia i tramuntana de la nau, la construcció dels hipogeus el 1787 entre altres. El 1936 i amb l'inici de la guerra civil es va desmuntar l'antic cor de fusta i possiblement també els retaules així com també les dues campanes de l'església, una de les quals va ser custodiada a Gisclareny. A més aquestes destrosses deurien ser més evidents per la posició estratègica i proximitat amb el congost dels empedrats. Aquest fet podria haver donat lloc a la gran quantitat de trinxeres que hi ha excavades als voltants de l'església. A la d'ecada dels 40 es van construïr uns nínxols adossats a la façana nord i es va costejar la fabricació d'una nova campana que va ser guardada a l'ajuntament de Gisclareny fins el 1989 (Caballè Cantalapiedra, F; 1995 p-26). Finalment la dècada de 1970 i 1980 membres de l'associació dels amics dels monuments de la vall del Bastareny emprengueren algunes tasques de neteja i repicat de paraments interns així com repas de la teulada. Aquestes tasques es van completar el 1988 amb la reposició i renovació de la majoria de les cobertes de les esglésies. Finalment el 2005 l'ajuntament de Gisclareny va signar un conveni de cessió del monument durant 30 anys amb el bisbat de Solsona oi aixó va fer que es sol·licités ajuda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per a la seva restuarció. Aquestes tasques es van realitzar entre els anys 2007 i 2008. | 42.2663400,1.8100300 | 401861 | 4680034 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82979-foto-08093-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82979-foto-08093-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82979-foto-08093-69-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L'església encara que estigui molt alterada per les reformes de l'època moderna es pot endevinar que en un origen hauria estat composta per una sola nau rectangular capçada al'est mitjançant un absis semicircular i coronada per un campanar de cadireta. Desconeixem si l'absisi originari era carrat, hipòtesi del tot creïble si tenim en compte l'origen del lloc el segle X. Cap a mitjans del segle XII o principi del XIII es deuria bastir la major part de la fabrica actual amv coberta de lloses de pedra i sengles murs capcers a llevant i ponent. L'interior deuria estar enlluït amb un estuc blanquinós i possiblement decorat amb pintures murals. Aprofitant el gruix dels murs de la nau s'hi haurien obert alguns arcosolis o capelles decorades amb pintura mural i d'advocació desconeguda. Després de la pesta negra i crisi baix medieval, coincidint en el moment de major esplendor de la veïna casa del Puig l'església va patir noves reformes destacant la construcció d'un cor de fusta elevat als peus de la nau, la supressió de l'antiga espadanya per l'actual, la redecoració interna de l'església i el sobre alçament de la coberta. Ja al segle posterior s'hi degueren construïr els hipogeus de l'interior de la nau així com el sobrealçament de l'espai presbiterial i la pavimemntació de l'interior. L'pbertura de les capelles de migdia i tramuntana es deuria practicar en aquesta centúria, motiu del quak comportà l'obertura d'un gran esvoranc al gruix de la paret de la nau per a encabir-hi aquests elements. Les darreres reformes que es deurien portar a terme serien la construcció de la coberta de teula ceràmica, i la redecoració interna de l'església amb pintures que recordaven un cel estrellat. | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82980 | Elements decoratius de l'interior de Sant Martí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-decoratius-de-linterior-de-sant-marti-del-puig | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P .71, 200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. CASCANTE I TORRELLA, P (2017). Memòria i estudi històric i constructiu de la masia de Vilalta de Sant Mateu de Bages. GALÍ F, D; LACUESTA CONTRERAS, R (2010). Evolució històrica i constructiva de l'església de Sant Esteve de Bagà a partir de les fonst documentals. SPAL (Inèdit). MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33 . GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3338; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit), DDAA. (2014). 'Església de Sant Martí del Puig de la Baga. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P-581-588.</p> | XII-XIV | Cal una tasca de consolidació i també de recerca per a descobrir noves restes pictòriques amagades sota l'enlluït recent | <p>A l'interior de l'església es conserven una sèrie d'elements decoratius que cal esmentar en una fitxa a part degut a la seva rellevància. Per una banda i damunt de la pica d'aigua baptismal (fitxa 71) hi ha un seguit de dibuixos fets a carbó, de com si es tractés d'una sinopia a sota de les dues capes pictòriques; la més superficial amb motius simulant estrelles i una altra a sota de l'època barroca. La capa en la qual es representen aquests elements és la que enllueix l'edicle on s'encasta la pica d'aigua baptismal de morter de calç de color blanquinós. Els dibuixos que s'hi representen corresponen amb motius molt esquemàtics relacionats amb la vida quotidiana ja que entre els elements representats s'hi veuen dos persones i també algun animal. Aquesta sinòpia està mig esborrada i ennegrida pel foc que s'ha fet a la pica baptismal i si no es para atenció es pot confondre amb un grafit molt recent. L'altre element decoratiu es troba al mur de migdia molt a prop de la la paret que l'uneix amb la capella sud. En aquesta part s'endevina l'arrencament oest d'un arcosoli, o capella buidada al gruix del mur coronada en arc de mig punt i de la que es conserva l'estrep oest que va servir per adossar-hi la volta de la capella de migdia. De la mateixa manera que succeeix amb la pica baptismal s'hi poden endevinar a la façana i a sota les dues capes d'enlluït recents, una capa d'estuc en la qual hi ha pintades tres franges paral·leles en color verd que ressegueixen l'arc exterior de l'arcosoli i que continuen a l'intradors de la paret oest de l'arcosoli en altres franges de color ocre i magrana damunt un fons blanquinós i que queden amagades darrere el mur modern de la capella. Aquests dos elements datats possiblement de l'època medieval ens permeten interpretar que l'església de Sant Martí del Puig hauria estat decorada amb pintures murals les quals poden estar amagades a sota el revestiment més modern de la volta i part de l'absis i per tant cal tenir-ho en consideració de cara a futures intervencions. El darrer element correspon amb la biga en forma de cap humà que hi ha a prop del presbiteri i que servia per a sostenir la llàntia del sant. Aquesta biga està motllurada i te una representació del cap en forma humana i que amaga restes de policromia a sota la capa marró. Aquest tipus de biga és molt comú en els sostres d'enteixinats, cobertes de les cases de la baronia de Pinós ja que tant a la vila de Bagà (cases de cal Agutzil, Palau dels Pinós, Cal Peu-curt, Cal Carotes, Cal Solanell, Cal Bovanegra, Cal Mas...) com també a la Torre de Foix o casa de Vilella de Brocà, al santuari de Gresolet i en molts altres llocs es conserven elements molt similars que han estat datats de mitjans delsegle XIV o XV. El paral·lel més proper és a Sant Miquel de Turbians i també a Sant Julia de Freixens a Vallcebre. Ambdós llocs conserven bigues similars.</p> | 08093-70 | Interior de l'església de Sant Martí situada al capdamunt del pujol del Puig. | <p>Segons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Posteriorment el lloc de Puig ens és esmentat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valla buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document parla de les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. Nosaltres pensem que la roca rodona podria correspondre el pujol arrodonit on més tard s'hi alçarà l'església de Sant Martí. L'església de Sant Martí aviat es va convertir en una parròquia ja que el 1197 se la documenta amb aquesta funció. El 1288 el capellà del Puig Berenguer de Gaamir va arrendar del clergue de Gavarrós (Berenguer de Ça Rocha) amb totes les entrades, oblacions, defuncions, conreus, cases, possessions i altres drets que posseïen i li corresponien com també tot el de la seva església i sufragània de santa Maria de Faia (santa Magdalena) (Serra i Vilaró, J ;1989 Ob cit. Llibre III. P.253) . Aquest acord incloïa a Ça Rocha de residir a la parròquia 'ibi residentiam pesonalem'i garantir servei religiós a les esglésies. Segons Serra i Martín conflictes posteriors acabaren imposant una multa de 150 sous a Gaamir i la confirmació de Berenguer de Ça Rocha com a rector del Puig. Altres documents són el 1295 l'església va rebre una deixa testamentària de 20 sous per part de Galceran de Pinós i Santa Maria de Faia de 10 sous. S'hi té documentada una petita comunitat de clergues que hi feien oficis diurns i també nocturns. Consta que el 1368 el rector del Puig va entrar en brega amb els homes de Berga als plans de Reboll. En conseqüència els bisbe d'Urgell va absoldre a tots els rectors i en va reposar de nous. En aquesta data l'església va perdre la categoria de parròquia i va passar a ser una sufragània de Gisclareny. També hi ha esment el 1399 que els prohoms del Puig van comprar als cònsols de Bagà un encenser, una custòdia de llautó en la que nen van pagar 2 lliures i quatre sous (Baronies, ob cit. P47). La importància del lloc del Puig era cabdal pels barons de Pinós. Tant és així que els rectors d'aquesta parròquia van finançar la construcció de la capella de Santa Maria a l'església de Sant esteve de Bagà. Així el 1396 es cobreix 'la quapela nova de sent guyla (Julià)' a l'angle sud-oest del temple que va ser per Oliver Saig, rector de Sant Martí del Puig. A la clau de la volta s'hi va gravar 'el mont floré' un puig coronat per una flor de lis fent referència al Puig i la qual n'era titular Oliver Saig (Galí, F, D i Lacuesta, C , R, 2010). Tot i així pensem que els terratrèmols de 1427 i 1428 van sacsejar de forma profunda la vall provocant alguns estralls a Sant Martí. Posteriorment el 1593 la parròquia de Turbians i la seva sufragània del Puig van passar a dependre formalment del bisbat de Solsona . Tot i així i a causa d'un contenciós amb el bisbat d'Urgell, el canvi jurisdiccional no es va portar a terme fins 1624.. El 30 de setembre de 1729 i en motiu d'una visita pastoral, el visitador fa constància l'absència dels ornaments necessaris per a la litúrgia, (DDAA. SPAL. 2014) No obstant en el cadastre de 1776, la masia i lloc del Puig estava a mans de la família Bover (AMG, cadastre 1776) i sabem a través de la documentació eclesiàstica que alguns dels rectors de l'església de Gisclareny i del Puig procedien d'aquesta mateixa casa. Així Julià i Martí Bover eren germans sacerdots i fadristerns ja que l'hereu del mas era Joan Bover i segons Martín encara hi havia un altre germà de nom Josep que era ferrer.Julià va ser rector durant 18 anys a Gisclareny on el seu testament va encarregar un enterrament amb dotze sacerdots, tes misses cantades i una ofrena de pa i i vi a l'església de Sant Martí. Va donar 900 lliures a la fundació de Sant Julià i va nomenar al seu germà Martí sacerdot de Gisclareny i li va encarregar que fes dotze misses anuals els dies especificats i va crear una causa pia de ' col·locar donzelles en espiritual matrimoni' i especificant que fossin filles dels germans donant-los una pensió de 20 lliures anuals en el moment del casament. Aquesta dot s'havia de donar als descendents de l'hereu de forma perpetua mentre que la la resta de germans només es lliurés fins a la quarta generació (Martín, 2005. P.33).Aquest element podria explicar la quantitat de reformes portades a terme a l'església de Sant Martí com ara l'annexió de les dues capelles a migdia i tramuntana de la nau, la construcció dels hipogeus el 1787 entre altres. El 1936 i amb l'inici de la guerra civil es va desmuntar l'antic cor de fusta i possiblement també els retaules així com també les dues campanes de l'església, una de les quals va ser custodiada a Gisclareny. A més aquestes destrosses deurien ser més evidents per la posició estratègica i proximitat amb el congost dels empedrats. Aquest fet podria haver donat lloc a la gran quantitat de trinxeres que hi ha excavades als voltants de l'església. A la dècada dels 40 es van construir uns nínxols adossats a la façana nord i es va costejar la fabricació d'una nova campana que va ser guardada a l'ajuntament de Gisclareny fins el 1989 (Caballè Cantalapiedra, F; 1995 p-26). Finalment la dècada de 1970 i 1980 membres de l'associació dels amics dels monuments de la vall del Bastareny emprengueren algunes tasques de neteja i repicat de paraments interns així com repàs de la teulada. Aquestes tasques es van completar el 1988 amb la reposició i renovació de la majoria de les cobertes de les esglésies. Finalment el 2005 l'ajuntament de Gisclareny va signar un conveni de cessió del monument durant 30 anys amb el bisbat de Solsona oi això va fer que es sol·licités ajuda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per a la seva restauració. Aquestes tasques es van realitzar entre els anys 2007 i 2008.</p> | 42.2663400,1.8100300 | 401861 | 4680034 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82980-foto-08093-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82980-foto-08093-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82980-foto-08093-70-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquests elements foren descoberts arran d'unes tasques de consolidació d'urgència portades a terme abans de la primera fase de restauració realitzada per SPAL. Aquests treballs costejats per l'associació d'amics dels monuments de la vall del Bastareny van consistir en la reposició de les lloses de la coberta i part del sanejat interior repicant l'enluït que s'havia després i amenaçava en caure tant a la paret de migdia com la de tramuntana. Va ser llavors quan es van posar al descobert les sinòpies de la pica baptismal i part de l'arcosoli sud. La tipologia interna dels arcosolis seria similar a l'església de Sant Vicenç de Rus a Castellar de N'Hug i restaurada el 1987 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona on es posaren al descobert unes interessants pintures del gòtic lineal dedicades a Santa Magdalena. | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82981 | Pica baptismal de Sant Martí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marti-del-puig | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P .71, 200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. CASCANTE I TORRELLA, P (2017). Memòria i estudi històric i constructiu de la masia de Vilalta de Sant Mateu de Bages. GALÍ F, D; LACUESTA CONTRERAS, R (2010). Evolució històrica i constructiva de l'església de Sant Esteve de Bagà a partir de les fonst documentals. SPAL (Inèdit). MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33 . GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3338; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit), DDAA. (2014). 'Església de Sant Martí del Puig de la Baga. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P-581-588. | XIII-XIV | Està esquerdada per la part exterior ja que s'utilitza com a llar per encendre foc quan l'església serveix com a refugi d'excursionistes | A l'entrada de l'església de Sant Martí del Puig es conserva una interessant pica baptismal encastada en una fornícula revestida per una capa d'enlluït amb restes pictòriques (fitxa 70). La pica és de perfil cònic arrodonit amb la part superior octogonal i la inferior circular. Té un diàmetre d'un 55 cm i està buidada en un sol bloc de pedra calcària molt desgastada i encaixada al gruix del mur. Sembla que es tracta d'una pica bapstismal de mitjans del segle XIII o principi del XIV ja que sembla tenir-hi l'encaix pe ral cimbori que la recobria. | 08093-71 | Interior de l'església de Sant Martí situada al capdamunt del pujol del Puig. | Segons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Poseriorment el lloc de Puig ens és esmanetat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valla buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document esmenta les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. Nosaltres pensem que la roca rodona podria correspondre el pujol arrodonit on més tard s'hi alçarà l'església de Sant Martí. L'església de Sant Martí aviat es va convertir en una parròquia ja que el 1197 se l'esmenta com una parròquia. El 1288 el capellà del Puig Berenguer de Gaamir va arrendar del clergue de Gavarrós (Berenguer de Ça Rocha) amb totes les entrades, oblacions, defuncions, conreus, cases, possessions i altres drets que posseïen i li corresponien com també tot el de la seva església i sufragània de santa Maria de Faia (santa Magdalena) (Serra i Vilaró, J ;1989 Ob cit. Llibre III. P.253) . Aquest acord incluïa a Ça Rocha de residir a la parròquia 'ibi residentiam pesonalem'i garantir servei religiós a les esglésies. Segons Serra i Martín conflictes posteriors acabaren imposant una multa de 150 sous a Gaamir i la confirmació de Berrenguer de Ça Rocha com a rector del Puig. Altres documents són el 1295 l'església va rebre una deixa testamentària de 20 sous per part de Galceran de Pinós i Santa Maria de Faia de 10 sous. S'hi té documentada una petita comunitat de clergues que hi feien oficis diurns i també nocturns. Consta que el 1368 el rector del Puig va entraren brega amb els homes de Berga als plans de Reboll. En conseqüència els bisbe d'Urgell va absoldre a tots els rectors i en va reposar de nous. En aquesta data l'església va pedre la categoria de parròquia i va passar a ser una sufragania de Gosclareny. També hi ha esment el 1399 que els prohoms del Puig van comprar als cònsols de Bagà un encencer, una custòdia de llautó en la que nen van pagar 2 lliures i quatre sous (Baronies, ob cit. P47). La importància del lloc del Puig era cabdal pels barons de Pinós. Tant és així que els rectors d'aquesta parròquia van finançar la construcció de la capella de Santa Maria a l'església de Sant esteve de Bagà. Així el 1396 es cobreix 'la quapela nova de sent guyla (Julià)' a l'angle sud-oest del temple que va ser per Oliver Saig, rector de Sant Martí del Puig. A la clau de la volta s'hi va gravar 'el ont floré' un puig coronat per una flor de lis fent referència al Puig i la qual n'era titular Oliver Saig (Galí, F, D i Lacuesta, C , R, 2010). Tot i així pensem que els terratremols de 1427 i 1428 van sacsejar de forma profunda la vall provocant alguns estralls a Sant Martí. Posteriorment el 1593 la parròquia de Turbians i la seva sufragania del Puig van passar a dependre formalment del bisbat de Solsona . Tot i així i a causa d'un contenciós amb el bisbat d'Urgell, el canvi jurisdiccional no es va portar a terme fins 1624.. El 30 de setembre de 1729 i en motiu d'una visita pastoral, el visitador fa constància l'absència dels ornaments necessaris per a la liturgia, (DDAA. SPAL. 2014) No obstant en el cadastre de 1776, la masia i lloc del Puig estava a mans de la família Bover (AMG, cadstre 1776) i sabem a través de la documentació eclesiàstica que alguns dels rectors de l'església de Gisclareny i del Puig procedieb d'aquesta mateixa casa. Així Julià i martí Bover eren germans sacerdots i fadristerns ja que l'hereu del mas era Joan Bover i segons Martín encara hi havia un altre germà de nom Josep que era ferrer.Julià va ser rector durant 18 anys a Gisclareny on el seu testament va encarregar un enterrament amb dotze sacerdots, tes misses cantades i una ofrena de pai i vi a l'església de Sant Martí. Va donar 900 lliures a la fundació de Sant Julià i va nomenar al seu germà Martí sacerdot de Gisclareny i li va encarregar que fes dotze misses anuals els dies especificats i va crear una causa pia de ' col·locar donzelles en espiritual matrimoni' i especificant que fossin filles dels germans donant-los uina pensió de 20 lliures anuals en el moment del casament. Aquesta dot s'havia de donar als descendents de l'hereu de forma perpetua mente que la la resta de germans només es lliurés fins a la quarta generació (Martín, 2005. P.33).Aquest element podria explicar la quantitat de reformes portades a terme a l'església de Sant Martí com ara l'annexió de les dues capelles a migdia i tramuntana de la nau, la construcció dels hipogeus el 1787 entre altres. El 1936 i amb l'inici de la guerra civil es va desmuntar l'antic cor de fusta i possiblement també els retaules així com també les dues campanes de l'església, una de les quals va ser custodiada a Gisclareny. A més aquestes destrosses deurien ser més evidents per la posició estratègica i proximitat amb el congost dels empedrats. Aquest fet podria haver donat lloc a la gran quantitat de trinxeres que hi ha excavades als voltants de l'església. A la d'ecada dels 40 es van construïr uns nínxols adossats a la façana nord i es va costejar la fabricació d'una nova campana que va ser guardada a l'ajuntament de Gisclareny fins el 1989 (Caballè Cantalapiedra, F; 1995 p-26). Finalment la dècada de 1970 i 1980 membres de l'associació dels amics dels monuments de la vall del Bastareny emprengueren algunes tasques de neteja i repicat de paraments interns així com repas de la teulada. Aquestes tasques es van completar el 1988 amb la reposició i renovació de la majoria de les cobertes de les esglésies. Finalment el 2005 l'ajuntament de Gisclareny va signar un conveni de cessió del monument durant 30 anys amb el bisbat de Solsona oi aixó va fer que es sol·licités ajuda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per a la seva restuarció. Aquestes tasques es van realitzar entre els anys 2007 i 2008. | 42.2663400,1.8100300 | 401861 | 4680034 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82981-foto-08093-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82981-foto-08093-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82981-foto-08093-71-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes piques eren recipients per contenir l'aigua del baptisme. La seva profunditat era per representar el ritus de la immersió que recordava el bany sagrat de Sant Joan baptista al riu Jordà, la neteja i purificació. Aquest ritus es va començar a iniciar en època constantiniana i les restes més antigues de piles emprades per al bateig per immerssió les trobem a les catacumbes de Roma. Posteriorment i en època paleocristiana i tardo antiga es van construir baptisteris on hi havia piscines profundes que contenien aquesta aigua. De baptisteris en coneixem a Terrassa o a Barcelona. A partir de l'edat mitjana aquest fenomen va ser generalitzat arreu del territori i la major part de les esglésies contenien aquest recipient a la part externa per a fer batejar els que no ho havien fet abans que entressin a l'església. Aquest seria el cas de Sant Martí. Al segles XIV algunes de les piles van ser recobertes per un cimbori de fusta i a partir del segle XV el baptisme per immersió va ser suprimit i les piles van ser més petites. Hom pensa que la forma de l'edicle on està buidada i la part superior octogonal era per encaixar-hi aquest eslement, avui desaparegut i datat de mitans del segle XIV. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82983 | Trinxeres del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puig | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny. | XX | Cobertes de vegetació, boixedes i arbusts. Visibles quan la vegetació perd la fulla caduca | A sota de l'església i al voltant del pujol del Puig es conserven un seguit de rases excavades al sell o terreny natural que es disposen formant un cercle concèntric al vltant del turó. Tenen una amplada de 100 cm i una profunditat d'uns 75 cm capaces per protegir un home. Segons consta aquestes reses servien per a protegir el lloc del Puig, utilitzat com a punt de vigilància i resistència del pas dels Empedrats durant la guerra civil del 1936-1939 | 08093-73 | A sota de l'església i al voltant del Puig. | 42.2662000,1.8099500 | 401854 | 4680018 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82983-foto-08093-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82983-foto-08093-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes rases servien per a vigilar el pas dels Empedrats i del Coll del Pendís. De fet en llocs propers a passos i colls de muntanya hi ha punts de resistència similars. Les rases es poden resseguir quan la vegetació del pujol perd la fulla caduca. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 82984 | Restes d'antigues construccions al Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dantigues-construccions-al-puig | BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P .71, 200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.55. CASCANTE I TORRELLA, P (2017). Memòria i estudi històric i constructiu de la masia de Vilalta de Sant Mateu de Bages. GALÍ F, D; LACUESTA CONTRERAS, R (2010). Evolució històrica i constructiva de l'església de Sant Esteve de Bagà a partir de les fonst documentals. SPAL (Inèdit). MARTIN, E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33 . GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3338; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit), DDAA. (2014). 'Església de Sant Martí del Puig de la Baga. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P-581-588. | XII-XIV | Cobert de vegetació i també runa | Pujant al pujol on s'assenta l'església de Sant Martí i disposat en diverses terrasses al costat de l'antic camí hi han restes d'alguns murs de pedra que fan pensar en antigues construccions relacionades amb l'antiga església del Puig. De fet aquests elements són visibles a mitja pujada on hi ha un possible paviment de còdols empedrat amb restes d'algun mur molt desdibuixat lligat amb morter de calç. Amb tot aquestes restes són més visibles a sota de la porta d'entrada a la sagrera on hi ha una mena d'esplanada sostinguda per murs de pedra i també maçoneria que hom pensa que podria correspondre amb la base d'algun tipus de construcció relacionada amb alguna rectoria o petita casa de clergues esmentada per la documentació antiga (Martín, 2005; serra i Vilaró, J; 1989,Llibre III). Ambdós autors parlen d'un clergue que depenia de Gavarrós per que hi fés contínua residència 'ibi residentiam pesonalem' serra i Vilaró, J; 1989. Llibre IIII i posreriorment el 1295 s'hi documenta una petita comunitat de cergues. Per tant hom pensa que aquesta mena d'esplanada que hi ha la part oest de l'església seria la base d'un edifici per acollir aquesta petita comunitat. Als voltants de l'església i al costat de la porta d'entrada s'observen altres estructures lligades amb morter de calç mig cobertes de vegetació | 08093-74 | A sota de l'església del Puig i al costat de l'antic camí que hi accedeix | Segons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Poseriorment el lloc de Puig ens és esmanetat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valla buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document esmenta les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. Nosaltres pensem que la roca rodona podria correspondre el pujol arrodonit on més tard s'hi alçarà l'església de Sant Martí. L'església de Sant Martí aviat es va convertir en una parròquia ja que el 1197 se l'esmenta com una parròquia. El 1288 el capellà del Puig Berenguer de Gaamir va arrendar del clergue de Gavarrós (Berenguer de Ça Rocha) amb totes les entrades, oblacions, defuncions, conreus, cases, possessions i altres drets que posseïen i li corresponien com també tot el de la seva església i sufragània de santa Maria de Faia (santa Magdalena) (Serra i Vilaró, J ;1989 Ob cit. Llibre III. P.253) . Aquest acord incluïa a Ça Rocha de residir a la parròquia 'ibi residentiam pesonalem'i garantir servei religiós a les esglésies. Segons Serra i Martín conflictes posteriors acabaren imposant una multa de 150 sous a Gaamir i la confirmació de Berrenguer de Ça Rocha com a rector del Puig. Altres documents són el 1295 l'església va rebre una deixa testamentària de 20 sous per part de Galceran de Pinós i Santa Maria de Faia de 10 sous. S'hi té documentada una petita comunitat de clergues que hi feien oficis diurns i també nocturns. Consta que el 1368 el rector del Puig va entraren brega amb els homes de Berga als plans de Reboll. En conseqüència els bisbe d'Urgell va absoldre a tots els rectors i en va reposar de nous. En aquesta data l'església va pedre la categoria de parròquia i va passar a ser una sufragania de Gosclareny. També hi ha esment el 1399 que els prohoms del Puig van comprar als cònsols de Bagà un encencer, una custòdia de llautó en la que nen van pagar 2 lliures i quatre sous (Baronies, ob cit. P47). La importància del lloc del Puig era cabdal pels barons de Pinós. Tant és així que els rectors d'aquesta parròquia van finançar la construcció de la capella de Santa Maria a l'església de Sant esteve de Bagà. Així el 1396 es cobreix 'la quapela nova de sent guyla (Julià)' a l'angle sud-oest del temple que va ser per Oliver Saig, rector de Sant Martí del Puig. A la clau de la volta s'hi va gravar 'el ont floré' un puig coronat per una flor de lis fent referència al Puig i la qual n'era titular Oliver Saig (Galí, F, D i Lacuesta, C , R, 2010). Tot i així pensem que els terratremols de 1427 i 1428 van sacsejar de forma profunda la vall provocant alguns estralls a Sant Martí. Posteriorment el 1593 la parròquia de Turbians i la seva sufragania del Puig van passar a dependre formalment del bisbat de Solsona . Tot i així i a causa d'un contenciós amb el bisbat d'Urgell, el canvi jurisdiccional no es va portar a terme fins 1624.. El 30 de setembre de 1729 i en motiu d'una visita pastoral, el visitador fa constància l'absència dels ornaments necessaris per a la liturgia, (DDAA. SPAL. 2014) No obstant en el cadastre de 1776, la masia i lloc del Puig estava a mans de la família Bover (AMG, cadstre 1776) i sabem a través de la documentació eclesiàstica que alguns dels rectors de l'església de Gisclareny i del Puig procedieb d'aquesta mateixa casa. Així Julià i martí Bover eren germans sacerdots i fadristerns ja que l'hereu del mas era Joan Bover i segons Martín encara hi havia un altre germà de nom Josep que era ferrer.Julià va ser rector durant 18 anys a Gisclareny on el seu testament va encarregar un enterrament amb dotze sacerdots, tes misses cantades i una ofrena de pai i vi a l'església de Sant Martí. Va donar 900 lliures a la fundació de Sant Julià i va nomenar al seu germà Martí sacerdot de Gisclareny i li va encarregar que fes dotze misses anuals els dies especificats i va crear una causa pia de ' col·locar donzelles en espiritual matrimoni' i especificant que fossin filles dels germans donant-los uina pensió de 20 lliures anuals en el moment del casament. Aquesta dot s'havia de donar als descendents de l'hereu de forma perpetua mente que la la resta de germans només es lliurés fins a la quarta generació (Martín, 2005. P.33).Aquest element podria explicar la quantitat de reformes portades a terme a l'església de Sant Martí com ara l'annexió de les dues capelles a migdia i tramuntana de la nau, la construcció dels hipogeus el 1787 entre altres. El 1936 i amb l'inici de la guerra civil es va desmuntar l'antic cor de fusta i possiblement també els retaules així com també les dues campanes de l'església, una de les quals va ser custodiada a Gisclareny. A més aquestes destrosses deurien ser més evidents per la posició estratègica i proximitat amb el congost dels empedrats. Aquest fet podria haver donat lloc a la gran quantitat de trinxeres que hi ha excavades als voltants de l'església. A la d'ecada dels 40 es van construïr uns nínxols adossats a la façana nord i es va costejar la fabricació d'una nova campana que va ser guardada a l'ajuntament de Gisclareny fins el 1989 (Caballè Cantalapiedra, F; 1995 p-26). Finalment la dècada de 1970 i 1980 membres de l'associació dels amics dels monuments de la vall del Bastareny emprengueren algunes tasques de neteja i repicat de paraments interns així com repas de la teulada. Aquestes tasques es van completar el 1988 amb la reposició i renovació de la majoria de les cobertes de les esglésies. Finalment el 2005 l'ajuntament de Gisclareny va signar un conveni de cessió del monument durant 30 anys amb el bisbat de Solsona oi aixó va fer que es sol·licités ajuda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per a la seva restuarció. Aquestes tasques es van realitzar entre els anys 2007 i 2008. | 42.2662400,1.8098000 | 401842 | 4680023 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82984-foto-08093-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82984-foto-08093-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82984-foto-08093-74-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria una exploració arqueològica seguida d'una desforestació de la vegetació que hi ha sota del turó de l'església per poder documentar i identificar altres construccions que hi podrien anar relacionades. | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82985 | Pont del Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-puig | <p>AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 120. CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà). CASCANTE I TORRELLA, P (2012).Estudi històric i constructiu de l'edifici indstrial de la 'Baganense' de Bagà. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. CASCANTE I TORRELLA, P; 2017 Projecte de consolidació del pont vell de Guardiola. Ajuntament de Guardiola de Berguedà. GENERALITAT DE CATALUNYA. Pont del molí del Puig. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. AFCEC. EMC- X- 3142; AFCEC- ESTASEN - X -8038. DDAA. Estudi impacte ambiental de la construcció del tercer carrir reveresible de la c-16, tram Berga- Bagà. ATICS (inèdit). ACA. NOTARIALS. Bagà. I, foli 88. 1253-126. ACA NOTARIALS. Bagà. Llibre CXXIV foli 18 v any 1355.</p> | XIV-XX | El pont està en ús per al pas dels vehicles que accedeixen a les fonts de l'Adou i Molnell | <p>Pont d'un sol ull que creua el riu Bastareny a l'alçada del molói del Puig. Es tracta d'una interessant obra d'enginyeria formada per un sol ull d'arc rebaixat i amb les dovelles construïdes en blocs de pedra calcària ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç. Descansa damunt les roques de la llera del Bastareny i conserva encara els dos estreps en bon estat amb un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. A sota de l'ull del pont es poden observar encara els encaixos per a col·locar les bigues de fusta del cintre del pont d'uns 20 x 20 cm. La part nord mirant aigües amunt ha estat eixamplada per al pas de la pista forestal que accedeix a Molnell.</p> | 08093-75 | Al costat del Molí del Puig (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Segons Martín (Martín, 2005) l'indret del Puig ja apareix esmentat en l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 '..entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí].' (Martín, E inèdit del doc.ADCU). Poseriorment el lloc de Puig ens és esmanetat amb les donacions del monestir de Sant Lloreç prop Bagà el 961 'in valle buchranense, casas curtes et ortos, terras et vineas cultas vel incultas molendinis, aquis, aquiductis in Vilalta et in Marolaet in ipso Puio, et in Rus et Perdinela' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III P.82). Tanmateix és en la documentació d'aquest monestir quan se'n fa major referència ja que el 983 i posteriorment el 1003 es fa una donació de terres del mas Puig. I parla també d'un lloc dit Querol proper al Puig 'I pècia de vinea ad domum Scti Laurencii monasterii, qui est in valle Buchuranense. Et advenit illa ipsa vinea de comparacione, in chomitatum Cerdaninense, in valle Buchuranense, in apennico de ipso Puio, in locum qui dicunt Cherol'. El document esmenta les afrontacions que són 'In vinea de Olibane vel eres suos, et de alia in ipsa Rocha Rotunda, et de III in vinea de Orifeitaqyi fuit condam...' (Bolós-Pagès, 1986) Bolós interpreta com a Sant Martí del Puig sense poder especificar la roca rodona. El pont no surt documentat enlloc ni tant sols en la documentació conservada a l'arxiu de la corona d'aragó (ACA. NOTARIALS. Bagà. I, foli 88. 1253-1261) on esmenta el molí del Puig.Ara bé cal pensar que si aquest molí fos el mateix que el que hi ha al costat del pont hem de creure que el pont ja existia en aquest moment. Tot i així la similitud amb la fabrica amb altres ponts de la baronia com el del camp de la vila. Ara bé si que és cert que hi ha una citació de 1355 que parlen de 'llosar el pont del molí' ACA NOTARIALS. Bagà. Llibre CXXIV foli 18 v any 1355. “Item donarem an ( Guillem) Lozar e an spital per I die que foren al pont del moli per adobar la cicada...5 sous'”. No sabem si aquest pont correspondria amb el pont de la vila de Bagà, dit de Sant Esteve (Cascante i Torrella; P, 2012) amb el pontarró del costat del molí de Bagà amb accés als horts o si es tracta del pont del molí del Puig ja que la documentació ens és confusa.i surt barrejada la que fa al·lusió a la vila de Bagà amb la dels territoris de la baronia com seria el cas del Puig.Si gui com sigui en aquestes dates els cònsols de la vila van fer adobar nombrosos ponts de la baronia com el proper del 'forat d'escariu' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre II P.147), el pont d'avellanet o pont del patola o faia (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre II. P.147), el pont de Vilella de Bagà o el pont de les dues sòrors a banda del ja esmentat pont del Camp de la Vila, dit de Sant Esteve. El pont servia de suport al pas del camí que permetia accedir a Molnell i tambá a Sant Martí del Puig i Gisclareny per coll de la Bena i Murturols; un pas qiue ja es deuria utilitzar des de temps antics i que tindria els origens al segle X.</p> | 42.2686600,1.8125600 | 402073 | 4680289 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82985-foto-08093-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82985-foto-08093-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82985-foto-08093-75-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons les imatges antigues conservades a l'arxiu fotogràfic del Centre excursionista de Catalunya i atribuïdes a Lluís Estassen i També a Cesar August Torres ( AFCEC. EMC- X- 3142; AFCEC- ESTASEN - X -8038) es pot observar l'estrep esquerra d'aquest pont al costat del molí amb els muntants fets de la mateixa fàbrica que la resta del dovellatge interpretant-se com a una construcció única. Tant per l'aparell constructiu com la similitud en la talla dels carreus de les dovelles (de la pedrera de Grau de Palau) i amb exemplers propers com el del pont de la vila de Bagà (Cascante i Torrella, P; 2010), el pont de la riera de Saldes (Cascante i Torrella, P; 2017), el pont de Terradelles a Bagà (Corominas i camp, el pont de l'estret de Malgrau a Bagà o el pont de la consolació de Cercs (DDAA; 2017) sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIV o XV i atribuïda als cònsols de Bagà | 93|94|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 82986 | Mas de Faiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-faiola | BOLÓS, J; PAGÈS ,M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona. P.192. MARTIN, E (2005) Una mirada sobre la història de Gisclareny. PEDRALS I COSTA , X (2007); La Fia-faia: màgica, ancestral, única. Barcelona SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Bagà. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual.Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22 | X-XIII | desparagut enmig del bosc, cobert de vegetació i de dificil localització | Ruïnes d'un antic mas situades a sota de la Roca Tallada i pas de la Mona (TM de Bagà) al costat del torrent dels Trull que limita amb el veí Terme Municipal en una mena de clot entre la solana Massena i el solell de la Torre. Les restes de dificil localització es troben en un indret molt amagat enmig del bosc i corresponen amb un antic mas d'època medieval. Es troben situades en fiferents terrasses aprofitant el desnivell del terreny natural. S'hi endevinen encara uns potents murs de carreus de pedra, units en sec i col·locats en flades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades encara visibles en pedra picada i de grans blocs de pedra. Es poden distingir almeny dues cambres o habitacions completament reblertes de vegetació, runa i enderrocs que en fan dficil la seva descripció però que tot ens fa pensar que es tractava d'un mas medieval de tipologia similar als altres masos identificats al T.M de Bagà, Guardiola de Berguedà i també a Cercs compost per dues cambres i algunes corts i quadres situades en un edifici exempt i amb una coberta a un sol vessant de tipus vegetal i les parets de maçoneria i també tapia. El paral·lel més proper seria el mas de Vilosiu,excavat per M. Riu | 08093-76 | Al torrent dels Trulls sota la roca Tallada i en una clotada entre la solana Massena i la torre | Mas situat dins el terme i lloc de Faia.Possiblement aquest mas ja deuria existir quan es documenta per primera vegada l'alou de Feia. De fet la documentació conservada del monestir de Sant Llorenç (prop Bagà) i referent a l'acta de consagració del 983 i documents posteriors datats del 1003 (Bolós i Pagès, 1987), La primera data que s'esmenta é el 973 quan un tal Fredoveia i el prevere Duran donen al monestir de Sant Llorenç, un alou situat al terme del Puig al lloc de Faia establint un pacte d'us defruit de la propietat amb la condició que aun morin els seus descendents hauran de lliurar el redit de l'alou i el de Venzilles. El document ens localitza aquest alou al lloc referit ja que les afrontacions coincideixen amb la situació del lloc 'Et affrontant ipsas casas, cum curte et orreo et orto, cum illorum arboribus et terras et vineas de I parte in ipsa serra de Turbias, et de alia in flumen Bestanside, et de III in ipsa Monna, et de III in rivo qui discurrit per Canalillas' BOLÓS-PAGÈS (1986). P. 192. Les afrontacions coincideixen amb l'emplaçament actual ja que el terme Mona seria el pas de la mona situat al capdamunt de la solana Massena seguint amunt de l'indret on es localitza al mas. El rivo canalillas ens podria fer pensar en el torrent dels trulls i per tant el mas referit estaria emplaçat dins aquest terme. Poc després el 1087 Serra i Vilaró troba una referència que els germans Huc Dalmau, Bernat Guitart i Arnau Sindred donen tres vinyes al monestir de Sant Llorenç situades al terme de la Faia. Possiblement alguna d'aquestes vinyes podria correspondre al llc de 'La Faiola'. ' ...tres vineas in Comitatu Cerdaniense in valle Bucranense in apendico de Pujo que vocant de Avellaned ad ipsa Faia...' (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre I P-391). Tot i així el mateix Serra no troba esmentat el mas amb el nom de Faiola fins a mitjans del segle XIII. Tot fa pensar que aquest mas degué desaparèixer amb la pesta negra i la crisi baix medieval. Al llarg de l'època moderna al lloc s'hi esmenta el mas Trulls tant en el cadastre de 1776 (AMG) i al cens de 1863 on el mas estava a mans d'una tal Teresa Pujols hi havia 3 persones majors de 7 anys, i pagaven una contribució urbana de 22 rals. El mas no va sobreviure l'emigració de 1900 ja que consta com a abandonat (Martín, E; 2005) | 42.2744900,1.8283600 | 403385 | 4680918 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82986-foto-08093-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82986-foto-08093-76-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest mas presentaria moltes similituds amb els denominats masos A i B de Vilosiu (T.M de Cercs) i excavats per M. Riu i Riu el 1980, o els masos de la Jaça, de Santa Creu d'Ollers (Cortés, Elia, Mªagua, 2020) o el mas de sant Sadurní de Rotgers. Es tracta d'un mas de tipus horitzontal que aprofita el desnivell del terreny per a poder-se assentar. El topònim de Faiola derivaria de Faia, Faja o fageda petita ja que es situa en una clotada on hi deuria existir una petita fageda que en derivaria el seu topònim. Encara avui podem veura alguns exemplars. Per altra banda el topònim Faia també seria una fageda gran tenint en compte que es troba davant una obaga, avui ocupada per pi rajolet, però antigament deurien ser fajos. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc