Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83082 | Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny: DDAA (1982). Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. ADCU. Pergamí original. Carpeta 7. Consagacions esglésies. Informació inèdita facilitada per E. Martín i Vergara</p> | X | Conservat a l'interior de l'arxiu capitular en les condicions físiques pròpies | <p>A l'interior de l'arxiu capitular d'Urgelll es conserva l'acta de consagració de la parròquia de Sant Miquel de Turbians datada de 948. es tracta d'un pergamí de 280 x 571 mm. Conservat a la carpeta de consagracions d'església núm. 17. està escrit en minúscula carolina i es conserva en més o menys bon estat tot i que els plecs de les fulles estan ennegrits. Aquest document transcrit per C. Baraut es descriu el següent: ' En nom del senyor Déu i del salvador nostre Jesucrist. L'any de l'Encarnació de nostre senyor Jesucrist 948, 6è de la indicció, a 3 dies de les calendes de febrer ve el reverendíssim Guisad, bisbe [de la Seu d'Urgell], a consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone. És cosa molt convenient per a la pietat de tots els fidels que desitgin la pàtria del cel, bo i seguint els sants consells, poder obtenir els efectes dels béns celestials. Aquest és el costum que des del principi de l'Església han seguit els barons sants i religiosos que educats en la disciplina eclesiàstica s'han dedicat, amb obres pies, a afavorir, mantenir i augmentar la santa Església. Ens toca, per tant, a nosaltres seguir llur exemple, de tal manera que, refusant les coses mundanals, tendim amb tot esforç a les celestials i perpètues. Per tot això, jo, Estefred, prevere, en nom de Déu dono a aquestes esglésies un Antifonari, tres missals, tres Leccionaris, dos Psalteris, 7 casulles, 20 estoles, 20 maniples, 7 camises, un madràs, dos pal·lis, 3 facistergios [tela per eixugar-se la cara], 4 capçals, dos calzes amb patenes d'estany i dos conjunts de roba de llit. I pel que fa a terres i vinyes, dono, juntament amb el meu germà Sentane, en primer lloc, una vinya situada el lloc dit Vilella que fou d'un home dit Frader, i en un altre lloc, a Gisclareny al lloc de Coscoll, una vinya, que fou d'Ereno i de Campio, i en un altre lloc una altra vinya que és del conjunt de vinyes que fou de Golared, i en un altre lloc una terra que fou de Gerosoliman, i en un altre lloc 3 peces de vinya que foren d'Adalà, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Salomó, la qual incorporava la meitat del dret de propietat d'una premsa, i en el mateix lloc que la darrera una vinya que fou de Labó, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Sarra, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Godomir, i en un altre lloc una peça de terra que fou de Dengone, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou de Loderonde, i en un altre lloc una peça de vinya que fou d'Elet, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou d'Avondancio, i en un altre lloc una vinya que fou d'Astaldo, i en un altre lloc una vinya que fou de Rauterio, i en un altre lloc una vinya que fou de Baldredo, i en un altre lloc una terra que fou d'Unando, i en un altre lloc una vinya que fou d'Ansulf, i en un altre lloc una vinya que fou de Godomar, i en un altre lloc una vinya que fou de Salomó, i en un altre lloc una terra que fou d'Exibio, i en un altre lloc una vinya que fou de Guinidilde. I jo, Aldemir i la meva muller i els meus fills, entre els quals Cixilane, prevere, amb altres germans meus, donem una terra amb vinya que és a la cort d'Andevert i que afronta, per una banda, amb el riu, i, per l'altra, amb el camí; i tots tres junts donem les nostres herències. I jo, Estefred, prevere, dono una terra que em pervingué per la compra d'una mujada de vinya que tinc sobre [la peça] de Dacone, abat, i en un altre lloc la peça de terra que té Cixilia, prevere. I jo, Antoni, i la meva muller Auló, donem una peça de terra que afronta, per una banda, amb la terra d'Ansulf i, per l'altra, amb una altra terra nostra i amb una de Sant Miquel. I jo, Rabell, i la meva muller Miliro, donem una peça de terra que afronta per les dues primeres bandes amb la terra de Sentana i, per la tercera, amb la terra de Vidal. I jo Malangec dono una peça de terra que afronta per dos costats amb la terra de Sant Miquel i pel tercer amb la vinya de Sendeleva. Així les coses, jo, Guisad, bisbe, entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí]. I jo Guisad, bisbe, consagro i confirmo les església esmentades i els cedeixo delmes i primícies i oblacions dels fidels que treballaran en els termes esmentats, i a tu, Estefred, prevere, et dono aquesta parròquia de forma vitalícia i, una vegada traspassat, als teus nebots, Cixilane i Guilerane, preveres, a condició que cada any prestis de cens a la seu episcopal de Santa Maria de la Seu un sester de forment i un altre d'ordi i una soldada de draps, a banda d'allò degut pel sínode i per la recepció del crisma I explicat tot això jo, Guisad, com a bisbe, estableixo sanció de manera que el que es disposa en aquesta dotalia no sigui violat, ja que ha de romandre sempre més inalterat i inviolat. Signatura de Guisad, bisbe de Santa Maria de la Seu d'Urgell que féu aquesta dotalia i la signatura d'Eldesinus, arxiprevere, i la signatura de Gotmar, arxilevita, i la signatura de Gomila, arxiprevere, i la signatura de Wicarius prevere, i la signatura de Sunifred, i la de Miró, levita, i la d'Ermegild, prevere, i la signatura de Daco, prevere, i la signatura d'Ènnec, prevere, i la signatura de Guadamir, prevere, i la signatura de Sunifred, levita. Atilanus, prevere, escrigué aquesta dotalia el dia i l'any que consten més amunt.</p> | 08093-172 | Arxiu capitular de la Seu d'Urgell. Pati de Palau. 1-5. La Seu d'Urgell | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que al 1326 aquesta església va quedar areendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquial de Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle vint l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Previamanent el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 948 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Eduard Martín i Vergara, historiador i autor del llibre 'Una mirada sobre la història de Gisclareny'. 2005. El document original és a ACU (Arxiu Capitular d'Urgell) però n'existeix una fidel reproducció a l'ajuntament de Gisclareny. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||
| 82954 | Afrau dels Cortalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-dels-cortalets | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23. CORTINA RAMOS. A; GORDI I SERRAT.J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | Protegit i accessible amb cordes. | <p>Important engorjat que forma el torrent de la Muga des de que recull les aigües a sota del Puig Terrers fins que arriba a la vall de la Muga. Aquest engorjat és format pel pas contínu de l'aigua en les margues del eocè que han format un paisatge més aviat càrstic. A l'engorjat s'hi poden veure tota classe d'avencs i balmes que formen un paratge de gran bellesa natural on hi viuen una gran quantitat d'espècies protegides.</p> | 08093-44 | Al vessant sud del Puig Terrers i dins del barranc del torrent de la Muga a la part alta | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2841500,1.7615500 | 397891 | 4682068 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82954-foto-08093-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82954-foto-08093-44-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Indret de gran bellesa que serveix per denominar el torrent de la Muga. És un lloc de molt dificil accés ja que només s'hi pot arribat fent barranquisme i pel fet d'estar en un Parc Natural,a questa activitat està prohibida per a la protecció de la flora i la fauna. Es pot observar des de la part del darrere de la pleta dels cortalets i del cap Sadorm | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 83064 | Aguila Daurada (Aquila chrysaetos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguila-daurada-aquila-chrysaetos | <p>www.wikipèdia. Àguila daurada; httpp.comd'àligues.com;</p> | <p>Au rapinyaire que sobrevola els cims i parts més altes de la serra del Cadí i del Moixeró. Té unes tonalitats marronoses amb tons més daurats a les ales, coll i clatell d'aquí el seu nom de 'daurat'. A diferència dels adults, els exemplars més joves tenen la part inferior de les ales i cua de to més aviat blanquinós. Medeix entre 78 i 80 cm de llarg amb les ales plegades i amb les ales obertes pot arribar als 2 metres. Són animals monògams amb parella estable per a tota la vida i construeixen diversos nius que van alternant al llarg de la temporada en funció de les inclemències meteorològiques. Els llocs escollits són els cingles i rarament en els arbres. Els nius es construeixen amb branques i els van reconstruint any rere any. Poden arribar a medir entre 1,5 i 2 metres de diàmetre. Ponen entre un i dos ous tacats de vermell que al cap de tres mesos d'incubació poden arribar a sortir els polls i emprendre el vol. L'edat reproductora no els arriba fins al cap de 5 o 6 anys de vida. Tenen una àmplia visió de manera que poden detectar un conill a més de 2 km. de distància, fet que les converteixen en unes autèntiques depredadores. S'alimenten dels isards, esquirols, mustèlids, aus com ara perdius. ducs però sobretot el que més els agrada són les marmotes.</p> | 08093-154 | A les roques del vessant nord del Cadí i també a les serres de la Muga, Moixa i Vimboca | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2849200,1.7782100 | 399266 | 4682134 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83064-foto-08093-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83064-foto-08093-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Com a curiositat principal és que aquest animal es feia servir per la caça i falconeria a l'Europa Occidental de llops, guineus i altres mamífers depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||||
| 83013 | Ajuntament de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863.Extret de Mnartín, E; 2005. Annex 21. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III;</p> | XVIII-XIX | Restaurat recentment als anys'90 | <p>Edifici situat a la part de més a migdia del veïnat del Roser davant de l'església del Roser i al costat est de la Rectoria. Resta separat pels tres únics carrers que hi ha al veïnat de Gisclareny, però comunicat amb l'església i la rectoria mitjançant passos coberts per damunt del carrer. Es tracta d'una construcció més aviat allargassada, de planta rectangular, de tres crugies i composta per una planta baixa i un únic pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia cap a la plaça del poble. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit, ja que la majoria de les seves façanes, tret de la de migdia són completament cegues i només hi ha obertures a la façana principal. S'organitza d'una manera molt ordenada mitjançant dues portes a la planta baixa; una d'accés a les dependències municipals i coronada en arc de mig punt i una segona d'accés al garatge. Ambdues obertures estan flanquejades per dues finestres coronades mitjançant una llinda de fusta i al seu damunt i coincidint amb el primer pis s'hi obren dues balconeres amb balcó de barrots de ferro situat al mateix pla de la façana a la part central i dues finestres a cada costat coronades també mitjançant una llinda de fusta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Les cantonades i dovelles del'arc d'accés al primer pis són en pedra picada. Recentment ha estat restaurat recentment.A la part del darrere i a tocar de l'angle nord-oest hi ha un passadís que hauria comunicat les dependències municipals amb el cor de l'església. Aquest element d'un interès arquitectònic molt rellevant està cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i sostingut mitjançant una volta d'arc de mig punt damunt del carrer que hi ha davant de l'església i construïda amb lloses o còdols de riu col·locats a 'plec de llibre' i també a sardinell. Descansa damunt d'un basament de pedra i hi te´obertes al primer pis dues finestres rectangulars reixades. Es tracta d'un element molt peculiar que li dona una imatge molt típica. L'interior està completament reformat.</p> | 08093-103 | A la plaça del poble al veïnat del Roser (Av. Roser S/N 08695) | <p>Segons E. Martín l'edifici de l'ajuntament correspon amb l'antiga construcció del ' corral de l'era' documentada abans del segle XIX. Segons E. Martín, (Martín, 2005) són molt escasses les referències d'un municipi a Gisclareny abans del segle XVIII. En canvi segons el mateix autor a partir del Decret de Nova Planta les notícies cada vegada seran més abundoses. L'origen sembla remuntar-se en època medieval quan depenia dels cònsols de Bagà, en temps de les baronies de Pinós (Serra i Vilaró, 1989 Ob. Cit. Llibre I i II). Tot i així les referències més abundants són a partir del segle XVIII. L'ajuntament dels temps de Felip V no tenia representació del poble,el batlle era nomenat pels senyors amb vigència de dos anys mentre que els regidors ho eren per la reial Audiència de Barcelona. Gisclareny tenia un batlle i dos regidors. Segons Martín s'ha pogut tenir accés al nom dels batlles que van ocupar l'ajuntament de Gisclareny en temps de l'antic règim gràcies als llistats de tots els batlles nomenats a Catalunya. La funció del batlle era la de representant del senyor al municipi i ostentava la jurisdicció judicial i criminal llevat quan l'acusat era un membre de la noblesa que llavors passava les competències a la cúria baronial de Bagà. Per damunt d'aquests organismes hi havia l'alcalde major situat a la subvegueria de Berga i que intervenia en municipis de diferent domini senyorial. Com a ordre suprem hi havia la reial Audiència. Segons Martín (Martín, 2005 p. 24) destaca alguns afers que va intervenir la justícia baronial de Bagà destacant-ne una disputa el 1804 entre un pagès i Josep Tor o per exemple una disputa de 1796 prop de cal Jovell entre Ciprià Pons i Llorenç Tor que acabà a mans de la Reial Audiència.La manca de presó a Gisclareny va fer que molts dels empresonats es fessin a Bagà on hi havia una presó. Segons el mateix Martín, la presa de possessió d'un nou senyor després de la mort de l'anterior anava acompanyat d'un ritual que es celebrava primer a la capital de les baronies i després a cadascun dels municipis afectats on el batlle i els regidors escenificaven l'acte de vassallatge davant els nous senyors. Amb la constitució de 1812 l'organització de l'ajuntament també va experimentar alguns canvis on es van produir algunes pèrdues del poder dels ajuntaments i es va incrementar el control del govern supra municipal. En aquest tipus d'ajuntament desapareixia la importància de la cúria baronial de Bagà i també de la reial audiència donava poder al sufragi per cens i per tant lliure elecció de l'alcalde i els regidors entre els membres masculins del municipi, sovint escollits per la seva posició i rol social i també la renda que tenien. Els alcaldes designats pel governador civil eren els regidors electes, les diputacions eren controlades per un 'jefe político' i al damunt seu hi havia el governador civil.Aquest sistema era subjecte a la manipulació ja que les llistes eren fetes pels mateixos ajuntaments. A partir dels pressupostos conservats, llistes de pedrons municipals s'ha pogut conèixer com estava organitzat l'ajuntament de Gisclareny a mitjans del segle XIX. Així per exemple se sap que le 1843 els ingressos que s'obtenien eren nuls i hi havia una despesa de 804 rals d'ardit que es repartirien entre els diversos veïns afectant els principals contribuents. Aquest fet va comportar la creació d'una comissió per al repartiment d'aquest arbitri que requeia al batlle, regidors i a quatre dels principals contribuents (Martín, 2005. P.19). Consta també que ss conserva un document que narra la fundació de la junta revolucionària de Sant Miquel arran dels afers revolucionaris de 1868. A més se sap que el 1887 Josep Vinyas ven a l'ajuntament de Gisclareny per un valor de 570 ptas. la casa de 'lo corral de l'era' que correspon a l'actual casa consistorial i delimitada pels tres carrers que l'envolten i l'espai o era de davant seu. Consta que el 1915 amenaçava ruïna degut a la crisi i manca de recursos i dèficit de finances raó de la qual el municipi sol·licità a l'estat un augment del nombre d'arbres a talar per a poder fer subhasta. (Martín, 2005. P. 19-21)</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges i postals antigues conservades de Gisclareny (todocolección.net) i publicades al 'Escudo de Oro' i atribuïdes a Bagà es veu una imatge acolorida d'aquest edifici amb les parets revestides d'un enlluït de calç de color marró terrós i amb els emmarcaments de les obertures i cantonades resseguides en color blanc i amb quatre òculs a la darrera planta, que semblen correspondre als coronaments de cadascuna de les obertures. Aquesta decoració es va perdre en la restauració que s'hi va fer a mitjans dels anys'90 però es conserva documentada en aquestes imatges. Sembla datar de mitjans del segle XIX o principi del XX. La disposició de les obertures és la mateixa que l'existent. En quant al passatge que comunica amb l'església possiblement correspongui amb una obra erigida en aquest moment, juntament amb la rectoria, possiblement vinculat al moment que es centralitza l'activitat religiosa, administrativa i política en un sol lloc ja que els tres edificis (ajuntament, església i rectoria) estan comunicats entre sí. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83094 | Alzina de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Medi ambient i Habitatge. Parc Natural del Cadí Moixeró.</p> | No està protegida però es situa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró i s'aplica la mateixa protecció del parc | <p>Important alzina centenària situada en uns planells al costat de la casa de Cal Noguera i del camí de Ca l'Estevenó. Es tracta d'un arbre amb unes característiques monumentals i amb un tronc que medeix més d'un metre d'amplada i que té una copa que abraça gairebé els 5-6 metres al seu voltant. Es tracta d'un arbre que no està protegit però que es podria considerar com a arbre monumental degut a la seva magnitud. Sembla correspondre amb un exemplar de més de 400 anys</p> | 08093-184 | En uns planells a l'oest de Cal Noguera i a tocar el camí ral | 42.2365000,1.8311400 | 403556 | 4676696 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important alzina que denomina la ruta 'r' de Gisclareny i matrcada en verd i blanc com a sender local que parteix de la Collada de Turbians, baixa per Rocadecans Ca l'Estevenó continua a Vilella i retorna al coll de Turbians | 94 | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||
| 83038 | Antic mas de Cal Batllet i altres cases al sud de la Gargallosa (cal tres-cents i cal Camines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-batllet-i-altres-cases-al-sud-de-la-gargallosa-cal-tres-cents-i-cal | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa</p> | XVII-XVIII | En ruïnes i pràcticament ensorrades i cobertes de vegetació | <p>Al sud-est del turó de la Gargallosa hi ha les ruïnes de dues cases que semblen correspondre amb els antics masos de Cal Batllet, cal Camines i cal Tres-cents completament arruïnats. Es tracta de dues cases que conserven encara la planta bàsica i algunes obertures. Defineixen una estructura quadrangular composta de planta baixa i possiblement un primer pis coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Ambdues edificacions estan construïdes amb aparell de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. La primera encara conserva una obertura en planta baixa d'una sola esqueixada amb esplandit intern. Les cantonades són construïdes amb fàbrica més acurada. Conserven les parets de migdia i la de llevant ja que les altres estan assentades aprofitant el fort pendent del terreny i en part estan excavades a la roca mare.</p> | 08093-128 | Al sud-est del cim de la Gargallosa i del veïnat del Roser mirant el bac de Sant Pere i Cal Caçador | <p>Les ruïnes de la casa de Cal Batllet no semblen ser anteriors al segle XVIII. De fet Eduard. Martín situa la primera referència a aquestes cases surten esmentades al cadastre de 1776 encara que no sapiguem identificar a qui pertanyien. En el document referent a l'amillaramant de 1863 (ACA, llibret compliment pasqual. Amillaremant 1863) i extret de E, Martín (2005). Annex. 21 esmenta que Cal Batllet estava a mans de Josep Pons, hi havia 7 persones majors de 7 anys, pagava 439 rals de contribució rural i 48 d'urbana. La casa Caminas estava a mans de Josep Corominas (de la casa Corominas), estava habitada per 4 persones majors de 7 anys, pagava 61 rals de contribució personal i 48 de contribució urbana. Finalment cal tres-cents no sabem com es denominava el segle XVIII. De totes elles només va sobreviure l'emigració de principi del 1900 la de cal Batllet. Les altres dues ja deurien quedar abandonades. L'origen d'aquestes cases no se sap però cal tres-cent i Caminas són esmentades a partir de 1748. (Martín, E; 2005). Consta que el 1779 el propietari de cal tres-cents era Josep Guitart.</p> | 42.2502000,1.7870400 | 399939 | 4678268 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Totes tres edificacions es troben situades en un fort pendent del terreny natural i defineixen una estructura molt senzilla de casa que aprofita en part la roca mare o natural i formades per una planta baixa i una o dues plantes pis cobertes amb teula ceràmica àrab. No semblen ser anteriors al segle XVII.Cal esmentar que aquesta casa va ser denominada en els darrers temps com a cal Tres-cents per un número que hi havia al damunt de la porta segons els veïns. F. Caballè en el seu llibre de 'Les tres-centes cases de Gisclareny' interpretà aquesta xifra com el nombre total de les cases hi havia a Gisclareny. Nosaltres les hem comptat i no sumen més d'un centenar. Cal tenir present que F. Caballè no va tenir en compte que moltes de les cases sovint canviaven de nom i això feia que una casa tingués varis noms. Per exemple: Cal Prim o mas Asen o mas del Clot o Cal Tor seria cal Peró. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83037 | Antic mas de Cal Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-corominas | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Completament arruïnada, coberta de vegetació i d'arbres | <p>Ruïnes de la masia de Cal Corominas situada a l'oest del veïnat del Roser i a sota del Tossal mirant a la vall de Saldes per damunt l'obaga de Sant Pere. Les ruïnes, avui dia mig cobertes de vegetació es componen de la masia propiament dita, de planta quadrangular i d'un cos rectangular o pallisses adossat a ponent i mirant a l'era situada a sud. Segons el que encara es pot desprendre la masia estava formada per un cos principal compost de planta baixa, 1 pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud i on possiblement hi hauria hagut la porta d'entrada principal. Encara es poden veure algunes parets altes, especialment a la façana nord i est on encara conserven tota l'alçada i ens permet fer-nos una idea clara de quina hauria estat la distribució d'aquesta antiga masia. La planta baixa s'hi haurien obert algunes obertures de comunicació amb la veïna pallissa, al primer pis hi hauria dues obertures allindades en fusta i al sota teulada dues obertures més coincidint amb el nivell de les golfes. La façana sud no es pot distingir i ha estat impossible accedir-hi ja que està coberta de vegetació i arbusts de la mateixa manera que també ho és el seu interior el qual ha perdut tots els forjats i distribució interna i en el seu lloc hi ha un abundant rebliment de pedres procedent del seu enderroc. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç de color ocre i col·locades en filades més aviat irregulars. Únicament són en filades de pedra picada les cantonades de les parets principals i els bastiments d'algunes de les finestres del primer pis. Adossat a la paret de llevant s'hi endevina un cos de planta rectangular i d'una única planta que correspondria amb les pallisses i els coberts de l'era, completament oberts a sud i coberts amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls de fusta. Les parets són de maçoneria i còdols de riu molt mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i col·locats en filades aleatòries i irregulars. El conjunt avui és una completa ruïna.</p> | 08093-127 | A l'oest del veïnat del Rosera sota del Tossal i mirant a la vall del riu Saldes | <p>La casa de Cal Corominas, denominada 'cal tres cents· es comença a remuntar el seu orígen en epoca moderna i en concret el segle XVII. Segons E. Martín (Martí, E, 2005 annex.10) especifica que aquesta família era originària de Gósol i eren els posseïdors del mas Asen (mas del Clot), es documenta el 1778 al mas de la Serra un Corominas i la casa denominada com a tal esta documentada el 1780 a mans d'un tal Cristòfol Corominas, dit el creueta el qual tenia i posseïa la casa del veïnat de Berta. En el cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Cristofol Corominas tenia tres cases habitades per tres persones, pagava tres lliures i 10 sous de cadastre personal, 5 lliures, 2 sous i 5 diners de cadastre reial i 2 lliures, 2 sous i 8 diners de caps de bestiar. La família Corominas va ser una de les famílies més poderoses de Gisclareny, car un dels descendents va adquirir la casa de Cal Jovell a canvi de Censals. La casa és esmentada a partir de 1689 a partir de la documentació (Martín, 2005. Ob cit). En el document de 1863 i corresponent als amillaraments (ACA. Llibrets de compliment pasqual-amillarament 1863) esmenta que la casa de Cal Corominas estava a mans de Josep Corominas com a cap de casa, hi habitaven 6 persones majors de 7 anys, pagava 979 rals de contribució rural, 72 de contribució urbana i 485 per als caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900.Va ser abandonada després de la guerra civil.</p> | 42.2493000,1.7867000 | 399910 | 4678169 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat estigui completament ensorrada segueix i manté les característiques bàsiques de les masies d'estructura simple de Gisclareny que són hereves dels masos medievals. Es compon del cos de la masia, de planta rectangular, dues plantes pis i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab, amb dues crugies i separades per forjats de fusta. La planta baixa estava dedicada als estables i quadres dels animals i al primer pis l'habitatge amb la sala cuina i menjador, i el forn de pa a darrere la campana de la llar de foc. La darrera planta estava dedicada a les pallisses i els graners. En un costat hi havia la pallissa formada per un cobert amb grans obertures per a poder emmagatzemar la palla i l'alfalç. E. Martín, en el seu llibre de 'una mirada a la història de Gisclareny' en fa una descripció i interpretació molt acurada a la P. 55. Una descripció similar fa. J. Serra i Vilaró en el vol. II de les Baronies de Pinós i Mataplana (p.292) | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 82969 | Antic mas de la Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-la-muga | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians.</p> | XIV-XIX | En ruïnes, encara amb algunes parets altes però cobert de vegetació, arços i runa | <p>Ruïnes d'un important mas situat en el vessant solell de la serra de Molnell a sota mateix de la roca i serra de la Moixa i en un punt dominant en el qual es té una amplia visió de l'obaga de la Muga, de Molnell, Murcurols i també de la pleta de Molnell i de les 'arrugues de Molnell' i pas de la Cabra. Del conjunt de construccions es pot identificar el volum de la casa principal, el de les pallisses, el dels coberts annexos i fins hi tot el de l'era al costat del camí que condueix a Oreis i també al fons de la vall. Tot aquest conjunt d'edificacions es situen en terrasses artificials orientades en sentit sud i disposades en diferents nivells. El volum principal de la masia és de planta rectangular, dividit en dues crugies i possiblement hauria estat compost per una planta i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, indret en el qual s'hi hauria obert la porta d'entrada o principal, Malauradament només es conserven en una alçada força considerable els murs de tramuntana, part del mur de llevant i el de ponent. En canvi el mur de migdia està pràcticament aterrat i només es mantenen en bon estat algunes cantonades i el bastiment de la porta d'entrada a la casa amb l'ampit. L'aparell constructiu és de murs de maçoneria a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç molt pobre i fragments de llosa a trenca junt. Únicament són amb carreus més ben treballats les cantonades d'alguns murs. A la paret mitgera de tancament oest i mirant a l'era es poden veure per la part interna i mig coberts de vegetació i a tocar del nivell de terra; dos arcs de rebaixats de pedra amb les dovelles disposades a 'sardinell' i situats a diferent alçada. També s'hi poden endevinar traces d'altres elements de l'antiga masia mig coberts de vegetació i molsa. Al costat oest d'aquest volum i paral·lel al camí d'Oreis es situa en una terrassa inferior un cos rectangular amb el mur nord completament cec i el mur sud amb traces de pilars que haurien sostingut l'antiga coberta. Per les característiques d'aquest cos i emplaçament, molt possiblement hauria estat la part de les quadres i les pallisses i amb una factura molt similar als coberts que hi ha a la masia del Puig, a Molnell, Murcurols, la Torre de Faia... Seguint el model característic aquest element de dues plantes hauria estat construït mitjançant pilars de pedra que haurien sostingut la coberta de teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta. Encara es conserven dos pilars quadrats. L'aparell dels seus murs és de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç molt pobre i formant filades molt irregulars. Aquest volum, adossat al cos principal de la casa hauria donat a l'era principal de la casa, sostinguda per murs artificials i tancada darrere un baluard de factura semblant a la resta d'edificacions. Sembla ser que al costat de ponent i també a tramuntana hi hauria hagut altres construccions relacionades amb dependències i quadres de l'antic mas. Aquest conjunt d'estructures estan cobertes de vegetació i amagades enmig del bosc que fan difícil de poder-les veure a l'estiu.</p> | 08093-59 | Damunt de l'obaga de la Muga, a sota de la roca de la Moixa i cambra dels bocs | <p>Malgrat que l'alou de Molnell ja es documenti de mitjans del segle IX o X, pensem que els masos de la Muga són més tardans ja que aquest veïnat i masos de la Muga comencen a ser esmentats per la documentació baganesa a partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això succeís aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies ob. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i que en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondre'ls amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró confon amb la mateixa procedència. L'abandó del mas de la Muga es deuria produir a mitjans del segle XIX ja que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va sobreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat.De la Muga també en faria al·lusió la mateixa dita d'Oreis 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435)</p> | 42.2776700,1.7698800 | 398568 | 4681339 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquest important mas hauria tingut unes característiques molt similars al mas de Molnell, al mas del Puig o altres de Brocà i Gavarrós. Del compendi de construccions que el formen sembla que l'element més antic és el cos quadrangular principal de la masia amb elements que datarien de mitjans del segle XIV, com seria el cas del mur oest amb els arcs rebaixats. La resta d'elements podrien ser ja del segle XVI, XVII o fins hi tot XVIII. Caldria una exploració i documentació exhaustiva | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83101 | Antic mas d'Espunya, o mas Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-despunya-o-mas-castell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians AHG (Cadastre de 1776) ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863</p> | X-XVII | Cobert de vegetació, runa i de dificil identificació | <p>Als peus del turó en s'assenta el castell de Gisclareny o castell fener de Cal Ros en el seu vessant oest i a tocar d'una petita torrentera que delimita el pas del grau del castell i uns camps que el separen hi ha les ruïnes d'aquest antic mas d'origen molt remot i pertanyent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les ruïnes conservades mig cobertes de vegetació delimiten una planta més aviat rectangular construïda mitjançant murs de pedra mal treballats i escairats i units amb morter de calç. Es poden identificar un seguit de murs i almenys dues o tres habitacions properes a la roca mare o natural i al costat del camí que permetia pujar a la fortificació. Tot el conjunt és un gran runam cobert de vegetació i de pedres procedent del seu enderroc que fan difícil identificar-ne algun altre element.</p> | 08093-191 | Al vessant nord de la Gargallosa sota l'obaga de Sant Pere entre el Quer i cal Ros als peus del turó | <p>El lloc de L'espunya ens surt esmentat per primera vegada segons la documentació antiga en un document datat del 1068 i pertanyent al monestir de Sant Sant Llorenç prop Bagà tot i que pensem que es correspon amb algunes de les donacions que figuren a l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 (ACU, Pergamí original. Carpeta 7). En aquest document els comtes de Cerdanya, Ramon i Adela van donar al monestit l'alaou que posseïen al vilar d'Espunya amb les confrontacions del riu Esna (Eina) cap a Sant Sebastià de Sull i ariibava a Querforadat passnt pel cim del mont calvera (Gargallosa) 'alede in comitatu Ceritanense, in pago Bagadanense, sive infra terminos de villare de spunia. Quae terminantur ex una parte rivo Esna, et inde vadit ad Sanctum Sebastianum et pervenit de Kero-Foradat... (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III. P.106. Documentació posterior esmenta que l'alou d'Espunya el 1113Pere Guillem establert en el mas pagava al monestir un cens anual d'una perna de dos argenços, dues gallines, dues fogasses, quatre quarters de vi i dos sesters de cibada ( Martín, E: 2005. P.29 extret de Bolós-Pagès, 1986). El 1121 consta com a donació testamentaria per un tal Ramon d'Enveig amb la qual cosa aquest alou ja no pertanyia al monestir de Sant Llorenç sinó en aquest cas a un noble. Tal i com s'ha anat veient el lloc també apareix esmentat de forma indirecta quan es parla de la propera església de Sant Pere del Grau o d'Espunya (Serra i Vilaró,J; 1989. Baronies. Llibre III. P.1106, 1130). Posteriorment i el 1142 l'abat de Sant Llorenç reclama davant del bisbe d'Urgell a Ramon d'Enveig l'alou de Molnell i els que en depenien; entre ells el d'Espunya ja que havien estat retinguts il·legalment 'et donamus Scti. Laurentio de Bagada unum nostrummansum qui est in Mulnel, cum omnibus suis perinentiis et adempramentis, etiamque censibus...Similiter nos omnes praedicti alium mansum qui est ad ripam Bordeo, et Scto Laurentio reddimus et deffinimus cum omnibus suis pertinentiis quae sunt in cunctis locis' (Baronies. Llibre III. P.108). Ja hem vist en la fitxa de Molnell i la de Querforadat que aquest alou d'Espunya pertanyia a Molnell amb la qual cosa i malgrat el document no el citi de forma directa, s'interpreta que es refereix a ell quan parla dels 'altres masos'.Finalment el bisbe va donar la raó a l'abat i els alous van ser retornats al monestir. Consta que el 1558 Sebastià Fabré ven a Bertran Palol el mas Espunya que era sota el domini directe de Sant Llorenç (DDAA, 2007. Annex al catàleg de masies i edificacions rurals de Gisclareny) Entre els segles XVI i XVIII aquest mas té diversos propietaris i entre 1586 a 1663 és venut als Piferrer de Saldes motiu del qual és coneix com a 'mas Piferrer' (Martín, E; 2005. Annex. Núm. 21). En el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de Gisclareny) el mas Espunya, aleshores mas Castell (casa núm. 59) estava ocupat per 1 casa, pagava 4 lliures, 11 sous i 6 diners de cadastre reial i no especifica el que pagava per a bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual, amillarament de 1863) i extret de Martín,E. 2005 annex. 21 no hi figura aquest mas entenent-se que havia quedat abandonat. Documentació posterior no especifica enlloc el terme Espunya però si el del castell (fitxa 192).</p> | 42.2499800,1.7943600 | 400543 | 4678235 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria portar-hi a terme una campanya d'intervenció arqueològica de neteja per poder identificar si hi havia un o més masos dins del vilar i alou d'Espunya tant esmentat per la documentació medieval i objecte de disputa entre senyors. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||
| 82970 | Antigues carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-carboneres | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny MESTRE I CARBONELL, C,( 2012) 'L'antic ofici dels carboners'. Lo seneinenc, memòria, natura i llengua. P-82-88. SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | <p>Restes d'una antiga carbonera situada sota una balma natural i situada poc després de creuar el torrent que procedeix de la cambra dels bocs i desemboca al torrent de la Muga. La carbonera té una amplada d'uns 1'5 metres i una llargada de 2 m. Conserva restes de la cambra de combustió amb les parets de la balma ennegrides.</p> | 08093-60 | Pujant a la vall de la Muga molt a prop del torrent de l'afrau i sota de a cambra dels bocs | <p>La tècnica dels carboners va ser molt emprada durant els segles de l'era moderna i principi de l'era contemporània. La finalitat i objectiu era la de produïr carbó vegetal mitjançant restes vegetals, principalment restes de fulles de faig en llocs humits i hombríbols, motiu del qual les trobem en obagues de fagedes i prop de cursos d'aigua. La tècnica consistia en fer una acumulació de restes vegetals i cobrir-ho mitjançant una pira de branques i troncs de manera que deixés un forat per facilitar la combustió. Les piles podrien ser de diverses tipologies; des de l'anomenada 'carbonera francesa o rodona', la més emprada a Catalunya i d'origen francès, la carbonera i amb uns 20 m de diàmetre, la carbonera de manxa o 'tortosina' més baixa i aixafada, i finalment la carbonera de formiguers o de 'clots'; la més senzilla i fàcil de construir. Si els dos primers eren per fer foc; aquest darrer era per desinfectar i abonar camps de conreu. La carbonera utilitzada a les zones de Gisclareny era aquesta darrera. El procés de combustió podia durar dies, de manera que la tasca del carboner era la de controlar que el foc no s'apagués, raó de la qual a vegades es construïa una barraca molt a prop de la carbonera per a poder pernoctar. Carla Mestre i Carbonell, (2012). Josep Sànchez en va documentar una sèrie d'elles amb les cabanes per a poder pernoctar molt a prop a la zona de Greixer (SÀNCHEZ, V (2008) reafirma que es troben a les zones baixes i sovint van associades a aquestes balmes o cabanes de carboners. A la zona de la Muga n'hem pogut documentar una d'aquestes a prop dels masos de la Muga amb una estructura similar a les cabanes de pastor. Segons E. Martín (MARTÍN, E (2008) aquest carbó servia per alimentar les fargues del Puig situades riu avall.</p> | 42.2769400,1.7736200 | 398875 | 4681253 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les zones humides i properes a torrents i fluxos d'aigua eren llocs molt propicis per a la producció de carbó vegetal molt utulitzat per a la combustió. La pràctica dels carboneres era molt emprada en les valls altes del Bastareny i també de Gréixer i coll d'escriu. Pujant a prop de Vimboca i també a les parts baixes se n'observen encara les restes, així com també a la Pelosa, Boixassa i també pujant pel coll de Pendís abans d'arribar als Empedrats. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||
| 83124 | Aplec de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV; BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V; BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí: CIMA I GARRIGÓ, F (1997) Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1998). Primavera a Sant Miquel de Turbians. Terrassa. CIMA I GARRIGÓ, F (1994), Retorn a Sant Miquel de Turbians. Terrassa. MARTIN E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33;. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3334; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos. ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit) DDAA. (2014). 'Església de Sant Miquel de Turbians. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P.273-280.</p> | Es manté viva pels Gisclarenyesos | <p>Aplec que es celebra en honor al patró de l'antiga parròquia de Sant Miquel (el primer diumenge de maig) on es fa un ofici religiós a l'església de Sant Miquel i en acabat l'ofici es fa repartiment del panet (pa blanc) cuit amb llenya com a vell costum que també es fa en moltes altres esglésies properes com és el cas de Brocà (Guardiola de Berguedà). També s'hi celebra una mica de ball i es canten els goigs de l'arcàngel Miquel.</p> | 08093-214 | A Sant Miquel de Turbians al Puigventós (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que el 1326 aquesta església va quedar arrendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquialitat a Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle XX l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Abans, però el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2464700,1.8040400 | 401336 | 4677834 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83124-foto-08093-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83124-foto-08093-214-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa de tradició molt antiga que amb el temps va anar sent substituïda per la festa major del barri del Roser degut a la importància que a mitjans del segle XVIII va anar prenent aquesta nova església en detriment de l'antiga. Tant és així que la festa major fins aleshores celebrada per Sant Isidre, es va traslladar a l'octubre (Martín, E; 2005) | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 83106 | Balma de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-ros | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351</p> <p>MARTIN, E. (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55.</p> <p>SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres. III</p> <p>DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG.Cadastre de 1776. ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | 2000 AC | S'ha refet la teulada del cobert que hi ha adossat | <p>A sota del colomar de Cal Ros hi ha una balma que antigament havia estat habitada i que actualment s'empra com a cobert per a guardar-hi eines construït amb aparell de maçoneria i cobert amb teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i adossat a la roca mare i natural. Sembla que aquest cobert d'època molt recent aprofitaria les restes d'un hàbitat molt més antic.</p> | 08093-196 | A sota del colomar de Cal Ros i també de la gran roca de darrere la casa a l'oest de Turbians. | <p>Segons les restes arqueològiques recuperades en aquesta balma hom ha pensat que ja era ocupada en èpoques molt remotes, ja fos en l'edat dels metalls o posterior. Tot i així és molt possible que la balma fos ocupada en època medieval com ho foren les coves de cal bisbe, Cal pasavant, La portella, Cal Quim i e aquest cas lligades a l'alou d'Espunya amb tot s'hauria de relacionar en época moderna amb el mas Campa`.La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas Campà o cal Ros és documentat per primera vegada el 1661. Es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). A més també se sap que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig es cita que abans era el mas Espunya que afrontava amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover comenta que abans era el mas Espunya i també mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). De fet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé. El cadastre identifica el mas Campà amb la casa núm. 68 Com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família hizendada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà.</p> | 42.2498200,1.8002800 | 401031 | 4678211 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83106-foto-08093-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83106-foto-08093-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83106-foto-08093-196-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-01-21 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Al museu comarcal de Berga es conserva al dipòsit i sala de reserva un fragment sense forma de ceràmica reduïda a mà amb pasta grollera de cocció reductora, color marró clar i també gris fosc amb les parets externes i internes de tacte brunyit. No presenta traces ni marques de torn amb la qual cosa fa pensar que sigui ceràmica a mà. Sembla ser una peça corresponent a un període molt remot, potser de la prehistòria. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||
| 82958 | Barraques de pastors a la pleta de la Guilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-pastors-a-la-pleta-de-la-guilla | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55</p> | XVII-XIX | Encara està en ús. Es manté dempeus | <p>Cabanes de pastors situada al vessant sud del Puig Terrers al costat d'una tartera provocada per les esllavissades de la neu i el glaç en seu vessant sud mirant a coll de Balma i al lloc que es denomina Pleta de la Guilla. Les barraques o cabana de pastors són d'estructura simple a base de pedres mal treballades, unides en sec i amb l'entrada coberta en llinda de pedra rectangular amb coberta vegetal formada per gleves d'herba i terra damunt seu. Aprofita com a base de suport algunes afloracions calcàries. Es situa en un pendent de la muntanya. L'interior està construït amb la mateix tècnica formant una mena de falsa volta. El paviment és de terra batuda.</p> | 08093-48 | A sota el cim del Puig Terrers a l'extrem més oriental de la serra del Cadí i al vessant sud | <p>Les pletes i cabanes de pastors ja eren emprades des de l'alta edat mitjana. De fet pensem que la pleta dels Cortals o de Molnell aniria molt lligada amb l'alou de Molnell documentat per primera vegada el 839 en un document de consagració de la catedral d'Urgell (Martin, 2005) on esmenta que es paga com a cens una quartera de faves i una perna. Posteriorment i en la consagració de Sant Miquel de Turbians, el 948 el bisbe Wisadus va cedir a la nova església, unes viles que posseïa a Molnell. Ens l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i també en un document datat de l'any 1003 (doc. 50). ACA Monacals, Bagà. Perg.93 (Bolós-Pagès, 1986) ens cita la donació que es fa d'un alou al comtat de Cerdanya dins la vall de Brocà, a les rodalies de Bagà i al terme de la vil·la de Molnell 'In apendico qui vocant Mulnelo. Id sunt: casas, casalibus, ortis, ortalibus, arboribus, torcularis, terras et vineas cum illorum arboribus, pratis, silvis, garricis, molindinaris, cum illorum capud aquis, vieuttibus, vel reductibus, cum exiis vel regressiis eorum'. Entre tots aquests elements també hi deuria incloure les pletes esmentades. De fet val a dir que en un inventari més recent datat de 1783 de la masia de Molnell, parla de la pleta de casa que podria correspondre amb aquesta i també la pleta de Urgell de difícil identificació. A la primera hi havia ' una samarra, dos cubertas, tres buchs y dos buchs a mijas'. A la segona hi havia 'un perol y cabra, dos cubertas, una samarra'. Sovint aquestes pletes podien anar acompanyades d'alguna barraca per a aixoplugar-se de les tempestes d'estiu (Martín, 2005)</p> | 42.2783600,1.7418300 | 396256 | 4681449 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82958-foto-08093-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82958-foto-08093-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es conserva en bon estat i encara serveix per aixoplugar-se de les fortes tempestes que es produeixen als estius | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83071 | Boscos de Pi negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre | <p>DDAA. Mapa hàbitat corine 1:10.000. Parc Natural del Cadí Moixeró. DDAA.Manual del hàbitats ens els boscos de Catalunya. Vol VI. Boscos. Generalitat de Catalunya.</p> | Al estar dins del parc natural, aquest bosc està controlat i protegit | <p>Boscos dels obacs amb neret, acídofils i mesòfils dels obacs pirinencs de l'estatge subalpí llindant amb l'estatge alpí. Estan caracteritzats per tenir un àmpli domini del pi negre. En estat de desenvolupament òptim els arbres creixen mot espessos però rarament són ambrívols degut a la forma, alta i esvelta del capcer dels pins. A banda de la vegetació arbòria en aquests boscos hi ha tres estrats més; un d'arbustiu dominat pel neret, un d'arbustiu més baix format per la nabinera i finalment un herbessar de líquens i molses. A les parts més altes aquest bosc s'aclareix més alternant-se amb clapes de neret. Aquest bosc ocupa els vessants típicament obacs i en lloc poc explotats on hi ha abundància del mantell nival al llarg de l'hivern i part de la primavera.</p> | 08093-161 | Obagues de coll de Balma i sota les arrugues de Molnell | <p>La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocós de l'eocè que forma el mantell del Cadí. </p> | 42.2646300,1.7412400 | 396185 | 4679926 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83071-foto-08093-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83071-foto-08093-161-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Val a dir que la pràctica d'esports d'hivern i l'explotació de les pastures a les parts altes de les muntanyes ha obligat a retrocedir part de le'xtensió d'aquest bosc. El podem trobar des dels 1600 mts fins els 2300 o 2500 mts d'alçada. El podem trobar al Pirineu i també al Pre Pirineu, en aquest cas a les obagues de la serra del Cadí. Correspon amb l'hàbitat Corine 42425 | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 83070 | Boscos de pi negre calcícoles i mesòfils dels solells pirinecs. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-negre-calcicoles-i-mesofils-dels-solells-pirinecs | <p>DDAA. Mapa hàbitat corine 1:10.000. Parc Natural del Cadí Moixeró. DDAA.Manual del hàbitats ens els boscos de Catalunya. Vol VI. Boscos. Generalitat de Catalunya.</p> | Paratge situat en ple parc natural del Cadí Moixeró. S'hi arriba per les obagues de la Muga i pletissar o bé pel camí del Tencalaporta per la pleta de la Guilla | <p>Boscos de pi negre, de natural i no gaire densos. A les parts més elevades i als indrets rocosos poden adoptar la forma de matollars curts i arbrats. Comprenen un estrat arbori i herbaci força desenvolupat i eventualment, un d'arbustiu força desenvolupat. Es tracta de boscos d'hàbitat subalpí de les parts més elevades del Pirineu català fent llindar amb l'estatge alpí. Pot arribar en alguns punts fins a 2400 o 2500 mts. d'alçada. Ocupa els vessants solells de les muntanyes, principalment la serra de la Moixa, serra de la Muga i vessant sud del Comabona i Puig Terrers.</p> | 08093-160 | Solells de coll de Balma i vessant sud del Puig Terrers i Comabona. | <p>Amb la necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2849200,1.7782100 | 399266 | 4682134 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83070-foto-08093-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83070-foto-08093-160-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El substrat acostuma a ser calcinal amb sòls poc desenvolupats i terrenys pedregosos. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 83072 | Boscos de pi roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-pi-roig | <p>DDAA. Mapa hàbitat corine 1:10.000. Parc Natural del Cadí Moixeró. DDAA.Manual del hàbitats ens els boscos de Catalunya. Vol VI. Boscos. Generalitat de Catalunya.</p> | Al estar dins del parc Natural del Moixeró, la seva tala i explotació és molt controlada | <p>Es tracta de pinedes de pi roig calcícoles i mesòfils dels obacs de l'estatge muntà dels Pirineus denses i ben constituïdes. L'estrat arbori està dominat principalment pel pi amb un sotabosc molt variable de boix i amb algunes altres plantes més típiques de les rouredes. A vegades s'hi fan algunes plantes humícoles o dels boscos de coníferes acídificats. Aquest tipus de bosc és molt abundant als obacs de la serra de Gisclareny entre les obagues de la Torre, de la Voltrera, de l'obaga del Puig i de Murcurols. El sòl on creix és àcid.</p> | 08093-162 | Obagues de la Torre, de Murcurols, de la Voltrera i del Pinar | <p>Amb la necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2590200,1.7777300 | 399185 | 4679259 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83072-foto-08093-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83072-foto-08093-162-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest tipus de bosc és molt abundant al terme municipal de Gisclareny i municipis veïnals i no té problemes de conservació. Es fa un ús per a exclotació forestal, pastura extensiva i recol·lecció de bolets. Històricament algunes d'aquestes pinedes han estat emprades com a pastures. Necessita la humitat pròpia del clima Mediterrani de l'estatge muntà. Correspon amb l'hàbitat Corine 42581 | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 82938 | Bullidor de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bullidor-de-sant-esteve | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23.GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | S'ha assecat molt poques vegades | <p>Sortida càrstica més baixa de l'eqüífer procedent de les aigues subterrànies del Cadí i que també surt per les fonts del Bastareny. Es tracta d'una surgència natural que surt des del fons del llit del riu Bastareny a gran pressió formant un remolí i 'bullidor'. També se la coneix com a font de Sant Esteve.</p> | 08093-28 | Al Bulidor de Sant Esteve (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>El sistema càrstic del Bastareny és considerat com l'equífer més important de la serra del Cadí. Es tracta d'un sistema càrstic que té com a punt de surgència més elevat la font Tordera situada a 2430 m. d'altitud a cavall del cim del Comabona i pas dels Gosolans i com a surgència més baixa el denominat bullidor de Sant Esteve (970m). Amdós afloraments corresponen al resultat d'un sistema càrstic desenvolupat en capes calcàries de la serra que s'inclinen cap a sud amb una potència d'entre 500 a 900 m. El desnivell màxim per on recorre l'aigua d'aquest equifer supera el 1700 m fet que provoca que en el seu punt més baix i situat a la zona del Bullidor de Sant Esteve, l'aigua surti a gran pressió.</p> | 42.2693100,1.8058200 | 401518 | 4680368 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82938-foto-08093-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82938-foto-08093-28-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El sistema de les fonts del Bastareny és el sistema que defineix la serra del Cadí com un equífer càrstic amb una important circulació subterrània. La seva descàrrega hídrica la defineixen uns punts d'aigua que té com a surgències les fonts del Bastareny, el bullidor de Sant Esteve i la font del Violí. Es tracta d'un sistema que té grans reserves d'aigua acumulades i és comparable amb el sistema hídric del riu Joeu a l'Aran amb naixement a l'Aneto. | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 83114 | Ca L'Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-1 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 08 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVII-XVIII | Arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de la casa de Ca L'Anton situada al veïnat de Vilella al costat de Cal Miqueló i per sobre de l'antic mas de Vilella. Es tracta d'una construcció quadrangular adossada a l'est de Cal Miqueló i formada per una planta rectangular de planta baixa, primer pis coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica, avui inexistent damunt de cavalls i llates i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i s'organitza mitjançant una porta i dues finestres al primer pis de factura allindada. L'aparell constructiu és el mateix que la veïna casa de Cal Miqueló a base de carreus i fàbrica de maçoneria mal treballada i escairada i unida amb argamassa de calç formant filades més aviat irregulars. L'interior està cobert de vegetació i també de runa.</p> | 08093-204 | Al veïnat de Vilella a sota de Cal Miqueló i damunt de Cal Toni Joan al vessant sud de Puigventós | <p>La història d'aquesta casa va lligada amb la veïna de Ca L'Anton (fitxa 203). Sembla ser que la partició de la casa es va fer el 1776 quan figura al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) amb la finca núm. 72 a nom de Domingo Ardariu on hi havia 5 cases habitades per 3 persones i que pagaven un cadastre personal de 2 lliures i 6 sous, 19 sous i 5 diners de cadastre reial i no especifica que pagava de vapos de bestiar, Posteriorment el 1863 (ACA . Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863, extret de Martín, E; 2005. annex 21 i 22) la casa de Ca L'Anton seria la de cal Mateu o Mingató pel cognom Arderiu. Si fos així Ambdues finques podrien coincidir en una de sola amb diferent nom ja que en el primer cas la casa és ocupada per 4 persones majors de 7 anys i si a la primera no diu res a la segona esmenta que pagava una contribució rural de 168 rals i 48 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratori del 1900 tot i que ja constava com abandonada.</p> | 42.2436600,1.8088900 | 401732 | 4677517 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83114-foto-08093-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83114-foto-08093-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83114-foto-08093-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa adossada a Cal Miqueló i formant part de la mateixa o com a cobert o annex a la mateixa. Sembla correspondre a mitjans del Segle XVII o XVIII. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83045 | Ca l'Estevenés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevenes | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 033. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). ACA. Llibret de compliment pasqual 1863.</p> | XVII-XIX | En ruïna, coberta de vegetació i a punt d'enderrocar-se | <p>Construcció situada al veïnat del coll de la Bena a l'oest de la Casanova i separada de cal Endal i cal Gascó per mitjà d'un camí veïnal que hi ha sota de les dues primeres. Està assentada en un vessant de la muntanya mirant a migdia cap els planells de coll de la Bena i damunt del camí ral de Bagà a Gósol passant per Gisclareny. La casa, formada per un volum principal amb les pallisses i coberts al voltant d'una era i delimitada per un mur o baluard de pedra, reuneix les característiques pròpies de les masies de Gisclareny. El cos principal és de planta rectangular amb dues crugies i compost per una planta baixa, un primer pis i golfes coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia. En quant a la distribució de les obertures val a dir que hi ha un predomini del massís respecte el buit en la majoria de les façanes llevat de la principal on s'obren dues eixides sobreposades en la planta primera i sota teulada amb balcó i barana de fusta i situades a la meitat est. L'altre meitat està ocupada per dues finestres rectangulars amb bastiment i llinda de fusta. La porta d'entrada es troba a la façana est on al damunt seu hi ha una finestreta quadrada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars i aleatòries. Una part de la construcció té un aparell de tàpia i revestiment de color groguenc. El conjunt està completament cobert de vegetació. Adossat a la part sud-est hi ha la pallissa formada per un volum quadrangular d'una sola planta cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos presenta les obertures obertes a l'era de batre situada davant de la masia i sostinguda per murs de contenció. L'aparell constructiu d'aquest edifici també és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada i unida amb un morter molt pobre. Tancant l'era per la banda de ponent hi ha un tercer cos rectangular cobert amb teulada d'un únic vessant sostinguda per pilars de maçoneria i bigues de fusta. El conjunt està en un avançat de ruïna i amenaça en caure.</p> | 08093-135 | Al veïnat del Coll de la Bena a l'oest de la Casa nova i sota de Cal Endal i Cal Gascó | <p>Segons E. Martín l'origen de la casa seria el mateix que la resta de construccions del coll de la Bena sense saber quines d'elles correspondrien amb els masos Coll i Carbonell o mas Over o Alber, la casa de la collada i cal Frare esmentats a partir del segle XVI (Martín, E; 2005). El nom de Cal Esteve, Estevenés o Jep Esteve apareix esmentat com a tal per primera vegada en l'amillarament de 1863 (ACA, llibret de compliment pasqual. Amillarament 1863). Desconeixem qui l'habitava anteriorment amb la qual cosa resulta difícil saber a qui corresponia en el cadastre de 1776. En el document citat per Martín especifica que el cap de casa era Joan Tor, hi havia 3 persones més grans de 7 anys, pagava 135 rals de contribució rural, 60 d'urbana i 80 de caps de bestiar. Sembla que la casa no va sobreviure el flux migratori de 1900 on deuria quedar deshabitada.</p> | 42.2566900,1.7681100 | 398388 | 4679011 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83045-foto-08093-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83045-foto-08093-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83045-foto-08093-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat la seva ruïna hem pogut saber com era la casa gràcies a la documentació obtinguda del catàleg de masies i també per l'anàlisi dels seus paraments. No sembla ser un edifici anterior al segle XVII amb ampliacions al segle XVIII i potser també el XIX. Aquestes fases constructives es poden apreciar encara en els seus paraments. El terme Estevenés no apareix fins a mitjans del segle XX i no es troben més referències documentals referent a aquest nom abans d'aquest segle. Per contra E. Martín en l'amillarament de 1863 troba el terme de Jep Esteve amb la qual cosa hem interpretat que seria la mateixa casa amb diferent nom. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83091 | Ca l'Estevenó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteveno-1 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 014 o Ca l'Estevenó. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVII-XIX | Malgrat que la casa estigui encara dempeus està deshabitada, amb la porta esbotzada i a mercè de les inclemències del temps | <p>Conjunt arquitectònic de la masia de Ca l'Estvenó situada al marge esquerra del torrent de Ca L'Estevenó en un indret enclotat a sota de la Coma Escura i plans de Rocadecans. Està compost per un seguit de cossos; la casa principal, les pallisses i les quadres organitzades a l'entorn d'un espai obert o era delimitada per un mur o baluard de pedra. La casa principal es situa a l'extrem oest del conjunt en una terrassa artificial formada per murs de contenció. És de planta rectangular allargassada amb dues crugies separades per murs mitgers i estructurada en planta baixa i un primer pis i golfa cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant on s'obre la porta d'entrada a les dues crugies de més al nord i coberta d'un únic vessant a la crugia sud. En quant a la distribució i organització de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment als murs de tramuntana, on en sobresurt el volum semicircular del forn de pa, el de ponent i finalment el de migdia. Tant sols presenta obertures la façana principal que mira a l'est on hi ha la porta d'entrada coronada en arc rebaixat i una porta allindada en fusta al seu costat i dues balconeres amb balcó de barana de ferro situat al mateix pla que la façana a l'alçada del primer pis. A sota la teulada hi ha dues finestres més que coincideixen amb l'àmbit de les golfes. L'aparell i fàbrica dels seus murs és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Tant sols són en pedra picada les cantonades principals i els muntants de les portes de la planta baixa. Interiorment trobem les quadres i els estables a la planta baixa pavimentats en llosa de pedra i amb les menjadores encara conservades. En un costat hi ha l'escala que puja al primer pis, pavimentat en posts de fusta i separat per envans també de fusta. En aquesta planta hi trobem el menjador i sal ad'estar amb la cuina, la campana de la llar de foc i el forn així com altres habitacions. Adossat a l'extrem nord-est hi ha les marques d'un cos quadrangular coberta amb teulada a un únic vessant i sostingut per murs i pilars de maçoneria el qual s'emprava com a pallissa. Aquest cos està parcialment esfondrat. A la banda oposada de la casa principal hi ha un altre volum rectangular d'una única planta cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a l'oest mirant a l'era. Les façanes són completament cegues llevat de la que mira a l'era on hi ha les obertures de la pallissa. La unió d'aquest cos amb la resta de dependències de la masia es fa mitjançant un mur o baluard de pedra seca al qual s'hi accedeix per un portal d'entrada obert al nord al costat del camí que hi accedeix. El conjunt s'assenta en un vessant de la muntanya el qual és salvat mitjançant escales i rampes de pedra. Fora d'aquest nucli centralitzat i al costat del camí de Cal Noguera hi ha un tercer cos, avui enderrocat que era emprat com a graner i que estava cobert amb teulada a dues vessants.</p> | 08093-181 | Al costat esquerra del torrent de Ca l'Estevenó a sota de Rocadecans i mirant a la riera de Saldes | <p>L'origen de la casa de Ca L'Estevenó sembla remuntar-se el segle XVIII. De fet E. Martín (Martín; 2005) troba documentació de la casa a partir de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual. Amillarament 1863) extret de Martín, 2005. Annex 21. esmenta que el cap de casa era Anton Pons, estava ocupada per 7 persones majors de 7 anys i pagava 284 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 60 de caps de bestiar. Anteriorment a aquesta data i tal com succeïa amb la casa de Cal Parleta no sabem a quin Pons es referiria ja que al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776)hi ha la casa núm.76 de Pera Pons que es podria relacionar amb aquesta ja que hi havia 5 cases (comptant coberts i quadres); estava habitada per 3 persones i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 12 sous i 4 diners de cadastre reial i no se sap que pagava de bestiar. L'altre pons que surt esmentat correspondria amb el Mateu de Vilella, possiblement. La casa va sobreviure el flux migratori de 1900 i consta deurua estar ocupada fins a mitjans de segle XX. Actualment està deshabitada.</p> | 42.2380500,1.8293600 | 403412 | 4676871 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83091-foto-08093-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83091-foto-08093-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83091-foto-08093-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Construcció que sembla datar de mitjans del segle XVII o XVIII i no s'hi aprecien gaires reformes. Sembla que el cos originari de la casa correspon amb la part de més a tramuntana i el més recent és a migdia però no s'hi endevinen masses reformes | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83004 | Cal Baraut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baraut | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA. Mas Caselles. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 66. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.; ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XIV-XVIII | Completament arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de la casa de cal Baraut (Cal Braut) situades a l'oest de cal Prim (fitxa 93) a la zona del veïnat del Clot del Pou i a llevant de Cal Jovell. La casa forma part de les tres masies que hi ha a la zona del Clot i a diferència de les altres dues està completament arruïnada. Amb tot es pot identificar encara la seva antiga distribució formada per dos volums principals; la casa i la pallissa separades per l'espai de l'era tancada darrere un mur o baluard de pedra i voltat de coberts i annexos Malgrat la seva ruïna es conserven algunes imatges antigues de Gisclareny que mostren encara aquesta construcció dempeus. Segons una imatge antiga publicada en el blog de 'Què fer a Gisclareny' i mal denominada com a mas Caselles, es pot veure encara com el cos principal de la masia era de planta rectangular, de tres cossos i estava compost per una planta baixa, 1 pp i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La façana principal s'orientava a migdia i hi havia un predomini del buit respecte el massís ja que bona part de la façana, llevat de la crugia de més a llevant estava ocupada per eixides de fusta que li donaven una imatge molt característica i típica de les masies de Gisclareny. A grans trets la façana es distribuïa mitjançant sèries de balcons de fusta separats per pilars de maçoneria que definien uns trets horitzontals i únicament hi havia com a part plena la crugia est que estava ocupada per petites finestres allindades en fusta. La porta d'entrada es situava en aquesta part també i estava resolta de la mateixa manera. Pel que fa a les façanes laterals i de tramuntana desconeixem com haurien estat distribuïdes ja que la imatge conservada no es pot veure. Tampoc sabem com s'organitzava l'interior malgrat que encara es pugui endevinar que a la planta baixa hi hauria hagut les quadres, al primer pis el menjador, sala d'estar i cuina i a la planta de sota teulada les golfes amb les pallisses. Avui dia es pot endevinar alguna divisió i paret interior, així com també alguna paret revestida de morter i enlluït de color blau. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mall treballada i escairada, unida amb argamassa de calç de color marró i terrós i únicament són en pedra picada les cantonades i algun bastiment de les obertures. Segons es desprèn de la imatge antiga també hi havia algunes parts construïdes amb aparell de tàpia. El segon cos es situava a la part de ponent i estava separat del volum principal de la casa mitjançant l'era de batre el gra. Aquesta construcció o pallissa tenia una planta més aviar rectangular, i distribuïda en una única planta coberta amb teulada a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia mirant a l'era. Tal i com acostuma a passar en aquestes construccions, les façanes són completament cegues o amb poques obertures llevat de la principal que és completament oberta abraçant tota l'amplada de l'edifici i amb un pilar central que sosté la biga i el carener. L'aparell és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Avui dia d'aquest segon cos o volum només en resta el seu perímetre ja que està completament cobert de vegetació. Tot el perímetre de la casa estava tancat darrere un mur de maçoneria que a manera de baluard delimitava l'espai domèstic de la zona de conreus. L'accés era per un portal situat davant de la façana aixoplugat sota una petita teulada de teula ceràmica que en protegia l'entrada.</p> | 08093-94 | Al Clot del Pou a ponent de Cal Prim i al nord oest del veïnat del Roser al costat del camí ral. | <p>Sembla que l'origen d'aquest mas podria remuntar-se en època medieval. La seva posició i situació respecte l'orografia del terreny i la proximitat amb el camí ral de Bagà a Gòsol passant per Gisclareny i Coll de la Bena reforcen aquesta hipòtesi. Amb tot i malgrat que el terme de Baraut no apareixi fins el 1756 (Martín, E, 2005) pensem que l'origen de la casa pot ser medieval. De fet el mateix autor esmenta la presència d'un seguit de masos d'època medieval com ara el mas Asen atribuït al mas del clot o cal Prim (fitxa 93) , el mas castell a Espunya, el mas Over o Alber, el mas Coll i el mas Carbonell situats molt a prop del coll de la Bena segons Martín a traves d'un document conservat a l'arxiu municipal de Gisclareny (Martín E; 2005 p.64). Registre hipotecas. D'aquests tres masos llevat del mas coll que Martín interpreta com a cal Pallaró del Coll de la Bena els altres dos possiblement es podrien correspondre amb l'emplaçament de cal Baraut ja que es situen entre el clot del Pou i el Coll de la Bena. La resta es fa difícil de situar-los tot i que molt possiblement el mas Over o el mas Carbonell al·ludeixin amb el lloc referit. Val a dir que ja sigui un com també l'altre eren propietat de la famíla Coll llevat del mas Over que era de la família Calla. Les dues famílies posseïen la majoria dels masos de Gisclareny i a finals del segle XV es van traslladar a Bagà. El terme Baraut apareix a partir de 1756. De fet en un document referent als censos i pagadors dels senyors de Pinós que E. Martín va trobar a l'arxiu de l'abadia de Poblet esmenta que Esteve Baraut pagava 1 cens per la casa. Tot i així al cadastre de 1776, conservat a l'arxiu històric de Gisclareny no especifica a qui pertanyia la casa ja que aquest cadastre és amb el nom dels propietaris de les cases i no sabem qui hi residia. El document que fa referència a l'amillarament de Gisclareny i datat de 1863 esmenta que el cap de família de la casa era Francesc Marginedas, estava habitada per cinc persones majors de 7 anys, pagava 140 ras de contribució rural i 80 per als caps de bestiar. Aquesta casa va sobreviure el flux migrador de principi del segle XX. La casa va quedar deshabitada en els anys de la post guerra. Actualment està completament arruïnada.</p> | 42.2495800,1.7818100 | 399507 | 4678206 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83004-foto-08093-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83004-foto-08093-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83004-foto-08093-94-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons el catàleg de les masies del terme de Gisclareny aquesta casa 'forma part del conjunt del Clot del Pou' i segons comenten ' Les seves dimensions semblen però més pròpies a les masies d'un moment anterior, el dels masos de la baixa edat mitjana i inicis de l'era moderna;i el fet d'estar implantada al bell mig de les terres més bones de la vall de la muntanya l'allunya també de la pobresa en que es va desenvolupar aquell model (masia d'època moderna)'. DD.AA (2007). En una imatge o postal antiga de Gisclareny des del Clot del Pou es pot veure la masia de Cal Prim en primer terme i al seu darrere cal Baraut amb els dos cossos perfectament conservats i amb la teulada sencera, Adossat a l'extrem sud-oest hi havia un cos rectangular o pallisses cobert amb teulada a un sol vessant i amb àmplies obertures tapades amb posts de fust.Aquesta postal de mitjans dels anys' 50 o '60 és una imatge en blanc i negre acolorida i resulta ser anterior a la publicada del 'mas caselles' ja que aquest cos, en aquesta darrera havia desaparegut. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 82996 | Cal Berta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berta | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. GENERALITAT DE CATALUNYA. Cal Berta. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SERRA i VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre II. Pp.292. Centre d'Estudis baganesos. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.</p> | XVI-XIX | restaurada i emprada com a segona residència. Es conserva en bon estat. | <p>Conjunt format per la masia de Berta i els seus coberts i pallisses annexes dins del veïnat del mateix nom i formant part d'un dels quatre nuclis habitats del municipi a banda de Vilella, El Roser i coll de la Bena. Es situa en una posició encimbellada del vessant sud de la serra de Gisclareny mirant enfront del 'Clot del pou' i del turó del veïnat del Roser. Aquesta casa juntament amb la casa de Cal Tor, Cal Pedrals, Cal Creueta i Cal Sastre formen part d'aquest veïnat. La casa pròpiament dita té una planta més aviat rectangular de dues crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes separades per forjats de fusta i cobertes per una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia i on s'hi situa també la porta d'entrada o principal i amb un important voladís al vessant nord. S'assenta aprofitant el pendent del terreny, fet que comporta que la façana nord sigui part del terreny natural i estigui completament cega. La resta de façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. La façana principal es distribueix mitjançant una porta allindada d'accés a la planta baixa, dues balconeres al primer pis amb sengles balcons amb baranes de barrots de fusta i cobert per una teulada ce teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta que coincideix amb dues finestres també coronades en llinda l'alçada de la planta segona. A sota teulada i coincidint amb l'espai de golfa hi ha una darrera obertura quadrangular. Adossat a llevant hi ha un cos cobert amb una teulada a un sol pendent on hi ha restes d'un porxo sostingut per quatre pilars de maçoneria , avui substituït per àmplies finestres quadrangulars. L'aparell i fàbrica dels murs és d'obra de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades més aviat irregulars amb junts de morter de calç de color marró argilós. Únicament presenta aparell de pedra picada a les cantonades i bastiments de les obertures. L'interior no s'hi ha pogut accedir ja que s'utilitza com a segona residència. Al costat de ponent hi ha un seguit de coberts i pallisses d'una sola planta amb eixides a la façana principal sostingudes per pilars de maçoneria i cobertes a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La planta primera està tancada amb taulons o posts de fusta disposats de forma vertical per aïllar-se de les inclemències del temps. L'aparell dels seus murs és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç de color marró terrós i col·locada en filades irregulars. A prop de l'angle sud-oest d'aquest segon volum hi ha oberta una finestra rectangular damunt d'un pany de maçoneria i tàpia. Tot el conjunt, casa i coberts estan oberts a un espai que mira al clot del Pou en forma d'era de batre, pavimentada en llosa i maons ceràmics i sostinguda per importants murs de contenció amb aparell de maçoneria i blocs de pedra mal desbastats.</p> | 08093-86 | Al veïnat de Berta a sota dels castellots i roques de Cal Bisbe | <p>La casa de Cal Berta que denomina el veïnat del mateix nom i format per cinc cases més està documentada des de principi de segle XVI. De fet Martín; Martín, 2005 especifica la possibilitat que la casa correspongui amb el mas Cortal situat al veïnat homònim i documentat des de 1631. En el cadastre de 1776 es parla del mas cortal amb dues cases, habitades per tres persones i amb un pagament de 2 lliures i tres sous de cadastre personal, 2 lliures, 18 sous i 5 diners de castre reial i 3 sous i 8 diners per a caps de bestiar (AHG. Cadastre 1776). No obstant en un document conservat a l'arxiu de l'abadia de Poblet i relacionat amb els censos i pagaments als senyors de la baronia, en lletra il·legible especifica un pagament de la casa Berta de 3 quarteres de blat, 3 quarteres d'ordi, 3 quarteres de civada i 2 gallines valorades en 1 lliura, 13 sous i 10 diners. (Martín, 2005. annex.12) Per tant és possible que el mas Cortal fos en un altre lloc proper. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 la casa Berta era ocupada per un tal Miquel Corominas amb 4 persones majors de 7 anys, pagava 240 sous de contribució rural, 48 d'urbana i 145 per a caps de Bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i és de les poques que han arribat habitades. </p> | 42.2522900,1.7860800 | 399863 | 4678502 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82996-foto-08093-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82996-foto-08093-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | El conjunt arquitectònic de Berta manté les característiques pròpies de la majoria de masies del terme de Gisclareny, amb una estructura senzilla d'un o dos cossos, compostes de planta baixa, 1 pis i de golfes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Generalment la seva estructura és de murs de maçoneria amb les arestes ben definides en pedra i l'embigat fusta, matèria primera molt abundant i necessària per a la seva construcció. Aquests volums s'organitzaven mitjançant quadres i estables a la planta baixa, la sala amb la cuina i el menjador al primer pis i algunes habitacions i finalment el graner a la planta segona. A la cuina hi solia haver la campana de la llar de foc així com la pica de l'aiguamans i el forn de pa. La comunicació es feia a través d'escales de fusta i també pedra. En un edifici exempt hi acostumava haver les pallisses al primer pis i les quadres a la planta baixa mitjançant una construcció simple amb coberta a dues vessants i sostinguda per pilars de pedra i maçoneria que deixaven gras obertures o buits en façana que eren tapats amb posts de fusta per evitar el fred i la neu de l'hivern. Martín, E (Martín, 2005) ens fa una descripció d'aquest tipus de casa en el seu llibre 'una mirada en la història de Gisclareny' a la pp-55. Masies amb característiques similars les descriu Serra i Vilaró, en les Baronies de Pinós i Mataplana. Vol II. Pp. 292. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83109 | Cal Caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cacador | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. GENERALITA,T DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3352 MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 09 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776 ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21</p> | XVII-XIX | Lat casa es manté ja que se n'ha refet la coberta seguint l'estil tradicional. En canvi la pallissa no ha tingut tanta sort i se n'ha esfondrat part de la teulada. Està deshabitada | <p>Masia construïda en una planells a sota del Bac de Sant Pere al darrere del pas de la guineu i al costat del torrent de Vilella en un indret força enclotat, però alhora assolellat i protegit de les inclemències del temps. Es tracta d'una masia composta per la casa i les pallisses construïdes al seu costat. La casa pròpiament dita és de planta rectangular, amb dues crugies i estructurada mitjançant una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. Com la majoria de masies del municipi està assentada aprofitant un desnivell del terreny que és salvat mitjançant murs de contenció. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la nord i oest presenten molt poques obertures i les que hi ha es concentren a la façana est i sud. La façana est o principal es compon de porta d'entrada a la planta baixa alllindada en fusta, dues finestres al primer pis i dues més a sota la teulada. Totes elles són de reduïdes dimensions i amb estructura de bastiments i llindes de fusta. Cal destacar la presencia d'un volum sortint de forma quadrangular a l'alçada del primer pis amb una forma quadrangular que es correspon amb una latrina o amb el forn de pa. La darrera façana o sud hi han quatre obertures més que coincideixen amb la planta primera i segona. En quant a l'aparell i fàbrica constructiva hi ha un predomini de l'obra de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades. També hi ha algunes parts de l'edifici que són amb aparell de tàpia especialment la part superior i també el cos de la latrina. Al sud de la casa i separat de la mateixa hi ha les antigues pallisses de planta rectangular i compostes per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos s'obre formant una àmplia eixida que ocupa tota la longitud de la façana i que a la vegada està sostinguda per un pilar de maçoneria central. La façana nord i propera a la casa és massissa i tant a la sud com a l'est s'hi obren dues obertures; una en forma de porta amb bastiments de maó ceràmic que permet accedir a la planta baixa i una segona en forma de finestra coronada per un arc de mig punt de pedra tosca i que il·lumina el primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç de color ocre i col·locada en filades irregulars. La casa i la pallissa resten unides per l'era que s'obre a llevant damunt murs de contenció de pedra seca.</p> | 08093-199 | A sota del Bac de sant Pere en uns plans damunt el torrent i al sud del pas de la Guineu | <p>Segons E. Martín (Martín, 2005) les referències més antigues que tenim sobre aquesta casa són a partir de 1776. de fet és en el cadastre de Gisclareny (AHG. Cadastre de 1776) quan es menciona aquesta casa amb la núm. 61 i corresponent a Mariano Noguera. Segons aquest document la casa tenia 4 cases, estava ocupada per 6 persones majors de 7 anys i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 4 lliures, 12 sous i 2 diners de cadastre reial i 2 lliures i 15 sous per a caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005 Annex 21 especifica que el cap de casa era Josep Guix. Hi havia 6 persones majors de 7 anys i pagava 337 rals de contribució rural, 48 d'urbana i no especifica els caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migrador del 1900 i va quedar deshabitada a mitjans del segle XX. Segons F. Caballè (Caballè i Cantalapiedra, F; 1995) la Beneta de Cal Caçador era famosa per les seves dites i refranys sobre les cases de Gisclareny.</p> | 42.2452500,1.7985000 | 400877 | 4677705 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83109-foto-08093-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83109-foto-08093-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83109-foto-08093-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tant a la casa com a la pallissa s'hi poden observar algunes fases constructives fruit dels diversos creixements que ha tingut la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83054 | Cal Calçó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calco | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Giscalreny. Albi. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 043. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) ACA. Llibret de compliment pasqual 1863. ACBR. Registre de les hipoteca Document 1810.</p> | XVII-XIX | Restaurada seguint l'exemple tradicional de les masies de Gisclareny | <p>Construcció situada a la part més alta del coll de la Bena en un lloc proper al punt d'unió als dos veïnats i molt a prop del coll en uns planells pròxims i arrecerada dels agents climàtics amb orientació a migdia. La casa és de planta rectangular allargassada i formada per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la seva distribució de les obertures en façana hi ha un major predomini del massís respecte el buit especialment a la façana nord, oest i est on hi ha obertes poques obertures. En canvi la façana principal s'estructura amb un porxo a la planta baixa que sosté una àmplia eixida a l'alçada del primer pis amb barana de fusta i separada mitjançant un pilar central que sosté la biga del carener. Una de les obertures està coberta amb posts de fusta simulant el sistema tradicional. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada i unida amb morter de calç. La casa malgrat tingui una aparença antiga forma part d'una reforma moderna que segueix les pautes de les antigues construccions.</p> | 08093-144 | A la part més alta del veïnat del Coll de la Bena poc abans d'arribar al coll damunt d'uns planells | <p>L'origen de la casa de Cal Calçó es troba esmentat per primera vegada el 1863 en el document de l'amillarament. (ACA llibrets de compliment pasqual. Amillarament 1863) extret de Martín, 2005. Annex. 21. En aquest moment el cap de casa era Francesca Tor i estava habitada per 3 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 117 rals, 15 d'urbana i res de caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori de 1900 i deuria quedar abandonada. Desconeixem qui era el propietari abans del 1863 raó de la qual en el cadastre de 1776 resulta molt difícil conèixer a qui pertanyia. Actualment la casa està habitada com a residència de llargues temporades.</p> | 42.2587000,1.7672000 | 398316 | 4679236 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83054-foto-08093-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83054-foto-08093-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83054-foto-08093-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons la propietat, la casa va mantenir la base de l'antiga construcció així com les cantonades principals que van ser respectades i integrades en els nous murs construïts. Es conservaven les cantonades nord-oest, nord-est i part de la paret nord. De la casa i dels camps del davant en prové una llegenda 'el tresor de Cal Calçó' descrit a la fitxa 122 | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83050 | Cal Caló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calo | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 039. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) ACA. Llibret de compliment pasqual 1863. AHG. Cadastre de 1776. ACBR. Registre de les Hipoteques de 1810.</p> | XVI-XIX | Abandonada i amb les cobertes parcialment esfondrades | <p>Construcció adossada a la part sud de Cal Jan (Fitxa 139). Es tracta d'una senzilla construcció de planta quadrada compost de planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i mirant cap a l'est cap a l'era. Les obertures es concentren a la façana est mirant a l'era amb un predomini del buit respecte el massís ja que hi ha les eixides a la planta primera. La resta de façanes són pràcticament cegues. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb un morter de color groc molt pobre. La porta s'obre en aquesta mateixa façana L'era està oberta a llevant al costat de Cal Jan (fa paret mitgera amb el tancament del cos principal de la mateixa) Hi té annexionat un cos o pallissa sostingut per pilars de maçoneria . Està pavimentada amb maó ceràmic.</p> | 08093-140 | Enganxada al sud de Cal Jan i situada al segon agrupament de cases del Coll de la Bena | <p>L'época de construcció de la casa de Cal Caló situada al segon veïnat del Coll de la Bena podria ser el mateix de Cal Jan que es podria remuntar a mitjans del segle XVI. Segons E. Martín l'origen de la casa seria el mateix que la resta de construccions del coll de la Bena sense saber quines serien les que correspondrien amb els masos Coll i Carbonell o mas Over o Alber, la casa de la collada i cal Frare esmentats a partir del segle XVI (Martín, E; 2005). RHB.1810. En el cadastre de 1776 seria la denominada 'Casa Boatella'. En aquest cadastre (AHG cadastre 1776) especifica que hi havia dues cases (dues construccions), pagava 1 lliura, 2 sous i 3 diners de cadastre reial i res per a caps de bestiar.Posteriorment el 1863 (ACA. Librets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Marti, E; 2005. Annex 21 especifica que la casa estava a mans de Pere Tomàs. Hi havia 7 persones majors de 7 anys, pagava una contribució rural de 925 rals, 72 d'urbana i 380 com a caps de bestiar. Hi ha la hipòtesi que la casa de Cal Caló al estar enganxada amb la de Cal Jan fos la mateixa que la seva veïna amb diferents propietaris ja que que el pagament per a caps de bestiar és molt superior a altres cases del veïnat amb la qual cosa suposem que les abundants quadres i pallisses que hi ha a cal Jan serien per aixoplugar un bon nombre de caps de bestiar en detriment de la de Cal Caló que és més aviat petita. La casa va sobreviure el flux de 1900 ja que encara figura com habitada però el 1909 consta com a deshabitada. Actualment està a mans de la mateix propietat que cal Jan.</p> | 42.2569600,1.7653500 | 398161 | 4679045 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83050-foto-08093-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83050-foto-08093-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83050-foto-08093-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que s'integra en el mateix nucli compacte de cases de la veïna de Cal Jan. Sembla correspondre en origen en el mateix bloc rectangular de les pallisses de la veïna de Cal Jan i que posteriorment es van separar. Sembla datar de mitjans del segle XVII amb ampliacions del XVIII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 83048 | Cal Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cargol | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 036. Annex a la normativa.(dades històriques a les amsies incloses) ACA. Llibret de compliment pasqual 1863. AHG. Cadastre de 1776</p> | XVII-XX | Rehabilitada recentment guardant els valors més essencials | <p>Construcció situada a la part més altra del Coll de la Bena,de planta rectangular formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Actualment la casa ha esta objecte d'una rehabilitació que ha conservat en bastant bon encert la tipologia i forma originària de la casa. Consta que al any 2000 la casa estava pràcticament en ruïnes ja que havia estat deshabitada el 1909. Segons el que sembla l'aparell de la casa deuria ser similar al de la resta de masies de Gisclareny amb fàbrica de maçoneria i carreus de pedra més aviat mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locada en filades irregulars. La construcció existent és completament moderna</p> | 08093-138 | A la part més alta del veïnat del Coll de la Bena al damunt de Ca l'Andal i sota la carretera | <p>L'origen de Cal Cargol ens surt esmentat al cadastre de 1776 (AHG, cadastre de 1776) a nom d'un tal Joan Companyó descendent dels Companyó de Cal Vitarella on hi consta una casa habitada per tres persones i pagava un cadastre de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 1 lliura i 1 diner de cadastre reial i 3 sous i 8 diners per als de bestiar. En l'amillarament de 1863 (ACA llibret de compliment pasqual, amillarament de 1863) el cap de la casa era també un Joan Companyó que tenia la casa habitada per 6 persones majors de 7 anys i pagava 159 rals de contribució rural, 19 d'urbana i res per a caps de bestiar. El 1900 la casa consta com a habitada però de seguida el 1909 es va deshabitar. Va ser restaurada el 2000.</p> | 42.2572400,1.7678100 | 398364 | 4679073 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83048-foto-08093-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83048-foto-08093-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83048-foto-08093-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que deuria presentar una tipologia molt similar amb la resta de masies de Gisclareny amb planta baixa, un primer pis i golfes i coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia on s'hi obrien grans obertures o eixides de fusta. En el plànol topogràfic hi consta una segona construcció a sota de la casa i avui completament embeguda pel mur o terrassa que la sosté | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 82925 | Cal Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cerdanyola | <p>MARTÍN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 046. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses); AHG: Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín,E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XVI-XVIII | Masia ben conservada i rehabilitada per a usos lúdic i de lleure. Les parts que s'han remuntat de la fàbrica original s'han diferenciat amb un mur acabat mitjançant un revestiment en escardejat de calç | <p>Masia de Cal Cerdanyola, coneguda actualment com a 'La Salle, aula de natura' per l'ús que en fa aquesta entitat com a casa de colònies i aula de natura. La casa actualment està molt restaurada per adaptar-la als usos existents i només conserva com a elements originàries la fàbrica externa, ja que la part interna ha estat completament reformada i rehabilitada. Consta d'una masia d'estructura clàssica de tres cossos que s'adapta al pendent de la roca natural. Presenta una planta rectangular composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes separades per forjats de fusta i coberta amb teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a sud-est. La distribució de la façana principal té un predomini del massís respecte el buit amb una distribució molt ordenada i geomètrica de una porta i dues finestres a la planta inferior, dues més juntament amb una balconera a les plantes superiors coronades per llindes de fusta i barana de barrots de ferro de secció circular. La façana de ponent té una distribució més desordenada i val a dir que algunes de les obertures han estat obertes recentment, especialment a nivell de golfa. En cal destacar un arc de descàrrega, avui cegat amb les dovelles disposades a sardinell que correspondria possiblement amb l'obertura d'un antic forn de pa. Les dues obertures que hi situades més al nord corresponen amb la porta d'entrada principal i amb una finestra del primer pis. La façana est i la nord també han estat profundament reformades. L'aparell i fàbrica constructiva són en maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars, Únicament són amb pedra més ben treballada, les cantonades i alguns muntants de les portes. Al voltant del volum principal de la masia hi ha un seguit d'edificacions d'una sola planta amb teulada a un sol vessant que s'estenen en direcció sud i est i corresponen amb els antics coberts i pallisses de la masia que miraven a l'antiga era de batre el gra, avui pati de la casa de colònies.</p> | 08093-15 | Al veïnat de l'Hostalet. Camí de Bagà a la Font de l'Adou. PK.4 a l'esquerra del torrent del Forat | <p>Masia esmentada per primera vegada el 1776 en el cadastre que es conserva a l'ajuntament de Gisclareny. Sembla ser que va ser construïda el 1770 quant Joan Balderich, bracer i nascut a Cerdanyola havia estat establert com a comerciant pel procurador de les baronies de Pinós. Aquest establiment li va permetre de construir una casa al costat del camí del Pendís prop de Santa Magdalena per hostatjar i vendre aliments als viatgers. Sembla ser i segons Eduard Martin (Martín, 2005) que aquest negoci va funcionar ja que el 1774 va poder donar una dot de 1000 ll. A finals del segle XVIII, la propietat continuava a mans del Balderich però tenia una sèrie de drets sobre l'heretat de Sta. Magdalena com la de poder pasturar un parell de bous en terres de Santa Magdalena o en l'ús de la llenya que els fes falta per a la seva vida domèstica (RPB: Llibre 1). En el cens de 1863 consta com a propietari un tal Esteve Ribera i hi havia 5 persones més grans de 7 anys. Aquesta masia perdura fins el 1900. No es té constància que existís anteriorment.</p> | 42.2681600,1.8150200 | 402275 | 4680230 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82925-foto-08093-15-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat que la casa hagi estat restaurada recentment per adaptar-la als usos de casa de colònies i aula de natura ha respectat de forma molt acurada la volumetria i disposició de les obertures originals que s'han mantingut amb les mateixes dimensions i amb llinda de fusta i muntants de pedra segons es pot demostrar amb algunes fotografies conservades abans de la restauració i on s'hi poden endevinar la majoria de portes i finestres existents. Les obertures creades de nou s'han fet amb materials nobles com el ferro corten que s'harmonitza amb l'edifici i els entorns. Els rejuntats de les parets han estat realitzats amb morter de calç i sorra del país i la coberta ha aprofitat la majoria de les teules originals. En quant als coberts que hi ha al seu voltant també respecten la seva volumetria i alçada originals. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 82998 | Cal Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-creueta | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. AHG.Document de 1490, AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. ACBr. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XIV-XIX | Prefectament rehabilitada i en bon estat de conservació. | <p>Antiga masia situada a la part de més a ponent del veïnat de Cal Berta, en una posició encimbellada com les seves veïnes de Cal Sastre (fitxa 87) i de Cal Berta (fitxa 86) damunt del clot del Pou i davant del veïnat del Roser. Tal com succeïa amb les altres dues la casa s'assenta damunt d'una terrassa artificial aprofitant el desnivell del terreny. Presenta una planta quadrangular de dues crugies i composta per una Planta baixa semi soterrada, 1 pp i un sota teulada o golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit, especialment la nord que és completament cega. La distribució de les obertures de la façana principal es resol en una porta allindada en fusta a la part baixa i dues finestres a la planta primera de petites dimensions, coronades per llinda de fusta i completament simètriques. La façana oest, que aprofita el desnivell del terreny s'organitza mitjançant una porta i una finestra a las planta primera i una segona finestra a nivell de golfa. A la part del darrere s'endevina el volum circular del forn de pa molt característic en les masies del terme municipal. L'aparell dels seus murs és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color marró tirant a groguenc i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament presenta un aparell de pedra picada a les arestes de les cantonades i bastiments de les obertures. La teulada és de llates damunt de cavalls de fusta en forma de troncs.</p> | 08093-88 | A la part de més a ponent del veïnat de Berta i al costat de Cal Sastre a sota la Voltrera | <p>Segons Eduard Martín (Martín, 2005) aquesta masia podria anar relacionada amb el 'mas Asèn' documentat des del segle XIV i situat proper al Clot del Pou i coincident amb l'emplaçament d'aquesta casa, la més occidental del Veïnat de Berta i la més propera al clot del Pou. Segons martín en u fogatge del segle XV i segle XVI entre Sant Miquel de Turbians i el Coll de la Bena hi havia un seguit de masos destcant el mas Espunya (Cal Ros), el mas Asen o (Assen, Azen, Nazen) situat prop del clot del Pou, el mas Over, Coll i Carbonell situats entre el clot del Pou i el coll de la Bena. Aquests darrers podrien anar relacionats amb algunes de les cases d'aquest veïnat (AMG. Document de 1490 extret de Martín, E; 2005. Pel que fa al segon o màs Asèn, un document més tardà esmenta que 'afrontava a solixent amb el camí de Vier segons un document de compra d'un tal Joan Corominas havia fet a la comunitat de preveres de Bagà i conservat al registre de les hipoteques i datat de 1789 (ACB, registre de les hipotecas). El document del segle XIV esmenta que els masos Asen, Coll, Carbonell i Over eren a mans de la família Coll i també Calla que poc després es van traslladar a la vila de Bagà. El terme Creueta apareix al 1792. De fet al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre 1776) esmenta que la casa estava a mans d'un tal Miquel Creueta. Hi habitaven 3 persones a la casa que pagaven un cadastre personal de 2 lliures i 6 sous, una contribució reial de 5 sous i 5 diners i no pagaven res per als caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (AMG. Amillarament de 1863) la casa estava a mans d'un tal Rafael Corominas, hi habitaven 8 persones majors de 7 anys i pagaven una contribució rural de 440 rals, 51 de contribució urbana i 25 per als caps del bestiar. Aquesta masia va sobreviure l'emigració de 1900 motiu del qual avui encara està habitada.</p> | 42.2520300,1.7854600 | 399812 | 4678474 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82998-foto-08093-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82998-foto-08093-88-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia d'estructura senzilla reuneix les característiques molt comuns de les masies de Gisclareny destacant com a paral·lels més propers les masies de Cal Berta, Cal sastre, Cal Caçador o Cal Ros.Està assentada damunt d'un murs de contenció que aprofiten restes de construcccions anteriors relacionades amb altres masos que hi existieren, entre els que cal destacar el denominat 'mas Asen' documentat des del segle XIV tot i que també hi ha una altre possibilitat i és que aquest mas correspongui amb el de Cal Prim. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83044 | Cal Endal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-endal | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny, annex. 21 i 22. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 035. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). ACA. Llibret de compliment pasqual 1863. AHG. Cadastre de 1776.</p> | XVII-XIX | La coberta de la casa principal ha estat restaurada recentment mentre que la de les pallisses encara es manté original. Ha estat restaurada amb cura | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa de Ca l'Endal, les eixides i les pallisses situades a la part de davant i els coberts i annexos adossats a llevant. Tal i com hem comentat a la fitxa anterior aquesta casa resta unida amb la veïna de Cal Gascó (fitxa 133) mitjançant un mur de contenció de pedra que les separa mitjançant una era compartida. Com succeeix amb la resta de masies de Gisclareny reuneix les característiques bàsiques de les cases de muntanya amb la masia de dos cossos, les pallisses orientades a migdia amb grans obertures i els coberts i annexos i tancats darrere una tanca o baluard de pedra. La casa de dos cossos i planta rectangular està composta per una planta baixa, dues plantes pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt un empostissat de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia on hi ha la porta d'entrada. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç de color groguenc i disposada en filades més aviat aleatòries. Les cantonades són amb una fàbrica més acurada com també ho són algunes de les obertures. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit, sobretot a les façanes nord i oest on la primera és pràcticament cega atès que s'assenta en una terrassa artificial i la segona S'hi obren 4 obertures quadrangulars (dues a cada planta) allindades en fusta i coincidents amb la P1 i P2. En aquesta façana també hi ha prop de la cantonada sud-oest una porta d'entrada coronada per un arc de mig punt i de perfil adovellat. Coincideix amb l'àmbit de la pallissa que hi ha adossada a la banda sud-oest. La façana principal hi té obertes una porta allindada en fusta a la planta baixa, una finestra al primer pis i damunt seu una balconera amb barana de fusta situada al mateix pla que la façana a la planta segona i dues obertures a l'alçada de les golfes. Cal destacar la presencia de dos orificis quadrangulars situats a l'alçada del sota coberta i corresponents amb els colomars. Estan construïts amb lloses de pedra i amb unes característiques molt pròpies i amb una llosa més grossa que fa d'ampit. Pel que fa a l'eixida i pallissa està caracteritzada per tenir àmplies obertures a l'alçada del primer i segon pis que abracen tota l'amplada de la façan i que estan separades mitjançant un pilar central de maçoneria. Una de les obertures ha estat tapiada i en el seu lloc s'hi ha obert una balconera amb barana de fusta situada a pla de façana. Les baranes són de fusta amb barrots de fusta i l'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç de color ocre i col·locada en filades més aviat irregulars. Tant la casa com la pallissa estan unides mitjançant un mur de pedra on s'obre un portal d'entrada i comunica amb l'espai comú de Cal Gascó. Els coberts s'adossen a llevant i estan formats per un cos rectangular de planta baixa i un primer pis amb aparell de maçoneria i àmplies eixides a la façana que recolzen damunt d'un porxo coronat per una llinda de fusta a la planta baixa. Està cobert per una teulada de teula ceràmica a un sol vessant. La casa es manté en bon estat</p> | 08093-134 | Al veïnat del Coll de la Bena al costat oest de Cal Gascó i separats per l'era i damunt del camí | <p>La casa de Cal Endal apareix esmentada per primera vegada el 1863 en el document que fa referència a l'amillarament i localitzat per Martín en un llibret de compliment Pasqual (Martín, annex 21).esmenta que el cap de casa de la família era un tal Joan Tomàs. Referent a aquesta família originaria de Saldes apareixen el segle XVIII al Puig. No sabem si en el cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) els noms de Miquel I Francesc Thomàs coresponen als amos d'aquestes finques. Si fem cas d'aquestes dades el primer té 3 cases que estan habitades per cinc persones i paga un cadastre personal de 3 lliures i 10 sous, un cadastre reial de 2 lliures i 3 sous i 4 diners per a caps de bestiar. El segon té 4 cases, habitades per 7 persones i paga una contribució de 4 lliures i 14 sous de cadastre personal, 2 lliures, 1 sou i 8 diners de cadastre reial i 4 sous i 4 diners per als caps de bestiar. (AHG. Cadastre 1776). En els documents de l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment pasqual amillarament de 1863 i extret de Martín, E 2005. Annex 21) Joan Tomas tenia la casa habitada per 5 persones majors de 7 anys, pagava 289 rals de contribució rural i 51 d'urbana. La casa va sobreviure l'emigració de 1900 i actualment està emprada com a segona residència.</p> | 42.2569100,1.7680400 | 398383 | 4679036 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83044-foto-08093-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83044-foto-08093-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83044-foto-08093-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta construcció de característiques pròpies de les masies de Gisclareny i amb similituds a la Casanova ptresent dues fases constructives ben diferents; la casa principal situada a la part de més al nord que sembla correspondre amb una obra de mitjans del segle XVII. i les pallisses adossades a migdia que corresponen amb un període posterior. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83039 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-2 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23;AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) .Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.</p> | XVIII | Completament arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de la casa de Cal Felip situada a tocar de les roques i costes dels Castellots i a sota del clot homònim. Es tracta d'una construcció de planta més aviat quadrada composta de planta baixa i possiblement un primer pis amb coberta un únic vessant de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. De les ruïnes de la casa es conserven tant sols les quatre parets principals amb aparell de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i en sec i disposada en filades més aviat irregulars i aleatòries. Encara conserva en una alçada força notable les parets sud, oest i est. A la paret de llevant s'endevina la porta d'entrada de forma rectangular que aprofita el desnivell del terreny que és salvat mitjançat una escala de pedra envoltada de murs de pedra seca. L'era es situa en aquesta cota i també esta assentada damunt de murs de pedra amb fàbrica de paret seca</p> | 08093-129 | A l'est del veïnat de Berta a tocar de la roca situada al sud dels castellots | <p>La casa de Cal Felip surt esmentada per primera en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibret de compliment Pasqual. Amilarament de 1863) extret de E. Martín, 2005 Annex. 21 on esmenta que el cap de casa era a mans de Felip Tor, descendent dels Tor. Estava habitada per 2 persones majors de 7 anys, pagava una contribució rural de 791 rals i 72 d'urbana. La casa deuria tenir poca durada ja que no va sobreviure el flux migrador de principi de 1900 entenent que va quedar abandonada.</p> | 42.2538600,1.7867800 | 399924 | 4678675 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83039-foto-08093-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83039-foto-08093-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83039-foto-08093-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 83043 | Cal Gascó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gasco | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí.. CASCANTE I TORRELLA, P; (2017). 'Càtars a la baromia dels Pinós' Inèdit. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex. 21 i 22. ; DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 034. Annex a la normativa .(dades històriques a les masies incloses). ACA. Llibret de compliment pasqual 1863.</p> | XVII-XIX | Restaurada fa poc on se n'han rejuntat les façanes i se n'ha refet la seva coberta. S'utilitza com a segona residència | <p>Senzilla construcció situada al veïnat del Coll de la Bena a l'oest de la Casanova, a l'est de Ca l'Endal (fitxa134) i damunt de ca l'Esteve (fitxa 135) i Can Xamberg (fitxa 136). Presenta una estructura molt senzilla de planta rectangular i dues crugies compostes per una planta baixa i un primer pis amb un sota teulada cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la distribució i organització de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a la façana nord que s'assenta damunt del terreny natural però també la oest on hi ha la porta d'entrada que mira a l'era que comparteix amb la veïna casa de Cal Endal. Està assentada damunt de la mateixa terrassa que la finca esmentada i unificades en un mateix mur de contenció de pedra seca que uneix ambdues cases i també l'era que la separa. La façana de migdia és on es concentren la majoria de les obertures formades per una finestra a l'alçada del primer pis rectangular i amb els bastiments de fusta i una notable eixida a la planta sota teulada que abraça tota l'amplada de la façana i que està separada per un pilar central de maçoneria. Les baranes dels balcons són de fusta amb els barrots simples. L'aparell constructiu és de maçoneria de pedra i còdols de riu mal treballats i escairats, units mitjançant morter de calç de color groguenc i col·locat en filades irregulars. Les cantonades són construïdes en pedres més ben treballades.</p> | 08093-133 | Al veïnat del Coll de la Bena al costat oest de La Casanova davant dels prats i damunt del camí | <p>Eduard Martín en el seu llibre Una mirada a la història de Gisclareny esmenta uns masos (Over, coll i Carbonell) situats entre el clot del Pou i el Coll de la Bena (RHB, AMG; 1810). També es parla de les cases de mas Albert (1503), casa de la Collada (1710), mas de la Serra (1778) i mas Areny (1796) o cal Frare de 1797. Aquests masos apareixen en documents antics i no s'han pogut situar damunt del mapa amb la qual cosa el mateix Martín (Martín, 2005. P.61) comenta que podrien haver canviat de nom. Amb tot les referències sobre cal Gascó es remunten a mitjans del segle XVII. De fet Martín ha consultat els fogatges de l'any 1533 esmenta un terme de Vidal Gascho i la Gavatx (vídua) ambdues ens vinculen amb Occitània, territori del sud de França que fins el 1244 (Caiguda de Montsegur) hauria estat completament relacionada amb les terres del nord de Catalunya especialment pel fort lligam dels Josa (senyors de Faia) amb aquesta regió i més tard a través dels Barons de Pinós (Cascante i Torrella, P. Els càtars a la baronia dels Pinós. Inèdit). Martín confirma també aquesta hipòtesi. Ambdós cognoms tornen a ser esmentats el segle XIX, en concret en el document relacionat amb l'amillarament de 1863 (ACA, llibrets de compliment pasqual, amillarament de 1863 )esmenta aquests noms a Coll de la Bena referint-se al lloc referit sense saber si hi ha relació amb el fogatge de 1553, tot i que molt possiblement hi puguin anar relacionats. En aquest document de 1863 esmenta que a la casa de Cal gascó estava ocupada per Martó Costa i habitada per cinc persones majors de set anys, pagava 304 de contribució rural i 36 d'urbana. La casa va sobreviure el flux migrador del 1900. Actualment és una segona residència.</p> | 42.2567600,1.7684000 | 398412 | 4679019 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83043-foto-08093-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83043-foto-08093-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83043-foto-08093-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Csscante i Torrella | Aquesta construcció reuneix les característiques pròpies de les masies d'alta muntanya amb una tipologia que recorda molt les masies de l'alt Pirineu, Andorra i Alt Urgell a base de construccions rectangulars de dues crugies de planta baixa, primer pis i golfes amb grans eixides obertes a la façana, normalment al segon pis i separades per un pilar central que sosté la biga del carener. Per posar exemples similars en podríem esmentar el conjunt arquitectònic de Pal (la Masana d'Andorra), el conjunt arquitectònic de les Bons també a Encamp (Andorra), les cases d'Os de Civis (Alt Urgell), masies de la vall del Valira (Alt Urgell) com ara els pobles de Bescaran i Estamariu o els pobles d'Alins de la Vallferrera al Pallars Sobirà Per tant la seva construcció és més pròpia de les masies i bordes del Pirineu que no pas a la de les zones de muntanya del Berguedà posant en èmfasi la duresa de les condicions climàtiques de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83049 | Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-2 | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 040. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) ACA. Llibret de compliment pasqual 1863. AHG. Cadastre de 1776. ACBR. Registre de les hipotecas de 1810.</p> | XVI-XIX | Generalment la casa té un aspecte degradat i d'abandó tot i que se n'han fet algunes reparacions puntuals a la cantonada sud-oest | <p>Conjunt arquitectònic de la masia de Cal Jan situada al segon veïnat del Coll de la Bena a la part esquerra juntament amb cal Tesconet, Cal Rita i Cal Maurici. La casa de Cal Jan és la que es troba en un nivell més baix. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la casa, els coberts i la pallissa envoltats per una era i tancats per si mateixos. El cos principal de la casa es situa a la part de migdia i està format per un volum rectangular de dues crugies i compost per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit tenint poques o escasses obertures.La porta es situa a l'extrem sud-oest molt a prop de l'angle de l'era i està formada per bastiments i llinda de fusta. Al seu costat se n'endevina una de segona avui paredada. Al seu damunt i un xic desplaçada hi ha una finestra quadrada amb els porticons de fusta i a la façana de llevant se n'hi obren dues més també a l'alçada de la planta primera. La façana sud i oest són completament cegues. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. La cantonada nord-est està refeta de la mateixa manera que també ho és part de la façana est. Interiorment s'organitza mitjançant unes quadres a la planta baixa i una única cambra al primer pis on hi ha la cuina, l'escó i el forn de pa. La cas guarda encara la imatge que tenia fins el darrer moment que va ser ocupada. Adossat i tancant l'era per la part de ponent hi ha un cos rectangular de planta baixa i primer pis, i golfes cobert amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de grossos cavalls i llates de fusta. Aquest cos és de tres crugies i té la crugia més propera a la casa ocupada per un ampli porxo cobert per una llinda de fusta que alhora sosté una pintoresca eixida amb barana de fusta a l'alçada del primer pis i reforçada per un pal de fusta central que li dona una imatge molt característica. Les altres dues crugies estan tancades a l'est per una paret on s'obren dues arcades de pedra a la planta baixa amb les dovelles construïdes amb llosa de pedra i dues obertures rectangulars a la planta primera. S'hi accedeix per una porta oberta al primer pis i accessible per mitjà d'una escala de pedra que arrenca des de la planta baixa. El sota coberta està ocupat per dues àmplies obertures separades per un pilar de maçoneria i tancades darrere posts de fusta col·locades verticalment. L'aparell constructiu dels seus murs és de maçoneria i pedres unides de forma barroera amb un morter de calç de color groguenc. Aquest volum estava dedicat a quadres i pallisses a la planta baixa i també a habitatge. Tanca el conjunt per la part de tramuntana un mur de maçoneria on hi ha oberta el portal d'entrada a l'era de la casa i aixoplugat per una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates que cobreix una tercera part de l'era i que a la vegada es recolza damunt de pilars de maçoneria i pedra mal treballada,</p> | 08093-139 | Al segon agrupament de cases del Veïnat del Coll de la Bena a l'esquerra del coll | <p>L'orígen de la casa de Cal Jan situada al segon veïnat del Coll de la Bena es podria remuntar a mitjans del segle XVI. Segons E. Martín l'orígen de la casa seria el mateix que la resta de construccions del coll de la Bena sense saber quines d'elles correspondrien amb els masos Coll i Carbonell o mas Over o Alber, la casa de la collada i cal Frare esmentats a partir del segle XVI (Martín, E; 2005). RHB. 1810. En el cadastre de 1776, la casa pertanyia a un tal Miquel Tomàs (AHG. Cadastre de 1776). Que tenia 3 cases habitades per cinc persones i pagava una contribució de 3 lliures i 10 sous de cadastre personal, 2 lliures de cadastre reial i 3 sous i 4 diners per a caps de bestiar. Cap el 1863 ( ACA Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín,. Annex 21), la casa estava a mans de Bonaventura Companyó com a cap de casa. Estava habitada per 4 persones majors de 7 anys i no pagava cap contribució amb la qual cosa s'entén que la casa deuria pertànyer a un altre propietari. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900 on se la coneixia com a cal Janet. Actualment pertany a una família de Bagà que hi pugen sovint.</p> | 42.2570500,1.7655200 | 398175 | 4679055 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83049-foto-08093-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83049-foto-08093-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83049-foto-08093-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Analitzant en detall aquest conjunt arquitectònic de la casa de Cal Jan podem arribar a comentar que s'hi observen tres fases constructives. La primera i més antiga correspondria amb el cos situat més a migdia de planta rectangular i dos cossos. Posteriorment se li afegí un segon volum, o cos de les pallisses exempt i situat al voltant d'una era i finalment es deuria unir amb el cos principal de la masia per mitjà d'una galeria i eixida de fusta donant-li una imatge molt característica. Sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XVII a XIX. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83005 | Cal Jovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jovell | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA (2019). Cal Jovell. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; Fitxa 3346. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 63;. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Recentment se n'ha refet la coberta, s'han rejuntat les façanes i el cos de les pallisses ha estat convertit en apartaments, fet que els buits de les obertures de les eixides i pallisses han estat reconvertits en finestres perdent part de la identitat. | <p>Es tracta d'un important conjunt arquitectònic format per la masia de Cal Jovell amb els seus coberts i quadres annexes i situada a l'extrem més occidental del veïnat del Clot del Pou prop del veïnat del coll de la Bena i al costat del camí ral. Tal i com succeeix amb la resta de construccions de Gisclareny, el conjunt arquitectònic es compon de la masia, les quadres, les pallisses i l'era batre el gra tancades darrere un mur o baluard que les delimita de les zones de conreu. La masia pròpiament dita reuneix les característiques de les masies de tipus clàssic amb una planta rectangular, tres cossos i estructurada mitjançant una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab amb el vessant est formant un ampli voladís i amb estructura de cavalls i llates de fusta. Presenta el carener perpendicular a la façana principal que mira a migdia i on s'obre també la porta d'entrada. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit en totes elles excepte la façana principal que està ocupada majoritàriament per eixides descobertes. Aquesta façana s'organitza mitjançant un porxo cobert amb llindes de fusta i separat per pilars de maçoneria de secció quadrada que sosté un ampli balcó corregut que ocupa tota la longitud de la façana i que a la vegada està cobert per una teulada de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, fet que li dona una imatge molt característica. En aquest balcó s'hi obren dues balconeres i s'hi conserven dos 'bancs escó' amb respatller de fusta. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes s'hi obren quatre finestres rectangulars de mida petita. Val a dir que el cos de l'eixida està annex al volum de la casa. Les façanes laterals hi han poques obertures llevat de la façana est on hi ha una eixida oberta al primer pis aixoplugada per un ampli voladís de la coberta. La façana nord i oest estan mancades gairebé d'obertures per a protegir-se dels agents climatològics i cal destacar-ne el volum semicircular del forn de pa existent a la planta baixa. Tant sols s'obre una petita finestra rectangular a l'alçada del primer pis. L'aparell constructiu de la casa és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els bastiments d'algunes de les obertures de la planta baixa. No hem pogut accedir al seu interior. Adossat a la part sud-est hi ha un segon cos corresponent amb la pallissa amb una planta rectangular de PB +1 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. L'accés es realitza des de la planta baixa mirant a l'era. En quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del buit respecte el massís excepte la façana nord que està integrada al cos principal de la masia i el de llevant que és completament cega. La resta de façanes, especialment la sud i oest, són pràcticament obertes ja que corresponen a l'espai de pallisses. Es caracteritzen per tenir àmplies obertures que abracen l'espai de façana i que estan separades mitjançant pilars de pedra que fan la funció de sostenir les cobertes i que abracen l'alçada de les dues plantes. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra amb treballada i escairada, unida amb morter de calç i col·locada en filades més aviat irregulars i horitzontals. Segons algunes fotografies de principi dels anys'90 aquesta pallissa conservava els trets originals a la façana sud amb el buit de les obertures protegides per posts de fusta col·locades verticalment. Just davant d'aquest àmbit hi ha l'era de batre el gra que està tancada mitjançant un mur o baluard de pedra i maçoneria que l'uneix amb la casa. El portal d'entrada es situa a sud, just davant de l'era i està format per una portada coronada per una llinda de fusta i aixoplugada per una coberta a dues vessants de teula ceràmica. Adossat a ponent hi ha un cos rectangular cobert amb teulada a un sol vessant obert a l'era.</p> | 08093-95 | A l'extrem més occidental del veïnat del Clot del Pou a l'est del Roser i al costat del camí ral de coll de la Bena. | <p>La casa de Cal Jovell no sembla ser anterior al segle XVII. Segons Martín (Martín, E; 2005) aquesta casa es va convertir en una de les masies més importants de Gisclareny el segle XVIII juntament amb la masia del Clot i cal Baraut, entre altres. Segons un document de 1762 la casa de cal Jovell estava a mans de Jaume Tor. De fet al cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Jaume Tor posseïa 4 cases, estaven habitades per 6 persones, pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 4 lliures, 6 sous i 8 diners de cadastre reial i 18 sous per als caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (AMG, amillarament 1863) la casa de Cal Jovell estava a mans de Pere Tor. Estava habitada per 8 persones majors de 7 anys i pagava una contribució de 619 rals de contribució rural, i 72 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i encara avui està habitada com a segona residència.</p> | 42.2497900,1.7808000 | 399424,9 | 4678230,8 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83005-foto-08093-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa conserva en molt bon estat els trets bàsics i característiques de les masies de Gisclareny motiu del que es considera l'exemple més clar i ben conservat de masia. Val a dir que el cos de les pallisses ha estat restaurat recentment paredant-ne les grans obertures de la pallissa per convertir-les en finestres i deixant únicament com a testimoni la part de sota coberta que conserva el pilar central i part de les posts de fusta verticals. A la planta baixa també se n'han tapiat les obertures per convertir-les en porta i finestres. La façana del cos principal ha estat rejuntada amb ciment i la teulada ha estat refeta recentment. Analitzant en detall els seus paraments no sembla pas correspondre que sigui una construcció anterior al segle XVII. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83006 | Cal Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet-2 | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 029.</p> | XVIII-XIX | En ruïnes i mig coberta de vegetació. Accessible per una pista | <p>Casa situada a l'oest del coll de Jovell al vessant sud del 'Pinar' mirant damunt la vall de Gresolet a l'alçada de Sant Sebastià de Sull. Es tracta de les ruïnes d'una edificació de planta rectangular allargassada amb tres cossos; un de principal i dos de secundaris adossats a llevant i ponent. Desconeixem el nombre de plantes i com hauria estat resolta la coberta que hom creu que seria a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i mirant cap a la vall de Saldes. També es fa difícil saber com hauria estat distribuïda i quantes plantes hauria tingut, tot i que pensem que només n'hauria tingut una de sola. L'aparell constructiu és amb obra de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i també en sec i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades que es conserven a l'angle sud-est i també sud-oest. Els murs es conserven de forma fragmentària, alguns encara amb una alçada notable, especialment el mur est on possiblement s'obria la porta d'entrada i on hi hauria l'era de batre situada damunt d'un mur o terrassa. Els altres cossos afegits corresponen a coberts i possiblement pallisses.</p> | 08093-96 | Ruïnes situades al vessant sud del coll de Jovell mirant a la vall de Gresolet i darrere el Pinar. | <p>Aquesta casa no sembla que sigui anterior al segle XVIII ja que el 1776 estava ocupada per Pere Bover (AHG, cadastre de 1776) que posseïa tant sols una casa i pagava 5 lliures, 2 sous i 2 diners de cadastre reial. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 la casa estava a mans de Pere Bover estava habitada per 5 persones majors de 7 anys i pagava 207 rals de contribució rural, 30 de contribució urbana i 148 per a caps de bestiar. Sembla ser que aquest edifici va sobreviure el flux migrador de 1900 i deuria quedar abandonada amb la guerra civil o la post guerra.</p> | 42.2488600,1.7779300 | 399186 | 4678130 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83006-foto-08093-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83006-foto-08093-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83006-foto-08093-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Malgrat el seu estat de ruïna, no sembla correspondre una construcció anterior al segle XVIII ja que els seus trets arquitectònics, encara que estigui pràcticament aterrada, són molt similars als de moltes de les cases del municipi de Gisclareny | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83007 | Cal Mateu de Pena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-de-pena | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVIII-XX | En ruïnes i mig coberta de vegetació | <p>Ruïnes d'una casa situada a la zona del Vier o Vià darrere el coll de Jovell i al vessant sud del Pinar. Les ruïnes de la casa guarden molta similitud amb l'anterior casa de Cal Martinet. Presenten una planta més aviat rectangular allargassada, de dos cossos i formada possiblement per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants i la façana orientada a migdia per damunt de la vall del riu Saldes. Resulta molt difícil identificar-ne la seva distribució tot i que segurament era molt similar a les masies de tipus simple del municipi de Gisclareny. L'aparell de la seva fàbrica és de maçoneria molt senzill de pedres mal treballades, unides amb un morter de calç molt feble i disposades en filades irregulars.</p> | 08093-97 | Darrere el coll de Jovell, a la zona del Vier mirant a la vall del Riu Saldes a la zona de Sull | <p>Aquesta casa documentada el segle XVIII sabem que ja existia possiblement abans ja que E. Martín troba notícies que hi van relacionades de forma indirecta a través del mas Asen 'afrontava a solixent amb el camí de Vier segons un document de compra d'un tal Joan Corominas havia fet a la comunitat de preveres de Bagà i conservat al registre de les hipoteques i datat de 1789 (ACB, registre de les hipotecas). Tot i així al cadastre de 1776 esmenta que la casa de Cal Mateu a nom de Mateu Pons (AHG cadastre 1776). Tenia la casa núm 93 habitada per tres persones i pagava una contribució de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 11 sous i 4 diners de cadastre reial. En el document referent a l'amillaramanet de 1863 la casa estava a mans de Miquel Pons i era habitada per set persones majors de 7 anys, pagant una contribució de 110 rals de cadastre personal, 30 de contribució urbana i 65 per als caps de bestiar (AMG. Amillarament de 1863). Sembla que la casa va sobreviure el flux migartòri del 1900 i va ser abandonada en els anys de la post guerra. Actualment està en ruïnes.</p> | 42.2457800,1.7814600 | 399472 | 4677784 | 08093 | Gisclareny | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83007-foto-08093-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83007-foto-08093-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Possiblement aquesta casa hauria estat l'antiga de Vier o Vie esmentada per la documentació d'època moderna. Encara conserva algunes parets altes. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83053 | Cal Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maurici-1 | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Giscalreny. Albi. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 042. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) ACA. Llibret de compliment pasqual 1863. ACBR. Registre de les hipotecas. Documemt 1810.</p> | XVII-XIX | Restaurada com a segona residència. | <p>Senzilla construcció situada a sota de Cal Rita i damunt de Cal Jan al segon veïnat del Coll de la Bena. Es tracta d'un edifici de planta més aviat quadrangular format per una planta baixa, un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a la part de llevant. Està estructurada mitjançant dues crugies i en quant a la distribució de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit malgrat que avui dia s'hagin obert noves obertures per adaptar-la a segona residència. La façana principal s'obre una finestra a la planta baixa i dues més al primer pis, mentre que la façana lateral és on s'obre la porta d'entrada aixoplugada per un porxo de teula ceràmica. Aquesta façana està completament desfigurada. L'aparell constructiu de les seves façanes és de maçoneria i pedres mal treballades i escairades, unides amb un morter de color groguenc i col·locades en filades irregulars. Tant sols les cantonades són de pedra més ben treballada. L'interior està adaptat a les necessitats de segona residència.</p> | 08093-143 | Al segon veïnat del Coll de la Bena a sobre de Cal Jan i a sota de Cal Rita. S'hi arriba per la pista que hi ha a l'esquerra del coll. | <p>Tal i com succeeix amb la veïna casa de Cal Rita (fitxa 142) la casa de Cal Maurici no se sap a qui pertanyia el 1776 (AHG cadastre de 1776) ni tampoc en l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863).ja que el seu nom és molt recent. Tanmateix desconeixem el nom antic tot i que es podria relacionar amb l'antiga casa de Cal Pallaró documentada al cadastre de 1776 i a nom de MartÍ Bover i posteriorment a Pere Vinyas, Segons sembla i d'acord amb el que diu E. Martín (Martín, E 2005) la casa de cal Pallaró la relaciona amb l'antiga casa de de la Collada o mas Coll documentat des del segle XV (RHB. 1810) i transcrit en un document de 1810. l'habitatge va sobreviure el flux migratori del 1900 i abans de la guerra civil ja estava abandonada. Amb tot no s'han trobat altres vestigis propers al coll de la Bena que facin pensar en una construcció similar ja que moltes de les cases han canviat de nom al llarg dels anys i podria ser que aquesta correspongués amb l'anterior. Amb tot no deixa de ser una hipòtesi.</p> | 42.2570400,1.7652300 | 398151 | 4679054 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83053-foto-08093-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83053-foto-08093-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83053-foto-08093-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Abans de portar a terme la moderna rehabilitació la casa presentava una imatge molt similar al de les cases de Cal Gascó (fitxa 133) i Cal Xamberg (fitxa 136) és dir amb una estructura que recorda més una borda del Pirineu que no pas una casa. A la planta baixa hi havia oberta la porta d'entrada a la façana de migdia amb una finestra al seu damunt i a la façana est una finestra al primer pis de reduïdes dimensions. Davant de la casa hi havia l'era delimitada per un mur de contenció en pedra seca. L'aparell constructiu era el mateix que l'actual amb murs de maçoneria i units amb un morter de color ocre. Aquesta casa s'adiu a la descripció que C. August Torres fa en el seu llibre de 'Pirineu Català. El Bergadà, 1905' on esmenta 'veïnat de la Berta, petita aplec de pobres i mesquines vivendes' i afegeix quan arriba a coll de la Bena ' Prop d'ella s'hi troba un miserable aplec de cases rònegues i mesquines que semblen més aviat coves o barraques' | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83113 | Cal Miqueló de dalt i de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-de-dalt-i-de-baix | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 07 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVI-XIX | Arruïnada i coberta de vegetació | <p>Ruïnes de dues cases; Cal Miqueló de Dalt i Cal Miqueló de baix situades a la part més alta del nucli de Vilella i orientades a migdia al costat del camí ral de Vilella a les Llenes. La primera i mirant a la part sud damunt d'un petit promontori rocós, està formada pel cos de la masia principal amb la pallissa annexa i tancada darrere una era coberta de bardisses. La masia és de planta rectangular i formada per dues crugies de planta baixa, primer pis i sota teulada coberta amb teulada a dues vessants (avui desapareguda) damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. En quant a l'organització i distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit, especialment a la façana oest i nord que són pràcticament cegues. En canvi la façana sud és on hi ha la de les obertures resoltes mitjançant una porta allindada i amb bastiments de pedra a la planta baixa, avui convertida en un gran esvoranc, i dues finestres allindades en fusta i arc rebaixat interior al primer pis i dues més a la planta superior. A sota el pinyó del mur tester encara es conserven els orificis quadrangulars dels antics colomars. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i disposats en filades irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades principals. L'interior avui completament enderrocat es pot endevinar la seva antiga distribució a base de quadres a la planta baixa i cuina-menjador al primer pis. Encara es conserva l'antic aiguamans amb la pica de pedra encastada, la cuina econòmica amb els fogons i el tinell o prestatgeries per a la vaixella. Conserva també restes del seu antic revestiment intern. Adossat a l'est hi ha un segon volum o àmbit de les antigues pallisses cobert amb teulada a un sol vessant i parets de maçoneria. Tant un cos com l'altre estan delimitats per l'espai de l'era situat a llevant i separats de la casa de Cal Miqueló de Dalt mitjançant una carrera del camí ral. La casa de Cal Miqueló de 'dalt' es troba al nord de l'anterior, presenta una planta més aviat quadrada amb una estructura de planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants (desapareguda) de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. La distribució de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit centrant-se la major part de les obertures a llevant que és on hi ha l'era de batre malgrat que avui dia són pràcticament irreconeixibles degut a l'avançat estat de ruïna. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades irregulars. L'era s'obre a la part de llevant i està construïda damunt importants murs de sosteniment i a la vegada delimitada per un baluard al que s'hi pot accedir per un portal coronat en arc rebaixat de pedra tosca obert a la cantonada sud-est.</p> | 08093-203 | A la part més elevada del nucli de Vilella al costat del camí ral i a sota de Puigventós. | <p>La casa de Cal Miqueló es troba esmentada per primera vegada el 1863 amb el nom de Cal Miqueló de Dalt i Cal Miqueló de baix. Amb tot pensem que la casa podria correspondre o bé amb la casa de 'Cal Rafilat' o 'Cal Rabost' tant esmentades per la documentació escrita (Cadastre de 1776 i Amillarament de 1863), però cal tenir en compte que es tracta de cases que han canviat sovint de nom i per tant resulta difícil saber a quina casa es referia ja que al veïnat de Vilella s'hi troben documentades altres cases que no han pogut ser fitxades. Tot i així sembla que aquesta casa segons la fàbrica dels seus murs sembla una obra de la fi del segle XVI o principi del XVII. Referent a Cal Miqueló pensem que també va ser adquirida pels Campà als senyors de Còdol a mitjans del segle XVII. El nom de Cal Rafilat apareix al 1714. Amb tot al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre 1776) no sabem a quina casa pertany potser la casa núm. 90 dita Miquel Rafilat on hi tenia 5 cases que pagava un cens de 9 sous i 10 diners de cadastre reial i no se sap quant de bestiar. El 1863 segons l'amillarament (ACA llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín,E; 2005. Annex 21 i 22) especifica que la casa estava a mans de Josep Companyó que estava ocupada per 5 persones majors de 7 anys, i pagava 494 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 80 com a caps de bestiar. En nom de Joan Companyó hi havia la casa de Cal Rafilat que pot ser una referència de les dues cases que posseïen juntament amb Cal Miqueló ocupada per 5 persones majors de 7 anys, amb una contribució rural de 186 rals i una urbana de 39. Tant una com l'altra no van sobreviure el flux migrador del 1900 on surten esmentades com a abandonades..</p> | 42.2437000,1.8088500 | 401728 | 4677521 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83113-foto-08093-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83113-foto-08093-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83113-foto-08093-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta de dues cases que en un primer moment en deurien ser una de sola que guarda els trets i les característiques més essencials de les cases de Gisclareny a base d'estructures simples amb les quadres i pallisses annexes i tancades darrere duna era de batre el gra. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83093 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera-1 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí; MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny; ; DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny Fitxa 015 o Cal Noguera. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses; AHG. Cadastre de 1776; ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22. AAP. Rotlle 1108.</p> | XVII-XIX | Masia abandonada i amb la coberta enfonsada que amenaça en enderrocar-se | <p>Antiga masia situada en uns planells a la riba esquerra del torrent de Ca l'Estevenó i al final de la clotada del mateix nom i mirant a sud-est en un replà a la falda de la muntanya. Consta d'un edifici de tes cossos de planta rectangular allargassada i compost per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia on s'obre la porta d'entrada. En quant a la distribució de les obertures en les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment les façanes nord, oest i est que són pràcticament cegues i tant sols hi ha obertures a la façana principal. A la planta baixa hi trobem dues portes obertes a la crugia de més a llevant de les quals una permet l'accés a l'habitatge i l'altre a les quadres. A la planta primera s'obren 3 finestres més amb bastiment i llinda de fusta i al sota teulada una darrera per a il·luminar les golfes. L'aparell de les façanes és divers a partir de murs de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb un morter de calç de color ocre i disposats en filades més aviat irregulars, murs amb fàbrica de tàpia i murs de paret seca. Interiorment s'estructura amb quadres a la planta baixa i cuina i menjador al pis principal amb el forn de pa situat a l'extrem de mes a llevant i amb la boca d'entrada construïda en pedra picada formant un bloc monolític. El volum exterior del forn queda embegut per l'allargament de la crugia est. Adossat a l'extrem sud-oest hi ha un cos rectangular amb pilars de maçoneria i cobert amb teulada a un sol vessant,avui esfondrada que era emprat com a pallissa. Entre aquest cos i la masia hi havia l'espai de l'era de batre el gra delimitat per murs de pedra seca. El conjunt es troba en avançat estat de ruïna i amenaça en caure. A l'oest de la casa s'endevina el cos de les pallisses, de planta rectangular i cobert de vegetació.</p> | 08093-183 | Al marge dret del torrent de Ca l'Estevenó en uns planells que miren a sud-est cap a la vall d'Eina | <p>La família Noguera natural de Saldes o Vallcebre es troba esmentada a Gisclareny a partir de 1755. de fet en un document consultat per E. Martín i procedent del fons de la família Medinacel·li a l'arxiu de l'abadia de Poblet esmenta el pagament de censos als senyors barons de Bagà (AAP. Rotlle 1108) esmenta que miquel Noguera pagava 3 sous. Mariano Noguera el 1761 arrendava cal Ros i entre 1764 i 1765 era de les cases que pagaven més cens (Martín, E. 2005). En el cadastre de 1776 Miquel Noguera tenia la casa núm.15 i posseïa 4 cases al seu nom i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 1 lliura, 7 sous i 1 diner de cadastre reial i 1 sou i 8 diners per a caps de bestiar (AHG. Cadastre de 1776). En quant a Mariano Noguera amb la casa núm 61 pagava molt més de contribució atès que corresponia amb el mas Campà o cal Ros. En l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament 1863) i extret de Martín, E; 2005. Annex 21 esmenta que el cap de casa era a mans de Joan Noguera. Hi havia 7 persones majors de 7 anys i pagava 355 rals de contribució rural, 48 d'urbana i 78 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i es va abandonar a mitjans del segle XX.</p> | 42.2359100,1.8315000 | 403585 | 4676630 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83093-foto-08093-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83093-foto-08093-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83093-foto-08093-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta masia sembla que partia d'una estructura simple de dos cossos de Planta baixa i primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica que amb el temps es va anar ampliant a llevant afegint-hi dues crugies més amb fàbrica de tàpia i pedra seca que va comportar l'allargament de la coberta est amb l'aparença existent. Sembla datar de mitjans del segle XVII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83087 | Cal Parleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parleta | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVIII-XX | Arruïnada, coberta de vegetació i runa. | <p>Restes de l'antiga casa de Cal Parleta situada a sota de Cal Pere Vilella molt a prop de la font de cal Pere Vilella al costat del sender local de 'Turbians'. Les ruïnes d'aquesta casa defineixen dos cossos o dos volums; un emprat com a casa principal i un segon com a quadra o pallissa situat a l'oest del primer. La casa defineix un volum més aviat quadrangular d'una o dues crugies amb aparell de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç i col·locades en filades més aviat irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades de les parets. Es poden identificar clarament el basament de la paret sud, part de l'est i la oest. La nord queda assentada aprofitant un desnivell del terreny natural. Conserva escasses filades de paret; unes sis amb la qual cosa es fa molt difícil determinar quin nombre de plantes hauria tingut i com hauria estat coberta. El cos annex emprat com a pallissa es conserva mig enderrocat i només es poden identificar algunes filades. El conjunt està completament enderrocat i cobert de vegetació.</p> | 08093-177 | A sota de la casa de Cal Pere Vilella prop e la font de cal Pere Vilella i a les costes de Cal Raler | <p>Com tantes altres cases del municipi de Gisclareny, la casa de Cal Parleta també correspon amb una de les cases que es deurien erigir a partir del 1700 fruit de la vinguda de nous jornalers. Segons Martín (Martín, E; 2005) en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 i extret de Martín, E; 2005 annex 21 i 22) , el cap de família era en Joan Pons, estava habitada per 6 persones majors de 7 anys, pagava una contribució rural de 210 rals i 36 d'urbana. No s'especifica res per als caps de bestiar. Referent al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) no sabem a quina casa pertanyia ja que amb el cognom Pons hi ha dues cases. Una amb el núm. 33 la qual hi havia 4 cases, habitades per 3 persones que pagaven una contribució de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 14 sous i 10 diners de cadastre reial i 8 diners per a caps de bestiar. L'altre correspon amb la casa núm. 49 a nom de Cebrià Pons on hi havia 3 cases, habitades per 3 persones i amb un pagament de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 2 lliures i 8 sous de cadastre reial i 2 sous i 8 diners per al bestiar. Encara existeix en aquest mateix document una altre casa amb el cognom Pons que es correspon amb la casa núm. 76 a nom de Pere Pons i la núm. 93 la qual es correspon amb Cal Mateu de Vilella molt possiblement. La casa no va sobreviure el flux migratori del 1900 i figura com a abandonada.</p> | 42.2486000,1.8220900 | 402828 | 4678050 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83087-foto-08093-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83087-foto-08093-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83087-foto-08093-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa d'estructura simple bastida a mitjans del segle XVII o XVIII per acollir jornalers nouvinguts d'altres indrets que a canvi de conrear les terres d'una gran propietat podien habitar en una casa pròpia. Aquest fet va generar que es construïssin cases arreu i en lloc poc favorables ja fossin prop de penya-segats, balmes, roques... Eren cases d'estructura senzilla de planta quadrada amb una o dues plantes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83075 | Cal Pasavant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pasavant | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41 MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55, Annex. 21 i 22.</p> | XIII-XIX | Cobert de vegetació i de runa. L'àmbit de la casa està completament enderrocat sora la balma. | <p>Ruïnes d'un antic habitatge situat en els vessants solells de davant les costes de Sant Miquel de Turbians damunt de la casa de Cal Ros i orientat a a sud-oest a sota d'un dels revolts de la pista que va de Berta a la collada de Turbians. Aprofita com a element principal la presència d'una balma o gran roca sortint per a construir-hi els murs de tancament seguint les característiques dels habitatges troglodítics molt comuns a la serra de Gisclareny. El mur de tancament conserva una alçada de 75-80 cm. amb les cantonades encara visibles i un aparell de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç de color rogenc i col·locada en filades més aviat irregulars i horitzontals. L'àmbit d'habitació està completament cobert de vegetació i bardisses ja que està completament deshabitat.</p> | 08093-165 | Al vessant sud de la serra de Gisclareny orientat a sud-oest mirant a Berta i davant de Turbians | <p>Malgrat que la casa no surti esmentada fins a mitjans del segle XIX (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22, pensem que les característiques del lloc (davant de la parròquia de Sant Miquel de Turbians) damunt del camí ral de Bagà a Gisclareny dins l'alou o vilar d'Espunya i la seva orientació a sud aprofitant una balma o aflorament rocós podria ser alt medieval. Amb tot la manca de prospeccions arqueològiques i de recollida de ceràmica en superfície ja que està recobert d'un fort teixit arbustiu impedeixen precisar-ne la seva datació. El terme de Pasavant no es troba fins aquest amillarament de 1863, on la casa era a mans de Maria Prat. Hi havia 2 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 178 rals. La casa surt esmentada el 1900 però ni va sobreviure el flux migrador raó de la qual deuria quedar abandonada de seguida. Com el cas anterior es tractaria de construccions que haurien estat construïdes arran d ela vinguda de nous jornalers en busca d'un tros de terreny i amb unes condicions de vida molt precàries a mitjans del segle XIX que no van poder sobreviure ni tant sols una generació.</p> | 42.2482200,1.8061100 | 401509 | 4678026 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83075-foto-08093-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83075-foto-08093-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83075-foto-08093-165-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un habitatge molt similar a la casa de la portella (fitxa 164), i la casa o cova de Cal Bisbe (fitxa. 81), cal Peret de la Roca (fitxa. 85) i les balmes de Cal Quim (fitxa. 39) caracteritzats per ser habitatges troglodítics. Segurament aquest tipus d'habitatge tindria un origen medieval malgrat no s'hagi fet cap prospecció arqueològica al seu entorn (Martín, E; 2005. p.37) | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83001 | Cal Pedrals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pedrals | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Completament rehabilitada per als usos d'habitatge residencial. | <p>Masia situada al veïnat de Berta, just davant de cal Peró i per sota de l'antic camí ral de Bagà a Gósol venint per l'Escriga. Es tracta d'un edifici que s'assenta aprofitant el desnivell del terreny de planta rectangular, allargassada i organitzada en tres crugies amb un cos annex a ponent i compost per una planta baixa, 1 planta pis i un sota teulada coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada o principal està situada a la part del darrere a l'alçada del primer pis. El cos afegit a ponent està cobert amb una teulada a un sol vessant i amb el pendent orientat en sentit est o sentit contrari al vessant oest de la teulada del cos principal formant un aiguafons entre les dues vessants que s'expulsen mitjançant un canaló. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a la façana de migdia i també llevant. Així doncs a la planta baixa s'hi obren 3 finestres rectangulars de mides i dimensions diferents corresponents a etapes constructives diferents, al primer pis n'hi ha tres més que coincideixen amb les de les golfes. Entre aquestes darreres i a la part central hi ha obert un òcul circular que coincideix amb un mur tester anterior. A la façana de llevant n'hi ha tants sols una i a tramuntana quatre més, tres situades a nivell del segon pis i una darrera a la planta inferior al costat de la porta d'entrada. En quant al cos afegit a ponent té una distribució de porxo a la planta baixa, eixida descoberta al primer pis i obertures rectangulars a les golfes correspon amb la darrera rehabilitació de la casa ja que segons fotografies conservades dels anys'90 aquest cos estava cobert amb una teulada que corresponia amb un allargament de la del vessant oest del cos principal. L'aparell i fàbrica dels seus murs és en obra a de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són en aparell de pedra picada les cantonades i bastiments d'algunes obertures. Interiorment està completament transformada per a usos d'habitatge residencial.</p> | 08093-91 | Primera casa que es troba del veïnat de Berta venint per l'Escriga i al costat esquerra del camí | <p>La casa de cal Pedrals correspon amb un nou tipus de masia que apareix a partir de mitjans del segle XVII a la zona de Gisclareny juntament amb les seves veïnes de cal Peró, cal Sastre, cal Creueta i cal Tòfol entre altres. Segons E. Martín (E.Martín, 2005) tot i que la casa deu ser d'abans del segle XVIII, ens apareix esmentada en l'amillarament de 1873 on comenta que aquesta casa era ocupada per Joan Tor com a cap de família i pagava una contribució de 677 rals de cadastre personal, 72 de contribució urbana i res per a caps de bestiar (AMG, amillarament de 1873). Posteriorment la casa va sobreviure el fliux migartòri dell 1900 i sempre ha estat habitada. Actualment és la residència de l'alcalde i durant molt de temps ha disposat de telèfon públic.</p> | 42.2524000,1.7874600 | 399977 | 4678512 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83001-foto-08093-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83001-foto-08093-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83001-foto-08093-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tal i com hem comentat i malgrat que n la casa estigui molt transformada degut al seu ús continuat hi hem pogut observar almenys quatre fases constructives. La primera d'elles i datada molt possiblement de mitjans del segle XVII correspondria amb una masia de tipus simple molt similar amb les properes de cal Creueta i cal Sastre (Fitxes 87 i 88) formada per dos cossos, de planta rectangular i amb una planta baixa, un primer pis i una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal tal i com es mostra actualment. Les finestres serien rectangulars, coronades en llinda de fusta i de dimensions més aviat modestes. A sota teulada i coincidint amb el pinyó central del mur tester hi hauria un òcul circular. Poc després i a mitjans del segle XVIII la masia va ser ampliada a llevant amb un tercer cos d'aparell i fàbrica similar al cos principal i amb la cantonada de pedra picada. La teulada es va formalitzar mitjançant un allargament del vessant oest aconseguint l'alçada necessària per a generar un nou pendent. Finalment i a mitjans del segle XIX es va annexionar el cos de ponent, el qual va ser cobert també amb teulada a un únic vessant i que arran de la moderna restauració i rehabilitació se n'ha canviat l'orientació del pendent de la coberta aconseguint l'aparença actual. | 119|93 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83115 | Cal Pep, Cal Peró i Cal Toixen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-cal-pero-i-cal-toixen | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVII-XVIII | Cobert de vegetació i completament arruïnat | <p>Ruïnes de tres cases corresponents amb Cal Pep, cal Toixen i Cal Peró (vell) situades a la terrassa de sota la casa de Cal Miqueló i Ca L'Anton i damunt de Cal Toni Joan, Cal Ponet i Cal Vaquer. Es tracta d'un conjunt de ruïnes mig cobertes de vegetació que defineixen almenys aquestes tres cases. Es tracta de tres construccions de planta rectangular, d'una o dues plantes i cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Totes tres han perdut la coberta i part de les parets de manera que es fa difícil entendre la seva antiga disposició que molt segur hauria estat similar a les cases descrites a les fitxes anteriors. La distribució de les façanes és amb obertures allindades i murs de maçoneria i pedra mal treballada. La situada més a l'esquerra conserva encara la cantonada sud-oest i la sud-est amb aparell de maçoneria i cantonades ben treballades. La segona conserva part del mur tester sud amb fàbrica de maçoneria així com algun cobert i annex i la darrera no s'hi ha pogut accedir degut a la vegetació que la cobreix. S'hi endevina encara alguna obertura a la planta baixa</p> | 08093-205 | A sota les cases de Cal Miqueló i Ca L'anton i damunt cal Toni Joan i a l'esquerra de Cal Ponet | <p>Es tracta de tres cases conegudes com a Cal Toixen, Cal Pep i Cal Peró les quals segons A. Martín estan documentades a partir del segle XVII o XVIII. Segons el mateix Martín cal Toixen s'esmenta per primera vegada el 1784. Al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) la casa de Cal Toixen no sabem a qui pertanyia atès que es canviaven de nom. El que si que sabem és que el 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual.Amillarament de 1863) la casa de Cal Toixen era de Miquel Guix. Estava ocupada per 2 persones i pagava 70 rals de contribució rural i 24 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratòri del 1900 i va quedar de seguida abandonada. La casa següent a Cal Mateu o Pep estava a mans de Mateu Ardariu en el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) amb la casa núm. 77 a nom de Mateu Ardariu. Sembla correspondre més a aquesta segona possibilitat ja que el cognom Arderiu era comú a Vilella. Pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 1 lliura, 4 sous i 1 diner de cadastre reial i res per a caps de bestiar. Aquesta mateixa casa en l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual.Amillarament de 1863. extret de Martín. Annex 21 i 22 especifica que era a mans de Josep Arderiu, ocupada per 4 persones. La casa a partir de 1900 passà denominar-se cal Pep. Finalment la darrera casa o Cal peró (vell) s'esmenta al cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) amb la casa núm. 73 a nom de Jaume Calvés. H havia 5 cases habitades per 6 persones i pagava un cens de 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 1 lliura, 8 sous i 2 diners de cadastre reial i res com a cap de bestiar. En l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) la casa era a mans de la família de Pere Calvés. Estava habitada per 4 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 311 rals i 24 d'urbana. Aquesta casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i consta com a abandonada. Es coneixia com a Cal Peró vell ja que Cal Peró nou és al veïnat de Berta (Cal Tor)</p> | 42.2434700,1.8087600 | 401721 | 4677496 | 08093 | Gisclareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83115-foto-08093-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83115-foto-08093-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83115-foto-08093-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria netejar tot el conjunt i entorn de la vegetació que la recobreix ja que es fa molt difícil accedir-hi i poder identificar les estructures que es conserven | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83086 | Cal Pere Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vilella | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 013; Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | Xvii-XIX. | Restaurada i reconstruïda com a equipament hoteler i casa rural. | <p>Antiga masia de Cal Pere Vilella completament rehabilitada i reconstruïda per ser utilitzada com a hotel rural i casa de turisme rural amb el terme de 'Rústuc Vilella'. La casa és de planta rectangular composta per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt un empostissat de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. La distribució de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit atès que la casa s'adapta al nou ús. Tot i així s'obren tres finestres a la planta baixa, tres més al primer pis que donen a una àmplia balconada amb barana de barrots de fusta i dues més al sota teulada. L'aparell és de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç i col·locat en filades irregulars i horitzontals. Les restes de la casa antiga es conserven a nivell de fonaments.</p> | 08093-176 | Abans d'arribar al coll de Turbians | <p>La casa de cal Pere Vilella en surt esmentada per primera vegada el 1749 segons E.Martín (Martín, E; 2005) la casa de cal Pere Vilella en el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) no sabem a qui pertanyia ja que la casa rebia noms diversos. En l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de complient Pasqual. Amillaremanet de 1863) extret de Martín, E; 2005 annex 21 i 22. especifica que la casa estava a mans de Julià Altarriba i estava habitada per 5 persones majors de 7 anys. L'habitatge va sobreviure l'emigració del 1900 i poc després va quedar deshabitada. Actualment és un hotel rural.</p> | 42.2495400,1.8212300 | 402759 | 4678156 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83086-foto-08093-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83086-foto-08093-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83086-foto-08093-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons una imatge antiga de la casa i facilitada per la mateixa propietat es pot veure com les ruïnes de l'antiga casa es mantenien en una certa alçada amb es parets sud, est i oest. Es pot entreveure com hauria estrat coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. També s'hi podia veure un segon volum rectangular adossat a migdia i emprat molt possiblement com a quadres i pallisses. L'aparell constructiu era de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i fragments de teula i maó a trenca junt. El conjunt es conservava en força mal estat | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 82995 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-3 | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.41. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.</p> | XVII-XVIII | Enderrocada i coberta de vegetació. Es veuen unes escasses filades | <p>Ruïnes d'una modesta casa situada molt a prop de l'anterior i als prats de l'Escriga a sota dels Castellots just al costat del camí ral que descendeix a Gisclareny pel veïnat de Berta (Fitxa.82) en el punt on es bifurca el GR.107 respecte el sender local. D'aquesta antiga casa encara en roman la bassa que encara s'omple d'aigua en època de pluges i les ruïnes de la casa pròpiament dita arrecerada a sota d'un bosquet i al costat dels prats i a sota de la roca mare o natural que s'aprofitava com a balma.. En podem distingir encara la seva base de planta quadrangular adossada a la roca i amb les primeres filades dels seus murs construïts en obra de maçoneria i alguna cantonada de pedra picada, tot mig cobert de vegetació i de runa que en fa molt difícil la seva interpretació. Segons les seves dimensions sembla ser que es tractava d'una construcció molt modesta amb unes característiques molt similars a la construcció esmentada a la fitxa anterior; és a dir a través d'una planta mes aviat quadrangular i composta de planta baixa i 1 pis amb unes golfes cobertes amb teulada d'un sol o dues vessants de teula ceràmica i adossada a la roca mare o natural. Encara avui es poder veure restes de teules escampades al seu voltant.</p> | 08093-85 | Damunt d'uns prats del coll d'Escriga entre la balma negra i al costat del camí ral | <p>La informació obtinguda d'aquesta casa que no creiem que sigui anterior al segle XVIII és estrictament oral ja que el topònim de Peret és d'alguna de les famílies que al llarg del temps hi habità. Amb tot la documentació conservada coma ara el cadastre de 1776, el document o amillarament de 1863. Pensem que la casa podria correspondre amb la denominada Escriga de baix i per tant la seva documentació ens podria anar relacionada amb la descrita a la fitxa anterior (fitxa 84) i compresa com a 'heredat de L'Escriga'.</p> | 42.2547800,1.7917000 | 400331 | 4678772 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82995-foto-08093-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82995-foto-08093-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82995-foto-08093-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes ruïnes podrien ser les denominades com a 'Escriga de baix' o també com a Cal Peret de l'Escriga (Caballè, Cantalapiedra, F, 1995 p. 120-128). El Mateix Caballè especifica que 'fins fa cent anys moltes de les cases eren construïdes sota de les baumes com a protecció i per estalviar de fer les teulades. Tot i que de vegades les roques en colguessin algunes amb veïns a dins (Com a Cal Peret)'. Caballè, F ; 2005. Ob cit. Pp.36. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83111 | Cal Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ponet-0 | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny.Fixa núm. 05 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) AHG. Cadastre de 1776. ACA:Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex, 21 i 22</p> | XVIII-XIX | Adaptada i convertida en residència | <p>Construcció situada a l'oest del mas Vaquer (fitxa 200).la qual resta separada per un pas comunitari. Es tracta d'un edifici que ha estat molt restaurat i que presenta una planta més aviat rectangular assentada aprofitant el desnivell del terreny i formada per dues plantes pis i un sota teulada cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. L'aparell constructiu de la masia és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra treballada les cantonades i bastiments d'algunes de les obertures. En quant a la distribució de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes obertes a la façana de llevant i ponent, i quatre finestres a la façana principal; dues obertes a la planta primera i dues més més petites a nivell del primer pis. A l'alçada del sota coberta hi ha un òcul circular. L'interior ha estat molt reformat per adaptar-lo a residència.</p> | 08093-201 | Al costat del mas Vaquer al nucli de Vilellla a sota del Puigventós i als plans homònims | <p>Casa que sembla ser originaria el 1650 juntament amb cal Vaquer degut a la seva proximitat la qual hi aniria relacionada com a cobert i pallissa de la mateixa. Sembla ser, doncs que la casa deuria pertànyer a la família Còdol de Bagà i va ser adquirida pels Barral ja que segurament correspon amb la casa núm. 79 del cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de 1776) a nom de Josep Barral (menor). Aquesta finca tenia 4 cases, habitades per 3 persones i pagava 2 lliures i 6 sous de cadastre personal, 14 sous de cadastre reial i no especifica res per a caps de bestiar. Posteriorment el 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual Amillarament de 1863) extret de Martín. Annex 21. especifica que la casa era a mans de Bonaventura Companyó com a cap de casa, estava habitada per 2 persones majors de 7 anys i pagava 119 rals de contribució rural, 24 d'urbana i no especifica que es pagava per a caps de bestiar. Consta que la casa va sobreviure el flux migrador de 1900. Va ser deshabitada després de la guerra civil i posteriorment rehabilitada per a usos residencials.</p> | 42.2431700,1.8092100 | 401757 | 4677462 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83111-foto-08093-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83111-foto-08093-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83111-foto-08093-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que ha estat molt reformada per adaptar-la a residència tot i que ha sabut mantenir les característiques i trets bàsics i essencials de les cases del terme i municipi de Gisclareny. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83003 | Cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prim-0 | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. ; GENERALITAT DE CATALUNYA. Cal Prim. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 60. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.; ACBR. Registre de les Hipotecas. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XIV-XIX | Molt ben rehabilitada i restaurada conservant els trets més essencials i els valors principals de la masia | <p>Important conjunt arquitectònic de la masia de cal Prim situada a la zona del Clot del Pou damunt de l'antic camí ral de Gisclareny a Gósol passant per coll de la Bena i al davant del veïnat del Roser. Es tracta d'una construcció formada pel cos principal de la masia, un segon cos o allargament del primer per la banda de tramuntana i un cobert adossat a llevant. El volum principal de l'edifici reuneix les característiques pròpies de les masies clàssiques de planta rectangular, tres cossos i composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes mitjançant una teulada de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant on també s'hi obre la porta d'entrada. En quant a l'organització de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit excepte la de migdia que està ocupada pels buits de les eixides, fet que li dona uns trets molt comuns. La distribució de la façana est es compon per la porta d'entrada o principal coronada en llinda de fusta i situada a l'extrem sud de la façana. L'acompanya una finestra de petites dimensions al costat dret i tres finestres rectangulars a la planta primera i dues més a la darrera planta. D'aquestes finestres les situades a la part de més al sud coincideixen amb l'espai de les eixides de la façana sud. La façana de migdia que coincideix amb el pinyó de la coberta està ocupada pels buits de les eixides situades a la P! i P2 i separades per un pilar central de maçoneria que alhora serveix de sosteniment a la biga del carener. A ponent s'hi obren tant sols escasses obertures disposades irregularment al llarg de la façana i la paret de tramuntana és completament cega. Tal i com succeeix amb la resta d'edificacions de Gisclareny, aquesta casa s'aixeca aprofitant una terrassa natural. L'aparell constructiu és de maçoneria de carreus de pedra mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en filades més aviat irregulars. Únicament són amb aparell de pedra picada les cantonades i els bastiments d'algunes de les obertures de la planta baixa. Adossat a la banda de migdia s'alça un cos rectangular o pallissa cobert amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb les parets de maçoneria. A l'alçada del primer pis s'obre una gran obertura corresponent a la pallissa tapiada parcialment amb taulons i posts de fusta. Aquest cos, corresponent a les quadres i a les pallisses es conserva en bon estat com la resta de l'edificació. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que la casa és de propietat particular i els seus amos resideixen a Barcelona.</p> | 08093-93 | A la zona del Clot del Pou a la part nord-oest del veïnat del Roser i al costat de l'antic camí ral | <p>Malgrat que el nom actual de la casa correspongui als darrers temps, és molt possible que l'origen d'aquesta casa fos de l'època medieval i relacionat molt probablement amb el denominat 'mas Asen'. Aquest mas segons E. Martín, (Martín, E; 2005) esmenta que aquest mas conegut també amb el nom de Assen, Nazen o Azen estava situat prop del Clot del Pou . Correspondria amb un dels pocs masos que hi hauria a Gisclareny, juntament amb el mas Espunya, el mas Over, el mas Coll i el mas Carbonell. El primer seria situat al vilar d'Espunya a l'indret de sota cal Ros, el segon seria la casa actual, el tercer es situaria prop de Cal Jovell i els altres dos entre la zona del Clot i coll de la Bena. El mas del Coll el vincula amb Cal Pallaró (Martín, E; 2005 pp.3): segons el mateix autor, el mas Azen, juntament amb les altres dos eren propietat de la família Coll segons un document datat de 1490 i conservat a (AMG). Entre els tres masos acupaven 42 jornals que equivalien a 15 hactarees. Els altres masos de (Espunya, Over) eren a mans de la famía Calla. Aquestes dues famílies a mitjans del segle XV es traslladen a Bagà coincidint amb la fi de la pesta negra. A mitjans del segle XVI. Segons Martín els fogatges de 1515 mantenen els mateixos focs que el de 1497 mentre que el fogatge de 1553 i 1589 passen de sis a vuit donant a entendre que el nombre d'habitants i de masos s'incrementa. A diferència dels masos Over, Coll i Carbonell que seran esmentats fins a mitjans del segle XIX, l'antic mas Asen deuria canviar de nom en època moderna. Pensem que a mitjans del segle XVII, la casa estava a mans de la família 'Corominas' procedents de Gósol i al 1690 són propietaris de l'històric mas Asèn . Sembla ser que la casa passà a denominar-se com a 'casa del Clot' per la proximitat a la zona del 'clot del pou' ja que en un document de 1756, la casa ja es coneixia amb aquest terme. Al cadastre de 1776 no sabem amb exactitud a quin Corominas pertany ja que hi ha diversos llocs amb el cognom Corominas i es fa difícil saber a qui pertanyia. (AHG cadastre 1776) El que si que queda clar és que en els amillaraments de 1863, la casa del Clot estava a mans de la família dels Vinyas procedent de Sant Romà de la Clusa la qual va adquirir també els històrics masos de Coll i Carbonell als Bover de Sant Martí del Puig. El cap de casa Miquel Vinyas i hi havia 11 persones més grans de 7 anys, pagava una contribució rural de 2478 rals, 72 d'urbana i 560 de caps de bestiar (ACA. Llibrets de Complment pasqual. amillarmant de 1863). Sembla que es tractava d'una de les masies de més rellevància del municipi. La casa no va sobreviure l'emigració del 1900. El terme Prim prové de després de la guerra. La casa es troba en molt bon estat.</p> | 42.2501800,1.7826000 | 399573 | 4678271 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83003-foto-08093-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83003-foto-08093-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83003-foto-08093-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere cascante i Torrella | Masia de tipus clàssic que ha patit diverses transformacions i evolucions al llarg del temps. Sembla que la casa ha estat ampliada com a mínim tres vegades. La part més antiga seria la de més a tramuntana, propera a la roca mare i natural i corresponent a una primera fase constructiva d'origen possiblement medieval amb reformes de mitjans del segle XVI. Seria una construcció que reuniria les característiques pròpies de les masies del terme de Gisclareny, assentades aprofitant el desnivell del terreny natural, de planta quadrada amb dos cossos i formada per una planta i un primer pis. Sembla que va ser ampliada a mitjans del segle XVII i principi del segle XVIII amb un nou volum de planta rectangular i de tres cossos que correspondria amb la part principal de la casa. Finalment a mitjans del segle XIX es va afegir el darrer cos a la banda de migdia obrint-hi unes àmplies eixides de fusta. La casa es conserva en molt bon estat ja que ha estat curosament rehabilitada i restaurada. Segons una imatge d'una postal acolorida de Gisclareny es pot veure una vista del Clot del Pou amb la masia de cal Prim en primer terme conservant l'estructura i distribució de les obertures que ens ha arribat avui dia però amb l'existència d'un porxo a la planta baixa de la façana est i també el cos adossat a llevant amb la mateixa alçada que el cos principal de la casa. L'accés es feia per una carrera que partia del camí ral i que estava delimitada per murs de pedra seca donant-li una imatge molt característica | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 82949 | Cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-1 | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22.</p> | XVIII-XIX | Enderrocat i cobert de vegetació de dificil localització si no s'hi va amb algú que conegui la zona | <p>Ruïnes d'una edificació situada en unes balmes que hi ha sota del coll de la Pelosa a la capçalera del torrent homònim i damunt del clot que la denomina. Es tracta d'un conjunt de restes de murs de maçoneria i també pedra mal treballada i escairada, mig coberts de vegetació que aprofiten part d'una balma natural per a poder-se encastar i cobrir-se. Les restes són al costat del camí que puja del molí del Puig mig cobertes de vegetació i parcialment enderrocades.</p> | 08093-39 | Al costat del torrent de Cal Quim damunt del clot del mateix nom i a sota de la Pelosa | <p>Es fa difcil establir els origens d'aquesta masia tot i que pensem que no són anteriors al segle XVIII. Ens apareix esmentada el 1863 amb el nom actual i propietat de Francesc Brascó. Es trobava dins el terme de Sant Martí del Puig i hi tenia 4 persones més grans de 7 anys i pagava 12 sous de contribució urbana. Aquesta masia no perdura el 1900 després del gran flux emigratori, interpretant que estava ja abandonada. El seu record ens ha quedat gravat en la toponímia del torrent de Cal Quim, el clot de Cal Quim o les balmes de Cal Quim que també es coneixen com a balmes de la Pelosa.</p> | 42.2800100,1.7988000 | 400956 | 4681565 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82949-balma-de-cal-quim.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pràcticament desapareguda | 119 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83085 | Cal Raler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raler | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 012; Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776; ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.</p> | XVI-XIX | Retaurada recentement on se n'han fet les cobertes noves, rejuntat les façanes i rehabilitat el seu interior | <p>Edifici de planta angular situat en un vessant solell de la serra de Gisclareny a la dreta del torrent del Clot dels Culledassos i a l'altre costat de la costa de Cal Raler. Consta de dos cossos; la casa propiament dita i l'àmbit de les pallisses i les quadres a la banda sud-est. Ambdós cossos estan units per un únic espai o era terrassada mitjançant murs de contenció i delimitada per parets de pedra seca. La casa és de planta més aviat rectangular, de dues crugies i estructurada mitjançant una planta baixa i un primer pis coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia on hi ha la porta d'entrada. En quant a la distribució i organització de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit tal i com acostuma a ser característic en aquest tipus d'habitatges. La façana sud on s'obre la porta d'entrada està coronada per un arc rebaixat en pedra tosca i flaquejada per dues finestres coronades amb llinda de fusta a cada costat. Al primer pis s'obre una finestra centrada amb la porta i al costat esquerre una segona finestra de reduïdes dimensions. La façana oest està assentada aprofitant el desnivell del terreny i tant sols és visible el pany de mur del primer pis on s'obren dues finestres més realitzades després de la restauració. La façana nord és completament cega i tant sols hi ha oberta una petita finestra coronada amb llinda de fusta a l'alçada del primer pis. En aquesta façana en sobresurt el volum del forn de pa que abraça les dues plantes (PB i P1) i està cobert amb teula ceràmica. Finalment a la façana est s'unifica amb el cos de les pallisses i s'hi obren dues finestres més a diferent alçada. L'aparell constructiu és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb un morter de color ocre i disposats en filades irregulars. Tant sols les cantonades són en pedra picada i ben desbastada. En quant a l'interior està ben rehabilitada i distribuïda i ha sabut mantenir les característiques bàsiques de la masia amb la llar de foc, el forn de pa i l'escó. El cos de les antigues pallisses està adossat a l'extrem sud-est de la casa projectant-se a sud. Té una planta més aviat allargassada i rectangular composta per una planta baixa,un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquest volum hi ha un predomini del buit respecte el massís amb dis finestrals a la PB P1 i P2 que substitueixen les antigues eixides de fusta, la traça de les quals encara és visible i amb dues finestres a la façana est. Les dues de més a l'oest miren a l'era.. L'aparell és e maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. A l'extrem sud-oest de la casa i separada de la mateixa hi ha un cos d'una sola planta cobert amb teulada a dues vessants de factura recent que recupera la volumetria d'unes antigues quadres.</p> | 08093-175 | Al vessant sud de la serra de Gisclareny, a l'oest del clot de la Culledassa i al costat de l'antic camí ral de Bagà a Turbians. | <p>Segons E. Martín (Martín, 2005) la primera referència documental de la casa és 1776. De fet surt esmentada al cadastre de Gisclareny (AHG. Cadastre de 1776) on es parla d'un tal Joan Campà a la casa núm. 66 conegut amb el nom de Rale habitada per dues persones, pagava 1 lliura i 4 sous de cadastre personal, 6 sous i 3 diners de cadastre reial i no especifica el que es pagava per als caps de bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; (2005). Annex, 21 i 22; la casa de Cal Raler estava a mans de Joan Vilella (procedent de Brocà), estava habitada per 6 persones majors de 7 anys i pagava 120 rals per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migrador del 1900 i segurament va ser abandonada a mitjans de segle XX. Actualment es troba rehabilitada per a segona residència.</p> | 42.2496700,1.8164800 | 402367 | 4678175 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83085-foto-08093-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83085-foto-08093-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83085-foto-08093-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa ha estat rehabilitada recentment respectant la majoria de parets, obertures i volums de la casa originaria per adaptar-la a segona residència i lloc e vacances. Sembla que correspon amb una obra unitària de mitjans del segle XVIII seguint les característiques bàsiques de l'arquitectura popular de les masies de Gisclareny.Guarda similituds amb Cal Prim, Cal Tesconet, Cal Jovell... | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83052 | Cal Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rita-0 | <p>CABALLÈ CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Giscalreny. Albi. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. annex. 21 i 22.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fitxa. 041. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses) ACA. Llibret de compliment pasqual 1863.</p> | XVII-XIX | En procés de restauració | <p>Construcció situada a la part més alta del segon veïnat del Coll de la Bena per damunt de Cal Jan (fitxa 139) i de Cal Maurici (fitxa 143). Es tracta d'una construcció formada per la casa i les antigues quadres o pallisses rehabilitades com a segona residència. Presenta una planta més aviat quadrangular formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. En quant a l'organització i distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit especialment a la façana nord i oest que són pràcticament cegues. Pel que fa a la façana sud i est és on es concentren la majoria de les obertures a base de una porta d'entrada a la planta baixa, dues finestres a l'alçada del primer pis i quatre mes a la segona planta. Corresponen a obertures, objectes de la restauració que s'hi està portant a terme respectant l'emplaçament de les obertures originals de mides més petites. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra ben desbastada i picada i s'hi observen a simple vista alguns afegits o ampliacions. Adossat a la part sud hi ha l'àmbit de les antigues pallisses perfectament restaurat i adaptat a segona residència.</p> | 08093-142 | A la part més alta del segon veïnat del Coll de la Bena per damunt de Cal Jan i Cal Maurici | <p>La casa ens apareix esmentada com a tal per primera vegada en l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment Pasqual. Amillament de 1863) extret de Martín, 2005 annex 21 especifica que el cap de casa era Josep Costa. La casa estava habitada per 6 persones majors de 7 anys, pagava una contribució rural de 383 rals, 36 d'urbana i 385 de caps de bestiar. No sabem a quina casa pertanyia en el cadastre de 1776 ja que no queda massa clar. L'habitatge va sobreviure el flux migratori de 1900 i segurament va quedar abandonada poc abans de la guerra civil.</p> | 42.2573300,1.7647700 | 398114 | 4679087 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83052-foto-08093-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83052-foto-08093-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83052-foto-08093-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat hagi estat molt reformada en els darrers temps conserva encara l'estructura bàsica i original de la masia amb les seves ampliacions. Segons el que es pot veure en els seus paraments no sembla pas correspondre amb una construcció anterior al segle XVII. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 83103 | Cal Ros o Mas Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-o-mas-campa | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71, 200.</p> <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Gisclareny. Columna Albí. P.43.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Fixa núm. 3351</p> <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P. 55.</p> <p>SERRA i VIALARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre III.</p> <p>DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Fixa núm. 10 Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses).</p> <p>AHG (Cadastre de 1776). ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E.; 2005. Annex 20. ACBR. Registre Hipoteques de 1781.</p> | XVI-XIX | Els seus propietaris n'han tingut cura i l'han anat rehabilitant mantenint els trets bàsics i més essencials. | <p>Conjunt arquitectònic de l'antic mas Campà o mas de Cal Ros format per la casa principal, l'era de batre el gra, els coberts i les pallisses assentats damunt dels camps de Cal Ros a sota de la balma de Cal Ros i a l'est del castell Fener i a l'oest de Sant Miquel de Turbians. La casa pròpiament dita presenta una planta rectangular de tres crugies seguint els exemples de les masies clàssiques i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia on s'obre també la porta d'entrada. En quant a l'organització i distribució de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit.especialment a les façanes nord, oest i est que són pràcticament cegues i només en sobresurt el volum semicircular del forn de pa. En canvi a la façana de migdia és on trobem la majoria de les obertures de la casa. La porta d'entrada es situa a la crugia central i està resolta mitjançant una obertura quadrangular amb els bastiments i llinda de fusta. A l'alçada del primer s'hi obren tres finestres també rectangulars les quals han estat transformades per a fer-les més petites i damunt seu coincidint amb l'espai de golfa, tres més de les quals la del mig és en forma de balconera. Sota el pinyó de la coberta hi ha una darrera finestra que il·lumina l'àmbit de sota teulada. L'aparell constructiu de la casa és de fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada les cantonades de les parets principals. Val a dir que a la crugia de mes a llevant hi ha adossat un cobert amb una obertura la planta baixa que ocupa tota l'amplada de la crugia i està coberta mitjançant un arc rebaixat de pedra tosca. Aquesta obertura corresponia amb una antiga cort de porcs de característiques molt similars a la que hi ha a Cal Tasconet (fitxa 141). Damunt seu hi ha una antiga eixida paredada amb un mur de maó i de la que es conserven encara els pilars de sosteniment. Interiorment s'estructura amb tres quadres a la planta baixa; una a cada crugia i comunicades mitjançant portes allindades. El sòl és de lloses de pedra i encara s'hi conserven les menjadores i 'pessebres' del bestiar. Una escala de pedra condueix al primer pis de la casa on hi ha la cuina menjador amb la llar de foc coberta per una gran campana de fusta i pavimentada amb sòl refractari i el l forn de pa obert al fons mitjançant un arc de mig punt buidat en un bloc monolític de pedra picada. Al seu costat hi ha la cuina econòmica i els fogons. Aquesta sala conserva encara l'antic mobiliari de la casa com la pastera, les arques de nuvi i núvia, el banc escó, l'armari de paret, els arquibancs en molt bon estat de conservació. S'hi obren diverses portes de fusta que comuniquen amb les habitacions i alcoves. El sostre de la sala respon al clàssic exemplar de sostre empostissat de bigues de fusta damunt de cavalls i tapajunts. La darrera planta hi havia els graners i dues habitacions més, les sitges de les quals encara es conserven senceres. Davant de la casa hi ha l'antiga era de batre el gra i en la que hi ha construïts a cada costat dos volums més emprats com a pallisses i quadres. El volum obert a ponent és de planta rectangular, de dues plantes i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de llates i cavalls de fusta, avui substituïts per bigues de formigó i amb el carener paral·lela a la línia de façana. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edifici hi ha un predomini del massís respecte el buit excepte a la façana principal on s'obren dues grans eixides que abracen tota l'alçada de l'edifici i que estan sostingudes per un pilar central de maçoneria. L'aparell i fàbrica constructiva és de murs de maçoneria de pedra mal treballada i escairada, unida amb morter de calç de color ocre i col·locat en filades irregulars que s'alternen amb pedra tosca. S'accedeix des de la planta baixa i també per mitjà d'una escala de pedra que condueix al primer pis. El segon cos es situa a llevant de l'era de la casa amb una planta més aviat quadrangular d'un únic pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent amb un gran arc rebaixat de maó ceràmic. La resta de façanes són massisses llevat de la nord on hi ha la porta d'accés a la pallissa. L'aparell constructiu també és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, col·locats en filades irregulars i units amb morter de calç. El conjunt arquitectònic es troba en molt bon estat de conservació.</p> | 08093-193 | Als prats de Cal Ros a l'oest de Sant Miquel de Turbians i prop de la balma homònima | <p>La història d'aquest mas va molt lligada als masos de Castell i Espunya, esmentats a les fitxes 191 i 192. De fet la seva proximitat geogràfica entre uns i altres fa que es confonguin. Segons E. Martín (Martín, E; 2005. Annex 20) el mas Campà és documentat per primera vegada el 1661. es tracta d'un cognom molt arrelat a Gisclareny, especialment al llarg del segles XVII i XVIII on es convertiren en una de les famílies de més prestigi del terme. Consta que Tomas Ros, presbiter de Bagà en fa donació a la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve de Bagà (Martín, E; 2005). Consta que el 1665 Antoni i Joan Campà paguen censos pel mas Llitjós (Cal Vaqué) i també pel mas de Querforadat (mas Espunya o castell) i Rocadecans. Posteriorment el 1703 el procurador del senyor de les baronies fa un establiment a favor de Joan Campà en un camp de cinc jornals en terres properes a Sant Miquel de Turbians. Val a dir que els senyors de les baronies moltes vegades segons E. Martín confonien el mas Campà amb l'anterior mas castell ja que si en la compra del mas Castell el 1758 per part dels Bover del Puig esmenta que abans era el mas Espunya que afrontava amb les terres del mas Ros (RHB. 1781). Per contra el document de compra del mas Ros per part dels Bover esmenta que abans era el mas Espunya i mas Quer (RHB.1781). Val a dir que aquest mas també era conegut com a mas Barbarroja segons un document del Registre de les Hipotecas de Berga datat de 1781. Segons Martín aquesta confusió es deu a que els Bover unificaren els dos masos (Espunya o Castell i mas Campà en un de sol). De fet és en el cadastre de 1776 quant més referències trobem dels Campà al terme de Gisclareny no sols en aquest mas sinó en molts altres (Mas Llitjós de Vilella el 1749, Joan Campà a cal Rabost el 1768 i el 1776 a Cal Ralé). El cadastre identifica el mas Campà amb la casa núm. 68 com una de les cases que més pagaven al terme. Estava a mans de Pere Campà, posseïa 2, 3 i 4 cases i pagava 4 lliures i 2 sous de cadastre personal, 7 lliures, 3 sous i 2 diners de cadastre reial i 11 lliures, 8 sous i 8 diners de caps de bestiar. (AHG.cadastre 1776). Posteriorment la casa arran del matrimoni de Rosa Bover amb Josep Vilella de Brocà el 1831 passa a mans d'aquesta família hisendada de Brocà. Així en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment Pasqual, amillarament de 1863) la casa està a mans de Domingo Camprubí habitada per 6 persones majors de 7 anys i amb un pagament de 1356 rals de contribució rural, 72 d'urbana i 1428 per a caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratòri de 1900 i encara està habitada pels Camprubí de Bagà que hi pugen sovint.</p> | 42.2498900,1.7987400 | 400904 | 4678220 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83103-foto-08093-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83103-foto-08093-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83103-foto-08093-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-01-21 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important conjunt arquitectònic que guarda encara els trets i característiques essenscials de les cases de Gisclareny de mida mitjana amb la casa, l'era les quadres i les pallisses i amb trets similars a Cal Jovell (fixa 95), cal Prim (fitxa 93), La casanova (fitxa 132) Cal Endal (fitxa. 134), Cal Vitarella (fitxa 137) i cal Tasconet (fitxa 141), entre altres. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/